R2 marc 09

Page 1

ORFEÓ MARTINENC

BUTLLETÍ INFORMATIU 02

març 2009

Premis Ateneus 2008

Ateneu de l’any > Carnaval 2009

novetats Grup Infantil Esbart Taller de teatre Taller d’arts decoratives Iniciació balls de saló Plaques de cava Cicle Anem a l’Òpera amb Operíssimo


02 març 2009

editorial

A velocitat de creuer

Ateneu de l’any

Quan surtin a la llum aquestes ratlles, ja farà prop de sis mesos que el nou Orfeó va iniciar la seva ruta. Amb molta il·lusió i ganes tots els socis i sòcies ens hem posat a treballar per posar en marxa altre cop les activitats en els nous locals.

sumari La junta informa: assemblea Entrevista Albert Torroja Noves activitats Reportatge Gran Rua de Carnaval Notícies Premis Ateneus 2008 Seccions Destacat Xavier Moreno, tenor Històries del barri El soci opina Agenda Passatemps Esdeveniments Pissarra

4 6 8 11 12 14 17 18 19 20 22 22 23

Edita: Orfeó Martinenc orfeomartinenc@gmail.com www.orfeomartinenc.entitatsbcn.net Coordinació i redacció: Chelo Aguirre, Sara Plaza, Ángel Morán i Jordi Gras Col·laborador: Joan Vintró Publicitat: Eduard Amat Disseny i maquetació: Marta Oró Dibuixos: Pilar Herrero Assessorament lingüístic: Maria Dolors Martí Imprimeix: Gràfiques Trialba

La idea general és la de la implicació de tots, ja que cal l’esforç de tots i totes per fer avançar i integrar cada cop més l’Orfeó dins del barri i de la ciutat. A les seccions de tota la vida, aquests primers mesos han estat d’estímul per estrenar i adaptar-se al nou local i treure’n el màxim rendiment. Així ha estat el cas dels conjunts corals, infantil , jove i gran en el concert de Nadal, o bé la representació dels Pastorets per primer cop en molts anys. També els grups de sarsuela i teatre han presentat amb renovats ànims els seus espectacles amb molt bona afluència de públic, tant socis com veïns que han respost amb entusiasme al retorn de la normalitat de la nostra entitat. Per tant, a aquestes alçades de calendari, l’Orfeó Martinenc ja navega a velocitat de creuer amb noves incorporacions, noves idees que han donat pas a noves activitats o bé han reforçat significativament les ja existents, com és el cas del Taller de teatre, on s’exposen i practiquen tècniques teatrals, o el del Taller d’arts decoratives amb un entusiàstic grup de sòcies que realitzen atractives manualitats. En altre ordre de grups tenim el dels col·leccionistes de plaques de cava que esperen fer trobades al nostre local o bé els nous projectes de la seccíó benèfico-social, etc… Tot aquest panorama és símptoma d’una bona salut associativa i d’una normalitat que exigeix la implicació i l’energia anímica de tothom per tirar endavant l’Orfeó, signe de referència tant al barri com a la ciutat. Doncs, apa, som-hi, que tots junts ho podem fer!


Primera assemblea general de socis a la nova seu de l’Orfeó

Voluntariat, implicació i respecte 540 socis i sòcies formen el capital humà de l’entitat El diumenge 1 de març de 2009 a les 11 hores del matí es va iniciar la primera assemblea de socis i sòcies a l’auditori de l’Orfeó. Per primer cop ens aplegàvem tots al nou auditori. Certament un moment històric. A la taula el nostre president, Jordi Gras, al costat el vicepresident, Joan Martin, el secretari, Albert Torroja i el tresorer, Marcel·lí Marca. Es va iniciar l’assemblea amb la lectura de l’acta anterior i tot seguit es va anar desenvolupant l’ordre del dia previst. Es va recordar que l’any vinent 2010, l’entitat celebrarà el seu centenari i per aquesta raó en el capítol de propostes de la junta es va demanar la participació de tots els socis interessats en formar part de la comissió organitzadora. En aquesta primera demanda s’hi van afegir 16 companys i companyes. Igualment es va presentar la pàgina web de l’Orfeó i es va destacar la seva importància en la difusió de les nostres activitats i per tant cal potenciar la contribució de tots per dotar-la de continguts.

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

També en el capítol d’acompliments es van explicar totes les accions dutes a terme per col·locar a les noves escales les rajoles del vell edifici.Aquestes rajoles donen un toc ben especial a la nostra seu.

4

El dia a dia En el relat dels fets més quotidians però no per això menys importants, es va fer una minuciosa relació de les demandes de subvenció i de les concessions rebudes per fer front a la nova etapa i atendre les despeses del dia de la inauguració. En aquesta línia també s’hi van apuntar les gestions per aconseguir les assegurances necessàries per a l’entitat. En Marcel·lí Marca, el tresorer, va exposar l’estat de comptes de la casa. Es van tractar altres aspectes importants com les tarifes de preus per al lloguer dels nostres espais i com realitzar i finançar el punt d’informació. Pel que fa a la renovació de la Junta de l’Orfeó, resta igual a excepció del càrrec de bibliotecari on Angel Moran per qüestions professionals serà substituït per Mateu Nogueras.


> LA JUNTA INFORMA

Noves activitats Va tenir especial interès la informació sobre les noves activitats i seccions que han anat apareixent durant aquests primers sis mesos. És el cas del taller de teatre, del grup de col·leccionistes de plaques de cava, el taller d’arts decoratives, els balls de saló dins el grup de sardanes i l’òpera per a tots els públics. En aquest capítol es van recordar els 25 anys de la secció de filatèlia de l’Orfeó Martinenc i el premi rebut de part de la Federació d’Ateneus, entitat de l’any 2008. Finalment es va aprovar per l’assemblea la constitució de la secció dels “Pericos Orfeó Martinenc”, la penya del RCD Espanyol. Nova quota Entre els temes tractats més destacats cal tenir en compte l’aprovació de la nova quota per als socis de 6 mensuals; la proposta va ser aprovada per unanimitat. En aquest capítol es va aprovar que les famílies amb més de 4 socis, sols pagarien per 3 i obtindrien la gratuïtat del quart membre. En el capítol econòmic es va remarcar fortament tant per part de la taula com d’alguns socis la necessitat de responsabilitzar-nos més en el control de la llum i en la cura del material i del mobiliari. L’Orfeó és la nostra casa. Parlament d’en Jordi Gras “Voluntariat, implicació i respecte” van ser els eixos del seu parlament en aquesta primera assemblea general de socis i sòcies a la nova seu. Voluntariat perquè tots som a l’Orfeó per tirar-lo endavant, aportant-hi el nostre temps, les nostres habilitats i els nostres coneixements professionals. Som una entitat sense ànim de lucre i no podem contractar gent externa, salvant comptades i raonades excepcions.

I per últim, per completar la tríada de conceptes resta el respecte. No deixa de ser una conseqüència lògica de tot el que s’ha esmentat abans, si treballem per l’Orfeó desinteressadament i ens hi comprometem lliurement, hem de respectar les persones i instal·lacions, tant en les seves accions i actuacions com en el seu equipament material. Això es tradueix en el dret d’expressar i manifestar amb criteri per millorar, parlant amb els delegats de les seccions o els membres de la Junta. I pel que fa a l’equipament i a les instal·lacions, utilitzar-les pensant en que als altres també els hi agradarà trobar-les com nosaltres les hem trobat L’Orfeó es cosa de tots, i a més és casa nostra! ÁNGEL MORÁN

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

En relació amb el punt anterior també hi ha la implicació. Tots som l’Orfeó! I perquè les coses surtin tots hi hem de posar el coll i implicar-nos. Res sortirà si no estem plenament convençuts que es farà amb la nostra aportació i suport incondicional.

5


El butlletí de l’Orfeó Martinenc manté la xerrada amb socis i sòcies que per antiguitat , dedicació i identificació amb la Casa ens aporten experiència, ciència i ofici. En resum, un exemple clar capdavanter amb esperit de renovació i futur, sense oblidar el bagatge quasi centenari que portem a l’esquena.

Albert Torroja Secretari de l’Orfeó Martinenc. Per Ángel Morán.

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

Parlem amb el secretari de l’entitat, Albert Torroja, que ens explicarà experiències de molts anys a l’Orfeó. L’Albert va ser vicesecretari en el període de 1957 a 1962 i posteriorment va ser secretari en 3 períodes diferents.

6

> Des de quan et mous per la Casa? Com a soci des del 1954, quan tenia 18 anys, però ja de nen freqüentava l’Orfeó ja que m’hi portaven a veure els Pastorets i obres infantils.Venia amb la família, sobretot amb el meu oncle que com a director de música participava en les activitats del centre. > Com era l’Orfeó de 1954? Tenia un àmbit més petit que no pas ara, però hi havia molta gent i l’ambient era molt familiar ja que ens hi trobàvem els pares, els avis, etc. Després les coses van canviar i els costums socials van fer desaparèixer aquest contacte entre les diferents generacions d’una mateixa família. Cal recordar que en aquells anys la gent cercava passar-s’ho bé i gaudir de la vida després de les dures etapes que ens havien precedit.

> Com era l’edifici antic? En aquella època sols s’usaven els pisos de dalt i, per tant, no disponíem de la planta baixa que va acollir més tard el nou bar. S’entrava per l’escala de veïns i s’arribava al bar antic i a la sala del teatre amb la platea i les llotges. > Quines activitats s’hi feien? No hi ha molta diferència amb les activitats actuals. Sobretot hi havia, teatre, esbart i excursionisme, a més d’activitat esportiva, vam arribar a tenir fins i tot un equip de futbol. L’esport es practicava de forma cíclica per part de la gent jove i eren freqüents els enfrontaments entre casats i solters. D’altres activitats eren impensables, com per exemple els Diables per raons òbvies durant el franquisme, a part que tampoc era una manifestació cultural arrelada a les comarques de Barcelona; era una tradició pròpia del Penedès que poc a poc es va anar estenent per tot Catalunya. També hi havia sardanes, un grup d’afeccionats a la filatèlia, però no funcionava la coral que va reaparèixer anys després.


> ENTREVISTA

> Com va evolucionar l’Orfeó al llarg dels anys 60 i 70 a les envistes del canvi social que portaria la transició democràtica? El Centre, lògicament, no es va escapar dels canvis socials. L’aparició de la televisió, el sis-cents i la parcel·la van influir decisivament. Fins aleshores la gent feia vida al barri i a la ciutat i es va superar la xifra de 200 socis, però al llarg de la dècada dels 60 es va passar a uns 160 per culpa dels canvis d’hàbits socials: se sortia més fora, la televisió omplia el temps lliure i es veia tranquil·lament des de casa. Un cop va passar aquesta època i ja en plena transició, cap als anys 80 l’associacionisme va experimentar un auge i el nombre de socis va començar a créixer. > La inauguració del nou bar en fou una mostra? Evidentment,el lloguer dels baixos quan el taller de la família Sabadell va tancar el negoci va ser determinant. Ens van proposar el lloguer del local i el president en aquell moment, Jaume Rovira, i la junta van decidir acceptar. En els primers anys fins al 1986 es va anar condicionant i netejant, però l’any 1986 amb l’ajut de subvencions i amb l’esforç de tots es va restaurar a fons fins a l’enderroc de l’edifici. La inauguració va tenir lloc durant les festes del barri de 1986.

«L’Orfeó sempre ha tingut el president idoni en cada etapa històrica»

Tots hem viscut aquest període d’exili i hem d’estar agraïts a l’empenta i força de voluntat del nostre president que amb el bon coneixement del moviment associatiu i de la vida cultural de la ciutat ha estat capaç de dur a bon port la renovació i guiar-nos sempre cap endavant. Certament ha estat dur, però hem d’agrair a totes les persones presents el dia de la inauguració el suport i l’ajut incondicional proporcionat al llarg d’una travessa plena d’alts i baixos que ha arribat feliçment a la fi.

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

> Com has viscut personalment l’operació del nou edifici des del 2000 fins ara? Doncs, ho he patit tot força en companyia del president, en el munt de gestions i reunions que hem hagut d’anar tirant endavant. I ara voldria remarcar i manifestar que l’Orfeó sempre ha tingut el president idoni en cada etapa històrica, la persona adequada a cada repte. Així recordo especialment, Joaquim Voltes, en el període de 1962 a 1966, en Jaume Rovira de 1970 a 1974 i posteriorment en el mandat de 1978 a 1983. També en Ramon Babot de 1974 a 1978, en Josep Rovira de 1985 a 1990, en Josep Arbonés de 1990 a 1996 i en Jordi Gras, en un primer període de 1983 a 1985 i en un segon període de 1996 fins ara.

7


Creació del nou Grup Infantil de l’Esbart Amb el nou any i el nou edifici de l’Orfeó Martinenc, ha arribat també el nou Grup Infantil de l’Esbart Montserratí Martinenc.

Taller de teatre El passat 13 de febrer de 2009, va començar un taller de teatre. La durada serà fins al mes de juny. El nivell és d'iniciació al teatre, i es pot participar a partir dels 14 anys d'edat. Horari: Divendres de 19 a 21 h Preu:

20 €/mes per a socis 25 €/mes per a no socis

www.orfeomartinenc.entitatsbcn.net cloteatre@hotmail.com

+INFO

Tot i que encara no som gaires, un grup de vailets ben menuts es reuneix cada dissabte a quarts de sis de la tarda per aprendre, tot jugant, algunes de les danses tradicionals del nostre folklore. Sota l’esguard atent de dos dels dansaires més joves del cos de dansa, l’Albert Buisán i la Gemma Arenas –que van començar a formar part de l’Esbart precisament en el Grup Infantil, ja fa alguns anys–, les tardes dels dissabtes han esdevingut un espai en el qual el grup aprèn a conviure al mateix temps que va coneixent les nostres tradicions. La finalitat dels assajos sempre és l’escenari. En aquest cas, la primera ballada del grup serà per al Festival de Primavera de l’entitat, el proper 26 d’abril. De ben segur que aquesta serà la primera d’una llarga llista d’actuacions, en què tots plegats podrem veure com van evolucionant.

Iniciació a balls de saló

Darrere dels infants naturalment hi ha pares i mares, que amb la seva iniciativa han fet possible la formació d’aquest grup, que esperem que es vagi fent més gran. Perquè al capdavall aquesta és sempre la finalitat d’un esbart.

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

Horari: Dimecres de 19 a 21 h

8

Xavier Arenas 696 281 356 amicsdesantmarti@hotmail.com

+INFO

www.orfeomartinenc.entitatsbcn.net esbartmontserrati@hotmail.com

Bunyols de Quaresma, boníssims!

C/ Freser, 90 i 110 08026 Barcelona Tels.: 93 455 61 76 - 93 435 84 04

+INFO


> NOVETATS

Cicle d’òpera amb Operíssimo A l’Auditori de l’Orfeó Martinenc estem començant a programar espectacles vinculats amb la música, oberts a tot tipus de públic. El primer espectacle que l’Orfeó Martinenc i la companyia Operíssimo ha programat és l’òpera de Gaetano Donizetti L’elisir d’amore, dins el recent estrenat cicle Anem a l’Òpera, del qual se n’han fet quatre funcions de gener a març. Les properes funcions programades són els dies • dissabte 25 d’abril, 18 h • dissabte 23 de maig a les 21 h • diumenge 28 de juny i a les 18 h • diumenge 12 de juliol a les 18 h Aquest és un espectacle divertidíssim, de fàcil entesa ja que està adaptat en castellà i català, de gran qualitat artística i destinat a tots els públics, per als més petits recomanem a partir de 6 anys. > Qui són Operíssimo Barcelona? Grup d’artistes professionals, molts d’ells consagrats en escenaris lírics internacionals.

Operíssimo ofereix espectacles lírics en petit format, molt transportables i de fàcil comprensió. Aborden els grans compositors del gènere, i difonen la seva música i esperit.

Reserva de localitats: 93 245 39 90 de dilluns a divendres de 17 a 21 h

www.orfeomartinenc.entitatsbcn.net orfeomartinenc@gmail.com

+INFO

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

Operíssimo neix el 1999 amb l’objecte d’oferir al públic, sigui neòfit o entès, la oportunitat de sentir d’aprop les vibracions i emocions produïdes per la veu humana.Han recorregut diferents ciutats d’Espanya, França, Itàlia,Alemania, Suissa,Argentina i Brasil.

9


> NOVETATS

Plaques de cava Aquesta nova activitat que s'incorpora enguany a l'Orfeó Martinenc, ja es venia realitzant pels membres participants des de fa un temps, de manera independent. L’activitat es basarà en trobades, col·loquis, conferències... per fomentar el col·leccionisme de plaques de cava.

Taller d’arts decoratives Ens plau donar la benvinguda al taller d’arts decoratives, una nova activitat de l’Orfeó Martinenc que comença les activitats en aquesta renovada etapa de la nostra entitat.

Està prevista la celebració de diferents Encontres Mensuals de Col·leccionistes de Plaques de Cava, coincidint amb tots els segons i tercers dimarts de cada mes, tret del mes d'agost. Aquests Encontres es faran, en un principi, a les tardes de 17 a 20 h.A fi de commemorar degudament la celebració de cadascun d'aquests Encontres, s’editarà una placa de cava seca igualment exclusiva de l’Orfeó, que es lliurarà a tots els assistents.També cada dos mesos es farà una trobada más àmplia en la qual es presentarà una placa de col·lecció.

És una mostra de l’esperit de renovació, innovació i millora que ens empeny a tirar endavant. Per tot això felicitem la presència i el treball d’aquestes noves companyes que amb el temps decoraran i ompliran d’art algun dels espais de l’Orfeó amb la creació de boniques i artístiques obres.

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

Pel que fa als detalls tècnics hem de precisar que oferiran un curs d’iniciació amb pintura a l’oli, amb pintura acrílica, amb pintura pastel i amb tècnica mixta. També ens iniciaran en tècniques de pintura sobre vidre, sobre fusta, sobre tela i seda, a més de decoració amb ceràmica i marbre, goma EUA, repujat d’estany, sorres, composicions (collages) i textures.

10

Amb la direcció de Maria Dolors Molina i la col·laboració de Carme Lorca, Carme Senis, Dori Ruano, Mª Teresa Urpí, Elisabeth March, Montse Arroyo, Jara Biel, Charo Sanchez, Hilida, Assumpta Pratdesaba, Rosa Cruells, Sara Biel, Sofia Romera i Carme Cerdà. De part de l’Orfeó una calorosa benvinguda a tot l’equip! MATEU VILA

www.orfeomartinenc.entitatsbcn.net orfeomartinenc@gmail.com

+INFO

Les dues plaques que es van presentar per tal de commemorar la 1a Trobada del nostre Orfeó del passat dia 14 de març van ser: una placa de cava de la marca SOLIUM embotellada perles Caves A. Vilamajó, exclusiva per a l'esdeveniment i de la placa commemorativa de la pròpia Trobada que reprodueix el mural de rajola ceràmica que representa a Sant Martí, situat al vestíbul d'entrada a l'Orfeó. L’acte va constituir tot un èxit d'afluència de col·leccionistes que en un nombre superior als cent es van aplegar a l’auditori, on van poder fruir d'un espai excel·lent per a fer uns bons bescanvis i per fomentar la seva intercomunicació. Ara ja estem preparant la segona Trobada que se celebrarà el proper dia 16 de maig, encoratjats per les bones vibracions que ens ha deixat aquesta primera, sense perdre de vista que seguirem organitzant les Trobades fixes mensuals de les tardes dels segons i tercers dimarts a l'espai del bar. FRANCESC TARRAGÓ I FREIXES


Un any més la secció de Cultura va ser present a la gran rua de carnaval del nostre barri del Clot-Camp de l’Arpa. Les diferents comparses es van anar aplegant des de les 16’27 de la tarda del dissabte 21 al passeig de Maragall, cantonada Freser. Des d’aquest lloc i ja ben passades les 17’20 hores va començar la gran rua que va baixar pel carrer Rogent on un jurat anava qualificant les diferents comparses en aspectes com: la realització plàstica, el concepte artístic i l’originalitat, coreografia i impressió general del conjunt. Al llarg del recorregut, nombrosos veïns, molts d’ells disfressats, no paraven d’aplaudir i corejar les comparses que, en arribar davant del jurat, representaven la seva coreografia. En l’apartat de premis, la comparsa de Cultura de l’Orfeó Martinenc va aconseguir un meritori cinquè lloc, amb el grup “Els científics bojos”, a l’estil de “Charlot”, amb un camió arranjat per l’ocasió simulant un laboratori experimental.Tots anaven amb bata blanca, amb unes cabelleres a l’estil Einstein i un bon humor que traspuava per tots els porus de la pell. D’aquesta manera van fer tot el recorregut fins acabar com és tradició a la part central del Parc del Clot, el fossar, on els participants, els amics i els veïns van gaudir amb l’entrega de premis. Els nostres amics de la secció de Cultura van arrodonir la festa i van celebrar el premi el dissabte següent amb un sopar a la nostra seu, amb els productes del premi. Enhorabona tothom i que la gresca continuï! ÀNGEL MORÁN

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

La secció de Cultura de l’Órfeó a la Gran Rua de Carnaval

11


L’Orfeó Martinenc rep el Premi Ateneu de l’any 2008 El passat dimarts 16 de desembre a l’auditori de la torre AGBAR de Barcelona, l’Orfeó va rebre el guardó “Ateneu de l’Any 2008”, en el marc de l’acte de lliurament dels Premis Ateneus 2008, guardons que convoca anualment la Federació d’Ateneus de Catalunya. Aquest acte va ser presidit pel President de la Federació d’Ateneus de Catalunya, Sr. Pere Joan Pujol, el Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Carles Martí i el Director General de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ramon Fontdevila. Aquest guardó atorgat per la Federació d’Ateneus de Catalunya és un reconeixement a un procés de vuit anys que ens ha conduït a renovar completament l’Entitat i els seus equipaments. Un procés innovador i atrevit que ha requerit molts sacrificis i esforços per part de tots els socis, que permet a l’Orfeó encarar el futur amb il·lusió i optimisme.Gràcies a tots per la constància i el sacrifici de tots aquests anys. Ha valgut la pena.

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

Visca l’Orfeó Martinenc.

12

Premis Ateneus 2008


>

25è Aniversari de la Federació d’Ateneus de Catalunya El passat 21 de novembre, al Parlament de Catalunya, es va celebrar la recepció pel 25è Aniversari de la Federació d'Ateneus de Catalunya, presidida pel seu President, Sr. Ernest Benach. L'Orfeó Martinenc va ser una de les tres entitats escollides per rebre el diploma del 25è Aniversari, en representació de les entitats de Catalunya, de mans del Sr. Ernest Benach. < > El Parlament de Catalunya

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

Sr Ernest Benach fa entrega del diploma

13


L’amistat sempre perdura LA SECCIÓ BENÈFICA I SOCIAL TORNA ALTRE COP a les seves activitats amb la força i la il·lusió de sempre, però ara a la nova seu de l’Orfeó Martinenc.”Ja som a casa altra vegada” per donar un impuls més gran al treball que justifica i dóna sentit a aquesta secció. Col·laborem activament amb la Coordinadora dels grups d’acció social del Clot-Camp de l’Arpa, formada pels responsables de Càritas de les diferents parròquies del barri, pel delegat de l’arxiprestat de Càritas i pels responsables d’altres esglésies de confessió cristiana, per la Coordinadora del Voluntariat i la treballadora social de Càritas de Barcelona, els responsables dels serveis Socials del districte de Sant Martí. Dins d’aquest marc potenciem activitats com el suport i la rehabilitació de les persones sense sostre, l’ajut als infants immigrants per poder realitzar reforç escolar, la tramesa de roba per als nens, les visites als socis malalts i ancians necessitats de companyia i ànims per tirar endavant i el suport domèstic a persones que no poden sortir de casa. Aquesta llarga enumeració és una bona mostra de les nostres accions. Dins de l’esperit que impregna la Coordinadora dels grups d’acció social pretenem donar resposta de servei als necessitats i marginats i assolir l’esperit de solidaritat que marca les nostres accions com les d’acolliment digne a qui ho necessiti, oferta de roba i aliments, ajut en la recerca de feina i estar en contacte amb els Serveis Socials del districte, entre d’altres. Sempre amb paraules d’alè i esperança per als qui més ho necessiten per tal que vegin la proximitat del calor humà i de l’amistat que sempre perdura.

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

Aquesta és la tasca de la secció Benéfica i Social, tal vegada una feina en l’ombra però necessària perquè tot el nostre entorn prengui consciència de les necessitats que tenim al nostre barri i es pugui incrementar la col·laboració d’altres persones perquè aquesta feina arribi a tothom que ho necessiti i reclami.

14

La secció està convençuda del suport efectiu de tots els socis i veïns. Us hi esperem! ÁNGEL MORÁN


> SECCIONS

Inauguració de l’Auditori de l’Orfeó Martinenc

EL PASSAT 25 D’OCTUBRE, DISSABTE, A LES 19 HORES, es va inaugurar l’Auditori de l’Orfeó Martinenc, amb un concert de cant coral. Des d’una hora abans, nombrosos socis i públic en general, arribaven a la nova seu de l’Orfeó per presenciar aquesta primera activitat inaugural.

La segona part la van protagonitzar el nostres amics de l’Orfeó de Sants, els quals sota la direcció de la Montserrat Tous, al piano en Xavier Rabasseda i amb la soprano Glòria Nebot, van cantar:

En un ambient d’entusiasme i de novetat, els components de la Coral de l‘Orfeó, xerraven amb els companys i companyes de l’Orfeó de Sants, convidats d’honor en aquest dia tan especial.

Tege moem Sense vent T´he mirat El rei de birondon We are trav´lin 3 Ziggeumer lieder (cançons gitanes) Barcarola

L’acte va començar amb unes paraules del nostre vicepresident, Joan Martí, component també de la Coral, qui es va adreçar a tots els presents per destacar la posada en marxa, ja a casa, de les activitats de l’Orfeó Martinenc.Va agrair la presència i la col·laboració de l’Orfeó de Sants, entitat que ja ha col·laborat amb nosaltres en altres ocasions importants. Va començar el Concert.A la primera part i sota la direcció de l’Antoni Trigueros, els components de l’Orfeó Martinenc van cantar: Pase el agoa Riu riu xiu Por la puente Juana El testament d´Amèlia Boga boga Ay! Linda amiga O voso galo comadre Kriabé Calango

Anònim Cançoner d´upsala Cançoner de Torí Harm. Enric Morera Popular basca Popular de Santander Popular gallega Àfrica Brasil

Els aplaudiments es van produir en acabar cada cançó, de manera molt emotiva i bonica, ja que tots érem conscients com arribava a tota l’Entitat la normalització de les activitats. Ja havíem engegat i això ens agradava i ens entusiasmava.

J. Brahms Offenbanch

Els aplaudiments es van repetir sense parar. La gent es trobava a gust, gaudint del moment, en un marc en el qual tots habíem pensat, i fins i tot, somiat moltes vegades. Però ja era realitat, no era un somni. Finalitzades les salutacionss, en Joan Martí a l’escenari, va parlar i va animar a la Montserrat Tous a apropar-se per rebre un obsequi, record d’aquest bonic dia. Un fort aplaudiment va tancar l’esdeveniment. La sortida, escales avall i, com a mostra dels nous temps, també l’ascensor i el montacàrregues, van servir perquè en pocs minuts la cafeteria s’omplís de socis i amics, com als “vells temps”. De seguida els components d’ ambdues corals van baixar a la planta menys -1 per prendre un refrigeri. Canapés, aperitius, alguns refrescos i cava amb l’obligat brindis, va servir per tancar un primer concert, intens, bonic i molt prometedor. ÁNGEL MORÁN

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

Ben aviat es va omplir l’Auditori, amb la graderia i cadires, tot un conjunt que es plega per deixar lliure un gran espai, com a una enorme sala. Però, per a aquesta ocasió, i per primer cop, tot el conjunt estava desplegat, oferint una vista preciosa: les grades, fins al fons, plenes de socis i amics.

Bortniansky G. Deutsschman F.Vila Mestres Espiritual

15


> SECCIONS

Apunts per a la història del segell Segells amb personatges i festes de Catalunya Any 1987: Dins la sèrie centenaris, trobem un segell de Narcís Monturiol, el submarí “Ictini” i dos primers segells dedicats a la nominació olímpica de Barcelona, un dels motius dels quals són les xemeneies de la Casa Batlló. Un full bloc, dedicat a l’Exposició Filatèlica Nacional Exfilna 87, que malgrat celebrar-se a Girona recollia un petit motiu de la Sagrada Família. Any 1988: S’emet un segell dedicat a la UGT, fundada a Barcelona, que fa referència al primer centenari de l’Exposició Universal de Barcelona; un altre amb motiu del Mil·lenari de Catalunya. Així mateix, es posa en circulació la primera sèrie de les vuit preolímpiques que van sortir fins al 1992, amb un total de 26 segells que reprodueixen tots els esports dels Jocs Olímpics. Es dedica un segell al 50è aniversari de la fundació a Barcelona de l’ONCE. Any 1989: Són d’aquest any un disseny infantil inspirat en Barcelona ’92, un segell dedicat a la V Copa del Món d’Atletisme i, un altre, que pertany a la sèrie anomenada Patrimoni de la Humanitat i que es dedica al Parc Güell i a la Casa Milà. Any 1990: S’emeten un segell que és un disseny infantil sobre Barcelona ’92, el motiu del qual és la Sagrada Família i, un altre, que porta un símbol creat per Miró que representa l’Any Europeu del Turisme

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

Any 1991: Es posen en circulació el segell guanyador del concurs de disseny infantil sobre els Jocs Olímpics, el segell creat amb motiu del centenari de l’Orfeó Català dissenyat per Mariscal i dos segells pertanyents a la sèrie Ciencias i Tècnicas, un dels quals reprodueix el vaixell A-52 Las Palmas, dissenyat pel col·lecionista barceloní Manuel Garcia.

16

Any 1992: S’emeten segells dedicats a l’actriu Margarida Xirgu i als Jocs Paralímpics, un full bloc que forma part de la sèrie que fa referència a Colom i al descobriment d’Amèrica i un segell amb motiu d’Albertville ’92 i Barcelona ’92. Per últim, són d’aquest any dues sèries sobre Barcelona ’92, la primera de les quals presenta motius al·legòrics i la segona l’Estadi Olímpic; a més d’una tercera sèrie de dos segells dedicada a l’Exposició Filatèlica Lymphilex 92. En un d’aquests segells apareix la imatge del Cobi filatèlic i en l’altre l’anagrama de l’exposició i la silueta de la Sagrada Família. AMADEU PUCHAL


El tenor Xavier Moreno ha debutat al Gran Teatre del Liceu interpretant en Maese Pedro a l’obra El retablo de maese Pedro de Manuel de Falla. Aprofitant la seva estada a Barcelona, hem volgut parlar amb ell sobre aquest i altres projectes i sobre la seva vinculació amb l’Orfeó Martinenc.

Xavier Moreno, tenor > Un espectacle amb titelles gegants? Era necessari en un escenari tan gran com el del Liceu. Al fons, el retaule propiament dit. A continuació, en un joc de perspectives, un segon grup de titelles, aquests gegants, que miren aquest teatret i la història que allà s’explica, i que donen al mateix temps l’esquena al públic real.Al davant de tot nosaltres, els cantants, i l’Orquestra. Tot plegat un conjunt d’una plasticitat enorme. > El teu debut al Liceu Sí, una experiència molt maca. Cantar a casa teva té, a més, un component emocional afegit. Encara em recordo de vailet en acabar les classes de solfeig al Conservatori del Liceu, que està just per sobre del teatre, obrint-me camí entre els espectadors que venien a veure la funció de la nit. Llavors em resultava tot un univers llunyà, i ara mira... > Però tú ja portes temps en el món de l’Òpera, oi? Ja fa set anys que me’n vaig anar a Alemanya a viure i a començar la meva carrera com a cantant professional. En tot aquest temps he tingut la sort de poder actuar a molts teatres d’arreu d’Europa (a Alemanya, Itàlia, França) i també a altres països, com ara Corea o Israel.A més he pogut desenvolupar el meu repertori líric, fent els papers principals d’obres com ara “La Bohème”, “La Traviata”, “Lucia di Lammermoor” o el “Werther”, i així fins a uns quaranta rols. > I dels nous projectes? Doncs al març canto a l’Òpera de Bilbao, al Setembre a l’Òpera Nacional de Paris (Bastille), i entre mig tinc una gira de concerts a Israel i funcions a Mannheim, Dortmund, Essen...

> Molt de moviment... Forma part d’aquest món. Un aprèn a sentir-se bé a tot arreu, encara que hi ha moments on s’enyora la familia o es recorden altres bons moments ja viscuts, com ara els dels gairebé deu anys vinculat a l’Orfeó Martinenc. > Ens pots parlar d’aquest període? Des del 93 i fins que vaig marxar a Alemanya el 2003, vaig formar part de diferents projectes a l’entitat, com ara la creació de l’anomenat “Taller de música” (actual escola de música), o com a sots-director de l’Orfeó, o dirigint el Cor Jove. Recordo el caliu de la gent, la germanor. Recordo gent amb ganes de fer coses, de passar-s’ho bé. Sempre em vaig sentir a casa, i és per això que estic tan content que l’Orfeó i tots els que formen part de la seva família, després dels anys d’espera, puguin gaudir d’aquest nou i modern edifici, que mira al futur, i que és ple de possibilitats encara per descobrir. Bravo! Jo m’hi apunto! > Des d’Alemanya? Per què no? Amb la mà d’amics directors que tinc aquí, un projecte podria ser, per exemple, un intercanvi amb una coral alemanya... ens hi posem?

www.xaviermoreno.com

+INFO


Per Joan Vintró

El carrer Rogent(1) ANTIGAMENT L’ACTUAL CARRER ROGENT era un torrent anomenat Bogatell, que s’iniciava a la muntanya del Carmel i les seves aigües anaven travessant el Camp de l’Arpa, tot el poble de Sant Martí de Provençals fins que arribaven a desembocar a la platja de la Mar Bella. En uns mapes esquemàtics inclosos en el dossier cartogràfic sobre els primers batecs històrics de Sant Martí, territori de l’Ager Provinciales, reconstruïts per Josep de la Vega i Gómez i dibuixats per Manuel Hernández i Velan, hi figuren seguint el curs de les aigües les masies de Can Mascaró, del Mas Guinardó i de Can Vintró. Anant seguint el temps, constatem que hi ha el natural procés d’evolució del Bogatell i que al seu entorn es mouen camperols, llenyataires, caçadors… i que s’hi van construint els habitatges a banda i banda de la riera. Els camperols aprofitaven l’aigua per al consum propi, per als animals i per regar horts i cultius, i seguint aquesta evolució, al llarg del temps ja passa a dir-se carrer del Bogatell, que comprenia des de l’actual carrer Freser fins al carrer d’Aragóavinguda Meridiana.

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

Entrant ja en l’època contemporània vuitcentista, l’Ajuntament va transformar la fesomia del carrer Bogatell en construir-hi un clavegueram molt complet.

18

També va canviar el nom de Bogatell pel de Rogent en memòria d’Elies Rogent i Amat, prestigiós i destacat arquitecte, autor de l’edifici de la seu principal de la Universitat de Barcelona i del Seminari Conciliar.


> CARTES

Cal destacar que l’actriu de teatre català Carme Elias està integrada dins el vincle familiar. Des de petita li agradava recitar poemes i actuar a les funcions del col·legi. Va descobrir el teatre amb un grup d’amateurs del Clot. Després d’actuar en moltes funcions dominicals, va ingressar a l’Institut del Teatre. Baixant carrer avall, tocant a Provença, ens trobem el Foment Martinenc, entitat inaugurada l’any 1878, per tant, ja centenària, que disposava d’escola, sala de ball, secció d’excursionisme, cinema, així com d’una sala de bar. Per la Festa Major de Sant Martí, s’hi feia el ball de gala, dit “de deu” del matí. A la sortida eren molts els veïns que anàvem a veure les parelles que es feien fotografies lluint els seus vestits, especialment les noies que anaven de gala. [CONTINUARÁ]

BENVOLGUTS I BENVOLGUDES, Passem per la vida massa de pressa i accelerats i quan ens aturem algun cop ho fem per criticar. De crítiques, n’hi ha de positives però també de negatives i des d’aquí apostem decisivament per les primeres, per això obrim aquest espai als socis perquè opinin i ens ajudin a millorar cada dia. Com que tots els inicis són difícils, ens hem animat a aprofitar aquesta oportunitat i som els primers a prendre la paraula. Sempre hi ha el primer/a voluntari/a que fa el primer pas i que esperant que altres el segueixin, de vegades rep les primeres bufetades, però sempre hi ha d’haver un primer que iniciï la marxa i hem de ser agosarats en l’intent. No sempre es té l’oportunitat d’expressar el nostre parer i els nostres sentiments, aleshores ¿perquè no ho fem quan ens ho demanen?. No val la pena estar rabiant i queixant-se de tot per tot arreu, però no manifestar-ho explícitament sinó amagar-ho darrere d’elogis i lloances poc creïbles. Hem de ser positius i prendre la paraula quan calgui per ajudar a millorar sempre. Hem passat una llarga temporada d’exili i ara que hem tornat a casa, calen més que mai les bones crítiques per resoldre allò que no ens agrada. CHELO AGUIRRE

Per als propers números d’aquest Butlletí, esperem la vostra participació. Ens podeu enviar les vostres cartes pel mitjà que us sigui més fácil: per correu, per correu electrònic o deixant el vostre escrit al Punt d’Informació que està ubicat al bar.

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

El carrer Rogent fou inclós dins l’enfilall dels carrers de Barcelona: acaba tot tocant el carrer Freser, on hi ha una fleca gairebé centenària fundada l’any 1917 per Jaume Elias, avui dia regentada per la seva filla, la qual manté la qualitat del producte igual com feia el seu pare, així com l’esperit martinenc que sempre els ha presidit.

19


> Diumenge 1 de març a les 17.30 h Sarsuela: Los Gavilanes de Jacinto Guerrero i José Ramos Martín Organitza: Cloteatre. Director: Rafa Miralles

> Dissabte 18 d’abril a les 22 h > Diumenge 19 d’abril a les 18 h Teatre: Faust de Llorenç Vilallonga Organitza: Cloteatre. Director: Joaquim Campanyà

> Dissabte 7 de març a les 17.30 h Tarda de sarsuela

> Dissabte 25 d’abril al matí Participació dels Gegants del Clot a la Cercavila de Festa Major del barri de la Sagrada Família de Barcelona

> Dissabte 7 de març a les 22.30 h Concert de Poet in Process > Diumenge 8 de març a les 18 h *Òpera: L’Elisir d’Amore de Gaetano Donizetti Organitza: Operíssimo. Director: Fernando Álvarez > Dissabte 14 de març de 10 a 14 h Trobada d’intercanvi de plaques de cava. Amb edició limitada d'una placa de col·lecció i una placa commemorativa de l’Orfeó > Dissabte 14 de març a les 22 h > Diumenge 15 de març a les 18 h Teatre: L’héroe de Santiago Rusiñol Organitza: Cloteatre. Director: Manuel Guallar

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

> Diumenge 22 de març a les 17.30 h Sarsuela: El Caserío de Jesús Guridi, Guillermo Fernández Saw i Federico Romero Organitza: Cloteatre. Director: Jordi Miralles

20

> Dissabte, 25 d’abril a les 18 h *Òpera: L’Elisir d’Amore de Gaetano Donizetti Organitza: Operíssimo. Director: Fernando Álvarez > Dissabte 25 d’abril a la nit Participació del Tolc al Fabulari de l’Hospitalet de Llobregat dins de les Festes de Primavera > Diumenge 26 d’abril a les 18 h Festival de Primavera Organitza: Esbart Montserratí Martinenc > Dissabte 9 de maig a les 11 h Participació dels Gegants del Clot a la Cercavila de Festa Major del Barri de Navas de Barcelona > Dissabte 9 de maig a la tarda Participació dels Gegants del Clot a la Trobada bianual del barri de Gràcia de Barcelona

> Dissabte 28 de març a les 17.30 h Recital líric i musical Organitza: Secció Benèfica i Social

> Diumenge 10 de maig a les 17.30 h Sarsuela: La del Soto del Parral d’Amadeu Vives, Guillermo Perrin i Miguel Palacios Organitza: Cloteatre. Director: Rafa Miralles

> Dijous 2 d’abril Excursió amb autocar als Aiguamolls de l’Empordà Organitza: Passa-T’ho Bé

> Divendres 15 de maig a les 21 h Participació dels Diables del Clot al Correfoc de Festa Major del Barri de Navas

> Dijous 9 d’abril Berenar de Pasqua amb Mona inclosa Organitza: Passa-T’ho Bé

> Dissabte 16 de maig de 10 a 14 h Trobada d’intercanvi de plaques de cava Amb edició limitada d'una placa de col·lecció i una placa commemorativa de l’Orfeó Martinenc

> Dissabte 18 d’abril, tarda i nit Participació dels Diables el Clot a les Trobades de Diables i Bestiari a Perpinyà i Bao (Rosselló-Catalunya Nord)

> Dissabte 16 de maig a les 20 h Concert coral de Primavera a l’Església de Sant Martí del Clot. Amb la participació del Grupo Coral Guataka, Contrapunto Vocale i Orfeó Martinenc


> AGENDA

> Diumenge 17 de maig al matí Participació dels Gegants del Clot a la Cercavila de Festa Major del barri del Guinardó de Barcelona > Dijous 21 de maig a la tarda Sortida al Teatre Organitza: Passa-t’ho bé > Dissabte 23 de maig a les 11h Participació dels Gegants del Clot a la Mostra d’Associacions del barri de la Sagrada Família de Barcelona > Dissabte 23 de maig a les 17.30 h Tarda de sarsuela > Dissabte 23 de maig a les 21h Òpera: L’Elisir d’Amore de Gaetano Donizetti Organitza: Operíssimo. Director: Fernando Álvarez > Dijous 4 de juny Excursió amb autocar a les Mines de plom del Priorat Organitza: Passa-T'ho Bé > Dissabte 6 de juny Concert de la Coral Venecia i l’Orfeó Martinenc a Saragossa > Dissabte 6 de juny a les 22 h > Diumenge 7 de juny a les 18 h Teatre: El apagón de Peter Shaffer Organitza: Cloteatre. Director: Ramon Enrich > Diumenge 7 de juny al matí Participació dels Gegants del Clot a la Trobada de Gegants de Corbera de LLobregat

> Diumenge 14 de juny a les 17’30 h Sarsuela: Doña Francisquita d’Amadeu Vives Organitza: Cloteatre. Director: Jordi Miralles > Dissabte 20 de juny a les 17 h Tarda de sarsuela > Dimarts 23 de juny a les 22 h Revetlla de Sant Joan amb orquestra i foguera a l’avinguda Meridiana (entre c/ Aragó i c/ Corunya) Organitza: Diables del Clot > Dijous 25 de juny a les 17 h Berenar de Sant Joan amb coca i cava Organitza: Passa-T’ho Bé > Dissabte 27 de juny al matí Participació dels Gegants del Clot a la XVII Trobada de Gegants del barri del Casc Antic de Barcelona > Dissabte 27 de juny a les 19 h Concert coral de final de curs amb la participació de la Coral infantil Els Petits Martinencs, el Cor Jove de l’Orfeó Martinenc i l’Orfeó Martinenc > Diumenge 28 de juny a les 18 h *Òpera: L’Elisir d’Amore de Gaetano Donizetti Organitza: Operíssimo. Director: Fernando Álvarez > Dissabte 4 de juliol de 10 a 14 h Trobada d’intercanvi de plaques de cava Amb edició limitada d'una placa de col·lecció i una placa commemorativa de l’Orfeó Martinenc > Diumenge 12 de juliol a les 18 h *Òpera: L’Elisir d’Amore de Gaetano Donizetti Organitza: Operíssimo. Director: Fernando Álvarez

*Espectacle d’òpera adaptada en castellà, en clau d’humor, per a públic familiar, a partir de 6 anys. ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

> Dissabte 16 de maig a les 22 h > Diumenge 17 de maig a les 18 h Teatre: Un tranvía llamado deseo de Tennessee Williams Organitza: Cloteatre. Director:Vicenç Sendra

21


PROBLEMA DE LÒGICA

Per Toni Martínez Miró

La setmana passada hi va haver una reunió amb 4 membres de la junta directiva de l’Orfeó Martinenc. Sabríeu esbrinar, amb les pistes que es donen, l’hora d’arribada de cadascú, el seu nom i càrrec, la roba que portaven i el mitjà de transport amb el qual van arribar a la seu de l’Orfeó Martinenc ? HORA

NOM

CÀRREC

1. El president va ser el darrer en arribar, amb taxi; ho va fer a les 20 h i no portava un jersei verd. 2. L’Albert, que és el secretari, duia un vestit gris i no va arribar amb autobús. 3. El vicepresident va arribar el primer i ni portava un polo vermell ni va venir en bicicleta.

ROBA

TRANSPORT

4. En Marcel·lí, amb jersei verd, va arribar 30 minuts abans que el president, que anava de vermell. 5. En Joan, que portava una camisa blava, va arribar 30 minuts abans que en Marcel·lí i 15 minuts abans que el secretari, i va venir a peu. 6. El tresorer va arribar a les 19.30 h o sigui, 30 minuts abans que en Jordi, i ho va fer en autobús.

SOLUCIÓ DE LA SOPA DE LLETRES DEL NÚMERO ANTERIOR Carrers: Independència, Enamorats, Joan primer,Washington, Flandes, Sèquia comtal, Coronel Sanfeliu, Escoles, Dos de Maig, Cabanyal, Consell de Cent, Mallorca,València, Hernan Cortés,Vintró, Meridiana, Corunya, Rogent, Clot.

ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-02

Frase: L’Orfeó Martinenc, fundat el mil nou-cents deu, obre de nou en un bonic edifici propi.

22

Hem de felicitar a la Victoria i en Jorge, del Grup de Danzas Argentinas La Cruz del Sur, doncs el mes de desembre va néixer el seu primer nét, l’Otto. La nostra enhorabona i també a llurs familiars. El mes de febrer va ser molt important per a la Noemí i l’Òscar del Grup de Diables; es van casar. Per molts anys i moltes felicitats!, també a tota la família doncs molts pertanyen a la Secció de Cultura.

Darrerament ens van deixar: • El soci, senyor Carles Barcons. • El pare de l’Esther Aguilar, ella del Grup Sardanista Amics de Sant Martí i de l’Esbart. • El pare polític de la Núria Peidró, ella de Cloteatre. • La mare dels germans Josep i Jordi Rizo, ells de la Secció de Cultura i Grup de Diables. • L’avi dels germans Albert i Francesc Gómez, ells de Cloteatre. • El pare polític d’en Pedro Aguas, aquest de la Coral del nostre Orfeó. • El pare del company Joan Argemí, aquest de la Secció Filatèlica. • La mare de Xavier Arenas, soci de l'entitat i delegat de la Secció de Sardanes. Que descansin en pau. A llurs familiars, els donem el nostre més sentit condol.


AL PUNT D’INFORMACIÓ HI HA:

L’AGENDA, PER APUNTAR LES ACTIVITATS PUNTUALS, DE QUALSEVOL TIPUS A QUALSEVOL ESPAI DE L’ENTITAT. ÉS IMPRESCINDIBLE OMPLIR LA FITXA CORRESPONENT, A DISPOSICIÓ AL MATEIX PUNT D’INFORMACIÓ.

LA LLIBRETA VERMELLA, QUEIXES I SUGGERIMENTS

EL BAR RANT SERVEI DE RESTAU ES TOTS ELS MIGDI VENDRES DE DILLUNS A DI MENÚ 9 € 11 € DISSABTE MENÚ

PER AL MILLOR FUNCIONAMENT DEL BAR RESTAURANT,

LA LLIBRETA VERDA, SUGGERIMENTS PER MILLORAR ELS EQUIPAMENTS I EL FUNCIONAMENT DE L’ENTITAT,

A DISPOSICIÓ DE LA GENT

LA REVIS TA “DES DEL NOR DELS LLU D” ÏSOS DE GRÀCIA HA PUBL ICAT UN REPORTA DE 3 PÀG TGE INES DE LA NOST RA ENTITAT

PUNT D’INFORMACIÓ TOTES LES TARDES DE 17 A 21 H (EL TAULELL D’INFO ÉS AL BAR)


> Primer Cap d’Any a la nova seu


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.