Page 1

20/200

20/100

20/70

V

E U

RE HI

20/50

20/40

1

2

3

4

C L A R

20/30

5

6

20/25

OFTALMOLOGIA

7

20/20

H I S T Ò R I C A A C A TA L U N Y A

8


CURAR LA VISTA... DES D’ANTIC Una història mil·lenària

A la mitologia egípcia, l’Ull d’Horus o Udjat era un símbol solar de protecció, de salut, de cura de la vista.

El codi d’Hammurabi, rei de Babilònia (s. XVIII aC), el tractat mèdic egipci recollit al papir d’Ebers (s. XVI aC) o les pàgines del Sushruta Samhita, text mèdic fundacional de l’Ayurveda asiàtica (s. VI aC), tracten sobre malalties oculars i descriuen i regulen la pràctica oftalmològica. La medicina hipocràtica grega (s. V aC) va plantejar les capacitats sensorials en termes fisiològics.

La mirada renaixentista FISIOLOGIA I ANATOMIA: René Descartes va establir la idea de reflexió, de joc fisiològic entre estimulació sensitiva i resposta muscular. En el seu esquema de la visió binocular, la glàndula pineal, al cervell, esdevé el lloc de reflexió.

ÒPTICA:

Il·lustracions de pràctiques oftalmòlogiques semblants de diferents tradicions mèdiques: al Sushruta Samhita, a un còdex de l’escola de Salern (s. XI dC) o al Cerrahat al-Haniyye otomà (s. XV dC).

Il·lustracions de l’ull segons el físic àrab Ibn al-Haytham (s. X dC) i del Libre de la Figura de l’uyl, traduït de l’àrab al català pel mestre Joan Jaume (s. XIV dC).

La tradició clàssica s’esvaí a l’Occident europeu en caure l’Imperi romà (s. V dC), però revisqué gràcies a les traduccions àrabs que penetraren per la península Ibèrica (s. IX dC). Els oculistes musulmans van descriure les bases de l’òptica i la percepció visual, així com l’anatomia i una extensa patologia ocular. Els filòsofs i físics europeus medievals van agafar el relleu a partir d’aquelles fonts.

Les escoles de cirurgia

Benito Daza de Valdés publicà a Sevilla (1623) el tractat “Uso de los antojos para todo género de vistas, en que se enseña a conocer los grados que a cada uno le faltan de su vista”.

CIRURGIA: La cirurgia oftàlmica dels segle moderns, sovint en mans d’empírics i no de cirurgians, no havia pogut avançar més enllà de la intervenció de la cataracta, ara un afer del cristal·lí, segons es pot veure en una il·lustració de 1594.

“QUE SANTA LLÚCIA ET CONSERVI LA VISTA”

La institucionalització de l’ensenyament quirúrgic de l’oftalmologia va tenir lloc a les escoles de cirurgia creades arreu d’Europa al llarg del segle XVIII. Els llibres de cirurgia de Heister o de Plenck, amb explicació d’operacions i instruccions d’ús dels instruments, van ser una guia per a la formació de les promocions de nous cirurgians.

Llúcia de Siracusa, martiritzada al s. III dC, encara veia després que li traguessin els ulls. La iconografia cristiana l’ha representat amb la palma del martiri i els ulls que li van arrencar en una plata –si bé aquí Francesco del Cossa (1472) va optar per situar els ulls a la seva mà a partir dels brots que surten d’una tija- i ha esdevingut patrona dels cecs i protectora dels mals de la vista.

CANT ESPIRITUAL (Joan Maragall, 1911) A Barcelona, el Reial Col·legi de Cirurgia, comença a formar cirurgians des del 1764, en un edifici singular, marcat pel seu gran teatre anatòmic, al costat de l’Hospital de la Santa Creu. La discussió de casos, mitjançant juntes literàries com aquesta dedicada per Jaume Alcalà a l’observació i cura de les cataractes, van esdevenir una nova forma de produir coneixement mèdic.

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida? Per això estic tan gelós dels ulls, i el rostre, i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor que s’hi mou sempre ... i temo tant la mort! Amb quins altres sentits me’l fareu veure aquest cel blau damunt de les muntanyes, i el mar immens, i el sol que pertot brilla? Deu-me en aquests sentits l’eterna pau i no voldré més cel que aquest cel blau.


LES BASES DE L’ESPECIALITAT Coneixement científic de l’ull ANATOMIA I PATOLOGIA OCULAR Al llarg de la primera part del segle XIX es van assolir les bases anatomoclíniques de la moderna patologia ocular. La morfologia microscòpica ocular va donar un gran salt. Les publicacions van florir arreu d’Europa i el coneixement pràctic de l’oftalmologia es va difondre mitjançant revistes especialitzades creades al món germànic, a Itàlia, Bèlgica o Anglaterra.

FISIOLOGIA I CIRURGIA La fisiologia centreeuropea investiga el mecanisme de l’acomodació i la visió dels colors. La terapèutica de les queratitis i les iritis va veure noves aplicacions, com també les de les úlceres corneals i les conjuntivitis. Els diversos estats patològics de les cataractes van tenir lloc, i també les descripcions i classificacions com lenticulars i capsulars.

Els llibres van començar a mostrar il·lustracions patològiques d’afeccions oculars amb la intenció de fixar coneixement. En aquest període van aparèixer els primers oculistes catalans, com ara Joaquim Soler, Lluís Carreras Aragó (1835-1907) aquí caricaturitzat com a Santa Llúicia i autor d’importants publicacions sobre la clínica ocular i creador d’escola-, Antonio Anet, Manuel Isidoro Osío Valero o Bonaventura Carreras Peralta.

m o d

a n a a i c g i g n r i o a ft e l K n a o p m o a h d l i a c A m y e e l g h t s g c c a o o a y o l r t ni í s e el t l n f i l o a g s e U o a g O e i B o e ’ m p z c l o e m l l d G s e l e o o h i a a o t a d a S e G n H m ft f h n l h m l a a b t g l o O a c i a a i c a a h l l i a c t c y d e i i t is f i k a a p g t n t t a d g h g s g O ò e I O l a u l ó p o w a f l lo l e e ci a k o C s O u o l o o o c d S ’ o t i e k e m y d S a l a m e g m m u a e t l l l l a n o k e g m G h e t a l a a a s s a i f u g i i c o h a ft t c c i de th t i O o a g r o O g w m a x ç h h o O o a l S l o c k i e n p p d l a P s | o n A a t a O O o M m d . f r a e d . m è n e . n F O l m d d G e an l d a i 1 h a a a a i l c à é a t c n a c 5 i d d t t r f d c o h o r 9 e e e é e o ts t a i i i i p A S e 1 d u t h c i | | e ip e e m p an o oc oc oc 9 6 6 S C S N A N S S D O D | | | | | | | | | | | -3 -0 -0 9 7 5 3 3 2 4 3 7 0 9 3 0 3 3 3 2 8 9 9 6 6 9 8 6 0 0 0 19 19 19 18 18 18 18 18 18 18 18 19 19 19

LES ORGANITZACIONS PROFESSIONALS DE LA DISCIPLINA

que es van crear des de mitjan segle XIX vingueren a mostrar la identitat i cohesió d’una comunitat mèdica diferenciada.

La nova mirada de l’oftalmoscopi UN INSTRUMENT PER A UNA ESPECIALITAT

6

9

12

5 1

0

3

La foscor de l’amaurosi va ser vençuda amb aquest nou instrument. Els treballs de Purkinje, Babbage i von Helmholtz van establir les bases per a l’estudi del fons de l’ull mitjançant aquesta nova eina. Això va permetre desvetllar i representar la retina i, alhora, emprendre la reorganització i estructuració de l’especialitat. Els llibres de la segona meitat del segle s’ompliren d’il·lustracions i dibuixos sobre els usos de l’aparell i sobre el fons de l’ull.

18

20

4


FORMACIÓ I DELIMITACIÓ DELS SABERS OFTALMOLÒGICS El viatge com a formació BARCELONA

ALBRECHT VON GRÄFE (1828 – 1870)

BERLIN

Louis Wecker al capdavant de la seva clínica oftalmològica a Paris i just al seu darrere el jove estudiant Manuel Menacho. Paris, 1884.

JOAN GELPÍ JOFRE (1851-1937) JOSEP A. BARRAQUER ROVIRALTA (1851-1924) BONAVENTURA CARRERAS PERALTA (1855-1906) MANUEL MENACHO PEIRÓN (1860-1934) LUÍS VERDERAU SOLÀ (1875-1914) DELMIR DE CARALT SANPERA (1874-1944) IGNASI BARRAQUER BARRAQUER (1884-1965) HERMENEGILDO ARRUGA LIRÓ (1886-1972)

VIENA

LAUSANA

PARIS

JULIUS HIRSCHBERG (1843 – 1925)

Els oculistes catalans de la segona meitat del segle XIX van completar la seva formació a partir de la visita a les clíniques dels grans mestres europeus: París resplendia com a ciutat de l’oftalmologia. En tornar a Barcelona, aquests metges van adaptar aquells coneixements i van desenvolupar grans carreres professionals. Un dels primers en viatjar fou Joan Gelpí Jofre, autor d’un magnífic atles oftalmològic (1885).

JOSEP ANTONI BARRAQUER El primer gran oftamòleg a Catalunya: va completar una extensa formació a Paris, va conrear la histologia i la clínica oftalmològica, autor de nombroses publicacions científiques, fundador de revistes especialitzades, director i impulsor del primer gran dispensari clínic i universitari a l’hospital de la Santa Creu i després al Clínic (1910), primer professor (1902) i catedràtic (1915) d’oftalmologia a la Universitat de Barcelona, membre fundador de societats i acadèmies a Barcelona, creador d’escola i formador d’oftalmòlegs i cap d’una nissaga mèdica excel·lent.

J. A. Barraquer exemple d’una doble missió: humanitària i pedagògica EL DISPENSARI OFTALMOLÒGIC DE LA SANTA CREU I J. A. BARRAQUER Inaugurat el 1880 i ampliat al claustre entre 1891 i 1924, el Dispensari esdevingué un model de centre d’ensenyament i assistència clínica i de pràctica quirúrgica. Res no hi mancava: els treballs d’anatomia, histologia, bacteriologia i aplicació oftalmològica. Tot estava previst per tal d’assolir la màxima eficiència, regnava l’ordre a les sales de cura i antisèpsia, de refracció, d’operacions, al laboratori, amb un banc d’òptica fisiològica, i al dispensari. El director clínic Josep Presas es féu càrrec del dispensari des del 1910 fins el trasllat a Sant Pau.

F-

12

Dr.

JOS

É

de

AL

c/

BPse

,

Óptic

a Fis

iológ

BA

RR

AQ

UE

R

44,

MANUEL MENACHO PEIRÓN Cap d’una nissaga d’oftalmòlegs que arriba fins l’actualitat. De formació francesa, Menacho desenvolupà l’exercici privat de l’oftalmologia a les seves clíniques del carrer del Carme i de la Gran Via de les Corts –en funcionament des del 1903 fins avui. Participà en congressos arreu d’Europa i conreà un ideal hispanoamericanista que es va traduir en la creació de la gran revista oftalmològica en llengua castellana des del 1901. Formador d’una petita escola, on van destacar els Arruga. Gran publicista i autor d’una obra clínica (1924) que recollia una extensa pràctica.

ica


EL PROCÉS DE CONSOLIDACIÓ DE L’ESPECIALITAT

Barcelona 1900

BARCELONA 1900 Les malalties dels ulls eren ateses als hospitals del Sagrat Cor (Badia) i de Nens Pobres (Miró), al Dispensari de la Santa Creu (Barraquer, Presas) i als consultoris o clíniques privades d’altres metges (Menacho, Eduardo Arruga; Quirze Flaquer; Antoni Figarola, Delmir de Caralt; Jaume Padrós de Gaona; Francesc Bordàs, Frederic Hospital; Manuel Dolcet). L’oftalmologia va prenent forma com a especialitat en aquests espais, amb una tecnologia i unes pràctiques cada cop més ben definides. Les històries clíniques, com aquesta del Dr. F. Hospital Prats, eren una eina de gran precisió i control dels pacients, manuscrites i il·lustrades pels propis metges.

LITERATURA CIENTÍFICA

ESTADES A L’ESTRANGER Hermenegild Arruga amb 24 anys durant l’estada a la clínica de Karl Axenfeld a Freiburg.

12

Curs de Cirurgia Oftàmica impartit per Félix de Lapersonne a l’Hôtel-Dieu de Paris, 1917, amb assistència d’Hermenegild Arruga entre d’altres.

9

Fotografies de les diferents sales i pràctiques del Dispensari de la Santa Creu: amb Presas, Dolcet (a la seva clínica al Passeig de Gràcia) i Bordàs dirigint operacions al quiròfan i amb la resta de l’equip tot seguint la distribució de feines.

6 FORMACIÓ I RELACIONS INTERNACIONALS

3 0

1

2

3

3

Secció d’Oftalmologia del XVIIè Congrés Internacional de Medicina, celebrat a Londres, 1913.

5

6 4

9

Congrés Internacional d’Oftalmologia, Santiago de Compostela, 1930.

Secció d’Oftalmologia del 1r Congrés Nacional de Medicina, Madrid, 1919. Identifiquem als metges A. Vila Coro, H. Arruga, I. Barraquer i F. Bordàs.

12 UN NOU ESPAI DE FORMACIÓ: LA FACULTAT AL CLÍNIC

15

Hospital Clínic de Barcelona, c. 1920s. Presentació de la làmpada de fenedura pensada pel metge suec Allvar Gullstrand i construïda per Carl Zeiss. Asseguts: Hermenegild Arruga, Joan Vidal Freixenet, Frederic Hospital Prats, Joaquim Selles Garriga. En la segona fila el tercer per l’esquerra Ignasi Barraquer, el cinquè Francesc Bordas i el setè Jesús Maria Bellido, els següents Eduard Menacho Moner, Manuel Menacho Peirón, i la resta Jaume Torelló Casanovas, Koeppe i Neimayer.

Fotografies dels membres del Dispensari de la Santa Creu al pati de l’Hospital, a finals del s. XIX i primeries del s. XX: 1. Bordàs, J. Alzina Melis, F. Matanzo, I. Reus, J. Roig Raventós, W. Marín, F. Agulló, Munné. 2. Presas Xirinachs, Hospital Prats, Bordàs, Riera, Ribas Casas, Manuel Nadal, Giné. 3. Estanislau Artigues, Lloberas Álvarez, Rubiò amb Nadal Vilallonga, Ignasi Arnalot Sansa, Sebastià Birba. 4. A més dels metges de la foto anterior, les metgesses Lina Garnica Navarro i Carme Torrente Gallar, i al seu darrere Ignasi Barraquer. 5. Bordàs, dues monges (darrere Joan Rubiò Sans), Ignasi Barraquer, Presas Xirinachs, Nadal Vilallonga a dalt amb ulleres.

UNA ESPECIALITAT URBANA: BARCELONA 1936

Professorat de la Facultat de Medicina, c. 1930s: els professors Ignasi Barraquer, José Gómez Márquez, Mariano Soria Escudero; i drets, el segon Joaquim Arumí Fargas i al seu costat Antoni Vila Coro.

Barcelona 1936

18


PROJECCIÓ I REFERÈNCIA INTERNACIONAL: ARRUGA HERMENEGILD ARRUGA Un devot de la medicina. Hermenegild Arruga va tenir una sòlida formació en oftalmologia. Ja durant la carrera, com a pràctic a la clínica del Dr. Manuel Menacho i, en acabar el 1908, a les clíniques dels grans mestres de l’especialitat a Paris, Berlin i Lausana. Poc després de tornar a Barcelona, el 1913 va crear una clínica al carrer d’Aragó, 271. Va construir una carrera des de la pràctica privada, no universitària, i amb una projecció nacional i internacional mitjançant congressos i cursos pràctics. I tingué una participació molt activa a la Sociedad Hispano Americana de Oftalmología.

Participació d’Arruga a diferents congressos i reunions: a Paris, a la Société Française d’Ophtalmologie el 1924; a Buenos Aires, a la Sociedad Hispano Americana de Oftalmología, el 1932; i a Barcelona, el 1933.

Arruga fou un treballador incansable i un metge exigent. S’envoltà d’un petit equip de col·laboradors, entre els quals el Dr. Manuel Nadal Vilallonga i, anys després, el seu propi fill, Alfredo, que esdevingué un reconegut estrabòleg.

Arruga, Amsler, Gonin i Weve. Els generals del mestre Gonin encarregats de difondre, modificar i millorar la tècnica per al tractament del despreniment de retina al llarg del primer terç del segle XX.

La clínica oftalmològica Arruga La demanda creixent basada en el seu prestigi van portar Arrugar a pensar una nova clínica, construïda i inaugurada entre 1934 i 1935, al passatge de Méndez Vigo, 3. Feina i domicili en el mateix edifici. D’estil clàssic, Arruga féu una aposta per introduir les innovacions tècniques del moment a les diferents sales d’exploració, cures, intervenció i, també, de formació i ensenyament, amb una sala de projecció cinematogràfica.

Arruga tingué gran habilitat per consolidar la projecció pública del seu treball clínic quotidià i de la seva recerca pràctica, mitjançant nombroses participacions en activitats científiques internacionals i tota mena de publicacions. Féu un ús intensiu de la fotografia com a eina formativa, per tal de mostrar la disposició general de les mans del cirurgià durant l’operació; sobre l’aplicació de la trefina de von Hippel per a la queratoplàstia; o l’ús del queratom en la secció de la còrnia en iridectomia.

Arruga publicista Laboratorio

WC

Salita de espera para operados

Cuarto de exámenes especiales

Pasillo

Conserje

Salita de espera para doctores

Sala de operaciones

Cuarto de curas

Pasillo

Cuarto de curas Cámara oscura

Sala de espera general

Sala de recepción de los pacientes

Vestíbulo entrada

Sala de refracción

Autor de nombrosos treballs, destacà la seva Cirurgia Ocular (1946) en castellà, francès i anglès. Els seus treballs estan farcits d’il·lustracions de tècniques operatòries, de dibuixos preoperatoris sobre diferents tipus d’intervencions, tot excel·lint les seves extraccions de cataractes, dàcrios, despreniments de retina o transplantament del còrnia.

Sala de refracción

La seva fama internacional el portà a viatjar arreu d’Europa i d’Amèrica, tot fent cursos, conferències, demostracions pràctiques, com ara aquestes ocorregudes a Lausana (1936), a Santo Domingo (1937) o a Pittsburg (1937). Entre els anys 1940 i 1970, Arruga tingué una projecció pública nacional i internacional espectacular.

Premis internacionals. Arruga aconseguí reconeixement internacional amb l’obtenció de la medalla Gonin, premi Nobel de l’oftalmologia, el 1950, i amb el doctorat honoris causa per les universitats de Heidelberg i Edimburg.


PROJECCIÓ I REFERÈNCIA INTERNACIONAL: BARRAQUER La nissaga La família Barraquer, les clíniques, l’oftalmologia: una història de compromís amb la professió i amb els pacients.

Josep Antoni Barraquer, envoltat del seu equip de treball i de pacients, tot fent una cura al Dispensari Oftalmològic de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, c. 1900.

Josep Antoni Barraquer va formar al seu fill Ignasi en la mirada microscòpica.

EPONÍMIA BARRAQUER Ignasi Barraquer fou creador, dissenyador i constructor d’instruments lligats a grans idees tècniques: l’erisífac o extractor de lents era una ventosa connectada a una bomba de buit que permetia l’extracció sense trencament de la fràgil càpsula.

CINEMA I TÈCNICA

La clínica oftalmológica dels Barraquer, a la Ronda de Sant Pere, 3, 1r, a partir de la revista Oftalmología, fundada per Ignasi Barraquer el 1909. Les imatges, procedents del Centre d’Oftalmologia Barraquer, pertanyen al període de desenvolupament de les tècniques i tractaments revolucionaris que van donar prestigi internacional a Ignasi Barraquer.

La Clínica Barraquer

La publicitat de la tècnica es féu mitjançant una mitjà que havia de ser revolucionari: el cinema. La filmació de la facoèrisi fou feta per Francesc Puigvert Fayet per a la productora Gaumont-Barcelona, c. 1915-17, en un escenari habilitat al jardí del domicili d’Ignasi Barraquer, a la Torre Vilana, amb direcció i intervenció mèdica del mateix Ignasi, ajudat per Josep Maria Ribelles.

El Servei d’Oftalmologia del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau dels anys 1920 i 1930, dirigit per Ignasi Barraquer, fou el fruit de la forma d’entendre aquesta especialitat per part de Josep Antoni Barraquer a l’antic hospital de Barcelona. Hi havia una organització racional de tot el procés i de cada episodi mèdic; l’eficiència s’aconseguia mitjançant el treball en equip; i l’especialitat es definia a partir de cada cas clínic, on el pacient podia obtenir la curació a canvi de contribuir a l’ensenyament.

1950s

1980s 1970s

REVOLUCIONANT L’OFTALMOLOGIA Ignasi Barraquer fou un visionari, un revolucionari mèdic als anys 1930. La Clínica Barraquer, en el xamfrà dels carrers de Muntaner i Laforja, fou el resultat de la feina feta per pare i fill des dels anys 1880. Ignasi Barraquer projectà la idea arquitectònica des del 1934 i l’edifici, signat per l’arquitecte Joaquim Lloret Homs el 1941, esdevingué un dels millors exemples del funcionalisme i del racionalisme, amb detalls d’art déco i de la Bauhaus.

Tot estava pensat des de la perspectiva de la relació i de les necessitats del metge i del pacient oftalmològics. Ateses les demandes derivades del prestigi internacional, la Clínica va créixer en espai per tal d’acomodar més prestacions en millors condicions al llarg de la segona meitat del segle XX, tot destacant innovacions tècniques com ara els quiròfans, amb possibilitat d’observació directa exterior (1958), protagonitzades també per la nova generació, els germans José Ignacio i Joaquín Barraquer Moner.


LA CONSOLIDACIÓ DE L’ESPECIALITAT LA FACULTAT DE MEDICINA DE LA UB

EL RECANVI GENERACIONAL, 1940s - 1950s

1

1

2

2

3

Els mestres i els deixebles. 1. Celebració de Santa Llúcia, Barcelona 1946. 2. Sopar al Salón Rosa, Barcelona 1951. 3. Festa a l’Hotel Avenida Palace, Barcelona 1956. 4. Excursió, patrocinada per Cusí, dels estudiants dels curs d’especialització de l’Institut Barraquer, Aiguablava, 1956.

3

La Facultat de Medicina de la UB: 1. Després de J.A. Barraquer, Mariano Soria Escudero encapçalà l’equip (1926-55), al costat Antoni Vila Coro i, drets a l’esquerra, els joves Casanovas i Arumí. 2. En el temps de la autonomia universitària hi van col·laborar Ignasi Barraquer i José Gómez Márquez. 3. Josep Casanovas en fou cap (1956-75), amb Joaquim Arumí, mestres d’escola de tants oftalmòlegs: JL Menezo, M Quintana, A. Fernández, F Duch, Palomar Collado, M Bruch, Palomar Petit, A Arruga Forgas, J Espuña, J Marieges, A. Sabola... 4. Demetrio Pita Salorio inicià una nova i llarga etapa el 1976.

4

4

LA SOCIEDAD DE OFTALMOLOGÍA HISPANO AMERICANA 6

9

12

0

3

ACTIVITATS MÈDIQUES I LABORATORIS 3

4

Els congressos: 1. Barcelona, 1942: entre d’altres, Soria, Bordàs Salellas, Arruga, Barraquer, Castroviejo, etc. 2. Málaga, 1956: Arruga, R Castroviejo, M Esteban, J Casanovas. 3. Mallorca, 1964: entre d’altres, JM Simon Tor, Leoz, García Alix. 4. Sevilla, 1965: J. Arumí Bonet, Simon Tor, Casanelles, J. Arumí Fargas, JM. Menezo. 5. Vitòria, 1970: Darrere dels professors Castroviejo i Casanovas, els metges Sociats, Menacho (al seu costat, l’enginyer Garrigosa, d’INDO), De la Cámara, Lorente, Duch, Sabala, Nadal Abella. 6. Barcelona 1976, al saló del Consell de Cent: Palomar, Manuel Dolcet, Palomar Petit. 6

LA SOCIETAT CATALANA D’OFTALMOLOGIA

El 1951 va tornar a la vida una associació mèdica que tenia arrels a Barcelona des de les erràtiques societats de 1903 i 1925. Des de mitjan segle, la nova societat va teixir lligams professionals i va contribuir a la formació acadèmica de nombroses promocions d’especialistes fins l’actualitat. Els seus presidents han estat figures capdavanteres de l’oftalmologia catalana.

12

9

5

3

2

6

1

15 RAFAEL MENACHO (1981-1985)

MELCHOR PARRIZAS (1958-1961)

FRANCESC DUCH (1985-1990)

JOAQUIM BARRAQUER (1961-1963)

MANUEL QUINTANA (1990-1994)

ALFREDO MUIÑOS (1963-1965)

MANUEL BURCH (1965-1967)

J. M. NADAL ABELLA JOAQUIM ARUMÍ BONET (1994-1998) (1998-2002)

EL SERVEI DE SANT PAU

JOAQUIM ARUMÍ FARGAS ALFREDO CASTANERA (1967-1969) (1969-1973)

GUILLERMO ROCA (2002-2006)

FERRAN MASCARÓ (2006-2010)

J. M. SOLER SALA (1973-1978)

JULIO DE LA CÁMARA JOSÉ GARCÍA ARUMÍ (2010-2014) (2014-2016)

LES REVISTES DE L’ESPECIALITAT 2

1

Del dispensari al servei d’oftalmologia de Sant Pau. Dels caps d’equip, Ignasi Barraquer (1928-42), F Bordàs (fins 1953), Joan Rubió Sans (fins 1965), Manuel Burch Barraquer (fins 1977), Francesc Duch Bordàs (fins 1992)... als deixebles: 1. Caricatura del personal del dispensari en temps del Dr. Barraquer. 2. Casal del Metge, 1965: Lloberas Camino, Rubió Sans, Burch Barraquer (cap), I Arnalot Sansa, J. García Gonzalo, i drets, G. Roca, Camins, E. de Legarburu, Nadal Abella, M. de Cala, Rubió Carles, Lloberas Ferrer, J Camins, Bover i A. Vilaplana. 3. La missa dels tres capellans: els ajudants Rubió i Lloberas Ferrer i el cap Burch. 4. L’equip dels 1970s: Rafat, Xipell, un metge libanès, Nadal Abella, Pilar Manrique, Asensi, Vilaplana i dues ajudants. 5. I als primers 1980s: Rafat, el cap Duch Bordàs, l’històleg Zimmermann, Nadal Abella, Ramon Martí i Sefino.

3

4

5

Les revistes editades a Barcelona van tenir un paper rellevant durant la segona meitat del segle XX. Les transformacions de la pràctica, l’especialització i la llengua anglesa, entre d’altres factors, han reduït l’edició d’aquest tipus de publicacions periòdiques a casa nostra.

0

ALFREDO ARRUGA (1978-1981)

JOSEP CASANOVAS (1953-1958)

Els laboratoris de productes oftalmòlogiques i els fabricants d’òptica van patrocinar nombroses activitats mèdiques. Dels Gantzer i Ulloa a Cottet i al Frumtost d’Antonio Folch Vidal; Carles Cruanyes de Cottet i Paco García de Frumtost van fundar General Óptica; o a l’INDO de Garrigosa, als lleidatans Llorens o al germànic i barceloní Wolfgang Bloss; i els Cusí dels Laboratorios del Norte de España a El Masnou van destacar durant dècades, com a lloc de reunions de moltes promocions d’estudiants.

LES NISSAGUES Una especialitat familiar del S.XX Els cognoms han permès concentrar molt capital humà i tècnic en l’oftalmologia catalana. Al costat dels Barraquer, Menacho i Arruga, hi trobem: Bordàs, Nadal, Presas, Rubió, Muiños, Dolcet, Lloberas, Palomar, Menezo, Quintana, Adán, Oteiza, Noguer, Bruix, Ayats, Marieges, Rafat, Vilaplana, Carreras, Ribas, Castanera, Simon, Xipell...

0

18 FRANCESC BORDÀS (1951-1953)

Veure-hi clar