9 minute read

La geobiologia com a element de millora de la nostra qualitat de vida a casa

La Terra i els qui hi vivim, estem connectats de moltes formes. Sense arrelar-hi, el trànsit temporal que hi experimentem, ens porta a estar com més còmodes millor i en aquest sentit, hi ha diverses ciències i mètodes o disciplines que ens ho faciliten. Una d’aquestes disciplines és la geobiologia, que aprofundeix en la relació entre els éssers vius i el nostre planeta.

La geobiologia, com indica la pròpia paraula, beu de ciències com la geologia i la biologia, però també de la física o les neurociències. A Europa, els primers en investigar sobre aquest camp a finals del segle XIX van ser el metge anglès Havilland, l’alemany Van Pohl, el doctor austríac Hager i el metge alemany Hartmann. A principis del XX, amb les descobertes fetes per ells, van ser molts més els qui van començar a descobrir el concepte de la geobiologia.

Advertisement

Aquesta disciplina, com ja hem dit, lliga tot allò que relacioni la salut amb el benestar de les persones i el seu entorn. Més concretament, el seu hàbitat. Per tot això, se la coneix també com la ciència de l’hàbitat. Des de fa segles l’home ha estat capaç d’entendre la influència del magnetisme de la Terra a la nostra salut, detectar zones geopatògenes i decidir quin és el lloc més sa per viure. Igualment, ha estat conscient de les radiacions naturals que emanen del terreny i dels seus efectes a la salut, i ha pogut detectar-les per mètodes de biosensibilitat.

Avui dia el concepte de la geobiologia ha avançat molt i la salut geoambiental recull tots aquests coneixements adquirits a base d’anys, els integra amb el saber científic actual i els materialitza en protocols concrets per abordar de manera holística la influència que exerceix en nosaltres l’entorn i identificar els factors i els paràmetres que són perillosos per a la salut. Així, gràcies a l’ajuda de geomagnetòmetres, detectors de camps elèctrics, magnètics i variacions de la radioactivitat natural, és possible determinar de forma contrastada la millor ubicació d’una persona al seu hàbitat (habitatge o oficina) i així evitar situar-la en àrees d’influència perjudicial que poguessin provocar efectes nocius en la salut.

El subsol sobre el qual estan construïts els nostres habitatges i oficines, o sobre el que planegem construir un immoble, pot afectar l’entorn electromagnètic de la superfície. Sota el terra que trepitgem hi pot haver falles, diàclasis o esquerdes; hi pot haver diferents tipus de materials en contacte entre si, provocant reaccions físiques i químiques o radiacions que afloren a la superfície; hi pot haver corrents d’aigua subterrània, aqüífers o masses d’aigua, de manera que els camps geofísics a l’ambient poden variar. En suma, hi ha un conjunt de factors geofísics que poden influir en el nostre hàbitat, provocant variacions al camp magnètic i elèctric del nostre entorn.

La influència de les radiacions pot incidir en el desenvolupament de malalties a tots els nivells, especialment en el sistema nerviós central i immunològic. En una prospecció de geobiologia es fan servir les tècniques tradicionals de rabdomància o radiestèsia -amb varetes o pèndols- juntament amb moderns aparells que poden mesurar i quantificar la informació trobada. Un estudi de geobiologia detecta els llocs amb geopaties on les emissions de radiacions poden afectar la nostra salut per limitar-los o evitar-los. També analitza les radiacions artificials (camps elèctrics, magnètics i electromagnètics) per valorar-ne la intensitat i, si cal, recomanar diferents solucions per minimitzar-ne la influència. Aquest aspecte va acompanyat del criteri que segueixen les instal·lacions biocompatibles.

Concretem el tema de les radiacions perquè és important. La radioactivitat és una qüestió amb què estem més familiaritzats i que també s’analitza a l’estudi geobiològic. Avui dia tothom és conscient que la radioactivitat en grans quantitats no és bona, però no tothom sap que aquesta pot provenir de les capes més superficials de la Terra i, per tant, és molt convenient mesurar-la. Al nostre país hi ha diverses zones de risc perquè tenen unes emissions força elevades de gas radó, que és un gas radioactiu i està classificat com a cancerigen per l’OMS. Però no ens hem de preocupar més del compte. Si el gas radó emana a l’aire lliure (a part que és inodor, incolor i insípid) es dilueix i no ens afecta. El problema sorgeix si s’acumula a l’interior dels habitatges, cosa que de vegades passa a causa de la manca de ventilació i pel fet que molts habitatges antics no tenen cap barrera per evitar les filtracions d’aquest gas radioactiu a l’interior. Actualment hi ha nombroses solucions per evitar que el gas radó s’acumuli als nostres habitatges. Es poden fer servir làmines, càmeres d’aire o sistemes de ventilació molt eficients. Aquest tema és tan important que està regulat per la normativa.

Tornant al tema central que ens ocupa en aquest article, ara que coneixem més a fons el concepte de la geobiologia, és important saber-ne més sobre els usos i solucions que ens pot aportar al nostre dia a dia, al nostre habitatge. El més ideal és que, abans d’iniciar la construcció d’una casa, es pugui fer un estudi geobiològic que puguin ajudar a l’arquitecte, arquitecte tècnic i al propi promotor de l’obra a prendre les mesures més adequades quan toqui fer el disseny i, posteriorment, la construcció. Dins d’aquests paràmetres, els estudis més habituals són el topogràfic, que aporta informació sobre la mida, relleu i límits exactes de la parcel·la; i el geotècnic, que ens diu com és la composició i la resistència del terreny. El més desconegut, tal vegada, és el geobiològic que consisteix en una anàlisi de totes les forces electromagnètiques artificials i naturals, així com de tots els agents ambientals i de l’entorn que es puguin trobar a la nostra parcel·la i que ens afectaran després, un cop visquem a casa nostra. Encara que la seva realització no està tan extensa com hauria de ser, les propietats i aspectes que analitza afecten en major o menor mesura la salut de l’ésser humà. Per tant, semblaria raonable que aquest estudi, que s’encarrega preci- sament de prevenir malalties o patologies provinents del propi entorn proper, tingués com a mínim la mateixa importància i protagonisme que els estudis topogràfic i geotècnic.

Després un cop fet aquest estudi, i aquí fem aquest incís per entrar en aquest argument un concepte més popular, existeix el conegut feng shui. Perquè, un cop fets els estudis anteriors i si volem establir veritablement el nostre habitatge perfecte a l’espai perfecte, és també interessant fer un estudi feng shui, permet optimitzar els espais i les seves característiques (forma, proporció, llum, color, fluïdesa…) per posar-los al servei dels objectius, les metes o les maneres de viure de cada persona. Un estudi de feng shui és una eina que unifica les característiques psicològiques, energètiques, fisiològiques i de confort definides per l’espai construït perquè estiguin al servei de les necessitats concretes de cada usuari. En el cas de reformes o obres noves, l’estudi de feng shui és una variable que cal considerar per a la distribució i l’organització dels espais. Si conservem la distribució, ens centrarem en descriure les possibilitats intrínseques dels espais i les optimitzacions que es poden aconseguir mitjançant l’ús, la distribució dels mobles, el tipus d’il·luminació, les formes o el color.

Amb tot això comentat, introduïm el concepte de la bioconstrucció que engloba els estudis que hem comentat que caldria fer i va encara més lluny. Lligada de manera obligada a l’arquitectura sostenible, la bioconstrucció s’entén com a forma de construcció respectuosa amb els éssers vius i el medi ambient. És un tipus d’estil arquitectònic sostenible que té com a objectiu aconseguir la integració de l’edifici amb el seu entorn, minimitzant-ne l’impacte. Per dur a terme aquest tipus de construcció cal conèixer completament l’entorn natural i cultural on es construirà l’edifici. Només així serà possible aconseguir una adaptació al paisatge, a la societat i als costums locals. La bioconstrucció no és nova com a concepte. La construcció tradicional, anterior a la proliferació del formigó, ferro i acer, es feia de forma artesanal amb terra, pedra o fusta. Eren recer suficient per als seus llogaters i, de fet, moltes d’aquestes construccions les podem veure actualment en llogarets i pobles, algunes en bones condicions.

Si parlem de bioconstrucció, ens referim a una construcció que dona una resposta pràctica i ètica a les qüestions mediambientals, així com a l’impacte humà en el consum dels recursos naturals; que busca el menor impacte ambiental maximitzant la viabilitat del projecte financer de la construcció; i que se centra a minimitzar els possibles impactes de l’edifici en la salut i la qualitat de vida dels seus ocupants durant el seu ús i operació.

Per tant, cal apostar per l’arquitectura biosaludable, concepte que uneix l’arquitectura i les característiques de l’immoble amb el benestar i la salut de les persones que hi viuran. Hi ha elements que denoten aquest fet, alguns estan a primera vista i altres no. El més important per als experts és que la casa estigui lliure de radiacions, en ubicacions amb poc soroll i abundant llum natural. La disposició de les habitacions hi juga un paper molt important ja que en un projecte biosaludable s’organitzen en funció de l’orientació de l’habitatge i les hores de sol a l’estiu i a l’hivern. Igualment, els colors clars contribueixen a mantenir la calma i cal sempre intentar projectar espais tan oberts com sigui possible, per difuminar les barreres constructives entre les zones enjardinades i l’interior.

Però, tot això ve després del què hem dit, perquè el primer és determinar la necessitat de saber que realment volem una casa on viure-hi còmodes perquè, abans de construir-la, hem fet el corresponent estudi geobiològic. La geobiologia és necessària, útil per a les nostres vides i cal tenir-la molt en compte en els processos constructius. Fer un estudi geobiològic no ha de semblar-nos estrany en cap moment, tot el contrari. D’ell en dependrà en part el nostre futur i la nostra salut.

L’OPORTUNITAT EN LES COMUNITATS ENERGÈTIQUES

I com podem participar en una comunitat energètica? El primer que cal tenir present és que en l’actualitat la majoria de comunitats energètiques el que promocionen són installacions fotovoltaiques compartides. Consisteix en realitzar instal·lacions fotovoltaiques que comparteixen la seva energia més enllà del punt on físicament es connecta.

Això implica tenir coneixement de com s’han de realitzar les instal·lacions, com repartir l’energia, com realitzar la governança,… En tot això els col·legiats i col·legiades poden aportar una proposta de valor.

Per adquirir aquest coneixement el COAATT ha iniciat la seva participació en la Comunitat energètica del Polígon de Constantí on té una nau en propietat amb Correos com inquilí.

La Comunitat energètica de Constantí en la seva fase de pilot arrenca amb 13 cobertes de diferents empreses del polígon. La capacitat de generació és d’ aproximadament un 10% del consum elèctric del polígon.

Per a tirar endavant el projecte s’ha demanat una ajuda amb fons Next Generation. Però sense ella també resulta un projecte atractiu amb una rendibilitat raonable considerant que la vida de les instal·lacions és de 25 anys.

Transició energètica, emergència climàtica, empoderament de la ciutadania... són termes habituals que trobem en els mitjans de comunicació i en l’àmbit polític.

Però, en el dia a dia, els tècnics ens barallem amb projectes executius, certificats d’eficiència energètica, tramitacions de nous subministraments, permisos d’obres i un llarg etcètera de tasques. Per això acostumem a mirar amb recel els grans titulars dels mitjans de comunicació.

Una nova terminologia, les comunitats energètiques, està apareixent amb força en l’entorn energètic. Però, què són les comunitats energètiques i en què ens afectarà? Serà una oportunitat per a nosaltres o un mal de cap?

Resumint (i molt) el seu origen i amb un raonament tècnic el que trobem és el següent: Portem quasi dues dècades on, cada cop més ràpid, estem fent una transició des de sistemes energètics centralitzats (on el paper dels consumidors finals era un paper passiu) cap a una concepció descentralitzada. A les nostres cases i les nostres empreses podem generar la nostra energia i abastir de “combustible” els nostres vehicles.

La descentralització porta associada una dificultat de gestió tècnica i un nou potencial: El consum i la generació serà intermitent i podem tenir el govern sobre el mateix.

Aquest fet ja fa anys que es va constatar a nivell europeu i va portar a moure fitxa amb diferents directives que busquen que la ciutadania i les pimes passin a tenir un paper actiu en el mon energètic. D’aquest embrió neixen les iniciatives conegudes com comunitats energètiques que promouen accions com l’autoconsum compartit o cooperatives de carsharing elèctric.

Però per a dur a terme aquest tipus d’iniciatives, a més de la voluntat política, empresarial o ciutadana cal un lideratge tècnic clar. I és aquí on els professionals tenim un repte i una oportunitat.

La comunitat energètica requereix de serveis tècnics en la seva constitució, en l’execució i en l’operació i manteniment. Des del Col·legi es tindrà una visió de primera mà que podrà transmetre als seus membres de manera que puguin reproduir l’experiència, ja sigui en l’àmbit de polígons o en zones urbanes. Cal tenir present que pel compliment dels objectius del 2030 serà imprescindible l’impuls de comunitats energètiques i al ser aquestes d’àmbit local segurament acabarem tenint una comunitat energètica a cada polígon, a cada poble i a cada barri.

Cal que els tècnics acceptem aquest repte i el convertim en una oportunitat per a créixer professionalment i donar nous serveis als nostres clients.

HéCtor loriente Soci fundador de Cefiner i tècnic promotor de la comunitat energètica de Constantí