La Càtedra UNESCO d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili organitza el 6è Curs d’Estiu sobre la Llei estatal d’habitatge

La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va organitzar el 6è Curs d’Estiu “La Llei d’habitatge, a fons”, que va tindre lloc a la seu del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), partner de la Càtedra, el proppassat dijous 13 de juliol de 2023, amb la participació de més de 75 persones inscrites.

La inauguració del Curs va comptar amb el Sr. Francesc Xavier Llorens Gual, President del COAATT, el Dr. Héctor Simón Moreno, Professor Agregat de Dret Civil i Director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV i el Dr. Juan Antonio Duro, Vicerector d’Economia, Infraestructures i Relacions Institucionals de la URV, i a continuació es va donar pas a la primera sessió.

La primera ponència va anar a càrrec del Prof. Dr. Sergio Nasarre Aznar, Catedràtic de Dret Civil de la URV, que va donar una visió general de la Llei estatal d’habitatge i va posar de manifest que és difícil que faciliti l’accés a l’habitatge doncs les mesures que preveu precisament dificultaran aquest accés (un exemple clar és el règim de control de la renda, doncs hi han evidències científiques que demostren que no ha funcionat en cap país ni ciutat on s’ha implementat), alhora que beneeix les situacions d’okupació i preveu un sistema de control de la propietat privada. Aquesta llei, va concloure, és el resultat de 15 anys de polítiques erràtiques d’habitatge i una oportunitat perduda. Tot seguit, el Dr. Héctor Simón va analitzar el règim dels desnonaments i les situacions d’okupació i va lamentar que la Llei no hagi implementat mesures estructurals amb la finalitat d’agilitzar els procediments judicials (per exemple, per impagament de la renda del contracte de lloguer, per recuperar la possessió de l’habitatge per una okupació o el procediment d’execució hipotecària) i per lluitar contra l’okupació d’habitatges. Ans al contrari, la Llei 12/2023 incorpora requisits difícils de complir per als grans tenidors abans d’interposar una demanda (com el deure d’acreditar la vulnerabilitat de la persona ocupant) que dilataran el procediment, confia en una solució (la provisió d’habitatge per l’Administració) que en la pràctica no existeix i es tenen en consideració les situacions d’okupació, que mai es poden emparar en el Dret a l’habitatge al ser considerada internacionalment una situació de sensellarisme i que amaguen la ineficiència de les Administracions Públiques a l’hora de facilitar l’accés a un habitatge.

La Dra. Núria Lambea Llop, investigadora i Sotsdirectora de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, va inaugurar la segona sessió tot analitzant el règim de l’habitatge social i la voluntat de la Llei 12/2023 de crear, augmentar i consolidar un parc d’habitatge social i assequible amb diferents instruments, per exemple urbanístics o mitjançant la qualificació permanent dels habitatges de protecció oficial. La llei, però, presenta dos problemàtiques rellevants: d’una banda, la terminologia, que no s’ha harmonitzat seguint els models europeus amb conceptes de difícil comprensió; de l’altra, que no s’ha aprofitat la possibilitat de crear un marc legal mínim per a les persones proveïdores i gestores d’habitatge social, que només es menciona a la llei però no es desenvolupa en profunditat. Per la seva part, la Dra. María Paula Rodríguez Liévano, investigadora de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, va tractar el règim dels professionals immobiliaris i la protecció dels consumidors, doncs la llei preveu que la persona interessada en la compra o arrendament d’un habitatge que es trobi en oferta podrà requerir, abans de la formalització de l’operació i del lliurament de qualsevol quantitat a compte, determinada informació, com el certificat d’eficiència energètica de l’habitatge o les condicions d’accessibilitat de l’habitatge i de l’edifici. La Dra. Rodríguez va posar sobre la taula alguns riscos o mancances de la Llei 12/2023, per exemple que no diferencia qui és el consumidor doncs pot ser el propietari o el necessitat demandant d’habitatge segons qui contracti el servei. La segona sessió va concloure amb la participació del Sr. Juan López-Asiain Martí- nez, Responsable del Gabinet Tècnic del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) i professor de la Universitat Politècnica de Madrid, que va centrar la seva intervenció en la rehabilitació i l’eficiència energètica. El Sr. López-Asiain va explicar les implicacions de la futura Directiva d’Eficiència Energètica de l’Edificació, que pretén que tots els edificis d’habitatges existents a la Unió Europea tinguin una qualificació energètica mínima per al 2030, el que pot tenir repercussions a l’hora de comprar o llogar un habitatge. Les implicacions per a Espanya, on més del 80% dels edificis i habitatges reben una qualificació energètica E, F o G, són rellevants, més encara tenint en compte les dificultats per a que les comunitats de propietaris i els particulars demanin les subvencions que s’ofereixen en el marc del Fons Next Generation de la Unió Europea, una oportunitat que, segons el ponent, no s’ha de deixar perdre atenent, per exemple, al finançament al que es pot optar i els beneficis fiscals que es poden obtenir.

A continuació va tenir lloc un interessant debat entre els assistents i la taula rodona que va cloure el Curs, on el Sr. Francesc Xavier Llorens va reiterar la necessitat d’impulsar la rehabilitació i eficiència energètica des de les Administracions Públiques.

siMón Moreno Profesor Agregat de Dret Civil Director de la Cátedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili