Revista de Comerç Figueres juny 2014

Comerç Figueres

JUNY DEL 2014

La revista de

www.figueresshop.com

@AmicFigueres @FigueresShop /AmicdeFigueres /ComerçFigueres

«EL CRIST DE L’OLIVERA» (1994) - ESGLÉSIA DE LLERS - Josep Ministral

Roger Lleixà I

Amb el suport de l’Ajuntament de Figueres, fins al dia 12 de juliol, la ciutat s’omplirà d’activitat per dinamitzar el sector comercial FIGUERES MARC TESTART

FIGUERES Suplement Comerç

Tastets Surrealistes Segona edició de la cita gastronòmica per recordar Dalí

2 JUNY DEL 2014

F

ins al dia  de juliol, la ciutat de Figueres celebra la segona edició dels Tastets Surrealistes, una activitat organitzada des de l’Ajuntament, amb Comerç Figueres, el patrocini d’Estrella Damm i el suport de la Fundació Gala-Salvador Dalí –la presentació va tenir lloc dijous passat sota la cúpula del Museu Dalí.

Amb el missatge i voluntat de descobrir la gastronomia més surrealista a la capital de l’Alt Empordà, un total de vint-i-dos establiments de la restauració presenten plats d’inspiració daliniana. Es tracta d’una oferta gastronòmica única al país que s’acompanya del maridatge de la cervesa Inedit Damm. Cal destacar que cada restaurant oferirà un menú amb sis tastets.

Els tastets surrealistes es complementaran amb activitats musicals sota el nom de tastets musicals i diversos showcookings, cuina en directe amb productes agroalimentaris de l’Empordà, que es realitzaran a les places principals de la ciutat. D’altra banda, i també amb l’objectiu de dinamitzar els tastets surrealistes i promocionar la ciutat, s’ha preparat un programa amb les activitats que es portaran a terme dins del marc dels tastets, i a la ciutat durant aquestes dates, com són les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, activitats culturals, gastronòmiques o d’oci entre altres.

Els organitzadors dels Tastets Surrealistes han editat un fullet desplegable amb la informació de cada establiment amb el seu menú de tapes i la seva localització en el mapa. El regidor de Fires i Festes de l’Ajuntament de Figueres, Jordi Masquef, destaca la col·laboració pública i priUna vada que hi ha amb aquesta iniciativa. “És el que col·laboració entenem que ha de ser pública i l’acció de l’adminisprivada tració”, argumenta Masquef, tot garanDes de l’Ajuntament i Comerç tint el suport als emFigueres, es destaca la bona prenedors de la ciutat. combinació que hi ha hagut El regidor qualifica els entre els restauradors i Tastets Surrealistes l’administració d’“oferta gastronòmica única al país”.

Roger Lleixà I

La presentació es va celebrar sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres, amb la intervenció del secretari general de la Fundació, Lluís Peñuelas, que va beneir aquesta iniciativa

C

omerç Figueres i l’Ajuntament van fer pinya el dijous  de juny en el transcurs de la presentació de la segona edició dels Tastets Surrealistes. L’alcaldessa, Marta Felip, la primera que va proposar aquesta iniciativa, destaca l’evolució que hi ha hagut en només aquest primer any. “La primera edició era plena d’incerteses i incògnites, però la veritat és que el que havia de ser una ruta de tapes s’ha convertit en una ruta daliniana”, uns tastets amb identitat pròpia, manifestava l’alcaldessa.

L’objectiu, tant del consistori figuerenc com de l’associació Comerç Figueres, és dinamitzar el sector de la restauració de la ciutat. “Hi ha un denominador comú: ganes de fer-ho bé”, va remarcar Felip, la qual va agrair públicament la feina del sector.

El president de Comerç Figueres, Jordi Rotllan, aposta per

combinar els diferents interessos sud de França.

Pel que fa al programa d’actique hi ha a la ciutat. “Cal crear una complicitat que ajudi a fer vitats, cal remarcar que des del  veure als ciutadans que allò que de juny fins al  de juliol se cefem és bo per a la ciutat”, va lebraran diferents actuacions apuntar Rotllan durant la pre- musicals, culturals o d’animació sentació dels Tastets Surrealistes, a diversos punts de la ciutat. tot assegurant que aquests “aju- L’objectiu de l’Ajuntament és daran a dinamitzar la ciutat”. Se- “crear un relat de ciutat”, amb pagons el màxim responsable de raules de l’alcaldessa, Marta Fel’entitat comercial de Figueres, lip. malgrat ser només la segona edició dels Tastets, “ja tenim sensació d’èxit i, si l’Ajuntament s’ho fa tan seu, vol dir que això és sinòLa campanya nim d’èxit”.

Els impulsors del projecte, de promoció és Comerç Figueres, la cervemolt àmplia sera Damm i l’Ajuntament de Figueres, realitzaran una El programa d’activitats durant potent campanya de progairebé un mes ajudarà a moció dels Tastets Surreadifondre la campanya de listes en mitjans de comuTastets Surrealistes a nicació especialitzats en gasFigueres tronomia i també en altres més genèrics. Aquestes accions es duran a terme a Catalunya i al

3 L’ACTE

«SHOWCOOKING» AMB TASTETS EMPORDÀ Plaça de Catalunya Dijous dia 19 de juny a les 12 hores «SHOWCOOKING» AMB TASTETS EMPORDÀ Rambla Divendres 20 de juny a les 19.30 hores TASTETS MUSICALS AMB GUITARRA Placeta baixa de la Rambla Divendres 20 de juny a les 20.30 hores «SHOWCOOKING» AMB TASTETS EMPORDÀ Plaça de Catalunya Dissabte 21 de juny a les 12 hores TASTET MUSICAL AMB LINDY HOP Plaça de l’Ajuntament Divendres 27 de juny a les 19.30 hores «SHOWCOOKING» AMB TASTETS EMPORDÀ Placeta baixa de la Rambla Dissabte 28 de juny a les 19.30 hores «SHOWCOOKING» AMB TASTETS EMPORDÀ Plaça de les Patates Divendres 4 de juliol a les 19.30 hores TASTET MUSICAL FI DE FESTA Plaça de l’Ajuntament Dissabte 12 de juliol a les 20.30 hores

RESTAURANTS PARTICIPANTS

쩛 1964 쩛 Antaviana 쩛 Bon Retorn 쩛 Can Costa 쩛 Can Quim 쩛 Cap i Pota 쩛 Coordenades 쩛 Dynamic 쩛 El Lloc 쩛 El Pa Volador 쩛 Granada Vins 쩛 Duran 쩛 Ronda 쩛 La Queixalada 쩛 Lizarrán 쩛 Can Modest 쩛 Mesón asador Castell 4 쩛 Montserrat Càtering 쩛 Empordà 쩛 Nou Saboya 쩛 Trànsit 쩛 Txot’s

FIGUERES Suplement Comerç

Dinamització El comerç local busca crear una complicitat ciutadana

JUNY DEL 2014

FIGUERES MARC TESTART

Comerç Figueres I

LA BOMBOLLA COMERCIAL I ALGUNS CANVIS SOCIALS Carles Tubert Gerent de Comerç Figueres Associació

FIGUERES Suplement Comerç

4

L

JUNY DEL 2014

’amic i periodista Santi Coll, amb qui mantinc el veïnatge en aquesta pàgina, em llança el repte de parlar de les zones blaves, en general. M’ho diu després d’haver compartit, l’estiu passat, un bon vermut a tocar el passeig d’Empuriabrava, acolorit de blau pels aparcaments regulats que ben poca gent utilitzava.

Li agafo el repte, després de saber que, tant ell com jo, som defensors dels aparcaments regulats –ben regulats– en espais públics d’afluència alta. Pels qui no em coneixeu, sóc economista, francès, descendent de catalans i resident castelloní de temporada.

Ah! I em sento molt empordanès.

Dit i confessat tot això, vaig per feina. D’entrada celebro amb alegria que l’Ajuntament de Castelló d’Empúries hagi sabut rectificar els errors comesos l’any passat amb els preus i les condicions de la zona blava d’Empuriabrava. Rectificar és de persones intel·ligents i de bons gestors. Les condicions d’enguany són realistes, adequades als temps que ens toca viure. Malgrat això, les queixes de veïns i comerciants continuen vives. Recullen firmes per mantenir viva la queixa. Aviat s’obren davant meu diversos interrogants: Parlant de zones blaves, Empuriabrava, a l’estiu, ha de ser diferent de Roses, l’Escala, l’Estartit, Begur, Sant Feliu o Blanes? Hi ha prou places d’aparcament lliure al voltant de les zones regulades per a garantir, amb un desplaçament a peu raonable, que visitants i autòctons puguin aparcar i anar al seu lloc

E

l meu veí de dalt, l’economista Florian Vergés, ens fa preguntes molt interessants. I en les respostes hi ha solucions per als conflictes i els interrogants plantejats. En Florian coneix bé l’Empordà i el seu comerç. Malgrat viure a París, moltes compres de roba i complements les fa a les botigues de la nostra comarca. No hi havia any que no passés pel carrer de Vilafant de Figueres, a la botiga Calçats Univers, per comprar-hi unes bones espardenyes estivals.

Dies enrere li vaig enviar un correu trist: l’Antònia Subirós Bassols, l’antiga propietària de l’establiment, acabava de morir als  anys. Massa jove. L’Antònia del carrer de Vilafant era tota una institució, i un gran exemple d’emprenedoria. Durant uns anys, amb la seva mare Lourdes, va regentar un establiment de queviures. Primer a la vorera de l’esquerra, allà on hi havia hagut la botiga de l’Eugènia, a tocar les ja desaparegudes Drogueria Iris i la Carnisseria Tenas. Després es va traslladar a la vorera de davant, al costat del també desaparegut Musical Eiximenis. La seva germana Carme, amb el seu marit Pere Serra, també van ser un exemple d’emprenedoria amb la botiga de roba Seisu. Seisu i Calçats Univers continuen obertes, però amb altra gent al capdavant.

E

ls establiments de comerç urbà estan treballant de valent per seguir endavant amb els seus negocis. Espero i desitjo que aquesta lluita la puguin aguantar perquè de ben segur que finalment acabaran vencent. Mentre la realitat dels petits no és fàcil, la de la majoria dels grans tampoc és que sigui magnífica, i sembla que la seva única sortida és incrementar el nombre de metres quadrats comercials.

Es tracta d’una política perillosa, però que està avalada per les administracions corresponents.

Un perill que penso que ve més des del punt de vista d’anar creant una bombolla comercial que no pas pel que pugui suposar per al nostre comerç urbà de dimensions més reduïdes.

Més metres no voldrà dir més vendes, però entenc que pensen que és la seva solució per guanyar quota de mercat en un consum contret.

Els grans centres necessiten més operadors per potenciar els seus espais i mantenir els seus pressupostos per promoció o gestió.

A priori, potser sí que aquesta semblaria una bona idea, però penso que cada dia hi ha més

I SI EL PROBLEMA NO SÓN LES ZONES BLAVES?

Florian Vergés Economista florianverges@yahoo.fr

L’Antònia Subirós va plantejar-se, un dia, que la competència creixent de les grans superfícies comercials acabaria matant les petites botigues de queviures del centre. No li faltava pas raó. Per això va decidir canviar de sector i va obrir una sabateria que tenia molta requesta. La simpatia de la venedora d’enciams, tomates i arengades va continuar essent la mateixa de sempre quan ajudava la gent a emprovar-se sabates, sandàlies o mocassins. Fins i tot permetia que els seus clients s’emportessin caixes de sabates noves a casa per a triar les que més els hi convingués.

L’Antònia ens ha deixat i amb la seva desaparició ens toca veure com ha evolucionat el carrer de Vilafant en vint anys. Amb coneixement absolut de causa, recordo perfectament com aquest carrer va ser, entre finals dels setanta i tota la dècada dels vuitanta, un dels vaixells insígnia del comerç figuerenc. I no exagero. Entre la part alta del carrer Col·legi i la cruïlla del carrer Lasauca, tot eren botigues, de tota mena, ben assortides, de qualitat, de tots els sectors.

I hi havia una associació veïnal que s’esforçava per fer coses. Les festes del Carme eren el súmmum. Cap Ajuntament no ha sabut entendre mai quin paper jugava el carrer de Vilafant a la ciutat. I ara...

gent, fins i tot jove, que està cansada de la globalització i/o homogeneïtzació de marques o productes.

Així doncs, mentre que la política dels centres passa per l’ampliació en superfície comercial, i també s’autoritzen políticament cents de mils de metres quadrats per a noves àrees comercials, el comerç urbà, menys globalitzat, ha d’anar fent el seu camí.

Finalment, serà la bombolla dels grans la que serà incontrolable i que tindrà les seves conseqüències, sobretot, en el seu terreny.

Avui, tant per temes de consum com per tendències socials que ens poden ajudar, penso que podem ser una mica optimistes, tot i que tots sabem que, finalment, el que compta són els números.

Ara bé, si la nostra ciutat, el nostre centre comercial urbà, sap crear una destinació amable, moderna i amb un mix comercial interessant, de ben segur que els nostres empresaris seran com aquells paletes o petits promotors bons i que a avui dia segueixen tenint molta i bona feina. Ànims i salut.

de destí sense haver de pagar? Els diners que recaptarà l’Ajuntament beneficiaran el municipi i el sector comercial i/o turístic?

Marxo un moment de primera línia de mar i me’n vaig a Figueres, ciutat que adoro quan no he de fer cua per portar parents i amics, estrangers com jo, a veure el Museu Dalí. Són útils les zones blaves de Figueres? Hi ha més rotació de vehicles/clients a les zones on abans no n’hi havia? Ha fet esforços l’Ajuntament per trobar aparcaments lliures al voltant del centre? Estan en condicions aquests aparcaments?

Com comprendreu, amb cada resposta hi ha un esgraó més en el debat sobre els aparcaments regulats de pagament. Aneu pensant quina és la vostra opinió sobre cada qüestió i segur que acabareu descobrint algun aspecte interessant, com ara: Què feu quan aneu amb el vostre cotxe a una altra ciutat/poble i voleu aparcar allà on més us interessa?

I ara bé, quan el punyetero d’en Santi em provoca: “Tu que coneixes Empuriabrava des de fa anys, què hi veus ara?”. I m’ho diu amb ironia fina, sabent quina serà la meva resposta: Potser el problema d’Empuriabrava no és la zona blava. Potser el problema és que l’oferta comercial i d’oci ha perdut pistonada. Que ja no és el que era. S’han reciclat/renovat tots els que es queixen? Han adaptat el seu negoci als temps actuals? Ah...

ANTÒNIA SUBIRÓS, UN EXEMPLE DEL CARRER DE VILAFANT Santi Coll Director del SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ

P Quins són els orígens d’aquesta nissaga de comerciants?

R Per part de pare són a Cassà de la Selva, d’on era la seva àvia. I la part materna ve d’Albons. L’avi matern, Puig Giralt, era fill de botiguers. En les dues famílies es dedicaven a la venda ambulant.

P Anaven pels pobles?

R Sí, i fins i tot sense vehicles.

Des d’Albons, el meu besavi anava amb tartana i la família de Cassà de la Selva agafaven el tren per anar a comprar a les fàbriques de Barcelona. En aquest cas, de tornada, feien potser parada en algun poble per vendre. Tinc entès que l’avi d’Albons va tenir el primer camió fort de tota la província.

De mica en mica, es van anar establint en mercats. A Figueres, a la Bisbal, a Girona...

P Fins que va arribar la botiga.

R L'avi Puig Giralt va ser qui va establir botiga a Girona. La meva mare en aquella època era soltera. Amb l’altre avi, coincidien al mercat a Girona, però el meu pare i la meva mare no es van conèixer en un ambient comercial, sinó en una festa del pedal a Caldes de Malavella. Així va ser com es van unir comercialment les dues nissagues, la dels Arbossé i la dels Puig Giralt.

P Puig Giralt. Com és que és compost el cognom?

R Són els cognoms del meu avi. El meu avi era l’hereu i va ser el que va marxar d’Albons per anar a viure i a muntar la botiga a Girona. Amb el nom de Puig Giralt continuem el meu germà, a Girona, i jo, aquí, a Figueres. Els fills del meu germà sembla que no continuaran la feina i a ell li queden dos anys per a jubilarse. Veurem què passa. I, en el meu cas, tinc les meves filles indecises, perquè encara no saben què faran el dia de demà. Són joves, de moment, tenen  i  anys. Veurem si hi haurà continuïtat dels Puig Giralt, o no.

P A vostè li faria il·lusió?

R I tant, pels meus pares.

P Quins records guarda de la seva infantesa en aquest ambient comercial?

R Recordo veure arribar el pare o el meu avi amb el camió del mercat. L’últim que van acabar fent, que és el que jo recordo des de Girona, era el de Figueres. Era tarda vespre i dèiem: “Ja arriben amb el camió!”. Però de tan petit jo no coneixia el mercat. Després, en època d’estudiant, quan arribaven les vacances, amb ,  i  anys, anava a aju-

Ricard Arbossé Puig “Vam obrir la botiga pensant en el client ja fet, client de tota la comarca” Ricard Arbossé regenta Puig Giralt al costat de la seva dona, Mari Ripoll. Ell es fa càrrec de la roba i articles d’home, metre que ella s’ocupa de la decoració dels aparadors –han rebut premis– i de la comanda de confecció de dona MAIRENA RIVAS FIGUERES

dar-los a l’estiu. Vaig començar a conèixer Figueres des del mercat a la plaça Triangular, però nosaltres no muntàvem i desmuntàvem parada, sinó que teníem un local llogat. Aquell local era a can Galter, on ara hi ha l’oficina de la Caixa.

Allà teníem molt d’article i teníem una clientela feta.

P Quan entra vostè de ple en el negoci? Quan s’hi comença a dedicar?

R Acabant d’estudiar als  anys, ja feia un temps que donava cops de mà a la botiga els dissabtes i els estius.

Primer a Girona, al costat dels meus pares, i seguia venint aquí els dies de mercat.

El mercat de la plaça Triangular es va traslladar i aleshores nosaltres no vam muntar parada. Vam seguir mantenint la tradició de venir els dijous al matí, encara allà al carrer Sant Pau, pensant que algun dia podríem obrir botiga aquí, perquè ja teníem una clientela.

P I així va ser que va obrir aquesta botiga a la pujada del Castell?

R Els nostres pares tenien la idea que el meu germà i jo havíem de portar un negoci a la nostra manera cada un.

Ell es va quedar a Girona. Jo vaig ser el qui va venir a muntar la botiga a Figueres. Vam trobar aquest local gran i lliure d’inquilins. El  el vam obrir i continuàvem venint els dijous, fins que el  vam decidir obrir-lo de forma fixa. De mica en mica, vam anar veient què convenia portar.

P Quin era el concepte de botiga que van crear?

R Vam néixer com a botiga de tèxtil de la llar. No ens volíem complicar la vida amb la confecció. Volíem una feina tranquil·leta, però ja que els clients ja ens coneixien per la botiga de Girona, ens demanaven vestits o pantalons... I vam anar portant roba de la botiga de Girona cap aquí i així va ser com vam acabar ficant-nos de ple en la confecció, però sense abandonar el tèxtil de la llar, però ha quedat com un complement de la botiga.

P La ubicació de la botiga és immillorable, a tocar la Torre Galatea?

R La vam obrir pensant en el nostre client ja fet, client de tota la comarca, però aquest lloc ens aporta que hi ha molt de pas de turistes. Això ha fet que busquem també el producte que ells ens demanen. En el seu moment, havia estat molta tovallola de souvenir i ara els agrada més presumir del que han anat a veure o d’allà on han estat, i nosaltres hem trobat la línia del Kukuxumusu que fa molt de motiu catalanista i il·lustracions de motius de l’Empordà o dalinians.

5 FIGUERES Suplement Comerç

M. Rivas I

Ricard Arbossé Puig (Girona, ) pertany a una família de comerciants centenària, tant per part de pare com de mare, i forma la quarta generació de la nissaga. Porta el comerç a la sang.

JUNY DEL 2014

Comerç Figueres I

Terra de pas i cruïlla de camins, Figueres passa per ser una vila hospitalària que ha sabut mantenir amb el pas del temps la seva posició com a espai comercial a cel obert FIGUERES REDACCIÓ

FIGUERES Suplement Comerç

6

L’àlbum Figueres, una “flor de l’agricultura i del comerç”, segons Josep Pla

L’ANTIGA PLAÇA DEL COMERÇ, AVUI PLAÇA DEL GRA, EN UNA IMATGE DEL 1911 DE CIÈNCIA & PACIÈNCIA

UNS MATALASSOS AMB MOLTA COMPETÈNCIA. A LA VEU DE L’EMPORDÀ, EL 28 DE JUNY DE 1918

Crònica I

JUNY DEL 2014

E

l salt estacional entre la primavera florida i l’estiu assolellat donarà peu al retorn del mercat setmanal de la roba dels dijous al passeig Nou. Un retorn que dóna continuïtat al que es va produir, abans de les Fires de la Santa Creu, amb la reobertura de la històrica plaça del Gra com a epicentre compartit amb la plaça de Catalunya del mercat de la fruita, la verdura i d’altres queviures tradicionals. Parlem de Figueres, ciutat ancestral de fires i mercats. D’ençà que existeix la fotografia, els arxius i les col·leccions públiques i privades ens permeten recuperar imatges impagables de com vivia el municipi la seva capitalitat comercial, amb bestiar exposat al Firal dels Burros o al camp de les Rodes, amb porcs i xais estabulats davant la Torre Gorgot, amb parades avui impensables repartides una mica per aquí, una mica per allà, entre la plaça de l’Ajuntament, el carrer de Sant Pere, la Rambla, el carrer de Monturiol... Imatges que avui ens permeten recular en el temps i veure que el comerç ambulant i el comerç de botiga han compartit somnis, èxits i desenganys, en una ciutat fronterera, federal i molt activa.

“Aquesta clara Figueres és una flor de l’agricultura i del comerç, que són activitats humanes de primera categoria. És una ciutat típica de mercat setmanal; però, així com aquesta classe de ciutats solen ésser sòrdides i baixes de sostre, Figueres és una vila oberta, neta i plausible. La proximitat de la frontera projecta sobre d’ella un esperit tolerant. La frontera no és un límit: és una gran finestra oberta”. Ho va deixar escrit Josep Pla, en el seu Quadern Gris de .

L’escriptor allarga la seva estima cap a la ciutat en el mateix capítol: “Personalment m’agraden aquests ambients urbans, amb l’esperit que encarna Figueres. M’hi trobo bé. Crec que el que s’anomena una ciutat no és res més que això. Poden exisJosep Pla, tir concentracions hu«Quadern Gris» manes més dilatades, (1918) més denses... i no ésserho. Figueres és una “Personalment m’agraden ciutat petita, però és aquests ambients urbans, completa. I si per comamb l’esperit que encarna pleta té un encant, per Figueres. M’hi trobo bé. Crec petita en té més”. En que el que s’anomena honor seu, recuperem ciutat no és res més imatges de diferents èpoque això” ques de mercats i anuncis de .

LA MODERNA FARMÀCIA CUSÍGARRIGA. ANUNCI PUBLICAT EL 16 DE JUNY DE 1918 A L’EMPORDÀ FEDERAL UNA DE LES IMPAGABLES IMATGES DE J. M. CAÑELLAS INCLOSA A L’ÀLBUM RUBAUDONADEU (1889) . BCFC

L’ADROGUERIA EL SIGLO ANUNCIADA EL 28 DE JUNY DE 1918 A LA VEU DE L’EMPORDÀ

ANUNCI DE LA FÀBRICA DE GEL DEL CARRER CONCEPCIÓ PUBLICAT A ALT EMPORDÀ EL 8 DE JUNY DE 1918

JUNY DEL 2014

PUBLICITAT DE MAQUINÀRIA DE CAN FÈLIX JAUME APAREGUDA EL 4 DE MAIG DE 1918 A NUEVO FIGUERAS

7 FIGUERES Suplement Comerç

POSTAL ACOLORIDA PER LA VEU DE L’EMPORDÀ AMB PARADES A LA PLACETA BAIXA DE LA RAMBLA

MOBLES VILANOVA, EL 24, SEGONS UNA PUBLICITAT DE L’EMPORDÀ FEDERAL DEL 15 DE JUNY DE 1918

RECADERS GALCERÁN OFERIEN ELS SEUS SERVEIS A LA VEU DE L’EMPORDÀ, EL 28 DE JUNY DE 1918

RAMADERS I PAGESOS EN EL FIRAL DELS BOUS CAP A 1913. DETALL D’UNA FOTOGRAFIA DE J. ESQUIROL

EL MERCAT DE LA VERDURA A LA PLAZA DE LA CONSTITUCIÓN, A FINALS DEL SEGLE XIX. J. M. CAÑELLAS

Comerç Figueres I

Restaurant 1964 Carrer Hortes, 1 - C/ Tapis, 2. T. 972 670 075

Comerç Figueres I

Lamodette Barberia Carrer Sant Pere, 7. T.

972 505 359

Comerç Figueres I

FIGUERES Suplement Comerç

8

Comerç Figueres I

Comerç Figueres I

Restaurant Cal Music Carrer Sant Josep Sol d’Isern, 3. T. 972 677 445 Comerç Figueres I

Restaurant El Suprem

Carnisseria Manera

Restaurant Can Costa

Carrer Llobregat, 4. T. 972 098 300

Carrer Vilafant, 51. T. 970 500 947

Ctra. N-II (Pont del Príncep). T. 972 505 259

Comerç Figueres I

JUNY DEL 2014

Comerç Figueres I

Comerç Figueres I

Restaurant Granada Vins

El Mosaic

Restaurant Nou Saboya

Carrer Muralla, 1. T. 972 514 079

Carrer Lasauca, 12. T. 972 502 563

Carrer Santa Margarida, 13. T. 872 989 459

Comerç Figueres I

Comerç Figueres I

Comerç Figueres I

Daco Fashion

Restaurant El Trànsit

Abadia del Perfum

Carrer Monturiol, 2-4. T. 972 505 376

Avinguda Vilallonga, 65. T. 972 674 689

Carrer Portella, 5. T. 972 501 223

Comerç Figueres I

Pa & Pa

Zona Digital

Pa & Pa

Carrer Ample, 32. T. 972 503 466

Carrer Sant Cristòfol, 12. T. 972 678 781

Carrer Pujada del Castell, 1. T. 972 503 417

Comerç Figueres I

Comerç Figueres I

Comerç Figueres I

Restaurant L’Antaviana

The World Gym

Restaurant La Tagliatella

Carrer Llers, 5. T. 972 510 377

Ctra. Camí de les Forques. T. 972 671 565

Carrer Cap de Creus, 2. T. 972 516 333

Comerç Figueres I

Comerç Figueres I

Comerç Figueres I

Restaurant Cap i Pota

Espai Mas d’en Dorra

Cafeteria La Pau

Carrer Vilafant, 35. T. 972 503 473

Carrer Fortià. T. 670 776 528

Carrer Sant Pau, 3. T. 972 512 075

Comerç Figueres I

Comerç Figueres I

Comerç Figueres I

Estètica Nou Dona

Tramuntana TV

Escultures Manel

Carrer Caamaño, 6 (ent. 1). T. 972 513 088

Carrer Portella, 3r 2a. T. 972 503 693

Avinguda Montserrat. T. 972 516 215

JUNY DEL 2014

Comerç Figueres I

9 FIGUERES Suplement Comerç

Comerç Figueres I

Amb el lema «Barris antics, molt per descobrir, molt per oferir», la campanya té per objectiu principal potenciar i dinamitzar el comerç urbà de proximitat en els nuclis antics FIGUERES REDACCIÓ

Barris antics Figueres participa en una campanya de dinamització comercial Comerç Figueres I

F

FIGUERES Suplement Comerç

10

igueres és un dels  municipis catalans que enguany participa en la campanya titulada Barris antics, molt per descobrir, molt per oferir, que aquest mes de juny arriba a la quarta edició. La iniciativa és impulsada per la subxarxa de nuclis antics amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. La campanya promocional acabarà el  de juny i compta amb la participació de . comerços. Les persones que comprin a les botigues adherides participaran en el sorteig de vals descompte, entrades per assistir a espectacles o visites guiades als llocs d’interès dels municipis que s’han integrat dins de l’experiència.

En el cas de la ciutat de Figueres, s’ha decidit que es lliurarà el premi, íntegrament, a un sol guanyador.

L’afortunat gaudirà de la visita guiada La Figueres de Dalí, un dinar en un restaurant del centre i un xec regal de  euros per anar a comprar al municipi.

Aquests premis s’hauran d’utilitzar els dissabtes ,  i  del mes de novembre, durant les dates que a la capital altempordanesa se celebrarà el Festival Dalírium.

Els comerços que s’han adherit a la campanya estan identificats amb un cartell i, cadascun d’ells, disposa de butlletes que hauran d’omplir els seus

clients. Un cop aquestes estiguin validades, a través d’un segell de la botiga, es dipositaran en una urna i ja es podrà accedir al sorteig.

El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Figueres, Manuel Toro, destaca que, “en el

JUNY DEL 2014

Els diferents acords treballats seran una realitat immediata, com ara una Guia Luxe, tanques promocionals i un bus retolat FIGUERES REDACCIÓ

Promoció Instal·laran nous elements de suport per promocionar el comerç i la ciutat

C

omerç Figueres avança que aviat es veuran nous elements de suport per promocionar el comerç i la ciutat en el seu conjunt. Els diferents acords treballats seran una realitat immediata amb les següents

accions: Guia Luxe: Darrerament s’ha estat treballant i tancant una guia de luxe del Comerç de la Ciutat. Aquesta guia, que ja està tancada, comptarà amb  pàgines i permetrà transmetre a locals i turistes que, a Figueres, també hi podem trobar marques de luxe gràcies a molts comerços que hi aposten. Aquesta guia, que se’n faran . exemplars, serà distribuïda a hotels de  i  estrelles de la comarca, espais estratègics (golf, pàdel...), punts d’informació municipal i operadors emissors de turisme rus o d’altres amb seu a Lloret i que habitualment envien turistes a la ciutat.

Tanques promocionals: Es col·loquen tanques promocionals als aparcaments de Sanartrade de l’en-

trada per la carretera d’Olot i al de la plaça de la Victòria/Josep Tarradellas. En la mateixa línia, s’està negociant una tanca a la carretera N-II, a l’entrada de Figueres venint des de França.

Bus Comerç Figueres: Pròximament un dels autobusos de la ciutat, que fa la línia regular metropolitana, serà maquetat per promocionar l’entitat i la ciutat. Comerç Figueres ha acordat aquest lloguer amb l’empresa de serveis pels pròxims  mesos i destaca que la part posterior del bus serà variable per poder promocionar els diferents esdeveniments de l'entitat quan correspongui.

Per últim, els dies  i  de juny va tenir lloc, a la ciutat, una nova edició de la Fira de la Gent Gran.

Des de Comerç Figueres, hi vam col·laborar amb diferents establiments comercials a la mateixa Rambla i també amb una gimcana tipus taller de la memòria a través de diferents comerços associats de la ciutat. Novament el comerç associat es mostra proper a tothom.

cas de Figueres, hem organitzat la campanya conjuntament amb Comerç Figueres Associació”. Toro posa en valor aquest tipus de col·laboració afirmant que “el treball en xarxa és el que ens farà arribar lluny en les nostres aspiracions”.

Nous associats Comerç Figueres ha mantingut una activitat intensa per ampliar l’associació FIGUERES

Comerç Figueres dóna la benvinguda a 24 nous associats en els darrers tres mesos. També, Comerç Figueres ha mantingut, darrerament, reunions amb l’Alcaldia de l’Ajuntament de Figueres per tractar diferents temes que afecten la Rambla, els carrers Monturiol i Caamano i la plaça Josep Pla, amb l’objectiu de millorar amb propostes constructives.

En la línia de mantenir reunions pel bé del nostre sector i dels nostres centres comercials urbans, el dimarts passat a la tarda, el president de Comerç Figueres i de la Fundació Comerç Ciutadà es va reunir, juntament amb membres de la Fundació, amb el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, per tractar sobre el model de gestió BID (Business Improvement Districts) a Catalunya. Es tracta d’una eina clau per al futur dels centres urbans i que es lidera des de Comerç Figueres Associació i des de la Fundació Comerç Ciutadà.

Comerç Figueres enviarà una carta de protesta per la nova proposta d’ubicació dels autobusos que visiten la ciutat.

D’altra banda, Comerç Figueres va tancar, la setmana passada, el curs de formació en aparadorisme que ha tingut una molt bona participació. Seguidament, es continuarà amb la formació en vendes i recordem que el 18 de juny serà el darrer dia de les Aules 2.0 abans de l’inici de vacances fins al mes de setembre. En cas de voler més informació, ens podeu contactar a gerencia@figueresshop.com o a través dels números de telèfon: 972 502 249 / 671 708 441

Golden Numbers Gràfiques Montserrat Gràfiques Trayter Grafotech Helène Boutique Hora Nova Hotel Bon Retorn Hotel Duran &Restaurant Hotel Empordà Hotel Figueres Parc Hotel Pirineos Hotel Plaza Inn Hotel President Hotel Ronda Hotel Sidorme Figueres DalÍ Hotel Travé Imaginarium Informàtica Figueres Instant Ioga El Pou de Llum Janaina Joguines Franch Joieria Amiel Joieria Carbonell Joieria Ferrer Joieria Quico Joieria Quintana Joieria Tutau Jovenalla König Figueres Land *Cat La Botiga del Pa La Caixa La Cate La Pau Lizarran Llar del Nadó-2 Llenceria Bonet Llibreria Bus-Stop Llibreria papereria l'Auca Llibres Low Cost Llobet & Portell L'Or Antic Luxury Figueres Magatzems Puig Giralt Magatzems Sánchez Maia /Besalù Maia/Palmera Malloll Embotits Mango Margall i Caixas Marzen Sport Bar Mauné Sabaters Max Mc Donald's Memphis Mensión Coll Associats Mercat de l'Or

Merceria Garriga Merceria Miravitlles Missatgeria MRW Mitges Casals Mobles Gimeno Mon Músic Montfort Mosaic Montepio de Conductors Museu de l'Empordà Nana Figueres Natura Pet Shop Naturopathic Center Norbert Font Nostrum Novetats Marcó Oliveres Ona Surf Onna Viatges Òptica Empordà Òptica Gelabert Òpticastell Òptipunt Outlet Empordà Outlet Colonial Palazzo Palmada Disseny Palmira Sabataries - Girona Palmira Sabateries - Portella Palol Quer Assegurances Panadería Pa & Pa c/ Ample Panadería Pa & Pa Pujada Castell Pàrquing Fórmula Pàrquing Sanartrade - Pl. Josep Tarradelles Pàrquing Sanartrade - Anicet Pagès Pascual Arts Músic Pastisseria Iris Pastisseria Parc Bosc Pastisseria Serra Lacasa Peluquería Mari Ferrer Peraferrer Comercial Perfumeria Marcó - Girona Perfumeria Marcó - Rambla Perfumeria Lolita Perruqueria Chistian Perruqueria Jesús Perruqueria Lídia Perruqueria Mayte Petrem Ctra. Llançà Petronila Pintures L'Albera Pirates i Princeses Pizzeria Fiore Plats Cuinats Montserrat Pomés i Fills Puff Store Figueres

Punt de Servei Fenie Energia Qualia Centre Welness Qüest (Desigual) Qüest Sabates i complements (Desigual) Quim i Joan Perruquers Rambla 29 Rellotgeria Canet-Vila Restaurant 1964 Restaurant L'Antaviana Restaurant Cal Músic Restaurant Cap i Pota Restaurant Can Costa Restaurant Can Quim Restaurant El Suprem Restaurant Granada Vins Restaurant La Torrada Restaurant La Tagliatella Restaurant Mesón Asador Castell Restaurant Nou Saboya Restaurant Planta 51 Restaurant Ronda Sur Restaurant Shang-hai Restaurant Sentits Restaurant Transit Rètols Figueres Rostisseria Koki Roura Ceres Botiga Saba Aparcaments Saks Seisu Splash Comunicació Sports Prada Tàndem Tax Assesoria i Gestió Tecnimoto Teixits Masdevall Telered Figueres The World Gym Tornasol Torremirona Tot Espresso Tradumots Tramuntana TV Via Roma Viater Viatges Dalsol Viatges Ictineu Viatges Roses Tours Viatges Viñolas Xiroi Zhebi Interiorisme Zona Digital

FIGUERESciutatcomercial

11 FIGUERES Suplements Comerç

Daniel's D'autor Daco Fashion De Pas Detext Empordà D-Shop Din A-12 Drac Drogueria Calvó Edifred Eis Empordà Estètica Nou Donna El Dofí El Pa Volador El Rober- Càritas El Súper del Cantó Electrodomèstics Cufí Electrodomèstics Soler Emiliana Empordà Empordà Mèdical Empòrium Informàtica Enforma Gym Enginy Apartaments Escola de Ball Ballem Junts Escola d'Hostaleria Alt Empordà Escot Espai D'art Mas D'en Dorra Esports Josep Escultures Manel Essències - Sandra Estanc Núm. 8 Estanc Elena Marín Fajol - Roba Home Farmàcia Caterina Manera Farmàcia Cullell Riera Farmàcia E. Torrent Ferran Farmàcia Perxas Farmàcia Riera Farmàcia Soler Ferreres Sabaters Figueres Apartaments Filferros Cortada Finques Company Finques Gibert Floristeria Martí Flors Bahí Flors Caterina Foster’s Hollywood Fricash de Carns Ford Garatge Central Fundació Altem Fundació Salut Empordà Fundació Tutelar d'Empordà Gala Llums Galeria d'Art El Claustre General Òptica Gestions,23 F&B Gest-Rec

146311

Abadia del Perfum Abacus ACEE Catalunya Contra el Càncer Alegrí Regals Alterego Web Services Amics del Castell Amy-Gee Ass.Malats d'Alzheimer i Família Assessoria Miquel Saguer Axa Assegurances Bar Núria Barberia Lamodette Bing Bang Billy M. Bóboli Bones Herbes - Besalú Bones Herbes - Caamaño Butano Girona Bzzz Box Cafè Hotel Parìs Cafetería l’Estrella Cal Flequer Cal Rei Calbet Electrodomèstics Calçats Carbonell Calçats Cristau Calçats Falgarona Calçats Maderm Calçats Roig Can Monturiol Can Punyetes Carnisseria Can Martí Carnisseria Cufí Carnisseria F. Lladó Carnisseria Manera Carnisseria Punset Carnisseria Serra-Pla Carreras Audiovideo Casas Sabaters Casino Castell Peralada Cat Bowling Catimini Caveo Corredoria Assegurances Celia Vela Centre d’Estilisme Nova Imatge Ceràmiques Fàbrega Cinc Clínica Implandent Club Gimnàstica Rítmica Gemma Cofac-Carbó Alabau Collgorgot Arquitectes Conauto Peugeot Confort Figueres Copisteria Esteve Cor Fi Cottet Òptics Creu Roja Dalicatesen

JUNY DEL 2014

L’Empordà I

FIGUERESshoppingcity FIGUERESciutatcomercial Una publicació d’Editorial l’Empordà, SLU per a Comerç Figueres Associació

Foto: Roger Lleixà I

“L’art és la intel·ligència de la mirada Com més mires les coses, més les pots entendre” Fa vint anys que Josep Ministral va pintar el mural «El Crist de l’olivera», una de les seves grans obres FIGUERES/LLERS CRISTINA VILÀ

F

a vint anys que l’artista Josep més de disset anys, Ministral era espectaMinistral va intervenir en l’absis dor de les tertúlies a la Fonda Roca, on anade l’església de Llers –el seu po- va Fages de Climent, Bartomeu Massot, Feble– creant una de les seves obres lip Vilà, Evarist Vallès, Joan Sibeques o més magnes, el mural El Crist de Montserrat Vayreda. Ministral reivindica l’olivera. Per recordar-ho, a modus de re- aquests artistes de la terra, que l’han visvisitació després de dues dècades i amb cuda. “Tenien un coneixement de la gent, l’impuls de mossèn Taberner, s’acaba d’e- de la terra, del caràcter d’aquí”, afirma. ditar un llibre en el qual es recull tot el que Aquest apropament a la seva realitat, a la va ser el procés de creació d’aquella peça seva veritat, sens dubte, va deixar un pòque, vista ara amb el pas dels anys, conté sit i va permetre generar “pintors amb la necessària intemporalitat que cerca veu pròpia”, afirma Ministral, que troba a l’art. “Ha sobrepassat el temps”, reflexiona. faltar una certa veu crítica, aquelles veus Fa vint anys, El Crist de l’olivera va ser un cultes, llegides, que “et gest valent per part de Ministral. Es feien reflexionar”. tractava de superar la imatL’artista de Llers geria tradicional amb la sent que el temps ha qual fins al moment es “A vegades miro anat passant i que vestien les esglésies li ha portat a el que he fet aquest però calia superar viure una evolució nei penso que no està cessària que es reflecmolts recels. “Mosmalament” teix en el seu món sèn Pere Travessa em va donar tota la plàstic. “A vegades El pintor de Llers fa un viatge llibertat per fer. Ell miro el que he fet i en el temps en aquesta també va ser molt vapenso que no està maentrevista i reflexiona sobre lent”, afirma tot afelament”, confirma, tot i l’experiència de viure i sentir les obres gint que “la idea era que és ben conscient de d’art crear alguna pintura que la insignificança de cada no inquietés, que no disésser dins l’entramat univertragués, que la gent s’hi trobés sal. “Sóc un granet de sorra...”, bé i, el cert és que se l’han fet seu”. somriu Ministral, que és conscient que El Crist de l’olivera conjuga natura i di- en la pintura ell ha trobat l’espai de reflevinitat i identifica perfectament l’estil in- xió que tots els mortals necessitem. confusible de Ministral, els seus colors, les seves formes i simbolismes. L’artista reco- L’enemic de les galeries, Internet neix formar part d’una generació, margi- L’artista no és aliè a les noves tecnologies. nada a escala internacional i també a favor Internet, segons ell, és una eina molt útil. d’un cert culte al jovent, que “buscàvem “M’agrada moltíssim, però l’has de saber molt més l’interior que no l’exterior, com discernir, és una finestra oberta, però cal es fa ara”. Eren artistes que es formaven a entendre-la, tenir uns referents previs”, afirsi mateixos, que viatjaven on fos per veu- ma Ministral que, per contra, veu en Inre de prop la pintura que admiraven, que ternet un gran enemic de les galeries d’art assistien a tertúlies i s’omplien de la saviesa convencionals. “Allà hi és tot; quan fas una que destil·laven aquelles trobades. Amb poc exposició la penges a Internet i la gent ja

no cal que hi vagi”, diu. Allò aparta, inevitablement, l’espectador de l’experiència, però sembla que això no és el que busca el públic del segle XXI. Per a Ministral, a la societat li manca formació, “no dedica temps”. Recorda quan abans les galeries o els museus disposaven butaques perquè la gent s’hi assegués i s’embolcallés d’aquelles obres, de la seva energia, del que l’artista va viure i sentir. “Veure les obres amb calma, que t’anessin aportant i parlant... quines converses. La màgia que té el directe mai la tindran les fotografies”, conclou tot mostrant-me, a tall d’exemple, les imatges del llibre dedicat al mural de l’església de Llers. Allò que percep l’ull davant la peça, difícilment ho pot captar una fotografia. És el cas de l’escultura que Ministral li va dedicar a Josep Pla i que decora, des de fa anys, la plaça figuerenca que duu el mateix nom de l’escriptor.

Ministral assegura que ara ja no es

capfica pensant a fer alguna exposició per mostrar les seves creacions o a gestar algun projecte. L’artista afirma categòric: “jugar ho he fet molts anys, però jugar a fer una exposició on no hi passa res...”. Aquesta postura, però, no impedeix a Ministral continuar pintant cada dia. També reconeix que, de ben segur, sorgiran propostes a mitjà termini com ara retrospectives on repassar la seva aportació al món de l’art. “M’interessa molt la memòria del paisatge, la síntesi del paisatge”, explica tot afegint que “l’art és també la intel·ligència de la mirada, com més mires les coses més les pots entendre i queda més imprès en nosaltres”. Quan a Ministral li parlen del seu estil únic, dels seus colors únics, l’artista es mostra humil: “la culpa la té la naturalesa, jo no hi he aportat res, només els he posat en harmonia. Tot això és una passió pel color que tinc i fruit d’un ordre que li dono a les coses”.