Revista COMB 171

#171

Estiu 2025 www.comb.cat

Benvinguda als nous metges residents

10

Noves juntes comarcals del CoMB

20

23a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica

30

Premis a les millors pràctiques en Acció Climàtica i Salut Planetària

Assegurança de vida: assessorament per protegir el futur Analitzem les circumstàncies dels professionals per triar una assegurança de vida adaptada a les necessitats i per garantir una estabilitat financera en cas d’incapacitat professional, invalidesa o defunció per qualsevol causa.

Sol·licita més informació sense compromís.

Professionals al servei de professionals 900 10 49 69

medicorasse@med.es

medicorasse.med.es

Medicorasse, Correduría de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. Domicili social: Passeig Bonanova 47, 08017 Barcelona. Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, al tom 20624, foli 211, full número B-10481, inscripció la, amb clau DGSFP J0928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d’acord amb el Llibre II del Real Decret Llei 3/2020, de 4 de febrer, que transposa la Directiva (UE) 2016/97, de 20 de gener, sobre la Distribució d’assegurances.

Sumari #170

Març 2025

05

34

06

36

Presentació

Formació

07

37

08

38

L’apunt de la presidenta

Actualitat col· legial

10 Noves juntes comarcals

Informe Anual 2024

10

Actualitat col· legial

El CoMB als mitjans

19

44

20

46

24

48

Dossier

Obituaris

29

51

30

53

32

56

Cultura i societat

La salut del metge Actualitat col· legial Entrevista a Rosario Jiménez

Segueix-nos a: https://linkedin. com/company/ combarcelona/

40

Seccions col· legials

Actualitat col· legial

24 Dossier

Consulta 21

42

Professió

20 Actualitat col·legial

Programa de protecció social

16

Converses

16 Converses

Juntes comarcals

33

Actualitat col· legial

Instagram: https://instagram. com/combarcelona/

Segueix-nos a: https://x.com/ COMBarcelona

Segueix-nos a: @combarcelona. bsky.social

Històries de metges

Petits anuncis Grup Med Innovació i emprenedoria

59

Viatges: els fiords noruecs

Accedeix al nostre blog: http:// blogcomb.cat/

Més informació: www.comb.cat revista.comb.cat

L’app del CoMB L’aplicació MetgesBarcelona t’identifica i acredita com a metge i et permet fer tràmits des del mòbil

Carnet col·legial Directori de metges

Servei d’ocupació

Tràmits

Descomptes

modificació de dades personals, certificats col·legials i quotes

consulta els avantatges i descomptes que tens més a prop amb geolocalització

Recepta electrònica mèdica privada

Agenda

Demanar hora al CoMB

Actualitat

Ara, com a metge del CoMB, pots fer ús de la recepta electrònica des del teu mòbil amb l’app MetgesBarcelona.

La manera més fàcil i àgil d’estar connectat.

Descarrega-te-la al teu dispositiu iOS o Android i comença a utilitzar-la

accés a la borsa de treball

col·legial i inscripció a esdeveniments

noticies professionals i revista COMB

+ seguretat

+ accessibilitat

+ qualitat

+ rapidesa

Més informació: app.comb.cat

L’apunt de la presidenta Prendre el pols a la professió

D Elvira Bisbe i Vives,

presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona

isposar d’informació fiable i actualitzada sobre diferents aspectes que afecten la nostra professió és indispensable per analitzar situacions i ser capaços d’aportar solucions o plantejar nous abordatges als reptes als quals hem de fer front. Des del CoMB, al llarg de l’any, fem seguiment i anàlisi de les diferents dades de les quals disposem —especialment, les demogràfiques— per tal de donar una millor resposta a les necessitats dels col· legiats, així com per actuar i defensar els interessos dels metges i dels nostres pacients amb arguments sòlids, basats en un coneixement profund de la professió i dels professionals. Per altra banda, no dubtem a fer pública i a compartir aquesta informació amb la voluntat de posar-la a disposició dels col· legiats i d’altres institucions, sobretot les que tenen responsabilitats en la presa de decisions.

Però aquest coneixement que sorgeix de l’anàlisi de les dades seria incomplet sense tot el que ens aporta el contacte directe amb tants i tants col· legiats que participeu de l’activitat col· legial i que ens feu arribar, de diverses maneres i per diferents vies, les vostres inquietuds, opinions i aportacions de tot tipus. En aquest nou número de la revista del CoMB trobareu exemples de tot el que explico.

D’una banda, el valor de les dades, reflectit al dossier dedicat a l’anàlisi demogràfica dels perfils dels nous metges MIR i que tot just s’acaben de col· legiar al CoMB, o al resum de l’activitat col· legial del 2024, que ja podeu consultar de manera molt més àmplia a l’Informe Anual del darrer any, que trobareu al web col· legial.

D’altra banda, aquesta revista recull tot un seguit d’iniciatives impulsades des del Col· legi, en què la participació dels col· legiats ha estat, sens dubte, la clau de l’èxit.

Parlo, per exemple, de la Jornada d’Orientació MIR d’enguany, una cita que ja ha esdevingut un referent i que any rere any bat rècords de participació, especialment pel que fa al nombre de joves residents que, de manera desinteressada, dediquen el seu temps a resoldre els dubtes dels futurs MIR. Vull des d’aquí reconèixer públicament la dedicació d’aquests joves professionals i reiterar-los el meu agraïment. Realment, l’ambient que es respira durant la Jornada d’Orientació MIR ens dona una bona injecció d’energia.

Dediquem portada i unes quantes pàgines de la revista als més joves, però en aquest número també hem escoltat i recollit altres veus. Per exemple, el testimoni de dos metges sèniors que comparteixen amb nosaltres les raons per les quals van decidir allargar l’activitat fins als setanta anys. O el compromís i la motivació dels professionals que han liderat les iniciatives reconegudes amb els primers Premis a les Millors Pràctiques en Acció Climàtica i Acció Planetària, concedits pel CCMC.

JUNTA DE GOVERN DEL CoMB: Presidenta Elvira Bisbe i Vives Vicepresident 1r Jaume Sellarès i Sallas Vicepresidenta 2a Mireia Puig Campmany Secretària Sònia Miravet Jiménez Vicesecretària Berta Areny Perelló Tresorer Jordi Aligué Capsada Vocals Roberto Carlos Güerri Fernández, Iolanda Jordan Garcia, Ramon Vilallonga Puy, Gemma Férriz Villanueva, Rosa María Calvo Escalona, Miquel Àngel Gómez Pérez, Maria Beatriu Bilbeny de Fortuny, Anna Escalé Besa, Mónica Povedano Panadés, Antoni Trilla Garcia, Anna Carreres Molas, Ferran Fillat Gomà, Francesc Bas Cutrina, Ana Graciela Angulo Menéndez.

Coneixereu també els companys que estaran al capdavant de les juntes comarcals durant aquest mandat, així com una pinzellada sobre la seva visió dels reptes que la professió afronta a cada àmbit territorial. Aprofito també per donar les gràcies a tots els membres de les seccions col· legials i de les juntes comarcals que fan possible que el CoMB sigui més present i proper a totes les comarques i, alhora, prenen el pols del que passa arreu al voltant de la professió i del sistema sanitari en general.

I acabo destacant la 23a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, un altre exemple de participació, on aquest any vam conèixer dotze experiències de treball en xarxa de la mà dels professionals que les estan liderant. Després de l’estiu, toca iniciar un nou curs amb les piles carregades. Necessitarem energia per entomar l’any amb il· lusió i determinació.

5

Presentació

Col·legiació MIR, juntes comarcals i Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica

E

l número 171 de la revista del CoMB inclou la crònica de la col· legiació dels metges MIR, un dia molt especial per a centenars de nous MIR que comencen la seva Formació Sanitària Especialitzada en hospitals i CAP de Catalunya. Aquesta benvinguda reforça el sentit de pertinença a la professió mèdica i al Col· legi, que els acull i està al seu servei. També veureu la presentació de les noves juntes comarcals del CoMB, que són la base i el contacte directe dels col· legiats amb el territori, i que fan una gran tasca potser menys coneguda, i el lliurament dels Premis del CCMC a les Millors Pràctiques en Acció Climàtica i Salut Planetària en l’entorn sanitari. Destaquem la celebració de la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà, una tradició de fa molts anys, dedicada enguany a les experiències concretes de col· laboració entre centres i organitzacions, que va ser tot un èxit i on es van poder compartir projectes i idees. Finalment, us recomano que doneu un cop d’ull al resum en xifres de les dades de l’Informe Anual 2024. És molt interessant. Ens permet veure la feina ben feta de moltes persones i la fotografia de la nostra professió. 

Antoni Trilla,

vocal de la Junta de Govern del CoMB

La imatge El CoMB s’adhereix a la Xarxa de Refugis Climàtics de Barcelona

L

’edifici col· legial forma part, des del juny d’enguany, de la Xarxa de Refugis Climàtics de Barcelona.

Un cop signat l’acord amb l’Ajuntament de Barcelona, el Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha posat a disposició dels ciutadans un espai al vestíbul de la seu col· legial, on poden protegir-se de les temperatures extremes, tant de la calor a l’estiu, com

6

del fred a l’hivern. L’espai és de fàcil

marcada dins de la seva estratègia

accés des del carrer (passeig de la Bo-

d’acció climàtica, atès que una de les

nanova, 47 i carrer de Vilana, 1), disposa

prioritats de la Junta de Govern és pro-

de seients i aigua gratuïta i ofereix una temperatura de confort (al voltant dels 26 ºC durant el període de calor i de 21 ºC durant el període de fred).

moure l’atenció i prevenció dels efectes que la crisi climàtica té en la salut de les persones, la conscienciació entre professionals i ciutadans i la reducció de

L’adhesió a la Xarxa de Refugis Climà-

l’impacte que el mateix sistema sanita-

tics és una nova acció del CoMB em-

ri té en aquesta crisi. 

Actualitat col·legial

La salut mediambiental a l’àmbit rural, tema central de les Jornades Sanitàries del Món Rural

L

a salut mediambiental, el canvi climàtic i el seu efecte en la salut de les persones va ser el tema escollit per a l’11a edició de les Jornades Sanitàries del Món Rural, celebrades el passat 16 de maig a Berga i que organitza bianualment la Junta Comarcal del Berguedà del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB). Amb el títol “La salut mediambiental a l’àmbit rural. Del one health al quilòmetre zero”, la jornada va reunir gairebé un centenar de professionals de la salut per posar en comú experiències i crear sinergies en l’entorn rural des de tots els àmbits assistencials.

El degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i membre de la Junta de Govern del CoMB, Antoni Trilla, va ser el conferenciant inaugural, amb una ponència sobre els virus emergents. Trilla va exposar la relació entre el canvi climàtic, les malalties infeccioses i els vectors i va repassar els efectes en la salut de tres malalties infeccioses: els brots de Chikungunya a la Unió Europea, la febre del Nil Occidental a Espanya i la febre hemorràgica de Congo-Crimea a Espanya.

La resta de ponències de la jornada van centrar-se en la salut laboral, concretament en les seqüeles que l’exposició a l’amiant, el gas radó o la incineració de residus poden tenir en la salut dels treballadors. La referent de la Unitat de Salut Laboral a la Catalunya Central de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Eva Porcel, va explicar com funciona el programa de vigilància postocupacional de la salut dels treballadors que han estat exposats a l’amiant.

Carles Font, de l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (Departament

d'Empresa i Treball), va fer un repàs sobre els efectes del gas radó en aquelles persones que fan treballs subterranis a mines, coves o túnels i com ha de ser el seu abordatge. La metgessa de família i secretària de l’ONG CAPS, Mercè Botinas, va parlar sobre l’impacte dels contaminants atmosfèrics de les incineradores i els múltiples efectes en la salut cardiovascular i pulmonar.

La jornada va comptar també amb una conferència de la física i meteoròloga de Televisió de Catalunya, Gemma Puig, qui va parlar de les alteracions climàtiques que ja estem patint a causa de l’escalfament global: pluges torrencials, borrasques, fortes pedregades, etc.

La presidenta de la Secció Col· legial d’Acció Climàtica i Salut Planetària del CoMB, Carla Oliva, va participar també en la jornada reflexionant sobre l’impacte ambiental del sector sanitari, un dels principals emissors de gasos d’efecte hivernacle. La jornada va fina-

litzar amb l’entrega dels premis de recerca. La presidenta de la Junta Comarcal del Berguedà, Anna Escalé, i la presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, van lliurar els guardons:

• Premi al millor treball d’investigació per al treball Factors associats a l’adherència i coneixement adequat dels medicaments en pacients amb polifarmàcia, de Núria Busquet.

• Premi al millor cas clínic per al treball Em canso quan faig l’amor, d’Anna Soler.

• Premi al millor cas clínic d’un resident per al treball L’anamnesi, punt clau dins del paradigma de la intoxicació ocupacional, de José Manuel Correa.

• Premi a la millor experiència professional, formativa o docent per als “Cafès formatius”, un projecte liderat per Judith Serra. 

7

Informe anual 2024

El CoMB edita l’Informe Anual 2024 El Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha publicat recentment el seu Informe Anual 2024. La memòria recull l’activitat que el CoMB va dur a terme al llarg de l’any passat i mostra les dades i serveis més rellevants de la institució. A les pàgines de l’Informe Anual també es publica informació sobre el Grup Med, grup d’empreses propietat del CoMB, i l’activitat de les seves empreses durant l’any 2024.

COL·LEGIATS

41.557 col· legiats

DONES

HOMES

2.269

1.022

6.678

9.210

3.448

28

22.792 54,8 %

18.765 45,2 %

ATENCIÓ AL COL· LEGIAT

50.504 21.449

altes col· legiació + reingressos

gestions el 2024

carnets col· legials / certificats digitals

persones ateses

33.386

gestions no presencials

17.118

gestions presencials

orientacions professionals i jubilació

RESPONSABILITAT CIVIL

PROTECCIÓ SOCIAL I DE LA SALUT DEL METGE

27.002

2.782

metges assegurats

SERVEIS JURÍDICS

4.546 consultes ateses

8

persones ateses pel Programa de Protecció Social (PPS)

7.142

professionals atesos pel Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM).

Dades acumulades

baixes col· legiació

certificats col· legials i legalitzacions

autoritzacions de consultes mèdiques

1.149

professionals atesos en les sessions de la Fundacio Galatea de Suport Emocional Individual als Professionals de la salut

Informe anual 2024 Informe Anual 2024:

L’Informe Anual del CoMB ofereix un recull exhaustiu de les dades de tota l’activitat de la institució, però també inclou reflexions, anàlisis i propostes sobre l’actualitat del sector sanitari al nostre entorn. Aquesta publicació del CoMB suposa un exercici de transparència i un esforç d’autoavaluació i de representació dels professionals. L’Informe Anual està disponible al web del CoMB en tres formats: pdf, issuu i una versió interactiva que incorpora vídeos i documents.

També se n’edita una petita edició impresa per a aquells que ho sol· licitin.

MEDICINA PRIVADA

PROGRAMA DE FORMACIÓ (IFMiL)

82

accions formatives

11.191

alumnes matriculats

6.408

361

103

9

metges inscrits a la Recepta Mèdica Privada electrònica (REMPe)

SECCIONS COL·LEGIALS

21

17.845

assessoraments valoració actes mèdics

col· legiats inscrits

seccions

ACREDITACIÓ ACTIVITATS FORMATIVES

assessoraments activitat privada (orientació professional, autònoms, contractes...)

consultes a l’Oficina d’Informació al Ciutadà sobre mútues (OIC)

BORSA DE TREBALL

1.694

activitats formatives acreditades pel Servei de la Formació Mèdica Continuada

3.715

1.929

Metges inscrits

Ofertes gestionades

COMUNICACIÓ

25.789

16.677

2.965

23.356

77

338

visualitzacions a YouTube

1,7

milions de pàgines web vistes

escoltes del pòdcast registrades

projectes presentats al 1r Fòrum Tricol· legial i al 34è Fòrum Healthcare

notes de premsa, comunicats, notes al web i rodes de premsa

webs gestionats per Web Mèdica Acreditada

ORGANITZACIÓ D’ACTES

INNOVACIÓ I EMPRENEDORIA

70

aparicions del Col· legi en mitjans de comunicació

usuaris de l’app

20

projectes seleccionats

174

actes professionals i col· legials

66

activitats socioculturals

8.767 assistents presencials i online

9

Actualitat col·legial

Les juntes comarcals del CoMB: servei i proximitat al col·legiat

A

cadascuna de les comarques de Barcelona –a excepció del Barcelonès– el CoMB hi és representat a través d’una Junta Comarcal escollida pels col· legiats. Com a resultat del procés electoral que va culminar el 22 de febrer, amb la proclamació de la candidatura presidida per Elvira Bisbe com a guanyadora de les eleccions a la Junta de Govern i delegats de l’Assemblea de Compromissaris del CoMB, es va renovar també la composició de les Juntes Comarcals de la institució.

Aquestes juntes funcionen de manera autònoma, actuen com a assessores de la Junta de Govern i desenvolupen funcions que aquesta els delega.

Passats els primers mesos de mandat, hem demanat als nous presidents de les juntes comarcals quins reptes i prioritats tenen plantejats: 1. Què representa formar part de la Junta Comarcal i el fet de presidir-la?

2. Quins són els reptes que teniu a la comarca a quatre anys vista?

3. Quines són les iniciatives que la Junta Comarcal té previstes aquest mandat?

4. Com valoreu la relació amb els professionals de la comarca?

Us oferim, en aquestes pàgines, un resum de les seves respostes.

ALT PENEDÈS Mariona Monera, presidenta de la Junta Comarcal de l’Alt Penedès. La doctora Monera és especialista en Obstetrícia i Ginecologia i treballa al Consorci Sanitari Alt Penedès – Garraf.

10

1. H e pogut veure com es treballa dia a dia per millorar la professió, la qualitat assistencial i les condicions laborals i com es debaten els temes més candents de la societat. També he comprovat com, d’una manera molt dinàmica, la Junta s’adapta dia a dia a la necessitat social. El fet de presidir-la representa la gran responsabilitat d’apropar les propostes del CoMB a la Junta i a la comarca.

2. L a nostra comarca té una idiosincràsia concreta: vivim en un entorn rural amb la població distribuïda en pobles petits més enllà de Vilafranca del Penedès i de Sant Sadurní d’Anoia. D’altra banda, el fet d’estar a 50 km de Barcelona ens obliga a atraure els professionals amb alguna aportació addicional. Sempre hem defensat que els hospitals han d’estar ben equipats tecnològicament, amb professionals ben formats i actualitzats i oferint la millor assistència per cobrir la seva cartera de serveis. Per això, la coordinació des de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès dins el Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf amb l’atenció primària i amb els centres de tercer nivell és cabdal per atendre la població al lloc més adient i amb la millor qualitat possible.

3. Duem a terme l’Acte de la Professió Mèdica de l’Alt Penedès de manera anual i alternem dos formats de manera bianual: el reconeixement als metges sèniors que es jubilen i la benvinguda als nous residents amb el lliurament del premi bianual Gueraula de Codines. També preparem una jornada anual amb alguna temàtica actual que considerem d’interès general, com el cànnabis i l’adolescència, la sexualitat al segle XXI i la nova llei de l’eutanàsia.

4. A mb l’Acte de la Professió Mèdica, que s’ha anat consolidant com un acte de trobada dels metges i metgesses de la comarca, el CoMB s’ha fet més proper i visible. Els professionals de l’Alt Penedès ens tenen com a referència. Tenim el repte d’escoltar i recollir quines mancances i quines propostes podem traslladar.

Esperem estar a l’alçada.

ANOIA Carmina Bascompte, presidenta de la Junta Comarcal de l’Anoia La doctora Bascompte és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i treballa al CAP Igualada Nord del Consorci Sanitari de l’Anoia.

1. É s un privilegi i una responsabilitat enorme i representa l’oportunitat de ser la veu dels metges i metgesses de la nostra comarca, defensar els seus interessos i treballar per millorar les condicions de l’exercici professional.

Presidir la Junta, per a mi, significa liderar amb compromís, fomentar la col· laboració entre els professionals sanitaris i impulsar iniciatives a nivell comarcal, per tal de contribuir a una medicina més propera, ètica i de qualitat per a tots els ciutadans de l’Anoia.

2. E ls principals reptes sanitaris passen per garantir una atenció més accessible i propera, especialment en l’àmbit de l’atenció primària i la salut mental; adaptar-nos als canvis socials i demogràfics, davant l’envelliment progressiu de la població; fidelitzar talent sanitari creant entorns professionals atractius que afavoreixin l’arrelament i el creixement del talent

Actualitat col·legial

sanitari a casa nostra, i avançar cap a una medicina més preventiva, comunitària i sostenible.

3. La celebració de la Festivitat Pere Gabarró - Acte de la Professió Mèdica de l’Anoia és un punt de trobada clau per als metges i metgesses de la comarca, on combinem reconeixement professional amb activitats culturals. També estem molt implicats en l’organització de la Nit de la Professió Mèdica de l’Anoia, que enguany arribarà a la seva 18a edició.

Volem ser un punt de suport per als professionals i contribuir a una medicina de qualitat, propera i compromesa amb la població.

4. L a nostra fortalesa rau en la proximitat i el treball en equip que espero que anirem construint durant aquesta etapa. Tot i els reptes del sistema sanitari, com la manca de professionals, crec que la nostra comarca té un teixit professional molt compromès, i això es reflecteix en la qualitat de l’atenció que oferim a la població de l’Anoia.

BAGES Encarna Sanchez, presidenta de la Junta Comarcal del Bages. La doctora Sanchez és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i treballa al CAP Artés de l’Institut Català de la Salut (ICS).

1. H a suposat conèixer molt millor la feina i els serveis del Col· legi i traslladar tot això als companys de la comarca. La presidència m’ha permès estar més en contacte amb els companys i conèixer millor el teixit de professionals del territori.

2. E l repte més important és adaptar-nos a la nova demografia de professionals i a les seves necessitats.

L’any 2024 es va inaugurar la nova seu i això ens ha permès aproximar-nos més als professionals.

3.. Hem canalitzat totes les activitats dels metges sèniors de la Junta, donant forma i incorporant-les a les nostres activitats. Liderem anualment els premis lligats a la jornada col· legial de la Vigília de Sant Lluc, un d’ells juntament amb la delegació de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

Anualment fem una jornada formativa amb el Col· legi d’Infermeria i oferim tres jornades que ja estan en funcionament en altres territoris o que ens ofereixen des del CoMB. 4. L a valoro com a molt propera: ens coneixem i els col· legiats coneixen també la resta de companys de la Junta.

BAIX LLOBREGAT Loida Galvany, presidenta de la Junta Comarcal del Baix Llobregat. La doctora Galvany és especialista en Dermatologia i treballa al Consorci Sanitari Integral.

1. R epresenta una nova tasca en la meva carrera professional i vaig acceptar assumir-la amb molta il· lusió.

M’he pogut apropar als col· legiats de la comarca del Baix Llobregat, on hi desenvolupo l’activitat assistencial.

Inicio aquesta nova etapa amb les "orelles obertes” a l’escolta de tots els companys i amb interès per potenciar activitats d’interès al territori.

2. P rimerament, la integració i adaptació dels nous grups demogràfics mèdics, el que pot oferir l’oportunitat de millorar la capacitat d’organització. Davant l’escàs recanvi generacional, un altre dels grans reptes és la retenció de talent en els equips mèdics. També s’ha d’abordar el benestar i la salut del mateix metge. I finalment, l’adaptació a les noves tecnologies: cal oferir formació i aprendre a integrar equips interdisciplinaris en el nostre entorn laboral (com enginyers biomèdics, informàtics, etc.).

3. Hem iniciat el mandat amb l’acte “Cafè GIPS: Els sentits de la IA”. Com cada any, celebrarem l’Acte de la Professió Mèdica amb el lliurament de Premis del Baix Llobregat a les millors publicacions. Tenim l’objectiu d’arribar a ser un punt de trobada activa per als metges de la comarca.

4. V alorem molt positivament la relació actual, però amb l’esperit de millorar-la encara més i apropar els professionals al seu col· legi, tenint les "orelles obertes” a les necessitats i amb compromís d’oferir el suport que se sol· liciti.

BERGUEDÀ Anna Escalé, presidenta de la Junta Comarcal del Berguedà. La doctora Escalé és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i treballa al CAP Navàs de l’Institut Català de la Salut (ICS).

1. U na manera d’apropar el CoMB al Berguedà i fer que els professionals de la comarca el sentin més proper.

També és una oportunitat per portar tots els serveis de què disposem els col· legiats, la formació i propostes culturals al territori.

2. D os dels principals reptes són la demografia i el relleu generacional: som un territori rural, amb un envelliment creixent de la població i dels professionals i allunyat de l’àrea metropolitana, cosa que dificulta l’atracció i la retenció de professionals.

3. Volem donar continuïtat a iniciatives que ja són un referent al territori, com la Jornada Sanitària del Món Rural, que enguany ha celebrat la seva 11a edició i s’ha convertit en un espai clau de trobada, reflexió i formació per als professionals. També prepararem una nova edició de l’Acte de la Professió, on es lliurarà el Premi Dr. Pau Florejachs i Viladomiu, que busca potenciar la recerca sanitària feta des

11

Actualitat col·legial

del territori. A més, volem seguir apropant la formació als centres sanitaris de la comarca i promoure activitats culturals vinculades al CoMB.

seva relació amb la resta dels col· legiats del Garraf.

MARESME

4. L a valorem molt positivament. Hi ha una relació propera, basada en el suport i l’ajuda mútua. Sentim que molts professionals participen activament i valoren les activitats que impulsem, aportant idees, interès i ganes de col· laborar amb la Junta.

Pere Toran, president de la Junta Comarcal del Maresme. El doctor Toran és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i treballa al CAP La Llàntia (Unitat de suport a la recerca) de l’Institut Català de la Salut (ICS), a Mataró.

GARRAF

1. É s una gran oportunitat per estar en contacte amb tothom que pertany a la professió i una gran motivació per treballar en el desenvolupament i l’enfortiment de la professió mèdica a la comarca. Necessitem professionals forts i apoderats per afrontar els reptes que ens planteja el futur. Contribuir a aquest desenvolupament és una gran responsabilitat, però em sento honorat de poder fer-ho. Tenim una oportunitat única de contribuir al desenvolupament de la professió i la millora de la salut dels ciutadans.

Josep Maria Benet, president de la Junta Comarcal del Garraf. El doctor Benet és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i treballa al CAP Roquetes de l’Institut Català de la Salut (ICS), a Sant Pere de Ribes.

1. P residir la Junta Comarcal del CoMB del Garraf és un honor i una responsabilitat per tal com representa una institució molt important i influent que alhora vetlla per les necessitats dels col· legiats de la comarca.

2. E l repte més important és el creixement de la població al Garraf, que ha passat dels 150.000 habitants del 2020 als 162.000 el 2024 i ni els equipaments ni els professionals sanitaris creixen amb la mateixa proporció.

3. Seguirem convocant els premis a la recerca Dr. Josep Antoni Grífols i Roig en els tres àmbits d’atenció: primària, hospitalària i sociosanitària, juntament amb la Jornada de la Professió Mèdica. També farem sessions o conferències de temes que interessin tant als col· legiats com al CoMB. 4. L a relació amb els col· legiats que treballen a la comarca és bona. Amb els metges que viuen a la comarca, però treballen en una altra, la relació és menor, i esperem que els actes que farem els estimulin a incrementar la

12

2. E ls reptes són la demografia mèdica, les jubilacions i el relleu generacional de professionals que impactaran sobre el sistema sanitari; la necessitat de millorar els equipaments sanitaris i la incorporació de les noves tecnologies a la pràctica clínica habitual; la gestió eficient dels recursos disponibles per atendre les necessitats i les demandes de salut de la ciutadania; l’adaptació a la diversitat, o la necessitat de nous lideratges, entre d’altres.

3. Consolidarem la col· laboració amb l’Observatori de la Medicina Familiar del Maresme, una iniciativa que l’any vinent farà deu anys. Volem generar també una activitat pròpia com a Jornada Professional i impulsar un nou ajut de recerca o premi per iniciatives en lideratge i professionalisme. Mantindrem el suport als premis i beques que, conjuntament amb altres entitats comarcals, fem a la Jornada de Recerca del Maresme.

4. T enim la sort de cultivar i mantenir una molt bona relació amb altres entitats que també s’ocupen d’aspectes professionals, el que ens permet generar sinergies molt poderoses.

Així mateix, treballem de manera col· laborativa amb els diferents agents del sistema de salut per ajudar a mantenir una assistència de qualitat i uns entorns de treball saludables per a tothom. Volem dinamitzar i enfortir aquesta relació amb tots els professionals del Maresme.

OSONA Anna Maria Ribas, presidenta de la Junta Comarcal d’Osona. La doctora Ribas és especialista en Medicina Familiar i Co­ munitària i treballa al CAP Santa Eugènia de Berga de l’Institut Català de la Salut (ICS).

1. É s un honor ser la representant de la professió, juntament amb els companys i companyes de la Junta, a la comarca on he nascut, on visc i exerceixo, i inicio aquesta etapa amb ganes, il· lusió i esperit de servei. Hem d’aprofitar les idees, els projectes, les sensibilitats, la innovació, les novetats i qualsevol oportunitat que es presenti per tal de ser ambiciosos en aquest moment de canvi i modernització de la nostra professió i del sistema sanitari.

2. L a manca de professionals s’evidencia més a les comarques allunyades dels grans hospitals de referència i ens hem de fer atractius per tal de consolidar el talent. Cal promoure el lideratge dels metges per adaptar el model d’atenció a les necessitats de les persones i dels professionals, però també cal tenir especial cura de la salut dels professionals. És important mantenir una relació sòlida entre les institucions sanitàries de la comarca i la Facultat de Medicina de la UVIC-UCC, així com aconseguir l’ampliació d’equipaments per millorar l’accessibilitat de la població.

Actualitat col·legial

3. Mantenir i ampliar els Premis Sanitat Osona que entreguem durant l’acte de la professió mèdica a la Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià. Promoure els serveis i la formació que ofereix el CoMB als residents quan arriben, els metges que procedeixen d’altres zones o països i als professionals que ho sol· liciten.

4. P rocurem conèixer la situació de les institucions sanitàries, estem al dia dels lideratges i dels canvis en els circuits. Ens donem a conèixer com a institució, oferim una bona accessibilitat i volem donar confiança. Tenim en compte a tots els professionals sigui quina sigui la seva procedència. En l’arribada de nous professionals, explorem les seves necessitats i procurem acompanyar-los en la seva adaptació. Tenim esperit de servei i som conscients que hem de contribuir a captar talent per a la nostra comarca.

VALLÈS OCCIDENTAL Jordi Esquirol, president de la Junta Comarcal del Vallès Occidental. El doctor Esquirol és especialista en Medicina Interna i treballa al Centro Médico Teknon i en consulta privada i centres residencials geriàtrics a Sant Cugat del Vallès.

1. A ssumir aquesta responsabilitat, juntament amb un equip excepcional, és una tasca que encaro amb humilitat, però també amb molta il· lusió i determinació. La Junta Comarcal té l’oportunitat de reforçar el vincle amb els metges i metgesses del territori, fent que el Col· legi sigui més proper, útil i present en el dia a dia d’aquests professionals. Conscients de les dificultats i esperances que afronta la nostra professió, la nostra intenció és canalitzar aquestes necessitats i defensar-les des de l’espai institucional.

2. E ls reptes són l’envelliment de la població, la manca de professionals, la sobrecàrrega assistencial, l’impacte de les noves tecnologies o la integració de professionals nouvinguts. El Vallès Occidental presenta una realitat demogràfica i social molt diversa. Ens preocupa especialment el relleu generacional i el desequilibri existent entre la demanda de serveis i la capacitat dels equips sanitaris per fer-hi front. Així mateix, la qüestió de les agressions al personal sanitari exigeix una resposta decidida i coordinada.

1. É s un honor i, alhora, una gran responsabilitat. Representar els metges i metgesses de la comarca significa escoltar les seves necessitats, defensar els seus interessos i treballar per millorar l’atenció sanitària del nostre territori. Tenim l’oportunitat d’impulsar iniciatives que reforcin la cohesió del col· lectiu mèdic, de fomentar la participació i de crear espais de diàleg entre professionals, institucions i ciutadania. És una tasca que assumim amb compromís, il· lusió i amb la voluntat de contribuir al prestigi i a la dignificació de la nostra professió.

3. Volem implementar diversos projectes que inclouen actes de reconeixement a la trajectòria mèdica, activitats culturals i científiques, així com iniciatives formatives adaptades als reptes actuals. A més, s’impulsaran accions per afavorir la integració dels metges nouvinguts. Es promourà la participació dels professionals joves i l’aprofitament del coneixement i experiència dels professionals sèniors.

2. U n dels grans desafiaments és garantir l’accessibilitat i la qualitat assistencial en un context de manca de professionals. Ajudar els metges que venen a treballar de fora de Catalunya a tenir una bona integració a la nostra comarca. Seguir vetllant pel suport emocional i el benestar dels metges i metgesses. Tenim també la mirada posada a l’octubre de 2026, quan se celebrarà a Granollers el XXIII Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana.

4. Ens proposem escoltar més, ser presents a tots els àmbits assistencials i facilitar canals de participació actius i accessibles. El nostre objectiu és donar suport real i proper, ja sigui davant d’una situació complexa, una necessitat puntual o un moment de canvi professional. El Col· legi vol ser una institució que inspira confiança i que es percep com una aliada. Aquesta confiança no es construeix amb paraules, sinó amb accions concretes, i aquest és el nostre compromís.

VALLÈS ORIENTAL Elisabet Deig, presidenta de la Junta Comarcal del Vallès Oriental. La doctora Deig és especialista en Medicina Interna i treballa a l’Hospital General de Granollers.

3. Cada any celebrem l’Acte de la Professió Mèdica i entreguem el Premi Carles Vallbona als millors treballs fets des d’atenció primària i atenció hospitalària pels metges i metgesses que viuen o treballen al Vallès Oriental.

4. H em intentat construir una junta que representi tots els col· lectius presents a la comarca, coneixent de primera mà les seves necessitats, inquietuds i propostes. Ens agradaria que la relació fos encara més participativa i bidireccional, fomentant espais de trobada, escolta activa i col· laboració. La nostra voluntat és ser una junta propera, útil i representativa, que actuï com una veritable eina de suport per als professionals en el seu dia a dia, i esdevenir el nexe d’unió entre els col· legiats que viuen o treballen al Vallès Oriental amb tots els dispositius i iniciatives que ofereix el CoMB. 

13

Actualitat col·legial

El CoMB obre la convocatòria per a la 32a edició de les Beques de Cooperació Dr. José Luis Bada

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha obert la convocatòria per sol· licitar les beques Dr. José Luis Bada adreçades a la formació de metges en matèria de cooperació. Els candidats que vulguin optar a una d’aquestes beques ja poden enviar la seva sol· licitud (accessible al codi QR adjunt). El termini estarà obert fins al 10 d’octubre de 2025, inclòs.

L’objectiu d’aquest programa de beques és donar suport econòmic a aquells metges col·legiats que vulguin cursar formació de postgrau (màsters, postgraus, cursos d’especialització, etc.)

en matèries relacionades o aplicables al camp de la cooperació internacional, ja sigui en centres de formació estatals o d’àmbit internacional, públics o privats.

També podran optar a beca aquells metges col·legiats que vulguin fer estades formatives o docents en països de renda baixa.

D’altra banda, també les poden sol· licitar aquells metges de països de renda baixa que estiguin avalats per un metge col· legiat al CoMB i que vulguin fer formació de postgrau o estades formatives o docents relacionades i aplicables a l’àmbit de la cooperació.

Més informació:

LES BEQUES DR. JOSÉ LUIS BADA Les Beques Dr. José Luis Bada es lliuren des de l’any 1993 i atorguen suport econòmic a metges i metgesses per cursar formació de postgrau o fer estades formatives aplicables al camp de la cooperació internacional. Fins ara, el CoMB ha destinat a les Beques Bada, en les seves 31 edicions anteriors, 1.103.384 euros, dels quals se n’han pogut beneficiar 437 metges i metgesses cooperants. La dotació econòmica d’aquest any serà de 32.494 € i cada becat rebrà una quantia màxima de 5.000 euros. 

El grup de treball #SalutSenseLlar presenta les propostes per a una millor atenció a les persones sense llar al Departament de Salut litzar les propostes formulades i obrir un espai de treball per valorar quines mesures es podrien implementar per oferir una millor assistència a les persones que no disposen d’un habitatge.

E

l Grup de Treball #SalutSenseLlar, impulsat pel Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), va presentar, a finals de febrer, el seu document Propostes per oferir una millor atenció sanitària a les persones sense llar al Departament de Salut. L’objectiu és ana-

14

A la trobada, hi van participar, en representació del Departament de Salut, el director de la Direcció Estratègica d’Atenció Primària i Comunitària, Rafa Ruiz, i el director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, Josep Tristany.

De part del grup #SalutSenseLlar, hi van assistir la metgessa de família del CAP Raval Sud, coordinadora del grup i vocal de la Junta de Govern del CoMB, Beatriu Bilbeny; la tresorera del Col· legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), Laura Morro; la direc-

tora d’Arrels Fundació, Bea Fernández, i la metgessa de família del CAP Raval Nord, Paz Loscertales.

La doctora Bilbeny va destacar la “bona rebuda” que van tenir les propostes i el fet que “s’ha donat valor al fet que el treball hagi estat elaborat per un equip de professionals multidisciplinari que atenen les persones sense llar a peu de carrer i des de diferents àmbits”. Per a la coordinadora del grup de treball #SalutSenseLlar, la trobada va ser un primer pas per començar a treballar plegats en aquest àmbit. “És necessari portar l’atenció d’aquests pacients tan vulnerables a l’administració per poder implementar mesures que garanteixin una atenció homogènia a tot Catalunya”, va afirmar. 

Actualitat col·legial

La UAC: acompanyament integral al metge

L

a Unitat d’Atenció al Col· legiat (UAC) és la principal porta d’accés al Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) per als metges col· legiats, especialment quan s’incorporen a l’activitat professional. Aquesta unitat s’encarrega de dur a terme els tràmits de la col· legiació i també d’acompanyar el metge i orientar-lo davant de qualsevol necessitat en tots els aspectes relacionats amb el Col· legi, especialment en el moment de l’arribada a la institució (més informació a les pàgines 26 i 28).

La UAC facilita també totes les gestions necessàries per al desenvolupament de l’activitat professional al

llarg de totes les etapes de la vida col· legial dels metges. Una altra funció important de la UAC és l’emissió de certificats col· legials, legalitzacions de documents i orientacions professionals i per a la jubilació.

Gràcies a l’atenció i la implicació de 16 assessors al servei del metge, tant a les oficines centrals del passeig de la Bonanova com a les delegacions de Sabadell, Terrassa, Manresa i Vic, el CoMB i la UAC han fet créixer els recursos i han diversificat les activitats amb l’objectiu d’oferir als col· legiats un suport integral. A més, una part important dels tràmits es poden dur a terme en línia i amb la possibilitat de fer-ne el

seguiment a través del web comb.cat i de l’app del CoMB, que tenen habilitada una àrea privada per dur a terme tràmits i gestions de manera totalment segura.

L’any 2023 es va posar en marxa el projecte Persona de contacte, que permet que cada col· legiat tingui una persona de referència identificada de l’equip de la UAC i les delegacions a qui dirigir-se de manera directa. Avui dia, aquest programa s’ha consolidat, de manera que s’ha aprofundit la relació i la proximitat entre el col· legiat i la seva persona de contacte, se n’ha millorat l’accessibilitat i s’hi ha afegit valor. 

La recepta electrònica privada, garantia d’una prescripció segura i de qualitat

Més informació:

Campanya conjunta del CoMB i el COFB

E

l 68 % del col· legiats del CoMB que fan exercici privat ja estan emetent receptes electròniques privades utilitzant la plataforma REMPe, el sistema facilitat pels col· legis de metges catalans de manera gratuïta i amb accés il· limitat. Aquest sistema, homologat segons la normativa vigent (RD 1718/2010 sobre recepta mèdica i ordres de dispensació) garanteix la qualitat de la prescripció i, sobretot, la seguretat, tant pel que fa al pacient, com al professional.

El CoMB facilita la utilització de la recepta electrònica privada a través de l’app MetgesBarcelona o de l’ordinador

o dispositiu personal, i s’adreça a tots els col· legiats, tant si fan exercici privat com si no en fan. Els més de 7.000 col· legiats que ja estan utilitzant REMPe han emès més de 700.000 prescripcions des que l’any 2022 el CoMB va posar a l’abast dels professionals aquest sistema. El sistema permet incloure amb facilitat tota la informació necessària i indispensable per a una correcta dispensació a l’oficina de farmàcia.

els avantatges de la recepta electrònica

El CoMB ha posat en marxa, amb el Col· legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), la campanya informativa Un tractament correcte comença amb una recepta completa, que insisteix en

den generar problemes, com ara errors

privada, com a garantia d’una prescripció i una dispensació de qualitat. La campanya s’adreça a metges, farmacèutics i ciutadans i inclou fulletons i cartells informatius disponibles a les oficines de farmàcia.

L’ús de la recepta electrònica privada suposa deixar enrere les prescripcions en paper, sovint escrites a mà, que pode lectura i d’interpretació o risc de falsificacions. Permet detectar duplicitats i integrar la prescripció a la història clínica del pacient. 

15

Converses

Exercir com a metge de família fins als setanta anys: dues històries de compromís i vocació

J

oan Llach Vidal (Roda de Ter, 1955) i Maria Serra Pijuan Quixalós (Tarragona, 1955) han estat fins fa

pocs mesos metges de família de l’EAP Penedès Rural, en concret, a Sant Cugat Sesgarrigues i Avinyó Nou, respectivament. Coincidint amb la crisi sanitària causada per la pandèmia de la COVID-19, tots dos van decidir retardar la jubilació i van allargar la seva activitat professional cinc anys, és a dir, fins als setanta anys. Llach es va jubilar al febrer passat i Pijoan, al març. Mesos després, la revista COMB els ha convidat a

compartir les seves experiències i reflexions en una conversa amb la presidenta de la Junta Comarcal de l’Alt Penedès del CoMB, Mariona Monera, que té lloc al consultori d’Avinyó Nou.

16

Vídeo complet:

MARIONA MONERA (MM) – Per què vau de-

tacte amb ells. Després, quan la pandè-

cidir retardar l’inici de la jubilació?

mia ja havia passat, el Govern espanyol

MARIA SERRA PIJUAN (MSP) – Als seixan-

ta-cinc anys encara em sentia bé per seguir treballant. A més, estàvem en època de pandèmia i hi havia molta feina.

JOAN LLACH (JL) – Ningú s’esperava que hi hagués una pandèmia. Ho vèiem com una cosa llunyana, però en un mes ens va venir a sobre. Jo feia els seixanta-cinc anys al febrer i la Maria els feia al març, però el 15 de març de 2020 van tancar el país. Llavors, no ho m’ho vaig pensar. No hi havia ningú preparat, no hi havia metges, era molt complicat trobar-ne en aquell moment. I vaig decidir que seguia. Els pacients podien tenir algú proper en qui confiaven: ens podien trucar i estàvem molt en con-

va anunciar que implementava la jubilació activa, gràcies a la qual hem pogut seguir treballant. Això ens va acabar de convèncer. Està bé que et reconeguin.

MSP – Sí, jo ja estava motivada i pensava

continuar igualment, però això ens va acabar d’animar a fer el pas per arribar fins als setanta.

MM – El fet de treballar en un àmbit rural

va fer que us ho plantegéssiu de manera diferent?

MSP – Sí, segurament. A l’àmbit urbà

sempre et pot cobrir un company o altre. Però, a l’àmbit rural, costa més. Si no hi ets tu, al teu poble, malament.

Converses

JL – També hem de dir que estàvem bé

de salut. I era un moment molt delicat.

A partir dels seixanta-cinc, cada any m’ho plantejava i deia: “Va, segueixo fins a l’estiu”. I anava passant un estiu, i un altre, i un altre, i al final vaig arribar fins als setanta.

MSP – Jo encara continuaria treballant.

Venia de fer la residència a Granada i pensava que a Barcelona hi havia la modernitat, però quan vaig arribar aquí, em vaig trobar amb un poble absolutament deixat de la mà de Déu, que feia anys que no tenia metge, amb un dispensari horrorós, amb poca llum...

Allà visitàvem tres tardes a la setmana.

Ho trobo a faltar. He estat gairebé 45 anys exercint.

MM – I com ha anat canviant la salut de la població?

JL – La nostra feina és molt vocacional.

MSP – L’esperança de vida ha augmen-

Hi ha molt contacte amb la gent. Coneixem molt els pacients. La relació és molt agraïda, molt d’amistat.

tat moltíssim. Abans un avi de vuitanta anys era un ancià, ara és un pacient que tindrà coses cròniques o potser no.

MM – Quina importància li atorgueu a la

JL – Hi ha qui diu que ara es viu més per-

longitudinalitat?

JL – Està clar que, quan la gent té sem-

pre el mateix metge, millora la seva esperança de vida.

MSP – Quan entra el pacient, ja saps el

que té. El que ve sempre ve pel de sempre i el que no ve mai ve per alguna cosa important. A la consulta, parles amb ell, t’interesses per com està la seva família i per tota la seva situació.

Aquest és un dels encants que té l’atenció primària. Saps si algú podrà o no cuidar un malalt que es queda a casa, saps que hi ha barris que s’ajuden més entre els veïns i que n’hi ha d’altres en què no hi ha tanta cohesió. Al final, som com una família.

què la gent menja millor, dorm millor i treballa menys. Però, sobretot, han estat els avenços mèdics. Jo me’n recordo que havíem de tractar la hipertensió amb dos o tres fàrmacs que no anaven bé. El colesterol, igual, hi donàvem coses, però no funcionaven. Érem bons clínics i estàvem ben formats, però el diagnòstic era complicadíssim. Fer una analítica ja era complicat. Un dia, vaig demanar un TAC i va ser com una revolució. Nosaltres hem viscut aquesta evolució tecnològica de la medicina.

“Jo encara continuaria treballant. Ho trobo a faltar. He estat gairebé 45 anys exercint” Maria Serra Pijuan

“Està clar que, quan la gent té el mateix metge i hi confia, millora la seva esperança de vida” Joan Llach

MM – Què recordeu d’aquella atenció primària dels anys vuitanta que us vau trobar quan vau començar?

MSP – Tot ha canviat moltíssim. Per co-

mençar, molta gent no tenia cotxe, ens havíem de desplaçar a tot arreu. Jo havia arribat a fer 20 domicilis en un dia perquè la gent no podia venir. I, a la consulta, no tenies ordinador, ni hi havia històries clíniques, sinó unes fitxes que el Col· legi de Metges va contribuir a implantar. Tampoc no hi havia telèfons, ni mòbils...

JL – Jo vaig començar l’any 1983 i fins al 1991 no es va fer l’Àrea Bàsica de Salut.

17

Converses

“A la consulta, parles amb el pacient.

T’interesses per com està la seva família i per tota la seva situació.

Aquest és un dels encants que té l’atenció primària” Maria Serra Pijuan

“Medicina de Família és una bona elecció d’especialitat. No és gens avorrida. A la nostra època, quan vam començar, fèiem de tot” Joan Llach

MM – També ha canviat molt l’organitza-

ció del sistema.

MSP – Quan vam començar no hi havia

cap organització. Ens havíem d’organitzar entre nosaltres. Al principi, no teníem ni un dia de festa a la setmana. Cap al 1984 o 1985, ja ens posàvem d’acord entre nosaltres, perquè érem metges de quatre pobles que ens aveníem. Fèiem un dia de festa, però treballàvem dissabte i diumenge. Llavors, feia un cap de setmana cadascú: “Sant Pau [d’Ordal], tu; La Granada, jo”. Van ser molts anys que ens cobríem així.

18

JL – Vam ser la segona àrea bàsica de la

MSP – Més d’un cop vaig haver de pujar

zona. Això va canviar-ho tot molt de pressa. De cop i volta, vam tenir tres pediatres. Quan van fer l’hospital nou també va ser una altra fita importantíssima.

Els primers anys d’estar aquí, l’hospital tenia la fama que la gent hi anava a morir. “A l’hospital, no m’hi porti perquè ja no hi tornaré”, deien. Nosaltres insistíem: “No, home, no, que això potser es pot operar”. Però responien: “Que no, cuideu-me a casa!” L’hospital ja va canviar molt amb l’arribada de nou personal, gent molt formada i d’una gran qualitat professional. Va ser un canvi radical. Ens vam posar en contacte amb ells, vam fer equip, sessions conjuntes. Hi teníem un tracte molt directe. I, quan van fer l’hospital nou, encara millor.

algun malalt al meu cotxe i portar-lo a l’hospital. Només hi havia una ambulància al Penedès, un senyor de la Creu Roja. I sovint ens trobàvem situacions que ara se les troba directament el SEM.

MSP – Abans, els dies que et tocava guàrdia anaves al CAP de Vilafranca, però la gent no podia ni trucar-t’hi.

T’anaven a buscar a casa, a la nit picaven a la porta i potser no hi eres. L’endemà al matí, hi tornaven i deien: “Vingui, que l’avi s’ofega”. Passava això; hem canviat per a bé.

MM – Segur que teniu alguna anècdota

que recordeu especialment.

MM – Donaríeu algun consell o missatge a un metge o metgessa jove que comenci a fer medicina de família?

JL – Medicina de Família és una bona

elecció d’especialitat. No és gens avorrida. A la nostra època, quan vam començar, fèiem de tot, fins i tot obstetrícia i pediatria.

MSP – Primer, cal que tracti bé els paci-

ents, que tingui paciència, que els escolti. De vegades, potser no s’han de mirar tant les agendes: si hi ha 30 visites, si han demanat cita prèvia... S’ha de ser una mica flexible, però sense que et prenguin el pèl [riu]. La gent, quan no es troba bé, s’espanta i vol una solució molt immediata.

MM – Moltíssimes gràcies a tots dos. Ha estat molt interessant i m’ho he passat molt bé parlant amb vosaltres. 

Professió

El CCMC recomana verificar i promoure la vacunació davant l’increment de casos de xarampió

D

es del febrer de 2024 fins al gener de 2025, 30 països de la UE han comunicat més de 32.000 casos de xarampió. El nombre de nens morts per xarampió va ser de 19, segons dades de l’European Centre for Disease Control and Prevention (ECDC). Davant de l’increment dels casos de xarampió els darrers anys a Catalunya i als països del nostre entorn, el Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) va publicar a l’abril una nota i una infografia en les quals recorda als professionals la importància de verificar i promoure la vacunació entre els pacients. 

INFORMACIÓ I RECOMANACIONS PER A PROFESSIONALS DAVANT L’INCREMENT DE CASOS DE XARAMPIÓ El xarampió

La vacuna triple vírica (XRP) és l’única via de prevenció del xarampió - És segura.

- És efectiva.

- Cal administrar-ne dues dosis: - Infants petits (segons calendari vacunal):

és una malaltia molt contagiosa.

Afecta, sobretot, nens i adults joves.

Capacitat contagiosa

Persones que pot infectar un cas GRIP ESTACIONAL COVID

1a dosi: 12 mesos - 2a dosi: 3-4 anys.

1,2-1,4

- Persones no vacunades: dues dosis

2-2,5

-

5-7

PÓLIO

separades per un interval d’almenys 4 setmanes.

Contraindicacions: embaràs, anafilaxi, immunosupressió.

12-18

XARAMPIÓ Font: CDC / OMS

Símptomes: erupció cutània, febre, símptomes respiratoris, ulls vermells (conjuntivitis), dolor muscular i malestar general.

Complicacions (especialment en infants molt petits, embarassades i persones immunosuprimides): pneumònia (1 cas de cada 20), encefalitis (1 cas de cada 1.000), amnèsia immunitària de llarga durada i mortalitat: 1-3 casos de cada 1.000.

És molt important recordar i insistir en: Conscienciació epidemiològica, clínica i diagnòstica per detectar possibles casos.

Promoció de la vacunació

Més informació:

Cobertura poblacional òptima >95%.

Vacunació de les persones no vacunades (sense vacunació documentada i que no hagin passat la malaltia) o vacunades de manera incompleta o incorrecta: -

Cal administrar les dues dosis de la vacuna.

Si la persona ja ha rebut una dosi (documentada), cal administrar-ne la segona.

Verificació de l’estat vacunal

Autoprotecció dels professionals

de totes les persones ateses, especialment:

davant l’elevat risc d’exposició al virus: vacunació correcta amb dues dosis.

-

Infants d’entre 3 i 10 anys.

Adults nascuts després de 1978 sense vacunació correcta documentada i que no hagin passat la malaltia.

19

Professió

Treball en xarxa: compartir per millorar l’atenció als pacients

Vídeo complet de l'acte:

23a Jornada d‘Estiu de la Professió Mèdica, dins de la Universitat d’Estiu Ramon Llull

E

l treball en xarxa entre equips de professionals i organitzacions sanitàries i l’impacte que aquest model té, tant en la millora de la qualitat assistencial com, també, en la satisfacció dels professionals, l’optimització dels recursos i la generació de coneixement, va ser l’eix temàtic de la 23a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica del Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC). Sota el títol Fem xarxa: compartim per millorar la salut de les persones, la trobada professional va tenir lloc el passat 18 de juliol a Puigcerdà, en el marc de la Universitat d’Estiu Ramon Llull (URL) i en col·laboració amb l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer).

La inauguració de la jornada va anar a càrrec del president del CCMC i del Col· legi de Metges de Lleida (COMLL), Ramon Mur; el coordinador mèdic d’AUCer, Enric Subirats; la responsable de formació d’AUCer, Maria Josep Puente; el director gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà, Miquel Abrantes; i el director general adjunt de l’Hospital de Cerdanya, Grégory Guibert.

El tret de sortida va ser la conferència inaugural del director de l’IBEC (lnstitut de Bioenginyeria de Catalunya), Josep Samitier (1). La història d’aquest centre de recerca d’excel· lència està marcada, des dels seus inicis, l’any 2005, per l’esperit col· laboratiu, tant pel que fa al moment de la seva creació com al desenvolupament dels projectes de recerca que s’hi duen a terme.

TREBALL EN XARXA DES DE LA GESTIÓ CLÍNICA Moderada per la directora d’Urgències de l’Hospital Germans Trias i Pujol i membre de la Junta de Govern del CoMB, Anna Carreras, en aquesta taula inicial (2) es van donar exemples de com innovar els models organitzatius per tal de superar la fragmentació i afavorir una planificació i gestió que integrin de manera estratègica el concepte i la visió del treball en xarxa.

La directora assistencial d’Atenció Primària i a la Comunitat (APiC) de l’Institut Català de la salut (ICS), Elisabet Descals, va destacar que l’atenció primària

ha de ser el “pal de paller” per impulsar la col· laboració i la coordinació dins del sistema de salut, no tan sols per la seva proximitat i coneixement del pacient i de la comunitat, sinó també per la seva capacitat de connexió amb els diferents serveis sanitaris i socials. “Hem de treballar junts, però sobretot, hem de pensar junts”, va afirmar.

Per a la directora assistencial de l’Hospital de Sant Pau, Xènia Acebes, les claus de l’èxit del treball en xarxa i dels projectes col· laboratius són “el temps, l’energia i la generositat”; mentre que els principals obstacles en són “els egos i les creences limitants”. Acebes va presentar el funcionament de diferents xarxes clíniques en les quals participa l’Hospital de Sant Pau com a hospital de referència. Per exemple, el servei de cardiologia que, des de l’hospital barceloní s’estén al llarg dels hospitals de l’eix de la C-16 (Mútua de Terrassa, Althaia de Manresa i Hospital de Berga) i que permet compartir la unitat d’imatge cardíaca, protocols i mobilitat de professionals.

1 Josep Samitier, a la conferència inaugural.

20

2 Taula rodona “Treball en xarxa des de la gestió clínica.”

Professió

4

3 Taula rodona “Treball en xarxa des de l’atenció primària.”

La integració de serveis socials i sanitaris és un dels grans reptes del sistema.

La directora operativa per la transformació de l’atenció intermèdia del Departament de Salut, Mireia Llonch, va posar èmfasi en la necessitat d’un “model més transversal per vèncer la fragmentació interna” i va destacar l’aposta de Salut perquè recursos experts en geriatria i cures pal· liatives estiguin presents a tots els nivells assistencials amb l’objectiu, entre d’altres, de millorar l’accés i la gestió de llits a l’atenció intermèdia i la millora de l’hospitalització a domicili.

“Per al SEM, el treball en xarxa no és una opció, és una necessitat”, va afirmar la directora d’operacions del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya, Núria Casalé. Casalé va fer esment especial de la taula de fragilitat integrada pel SEM i equips de geriatria.

TREBALL EN XARXA DES DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA La metgessa de família i membre de la Junta del CoMB, Beatriu Bilbeny, va presentar la segona taula del dia (3), en què es van donar a conèixer els resultats de quatre experiències de treball en xarxa a l’atenció primària que s’adap-

La presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va presentar la metgessa i directora de l’eHealth de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Marta Aymerich, que va participar a la jornada amb la conferència Trencant el sostre de vidre: el cas clínic de les dones en la ciència.

ten a la població i recursos de diferents territoris. Tres dels equips formen part dels Centres de Salut Integral de Referència (CSIR) sorgits a partir de la iniciativa CAIROS del Departament de Salut.

Des d’Osona, la metgessa de família de l’EAP Vic Sud, Marta Serrarols, va presentar el model d’atenció primària amb integració social que es desenvolupa en aquest CSIR. Serrarols va defensar la necessitat de potenciar els lideratges compartits, les governances locals i l’aposta pel treball en xarxa amb ajuntaments, entitats, voluntariat, etc. Com a punts clau de millora del sistema, va apuntar l’atenció a la complexitat, la transició entre dispositius i l’atenció al domicili.

Sobre la base del model col· laboratiu UBA3, l’EAP 11 de Setembre de Lleida (també CSIR) du a terme un projecte per millorar l’accessibilitat, reduir la burocràcia i incrementar la satisfacció de pacients i professionals. Un dels seus metges de família, José María Palacín, va explicar que la valoració de la demanda en menys de 24 hores i la resolució de tasques de gestió per part de l’administratiu (40 % de demandes es resolen sense intervenció sanitària) permet limitar la demora per visita a 48 hores i oferir

visites presencials de 20 minuts. A més de millorar la resolució en primera visita, s’han reduït les derivacions innecessàries a especialistes d’hospital.

La gerent d’APiC de Girona de l’ICS, Ester Fages, va presentar un projecte de col· laboració entre l’atenció primària i l’hospitalària per millorar el diagnòstic precoç de l'apnea obstructiva del son.

La iniciativa va sorgir de la sospita fonamentada d’infradiagnòstic i comença com a prova pilot (2014-16) i, més endavant, continua com a projecte de recerca finançat amb fons europeus (202124). A partir d’un cribratge poblacional i del disseny d’un circuit entre AP i hospital (que permet la validació diagnòstica del pneumòleg a través d’una plataforma digital), la detecció de casos va passar del 5 % al 19,5 %, molts dels quals asimptomàtics. El següent pas és l’adaptació del projecte al dia dia, més enllà del marc de l’estudi.

Per cloure la taula, Lydia Orselli, cap d’atenció a l’usuari de l’EAP Sardenya de Barcelona (també seleccionat com a CSIR), va exposar el rol de l’assistent clínic, un perfil que aquest equip ha incorporat plenament. A més de les tasques habituals com la gestió d’agendes, aquests professionals disposen de

21

Professió

perfil propi per accedir a les històries clíniques (sempre amb traçabilitat i d’acord amb un protocol avalat pel metge i amb el consentiment del pacient) i mantenir-les actualitzades. Un estudi comparatiu va permetre detectar millores en el seguiment dels pacients amb hipertensió i amb diabetis quan dins de l’equip hi intervenia l’assistent clínic.

va explicar que això ha fet possible passar de la comunicació telefònica entre professionals a un sistema que permet compartir la imatge del pacient, proves, història clínica, etc. és un exemple d’optimització de recursos i treball en equip que s’ha traduït en millors tractaments, reducció de trasllats evitables, més satisfacció professional.

TREBALL EN XARXA DES DE DIFERENTS ÀMBITS ASSISTENCIALS

La incidència del càncer augmenta, però també ho fa la supervivència i, per tant, el nombre de pacients oncològics que requereixen seguiment i tractament a prop del domicili. Laia Llobera, metgessa internista de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), ubicat a l’Hospital Germans Trias i Pujol, va presentar el treball en xarxa que connecta aquest centre amb hospitals més petits de la seva zona d’influència (Mataró, Calella.

Esperit Sant i Badalona) i que permet compartir professionals (incloent-hi desplaçaments físics) i coneixement (per exemple, a través de l’accés als comitès de tumors). El projecte permet la derivació del pacient des de l’ICO a l’hospital més proper al domicili.

La pediatra de l’ABS Almacelles-Hospital Arnau de Vilanova i vicepresidenta del COMLL, Maria Chiné, va moderar la darrera taula del dia (5), on es van presentar quatre experiències col· laboratives per millorar la qualitat assistencial en àmbits específics.

L’Hospital de Berga no disposa d’UCI, però el projecte CRITIC.Cat ha permès acostar aquest servei al pacient crític del Berguedà, gràcies a l’ús de tecnologia que permet la connexió remota a temps real entre el servei d’urgències de Berga i l’UCI de l’Hospital Althaia de Manresa. El director assistencial de l’Hospital de Berga, Òscar Bernadich,

La intervenció de la metgessa de família del Consorci Sanitari Integral (CSI) i membre de la Junta de Govern del

CoMB, Gemma Férriz, va posar l’atenció en la docència i en la formació dels metges residents. Férriz va lamentar que, mentre hi ha xarxes que funcionen en l’àmbit assistencial, no passa el mateix amb la docència: “Podem moure pacients i professionals, però, en canvi, no podem moure els residents.”

Va cloure la taula Mònica Povedano, neuròloga de l’Hospital de Bellvitge-IDIBELL i també membre de la Junta de Govern del CoMB. Povedano va presentar el pla que han dut a terme un equip multidisciplinari al territori de la Gerència Territorial Metro Sud de l’ICS, en col· laboració amb una associació de pacients, d’acompanyament al pacient amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

Aquest pla, que és únic a l’Estat, té l’objectiu d’acostar el terciarisme al territori, especialment a l’atenció primària, per donar atenció a uns pacients molt complexos, amb un elevat grau de dependència del terciarisme.

Posteriorment, l’expresident del CoMB, Jaume Padrós, va presentar l’escriptor i periodista Màrius Serra, encarregat de tancar la jornada amb la conferència Acronímia: el joc de la sigla. 

5 Taula rodona “Treball en xarxa des de diferents àmbits assistencials.”

22

6 La cloenda va anar a càrrec de l’alcalde de Puigcerdà, Joan Manel Serra; el secretari general de la URL, Ramon Vilar; el vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, i la presidenta d’AUCer, Maria Àngels Terrones.

Actualitat col·legial El CoMB homenatja 700 col·legiats que passen a ser honorífics el 2025

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) i la Secció Col· legial de Metges Sèniors va homenatjar els 708 metges i metgesses col· legiats que aquest 2025 arriben a l’edat de setanta anys i adquireixen, per tant, la categoria de Col· legiat Honorífic. En tractar-se d’una generació tan nombrosa i per qüestions d’aforament, enguany aquesta tradicional jornada de reconeixement va comptar amb dues sessions, que van tenir lloc a la seu del CoMB els dies 16 i 30 juny, respectivament. Durant els actes, també es va fer un reconeixement especial al metge Antoni Vives Vila, que aquest any ha fet cent anys.

A la primera jornada, la presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, i el president de la Secció de Metges Sèniors, Manel Sans, van lliurar als col· legiats honorífics assistents la insígnia del CoMB i un diploma acreditatiu. En la segona sessió, van ser la vicepresidenta de la Junta de Govern, Mireia Puig, i el vocal de la secció de Metges Sèniors, Albert Puig, qui van acompanyar Bisbe en el moment del lliurament. En aquesta segona jornada, els assistents van poder gaudir de l’acompanyament del Duo Motius, integrat per Josep Cornella (piano) i Ingrid López (violí i veu), tots dos membres de l’orquestra Ars Medica.

A banda del significat d’aquest merescut reconeixement, Elvira Bisbe va destacar la “potència” de la generació que ara fa setanta anys: “Formeu part de la generació que ha transformat el sistema sanitari, convertint la salut en un dret fonamental.”

Bisbe també va animar els assistents a mantenir-se actius i a no perdre el lligam ni amb el CoMB i ni amb la professió i els va convidar a seguir aportant talent i experiència a la professió i al Col· legi, així com a participar en activitats de voluntariat social que promociona el CoMB, com el programa Metges x Metges, que promou la solidaritat entre companys, o les parelles lingüístiques per ajudar altres companys a aprendre o practicar el català. 

Assemblea de Compromissaris del CoMB

E

l 19 juny de 2025 va tenir lloc una sessió de l’Assemblea de Compromissaris, l’òrgan participatiu i de representació del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB). A l’acte, la presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va exposar l’activitat de la institució dels darrers mesos i va presentar un informe sobre l’evolució de la demografia col· legial.

El tresorer del CoMB, Jordi Aligué, va presentar a l’Assemblea la proposta d’establiment d’una quota de reincorporació al CoMB. Aquesta quota, amb un import de 150 €, tindrà un període de carència des de la data de baixa, de tres

mesos, on no seria d’aplicació. Així mateix, se n’exclouran les reincorporacions dels col· legiats menors de 30 anys i els moviments dins de l’àmbit territorial del Consell de Col· legis de Metges de Catalunya. D’altra banda, aquesta quota no tindrà caràcter universal, ja que el Programa de Protecció Social (PPS) del CoMB valorarà els casos que presentin necessitats socioeconòmiques. La proposta va ser aprovada per l’Assemblea amb un 96,55 % de vots positius.

mació Mèdica i Lideratge (IFMiL), Belén Romero, van presentar sengles informes monogràfics sobre l’activitat d’aquestes àrees. 

Per finalitzar l’acte, el director del Programa de Protecció Social (PPS), Antoni Calvo, i la gerent de l’Institut de For-

23

Dossier

La Jornada d’Orientació MIR bat un nou rècord d’assistència i es consolida com una cita de referència

Vídeo resum de la jornada:

L

a 14a Jornada d’Orientació per als futurs MIR, que va organitzar el Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) el passat 17 de març, va batre de nou un rècord d’assistència, aplegant més de 250 futurs residents i més de 120 informadors de 35 especialitats diferents. Així doncs, la convocatòria del CoMB es consolida any rere any com a referent per als futurs residents.

Informadors de la Jornada d'Orientació MIR.

L’esdeveniment té l’objectiu d’oferir informació de primera mà als metges i metgesses joves que triaran plaça com a residents pròximament, per tal d’orientar-los i ajudar-los a resoldre dubtes al voltant de les diferents especialitats, les unitats docents i les rutines del dia a dia.

Cal destacar que aquesta cita anual no seria possible sense la participació desinteressada dels joves metges residents que fan d’informadors i que dediquen el seu temps als futurs companys de professió.

rents. Les especialitats que van tenir

El secretari de la Secció de Metges MIR i

més demanda van ser Medicina Famili-

Metges Joves, Marc Albiol, i el vocal de

ar i Comunitària, Medicina Interna, Pedi-

la mateixa secció, Marc Para, van donar

atria i Obstetrícia i Ginecologia.

diverses recomanacions sobre el procediment de la tria de plaça i van instar els

BENVINGUDA AL COMB

assistents a aprofitar la Jornada d’Orien-

Les sessions informatives per especiali-

ria, l’ambient de treball o detalls sobre

tats van anar precedides d’unes paraules de benvinguda al CoMB, així com

tació per preguntar sobre l’activitat diàles guàrdies, entre altres qüestions.

per informació general al voltant del

La també vocal de la Secció, Lia Cayue-

període de la residència. La presidenta

la, va explicar els objectius i les accions

del CoMB, Elvira Bisbe, i la presidenta

principals de la Secció i el ventall de ser-

SESSIONS INFORMATIVES PER ESPECIALITATS

de la Secció de Metges MIR i Metges Jo-

veis que el CoMB posa a disposició dels col· legiats, fent una menció especial al

La sessió d’enguany es va organitzar al voltant de 39 taules –dues més que l’any passat–, on residents en actiu de primer a quart any van respondre de manera personalitzada els dubtes plantejats pels futurs MIR, des dels més tècnics als més pràctics. Aquesta interacció, directa i propera, és la clau de l’èxit de la jornada.

i explicar-los com funcionaria la jornada.

A les taules, s’hi oferia informació sobre 35 especialitats, i les sessions informatives es van dividir en quatre torns de 30 minuts cadascun. D’aquesta manera, cada participant va poder rebre informació de fins a quatre especialitats dife-

24

ves del CoMB, Mar de Pablo, van ser les encarregades de rebre els joves metges

També van aprofitar per agrair als informadors voluntaris la seva participació en l’acte i van recordar als futurs residents que el CoMB els acompanyarà

Programa de Protecció Social (PPS), la Unitat d’Atenció al Col· legiat (UAC), la Fundació Galatea i l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMIL). També va convidar tothom a participar de la secció col· legial.

en aquesta nova etapa que són a punt

El director general de Professionals de

de començar. “Benvinguts al CoMB!

la Salut del Departament de Salut, Jordi

Aquest és el vostre Col·legi i està al

Vilana, va cloure l’acte previ a les sessi-

vostre costat per tot allò que necessiteu”,

ons informatives recordant als futurs re-

va apuntar Bisbe, i va animar els joves a

sidents que la medicina “no només són

aprofitar “aquesta època que tenen per

habilitats i tècniques”, sinó també “va-

davant, molt emocionant i amb grans

lors i compromís amb els pacients, els

aprenentatges”.

companys i la societat”. 

Dossier

Orientadors i futurs residents comparteixen les experiències viscudes a la jornada Els orientadors expliquen les seves motivacions per participar-hi i les preguntes més habituals que van rebre.

Inés Bedmar, R2 d’Al·lergologia a l’Hospital Vall d’Hebron “El tema que més ens demanen és la qualitat de vida de l’especialitat i també sobre com d’interdisciplinària és. En el nostre cas, estem en contacte amb pneumòlegs, otorrinolaringòlegs, dermatòlegs o pediatres, i això és molt maco.”

Javier Córdoba, R2 de de Medicina Familiar i Comunitària a l’Hospital de Granollers i a l’EAP La Garriga “Sobretot tractem d’aclarir el dubte que tenen molts dels interessats en la nostra especialitat sobre escollir entre hospital gran o hospital petit. També hi ha preguntes sobre guàrdies, rotacions, vacances, sous, etc. Hi ha de tot una mica.”

Ariadna Prats, R1 de Medicina Familiar i Comunitària a l’Hospital del Mar i al CAP Raval Sud “He vingut a aquesta jornada perquè l’any passat jo estava en la mateixa situació que tots ells i volia intentar ajudar-los. També perquè m’agrada la meva especialitat i tinc ganes que hi entri molta gent amb molta il· lusió.”

Helena Ramos, R2 de Medicina Interna a l’Hospital Clínic “He vist els futurs residents amb molts dubtes sobre l’especialitat, sobretot pel que fa a les sortides professionals i la qualitat de vida. Potser per a tots els dubtes no tenim resposta, però segur que en sortiran més informats.”

Marina Selva, R1 de Dermatologia a l’Hospital Clínic “L’any passat vaig assistir a la Jornada per rebre orientació sobre diverses especialitats i centres, i em va servir de molt. Avui he vingut com a informadora perquè volia ajudar els companys en aquesta decisió, que es fa molt difícil” Els futurs residents comparteixen les impressions que van tenir a la Jornada.

Alba Argüés, graduada en Medicina a la Universitat Barcelona – Campus Bellvitge “Durant tota la carrera he pensat que vull fer Medicina de Família i de moment ho mantinc, però m’he volgut informar sobre Reumatologia o Al· lergologia. Aquí puc preguntar als residents cara a cara i així decidir el camí que vull fer.”

Berta Corrales, graduada en Medicina a la Universitat de Barcelona – Campus Bellvitge “He anat a les xerrades de dues especialitats molt diferents: d’Oftalmologia anava més informada, però de Cirurgia General no tant. N’he pogut parlar amb residents de l’Hospital Clínic i d’Althaia Manresa i això t’ajuda a veure perspectives diferents.”

Andrés Flores, graduat en Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona – Germans Trias i Pujol “Ha estat una jornada espectacular. Més enllà d’aclarir dubtes, m’he apropat a persones que estan vivint l’experiència. Tenir aquesta informació de primera mà és el material més útil per poder aclarir el camí que aviat hem de prendre.”

Alba Rodríguez, graduada en Medicina a la Universitat de Girona “M’he informat sobre Medicina Intensiva, Medicina Física i Rehabilitació i Anatomia Patològica i això m’ha servit per conèixer el dia a dia de les especialitats, que és el que, al final, et fa triar. És una jornada 100 % recomanable.”

Vicente Rodríguez, graduat en Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona – Parc Taulí “Les jornades són molt enriquidores perquè pots parlar directament amb els teus futurs companys.

He anat a informar-me sobre Medicina Interna, Medicina de Família i Medicina Intensiva i el fet que sigui un acte de format tan proper ajuda a resoldre tots els teus dubtes.”

25

Dossier

Benvinguda MIR: el CoMB acull 350 nous metges i metgesses que comencen la residència

Vídeo complet de l’acte:

C

om ja és tradició, el Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) i la Secció Col· legial de Metges MIR i Metges Joves del CoMB van organitzar, el passat 28 de maig, la jornada de benvinguda als nous metges i metgesses residents que tot just s’acaben de col· legiar i que inicien aquest curs la formació especialitzada. Més de 350 futurs R1 es van aplegar a l’acte Benvinguda MIR, una jornada que cada any dona el tret de sortida al període de la residència.

La primera part de la sessió va constar de la benvinguda de caràcter institucional i va tenir lloc en una sala d’actes del CoMB plena de gom a gom. Posteriorment, els nous col· legiats van gaudir d’una festa organitzada per la Secció de Metges Joves del CoMB, una oportunitat perfecta per celebrar, per trobar-se i retrobar-se i per reforçar vincles i el sentiment de comunitat entre els nous residents.

La presidenta de la Secció de Metges MIR i Metges Joves del CoMB, Mar de Pablo; el vocal de la Secció, Ramon Camps, i la secretària de la Junta de Govern del CoMB i també vocal de la Secció, Berta Areny, van donar la benvinguda a l’acte i van presentar la Secció de Metges Joves i els serveis del CoMB als residents. A més d’animar els nous col· legiats a participar de l’activitat col· legial, també van compartir alguns consells pràctics per afrontar la residència.

A continuació, diversos residents de primer any van compartir les seves experiències d’aquest primer any de formació en una taula rodona. Hi van intervenir el resident de Medicina Interna i vocal de la secció MIR, Marc Para; la resident d’Oftalmologia, Ariadna Garreta; la resi-

26

dent de Medicina Familiar i Comunitària, Alejandra Nacenta, i el resident de Medicina del Treball, Fran Seguí. El resident de Psiquiatria Infantojuvenil i vocal de la Secció MIR, Sergi Antoni Gutiérrez, va moderar la taula. Alguns dels temes que van sorgir en el debat van ser les guàrdies, la salut emocional, el ritme laboral i la càrrega assistencial, l’ús del català i, sempre en el rerefons, el canvi vital que suposa l’inici de la residència.

La jornada va acabar amb les reflexions de la secretària de la Junta de Govern, Sònia Miravet, sobre cap on està evolucionant la professió i com haurà de ser el metge del futur. Miravet va oferir una conferència on va posar l’accent en la necessitat que els professionals de la salut siguin experts en tecnologia i, alhora, sàpiguen treballar i liderar equips multidisciplinaris.

Per tancar l’acte institucional, la presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, es va adreçar als nous col· legiats per donar-los la benvinguda a la professió i al Col· legi de Metges, una institució on sempre trobaran “les portes obertes”.

Bisbe va insistir en la necessitat i el “deure deontològic” de cuidar-se per poder cuidar. La medicina és una professió que “porta intrínsec el patiment emocional, ja que és molt exigent i està en contacte amb el patiment de les persones”, però alhora –va afegir– “aporta de manera inherent una gran satisfacció pel fet de poder guarir i acompanyar els malalts”. La presidenta també va adreçar als metges joves unes paraules plenes d’entusiasme: “Ara comenceu una etapa on aprendreu moltíssim, gaudireu i fareu amics de per vida.” 

Dossier

PERFIL DEL METGE QUE COMENÇA LA RESIDÈNCIA EL 2025

Sexe

Especialitats més freqüents

649 Dones 65,4 %

343 Homes 34,6 %

Medicina Familiar i Comunitària

206 20,8 %

Radiodiagnòstic

35

Pediatria i àrees específiques

64 6,5 %

Oftalmologia

29 2,9 %

Anestesiologia i Reanimació

62 6,3 %

Medicina Intensiva

27

Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia

50 5,0 %

Geriatria

24 2,4 %

Medicina Interna

45 4,5 %

Aparell Digestiu

23 2,3 %

Psiquiatria

43 4,3 %

Oncologia Mèdica

22

2,2 %

Obstetrícia i Ginecologia

40 4,0 %

Neurologia

21

2,1 %

Altres

265 26,7 %

Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu 36 3,6 %

Centres Hospital Universitari Vall d'Hebron

100

Hospital Universitari de Bellvitge

80

8,1 %

Hospital Clínic de Barcelona

78

7,9 %

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

69

7,0 %

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

59

5,9 %

UDM AFYC Barcelona Ciutat ICS

57

5,7 %

Parc de Salut Mar - Hospital del Mar

55

5,5 %

3,5 %

2,7 %

10,1 %

UDM AFYC Costa Ponent (Metropolitana Sud) ICS

50

5,0 %

Corporació Sanitària Parc Taulí

40

4,0 %

UDM AFYC Barcelona-Metropolitana Nord ICS

28

2,8 %

Hospital Universitari Mútua de Terrassa

26

2,6 %

UDM AFYC Catalunya Central ICS

18

1,8 %

UDM Pediatria Hospital Vall D'Hebron

18

1,8 %

Fundació Privada Hospital Asil de Granollers

17

1,7 %

UDM Pediatria Hospital Sant Joan de Déu

16

1,6 %

Altres

281

28,3 %

Procedència (lloc de naixement)

992

26

Total

Resta d’Europa 2,6 %

100 %

276

26

Amèrica Llatina i Central 27,8 %

186

Altres 2,6 %

478

Catalunya 48,2 %

24

Lleida 2,4 %

20

30

Girona 3,0 %

404

Barcelona 40,7 %

Tarragona 2,0 %

Resta d’Espanya 18,8 % Dades de la Unitat d'Atenció al Col· legiat a 30 de juny de 2025.

27

Dossier

El CoMB dona la benvinguda a nous col·legiats

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) va celebrar, el passat 3 d’abril, la tercera edició de l’ac-

te Benvinguda al CoMB, adreçat a

aquells metges i metgesses que s’han incorporat els darrers mesos al Col· legi i que no són residents.

L’esdeveniment, que en aquesta ocasió va aplegar prop de 150 nous col· legiats, es va començar a impulsar l’any passat, amb l’objectiu d’acollir, acompanyar i donar a conèixer els serveis del CoMB i el que implica estar-hi col· legiat per als professionals que comencen a exercir a les comarques de Barcelona.

La Benvinguda al CoMB constitueix també un punt de trobada que facilita l’establiment de vincles entre companys.

28

Vídeo complet de l’acte:

L’acte va començar amb una benvinguda de caràcter institucional, que es va celebrar a la sala d’actes del Col· legi. La secretària de la Junta de Govern del CoMB, Sònia Miravet, va inaugurar la sessió recordant els valors i la missió del Col· legi, així com els principals serveis que aquest posa a disposició dels col· legiats, com ara el Programa de Protecció Social (PPS), la Unitat d’Atenció al Col· legiat (UAC), el Servei d’Ocupació i la borsa de treball, els serveis d’atenció a la salut emocional de Fundació Galatea i el programa de formació de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL).

països de fora de la Unió Europea i va explicar-los com la secció que presideix pot representar-los i donar-los suport davant de problemes o necessitats específiques d’aquest grup de professionals.

La presidenta de la Secció de Metges amb Formació Extracomunitària, Ana Graciela Angulo, es va adreçar especialment als col· legiats procedents de

La jornada es va cloure amb un sopar informal. La propera sessió de benvinguda a nous col· legiats està prevista per a finals d’any. 

La presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va cloure l’acte i, entre d’altres missatges, va recordar als nous col· legiats la importància de cuidar-se i de vetllar per la pròpia salut per tal de poder cuidar els altres i oferir una atenció de qualitat. Bisbe va animar els assistents a buscar suport al CoMB per fer front a aquesta i altres necessitats.

La salut del metge

Jornada de treball sobre responsabilitat i reptes professionals en el control de la praxi

L

’experiència de més de vint-i-cinc anys de Fundació Galatea convida a reflexionar sobre el paper dels col· legis professionals en l’atenció terapèutica dels professionals de la salut amb trastorns mentals i/o addiccions, i en el control de la seva praxi. Amb aquest objectiu, el passat 14 de maig va tenir lloc la jornada de treball sobre la salut dels professionals de la salut “Responsabilitats i reptes col· legials en el control de la praxi”, que van organitzar conjuntament el Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC), la Fundació Galatea i la Fundació per a la Protecció Social de l’Organització Mèdica Col· legial (FPSOMC). Aquest acte buscava promoure un debat per consensuar un model compartit de control de praxi entre corporacions que posi la deontologia al centre i sigui integral, eficaç, garantista, integrador i interdependent, per tal de protegir tant els professionals com els pacients.

El control de la praxi és una funció fonamental dels col· legis de metges i de la resta de professions sanitàries. El PAIMM es va crear l’any 1998, a iniciativa del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), conjuntament amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya i el Servei Català de la Salut, i amb el decisiu impuls de qui llavors era secretari del CoMB, Jaume Padrós. Aquest programa pioner a Europa va suposar un canvi de paradigma davant casos en què el professional malalt es beneficiava més d’un tractament i d’una rehabilitació que d’una sanció.

El coordinador PAIMM i referent del control de praxi del CoMB, Gustavo Tolchinsky, explica a la revista COMB

1

2 que el col· legi exerceix un rol de control per garantir la praxi per tal que professionals, que altrament no podrien exercir, puguin retornar a l’exercici tot i patir una malaltia greu o tenir una addicció.

Aquest control garanteix que ho facin sota unes condicions que no posin en risc la seva pròpia seguretat ni la dels pacients. Segons Tolchinsky, doncs, la jornada “Responsabilitats i reptes col· legials en el control de la praxi” va servir per reflexionar, juntament amb altres col· legis metges de la resta d’Espanya i amb col· legis de professions sanitàries de Catalunya, sobre aspectes clau en el rol col· legial en aquest àmbit i sobre com abordar els reptes de futur.

La presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va donar la benvinguda a la jornada i la vicepresidenta primera del Consell General de Col· legis de Metges (CGCOM) i de la FPSOMC, i coordinadora nacional

del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIME), M. Isabel Moya, en va fer la introducció. La presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell dels Col· legis de Metges de Catalunya, Montserrat Esquerda, va pronunciar una conferència sobre els principis deontològics i reflexions ètiques al voltant del control de la praxi.

Les taules rodones que s’hi van portar a terme (1 i 2) van abordar aspectes com la realitat i els reptes en el control de l’exercici professional, l’acollida i la primera orientació del professional de la salut, i l’atenció del professional de la salut malalt complex. La secretària del CoMB, Sònia Miravet, va cloure la jornada amb una síntesi dels continguts i una reflexió sobre els reptes i les línies de futur en la regulació de la praxi en relació amb el professional sanitari malalt. 

29

Actualitat col·legial Vídeo complet de la Jornada:

El CoMB consolida la Jornada CoMBxClima en la seva 3a edició

Durant la jornada es van lliurar per primer cop els Premis del CCMC a les millors pràctiques en Acció Climàtica i Salut Planetària en l’entorn sanitari

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) i la Secció Col· legial de Metges d’Acció Climàtica i Salut

Planetària van organitzar, el passat 22 de maig al CoMB, la 3a Jornada CoMBxClima, que ja s’ha consolidat com una cita anual per reflexionar sobre l’impacte del sector sanitari en l’emergència climàtica i el paper dels professionals com a agents de canvi i com a responsables de la cura de les persones que pateixen en la seva salut els efectes del canvi climàtic. Aquesta jornada participativa té l’objectiu de presentar i debatre projectes que es poden impulsar des del sector sanitari per tal de posar en marxa a curt termini iniciatives que generin un impacte positiu, tant en la salut humana, com en la salut del planeta.

30

La Jornada va començar amb dues taules rodones que van tractar sobre l’impacte de la mala qualitat de l’aire i de la contaminació acústica en la salut de les persones. A la primera taula, hi van participar la doctora en Biomedicina i Salut Pública i investigadora d’ISGlobal, Mònica Ubalde; la pediatra Elena Codina, i el membre de la Plataforma Eixample Respira i del moviment Revolta Escolar, Genís Rodríguez. La mala qualitat de l’aire té un impacte greu en la salut de les persones que va més enllà de les patologies respiratòries. En aquest sentit, la Secció Col· legial de Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària, la Societat Catalana de Pediatria, ISGlobal i iniciatives veïnals van fer una crida, el novembre de 2024, a l’acció política per posar en marxa mesures urgents con-

tra la mala qualitat de l’aire a través d’una carta que encara està oberta a adhesions i que ja compta amb més de 570 signatures.

Si el primer factor que afecta la nostra salut és la qualitat de l’aire, el segon és el soroll. Aquesta és una dada, en general, poc coneguda i és per això, que els organitzadors li van donar protagonisme a la jornada amb una taula que va reunir la tècnica en Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Laia Font; la presidenta de l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCA), Marga Furro, i el tècnic del Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica de la Generalitat de Catalunya, Eduard Puig.

Actualitat col·legial

La crisi climàtica no afecta tothom de la mateixa manera. Algunes persones tenen uns condicionants que els fan més vulnerables als efectes derivats de la crisi climàtica. La pediatra, Meritxell Ponce; la ginecòloga, Maria Alcoz, i el resident en Geriatria, Enric Prats, van analitzar a la jornada quins són els factors de vulnerabilitat d’infants, dones i gent gran.

projectes impulsats per professionals i centres sanitaris compromesos davant l’emergència climàtica, amb l’objectiu de liderar el camí cap a un futur més sostenible i just. En aquesta primera edició, s’hi van presentar 13 iniciatives, tres de les quals van rebre els guardons i una quarta, una menció especial.

Altrament, durant la sessió es van presentar dos projectes orientats a crear un impacte positiu en les persones des del sistema sanitari i també a través de l’apoderament dels pacients. La metgessa de família i comunitària, Laura Illamola, va explicar com s’està desenvolupant el projecte europeu de prescripció social basat en la natura RECETAS a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Per la seva banda, la CEO de SunshineOxigen, Silvia Micaló, va presentar una aplicació que dona dades gairebé a temps real de factors de risc ambientals perquè persones amb patologies determinades puguin prendre decisions sobre protecció i sobre com es relacionen amb l’entorn.

ció Primària: Projecte Les Unitats de Rehabilitació de la GAPiC Delta. Som amics i amigues del medi ambient, presentat pel doctor Reza Abouzari, metge especialista en Medicina Física i Rehabilitació de la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat (GAPiC) Delta de l’ICS.

La presidenta de la Secció de Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària del CoMB, Carla Oliva, va presentar la jornada i la presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, en va fer la cloenda tot refermant públicament el compromís del CoMB i la Junta de Govern perquè els professionals de la salut siguin referents en la lluita contra la crisi climàtica i a l’hora de posar el tema de la salut global i de la salut planetària en primera línia.

1a EDICIÓ DELS PREMIS A LES MILLORS PRÀCTIQUES EN ACCIÓ CLIMÀTICA I SALUT PLANETÀRIA EN L’ENTORN SANITARI La 3a Jornada CoMBxClima va acollir el lliurament dels Premis a les Millors Pràctiques en Acció Climàtica i Salut Planetària en l’entorn sanitari que atorga el Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) per reconèixer

• Premi en la categoria d’Àmbit d’Aten-

Els professionals del Servei de Rehabilitació Delta, que pertanyen a la GAPiC Delta i que estan distribuïts per les unitats de rehabilitació de Castelldefels, Viladecans, El Prat, Rambla Marina i Pubilla Casas de L’Hospitalet, han posat en marxa, des de l’any 2018 fins a l’actualitat (amb una pausa els anys 2020 i 2021 per la pandèmia), una campanya de conscienciació i informació als pacients i professionals per minimitzar el consum del paper llitera al servei.

• Premi en la categoria d’Àmbit d’Atenció Hospitalària: Projecte Soc una nova oportunitat, presentat pel doctor Pere Genaró, pediatre de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta – Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre.

La iniciativa es basa en la recollida selectiva de roba hospitalària en desús.

En col· laboració estratègica amb la cooperativa social Avantebre, aquesta roba es revaloritza a través d’un programa formatiu i d’inserció sociolaboral dirigit a dones en risc d’exclusió social (principalment víctimes de violència de gènere). Les participants reben formació en costura i suport integral (psicosocial, lingüístic, digital) per confeccionar bosses de roba reutilitzables. Aquestes bosses es distribueixen a pacients ingressats i es venen per finançar la recerca oncològica local (Projecte Emma).

Més informació sobre les iniciatives guardonades:

• Premi en la categoria d’altres àmbits assistencials: Projecte Boscos per la salut: un nadó, un arbre, presentat pel doctor Ferran Campillo, pediatre de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.

El projecte es desenvolupa en tres etapes: prenatal, neonatal i postnatal. Comença durant l’embaràs, en què a través d’un cribratge mediambiental (“Full Verd”) mitjançant entrevista s’avaluen els possibles factors de risc mediambientals en aquesta etapa i s’avalua la freqüència de contacte amb la natura. En el moment del naixement, es lliura un plançó d’una espècie autòctona a la família (“arbre germà”), que es planta en entorns propers a l’hospital i es convida a seguir sessions guiades per a famílies amb nadons menors d’un any al voltant d’espais naturals de la comarca. Finalment, es realitzen altres activitats com visites escolars per explicar conceptes com “una Sola Salut”, els determinants de la salut relacionats amb l’entorn, i hàbits saludables, entre d’altres.

• Menció especial del jurat: Projecte Green Hospital de Mollet. Cap a un Hospital Net Zero total i promotor de Salut Planetària, presentat pel doctor Jaume Duran, director gerent de la Fundació Sanitària Mollet.

El projecte “Green Hospital” de la Fundació Sanitària Mollet és una iniciativa transformadora que busca integrar la sostenibilitat ambiental en el sistema sanitari com a eix transversal. Des de 2010, l’Hospital Universitari de Mollet ha aplicat una estratègia ambiciosa i multidisciplinària per assolir la neutralitat climàtica i promoure la salut planetària.

En 12 anys, s’ha aconseguit una reducció del 91 % de les emissions directes de CO₂ i s’ha assolit l’estatus de centre NetZero en emissions directes. 

31

Entrevista Entrevista completa:

Rosario Jiménez, metgessa de família

“Poder decidir com volem marxar de manera digna és un guany molt gran sobre com volem viure”

L

’Estat espanyol compta amb una llei que regula l’eutanàsia des de 2021, però ja molt abans era possible redactar un document de voluntats anticipades (DVA). Aquesta eina permet a qualsevol persona amb plena capacitat deixar per escrit quina atenció mèdica vol rebre i en quines circumstàncies, en cas que, en el futur, es trobi en una situació en la qual no pugui expressar-se per si mateixa. Parlem del DVA amb Rosario Jiménez (Barcelona, 1968), metgessa de família al CAP Vallcarca-Sant Gervasi de Barcelona.

Qui pot fer un document de voluntats anticipades?

Qualsevol persona major d’edat i capaç.

D’aquesta capacitat n’han de donar testimoni o bé tres persones que coneguin aquesta persona o bé un notari i, des de l’any passat, també poden fer-ho els professionals sanitaris. Es testimonia que la persona és capaç de decidir en aquell moment, sense coaccions, les seves preferències en l’atenció al final de la seva vida.

Què conté aquest document i com es fa?

Hi ha models que es poden fer servir, però, en realitat, qualsevol paper on detallis per escrit el que desitges ja és vàlid. S’ha de posar de manifest què significa per a tu la qualitat de vida i què voldries fer quan no puguis decidir. Des de la posada en marxa de la Llei de l’Eutanàsia, també pots deixar escrit el desig de rebre-la. El DVA és l’excusa per parlar amb les nostres famílies de com volem viure fins al final. És altament recomanable designar un representant legal.

32

Has esmentat la limitació terapèutica com una de les preferències que es poden deixar per escrit al DVA. En què consisteix exactament?

La limitació terapèutica es produeix quan, com a pacient, decideixo que no vull rebre tractament perquè considero que la meva qualitat de vida és inferior als beneficis que aquest em pot aportar o, simplement, perquè ho vull així. Els professionals mèdics tenim l’obligació d’acompanyar el pacient en les seves decisions sense abandonar-lo.

Recentment, s’han simplificat els requisits per emetre el DVA i els professionals de l’Atenció Primària (AP) hi heu guanyat protagonisme. Com podeu assessorar els pacients per fer aquest pas?

Porto 22 anys amb els mateixos pacients. Els he acompanyat al llarg de la vida i de la malaltia i és important poder ajudar-los a reflexionar sobre aquest tema quan es fan grans o abans, fins i tot. Ho faig a la consulta, juntament amb la infermera, però també es pot fer des de les taules de salut comunitària.

Quin grau de coneixement tenen els pacients sobre aquest document i com reaccionen quan els proposeu de parlar-ne?

Cada cop funciona amb més normalitat i en tenen més coneixement. A l’AP, amb pacients crònics i molt complexos, fem plans d’intervenció individualitzats, que donen peu a fer aquesta reflexió amb el pacient. Aquests temes els hem de parlar quan el pacient és capaç, perquè, si no ho és, no podrà signar el DVA.

Estem preparats per assumir aquesta autonomia sobre la pròpia salut o encara girem massa l’esquena a la malaltia i al final de vida?

Molts pacients i professionals encara hi giren l’esquena. Al nostre centre ens ha costat d’assumir la prestació d’eutanàsia. És un dret dels pacients, però a la carrera ningú ens ha explicat que els pacients de vegades no es curen i que s’han de morir, ni tampoc com ajudar-los a fer-ho quan ho desitgen. Poder decidir com vols marxar de manera digna és un gran guany sobre com volem viure. Crec que els pròxims deu anys veurem molts canvis. La por a la demència, per exemple, farà que hi hagi molts més DVA. Malgrat que no és obligatori, és recomanable registrar el DVA perquè sigui consultable des de tota la xarxa de salut. S’acostuma a registrar?

El tema dels testimonis ha millorat i el registre també s’ha fet més senzill.

Abans estava centralitzat i ara el fem des dels CAP. Demanem només una fotocòpia del DNI de la persona que fa la sol· licitud del DVA i dels representants legals, si en té. Amb això, en fem el registre i queda guardat al nostre historial clínic, a la carpeta de La Meva Salut del pacient, a la història clínica compartida pública i a un registre centralitzat estatal a Madrid. També és important que la persona que fa un DVA ho faci saber a la seva família, perquè, en un moment d’urgència, tinguin clar i per escrit el que vol aquella persona. Per als professionals d’AP, acompanyar els pacients en aquest procés és una part molt rellevant de la nostra feina. 

Actualitat col·legial

El CoMB estrena la secció de vídeos breus FlaixCoMB

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha estrenat al juny FlaixCoMB, una nova sèrie de vídeos breus i dinàmics, on diferents professionals ofereixen el punt de vista i el posicionament del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) sobre temes de salut, de la professió mèdica i d’actualitat sanitària.

Aquesta iniciativa vol difondre i acostar informació rigorosa, directa i accessible tant als professionals com a la ciutadania. Cada càpsula de vídeo és un “flaix” d’informació i reflexió amb un to divulgatiu que, a la vegada, convida a qui vulgui ampliar-ne el contingut a consultar altres materials i documents més extensos confeccionats pel CoMB. Les càpsules es difonen i comparteixen per les xarxes socials del CoMB i també es poden consultar a l’apartat FlaixCoMB del web col· legial, així com al canal de YouTube de la institució.

El vicepresident del CoMB compareix al Parlament per abordar la protecció d’infants i adolescents davant la sobreexposició a les pantalles

E

l vicepresident del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Sellarès, va comparèixer, el passat 24 d’abril, a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per informar els diputats i diputades sobre les recomanacions per protegir els infants i adolescents de la sobreexposició a les pantalles recollides en el document La protecció digital d’infants i adolescents. Recomanacions i propostes concretes dirigides a administracions, operadors, desenvolupadors i famílies que es va presentar públicament l’octubre de 2024 i que ha estat elaborat per un grup d’experts multidisciplinari promogut pel CoMB. “L’objectiu del Col· legi és estar al costat de totes les persones que tinguin la sensibilitat i la responsabilitat d’aportar solucions, perquè aquest és un problema que hem d’afrontar amb coneixement i amb el consens més ampli possible”, va expressar el vicepresident del CoMB.

Declaració davant dels atacs a la població civil de Gaza i a dispositius i personal sanitaris

L

a Junta de Govern del CoMB va manifestar, en una declaració publicada el 30 de maig de 2025, la denúncia pública i la profunda preocupació per la violència que el conflicte a Gaza està provocant sobre la població civil i pels atacs a establiments i personal sanitaris. La Junta de Govern, en tant que està formada per professionals de la salut, se sent obligada a denunciar qualsevol violació dels drets humans, així com les condicions de vida inacceptables que afecten la població civil a Gaza.

L’objectiu d’aquesta declaració és sensibilitzar la comunitat internacional, donar suport a les veus que denuncien aquests fets i promoure accions que contribueixin a la resolució pacífica del conflicte i a l’acabament del patiment dels civils innocents. 

Document complet:

Vídeo complet (a partir del minut 01:55:00):

Vídeos de FlaixCoMB:

Imatges de dos FlaixCoMB publicats l’estiu de 2025.

33

Juntes comarcals ALT PENEDÈS

BAGES

BAIX LLOBREGAT

29 de maig. Conferència “Salut i càn-

6 de març. Presentació del llibre Metgesses al Centre Cultural El Casino de Manresa. Intervencions de les metgesses i autores Anna Vidal i Cloti Morales.

24 d’abril. Cafè GIPS “Els sentits de la

nabis” a la sala d’actes de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès.

Intervencions: la presidenta de la Junta Comarcal de l’Alt Penedès del CoMB, Mariona Monera, i l’especialista en Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil a l’Hospital Clínic de Barcelona i membre de la Junta de Govern del CoMB Rosa Calvo (1).

ANOIA 12 de juny. Festivitat Dr. Pere Gabarró – Acte de la Professió Mèdica a l’auditori del Centre Cívic Nord d’Igualada i presentació de l’edició revisada i ampliada del llibre Ensenya’m la llengua. Intervencions: la presidenta de la Junta Comarcal de l’Anoia del CoMB, Carmina

4 de juny. Presentació de la 1a Jornada “Ciutat, salut i clima” a l’Espai Plana de l’Om de Manresa. Intervencions: la metgessa experta en clima i salut del Centre de Desenvolupament en Salut Planetària ISGlobal – Fundació Sanitària Mollet, Olena Zotova; el físic i meteoròleg de TV3, Eloi Cordomí, i la periodista Cori Calero.

16 de juny. Presentació de la guia de bones pràctiques Pacificar el final de vida a la sala d’actes de l’edifici FUB1 de Manresa. Intervenció de la presidenta de la Junta Comarcal del Bages del CoMB, Encarna Sanchez, entre d’altres (3).

IA” a l’auditori Plaza de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat.

Intervencions: el director mèdic de l’Hospital Sant Joan de Déu, Juan José García; el president de la Societat Catalana de Salut Digital, Jordi Martínez, i la presidenta de la Junta Comarcal del Baix Llobregat del CoMB, Loida Galvany (4), entre d’altres.

BERGUEDÀ 16 de maig. 11a edició de la Jornada Sanitària al Món Rural al Pavelló de Suècia de Berga. Intervencions: la metgessa de família a l’EAP Navàs-Balsareny, membre de la Junta de Govern del CoMB i presidenta de la Junta Comarcal del Berguedà del CoMB, Anna Es-

Bascompte; el metge i autor, Antoni

calé, i la presidenta del CoMB, Elvira

Beltran, i l’escriptor i periodista Màrius

Bisbe (5). Més informació sobre l’acte a

Serra (2).

la pàgina 7.

1

2

34

3

4

5

Juntes comarcals

GARRAF 13 de març. Presentació a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú de l’edició revisada i ampliada del llibre Ensenya’m la llengua.

Intervencions: el president de la Junta Comarcal del Garraf del CoMB, Josep Maria Benet; el metge i autor, Antoni Beltran, i l’escriptor i periodista Màrius Serra (6).

UNITAT DE PARTICIPACIÓ Davant d’algunes necessitats que els col· legiats traslladen al Col· legi, la Junta de Govern ha considerat necessari apropar els serveis col· legials als centres de treball dels professionals amb l’objectiu de donar resposta a aquestes inquietuds. Per aquest motiu, s’ha dissenyat una oferta formativa, amb temàtiques professionals i econòmiques, que pot ser del vostre interès.

Les sessions són d’una hora de durada i s’ofereixen gratuïtament a càrrec de tècnics del col· legi experts en la matèria que s’apropen al vostre cen-

MARESME

tre de treball per impartir-la als professionals de l’equip. La Unitat de Parti-

15 de maig. VII Jornada Observatori de Medicina de Família al Maresme, al Centre Cívic La Fàbrica de Cabrils. Intervencions: el metge de família, vocal de la CAMFiC al Maresme i membre de la Junta Comarcal del Maresme del CoMB, Juan José Montero; la metgessa de família i secretaria de la Junta de Govern del CoMB, Sònia Miravet, i el metge de família i president de la Junta Comarcal del Maresme del CoMB, Pere Toran, entre d’altres (7).

cipació del CoMB també ofereix sessions sobre temes d’actualitat, ja siguin d’àmbit cultural o relacionats amb aspectes mèdics, normalment vinculades a Documents de Posició elaborats per la Junta de Govern. Aquestes sessions s’adrecen als col· legiats, però poden ser interessants per a persones vinculades al sistema educatiu, pares d’adolescents, joves, etc.

Algunes de les sessions que hem posat recentment a la vostra disposició són: “El Programa de Protecció Social (PPS) del CoMB” i “‘Donació o successió. La importància de fer un bon testament”, a la delegació del CoMB a Manresa; “El PPS del CoMB”, a la Delegació del CoMB a Vic; “El paper del metge a la xarxa: la identitat digital i els aspectes deontològics”, a Mútua Terrassa; “Responsabilitat professional mèdica i seguretat clínica”, a l’Hospital Universitari Dexeus; “Com actuar davant agressions dels pacients als

VALLÈS OCCIDENTAL

professionals sanitaris”, al CAP Rubí; “El certificat mèdic de defunció”, a

22 de maig. Presentació del llibre L’art de curar a la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. Intervencions: la secretària de la Junta Comarcal del Vallès Occidental del CoMB, Isabel Martínez; el president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, Joan Sala, i l’autor del llibre, Miquel Bruguera (8). 

sentació de serveis del CoMB”, al Consorci Sanitari de Terrassa, l’Hospital de

6

l’Hospital de Mollet; “Salut i sensellarisme”, a Althaia; “Benvinguda MIR: PreGranollers, el Consorci Sanitari del Maresme, Althaia, Mútua Terrassa i l’ICS Catalunya Central; “Presentació del document La protecció digital d’infants i adolescents”, al Col· legi Badalonès de Badalona, i “La salut i el cànnabis”, a l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès.

Si esteu interessats a organitzar una sessió per als professionals del vostre centre de treball, contacteu amb participacio@comb.cat. 

7

8

35

Formació

Neix la Xarxa de Lideratge Mèdic impulsada pels ‘alumni’ IFMiL

Reunió dels representants de la Xarxa de Lideratge Mèdic amb el Director del CatSalut, Alfredo Garcia, el 4 de juliol de 2025.

de l’IFMiL facilita la creació d’una pedrera de professionals que assegurin el relleu generacional del col· lectiu de líders mèdics, des d’un plantejament que els permeti accedir a posicions d’influència i responsabilitat en el sistema sanitari.

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha apostat fermament per la formació en lideratge mèdic i des de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) s’ha fet una feina enorme per impulsar i donar forma a un programa de postgrau que, amb cinc edicions finalitzades, és ja un referent en la formació estratègica i directiva del col· lectiu mèdic.

En l’actual entorn, on múltiples dimensions —tecnològiques, demogràfiques, epidemiològiques, sociològiques— estan canviant els paradigmes de la societat, el postgrau Visió estratègica, habilitats i valors per al lideratge mèdic

36

El postgrau de lideratge mèdic de l’IFMiL ha creat llaços professionals però també personals entre els alumnes de les diferents edicions, un total de 132 metges i metgesses de diferents àmbits assistencials compromesos amb la professió i disposats a liderar els canvis que el sistema sanitari necessita. Amb aquest objectiu, els alumni del postgrau han constituït la Xarxa de Lideratge Mèdic (XLM), una iniciativa que compta amb el suport del CoMB i l’IFMiL i que disposa d’autonomia per dur a terme les seves activitats i actuacions.

La XLM és l’assoliment de l’objectiu que el CoMB es plantejava amb la creació del postgrau: disposar d’una pedrera de

professionals amb visió estratègica, compromís, empatia, creativitat i habilitats de comunicació, que treballin en xarxa per repensar el sistema sanitari i modernitzar-lo.

Des del coneixement que els ha donat la formació en lideratge mèdic de l’IFMiL, els objectius que es planteja la XLM són crear xarxa, enfortir vincles, compartir coneixements i experiències, pensar i proposar estratègies, continuar la formació en l’àmbit del lideratge i aprendre i créixer professionalment per impulsar els canvis que el sistema sanitari necessita.

Durant el mes de gener d’aquest any es va dur a terme la primera activitat de la XLM, on es va compartir la missió i visió de la iniciativa, es van assentar els fonaments organitzatius i es van plantejar les propostes d’activitat a curt termini, a partir de les aportacions dels mateixos alumnes. 

Programa de protecció social

El PPS prepara un nou estudi sobre les necessitats dels col·legiats Actualització del curs de preparació per a la jubilació

E

l curs de preparació per a la jubilació, que està disponible tant en format presencial com en línia, dona eines als metges i metgesses perquè gestionin millor el canvi de rol que implica la jubilació, després de tota una carrera professional que ha estat dedicada a la medicina i que en la majoria dels casos s’ha convertit en part essencial de la seva vida.

Al llarg d’aquests últims anys, el curs en línia de preparació per a la jubilació de metges, adreçat a metges i metgesses a partir de cinquanta-cinc anys, ha estat present dins les activitats formatives del Programa de Protecció Social del CoMB amb un gran èxit de participació.

Atès que el temps evoluciona i ens trobem amb noves realitats, hem volgut fer un salt qualitatiu actualitzant aquest curs divulgatiu, tant a la part de contingut i informació com de disseny i format, donant-li un aire més atractiu i accessible.

En aquest sentit, gràcies a la valuosa col· laboració amb l’IFMIL, s‘han renovat totalment el format i disseny: el curs té un enfocament 100 % autoformatiu, on el lector trobarà un material interactiu distribuït per unitats didàctiques que incorpora recursos en diversos formats (text, activitat...). La metodologia establerta per a la formació en línia permet situar el participant com a protagonista del seu procés d’aprenentatge, dotant d’eines i

recursos els espais d’interacció, per tal de permetre que assoleixi els objectius establerts.

Aquest curs és d’accés universal i està pensat per a qualsevol professional que vulgui preparar-se per a la seva jubilació i adquirir les eines necessàries per fer-ho de la millor manera possible.

ESTUDI SOBRE LES NECESSITATS SOCIALS I FAMILIARS Des de la creació del Programa de Protecció Social l’any 2008, la seva intenció ha estat oferir suport social als metges del CoMB i als seus familiars, ja sigui per a situacions de dependència o per a problemes de conciliació o manca de recursos.

Per aquest motiu, és imprescindible que el Programa de Protecció Social conegui en tot moment les necessitats dels col· legiats i els seus familiars.

Aquest coneixement ens permet disposar d’una cartera de serveis i prestacions adaptades a aquestes necessitats. Es per això que, per detectar aquestes situacions tan canviants, comptem amb una eina d’enquesta que ens permet estudiar les necessitats socials i familiars dels metges del CoMB. L’últim estudi es va fer l’any 2014 i ara, 10 anys més tard, i davant la nova realitat que ens envolta i ens preocupa, en àmbits com el tecnològic (bretxa digital), personal, demogràfic, etc., cre-

iem adequat i necessari tornar-ne a fer un altre, amb la voluntat d’identificar aquestes i altres demandes, per tal d’ajustar la nostra cartera de serveis i prestacions, i per portar a terme noves iniciatives i estratègies adreçades als metges i als seus familiars, si escau. 

37

Consulta 21 “Es pot preparar una dieta excel·lent perquè les persones amb disfàgia puguin seure a taula amb tothom” Lucía Márquez, digestòloga

“Mai hi pensem, però el tracte gastrointestinal és la porta a través de la qual l’entorn entra en contacte amb el nostre sistema immunitari” Gastroenteròloga i coordinadora de la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’Hospital del Mar de Barcelona. En aquesta entrevista, la doctora Márquez ens parla de com afecten aquestes malalties als pacients i també del paper que té en la nostra salut la microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que habiten al nostre intestí. Tot i que la majoria són beneficiosos, Márquez parla dels problemes que pot provocar un desequilibri en aquest ecosistema. 

Director de Recerca i Innovació del Consorci Sanitari del Maresme i cap de la Unitat de Disfàgia de l’Hospital de Mataró. La disfàgia és una afecció que apareix associada a l’envelliment i a malalties neurodegeneratives o cerebrovasculars. Els problemes per fer una deglució correcta dels aliments estan infradiagnosticats i les seves conseqüències són, sovint, poc conegudes i valorades. Parlem amb el doctor Clavé sobre com afecta la disfàgia als pacients i com es pot abordar per millorar la qualitat de vida de les persones afectades. 

Pere Clavé,

cirurgià digestiu

Rosario Jiménez, metgessa de família

“El document de voluntats anticipades no és una manera de decidir com vols morir, sinó com vols viure fins al final i això no depèn de l’edat” Especialista en Medicina Familiar i Comunitària al Centre d’Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi de Barcelona. El Document de Voluntats Anticipades (DVA) és una eina que permet a qualsevol persona amb plena capacitat deixar per escrit quina atenció mèdica vol rebre i en quines circumstàncies, en cas que, en el futur, es trobi en una situació en la qual no pugui expressar-se per si mateixa.

Parlem amb la doctora Jiménez sobre com es fa aquest document, què implica i què cal tenir-hi en compte. 

Resum d’entrevistes disponibles als darrers episodis del pòdcast del CoMB, Hipòcrates en pijama, dins de la secció Consulta 21, amb experts en diferents àmbits i especialitats.

38

“Per atacar el biaix de sexe i gènere en salut, s’ha de començar des de la recerca.

No podrem tractar bé, si abans no hem generat un bon coneixement” Especialista en Medicina Interna i adjunta al Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic, on va crear i encara coordina la comissió clínica de sexe i gènere en salut. La doctora Coll-Vinent ha dirigit, conjuntament amb la periodista especialitzada en violències masclistes Isabel Muntané, el llibre Ets una exagerada (Raig Verd, 2024), que porta el subtítol explicatiu Biaix de gènere i sexe en salut. Conversem amb ella per posar sobre la taula com aquest biaix obliga a replantejar la Medicina des d’una òptica més àmplia i diversa. 

Blanca Coll-Vinent,

internista i experta en biaix de gènere

Consulta 21 Per escoltar aquestes entrevistes del pòdcast Hipòcrates en pijama:

Jordi Mestres, metge de família

“S’ha d’anar amb compte amb la suplementació de vitamina D. No hem de fer-nos sentir malalts quan no ho estem “ Metge de família al Centre d’Atenció Primària Sanllehy de Barcelona i membre de la Junta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

El doctor Mestres ens parla de l’efecte de la vitamina D al nostre organisme i dels problemes que pot provocar-ne un dèficit. Alhora, aclareix també que, actualment, existeix una certa “moda” al voltant del consum injustificat de suplements d’aquesta vitamina. 

“A banda de la recerca que hem de fer sobre nous tractaments per a l’Alzheimer, no podem oblidar-nos dels pacients que ja tenen la malaltia i que necessiten suport social, familiar i econòmic” Metge especialista en neurologia que combina la tasca assistencial a l’Hospital del Mar amb la recerca a la Fundació Pasqual Maragall. Parlem amb ell sobre els darrers avenços en la recerca de l’Alzheimer, la malaltia neurodegenerativa que provoca el deteriorament de la memòria, del pensament i de la conducta i que, dissortadament, moltes famílies coneixen de ben a prop. I és que, segons dades del Departament de Salut, que un 2% de la població de més de 59 anys a Catalunya té un diagnòstic d’Alzheimer. 

Marc Suárez-Calvet, neuròleg

Hipòcrates en pijama Hipòcrates en pijama, el pòdcast del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB). Un espai produït per l’equip de Comunicació del CoMB, amb el suport tècnic de Betevé Ràdio, on podeu escoltar històries, testimonis i experiències de la mà de metges i metgesses i d’altres professionals. Parlem de medicina, de salut... i de moltes coses més. Hi posem un toc final d’història, cultura i ciència relacionat amb la medicina, de la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Escolta’l i subscriu-t’hi des de la teva plataforma de streaming:

39

El CoMB als mitjans Demografia mèdica

Article “Catalunya necessita metges” El diari La Vanguardia va publicar, el 25 de juliol, la tribuna d’opinió “Catalunya necessita metges”, escrita per la presidenta del CoMB, Elvira Bisbe (1). A l’article, la doctora Bisbe exposava “el dèficit acumulat entre els metges que formem i els que perdem per jubilació” i el fet que “el 40 % de les places de Medicina a les universitats catalanes són ocupades per estudiants d’altres comunitats”. Així, explicava Bisbe, “només un terç dels nous metges col· legiats l’any passat a Catalunya s’havien format a universitats catalanes”. “Cal una clara millora del finançament, canvis organitzatius que donin més pes als professionals, millora de les condicions professionals i laborals i un nou contracte social”, concloïa la presidenta del CoMB. La Vanguardia (Ed. Català)

C

Valor: 15.544,10 €

Pr: Tirada: Dif:

Area (cm2): 294,4

Doc: 1/1

TRIBUNA Elvira Bisbe

Presidenta de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB)

Catalunya necessita metges incrementat molt poc. Aquest desajust no és recent ni inesperat: és el resultat directe d’una manca persistent de planificació i de decisions polítiques.

Accedir al grau de Medicina a Catalunya és extremament difícil. A més, el fet de tenir un districte universitari únic a tot l’estat genera un efecte sorprenent: el 40% de les places de Medicina a les universitats catalanes són ocupades per estudiants d’altres comunitats, que, curiosament, assoleixen millors notes de batxillerat i d’accés a la universitat que els formats a Catalunya. No només te-

Diaria 28.571 23.268

Autor: Elvira Bisbe Presidenta de la junta de g

nim poques places, sinó que també estem formant metges que, en bona part, marxaran. És hora de plantejar-nos canvis profunds.

I passa el mateix amb la formació MIR: molts metges graduats a universitats d’altres països i comunitats venen a especialitzar-se a Catalunya. Tenim una gran capacitat d’atracció per a la formació, però molts d’aquests metges no es quedaran a Catalunya, entre altres raons, per l’elevat cost de vida.

La realitat és que només un terç dels nous metges col·legiats l’any passat a Catalunya s’havien format a universitats catalanes. D’altra banda, el nostre sistema ha incorporat metges procedents de països extracomunitaris, amb recorreguts formatius diferents, que sovint tenen grans dificultats per homologar les seves especialitats.

No és una qüestió ideològica. es tracta de garantir que el sistema sanitari català tingui els professionals que necessita.

Per això cal revisar el sistema d’accés al grau i l’oferta de places MIR i establir un model de planificació a llarg termini.

Avui falten metges especialistes. D’aquí deu anys, potser no, si ho fem bé ara. Però si no planifiquem,

Num. Lec: 392000

Pagina: 20

el col·lapse pot esdevenir estructural.

Per revertir la situació, haurem de fer coses diferents. Més enllà de titulars que generen desconcert i distracció sobre si falten metges o si estan prou ben pagats, la resposta és òbvia. ens convindria centrar totes les energies a trobar solucions.

No fer-ho és una maniobra de distracció.

Només un terç dels nous col·legiats el 2024 s’havien format en universitats catalanes ens cal una clara millora del finançament, canvis organitzatius que donin més pes als professionals, millora de les condicions professionals i laborals i un nou contracte social. La situació és crítica. el sistema sanitari català el sostenen els professionals, també els milers de metges d’altres comunitats i països que venen a treballar-hi. sense l’esforç i el compromís dels professionals, el sistema fa temps que s’hauria ensorrat. No hi perdem més temps.

Entrevistes a Elvira Bisbe La presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va ser la protagonista a partir del març de diverses entrevistes en premsa, ràdio, televisió i mitjans digitals (4, 5 i 6), que es van celebrar amb motiu de la seva proclamació com a guanyadora de les eleccions a la Junta de Govern i delegats de l’Assemblea de Compromissaris del CoMB i que tenien l’objectiu d’analitzar els seus punts de vista sobre el sector sanitari a Catalunya, així com les prioritats del seu mandat.

El Periódico (Ed. Català)

13/03/25

Cataluña

Secc: SOCIEDAD

Valor: 36.281,35 €

Pr: Tirada: Dif:

Area (cm2): 758,6

Ocupac: 89,24 %

Doc: 1/1

Cod: 173561428

atalunya necessita metges.

No és una opinió ni una exageració: és una realitat constatable, compartida a europa i fruit, entre altres factors, de l’augment sostingut de la demanda sanitària, per l’increment de la població, l’envelliment i la cronificació de malalties. Això ha tensat tots els sistemes de salut, però aquí ens impacta amb més força. el nostre sistema destaca per una xarxa d’atenció primària i hospitalària extensa. Catalunya és un dels territoris europeus amb més hospitals per milió d’habitants, fet que contribueix a una alta resolució i que també exigeix més professionals per garantir-ne la sostenibilitat. els últims vint anys, Catalunya ha guanyat més d’un milió d’habitants. Però el nombre de metges no ha augmentat en la proporció necessària. s’hi afegeix un altre factor totalment previsible: només entre el 2023 i el 2026 gairebé 4.000 metges arriben a l’edat de jubilació. Fa anys que arrosseguem un dèficit acumulat entre els metges que formem i els que perdem per jubilació. I, mentrestant, el nombre de places del grau de Medicina i de formació especialitzada (MIR) s’ha

Ocupac: 30,96 %

Cod: 176807724

25/07/25

Cataluña

Secc: SOCIEDAD

Les esmentades dificultats d’accés a la carrera de medicina, la incorporació al sistema sanitari català de professionals procedents de països extracomunitaris, la jubilació dels metges que conformen el grup demogràfic del baby boom i la planificació de les places de formació MIR són alguns dels temes sobre demografia mèdica sobre els quals han parlat als mitjans de comunicació portaveus com el vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès (2), i la secretària del CoMB, Sònia Miravet (3).

Diaria 12.577 9.030

Autor: BEATRIZ PÉREZ Barcelona

Num. Lec: 178000

Manu Mitru

1 La Vanguardia, 25 de juliol de 2025.

Xarampió i altres malalties infeccioses A l’abril, el Consell de Col· legis de Metges de Catalunya va publicar una nota sobre l’increment de casos de xarampió on es feia una crida a verificar l’estat vacunal de la població i promoure’n la vacunació contra aquest virus. A més, al març es va complir el cinquè aniversari de la declaració de l’estat d’alarma a l’estat espanyol a causa de la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19. L’epidemiòleg i membre de la Junta de Govern del CoMB, Antoni Trilla, va fer declaracions als mitjans sobre ambdós temes (7).

D’altra banda, el Grup Col· laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC) va fer públic l’abril un comunicat sobre la vigilància a Catalunya del virus de la grip aviària H5N1, que ja ha aconseguit infectar més de 50 espècies de mamífers.

Pagina: 35

falten metges». Algunes de les mesures que va proposar Bisbe i que des de fa anys defensa el COMB és que les baixes curtes, de tres dies, no hagin de ser fetes pels metges de capçalera, sinó que n’hi hagi prou amb una autodeclaració responsable del treballador, com passa «en molts països d’Europa». És veritat, no obstant, que ara ja hi ha una part de les baixes mèdiques que són fetes pel metge de l’hospital, quan el pacient ha sigut operat o ha estat ingressat per alguna patologia.

«Concentració hospitalària»

Elvira Bisbe, presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, ahir durant l’entrevista amb Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO.

‘AFTERWORK’ D’EL PERIÓDICO Elvira Bisbe, primera presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, adverteix que la proposta de Sanitat de prohibir a caps de servei treballar en la privada «descapitalitzaria» el sistema públic.

és uniforme» en totes les especialitats mèdiques.

Bisbe, que és la primera dona a presidir aquest organisme de 131 anys de trajectòria i que substituirà, almenys pels pròxims quatre anys, l’històric Jaume Padrós, va posar èmfasi també en el fet que el sistema ha de ser capaç de «retenir talent». «Aquesta ha de ser una de les prioritats. Catalunya és un atractiu brutal per formar; el problema és que, quan els tenim formats, com que la vida a Barcelona és caríssima, se’n van a altres comunitats amb el mateix salari i millor qualitat de vida».

Aquesta anestesista de l’Hospital de l’Esperança, a Barcelona, creu que tot i que el salari «importa», no és l’única clau. Bisbe va posar el focus en la «vivenda», cada vegada més inaccessible per a més gent, i en el transport, com Rodalies. «Tant de bo tinguéssim

BEATRIZ PÉREZ Barcelona

«Les empreses quevulguin retenir talent han d’oferir flexibilitat i conciliació»

Els matins, TV3, 24 de març de 2025.

El Punt Avui La República Cataluña

Secc: LOCAL

Valor: 10.552,98 €

05/04/25

Pr: Tirada: Dif: Area (cm2): 823,5

Ocupac: 93,88 %

Doc: 1/2

Semanal (Sabado) 20.037 12.874

Autor: Marc Bataller

Num. Lec: 51496

Ara

12/03/25

Secc: SOCIEDAD

Valor: 41.117,24 €

Area (cm2): 866,4

Pr: Tirada: Dif:

Ocupac: 95,17 %

Doc: 1/1

Diaria 15.209 10.929

Autor: ALBERT DIUMENJÓ SEGALÀ

Amb l’arribada de la pandèmia es va demostrar que no estàvem del tot preparats. I, ara, després de l’experiència de la covid, ho estem?

Segur. Hem viscut una experiència prou important per no aprendre’n algunes lliçons. Però no hem avançat en algunes coses com ens agradaria: la salut pública (vigilància epidemiològica) i la part assistencial (sempre amb problemes de recursos humans i propera a la saturació) segueixen en un estat molt

4

Num. Lec: 75000

❝

La informació inicial era confusa. No estàvem preparats per fer front a una crisi de tal magnitud

❝

Pagina: 13

Amb més PCR, ens hauríem potser adonat abans que l’epidèmia ja estava força estesa

SALUT

Elvira Bisbe PRESIDENTA DEL COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA

“Han augmentat les pòlisses porqueria i hi ha metges que cobren 8 euros per visita” és habitual que els professionals cobrin 8 euros per una visita mèdica.

Són uns 10.000 a Catalunya i un 90% no tenen opcions per negociar els honoraris i han d’acceptar les retribucions que imposen les empreses.

ALBERT DIUMENJÓ SEGALÀ BARCELONA

La metgessa Elvira Bisbe (Barcelona, 1961) és la nova presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i la primera dona que ocupa el càrrec des que es va fundar la institució, ara fa 131 anys. Bisbe va ser vicepresidenta amb Jaume Padrós, però està vinculada al Col·legi des del 2010, quan va entrar com a vocal de la junta de govern que aleshores presidia Miquel Vilardell. La seva va ser l’única candidatura que es va presentar a les eleccions al mes de febrer i és de caràcter continuista, si bé remarca l’estil propi de la nova junta de govern. Concedeix a l’ARA la seva primera entrevista des que va accedir al càrrec.

3 Agència Catalana de Notícies, 18 de maig de 2025.

40

Com ha sigut el canvi de junta?

Bé, estic molt contenta de ser la primera metgessa que trenca el sostre de vidre i ocupa la presidència del Col·legi després de 130 anys. Ara bé, fa molt temps que era a la junta al costat del doctor Padrós, que ha sigut un excel·lent president, de qui he après moltíssim. Tenim estils de lideratge diferents, crec que fins ara el col·legi ha sigut molt presidencialista i a mi m’agradaria donar més protagonisme a l’equip. Som un grup molt compromès amb els valors de la professió i representem diferents àmbits de la medicina. Això ens dona la possibilitat d’analitzar els problemes amb molta més amplitud i, així, donar millors respostes.

El Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (Cairos), que té l’encàrrec de pensar en un nou sistema de salut, també vol acabar amb la burocràcia.

Sí, el Cairos s’ha inspirat en documents que s’han elaborat en els últims 30 anys i és un diagnòstic compartit per molts agents del sector. El problema que tenim és que el sistema és molt rígid i és molt difícil fer canvis. Crec que són molt pragmàtics i començaran per aquelles accions que són més factibles. S’ha d’anar pas a pas, però jo espero que puguin fer la seva feina i despleguin les transformacions necessàries. La meva esperança és que això funcioni, és urgent. Si no, es veuran compromeses la qualitat assistencial i la sostenibilitat del sistema.

Com veu la professió actualment?

M’agradaria que el metge es torni a sentir orgullós de la seva feina. Em fa la impressió que la ressaca de la pandèmia i la falta de metges han fet que hi hagi molta més pressió assistencial. També crec que s’ha perdut autonomia, que hi ha un excés de burocràcia i que els professionals no poden fer el que realment els agrada fer, que és precisament fer de metges.

La falta de professionals és un problema que fa anys que s’arrossega.

Sí, és un dels grans reptes i fa molt temps que advertim que no s’ha fet una planificació correcta. A això cal sumar-hi que ha augmentat molt la població i també la complexitat dels malalts, cosa que fa créixer la pressió assistencial. Tenim una falta de metges creixent i, a més, n’estem jubilant més dels que formem. Entre aquest any i el següent arribarem al pic de jubilacions, fins ara més d’un miler de professionals de la generació del baby boom ja ho han fet ca-

¿Creu que es reformarà l’Estatut Marc com vol fer el ministeri? És una llei que s’hauria d’aprovar amb un ampli consens polític, i en aquests moments creiem que no hi ha prou majories perquè això sigui possible. A més, les competències en salut són de les comunitats autònomes i no totes les governa el mateix partit. Tot això dificulta molt els canvis que vol impulsar el govern espanyol. A més, ha generat alarma entre el col·lectiu professional per mesures com per exemple exigir exclusivitat als càrrecs de responsabilitat, que no puguin treballar a la privada.

Si un dels principals reptes és la falta de metges, no els posem més bastons a les rodes. És una proposta que va en contra del sistema públic, perquè farà més difícil retenir el talent.

5

Ara, 12 de març de 2025. da any en els últims cinc anys i, per contra, només incorporem entre 800 i 900 metges especialistes, perquè no tots es queden a Catalunya un cop acaben la residència, alguns marxen a altres comunitats autònomes. Actualment més del 50% dels nous col·legiats al CoMB són metges de formació extracomunitària.

I com se soluciona aquesta situació?

Hem d’eliminar la burocràcia. Per exemple, ens falten metges a l’atenció primària i el 30% del seu temps l’ocupen fent paperassa. Això vol dir que dediquen 540 hores l’any a fer tasques burocràtiques, i no ens ho podem permetre: si falten metges, els metges han d’estar fent de metges. Si els alliberem d’aquesta feina, podríem recuperar per al sistema més d’un miler de professionals i la ciutadania no s’esperaria dues setmanes per a una visita mèdica. Com ja vam veure amb la pandèmia, les baixes de curta durada es podrien optimitzar perquè no siguin responsabilitat dels metges i

PERE VIRGILI

així podrien dedicar més temps a l’assistència.

Problema “Falten metges de primària i el 30% del temps han de fer paperassa”

Pagina: 10

sats o ateníem. Quasi tothom tenia covid-19.

El Periódico, 13 de març de 2025.

Cataluña

Antena 3 Noticias 1, Fin de semana, 8 de juny de 2025.

tius demanarien una excedència per anar-se’n al sector privat i descapitalitzaríem la medicina pública». Per a la presidenta del COMB, «no és una bona idea».

Quant a l’ús del català en el sistema sanitari, Bisbe va defensar que «tots els metges i infermeres que viuen a Catalunya han d’acabar aprenent» aquest idioma. «Hi ha evidència que parlar en la llengua materna del pacient millora la seguretat clínica. Hem fet una enquesta entre metges d’altres països i el 80% volen aprendre el català, però es queixen que l’oferta formativa és poc adaptable a la seva realitat», va explicar.

Al llarg de la conversa amb Sáez, Bisbe va anar desgranant els reptes de la professió mèdica. Per exemple, la burocràcia. «Un metge de capçalera dedica el 30% de la seva jornada a la paperassa. És una burocràcia inadmissible, quan

Cod: 173548513

2

Catalunya ha de començar a «planificar» ja quines especialitats mèdiques es necessitaran en 10 anys. En l’actualitat, falten metges de família, pediatres, psiquiatres. Però no tants cirurgians cardíacs o neurocirurgians. «Si, tal com creiem, ara arribarem al pic de jubilacions de metges, hem de mirar com estarem en 10 anys», va avisar ahir la nova presidenta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Elvira Bisbe, en un afterwork d’EL PERIÓDICO, juntament amb el director d’aquest diari, Albert Sáez.

Falten metges, va reconèixer la doctora –«s’han anat jubilant més metges dels que hem sigut capaços de formar»–, però aquesta realitat, va advertir, «no

un Rodalies com Déu mana, perquè no hauria de viure tothom a Barcelona. Però si cada vegada que vens de Manresa tardes una hora i quart...», va lamentar.

Preguntada per la proposta del Ministeri de Sanitat de prohibir als caps de servei d’hospitals públics i als MIR treballar també en la privada, Bisbe s’hi va mostrar totalment contrària. «Ara mateix tenim una falta de metges, no s’han de posar més pals a les rodes. Si això arribés a passar –va afirmar–, els metges més competi-

6 Cod: 174164464

«Cal planificar les especialitats mèdiques que faran falta en 10 anys»

La presidenta del COMB va valorar molt positivament que les visites telemàtiques, en assumptes que no són greus (com els resultats d’unes analítiques), hagin augmentat després de la pandèmia.

«Això és bo per a tothom. Fins i tot per al planeta, ja que evita desplaçaments innecessaris. En aquest sentit, la pandèmia ha trencat cotilles», va opinar.

Preguntada per la quantitat d’hospitals (de tercer nivell, però també comarcals) a Catalunya, la presidenta del COMB va reconèixer que «és possible» que s’hagi de canviar el model sanitari. Hi ha dues opcions: o bé que un metge amb experiència en una determinada patologia es desplaci a determinats llocs o que sigui el malalt el que ho faci. «Haurem d’anar concentrant hospitals. I potser els centres més allunyats s’utilitzarien més per a la convalescència del pacient».

Va posar el focus en el fet que els joves d’avui són «els més ben formats de tots els temps». Els metges joves d’ara tenen «la mateixa il·lusió i vocació» que tenia en el seu moment la generació de Bisbe. «Però les prioritats, no obstant, han canviat molt. No dic que treballar 15 hores, com fèiem nosaltres, sigui l’ideal. Dic que els joves d’ara volen i necessiten flexibilitat, volen viure a més de treballar. Les empreses que vulguin retenir talent han d’oferir flexibilitat i conciliació», va assenyalar.

De totes les reformes que necessita el sistema, la «més urgent», segons Bisbe, és en l’atenció primària, ja que és la «porta d’entrada al sistema». Creu, com el doctor Manel del Castillo, gerent de Sant Joan de Déu i president del comitè Cairos, que la sanitat pública és òptima resolent problemes complexos, però no tant en les patologies simples.

Bisbe va valorar del Cairos que, per primera vegada, hi ha un òrgan amb «voluntat» de canviar les coses, ja que fins ara les propostes anaven caient en sac foradat. n

Quina és la ràtio d’especialistes?

Tenim 2,6 especialistes per cada 1.000 habitants, molt per sota del que recomana Europa. Veiem com cada cop hi ha més col·legiats extracomunitaris, i els necessitem perquè falten metges, però hi ha un problema: homologuen el seu títol amb facilitat, però, en canvi, tenen moltes dificultats per homologar la seva especialitat amb el ministeri de Sanitat, cosa que fa que sigui un col·lectiu vulnerable. Si veiem que és impossible que obtinguin l’homologació del seu títol els aconsellem que facin el MIR perquè es puguin incorporar amb garanties al sistema.

Quin col·lectiu del sector li preocupa especialment?

El metge que treballa amb asseguradores. Han augmentat les pòlisses porqueria, que ofereixen unes cobertures al pacient molt per sota del sistema públic, i paguen molt malament:

Els sindicats demanen un estatut únic per als metges i van fer una crida perquè s’hi sumessin els col·legis professionals.

Nosaltres fa anys que a Catalunya demanem un conveni exclusiu per als metges. Quan es negocien les condicions del sector estem en minoria, perquè hi ha molts altres rols professionals, i moltes de les mesures que reclamem no es poden materialitzar si els altres hi voten en contra. És una situació injusta i trobem lògic que tinguem un conveni propi. Sobre l’estatut únic que volen els sindicats, és massa aviat per pronunciar-nos.

Pròximament tenim una reunió amb Metges de Catalunya en què abordarem aquests temes.e

L’epidemiòleg, fotografiat als passadissos del Clínic ■ FRANCISCO AVIA

millorable.

Toni Trilla. Cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona

Veurem una altra crisi de salut pública semblant en els pròxims anys?

Crec que no, almenys en els propers anys. Veurem noves malalties, noves crisis de salut pública i noves emergències de salut pública d’interès internacional, però crec que una nova pandèmia com la de la covid-19 ara no toca...

“Hem de millorar molt més en salut pública i assistencial” a Assegura que ara estem més preparats si arribés una nova pandèmia, però hi ha àmbits sanitaris encara bastant deficients Marc Bataller Barcelona – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

El doctor Toni Trilla, de l’Hospital Clínic, és un dels epidemiòlegs més coneguts i respectats del nostre país i, evidentment, va viure la covid a primera línia.

També va ser una de les cares més mediàtiques de tota aquesta crisi i un dels experts que millor es comunicava.

Què és el primer que li ve al cap quan li mencionen la paraula “covid”?

a “Veurem noves malalties, noves crisis i noves emergències de salut pública, però una epidèmia com la covid-19 ara no toca”

Una emergència de salut pública internacional que va trasbalsar el món i que realment va fer trontollar tot el nostre sistema sanitari.

rats per fer front a una situació de la magnitud, rapidesa, extensió i gravetat com la que vàrem patir ja inicialment a Catalunya i Espanya.

Vostè, com a especialista en salut pública, creu que vam menystenir l’epidèmia, quan hi havia els primers casos a la ciutat xinesa de Wuhan?

S’ha de reconèixer que la informació inicial era confusa i escassa. Fins que no es van començar a produir els brots al nord Itàlia, tot semblava encara llunyà. Tampoc estàvem prepa-

Creu que hauríem d’haver actuat d’una altra manera per fer front a la crisi?

A l’inici de la pandèmia, l’any 2020, l’única cosa que es podia fer era emprar les mesures de prevenció no farmacològiques, inclosos els aïllaments i els tancaments. El que sí que es podia haver fet era disposar de les PCR diagnòstiques abans i em-

prar-les en molts més casos, sense estar tan lligats als protocols vigents. Ens hauríem adonat que l’epidèmia ja estava força estesa potser abans que quan la vàrem detectar.

Quan es va adonar de la magnitud del que ens venia al damunt?

Quan els companys del nord d’Itàlia explicaven el que estaven veient i quan, d’acord amb els metges del meu hospital, vàrem decidir fer PCR diagnòstiques a tots els pacients amb pneumònia que teníem ingres-

Per vostè, quin va ser el pitjor moment durant la crisi de la pandèmia?

A finals de març del 2020. Un divendres, el comitè de crisi del Clínic (que ens reuníem diàriament, set dies a la setmana, a les vuit del matí), en fer l’anàlisi de la situació a les UCIES, les UCI i hospitalització, vàrem arribar a la conclusió que, si seguien arribant malalts greus de covid-19 al mateix ritme, resultaria molt difícil poder atendre’ls amb garanties. Aquell divendres, en arribar a casa a la nit, vaig pensar sincerament que l’endemà podríem col·lapsar. Afortunadament va haverhi sort i, amb moltes dificultats i molta feina de tothom, es va poder superar aquesta situació.

En algun moment de la crisi, sobretot en els primers mesos, es va enfonsar?

7

El Punt Avui, 5 d'abril de 2025.

El CoMB als mitjans

Compareixença al Parlament

Salut i cànnabis

L’abril de 2025 va tenir lloc al Parlament de Catalunya una sessió amb compareixences de la ponència del Projecte de llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya, a la qual va intervenir la vicepresidenta del CoMB, Mireia Puig (8).

Salut dels professionals L’activitat dels diversos programes i iniciatives de la Fundació Galatea per a la prevenció i la millora de la salut i el benestar emocional dels professionals de l’àmbit sanitari va aparèixer en diverses notícies durant els mesos de març a juliol. Antoni Calvo, director de la Fundació Galatea, va fer declaracions als mitjans.

8 Parlament.cat, 1 d'abril de 2025.

Regió7

Secc: LOCAL

Valor: 472,12 €

Pr: Tirada: Dif: Area (cm2): 192,3

Ocupac: 22,42 %

Doc: 1/1

Cod: 174250744

09/04/25

Barcelona

Diaria 4.514 3.845

Autor: REDACCIÓ

Num. Lec: 27000

A propòsit del debat sobre la regulació i el consum de cànnabis, la Junta de Govern del CoMB va elaborar l’any 2024 un Document de Posició que té com a objectiu recordar i insistir sobre els danys en la salut associats al consum d’aquesta substància. El CoMB ha organitzat diversos actes de presentació d’aquest document mitjançant conferències sobre “Salut i cànnabis”, a càrrec de la metgessa especialista en psiquiatria infantil i juvenil i membre de la Junta de Govern del CoMB, Rosa Calvo (9).

Juntes comarcals Diversos actes i posicionaments de les juntes comarcals del Col· legi de Metges han aparegut en mitjans de comunicació d’àmbit local i regional, especialment sobre la constitució de les noves juntes de govern comarcals (10, 11 i 12), així com també sobre la presentació del llibre Ensenya’m la llengua a Vilanova i la Geltrú; la 11a Jornada sanitària al món rural a Berga; la conferència sobre “Salut i cànnabis” a Vilafranca del Penedès, o la Festivitat Dr. Pere Gabarró i Garcia Acte de la Professió Mèdica de l’Anoia a Igualada.

Totes aquestes informacions han aparegut en televisions com TV3, TVE1, Betevé, Antena 3 i La Xarxa; ràdios com Catalunya Ràdio, Cadena SER, COPE Catalunya i Andorra, RAC1, Ràdio 4 i Ràdio Estel; agències com Agència Catalana de Notícies, EFE i Europa Press; diaris com ABC, Ara, El Mundo, El País, El Periódico de Catalunya, El Punt Avui, La Razón, La Vanguardia i 20 minutos; publicacions sanitàries com ConSalud.es, DiarioMédico.com, ElDiaridelaSanitat. cat, ElGlobal.com, ElMédicoInteractivo. com, Gaceta Médica, InfoSalus.com, ISanidad.com i RedacciónMédica.com; mitjans digitals com Beteve.cat, CatalunyaPress.cat, CincoDías.com, CrónicaGlobal.com, DiarioSigloXXI.com, EconomiaDigital.com, ElCorreo.com, ElMón. cat, ElMundo.es, ElNacional.cat, ElPuntAvui.cat, Expansión.com, GenteDigital. es, LActual.cat, NacióDigital.cat, RAC1. cat, RacóCatalà.cat, Rtve.es, Social.cat, ViaEmpresa.cat i Vilaweb.cat, i publicacions d’abast regional, comarcal i local com AnoiaDiari.cat, Capgros.com, Cugat.cat, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, Diari Més, Eix Diari, El 9 Nou (edicions Osona i Ripollès i Vallès Oriental), Empordà.info, Infoanoia.cat, LaCiutat.cat, LleidaDiari.cat, LlobregatDigital.cat, ManresaDiari.cat, MetròpoliAbierta.com, MónTerrassa, NacióManresa.cat, Regió 7, RTVVilafranca. cat, TarragonaRàdio.cat, TerrassaDigital.cat, TotBarcelona.cat, TotSantCugat. cat i VallèsVisió.cat, entre d’altres. 

Pagina: 9

9

RTVVilafranca.cat, 5 de juny de 2025.

11 Col·legi de Metges

La doctora Anna Escalé

Col·legi de Metges

EixDiari.cat, 9 d'abril de 2025.

La doctora Encarna Sánchez

Salut

Anna Escalé i Encarna Sánchez renoven càrrec al Col·legi de Metges 10 Repeteixen com a presidentes de les juntes

comarcals, al Berguedà i l’altra al Bages Regió 7, 9 una d’abril de 2025.

REDACCIÓ Berga

La doctora Anna Escalé Besa repeteix com a presidenta de la junta comarcal del Berguedà del Col·legi de Metges de Barcelona, un càrrec que ocu-

ges. Va guanyar la candidatura encapçalada per la doctora Elvira Bisbe, l’única que es va presentar dins del termini.

L’Assemblea de Compromissaris és un òrgan col·legial de caràcter participatiu i assessor format per 300 metges i metgesses delegats que re-

12 El9Nou.cat, 8 d'abril de 2025.

41

Impuls, LaXarxa.cat, 26 de juny de 2025.

41

Seccions col·legials Aquesta edició compta amb la col· laboració de les seccions col· legials: Metges d’Estètica

Miguel Cervantes, vocal

Metges amb Formació Extracomunitària

Ana G. Angulo,

presidenta

Humanisme 3r acte de en l’era de la IA Benvinguda al CoMB Els humanistes del Renaixement, al segle xv, no tenien xarxes socials però van establir les bases de l’antropocentrisme, l’anàlisi crítica, l’ètica i la capacitat humana per a l’autorealització. Al segle xxi, l’humanisme promou una ètica i una moral basades en la raó, la ciència i la compassió.

Els avenços en Intel· ligència Artificial (IA) i biotecnologia plantegen nous reptes en qüestions ètiques i morals.

Els humanistes estem compromesos amb el desenvolupament i la implementació d’aquestes noves tecnologies de manera deontològica i responsable. L’humanisme a la medicina estètica es refereix a una pràctica mèdica centrada en la dignitat, el respecte i l’empatia envers els pacients. Aquest enfocament no sols considera els aspectes físics de la malaltia, sinó també els emocionals, psicològics i socials de l'individu.

Esperem que la IA mai ens digui què hem de fer o no hem de fer. El sentit comú, l’empatia, el lliure arbitri ben entès, l’acompanyament i la compassió són característiques humanes que mai no hem de deixar escapar.

42

Des de la Secció hem organitzat la 3a edició de l’acte de Benvinguda al CoMB, un acte d’acollida adreçat a tots els companys recentment col· legiats on es van compartir informacions d’interès i actualitat col· legial. S'hi va donar a conèixer l’activitat duta a terme per la Secció des del moment de la seva creació fins a l’actualitat, principalment al voltant de les necessitats i els coneixements lingüístics dels nous col· legiats , i en els processos d’homologació d’especialitats cursades en països extracomunitaris. Aquestes informacions obtingudes a partir de les enquestes col· legials han estat compartides per la Junta de Govern amb el Departament de Salut i el Ministeri de Sanitat, amb l’objectiu que es puguin adoptar mesures que millorin aquest processos i que ben segur repercutiran en una millora de l’assistència sanitària. Trobareu més informació sobre l'acte de Benvinguda al CoMB a la pàgina 28.

Medicina Pericial, Avaluadora i d’Assegurances

Metges Psiquiatres

Gabriel Martí,

Josep Moya,

Nova Junta de la Secció

Reunió amb el Pla Director de Salut Mental i Addiccions

president

El passat 6 de febrer la nostra candidatura va ser l'única presentada a les eleccions de la junta directiva de la Secció i en va ser proclamada guanyadora.

Assumim aquest compromís amb satisfacció i responsabilitat, agraint la confiança que ens heu dipositat. A banda d’assessorar la Junta de Govern en les temàtiques vinculades al nostre exercici professional, volem compartir amb vosaltres els principals eixos sobre els quals ens hem proposat treballar: fomentar i promocionar la mediació entre els perits mèdics; donar a conèixer la factura digital; explicar la necessitat de disposar d’un carnet per accedir als jutjats com a professionals; explorar com la intel· ligència artificial ens pot ajudar en l’elaboració dels informes, i donar a conèixer l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge per promocionar formacions en el nostre àmbit.

Esperem comptar amb la vostra col· laboració.

president

La junta directiva de la Secció, en coherència amb les línies presentades en l’assemblea anual celebrada l’abril de 2024, ha mantingut contactes amb el Pla Director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat de Catalunya, dirigit per Josep Tristany. En la reunió que hi vam mantenir l’11 de març del 2025, vàrem tractar diversos temes: les dificultats que han tingut diversos psiquiatres per a l’obtenció de la titulació de psiquiatria infantil i juvenil; la nostra preocupació pels desequilibris territorials en les dotacions dels equips i serveis de salut mental, desequilibris que estan determinats per les considerables diferències demogràfiques, socials i econòmiques dels territoris; l’interès a participar en l’elaboració de les guies de bones pràctiques clíniques, i el problema de les agressions a professionals.

Volem destacar la bona recepció i atenció per part del doctor Tristany als temes plantejats per la junta, així com el seu compromís en la cerca d’actuacions que els donin resposta.

Seccions col·legials

Metges Sèniors

Medicina del Treball

Metges de Sinologia i Patologia Mamària

Jaume Casanovas,

Helena Basart,

Lidia Blay,

tresorer

Jornada Cultural Intercol·legial En aquesta columna parlarem en aquesta ocasió de la Jornada Cultural Intercol· legial, una trobada anual on els metges i familiars poden expressar-se en els concursos artístics. Intervenen els quatre col· legis de Catalunya i cada any se celebra en una capital diferent, Barcelona, Tarragona, Lleida o Girona.

L’organització general va a càrrec del Col· legi on es fa l’acte i cadascuna de les Seccions Sèniors dels diferents Col· legis s’encarrega de la convocatòria de les matèries artístiques i de la formació dels corresponents jurats que les avaluarà (Barcelona en pintura, Tarragona en narrativa curta, Lleida en poesia i Girona en fotografia). La jornada sol començar amb un esmorzar de benvinguda i la realització d'un o dos tallers culturals, seguida de la reunió principal on es descobreixen els artistes guanyadors. Al migdia hi ha el dinar de germanor i a la tarda es fa una sortida cultural de la ciutat on estem. Teniu més informació sobre l’acte a la pàgina 45.

presidenta

Nova Junta de la Secció El mes d’abril d’enguany hem iniciat un projecte com a nova junta directiva de la Secció.

Som un equip de sis persones que treballem en els diferents àmbits de la pròpia especialitat i que volem promoure accions per millorar la visibilitat, el desenvolupament de la pràctica professional i la cohesió dels diferents especialistes que formem part de la secció.

Pensem que el paper dels professionals de la Medicina del Treball és clau per al desenvolupament de l’activitat laboral, per promoure unes condicions de seguretat i salut adequades, contribuint a la millora de les condicions laborals i al benestar dels treballadors. A través de la Secció volem fomentar un espai de trobada i suport per als companys de la mateixa especialitat, promovent la formació continuada, l’intercanvi d’experiències i la participació activa en el desenvolupament de la professió.

Per aquest motiu, hem considerat oportú que per iniciar aquests anys era important saber la vostra opinió i recollir els temes que per vosaltres serien d’interès. T’animem a inscriure’t a la Secció a través del web www.comb.cat. Als que ja en formeu part us agrairíem que respongueu el qüestionari que us farem arribar properament.

presidenta

Congrés Català de Sinologia i Patologia Mamària El 12 de juny es va celebrar a Granollers el XXIII Congrés Català de Sinologia i Patologia Mamària, organitzat per la Societat Catalana de Sinologia i Patologia Mamària i l’Hospital de Granollers, amb la direcció del doctor Xavier Mira. Aquest esdeveniment multidisciplinari i de referència va reunir professionals implicats en el diagnòstic, tractament i seguiment de la patologia mamària.

El programa va incloure ponències mèdiques i d’infermeria centrades en temes clau i va tractar també les novetats quirúrgiques i radioteràpiques, així com aspectes psicosocials rellevants El congrés també va incloure un workshop d’actualització de cures i una revisió de tècniques emergents. Més enllà de l’aprenentatge, el congrés també és un espai ideal establir vincles personals i professionals entre especialistes de diferents àmbits, fomentar el treball en xarxa, la multidisciplinarietat i la col· laboració futura.

guanyador de la primera edició del concurs “Presenta el teu projecte en 5 minuts”, el projecte Valoració de marcadors inflamatoris després de tractament quirúrgic per càncer de mama com a predictors de dolor crònic, de la doctora Iciar Pascual, i es van nomenar els guanyadors dels pòsters participants. 

Si estàs interessat a fer-te membre d’alguna de les Seccions Col· legials, pots fer-ho mitjançant el correu electrònic seccions@comb.cat o bé trucant a la Unitat d’Atenció al Col· legiat (935 678 888).

La trobada es va cloure amb la presentació del treball

43

Cultura i societat Actes de reconeixement i homenatge a la memòria de la professió

E

Imatge de l’exposició dedicada a Frederic Duran.

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) va inaugurar, el passat 10 d’abril, l’Any Dr. Frederic Duran i Jordà, amb un acte commemoratiu per reivindicar el metge que va crear el primer servei de transfusió de sang modern del món. L’acte s’emmarca en la commemoració del 120è aniversari del naixement del doctor Duran i Jordà i està impulsat pel CoMB amb la col· laboració del Banc de Sang i Teixits de Catalunya. L'acte donava el tret de sortida a l’exposició “Frederic Duran i Jordà (1905-1957)”, que es podrà visitar a l’edifici col· legial fins al març del 2026.

ment a la figura d’Antoni Grinyó i Gar-

D’altra banda, el 16 de juny, es va celebrar al CoMB un acte de reconeixe-

tora Natalia Corominas, ha estat nome-

riga, un metge català exiliat als Estats Units desprès de la guerra civil. La sessió es va organitzar amb motiu de la publicació d'un article del neuròleg i historiador Miquel Marco, qui ha escrit el primer estudi biogràfic detallat sobre aquest metge.

Finalment, la Junta de Govern del CoMB ha acordat que l’any 2026 estarà dedicat al doctor Manuel Salvat Espasa i al centenari de la Societat Catalana de Pediatria. El pediatre Fernando Moraga-Llop, amb la col· laboració de la docnat comissionat dels actes. 

40è aniversari de l’orquestra Ars Medica i 13a Trobada de Corals de Col·legis de Metges niment un repertori especial. El concert va incloure una fila zero i tots el beneficis es destinaran a la Fundació Àngel Soler Daniel, dedicada a donar suport a metges que es troben en situació de dificultat o de vulnerabilitat.

Concert d’Ars Medica a l’Auditori del Conservatori del Liceu.

L

’orquestra Ars Medica del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) té un gran motiu de celebració aquest 2025, ja que assoleix 40 anys d’existència i d’activitat ininterrompuda. Aquesta àmplia trajectòria és la millor mostra que es tracta d’una iniciativa singular i pionera a l’Estat espanyol: una orquestra integrada per 42 músics, 18

44

dels quals són professionals de la salut, majoritàriament metges. La celebració del 40è aniversari de l’orquestra Ars Medica del CoMB va tenir el seu moment àlgid en el concert solidari que es va celebrar el 15 de juny a l’Auditori del Conservatori del Liceu. El director d’Ars Medica des de l’any 2012, Alfons Reverté, va seleccionar per a l’esdeve-

La Coral del Col· legi de Metges de Barcelona, dirigida per Jordi Craven-Bartle, també ha estat de celebració recentment, atès que els dies 30 de maig i 1 de juny el CoMB va organitzar la 13a trobada de Corals de col· legis de metges d’Espanya. L’aplec va comptar amb corals del Col· legi de Metges de Barcelona, Madrid, València, Pamplona, Las Palmas i Segòvia i va incloure un variat programa d’activitats, entre les quals hi havia una missa cantada a l’església de l’Hospital de Sant Pau i un concert a l’església de Sant Josep Oriol. 

Cultura i societat

Cent metges de tot Catalunya prenen part als 23ns Concursos Artístics del CCMC

E

l Consell del Col· legi de Metges de Catalunya (CCMC) va celebrar el passat 21 de maig, a Tarragona, la 23a edició dels Concursos Artístics per a metges i metgesses i les seves parelles, que va aplegar un centenar de metges de tot Catalunya.

Es tracta d’un certamen anual que reconeix la creativitat dels col· legiats i les seves parelles en les disciplines de dibuix i pintura, fotografia digital, narrativa breu i poesia, i que se celebra en el

marc de la Jornada Cultural del CCMC, que enguany ha arribat a la seva 13a edició.

La Jornada l’organitza cada any un dels col· legis de metges de Catalunya i, en aquesta ocasió, se’n va encarregar el Col· legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT). A més de l’acte de lliurament de premis, la Jornada va comptar amb diverses activitats culturals, com una visita guiada a la Tarraco romana, una representació de gladiadors i un taller.

Pel que fa als Concursos Artístics, es van presentar un total de 84 obres: 19 fotografies, 19 poemes, 23 dibuixos i pintures i 23 relats breus.

Per categories, els premiats van ser:

• En la categoria de fotografia digital, que organitza el Col· legi de Metges de Girona, es va lliurar el Premi Vela del Montgrí al doctor Alfons Casalé per l’obra Jove Samburu.

• El Premi Màrius Torres de Poesia, que atorga el Col· legi de Metges de Lleida, va recaure en el doctor Antoni Cardona per Guàrdia de nit.

• El CoMB va lliurar el premi Tritó de bronze de dibuix i pintura a la doctora Montserrat Ferrer per Homenatge a un mestre barroc.

• En la categoria de narrativa breu, que

Assistents a la Jornada cultural del CCMC a Tarragona.

atorga el COMT, el Premi Antoni Mussa va ser per a la doctora Anna Nadal per l’obra Emma. El jurat va decidir atorgar també un accèssit a la mateixa autora per Homenatge al pare mort. 

Tres-centes persones participen a la cursa atlètica dels Medijocs

E

l passat 5 d’abril es va celebrar la cursa atlètica dels Medijocs, que va tenir lloc al circuit de 8 kilòme-

tres de La Pollancreda fins a Can Borrell, a Sant Cugat del Vallès. En l’edició d’enguany, hi van participar gairebé tres-centes persones, que van gaudir d’una gran celebració esportiva on estan convidats a participar els metges, els seus familiars i amics, el personal del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) i de les seves societats i tots els professionals i treballadors del sector sanitari.

Els tres primers metges classificats van ser Josep Cortina, Josep Rubio i Guillem Fluxà. Les tres primeres metgesses classificades van ser Marta Sabaté, Chiara Baggio i Mireia Guarner.

Els Medijocs, que l’any 2025 han celebrat la seva 19a edició, són els jocs col· legials esportius que organitza anualment el CoMB amb l’objectiu de promoure els valors essencials de la pràctica de l’esport des del col· lectiu mèdic i de transmetre el missatge que fer esport és fer salut. 

Tret de sortida de la cursa atlètica.

Fotografia: Jaume Cosialls.

45

Històries de metges Totes les entrevistes completes a: blogcomb.cat

Ramon Vilallonga, cirurgià general i digestiu i pagès ocasional

“La pagesia et lliga a la natura i genera sentiment de pertinença” Referent en la cirurgia de l’aparell digestiu, cirurgia laparoscòpia avançada i cirurgia robòtica, el doctor Vilallonga exerceix a l’Hospital Vall d’Hebron i ho compagina amb activitat privada, a més de ser membre de la Junta de Govern del Col· legi de Metges. Tot i treballar a Barcelona, viu a Girona i, quan la feina li ho permet, dedica bona part del seu temps a fer senderisme i a la pagesia. 

46

Montserrat Bellver, metgessa de l’esport i membre del Comitè Olímpic Espanyol als JJOO de París

“En uns Jocs tots fem equip perquè els esportistes puguin guanyar les medalles per les quals han lluitat durant tant de temps” Responsable dels serveis mèdics del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, del Consorci Sanitari de Terrassa, la doctora Bellver va estar present, formant part de la delegació mèdica del Comitè Olímpic Espanyol, als Jocs Olímpics de París, que van tenir lloc l’estiu de 2024. Parlem amb ella sobre com ha estat aquesta experiència i sobre la seva vinculació professional, però també personal, amb l’esport. 

Jordi Varela, metge jubilat i autor de l’assaig De vulnerables a poderosos

“He volgut reflexionar sobre com la humanitat ha lluitat per la salut i la vida” Amb una àmplia trajectòria com a gerent de tres hospitals públics (Hospital de Puigcerdà, Hospital del Mar i Hospital de Sant Pau), el doctor Varela també ha cultivat la narrativa amb la publicació de quatre novel· les, algunes de les quals adreçades al públic juvenil.

Recentment jubilat, tot i que encara es manté actiu com a consultor i formador, ha publicat De vulnerables a poderosos, un assaig sobre la lluita de la humanitat per la salut del qual ens en promet una segona part. 

Històries de metges

Lidón Muñoz, resident d’Aparell Digestiu i nedadora olímpica

Violeida Sánchez, metgessa, escriptora i comissària del festival literari Berga Negra

“El millor que té escriure és compartir, per això gaudeixo tant amb els clubs de lectura” Metgessa al CAP Bages Manresa 2 i professora de Nutrició i Fisioteràpia a la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Manresa, la doctora Sánchez fa 22 anys que viu a Manresa i està fortament arrelada al territori i a la seva activitat cultural. Tant és així que, des de fa dos anys, està al capdavant del festival literari de novel· la negra Berga Negra. Sánchez va ser la comissària d’aquest festival l’any 2024 i hi repeteix a l’edició de 2025. A més, ha escrit i publicat diverses novel· les. 

“Els Jocs Olímpics de Tòquio van ser atípics per la pandèmia.

Quan m’hi vaig classificar, vaig pensar que no se celebrarien.

Al final, vaig gaudirne cada moment” La doctora Muñoz ha compaginat la carrera de Medicina i la preparació de l’examen MIR amb la seva trajectòria com a nedadora professional, esport al qual s’ha dedicat des dels 14 anys i en el qual compta amb 24 rècords d’Espanya en diverses categories. Després d’aconseguir grans fites, com ara competir als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, Muñoz es va retirar de la natació professional l’estiu de 2024 i actualment està centrada en la residència, amb uns objectius professionals ben marcats. 

Victor Vidal, resident de Cirurgia Plàstica i porter a la Kings League

“La medicina és el meu futur. Faria un pas al costat al futbol si no ho pogués compaginar” El doctor Vidal és resident de primer any de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica a l’Hospital de Bellvitge. A principis de 2023, era porter al Centre d’Esports Sabadell, a Primera RFEF (l’antiga Tercera Divisió de futbol), però ho va deixar per centrar-se en l’examen MIR. Poc després, però, va tornar a jugar a futbol, una de les seves grans aficions, de la mà de la Kings League, la lliga esportiva de futbol 7 que va crear l’exblaugrana Gerard Piqué el 2022. 

47

Obituaris

Miguel Ángel Cano Salazar (1944-2024)

Carles Miñarro Garcia (1971–2025)

Pilar Taurà Reverter (1945-2025)

Quan érem estudiants de medicina et vas obstinar perquè els amics ens vinculéssim no sols a través de l’estudi, sinó també mitjançant el futbol, i vas ser un dels fundadors de l’equip Sporting de Medicina, que es va iniciar el 1964 i avui encara existeix. La setmana en què ens vas deixar et van dedicar el seu triomf, encara que no hauria importat si haguessin perdut, perquè el que en realitat et van dedicar va ser el seu esforç, i això és molt gran, Miguel Ángel.

El doctor Carles Miñarro ens va deixar sobtadament als 53 anys mentre descansava a l’hotel de concentració poc abans del partit de futbol entre el FC Barcelona i l’Osasuna CF, el passat 8 de març.

Una activista de la vida, de l’anestesiologia i del Clínic. Intuïtiva i visionària, en un entorn en el qual encara no existia, ni es veia a venir, la “medicina centrada en el pacient”, o l’“atenció perioperatòria personalitzada”, ella ja ho feia. Va ser una metgessa anestesiòloga pionera en la superespecialització de l’anestesiologia.

Va saber preveure l’evolució de les tècniques quirúrgiques i es va preparar per proporcionar la millor tècnica anestèsica per a cada nou procediment.

Com van dir els teus fills, vas ser una persona irrepetible. Un amic deia que la vida cal viure-la amb dos sentits: el sentit comú i el sentit de l’humor. Ningú no ens ha fet riure tant i quan hem hagut de plorar, també has estat al costat. Has estat capaç d’aconseguir que el riure i la pena poguessin coexistir. Volem que segueixis sempre en els nostres cors.

Llicenciat en Medicina per la Universitat Rovira i Virgili, especialista en Medicina de l’Esport (via MIR) i Màster en Traumatologia de l’Esport per la Universitat de Barcelona, va exercir com a metge de l’esport al Terrassa FC, la UE Sant Andreu i el CE Sabadell FC, entre d’altres. El gruix del seu exercici professional, però, el va compartir entre dues institucions emblemàtiques de la medicina de l’esport del nostre país i molt estimades per ell: el Centre d’Alt Rendiment – Consorci Sanitari de Terrassa (2011-2017) i el FC Barcelona (2017-2025). El seu compromís amb la medicina de l’esport el va portar també a ser secretari (2008-2013), vocal (2013-2016), vicepresident (2016-2018) i, finalment president (2018-2024) de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport.

Vas ser una gran persona i un gran obstetre i ginecòleg que vas ajudar a néixer a més de sis mil criatures, i ens explicaves que quan t’era possible anaves a l’habitació de la mare i li donaves la mà acompanyant-la fins a la sala de parts.

Gran metge, gran persona, i al costat de tu, la teva entranyable i bondadosa família. Els qui vam tenir la sort de compartir moments de la vida amb tu podríem continuar parlant de tu moltes hores. Miguel Ángel, gràcies, amic de l'ànima.

José-Manuel Ibáñez-Cacho, psiquiatre infantil,

Antoni Martínez-Roig, Fernando Moraga-Llop i Xavier Trias-Vidal de Llobatera,

pediatres, i fundadors del C. F. Sporting de Medicina

48

La justificada suspensió posterior del partit va fer que en Carles passés, en pocs minuts, de l’anonimat popular a omplir les xarxes socials i les principals portades dels mitjans de comunicació esportius amb la trista notícia.

Extremament modest, competent i amable, el seu exemple i mestratge ens acompanyarà a tots nosaltres per sempre.

Va ser l’anestesiòloga coordinadora de l’equip inicial del trasplantament hepàtic (primer trasplantament a l’Hospital Clínic el 16/06/1988) i pancreàtic (primer trasplantament el 03/02/1983) i pionera a Espanya. El seu concepte de l’especialitat i la seva inquietud intel· lectual la va portar a fer equip amb cirurgians, hepatòlegs i metges d’altres especialitats, amb els quals va desenvolupar projectes de recerca clínics i d’experimentació animal. Pilar va ser una professional d’“equip”, despresa de tot personalisme i necessitat de reconeixement. Extraordinària docent, una “mestra”, al seu costat s’aprenia no sols a ser anestesiòleg sinó metge en el sentit holístic de la professió.

En aquest moment tan trist ens considerem uns privilegiats d'haver-la conegut i de beneficiar-nos de la seva generositat i dedicació personal. Ella se n'ha anat com sempre i com tot... a la seva manera, però la seva filosofia de treball s’ha quedat.

Montserrat Bellver

Cap del Servei de Medicina de l’Esport. Centre d’Alt Rendiment Esportiu – Consorci Sanitari de Terrassa

Xavier Corbella

Director dels Serveis Mèdics – Àrea de Ciències de l’Esport. FC Barcelona

Annabel Blasi, Joan Beltran, Neus Fábregas i Eva Rivas

Adjuntes del Servei d’Anestesiologia, Hospital Clínic de Barcelona

Obituaris

Jacint Corbella Corbella (1937-2025)

Pere Otazo Monclús (1953-2025)

Ana Bogdanovich (1951-2025)

La mort del doctor Jacint Corbella representa la desaparició d’una de les últimes grans personalitats mèdiques de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Amb profund pesar, acomiadem el doctor Pere Otazo, metge anestesiòleg ja jubilat, que va morir el passat 7 de juny de 2025.

Nascut a Manresa l’any 1937, estudià Medicina a Barcelona i es va casar amb Edelmira Domènech, destacada psiquiatra infantojuvenil i catedràtica de Psiquiatria.

Corbella va ser catedràtic de Medicina Legal i de Toxicologia de la Universitat de Barcelona (UB); degà de la Facultat de Medicina de la UB; president de la Societat Catalana de Medicina Legal i de la d’Història de la Medicina; premi a l’Excel· lència Professional del Col· legi de Metges de Barcelona el 2005, i creador l’any 1984 de la revista Gimbernat, de la qual va ser director durant més de 30 anys.

Durant la seva trajectòria professional, el doctor Otazo va destacar no sols per la seva excel· lència mèdica, sinó també per la seva calidesa humana, la seva camaraderia i el seu sentit de l’humor. Va ser un company admirat i un amic molt estimat per tots els que vam tenir el privilegi de compartir amb ell tants anys de feina.

El passat 12 de juny ens va deixar la doctora Ana Bogdanovich, anestesiòloga de trajectòria impecable, companya entranyable i professional profundament respectada. La seva marxa representa una pèrdua per a l’anestesiologia i per a totes les persones que vam compartir camí amb ella.

La seva voluntat de deixar constància de l’obra dels metges catalans que ens han precedit va manifestar-se amb la publicació del Diccionari Biogràfic de Metges Catalans, que recull les fitxes biogràfiques que durant anys va anar recollint, juntament amb Josep M. Calbet Camarasa. Aquesta tasca va culminar amb una monumental Història de la Medicina Catalana en dos volums, apareguda els anys 2016 i 2017. A banda d’aquestes obres, el doctor Corbella va escriure infinitat d’articles d’història, molts llibres i gran quantitat d’obituaris.

Miquel Bruguera

Director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB

Lluís Guerrero

President de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut “Simeó Selga i Ubach”

Ja retirat de la pràctica mèdica, gaudia plenament d’una altra de les seves grans passions: viatjar. Va recórrer el món amb curiositat, alegria i esperit aventurer, acumulant experiències que solia compartir amb entusiasme i humor, sempre amb una mirada positiva sobre la vida.

Els que el vam conèixer el recordarem per la seva amabilitat i el seu caràcter alegre.

El seu llegat com a professional i com a persona perdurarà en la nostra memòria.

Acompanyem amb afecte la seva família i éssers estimats en aquest moment de tristesa, i agraïm profundament tot allò que ens va deixar en el seu pas per les nostres vides.

Marta Magaldi

Adjunta al Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Clínic

Montse Celemin

Metgessa jubilada, Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Clínic

L’Ana va ser una de les grans impulsores de la Unitat de Dolor Agut, quan encara no era habitual pensar en el dolor com una dimensió que s’havia d’abordar amb rigor, mètode i empatia. La seva implicació va ser decisiva en la posada en marxa d’una unitat que, amb els anys, esdevindria part essencial de la cura postoperatòria. Sense necessitat de protagonisme, va ajudar a transformar actituds, convençuda que alleujar el patiment era una obligació ètica inseparable de l’acte anestèsic.

L’Ana reunia virtuts com l’honestedat, la integritat sense fissures, la temprança davant de la dificultat i la capacitat de mantenir el judici clar sense perdre la humanitat. N'hi havia prou amb la mirada clara i la manera d’estar per generar confiança en els moments complexos.

Els qui la vam conèixer guardem el record d'una companya generosa, amb un gran sentit del deure i una manera d’estar que en dignificava l’entorn. La seva manera d’entendre la medicina, basada en el compromís, l’honestedat i el respecte, continuarà inspirant futures generacions.

Fins sempre, estimada Anna.

Antonio Ojeda i Luis Alfonso Morenoa Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Clínic

49

Obituaris

Rogeli Armengol Millans (1942-2025) El passat 10 de juliol va morir el doctor Rogeli Armengol Millans als 83 anys. Era un home savi, bo, metge excel· lent i un gran amic i company. Llicenciat el 1965,

Adela Faulí Prats (1963-2025) El dia 14 de febrer del 2025 ens va deixar la doctora Adela Faulí Prats als 61 anys.

Gran metgessa i estimada amiga, va dedicar més de trenta anys de la seva vida a la medicina.

psiquiatre i doctor, va treballar a l’Hospital Vall d’Hebron de 1969 a 2007, contribuint a la creació del Banc de Sang i, sobretot, a la del Servei de Psiquiatria.

Presidí el Comitè d’Ètica Assistencial de 2004 a 2006. Fou membre del Comitè de Bioètica de Catalunya durant més de vint anys, va ser-ne vicepresident i hi codirigí el reconegut Informe sobre eutanàsia de 2006. Membre de la Reial Acadèmia des del 2008, fou Premi a l’Excel· lència Professional del Col· legi 2009. Pensador rigorós i escriptor brillant i prolífic, molt erudit, darrerament se centrà en la consciència moral, la felicitat i el dolor. Tot i ser ateu, preferia Je-

sús a altres moralistes i filòsofs degut al

La doctora Faulí era coneguda a l’Hospital Clínic de Barcelona per la seva calidesa i la seva capacitat d’escoltar els pacients. Els seus companys i els pacients que vam tenir la sort de compartir un temps amb ella recordarem el seu somriure i la seva manera de fer que cada pacient es sentís valorat i comprés.

l’humor. La seva generositat i el seu amor per la vida deixaran una petjada que no podrem esborrar en tots els que la vam conèixer. L’enyorarem profundament, però el seu record perdurarà en els nostres cors. Fins sempre estimada amiga. 

La seva especialització en Anestesiologia la va fer molt coneguda a tot l’hospital i els darrers 20 anys dins de la Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic es va convertir en un referent del tractament del dolor.

La doctora Faulí serà recordada no només per la seva brillant carrera mèdica sinó també per la seva bondat i sentit de

seu posicionament contra el dolor i el patiment, una actitud que en Rogeli defensà com a clau en tot judici moral. De la seva àmplia producció destaquem aquí: El pensamiento de Sócrates y el psicoanálisis de Freud (Paidós, 1994), Felicidad y dolor: una mirada ética (Ariel, 2010) i Jesús i Sòcrates (Carena, 2021).

El recordarem sempre.

Marc Antoni Broggi, Doctor en Medicina i Cirurgia

Joan Creixell Sureda, Doctor en Medicina i Psiquiatra

Rosó Vidal

Metgessa especialista de la Clínica del Dolor.

Servei d’Anestesiologia, Hospital Clínic de Barcelona

Els obituaris es publiquen a la revista COMB únicament a iniciativa de companys i familiars dels professionals traspassats. Vegeu textos complets a obituaris.comb.cat

50

Petits anuncis CONSULTES MÈDIQUES

secretaria. Mòdul matí o tarda.

629 724 271

Lloguer despatxos equipats Zona Casanova/Diagonal.

Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. www.grupmedic.com 934 195 121 grupmediccasanova @gmail.com

S’ofereix despatx de 40 m² Al centre de Barcelona Tres zones diferenciades: taula per atenció directa, sofà amb butaca i taula reunions equip. Espai modernista al centre de Barcelona molt ben comunicat. Preus a convenir. S’ofereix per mòduls o per dies. www.institutret.com 627 183 840 info@institutret.com

Despatxos mèdics a Medical Tuset Barcelona Carrer Tuset/Travessera de Gràcia Amb tots els serveis es lloguen de dilluns a divendres. Atenció secretaria 12 hores. Neteja diària. Informàtica.

Personalització i màrqueting. www.mtb.cat Medical Tuset Barcelona 933 906 716 / 627 561 091 sosquin @zonamedica.es Es lloga despatx mèdic Sant Cugat Zona estació, recepció, calefacció, neteja,

Consulta pediàtrica Davant Clínica Sagrada Família Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport.

Jaume Mas 677 400 040 La Rotonda Consultes Mèdiques Pg. Sant Gervasi/Av. Tibidabo.

Local a peu de carrer amb 12 despatxos. Tots els serveis amb secretària. Ple funcionament. Lloguer per mòduls. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21 h. www.larotondacm.cat Marcel Boquer

935 952 020 i nfo@larotondacm.cat La Rotonda Consultes Mèdiques Servei de Secretaria Telefònica: gestionem les seves trucades i la seva agenda. Es pot fer amb el seu número de telèfon de sempre. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21 h. www.larotondacm.cat www.larotondacm.cat Marcel Boquer 935 952 020 info@larotondacm.cat Centre mèdic Francesc Macià Plaça Francesc Macià.

Consultes d’alt standing.

300 m² amb tots els serveis. Mòduls o despatx fix. Autoritzat pel Departament de Salut.

Fotos i tarifes a la web: w ww.alquilerconsultas barcelona.es, www.cmfm.es Victòria 637 005 670 i nfo@cmfm.es Traspàs centre mèdic Calatrava, 8, baixos, cantonada Via Augusta Centre mèdic amb llicència d’activitat. 155 m² en planta baixa. Per a Ginecologia, Dermatologia,

Estètica, Altres.

1.400 € / mes F ernando 669 565 856 feyzaguirres@gmail.com Zona Mèdica Tots els serveis i les gestions per a la creació, renovació o obertura d’una consulta o centre mèdic.

Llicències d’activitat.

Autorització administrativa Sanitat. LOPD. Gestió de personal i informàtica.

Administració comptabilitat i assessorament legal.

627 561 091 sosquin@zonamedica.es Lloguer consultes en centre hospitalari modern Ciutat de Granada, 108, Illa Poblenou (22@) Oferim consultes externes totalment equipades (12-16 m²) dins centre hospitalari amb wifi, climatització, neteja i recepció. Lloguer flexible (hores, dies o mensual). Zona en creixement demogràfic i econòmic, baixa competència mèdica.

Anna Ferrés https://fundaciopinnah. org/serveis/ 636 724 220 gerencia@pinnah.org

Venda consulta mèdica Balmes/Travessera de Gràcia Es ven consulta de 141 m², 5 despatxos, 2 banys, sala d’espera, recepció, sala d’arxius, climatització.

Ascensor, consergeria amb porter físic, pàrquing a l’edifici. Adaptada a otorrinolaringologia, odontologia i altres especialitats.

530.000 € Omar Rubén Quispe Arroyo 666 674 121 omarrubenquispearroyo­@ hotmail.com Coworking a centre de Fisioteràpia Santa Perpètua de Mogoda Es busca traumatòleg/ traumatòloga autònom/a per contracte coworking al Centre de Fisioteràpia Daniel Garcia (Santa Perpètua de Mogoda). Sala 10 m². Imprescindible ecògraf i TPV. Condicions a pactar.

Daniel Garcia www.fisioterapiadanielgarcia.com 650 738 354 935 601 094

Article complet a: www.blogcomb.cat

Sobre menopausa i climateri Terminològicament parlant, menopausa i

(i es faci servir un terme en lloc de l’altre).

climateri són conceptes diferents i ben

En aquest apunt mirarem d’aclarir-ho. Par-

delimitats. Però és freqüent, en contextos

larem de termes de ciències de la salut i

no especialitzats, divulgatius o de llengua

també d’altres termes relacionats, perta-

general, que hi hagi una superposició

nyents a l’àmbit de les ciències socials i la

(i s’utilitzin com a sinònims) o una confusió

bioètica. 

M. Antònia Julià Berruezo Centre de Terminologia TERMCAT

51

Petits anuncis

S’ofereix despatx Zona de La Sagrera/Fabra i Puig S’ofereix despatx de 10m².

Molt ben comunicat amb transport públic Metro L5 i L1. Lloguer complet per mes o per mòduls. Centre PFP Salut actualment actiu.

Nuria Bravo 691 463 186 Despatx Mèdic Clínica Corachan Edifici 3 Es lloga despatx mèdic situat a l’Edifici 3 de la Clínica Corachan. Situació immillorable i ubicat en un centre de referència a Barcelona. Lluminós, disposa de 53 m² amb una recepció, dos despatxos mèdics i una sala polivalent.

2.350 € / mes 932 064 831 anamont@­ admiravision.es Medical Center Tuset 34 Uneix-te al nostre centre mèdic. Lloga la teva consulta amb tots els serveis inclosos. Tarifes flexibles segons espai i ús.

932 661 874

636 713 649 i nfo@medical centertuset34.com Clínica de Medicina Estètica en traspàs Zona cèntrica de Granollers Registre Sanitari concedit.

357 m² en dues plantes, 5 box (2 amb rentamans).

Gran visibilitat i elegància.

Més de 5.000 clients. Llista per operar. Oportunitat única per a professionals N ohemi 655 703 653 n corzos@gmail.com S’ofereix local Zona alta de BCN Local de 121 m² amb 5 cabines a centre de benestar a zona alta de BCN. En perfecte estat, amb aire pur. Ideal per a estètica, ginecologia i/o longevitat. Clientela activa.

Mar Palau 609 284 505 mpalau@ alurabeauty.com Consulta Mèdica al Passeig de la Bonanova Passeig de la Bonanova/ Escoles Pies

Consulta elegant i molta claredat. Disponible despatx i box de cures annex a les tardes de dilluns a divendres. Wifi, impressora, neteja diària i sistema d’alarma.

M ontse López 6 86 519 606 i nfo@micromedical.es

psiquiatre. El psiquiatre comptarà amb derivacions provinents del centre.

Centre d’Higiene i Salut Mental de Badalona CHSMB. Margarita Garcia 658 653 309 margaritagarciagil@ yahoo.es

Lloguer de 3 consultoris València/Rogent, al costat de Meridiana i Glòries Psiquiatres / Terapeutes.

Excel·lent ubicació a Barcelona. Lavabo adaptat (PMR). Cadascun amb dues zones d’atenció: taula i cadires + sofà de 3 places i butaca.

Preu a convenir Irene Llopart https://salas. immanentia.com 611 073 784 idellopart@gmail.com

Consulta d’oftalmologia Plaça Bonanova, Barcelona Servei d’agenda i recepció.

Tots els equips necessaris per a estudi i revisió oftalmològica.

Carmen 932 017 440

Despatx per a psiquiatre Dos de Maig, 37-41, Badalona.

Centre de psicoteràpia situat al centre de Badalona ofereix despatx ample i lluminós 1 o 2 tardes per setmana a

Local molt cèntric Santa Perpètua Zona de vianants de molt de pas de 80 m2. Ideal per a gestoria, consulta, delegació o una altra activitat.

158.000 euros 679 403 425

Autoritzat pel Departament de Salut de la Generalitat. Molt lluminós.

Amb tots els serveis. Preu a convenir.

Sònia 620 984 212

TREBALL Administrativa i Tcae

s’ofereix

Per a lloc responsable a consulta mèdica o clínica.

Idiomes i àmplia experiència.

Virginia 676 777 041 trabajoprivado2025 @gmail.com

UTILLATGES

Despatx mèdic a Terrassa Edifici catalogat, davant l’Ajuntament Es lloga despatx de 13 m², doble de 29 m² o clínica sencera segons el dia.

Venc instrumental de cirurgia plàsticaestètica En bon estat. Blèfaro, rino, oto, mames, abdomen, liposucció, lipofeeling i diverses caixes de cirurgia menor i cures. Fotòfor, llum freda.

616 669 757 7324jmb@comb.cat

medilloguem.med.es

medilloguem@med.es

Vols vendre o llogar?

Nosaltres ens encarreguem de tot Medilloguem és el servei del Grup Med especialitzat en la compravenda i el lloguer d’habitatges i locals.

695 604 021 935 678 819

52

Grup Med

Medidedalia, l’empresa de solucions basades en IA

I

mpulsada per la missió de maximitzar la seguretat clínica amb solucions d’IA d’última generació, Medidedalia és la primera iniciativa d’intel· ligència artificial liderada per professionals mèdics i experts en IA. Constituïda pel Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) a través del seu grup corporatiu Grup Med, l’empresa combina una sòlida expertesa mèdica amb enfocaments tècnics d’avantguarda per oferir solucions innovadores basades en IA. Amb aquest objectiu, Medidedalia ha desenvolupat una plataforma integral de gestió de qualitat hospitalària en col· laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, anomenada Craiteria. Craiteria permet automatitzar l’anàlisi de grans volums de dades desbloquejant informació útil que anteriorment quedava desaprofitada. Això facilita la integració efectiva de l’opinió dels pacients en

els processos de millora de qualitat, amb intervencions més ràpides i una millor atenció sanitària.

Paral· lelament, Medidedalia ha contribuït a optimitzar la gestió de reclamacions per mala praxi mèdica mitjançant una plataforma innovadora anomenada AI Claim Manager. Aquest projecte, desenvolupat en estreta col· laboració amb el Servei de Responsabilitat Professional del CoMB, es troba actualment en fase pilot. Els primers usuaris han destacat més eficiència, precisió i capacitat en la gestió de reclamacions complexes.

Reforçant encara més el seu compromís amb la seguretat clínica, Medidedalia ha desenvolupat SCUL-AI, una plataforma segura i adaptada a l’àmbit hospitalari per a la interacció amb models de llenguatge gran (LLM). Consci-

Més informació:

ent de la importància crítica de la protecció de dades i de la necessitat d’integrar la IA en la pràctica mèdica diària, aquesta solució s’ha creat mitjançant proves iteratives i una col· laboració estreta amb professionals sanitaris, i actualment es troba en fase de proves pilot en entorns clínics.

L’impacte i la rellevància de la missió de Medidedalia es van fer palesos durant el Mobile World Congress (MWC), on l’empresa va oferir una presentació a l’escenari de Biocat. A més, va establir contactes amb múltiples experts del món mèdic i tecnològic, rebent una resposta molt positiva que va validar la seva visió i va actuar com a impuls per continuar desenvolupant tecnologies que prioritzen la innovació responsable, l’eficiència operativa i, sobretot, la seguretat clínica. 

53

Grup Med

Jornada anual MedValue 2025: reptes globals i futurs del sistema sanitari

Sònia Miravet i Josep Maria Carulla, a la jornada.

I

nspirat en la trajectòria de Mediconsulting, el Grup Med, en col· laboració amb ETL Global, ha impulsat Med-

Value, una xarxa d’assessorament fiscal, laboral, societari i legal adreçada als professionals de la salut, així com als col· legis i associacions d’aquest sector. Entre els serveis que s’ofereixen, destaca la invitació a una jornada anual que reuneix els assessors de Mediconsulting amb els de la xarxa MedValue, jornada que també està oberta a la participació de col· legiats i clients, i en la qual es debaten temes d’interès rellevants per al sector. Enguany, aquesta

54

jornada –que es va celebrar el passat 19 de març a la Sala d’Actes del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), sota el títol “Reptes globals i futurs del sistema sanitari”– va comptar amb tres ponències impartides per destacats professionals de diverses especialitats mèdiques i es va convertir en un punt de trobada clau per a l’intercanvi d’idees i coneixements sobre els reptes actuals de la medicina i les perspectives de futur.

MedValue, Josep Maria Carulla. A conti-

La sessió va començar amb la benvinguda oficial a càrrec de la secretària de la Junta de Govern del CoMB, Sònia Miravet, i del director general d’ETL Global

noves generacions de metges, amb

nuació, la jornada es va inicial amb la intervenció de la coordinadora docent a l’EAP Ronda Mataró-7 i experta en bioètica, malalties cròniques i atenció en el final de vida, Esther Limón. Limón va reflexionar sobre l’evolució de la societat i el seu impacte en la salut pública, destacant el paper fonamental dels professionals mèdics davant els canvis socials.

La doctora va posar l’accent en com les més interès per la conciliació laboral i personal, influeixen en el sistema sanitari, i va parlar també de l’envelliment

Grup Med Més informació: de la població i de com la professionalització de l’atenció domiciliària pot ser una solució viable per a la cura de la gent gran, tot i les limitacions econòmiques actuals. Limón va destacar, a més, la influència dels determinants socials de la salut, com l’entorn econòmic i familiar, en el benestar de les persones, i va subratllar que la salut és un concepte integral que inclou aspectes físics, mentals i socials.

A continuació, l’especialista en Medicina Intensiva i exdirector general del Consorci Sanitari Integral, Manuel Álvarez, va abordar els canvis globals que afecten la salut pública i el sistema sanitari. Álvarez va posar sobre la taula els principals reptes que té el sistema sanitari, com el canvi climàtic, la urbanització creixent i l’aparició de noves malalties i va destacar, a més, els avenços globals aconseguits, com la reducció de la pobresa extrema i l’augment de les taxes de vacunació. No obstant això, va advertir que Espanya s’enfronta a una gran despesa sanitària, que representa el 9 % del PIB, amb una distribució desigual de les cobertures sanitàries entre les diferents regions del país. Álvarez va assenyalar també la manca de professionals sanitaris, com infermeres, i les desigualtats en la distribució territorial, i va advocar per una millor gestió dels recursos humans i la defensa de la vacunació com una mesura cost-efectiva per millorar l’expectativa de vida.

més flexible i orientada a l’optimització dels recursos. Un dels punts més destacats de la seva intervenció va ser la necessitat d’atendre la crisi de vocacions professionals i la sobrecàrrega laboral, aspectes que considerava urgents de resoldre. El doctor Del Castillo també va posar èmfasi en la necessitat d’introduir reformes estructurals per garantir la sostenibilitat del sistema públic de salut. Va defensar la importància de conscienciar la ciutadania i mobilitzar la societat per aconseguir un consens que permeti els canvis necessaris.

Durant la sessió es van posar de manifest els reptes globals, les desigualtats regionals i la necessitat de reformar un sistema sanitari que, tot i els avenços assolits, afronta desafiaments cada cop més complexos. Amb aquestes jornades es vol crear un punt de trobada al voltant de temes d’interès per a professionals mèdics i assessors, tot afavorint que aquests últims coneguin millor la realitat dels seus clients del sector. 

La jornada va concloure amb la ponència del director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Manuel del Castillo. Del Castillo va reflexionar sobre els models d’atenció sanitària del futur, posant en relleu les febleses estructurals del sistema sanitari espanyol. Tot i els bons resultats en salut i l’equitat del sistema, va advertir de la manca d’adaptació als canvis demogràfics, la fragmentació dels serveis i les ineficiències organitzatives. Va proposar una revisió profunda del model de cobertura sanitària per adaptar-lo a les noves realitats i va cridar a una transformació de l’Administració pública cap a una gestió

55

Innovació i emprenedoria

El GIPS explora els àmbits tecnològics de la tecnologia 3D i la IA

E

l Grup de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS), que el maig de l’any passat es va constituir com a associació, continua consolidant la seva projecció dins l’ecosistema de la tecnologia i la innovació sanitàries amb noves iniciatives, col· laboracions i aliances amb professionals i organitzacions del sector. Amb el concepte d’interdisciplinarietat com a tret distintiu, el GIPS continua explorant diferents àmbits tecnològics, que juguen un paper fonamental en la millora dels diagnòstics i dels tractaments i, en definitiva, en la millora de l’assistència i de la salut dels pacients, com ara la tecnologia 3D i la intel· ligència artificial (IA).

Des de principis d’any, s’han celebrat dues jornades del cicle Cafès GIPS, sempre amb l’objectiu de fomentar el debat i l’intercanvi i de donar a conèixer diferents experiències d’èxit. La primera sessió es va celebrar el 10 de febrer a l’Hospital Vall d’Hebron i va posar sobre la taula les possibilitats de la tecnologia 3D als centres hospitalaris, així com les noves àrees de desenvolupament d’aquesta tecnologia en el sector salut. En una primera taula rodona, diferents experts van debatre sobre la implementació de les tecnologies 3D als hospitals de Catalunya. Es abordar el paper de l’enginyer dins l’hospital, tot fent èmfasi en la necessitat de treball conjunt entre els diferents perfils professionals, sempre en benefici dels pacients. A la segona taula rodona, es va aprofundir en el concepte dels bessons digitals, rèpliques digitals dels pacients que permeten anticipar les seves reaccions, per exemple, davant d’un tractament abans d’aplicar-lo.

56

El segon Cafè GIPS va tenir lloc a l’Hospital Sant Joan de Déu, el 24 d’abril, i va endinsar-se en el terreny de la intel· ligència artificial. L’acte va servir per plantejar preguntes i respostes sobre l’ús de la IA en l’àmbit de la salut, els avantatges que pot tenir, però també els dilemes ètics que se’n poden derivar. A més, es van exposar diferents projectes d’IA dels hospitals Sant Joan de Déu i Vall d’Hebron, com ara l’ús de la IA en l’àmbit de la radiologia o l’experiència de quantificar el Codi Sèpsia amb l’objectiu de millorar la sensibilitat del diagnòstic precoç de la sèpsia, entre altres.

NOUS ACORDS DE COL·LABORACIÓ L’associació GIPS continua sumant acords de col· laboració amb diferents institucions amb l’objectiu d’obtenir sinergies i arribar a més professionals i més perfils vinculats amb la salut.

Aquest any s’han signat convenis amb la Federación Española de Empresas

Fes-te soci o associat del GIPS:

de Tecnología Sanitaria (FENIN), el Col· legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i la Universitat de Barcelona (UB), els quals s’afegeixen als acords amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’associació Bionformàtics Barcelona, signats l’any passat.

La 4a Jornada Anual de l’associació GIPS va tenir lloc el 17 de juny i, en aquesta ocasió, va estar coorganitzada amb l’IBEC. Sota el títol “Recerca translacional en tecnologia i salut”, la jornada es va celebrar al Parc Científic de Barcelona i va centrar-se en la importància de crear sinergies entre ciència i clínica. Passat l’estiu, el GIPS preveu celebrar una sessió sobre IA i un nou Cafè GIPS sobre compra per valor, coorganitzat amb FENIN. 

Cafè GIPS sobre Intel· ligència Artificial a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Innovació i emprenedoria

Sis startups participen a la 2a edició del Fòrum d’Inversió en Salut Tricol·legial

D

esprés de l’èxit de la primera edició, el Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), el Col· legi d’Economistes de Catalunya (CEC) i el Col· legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) tornen a sumar forces i experiència per organitzar la segona edició del Fòrum d’Inversió en Salut Tricol· legial, un espai de trobada entre professionals emprenedors amb projectes d’innovació en l’àmbit de la salut i inversors interessats en el sector sanitari. Enguany, el 2n Fòrum Tricol· legial es va celebrar el dia 3 d’abril a les instal· lacions del Col· legi d’Economistes de Catalunya.

Sis start-ups dels àmbits de l’oncologia, l’oftalmologia, la cirurgia ortopèdica, la dermatologia i la cardiologia van fer el seu pitch davant d’un públic inversor provinent dels tres col· legis. A més, les empreses ETL Global, Stimulo i Inbroll, patrocinadores del Fòrum, van oferir unes entrevistes sobre “Incentius fiscals per a inversors en start-ups i principals clàusules en pactes de socis” i “Biomèdica amb futur: quan el disseny i la indústria tracen el camí al mercat”.

En l’acte van intervenir la presidenta del Col· legi de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe; el conseller de la Junta

de Govern del Col· legi d’Economistes de Catalunya i exdegà, Oriol Amat, i el degà del Col· legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Narcís Armengol.

El president d’EconomistesBAN, Pol Font, va presentar l’acte i va oferir una interessant cloenda juntament amb el degà del Col· legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy.

Van participar a l'acte 83 assistents, la majoria inversors afins als tres col· legis.

Sector

Àrea clínica

Ronda

Dispositius Mèdics

Cardiologia

1M

Dispositius Mèdics

Oncologia

700K

Dispositius Mèdics

Cirurgia Ortopèdica

500K

Biotecnologia (teràpia)

Oftalmologia

1,5M

Biotecnologia (teràpia)

Oncologia

450K

Biotecnologia (teràpia)

Neurooncologia

1,5M

READY4INVESTMENT Per a aquesta nova edició del Fòrum, s’ha tornat a oferir a les empreses seleccionades el programa gratuït Ready4Investment, un complement formatiu i de preparació a la inversió.

Els emprenedors van tenir l’oportunitat d’assistir a xerrades sobre la preparació al pitch (xerrada breu de presentació d’un producte o servei) des de la perspectiva de la neurociència, a càrrec de la conferenciant Katharine D’Amico, sobre finançament públic a càrrec d’Inveniam i sobre les principals clàusules del pacte de socis, a càrrec d’ETL Global.

Aquestes últimes dues empreses van ser, també, patrocinadores d’aquesta edició del Fòrum, juntament amb Stimulo i Inbroll.

El programa té lloc les dues setmanes prèvies al Fòrum i en aquesta nova edició ha resultat tot un èxit organitzatiu i de valoració. 

57

Grup Med Més informació:

Mediviatges Viatge dels metges sèniors a Castella i Lleó

U

n grup de col· legiats sènior del CoMB va dur a terme, l’abril de 2025, un viatge de set dies i sis

nits per conèixer l’encant, la història i el patrimoni de Castella i Lleó. En aquesta ocasió, els assistents van visitar els principals monuments de capitals com Segòvia, Valladolid, Lleó, Zamora, Salamanca i Àvila; van recórrer

els esplèndids paisatges de Las Médulas, Tordesillas, Astorga i Toro, i van degustar els deliciosos àpats tradicionals de la regió. Com és habitual als itineraris que organitza Mediviatges, la ruta es prepara de manera personalitzada i a la mida dels viatgers, amb activitats i visites exclusives i un guia acompanyant durant tot el viatge. 

Mutual Mèdica: compromesos amb el benestar dels metges davant les agressions

L’objectiu del curs és oferir coneixements i eines útils per identificar situacions de risc, comprendre les causes de les agressions, millorar la comunicació amb els pacients i saber com actuar abans, durant i després d’una agressió.

A

PROTECCIÓ QUAN MÉS ES NECESSITA

Mutual Mèdica estem profundament compromesos amb el benestar integral dels metges i, molt especialment, amb la seva seguretat en l’exercici professional. Les agressions a professionals sanitaris són una realitat creixent i preocupant, i davant d’aquesta situació hem desenvolupat una estratègia basada en dos grans pilars: la prevenció i la protecció.

FORMACIÓ PER PREVENIR I AFRONTAR AGRESSIONS Des de l’any 2021, la Fundació Mutual Mèdica col· labora en un curs virtual de prevenció d’agressions a professionals sanitaris. Aquesta formació, que aquest any ha arribat a la seva quarta edició, ha format ja prop de 3.000 professionals.

A més de la formació, Mutual Mèdica posa a disposició de tots els metges una assegurança gratuïta en cas de baixa laboral per agressió, accessible tant per a mutualistes com per a no mutualistes. Aquesta cobertura inclou tant les agressions físiques com les psíquiques que donin lloc a una baixa laboral.

El 2024, el 79 % de les baixes laborals per agressió registrades van ser per afectacions psíquiques, com l’ansietat o l’estrès, i el 21 % per lesions físiques. La Medicina de Família continua sent l’especialitat més afectada, amb un 58 % dels casos. També destaca que el 68,5 % dels professionals que han necessitat aquesta cobertura han estat dones.

SEMPRE AL COSTAT DELS METGES A Mutual Mèdica ens esforcem per ser al costat dels metges, amb eines de formació, prevenció i protecció pensades específicament per a vosaltres. Davant d’una realitat que no podem normalitzar, seguirem treballant per oferir solucions útils i concretes. Perquè cuidar dels qui cuideu és la nostra raó de ser. 

Dr. Lluís Castells,

President de Mutual Mèdica

Més informació:

Revista del Col· legi de Metges de Barcelona · Número 171, Estiu de 2025 Edita COL ·LEGI DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47.

08017 Barcelona · Tel. 935 678 888 · e-mail: col.metges@comb.cat http://www.comb.cat Consell editorial Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Mireia Puig, Sònia Miravet, Jordi Aligué, Berta Areny Consell de Redacció Albert Lluch, Lluís Esteve, Antoni Trilla, Marta Ciércoles, Raquel Pérez, Montserrat Pañella, Aitor Mora (coordinador de la revista COMB) Redacció Sandra Carmona, Araceli Garcia, Elisabet González, Pere Simón Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic i infografies CeGe Capçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny Il· lustracions Lovewarparadise (CeGe) Retoc fotogràfic, preimpressió i impressió www.cegeglobal.com Publicitat UR Màrqueting Dipòsit legal B. 26662-2013

Viatges

Els fiords noruecs: una aventura inoblidable entre muntanyes i mar Entre els paisatges més espectaculars d’Europa, els fiords noruecs ofereixen una experiència inoblidable a qui busca bellesa, serenor i aventura. Si has somiat mai amb escenaris de conte, els fiords de Noruega t’esperen. Des de cascades espectaculars fins a glaceres majestuoses i fiords silenciosos, aquest viatge per la Noruega més salvatge ofereix una experiència única, plena de calma, emoció i natura. Descobreix-la i deixa’t captivar per la seva màgia.

Bergen: porta d’entrada als fiords La segona ciutat més gran de Noruega et rep amb carrerons empedrats i una atmosfera medieval. El barri de Bryggen, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, evoca l’esperit mariner.

No et perdis el funicular Fløibanen: les vistes sobre la ciutat i el mar són espectaculars.

Gudvangen: al cor del Nærøyfjord Envoltat de muntanyes i aigües cristal· lines, Gudvangen és la porta del majestuós Nærøyfjord i també Patrimoni de la Humanitat. Visita el Viking Valley, una recreació viva d’un poblat viking amb activitats immersives. Els amants de la natura poden fer ruta fins a la cascada de Kjelfossen, una de les més altes del país.

Flåm: tren panoràmic i fiord salvatge Flåm és conegut pel Flåmsbana, un tren que serpenteja entre muntanyes i cascades. Pel camí veuràs Kjosfossen, una cascada impressionant de 93 metres.

Una ruta destacada és la caminada fins a Brekkefossen, amb vistes espectaculars sobre el fiord.

Aurland: silenci i altura Per als amants del senderisme, l’Aurlandsdalen és una vall espectacular coneguda com el “Grand Canyon de Noruega”. El recorregut travessa paisatges

Més informació: mediviatges.med.es mediviatges@med.es Tel. 93 567 88 05

de somni, amb rius, cascades i muntanyes. També hi trobaràs restes de cabanes i granges antigues que narren la vida rural d’altres temps.

Eidfjord: natura en estat pur Al fiord d’Hardanger, Eidfjord brilla pel Vøringsfossen, cascada de 182 metres. A la primavera, els arbres fruiters omplen el paisatge de color. Des d’aquí pots accedir al Parc Nacional d’Hardangervidda, un paradís per als amants de la natura salvatge.

Olden: glaceres i tranquil·litat alpina Olden, envoltat de cims i glaceres, destaca per la Briksdal, una de les glaceres més accessibles i belles de Noruega, amb el seu gel blau brillant. És un lloc ideal per assaborir la pau i la grandesa del paisatge dels Alps escandinaus.

Balestrand: arquitectura d’estiueig i relax Perfecta per tancar el viatge, Balestrand ofereix vistes de postal, cases d’estil suís i la pintoresca església de Sant Olaf. Tant en bici com en caiac, aquí el temps sembla aturar-se a la vora del fiord.  59

Anàlisis de medicina personalitzada

EL LABORATORI D’ANÀLISIS CLÍNIQUES DELS METGES Demaneu-nos aquells serveis diferencials que s’adaptin millor a les vostres necessitats: mdb@labmdb.com 669455570 934538636 Sempre innovant a la recerca del valor afegit de les anàlisis clíniques.

lab. bayó · biofarma · cardelúsfalguera · fornellsolócrespo · pifarré

www.laboratoriodeanalisisclinicos.com 60

www.labmdb.com · www.abolab.es · www.diagnoslab.com