Revista COMB 167

#167

Abril 2024 www.comb.cat

Sinergies professionals i treball en xarxa per millorar la qualitat assistencial 10

Debat sobre la gestió de les baixes laborals

12

Nova associació per defensar les condicions dels metges autònoms

15

Decàleg sobre la salut i el cànnabis

Medilloguem és el servei del Grup Med especialitzat en la gestió i assessorament integral en la compravenda i el lloguer d’habitatges i locals.

T’acompanyem i t’assessorem durant i després del procés de compravenda o lloguer, des de la confiança i la transparència.

Aportem solucions i consells personalitzats a qualsevol dubte o incident que pugui sorgir durant el contracte.

Si vols vendre o llogar un immoble, un professional expert t’assessorarà sobre el valor real de la propietat, de forma totalment gratuïta i amb la màxima confidencialitat.

Si vols vendre, comprar o llogar el teu habitatge, contacta amb Medilloguem

695 604 021 935 678 819

medilloguem.med.es

medilloguem@med.es

Medilloguem és un servei immobiliari integral especialitzat en l’assessorament del lloguer i venda d’immobles, tant per a propietaris com per a llogaters. És prestat per Mediconsult Col·legial SL, NIF B 66165564, domicili social Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona, inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, volum 44046, foli 139, full 445590, inscripció 1a, i inscrita al Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya amb el número 10929.

Sumari Abril 2024

#167

10

instal· lació de plaques solars a l’edifici

05 L’apunt del president

Preservació dels hospitals i centres sanitaris en zones en conflicte bèl· lic

Anem a eleccions... altre cop

06 Presentació

Compareixença de la Secció MIR i Metges Joves al Parlament de Catalunya

Liderar la transformació amb el propi exemple

Nova sessió del GIPS: Tecnologia per a UCI i quiròfans ‘smart’

07 Professió

28 La Junta informa 29 Premis a l’Excel· lència Professional 2023 37 Entrevista

Sinergies professionals i treball en xarxa: experiències d’èxit a Catalunya

10 Taula rodona És possible una altra gestió de les baixes a l’atenció primària?

12

El CoMB confia en PIMEC per negociar la millora de les condicions dels metges del sector privat Presentació d’AMAPRI, l’associació que defensarà els interessos dels metges autònoms La perspectiva dels metges sobre el pla de desplegament de l’atenció integrada a les residències de gent gran Decàleg sobre la salut i el cànnabis

24

Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària

18 La salut del metge 25 anys del PAIMM al servei de la salut dels metges i de la qualitat assistencial Inauguració de l’Espai Galatea

20 Professió Enquesta sobre l’homologació d’especialitats cursades a països extracomunitaris

22 RCP Responsabilitat Civil Professional per a un exercici amb seguretat i tranquil· litat

29

23 Formació L’IFMiL posa en marxa la primera edició del postgrau d’atenció inicial a les urgències

24 Cooperació Les Beques Bada 2023 donen suport econòmic a onze metges que es formaran en cooperació

25 Activitat col· legial Ready4Investment. Com generar impacte en els inversors El 23 % del consum elèctric del CoMB ja prové d’energia neta gràcies a la

Segueix-nos a: https://linkedin. com/company/ combarcelona/

Cristina Escardó

12 Professió

Instagram: https://instagram. com/combarcelona/

Segueix-nos a: https://twitter.com/ COMBarcelona

38 El COMB als mitjans 40 Històries de metges 42 Obituaris 44 Seccions col· legials 46 Juntes comarcals 48 Consulta 21 50 Cultura i societat Ultrasons: de la natura a la medicina El Col· legi dedica el 2024 al doctor Jordi Gol Gurina El llegat del doctor Marià de Vilar de Fontcuberta, pioner de l’anestesiologia a Catalunya 38 anys de l’orquestra Ars Medica “Medicine and the Arts” L’activitat cultural del primer trimestre de 2024 Metges catalans amb projecció internacional

54 Petits anuncis 57 Grup Med L’aparcament Doctor Roig i Raventós compleix 10 anys al servei dels col· legiats i dels ciutadans Cobertures de l’assegurança de la llar que potser no coneixes Mediconsulting. Nou reglament per a la factura electrònica per a societats i per a autònoms A Mutual Mèdica ens uneix l’eficiència

60 Innovació i tecnologia Nanobots Therapeutics, una startup que s’acosta als metges Primer fòrum d’inversió en salut tricolcol· legial

63 Viatges

Accedeix al nostre blog: http://blogcomb.cat/

Més informació: www.comb.cat revista.comb.cat

3

RECOMANACIONS per a una web sanitària de qualitat

El responsable mèdic de la web i, si s’escau, els membres del quadre mèdic han d’aparèixer a la web amb el seu CV breu. Tots ells han d’estar capacitats per a l’exercici, ja sigui per titulació oficial o per habilitació professional.

La política d’ús de les dades dels usuaris ha d’estar present a la web.

Recordeu especificar aquest avís d’ús també en cada formulari de contacte.

Dins de l’avís legal s’ha d’incloure: la persona física o jurídica propietària de la web, la missió, descripció, tipus, nom, URL i país de registre del domini de la web.

La publicitat mèdica és lícita, però sempre ha de respectar els valors de la professió i no banalitzar l’acte mèdic. En tot moment s’ha de poder diferenciar la publicitat de la informació científica.

Els continguts han d’estar comunament acceptats per la comunitat científica i és necessari especificar que la informació exposada no reemplaça la del metge o equip mèdic habitual de la persona que visita la web.

Es poden incloure testimonials de persones no notòries en la publicitat de l’activitat sanitària, sempre que: no generin falses expectatives, indueixin al consum o facin manifestacions que incompleixin la normativa deontològica o professional.

El contingut de la web ha d’estar actualitzat i ha de mostrar la data, l’autoria dels documents i/o les fonts d’informació.

Es pot esmentar un producte sanitari per principi actiu sense fer referència a la marca, però no es podrà fer menció de medicaments, tampoc de productes sanitaris que necessitin la intervenció del metge.

La venda de productes ha d’estar diferenciada de la informació assistencial mitjançant una experiència de navegació i adreça web diferent.

Podeu fer servir la telemedicina, sense substituir l’acte mèdic presencial, per facilitar realçar i potenciar la relació metge-pacient, tot mantenint el respecte mutu, la independència del judici clínic, l’autonomia del pacient i el secret professional.

Síntesi elaborada a partir del document Principis de Bona Pràctica WMA.

Web Mèdica Acreditada (WMA) wma@comb.cat - http://wma.comb.cat

L’apunt del president Anem a eleccions... altre cop

L Jaume Padrós Selma,

president del Col·legi de Metges de Barcelona

’anunci de noves eleccions al Parlament de Catalunya ens ha sorprès abruptament tot just quan tanquem la nova revista col· legial i començo a esbossar les primeres línies d’aquest text. Bé, en realitat, no ens hauria de sorprendre tant, vista la dinàmica dels darrers temps en la política catalana i estatal. La manca de nous pressupostos i el risc que una pròrroga pressupostària faci trontollar mesures i accions que no s’haurien de demorar mai són una bona notícia, especialment per al sector de la salut. Veurem quins efectes té la paràlisi de mesos que sempre acaba implicant una nova contesa electoral i com impacta l’ajornament o la suspensió de mesures necessàries. Vull reiterar que el problema més important al qual s’enfronta el sistema sanitari, la crisi sociodemogràfica de professionals, i que fa tant de temps que hem anat advertint, ens apareix com un bon argument transformador, sempre que els principals partits polítics acordin consensuadament les accions a emprendre (ja definides a l’informe 30 mesures per enfortir el sistema de salut de setembre de 2020). Més dilació ens pot dur a una pèrdua d’equitat i de qualitat assistencial.

Només revisant el contingut d’aquest nou número de la revista, hi trobem uns quants temes que hi tenen relació i que mereixen l’atenció dels nostres responsables polítics i respostes urgents i efectives per part de l’administració. Temes que s’arrosseguen des de fa temps i que requereixen voluntat política i acords. En són exemples la desburocratització, l’agilització i simplificació de la gestió de les baixes laborals a l’atenció primària, qüestió que és objecte de debat entre dues metgesses de família en aquestes pàgines. També la necessitat de facilitar formació, també en llengua catalana, als metges que ho necessiten i que ens diuen que volen aprendre l’idioma i millorar-ne la competència o la d’agilitzar els procediments i donar resposta als companys metges amb formació extracomunitària que sol· liciten l’homologació dels seus títols d’especialistes.

Pel que fa a les dues darreres qüestions —l’ús del català entre els metges i metgesses i l’homologació d’especialitats—, el Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) i el CoMB han manifestat a les administracions competents la seva disposició per col· laborar en la posada en marxa d’iniciatives formatives o d’acreditació de competències, per exemple. A més, han elaborat sengles estudis i, en aquesta revista, en trobareu els principals resultats i conclusions. Us convido a llegir aquestes informacions, per tal de conèixer, amb dades a la mà, realitats que ens són molt properes, però que sovint ens costa dimensionar i, sobretot, per tal de desmuntar alguns apriorismes.

JUNTA DE GOVERN DEL CoMB: President Jaume Padrós Selma Vicepresidenta 1a Elvira Bisbe i Vives Vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. Tolchinsky Wiesen Vicese· cretària Sònia Miravet Jiménez Tresorer Jordi Aligué Capsada Vocals Mireia Puig Campmany, Antoni Trilla Garcia, Mónica Povedano Panadès, Anna Olivé Torralba, Ramon Vilallonga Puy, Robert Güerri Fernández, Maria Beatriu Bilbeny de Fortuny, Rosa Calvo Escalona, Anna Carreres Molas, Iolanda Jordan Garcia, Oriol Mirallas Viñas, Elisenda Florensa Claramunt, Ferran Fillat Gomà.

No vull deixar d’esmentar altres continguts de la revista, sobretot el dossier central dedicat a la darrera edició dels Premis a l’Excel· lència Professional del CoMB, on podreu conèixer tots els companys i companyes guardonats. També és imprescindible conèixer les diverses experiències de treball en xarxa que es van compartir en una jornada celebrada a la seu del CoMB o com va anar la 30a edició del lliurament de les Beques Bada, que enguany han sumat onze metges i metgesses a la llista dels prop de 430 professionals que, des dels seus inicis, han merescut aquests ajuts per a la formació en cooperació.

I encara hi trobareu més continguts interessants: entrevistes; articles i notícies sobre innovació; aportacions a l’àmbit de la salut pública, com la publicació d’un decàleg sobre salut i cànnabis... Des del CoMB, hem promogut i participat en moltes i diverses iniciatives, estudis i posicionaments els darrers mesos. Hem fet molta feina i ens en queda molta per fer. N’esperem en molts casos reaccions i respostes. 

5

Presentació

Liderar la transformació amb el propi exemple

E

l número 167 de la revista COMB inclou la crònica dels Premis a l’Excel· lència Professional 2023, la gran festa del CoMB, a la qual aquest any s’hi ha afegit un premi especial, el Premi Higea. Us recomano que llegiu amb inte-

rès aquest exemple del bo i millor de la nostra professió. També hi trobareu una conseqüència de l’aval que es va fer públic recentment a la capacitat de negociació dels metges autònoms: la creació d’una associació que, de la mà de PIMEC, defensarà els seus interessos i que va ser presentada a la seu del CoMB. Una altra gran notícia: els 25 anys del Programa d’Ajuda Integral al Metge Malalt (PAIMM), sempre al servei de la salut del metge i de la qualitat assistencial. I, per acabar, un projecte de futur en el qual crec que cal participar i liderar activament: les sinergies professionals i el treball en xarxa, objectius sobre els quals ja hi ha experiència a Catalunya. Els metges hem de liderar la transformació del sistema sanitari amb el propi exemple. Són paraules del nostre president, Jaume Padrós. El nostre sistema sanitari es troba en una situació inestable, entre d’altres motius per la manca i distribució asimètrica d’especialistes qualificats. Compartir i treballar en xarxa és una possible solució. 

Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del CoMB

La imatge #AmbVeudeMetgessa

A

mb motiu del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març, el Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), va fer un reconeixement a les dones metgesses. A través del seu blog, el CoMB ha recollit les experiències de metgesses de diverses edats, especialitats i àmbits assistencials, amb diferents graus de responsabilitat, amb l’objectiu de compartir el seu coneixement i les seves vivències professionals.

Aquestes dones són les darreres protagonistes d’aquesta iniciativa, però n’hi ha moltes altres que també hi han contribuït. Us animem a llegir aquestes entrevistes sota l’etiqueta #AmbVeudeMetgessa. 

6

Professió

Sinergies professionals i treball en xarxa: experiències d’èxit a Catalunya

E

l treball conjunt i la col· laboració entre professionals com a eines per millorar la qualitat assistencial, la continuïtat i l’accessibilitat van ser l’eix de la jornada “Les sinergies professionals i el treball en xarxa”, organitzada pel Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) el passat dia 25 de gener. A l’acte, que va tenir lloc a la seu del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) i que es va poder seguir també en streaming, es van compartir 12 experiències d’èxit de treball en xarxa.

A la inauguració, el president del CoMB, Jaume Padrós (1), va assenyalar aquesta jornada com a l’ocasió de “ser proactius i de mostrar com es creen xarxes entre companys de professió, entre equips i entre diversos nivells assistencials”. Els metges i metgesses, va afirmar Padrós, “han de liderar la transformació del sistema sanitari amb el propi exemple”. En aquest sentit, la jornada va ser una oportunitat per consolidar “una xarxa de pensament del professionalisme mèdic, de cohesió i coneixement”. El director de la Direcció General de Professionals de la Salut del Departament de Salut, Marc Soler (2), va apuntar que “la situació actual, d’augment de la demanda i de l’activitat assistencial i de canvi demogràfic en

1

2

Vídeo complet de la jornada:

la professió, necessita que s’hi aportin solucions des de la formació, el treball en equip i les xarxes professionals”.

El metge internista de la Fundació Althaia, tresorer de la Junta de Govern del CoMB i principal impulsor d’aquesta jornada, Jordi Aligué (3), va destacar el repte professional de ser “constructius per canviar el rumb del sistema sanitari i per millorar en base a experiències exitoses”.

El president del CCMC, Josep Vilaplana (4), va apostar per “incentius professionals, nous models de finançament i una disminució de la burocràcia i de l’encotillament, perquè, més enllà dels models, allò essencial són les persones”.

3

4

EXPERIÈNCIES D’ÈXIT DE TREBALL EN XARXA La metgessa de família a l’ABS Anoia Rural – ICS i vocal de la Junta de Govern del CoMB, Elisenda Florensa (5), va presentar les primeres sis experiències de treball en xarxa, que, a banda del seu interès, va definir com a “aplicables a qualsevol part del territori”. Per la seva banda, el metge de família i cap de l’àrea de Gestió Clínica de la Direcció d’Atenció Primària de Lleida, Xavier Ichart (6), va presentar les següents sis, tot destacant que aquestes “se centren en l’equitat territorial i el treball en xarxa entre professionals”. Les experiències van ser les següents:

5

6

7

Professió

Cardiologia comunitària: nous models d’assistència. La metgessa de família de l’EAP Sant Josep, SAP Delta del Llobregat (ICS) i directora del programa assistencial de malaltia cardiovascular APiC Metropolitana Sud, Laia Alcober (7), i la cardiòloga de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Cristina Enjuanes (8), van destacar com a través de la formació dels equips, una aproximació interdisciplinària i la potenciació de les noves tecnologies han creat un model de cardiologia preventiva, corresponsable, comunitària, escalable i sostenible.

Xarxa assistencial territorial: “Model Althaia”. La metgessa especialista en oncologia i directora mèdica de la Fundació Althaia, Montserrat Domènech (9), va explicar com el fet de tenir una població de referència en un territori molt extens ha portat cap a la implementació d’un model que aposta per la mobilitat dels professionals, la proximitat assistencial, l’autonomia territorial i dels centres i una visió integral que inclou assistència, recerca, docència i investigació.

Creant futur: lideratge centrat en les persones i treball col· laboratiu entre els diferents àmbits assistencials – ACUT Barcelonès nord. La infermera i directora de l’ACUT Barcelonès nord, Diana Jaumeandreu, i la infermera i adjunta a la direcció de l’ACUT Barcelonès nord, Laura Baldó (10), van mostrar que, amb una direcció bidireccional, un bon clima laboral basat en el treball en equip i l’apoderament i el lideratge dels professionals, és possible aconseguir una

7

8

millora de la productivitat i dels resultats, una atenció de qualitat i una més alta satisfacció del pacient.

Integració en docència. Un viatge en dos sentits. La metgessa de família i cap d’estudis del Consorci Sanitari Integral, Gemma Férriz (11), va destacar la importància que ha de tenir la formació, no només a nivell assistencial, sinó també en clau docent i va analitzar la demografia mèdica a Catalunya per definir les necessitats docents i la distribució de responsabilitats entre diferents professionals sanitaris i especialitats.

La taula de fragilitat a Catalunya: el valor afegit d’una atenció aguda individualitzada i coordinada. La metgessa de família i cap de l’Àrea del 061 Salut Respon del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), Núria Casalé (12), va explicar aquest model, basat en procurar una especial cura dels ciutadans institucionalitzats mitjançant la identificació de situacions d’especial risc i la incorporació d’un grup de treball amb la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, juntament amb professionals de diferents nivells assistencials i visions.

Xarxa d’antídots, una experiència de col· laboració. La metgessa i cap del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona, Àngels Gispert, va detallar el funcionament estatal de la Xarxa d’Antídots, que suposa una experiència que amplia coneixements, facilita préstecs, simplifica la comunicació, millora la disponibilitat, re-

8

9

dueix els costos i, en definitiva, beneficia el pacient.

Teledermatologia, l’experiència a Lleida. La cap de Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, Rosa Maria Martí (13), va defensar l’ús de la teledermatologia com a única porta d’entrada de les derivacions des de l’atenció primària, atesa la seva rapidesa i utilitat per al diagnòstic i el tractament de les patologies i per a la priorització de les visites seleccionades.

Projecte P-ILHERDA: Model transversal Inter àmbits d’optimització antibiòtica. El cap de secció de la Unitat territorial d’infecció nosocomial i política antibiòtica, Alfredo Jover (14), va explicar el funcionament d’un projecte on estan representats metges d’especialitats com medicina familiar, pediatria i al· lergologia; infermeres; farmacòlegs i microbiòlegs clínics per lluitar contra les resistències antibiòtiques a la demarcació de Lleida i que ha aconseguit reduir el consum d’antibiòtics i, per tant, augmentar la seguretat assistencial i clínica i l’estalvi econòmic.

Teleictus-horitzó 2030. El cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, Francisco Purroy (15), va exposar les línies clau d’un projecte estès a tot el territori català que ha garantit l’equitat en l’accés a les trombectomies i que implica el treball en xarxa de professionals de l’atenció primària, les urgències, la neurologia, el transport sanitari i la rehabilitació.

10

11

Professió

12

13

17

Unitat de diabetis, endocrinologia i nutrició territorial de Girona: experiència pionera en la integració de tots els àmbits assistencials. La cap del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, Mercè Fernández (16), va presentar una iniciativa que basa el seu èxit en oferir serveis de centre terciari, però amb presència territorial, en un paper central dels hospitals de dia, en una cartera de serveis consensuada i amb circuits clars i en un equip de professionals de diversos nivells assistencials que es tracten amb respecte, confiança i complicitat.

Unitat d’imatge cardíaca avançada de l’Hospital Universitari. Josep Trueta de Girona: referent en imatge a la regió sanitària. El coordinador de la Unitat d’imatge cardíaca avançada de l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona, Sergi Moral (17), va explicar com el salt tecnològic i la digitalització ha permès a aquest centre de referència per a tota la demarcació de Girona millorar el treball en xarxa amb els hospitals comarcals i les àrees bàsiques de salut i arribar a més pacients.

Un pas endavant en l’oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO):

14

18

l’equitat de tot el territori. L’intensivista del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i membre del Grup d’Alta Complexitat del SEM, Eduard Argudo (18), va exposar com l’existència d’una xarxa que connecta centres de tot el territori català és la garantia que aquest servei, que reben pocs usuaris i que comporta un transport de pacients complex, arribi amb equitat i seguretat i doni bons resultats clínics.

TAULES RODONES I PONÈNCIES Durant la jornada també van tenir lloc dues taules rodones. La primera, “El repte de l’atenció integral en salut mental”, va ser moderada per la psiquiatra i cap de secció d’Hospitalització del Servei de Psiquiatria i Psicologia infantil i juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona, Astrid Morer. A la taula, hi van participar el director dels Serveis de salut mental i addiccions de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, Jordi Blanch; el director clínic de psiquiatria de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Joan de Pablo; el director assistencial i gerent de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, Francesc

15

19

16

20

X. Arrufat, i el director assistencial de la Xarxa de salut mental i addiccions de Girona i comarques, Claudi Camps.

La segona taula rodona, sota el títol “El nen crític: treball en xarxa des de l’hospital emissor fins a l’UCI” (19), va ser moderada per la pediatra de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, Maria Chiné. Hi van participar la pediatra i cap de base de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, Eli Es· teban; el pediatre i neonatòleg de l’UCI de l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell, Daniel de Luis, i la pediatra i directora assistencial de Pediatria dels Pirineus, Glòria Ruiz.

Així mateix, a la jornada del CCMC es van presentar dues ponències. D’una banda, la directora mèdica de l’Hospital Universitari Joan XIII de Tarragona, Ione Montalvo, va parlar sobre la “Xarxa d’interrelacions de l’Hospital Joan XXIII amb el territori”. De l’altra, la pneumòloga i membre de la Junta de Govern del CoMB, Anna Carreras va presentar, el director d’Estratègia i Processos Transversals de la Metropolitana Nord – ICS, Oriol Estrada (20) qui va exposar el “Paper del directiu per potenciar els processos transversals”. 

9

Taula rodona

És possible una altra gestió de les baixes a l’atenció primària?

Com desburocratitzar el procés assistencial per a la millora del sistema sanitari

D

urant els darrers mesos de desembre i gener, els centres d’atenció primària i els serveis d’urgències van tornar a patir una situació de saturació per l’elevada demanda i la pressió assistencial. La gestió de les incapacitats temporals (IT), especialment les de curta durada, i la necessitat de trobar solucions que alliberin els professionals de l’atenció primària de la burocràcia van tornar a generar un debat que va traspassar l’àmbit estrictament professional. Una dada il· lustrativa: l’any 2022 es van expedir a Catalunya 931.314 IT d’entre un i tres dies de durada. A una mitjana de 10 minuts per a cada gestió, és com si el sistema hagués destinat 92 metges de família a fer exclusivaments justificacions d’absència laboral. Les opcions per simplificar el sistema de gestió de baixes és motiu de conversa entre la metgessa de família i directora del CAP Sant Josep de l’Institut Català de la Salut (ICS) de l’Hospitalet de Llobregat, Natalia Suárez, i la metgessa de família del CAP Antón de Borja del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) a Rubí, Anna Puigdellívol.

part del temps de consulta: comunicats d’alta, problemes amb l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) per les baixes llargues, gestió de baixes derivades de malalties controlades per altres metges especialistes... Hi ha una gran quantitat de baixes que hem de gestionar des dels CAP que corresponen a pacients que estan sent controlats per altres especialistes. A un pacient a qui se li ha diagnosticat un càncer, que tindrà un tractament que sabem que serà llarg, el metge de família l’ha de citar dotze vegades l’any només per un acte administratiu: donar-li el comunicat de baixa cada mes. Pel que fa als processos curts, des que fem baixes curtes evitem que el pacient hagi de tornar per demanar l’alta. Si poguéssim fer altes i baixes per a quatre dies, evitaríem que el pacient hagués de tornar al CAP. Podria plantejar-se també la possibilitat d’una autodeclaració personal per a baixes de molt curta durada i eliminar la necessitat de visites al metge de família.

NATALIA SUÁREZ – Als Centres d’Atenció Primària (CAP) ens trobem amb diversos focus que generen saturació. D’una banda, la dificultat per cobrir les baixes dels metges, sigui per malaltia, per jubilació o per la dificultat de retenir els residents. En aquest moment els metges de família som un bé preuat i ens en costa trobar recanvi. D’altra banda, la gestió de les baixes mèdiques i de tot el procés que se’n deriva ens ocupa bona

tot un any i vaig poder constatar que el 40 % eren per motius traumatològics; el 10 %, quirúrgics; el 9 % per temes de medicina interna que requerien hospitalització; i el 8 %, psiquiàtrics. Totes aquestes persones requereixen visites amb el professional especialitzat corresponent, el qual, a més d’omplir un curs clínic, ha de fer un informe per a l’atenció primària. Si estigués adequadament informatitzat, amb només un

10

“L’autodeclaració responsable per a baixes de molt curta durada eliminaria la necessitat de moltes visites al metge de – Fa uns anys, vaig família” quantificar les baixes del contingent de ANNA PUIGDELLÍVOL

Natalia Suárez

Taula rodona

“La possibilitat de fer baixes als hospitals per ingrés quirúrgic ja està habilitada, però són poques les zones on és efectiva”

Document de posició del CCMC Desburocratitzar el procés assistencial. Una proposta per millorar el temps dedicat a l’assistència als pacients (2022):

Anna Puigdellívol

clic el mateix especialista podria prolongar la baixa fins a la pròxima visita.

Això implicaria la resolució del 60% de les baixes que no corresponen a la primària. Pel que fa a l’autojustificació de les baixes de curta durada, mentre la patronal mostra reticències, altres agents implicats en el control de baixes consultats ho veurien amb bons ulls, ja que coincideixen en què la majoria de gestions són per solucionar incidències amb els dies i les nòmines, cosa que ocupa una gran part del temps que s’hauria de destinar al control pròpiament dit i desburocratitzar baixes.

N. S. – Quan vaig començar de resident,

l’any 2000, les baixes de ginecologia i traumatologia les gestionaven aquests especialistes. No sé què va passar que van deixar de fer-ho. En moltes especialitats, com traumatologia i ginecologia, els companys fan els seus controls de manera sistemàtica i estem reduplicant les visites. Els metges de família hem de ser-hi si aquella persona ho necessita, però hi ha molts casos en què els pacients acaben sent visitats moltes vegades i això pot arribar a generar iatrogènia i pot fer que dupliquem fàrmacs i proves... Fer més visites no vol dir fer-ho millor.

A. P. – La possibilitat de fer baixes en els

mateixos hospitals per inici d’hospitalització quirúrgica ja està habilitada, però són poques les zones de Catalunya on aquesta implementació és efectiva. Al Consorci Sanitari de Terrassa, per exemple, sí que s’està aplicant i totes aquestes baixes han deixat d’entrar a la con-

sulta de primària. Hi ha institucions que tenen aquest procés força avançat. És qüestió de posar-s’hi.

N. S. – Sí, a la part de l’Hospitalet Nord, l’hospital de referència és el Consorci Sanitari Integral (CSI) i funciona bastant bé en aquest sentit, pot ser perquè té millors mecanismes que altres organitzacions o personal més implicat. És qüestió de voler-ho fer, d’invertir i que tots els metges tinguin present que els seus pacients han de sortir de l’hospital amb la recepta electrònica i amb el seu comunicat de baixa. El que passa sovint és que, per no perjudicar el pacient, a l’atenció primària acabem fent moltes d’aquestes accions que no ens tocarien.

A. P. – La idea no és que la primària es

vulgui treure pacients de sobre, sinó que cal racionalitzar la burocràcia i la que s’hagi de fer, assignar-la a qui correspongui. En determinades malalties, les baixes haurien de tenir periodicitats diferents. Per exemple, en els casos d’oncologia i ginecologia, es podria promoure, per exemple, un document per tal que sigui tan vàlida una baixa de confirmació com la justificació que ha d’estar de baixa fins a la pròxima visita.

Es podria començar fent proves pilot per implementar-ho en aquestes especialitats.

N. S. – En oncologia, que sabem que el procés durarà mesos, la baixa la podria fer directament l’oncòleg. En malalties de llarga durada, fer múltiples visites no beneficia ni els pacients ni els professionals. Un altre gran problema són els

plans de medicació, que generen una altra gran part de visites. Hi ha pacients que es presenten massa aviat per renovar la medicació i n’hi ha d’altres que ho fan tard. Si un pacient ha de prendre un medicament durant un any, l’especialista corresponent li podria prescriure per aquest temps. Els metges de família podem ser proactius en els fàrmacs que receptem als nostres pacients, però no sabem qui ha anat a un especialista o a un altre. El tractament comporta un gran gruix d’accions burocràtiques. L’acte de revisió de medicació també és un acte clínic i mèdic. No és donar-li a un botó i ja està, s’ha de revisar a quin metge ha anat el pacient, què li ha dit, si té una analítica... Tot això implica temps. Tenim moltes incidències de medicació.

A. P. – Fa uns dies, en revisar el llistat de

pacients, vaig comprovar que en tenia més per incidències de medicació i per baixes que no pas presencials a la consulta. Els altres especialistes poden prescriure per períodes més llargs sense problemes, reduint la necessitat de visites addicionals a l’atenció primària.

Fins i tot en algunes zones s’està valorant que per a aquell pacient que s’ha de continuar veient amb aquell especialista, no es renovarà cap prescripció, que l’ha de fer l’especialista en la visita de control i això s’està aconseguint. És qüestió de remar en el mateix sentit.

Una mesura senzilla per desburocratitzar seria ampliar el període màxim d’autorització de medicació, per exemple, que pugui ser d’un any i mig. 

11

Professió

El CoMB confia en PIMEC per negociar la millora de les condicions dels metges del sector privat

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) i PIMEC han col· laborat intensament els darrers mesos

per promoure una plataforma que permeti als metges autònoms col· le· giats al CoMB que fan activitat priva· da defensar i negociar els seus inte· ressos de manera col· lectiva davant de les entitats asseguradores i els grups hospitalaris amb l’objectiu de millorar les condicions d’aquests pro· fessionals que treballen per compte propi.

Aquest espai ha de servir per canalitzar les demandes de millores en les condicions de prestació dels serveis d’un col·lectiu que, els darrers anys, ha vist com la manca d’actualització dels seus honoraris, no tan sols ha precaritzat la seva activitat, sinó que amenaça la qualitat assistencial.

12

El CoMB i PIMEC van començar a treballar aquest projecte tan bon punt la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) va confirmar, a principis d’octubre, que les Directrius de la Comissió Europea sobre l’aplicació del dret de la competència de la Unió Europea als convenis col· lectius relatius a les condicions laborals de les persones que treballen per compte propi sense assalariats són aplicables també als professionals sanitaris que exerceixen la seva activitat en qualitat d’autònoms. A la pràctica, això ha suposat obrir una porta a la possibilitat de la negociació col· lectiva entre metges autònoms i entitats asseguradores i grups hospitalaris, ja que aquestes directrius avalen el dret dels professionals sanitaris a organitzar-se amb aquesta finalitat, amb l’objectiu de millorar les condicions de treball, sense que això impliqui infringir el dret de la competència.

El CoMB té com a funció essencial la defensa dels interessos de la profes· sió mèdica, així com vetllar per la qua· litat de l’acte mèdic i pel dret de les persones a la protecció de la salut. Cal recordar, però, que la legislació actual no permet als col· legis professionals actu· ar en representació dels seus col· legi· ats en negociacions col· lectives. No obstant això, el CoMB és sensible a la situació de precarietat dels metges del sector i ha confiat en PIMEC, institució que compta amb una àmplia experi· ència en l’àmbit de la negociació col· lectiva com a representant dels inte· ressos de petites i mitjanes empreses, així com de professionals autònoms.

PIMEC té, a més, especial expertesa en situacions que, com és el cas, re· quereixen resoldre posicions de do· mini que generen inferioritat de con· dicions per a alguna de les parts.

L’existència de situacions d’acumulació de domini en certs sectors va ser, precisament, la raó per la qual es van aprovar les directrius europees. En el cas de la medicina privada, el sector ha viscut els darrers anys un procés de concentració de l’oferta que ha donat lloc a grans diferències entre el poder negociador que ostenten, d’una banda, les entitats asseguradores i grups hospitalaris i, de l’altra, els professionals a títol individual. Els metges autònoms que treballen en aquest sector depenen únicament del seu treball i estan subjectes a les condicions que marca la part que es troba en posició de domini.

En la mesura que aquestes condicions impliquen més precarització per al professional, es fa més difícil també garantir la correcta prestació del servei i, per tant, la qualitat assistencial. 

Professió

Presentació d’AMAPRI, l’associació que defensarà els interessos dels metges autònoms

Més informació de l’Associació de Metges de l’Activitat Sanitària Privada (AMAPRI):

L’Associació de Metges de l’Activitat Sanitària Privada (AMAPRI) està oberta a professionals i societats que estiguin col·legiats a Catalunya i que desenvolupin la seva activitat al sector de provisió privada.

E

l CoMB va acollir, el 25 de gener, la presentació de l’Associació de Metges de l’Activitat Sanitària Privada (AMAPRI). L’associació neix amb l’objectiu d’aglutinar els professionals autònoms i les societats de l’activitat sanitària privada per tal de promoure i defensar els interessos dels professionals i la millora de les condicions en què presten els seus serveis. Aquest objectiu porta implícita una altra gran prioritat de l’associació: la defensa de la qualitat assistencial.

AMAPRI s’ha constituït de la mà de PIMEC, institució que compta amb la

confiança del CoMB, atesa la seva àmplia experiència en l’àmbit de la negociació col· lectiva com a representant dels interessos de petites i mitjanes empreses, així com de professionals autònoms.

La presentació es va fer en el marc d’una jornada informativa, que va comptar amb experts de PIMEC, sobre com afrontar la negociació col· lectiva d’honoraris de metges amb pràctica privada, a partir de les noves Directrius europees sobre l’aplicació del dret de la competència de la Unió Europea als convenis col· lectius relatius a les persones que treballen per compte propi

sense assalariats. Van participar el president del CoMB, Jaume Padrós; el president de PIMEC, Antonio Cañete; la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe; el director de l’Assessoria Jurídica del CoMB, Ignasi Pidevall; el secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, el president de la Secció Col· legial d’Assegurança Lliure del CoMB, Pere Torner, i la responsable de Socis Col· lectius de PIMEC, Pilar Mínguez.

L’associació ha celebrat la primera assemblea oberta tant a socis com a no socis, el 22 de febrer, a la seu de PIMEC. 

13

Professió

La perspectiva dels metges sobre el pla de desplegament de l’atenció integrada a les residències de gent gran Com encaixem els metges de residències, que som els que habitualment fem l’atenció directa, en el pla de desplegament de l’atenció integrada a les residències de gent gran?

A

rran d’una roda de premsa on els consellers de Salut i de Drets Socials, Albert Balcells i Carles Campuzano, van anunciar que l’atenció directa de les persones que viuen en residències de gent grant (RGG) la farien els metges d’atenció primària, el CoMB va organitzar una sessió informativa, el passat 19 de desembre, per aclarir dubtes sobre la implantació d’aquest nou model, a desenvolupar al llarg del 2024. Van participar la directora general de Planificació i Recerca en Salut, Aina Plaza, i el director de l’Estratègia d’Atenció Integrada, Jordi Amblàs.

Tots estem d’acord què cal canviar la manera de fer les coses, per tal com la població ha canviat molt des dels inicis del Programa Vida als Anys, però la manera d’aterrar aquest canvi pot variar molt segons si es compta amb tots els actors sense excepció o no en funció dels recursos disponibles i necessaris.

Des de la perspectiva dels metges que hi treballem fent atenció directa, i que no formem part d’equips d’atenció primària, vam destacar que hi ha quatre variables que dificulten la integració:

14

El canvi demogràfic. L’envelliment de la població implica més síndromes geriàtriques, més polifarmàcia, més fragilitat, multimorbiditat i dependència. En definitiva, molts dels usuaris tenen més complexitat, especialment de cures. Les residències concentren pacients amb perfil de llarga estada sociosanitària, amb tot el que això comporta. L’envelliment de la població inclou també els professionals i la crisi demogràfica professional, alertada de fa anys fa que no hi hagi els professionals necessaris per cobrir les necessitats i garantir relleus.

La diversitat de recursos al territori.

Tant en l’àmbit residencial com d’atenció intermèdia, la variabilitat és molt gran, així com en relació amb els diferents sistemes d’integració d’aquests àmbits.

La diversitat de formacions dels met· ges de RGG. Cal garantir una formació i nivell competencial adequat per atendre els pacients residencials.

Les diferències contractuals i d’ocupa· ció horària de cada professional. Molts metges de RGG treballen a temps parcial des de fa molts anys, per tant, són experts i referents d’aquestes persones.

Sovint ho fan amb contractes a temps parcial o autònoms, alguns parcialment jubilats, cobrant molt poc —ja que és un dels pitjors convenis col· lectius de l’estat— i estant localitzables 7 dies x 24 hores. En el context de manca de professionals, el sistema no pot prescindir-ne de cap manera.

Després d’un debat intens, on es van poder expressar totes les inquietuds dels metges, finalment va quedar clar que el procés d’integració dels metges de residències als EAP es farà estudiant cas per cas, amb un “vestit a mida” i sempre de manera voluntària, ja que no “sobra” cap professional, i menys amb l’expertesa adquirida al llarg dels anys i el vincle amb els seus pacients. Es començarà la integració amb els centres que han demostrat bones pràctiques. Cal fer un diagnòstic acurat territorial i consensuar el millor pla d’implantació progressiva, segons els recursos existents. Cal un llenguatge informàtic compatible i un accés efectiu a Estació Clínica d’Atenció Primària (ECAP). Cal concretar, agilitzar i extremar la col· laboració amb els recursos intermedis de cada territori com a clau de volta de sostenibilitat del sistema de salut. Per altra banda, es va trobar a faltar algun representant de drets socials a la sessió.

Des del CoMB, sempre estarem disposats a col· laborar en la capacitació i formació dels professionals i estarem amatents davant de qualsevol problema o conflicte que es pugui produir. Seguirem atentament la implantació del pla de desplegament en els propers mesos. 

Anna Olivé i Torralba,

vicepresidenta de la Secció de Metges de Residències Geriàtriques i vocal del CoMB

Professió Decàleg complet:

Decàleg sobre la salut i el cànnabis l’Hospital Clínic, Eduard Vieta, que va destacar el valor de l’estudi internacional en el qual va participar el seu equip: “un estudi realitzat a partir de cent metaanàlisis d’assajos clínics i estudis observacionals que ofereix dades científiques molt sòlides i exemptes d’ideologia”. Vieta va recordar que els resultats de l’estudi porten a recomanar polítiques que restringeixin l’accés al cànnabis als adolescents i joves fins als 25 anys”.

L

a Junta de Govern del CoMB va presentar a finals de gener el De· càleg sobre la salut i el cànnabis, un posicionament en què s’adverteix sobre els danys en la salut associats al consum de cànnabis i s’alerta dels riscos potencials que la creixent disponibilitat d’aquesta substància pot comportar per als joves, amb danys que poden afectar-ne greument la salut mental i el rendiment cognitiu.

El decàleg també fa èmfasi en el risc que suposen, d’una banda, la baixa percepció que existeix a la societat sobre els danys que pot causar aquesta substància —amb concentracions cada vegada més elevades de delta-9-tetrahidrocannabinol (THC)— i, de l’altra, la conseqüent banalització del seu consum. Per aquest motiu, el CoMB es posiciona demanant actuacions enèrgiques i decidides pel que fa a la comunicació dels riscos i a l’enfortiment de la legislació per evitar el consum de cànnabis en adolescents i joves, així com en dones embarassades i conductors.

Aquest nou decàleg del CoMB referma el posicionament que ja es va recollir en un document de posició anterior, de novembre de 2021, i incorpora les darreres evidències aportades per l’estudi internacional Balancing risks and benefits of cannabis use: umbrella review of me· ta-analyses of randomised controlled

trials and observational studies, publicat a la revista The British Medical Journal l’agost de l’any passat i en el qual van participar investigadors de l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS.

DEBAT AMB EXPERTS AL COMB Recentment han transcendit algunes informacions sobre la intenció del Govern de l’Estat de regular el cànnabis amb finalitats terapèutiques i algunes veus polítiques també han demanat legalitzar-ne l’ús recreatiu.

En aquest context, el Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) va organitzar, el 29 de gener, una sessió amb posterior debat amb l’objectiu de posar sobre la taula les darreres evidències i dades disponibles sobre l’ús del cànnabis i els seus efectes en la salut. El debat va ser presentat pel president del CoMB, Jaume Padrós, i va ser conduït i moderat per l’especialista en Psiquiatria infantil i juvenil de l’Hospital Clínic i vocal de la Junta del CoMB, Rosa Calvo, i per la pediatra, adjunta UCIP i direcció mèdica de l’Hospital Sant Joan de Déu i vocal de la Junta del CoMB, Iolanda Jordan.

La sessió va incloure tres ponències de la mà d’experts. En primer lloc, va intervenir el cap de servei de Psiquiatria de

A continuació, el cap de secció de Psicologia i Consultes externes de la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital Sant Joan de Déu, Josep Matalí, va recordar que, actualment, l’edat d’inici del consum de cànnabis a Catalunya se situa en 14 anys (12,9 anys entre els pacients que arriben a la unitat d’addiccions) i que, entre les principals raons per començar, els adolescents esmenten que busquen combatre l’angoixa, emocions negatives o evitar el rebuig social. Matalí va alertar que els efectes del cànnabis s’acaben traduint també en abandó escolar i pitjors expectatives de vida futures.

El darrer participant va ser el catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra, Rafael Maldonado, que va insistir en la necessitat de separar completament l’ús lúdic i l’ús medicinal i de no generar confusió entre el cànnabis com a medicament i la planta del cànnabis.

Va recordar que, actualment, trobem medicaments que contenen cannabinoides en dosis controlades per a esclerosi múltiple i epilèpsia refractiva i que, amb menys evidència, s’estan utilitzant per a dolor crònic i com a antiemètic.

Com a cloenda de l’acte, el metge del Servei d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron i vocal de la Junta del CoMB, Oriol Mirallas, va fer la lectura del Decàleg sobre la salut i el cànnabis del CoMB. 

15

Professió

Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària manda generalitzada de formació en català, els professionals destaquen com a principals obstacles la manca de temps i d’ofertes adequades a la seva disponibilitat. Destaca que l’ús del català és més freqüent en les interaccions amb companys que amb els pacients i es constata que els metges catalanoparlants canvien sovint d’idioma amb els companys quan hi ha algú que parla castellà.

C

onèixer quins són els coneixements i hàbits lingüístics dels metges i metgesses que exerceixen a Catalunya, així com les seves necessitats i actituds en relació amb la formació i l’aprenentatge de la llengua catalana, ha estat l’objectiu de l’enquesta que el Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC), va realitzar fa uns mesos entre els col· legiats de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Conèixer la realitat i identificar les necessitats és imprescindible per adequar l’oferta formativa adreçada al col· lectiu mèdic, sempre amb l’objectiu final de millorar la qualitat de l’assistència sanitària. La mostra va estar formada per un total de 1.313 metges i metgesses: el 58,6 % procedent de Barcelona: el 20, 8 %, de Girona, el 14,6 %, de Tarragona i el 6 %, de Lleida.

D’acord amb l’anàlisi de les dades recopilades, es pot concloure que els metges nascuts a altres comunitats de l’Estat tenen, en general, bones habilitats en català, mentre que els metges provinents de la Unió Europea (UE) i els extracomunitaris en tenen en menor mesura. Aquests darrers mostren una força bona predisposició per aprendre la llengua. Malgrat la de-

16

Pel que fa a la situació demogràfica, en 10 anys, la proporció de metges nascuts a Catalunya ha disminuït del 64 % al 57 % mentre que la de metges nascuts a l’estranger ha augmentat del 17,5 % al 24,5 %.

Quant a la llengua familiar, la majoria dels enquestats va assenyalar que la seva primera llengua parlada a casa durant la infància va ser el castellà (52,2 %), mentre que el català va ser la llengua principal per al 37,6 %. En les franges d’edat més joves, amb més nascuts fora de Catalunya, s’observa un major ús del castellà (54,5 %), sent aquest considerat molt sovint com a llengua materna.

Pel que fa al coneixement de català i castellà, s’indica que més del 99 % dels col· legiats dominen el castellà (entendre, llegir, parlar i escriure), mentre que el 87 % tenen habilitats passives en català (entendre i llegir), el 69,1 % el saben parlar i el 61,4 % el saben escriure.

Respecte a la formació en llengua ca· talana, un quart dels metges nascuts a l’estranger no coneixien l’oficialitat del català en arribar a Catalunya. Destaca que els metges procedents de països extracomunitaris mostren un elevat interès per aprendre català (80 %), seguits pels nascuts a la UE (55,7 %) i pels de la

resta d’Espanya (50,4 %). La manca de temps (29,7 %) i la manca d’oferta adequada (14,6 %) són els principals motius esgrimits per no haver realitzat formació en català, a banda del 47,8% d’enquestats que afirmen que el van aprenent amb el dia a dia, sense necessitat de fer-ne cap curs.

Pel que fa a l’ús del català en l’àmbit laboral, els col· legiats de Barcelona són els que menys utilitzen l’idioma (45,6 % en l’atenció als pacients i 56,2 % entre companys). En les interaccions escrites, com ara històries clíniques (44,4 %) i informes mèdics (46,4 %), és on es fa un menor ús del català. Els metges castellanoparlants perceben majoritàriament que els seus companys catalanoparlants canvien d’idioma quan els senten parlar castellà: el 78 % afirmen que això passa sovint o sempre.

El CCMC considera que per donar resposta efectiva a les necessitats de formació, caldria oferir un mínim de 1.600 places, només per donar resposta als metges que arriben cada any d’altres països.

EINES PER MILLORAR LES COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES El Col· legi de Metges de Barcelona, mitjançant l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) ha posat a l’abast dels metges procedents de fora de Catalunya que s’incorporen al sistema sanitari, el curs d’Iniciació a la llengua catalana i el curs Exercir dom a metge a Catalu· nya. Què cal saber?. Per altra banda, el col· legi també ha impulsat el projecte de voluntariat Parelles lingüístiques. 

Professió Més informació:

Domini de les habilitats lingüístiques en català i castellà dels metges/esses que treballlen a Catalunya

99,6 % 87,6 %

99,7 % 87 %

99,3 %

98,8 % 69,1 %

61,4 % Castellà Català

L’entén

El sap llegir

El sap parlar

El sap escriure

Llengua assistencial, segons franjes d’edat

22,9 % 12,9 %

41 ,4 %

10,4 % 19,7 %

38,7 %

27,4 %

33,7 %

26,1 %

26,6 % 42 %

32,6 %

31,2 % 20,5 %

30,2 %

Menys de 30 anys

De 30 a 44 anys

21,8 %

En català Majoritàriament en català Majoritàriament en castellà En castellà

11 %

20,3 % 3,2 %

17,6 %

De 45 a 59 anys

60 anys o més

Total

Altres llengües

Dades: Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària. CCMC.

Què ens diu l’enquesta? ls metges nascuts a altres comunitats de l’Estat tenen bones habilitats lingüístiques en català (sobretot, pel que fa a E comprensió). Els metges de la UE i extracomunitaris en tenen en menor mesura, però aquests darrers manifesten una elevada predisposició a aprendre la llengua.

Els metges parlen més català amb els companys que amb els pacients.

Els metges catalanoparlants canvien molt sovint de llengua davant de metges que parlen castellà.

La majoria dels professionals nascuts fora de Catalunya no mostren problemes pel fet que companys i pacients els parlin en català.

A les demarcacions de Girona i Tarragona és on els metges empren més el català.

Un de cada quatre metges nascuts a l’estranger no coneixien l’oficialitat del català en arribar a Catalunya. ls metges volen millorar el seu nivell de català, especialment el vocabulari de l’àmbit mèdic, però demanen una E oferta que s’adapti a les seves necessitats i horaris.

17

La salut del metge Vídeo de l’acte:

25 anys del PAIMM al servei de la salut dels metges i de la qualitat assistencial

E

l Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), que gestiona Fundació Galatea, va néixer fa 25 anys i ha esdevingut un referent nacional i internacional. La celebració del 25è aniversari va tenir lloc el passat 16 de novembre al Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB). Va ser l’ocasió per reunir, donar la paraula i fer un reconeixement a professionals que, durant aquest quart de segle, han estat peces fonamentals en la construcció i la consolidació del programa.

El PAIMM es va impulsar com un projecte pioner que, amb els anys i gràcies a l’esforç i l’excel· lència de molts professionals que hi han pres part, ha guanyat prestigi i ha esdevingut un referent nacional i internacional. Impulsat en els seus inicis per la Junta de Govern del CoMB, el programa de seguida va ser compartit per la resta de col· legis de metges catalans i, més endavant, també reproduït pels col· legis de l’Estat. A Catalunya, fins a vuit professions sanitàries han acabat posant en marxa programes similars al PAIMM, sota el paraigua conjunt de la Fundació Galatea.

Prop de 3.300 metges de tot Catalunya han estat atesos dins del programa des dels seus inicis fins ara. El PAIMM ofereix diversos recursos assistencials (unitat d’acollida, unitat d’ingrés, hospital de dia, atenció ambulatòria, etc.) que es presten a la Clínica Galatea i que reben el finançament del Departament de Salut.

El president del Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC), Josep Vi· laplana va inaugurar l’acte de celebració del 25è aniversari apel· lant als valors del professionalisme mèdic, “amb els

18

quals entronca el PAIMM i que són la raó del seu èxit” i, tot seguit, el president del CoMB, Jaume Padrós (3), un dels principals impulsors del PAIMM en els seus inicis, llavors com a secretari de la Junta de Govern del CoMB, va recordar que els col· legis de metges són els garants de la bona praxi davant la societat i que el PAIMM va néixer com un instrument de control de l’exercici per garantir la seguretat clínica. També va intervenir a l’acte commemoratiu a través d’un vídeo la psicòloga clínica i professora emèrita de la Universitat de Londres, Jenny Firth-Cozens, que en els inicis del PAIMM, va aportar la seva experiència i assessorament en temes lligats a la salut dels professionals.

El catedràtic de Psiquiatria de la Uni· versitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’equip creador del PAIMM, Miquel Casas, va fer un recorregut per totes les persones que van protagonitzar els inicis del programa i va destacar la col· laboració del Departament de Salut, de l’Hospital Vall d’Hebron i dels laboratoris Almirall, a l’hora de posar-lo en marxa.

ASSOLIMENTS I REPTES DEL PAIMM En dues taules rodones, moderades pel secretari del CoMB, Gustavo Tolchinsky, es van analitzar, d’una banda, els assoli· ments del PAIMM i, de l’altra, els reptes de futur. A la primera taula (1), el psiquiatre i director mèdic de la Clínica Galatea, Eugeni Bruguera, va destacar la confiança que, amb els anys, ha generat el programa entre els professionals. La infermera Montserrat Mar· tínez, que fou supervisora d’Infermeria de la Clínica Galatea als inicis del

PAIMM, va recordar com es van imaginar i adequar tots els espais i va destacar el gran pas que va significar, dos anys més tard, obrir el programa als professionals d’infermeria (Programa Retorn). La metgessa i responsable de la unitat d’acollida del PAIMM, Carme Bule, va insistir en el canvi que ha representat passar d’una demanda bàsicament forçada o induïda, a una demanda que en l’actualitat és voluntària en el 98 % dels casos. L’expresident del Consejo General de Colegios de Médicos (CGCOM) i coordinador de la xarxa PAIME fins al 2020, Serafín Romero, va afirmar que “l’existència del PAIME és un motiu que justifica, per si sola, la col· legiació obligatòria dels metges”.

La segona taula (2) va posar la mirada en el futur. La psiquiatra i cap del Servei de la Clínica Galatea, Dolores Braque· hais, va apuntar alguns dels reptes més imminents que cal abordar i va destacar que és necessari aconseguir una relació més fluïda entre el PAIMM i els serveis de salut laboral de les organitzacions sanitàries. La metgessa i referent del PAIMM al Col· legi de Metges de Girona (COMG), Carolina Roig, va incidir en la necessitat de fer més difusió i promoció del programa. En representació del Departament de Salut, va intervenir el director del Pla de Salut Mental i Addiccions, Joan Vegué, que va destacar “el rigor, l’originalitat i l’ètica” del PAIMM. La vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet, va tancar aquesta taula, tot destacant la importància de seguir treballant per combatre l’estigma i per consolidar la prevenció.

Finalment, es van exposar dos dels projectes iniciats per la Fundació Galatea,

La salut del metge

3

1

4

2 que dirigeix Antoni Calvo. En primer lloc, la psicòloga i coordinadora de formació i promoció de la salut de la Fundació, Marta López, va presentar el projecte de l’Espai Galatea, un recurs que oferirà a Barcelona activitats formatives i d’intervencions col· lectives i l’ampliació de les consultes externes de la Clínica Galatea. L’altre projecte és la Càtedra Galatea de la UAB, que va presentar el catedràtic de Psiquiatria de la UAB, An· toni Bulbena.

RECONEIXEMENTS PERSONALS La jornada commemorativa dels 25 anys del PAIMM va fer un reconeixement es· pecial a tres persones que han estat cabdals al llarg de la història del programa: Antoni Arteman (5), primer director de Fundació Galatea; el catedràtic Mi· quel Casas (4), i el fins fa poc responsable de relacions institucionals d’Almirall, Ignasi Martí.

5

Van tancar i acomiadar la jornada el president de Fundació Galatea, Miquel Vilardell, i el conseller de Salut, Manel Balcells. Vilardell va agrair al Departament de Salut que cregués en el projecte des del principi i als col· laboradors com Almirall, Mutual Mèdica o Assis· tència Sanitària, el seu suport econòmic. El conseller de Salut, Balcells, va cloure l’acte i es va referir al PAIMM com una història d’èxit. 

Inauguració de l’Espai Galatea

L

’Espai Galatea va començar a funcionar el passat com un nou projecte liderat per la Fundació Galatea.

Aquest nou dispositiu té com a objectiu principal integrar les intervencions preventives de la Fundació Galatea amb les assistencials de la Clínica Galatea, les quals formen part dels programes d’atenció integral a la salut mental dels

professional de la salut malalts. Mitjançant la coexistència en un mateix espai, es busca potenciar les sinergies entre els abordatges preventius i assistencials, així com fomentar la col· laboració entre els professionals que els duen a terme.

Amb la creació de l’Espai Galatea, ubicat al carrer de Craywinckel 12, la Fundació

augmentarà la seva oferta d’activitats formatives i intervencions en equips i organitzacions. Simultàniament, es durà a terme una ampliació de les consultes externes de la Clínica Galatea. Aquest espai, proporcionarà als professionals nous espais destinats a l’assistència, la trobada, el suport i l’intercanvi d’experiències. 

19

Professió

Enquesta del CoMB sobre l’homologació d’especialitats cursades a països extracomunitaris

L

a lentitud en els procediments d’homologació dels títols de metge especialista expedits a països extracomunitaris per part del Ministeri de Sanitat i les dificultats administratives associades són una de les principals preocupacions que la Secció de Metges amb Formació Extracomunitària trasllada des de fa temps a la Junta de Govern del CoMB. Amb l’objectiu de conèixer més a fons la situació, el Col· legi va dur a terme, durant el darrer trimestre de 2023, una enquesta adreçada als metges col· legiats amb formació de grau cursada fora dels països comunitaris amb una edat inferior als 70 anys i que no haguessin fet el MIR. Més de 900 col· legiats van participar en l’enquesta.

EL 55 % DELS METGES AMB ESPECIALITAT NO HOMOLOGADA QUE

TREBALLEN EN L’ÀMBIT DE LA SEVA ESPECIALITAT HO FAN AL SECTOR PÚBLIC Els resultats mostren que el 87 % dels metges enquestats tenen títol d’especialista expedit al país d’origen, però únicament el 13,6 % d’aquests han estat homologats pel Ministeri de Sanitat, després d’un tràmit que ha durat una mitjana de 5 anys. És significatiu assenyalar que només el 56 % dels professionals que afirmen tenir un títol d’especialista extracomunitari han iniciat el tràmit d’homologació i que el 44 % restant ja ni tan sols ho han intentat.

La pràctica totalitat dels col· legiats que no tenen el seu títol d’especialista homologat exerceixen la medicina i, d’aquests, el 86 % ho fan en l’àmbit de la seva especialitat. Els resultats també han permès constatar que prop del 55

% d’aquests metges afirmen que tre· ballen al sector sanitari públic (19 % a l’Institut Català de la Salut-ICS i 35 % al SISCAT) i un terç d’aquests fa més de tres anys que hi treballen (amb un percentatge similar al sector privat). La prestació de serveis en àmbits d’especialitats mèdiques per part de metges que tenen pendent l’homologació de la seva especialitat és una situació que sembla, doncs, consolidada al nostre sistema sanitari.

OBSTACLES I LENTITUD DELS PROCESSOS D’HOMOLOGACIÓ El tràmit administratiu per a l’homologació dels títols de metge especialista avalua, en primer lloc, l’equivalència de la durada de la formació acreditada pel metge amb la durada exigible a la UE, en el que s’anomena Informe de

Perfil dels metges enquestats amb formació extracomunitària Tenen títol d’especialista expedit a país extracomunitari

Tenen el títol homologat

12,8 %

13,6 %

Sí

87,2 %

No Mostra de 931 metges enquestats

20

No n=931

Sí

Exerceixen la medicina

4%

96 %

86,4 %

Sí n=812

No

n=702

Professió

Comprovació Prèvia i, un cop superada aquesta, s’avalua l’equivalència

de

continguts entre els programes amb l’emissió

d’un

informe

del

Comitè

d’Avaluació.

L’enquesta del CoMB posa de manifest que l’equivalència de durada només es compleix en el 46 % de les sol· licituds (es compleix menys en especialitats quirúrgiques i en la de Medicina Familiar i Comunitària i amb més freqüència a les d’Oftalmologia, Anestesiologia i Reanimació i Dermatologia).

Un cop superada l’avaluació de l’equivalència de durada, el Comitè d’Avaluació desestima el 41 % dels expedients entenent que les diferències de contingut entre el programa de formació aportat i l’exigit a Espanya són “insalvables”. Pel que fa a la resta de metges que sí compleixen el requisit d’equivalència de durada, el 26 % han de superar un període de formació complementària de 9 mesos, el 18,4 % han de completar un període de pràctiques avaluades de 3 mesos i el 8,7 % han de superar una prova teòrica-pràctica i unes pràctiques de 3 mesos.

Treballen en l’ambit de la seva especialitat

NOVA RECOMANACIÓ DE LA COMISSIÓ EUROPEA Recentment, la Comissió Europea (CE) ha publicat la Recomanació (UE) 2023/2611, de 15 de novembre de 2023, relativa al reconeixement de les qualificacions dels nacionals de tercers països.

En aquesta Recomanació, s’efectuen un seguit d’orientacions destinades a sim· plificar i accelerar el reconeixement de les capacitats i qualificacions de nacionals de tercers països per part dels Estats membres, amb la finalitat que el mercat de treball de la UE resulti més atractiu i que s’hi faciliti la integració d’aquests professionals. Les recomanacions de la UE no són vinculants, però, en aquest cas, es posa el focus en les mancances de personal qualificat al mercat de treball de la UE, amb especial atenció a les professions sanitàries.

talent en un escenari de manca de metges especialistes. Avui i en el futur immediat, els metges amb formació extracomunitària són un actiu valuós en el manteniment del sistema sanitari català i és necessari promoure les condicions perquè les seves competències i qualificacions siguin objecte d’una avaluació rigorosa i de reconeixement.

La Junta del CoMB considera que el re· coneixement de les competències i qualificacions dels metges amb formació mèdica especialitzada és un poderós mecanisme d’atracció i retenció del

El Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) també coincideix en la necessitat d’ajustar els procediments de reconeixement de títols de metge especialista extracomunitaris a les recomanacions europees i, en aquest sentit, demana a les administracions sanitàries que destini els recursos necessaris per agilit· zar la resposta a les sol· licituds d’homologació i per simplificar-ne els procediments. D’altra banda, proposa introduir les modificacions normatives que permetin avaluar, més enllà del requisit de l’equivalència de durada de la formació, les competències adquirides pels professionals, així com sistemes de supervisió, formació i avaluació de les capacitats dels metges formats fora de la UE que, mentre tenen pendent la resolució de la sol· licitud d’homologació, estan incorporats a la pràctica professional. 

Àmbit de treball de la feina principal

Anys que fa que treballen a la feina principal

CONSIDERACIONS I POSICIONAMENT DEL COMB

14 % Sector públic

19,5 %

36,5 %

ICS

31,8 %

35,3 % SISCAT

45,3 % Sí No

31,8 %

Medicina privada

86 % n=674

n=580

1 any o menys Entre 1 i 3 anys Més de 3 anys

21

RCP

Responsabilitat Civil Professional per a un exercici amb seguretat i tranquil·litat

D

es de fa més de 25 anys, el Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) ofereix una Pòlissa de Responsabilitat Civil Professional (RCP) col· lectiva per als col· legiats dels quatre col· legis catalans. Aquesta pòlissa, que és d’adhesió voluntària, és la principal assegurança de responsabilitat professional de Catalunya.

Més informació de la Pòlissa de Responsabilitat Civil Professional:

Característiques destacades de l’assegurança de RCP

Dissenyada per respondre a qualsevol incident relacionat amb l’exercici mèdic, aquesta pòlissa té com a objectiu salvaguardar la seguretat dels metges i permetre’ls exercir la professió amb tranquil· litat.

La pòlissa vigent de RCP per als col· legiats està contractada amb la companyia asseguradora Relyens Mutual Insurance Sucursal a Espanya (abans denominada Sham) i és intermediada per Medicorasse, la corredoria d’assegurances del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB). 

• Cobreix indemnitzacions fins a 1.250.000 € per sinistre.

•D ona cobertura a l’atenció per deure de socors i també als actes mèdics realitzats en estades temporals a l’estranger -excepte EUA i Canadà- sempre que prèviament hagin estat comunicades i autoritzades per la companyia asseguradora.

• Inclou una prestació en cas de condemna d’inhabilitació profes· sional (renda mensual segons ingressos, fins a un màxim de 3.800 € al mes durant 30 mesos).

• En cas de reclamació, es tramita des del Servei de Responsabilitat Professional del CCMC i l’assessorament i defensa es fan de forma personalitzada per un equip propi d’especialistes en dret sanitari.

• Cobreix a partir de l’alta, amb retroactivitat il· limitada (si no existeix una pòlissa anterior).

• Pòlissa de primer tram. Sense franquícies: actua per molt reduïda que sigui la reclamació (possibilitat de contractar un segon tram).

• Pòlissa col· lectiva que agrupa més de 26.000 metges.

• Gestionada per un equip d’especialistes en dret sanitari.

Quotes pòlissa responsabilitat civil professional Quota estàndard

140,00 € / trimestre

Quota especialista en Medicina Familiar i Comunitària en centre públic

111,45 € / trimestre

Quota especialista en Pediatria en centre públic

111, 45 € / trimestre

Quota metge MIR (primer any natural de residència, des de l’inici de la residència fins al 31 de desembre d’aquell mateix any).

Gratuïta

Quota metge MIR

99,00 € / trimestre

Extensió Andorra

23,96 € / trimestre

22

Formació L’IFMiL posa en marxa la primera edició del postgrau d’atenció inicial a les urgències

D

urant l’octubre de 2023 i fins al juny de 2024, l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) organitza una formació específica de postgrau per acompanyar els metges i metgesses en la seva responsabilitat assistencial pel que fa a l’atenció inicial a les urgències.

La primera edició del postgrau compta amb la participació de 192 alumnes, tots ells professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS) que treballen tant a l’àmbit hospitalari com, sobretot, al de l’atenció primària, on l’atenció requereix unes habilitats que permetin actuar ràpidament, dur a terme una ràpida classificació de la gravetat i oferir unes cures inicials de qualitat.

Les urgències són situacions clíniques que poden provocar una alteració en l’estat de salut del pacient i, fins i tot, comprometre-li la vida. El seu pronòstic i magnitud depenen, en gran manera, de les mesures dutes a terme durant

l’atenció inicial, motiu pel qual és de gran importància tenir els coneixements que permetin fer la primera actuació diagnòstica i terapèutica.

participatives; tallers pràctics, per poder aprendre suport vital, sutures o el maneig de l’ecògraf, i pràctiques en centres.

El programa, que tindrà la durada d’un curs acadèmic, és una proposta molt ambiciosa en termes d’aprenentatge.

Combina material autoformatiu en línia, per tal que l’alumne pugui avançar sobre el temari al seu propi ritme; sessions amb experts, per contrastar la informació, resoldre dubtes, treballar en base a casos o fer dinàmiques

En les sessions pràctiques, els participants tenen l’oportunitat de consolidar els coneixements adquirits i fer rodatge amb altres experts. Participen en el programa el SEM i 8 hospitals de referència: Vall d’Hebron, Germans Trias i Pujol, Bellvitge, Viladecans, Arnau de Vilanova, Josep Trueta, Joan XXIII i Verge de la Cinta. 

Tres mil alumnes finalitzen els cursos de formació continuada

D

e setembre a desembre de 2023, l’IFMiL ha organitzat 17 accions formatives que han aconseguit finalitzar un gran nombre d’alumnes.

Durant el darrer trimestre de l’any, gairebé 3.000 alumnes han finalitzat i superat amb èxit els 12 cursos autoformatius i els 5 webinars que, amb el suport del Departament de Salut i en el marc dels projectes Next Generation, s’hi han programat.

Destaquen especialment cursos com Bases de pediatria, amb 554 alumnes; Diagnòstic i maneig de les al· lèrgies i

intoleràncies alimentàries, amb 331; Identificació i activació dels codis d’emergència a Catalunya, amb 241; Documentació clínica, amb 204; Detecció i atenció a la violència masclista, amb 196; L’atenció a la salut mental, amb 192; L’atenció al pacient en final de vida, amb 180; Abordatge del dolor crònic, amb 181; L’abordatge de la patologia osteoarticular, amb 160, o el curs de Coneixements essencials sobre Genètica per a la pràctica clínica, amb 110 alumnes.

Més informació:

Totes les formacions han assolit un altíssim nivell de satisfacció. Els alumnes han valorat especialment la qualitat dels continguts i formats, el nivell de coneixements dels docents i la facilitat i practicitat que suposen els nous formats interactius, que permeten que el participant es pugui formar còmodament i, alhora, de manera entretinguda i rigorosa. 

23

Cooperació Vídeo de l’acte:

Les Beques Bada 2023 donen suport econòmic a onze metges que es formaran en cooperació METGES BECATS EN LA 30A EDICIÓ Andrea Alemany Ortiz

• P rofessional Diploma in Tropical Medicine & Hygiene (London School of Hygiene and Tropical Medicine)

Ibrahim Bamanta

• Formació en Tècnica de PhacoEmulsificació a l’Hospital Navneet (Solapur, Índia)

Jesús Bollo Rodríguez

• Estada Formativa com a Docent a l’Hospital Thionck Essyl (Senegal)

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) va fer el lliurament anual de les “Beques Dr. José Luis Bada”, que tenen l’objectiu de promoure la formació mèdica en cooperació, en un acte que va tenir lloc a la seu col· legial, el passat 11 de gener, coincidint amb la jornada anual de la Secció de Metges Cooperants, dedicada a l’accés als me· dicaments.

L’acte va comptar amb la intervenció del director executiu de la campanya d’accés als medicaments essencials de Metges Sense Fronteres Internacional, Joan Tubau, qui va pronunciar la conferència “La inequitat en l’accés als medica· ments. Un risc real per a la vida dels més vulnerables”. Tubau va advocar per “generar tractaments, ja des de la R+D i els sistemes de producció, que no només es basin en els interessos de mercat, sinó que procurin posar el focus en les necessitats dels pacients i de les comunitats”.

El president de la Secció de Metges Cooperants del CoMB, Iñaki Alegría, i la

24

vocal de la Secció, Victòria Fumadó, van presentar la jornada, i van destacar que “per a la cooperació, no només cal bona voluntat, sinó també formació en l’excel· lència, motiu pel qual les Beques Dr. José Luis Bada tenen tanta importància”. La vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va cloure la sessió felicitant els becats i recordant “el compromís del CoMB durant 30 anys amb la formació dels professionals en cooperació”.

30a EDICIÓ DE LES ‘BEQUES BADA’ Les “Beques Dr. José Luis Bada” es lliuren des de l’any 1993 i atorguen suport econòmic a metges i metgesses per cursar formació de postgrau o fer estades formatives aplicables al camp de la cooperació internacional. El CoMB ha destinat a les Beques Bada, en les se· ves 30 edicions, 1.078.000 euros, dels quals se n’han pogut beneficiar 427 metges i metgesses cooperants. Pel que fa a aquesta trentena convocatòria, se’n van presentar un total de 13 sol· licituds, 11 de les quals han estat becades. 

Bartolomeu Raimundo Chongo

• Estada Formativa a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona)

Adoumbaye Djimtolna

• Especialitat en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (Université Joseph Ki-Zerbo, Ouagadougou, Burkina Faso)

Güendolina Fernández Fernández

• Màster en Salut Internacional i Cooperació (UAB)

Paula Madrid Garcia

• Màster en Salut Internacional i Cooperació (UAB)

Joan Martínez Campreciós

• Màster en Malalties Infeccioses (Universidad de Alcalá)

Anete Isabel Mendes Muxlhanga

• Màster en Investigació Clínica: Especialitat Salut Internacional (UB)

Gisela Hebe Petiti

• Màster de Formació Permanent en Medicina Tropical i Salut Internacional (UAM)

Alicia Sigrid Puy Penella

• Màster en Salut Internacional i Cooperació (UAB)

Activitat col·legial Preservació dels hospitals i centres sanitaris en zones en conflicte bèl·lic

Ready4Investment Com generar impacte en els inversors

L

’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB amb la col· laboració de Barcelona Activa i EIT-Health van organitzar, el novembre de 2023, la jornada Ready4Investment dedicada exclusivament als finalistes dels Fòrums d’Inversió Healthcare Barcelona 2023.

En la jornada, que es va dur a terme a la seu del CoMB, ponents de prestigi van presentar una sèrie de conferències dinàmiques amb l’objectiu d’ajudar els emprenedors a millorar les seves presentacions breus i a preparar altres aspectes rellevants per aconseguir inversió postpresentació.

La professora d’estratègia de comunicació, lideratge i neurociència aplicada d’ESADE Business & Law School, Katha· rine d’Amico, va abordar l’ús de la neurociència per crear una presentació breu excel· lent, estructurada i impactant. El CEO i cofundador de MOWOOT, emprenedor en Medtech i coach empresarial en el sector sanitari, Markus Wilhems, va compartir pràctiques clau per assegurar una inversió. Va subratllar la importància de mantenir la cultura empresarial mentre l’empresa creix, destacant que les persones en són valors fonamentals i l’equip n’és l’eix central. 

El 23 % del consum elèctric del CoMB ja prové d’energia neta gràcies a la instal·lació de plaques solars a l’edifici

L

a coberta de l’edifici del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) acull des del passat desembre una instal· lació de 520 metres quadrats de pla· ques solars que produiran l’energia neta necessària per cobrir fins al 23 % de les necessitats de consum elèctric de la seu col· legial. La instal· lació va començar a funcionar abans de Nadal i consta de 200 plaques de 550 wats cadascuna, el que suposa una potència fotovoltaica de tota la planta de 110 kW i una producció anual de 152.561 kWh, l’equivalent al consum mitjà de 43 llars catalanes (segons dades de l’Idescat).

L

a Junta de Govern del CoMB va emetre recentment un comunicat on reitera la seva posició a favor de la resolució pacífica dels conflictes, especialment en situacions de guerra, instant a protegir els dispositius i professionals sanitaris i a respectar els drets humans. Davant dels conflictes en regions com Ucraïna, Gaza, Iemen, Sudan, Turquia/Kurdistan i d’altres, el CoMB insta totes les parts involucrades a preservar els hospitals i centres sanitaris, així com la vida del personal mèdic i dels pacients. Recorda que els hospitals no haurien de ser objectius militars i insta a complir amb el Conveni de Ginebra. La Junta expressa el seu reconeixement als professionals de la salut que treballen en zones de conflicte i denuncia la situació en què es troben les persones atrapades en la guerra i la destrucció d’hospitals. El CoMB rebutja tot atac a la població civil en temps de guerra i demana als polítics que actuïn per donar resposta a aquesta situació. 

El consum energètic anual de l’edifici col· legial va ser, l’any 2022, de 732.723 kWh. Aquest consum suposa una re· ducció del 38 % en relació amb les xifres de 2009, any en què el CoMB va començar a monitorar les dades de consum energètic i a dissenyar i aplicar, de manera progressiva, tot un seguit de mesures de sostenibilitat. La tendència sostinguda de reducció del consum ha estat fruit d’un conjunt d’accions, com ara la millora de l’aïllament de l’edifici; la racionalització de l‘ús dels aparells de climatització, amb la substitució per unitats més eficients, o l’ús de tecnologia led, entre d’altres. A totes aquestes mesures, s’hi afegeix ara la producció d’energia neta per a l’autoconsum. 

25

Activitat col·legial Compareixença completa:

Compareixença de la Secció MIR i Metges Joves al Parlament de Catalunya Mar de Pablo va fer especial èmfasi en les dificultats dels metges residents per fer front a l’augment dels preus de l’habitatge i del cost de la vida (75 % no poden pagar un pis si no és compartit). Va subratllar també els desafiaments en conciliació laboral i, de manera especial, i la necessitat de vetllar per la salut física i mental dels residents, davant l’increment de metges joves atesos els darrers anys pels serveis de Fundació Galatea.

Des de la Secció MIR i Metges Joves del CoMB es van proposar diverses mesures per millorar la situació dels metges residents:

L

a presidenta de la Secció MIR i Metges Joves del CoMB, Mar de Pablo, juntament amb els membres de la secció, Marc Albiol i Eduard Prats, van comparèixer davant la Comissió de Jo· ventut del Parlament de Catalunya, el passat 28 de febrer, amb l’objectiu d’exposar la situació i els reptes als quals s’enfronten els metges en formació, així com la necessitat de millora de les seves condicions laborals.

Durant la compareixença, De Pablo va detallar les diferents fases del llarg camí que un metge ha de recórrer per arribar a l’etapa de metge resident, començant per l’accés a les facultats de Medicina, on les elevades notes de tall exigides són l’únic criteri tingut en compte per un sistema que “no permet avaluar la vocació ni altres competències”. La presidenta de la Secció MIR i Metges Joves del CoMB va recordar que l’elevat nivell d’exigència (i autoexigència) es manté al

26

• Priorització de l’anàlisi de la situació dels MIR. llarg de la formació de grau, la preparació de l’examen MIR, la tria d’especialitat i els anys de residència. De Pablo també va aprofitar per assenyalar el dèficit d’oferta de places de formació MIR de Catalunya, que, tot i tenir un milió més d’habitants que la Comunitat de Madrid, n’oferta un 10,7 % menys de places.

Una vegada dins del sistema sanitari, De Pablo va recordar que els metges residents es troben amb un entorn on sovint s’incompleix la jornada màxima de 48 hores setmanals establerta per l’ordenament jurídic i on el descans obligatori posterior a les guàrdies no sempre està garantit. A més, va destacar la discrepància entre el sou percebut i les hores treballades i les responsabilitats exigides als metges residents.

De Pablo també va destacar el greuge que suposa que les hores de guàrdia no es comptabilitzin en les cotitzacions.

• Planificació dels llocs de treball, segons les necessitats territorials i de les especialitats que es necessitin.

• Revisió de la legislació sobre la formació sanitària especialitzada quant a jornada, descansos i promoció de mesures de conciliació.

• Sistema efectiu de garantia de qualitat de la formació sanitària especialitzada (avaluació del material d’aprenentatge, desenvolupament de plans de gestió docent, inclusió de totes les activitats de formació dins la jornada laboral).

• Revisió del marc retributiu (condicions de cotització de guàrdies, millora del marc retributiu per tal que la jornada complementària a través de les guàrdies no suposi la major part del sou).

• Participació dels MIR en taules de treball relacionades amb salut. 

Activitat col·legial Vídeo de l’acte:

Nova sessió del GIPS: Tecnologia per a UCI i quiròfans ‘smart’

E

l Grup Interdisciplinari de Pro· fessionals vinculats amb la Sa· lut (GIPS) del Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) va organitzar, el passat 22 de febrer, una nova sessió del cicle ‘Cafè GIPS’, en aquesta ocasió dedicada als darrers avenços en tecnologia per a unitats de cures intensives (UCI) i quiròfans intel· ligents (smart). La jornada va tenir lloc a l’Hospital Doctor Josep Trueta de Girona. A més de l’hospital gironí, van col· laborar en l’organització de l’acte el Col· legi de Metges de Girona (COMG), la Universitat de Girona (UdG), Enginyers Industrials de Catalunya i l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB.

nada va ser moderada per l’enginyera biomèdica i coordinadora del grup de treball ‘Cafè GIPS’, Georgina Vidal, i va reunir professionals de diverses disciplines.

L’objectiu de la trobada també era promoure un espai per a la creació de xarxes entre professionals de diferents disciplines científiques i tecnològiques implicats en l’àmbit de la salut, tal com va recordar la presidenta de la comissió gestora del GIPS, Clara Prats.

• Rafael Máñez, cap de servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge, va presentar el projecte CRITIC-CONTAS IA, de l’Hospital de Bellvitge i el Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, centrat en el desenvolupament d’un entorn d’intel· ligència artificial que integra diferents sistemes de monitoratge i informació clínica i permet desenvolupar algoritmes intel· ligents que ajuden a la presa de decisions clíniques. El sistema serveix per aconseguir una alerta precoç per a la detecció i valoració d’un pacient amb risc d’empitjorament greu i té com a objectius reduir les estades a les UCI, evitar reingressos, millorar la qualitat i la seguretat de l’atenció al pacient crític i reduir la mortalitat.

Sota el títol Oportunitats i reptes en el disseny i execució de quiròfans i UCI Smart, la taula rodona central de la jor-

• Lluís Cantallops, professor d’arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va abordar les necessitats

de distribució d’espais a les UCI a través de l’exemple del disseny de les UCI de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Cantallops va destacar el repte de superar la manca d’espai d’uns hospitals, sovint antics, per a unes UCI que cada cop compten amb més equipaments i necessitat d’instal· lacions informàtiques, de climatització i d’electricitat.

• Carme Balagué, coordinadora del servei de cirurgia de l’Hospital Mútua Terrassa, va parlar dels quiròfans smart, completament funcionals i equipats amb eines intel· ligents. Va presentar un sistema específic per optimitzar la gestió dels programes quirúrgics i un sistema innovador de localització i monitorització dels malalts a temps real, a través de l’assignació d’un codi a cada pacient i de registres automàtics del recorregut efectuat pel mapa de l’àrea quirúrgica.

• Xavier Escayola, cap de l’àrea de bioenginyeria de l’Hospital Sant Joan de Déu, va presentar un circuit de planifi· cació i navegació quirúrgica multidis· ciplinar, on el pacient passa per la unitat de neuromodulació i es fa un mapejat no invasiu de la part transcranial. Escayola va posar èmfasi en el valor afegit que aporta la col· laboració i la creació de sinergies entre equips assistencials.

• Caterina Vidal, enginyera industrial i biomèdica i CEO de Biorem_biomedical engineering, va posar sobre la taula el concepte de quiròfan smart i la seva interpretació. Va destacar que es tracta d’un àmbit en evolució constant i que no tots els professionals, especialment quan són de diferents disciplines, entenen el mateix ni tampoc en tenen les mateixes expectatives. 

27

La Junta informa

L’Assemblea de Compromissaris aprova el pressupost de 2024 El president del CoMB també va avançar que el Col· legi dedicarà l’any 2024 a la figura del doctor Jordi Gol i Gorina.

ASSEMBLEA D’OCTUBRE

D

urant el darrer trimestre de l’any 2023, van tenir lloc les dues darreres sessions de l’Assemblea de Compromissaris. El president, del CoMB, Jaume Padrós, va exposar l’activitat col· legial dels darrers mesos i va destacar el paper i les aportacions del CoMB a les reunions de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat (constituïda després de la vaga dels professionals de la medicina del gener de 2023), a través de la participació de la vicesecretària, Sònia Miravet. Padrós també va incidir en la tasca de defensa i suport que, des del Col· legi i al llarg de tot l’any passat, es va fer de la millora de les condicions dels professionals que exerceixen la medicina al sector de l’assegurança lliure.

Per altra banda, Padrós va destacar les principals jornades i activitats desenvolupades al Col· legi i per les juntes comarcals, així com els premis i commemoracions: convocatòria de la 2a edició dels Premis a les millors pràctiques en conciliació al sector sanitari, els Premis a l’Excel· lència Professional i la primera edició del Premi Higea, així com la commemoració dels 25 anys de la creació del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM).

28

El tema central de l’Assemblea de Compromissaris celebrada el dia 19 d’octubre de 2023 va ser la presentació anual de resultats del Grup Med de 2022, a càrrec del conseller delegat del Grup Med, Albert Lluch, que va manifestar que els resultats de l’any 2022 van ser excepcionalment elevats, ja que responen a l’operació corporativa específica de la integració de Firmaprofesional al grup Logalty. Albert Lluch va recordar també que el Col· legi de Metges de Barcelona és propietari al 100% del Grup Med i, per tant, el grup d’empreses hi comparteix els mateixos valors i missió. Amb 304 empleats i una xifra total de 77.299 clients assolits l’any 2022, el Grup Med va aportar al CoMB més de 2,5 milions d’euros, un 6,3 % més que l’any anterior.

ASSEMBLEA DE DESEMBRE A la darrera assemblea de l’any, celebrada el dia 14 de desembre de 2023, la presidenta de la Comissió Executiva Delegada de la Junta de Govern del CoMB per al Programa de Protecció Social (PPS), Àngels Escorsell, va exposar les propostes del programa per a l’any 2024, entre les quals va destacar la implementació d’un suport d’atenció especialitzada per a fills i filles de 12 a 18 anys amb discapacitat; l’augment de l’import de l’ajut econòmic puntual per a dependència en els graus II i III i la continuació dels diversos ajuts i activitats que ofereix el PPS. Per la seva banda, el tresorer del CoMB, Jordi Aligué, va fer la presentació del

pressupost col· legial per a 2024. Els compromissaris van aprovar per unanimitat aquesta previsió d’ingressos i despeses, que es concreta, principalment, en l’accent social: a través dels programes d’atenció i ajuda als col· legiats (PPS i Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt, PAIMM) i de les bonificacions i exempcions de la quota general en els casos previstos. També és una prioritat la promoció de l’activitat col· legial (en els àmbits de la participació, la informació, la divulgació, la proximitat i la xarxa) i dels valors del professionalisme (amb programes de formació, innovació, recerca, emprenedoria i lideratge).

QUOTA COL·LEGIAL TRIMESTRAL PER AL 2024 La proposta de quota col· legial trimestral va quedar aprovada, amb una actualització inferior a l’augment de l’IPC respecte de l’any anterior:

• Quota col· legial ordinària 72,20 € + quota PPS 25 € = rebut de 97,20 €.

• Quota col· legial reduïda 36,10 € + quota PPS 25 € = rebut de 61,10 €.

BONIFICACIONS I EXEMPCIONS DE LA QUOTA COL·LEGIAL • 50 % per als metges en situació de necessitat social i per a metges joves (4 primers anys de col· legiació, dins dels 6 primers anys de llicenciatura).

• Exempció de quota: baixa per maternitat o paternitat, baixa superior a 90 dies, professionals que marxen a fer cooperació, aturats, jubilats i honorífics (metges amb més de 70 anys d’edat). 

29

Premis Excel·lència Professional 2023

LA FESTA DELS VALORS I L’EXCEL·LÈNCIA DE LA PROFESSIÓ El CoMB guardona 53 metges i metgesses i quatre equips assistencials amb els premis que reconeixen el compromís en l’exercici professional

M

és de 500 assistents van omplir l’Auditori AXA de Barcelona, el passat 27 de novembre, amb motiu de l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel· lència Professional. El Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) va reconèixer 53 metges i metgesses i quatre equips assistencials de Barcelona que han destacat per l’excel· lència, els valors i la qualitat en l’activitat professional.

Els Premis a l’Excel· lència Professional es concedeixen des de 2004 a criteri de jurats constituïts per metges i metgesses de reconegut prestigi i posen en va-

30

lor trajectòries basades en l’honestedat, el compromís, l’altruisme, la integritat, la feina ben feta i l’excel· lència. Al llarg de tots aquests anys, s’han premiat prop de 900 professionals i 45 equips.

Els guardons es van lliurar en sis àmbits diferents: medicina d’atenció hospitalària, medicina d’atenció primària, medicina d’altres àmbits assistencials, recerca biomèdica, educació mèdica i, a l’últim, humanitats, cooperació i gestió.

Així mateix, es van concedir quatre premis per a equips assistencials, per tal de reconèixer el lideratge i l’excel· lència dels metges que treballen en equip.

1

3

2

4

L’acte, que celebrava la seva 18a edició va retre homenatge a la figura del metge Albert Jovell (1), traspassat el 2013.

El vicepresident del CoMB, Jaume Se· llarès (2), va presentar una taula rodona sobre la figura i el llegat d’Albert Jovell, com a metge i com a malalt —va patir un càncer poc freqüent durant deu anys—, i sobre la seva intensa tasca i contribució en favor de donar valor a l’experiència del pacient. Al debat, hi van intervenir la directora de l’Àrea de Participació i Capacitació de Pacients de l’Hospital de Sant Joan de Déu i vídua del doctor Jovell, Dolors Navarro; el catedràtic de Medicina Interna de la Universitat Autònoma de Barcelona, Miquel Vilardell, i el president de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal· liatives, Jordi Trelis (3). Els ponents van destacar que Jovell va ser una persona avançada al seu temps i que fou “un metge bo i un bon metge”, que va saber posar l’afectivitat al centre de l’acte mèdic.

PRIMERA EDICIÓ DEL PREMI HIGEA El president del CoMB, Jaume Padrós (4), va presentar el lliurament de la primera edició del Premi Higea, que atorga la Junta de Govern del Col· legi, en una proposta oberta a tota la col· legiació, a una persona que, no essent metge o metgessa, hagi enaltit i treballat en favor dels valors del professionalisme mèdic. La cap del Departament de Premsa i Mitjans Externs del CoMB i secretària del jurat del Premi Higea, Marta Ciércoles, va revelar el nom de la guardonada d’enguany: la professora de Psicologia de la Universitat de Londres Jenny Firth-Cozens, experta investigadora i divulgadora en el camp de la salut mental i el benestar emocional dels professionals de la salut i col· laboradora del programa PAIMM des dels seus inicis. La professora Firth-Cozens va fer una breu intervenció en vídeo on va agrair aquest guardó.

Premis Excel·lència Professional 2023

Vídeo de l’acte:

LLIURAMENT DELS PREMIS A L’EXCEL·LÈNCIA La vicepresidenta del CoMB, Elvira Bis· be (5), va recordar que els Premis a l’Excel· lència Professional que atorga el CoMB són “l’expressió de l’agraïment a la dedicació, la bona disposició i l’exemple permanent que donen tots els guardonats”. Aquests premis, va recordar Bisbe, “els atorguen els mateixos companys, que veuen els premiats com a referents d’allò tangible i intangible de la professió”.

El secretari del CoMB, Gustavo Tolchinsky (6), va llegir l’acta del plenari de la Junta de Govern on es concedien els premis i Jaume Padrós, Elvira Bisbe i Jaume Sellarès van lliurar els guardons. En nom de tots els guardonats, el neurocirurgià de l’Hospital de Bellvitge, Andreu Ga· barrós (7), va expressar el seu agraïment per aquest premi. “La cordialitat, l’empatia i la compassió són inherents a la condició de metge i la bata no ens fa més grans ni més importants: és el compromís amb els pacients i amb la societat el que ens honora com a professionals”, va afirmar Gabarrós.

Jaume Padrós, en la cloenda de l’acte va felicitar els metges i metgesses guardonats: “Feu la feina ben feta i els vostres companys consideren que la feu de manera excel· lent”. Padrós també va recordar els professionals que van emmalaltir o que van perdre la vida a causa de la COVID-19 i va afirmar que “sense el sacrifici dels metges i metgesses no s’hauria pogut mantenir la qualitat del sistema sanitari en aquests temps d’incertesa, ja que la professió ho ha donat tot”. El president del CoMB va insistir que calen “canvis profunds i grans consensos que han de constituir el full de ruta per impulsar un pacte nacional que garanteixi el futur del nostre sistema sanitari”, amb una menció a la “feina que ja està feta” i plasmada en documents com les conclusions del III Congrés de la Professió Mèdica de Girona (Declaració de Girona) i el document 30 mesures per enfortir el sistema de salut, elaborat per un comitè d’experts després de la primera onada de la pandèmia. Finalment, Padrós va demanar als metges “continuar liderant i sent compromesos i humanistes, perquè això és el que espera la societat de nosaltres”. 

5

6

7

31

Premis Excel·lència Professional 2023

GUARDONATS AMB ELS PREMIS A L’EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL 2023

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Helena Bascuñana Ambrós • L licenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Física i Rehabilitació. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Campus Salut Barcelona.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Pere Beato Fernández • L licenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Víctor Català.

EDUCACIÓ MÈDICA

Maria Rosa Bella Cueto • L licenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Anatomia Patològica. Hospital Universitari Parc Taulí.

32

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Maria Mercè Albareda Riera

Montserrat Bernabeu Guitart

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Endocrinologia i Nutrició. Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi.

• L licenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Física i Rehabilitació. Fundació Institut Guttmann.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

RECERCA BIOMÈDICA

Immaculada Alegre Valls

Francisco Carmona Herrera

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP El Carmel.

• L licenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Obstetrícia i Ginecologia. Hospital Clínic de Barcelona.

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALSS

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Laia Alemany Vilches

Luis Carreras Berges

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Institut Català d’Oncologia i Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

• L licenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Nefrologia. Hospital Universitari de Bellvitge. Actualment jubilat.

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

María del Pino Alonso Ortega

Manuel Castellà Pericas

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Psiquiatria. Hospital Universitari de Bellvitge i Universitat de Barcelona.

• L licenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Cirurgia Cardiovascular. Hospital Clínic de Barcelona.

Premis Excel·lència Professional 2023

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Enric Castellet Feliu

Dani Figuerola Pino

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Hospital Universitari Vall d’Hebron.

• L licenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Endocrinologia i Nutrició. Fundació Rossend Carrasco i Formiguera.

EDUCACIÓ MÈDICA

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Isabel Català Costa

Antònia Flor Pérez

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Anatomia Patològica. Hospital Universitari de Bellvitge.

• L licenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Hospital Sant Joan de Déu.

Althaia Xarxa Assistencial Universitària Manresa.

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

RECERCA BIOMÈDICA

Francesc Xavier Clos Busquets

Francesc Formiga Pérez

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Mútua Asepeyo i Bayés Clínica.

• L licenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna.

Hospital Universitari de Bellvitge.

EDUCACIÓ MÈDICA

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Xavier Codina Puig

Sara Freixedas Bergés

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Pediatria i Àrees Específiques. Hospital General de Granollers.

• L licenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. EAP Penedès Rural Est i Oest.

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Joan Colom Farran

Andreu Gabarrós Canals

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Agència de Salut Pública de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

• L licenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Neurocirurgia.

Hospital Universitari de Bellvitge.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Maria Dolors Daura Llop

Montserrat Garcia Cors

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. ABS Sant Sadurní d’Anoia i consultori local de Torrelavit.

• L licenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Hospital General de Catalunya i Àptima Centre Clínic. Mútua Terrassa. Actualment jubilada.

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Montserrat Figuerola Batista

Carles Gener Turon

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna.

Institut Català de la Salut. Àrea Metropolitana Sud. Actualment jubilada.

• L licenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Sant Cugat del Vallès i Hospital Universitari Mútua de Terrassa.

33

Premis Excel·lència Professional 2023

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

RECERCA BIOMÈDICA

Josep Adolf Goday Arno

Daniel Martínez Laguna

• L licenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Radiodiagnòstic.

Hospital El Pilar. Grupo Quirónsalud.

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Sant Martí de Provençals.

EDUCACIÓ MÈDICA

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Araceli Griñó Guimerá

Lourdes Mateu Pruñonosa

• L licenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Terrassa Est.

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Elena Guardiola Pereira

Víctor Mayoral Rojals

• L licenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina del Treball.

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor. Hospital Universitari de Bellvitge.

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Mercedes Liras García

Luis Molina Ferragut

• L licenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. PADES SAP Delta Llobregat.

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Cardiologia. Hospital del Mar, Hospital de Barcelona (SCIAS) i Universitat Pompeu Fabra.

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

EDUCACIÓ MÈDICA

Àngels López Canela

Eva Montané Esteva

• L licenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina d’Urgències i Emergències. Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Farmacologia Clínica. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

EDUCACIÓ MÈDICA

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Joaquín López-Contreras González

Juan José Montero Alía

• L licenciat en Medicina per la Universidad Autónoma de Madrid. Especialista en Medicina Interna i en Malalties Infeccioses. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Campus Salut Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Josep Marinel·lo Roura • L licenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Angiologia i Cirurgia Vascular. Hospital de Mataró.

34

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Rocafonda.

RECERCA BIOMÈDICA

Carmen Muñoz Almagro • Llicenciada en Medicina per la Universidad de Navarra. Especialista en Microbiologia Clínica.

Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

Premis Excel·lència Professional 2023

ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Lydia Navarro Blasco

Isabel Soler Galera

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina del Treball. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Campus Salut Barcelona.

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Pediatria i Àrees Específiques. EAP Navàs-Balsareny.

RECERCA BIOMÈDICA

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Eugènia Negredo Puigmal

Luisa Sorlí Redó

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Interna. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de València. Especialista en Malalties Infeccioses.

Hospital del Mar. Parc de Salut Mar Barcelona.

RECERCA BIOMÈDICA

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Santiago Ramon y Cajal Agüeras

Josep Tarrés Olivella

• Llicenciat en Medicina per la Universidad de Zaragoza. Especialista en Anatomia Patològica. Hospital Universitari Vall d’Hebron.

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària i en Pneumologia. CAP Canaletes-Fontetes.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Yolanda Rando Matos

Rafel Toribio Galeote

• Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Florida Nord.

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Interna.

Hospital Universitari de Vic.

RECERCA BIOMÈDICA

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Carlen Reyes Reyes

Asunción Torrents Fernández

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de València. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Fundació IDIAP Jordi Gol i Gurina i EAP Sardenya.

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Cardiologia. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Actualment jubilada.

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Maria Eugènia Rigual Ros

Maria Jesús Torres Peinador

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Josep Bertran Miret i SAP Alt Penedès-Garraf.

• Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Dermatologia i Venereologia. Consulta privada.

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

EDUCACIÓ MÉDICA

Armand Rotllan Verdaguer

Ricard Valero Castell

• Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina del Treball i en Medicina Familiar i Comunitària. Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa.

• Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Especialista en Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor. Hospital Clínic de Barcelona.

35

Premis Excel·lència Professional 2023

EQUIPS ASSISTENCIALS GUARDONATS AMB ELS PREMIS A L’EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL 2023 EQUIP ASSISTENCIAL

EQUIP ASSISTENCIAL

EAP Poble Nou. Institut Català de la Salut

Institut Kaplan

• Responsable: Montserrat Verdú

• Responsable: Alejandro Lluch

EQUIP ASSISTENCIAL

EQUIP ASSISTENCIAL

Unitat de Cures Intensives Pediàtriques.

Hospital Universitari Vall d’Hebron. Institut Català de la Salut

Unitat de Diabetis. Hospital Clínic de Barcelona.

• Responsable: Joan Balcells

36

• Responsable: Marga Giménez

L’entrevista Entrevista completa:

Cristina Escardó, metgessa de família

“Tenir una relació amb el metge de família continuada en el temps salva vides: està demostrat i les dades són espectaculars”

C

ristina Escardó Font és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i treballa al consultori local de La Ràpita (Alt Penedès). Reflexiona sobre els valors i principis fonamentals que defineixen el que hauria de ser una atenció primària de qualitat.

La longitudinalitat és un principi bàsic de l’atenció primària. Per què és tan important?

La longitudinalitat és la relació continuada en el temps amb el pacient. Més enllà de tractar malalties, tractem persones i aquest coneixement tan proper, tan global i tan ampli de la persona ens permet identificar molt bé les seves necessitats i problemes i poder afinar millor determinats diagnòstics.

En un dels estudis més recents, fet a Noruega amb una mostra de 4,5 milions de pacients, es va demostrar que aquesta relació continuada amb el mateix metge de família, durant un mínim de 15 anys, redueix en un 30 % les visites a urgències; en un 28 %, les hospitalitzacions, i en un 25 %, la mortalitat.

Són dades espectaculars. Podem afirmar que la longitudinalitat salva vides.

L’accessibilitat és un altre concepte clau de l’atenció primària. Què vol dir exactament?

L’accessibilitat no vol dir que ens hagin d’atendre exactament el mateix dia que demanem la visita. No li podem demanar això a l’atenció primària, no és assu-

mible. El concepte d’accessibilitat es refereix al temps que passa entre el moment en què una persona fa una demanda de salut fins que aquesta li és resolta. Fa temps que a l’atenció primària es treballa amb unes agendes denominades “de programació per motius”, on està tot molt estandarditzat. Depèn de quin motiu es demani, l’administratiu de salut sap si la demanda és urgent i s’ha de visitar al dia o si es pot esperar dos o tres dies. A la nostra zona, a l’àmbit rural, tenim una accessibilitat molt alta, al 70-80 %, és a dir, que de cada deu persones que ens demanen una atenció, als cinc dies n’hem pogut donar cita a set.

Un altre concepte important és la inte· gració, és a dir, la coordinació entre di· ferents nivells assistencials (primària, hospitalària, sociosanitària, salut men· tal, etc.). És important que els metges de tots aquests àmbits ens reunim i ens coneguem. Al territori català s’acostumen a fer trobades per coordinar circuits, derivacions, decidir quines proves s’han de demanar primer, etc. Això mirem de tenir-ho bastant protocol· litzat. Però també ens trobem a vegades amb algunes especialitats hospitalàries que ens posen més entrebancs que d’altres a l’hora de derivar.

I pel que fa al circuit de les teleconsul· tes, s’han consolidat arran de la pan· dèmia?

Tot i que ja hi treballàvem, arran de la pandèmia han augmentat. És una manera de tenir l’especialista hospitalari a prop i accessible. Podem resoldre una demanda de salut concreta d’un pacient concret fent una teleconsulta amb un programa informàtic i no cal que l’especialista d’hospital acabi visitant el pacient.

La globalitat és un altre concepte im· portant a l’atenció primària. Inclou la prevenció, l’atenció comunitària, etc.

També fem tasques de prevenció i d’atenció a la comunitat, però el gran gruix és el malalt crònic. Un bon seguiment i control de patologies cròniques ens evitarà moltes complicacions en un futur. Si comparem els diferents àmbits assistencials amb un castell, l’atenció primària seríem la pinya del sistema sanitari: és molt important que estiguem forts i cohesionats, que treballem en equip i que tinguem inversions per sostenir aquest sistema sanitari.

Què li diries a un estudiant de Medi· cina per engrescar-lo a triar l’especi· alitat de Medicina de Família?

La Medicina de Família és l’essència de la medicina, tracta les persones en la seva globalitat, és propera i parla de tu a tu al pacient. L’acompanyem al llarg de la seva vida: tenim pacients des dels 15 anys fins al moment de la seva mort. 

37

El CoMB als mitjans Medicina privada

Web Mèdica Acreditada

Al desembre es va fer pública la creació d’una plataforma (1), que ha de permetre als metges autònoms col· legiats al CoMB que fan activitat privada defensar i negociar els seus interessos de manera col· lectiva davant de les entitats asseguradores i/o grups hospitalaris amb l’objectiu de millorar les seves condicions. El president de la Secció Col· legial de Metges d’Assegurança Lliure, Pere Torner (2), va fer declaracions sobre aquest i altres temes relacionats.

Al desembre, el programa “Planta Baixa” de TV3 va tractar el tema de l’augment d’intervencions i tractaments de medicina estètica, així com del creixent nombre de professionals que s’hi dediquen. A l’espai es va explicar la importància que tenen segells com Web Mèdica Acreditada per garantir la qualitat dels serveis que ofereixen aquests centres sanitaris.

Decàleg sobre la salut i el cànnabis

Enquesta sobre l’ús del català

COVID-19 i altres malalties infeccioses L’augment de casos de COVID-19, grip i virus sincicials al gener va provocar la reinstauració de l’ús de mascaretes als centres sanitaris i residències geriàtriques i va generar situacions de tensió assistencial, especialment en l’àmbit de l’atenció primària i als serveis d’urgències hospitalàries. El president del CoMB, Jaume Padrós, i el vicepresident, Jaume Sellarès (6), van reclamar poder facilitar la gestió de les baixes per IT de manera telemàtica i amb declaracions auto-responsables, tal i com es va fer durant la pandèmia, i els membres de la Junta de Govern del CoMB, Antoni Trilla (7) i Robert Güerri van facilitar informació i consells sobre els aspectes epidemiològics d’aquestes malalties i van recordar la importància de la vacunació per protegir-hi la població.

A finals de gener, el CoMB va organitzar la jornada “La salut i el cànnabis”, durant la qual es va presentar el “Decàleg sobre la salut i el cànnabis”, elaborat per la Junta de Govern del CoMB i en el qual s’alerta sobre la banalització del consum del cànnabis i s’hi insisteix en els danys associats. La psiquiatra i membre de la Junta de Govern del CoMB, Rosa Calvo (3), va fer declaracions a diversos mitjans de comunicació.

Al febrer es van fer públics els principals resultats de l’Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària, que ha estat elaborat pel Consell de Col· legis de Metges de Catalunya a través d’una enquesta que més de 1.300 metges i metgesses dels quatre col· legis catalans. El secretari del Col· legi de Metges de Barcelona, Gustavo Tolchinsky (5), va fer declaracions sobre aquest estudi a diversos mitjans de comunicació.

1. 21 de desembre, Europa Press.

3. 22 de febrer, Bàsics de Betevé.

5. 13 de febrer, Telenotícies migdia de TV3.

2. 10 de novembre, Fet a mida a La Xarxa TV.

4. 17 de març, La Vanguardia.

6. 9 de gener, Notícies migdia de Betevé.

38

Salut dels professionals Els programes i serveis de la Fundació Galatea en defensa de la salut i el benestar emocional dels professionals sanita-

El CoMB als mitjans

ris davant la situació de burn-out van aparèixer diverses vegades als mitjans de comunicació, com també el balanç de l’activitat del Servei Telemàtic de Suport Psicològic als Estudiants de Medicina. El director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo; el president de la Fundació Galatea, Miquel Vilardell, i la cap clínica del Programa d’Atenció Integral als Professionals de la Salut Malalts de la Clínica Galatea, Dolors Braquehais, van fer declaracions sobre aquests temes.

Demografia mèdica La propera jubilació de grans cohorts de professionals i l’arribada creixent de metges amb formació extracomunitària són els grans reptes de la demografia mèdica a Catalunya i en aquest sentit s’ha pronunciat el president del CoMB, Jaume Padrós en declaracions a mitjans de comunicació al desembre i gener.

Premis a l’Excel· lència Professional A finals de novembre va tenir lloc l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel· lèn-

cia Professional del CoMB, al qual es van guardonar 53 metges i quatre equips assistencials de les comarques de Barcelona que han destacat per l’excel· lència i la qualitat en l’activitat professional. La notícia va aparèixer a un ampli llistat de publicacions.

Recepta electrònica Al desembre es va fer públic que l’impuls conjunt de metges, dentistes i farmacèutics en favor de la recepta electrònica havia fet possible que durant l’any 2023 s’emetessin prop de 140.000 receptes electròniques privades a Catalunya.

Juntes Comarcals Diversos actes de les Juntes Comarcals del Col· legi de Metges han aparegut a mitjans de comunicació d’àmbit local i regional, com ara la Nit de la Professió de l’Anoia, a Igualada; la Nit de la Professió de l’Alt Penedès, a Vilafranca del Penedès (8); l’Acte de la Professió Mèdica del Vallès Occidental, a Sabadell, o el relleu a la presidència de la Junta Comarcal del Bages (9).

Encarna Sánchez Presidenta del Col·legi de Metges al Bages.

Metgessa d’Atenció Primària, Encarna Sánchez ha agafat el relleu de Jordi Aligué al capdavant de la delegació al Bages del Col·legi de Metges de Barcelona

«Els metges de poble som al peu del canó, però això ja no vesteix»

Totes aquestes informacions han aparegut a televisions com TV3, Telecinco, La Sexta, La Xarxa, Betevé i Castilla La Mancha TV; ràdios com Catalunya Ràdio, RAC1, Cadena SER, Onda Cero i COPE Catalunya i Andorra; agències com EFE, Europa Press i Agència Catalana de Notícies; diaris com La Vanguardia, Ara, El Periódico de Catalunya, El Periódico de España, El Punt Avui, El País, El Mundo, ABC i La Razón; publicacions sanitàries com DiarioMédico.com, RedacciónMédica.com, ElDiaridelaSanitat.cat, ElGlobal.com, ElMédicoInteractivo.com, ConSalud.es, IMMédicoHospitalario.es, InfoSalus.com, ISanidad. com i MédicosyPacientes.com; mitjans digitals com Eldiario.es, ElConfidencial. com, 20Minutos.es, Público.es, ElMón. cat, ElNacional.cat, NacióDigital.cat, Vilaweb.cat, LaRepública.cat, CrónicaGlobal.com, Informacion.es, OKDiario.com, Qué.es, E-Notícies.cat i CatalunyaPress. cat, i publicacions d’abast regional, comarcal i local com Regió 7, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Tarragona21. com, NacióSabadell.cat, Diari de Terrassa, MónTerrassa.cat, TerrassaDigital.cat, El 9 Nou (edicions Osona i Ripollès i Vallès Oriental), LaCiutat.cat, MetrópoliAbierta.com, Diari MÉS, Segre, La Mañana, ManresaDiari.cat, NacióManresa.cat, AquíBerguedà.cat, NacióBerguedà.cat, InfoAnoia.cat, VeuAnoia.cat, RTVVilafranca.cat, El 3 de Vuit, Capgros.com, SomGranollers.cat, Revista Digital del Vallès, TotSantCugat.cat, Cugat.cat i LaTorreDelPalau.cat, entre d’altres. 

Sànchez afirma que la societat ha prestigiat l’especialització i defensa canvis al sistema

u

7. 3 de gener, Telenotícies vespre de TV3.

8. 20 de novembre, RTVVilafranca.cat.

9. 11 de desembre, Regió 7.

10. 18 de gener, El Punt Avui.

39

Històries de metges Totes les entrevistes completes a: blogcomb.cat

Xurxo Romaní, dermatòleg i expert en música antiga

Paula López, R3 de cirurgia vascular i ‘bookstagramer’

“Soc activa a Instagram, però vaig decidir canviar moltes hores que dedicava al mòbil per la lectura. Ho recomano” És resident de tercer any d’Angiologia i Cirurgia vascular a l’Hospital Universitari de Bellvitge. Va cursar el grau professional de piano al Conservatori de Música de Barcelona i, a més, dibuixa, balla i té un compte d’Instagram (@pianoreads) on alimenta i comparteix el seu interès per la literatura i per la lectura. Ens ressalta la importància de compaginar totes aquestes inquietuds amb la pràctica de l’activitat professional i l’estudi. 

Edgar Casajuana, neurocirurgià i submarinista

“Allò que té de bonic la música és no guardarla per a un mateix, sinó fer-hi una festa” És dermatòleg i treballa a l’Hospital General de Granollers. És un gran aficionat a la música tradicional i antiga i toca diferents instruments, principalment la viola de roda i la cítola, amb els quals ha fet múltiples concerts i ha gravat diversos treballs. Ens parla sobre la música antiga i sobre les peculiaritats dels instruments medievals i del seu repertori. 

40

“En neurocirurgia i en submarinisme, cal tenir-ho tot sistematitzat i sota control, per no equivocar-te o, almenys, per minimitzar l’error” Exerceix com neurocirurgià a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa. També fa activitat a la sanitat privada a través d’ATLAS Spine Institute, del qual és soci fundador. Casajuana és aficionat al submarinisme i aquest hobby l’ha portat a recórrer paisatges fascinants d’arreu del món. Ens parla sobre les sensacions que li provoca aquest esport i sobre tot el que es pot aprendre de l’observació de la vida subaquàtica. 

Històries de metges

Miquel Ylla, cardiòleg jubilat, alpinista i escriptor

Jaume Duran, metge de família, directiu i filòsof

“La pràctica assistencial ha de tenir una mirada integral: l’ésser humà va molt més enllà de la dimensió física” Exerceix de director general de la Fundació Sanitària Mollet. També és doctor en Filosofia i llicenciat en Ciència Religiosa – Teologia Bíblica. Té un màster en Bioètica i és membre de la Comissió de Deontologia del CoMB. Ens parla sobre el seu llibre La dimensió humana. Neurones i salms (Claret, 2023), on aprofundeix en la relació entre la neurociència i l’espiritualitat. 

“Aprofitava els diumenges per anar a la muntanya. Era com una cura per tornar-hi dilluns amb els ànims recuperats” Cardiòleg i especialista en medicina de muntanya, està jubilat des del 2013. Ha treballat a la Clínica l’Aliança de Vic, la Clínica de Vic, l’Hospital General de Vic, en una consulta privada i ha estat professor a la Universitat de Vic. Ha compaginat la medicina amb la muntanya.

Esquiador, escalador i alpinista, també ha escrit diversos llibres relacionats amb la natura. Té una col· lecció de més de 10.000 llibres de muntanya i presideix l’Associació Cultural del Llibre de Muntanya. 

Adela Martín, metgessa de família i experta en botànica

“El canvi climàtic no és només la sequera: hi ha flors que estan desapareixent i que fa temps que no les veig” Treballa com a responsable de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral de Mutuam. També és una experta en botànica.

La seva gran afició és fer sortides a la natura i identificar i classificar plantes. Té passió per les orquídies autòctones. Explica els seus primers records d’infantesa relacionats amb la botànica i fa una ferma defensa del medi natural davant de l’amenaça del canvi climàtic. 

41

Obituaris El Col·legi de Metges de Barcelona va celebrar, el passat 2 de novembre de 2023, un acte en memòria dels metges difunts de Barcelona, en el qual es va retre homenatge als següents col·legiats (de novembre de 2022 a octubre de 2023).

• María Jesús Agustín Tremps • Carlos Alexander Dupleich • María Milagros Anabitarte Urquia • Salvador Arboledas Viseras • Francisco Aristoy Schmidt • Juan Arnal Millán • María Margarita Báez Pupo • Antoni Balaguer Sans • Pere Balsells Bordas • Josep Maria Banús Gassol • Nativitat Barat Martínez • Antoni Barril Fontseré • Rodolfo Bassarsky • Gerard Bernad Luján • Manuel Blancafort París • Gabriel Buendía Nuñez • Enric Bufill Soler • José Oriol Cabarrocas Moner • Maria Eulàlia Campi Pedemonte • Andrés Campos Hernández • Emili Canalis Arrayas • Anna Maria Cañadell Mullerat • Martí Carbonell Estrany • Antoni Caro Ribalta • Marcel Casademont Vilaseca • Jaume Casanovas Medina • Josefa Castany Fàbregas • Daniel Cercos Villarroya • Carmen Cochs Tarafa • Josep Maria Condom Pons • Andreu Coret Novoa • Raimond Cornudella Mir • Roger Francesc Costa Carreras • Joan Costa Pagès • Manuel Cruz Hernández • Esteve Davi Armengol • Julián de Castro Llobet • Fernando de Cots Buera • Javier Delso Velázquez • José María Diéguez Parra • Juan Alfonso Dolcet García • Fernando Miguel Domínguez Inchaurrondo • Antonio Durán de Hoyos • Miquel Embodas Farriols

42

• Carles Enric Escala Castells • Dolores Escudé Planas • Luis Antonio Espuis Salaberri • Pedro Estors Picolo • Josep Maria Fabra Llopis •L uis Fernando Fernández Bañares • Jordi Ferré Folch • Modest Ferrer Boscà • Rosa Maria Ferrer Macià • Gerard Ferrer Prades • Eugeni Ferrer Prevosti • Agustín Filomeno Mayans • Carles Fontanillas Amell • Luis Force Sanmartín • Jorge Forn Valls • José María Fornés Ros • Itziar Galarza Arrazola • Jesús Galilea Muñoz • José María Gallart Capdevila • Eugenio García Martínez • Julián García Vela • Carles Gausi Gené •E nrique Miguel Gemar Antúnez • Caterina Gibert Ferrer • Florencia Gil Bayon • Pedro Giménez Saez • Antoni Gironés Aparicio • Santiago Girons Bonells • Javier María Gómez Ortiz •M aría del Carmen Gómez Plaza • Manuel Gómez Quintana • Ángel González Sistal •J osep Maria Guañabens Rodon • César José Guerra Zelaya • Jorge Guillén Montenegro • Abdul Aziz Hariri •V íctor José Hernández Espinosa •M aría Cristina Hernando Monge • Tomás Fermín Higuera Gutiérrez • Antoni Jolonch Brossa

• María Jorba Navarro • Iván Jove Riera • Maria Kraemer Steinbruck • Carmen Lafuente Balle • Eduard Llauradó Miret • Antoni Llauradó Oller • Juan José Llebot Serna • Rosa Llopart Iglesias • Jairo de Jesús Londoño Uribe • Antoni López Muñoz • Josep Maria López Papiol • Francisco Javier Mailan Bello • Lluís Malvehy Rovira • Antoni March Salas • Jaume Marco Ribé • Víctor Julio Marí Balcells • Abdul Latif Marrawi Sairafi • Jaume Martí Fernández • Josep Antoni Martí Mercadal • José María Martín Gómez • Victorino Martínez Figuereo • Pedro Martínez López • Xavier Mas Prat • Ricard Masia Gisbert • Pedro José Mayol Valls • Maria Ángeles Medina Uzquiza • Luis Mestre Sala • Pere Miret Cuadras • Ximena Montalvo López • Josep Maria Moragas Viñas • Enric Muñoz Segui • José Noé Molina • Josep Noguer Llerandi • Francesc Nolla Panadés • Luis Ortiz de Zevallos Santigosa • Juan Pantaleón García • Leonor Pantinat Giné • Jorge Paredes García • Gerard Pascual Pla • María Rosario Pastrana Fontanet • Frederic Pena Puig • José Vicente Pérez Godos • Ángel Pérez Vara • José María Pina Gutiérrez

• Sebastià Planas Olivella • Joaquim Planes Oliveros • Maria Victòria Pociello Balaguer • Pere Prim Mercader • Maria del Carme Puig Marí • Joan Rabell Salom • Joaquim Ramis Coris • Enrique Raso Rodríguez • Lluís Ramon Reig Puig • Juan Bautista Ribas Montobbio • Ramon Ribas Subirós • Hernan Ricci Orozco • Jorge Rico Salvado • Ramon Riera Rovira • Josep Roig Plaja • Maria Rosa Rosell Montagut • Juan Sala Sánchez • Manuel Salvador Navarro • Francisco Sanchiz Medina • Natalia Pilar Sanjuán Aragón • Antonio Sant Calpe • Lluís Serrabou Capellades • Jordi Sole Mullner • Josefa Solé Suau • David Solernou Galtés • Josep Maria Suñé Queraltó • Antoni Tapia Martínez • Eva Tejada Estruch • José Temprano Acedo • Albert Tomàs Torrelles • Albert Torner Benet • Joan Torras Barba • Manuel Travé Alfonso • José Antonio Usandizaga Beguiristain • Jordi Vanrell Roca • Aurora Vences Quintela • Joan Vergés Bueno • José Vicente Rodríguez • Ramon Vilaró Portet • José Villanueva Salvador • Eudald Xalabarder Coca

Obituaris Obituaris complets a: obituaris.comb.cat

Xavier Sierra Valentí (1952-2024)

Juan Francisco Cano Pérez (1949-2023)

Ricard Cots i Parcerisa (1931–2023)

Un metge il· lustre El doctor Xavier Sierra Valentí, ha estat un dels metges humanistes més brillants del nostre país. Estudia medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i als hospitals de Sant Pau i Vall d’Hebron, i fa la formació de postgrau en Dermatologia amb el professor Josep Cabré de la Universitat Complutense de Madrid. També fa estudis pràctics a París. Treballa i es doctora a Madrid el 1980 i torna a Catalunya el 1981 amb una plaça de dermatòleg a Terrassa. Els últims quinze anys de la seva vida té una activitat molt intensa en el camp de les humanitats mèdiques. El 2014 crea el blog de gran èxit Un dermatòleg al museu.

El 2018 rep el premi a l’Excel· lència Professional del CoMB; el 2020 és nomenat president del patronat de la Fundació Museu de la Història de la Medicina de Catalunya i redactor en cap de la revista Gimbernat d’història de la medicina, i el 2021 rep la Medalla d’Honor de la Societat Catalana d’Història de la Medicina i és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Estretament vinculat amb Girona, Reus i Terrassa, ha dedicat la seva vida als pacients, a la llengua, a la cultura i al país, fins que la mort ha segat una trajectòria que encara tenia molta embranzida. (Extracte de l’obituari publicat a La Vanguardia el 5 de gener de 2024).

Ricard Cots neix al mas Les Cots de Viver i Serrateix el 3 de setembre de 1931.

Net del metge Ramon Cots i Escrigas (1857–1933). Estudia el batxillerat a Manresa i Medicina a la Universitat de Barcelona (UB), on es llicencia (1955). El 1956 és intern de Reumatologia del servei del doctor Dalmases a l’Hospital de l’Esperança i obté el títol d’especialista (1958). El 1963 és metge titular de Rodonyà (Alt Camp) i, del 1964 a 1972, d’Avinyó (Bages). Tot seguit s’incorpora a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa com a cap de Reumatologia i professor de pràctiques d’estudiants de Medicina de la UB. Té una destacada trajectòria assistencial i acadèmica. Del 1976 al 1982, és president de la Junta Comarcal del Bages del CoMB. Entre els anys 1977 i 1981 és sotsdirector de l’hospital. Ponent del Congrés de Cultura Catalana el 1977. Es jubila el 1996. Casat amb Teresa Just. És catòlic, cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya i activista social. Aficionat als escacs i a la botànica, del 1994 al 2011 és vocal de la junta de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut del CoMB (Manresa). Premi Avinyó de Cultura el 1998.

El 2001 rep el V Premi de Vivències Mèdiques Doctor Pere Tarrés i Claret del CoMB. Mor a Manresa per Nadal de 2023. 

Miquel Bruguera

El doctor Juan Francisco Cano, especialista en Endocrinologia i Nutrició i expert en Atenció Primària i Comunitària, ens ha deixat als 74 anys. Som molts els deutors de les seves aportacions en aquest camp i en el de la diabetis. Es va formar com a metge a l’Hospital Clínic, a l’equip del doctor Vivancos (el Chef). Va treballar als hospitals de l’Esperança i al de Nostra Senyora del Mar, del qual va ser cap del Servei d’Endocrinologia fins a la jubilació. Des dels primers anys vuitanta del segle xx, va tenir un paper destacat en l’atenció primària com a responsable del programa de formació dels residents de Medicina de Família i Comunitària (MFiC) de la Unitat Docent de l’Ajuntament de Barcelona. Va participar en el disseny del programa de formació d’aquesta especialitat i en el de la reforma de l’atenció primària iniciada legislativament entre 1984 i 1986 (Llei General de Sanitat). A l’àmbit editorial, va protagonitzar dues iniciatives essencials per a l’especialitat d’MFiC i l’atenció primària a Espanya i a altres països com la fundació (1984) de la revista Atención Primaria i les successives edicions, des de 1986, del llibre Atención Primaria.

Molts professionals sanitaris de tot el món les han fet servir i les utilitzen avui com a elements de formació i consulta.

La seva trajectòria va estar presidida pel servei als altres, fossin professionals o pacients, en un marc d’indestructible ètica i coherència ideològica.

Lluís Guerrero

Amando Martín Zurro

Director de la Unitat d’Estudis Acadèmics Director de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut

Lluís Guerrero Sala

Metge de Família. Vicepresident de la Fundació d’Educació Mèdica 43

Seccions col·legials Aquesta edició compta amb la col· laboració de les Seccions col· legials: Metges Sèniors

Metges MIR i Metges Joves

Manuel Sans,

Mar de Pablo Miró, presidenta

president

Les activitats socioculturals

gronyo i Sòria, així com a París i Islàndia a nivell internacional.

En la vessant cultural, la secció ha proposat una agenda amb tot d’activitats relacionades amb la música, el cine, i conferències sobre diverses temàtiques, com arquitectura, intel· ligència artificial i història de l’art. Ens plau anunciar la recuperació d’una activitat teatral, en aquest cas, amb la representació de Posidó, a càrrec del Grup de Teatre Les Corts.

En l’àmbit musical, volem destacar la publicació del llibre Història dels primers 38 anys de l’orquestra Ars Mèdica del Col· legi de Metges de Barcelona. Felicitem els seus integrants per la seva dedicació al llarg d’aquest anys i els encoratgem a continuar amb la iniciativa. A més, volem felicitar la Coral del CoMB per la seva actuació al Concert Solidari de Nadal en benefici de la llar infantil Fàtima, i al Concert de Nadal de l’Hospital de Sant Pau. 

A nivell formatiu, en col· laboració amb l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL), s’estan duent a terme tres cursos amb molt bon èxit d’assistència i acceptació, les temàtiques son: “Origen i bases de la mecànica quàntica”, “Informàtica aplicada” i “Música i naturalesa humana”.

Continuem oferint excursions i viatges, tant nacionals com internacionals. Durant aquest primer trimestre, hem organitzat visites guiades al Mirador de la Torre Glòries, al recinte modernista de Sant Pau, al Monestir de Santes Creus i al Santuari de Montferri. A més, hem fet viatges a Madrid, Burgos, Lo-

44

Anàlisi de la situació dels MIR En primer lloc, us volem agrair la confiança per compartir les nostres activitats i participacions més recents.

També, estem elaborant una anàlisi actualitzada de la situació dels MIR i els metges joves amb punts de treball concrets; en primer lloc, cal destacar que s’ha reforçat el grup d’Acció Climàtica, que es constituirà properament com una secció pròpia dins el CoMB. També hem mantingut reunions amb la Fundació Galatea per establir línies de treball destinades a millorar i preservar la salut mental del nostre col· lectiu.

Amb l’objectiu d’apropar-nos als estudiants de medicina, ens hem reunit amb la nova Junta Directiva del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT), per escoltar les seves peticions i establir ponts de diàleg amb els que seran els nostres companys en el futur.

Al desembre, vam organitzar una nova xerrada dins el cicle CoMBinem coneixements, convidant el doctor Christian

Villavicencio per parlar de la intervenció pal· liativa.

Hem preparat la Jornada d’Orientació MIR del 18 de març, on més de 100 residents expliquen de manera altruista la seva especialitat i faciliten eines als companys per escollir plaça. També estem organitzant la jornada “He acabat la residència, ara què faig?” que tindrà lloc el 10 d’abril, una jornada orientativa de com trobar feina un cop finalitzada la residència.

Per a més informació sobre la secció i les activitats que duem a terme, ens podeu seguir al Twitter @Metges JovesCOMB. Us convidem a assistir a alguna de les nostres reunions enviant-nos prèviament un missatge directe al Twitter o al correu seccions@comb.cat. Us esperem per construir junts la professió del futur! 

Seccions col·legials

Metges d’Estètica

Metges de l’Esport

Metges de Sexologia

Metges Cooperants

Carlos J. Jarne Navalón,

Pedro Galilea,

Manel Honrado,

Ethel Sequeira,

vocal

president

president

vicepresidenta

Seminari Update en Nova Junta Enquesta sobre noves Cardiologia de la secció sobre eines i Esport cooperació El passat 28 de novembre es van celebrar eleccions per terapèutiques El passat novembre va tenir La Secció de Metges CooLa secció va organitzar el passat mes d’octubre un seminari professional titulat “Efectes adversos amb materials de farciment en medicina estètica. La hialuronidasa com a nova eina terapèutica”.

En aquest esdeveniment, experts van abordar aquests temes en dos blocs. Al primer, es van tractar les complicacions dels materials de farciment facial i corporal, mentre que al segon es va debatre sobre el protocol de consens de l’ús de la hialuronidasa.

El passat 10 de febrer, en un seminari, es van explorar els manejos i aplicacions pràctiques dels làsers i fonts de llum en medicina estètica.

Finalment, els ponents van debatre en una taula rodona sobre com iniciar-se professionalment en la implementació dels tractaments amb làser i fonts de llum en una consulta. 

lloc un interessant Update en Cardiologia i Esport, organitzat per la Unitat d’Esport i Salut del Consell Català de l’Esport. En aquest esdeveniment, es van presentar els resultats de l’estudi sobre el Registre de la mort sobtada relacionada amb l’esport a Catalunya. Aquest treball és fruit del conveni de col· laboració entre el Consell Català de l’Esport, l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya i el Sistema d’Emergències Mèdiques. 

escollir la nova Junta Directiva de la Secció de Metges de Sexologia i els membres escollits són els següents: Manel Honrado Eguren, president Francisca Molero Rodríguez, vicepresidenta Josep Miquel Viladoms Fuster, vocal Constanza Isabella Bartolucci Konga, tresorera Ricardo Gallego Luis, vocal 

perants vol agrair la participació a tots aquells metges i metgesses que van respondre a la nostra invitació i van participar a l’enquesta que vàrem fer el passat mes de novembre. N’extraiem conclusions molt positives, com ara que més del 90 % dels metges que hi van contestar consideren que és molt important que el CoMB s’impliqui en temes de cooperació i que ofereixi assessorament, formació i recursos per als companys que s’hi dediquen. Més del 60 % tenen experiència en cooperació, majoritàriament a Àfrica (62 %), Amèrica Llatina (23 %) i Àsia (11 %). Finalment, el 83 % tenen intenció de fer cooperació en algun moment.

Per obtenir més informació sobre la nostra secció o per inscriure-s’hi i estar assabentat de les nostres activitats i poder fer propostes i participar, visita https:// www.comb.cat/ca/comb/ qui-som/seccio -metges cooperadors 

45

Juntes comarcals ALT PENEDÈS

ANOIA

BERGUEDÀ

5a edició del Premi doctora Gueraula de Codines

16a Nit de la Professió

Presentació de ‘Francesca de Barcelona’

El Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca del Penedès va ser l’escenari, el passat novembre, de l’acte de la Professió Mèdica de la comarca. Durant aquest esdeveniment es van donar a conèixer els treballs guanyadors del Premi Recerca de l’Alt Penedès en la 5a edició del Premi Dra. Gueraula de Codines. Els premis van ser atorgats als treballs de Silvia Ballesta i de José Alberto Domínguez, que en va rebre l’Accèssit. L’acte va ser presidit per l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Francisco Romero; el president del CoMB, Jaume Padrós, i la presidenta de la Junta Comarcal de l’Alt Penedès, Mariona Monera (1).

Durant l’acte es va presentar la novel· la Francesca de Barcelona, escrit per Laia Perarnau, qui va destacar la clara vinculació entre la seva protagonista i Gueraula de Codines, pioneres en l’exercici de la medicina a la Catalunya de l’Edat Mitjana.

Els professionals de la salut de l’Anoia es van reunir, el passat octubre, en un acte organitzat conjuntament per la Junta Comarcal de l’Anoia del CoMB, la filial a l’Anoia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, així com les delegacions a l’Anoia del Col· legi d’Infermeres i Infermers, el Col· legi de Farmacèutics, el Col· legi de Fisioterapeutes de Catalunya i el Col· legi de Psicòlegs de Catalunya.

La presidenta de la Junta Comarcal del Berguedà, Anna Escalé, va presentar (3) el passat novembre a la vila de Puigreig, el llibre Francesca de Barcelona, una fascinant història ambientada al segle xiv sobre una de les primeres dones cirurgianes. Durant l’acte, es va tenir l’oportunitat de dialogar amb l’autora del llibre, Laia Perearnau.

Durant l’acte, es va reconèixer la trajectòria dels professionals que s’han jubilat recentment i es va donar la benvinguda als nous col· legiats que comencen la residència. A més a més, es van lliurar les beques i premis ‘Nit de la Professió’.

Marta Montero va ser guardonada amb una beca i Margarita Sánchez va rebre el Premi de Recerca. Els Premis de recerca a Residents van ser atorgats a Clàudia Sànchez i a Christian Mauricio Alvarado (2). La vetllada va culminar amb l’actuació del grup musical Rockbato, format per professionals sanitaris, que va posar punt final a l’esdeveniment.

2

1

46

3

Juntes comarcals

OSONA

VALLÈS OCCIDENTAL

Presentació de ‘Barcelona, la ciutat de les febres. La febre groga de 1821’

10a edició del Premi Dr. Joan Costa i Roma

La Junta Comarcal d’Osona i el Col· legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya-Comarques Centrals (COAC) van presentar (4), el passat octubre a Vic, el llibre Bar· celona, la ciutat de les febres. La febre groga de 1821, escrit pel metge Joa· quim Delclòs.

Aquesta obra narra la crisi sanitària que va experimentar Barcelona l’any 1821, contextualitzant els fets epidèmics dins dels esdeveniments socials i polítics del moment. Delclòs va destacar la col· laboració del metge Juan Hernández des del vessant mèdic, així com la contribució de l’arquitecte, Joaquim Garcia, qui també va intervenir en l’acte. Garcia va exposar la visió de la teoria urbanística sobre la vida a Barcelona de principis del segle xix i les repercussions que aquesta epidèmia va tenir en la reforma de la ciutat i en l’inici de les teories higienistes.

Sabadell va acollir l’acte de la professió mèdica del Vallès Occidental, una jornada professional, lúdica i cultural que reuneix anualment els professionals de la salut que resideixen o exerceixen a la comarca. Durant aquesta trobada, celebrada el passat novembre, es va fer el lliurament de la 10a edició del Premi Dr. Joan Costa i Roma (5). Aquest guardó reconeix els millors treballs mèdics, epidemiològics o de recerca que aborden aspectes teòrics i pràctics de la salut en l’àmbit de l’atenció hospitalària, desenvolupats per professionals o equips de treball de la comarca. En l’edició de 2023 el premi va ser concedit a Albert Martín, mentre que l’Accèssit va ser atorgat a Francesc Xavier Garrell.

La celebració va estar conduïda per la presidenta de la Junta Comarcal del Vallès Occidental, Isabel Martínez, i va comptar amb la participació de l’epidemiòleg i degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i vocal de la Junta del CoMB, Antoni Trilla, qui va pronunciar la conferència “Falsa ciència i danys reals”. El vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, va cloure l’acte.

UNITAT DE PARTICIPACIÓ • En la sessió inaugural del 58è curs acadèmic (2023-2024) a Sabadell, la gerent de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL), Belén Romero, va presentar les noves estratègies formatives per millorar la pràctica clínica.

• El president del CoMB, Jaume Padrós, va participar en la jornada científica de PECT Mataró-Mares· me: ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores sobre Recerca i innovació en els àmbits salut i social, que va tenir lloc al Centre de Congressos de la Fundació Tecnocampus de Mataró. Padrós va abordar l’impacte de la recerca, la innovació i la ciència en la prevenció i cura de les malalties.

• El director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB, Miquel Bru· guera, va intervenir en el XXII Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana, celebrat a Sabadell el passat novembre, amb una comunicació sobre els Premis a l’Excel· lència del CoMB. • La Unitat de Participació també es va reunir amb la nova junta del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT) i, així mateix, va donar suport a la sortida anual a la neu (NEUPOLS) dels es· tudiants de Medicina de la Uni· versitat Autònoma de Barcelona (UAB).

4

• Finalment, es va lliurar una distinció commemorativa a BMW Barcelona Premium pel seu suport durant la campanya col· legial #ElCoMBActua per fer front a la COVID-19 (6).  5

6

47

Consulta 21

Juan Carlos Yébenes,

Lluïsa Garcia Esteve,

metge intensivista

“Quan vam començar a treballar amb ‘Codi Sèpsia’ interhospitalari a Mataró, l’any 2008, la mortalitat es va reduir en un 25%”

“Les dues principals etiologies de malaltia renal són la diabetis i la hipertensió arterial i totes dues van en augment”

Exerceix com a metge intensivista a l’Hospital de Mataró. A banda dels reconeixements per la seva feina, mentre va ser al capdavant de l’UCI del centre maresmenc, va ser el creador i impulsor del Codi Sèpsia, un codi implantat al sistema sanitari català des del 2015, amb l’objectiu de detectar i actuar el més ràpid possible davant d’aquests casos i reduir així el risc de complicacions greus i la mortalitat. 

És adjunta de l’equip de diàlisi domiciliària de l’Hospital de Bellvitge i també adjunta de Nefrologia a l’Hospital de Martorell. Ens alerta sobre la insuficiència renal crònica, “un problema de salut pública importantíssim” i exposa les diferents alternatives terapèutiques, com per exemple l’hemodiàlisi domiciliària. Destaca la importància de formar i informar els pacients. 

psiquiatra experta en violència masclista

“La violència sexual no és només una qüestió de drets humans, és un problema de salut pública” És especialista en psiquiatria i presidenta de la Comissió de Violència Masclista i Salut de l’Hospital Clínic de Barcelona. Garcia Esteve i el seu equip han esdevingut una referència dins de l’àmbit sanitari en l’abordatge i en el coneixement de l’abast que estan assolint les agressions sexuals. Parlem amb ella sobre aquest gravíssim problema, que també ho és de salut. 

Melissa Rau,

“Els ultrasons poden arribar a tenir prou força per generar destrucció mecànica del teixit i esmicolar un tumor. Sembla màgia, però és física” És radiòleg intervencionista a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Amb motiu de l’exposició Ultrasons: de la natura a la medicina, que ell mateix ha promogut i que es va poder visitar a la seu del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) fins al 28 de febrer, explica la gran aportació que els ultrasons han fet a la medicina, sobretot a través de l’ecografia. Descobrim, a més, l’enorme potencial terapèutic que tenen aquestes ones més enllà del diagnòstic (més informació pàg. 50). 

nefròloga

Xavier Serres,

radiòleg intervencionista:

Selecció d’entrevistes disponibles del pòdcast del CoMB, Hipòcrates en pijama, dins de la secció Consulta 21, amb experts en diferents àmbits i especialitats professionals.

48

Consulta 21

Daniel Camprubí,

internista i expert en salut internacional

“Hem d’entendre que el que passa a l’altre costat del món de seguida pot tenir un impacte en la nostra salut” És metge internista al Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona. Ens explica les raons per les quals malalties qualificades d’emergents, com el dengue o la febre del Nil Occidental, estan apareixent cada cop amb més freqüència al nostre entorn. 

“Continua havent-hi molt amiant a Catalunya. És evident que s’ha de treure perquè el seu temps de vida s’està acabant i en algun moment serà perillós”

Per escoltar aquestes entrevistes del pòdcast Hipòcrates en pijama:

És pneumòleg de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona i ens parla de l’amiant, un material emprat, sobretot, a l’àmbit de la construcció, i de com continua essent un greu problema de salut pública. L’ús d’amiant fa anys que està prohibit a l’Estat espanyol. Segons les previsions i els compromisos assolits, Catalunya hauria d’estar lliure d’amiant l’any 2032. 

Ignasi Garcia Olivé, pneumòleg

Hipòcrates en pijama “A la carrera, ens cal més formació per comunicar-nos amb els pacients, per ser empàtics i per tractar la diversitat cultural” Es va graduar en Medicina al Campus de Bellvitge de la Universitat de Barcelona (UB) i els darrers mesos s’ha estat preparant per a la convocatòria de l’examen MIR. Parlem amb ella sobre com es va organitzar, com va gestionar el temps i els nervis, què espera de la residència i de la professió i com s’imagina el seu futur. D’il· lusió i ganes no li’n falten. 

Hipòcrates en pijama, el podcast del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB). Un espai produït per l’equip de Comunicació del CoMB, amb el suport tècnic de Betevé Ràdio, on podeu escoltar històries, testimonis i experiències de la mà de metges i metgesses i d’altres professionals. Parlem de medicina, de salut... i de moltes coses més. Hi posem un toc final d’història i cultura relacionada amb la medicina, de la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Escolta’l i subscriu-t’hi des de la teva plataforma de streaming:

Zineb Bakkali,

metgessa i estudiant de l’examen MIR

49

Cultura i societat

Ultrasons: de la natura a la medicina

E

ls ultrasons, les ones sonores que tenen una freqüència situada per sobre del límit d’audició de l’oïda humana, han esdevingut en els darrers anys no només una eina de diagnòstic en medicina, sinó també terapèutica.

Amb l’objectiu de difondre aquestes aplicacions més innovadores, l’espai d’exposicions del Col· legi de Metges de Barcelona ha acollit recentment (del 9 de gener al 28 de febrer) la mostra Ul· trasons: de la natura a la medicina. Es tracta d’una exposició itinerant impulsada pel Servei de Radiologia de l’Hospital Vall d’Hebron i ideada pel radiòleg intervencionista Xavier Serres, metge al mateix centre i investigador del grup de recerca d’Imatge mèdica molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

A través de deu etapes, l’exposició explora el desenvolupament de l’ús dels ultrasons, des de l’observació de la natura fins a les seves bases físiques, i

50

n’aborda les aplicacions diagnòstiques i terapèutiques en medicina. Així doncs, la mostra explica com l’evolució de l’ús dels ultrasons es remunta a l’observació de ratpenats i dofins, la navegació marítima, l’estudi del fons del mar i altres necessitats industrials que han contribuït al desenvolupament posterior de tecnologies per a l’exploració del cos humà i d’aplicacions en tractaments mèdics innovadors.

L’ecografia utilitza els ultrasons per obtenir imatges en temps real de l’interior del cos de manera innòcua, sense irradiar. Aquesta tècnica permet l’avaluació, per exemple, del batec cardíac o dels moviments fetals. D’altra banda, en els darrers anys s’ha comprovat que focalitzant els ultrasons d’alta intensitat en un punt específic és possible generar calor o provocar la destrucció mecànica dels teixits (cavitació), i que això pot fer possible, entre altres coses, eliminar tumors sense haver de fer incisi-

ons ni puncions al pacient, gràcies a la tècnica anomenada histotrípsia.

La mostra Ultrasons s’emmarca en la nova línia de recerca que lidera el grup d’Imatge Mèdica Molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i que investiga els efectes terapèutics dels ultrasons focalitzats d’alta intensitat.

El 15 de gener es va presentar l’exposició en un acte que va comptar amb la participació del director Clínic de Radiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Manel Escobar; el director Clínic d’Oncologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del VHIO, Josep Tabernero; el metge adjunt del Servei de Radiodiagnòstic per la imatge de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i creador de la mostra, Xavier Serres, i el professor adjunt d’Enginyeria Biomèdica i Mecànica en la Universitat Virginia Tech, Eli Vlaisavljevich. La vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va cloure la sessió. 

Cultura i societat

El Col·legi dedica el 2024 al doctor Jordi Gol Gurina Govern del Col· legi de Metges de Bar· celona li dedica l’any 2024 amb motiu del centenari del seu naixement, el 22 d’agost de 1924.

E

l doctor Jordi Gol Gurina (Barcelona, 1924-1985) va ser un metge emblemàtic pel seu paper dinamitzador de les reformes en l’atenció primària a Catalunya i en el camp de la medicina social. Considerat un catòlic progressista i un metge humanista, amb el seu extraordinari magnetisme va fer reflexionar els metges de la seva generació i els més joves sobre com havia de ser el metge de capçalera al segle xx. Va participar i, fins i tot, va portar la iniciativa en les reunions de les comissions creades per definir el paper del metge en l’atenció primària.

Per commemorar l’obra i la figura del doctor Jordi Gol Gurina, la Junta de

Jordi Gol va esdevenir professor auxiliar de classes pràctiques, a l’Hospital Clínic de Barcelona, de 1949 a 1952 i metge de patologia mèdica fins al 1954. Des de 1961, va fer de metge de capçalera a la medicina pública. Entre 1970 i 1975, va ser cap de Servei de Medicina Interna de l’Hospital de la Creu Roja, però va acabar dimitint per no poder exercir l’assistència hospitalària, d’acord amb les seves conviccions.

De 1972 a 1985, va ocupar diferents càrrecs de la Junta de Govern de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (ACMCB) alhora que va col· laborar i ocupar càrrecs en diferents congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. Va ser vocal de la Junta Directiva del Col· legi Oficial de Metges de Barcelona de 1976 al 1980, membre actiu del Congrés de Cultura

Catalana de 1977 i del comitè organitzador del 9è Congrés de l’AMIEV de 1983.

L’aspecte més notable de Jordi Gol és que va ser home de pensament i, també, d’acció. Metge humanista, de pensament cristià, va exercir una gran influència en els metges més joves i va formar una escola de metges compromesos amb una medicina de caràcter social, interessats en el debat per una reforma sanitària capaç d’oferir una medicina de qualitat a l’abast de tothom.

Un dels punts més destacats en la seva vida professional va ser al X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, que tingué lloc a Perpinyà el 1976, el primer després de la dictadura i on es va reprendre la celebració d’aquests congressos, iniciats el 1913. A Perpinyà es va aprovar la definició de salut feta per Jordi Gol: “La salut és una manera de viu· re autònoma, solidària i joiosa”, la qual emfatitza que s’ha de tenir en compte que la salut exigeix l’apreciació subjectiva de benestar i autonomia. 

El llegat del doctor Marià de Vilar de Fontcuberta, pioner de l’anestesiologia a Catalunya

L

’acte de clausura de les commemoracions del 2023 dedicades al doctor Marià de Vilar de Fontcuberta i al desenvolupament de l’anestesiologia a Catalunya va tenir lloc a l’Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. La cerimònia va ser presidida per l’alcalde, Marc Parés, i moderada pel director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB, Miquel Bruguera.

Durant la sessió, es va fer una revisió exhaustiva de les arrels del doctor Marià de Vilar a Sant Boi de Lluçanès i dels inicis de l’anestèsia, en la qual va ser un dels pioners a Catalunya. Es va destacar que, en el seu moment, no va rebre prou reconeixement. El metge i escriptor Daniel Montañá, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i l’anestesiòleg i comissionat de l’“Any Dr. Marià de Vilar”, Carles Hervàs, van intervenir en la cerimònia. 

51

Cultura i societat

38 anys de l’orquestra “Medicine Ars Medica and the Arts”

L

’orquestra del Col· legi de Metges de Barcelona Ars Medica ha publicat un llibre commemoratiu en el qual fa un repàs de la seva activitat des del seu naixement, l’any 1984, fins al 2022. Aquesta obra ofereix una visió completa de la seva història, amb concerts ininterromputs des de la seva fundació, per iniciativa dels doctors Francesc Segarra, Jordi Soler i Francesc Garrigosa. També s’hi inclou informació sobre tots els directors i músics que hi han participat.

La finalitat de l’orquestra és mantenir i continuar fent música amb el màxim nivell de perfecció possible. A més, té com a objectiu organitzar trobades musicals amb músics i orquestres d’arreu del món, com les fetes amb músics d’Àustria i França. En els seus projectes de futur, destaca la consolidació de l’Orquestra de Metges de Catalunya, la col· laboració amb l’Orquestra Médica Ibérica, iniciativa del metge portuguès Sebastião Martins, i la continuïtat de la participació amb la World Doctors Orchestra. 

infoCULTURA

E

xperts de renom mundial en medicina, art i humanitats van presentar iniciatives d’èxit que exploren la interacció entre la medicina i altres disciplines artístiques i humanístiques en la conferència internacional “Medicine and the Arts”, celebrada el passat octubre a Barcelona. Aquest esdeveniment, organitzat per l’Associació The Doctor as Humanist, la Universitat Pompeu Fabra i l’Hospital del Mar, amb la col· laboració del CoMB, va desenvolupar-se durant tres dies, amb ponències, taules de debat, accions artístiques en directe, exposicions i la visita al MNAC i al Museu Egipci de Barcelona, per explorar la interacció entre l’art i la medicina des de diferents disciplines.

A la sessió d’obertura, van participar el president de The Doctor as a Humanist, Jonathan McFarland; la rectora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Laia de Nadal; el president del Consorci Hospital del Mar, Joan Puigdollers; el secretari del CoMB, Gustavo A. Tolc· hinsky; la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell, i la subdirectora general de Promoció de la Salut, Ana Bocio. 

Nadala sobre medicina i literatura. La Junta del CoMB va felicitar el Nadal amb una publicació dedicada a la literatura, on es poden trobar tot de llibres en què els protagonistes són metges i metgesses. No es tracta d’un assaig sobre literatura feta per metges, sinó més aviat d’un catàleg que inclou obres que, sovint, figuren entre els clàssics de la literatura del segle xx. 

52

L’activitat cultural del primer trimestre de 2024

L

a programació cultural del primer trimestre de 2024, elaborada per la Secció de Metges Sèniors, ofereix una varietat d’activitats, incloent-hi conferències, concerts, sessions de cinema i teatre, a més de les tradicionals excursions i visites d’un dia. D’entre els viatges programats, cal destacar el de 5 dies a Islàndia, previst per al mes de juny.

Les temàtiques de les conferències abasten una àmplia gamma d’interessos, amb especial èmfasi en les d’històrica. També es tractaran temes com la tecnologia, la música o d’altres de caire més social. Els ponents de les conferències provenen de diverses àrees d’expertesa, amb noms destacats com Mi· quel Vilardell, Carles Paytubi, Albert Beorlegui, Joan Rodenas, Xavier Iglesias, Agustí Argelich, Josep Maria Tarragona, José María Delgado i José Mateo. Aquests professionals, metges, enginyers i advocats són reconeguts per la seva excel· lència en els respectius camps d’actuació. 

Més informació:

Cultura i societat Més informació:

Galeria de Metges Catalans

Metges catalans amb projecció internacional

L

a medicina feta a Catalunya compta amb molts metges i metgesses amb una notable projecció internacional i en diverses especialitats. Però no fou així en segles anteriors: al segle xix, la medicina del nostre país no podia competir amb l’atenció sanitària feta a l’exterior. A continuació reunim els aspectes biogràfics d’onze metges que van fer aportacions de marcada projecció internacional.

Emili Mira i López (1896-1964). Psiquiatre, director, el 1926, de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona. El 1933 fou nomenat catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fins al 1939 va ocupar els càrrecs de cap de l’Institut Psicotècnic de Barcelona, director de l’Institut Frenopàtic Pere Mata de Reus i del manicomi de Sant Boi de Llobregat. Exiliat, el 1945, al Brasil.

Hermenegild Arruga i Liró (1886-1972).

Membre de moltes societats internacionals d’oftalmologia, fou premiat amb la Medalla Gonin, equivalent a un Premi Nobel d’aquesta especialitat. Va inventar material oftalmològic i va crear intervencions noves, com la cirurgia del despreniment de retina.

August Pi i Sunyer (1879-1965). Catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Barcelona. El 1921 va ser el creador de l’Institut de Fisiologia de Barcelona, de gran prestigi internacional. Durant la República, va ser un dels impulsors de la futura UAB, de la qual va ser també rector. Se’n va anar a l’exili mexicà.

Ignasi Barraquer i Barraquer (18841965). Oftalmòleg de prestigi, va inventar intervencions quirúrgiques en l’extracció del cristal· lí utilitzant un instrument ideat per ell. Va fundar la Clínica Barraquer (1941) i l’Institut Barraquer (1947).

Ignasi Ponsetí Vives (1914-2008). Creador del Mètode Ponsetí, un nou tractament per guarir la malaltia del peu bot, adoptat per tots els ortopedistes del món. Va idear el mètode després d’exiliar-se als Estats Units d’Amèrica, el 1941.

Frederic Duran i Jordà (1905-1957). Primer metge del món que va trobar un procediment per conservar la sang i transportar-la a distància per administrar-la.

Creador del primer banc de sang del món, durant la Guerra Civil espanyola.

Francesc Duran i Reynals (1899-1958).

Fou un dels primers a dedicar-se a la investigació mèdica a Catalunya. El 1925 va marxar becat a l’Institut Pasteur de París (1925), on aïllà la hialuronidasa. Va treballar a l’Institut Rockefeller for Medical Researches de Nova York. A partir de 1938, va dirigir un laboratori d’investigació a la Universitat de Yale (EUA). Els seus treballs sobre la relació entre virus i càncer li van donar un gran renom.

Antoni Puigvert i Gorro (1905-1990).

Director del Servei d’Urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau des de 1951, va fer nombroses aportacions a la urologia mitjançant el disseny de nous instruments i nous procediments terapèutics. També va ser catedràtic d’Urologia per l’UAB. Jaume Raventós i Pijoan (1905-1983).

Membre de l’Institut de Fisiologia de Pi Sunyer, va ser nomenat professor adjunt de Fisiologia de la l’UAB, el 1933. El 1935 va viatjar a Gran Bretanya per fer recerca farmacològica, primer a Edimburg i després a Manchester, on va descobrir l’anestèsic fluotà.

Joan Rodés i Teixidor (1938-2017). Hepatòleg de fama mundial. Va presidir diverses societats científiques internacionals de l’especialitat. Va ser impulsor en el desenvolupament de l’hepatologia a Espanya.

Josep Trueta i Raspall (1897-1977). Divulgador d’un mètode de tractament de les ferides obertes, basat en una tècnica quirúrgica emprada durant la Guerra Civil. Autor del reconegut llibre El tractament de les ferides de guerra (1938). Exiliat a Anglaterra, a la Universitat d’Oxford, on va ser catedràtic d’Ortopèdia (1949) i director del Nuffield Orthopaedic Centre (1955). 

Miquel Bruguera Cortada,

director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB

Sara Fajula Colom, arxivera del CoMB

53

Petits anuncis Més informació: petitsanuncis.comb.cat

CONSULTES MÈDIQUES Lloguer despatxos equipats Zona Casanova/Diagonal.

Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. www.grupmedic.com 934 195 121 g rupmediccasanova @gmail.com Despatxos mèdics Carrer Tuset/Travessera de Gràcia. Amb tots els serveis, es lloguen de dilluns a divendres. Atenció secretaria 12 hores. Neteja diària. Informàtica.

Personalització i màrqueting.

Medical Tuset Barcelona www.mtb.cat 933 906 716 627 561 091 s osquin@zonamedica.es Es lloga despatx mèdic Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda.

629 724 271 Consulta pediàtrica Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport.

Jaume Mas 677 400 040 Lloguer de despatxos mèdics Despatxos moblats i equipats. Horari de recepció de 9:00-14:00 i de 16:00-20:00 de dilluns a dijous. Domiciliació fiscal o social de l’empresa. Atenció i gestió telefònica i servei diari ventilació, neteja i desinfecció. Manteniment de les instal·lacions. Aire condicionat bomba

54

fred/calor. www. neurologicbarcelona.com 932 063 720 n eurologic@ neurologicbarcelona. com

nets, servei de secretaria de dilluns a divendres, gestió d’agendes i cura dels pacients en accedir al nostre centre. Contacta amb nosaltres: 661 303 069

Lloguer despatxos mèdics a estrenar Calvet, 30 / Diagonal / Francesc Macià. Barcelona.

330 m2 d’instal·lacions. Tots exteriors, decoració alt standing, completament equipats, a punt per treballar, tots el serveis, tracte personalitzat, recepció trucades, agenda telefònica, AA/CC ind, ADSL per cable+wifi, etc. Últims mòduls matí o tarda. Bones condicions econòmiques i facilitats accés.

Dr. Soler 606 376 797

Lloguer de despatx al Centre Mèdic Bonanova Situat a la mateixa plaça Bonanova. Es lloga despatx en un entorn privilegiat. El centre té altres professionals: metges i fisioterapeutes. De 9 m2 amb molta llum i un balcó, amb vista a la plaça. En un 2n pis. Ben comunicat amb els FFCC, autobusos i 2 pàrquings. Preu a convenir.

Dr. Manuel Montero 628 529 166 m montero2312 @gmail.com

La Rotonda Consultes Mèdiques Pg. S. Gervasi/Av. Tibidabo.

Local a peu de carrer amb 12 despatxos. Tots els serveis amb secretària. Ple funcionament. Lloguer per mòduls. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21h. w ww.larotondacm.cat Marcel Boquer 935 952 020 i nfo@larotondacm.cat La Rotonda Consultes Mèdiques Servei de Secretaria telefònica: gestionem les seves trucades i la seva agenda. Es pot fer amb el seu número de telèfon de sempre. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21 h. w ww.larotondacm.cat Marcel Boquer 935 952 020 i nfo@larotondacm.cat Centre Mèdic ofereix despatxos totalment equipats per exercir la teva professió Estem a Rambla Catalunya, 116. Espais elegants, cuidats,

Lloguer per torn de matí o tarda de despatxos mèdics d’obra nova a TEKNON Espais lluminosos amb la darrera tecnologia i servei de secretaria inclòs. h ttps://consulta10 teknon.com 617 500 337 Consulta mèdicaestètica a prop passeig de la Bonanova lloga sala Amb làser IPL M22 / Làser díode vascular / dermaplax per mòduls 1 matí 350 i una tarda 400, estan tots els làsers a la mateixa cabina.

Dies lliures dilluns, dijous i divendres pel matí, dimarts i dimecres a la tarda.

Silvia 630 953 298 Es ven clínica oftalmològica Totalment equipada al passeig de la Zona Franca, a la plaça del mercat.

Miguel 676 924 191 Propietat a reformar en el barri de Tres Torres

245 m2 distribuïts en tres plantes. Té permís per construir una quarta planta.

Rodejat d’un agradable jardí de 200 m2. Permís d’ús sanitari. Ideal per fer clínica o centre mèdic. Preu de Venda 1.650.000 Yolanda 681 364 270

Mòduls o despatx fix.

Autoritzat pel Departament de Salut. Fotos i tarifes a la web: w ww.alquilerconsultas barcelona.es www.cmfm.es Victòria 637 005 670 i nfo@cmfm.es

Som un Gabinet Psicològic i lloguem una de les nostres consultes al cor de Vilanova i la Geltrú a un metge/metgessa per portar la seva pròpia cartera de pacients i obert a la possibilitat de col·laboracions puntuals.

Espai 11 m2, moblat i climatització. w ww.momentos terapeuticos.es 744 407 772 x aviercalderon@copc.cat

Traspasso centre mèdic per jubilació a Rubí Permisos i convenis amb mútues de malaltia + accidents i trànsit per a carnets de conduir. Local amb 5 despatxos, rehabilitació, sala de cures, sala de Raigs X, recepció i inclou mobiliari i aparells 610 316 273

Es lloga despatx a Edifici de Consultes de Teknon Cantonada amb molta llum, 50m2 amb consulta, sala d’exploració i sala d’espera.

Mòduls de matí i tarda amb servei de secretaria.

Sra. Miryan Blázquez 932 906 453 d espacho53sa @gmail.com Sales disponibles a coworking sanitari C/ Tuset, 34 Busques un lloc on establir la teva pròpia consulta?

Medical Center Tuset 34 és un coworking sanitari per a professionals de la salut on oferim l’espai que necessites i et descarreguem de preocupacions com l’agenda i les despeses que suposa una consulta pròpia.

636 713 649 I nfo@suigenerisbcn.com Centre mèdic Francesc Macià Plaça Francesc Macià.

Consultes d’alt standing.

300 m² amb tots els serveis.

Lloguer de centre mèdic (sense activitat) A l’esquerra de l’Eixample.

Principal, molt cèntric, 250 m2.

Sergio 639 891 727 Es lloga despatx d’oftalmologia Es lloga despatx d’oftalmologia per mòduls al carrer Balmes amb carrer Aragó. Interessats enviar mail a: f ernandezfernandezg27 @gmail.com Lloguer consulta/unitat centre mèdic modern i únic a Barcelona NOU concepte de Centre Mèdic únic i diferent, manté la teva marca, el teu centre per créixer i evolucionar.

Zona H. Clínic a peu de carrer, visibilitat, modern i de qualitat amb la millor imatge. Últimes Consultes 100 % personalitzables amb accés 24/7. 200 € mòdul o 650 € + IVA consulta pròpia 24/7. h ttps://cmedical.es/ alquiler-despachosmedicos/ Jaume 666 702 382 h ola@cmedical.es

Petits anuncis Més informació: petitsanuncis.comb.cat Per jubilació venc consulta oftalmològica Al centre de Sabadell (al costat de l’Ajuntament). O bé sencera amb local o bé només el contingut.

Aparells de tot tipus en excel·lents condicions.

Dr. Carlos Herrero 678 454 625 1 3064chl@comb.cat Metge, vol compartir consulta, a Barcelona centre Amb disposició d’un despatx moblat i amb aire condicionat. Sala d’espera compartida. Finca sumptuosa amb portera física. Disponibilitat de Wifi.

Ideal per a professional mèdic no quirúrgic ni estètic.

Verònica 618 469 025 Per jubilació es traspassa consulta obesitat i MF Llicència Generalitat. Molt bona ubicació, a 2 minuts del metro L2 Bach de Roda, bus i pàrquing. Amb 34 anys de trajectòria i una àmplia cartera de pacients.

José Luis Pérez de Alarcón Benito 627 943 739 2 0364jpd@comb.cat

DIVERSOS

Marta Carrasco Brugada 52 202 701 6

Empresa de serveis Carrer Mallorca, 281, 3r 1a.

08037 Barcelona. ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal d’assistència geriàtrica, servei domèstic i cuidadors infantils.

Ens adaptem a les necessitats de cada llar.

638 929 953

TREBALL S’ofereix auxiliar infermeria/secretària (C.M. Teknon, H. Sagrat Cor, C. Olivé Gumà) Amb 20 anys d’experiència.

Català, anglès i francès.

Certificat Acces, Excel, Word. Disponibilitat tardes.

Incorporació immediata.

Sílvia 686 290 219 S’ofereix per treballar en consultori mèdic Soc Marta Carrasco Brugada i m’agradaria treballar a la recepció d’un consultori mèdic. No tinc experiència en sector sanitari. Tinc Certificat de Discapacitat del 33 %.

Tinc reducció de jornada des de juliol de 2020 en l’empresa actual i horari divendres de 8 a 14 h.

Consulta de dermatologia al centre de Barcelona necessita auxiliar de clínica Per atendre la consulta i fer feines administratives cobrint horari de matins. 20 hores/setmana amb sou de 9.000 € nets a l’any, 11 mesos. Interessades enviar CV a: g dferrandonavarra@ gmail.com Dona de 52 anys.

M’ofereixo per treballar en consultori mèdic Tasques de recepció, organització agenda mèdica. Responsablei bon tracte amb la gent.

Preferentment tardes.

Incorporació immediata.

Beatriz 660 531 582 Soc la Gemma Cervantes tinc una discapacitat del 65 % Tinc el CFGS de Tècnic de Documentació Sanitària.

Busco feina al món de la sanitat per poder desenvolupar-me professionalment en aquest àmbit. Actualment estic treballant d’administrativa/ recepcionista i soc de Barcelona.

607 552 957

S’ofereix Recepcionista/ Secretaria per treballar en consulta mèdica de forma individual o en equip Amb experiència en sector sanitari. Responsable, puntual, organitzada i atenció al pacient. Català natiu. Jornada laboral indiferent. Disponibilitat tots els dies de la setmana, també opció treballar dies alterns. Incorporació immediata.

Marieva 696 802 701 Recerca d’ua nova feina Soc Sandra, he estat infermera d’UCI durant 20 anys i en aquest moment estic a la recerca d’una nova feina, a la consulta, a un equip multidisciplinari, nou servei, etc. Horari compatible amb “horari escolar” 678 554 376 s andramasiques@gmail. com

UTILLATGES Venda de material procedent de centre mèdic: Espiròmetre SPIROBANK II SMART (com nou) 1.100 €.

Cicloergòmetre mèdic DAUM ELECTRONIC ERGO BIKE, nou a estrenar 2.100 €. Cicloergòmetre

mèdic DAUM ELECTRONIC ERGO BIKE, nou a estrenar 2.100 €. Llitera exploració mèdica (3 cossos) safata i guillotina per tallar el paper (com nova) 390 €. Per fotografies, contactar per whatsapp al: 620 917 140 Centre mèdic Sant Felix ven ecògraf volution s8 amb sonda 5D comprat el 2022 i amb garantia oficial.

Interessats contactar amb: 610 750 412 l casinoal@gmail.com Es ven instrumental Cirurgia Estèticareparadora, rino, oto, mames, abdomino, blefaro, lifting, lipo, lipofiling, cirurgia menor.

616 669 757 7 324jmb@comb.cat Venda d’equip de Carboxiteràpia Mèdica CARBTEK ADVANCEDDispositiu de carboxiteràpia ESTEK per a l’administració de CO2 subcutani. Dades tècniques: Voltatge 90 a 240 V, Freqüència de xarxa de 50 a 60 Hz, Pressió d‘entrada 1,5 bar. S‘inclouen 10 kits de tubs per fer els tractaments. Seminova.

6.500 €.

Per fotografies, contactar per whatsapp al 638 111 893

Article complet a: www.blogcomb.cat

Què tenen en comú els termes biotoxina marina, escalp i nomofòbia?

Aquests tres termes tenen en comú que són neologismes normalitzats durant l’any 2023. En aquest apunt us expliquem en què consisteix la normalització terminològica, us expliquem com

podeu saber quins termes de salut s’han estudiat aquest any i us exposem algun exemple dels criteris aplicats en les propostes terminològiques que es difonen. 

M. Antònia Julià Berruezo Centre de Terminologia TERMCAT

55

De la mateixa manera, si coneixes algun company que pugui necessitar els ajuts del Programa, recomana-li que es dirigeixi a nosaltres.

Més de 1.500 metges col·legiats del CoMB i els seus familiars ja s’estan beneficiant cada any d’aquest Programa.

56

Grup Med L’aparcament Doctor Roig i Raventós compleix 10 anys al servei dels col·legiats i dels ciutadans

L

’aparcament Doctor Roig i Raventós, situat al costat de l’edifici col· legial ha complert 10 anys. Des de la seva inauguració, el setembre de 2013, se n’ha pogut constatar el bon funcionament i ha assolit els objectius de millorar l’entorn urbà per al veïnat i facilitar la mobilitat als residents de la zona i ha prestat servei als col· legiats, usuaris i treballadors del CoMB i del Grup Med.

per als professionals que treballen a la zona de la Bonanova i busquen una solució de pàrquing propera i eficient.

Aquesta infraestructura ofereix un total de 266 places per a cotxes, amb espais dedicats específicament per a vehicles elèctrics, amb la possibilitat de gaudir de subministrament gratuït d’energia.

També disposa de places reservades per a persones amb mobilitat reduïda.

A més, té 106 places per a motos i bicicletes. La construcció, el disseny i el resultat final de l’aparcament van ser reconeguts l’any 2013 amb el pre· mi Aparcar, atorgat per l’Asociación Española de Aparcamientos y Garajes en la seva convocatòria bianual.

ABONAMENT MENSUAL COTXE:

Més enllà de ser una opció d’aparcament puntual, l’aparcament Doctor Roig i Raventós ofereix abonaments mensuals, especialment convenients

L’ampli ventall d’opcions d’abonaments poden satisfer les necessitats dels col· legiats i clients, oferint flexibilitat amb diferents modalitats, tant pels que volen estacionar per hores com per aquells que necessiten períodes de llarga durada.

Disposa de diferents modalitats horàries d’entrada i sortida per tal d’adaptar-se al màxim a les necessitats dels usuaris. Abonaments de 24, 13 o 9,5 hores, des de les 6 fins a les 22 hores, de dilluns a divendres, pensats per als residents i treballadors de la zona.

TARIFES DIÀRIES: Per a aquells que necessitin estacionar durant diversos dies, l’aparcament Doctor Roig i Raventós posa a disposició tarifes diàries amb abonaments per a estades d’1, 3 i 7 dies, assegurant la millor opció de preu.

El pàrquing compleix una dècada d’excel· lent servei que continua consolidant aquesta infraestructura com una bona opció d’estacionament al barri i per fer gestions a les oficines del CoMB i del Grup Med. 

Més informació tarifes:

ALTRES ABONAMENTS MENSUALS: Disposa d’abonaments mensuals per a tot el dia, tant per a motos com per a bicicletes, amb una oferta completa al millor preu dotada de zones segures i exclusives per a bicicletes.

L’Aparcament públic Doctor Roig i Raventós és gestionat en règim de concessió administrativa per la societat del Grup Med IMMOMÈDIC 09, S.L.U.; NIF B-60804739; domicili social: Passeig de la Bonanova, 47, Barcelona 08017; Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 28694, foli 22, inscripció 1a, Full B-141.891.

57

Grup Med

Cobertures de l’assegurança de la llar que potser no coneixes

E

n contractar una assegurança de la llar per a l’habitatge, no tothom que té una pòlissa d’aquest tipus coneix el profit que pot treure de les seves cobertures. Amb una assegurança de la llar un es pot imaginar situacions en les quals una aixeta degota, ha sortit una humitat a la paret i no se sap d’on

ve, hi ha hagut un curtcircuit a la casa o es trenca accidentalment un vidre. Però aquests imprevistos no són els únics en els quals pot ajudar l’assegurança de la llar. Hi ha moltes incidències que lleven temps i energia i que aquestes pòlisses també cobreixen. No obstant això, és important destacar que no totes les pò-

lisses d’assegurança per a la llar ofereixen les mateixes cobertures. En aquest sentit, és important la figura del corredor d’assegurances que, com a professional expert i independent, sempre informarà i aclarirà sobre les particularitats del contracte de l’assegurança que realment es necessita.

Robatori fora de la llar

Cobertura per Responsabilitat Civil

Cobertura per Responsabilitat civil per a vehicles de mobilitat personal sense motor

Si es produeixen robatoris amb violència i intimidació, les assegurances de la llar tornen els diners fins a un límit i el valor d’objectes, com ara rellotges. Algunes pòlisses cobreixen també les despeses derivades del tràmit dels documents.

Cobertura d’ús fraudulent de targetes de crèdit Algunes assegurances d’habitatge cobreixen també l’ús fraudulent de les targetes de crèdit, ja sigui per robatori, furt o clonació.

58

La cobertura per Responsabilitat Civil es fa càrrec de situacions que afecten a tercers. Un exemple ben clar és la situació on una aixeta mal tancada inunda la casa d’un veí. En aquest cas, el propietari de l’habitatge és civilment responsable de pagar una indemnització pels danys ocasionats, però en cas de comptar amb una pòlissa amb la garantia de Responsabilitat Civil, l’assegurat no hauria de fer-se càrrec del cost de la reparació dels danys. També es poden donar altres situacions, com, per exemple, que un dels nens que viu a la casa trenqui el vidre de la finestra d’un altre habitatge mentre jugava al futbol al carrer. En aquest cas, el nen també està assegurat i serà la pòlissa de llar la que es faci càrrec dels costos de reparació.

Cobertura per a atendre contratemps ocasionats a terceres persones a la via pública per causa de: bicicletes no elèctriques i altres vehicles sense motor (excepte vehicles per a persones amb mobilitat reduïda), així com per a embarcacions de menys de 5CV sense assegurança obligatòria.

Grup Med

Servei de bricolatge

Béns refrigerats

Assistència informàtica

Aquesta cobertura té un límit d’hores de mà d’obra per a petites reparacions o tasques de manteniment de la llar.

Dins d’aquest apartat, també es pot contractar la reparació d’electrodomèstics en un paquet que contempla el desplaçament, el temps de treball i les peces de recanvi.

Es cobreixen els danys que pateixin els aliments que hi ha a la nevera o congelador de l’habitatge, fuites o vessaments imprevisibles del refrigerant del congelador o frigorífic talls de subministrament de llum durant més de sis hores seguides.

Aquest servei està majoritàriament garantit a bona part de les assegurances de la llar. S’inclouen tasques com la recuperació de dades de l’ordinador, la configuració de sistemes informàtics, la realització de còpies de seguretat, la formatació de l’ordinador o la instal· lació de programes de control parental.

La importància de contractar amb un corredor d’assegurances Despeses sanitàries a l’estranger Les modalitats més completes d’aquestes assegurances possibiliten l’assistència en viatge. En aquest sentit, s’inclouen les despeses per malaltia o accident a l’estranger, així com l’enviament de medicaments o els costos de localització i salvament en cas de ser necessari.

Desinfecció de plagues És poc conegut que les pòlisses de la llar poden cobrir el tractament de plagues. No obstant això, aquesta garantia no la contemplen totes les assegurances i està limitada a dues o tres intervencions a l’any. A les comunitats de veïns, algunes inclouen dues visites a l’any, de forma preventiva, per inspeccionar les zones comunes de l’edifici i descartar la presència d’insectes.

Medicorasse ofereix un assessorament personalitzat que orienta i guia per contractar una assegurança de la llar adaptada a les necessitats de cadascú i permet conèixer totes les cobertures disponibles.

Així mateix, quan es produeix un sinistre, es fa un acompanyament durant tot el procés, es faciliten les gestions, s’agilitzen els tràmits, es tracta amb les parts involucrades i es representa l’assegurat davant de les companyies. 

Medicorasse, Correduría de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGSFP, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d’acord amb el R DL 3/2020 de 4 de febrer que transposa la Directiva europea de Distribució d’assegurances privades.

A Medicorasse comptem amb un equip altament especialitzat al teu servei. Si vols sol· licitar més informació sense compromís sobre l’assegurança de la llar, ho pots fer a través del següent formulari.

59

Innovació i tecnologia

Nanobots Therapeutics, una startup que s’acosta als metges

L

a companyia Nanobots Therapeutics, sorgida com a spinoff de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ha desenvolupat uns nanorobots transportadors de fàrmacs capaços de penetrar teixits i acumular el fàrmac en les cèl· lules diana. Ho han demostrat en cèl· lules tumorals de bufeta, un avenç que va ser publicat recentment a la revista Nature Nanotechnology. En el camí recorregut fins ara han coincidit amb el CoMB en dues ocasions.

El químic i professor ICREA Samuel Sánchez va arribar a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) l’any 2016, després d’una estada a l’institut Max Planck d’Alemanya. Hi arribava amb la idea de fer recerca translacional, d’aconseguir una patent i de muntar una empresa capaç de posar al mercat una solució concreta a un problema clínic concret... Un any després, el seu grup de recerca ja havia obtingut resultats rellevants amb nanorobots aplicats a biomedicina. El repte següent era formar un equip fundador: trobar experts en gestió i finances, fer contactes al món de la clínica per conèixer necessitats no resoltes, captar inversors...

Sánchez va trobar els companys de viatge per crear un equip sòlid l’any 2022 i, un any més tard, fundaven l’empresa Nanobots Therapeutics.

D’aquells inicis fins ara, Nanobots Therapeutics ha aconseguit llicenciar una patent de l’IBEC, la qual protegeix una entitat terapèutica capaç de transpor-

60

tar fàrmacs de manera directa i molt eficient fins als tumors de bufeta en ratolins. Sánchez destaca que la col· laboració amb clínics, en aquest cas, amb l’uròleg i expert en càncer de bufeta Antoni Vilaseca, de l’Hospital Clínic, ha estat fonamental. “Ell ens va descobrir que hi havia una necessitat clínica molt clara en aquest àmbit, ja que, malgrat disposar de fàrmacs, la dificultat és ferlos arribar directament fins al tumor”, explica. Sánchez destaca l’enorme valor que aporta al projecte tenir el suport de Vilaseca i d’altres clínics: “El feedback mèdic ens permet redirigir els projectes cap allà on hi ha més necessitat”.

Els nanorobots patentats per Nanobots Therapeutics són nanopartícules de sílice capaces de traspassar barreres biològiques. Aquests vehicles utilitzen com a motor un enzim, en aquest cas, la ureasa, i es mouen a partir d’una reacció química emprant la urea present a l’orina com a combustible. Un cop el vehicle es mou, només cal carregar-lo amb el fàrmac que ha d’eliminar les cèl· lules tumorals.

La companyia va passar pel 32è Fòrum d’Inversió Healthcare, coorganitzat pel CoMB, ESADE BAN, Barcelona Activa i Biocat, on el març de l’any passat van atraure l’interès i la complicitat d’un grup d’inversors, entre els quals també hi ha algun metge. Des de Nanobots Therapeutics consideren que, al sector biotech, el fet que un metge cregui en un projecte dona confiança i arrossega

altres perfils d’inversors. “Aquest tipus de fòrums són molt útils per acostarnos al món mèdic”, assegura Sánchez.

El tractament de subgrups concrets de pacients de càncer de bufeta és la primera aposta de la companyia, però tenen en ment dirigir també la seva recerca a altres possibles aplicacions on actualment el principal problema sigui el transport i l’alliberament de fàrmacs de manera precisa i eficaç. Per exemple, un tipus concret de metàstasi de càncer colorectal (una col· laboració amb clínics de l’Hospital Vall d’Hebron sorgida a través del Programa del CoMB d’immersió clínica per a estudi· ants de l’IBEC), aplicacions oftalmològiques o l’alliberament de factors de creixement en artritis i artrosi. “Ara, el més important és que disposem d’una plataforma molt potent, capaç d’utilitzar diferents partícules i diferents motors i de transportar gairebé qualsevol tipus de fàrmac. El potencial és enorme”, afirma Sánchez.

L’equip de Nanobots Therapeutics asseguren que 2023 “no va ser un any fàcil” per atraure finançament. Des dels seus inicis, el projecte ha comptat amb fons públics, ajuts dels projectes CaixaImpulse d’Innovació en salut i CaixaResearch d’Investigació en Salut i amb inversions de diferents business angels.

Apunten que una assignatura pendent que cal incentivar són els codesenvolupaments entre startups i empreses biotecnològiques. 

Innovació i tecnologia

Primer Fòrum d’Inversió en Salut Tricol·legial

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), el Col· legi d’Economistes de Catalunya (CEC) i el Col· legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) sumen forces i experiència per organitzar, per primer cop de manera conjunta, un espai de trobada entre professionals emprenedors amb projectes d’innovació en l’àmbit de la salut i inversors interessats en el sector sanitari. Es tracta del Primer Fòrum d’Inversió en Salut Tricol· legial, que tindrà lloc a la seu del CoMB el proper 13 de juny.

L’objectiu d’aquest Fòrum és facilitar el coneixement i el contacte necessaris entre professionals i inversors interes·

sats en el sector salut. Els tres col· legis consideren estratègic fomentar l’emprenedoria dins del sector biomèdic, donant suport a les startups mitjançant l’accés al finançament en fases inicials a través de xarxes de persones inversores afins als tres col·legis professionals. El Primer Fòrum d’Inversió en Salut Tricol·legial està obert a tot tipus d’empreses amb projectes de biotec· nologia, dispositius mèdics i salut di· gital. Els projectes seleccionats seran convidats a participar al programa Rea· dy4Investment, una formació exclusi· va sobre la preparació a la inversió.

La iniciativa d’aquest fòrum s’emmarca dins d’una voluntat de col· laboració

més àmplia, ja que el CoMB, a través de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria, ha signat recentment convenis amb els col· legis d’economistes (xarxa de business angels EconomistesBAN) i d’enginyers industrials amb l’objectiu d’impulsar projectes i formació per promoure l’emprenedoria en l’àmbit de la salut. Gràcies a aquests acords, es facilitarà assessorament mèdic a startups que desenvolupin projectes innovadors, a través de l’aportació experta de la Xarxa d’Assessors Mèdics del CoMB, posada en marxa l’any passat per ajudar les empreses a orientar els seus projectes cap a necessitats no cobertes. 

61

Grup Med Més informació:

Breus

Med

Mediconsulting Nou reglament per a la factura electrònica per a societats i per a autònoms

La factura electrònica serà obligatòria a partir de l’1 de juliol del 2025 i Hisenda ja ha establert els requisits tècnics necessaris per a aquests processos. Per tant, comença el compte enrere per anar adaptant-se a aquesta nova normativa, tant si es té una societat professional com si s’és autònom. Aquest canvi suposa una revolució per a empreses i autònoms, ja que hauran de modificar la forma de facturar tant els ingressos com les

mes d’innovació i optimització dels recursos per obtenir els resultats esperats i dissenyar sistemes i processos àgils per respondre a les necessitats dels nostres mutualistes.

En aquest context, sorgeixen punts essencials per garantir l’eficiència a la nostra entitat, basada en l’economia col· laborativa.

Mutual Mèdica Ens uneix l’eficiència L’eficiència a la medicina no és simplement un concepte operatiu, és un compromís vital per millorar l’atenció mèdica. Així mateix, per a la nostra entitat, la mutualitat dels metges, l’eficiència és una qualitat important en el nostre dia a dia, i és per això que també és un dels valors que apliquem, sobretot en ter-

En primer lloc, innovació i optimització dels recursos per obtenir els resultats esperats. Un procés metodològic on ens enfoquem a qüestionar el que s’estableix per generar noves idees que acabem implementant i avaluant de manera contínua.

despeses. A més, la no adaptació a la reforma pot comportar una pèrdua de control de processos de facturació, retards de pagaments i sancions de fins a 10.000 €.

Mediconsulting està treballant per implementar aquesta eina informàtica i oferir-la aviat als seus clients, tant si estan constituïts com a societat professional com si són autònoms. 

A Mutual Mèdica hem fet la sèrie d’entrevistes “Entre Metges” per conèixer de primera mà com es tracta l’eficièn· cia a la professió, com a valor fonamental en l’actuació del metge i la salut del pacient.

Parlen d’eficiència el doctors Javier Mareque, cirurgià oral i maxil· lofacial, i Marta Capdevila, uròloga amb exercici a la sanitat pública i privada. 

Entrevista completa:

En segon lloc, disseny de sistemes i processos àgils per respondre a les necessitats dels metges. Estem alerta de les necessitats canviants dels metges i som plenament proactius proposant solucions amb impacte positiu per al col· lectiu.

Revista del Col· legi de Metges de Barcelona · Número 167, Abril de 2024 Edita COL· LEGI DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888. FAX 935 678 899 · e-mail: col.metges@comb.cat http:// www.comb.cat Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Jordi Aligué, Sònia Miravet Consell de Redacció Albert Lluch, Lluís Esteve, Antoni Trilla, Marta Ciércoles, Raquel Pérez, Jordi Pons (coordinador de la revista COMB) Redacció Sandra Carmona, Araceli Garcia, Aitor Mora Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic i infografies CeGe Capçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny Il· lustracions Lovewarparadise (CeGe) Retoc fotogràfic, preimpressió i impressió www.cegeglobal.com Publicitat UR Màrqueting Dipòsit legal B. 26662-2013

Viatges

Màlaga:essència i avantguarda Poques ciutats poden estar orgulloses de tenir un caràcter propi tan marcat com Màlaga, la capital de la Costa del Sol. El seu impressionant llegat històric s’uneix a una vibrant escena artística, una magnífica gastronomia i una activa aposta per la innovació i la tecnologia. Considerada sovint com la ciutat més dinàmica i cosmopolita d’Andalusia, Màlaga demostra que la tradició pot conviure amb el futur i que compaginar cultura i diversió en una sola destinació és perfectament possible.

Un patrimoni únic Establerta al segle viii aC com a colònia fenícia, Màlaga conserva al seu territori l’empremta de totes les civilitzacions que s’hi ha establert. El patrimoni històric de la ciutat inclou monuments com el Teatre Romà, la impressionant Alcassaba àrab, símbol de la ciutat, el Castell de Gibralfaro o la Catedral de l’Encarnació, autèntica joia renaixentista. Hi destaquen, a més, l’elegant i vuitcentista carrer de Larios, principal artèria comercial del centre de la capital, o el Palmeral de les Sorpreses, recent i avantguardista intervenció urbana a la zona portuària.

Museus de primera Màlaga acull fins a 40 museus i centres d’exposicions, entre els quals excel· leix el dedicat al seu

ciutadà més il· lustre: Pablo Picasso.

El Museu Picasso de Màlaga conté gairebé 300 obres representatives de totes les etapes del genial artista andalús. Altres museus destacats de la ciutat són el Centre Pompidou, dedicat a l’art contemporani i ubicat en un espectacular edifici, la Col· lecció del Museu Estatal Rus o el Museu d’Art Flamenc, que aborda una disciplina profundament arrelada a l’essència de la ciutat.

Delícies gastronòmiques Parlar de gastronomia a Màlaga és sinònim d’evocar els espetos, broquetes de sardines que es cuinen a la brasa en guinguetes típicament situades a les platges de La Misericordia, La Malagueta o El Palo. També es fa imprescindible tastar la porra, versió local del gaspatxo; l’amanida malaguenya,

Més informació: mediviatges.med.es mediviatges@med.es Tel. 93 567 88 05

que porta patata, taronja, bacallà i olives, o els vins generosos de Màlaga, de gust intens i dolç, entre els quals es troben varietats com Pedro Ximénez, Pajarete o Cartojal.

Molt més que una ciutat Les activitats de lleure a Màlaga van molt més enllà de gaudir de la capital. La diversitat de paisatges i propostes que es poden trobar a tota la província és inesgotable: des de les magnífiques platges de la Costa del Sol, a Nerja o Benalmádena, fins a una escapada rural a les comarques de la Sierra de las Nieves o La Axarquía per conèixer la bellesa de pobles com Ronda, Frigiliana o Antequera, passant per una espectacular ruta senderista al Caminito del Rey o acabar seduït pel luxós encant de Marbella. 

63

64