Revista COMB 169

#169

Desembre 2024 www.comb.cat

8

Actualitat sobre l’exercici de la medicina privada

10

Recomanacions per a la protecció digital d’infants i adolescents

21

Jornada d’Estiu de la Professió: canvi climàtic i salut planetària

Gaudeix-ne dels serveis des del mòbil

Consulta les teves pòlisses i rebuts

Consulta els telèfons d’assistència

Declara els sinistres de forma fàcil

Sol·licita una revisió d’assegurances

Signa documents

Accedeix a les darreres notícies de Medicorasse

Consulta i actualitza les teves dades

Descarrega’t l’app de Medicorasse App Store

Google Play

Medicorasse, Correduría de Seguros del Col·legi de Metges de Barcelona SAU. CIF A 59498220. Domicili social al passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. RM de Barcelona volum 20624, foli 211, full B10481, inscripció 1a. Dirección General de Seguros y Fondo de Pensiones clau J0928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera de conformitat amb el Llibre II del Real Decret Llei 3/2020,de 4 de febrer, que transposa la Directiva (UE) 2016/97, de 20 de gener, sobre la Distribució d’assegurances.

Sumari #169

Desembre 2024

8

05 L’apunt del president 06 Presentació 07 Actualitat col· legial

21 Dossier 22a Jornada d’Estiu: els professionals i el sistema de salut davant del repte del

El Col· legi planteja prioritats professionals i organitzatives en la seva primera reunió amb la consellera de Salut

08 Professió

28 Informació col· legial

AMAPRI, l’associació en defensa dels interessos dels metges autònoms

Les xarxes del CoMB: un espai per escoltar i fer comunitat

Els metges d’estètica informen sobre els tractaments més habituals que han de ser fets per metges

29 Premis a l’Excel· lència Professional 2024 37 Formació

10 Bona Praxi Compromís del CoMB amb la protecció

L’IFMiL consolida la seva proposta formativa amb nous cursos orientats al professionalisme i la millora assistencial

digital dels infants i adolescents

12 Converses

38 Servei d’ocupació

Administració, operadors, professionals

Nou servei d’alta en línia a la borsa de treball del Servei d’Ocupació del CoMB

i famílies: responsabilitat compartida en l’ús de pantalles

39 Entrevista

14 Professió El Col· legi celebra la ‘Benvinguda al CoMB’ amb nous col· legiats

21

16 Programa de Protecció Social Assessorament, ajuts, prestacions i serveis

17 La salut del metge Evolució, creixement i consolidació de la Fundació Galatea: l’Espai Galatea

18 Actualitat col· legial Recurs del CCMC per ampliar les vies d’obtenció del títol d’especialista en Medicina d’Urgències i Emergències

29

El CCMC recorda que la sedació intervencionista i la pal· liativa són

40 Consulta 21 42 El CoMB als mitjans 44 Obituaris 48 Cultura i societat 49 Galeria de metges catalans 50 Juntes comarcals 52 Seccions col· legials 54 Històries de metges 56 Petits anuncis 57 Grup Med Com invertir; estratègies i consells clau

Homenatge als col· legiats honorífics i als

Què és i com funciona la donació de diners o immobles

centenaris

Immomèdic. Vuit punts de recàrrega de vehicles elèctrics a l’aparcament Doctor Roig i Raventós

professionals sanitaris de l’Hospital de Terrassa i els ofereix el seu suport

Mutual Mèdica. Lluís Castells, nou

El CoMB i CoDiNUCat creen un segell de qualitat per a webs de dietètica i nutrició

Segueix-nos a: https://linkedin. com/company/ combarcelona/

Xavier Busquet

competència dels metges

El CoMB condemna l’agressió a

Mig segle del calendari de vacunació a Catalunya

Informe Anual 2023 del CoMB: Transparència, projectes i futur 2023 en xifres

Entrevista a Pere Torner

12

canvi climàtic

25 La Junta informa

El segell de qualitat Web Mèdica Acreditada fa 25 anys

Instagram: https://instagram. com/combarcelona/

Segueix-nos a: https://twitter.com/ COMBarcelona

president de Mutual Mèdica

60 Innovació i tecnologia 63 Viatges. Croàcia

Accedeix al nostre blog: http://blogcomb.cat/

Més informació: www.comb.cat revista.comb.cat

3

#MésqueunTítol La campanya del CoMB contra l'intrusisme que posa en valor la col·legiació #SomMetgesCol·legiats Ser metge és quelcom que va molt més enllà de tenir un títol que ho certifica. Per exercir com a metge, també cal actuar amb uns valors, seguir un codi de deontologia, actualitzar coneixements, assumir responsabilitats o mantenir les capacitats per exercir amb seguretat, entre d’altres coses.

Només la col·legiació garanteix que el professional que atén un pacient és metge titulat i que compleix, a més, totes les condicions necessàries per estar en exercici.

L’apunt del president Aprofitem l’any que comença

Jaume Padrós Selma,

president del Col·legi de Metges de Barcelona

A

punt d’entrar en el breu parèntesi de les festes de Nadal, publiquem aquest nou número de la revista CoMB, encapçalat, a la seva portada, per la que és la nostra gran celebració, la dels Premis a l’Excel· lència Professional. Enguany hem arribat als vint anys d’aquests guardons que, com cada any, han reconegut la trajectòria i els valors d’una cinquantena de metges i metgesses i de quatre equips assistencials. Més enllà de la part més institucional d’aquests premis, la que culmina amb la cerimònia de l’acte de lliurament que va tenir lloc el passat 25 de novembre, m’agradaria fer-vos partícips de tot allò que generen i que potser no és tan visible: felicitacions per part de companys, missatges de reconeixement i d’agraïment, records de moments compartits, retrobaments... Corren els missatges de WhatsApp i les felicitacions a les xarxes socials... I no és estrany que això sigui així, perquè els Premis a l’Excel· lència Professional del CoMB són un reconeixement entre companys als valors més genuïns de la nostra professió. A les pàgines centrals, hi trobareu tots els premiats en aquesta edició. Des d’aquí els reitero l’enhorabona!

Hi trobareu també tots els companys que han estat guardonats els darrers mesos, pels seus treballs de recerca, als diferents actes professionals de les juntes comarcals, uns actes que posen de manifest la vitalitat i la iniciativa dels col· legiats arreu, així com la vocació del Col· legi de ser, per sobre de tot, una institució de tothom i per a tothom.

Us informem també de la primera reunió que l’equip de la Junta de Govern del CoMB vam mantenir a l’octubre amb la consellera de Salut, Olga Pané. Vam traslladar-li les nostres prioritats professionals i també les que considerem urgents per al conjunt del sistema de salut. Mesures sobradament conegudes i que trobareu detallades en aquestes pàgines. Fa temps que el diagnòstic està fet i vam traslladar a la consellera que és hora de planificar-ne el tractament. Caldrà marcar fases o etapes. Fem-ho! Aprofitem l’any que comença. El temps passa i no ens podem permetre seguir donant-hi voltes ni seguir apel· lant, sense més, al compromís i a la implicació dels professionals, de sobres demostrats.

JUNTA DE GOVERN DEL CoMB: President Jaume Padrós Selma Vicepresidenta 1a Elvira Bisbe i Vives Vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. Tolchinsky Wiesen Vicesecretària Sònia Miravet Jiménez Tresorer Jordi Aligué Capsada Vocals Mireia Puig Campmany, Antoni Trilla Garcia, Mónica Povedano Panadès, Anna Olivé Torralba, Ramon Vilallonga Puy, Robert Güerri Fernández, Maria Beatriu Bilbeny de Fortuny, Rosa Calvo Escalona, Anna Carreres Molas, Iolanda Jordan Garcia, Oriol Mirallas Viñas, Elisenda Florensa Claramunt, Ferran Fillat Gomà.

No vull deixar de destacar una iniciativa recent del CoMB de la qual estic particularment satisfet, tant pel que implica de compromís amb la societat i amb la salut col· lectiva, com pel ressò obtingut i els efectes que esperem que tingui en un futur proper amb altres accions. Es tracta del document sobre la protecció digital d’infants i adolescents que un grup interdisciplinari d’experts, impulsat pel CoMB, ha elaborat en els darrers mesos i que vam presentar fa unes setmanes. Es tracta d’un document amb recomanacions i propostes molt concretes i factibles adreçades a l’Administració, els professionals (sobretot, de l’educació i de la salut), els operadors i desenvolupadors i a les famílies per protegir, de manera efectiva, els nostres infants i adolescents dels efectes nocius derivats de la sobreexposició i el mal ús de les pantalles i les xarxes. Compartim la preocupació social i, especialment, de les famílies, per aquest fenomen i creiem que és la nostra obligació posicionar-nos en defensa de la salut dels nostres infants i adolescents, que són el futur i un dels bens més preuats de la nostra societat.

Arriben ara uns dies de retrobament, de connectar amb l’essencial i de gaudir de la família i els amics. Vull tenir aquí també un record solidari per a totes les persones i poblacions que han patit els estralls de la catàstrofe de la DANA. Us desitjo que tingueu unes molt belles festes de Nadal i un venturós any 2025. 

5

Presentació

La gran festa de la professió

E

#169

Desembre 2024 www.comb.cat

8

Actualitat sobre l’exercici de la medicina privada

10

Recomanacions per a la protecció digital d’infants i adolescents

21

Jornada d’Estiu de la Professió: canvi climàtic i salut planetària

l número 169 de la revista del CoMB es fa ressò, de manera especial, dels companys i companyes reconeguts a la nostra gran festa: la del lliurament dels Premis a l’Excel· lència Professional d’enguany. Un dia en el qual uns quants professionals, triats pels propis professionals, reben un senzill i merescut reconeixement a la seva tasca. Professionals excel· lents, compromesos amb la professió i ètics, alhora que, si em permeteu, humils. Però no és l’únic tema de la revista. També hi trobareu el resum d’un altre acte molt important: la benvinguda al CoMB dels professionals recentment col· legiats, amb testimonis de nous companys i companyes, vinguts d’arreu i que ja formen part de la nostra comunitat professional. També recuperem la crònica de la darrera Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica de Puigcerdà i informacions d’interès al voltant de l’impacte de l’ús dels mòbils i altres dispositius en la salut dels infants i adolescents i de com podem contribuir a la protecció digital dels menors, també des de l’àmbit assistencial.

Si us plau, feu una ullada al resum de l’Informe Anual 2023: el CoMB en xifres. És una informació que sovint no coneixem ni valorem en la seva mesura: hi ha molta feina ben feta al darrera. 

Antoni Trilla,

vocal de la Junta de Govern del CoMB

La imatge El lideratge de les metgesses en salut, tecnologia i innovació

L

a vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va participar el passat 3 d’octubre en l’acte inaugural d’una nova edició del Congrés Women Evolution, que s’enfoca a abordar els principals reptes de les dones en salut, lideratge, tecnologia, negocis, networking i innovació. La doctora Bisbe va centrar la seva intervenció en la transferència de coneixements entre metgesses sèniors i júniors i en fer visible el talent de dones líders en diferents àmbits de responsabilitat com a referents per a les més joves. A la imatge, d’esquerra a dreta, Elvira Bisbe; la directora general de Comunicació, Marca i Relacions Institucionals d’Esade, María Díaz, i l’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès. 

6

Actualitat col·legial

El Col·legi planteja prioritats professionals i organitzatives en la seva primera reunió amb la consellera

L

a Junta de Govern del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) i la consellera de Salut, Olga Pané, van mantenir el passat 3 d’octubre una primera reunió per abordar els principals reptes als quals ha de fer front el sistema sanitari. Des del CoMB, es van plantejar prioritats professionals i organitzatives i es va insistir en la necessitat de traduir-les en accions que puguin ser efectives i concretes en el temps. El CoMB va oferir la seva col· laboració per tal de poder implementar-les. Per la seva banda, la consellera va coincidir en el diagnòstic i es va comprometre a aportar propostes de solució i a buscar el màxim consens i la implicació dels professionals.

1. Disposar d’un pla de millora del finançament de la nostra sanitat, així com avaluar de manera sistemàtica els resultats de les polítiques sanitàries.

2. Anàlisi i planificació de les necessitats de professionals per tal de revertir l’actual crisi demogràfica, des de la necessitat d’estudiants a la necessitat d’especialistes. Aportar solucions a la situació actual dels professionals extracomunitaris.

3. Promoure i facilitar la participació dels professionals de la salut en la gestió i planificació. Cal afavorir el paper dels professionals en la gestió dels centres de salut, amb autonomia organitzativa, millores de les condicions laborals i reconeixement de la seva funció social.

4.Potenciar i prestigiar l’atenció primària com a eix principal del sistema de salut. Calen mesures efectives per a la

D’esquerra a dreta: Elvira Bisbe, vicepresidenta del CoMB; Montserrat Pérez, cap del gabinet de la consellera de Salut; Jaume Padrós, president del CoMB; Olga Pané, consellera de Salut, i Jaume Sellarès, vicepresident del CoMB.

desburocratització de l’activitat assistencial. També és fonamental fer possible la coordinació efectiva i el treball en xarxa de tots els àmbits assistencials.

5. Disposar d’un pla d’inversió tecnològica i d’innovació a tots els àmbits assistencials.

6. Desenvolupament d’una estructura estable i sòlida de salut pública.

7. Potenciar models assistencials integrats, amb abordatges multidisciplinaris i amb integració dels serveis sanitaris i socials, tenint en compte també la veu dels professionals.

9. Vetllar per la seguretat clínica en l’àmbit de la medicina privada. La sanitat privada és també competència del Departament de Salut. Cal assegurar una retribució digna dels professionals, així com regular els centres de salut i la publicitat en aquest àmbit.

10. Definir un nou contracte social entre professionals, pacients, institucions sanitàries i societat, basat en la corresponsabilitat en la presa de decisions, en el reconeixement i dignificació de la tasca professional, en la millora i l’òptim coneixement i cura del sistema sanitari per part de la societat. 

8. Potenciar i millorar la docència, la recerca i la innovació.

7

Professió Pere Torner, president de la Secció Col·legial de Metges d’Assegurança Lliure del CoMB

“Molts dels honoraris que cobren els professionals estan per sota del preu de cost. Això amenaça la qualitat assistencial i la continuïtat de l’activitat professional privada”

E

ntrevista al metge especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i president de la Secció Col· legial de Metges d’Assegurança Lliure del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), Pere Torner, per seguir l’actualitat de l’exercici de la medicina privada i la relació amb els centres i amb les entitats d’assegurança lliure (EALL).

Quins són els principals problemes que afronten, ara per ara, els metges d’assegurança lliure en el seu exercici?

Hem de tenir present que en el sector de l’assegurança lliure hi ha tres grans actors: les clíniques i hospitals privats, les EALL o mútues i els professionals.

Malauradament, els professionals sempre són la baula feble d’aquest triangle i massa sovint surten perjudicats per les actualitzacions i per tots els moviments que es produeixen en el sector. Hi ha molta dificultat per trobar professionals interessats en aquest sector, perquè les condicions de treball són especialment complexes i les remuneracions són, en general, molt baixes. Cal tenir en compte que, en alguns actes mèdics, no s’ha produït cap actualització dels barems en els últims 20 anys i, per tant, la pèrdua de poder adquisitiu dels professionals és molt evident. Sovint es posa en risc la continuïtat d’aquestes feines i, fins i tot, la qualitat assistencial, que és un dels principals aspectes pels quals vetllem al CoMB. Quines són les prioritats de la secció en aquest nou any que comença?

8

La prioritat és fer créixer i col· laborar amb la nova associació AMAPRI, una associació de professionals que vol vetllar per la qualitat assistencial i per l’actualització de les condicions de treball i dels barems dels professionals.

Quin balanç feu de la constitució de l’associació AMAPRI? La constitució d’AMAPRI ha despertat un gran interès. Es va fer una primera sessió informativa amb una gran participació de professionals i s’han fet dues sessions informatives generals més, a part de les específiques de cada especialitat que ho ha demanat: traumatologia, cardiologia, cirurgia vascular, etc. El balanç és positiu: actualment ja hi ha prop de 500 professionals associats i l’entitat va agafant força progressivament.

Com va sorgir AMAPRI? El naixement d’AMAPRI és resultat d’una modificació de la legislació europea. Les directrius europees, fins ara, prohibien totalment la creació d’associacions per negociar honoraris dels professionals, atès que entenien que és un mercat que s’ha de regir pels principis de la lliure competència. De tota manera, la mateixa Unió Europea s’ha adonat que, en alguns sectors, aquesta lliure competència ha creat, amb el pas dels anys, un greu desequilibri, perquè la força que tenen els diferents actors és desigual. La força que tenen les companyies d’assegurances i les clíniques i hospitals sempre és molt superior a la que tenen els professionals tractats de forma individu-

al. Per això, s’ha tramitat una excepció en les directrius europees i als professionals de la medicina se’ns permet associar-nos per negociar col· lectivament els nostres honoraris.

Per què és important la posada en marxa d’una associació com aquesta? És important perquè, per primera vegada, des del punt de vista legal, se’ns autoritza a associar-nos per negociar els honoraris. Actualment, molts dels honoraris que cobren aquests metges estan per sota del preu de cost i és evident que això amenaça la qualitat assistencial i òbviament també la continuïtat de les consultes mèdiques i de l’activitat professional privada. El fet de poder negociar col· lectivament ens obre un camp molt important i una perspectiva de futur que pot canviar la tendència d’ofec dels professionals dels últims 20 anys.

Com pot afavorir un canvi de dinàmiques en el sector i quins avantatges suposa per als metges el fet d’estar associats?

AMAPRI no neix contra ningú, sinó que neix a favor dels professionals. És una associació que pretén dignificar la nostra activitat i, sobretot, poder negociar uns honoraris que siguin adequats als costos reals. S’ha començat a fer un estudi, per part d’un professional de l’economia, dels costos que tenim els professionals per cada visita mèdica i per cada intervenció quirúrgica. Això és molt important perquè, de la quantitat que paguen les mútues per una visita mèdica

Professió

cal restar-ne tots els costos que assumeix el professional: la consulta, els professionals, la tecnologia, les inversions, la informàtica, etc. S’ha vist que molt sovint hi ha moltes activitats remunerades per sota del preu de cost i és evident que aquest és un dels objectius que cal canviar.

A banda de les condicions econòmiques, quin és el grau de preocupació pel risc que la situació al sector afecti la qualitat assistencial? És evident que uns honoraris ultra baixos acaben afectant la qualitat assistencial, perquè no permeten les inversions necessàries: en tecnologia, en actualització dels professionals, en millores en la formació d’aquests professionals, etc.

Aquestes inversions són absolutament necessàries per mantenir la qualitat del sector. Aquesta és la principal preocupació: poder negociar uns honoraris dig-

nes, que permetin garantir la continuïtat de l’activitat i, sobretot, mantenir i millorar la qualitat assistencial també dintre del sector privat.

Quina és la recepció d’AMAPRI per part de les companyies?

AMAPRI ha iniciat la seva activitat amb un esperit de col· laboració amb les mútues i ha trobat que moltes estan obertes a negociació i entenen que els honoraris actuals no es poden mantenir a mig i llarg termini, perquè suposen una amenaça per a tot el sector de la medicina privada i les EALL. Les companyies saben perfectament que els propers anys serà necessari anar actualitzant els barems i arribar a una situació d’estabilitat per tal que els professionals tinguin una remuneració digna, adequada a la seva formació i experiència i que permeti mantenir les inversions i la qualitat.

AMAPRI, l’associació en defensa dels interessos dels metges autònoms

L

’Associació de Metges de l’Activitat Sanitària Privada (AMAPRI) va néixer amb l’objectiu d’aglutinar els professionals autònoms i les societats que estiguin col· legiats a Catalunya i que desenvolupin la seva activitat al sector de provisió privada, per tal de promoure i defensar els interessos d’aquests professionals i la millora de les condicions en què presten els seus serveis. Aquest objectiu porta implícita una altra gran prioritat de l’associació: la defensa de la qualitat assistencial.

AMAPRI es va constituir el gener de 2024 de la mà de PIMEC, institució que compta amb la confiança del CoMB, atesa la seva àmplia experiència en l’àmbit de la negociació col· lectiva com a representant dels interessos de petites i mitjanes empreses, així com de professionals autònoms.

Aquesta plataforma ha de permetre canalitzar les demandes de millores en les condicions de prestació dels serveis d’un col· lectiu que, en els darrers anys, ha vist com la manca d’actualització dels seus honoraris, no tan sols ha precaritzat la seva activitat, sinó que amenaça la qualitat assistencial al sector de la medicina privada. 

Accedeix al QR adjunt per entrar al web d’AMAPRI i descarregar-te el formulari corresponent per donar-t’hi d’alta com a nou soci.

Més informació:

Els metges d’estètica informen sobre els tractaments més habituals que han de ser fets per metges

L

a Secció de Metges d’Estètica del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), en el marc de la campanya contra l’intrusisme impulsada aquest any pel CoMB, va presentar en roda de premsa, el passat 22 d’octubre, un material gràfic informatiu on s’especifiquen quins són els deu tractaments estètics més habituals que han de ser realitzats per metges col· legiats.

L’objectiu és ajudar els potencials usuaris a identificar de manera clara aquests procediments com a actes mèdics que, per tant, han de ser realitzats per metges col· legiats i en centres autoritzats. En un context d’increment de la demanda, de desinformació a les xarxes i d’elevat nivell d’intrusisme, els metges de la secció col· legial manifesten la seva preocupació per la salut i la seguretat dels pacients.

Des de la Secció Col· legial de Metges d’Estètica del CoMB alerten que els procediments estètics mèdics, tant els esmentats a la infografia com d’altres, requereixen l’ús de productes sanitaris que han de tenir garantia de procedència, conservació, etc., així com de medicaments de prescripció mèdica que només poden ser indicats després de realitzar un diagnòstic. D’altra banda, també recorden que tant la realització d’aquest tipus de tractaments com la resolució de qualsevol complicació exigeixen coneixements que només pot oferir un metge. 

9

Bona praxi

Compromís del CoMB amb la protecció digital dels infants i adolescents

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) no és aliè al debat públic existent –especialment viu coincidint amb l’inici dels darrers cursos escolars– al voltant de l’ús dels telèfons mòbils intel· ligents i altres dispositius per part dels menors i adolescents i de les conseqüències de la sobreexposició o de l’exposició prematura a les pantalles i a certs continguts i aplicacions. Darrerament, el CoMB ha acollit diferents jornades on s’han abordat aquests riscos i han quedat paleses les múltiples i greus afectacions que les pantalles provoquen en la salut d’infants i adolescents.

En conseqüència, el CoMB va constituir el maig de 2023 un grup de treball multidisciplinari amb la finalitat d’aportar un posicionament propi i d’exercir així una de les seves funcions: la defensa del dret a la protecció de la salut de les persones, en aquest cas la dels menors i adolescents.

El resultat d’aquest treball és el document La protecció digital d’infants i adolescents. Recomanacions i propostes concretes dirigides a administracions, operadors, desenvolupadors i famílies¸ que es va presentar públicament al CoMB el passat 15 d’octubre en un acte que va comptar amb les intervencions de dos dels membres d’aquest grup d’experts: la psiquiatra infantil i de l’adolescència i membre de la Junta de Govern del CoMB, Rosa Calvo, i el consultor tecnològic i ciberactivista en la difusió d’eines i estratègies per a la prevenció de ciberaddiccions, Lluís Mulero. El metge de família i vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, va presentar l’acte, i el president del CoMB, Jaume Padrós, en va fer la benvinguda.

El document és una primera recopilació de recomanacions i peticions d’ac-

10

La protecció digital d’infants i adolescents Recomanacions i propostes concretes dirigides a administracions, operadors, desenvolupadors i famílies

tuació que es formulen coincidint amb un moment de gran sensibilitat social i amb l’impuls i el desplegament d’un nou marc normatiu tant d’àmbit europeu (Digital Act), com estatal (Llei General de Comunicació Audiovisual), on s’estableixen noves obligacions per als agents tecnològics quant a la protecció dels menors.

simptomatologia ansiosa i depressiva, ideació i temptatives autolítiques, trastorns alimentaris, risc de patir ciberassetjament, etc. També s’han descrit relacions significatives entre el temps d’ús de pantalles i obesitat infantil, disminució de la quantitat i la qualitat del son, més símptomes de fatiga visual i més risc de miopia.

MOTIVACIONS I BASE CLÍNICA

RESUM DE LA RELACIÓ DE PROPOSTES I RECOMANACIONS:

La infància i l’adolescència són períodes crítics pel que fa al desenvolupament cerebral i, per tant, exigeixen una atenció i protecció especials. Diferents estudis i metaanàlisis constaten l’evidència de riscos en molts àmbits: retards en el desenvolupament del llenguatge i disminució d’habilitats lingüístiques, disminució de la capacitat d’atenció, augment de conductes agressives i de comportaments de risc, afectació de l’autoestima,

1. A les administracions

• El grup d’experts recomana que, des de l’àmbit normatiu, s’obligui a desplegar de manera urgent sistemes i/o estratègies efectives de “verificació de majoria d’edat” als diferents serveis digitals. També s’insta a nomenar les autoritats competents previstes a la Digital Act per a la supervisió de les empreses tecnològiques i l’execució del reglament;

Bona praxi Vegeu document complet a: assignar el coordinador de serveis digitals de l’Estat que ha de formar part de la Junta Europea de Serveis Digitals; acreditar investigadors autoritzats, i establir una xarxa d’alertadors fiables que puguin facilitar la via de denúncia i els drets dels ciutadans, especialment en àrees com Educació i Salut, així com a l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

• Pel que fa a l’àmbit regulatori de serveis de telecomunicacions, els experts consideren que cal promoure que els operadors que ofereixen serveis de connectivitat a escala residencial-familiar facilitin eines de protecció parental i que incorporin el paràmetre “menor d’edat” a l’hora d’aprovisionar els seus serveis. També s’insta a actualitzar els codis PEGI CONTENT DESCRIPTORS per tal de mostrar l’existència de dopamine triggers i a incorporar una codificació equivalent al nutri-score –usada en l’àmbit de l’alimentació– que faciliti la interpretació fàcil del potencial grau addictiu d’una aplicació o joc. El document aposta per impulsar entre les plataformes de distribució d’aplicacions (App Store, Google Play...) funcions d’alerta i denúncia que permetin actualitzar aquestes codificacions.

• En l’àmbit educatiu, el grup d’experts subscriu i dona suport a la prohibició de l’ús de telèfons intel· ligents als centres d’educació infantil i primària i a l’ús restrictiu als de secundària, amb l’establiment d’espais lliures de mòbils per reforçar la socialització. Recomanen, a més, promoure i donar suport a iniciatives adreçades a reduir la pressió social vers l’adopció del primer telèfon intel· ligent.

• Pel que fa a l’àmbit sanitari i assistencial, el document recull recomanacions com la incorporació de qüestionaris per a la detecció de conductes de risc a les revisions pediàtriques; promoure la divulgació dels riscos associats al mal ús de les pantalles entre la comunitat mèdica i fer del metge pediatre un referent per a les famílies també en temes de protecció digital. S’insisteix

també en la necessitat d’establir protocols d’alerta i denúncia.

2. Als operadors de telecomunicacions El grup d’experts fa una crida als operadors de telecomunicacions perquè cooperin en favor de la salut pública, implementant, de manera voluntària, solucions d’autolimitació i autoregulació. Els operadors faciliten la tecnologia necessària perquè els usuaris accedeixin a la xarxa i tenen, per tant, capacitat de desplegar i oferir serveis com ara SIM per a menors, WiFi Mode Menors, DNS amb filtrat de continguts o configuració de dispositius mòbils per a menors.

3. Als desenvolupadors de plataformes en línia i motors de cerca La principal petició, entre d’altres, formulada als desenvolupadors de plataformes en línia i motors de cerca és el compliment de les obligacions establertes a la Digital Act, el que implica abstenir-se de presentar anuncis a usuaris menors que estiguin fets sobre la base d’elaboracions de perfils.

4. A les famílies Les principals recomanacions adreçades a les famílies tenen a veure amb retardar i limitar al màxim l’exposició a les pantalles i a les xarxes. S’insisteix en la recomanació d’endarrerir l’adopció del primer telèfon mòbil intel· ligent fins als 16 anys, evitar els plans de dades il· limitades i establir un “contracte tecnològic” amb el menor que estableixi els límits d’ús del dispositiu i de configurar la xarxa domèstica i els dispositius amb sistemes de protecció parental.

Els experts insisteixen a recordar a les famílies que l’edat de consentiment digital a Espanya és de 14 anys i que coincideix amb l’edat d’inici d’exigència de responsabilitat penal, un detall a tenir en compte per prendre consciència que les accions dels menors poden tenir conseqüències legals (civils o

penals) i de responsabilitat civil enfront de tercers. Es recorda també la importància de respectar sempre les edats mínimes per activar comptes en determinades apps als dispositius dels menors.

PRÒXIMS PASSOS El CoMB seguirà vetllant per la protecció digital de menors i adolescents i per combatre la sobreexposició a les pantalles i els seus efectes, mitjançant les següents mesures:

• Constituir un comitè per monitorar el grau de compliment de les recomanacions.

• Impulsar el debat i el consens dels agents implicats i societat civil.

• Reunions d’alt nivell amb institucions i operadors.

• Adhesió i promoció de projectes estratègics.

• Promoure l’actualització de protocols sanitaris.

• Impuls de la recerca mèdica en aquest àmbit.

• Convertir-se en organisme de repre-

sentació col· lectiva que permeti vehicular casos i denúncies identificats per professionals de la salut.

• Participació en elaboració de codis de conducta adreçats a plataformes i altres serveis intermediaris.

• Vetllar pel compliment per part d’influencers de les obligacions per a una difusió correcta de comunicacions comercials de productes o serveis.

• Difondre entre els professionals sanitaris eines i protocols. 

11

Converses

Administració, operadors, professionals i famílies: responsabilitat compartida en l’ús de pantalles

E

l document La protecció digital d’infants i adolescents, elaborat per un grup d’experts promogut pel Col· legi de Metges de Barcelona i presentat públicament a l’octubre, recull una sèrie de recomanacions i propostes concretes per combatre la sobreexposició a pantalles i els seus efectes als menors dirigides a administracions, operadors, desenvolupadors i famílies. Presentem la conversa entre dos dels membres d’aquest grup d’experts i coautors del document: el consultor tecnològic i ciberactivista en la difusió d’eines i estratègies per a la prevenció de ciberaddiccions, Lluís Mulero, i la cap de Secció del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona i vocal de la Junta de Govern del CoMB, Rosa Calvo. Condueix el diàleg el metge de família i vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès.

JAUME SELLARÈS – Què creieu que apor-

ta de nou aquest document en el qual heu col· laborat?

ROSA CALVO – Sobretot, que, a diferència d’altres treballs, a més d’alertar dels

12

problemes que suposa per als menors l’exposició a les pantalles i a les xarxes, donem la visió que hi ha un camí a seguir per a les famílies i els educadors i també apuntem als desenvolupadors de continguts. Tenim prou evidència que l’abús de les pantalles està suposant un factor de risc per al desenvolupament de patologia de molta mena, sobretot de salut mental.

J. S. – És evident que aquest és un tema

d’enorme interès social. Quin marge tenen les administracions o els centres educatius per intentar posar mesures de protecció en aquest àmbit?

“Comparo l’ús de les pantalles amb el tabac. Van passar moltes dècades fins a aconseguir que el tabac fos considerat un factor de risc. Amb les pantalles, ja estem en aquest punt” Rosa Calvo

LLUÍS MULERO – Moltes de les propostes

que conté el document són possibles gràcies a la Directiva de Serveis Digitals de la Unió Europea, la Digital Act. D’altra banda, en un àmbit més proper, aquest és el primer curs on a Catalunya hi ha un entorn regulador de l’ús de les pantalles en el sector educatiu: prohibició d’accés i de l’ús del telèfon dins dels centres d’infantil i primària i ús tutelat a partir de secundària. Potser no tindríem els problemes que tenim si aquests dos àmbits

reguladors haguessin entrat en vigor fa més temps.

R. C. – Fa uns anys que hi ha la recomana­ ció explícita que els nens menors de 3 anys no siguin exposats a les pantalles i ja s’està parlant de fer-ho extensible fins als 6 anys. Aquestes coses, que abans sorgien en petits cercles, ja estan esdevenint una norma.

Converses Vídeo complet: J. S. – El document fa recomanacions força específiques a administracions, professionals, famílies, empreses tecnològiques... En què hem avançat més i on queda més per fer?

R. C. – En queda moltíssim, només es-

tem començant. Ha costat reunir l’evidència sobre els riscos per a la salut, però ara ja en tenim prou. Ho comparo, de vegades, amb el tabac. Van passar moltes dècades fins a aconseguir que fos considerat un producte perjudicial i un factor de risc. Ara ja estem en aquest punt també, i estem començant a fer petites coses, però ens queda un recorregut enorme.

individual només adreçada al pacient, es pot enviar aquesta informació a l’administració i a les companyies i els diem que aquí estem tenint un problema.

Dintre del sistema educatiu creiem que també hauria d’haver alertadors fiables.

L. M. – Les incidències que són activades

“Les empreses tecnològiques tenen responsabilitat en el desplegament de les eines de protecció Tenim un repte majúscul, que és dels menors. Tenen trencar el model d’incentius. Les commolt a dir-hi i panyies desenvolupen els seus serveis sobre la base de captar l’atenció dels esperem que hi usuaris i despleguen tota una sèrie de Al document es recullen proposfuncionalitats i recursos tecnològics tes i solucions tecnològiques que, tèc- contribueixin” L. M. –

pels alertadors fiables queden fiscalitzades per l’empresa, per l’Estat membre [de la UE], per la Comissió Europea i per les auditories independents que la Digital Act obliga aquestes empreses a passar. D’aquesta manera, el que fem és revertir el model d’incentius. Hem d’aconseguir que les mateixes empreses tecnològiques vegin en el seu propi benefici la necessitat de desplegar eines de protecció parental o de protecció dels usuaris i, sobretot, dels menors.

J. S. –

que van dirigits a tres vectors: un és maximitzar el temps que l’usuari passa dins del seu ecosistema; el segon, fer que aquesta exposició sigui el més primerenca possible, fins i tot abans dels 6 anys, i el tercer, aconseguir que aquests usuaris siguin partícips en aquesta roda de la creació de continguts i del consum de continguts d’altri. Aquest model de negoci genera desenes de milions de dòlars d’ingressos anuals a tot el món.

J. S. – De fet, el document apunta a la responsabilitat dels diferents operadors i desenvolupadors del sistema.

R. C. – Una de les propostes té a veure

amb una cosa que s’especifica dins de la Digital Act, que és disposar dels anomenats alertadors fiables: persones a les quals s’atribueix el criteri suficient per poder alertar d’una situació de risc.

Els metges ara ho fem, tant els pediatres com els metges de família: derivem l’infant al pediatre, al psicòleg o al centre de salut mental si veiem que ja hi ha una conducta addictiva i uns factors de comportament que es poden associar a aquest tipus d’exposició. La diferència és que en comptes de fer aquesta acció

nicament, ja es podrien aplicar a les llars, però que són força desconegudes per part de les famílies i els ciutadans en general...

L. M. – Un dels ànims que teníem els

autors del document era provar de revertir la pressió que tenen les famílies de ser les responsables de la protecció parental als mòbils dels seus fills. Al document, aquesta responsabilitat la posem també sobre les espatlles dels operadors de telecomunicacions, els operadors de les plataformes, els creadors i els desenvolupadors de les apps.

Cal fer de la protecció parental un benefici d’ús universal. Les operadores i les grans plataformes tenen molt a dir en aquest repte col· lectiu i esperem que hi contribueixin.

J. S. – Falta fer més recerca i trobar més

evidència científica per tal que els metges fem recomanacions sanitàries sobre aquest tema?

R. C. – Com més evidència, millor, però,

amb la que tenim ja n’hi ha prou per posar fil a l’agulla. Sempre es pot pensar “això al meu fill no li tocarà”, però

Lluís Mulero

sabem que, si té molta exposició, sí que li tocaran problemes de desenvolupament cognitiu, d’atenció o de llenguatge. A més, també pot tenir problemes psiquiàtrics, problemes d’autoimatge, risc de patir atacs, risc d’obesitat pel sedentarisme, risc de manca de socialització, etc.

J. S. – Com resumiríeu, breument, l’objectiu del document i de les recomanacions formulades?

L. M. – Hem de donar una oportunitat a la

infància perquè es desplegui en tota la seva potencialitat. I hem de reconèixer que les pantalles estan sent un gran distorsionador del desenvolupament de la infància.

R. C. – Hem posat a les mans dels infants

i dels adolescents unes eines amb un potencial destructiu que desconeixíem.

També tenen una part constructiva i, per això, hem de ser capaços de reconvertir-ne l’ús. 

13

Professió

El Col·legi celebra la ‘Benvinguda al CoMB’ amb nous col·legiats

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) va acollir la celebració de la Benvinguda al CoMB, un esdeveniment adreçat als metges i metgesses que s’han incorporat els darrers mesos al Col· legi. Es tracta d’una trobada que va tenir lloc en dos actes celebrats els dies 11 de juliol i 14 de novembre, i que el CoMB organitza per primer cop. Aquesta iniciativa és una molt bona ocasió per afavorir un punt de trobada entre companys que contribueixi a establir vincles. Cal dir que el Col· legi també organitza, des de fa uns anys, l’acte Benvinguda MIR, un altre esdeveniment que, en aquest cas, aplega els nous col· legiats que comencen l’etapa formativa de la residència.

Van ser convocats a les trobades del juliol i el novembre tots els metges col· legiats entre l’octubre de 2023 i el novembre de 2024: uns 1.400 professionals. Finalment, els dos actes de benvinguda van reunir dos centenars d’assistents en dues jornades que van seguir un esquema similar.

Primer, una benvinguda de caràcter més institucional que es va celebrar a la sala d’actes del CoMB i després, un sopar. El secretari del Col· legi, Gustavo Tolchinsky, va donar la benvinguda als nous col· legiats en nom de tota la Junta del CoMB,

14

destacant que la institució té una llarga trajectòria i també una gran tradició d’acollida. Tolchinsky va exposar el ventall de serveis del CoMB, especialment aquells que poden resultar més útils per als nouvinguts, com el Programa de Protecció Social (PPS), la Unitat d’Atenció al Col· legiat (UAC), el Servei d’Ocupació i la borsa de treball, els serveis d’atenció a la salut emocional de Fundació Galatea i el programa de formació de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL).

Posteriorment, la presidenta de la Secció Col· legial de Metges amb Formació Extracomunitària del CoMB, Ana Graciela Angulo, va compartir amb els assistents l’esforç que ha suposat la creació de la secció col· legial, que es va constituir l’octubre de 2022. La secció agrupa els metges col· legiats formats en països que no són membres de la Unió Europea (UE), l’Espai Econòmic Europeu (EEE) o Suïssa.

Angulo va animar els col· legiats que responguin a aquest perfil a formar part de la secció.

Angulo va explicar l’activitat duta a terme per la secció, que ha col· laborat en una enquesta feta el febrer de 2023 sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària i en la

qual es va fer palès l’interès i la predisposició dels metges nascuts fora de Catalunya per millorar el nivell de català. En aquest sentit, el CoMB afavoreix l’aprenentatge del català entre els col· legiats reemborsant el cost dels cursos de nivells inicials del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i a través del Programa de Parelles Lingüístiques.

D’altra banda, la Secció també ha tingut un paper actiu en l’elaboració d’una enquesta del Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) que ha evidenciat les dificultats dels professionals per obtenir resposta a les sol· licituds d’homologació d’especialitats cursades en països extracomunitaris, amb, una mitjana de temps per superar tot el procediment de cinc anys. La realitat d’aquest col· lectiu va propiciar que el CCMC fes públic un document de posició on recomanava agilitzar aquest procés per facilitar la integració d’aquests professionals en el sistema sanitari.

El president del CoMB, Jaume Padrós, va tancar la part institucional demanant que la gestió d’homologacions de títols d’especialitat es pugui fer des de Catalunya i va reiterar la benvinguda al Col· legi als nous metges i metgesses. 

Professió

Quatre professionals de diferents edats i procedències expliquen en primer persona la seva incorporació al Col· legi de Metges de Barcelona i les seves motivacions i experiències a l’hora de treballar al sistema sanitari català.

Maria Alesi

Lolimar Carreño

MENFI, ITÀLIA, 1987.

CARACAS, VENEÇUELA, 1979.

Pediatria (Itàlia). Lloc de feina: CAP Roquetes-Canteres, Barcelona. COL· LEGIACIÓ: 2024

Infectologia pediàtrica (Veneçuela).

Lloc de feina: Servei de Consultes i Urgències de Pediatria d’Hospital Clínic Maresme. COL· LEGIACIÓ: 2022

L’any 2023 ja havia estat treballant a l’Hospital Germans Trias i Pujol, però m’he instal· lat a Barcelona definitivament amb la meva parella perquè tenia molt clar que volia viure aquí. El camí ha estat molt llarg per la burocràcia, que sembla que no s’acabi mai.

El sistema sanitari d’aquí m’agrada molt, tot i que encara no sé si m’hi he adaptat del tot. Me’n queda molt per aprendre. De moment, l’experiència està sent molt bona. M’agrada el fet que estigui informatitzat, perquè a Itàlia tot funciona encara en paper. A més, a Itàlia, els pediatres de base treballen sols i aquí es treballa en equip, també juntament amb les infermeres, i això és un punt fort. Finalment, una altra cosa que em va sorprendre molt i que agraeixo molt a la meva directora i al meu equip és que em van contractar quan estava embarassada de cinc mesos. 

Alejandro Daniel Frino MAR DEL PLATA, ARGENTINA, 1967.

Pneumologia (Argentina).

Lloc de feina: investigador sobre tabaquisme a l’IDIBAPS (Hospital Clínic) i metge del Servei de Pneumologia del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf. COL· LEGIACIÓ: 2024 L’any 2007 vaig estar a l’Hospital Clínic de Barcelona i hi he tornat anys després. Considero que encara estic en procés d’adaptació. És una experiència diferent a llocs on he treballat abans, però no he tingut inconvenients. He rebut per part de tothom un tracte molt cordial i un permanent oferiment de suport. Es nota un interès per afavorir el benestar del nouvingut. L’experiència amb els pacients ha estat magnífica.

Del sistema sanitari català destacaria la professionalitat i la responsabilitat de tot l’equip sanitari, el paper de les infermeres de pràctiques avançades i la disponibilitat de dispositius i medicaments. Voldria enfocar-me a l’atenció del pacient fumador i formar-me en altres competències. 

Testimonis complets:

El camí per entrar al país i exercir-hi la professió mèdica ha estat llarg i amb alts i baixos. M’he adaptat ràpidament al sistema sanitari català, perquè abans havia migrat a un altre país i ja portava una cultura migratòria que em facilitava la visió i els processos. L’experiència ha estat adequada, amb un trànsit per moltes emocions, però amb el desig de brindar el millor per sumar-me al sistema.

Hi destacaria el Col· legi de Metges amb què comptem: una gran organització àmpliament diligent i empàtica. També el sistema de protocolització per a millores permanents del sistema sanitari en general. Estic aprenent català, que m’agrada i és una eina fonamental a la consulta. Voldria aconseguir properament el reconeixement de la meva especialitat. 

Claudia Ximena Muñoz CALI, COLÒMBIA, 1984.

Psiquiatria i Docència Universitària (Colòmbia). Lloc de feina: Unitat funcional de recuperació i projecte de vida, urgències i atenció domiciliària de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell. COL· LEGIACIÓ: 2023 Des de feia uns quants anys havia visitat Barcelona per vacances i per estudi i va esdevenir la meva ciutat favorita.

Per això, l’any 2023, vaig decidir renunciar a la meva feina a Colòmbia i buscar-ne a Barcelona o rodalia. El camí, malgrat que ha estat ple de tràmits, en el meu cas ha estat molt amigable i he comptat amb molt de suport. Encara m’hi segueixo adaptant, crec que vaig bé gràcies al suport que he tingut dels meus companys de feina. L’experiència està sent molt gratificant.

A Catalunya he trobat més recursos a escala comunitària per brindar una millor atenció als pacients. Vull continuar creixent professionalment a l’àrea que m’agrada, que és la rehabilitació psicosocial en salut mental, com també fer nous projectes de recerca i fer docència. 

15

Programa de Protecció Social Més informació:

Assessorament, ajuts, prestacions i serveis

E

l Programa de Protecció Social (PPS) és una iniciativa del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) amb més de quinze anys d’experiència promovent el benestar i la qualitat de vida dels metges i les seves famílies, especialment davant qualsevol contingència que posi en qüestió la seva autonomia personal i familiar i que derivi de situacions vinculades a problemes de salut i/o socials.

El PPS ofereix l’assessorament personalitzat i confidencial per part de les treballadores socials del CoMB, que tenen un gran coneixement del col· lectiu mèdic i de les seves necessitats. D’aquesta manera, el programa ofereix un ampli catàleg d’ajuts i prestacions al voltant de quatre eixos: dependència, conciliació, assistència i formació. En aquest sentit, les activitats formatives i de prevenció a l’abast dels col· legiats posen èmfasi en aquelles situacions que suposen reptes vitals, socials i professionals. El PPS també ofereix

serveis d’alta qualitat amb condicions preferents per als metges col· legiats i els seus familiars. Així mateix, cal destacar-hi la Unitat d’atenció al professional sanitari amb COVID-19 persistent, que es va posar en marxa el novembre de 2020.

Entre la cartera de serveis que ofereix el PPS, gràcies a una xarxa d’acords amb entitats col· laboradores especialistes en l’àmbit de l’atenció social, es poden trobar places residencials per a gent gran, serveis d’atenció a domicili, centres de dia, teleassistència i localització, serveis d’atenció psicològica i terapèutica, serveis d’adaptació de la llar, serveis de fisioteràpia i rehabilitació i apartaments amb serveis comuns.

SATISFACCIÓ DELS USUARIS Amb l’objectiu de conèixer i mesurar els factors determinants en la satisfacció dels usuaris per tal d’oferir-los un progra-

ma de protecció social al més adequat possible, el PPS fa anualment, des de l’any 2010, un estudi de satisfacció. La valoració global del PPS en l’enquesta realitzada enguany (destinada als usuaris que van rebre un ajut o servei durant l’any 2023) es manté molt elevada: 9,5 punts sobre una valoració màxima de 10, puntuació que suposa 0,2 punts més que l’any anterior. Els eixos d’ajuts a la dependència, a la conciliació i a l’assistència obtenen una valoració general de satisfacció superior als 9 punts.

Els usuaris atorguen una valoració mitjana de recomanació del PPS de 9,84 punts.

La valoració mitjana del grau de compliment d’expectatives és de 8,85 punts. Els aspectes relacionats amb l’atenció i tracte rebut, l’agilitat en la resposta i la facilitat en la tramitació han estat valorats amb una puntuació molt elevada, sempre superior a 9 punts, tant pels enquestats de l’eix de conciliació com pels de dependència. 

Ajuts i prestacions del programa

Dependència Per a la millora de la qualitat de vida en situació de la dependència

16

Conciliació Per a la conciliació de la vida familiar i laboral

Formació Activitats formatives de protecció social

Assistència Prestacions educatives i assistencials de caràcter periòdic

La salut del metge

Evolució, creixement i consolidació de la Fundació Galatea: l’Espai Galatea banda, sense el suport del Patronat de la Fundació Galatea i la col· laboració de Serra de Vilana, Mutual Mèdica i Sharp (3).

1

2

a pandèmia provocada pel virus SARS-CoV-2 va suposar un abans i un després per als professionals de la salut en molts àmbits del seu exercici i, molt especialment, en la percepció de la cura de la seva salut mental i el seu benestar emocional. L’experiència que té la Fundació Galatea des de 2001 fent front als factors de risc que afecten la pràctica de les professions vinculades a l’àmbit de la salut va fer palès que eren necessaris més recursos, més mitjans i més espais assistencials i formatius per atendre la creixent demanda de serveis.

L’Espai Galatea té 537 m2 repartits en dues plantes: la planta baixa acull una ampliació de la Unitat de consultes externes de la Clínica Galatea (1) i a la planta superior, s’hi troba l’Auditori Mari Pau Gonzalez (2) (en record a l’enyorada membre de l’equip de la Fundació Galatea que va traspassar l’any 2022), així com diverses aules per a sessions formatives, espais de conversa, activitats de discussió interdisciplinària, intervencions en equips o grups de suport de la Fundació. De fet, en compartir un mateix edifici, s’espera que es puguin potenciar les sinergies entre els dos tipus d’abordatge i entre els professionals que els desenvolupen.

L

Ben aviat es complirà el primer aniversari de la inauguració de l’Espai Galatea, que va néixer, precisament, per respondre a aquestes necessitats que la Fundació Galatea havia detectat. Ubicat al carrer de Craywinkel, 12, al districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi, l’Espai Galatea va obrir les portes el gener de 2024 i és un “refugi” de benestar per als professionals de la salut.

La creació d’aquestes instal· lacions va sorgir gràcies a una aliança amb el Bisbat de Barcelona, propietari de l’espai, que va proporcionar a la Fundació Galatea, a través d’un conveni de col· laboració, un lloguer accessible i un termini d’arrendament suficient per amortitzar la reforma que s’hi va dur a terme.

L’Espai Galatea no seria possible, d’altra

L’Espai Galatea se suma a altres iniciatives de la Fundació que han tingut lloc enguany per impulsar la recerca sobre prevenció i assistència i apostar per la formació específica de professionals de la salut que estiguin preparats per oferir una atenció i una resposta adequades a les necessitats de salut concretes d’altres professionals de la salut. Aquest és el cas de la creació, al maig de 2024, de la Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut, un projecte pioner impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Fundació Galatea, el Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) i Mutual Mèdica. 

Patronat de la Fundació Galatea:

Suports i col·laboracions:

FUNDACIÓ ÀNGEL SOLER DANIEL

3

17

Actualitat col·legial Recurs del CCMC per ampliar les vies d’obtenció del títol d’especialista en Medicina d’Urgències i Emergències

E

l Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem (TS) perquè es modifiquin alguns dels requisits per accedir a l’obtenció del títol de la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències (MUE), previstos al Reial Decret (RD) 610/2024, de 2 de juliol. A través de l’esmentat RD, a més de regular la creació de la nova especialitat de MUE i la formació MIR corresponent, també es van establir les condicions exigibles perquè metges que han estat prestant serveis assistencials en aquest àmbit abans de la creació de l’especialitat puguin optar a través d’una via extraordinària a l’obtenció del títol, en base a la seva experiència i expertesa acredita-

da en serveis d’urgències hospita­ làries o ambulàncies medicalitzades, sempre que ja disposin d’un títol d’especialista.

El CCMC va rebre amb satisfacció la llargament reivindicada creació de l’especialitat MUE, però lamenta que les condicions d’accés al títol exigides a la via extraordinària deixin fora metges que, acumulant una llarga experiència i una vàlua demostrades en l’àmbit de les urgències i emergències, no disposen, però, d’un títol d’especialista. Aquesta circumstància no tan sols posa en risc el futur d’aquests professionals, sinó també la viabilitat de molts serveis d’urgències, que es podrien veure compromesos per manca de recursos humans.

Informació actualitzada:

El CCMC considera que el fet de disposar d’un títol d’especialista previ hauria de ser un mèrit a l’hora d’accedir a la via extraordinària per a l’obtenció del títol d’especialista en MUE i no pas un requisit. A criteri de l’entitat que agrupa els quatre col· legis de metges catalans, aquesta exigència, a més de plantejar dubtes sobre la seva legalitat, no està justificada a la pràctica, ja que exclou professionals en actiu amb molts anys d’experiència i coneixement en serveis d’urgències —tant del sector públic com privat— , als quals no s’ofereix cap mena d’opció per demostrar la seva vàlua i capacitats i d’accedir al títol de la nova especialitat. 

El CCMC recorda que la sedació intervencionista i la pal·liativa són competència dels metges

E

l Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) recorda que les competències de cada professió venen determinades per llei i que, en conseqüència, l’acord pres recentment pel Consell de Col· legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC), en què estableixen directrius per a l’exercici de les actuacions infermeres en l’àmbit de la sedació intervencionista i la sedació pal· liativa, no té cap efecte legal. El CCIC va publicar aquest acord intern al DOGC, amb data 16/09/20024, una maniobra amb la qual pretén la incorporació de noves atribucions i competències professionals als professionals d’infermeria.

Les competències de cada professió en cap cas venen determinades per la pu-

18

blicació al DOGC d’un anunci d’un acord de part. Les corporacions professionals tenen competència en l’ordenació professional, però no en tenen pel que fa a la regulació de les professions sanitàries, àmbit que correspon, ara per ara, a l’Estat. En aquest sentit, són diverses les sentències dels tribunals de justícia que han anul· lat acords anàlegs del Consejo General de Enfermería i que han de servir d’antecedent en el recurs judicial que el CCMC ha presentat contra l’esmentat acord del CCIC. Així doncs, l’acord del CCIC no té cap validesa per regular competències i atribucions professionals, no té rang legal, envaeix competències pròpies

dels metges i, a més, crea una aparença d’atribucions que pot generar problemes de cobertura asseguradora de la responsabilitat civil de les infermeres.

Més enllà de la confusió que pot generar entre els professionals i la població aquest tipus d’acord, el CCMC considera que cal dirigir els esforços no tant cap al conflicte competencial entre professionals, sinó, sobretot, cap a la defensa de la qualitat i la seguretat clíniques, la millora dels serveis sanitaris i el treball en equip, on els metges han de fer de metges i les infermeres, d’infermeres, potenciant la col· laboració i la sinergia per garantir la millor atenció possible als ciutadans. 

Actualitat col·legial

Homenatge als col·legiats honorífics i als centenaris

E

n el marc de l’Assemblea Anual de la Secció Col· legial de Metges Sèniors del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), celebrada el passat 19 de juny, el CoMB va organitzar un acte d’homenatge als 695 metges i metgesses que aquest any han passat a tenir la categoria de Col· legiat Honorífic i on també es va reconèixer els professionals que, durant aquest 2024, han fet 100 anys. Enguany els col· legiats centenaris són Isidre Serés, Miquel Cabutí, M. Carmen García, Carme Pey, José Sancho, Marcelo Esquius, Oriol Domènec, Miguel Cuesta i Antonino Sacristán.

El president del CoMB, Jaume Padrós, la vicepresidenta, Elvira Bisbe, i el president de la Secció de Metges Sèniors, Manel Sans, van lliurar als col· legiats honorífics que van assistir a l’acte la insígnia del CoMB. Els assistents també van rebre el diploma que els acredita com a col· legiats honorífics. Padrós va ressaltar la rellevància d’aquest homenatge, un

“reconeixement i agraïment en nom de tots els col· legiats i de la Junta de Govern a una generació de professionals que han estat referents i que han sabut transmetre els valors de la professió”.

Elvira Bisbe va cloure la sessió animant els col· legiats honorífics a mantenir-se actius i a conservar el lligam amb el Col· legi i amb la professió, participant, per exemple, en les activitats culturals i de voluntariat social que promociona el CoMB. 

El CoMB i CoDiNuCat creen un segell de qualitat per a webs de dietètica i nutrició

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) assessorarà el Col· legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat) en la creació d’un programa d’acreditació de qualitat de pàgines web sobre dietètica i nutrició que es gestionarà a través del programa Web Mèdica Acreditada (WMA) del CoMB.

El president del CoMB, Jaume Padrós, i la presidenta del CoDiNuCat, Roser Martí, van signar un acord de col· laboració per tal de posar en marxa el segell de qualitat Web Dietista-Nutricionista

Acreditada (WDNA), que es començarà a aplicar durant la tardor d’aquest any amb l’objectiu de garantir una informació rigorosa sobre dietètica i nutrició a Internet. 

El CoMB condemna l’agressió a professionals sanitaris de l’Hospital de Terrassa i els ofereix suport

A

rran de l’episodi de violència exercit, el passat 26 de juny, sobre el personal del servei d’urgències i de la sala de parts de l’Hospital Universitari Consorci Sanitari de Terrassa (CST), la Junta de Govern del CoMB va expressar la seva condemna enèrgica i va traslladar el seu suport a la direcció, als professionals i als pacients del centre. Davant d’aquesta i d’altres situacions d’agressions a personal sanitari, el CoMB va exigir tolerància zero.

El CoMB va activar la Unitat Integral de Violència contra el Metge (UIVCM) i es va posar a disposició del CST i dels professionals afectats per prestar-los acompanyament assistencial, suport psicològic i assessorament jurídic i legal. La Fundació Galatea va coordinar les actuacions assistencials de suport psicològic. 

19

Actualitat col·legial

El segell de qualitat Web Mèdica Acreditada fa 25 anys

L

’any 1999, el Col· legi de Metges de Barcelona, en la línia d’altres iniciatives pioneres en l’àmbit tecnològic, va crear el Programa d’Acreditació de webs Web Mèdica Acreditada (WMA). En aquell moment, internet sortia del mon acadèmic i militar per arribar al públic general i tothom podia publicar el que volia sense cap control.

En aquest context, el CoMB va detectar la necessitat de donar suport a les webs que oferien informació mèdica, per donar seguretat i confiança als usuaris. I aquest valor, 25 anys més tard, continua plenament vigent.

L’any 2014 es va decidir modificar el sistema d’avaluació i es va incorporar la revisió a parells cecs i la dels casos dubtosos a un comitè format per metges, advocats i informàtics. Un any més tard, es va modernitzar la imatge del segell juntament amb la web i es va dotar el segell d’unes directrius de seguretat per tal que només fos visible a les webs correctament acreditades. L’any

2017 s’hi va incorporar una plataforma de gestió del client per tal de millorar l’experiència de l’usuari en fer tasques administratives. Ara just fa un any s’han actualitzat els Principis de Bona Pràctica de WMA, document on s’inclouen els aspectes que es tenen en compte perquè una web de salut aconsegueixi l’acreditació de qualitat de WMA. Així mateix, amb la intenció de donar recursos i eines que serveixin tant a creadors de webs com a ciutadans, s’han anat publicant diverses guies: Decàleg per a l’ús de webs de salut, Recomanacions per a la creació d’una web de medicina estètica, Recomanacions per a una web sanitària de qualitat, etc.

WMA, així mateix, ha participat en diferents jornades, simposis i conferències per tal de donar a conèixer la importància de la fiabilitat de la informació mèdica a internet.

WMA també és una eina d’ajuda a l’autoregulació de la professió ja que, mit-

IDENTIFICACIÓ MÈDICA

CONTINGUTS

El contingut sempre estarà avalat per un responsable o col·laborador mèdic.

Els membres del quadre mèdic estaran capacitats per a l’exercici.

Els continguts sempre estaran comunament acceptats per la comunitat científica, i es tindrà cura que no hi hagi informació inadequada. La informació serà veraç i entenedora, basada en fonts objectivables, fiables, identificables i susceptibles de ser contrastades.

ACTUALITZACIÓ Els continguts de la web estaran actualitzats i es mostrarà la data de la darrera actualització.

CONFIDENCIALITAT Qualsevol informació relacionada amb consultes personals seguirà el principi bàsic de confidencialitat i subscriurà les lleis vigents sobre confidencialitat de dades.

PUBLICITAT La publicitat es diferenciarà clarament de la informació assistencial i sempre respectarà els valors de la professió sense banalitzar l’acte mèdic. Tampoc no promourà falses necessitats relacionades amb la salut ni fomentarà esperances enganyoses de curació.

SEGELL WMA Per tal de formar comunitat, sempre es mostrarà el logotip del segell Web Mèdica Acreditada en un lloc destacat de la plana principal.

Accés a la Guia de Bones Pràctiques de WMA.

Web Mèdica Acreditada (WMA) wma@comb.cat - http://wma.comb.cat

jançant la revisió de webs, el CoMB pot detectar pràctiques no consensuades per la comunitat científica i donar als professionals l’oportunitat de corregir-les. En aquest sentit, s’han signat acords amb altres col· legis de l’àmbit de la salut per tal de replicar el segell als seus col· lectius professionals (2019, Web Dental Acreditada; 2024, Web Dietista-Nutricionista Acreditada).

Per tal de celebrar el 25è aniversari, l’equip de WMA ha viscut amb molta il· lusió la preparació i celebració de la jornada “25 anys de Web Mèdica Acreditada.

Deontologia, Tecnologia i Salut”, on es van poder escoltar nombrosos experts en l’àmbit de l’atenció als ciutadans, la deontologia i la normativa sanitària.

L’equip de WMA està convençut que la seva tasca millora la qualitat de la informació sanitària a internet. WMA és i continuarà sent un referent de confiança per a metges, professionals de la salut i ciutadans. 

Recomanacions per a la creació d’un web de medicina estètica

RECOMANACIONS per a una web sanitària de qualitat

ADHESIÓ ALS PRINCIPIS de BONA PRÁCTICA WMA

COMPLEMENTARIETAT La informació mostrada a la web sempre serà considerada complementària i en cap cas no substituirà l’adquirida per l’usuari mitjançant el seu metge o equip mèdic habitual.

10 recomanacions per a l’ús de webs de salut

TESTIMONIALS Les opinions publicades dels pacients s’ajustaran a la normativa sobre publicitat, en el sentit que no podran generar falses expectatives o induir al consum, ni fer manifestacions que incompleixin la normativa deontològica o professional.

Normatives El responsable mèdic de la web i, si s’escau, els membres del quadre mèdic han d’aparèixer a la web amb el seu CV breu. Tots ells han d’estar capacitats per a l’exercici, ja sigui per titulació oficial o per habilitació professional.

La política d’ús de les dades dels usuaris ha d’estar present a la web.

Recordeu especificar aquest avís d’ús també en cada formulari de contacte.

Dins de l’avís legal s’ha d’incloure: la persona física o jurídica propietària de la web, la missió, descripció, tipus, nom, URL i país de registre del domini de la web.

La publicitat mèdica és lícita, però sempre ha de respectar els valors de la professió i no banalitzar l’acte mèdic. En tot moment s’ha de poder diferenciar la publicitat de la informació científica.

Font d’informació A Internet podeu trobar continguts sobre salut de gran utilitat que us ajudaran a complementar altres informacions i a orientar-vos.

Ús de dades personals Abans de facilitar a través d’Internet informació personal i, especialment, sobre la vostra salut, heu de conèixer i comprendre quin ús se’n farà.

Actitud crítica És convenient mantenir una actitud crítica davant la informació sobre salut a Internet per detectar missatges confusos, cures miraculoses, etc.

Precaució amb els xats Valoreu els termes d’ús i clàusules legals abans de fer servir el correu electrònic que ofereixen alguns webs o de participar en xats i fòrums.

Els continguts han d’estar comunament acceptats per la comunitat científica i és necessari especificar que la informació exposada no reemplaça la del metge o equip mèdic habitual de la persona que visita la web.

Es poden incloure testimonials de persones no notòries en la publicitat de l’activitat sanitària, sempre que: no generin falses expectatives, indueixin al consum o facin manifestacions que incompleixin la normativa deontològica o professional.

Identificació de les fonts Hauríeu de poder identificar el responsable del web, si hi ha algun professional sanitari, les fonts d’informació o si els continguts estan actualitzats.

Pagaments segurs Assegureu-vos que les transaccions són segures abans de fer qualsevol pagament. El navegador ha de mostrar un cadenat verd tancat.

El contingut de la web ha d’estar actualitzat i ha de mostrar la data, l’autoria dels documents i/o les fonts d’informació.

Es pot esmentar un producte sanitari per principi actiu sense fer referència a la marca, però no es podrà fer menció de medicaments, tampoc de productes sanitaris que necessitin la intervenció del metge.

Estigues al cas de la normativa, t’estalviaràs maldecaps i possibles sancions.

1 2

4

El Número d’autorització de centre mèdic atorgat per l'autoritat sanitària competent de la teva comunitat autònoma ha d'estar indicat.

La Cartera de serveis ha d’haver estat aprovada pel Departament de Salut en relació amb el número d’autorització de centre mèdic.

Els Noms de medicaments d’ús mèdic no es poden anomenar, tampoc pel principi actiu. Si és un producte sanitari, cal fer-ho per principi actiu però sense fer referència a la marca.

Consulta professional Davant de qualsevol dubte sobre la informació obtinguda a Internet i abans de prendre decisions, consulteu un professional sanitari.

Compra de medicaments Recordeu que està totalment prohibit vendre medicaments que requereixen recepta mèdica per Internet. No n’adquiriu.

Vigilància Desconfieu de productes infal·libles, cures miraculoses, remeis secrets, etc., així com de promocions i rebaixes per obtenir tractaments.

Notificació dels fraus Si detecteu un frau a un web o n’heu estat víctimes, notifiqueu-ho a les autoritats sanitàries o organitzacions de consumidors.

Recorda que el que dius en el teu web també està subjecte al Codi de Deontologia.

5

6

Evita garantir resultats i generar falses expectatives.

Fuig dels “100% efectiva”, “definitiu”, “sense riscos”, “sense efectes secundaris“...

7

IMPORTANT: Podries perdre la pòlissa de responsabilitat civil professional si el servei s’ha publicitat assegurant resultats o presentat els actes mèdics com innocus.

Especifica clarament la Informació sobre productes sanitaris que faràs servir: el teu pacient ha d’estar sempre correctament informat.

La Venda de productes ha d’estar sempre separada de la informació assistencial mitjançant una adreça web diferent.

Terminologia

Cal ser curós amb la terminologia. Fes-la servir correctament i evita equívocs.

La venda de productes ha d’estar diferenciada de la informació assistencial mitjançant una experiència de navegació i adreça web diferent.

Síntesi elaborada a partir del document Principis de Bona Pràctica WMA.

Web Mèdica Acreditada (WMA) wma@comb.cat - http://wma.comb.cat

Podeu fer servir la telemedicina, sense substituir l’acte mèdic presencial, per facilitar realçar i potenciar la relació metge-pacient, tot mantenint el respecte mutu, la independència del judici clínic, l’autonomia del pacient i el secret professional.

8 9

El Terme especialista a Espanya està reservat a les especialitats realitzades via MIR. Es pot fer servir expert, format... El terme “Especialista en estètica” no existeix.

10

La paraula “Antiaging” pot generar falses expectatives pel que fa al procés natural d'envelliment.

11

Cal que el terme Rejoveniment vagi acompanyat de l’adjectiu “estètic”. El procés d’envellir no és una patologia i no ha de ser tractat com a tal.

Assegura’t de fer servir Nomenclatures amb evidència científica i evita termes de nova creació de màrqueting no sanitari.

Recomanacions basades en: Reial Decret 1416/1994, de 25 de juny que regula la publicitat de medicaments d'ús humà, Reial Decret 1277/2003, de 10 d' octubre, per al que s'estableixen les bases generals sobre autorització de centres, serveis i establiments sanitaris, i Principis de Bona Pràctica WMA.

Recomanacions elaborades per WMA i la secció col·legial de Metges d’Estètica del CoMB. Web Mèdica Acreditada (WMA) wma@comb.cat - http://wma.comb.cat

20

3

Cal indicar els Responsables i breu cv del quadre mèdic. Aquests han d’estar capacitats, per titulació oficial o habilitació professional, sempre sota la direcció d’un responsable sanitari.

Codi de Deontologia

TELEMEDICINA La telemedicina serà utilitzada per facilitar, realçar i potenciar la relació metge-pacient, tot mantenint el respecte mutu, la independència del judici clínic, l’autonomia del pacient i el secret professional. No podrà substituir l’acte mèdic presencial.

Més informació:

Metges d’Estètica

Dossier

22a Jornada d’Estiu: els professionals i el sistema de salut davant del repte del canvi climàtic mèdic de l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer), Enric Subirats; la responsable de formació d’AUCer, Maria Josep Puente; el director gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà, Lluís Carreras, i el director general adjunt de l’Hospital de Cerdanya, Grégory Guibert.

L

’impacte del canvi climàtic en la salut i en el sistema sanitari va ser el tema central de la 22a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, celebrada el passat 19 de juliol a Puigcerdà i organitzada pel Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) dins de la Universitat d’Estiu de la Universitat Ramon Llull (URL). Sota el títol Canvi climàtic i salut planetària, la Jornada va abordar aquest repte des de diverses perspectives de la mà de metges de diferents especialitats que van compartir reflexions i estudis recents a través dels quals es va fer evident que avui ja no és possible concebre la salut sense els adjectius “global” i “planetària”.

El president del Col· legi de Metges de Girona (COMG) i —en aquell moment— president del CCMC, Josep Vilaplana, va donar la benvinguda als assistents tot destacant el valor d’aquesta tradicional jornada, que any rere any convida al debat i a la reflexió en un ambient distès. També van participar en la benvinguda institucional el coordinador

El títol de la conferència inaugural, Salut planetària: quan la salut humana i la del planeta van juntes, resumia a la perfecció l’essència i el sentit de la jornada i va anar a càrrec de tot un referent en la matèria: el doctor en Medicina, investigador sènior d’ISGlobal i copresident de The Lancet Cowntdown Europe, Josep Maria Antó (1). La presidenta de la Comissió de Deontologia del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) i especialista en medicina preventiva, Magda Campins, va introduir la conferència d’Antó, tot insistint en el concepte de one health i en la necessitat de prendre definitivament plena consciència de la interrelació entre la salut humana, la salut animal i la salut del planeta.

Josep Maria Antó va començar la seva intervenció recordant que l’activitat humana, especialment en els darrers setanta anys, ha desestabilitzat un sistema de temperatures i de cicles autoregulats del planeta que s’havien mantingut estables durant milers d’anys. La biodiversitat, la qualitat del sòl (i, per tant, la producció d’aliments) o el sistema d’aigües dolces i salades n’han resultat greument alterats. Alhora, en aquest mateix període de temps, la salut humana ha anat registrant millores històriques, un fet aparentment paradoxal que “només ha estat possi-

ble a costa dels recursos naturals del planeta”, va alertar Antó. Però avui sabem que “la salut humana i la salut del planeta van juntes”, va recordar. Un canvi de paradigma que, segons Antó, exigeix “imaginació”, també per part dels metges, per tal de canviar la manera de pensar i d’actuar. “Tenim un problema d’urgència: necessitem generar evidències perquè necessitem actuar”, va concloure l’expert, tot reconeixent l’enorme dificultat de gestionar els nous reptes i de plantejar objectius a escala mundial.

TAULA 1. IMPACTE DEL CANVI CLIMÀTIC I NECESSITATS ASSISTENCIALS PRESENTS I FUTURES La metgessa d’urgències i membre de la Junta de Govern del CoMB Mireia Puig va introduir la primera taula (2), posant èmfasi en el fet que els efectes del canvi climàtic ja estan afectant de manera clara la vida i la salut de les persones, però, molt especialment, les de les més vulnerables.

1

21

Dossier

gut casos autòctons a l’Estat espanyol.

“De moment, no hem vist casos greus, però si s’instal· len al nostre entorn més serotipus i es produeixen reinfeccions, en podríem començar a veure”, va alertar Güerri. Aquest expert va instar a reforçar la prevenció —“atenció a les vacunacions!”— i el reforç de la salut pública.

2 L’impacte de les temperatures extremes i de les onades de calor es relaciona amb un increment de la mortalitat i dels ingressos hospitalaris (principalment per intoxicacions, alteracions renals i urinàries, endocrines, trastorns mentals i problemes perinatals) i afecta especialment persones vulnerables, tant des del punt de vista biològic com social. Ho va recordar la metgessa de família de l’EAP Martorell (ICS) i vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet. Aquestes circumstàncies obliguen, segons Miravet, a ser cada cop més proactius en la identificació del nivell de risc dels pacients i en el reforç dels controls de pacients i de medicació (amb especial atenció a fàrmacs com els depressors del sistema nerviós central). Miravet també va recordar que cal avaluar les intervencions: “Fa anys que es va instaurar a Catalunya el pla d’actuació davant les onades de calor, però en sabem poc sobre la seva avaluació”, va afirmar.

La metgessa adjunta del servei d’Urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova, Cecília Llobet, va centrar la seva intervenció en els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut. De la mateixa manera que diferents estudis han relacionat episodis d’elevada contaminació amb l’increment d’ingressos a urgències per patologia respiratòria, cardiovascular o cerebrovascular, l’equip de l’hospital lleidatà es va plantejar estudiar si aquests episodis i altres fenòmens climàtics (com les tempestes de pols sahariana) també podien tenir relació amb els increments sobtats de pacients amb convulsions i amb risc de suïcidi que, en determinats moments, ob-

22

servaven al servei. En una primera fase de l’estudi —que compara les dues zones climàtiques diferenciades de la demarcació de Lleida: la plana i la muntanya—, els investigadors han pogut relacionar fins ara elements climàtics amb el risc de patir convulsions.

“Potser encara no som prou conscients del que estem vivint. Hi ha moltes coses que pensàvem que no podrien passar i que estan passant.” Així va iniciar la seva intervenció l’especialista en malalties infeccioses de l’Hospital del Mar i membre de la Junta del CoMB, Robert Güerri.

L’increment de les temperatures ha alterat els ecosistemes i ha propiciat, per exemple, que vectors, com mosquits i paparres, hagin allargat el seu cicle biològic durant l’any. Això, sumat a l’enorme increment de desplaçaments i interaccions mundials (sobretot, a partir dels anys 2000 amb l’auge de les companyies aèries low cost) ha afavorit que infeccions virals i bacterianes procedents d’altres zones del planeta hagin trobat al nostre entorn les condicions ambientals idònies per transmetre’s. És el cas de malalties com el dengue, la febre del virus del Nil occidental o la febre Crimea-Congo, de les quals ja hi ha ha-

Va tancar la primera taula Jordi Serrano, metge emprenedor, cofundador de The Planet Health Innovation Network, que va destacar la necessitat d’atraure inversions per posar les eines digitals al servei de la salut planetària. En aquest sentit, va destacar-ne la utilitat en àmbits com la telemedicina, el disseny de processos assistencials energèticament eficients, el control de la medicació i dels pacients fràgils o, fins i tot, la impressió de vacunes amb tecnologia 3D.

TAULA 2. TINDREM ALTRES MALALTIES I ALTRES PANDÈMIES? El tema de la Jornada no podia prescindir d’aportacions fetes des de l’àmbit de la salut animal (3). El veterinari, catedràtic de la UAB i investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), Joaquim Segalés, va recordar que el 75 % de les malalties emergents en els darrers anys són d’origen animal o hi estan relacionades. Segalés va instar a abandonar la tradicional “visió antropocèntrica” de la salut i va recordar que, actualment, ja vivim una greu “pandèmia silenciosa”: la de les resistències microbianes als antibiòtics, que, en el cas dels animals de granja, ha obligat a reduir en un 60 % l’ús d’antibiòtics en els darrers anys a l’Estat espanyol.

3

Dossier

La metgessa d’urgències, vicepresidenta del Col· legi de Metges de Tarragona (COMT) i moderadora d’aquesta taula, Carme Boqué, va plantejar a Segalés fins a quin punt un virus com el de la grip aviària (H5N1) que darrerament ha afectat explotacions de boví als Estats Units, es considera actualment capaç de desencadenar una nova pandèmia en humans. Sobre aquesta qüestió, l’expert en sanitat animal va explicar que, ara mateix, “se sap que la transmissió de la grip aviària entre humans no és fàcil, raó per la qual l’OMS no l’ha inclòs a la llista de malalties a les quals recomana dedicar-hi més esforços”. Ara bé, si el virus mutés i s’adaptés als mamífers, “les conseqüències podrien ser nefastes”, va advertir Segalés.

L’avenç de la malària en zones del planeta on havia retrocedit o, fins i tot, on era poc freqüent és, actualment, motiu de preocupació. Així ho va constatar el pediatre, epidemiòleg i director general d’ISGlobal, Quique Bassat, que va recordar que cada any es produeixen 150 milions de casos de malària en un total de 85 països del món. “Es tracta d’una malaltia que els humans vam aconseguir limitar geogràficament, però recordem que, a principis del segle xx, també hi havia malària a Europa”, va puntualitzar Bassat. A causa de l’increment de les temperatures, ja s’estan registrant casos de malària en zones d’alçada de Colòmbia o Etiòpia, on abans la transmissió era molt difícil, i veritables epidèmies a països on gairebé havia desaparegut, com el Pakistan. A l’Estat espanyol no s’ha registrat encara cap cas autòcton de malària, però sí, per exemple, als Estats Units. En qualsevol cas, Bassat va insistir que cal no abaixar la guàrdia: “Als aiguamolls del costat de l’aeroport del Prat hi trobem mosquits Anopheles que, de moment, no estan exposats al paràsit de la malària.”

La pandèmia de COVID-19 ens ha deixat molta literatura sobre les anomenades “lliçons apreses”, però l’epidemiòleg i membre de la Junta del CoMB, Antoni Trilla, va posar l’atenció en allò

que encara no hem après. Trilla va assenyalar mancances en vigilància epidemiològica, en salut pública i en recerca que cal revertir. “Moltes de les malalties de les quals hem parlat avui, fa uns anys les explicàvem a les facultats com a malalties importades, però això està canviant”, va afirmar. Atès que “el risc zero no existeix, és imprescindible dedicar esforços a detectar les amenaces, vigilar i mitigar, quan sigui necessari”.

La física, catedràtica de la UPC i investigadora del grup BIOCOM-SC, Clara Prats, va deixar clar en la seva intervenció que, ara per ara, ni la intel· ligència artificial (IA) ni els models matemàtics poden predir quan es produirà la propera pandèmia. “Ni tan sols amb una infecció tan estudiada com la COVID-19, es pot predir avui dia quan n’arribarà una propera onada, per tant, encara menys quan parlem de quelcom que no coneixem encara”, va admetre Prats.

El que sí que permeten els models matemàtics és detectar “comportaments estranys”, canvis en els patrons normals que ens indiquen que alguna cosa pot arribar a passar i que han de servir com a alerta per activar la vigilància i fer prevenció secundària”.

TAULA 3. COM PODEN CONTRIBUIR LA PROFESSIÓ MÈDICA I EL SISTEMA SANITARI A REDUIR LA SEVA PETJADA CLIMÀTICA? El CCMC va incorporar en la darrera actualització del Codi de Deontologia la responsabilitat i el deure dels metges

de ser proactius en la lluita contra l’emergència climàtica i en la defensa de la salut global, una iniciativa pionera que va destacar la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, moderadora de la tercera taula de la jornada (4). Bisbe també va refermar el compromís del CoMB, amb apostes com la recent constitució de la Secció Col· legial de Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària i va anunciar la imminent creació per part del CoMB, juntament amb ISGlobal, la xarxa de centres de recerca CERCA i el Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS), d’un grup d’experts que neix amb la missió d’actualitzar i difondre tot el coneixement i evidència disponibles al voltant dels efectes de la crisi climàtica en la salut, amb l’objectiu de fer propostes sobre estudis o intervencions factibles.

Bisbe va donar pas al metge de família i director general de la Fundació Sanitària Mollet, Jaume Duran, que va resumir els eixos principals que defineixen l’Hospital de Mollet com un hospital sostenible (Green hospital). Duran es va referir a elements estructurals, com ara la mateixa concepció arquitectònica de l’edifici (amb patis de llum, per exemple) o la instal· lació d’energia geotèrmica, però també va insistir en la gran importància que té el disseny dels processos i, sobretot, la implicació de tot l’equip i el paper dels professionals com a prescriptors i models (green ambassadors) a l’hora de generar canvis.

Duran va posar com a exemples l’increment de l’ambulatorització i, sobretot, la reducció de processos que, en reali-

4

23

Dossier

tat, aporten poc valor. “Durant els darrers anys, la nostra activitat ha crescut un 20 %, però hem reduït els consums d’aigua i elèctric i la nostra petjada de carboni és pràcticament zero”, va resumir. Duran va reconèixer que, a banda de “descarbonitzar l’activitat”, un altre repte és aconseguir la “descarbonització de la cadena de subministraments”.

La radiòloga i presidenta de la Secció de Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària del CoMB, Carla Oliva, va presentar els principals objectius de la Secció, que es plantegen des del convenciment que “el sector sanitari ha d’actuar davant del canvi climàtic, d’una banda, tractant les persones, però també, reduint el seu propi impacte”. Oliva va insistir en la necessitat de crear consciència per passar a l’acció des de diferents àmbits: des de la gestió dels residus, a l’alimentació o la mobilitat, entre d’altres. En aquesta línia va anunciar la propera convocatòria d’uns premis impulsats per la Secció que seran un reconeixement a les bones pràctiques dins del sector sanitari.

Oliva també va reivindicar que la formació en salut planetària s’inclogui en el currículum de la formació de grau de Medicina.

“Tenim clar que des del sector sanitari generem una petjada important, per tant, és imprescindible valorar-la per tal de compensar-la”, va afirmar el metge de família i director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Xavier Pérez Berruezo. Va desglossar alguns dels objectius que s’ha marcat i està duent a terme el major proveïdor del sistema sanitari públic català, després d’una auditoria mediambiental: incorporació de vehicles elèctrics, híbrids i de gas; contractació d’energia verda; implantació de panells fotovoltaics a 280 centres per tal que proveeixin energia per satisfer fins al 15 % del consum o reutilització tèxtil a les bugaderies són alguns exemples de les accions dutes a terme. A més, el nou Hospital de Viladecans ha esdevingut el segon hospital verd de Catalunya, amb una aposta per la geotèrmia i la il· luminació natural, entre

24

d’altres. “Avui en dia no es pot plantejar cap nou centre que no compleixi estàndards ambientals”, va insistir el director gerent, que va destacar com a tema clau la gestió dels residus i va posar en valor la conscienciació i el coneixement creixents dels professionals en matèria de sostenibilitat.

El psiquiatre i cap del servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic, Eduard Bieta, va posar sobre la taula el valor de les accions de cadascun dels professionals i, sobretot, l’impacte de la recerca sobre el canvi climàtic, una aportació que també pot i ha de fer el sector salut. Bieta va centrar la intervenció en el coneixement disponible sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut mental i en els estudis fets pel seu equip a partir de metaanàlisis i models matemàtics. Entre d’altres evidències, va destacar la relació demostrada entre contaminants atmosfèrics i demència o depressió postpart; entre l’exposició a partícules de sofre i les recaigudes en esquizofrènia o l’impacte de les temperatures extremes en l’increment del risc de suïcidi.

Com en edicions anteriors, a la Jornada també es va reservar un espai més relaxat que aquest any va ser conduït per la metgessa de família i experta en botànica Adela Martín (5). Sota el títol Petit recull de la vegetació de la Cerdanya, Martín va fer un recorregut per les principals espècies que caracteritzen la flora de la comarca pirinenca: els verns del bosc de ribera; el roure i el pi roig de la muntanya mitjana; l’avet i el pi negre de l’alta muntanya, etc. La metgessa i botànica també va alertar dels efectes del

5

Vídeos de la jornada:

canvi climàtic a la vegetació de la Cerdanya, a causa de l’increment de les temperatures i la reducció de les precipitacions.

El president del CoMB, Jaume Padrós, va cloure la Jornada destacant-ne la qualitat de totes les taules i felicitant els ponents. “Allò que preocupa la societat i allò que passa al nostre voltant també ens preocupa als metges”, va resumir Padrós en referència a una de les raons principals per les quals el canvi climàtic i la salut planetària havien de ser els temes centrals d’aquesta edició de la Jornada d’Estiu. El president del CoMB va recordar que Catalunya és el país amb l’esperança de vida més alta i, per tant, són moltes les persones vulnerables que necessiten que el sistema sanitari estigui preparat davant els reptes que planteja el canvi climàtic en termes de salut.

Padrós va donar pas a la física i meteoròloga Mònica Usart (6), dona del temps de RAC1 i RAC105, encarregada de cloure la Jornada i la Universitat d’Estiu de la URL amb la conferència La previsió del temps i el canvi climàtic. Usart va fer gala de la seva gran capacitat de comunicació i divulgadora a l’hora d’acostar i fer comprensibles al públic general conceptes i reflexions del seu àmbit de coneixement. 

6

La Junta informa

Informe Anual 2023 del CoMB: Transparència, projectes i futur

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) va publicar, el passat estiu, el seu Informe Anual 2023. La memòria recull l’activitat que el CoMB va dur a terme al llarg de l’any passat i mostra les dades més rellevants pel que fa a la demografia, els comptes col· legials, els serveis que ofereix la corporació, la deontologia i el control de l’exercici professional, l’activitat formativa, el suport a la salut del metge, el programa de protecció social, la innovació, els canals de comunicació, la cooperació i la cultura, entre d’altres. A les pàgines de l’Informe Anual també es publica informació sobre el Grup Med, grup d’empreses propietat del CoMB, i l’activitat de les seves empreses durant l’any.

L’Informe Anual 2023 del CoMB ofereix un recull exhaustiu de les dades de tota l’activitat de la institució, però també inclou reflexions, anàlisis i propostes sobre la crisi demogràfica que viu la professió i les dificultats per garantir el relleu generacional, incloent mesures concretes en relació amb la desburocratització de les consultes, sobretot a l’atenció primària, o per a una gestió més àgil de les sol· licituds d’homologació de títols de metges extracomunitaris. També s’hi parla de la millora de les condicions dels metges del sector de l’assegurança lliure, dels 25 anys de vida del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt i de la creació del Grup d’Acció Climàtica i Salut Planetària (constituït en secció col· legial l’any 2024).

Informe Anual 2023:

Aquesta publicació del CoMB suposa un exercici de transparència i un esforç d’autoavaluació i representa un espai on exposar la participació dels col· legiats des de totes les vies i canals disponibles: juntes comarcals, seccions col· legials, grups de treball, participació en jornades, enquestes i estudis, així com a través dels canals de comunicació corporatius.

L’Informe Anual 2023 està disponible a la web del CoMB en tres formats: pdf, issuu i una versió interactiva que incorpora vídeos i documents. També se n’edita una petita edició impresa per a aquells que ho sol· licitin.

25

La junta informa 8

L’ACTIVITAT DEL COL·LEGI A COP D’ULL

2023 EN X COL·LEGIATS

40.353

DONES

HOMES

21.939 54,4 %

col·legiats

18.414 45,6 %

ATENCIÓ AL COL·LEGIAT

2.357

3.518

7.699

7.464

971

19

Altes col·legiació + reingressos

Carnets col·legials / Certificats digitals

Orientacions professionals i jubilació

Certificats col·legials i legalitzacions

Baixes col·legiació

Autoritzacions de consultes mèdiques

RESPONSABILITAT CIVIL

ATENCIÓ AL COL·LEGIAT

26.892

48.115

29.847

18.933

18.268

metges assegurats

gestions el 2023

persones ateses

gestions presencials

SERVEIS JURÍDICS

PROTECCIÓ SOCIAL I DE LA SALUT DEL METGE

5.349

2.391 6.595

consultes ateses

26

gestions telemàtiques

Persones ateses pel Programa de Protecció Social (PPS)

Professionals atesos pel Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM). Dades acumulades

1.367

Professionals atesos en les sessions de la Fundacio Galatea de Suport Emocional Individual als Professionals de la salut

La junta informa 9 CoMB INFORME ANUAL 2023 > ACTIVITAT COL·LEGIAL

N XIFRES

68

encials

RESUM DE L'ANY

PROGRAMA DE FORMACIÓ (IFMiL)

MEDICINA PRIVADA

73

4.084

156

82

11

Accions formatives

8.772 Alumnes matriculats

SECCIONS COL·LEGIALS

34 Seccions

17.368 Col·legiats inscrits

Metges inscrits a la Recepta Mèdica Privada electrònica (REMPe)

Assessoraments valoració actes mèdics

Assessoraments activitat privada (orientació professional, autònoms, contractea...)

Consultes a l’Oficina d’Informació al Ciutadà sobre mútues (OIC)

ACREDITACIÓ ACTIVITATS FORMATIVES

BORSA DE TREBALL

1.620

5.343 2.088

Activitats formatives acreditades pel Servei de la Formació Mèdica Continuada

Metges inscrits

Ofertes gestionades

COMUNICACIÓ

1,8 Milions de pàgines web vistes

28.789

154.654

2.514

21.823

60

335

Visualitzacions a YouTube

Seguidors a Twitter

Identificacions fetes a través de l’app

Notes de premsa, comunicats, notes al web i rodes de premsa

Aparicions del Col·legi en mitjans de comunicació

Webs gestionats per Web Mèdica Acreditada

INNOVACIÓ I EMPRENEDORIA

ORGANITZACIÓ D’ACTES

108

108

Projectes presentats als Fòrums d’Inversió Healthcare i E-Health Investment Forum

23

Projectes seleccionats

Actes a centres de treball i a seus comarcals

57

Activitats socioculturals

9.031 Assistents presencials i en línia

27

Informació col·legial

Les xarxes del CoMB: un espai per escoltar i fer comunitat

J

a fa temps que les xarxes socials formen part del nostre dia a dia. Amb els seus avantatges i inconvenients, la realitat és que són un espai de debat públic i de conversa social que s’ha tornat indispensable per a la visibilitat de les institucions. També del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) i, per extensió, de la professió i dels professionals. El CoMB hi està present amb la missió de representar i defensar els interessos col· lectius de la professió mèdica i de vetllar per la bona pràctica de la medicina i pel dret de les persones a la protecció de la seva salut. Amb la seva activitat a les xarxes, el CoMB mostra que no només forma part de la societat sinó que, a més, hi vol participar i ser influent. El paper del Col· legi a través de les xarxes es basa en els valors del professionalisme mèdic i el coneixement del sector, amb l’objectiu de generar confiança als col· legiats, als ciutadans, als centres i entitats i a la societat en general.

Les xarxes socials també són una porta d’entrada més al CoMB. No podem oblidar que la conversa que s’hi genera és bidireccional: el Col· legi és emissor de posicionaments professionals i socials, d’informacions als col· legiats (sobre serveis, posicionaments, novetats i activitats de la institució) i de missatges a la ciutadania. Però, al mateix temps, el CoMB també és receptor, és a dir, que exerceix un rol d’escolta activa, amb la voluntat d’escoltar de primera mà i de tenir en compte les necessitats, demandes i preocupacions dels professionals, els ciutadans i les diverses entitats i administracions que conformen l’ecosistema sanitari català i estatal, per tal d’establir espais d’interacció, de creació de comunitat, de relació social i institucional i, sempre

28

que calgui, de resolució de problemes, de dubtes i consultes. En conseqüència, escoltar l’entorn i, més específicament, atendre els interessos de la col· legiació, és una oportunitat per al Col· legi d’estar connectat, reaccionar, aprendre, adaptar-se i avançar-se; en definitiva, d’escoltar amb l’objectiu de fer-ho sempre millor.

Actualment, podem parlar d’una comunitat CoMB a les xarxes socials força àmplia i amb vocació de creixement, amb 22.000 seguidors a X (anteriorment Twitter), 3.900 a Instagram, 7.000 a LinkedIn i 3.500 a Facebook.

Més enllà d’aquestes xifres concretes, el Col· legi també porta a terme una intensa activitat a través de la resta de canals de comunicació de la institució: la pàgina

web (www.comb.cat), que continua sent el principal canal comunicatiu del CoMB; el Blog del CoMB (www.blogcomb.cat), espai de conversa entre companys sobre l’actualitat del Col· legi i de la professió; el pòdcast “Hipòcrates en pijama”, que enguany encara la seva quarta temporada i on es poden escoltar testimonis, reflexions i experiències personals i professionals dels metges del CoMB; l’app MetgesBarcelona, on es pot consultar l’activitat de la institució i fer-hi tràmits de manera segura; el canal de YouTube (www.youtube.com/@COMBarcelona) on es poden consultar els vídeos íntegres de les jornades i actes organitzats pel Col· legi, i, finalment, el butlletí electrònic mensual (Newscomb) i la revista COMB en els seus diferents formats, que permeten estar al dia de tota la informació col· legial. 

Dossier

Premis a l’Excel·lència Professional 2024

Premis Excel·lència Professional 2024

Mig segle del primer calendari de vacunacions a Barcelona

la vacuna DTP; antipoliomielítica oral, antivariolosa, BCG, antixarampió i antirubèola (només per a nenes).

S

’ha complert mig segle de la posada en marxa del Pla de vacunació continuada de la població infantil de Barcelona, és a dir, del primer calendari de vacunacions sistemàtiques que es va dur a terme a Espanya, des del naixement fins als 14 anys. La importància d’aquesta efemèride rau en el fet que el calendari de Barcelona va ser el primer que es va implementar a l’Estat i fou també un dels primers d’Europa, en una població d’una àrea geogràfica determinada (els nascuts al terme municipal de Barcelona a partir de l’1 de gener de 1973, de pares que hi figuressin empadronats com a residents), amb un carnet individual de vacunació, uns fulls de control de les diferents etapes del calendari i un registre acurat de les vacunacions.

La primera proposta de calendari de vacunacions va sorgir l’any 1953, a càrrec del pediatre Pere Calafell Gibert, qui va parlar de les Vacunaciones útiles en el niño, un treball publicat l’any se-

30

güent al suplement de pediatria dels Anales de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. Tanmateix, aquesta iniciativa va cristal· litzar finalment durant l’any 1972, desenvolupada per una Comissió Municipal Intersectorial presidida pel professor Agustí Pumarola Busquets, director de l’Institut Municipal d’Higiene de l’Ajuntament de Barcelona, amb la col· laboració inestimable del president de la Societat Catalana de Pediatria, Francesc Prandi Farràs, i el coordinador del Comitè d’Experts en Malalties Infeccioses, Josep Llorens Terol.

Aquest pla de vacunació continuada es va presentar el 12 de desembre de 1972 a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (avui de Catalunya) i el 23 de desembre, l’alcalde José María de Porcioles va signar el decret d’aprovació del projecte. El dia 1 d’abril de 1973 es va vacunar el primer infant. El calendari incloïa vuit vacunacions sistemàtiques: diftèria, tètanus i tos ferina en forma de

Aquest primer calendari de vacunacions sistemàtiques només s’aplicava als infants nascuts a la ciutat de Barcelona. A la resta d’Espanya es va implantar l’any 1975 el calendari de la Dirección General de Sanidad. Posteriorment, van arribar les transferències en matèria de salut pública que van permetre que Catalunya tingués el 1980 el seu primer calendari de vacunacions. Aquesta nova etapa va ser liderada pel professor Lluís Salleras Sanmartí, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública, que va fer que el calendari de Catalunya sigui un dels més complets d’Europa.

Des de llavors, l’evolució que ha tingut el calendari, per la comercialització de noves vacunes i també per la situació epidemiològica de les malalties immunoprevenibles, ha donat lloc a l’actualització de fins a dinou calendaris. Al més recent, s’hi inclouen vacunes contra dinou malalties. 

Ferran Moraga-Llop,

president de la Societat Catalana de Pediatria (2012-2016)

Premis Excel·lència Professional 2024

Els Premis a l’Excel·lència Professional del CoMB compleixen 20 anys

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) va celebrar, el passat 25 de novembre, una nova edició de l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel· lència Professional, que s’ha consolidat amb el temps com un dels esdeveniments més

importants, emotius i solemnes de tots els que organitza la institució.

Els Premis a l’Excel· lència es van instituir per primera vegada l’any 2004, coincidint amb la celebració a Sitges del I Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya i, per tant, enguany compleixen 20 anys.

Aquests guardons són un reconeixement que s’atorga a metges i metgesses de diferents àmbits assistencials que, al llarg de la seva trajectòria, han destacat per representar valors essencials de la professió mèdica, com l’honestedat, el compromís, l’altruisme i la integritat. Un total de prop de 950 professionals i 49 equips assistencials han estat guardonats fins ara amb el Premis a l’Excel· lència Professional del CoMB.

Els guardons s’atorguen en els àmbits de la medicina d’atenció primària, la medicina d’atenció hospitalària, la recerca biomèdica, l’educació mèdica i, finalment, les humanitats, la cooperació i la gestió.

Enguany, 51 professionals han rebut a l’Auditori L’Illa la distinció del CoMB i s’han premiat també quatre equips assistencials multidisciplinaris, per tal de posar en valor el treball en equip. Els noms dels professionals i equips guardonats en aquesta edició dels Premis a l’Excel· lència Professional del CoMB apareixen a les pàgines següents.

Durant l’acte de lliurament d’aquesta nova edició dels Premis, es va commemorar també el mig segle de la posada en marxa del primer pla de vacunació continuada de la població infantil de Barcelona, és a dir, del primer calendari de vacunacions sistemàtiques que es va aplicar a l’Estat. Sobre aquest tema, van conversar el metge pediatre, portaveu de l’Associació Espanyola de Vacunologia i expresident de la Societat Catalana de

Pediatria, Ferran Moraga-Llop, i la metgessa d’intensius pediàtrics a l’Hospital Sant Joan de Déu i membre de la Junta de Govern del CoMB, Iolanda Jordan.

La vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va fer una breu presentació dels guardons i del seu significat i el secretari del CoMB, Gustavo A. Tolchinsky, va llegir l’acta dels jurats amb la concessió dels premis. El president del CoMB, Jaume Padrós, i els vicepresidents, Jaume Sellarès i Elvira Bisbe, van fer entrega dels guardons. La responsable de l’equip assistencial del Grup Mutuam, Jeanette Mandujano, va parlar en nom de tots els professionals premiats en aquesta edició. L’acte es va cloure amb el recital de poesia “Verb i Art per a la Salut i l’Esperança”, que va anar a càrrec dels actors Silvia Bel i Lluís Solé mentre l’artista Carme Solé-Vendrell feia al mateix escenari i en directe una creació pictòrica.

En el proper número de la revista us oferirem una crònica ampliada de l’acte.

31

Premis Excel·lència Professional 2024

Metges i metgesses guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2024

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Enric Barbeta Sanchez Barcelona, 1954.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Pneumologia.

Hospital General de Granollers.

RECERCA BIOMÈDICA

Eulalia Baselga Torres Cardona, 1965.

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Dermatologia Medicoquirúrgica i Venereologia. Hospital Sant Joan de Déu.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Eva Bellerino Serrano Sabadell, 1970.

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Badia del Vallès.

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Jaume Boadas Mir Badalona, 1964.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Aparell Digestiu.

Hospital Universitari de Terrassa.

RECERCA BIOMÈDICA

Javier Briones Meijide Pontevedra, 1966.

Llicenciat en Medicina per la Universidad de Santiago de Compostela. Especialista en Hematologia i Hemoteràpia. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

32

EDUCACIÓ MÈDICA

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Marta Aymerich Martinez

Maria Carme Bule Arbiol

arrià de Ter, 1968 S Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Salut Pública.

Universitat Oberta de Catalunya.

Barcelona, 1958.

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Medicina General. Fundació Galatea.

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

EDUCACIÓ MÈDICA

Sílvia Bagué Rosell

Pedro Castro Rebollo

Girona, 1965.

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Anatomia Patològica. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

anta Coloma de Gramenet, 1974.

S Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna.

Hospital Clínic de Barcelona.

Premis Excel·lència Professional 2024

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Manuel Cervantes Garcia

Benilde Fontoba Poveda

Barcelona, 1954.

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Hospital Universitari Parc Taulí.

Barcelona, 1969.

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. EAP Vinyets.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Jordi Espinàs Boquet

Dolors Garcia Pérez

ilassar de Dalt, 1959.

V Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. ABS Sta. Eugènia de Berga. SAP Osona. ICS.

Cardona, 1971.

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina d’Urgències i Emergències i en Medicina Familiar i Comunitària. Hospital Sant Joan de Déu. Althaia.

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

RECERCA BIOMÈDICA

Jaume Estany Ricart

Pere Ginès Gibert

Barcelona, 1955.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i en Medicina del Treball. Consorci Sanitari de Barcelona.

Girona, 1956.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Aparell Digestiu i Hepatologia. Hospital Clínic de Barcelona i Universitat de Barcelona.

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Cristina Farriols Danés

Raúl González Rodríguez ( )

Barcelona, 1976.

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Geriatria. Hospital del Mar.

ant Boi de Llobregat, 1987 - Barcelona, 2024.

S Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor. Centre Hospitalier de Kourou (Guaiana Francesa).

EDUCACIÓ MÈDICA

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Maribel Fernández San Martín

Pilar González Zambrano

Santander, 1961.

Llicenciada en Medicina per la Universidad de Cantabria. Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Primària i Comunitària. Basiq. ICS.

’Hospitalet de Llobregat, 1980.

L Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Santa Margarida de Montbui.

EDUCACIÓ MÈDICA

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Joan Carles Ferreres Piñas

Luis Herrero Pérez

Valls, 1963.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Anatomia Patològica.

Hospital Universitari Parc Taulí.

Barcelona, 1958.

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ MÈDICA

Andrea Finestres Parra

Elena Iborra Ortega

Barcelona, 1958.

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Pediatria i Àrees Específiques. CAP Sagrada Família.

Granollers, 1969.

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Angiologia i Cirurgia Vascular. Hospital Universitari de Bellvitge.

33

Premis Excel·lència Professional 2024

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

RECERCA BIOMÈDICA

Jordi Jiménez Guirado

Carlos Molina Cateriano

Granollers, 1966.

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Valldoreix i Àptima Centre Clínic.

Lima (Perú), 1967.

Llicenciat en Medicina per la Universitat d’Alacant. Especialista en Neurologia. Hospital Universitari Vall d’Hebron.

RECERCA BIOMÈDICA

RECERCA BIOMÈDICA

Eduardo Alberto Kanterewicz Binstock

Clara Montagut Viladot

uenos Aires (Argentina), 1957.

B Llicenciat en Medicina per la UB. Especialista en Reumatologia. Hospital Universitari de Vic. ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

EDUCACIÓ MÈDICA

Lluís Lalucat Jo

Victoria Montoro Martínez

Barcelona, 1946.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Psiquiatria. Centre d’Higiene Mental Les Corts.

Barcelona, 1969.

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Otorrinolaringologia. Hospital Universitari Mollet.

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Mireia Llonch Masriera

Lluís Morales Fochs

Barcelona, 1978.

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Geriatria. Consorci Sanitari de Terrassa i Departament de Salut.

Barcelona, 1942.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Cirurgia Pediàtrica.

Hospital Sant Joan de Déu, Hospital Clínic de Barcelona i Centre Mèdic Teknon.

HUMANITATS MÈDIQUES

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Miguel Marco Igual

María de los Milagros Moreno Nicasio

anzanera, Teruel, 1954.

M Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Neurologia. Hospital Universitari Parc Taulí.

34

Barcelona, 1974.

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Oncologia Mèdica. Hospital del Mar.

Melilla, 1957.

Llicenciada en Medicina per la UB. Salut Internacional. DomusVi La Salut.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Jordi Martí Carbonell

Juan Carlos Pascual Mateos

Vilanova i la Geltrú, 1965.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. EAP Vilanova 1. CAP Sant Joan.

Barcelona, 1971.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Psiquiatria.

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Jordi Martí Llobet

Emilio Ramos Rubio

Barcelona, 1953.

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària.

CAP La Garriga.

Salamanca, 1958.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Cirurgia General i Aparell Digestiu. Hospital Universitari de Bellvitge.

Premis Excel·lència Professional 2024

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Lluís Recasens Gracia

Maria Carme Valls Sirera

Badalona, 1962.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Cardiologia.

Hospital del Mar.

Badalona, 1958.

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Pediatria i Àrees Específiques. Clínica del Pilar, Clínica del Remei i Hospitals Vithas.

EDUCACIÓ MÈDICA

RECERCA BIOMÈDICA

Carlos Rodrigo Gonzalo de Liria

Josep Vidal Alaball

Barcelona, 1955.

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Pediatria i Àrees Específiques. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

Berga, 1971.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Institut Català de Salut, Catalunya Central.

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Jaume Ros Monllao

Miquel Vila Sabaté

Molins de Rei, 1958.

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Medicina General.

Consulta privada.

Barcelona, 1956.

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina del Treball i en Medicina Interna.

Quironprevención.

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Aina Ruiz Puig

Cristina Vilaplana Massaguer

Tarragona, 1975.

Llicenciada en Medicina per la Universidad Complutense de Madrid. Especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Hospital de Mataró.

Barcelona, 1975.

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Microbiologia i Parasitologia. Institut de Recerca i Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Judith Sánchez Raya

Isabel Vilaseca González

Barcelona, 1972.

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Física i Rehabilitació. Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Manresa, 1967.

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Otorrinolaringologia.

Hospital Clínic de Barcelona.

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Xavier Serres Créixams

Elisabet Zamora Serrallonga

Barcelona, 1964.

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Radiodiagnòstic. Hospital Universitari Vall d’Hebron i Centre Mèdic Teknon.

Barcelona, 1977.

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Cardiologia. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Joan Tobias Ferrer

Elena Zurilla Leonarte

Monistrol de Montserrat, 1960.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. EAP Plaça Catalunya. CAP Bages.

València, 1971.

Llicenciada en Medicina per la Universitat de València. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Rocafonda-Palau.

35

Premis Excel·lència Professional 2024

Equips assistencials guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2024 EQUIP ASSISTENCIAL

EQUIP ASSISTENCIAL

Servei d’Hospitalització a Domicili d’Atenció Intermèdia.

Grup MUTUAM. Responsable: Jeanette Mandujano

Unitat d’Investigació en Disfàgia Orofaríngia.

Hospital de Mataró, Consorci Sanitari del Maresme.

Responsable: Pere Clavé

EQUIP ASSISTENCIAL

EQUIP ASSISTENCIAL

EAP Arenys de Mar. Institut Català de la Salut.

Responsable: Ricardo Peiró

Programa d’Atenció al Pacient Pluripatològic (PAPPA).

Hospital de Barcelona, Grup Assistència.

Responsable: Nadia Stasi

36

Formació

L’IFMiL consolida la seva proposta formativa amb nous cursos orientats al professionalisme i a la millora assistencial

L

’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) va néixer amb la intenció d’esdevenir un referent de formació mèdica continuada. Fidel a aquest propòsit, l’Institut ha anat enriquint i consolidant una oferta formativa transversal i de qualitat amb l’objectiu de respondre de manera eficaç als interessos i les necessitats de la comunitat mèdica i del mateix sector.

L’IFMiL compta amb assessors i formadors experts en diversos àmbits i amb un equip de pedagogs digitals especialitzat en processos d’aprenentatge que, en estreta col· laboració, treballen conjuntament per generar projectes que enriqueixin, cohesionin i afavoreixin el desenvolupament dels professionals.

Seguint un nou model de formació basat en la innovació tecnològica i metodològica que incorpora formats audiovisuals i interactius, el catàleg ha anat incorporant diverses formacions sobre valors essencials com són el professionalisme, la seguretat clínica o la deontologia. Valors que van de la mà de la competència professional i que, alhora, han de tenir en compte les habilitats relacionals necessàries per abordar de manera íntegra la comunicació metge-pacient o liderar la pròpia consulta, un dels eixos que dona sentit al nostre programa i explica el nostre nom.

Des del punt de vista assistencial, l’IFMiL ha posat en marxa formacions necessàries en l’àmbit de l’atenció inicial o l’abordatge de les malalties preva-

lents, tallers específics sobre l’ús de l’ecografia com a eina diagnòstica, la redacció comprensible i eficaç dels informes mèdics o el bon ús de la documentació clínica.

A títol d’exemple, aquest curs destaquen dues formacions singulars: la primera és un curs sobre Medicina del son, un programa que es desenvolupa en el marc de la Càtedra del Son d’AdSalutem i l’Hospital Clínic i que pretén donar eines als metges per abordar trastorns del son, malauradament cada cop més freqüents, com són l’insomni, les apnees, la narcolèpsia o els trastorns del ritme circadiari. La segona és un curs sobre Intel· ligència Artificial Generativa aplicada a l’àmbit de la salut, pensat perquè els professionals de la salut coneguin les capacitats i les innovacions disruptives associades a la IA i puguin avançar les oportunitats que aquesta tecnologia emergent pot arribar a oferir al sector sanitari, sense oblidar, naturalment, els seus riscos i limitacions.

ATENCIÓ INICIAL A LES URGÈNCIES Durant aquest curs, l’IFMiL està executant la segona edició del Postgrau en atenció inicial a les urgències, un programa de gran abast dissenyat per a facultatius que volen adquirir els coneixements, les actituds i les habilitats necessàries per fer una primera atenció urgent en els primers nivells assistencials. Acreditat per la UB i amb el segell de qualitat del CoMB i l’IFMiL, permet conèixer les grans síndromes, avaluar la gravetat de les urgències, proporcionar cures immediates de qualitat i oferir un servei de qualitat orientat a l’excel· lència en el tracte i l’assistència a les persones.

En dues edicions, aquest programa haurà ajudat a formar-se gairebé trescents metges, molts dels quals tenen l’oportunitat de completar el seu itinerari formatiu cursant un segon any que els ha de permetre millorar les seves competències professionals i obtenir una titulació de màster. 

37

Servei d’ocupació

Nou servei d’alta en línia a la borsa de treball del Servei d’Ocupació del CoMB

Servei d’Ocupació La borsa de treball especialitzada en el sector mèdic

E

l Servei d’Ocupació del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) és, des de fa molts anys, un referent per als col· legiats, tant per a aquells que cerquen la seva primera feina a Barcelona com per a aquells que miren de canviar-ne l’actual per una altra de millor, o bé els qui busquen complementar-la. Al llarg del temps, milers de professionals i empreses hi han confiat i continuen fent-ho. L’atenció personalitzada sempre ha estat el segell distintiu i és per això que s’ha procedit a donar-hi un nou impuls amb la possibilitat d’inscripció en línia.

Amb més de dues mil ofertes de treball gestionades el darrer any i vora 3.000 metges inscrits de totes les especialitats, el Servei d’Ocupació del CoMB gestiona la borsa de treball de referència dels professionals de la medicina a Barcelona. El personal tècnic ofereix assessorament personalitzat als col· legiats, per ajudar-los a aconseguir els seus objectius professionals d’acord

38

amb les seves preferències, formació i experiència. Això es porta a terme en aspectes tant rellevants com, entre d’altres, l’orientació de la carrera professional, les modalitats de contractació, i, si escau, els permisos de treball i les condicions d’exercici. Cada col· legiat pot trobar, doncs, l’assessorament específic que necessita d’acord amb la seva situació personal i professional particular.

Sense perdre aquests trets de qualitat distintius, des d’enguany els col· legiats tenen la possibilitat d’inscriure’s en línia a la borsa de treball. Una vegada validats pels nostres tècnics, quedaran inscrits i començaran a rebre còmodament les ofertes que s’adeqüin a les seves necessitats. També tenen la possibilitat d’accedir al seu perfil i, d’aquesta manera, mantenir-lo actualitzat. Aquest darrer aspecte també és vàlid per a tots els ja inscrits, que poden consultar al seu perfil i fer-hi els canvis pertinents.

Els col· legiats que l’actualitzin rebran, com és lògic, ofertes de treball més adequades a la seva situació actual. Així doncs, es dona un nou impuls als serveis oferts i es facilita la inscripció i les gestions de la seva informació als usuaris que, si ho desitgen, ho poden fer tot a través de la nova plataforma.

Aquesta novetat no implica en cap cas que els inscrits, o qualsevol col· legiat que ho vulgui, no puguin adreçar-se al Servei d’Ocupació per rebre atenció personal, per inscriure-s’hi (amb cita prèvia) o per rebre informació de manera presencial, per telèfon o videoconferència.

Podran continuar fent consultes sobre qualsevol dubte que tinguin en relació amb el mercat de treball, les modalitats contractuals, etc. i també en el cas que els calgui orientació professional.

Amb la nova possibilitat d’inscripció en línia, el Servei d’Ocupació del CoMB fa, doncs, un salt en la millora de la seva oferta de serveis. 

Entrevista Entrevista completa:

Xavier Busquet, metge de família

“El pacient que demana l’eutanàsia no demana triar entre la vida i la mort, sinó entre dues maneres de morir”

E

l doctor Xavier Busquet (Terrassa, 1959) treballa a l’àmbit de les cures pal· liatives domiciliàries, al PADES Granollers, a més de ser investigador de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol Gurina. Quan feia més de tres anys de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia, vam parlar amb el doctor Busquet sobre un recent article (publicat el març de 2024 a Gaceta Sanitaria), del qual n’és un dels autors, que analitza com han viscut l’experiència els professionals que han intervingut directament en processos d’ajuda a morir i identifica les dificultats que hi han trobat.

A l’estudi que va publicar, la majoria de professionals que han participat en processos d’ajuda a morir parlen d’un aprenentatge vital i de satisfacció, però també de malestar. Com es combinen aquestes sensacions?

Com a professionals, la nostra vocació és ajudar l’altre. És una gran satisfacció poder ajudar una persona que ja no pot més i que t’ho demana d’una manera constant, conscient, amb patiment...

Qui demana l’eutanàsia, de fet, no demana triar entre la vida i la mort. Demana triar entre dues maneres de morir.

Poder-lo ajudar, poder-lo acompanyar, dona molta satisfacció. D’altra banda, la llei és estrictament garantista i s’han de complir tota una sèrie de requisits que converteixen un acte mèdic en un pro-

cés administratiu. És aquí quan els metges i les infermeres comencen a patir. El procediment dura fàcilment entre 45 i 50 dies i això fa que sentim la pressió del temps a sobre i ens genera malestar.

Quines en són les dificultats principals?

En la fase d’acollida, la principal font de malestar són els casos frontera. Si és un pacient en fase terminal, és molt fàcil de definir. Però si és un pacient amb dolor crònic o un avi de 97 anys que està cansat de viure, la petició ens pot generar un malestar moral. La llei és bona, perquè defineix que tu no estàs allà per jutjar, sinó per saber si compleix uns criteris o no. Hi ha una comissió que decidirà. Una altra cosa que també ens trobem és el que denominem objecció amagada: metges que diuen “ja ho faré”, però que després, a l’hora de la veritat, no s’hi veuen amb cor.

Més enllà de les creences personals dels professionals, l’estudi també apunta a aspectes de la llei que són millorables.

Sí. S’haurien de preveure comitès d’ètica per a atenció primària. Només n’hi ha als hospitals i s’ha posat en evidència que, a primària, necessitem accés als comitès d’ètica perquè ens ajudin a la decisió, a part de la comissió de garantia. També és important un suport emocional al qual s’hi pugui accedir fàcilment des de la mateixa institució. Una altra cosa important és el suport administratiu: al sis-

tema informàtic, només hi pot accedir el metge i gairebé tot és un tràmit burocràtic. En resum, falta suport moral, suport emocional i suport administratiu.

Fins ara, hi ha hagut molt voluntarisme.

La llei s’ha desenvolupat sense cap suport econòmic i has de visitar els teus 30 malalts i, a més, fer això.

En aquest sentit, a l’esmentat estudi es recullen testimonis personals que parlen d’una sensació de solitud.

Per això és important que les institucions donin espai als professionals per a ells mateixos i per compartir-ho amb l’equip. Que el dia que toca fer l’acte eutanàsic no hagis també de veure 30 pacients i que puguis anar-te’n, reflexionar-hi i descansar. Si pots comentar amb l’equip com ha anat, l’agraïment del pacient i de les famílies i veure que és un acte mèdic més, això ajudaria.

Un altre concepte molt repetit al vostre estudi és el d’aprenentatge vital.

Què s’aprèn amb aquest acompanyament?

La serenor que tenen els pacients, l’humor, la gratitud que mostren... Tot això són unes lliçons d’humilitat extraordinàries. En pal· liatius, sovint parlem de la mort amb el pacient i la família de manera amagada, però aquí trien el dia, l’hora, el lloc, la manera, amb qui volen fer-ho... Encarar això amb aquesta serenor i poder ser-hi al costat és un privilegi. 

39

Consulta 21

Meritxell Gràcia,

Paula Garcia Sancho,

ginecòloga

endocrinòloga

“La normalització del dolor ha provocat el retard diagnòstic de l’endometriosi” Forma part de la Unitat d’Endometriosi de l’Hospital Clínic de Barcelona i del grup de recerca de ginecologia, reproducció humana i salut de la dona d’aquest centre. Parlem amb la doctora Gràcia sobre l’endometriosi, una patologia ginecològica hormonal, inflamatòria i crònica que ha estat històricament infradiagnosticada i que afecta al voltant del 10 % de les dones en edat reproductiva. 

“El vertigen posicional és benigne, però no banal. El 70% dels pacients deixen de treballar durant dies, mesos o anys. És molt invalidant”

“Medicaments com Ozempic han demostrat bons resultats en salut, però sempre cal prescripció mèdica i, sobretot, seguiment”

Metge de família al CAP La Florida de l’Hospitalet de Llobregat. Actualment, Ballvé lidera un equip de l’Institut Universitari de Recerca en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol que impulsa un projecte per implantar una solució tecnològica que faciliti el diagnòstic i el tractament del vertigen posicional paroxístic benigne a través d’unes maniobres concretes. Parlem amb ell sobre aquesta malaltia i sobre l’aplicació que volen desenvolupar. 

Coordinadora de la Unitat d’Obesitat del complex hospitalari Moisès Broggi de Sant Joan Despí. La doctora Garcia ens ajuda a entendre el fenomen generat al voltant del fàrmac Ozempic, que només està indicat (i finançat) per al tractament de la diabetis, tot i que s’ha fet popular pels seus efectes relacionats amb la pèrdua de pes. També parla de Wegovy i Mounjaro, fàrmacs que tenen el mateix principi d’acció o similar i que, aquests sí, poden ser prescrits per al tractament del sobrepès i l’obesitat. 

“La simulació aconsegueix una immersió emocional i amplia la capacitat d’aprenentatge i de fixació de coneixement” Especialista en Medicina Interna i directora del Centre de Simulació Clínica Avançada de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, tasca que compagina amb la direcció de Docència del seu hospital. Parlem amb la doctora Rodríguez sobre com la simulació ha esdevingut un recurs fonamental per a la formació de metges i altres professionals sanitaris i de com els entrena reproduint entorns realistes en condicions de seguretat. 

José Luis Ballvé, metge de família

Resum d’entrevistes disponibles als darrers episodis del pòdcast del CoMB, Hipòcrates en pijama, dins de la secció Consulta 21, amb experts en diferents àmbits i especialitats.

40

Mónica Rodríguez Carballeira, internista

Consulta 21 Per escoltar aquestes entrevistes del pòdcast Hipòcrates en pijama:

.

Arkaitz Imaz, internista

“Si no recordeu si us van vacunar del xarampió, davant del dubte, la recomanació és vacunar” Metge adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge. El doctor Imaz ens explica en aquesta entrevista els motius del ressorgiment del xarampió, una malaltia que pràcticament havia estat eliminada del nostre entorn.

Davant de l’increment de brots a Catalunya, a la resta d’Europa i a tot el món, es considera que dins la població catalana nascuda entre 1966 i 1980, la protecció contra el xarampió no és òptima, ja que en la seva infància la vacuna encara no estava inclosa al calendari vacunal i la circulació del virus era llavors relativament baixa. 

“Quan detectem el glaucoma, ja no recuperarem el que hem perdut. És irreversible. Per això, la detecció precoç és bàsica” Especialista en oftalmologia i directora del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Sant Pau. Parlem amb la doctora Del Campo sobre el glaucoma, una afecció del nervi òptic que avança de manera lenta i silenciosa i que, per aquest motiu, s’ha denominat “lladre silenciós de la visió”. Aquesta neuropatia afecta especialment persones a partir d’una certa edat i pot suposar una pèrdua de visió important i, fins i tot, la ceguesa. 

Zoraida del Campo, oftalmòloga

Hipòcrates en pijama Hipòcrates en pijama, el pòdcast del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB). Un espai produït per l’equip de Comunicació del CoMB, amb el suport tècnic de Betevé Ràdio, on podeu escoltar històries, testimonis i experiències de la mà de metges i metgesses i d’altres professionals. Parlem de medicina, de salut... i de moltes coses més. Hi posem un toc final d’història i cultura relacionada amb la medicina, de la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Escolta’l i subscriu-t’hi des de la teva plataforma de streaming:

41

El CoMB als mitjans Medicina d’urgències i emergències Al setembre es va fer públic que el Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) presentarà un recurs contenciós administratiu (1) davant del Tribunal Suprem (TS) perquè es modifiquin alguns dels requisits per accedir a l’obtenció del títol de la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències (MUE), previstos al Reial Decret (RD) 610/2024, de 2 de juliol. El CCMC va rebre amb satisfacció la llargament reivindicada creació de l’especialitat MUE, però lamenta que les condicions d’accés al títol exigides a la via extraordinària deixin fora metges que, acumulant una llarga experiència i una vàlua demostrades en l’àmbit de les urgències i emergències, no disposen, però, d’un títol d’especialista.

Sedació infermera Davant l’acord pres pel Consell de Col· legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC), publicat al DOGC al setembre i en el qual s’hi estableixen directrius per a l’exercici de les actuacions infermeres en l’àmbit de la sedació intervencionista i la sedació pal· liativa, el Consell de Col· legis de Metges de Catalunya ha recordat que les competències de cada professió estan determinades per llei i que, per tant, l’esmentat acord no té cap efecte legal.

1 RedacciónMédica.com, 20 de setembre de 2024.

42

Salut global

Medicina estètica

A l’agost, l’OMS va declarar la situació d’emergència sanitària internacional pel brot de mpox (verola del mico) a l’Àfrica central. D’altra banda, als mitjans de comunicació es posava també en relleu la creixent presència a l’Estat de vectors de transmissió de malalties com el virus del Nil, la malaltia de Lyme o la febre de Crimea-Congo. Aquests esdeveniments, juntament amb l’augment de casos de COVID-19 durant l’estiu i la preparació de la campanya de vacunació hivernal de la grip, van fer que dos membres de la Junta de Govern del CoMB, l’epidemiòleg Antoni Trilla i l’infectòleg Robert Güerri, donessin informació i consells preventius sobre aquestes malalties i recordessin la importància de la vacunació per protegir la població de risc.

A l’octubre va tenir lloc una roda de premsa on la Secció Col· legial de Metges d’Estètica del CoMB va presentar, en el marc de la lluita contra l’intrusisme, una infografia on s’especifiquen quins són els deu tractaments estètics més habituals que han de ser realitzats per metges col· legiats. L’objectiu era ajudar els potencials usuaris a identificar de manera clara aquests procediments com a actes mèdics que, per tant, han de ser realitzats per metges col· legiats i en centres autoritzats. La presidenta de la Secció Col· legial de Metges d’Estètica del CoMB, Petra Vega (2), va ser una dels portaveus amb els mitjans de comunicació.

Protecció digital

Jaume Padrós, president del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), va assumir, a partir del 2 de setembre, la presidència del Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC). Padrós agafa el relleu de Josep Vilaplana, president del Col· legi Oficial de Metges de Girona, qui ha estat president els darrers dos anys i que ara passa a ser vocal de la Junta de Govern del CCMC.

A l’octubre es va presentar públicament al CoMB el document La protecció digital d’infants i adolescents. Recomanacions i propostes concretes dirigides a administracions, operadors, desenvolupadors i famílies, elaborat per un grup d’experts promogut pel CoMB amb l’objectiu d’adreçar propostes concretes als agents implicats per combatre els riscos de l’exposició digital excessiva o prematura d’infants i adolescents. Van parlar amb els mitjans de comunicació sobre aquesta qüestió la psiquiatra de la infància i l’adolescència i membre de la Junta de Govern del CoMB, Rosa Calvo (3); la pedi-

2

3

Consell de Col· legis de Metges de Catalunya

Telenotícies migdia, TV3, 22 d’octubre de 2024.

Cafè d’Idees, La 2, 16 d’octubre de 2024.

El CoMB als mitjans

atra i també membre de la Junta, Iolanda Jordan, i el metge de família i vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès (4).

Salut dels professionals Al juliol, un equip d’investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), juntament amb la Fundació Galatea, van posar en marxa un nou estudi en què intentaran respondre a la qüestió de per què hi ha facultatius i personal d’infermeria que aconsegueixen ser resilients tot i tenir les mateixes condicions d’estrès que els seus companys i companyes “cremats”. També va ser notícia a l’octubre l’activitat de la Fundació Galatea per a la prevenció i la millora de la salut dels estudiants de Medicina (5).

Juntes Comarcals Diversos actes i premis de les juntes comarcals del Col· legi de Metges han aparegut a mitjans de comunicació d’àmbit local i regional, com ara la celebració a Granollers de l’Acte de la Professió Mèdica del Vallès Oriental (6), la Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià a Vic o l’Acte de la Professió Mèdica del Garraf a Vilanova i la Geltrú, la Nit de la Professió de l’Anoia a Igualada o la Vigília de Sant Lluc a Manresa (7), entre d’altres.

Millora per a pacients oncològics

Totes aquestes informacions han aparegut a televisions com TV3, TVE1, La 2, Canal 324, Telecinco, Cuatro TV i La XarxaTV; ràdios com Catalunya Ràdio, RAC1, Cadena SER, Onda Cero i COPE Catalunya i Andorra; agències com Agència Catalana de Notícies, EFE i Europa Press; diaris com La Vanguardia, Ara, El Periódico de Catalunya, El Periódico de España, El Punt Avui, El País, El Mundo, ABC, La Razón i 20 minutos; publicacions sanitàries com ActualidadSanitaria.com, ConSalud.es, DiarioMédico.com, ElDiaridelaSanitat.cat, ElGlobal.com, ElMédico Interactivo.com, FarmacoSalud.com, GacetaMédica.com, IMMédicoHospitalario. es, InfoSalus.com, ISanidad.com, MédicosyPacientes.com, PlantaDoce.com i RedacciónMédica.com; mitjans digitals com 20Minutos.es, Aldia.cat, Antena3. com, BarcelonaNotícies.com, Beteve.cat, CatalunyaPress.cat, CatalunyaNotícies. com, CCMA.cat, CincoDías.com, CrónicaGlobal.com, ElConfidencialDigital.com, Eldiario.es, ElEspañol.com, ElMón.cat, ElMundo.es, ElNacional.cat, E-notícies.com, Epe.es, Expansión.com, GenteDigital.es, Informacion.es, LaRepública.cat, LaSexta.com, NacióDigital.cat, Principal.cat, Público.es, Que.es, RacóCatalà.cat, Rtve. es, Telecinco.es, SigloXXI.com, Social.cat, TheObjective.com, ViaEmpresa.cat, Vilaweb.cat, i publicacions d’abast regional, comarcal i local com AquíBerguedà.

cat, Canal Taronja TV, Capgros.com, Cugat.cat, DiarideBarcelona.cat, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, Diari Més, Eix Diari, El 9 Nou (edicions Osona i Ripollès i Vallès Oriental), GironaNotícies.com, Infoanoia.cat, LaCiutat.cat, La Mañana, LlobregatDigital.cat, LleidaDiari.cat, ManresaDiari.cat, MetropoliAbierta.com, MónTerrassa, NacióManresa.cat, NacióBerguedà.cat, Osona.com, RàdioSeu. cat, Regió 7, RevistadelVallès.cat, RTVVilafranca.cat, RubíTV.cat, Salut i Força, Segre, SetmanariLEbre.cat, SomGranollers. cat, SomVallès.cat, TerrassaDigital.cat, TotSantCugat.cat, TotBarcelona.cat TribunadelBerguedà.cat i VeuAnoia.cat, entre d’altres. 

6 El9Nou.cat, 21 de setembre de 2024.

El Punt Avui

10/10/24

Cataluña

Secc: LOCAL

Valor: 6.537,72 €

Pr: Tirada: Dif:

Area (cm2): 497,1

Ocupac: 59,9 %

Doc: 1/1

Cod: 169830427

L’hospital Vall d’Hebron, en col· laboració amb els hospitals de Sant Pau i del Mar, ha creat i validat un model predictiu que ajuda els oncòlegs en la presa de decisions en els serveis d’urgències mèdiques

quan ingressa un pacient amb càncer avançat i algun tractament actiu. L’oncòleg i membre de la Junta de Govern del CoMB Oriol Mirallas (8) ha desenvolupat aquest model.

Diaria 20.037 12.874

Autor: Xavi Aguilar BARCELONA

Num. Lec: 62000

7 NacióManresa.cat, 26 d’octubre de 2024.

L’entitat creu que cal un debat “rigorós” i, sobretot, que aquesta mesura no hauria de tenir impacte en el salari del malalt.

SOCIETAT

El repte de la reincorporació laboral després de tenir càncer Xavi Aguilar BARCELONA

4 Notícies en Xarxa, La Xarxa TV, 16 d’octubre de 2024.

5 ConSalud.es, 4 d’octubre de 2024.

Pagina: 15

El 45% de les persones diagnosticades de càncer no han pogut fer una tornada progressiva a la feina un cop acabat el tractament, tot i que a la majoria els hauria agradat fer-ho.

Aquesta és una de les conclusions del baròmetre sobre càncer i treball presentat ahir a Barcelona i elaborat a partir d’enquestes a unes 2.000 persones de tot l’Estat. L’estudi indica que el 64% dels treballadors creuen que la seva empresa hauria de tenir un protocol per gestionar l’impacte de la malaltia oncològica a la feina i que en gairebé en la meitat dels casos de càncer (un 48%) no s’ha buscat un substitut per a la persona afectada durant la baixa laboral.

Gairebé un terç dels enquestats creuen que les empreses no donen prou suport als treballadors amb càncer i un 35% consideren que tenir la malaltia condiciona les oportunitats de creixement laboral. Potser això explica

que en un 12% dels casos l’afectat ni tan sols comuniqui a la seva companyia que té càncer.

Amb relació a l’alt volum de persones que no han pogut tornar a la feina de manera progressiva després d’un càncer, la gerent de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer, Clara Rosàs, valora de manera positiva la idea de la baixa laboral flexible proposada recentment per la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz.

Rosàs afirma que el sistema actual de baixes laborals “és molt rígid”, però recalca que la proposta de canvi que s’impulsarà des de Madrid “ha de ser voluntària, amb supervisió mèdica, no ha d’afectar els drets dels treballadors i alhora ha de ser positiva per a les empreses”. La gerent de l’entitat remarca que es tracta de “garantir una protecció sociolaboral” d’aquests empleats i que “hauria d’incloure el retorn progressiu a la feina” en casos de malalties oncològiques.

L’oncòleg Oriol Mirallas ha creat el model per millorar l’atenció als malalts ■ ACN

Millora per tractar els malalts oncològics a urgències ————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

L’hospital Vall d’Hebron, en col·laboració amb els hospitals de Sant Pau i del Mar, ha creat i validat un model predictiu que ajuda els oncòlegs en la presa de decisions en els serveis d’urgències mèdiques quan ingressa un pacient amb càncer avançat i algun tractament actiu. El model funciona mitjançant una aplicació web i utilitza informació clínica i de laboratori fàcilment disponible en el moment de l’ingrés del pacient per predir amb precisió el risc de mortalitat a 90 dies,

un fet que ajuda en la presa de decisions.

“L’eina ajuda a decidir si fer un tractament més o menys agressiu. Hi ha tractaments que poden portar a un acarnissament terapèutic en determinades situacions”, explica l’oncòleg de Vall d’Hebron Oriol Mirallas, que ha desenvolupat el projecte.

L’eina, que s’ha validat a l’hospital de Sant Pau i al del Mar, ajuda a triar si, per exemple, una persona amb càncer metastàtic que ingressa per una complicació

El Punt Avui, 10 d’octubre de 2024.

com una infecció, tot i estar en situació fràgil, té un pronòstic favorable i, per tant, es poden fer intervencions terapèutiques més agressives. En cas contrari, quan el pronòstic de supervivència no és bo, “s’ha demostrat que prioritzar el confort, el tractament pal·liatiu i la nutrició els beneficiaria”, argumenta el doctor.

Fins ara, aquestes decisions es prenien a partir de dades com l’estadi del tumor, la resposta al tractament o el nivell funcional del pacient i l’experiència del metge.

8

43

Optimisme moderat “Tot i la manca de concreció sobre com serà aquesta baixa laboral flexible, que es plantegi ja reconeix implícitament que el sistema actual de baixes laborals ésineficient per donar resposta a les necessitats de les persones amb càncer”, hi afegeix Rosàs. És optimista respecte a la possibilitat que la mesura es concreti amb certa agilitat, ja que considera que el govern ha mostrat certa sensibilitat cap a aquests temes, com demostra el fet que l’any passat s’aprovés el dret a l’oblit oncològic.

L’estudi també ha determinat que un 58% dels diagnosticats amb càncer tornen a la feina per motius econòmics, i això suposa un 16% més que fa dos anys, quan es va fer el primer baròmetre. Oriol Molas, el director de l’agència de sociologia GAPS, que ha elaborat l’enquesta, remarca que en el futur caldrà posar la lupa sobre aquesta tendència per determinar si continua creixent.

L’enquesta també ha identificat una creixent “demanda de protocols i un suport establert, i més clar” als centres de treball.

En aquesta segona onada del baròmetre, s’ha reduït del 27% al 19% l’opinió que l’entorn laboral ha estat més distant. ■

Obituaris

Carlos Magri Massanet (1939-2024)

Carmen Pérez Ballestero (1960-2024)

Eva Muiños Gallart (1964-2024)

El doctor Carlos Magri Massanet va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona. Va entrar dins de la família de l’otorrinolaringologia (ORL) gràcies al seu oncle, el doctor Lluís Noves. Es va especialitzar a l’Hospital Clínic, a la càtedra del doctor Azoy i, posteriorment, va iniciar la seva carrera professional a l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet, juntament amb el doctor Cavaller. Magri va ser el cap de servei un cop l’hospital es va adherir a la XHUP. Es va jubilar l’any 2007.

La doctora Ballestero ens va deixar el 16 de juny després de lluitar contra un càncer.

La doctora Eva Muiños Gallart ens va deixar el passat 15 d’agost a l’edat de 60 anys.

Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Navarra i es va formar com a especialista en Oftalmologia a l’Institut Barraquer. Des de l’any 1999 era integrant de l’equip de retina i vitri de l’Institut Català de Retina (ICR).

Magri era una persona extremadament empàtica. Tenia una gran família a la qual dedicava tot el temps que tenia disponible; era el més important per a ell.

L’ORL va ser la seva passió; era un home molt educat amb els pacients i amb els companys. Era molt entranyable, tothom se l’estimava i ell corresponia amb afecte i disposició a ajudar. Va aconseguir que tothom estimés el Servei d’ORL. Li he d’agrair la rebuda que em va fer al seu servei, com ens va tractar a mi i a tots els companys i tota la paciència i dedicació que va mostrar.

Et trobem a faltar, doctor Magri. Malgrat que aquestes línies no poden substituir tot el que has fet per nosaltres, quedi palès que has estat un model de persona, d’home, de metge i d’otorrinolaringòleg per a una generació. Moltes gràcies per la teva saviesa.

Marta Sandoval

Otorrinolaringòleg i deixeble de Carlos Magri.

Es va llicenciar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (19761982). Membre de la SEME i del CoMB, fou de les primeres professionals a obtenir el DIACAP. Pionera en Medicina Estètica i docent del Màster de Medicina Estètica i Benestar del CoMB a les primeres edicions. Durant la seva trajectòria professional va ser ponent en congressos nacionals i internacionals d’aquesta disciplina. Va dirigir el seu propi Centre de Medicina Estètica a l’Eixample fins al final. Sempre estava en contínua formació per actualitzar-se a les tècniques de Medicina Estètica i antienvelliment.

El seu objectiu era ajudar les persones a recuperar la seva autoestima i seguretat, a través dels seus tractaments i tècniques de medicina estètica. La seva alegria i ganes de viure ens deixen a pacients, companys i amics un record inesborrable.

Carmen, mai no oblidarem el teu somriure!

Inma González

Coordinadora del Màster ME i Benestar CoMB-UB.

La seva vocació per l’oftalmologia, especialment per la retina i uveïtis, i el seu profund compromís amb els pacients han deixat una empremta inesborrable en ells i en els seus companys d’ICR. L’Eva era una dona forta, ferma en les seves conviccions i decidida en les seves accions, que va mostrar una gran bondat com a ésser humà, sempre disposada a brindar la seva ajuda desinteressada. El seu sentit de l’altruisme la va portar a involucrar-se en causes humanitàries que pocs coneixien, des d’acollir a casa seva una refugiada de guerra a col· laborar en menjadors socials, així com la seva tasca desinteressada a la Fundació Martí Bonet contra la ceguesa. La seva generositat i disposició per ajudar els altres reflectia la seva gran humanitat i noblesa d’esperit.

Eva, te n’has anat massa aviat, però has sabut gaudir plenament de la vida i de la teva feina i ens deixes una lliçó inesborrable de valentia i fortalesa enfrontant-te amb coratge a la teva malaltia durant aquests dos anys.

La teva gran família, els teus incondicionals amics, pacients i companys d’ICR et recordarem sempre. Descansa en pau.

Dra. Patricia Pera

Institut Català de Retina.

44

Obituaris

Josep Soler i Amigó (1948-2024)

Manuel Mateu Ratera (1951-2024)

Jaume Torner Salles (1921-2024)

Josep Soler i Amigó neix a Badalona el 16 de gener de 1948. Fill i net de metges, estudia Medicina a la UB i es llicencia el 1972. Entre el 1972 i 1980, a l’Hospital Clínic, es forma al costat del professor Lluís Revert i, a partir del 1975, a l’Hospital General Vall d’Hebron, amb el doctor Lluís Piera. El 1979, la UAB li lliura el títol d’especialista en Medicina Interna i el 1980, en Nefrologia.

El passat 28 de juliol ens va deixar el doctor Manel Mateu a l’edat de 73 anys. Llicenciat en Medicina a la Universitat de Barcelona i especialitzat en Medicina Interna i Homeopatia, va treballar a la Vall d’Hebron i va ser cap de Servei de Medicina Interna a Igualada abans de dedicar-se exclusivament a la seva pròpia consulta.

S’ha mort als 103 anys un home bo, un metge competent, amb una vida moguda. Potser molts lectors el coneixien per la seva dedicació a les activitats musicals de la Secció de Metges Sènior del CoMB. Era un gran musicòleg, amb voluntat de compartir el seu entusiasme per la música.

Tot seguit, es trasllada al Bages i crea el Servei de Nefrologia i la Unitat de Diàlisi al Centre Hospitalari de Manresa, on s’envolta d’un bon equip i desplega una gran activitat, que continuarà en el nou marc integrat de la Fundació Althaia (2002). Crea la unitat de diàlisi de l’Hospital de Puigcerdà (2003) i la de l’Hospital de Sant Bernabé de Berga (2004), vinculades a la de Manresa. La dinàmica assistencial, de docència i recerca en xarxa, la manté després de traspassar la responsabilitat del Servei el 2006, fins a la seva jubilació, el 2013. Mentrestant, és vicepresident de la Societat Catalana de Nefrologia i líder del comitè d’ètica d’investigació clínica (CEIC).

Viu amb la família a Badalona on s’implica, des de l’esquerra ideològica, en la mobilització social, veïnal, política i cultural. Vençut per la malaltia, mor en aquella ciutat el 29 d’agost de 2024.

Lluís Guerrero i Sala

President de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut “Simeó Selga i Ubach”.

Amb una formació destacada en medicina de muntanya, el doctor Mateu va ser el metge responsable de la primera expedició catalana a l’Everest l’any 1982. Aquesta experiència va ser cabdal per completar la seva tesi doctoral Contribució a l’estudi de la patologia d’alta muntanya, el 1993.

El doctor Mateu va exercir com a president de la Secció Col· legial d’Homeopatia del Col· legi de Metges de Barcelona alhora que va ser un membre destacat de l’Acadèmia Mèdico-Homeopàtica de Barcelona, la qual va presidir del 2002 al 2011.

A més, va ser autor de diversos articles i dels llibres Everest, el repte d’un somni (1984) o Primeros auxilios con Homeopatía (2014) entre d’altres.

La seva passió sense límits per la medicina es va caracteritzar per una recerca constant de l’excel· lència en la cura dels seus pacients, amb un tracte proper i familiar. Amb una voluntat contínua d’aprendre, Mateu va dedicar tota la seva vida a l’estudi de les malalties i l’homeopatia, amb una dedicació incansable per trobar sempre el millor remei per a cada cas.

En Jaume Torner va ser un pioner. Va ser el primer en fer, el 1952, una comissurotomia mitral a Catalunya i la va fer a la Clínica de Nostra Senyora de Montserrat del poble de Balsareny, al Bages.

Tenia un excel· lent nivell de preparació quirúrgica. S’havia format amb el doctor Puig Sureda i després va fa una estada a França amb el doctor Lenègre, recomanat pel doctor Trias de Bes, el seu mentor.

Després marxa als Estats Units, on esdevé especialista en cirurgia cardíaca, per tornar a Barcelona i col· laborar amb el doctor Piulachs en la posada en marxa l’any 1961 del Centre de Cirurgia Cardíaca Sant Jordi. El 1966 deixa el Centre Quirúrgic Sant Jordi i torna als Estats Units.

A la tornada a Barcelona va mantenir-se actiu en el seu interès per la música i va escriure un parell de llibres de memòries de la seva estada a Amèrica.

Miquel Bruguera

Director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB.

Dr. Carles Rodríguez de Villalba

Vocal d’Homeopatia, Secció Col·legial de Tractaments Complementaris del CoMB.

45

Obituaris

Francesc Grimalt Sancho (1930-2024)

Isidre Serés Pampols (1924-2024)

Rafael Vidal Pla (1947-2024)

Dermatòleg i professor universitari de nivell internacional, tenia el do d’escoltar i de plaure el pacient i un tracte proper molt càlid. Des que es van conèixer, al tren cap a la Facultat, han estat junts ell i la seva muller Esperança, amb qui han tingut quatre fills: Joan, Imma (i Gabriel), Cesc, i Ramon (i Alícia). El més jove és el que ha continuat la seva consulta del carrer Major. Els seus nets, Francesc, Maria i Manu; Pau i Sun, Júlia i Dani; Cesc, Rita, Sergio i Gina, n’han pogut gaudir una colla d’anys.

El doctor Isidre Serés Pampols se n’ha anat recentment amb cent anys i en pau, tranquil· litat i felicitat, segons ens ha comunicat la seva família més íntima, la seva dona Roser i els seus fills Jordi, Clara, Eulàlia i Montse. Nascut a Torre-Serona (Lleida), va estudiar a la Universitat de Barcelona (UB) i va obtenir els títols de metge especialista en Aparell Digestiu i Nutrició (UB) i de doctor en Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El doctor Rafael Vidal va desenvolupar la seva carrera a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. La seva dedicació va ser l’estudi de la tuberculosi i del dèficit d’alfa-1 antitripsina. En el camp de la tuberculosi esdevingué referència a nivell nacional, fou un dels autors principals de les normatives espanyoles de diagnòstic i tractament de la tuberculosi i publicà molts treballs en revistes internacionals d’alt impacte. En el camp de l’alfa-1, el doctor Vidal va diagnosticar els dos primers pacients a Espanya durant els anys vuitanta i en va aconseguir la importació de l’únic tractament existent. També va ser clau en la fundació del registre espanyol de dèficit d’alfa-1 antitripsina, model per a registres d’altres països. Va ser vicepresident de la Societat Espanyola de Pneumologia i president de la Societat Catalana de Pneumologia.

El doctor Grimalt ha tingut una vida llarga i rica, plena de passions secundàries, si comptem com a passió primera la seva professió. La fotografia, la pintura, la fusteria o la vela li van donar moltes hores de goig creatiu, entre el sentit comú i la rauxa. Al cel sia.

Ramon Grimalt dermatòleg i fill.

La seva activitat professional la va dedicar bàsicament al Servei de Patologia Digestiva de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau i a l’activitat privada. A l’Hospital va arribar a ser cap de Secció del Servei i subdirector de l’Escola de Patologia Digestiva. El doctor Serés també va exercir com a professor titular interí de la Facultat de Medicina de la UAB. Una característica seva va ser la seva excel· lent professionalitat, dedicació i tracte humà als pacients i a tots els seus alumnes, als quals va dedicar la seva vida i els seus coneixements.

El nostre màxim agraïment al doctor Isidre Serés per la seva aportació com a persona, professional i docent, que ens va transmetre a tots els que el vam poder conèixer. Descansi en pau amb tot el nostre reconeixement, admiració i afecte.

Servei de Patologia Digestiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Escola de Patologia Digestiva de l’Hospital.

46

El doctor Vidal era una persona de gran cultura, amb múltiples aficions i un gran conversador, amb un gran amor per la natura, la muntanya i l’ornitologia. Tenia un fort compromís social i amb els seus pacients. Ens queda el consol que va saber gaudir de la seva família, de la seva professió, de les seves aficions i dels seus companys i amics, que ens hem quedat orfes amb la seva pèrdua.

Marc Miravitlles

Vicepresident de l’European Respiratory Society.

Servei de Pneumologia, Hospital Vall d’Hebron.

Jordi Setoain i Quinquer (1933-2024) El dia 4 d’octubre de 2024, va morir a Barcelona el doctor Jordi Setoain i Quinquer, a l’edat de 91 anys. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de

Barcelona l’any 1956. Va acabar l’especialitat d’Urologia el 1960. Durant el període 1961-1962, va iniciar a Madrid el seu aprenentatge en l’aplicació dels isòtops radioactius en el diagnòstic i tractament del càncer. El 1963, juntament amb el seu soci i amic, el doctor Francesc Maria Domènech Torné, va posar en marxa el Centre Tècnic d’Isòtops Radioactius (CETIR) i va introduir la Medicina Nuclear a Catalunya.

L’any 1973 va dissenyar i organitzar el Servei de Medicina Nuclear de l’Hospital Clínic de Barcelona, que va dirigir fins a la seva jubilació. El 1974 va ser nomenat president de la Societat Espanyola de

Medicina Nuclear. El 1983, va introduir la ressonància nuclear magnètica a Espanya. El 1999, CETIR va inaugurar un centre de tomografia per emissió de positrons a Esplugues, el primer de Catalunya.

Jordi Setoain va ser un visionari, un bon metge i un gran empresari. Era un home dinàmic, optimista, valent, resolutiu, disposat a escoltar i ajudar: un líder. Molt unit a la seva família. El recordarem sempre. Una abraçada eterna. 

Francisco J. Lomeña Caballero

Metge jubilat. Servei de Medicina Nuclear de l’Hospital Clínic - UB.

Els obituaris es publiquen a la revista COMB únicament a iniciativa de companys i familiars dels professionals traspassats. Vegeu textos complets a obituaris.comb.cat

AA

Textos complets:

Article complet a: www.blogcomb.cat

La terminologia dels aparells sanitaris El TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya han publicat la Terminologia dels aparells sanitaris, que recull els conceptes bàsics més rellevants de l’àmbit. Us n’expli-

quem els detalls, amb la seguretat que el coneixement terminològic d’aquests termes us pot ser molt útil en l’exercici de la vostra professió. 

M. Antònia Julià Berruezo Centre de Terminologia TERMCAT

47

Cultura i societat

Els nou fundadors: Fila superior, F. Moraga, X. Trias, R. Pladellorens i A. Martínez.

Fila inferior, C. Udina, E. Taxonera, M.A. Cano, T. Borràs i J.M. Ibáñez.

C. F. Sporting de Medicina. Seixanta anys d’esport i amistat Any commemoratiu Dr. Frederic Duran i Jordà 2025

L

’any 2025 ha estat declarat Any Dr. Frederic Duran i Jordà per la Junta de Govern del Col· legi de Metges de Barcelona, amb motiu del 120è aniversari del naixement d’aquest metge.

Frederic Duran i Jordà (Barcelona, 1905 – Manchester, Regne Unit, 1957) va desenvolupar, durant la Guerra Civil, un mètode de conservació de la sang de forma asèptica que va permetre la seva conservació i transport a distància.

Aquest sistema va fer innecessària la transfusió directa i va impulsar la creació de bancs de sang amb l’organització de l’agrupació de donadors de sang.

El 1939, amb la derrota de la República, Duran i Jordà s’exilià a Anglaterra, al costat de Josep Trueta. El 1950 obté la ciutadania britànica i l’any 1957 mor d’un limfoma que ell mateix es va diagnosticar tres anys abans. 

L’activitat cultural del darrer trimestre

L

a Secció Col· legial de Metges Sènior va programar per al darrer trimestre de 2024 una intensa activitat cultural plena de concerts, conferències, sessions de cinema, presentacions de llibres, visites guiades, excursions d’un dia i viatges.

Els diversos actes i conferències han abordat temàtiques socials i artístiques ben variades, així com també aspectes més professionals i científics. Durant aquest trimestre, hi han participat Rafael Salinas, Juan Carlos Cebrián, Lluís Bohigas, Manuel Cervantes, Carlos Hervàs, Lorenzo Correa, Miquel Bruguera, Salvador Navarro, Oriol Pérez Treviño, Mercè Ibarz, José Antonio Fons i Joan Garcia Alsina.

Pel que fa a les mostres d’obra artística a l’espai d’exposicions de l’edifici col· legial (planta baixa), s’hi han exhibit obres dels artistes Albert Abad, Montserrat Viaplana, Rita Domènech Pascual i Daniel Berdala. 

L

’any 1964, un grup d’estudiants de la Facultat de Medicina del carrer Casanova van decidir formar un equip de futbol. Els sis fundadors vam ser Miguel Ángel Cano-Salazar† (obstetre i ginecòleg), José-Manuel Ibáñez Cacho (psiquiatre infantil), Antoni Martínez-Roig, Fernando Moraga-Llop i Xavier Trias Vidal de Llobatera (pediatres), i Claudi Udina Abelló† (psiquiatre). Ja inicialment es va decidir que el grup no estaria format només per jugadors relacionats amb la medicina i es van incorporar com a fundadors Tomàs Borràs-Salla, Enrique Taxonera-Cacho† i Ramón Pladellorens Sala, amics d’alguns de nosaltres. També cal destacar en aquest moment fundacional el primer president del club, Miquel Mateu-Cuspinera† (cardiòleg) i el primer entrenador, Xavier Demestre-Guasch (pediatre). El partit inaugural es va disputar el 22 d’octubre de 1964 en el camp del Col· legi de Sant Ignasi-Sarrià. Han transcorregut 60 anys des de la fundació de l’Sporting de Medicina. És una història de tres generacions, però el més transcendent és que l’equip “rojillo” continua actualment amb alguns nets dels primers, amb la mateixa il· lusió i sempre fidels al lema fundacional: “Esport i amistat”. 

Fernando Moraga-Llop,

Membre fundador del C. F. Sporting de Medicina

48

Cultura i societat

Metges catalans i avenços en la medicina mundial

Galeria de Metges Catalans:

Josep Trueta, Josep Font i Moisès Broggi.

E

ls catalans sempre hem tingut un esperit innovador en la literatura, l’arquitectura o la ciència. Però si

hi ha un àmbit en què hem deixat una empremta profunda és el de la Medici-

na. Alguns dels nostres metges més brillants van revolucionar la salut a casa nostra, però van ser també responsables d’avenços en l’àmbit mundial. El seu llegat és tan important que tots ells formen part de la Galeria de Metges Catalans, un espai del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) que es dedica a preservar la memòria històrica dels grans noms de la Medicina catalana.

Jaume Ferran i Clua mereixeria més reconeixement

internacional.

Aquest

bacteriòleg nascut a Corbera d’Ebre va desenvolupar l’any 1885 la primera vacuna efectiva contra el còlera. Tot i que inicialment la seva idea no va ser gaire ben rebuda, amb el temps el seu treball ha estat reconegut com un avenç crucial. Ferran també va desenvolupar vacunes per a altres malalties infeccioses com la tuberculosi. Si alguna vegada us pregunteu què ha fet Catalunya pel món, recordeu que Ferran va salvar vides a tot el planeta.

Josep Trueta i Raspall fou un cirurgià barceloní que va salvar innombrables vides, durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, amb la seva famosa “metodologia Trueta”, una tècnica per tractar ferides que va ser adoptada pels aliats com un estàndard de tractament. Després de la Guerra Civil, Trueta es va exiliar a Anglaterra, on va continuar la seva carrera a la Universitat d’Oxford. Va ser també un pioner en la rehabilitació ortopèdica, amb idees que van influir profundament en la manera com tractem les lesions òssies avui dia.

Antoni de Gimbernat i Arbòs, nascut a Cambrils al segle xviii, va destacar en l’àmbit de la cirurgia. La contribució més coneguda d’aquest cirurgià és la tècnica per al tractament de les hèrnies inguinals, lloada per la seva precisió i eficàcia. Gimbernat va ser un ferm defensor de la formació mèdica rigorosa i va contribuir a elevar la cirurgia de l’estatus d’ofici a una ciència veritable, ajudant a establir les bases de la cirurgia moderna.

Josep Font i Rius, nascut a Barcelona el 1940, va ser un dels líders mundials en el camp de la immunologia i la reu-

matologia. Va dirigir la Unitat de Malalties Autoimmunes Sistèmiques a l’Hospital Clínic de Barcelona i va esdevenir un referent internacional en l’estudi de malalties com el lupus eritematós sistèmic. Les seves investigacions van ser crucials per avançar en el diagnòstic i el tractament d’aquestes malalties.

Moisès Broggi i Vallès combina ètica, habilitat quirúrgica i longevitat. Nascut el 1908, va viure fins als 104 anys i no només va destacar per les seves habilitats mèdiques, sinó també pel seu compromís social. Durant la Guerra Civil, com a cirurgià de les Brigades Internacionals, va aplicar tècniques innovadores en la medicina de campanya.

Posteriorment, va treballar a l’Hospital Clínic de Barcelona i va ser un pioner en el desenvolupament dels serveis mèdics d’urgències. Broggi també va ser un defensor infatigable dels drets humans i el pacifisme. La seva trajectòria de vida, plena de fites mèdiques i ètiques, és sinònim d’humanisme i excel· lència mèdica. 

Genís Carrasco,

Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB

49

Juntes comarcals GARRAF 3 d’octubre: Acte de la Professió Mèdica del Garraf al Neàpolis – Espai Crea&Co de Vilanova i la Geltrú i lliurament de la 5a edició del Premi Dr. Josep Antoni Grífols i Roig. Professionals guardonats (1): Maria Cinta Valldeperez, metgessa especialista en Pediatria de l’ETAP Garraf, i l’equip format per Oscar Mercadé; Leire Narvaiza, metgessa especialista en Geriatria i Psiquiatria del Consorci Sanitari Integral; Ignacio Monedero, metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària que treballa a l’OMS, i Oscar Macho, metge especialista en Geriatria del CSAPG, i l’equip format per David Aivar, Luisa María Sánchez, Beatriz Pilar, Clarissa Catalano, Hanny Zamira Perdomo, Helcy Vanessa Malpartida, Maria Eugenia Cuenca, Manuel Alonso, Leyden Francisca David, Beatriz Carolina Lobo, Carlos Javier Fernandez i César Gálvez. Intervencions: la presidenta de la Junta Comarcal del Garraf, Maria Lluïsa Calvet, i la membre de la Junta de Govern del CoMB, Mònica Povedano.

MARESME 10 d’octubre: Presentació de l’edició revisada i ampliada del llibre Ensenya’m la llengua a l’Espai Mataró Connecta.

Participants: l’escriptor i periodista Màrius Serra; el metge de família i autor del

llibre, Antoni Beltran, i el president de la Junta Comarcal, Pere Toran (2).

OSONA 27 de setembre: Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià a la Universitat de Vic, organitzada per la Junta Comarcal d’Osona del CoMB i l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona (ACMO), i lliurament dels Premis Sanitat Osona 2024, la XXV Beca d’Investigació d’Osona i el XXV Ajut Consultori Bayés en Ciències de la Salut.

Professionals guardonats enguany: Quintí Foguet Boreu, metge especialista en Psiquiatria del Consorci Hospitalari de Vic, i l’equip format per Maria Asunción Guillén Font, Lola Riesco Miranda i Miquel Basilio Tarín; Mariona Espaulella Ferrer, metgessa especialista en Geriatria del Consorci Hospitalari de Vic-Fundació Hospital de la Santa Creu, i l’equip format per Felix Jorge Morel Corona, Mireia Zarco Martinez, Alba Marty Perez, Raquel Sola Palacios, Maria Eugenia Campollo Duquela, Maricelis Cruz Grullon, Emma Puigoriol Juvanteny, Marta Otero Viñas i Joan Espaulella Panicot; els graduats en Medicina per la UVic-UCC Paola Viñé Ortega, Daniel Hermelo Lemos i Irina Pacareu Bartishvili; Tània Cosp Gomà (3) metgessa resident en Pediatria del Consorci Hospitalari de Vic, i l’equip format per Silvia Burgaya Subirana, Alba Costa Ramirez, Vladimir Lan-

1

50

cel, Paula Bonmatí i Almeda, Montserrat Ruiz Garcia, Maria Viñolas Tolosa, Meritxell Torrabías Rodas i Alonso González Amado; Roger Codinachs Alsina, metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària del EAP Vic, i l’equip format per Àngels Ballarín Castany, Laia Obradors Almodóvar, Montserrat Ruiz Garcia, Maria Navarro Aguirre, Elena Sulleiro Igual, Judit Serra Pladevall, Belén Escuer Jiménez i Carlos Luis Fragachán Khalil, i Marta Castillo Rodenas, metgessa especialista en Pediatria de l’ICS Catalunya Central (CAP Cardona).

Participants: la presidenta de la Junta comarcal, Anna Ribas, i la presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col· legis de Metges de Cata- lunya, Montserrat Esquerda.

VALLÈS OCCIDENTAL 27 de juny: Acte de cloenda del 58è curs acadèmic 2023-2024 de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears (ACMSCB), a la seu de la Filial del Vallès Occidental de l’ACMSCB, a Sabadell. Participant: Jordi Reche, formador i consultor en comunicació no verbal.

19 de setembre: Presentació del llibre Ensenya’m la llengua, a l’Auditori de la Torre de Sabadell. Participants: la representant de la Junta comarcal, Montserrat Garcia, Antoni Beltran i Màrius Serra.

2

Juntes comarcals

10 d’octubre: Sessió inaugural del 59è curs acadèmic 2024-2025 de l’ACMSCB a la Filial del Vallès Occidental de l’ACMSCB a Sabadell i conferència “Salut i cànnabis”, a càrrec de l’especialista en Psiquiatria i Psicologia infantil i membre de la Junta de Govern del CoMB, Rosa Calvo. Participants: la metgessa de família i presidenta de la Junta Comarcal del Vallès Occidental, Isabel Martínez, i el president de la Filial del Vallès Occidental de l’ACMSCB, Santiago Pérez (4).

VALLÈS ORIENTAL 18 de setembre: Acte de la Professió Mèdica del Vallès Oriental a la Sala Francesc Tarafa de Granollers i lliurament del Premi Dr. Carles Vallbona i Calbó. Professionals guardonats: Eduard Monsó (5), metge garriguenc especialista en Pneumologia que forma part del Grup

d’Investigació en Inflamació de la Via Aèria, Parc Taulí Hospital Universitari. Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT), i Bernat Bertran, metge granollerí especialista en Neurologia que treballa a l’Hospital del Mar de Barcelona. Participants: la cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Granollers i presidenta de la Junta comarcal, Elisabet Deig, el degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i membre de la Junta de Govern del CoMB, Antoni Trilla, i concert a càrrec de Jorge Romaní, metge dermatòleg de l’Hospital de Granollers. 

5

UNITAT DE PARTICIPACIÓ Davant d’algunes necessitats que els col· legiats traslladen al Col· legi de Metges de Barcelona, la Junta de Govern ha considerat necessari apropar els serveis col· legials als centres de treball dels professionals amb l’objectiu de donar resposta a aquestes inquietuds. Per aquest motiu, s’ha dissenyat una oferta formativa, amb temàtiques professionals i econòmiques, que pot ser del vostre interès.

Les sessions són d’una hora de durada i s’ofereixen gratuïtament a càrrec de tècnics del CoMB experts en la matèria que s’apropen al vostre centre de treball per impartir-la als professionals de l’equip.

3

Us facilitem algunes de les sessions que posem a la vostra disposició: els serveis del CoMB; la participació dels metges en la gestió i organització dels centres; propostes per desburocratitzar el procés assistencial; la demografia mèdica; salut i lideratge femení; la regulació de l’exercici de la pràctica mèdica i el compliment del codi de deontologia; Responsabilitat Professional Mèdica i seguretat clínica; documentació clínica, confidencialitat i informació al pacient; com preparar la jubilació i què fer quan arriba; el metge amb problemes d’addiccions i salut mental: el PAIMM; les necessitats socials i de dependència dels metges i el Programa de Protecció Social del CoMB; el certificat de defunció; el paper del metge a la xarxa: la identitat digital i els aspectes deontològics; la comunicació com a element fonamental en la relació metge-pacient; condicions legals per compaginar activitat pública i privada i Mutual Mèdica com a alternativa al RETA; diferències entre una relació mercantil i una relació laboral; com allargar la vida laboral i condicions per compaginar treball i pensió de jubilació; traspàs i successions de consultes: procés i principals implicacions fiscals, laborals i jurídiques; consideració de despeses desgravables a l’activitat professional; donació o successió i la importància de fer un bon testament.

Si esteu interessats a organitzar una sessió per als professionals del vostre centre de treball, contacteu amb participacio@comb.cat. 

4

51

Seccions col·legials Aquesta edició compta amb la col· laboració de les seccions col· legials: Metges de l’Àmbit Sociosanitari

Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària

Metges d’Estètica

Metges amb Formació Extracomunitària

Dolors Quera,

Enric Prats,

Mercè Campoy,

Ana G. Angulo,

Assemblea general

Jornades i fòrums

El passat 25 setembre es va convocar l’Assemblea General de la Secció de Metges de l’Àmbit Sociosanitari amb dos punts en l’ordre del dia.

El primer era adaptar el nom de la Secció a l’evolució que ha fet el sector sociosanitari i passar a anomenar-nos Secció de Metges d’Atenció Intermèdia.

El passat mes de juliol vàrem prendre part a la Clínic Barcelona SUMMER SCHOOL, una jornada per tractar la sostenibilitat global de manera estratègica a partir d’aspectes de governança, de compromís social amb les persones i de sostenibilitat ambiental. La presidenta de la Secció, Carla Oliva, va participar en una de les taules per parlar sobre la perspectiva One Health: un món, una sola salut.

presidenta

El sector sociosanitari ha evolucionat cap a una atenció de major complexitat. S’han obert noves línies d’atenció, com l’hospitalització a domicili d’atenció intermèdia, les unitats d’ictus o de seguiment de fractura de fèmur i d’altres. En el debat sobre aquest tema es van posar de manifest les dificultats per trobar professionals que vulguin treballar en el sector, per la càrrega assistencial, el poc reconeixement i la dificultat de trobar geriatres. La proposta va ser acceptada per unanimitat i per aquest motiu hem sol· licitat a la Junta de Govern l’aprovació d’aquesta modificació.

El segon punt de l’ordre del dia va ser proposar la celebració d’eleccions per escollir nova Junta Directiva. La data escollida és el dia 20 novembre de 2024. Animem els metges a ser membres de la Secció.

52

vicepresident

També vàrem ser presents a la Taula Salut i Natura, un fòrum d’agents públics i privats centrat en la natura com a garant essencial de la salut i el benestar integrals de les persones, que vol promoure el binomi salut i natura a partir d’iniciatives per afavorir-lo. El seu objectiu és facilitar el treball col· lectiu per emprendre una estratègia comuna a Catalunya entre la salut humana i la natura, des de l’enfocament de la salut planetària.

Des de la Secció continuarem donant suport a iniciatives que ajudin a reduir la petjada climàtica, sempre des d’una visió de la professió mèdica i el sistema sanitari.

vocal

presidenta

Acte de benvinguda El CoMB ha constatat els dar- al CoMB Lluita contra l’intrusisme

rers anys un increment significatiu del nombre de casos d’intrusisme professional en l’àmbit mèdic. Per aquest motiu creiem necessari endurir les penes previstes pel delicte d’intrusisme quan es produeix en l’àmbit sanitari.

La Secció de Metges d’Estètica s’adhereix a la lluita contra l’intrusisme, ja que l’exercici il· legal de la medicina posa en risc tant els pacients com el prestigi de la professió. La Secció ha creat protocols d’actuació per agilitzar possible denúncies i col· laborar amb les autoritats, a banda de reunir-nos amb els tres estaments pertinents (Servei Jurídic del CoMB, Unitat de Consum dels Mossos d’Esquadra i Departament de Salut) i establir un protocol d’actuació eficaç per combatre aquesta problemàtica.

Si algun company detecta un cas d’intrusisme (persones que practiquen tractaments de manera il· legal o en espais que no estan homologats com a centres mèdics), recomanem interposar denúncia als Mossos d’Esquadra i al CoMB, aportant el màxim d’informació per identificar el cas.

La Secció va participar el passat mes de juliol en l’acte de Benvinguda al CoMB, un esdeveniment adreçat als metges i metgesses que s’hi han incorporat els darrers mesos i que no són MIR. Es van presentar algunes de les activitats dutes a terme per la Secció, com la col· laboració en l’enquesta sobre les necessitats i coneixements lingüístics, on es va fer palès l’interès i la predisposició dels metges nascuts fora de Catalunya per millorar el nivell de català.

També es va recordar l’elaboració de l’enquesta que ha evidenciat les dificultats per obtenir resposta a les sol· licituds d’homologació d’especialitats cursades en països extracomunitaris. Aquesta realitat va propiciar que el CCMC fes públic un document de posició on recomanava agilitzar aquest procés per facilitar la integració d’aquests professionals en el sistema sanitari.

Des de la Secció estarem al vostre costat per tot allò que necessiteu. Plantegeu tots els vostres dubtes per tal d’integrar-vos el millor possible a la comunitat de la qual ja en formeu part.

Seccions col·legials

Metges de Residències Geriàtriques

Metges MIR i Metges Joves

Metges Sèniors

Metges de Sexologia Mèdica

Joan Solà,

Mar de Pablo,

Manuel Sans,

Manel Honrado,

president

presidenta

president

president

Pla de Disseny de Agenda Jornada de desplegament propostes cultural sexualitat en de l’atenció Des de la Secció MIR i Met- Reprenem l’activitat cultural la maduresa ges Joves estem compro- amb les habituals sessions integrada El 15 de novembre hem celeAquest any s’ha posat en marxa el Pla de desplegament de l’atenció integrada social i sanitària a les persones que viuen a residències de gent gran, que té com a objectiu la millora de l’atenció sanitària de les persones que viuen a les residències.

Volem posar en valor el paper dels metges de residències que, conjuntament amb els professionals d’infermeria, han estat el puntal sobre el qual ha girat l’atenció de les persones usuàries. Sempre hem manifestat la voluntat de col· laborar en l’elaboració i desplegament del Pla i continuar fent-hi aportacions de valor. Aquests professionals han demostrat un alt nivell de coneixement, d’implicació i de vocació assistencial.

L’atenció sanitària a les persones que viuen a residències s’ha de fer a càrrec de professionals amb coneixements específics (especialitzats i acreditats) en l’àmbit de la Geriatria i les Cures Pal· liatives.

Reiterem el nostre compromís en la millora de l’atenció a la gent gran que ha d’estar atesa en l’àmbit residencial.

mesos amb el nostre col· lectiu i volem contribuir en el lideratge en positiu del sistema sanitari actual, aportant-hi idees en el moment adequat i oportú. Des de la secció, comencem el curs amb energia i il· lusió.

Estem perfilant l’agenda d’activitats de la secció i cartera de serveis que podem oferir. Hem elaborat una anàlisi de la situació dels MIR i Metges Joves i estem dissenyant propostes de millora per als diferents moments del metge resident i l’adjunt jove. Us convidem a assistir a alguna de les nostres reunions enviant-nos prèviament un missatge directe a X (abans Twitter) o al correu seccions@comb.cat. Us hi esperem per construir junts la professió del futur!

de dimarts i dimecres tarda.

Totes les activitats es porten a terme presencialment a la sala d’actes del CoMB i també es poden seguir per streaming. Us recomanem recuperar l’Agenda Cultural del darrer quadrimestre de l’any, on trobareu totes les conferències, exposicions, concerts, presentacions de llibres, excursions, viatges i cursos formatius realitzats.

Des de la Secció també prendrem part en una sessió que portarà per títol Els metges fills del baby-boom es jubilen. Els nous jubilats diferiran dels que hi ha hagut fins ara pel que fa a aspectes vitals, socials i econòmics. En aquesta taula rodona testimonial es buscaran elements de preparació d’aquesta nova etapa vital, que en els propers anys arribarà a prop del 30 % dels col· legiats.

brat a la seu del CoMB la jornada “Viure la sexualitat en la maduresa”, organitzada de manera conjunta amb la Federación Española de Sociedades de Sexologia.

Es va dissenyar el programa en cinc blocs per tractar l’etapa vital de la maduresa des d’un enfocament sociològic. Es va parlar també d’estils de vida per millorar la salut i el benestar sexual, es va tractar la sexualitat i el plaer i de com afrontar la sexualitat si es pateix una malaltia, i es va tancar amb els mites i reptes de la sexualitat en aquesta etapa de la vida.

Desitgem que un tema tant transversal hagi estat del vostre interès, ja sigui a títol personal o per aplicar als pacients. 

Si estàs interessat a fer-te membre d’alguna de les Seccions Col· legials, pots fer-ho mitjançant el correu electrònic seccions@comb.cat o bé trucant a la Unitat d’Atenció al Col· legiat (935 678 888).

53

Històries de metges Totes les entrevistes completes a: blogcomb.cat

Sara López, ginecòloga i divulgadora

“Els metges ens hem d’obrir més. Les xarxes socials, ben emprades, són una bona eina per arribar a la població i parlar de temes mèdics” Alfonso Fadeuilhe, cardiòleg i fotògraf

Especialista en Ginecologia i Obstetrícia, treballa a la clínica CIRH (Eugin Group) de Barcelona. La doctora López s’ha especialitzat en reproducció assistida i porta a terme una intensa labor de divulgació sobre fertilitat, ginecologia i salut sexual de la dona al seu compte d’Instagram (@ginecologasaralopez), fent xerrades en viu i també a través del seu llibre Quiero quedarme embarazada. Claves para entender la reproducción asistida (Alba Editorial, 2023). Parlem amb ella d’aquesta publicació i sobre el paper que juga la divulgació científica en la seva vida professional i personal. 

Marta Aymerich, metgessa i coautora del llibre Dones de ciència, tecnologia i pensament

“Fent de metge, he vist tantes persones i tantes expressions diferents que, a l’hora de fer fotos, també hi busco el llenguatge gestual”

“Si ets dona en un món on hi ha molts homes –i, en ciència, sol passar–, t’adones que ets diferent.

Algú t’ho fa notar”

Especialista en Cardiologia, exerceix a la seva consulta privada. Fadeuilhe fa fotos des de ben jove: quan tenia 14 anys s’hi va iniciar amb el seu pare de manera autodidacta i en guarda milers al seu arxiu. Parlem amb ell sobre com aquesta afició, sobretot si és fotografia paisatgística, li suposa una mena de psicoteràpia, ja que li permet relaxar-se i també desconnectar de la feina. 

Doctora en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Salut Pública per la Universitat de Harvard. Dirigeix l’eHealth Center, el centre de recerca en salut digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Juntament amb l’actual rectora de la UOC, Àngels Fitó, ha escrit i coordinat el llibre Dones de ciència, tecnologia i pensament (Viena Edicions), que s’ha publicat recentment i on es repassen les biografies de vint-i-una científiques, tecnòlogues i pensadores referents. 

54

Històries de metges

Ramon Grimalt, dermatòleg i músic de jazz

Consuelo Garcia, cirurgiana, traumatòloga i dissenyadora de roba

“Amb cinc anys, vaig començar a cosir amb les àvies. Era molt hàbil amb les mans i, de gran, vaig decidir ser cirurgiana” Especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, així com en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, va treballar durant 25 anys al CAP Manso i actualment està jubilada del sistema sanitari públic, tot i que encara manté l’activitat privada. La doctora García és una gran aficionada a la costura i el disseny de roba des que era ben petita i també té un especial interès per la cuina. 

Fotografia de Xavier Torres

“El metge més bo és el més humanista, el que té més capacitat d’empatia i el que ha estat més en contacte amb la societat i amb les persones” Especialista en Dermatologia i professor a la Universitat Internacional de Catalunya. Es defineix a si mateix com a “metge ultrapolifacètic”, ja que, més enllà de la seva activitat professional, els seus interessos abasten la informàtica, l’ornitologia, l’atletisme, els idiomes o, fins i tot, el pilotatge d’avions.

En aquesta ocasió, però, parlem amb ell sobre la seva faceta com a contrabaixista en una banda de jazz. 

Ferran Gran, cardiòleg pediàtric i músic

“Aprendre a tocar la guitarra als 40 anys no és fàcil, però és del tot possible” Cardiòleg pediàtric i coordinador mèdic de Trasplantament Cardíac Pediàtric al Servei de Cardiologia Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron. El doctor Gran toca la guitarra a la banda musical Els Faranduliers, formada conjuntament amb altres metges. Fan versions de pop-rock i, fonamentalment i per sobre de tot, gaudeixen d’estones disteses entre amics. 

55

Petits anuncis Més informació: petitsanuncis.comb.cat

CONSULTES MÈDIQUES Lloguer despatxos equipats Zona Casanova/Diagonal.

Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. www.grupmedic.com 934 195 121 g rupmediccasanova @gmail.com Es lloga despatx mèdic Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda.

629 724 271 Consulta pediàtrica Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport.

Jaume Mas 677 400 040 La Rotonda Consultes Mèdiques Pg. S. Gervasi/Av. Tibidabo.

Local a peu de carrer amb 12 despatxos. Tots els serveis amb secretària. Ple funcionament. Lloguer per mòduls. Horari: dilluns a

divendres, de 8 a 21h. w ww.larotondacm.cat Marcel Boquer 935 952 020 i nfo@larotondacm.cat La Rotonda Consultes Mèdiques Servei de Secretaria telefònica: gestionem les seves trucades i la seva agenda. Es pot fer amb el seu número de telèfon de sempre. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21 h. w ww.larotondacm.cat Marcel Boquer 935 952 020 i nfo@larotondacm.cat Despatx sanitari per llogar per dies o tardes Al barri del Clot (Bcn).

De 10 i 15 m2 en centre mèdic multidisciplinari a peu de carrer,. Preu 130-145 €/mes, 1 matí o tarda fixa a la setmana. Inclou: subministraments, wifi, videoporter individual, aire cond. indiv., accessibilitat, neteja, arxiu, rentamans, impressora, etc. Ambient agradable fengshui. Molt ben comunicat.

Núria 618 568 997 (whatsapp) Centre mèdic Francesc Macià Plaça Francesc Macià.

Consultes d’alt stànding.

300 m² amb tots els serveis.

Mòduls o despatx fix.

Autoritzat pel Departament de Salut. Fotos i tarifes a la web.

Victòria 637 005 670 i nfo@cmfm.es www.alquilerconsultas barcelona.es www.cmfm.es Es lloga despatx de 14m2 + 9m2 a edifici mèdic La Bonanova.

Perfecte estat. Consultori molt tranquil amb llums regulables, parquet, calefacció, a. condicionat, bany interior i bany exterior, zona d’espera exterior i consergeria a planta baixa.

Lloguer per mòduls o mesos.

609 385 228 Professional mèdic vol compartir consulta Barcelona centre Despatx moblat i amb aire condicionat. Amb sala d’espera compartida. A finca règia amb porter físic.

Disponibilitat de wifi. Ideal per a professional mèdic no quirúrgic ni estètic.

Verònica 651 761 196

Venda d’una SLU de Psiquiatria-Psicologia

Al centre del Principat d’Andorra.

Per jubilació del propietari es ven Societat Limitada Unipersonal en funcionament i legalitzada des de fa 10 anys, on hi treballen diversos professionals de psiquiatria i psicologia clínica. Termini compra-venda: 10-05-2025.

Carme Rovira 00 376 680 181

Es lloguen despatxos Av Josep Tarradellas Francesc Macià.

Per a professionals sanitaris.

Totalment moblats i amb accés a Internet. Horari contacte: 9-10 am (deixar missatge i s’atendrà a la major brevetat possible).

607 910 187

TREBALL Ajudant i recepcionista a consultori mèdic M’ofereixo com a ajudant i recepcionista a consulta privada o centre mèdic.

Coneixements acadèmics sanitaris i experiència laboral a farmàcia i consulta privada. Responsable, organitzada i excel·lent

tracte amb el pacient. Àngels. Per concertar entrevista trucar o SMS 696 284 612 Recepcionista / Atenció al client Amb més de 20 anys d’experiència com a ginecòloga en clíniques privades i hospitals. Amb gran capacitat resolutiva i ganes de treballar en el sector sanitari, tant en recepció com atenció al pacient. Parlo castellà, ucraïnès i rus. Incorporació immediata.

Gulnara 622 615 313 g.selimova1962@gmail. com

Secretària administrativa en centre mèdic Persona responsable, amb bona presència, educada, resolutiva i àmplia experiència. Actualment, treballant en un centre mèdic, motiu pel qual la disponibilitat seria de 2, 3 o 4 matins. Anglès: Upper Intermediate. Informàtica: nivell usuari.

Cuca Puigdollers 629 407 133

Si vols vendre, comprar o llogar el teu habitatge, contacta’ns Medilloguem és el servei del Grup Med especialitzat en la compravenda i el lloguer d’habitatges i locals.

695 604 021 935 678 819

56

Grup Med

Com invertir: estratègies i consells clau

A

l món financer, distingir entre estalviar i invertir és crucial per optimitzar el rendiment dels teus estalvis i protegir-te contra la inflació. Estalviar implica guardar diners per al futur, mentre que invertir significa posar aquests diners a treballar per aconseguir una rendibilitat i, d’aquesta manera, maximitzar el rendiment dels teus estalvis.

OPCIONS D’INVERSIÓ Hi ha diverses maneres d’invertir els estalvis, cadascuna amb les seves característiques i nivells de risc:

• Fons d’inversió: ideals per als que busquen diversificació i avantatges fiscals. Permeten invertir en una varietat d’actius gestionats per professionals.

• Fons indexats: repliquen la composició d’un índex borsari, com per exemple l’S&P 500. La gestió passiva redueix costos i, sovint, supera els fons actius en rendiment.

• Renda fixa: inclou la compra de bons

CONSELLS PER INVERTIR AMB INTEL·LIGÈNCIA er maximitzar l’èxit en les teves inverP sions, considera les recomanacions següents:

• Educació financera: comprendre els IMPORTÀNCIA DE LA conceptes financers bàsics i els riscos INVERSIÓ A LLARG TERMINI associats és fonamental per prendre decisions informades.

• Estratègia d’inversió: adopta un enfocament de “comprar i mantenir” en lloc d’intentar predir el mercat (market timing) i d’aquesta manera minimitzaràs l’impacte de la volatilitat.

de deute públic i privat. Ofereix rendiments predictibles i menor risc comparat amb la renda variable.

• Diversificació: distribuir les teves inversions en diferents sectors i ubicacions geogràfiques ajuda a mitigar riscos.

• Renda variable: consisteix a comprar accions d’empreses. Tot i el seu major risc, pot proporcionar altes rendibilitats a llarg termini.

• Control de les emocions: mantingues la calma i evita decisions impulsives basades en la por o l’eufòria. La inversió emocionalment controlada tendeix a ser més reeixida.

• Plans de pensions: dissenyats per a l’estalvi a llarg termini, combinen gestió professional amb beneficis fiscals i són una excel· lent opció per a la jubilació.

• No inverteixis amb la notícia: basar les teves decisions en una anàlisi acurada en lloc de fer-ho mogut per notícies recents evitarà moviments precipitats i potencialment perjudicials.

Finalment, és essencial tenir una perspectiva a llarg termini. Establir objectius clars i triar productes d’inversió que s’alineïn amb el teu perfil de risc t’ajudarà a assolir les teves metes financeres de manera més efectiva. La paciència i la consistència són claus per a l’èxit al món de les inversions.

A Med1, com a agent bancari de BBVA, entitat autoritzada per prestar serveis d’inversió, t’ajudem a fer una planificació financera per al teu futur i et donem accés a totes les opcions d’inversió perquè triïs la que s’ajusta a les teves necessitats: Més informació:

57

Grup Med

Què és i com funciona la donació de diners o immobles

L

a donació és un acte jurídic mitjançant el qual una persona, denominada donant, transfereix gratuïtament la propietat d’un bé, ja siguin diners o immobles, a una altra persona, denominada donatari. Aquest acte és lliure i desinteressat i, en aquest sentit, és un mètode alternatiu a l’herència per lliurar i traspassar béns a familiars o amics propers. S’ha de tenir en compte, però, que aquest acte de generositat té implicacions fiscals i legals.

DONACIÓ DE DINERS La donació de diners implica la transferència d’una suma de diners d’una persona a altra. Aquest tipus de donació està regulat pel Codi Civil de Catalunya i pot realitzar-se mitjançant transferència bancària, xec o efectiu. El procediment és el següent:

58

• Redacció d’un document de donació: encara que no sigui sempre obligatori, és recomanable formalitzar la donació a través d’un document escrit que especifiqui clarament els detalls de la transacció.

• Impostos: les donacions de diners estan subjectes a l’Impost sobre Successions i Donacions, que ha de ser declarat davant l’Agència Tributària de Catalunya. La quantitat a pagar varia segons el valor de la donació i el grau de parentiu entre el donant i el donatari.

• Declaració davant Hisenda: tant el donant com el donatari han de declarar la donació a l’impost de patrimoni si supera la quantitat estipulada per la llei.

DONACIÓ D’IMMOBLES La donació d’immobles es refereix a la transferència gratuïta de la propietat de béns com habitatges, terrenys o locals comercials. Aquest tipus de donació és més complexa, atesos els tràmits legals i registrals que implica. Aquest és el procediment:

• Redacció d’escriptura pública: la donació d’immobles s’ha de formalitzar mitjançant escriptura pública davant notari, amb el detall de l’immoble i les condicions de la donació.

• Inscripció al Registre de la Propietat: un cop atorgada l’escriptura pública, s’ha d’inscriure la donació en el Registre de la Propietat.

• Impostos: les donacions d’immobles també estan subjectes a l’Impost sobre Successions i Donacions i, així mateix, a possibles impostos municipals com l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua municipal).

• Declaració davant Hisenda: tant el donant com el donatari han de declarar i pagar la donació a les seves respectives declaracions de la renda.

Grup Med AVANTATGES DE LA DONACIÓ Optar per la donació en vida ofereix consideracions fiscals i legals significatives que poden tenir avantatges comparant-ho amb l’herència, tant per al donant com per al donatari.

• Beneficis fiscals. Segons la normativa vigent, la donació d’un immoble, terreny o diners, destinat a l’adquisició de primera residència habitual per a un descendent directe (graus I i II) pot gaudir d’una reducció del 95 % de l’import o del valor del bé del donant, sempre que es compleixin certs requisits.

Aquests són ser fill del donant o del cònjuge, no tenir més de 36 anys (o més si és té un grau de discapacitat igual o superior al 95 %) i no tenir una base imposable total superior a 36.000 € a l’última declaració de l’IRPF. • Reducció en els tipus impositius. Les tarifes reduïdes en les donacions entre persones amb un grau de parentiu proper (graus I i II) realitzades mitjançant escriptura pública poden ser significativament menors que les tarifes generals aplicables a herències. Aquestes tarifes reduïdes oscil· len entre el 5 % per a quantitats fins a 200.000 € i el 9 % per a quantitats per sobre de 600.000 €. En comparació, les herències poden estar subjectes a tipus impositius més elevats i menys favorables.

• Planificació i control dels béns. La donació permet al donant planificar i controlar la distribució dels seus béns de manera anticipada i assegurar-se que els actius es reparteixen segons els seus desitjos i necessitats actuals. Això pot prevenir conflictes familiars que sovint sorgeixen després de la mort del donant.

Mediconsulting compta amb un equip d’assessors experts en matèria fiscal a la teva disposició. Si necessites assessorament, pots demanar cita amb Mediconsulting, ho pots fer a través del següent formulari:

• Accés immediat als béns. En rebre una donació, el beneficiari té accés immediat als béns donats, la qual cosa pot ser crucial en situacions on es necessita capital o allotjament de forma urgent. Això contrasta amb l’herència, on els procediments de successió poden ser llargs i complexos i retarden l’accés als béns. És important tenir en compte que s’ha d’estudiar cada cas concret i que la donació de béns, ja sigui diners o immobles, comporta certes responsabilitats i tràmits legals. És essencial comptar amb l’assessorament d’experts en dret i fiscalitat per garantir que la donació es realitzi correctament i conforme a la legislació vigent i s’evitin així possibles inconvenients futurs.

Es defineixen quatre tipus de parentiu diferent entre el donant i el donatari:

• Grup I: fills menors de 21 anys i resta de descendents menors de 21 anys (nets, besnets, etc.).

• Grup II: cònjuge o parella estable. Fills de 21 anys o més i resta de descendents de 21 anys o més. Progenitors i altres descendents.

• Grup III: col· laterals de 2n grau (germans) i 3r grau (oncles i nebots), ascendents per afinitat (pares, avis, etc. del cònjuge) i descendents per afinitat (fills, nets, etc. del cònjuge).

• Grup IV: col· laterals de 4t grau o de graus més distants (cosins i altres persones sense relació de parentiu).

59

Innovació i tecnologia

El grup GIPS es constitueix com a associació

E

l 8 de maig passat es va constituir l’Associació Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS). La constitució com a associació suposa un pas endavant per a aquesta entitat, que va començar a gestar-se com a grup l’any 2019, quan el Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) va impulsar un consell assessor de professionals de diferents disciplines científiques i tecnològiques vinculats amb la salut i, més específicament, amb el sector healthtech.

Alhora, el CCMC va intensificar les relacions amb diverses entitats i institucions acadèmiques i professionals que apleguen entre els seus integrants perfils de professionals relacionats amb l’entorn de la salut, com són la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Col· legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), l’associació BioInformatics Barcelona (BIB) i la Universitat de Barcelona (UB), per tal d’oferir-los l’oportunitat d’establir sinergies amb el col· lectiu mèdic i d’avançar en projectes comuns. Des d’aleshores, el GIPS, en col· laboració amb el CCMC i aquestes institucions, compromeses i ocupades en el sector healthtech, ha promogut i participat en diversos projectes i activi-

60

tats, amb l’objectiu de promoure la interacció dels professionals, per tal que siguin capdavanters en innovació clínica i recerca centrades en les necessitats dels pacients i perquè assoleixin els millors resultats en salut, científics i acadèmics. A banda de la celebració de jornades anuals, on s’han donat a conèixer experiències concretes de col· laboració, periòdicament s’organitzen les trobades Cafè GIPS a diferents espais de tot Catalunya (centres sanitaris, universitats, centres de recerca, etc.). El GIPS també és autor d’una publicació sobre incorporació de tecnologia mèdica innovadora dins de la col· lecció Quaderns de la Bona Praxi, editada pel CCMC. El GIPS va sorgir de la necessitat de crear un grup de prestigi i referent per als professionals de diferents àrees de coneixement vinculades a la salut, més enllà de les estrictament mèdiques o assistencials. Ha anat consolidant-se i madurant al llarg de quasi dos anys i ha constituït l’embrió d’aquesta nova entitat associativa. Els professionals interessats en el sector healthtech poden fer-se socis de l’Associació GIPS i parti-

Més informació sobre l’associació i com fer-se’n soci:

cipar d’activitats per crear sinèrgies, intercanvi de coneixements i espais entre professionals de diferents àrees de coneixement relacionades amb la salut, promoure la implementació i integració de noves metodologies i tecnologies en l’entorn sanitari, així com el coneixement i l’aplicació de valors comuns en l’exercici professional. La junta directiva de l’Associació GIPS està presidida per la física i catedràtica de la UPC Clara Prats.

Durant el darrer trimestre de 2024, s’han celebrat tres Cafès GIPS: el primer, coorganitzat amb el Col· legi de Metges de Tarragona i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, on es va promoure la xarxa d’innovació i recerca en salut a Tarragona; el segon, amb La Salle Campus Barcelona, on es van presentar diferents sortides professionals per als estudiants de graus i màsters d’enginyeries de la salut, i un tercer, amb el Consorci Sanitari del Garraf, sobre el paper de l’arquitectura en la creació d’espais de salut. També s’ha organitzat amb Campus Clínic Solidari una jornada sobre cooperació, tecnologia i salut, on es van compartir experiències de bones pràctiques en aquest àmbit. 

Innovació i tecnologia

Nova edició del programa Ready4Investment

E 34è Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona

E

l passat 30 d’octubre va tenir lloc, a la sala d’actes del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), la 34a edició del Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona, el punt de trobada entre emprenedors i inversors del sector sanitari. En aquesta edició, s’han presentat 10 empreses amb projectes en cerca de finançament en fase llavor: AIMS Medical i Brainfocus (Dispositius mèdics – software); Conus Airway, Lumiris i Robopedics (Dispositius mèdics); D-Sight, Golden Gait Biotech i Nema-Health (Biotecnologia – teràpia); Loop Dx (IVD), i Health-Circuit (salut digital).

El Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona s’ha posicionat, amb el pas dels anys, com a referent en l’ecosistema biomèdic català, tot promovent la innovació i l’emprenedoria entre el col· lectiu amb l’objectiu d’apropar emprenedors i inversors del sector sanitari.

Coorganitzen el Fòrum Healthcare: l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB, ESADE-BAN, Barcelona Activa – Ajuntament de Barcelona, Biocat i EIT-Health, amb el patrocini de Ramón y Cajal abogados, Ubach-Munné, Medicorasse i Alira Health i la col· laboració d’Invivo Ventures.

l mes d’octubre es va posar en marxa una nova edició del programa Ready4Investment, una iniciativa que funciona com a complement formatiu de la celebració del 34è Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona, trobada que posa en contacte emprenedors i inversors del sector sanitari.

Ready4Investment és un programa dedicat exclusivament als projectes finalistes del Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona. En aquest sentit, Ramón y Cajal abogados, Ubach-Munné, Medicorasse i Alira Health, empreses patrocinadores del Fòrum, oferiran a aquestes startups seleccionades càpsules formatives i hores d’assessorament gratuïtes, de manera que tinguin una millor preparació i puguin obtenir informació i continguts que resultin d’interès i utilitat per preparar-se.

El programa es porta a terme les dues setmanes prèvies al Fòrum i en aquesta nova edició ha resultat tot un èxit organitzatiu i de valoració.

XAM: dos professionals ens donen el seu testimoni

L

a Xarxa d’Assessors Mèdics (XAM) és un projecte impulsat per l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), que té com a objectiu aglutinar metges de diferents especi-

alitats i backgrounds professionals que vulguin col· laborar activament en projectes innovadors o startups del sector salut, aportant la seva expertesa. Us oferim el testimoni de dos metges que han participat a la XAM. Antoni Bayés, director de l’Institut del Cor i Cap del Departament de Cardiologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, ha signat un acord per ser assessor clínic d’una empresa que desenvolupa teràpies per a Cardiologia: “La XAM cercava un cardiòleg expert en infart de miocardi i em va proposar col· laborar amb una empresa per assessorar-los en el seu projecte. La comunicació va ser excel· lent i ha ajudat l’empresa a avançar el seu producte en un model pre-clínic proper a l’humà, amb l’objectiu d’identificar-ne la seguretat i l’eficàcia.”

Climent Casals, cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Clínic, assessora una empresa de biotecnologia i ha signat un acord per fer-ho a llarg termini: “A través de la XAM ha sorgit la col· laboració amb una companyia bioinformàtica que està desenvolupant un software d’anàlisi del microbioma amb l’objectiu d’integrar aquesta anàlisi en la pràctica clínica.

Aquesta companyia tenia la necessitat d’avaluar la usabilitat i aplicabilitat clínica de la seva plataforma i ha mostrat un gran predisposició, el que ha facilitat l’encaix. En aquest sentit, hem signat un acord de col· laboració per tal d’assessorar l’empresa a llarg termini i acompanyar-la en el seu desenvolupament.”  61

Grup Med

E Immomèdic Vuit punts de recàrrega de vehicles elèctrics a l’aparcament Doctor Roig i Raventós

Mutual Mèdica Lluís Castells, nou president de Mutual Mèdica

n el seu compromís per la sostenibilitat, i amb la voluntat de donar suport a la mobilitat verda i a la millora d’equipaments per als veïns de la zona de la Bonanova, l’aparcament Doctor Roig i Raventós ha instal· lat vuit punts de recàrrega de vehicles elèctrics. Aquests punts de subministrament es troben situats al nivell -1. Per accedir al servei de recàrrega cal tenir descarregada l’app PLACE TO PLUG al mòbil i donar-se d’alta com a usuari.

L’aparcament Doctor Roig i Raventós ofereix, des de la seva inauguració l’any 2013, diferents solucions (places d’abonaments i places de rotació) per facilitar l’estacionament a residents, treballadors o a totes aquelles persones que es desplacen puntualment a la zona on se situa, gràcies a les seves 372 places per a cotxes, motos i bicicletes. 

compromès a continuar enfortint la mutualitat dels metges i seguir vetllant pel seu benestar. El meu propòsit és que l’entitat continuï creixent de manera sostenible, reinvertint els beneficis en millores tant per als mutualistes com per al col· lectiu mèdic en general.

gestió de qualsevol prestació. Amb tot això, aconseguim establir una millora constant en tots els nostres processos.

INNOVACIÓ I TRANSFORMACIÓ DIGITAL

El doctor Lluís Castells Fusté és el cap de Secció de Medicina Interna - Trasplantament Hepàtic a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona i professor associat de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

É

s per a mi un gran honor assumir la presidència de Mutual Mèdica i seguir desenvolupant alhora les meves funcions com a metge i docent.

Després de dotze anys al Consell d’Administració de Mutual Mèdica, estic

Un dels principals objectius del meu mandat serà continuar amb el pla de transformació digital de l’entitat, juntament amb la innovació. Estem desenvolupant noves eines digitals amb la voluntat d’oferir el millor servei al mutua­ lista. A l’Àrea Mutualista, hem afegit noves funcionalitats que faciliten la interacció amb els nostres serveis, a més de llançar un nou web corporatiu i de la Fundació Mutual Mèdica i rellançar el Portal de Jubilació del Metge, que ara inclou un simulador de jubilació per ajudar els mutualistes a planificar el seu futur amb més precisió.

A més, fem una enquesta de satisfacció en el moment de la contractació dels productes asseguradors i en la

REPTES DE FUTUR Com a entitat gestionada per metges, estem en una posició única per comprendre l’evolució del col· lectiu mèdic i anticipar-nos, així, a les seves necessitats i expectatives, oferint respostes àgils i efectives en la seva protecció.

Continuarem posant al seu abast les millors prestacions socials, incloent-hi assegurances per a metges cooperants i contra agressions, ajudes per naixement i assistència en viatge. A més, des de la Fundació Mutual Mèdica seguirem canalitzant la solidaritat entre metges, enfocant-nos en la salut, formació i impacte social del col· lectiu.

Seguirem esforçant-nos perquè Mutual Mèdica continuï sent un referent en la previsió social del metge i per estar sempre al costat del col· lectiu per cuidar-lo durant totes les etapes de la seva vida. 

Dr. Lluís Castells,

president de Mutual Mèdica

Revista del Col· legi de Metges de Barcelona · Número 169, Desembre de 2024 Edita COL· LEGI DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888 · e-mail: col.metges@comb.cat http://www.comb.cat Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Jordi Aligué, Sònia Miravet Consell de Redacció Albert Lluch, Lluís Esteve, Antoni Trilla, Marta Ciércoles, Raquel Pérez, Montserrat Pañella, Aitor Mora (coordinador de la revista COMB) Redacció Sandra Carmona, Araceli Garcia, Elisabet González, Pere Simón Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic i infografies CeGe Capçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny Il· lustracions Lovewarparadise (CeGe) Retoc fotogràfic, preimpressió i impressió www.cegeglobal.com Publicitat UR Màrqueting Dipòsit legal B. 26662-2013

Viatges

Croàcia: essència mediterrània En poc més de 20 anys, Croàcia ha esdevingut una potència turística europea de primer ordre. Un privilegiat paisatge que transcorre dels cims balcànics fins a les transparents aigües de la costa dàlmata, un patrimoni històric i artístic sorgit de la cruïlla de camins entre els mons eslau, llatí, austro-hongarès i otomà i una gastronomia variada i saludable són només alguns dels atractius que fan de Croàcia una visita imprescindible per assaborir la plena essència mediterrània.

Dubrovnik, terra de llegenda L’anomenada “perla de l’Adriàtic” no decep els viatgers. Aquesta veritable joia arquitectònica, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, va viure entre els segles xiv i xvi una època d’esplendor gràcies a la seva fenomenal flota naviliera i a la seva ubicació com a punt de trobada comercial del mediterrani oriental. Recórrer els seus carrers i muralles suposa endinsar-se als escenaris de la sèrie Joc de Trons i rebre també, alhora, tota una lliçó d’art i història.

1.200 illes per escollir!

Noms evocadors (i sovint impronunciables!) com Korčula, Hvar, Brač, Mljet o Krk són només algunes de les destinacions que es poden escollir d’entre les més de 1.200 illes de Croàcia. Cadascuna té un caràcter i una història propis, però totes elles tenen en comú un paisatge on la tranquil· litat dels seus pobles i viles es troba amb l’aroma de pi, xiprer, espígol i vinya i amb la bellesa de les aigües turquesa de l’Adriàtic.

T’animes a fer un creuer per conèixer-les totes? 

Plitvice, aigua i natura Els llacs de Plitvice no són només un agradable escenari per passejar i refrescar-se, sinó que formen part d’un parc natural de gairebé 300 km2, que inclou gairebé 200 km2 de bosc alpí i mediterrani i una enorme varietat d’espècies de fauna i flora. La principal atracció del parc, però, són el seu conjunt de 16 llacs enllaçats entre si per 92 cascades i petits torrents, amb un cabal d’aigua famós pel seu distintiu color, que va de blau a verd.

Zagreb, Split i Zadar, energia urbana En una ruta per les ciutats croates, no hi pot faltar Zagreb, la vibrant capital del país, que barreja el seu sofisticat aire centreeuropeu amb una gran activitat cultural i una vida nocturna ben animada. Split, la segona ciutat del país, conserva un meravellós centre històric enclavat a l’antic palau d’estiu de l’emperador romà Dioclecià. Per la seva banda, Zadar és una magnífica mostra de l’arquitectura d’influència veneciana que es troba arreu de la regió costanera.

Més informació: mediviatges.med.es mediviatges@med.es Tel. 93 567 88 05

63

64