14 minute read

El 80% de les segones residencies de les comarques de Tarragona presenten problemes de manteniment

A la majoria de municipis costaners del litoral tarragoní, el nombre d’habitatges de segona residència suposa entre el 50% i el 70% del total de la població i molts d’ells, per antiguitat, necessiten reformes per reduir el consum energètic. En base a les dades de l’IDESCAT, més del 80% de les segones residències presenten problemes de manteniment i importants deficiències en matèria d’eficiència energètica.

Per això, des del COAATT es vol recordar que existeixen els fons europeus Next Generation i que són una oportunitat per resoldre aquest problema i que els propietaris dels habitatges i les comunitats de veïns s’hi poden acollir per aconseguir importants subvencions. El Programa 3, concretament, estableix ajudes econòmiques per a la millora de l’eficiència energètica si les actuacions previstes a fer milloren en un 30% la pròpia eficiència de l’immoble. Els interessats només s’han de posar en contacte amb un tècnic qualificat, com els arquitectes tècnics, per poder analitzar quines són les actuacions que es poden realitzar a tot el conjunt de l’edifici i aconseguir la millora.

Advertisement

La realitat és que les segones residències tenen un alt nivell d’ocupació durant els mesos d’estiu, i que moltes comunitats de propietaris d’aquests apartaments aprofiten per fer les reunions de comunitat. El problema és que la baixa ocupació i la manca d’interès o complicació dels propietaris en fer millores per la seva curta estada, fa que sovint aquests edificis no es millorin i desenvolupin lesions importants a l’estructura o a les instal·lacions. A això s’hi ha de sumar que l’Administració exclou normalment les segones residències de les campanyes anuals d’ajuts a la rehabilitació.

Si ens centrem en els principals municipis de la Costa Daurada, a Roda de Berà el 70% dels edificis existents són de segona residència, a Salou, Calafell o Cunit suposen més del 60%; i a altres localitats com Altafulla, Torredembarra, Cambrils, el Vendrell o Vila-seca, la xifra és superior al 50% i en alguns casos arriba quasi al 60%.

Molts propietaris d’aquests pisos es plantegen fer millores per reduir el consum a l’hora de climatitzar l’espai on viuran l’època més calorosa de l’any i on l’aire condicionat ha passat a ser imprescindible per poder gaudir de les vacances.

El problema és que el cost que suposa aquesta actuació els frena i molts pensen que, pel fet de no ser domicili habitual, no poden accedir a les subvencions. Des del COAATT matisem que sí es poden demanar aquestes ajudes però que, per aconseguir-les, sempre és millor actuar de manera conjunta tots els veïns que viuen en un bloc per a demanar la subvenció per a tot l’edifici.

Les opcions o motius per demanar les subvencions són variades: millorant l’aïllament de façanes o cobertes, actuant sobre els buits com ara les finestres; canviant els ponts tèrmics o punts per on es filtra la calor, com ara els contorns de les finestres; tractant les instal·lacions i incorporant energia renovable, per exemple amb plaques solars; o fins i tot posant tendals per evitar la incidència solar.

Des del Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació recordem que la societat disposa del portal www.obresambgarantia.com on els particulars i les comunitats poden sol·licitar assessorament tècnic, la gestió de tràmits administratius o ajudes; a més de pressupostos per a les obres a realitzar.

La rehabilitación energética.

Tras la publicación de las ayudas europeas generadas por los fondos Next Generation, la rehabilitación energética de edificios existentes es una práctica cada vez más común en muchos países de nuestro entorno, convirtiéndose en unas de las principales intervenciones en nuestra comunidad autónoma, que debe ser aprovechada para que los arquitectos técnicos se conviertan en los “técnicos de cabecera” de la comunidad de propietarios.

Con el fin de reducir el consumo de energía de los edificios y mejorar su eficiencia energética, el cambio de los elementos que conforman el hueco (vidrios, carpintería, capialzado) se ha convertido como veremos a continuación en una de las medidas más efectivas de la rehabilitación energética, ya que puede reducir significativamente la demanda de energía de los edificios y, por lo tanto, incrementar el ahorro energético con el objetivo de acercarnos a los requisitos dispuestos por Europa.

En consecuencia, con lo expuesto, en este artículo se van a dar respuestas a las preguntas más habituales a las que nos enfrentamos los profesionales que nos dedicamos a la rehabilitación, cada vez más demandados para cualquier tipo de intervención en el edificio existente, tanto para las que reforman más del 25% de la envolvente como para las que intervienen en un porcentaje menor.

¿Qué significa la rehabilitación energética?

La rehabilitación energética implica un conjunto de medidas que tienen como objetivo disminuir el consumo energético de los edificios existentes. Entre estas medidas se incluyen la mejora de la envolvente térmica del edificio (fachadas, cubiertas, cerramientos, etc.), la instalación de equipos y sistemas más eficientes (calefacción, aire acondicionado, iluminación, etc.) y la optimización de los sistemas de control y gestión energética. De todos los cambios descritos con anterioridad, la sustitución de los elementos que conforman el hueco es una de las medidas más habituales e importantes que se pueden realizar en nuestra zona climática ya que reduce significativamente las tres formas de transmisión de calor.

¿Cómo se actúa contra la transmisión de calor con el tratamiento del hueco?

Para responder a esta cuestión debemos tener claro entre otros los conceptos calor y temperatura. Para la intervención en edificios existentes es fundamental distinguirlos; siendo la temperatura una magnitud física que se refiere a la sensación de frío o calor al tocar los elementos que conforman el hueco y el calor una transferencia de energía de una parte a otra de un cuerpo, o entre diferentes cuerpos, producida por una diferencia de temperatura.

Cuando dos cuerpos tienen distintas temperaturas y se ponen en contacto entre sí, se produce una transferencia de calor desde el cuerpo de mayor temperatura al de menor temperatura, esta transferencia de calor se puede realizar por tres mecanismos físicos distintos, sobre los que debemos de actuar cuando intervenimos en los ele- un arquitecto técnico genera un mayor ahorro económico. mentos que encontramos descritos en los huecos del inmueble en rehabilitación, siendo en estos elementos donde la intervención se hace más notoria y donde la actuación en la que interviene

La conducción. Consiste en la transferencia de calor entre dos puntos de un cuerpo que se encuentran a diferente temperatura sin que se produzca transferencia de materia entre ellos. Para evitar esta transferencia de calor, en función de la zona climática los elementos que conforman el hueco deben tener en su conjunto un valor de transmitancia energética menor al indicado en la tabla 3.1.1.a del DB HE 1 que se muestra a continuación.

En el caso de que el hueco forme parte del escaparate de una unidad de uso con actividad comercial este valor se podrá incrementar en un 50 %, dato este que permite disminuir el coste de rehabilitación en estas unidades de uso. que deben, por tanto, proyectarse adecuadamente y estudiarse desde el origen, siendo el arquitecto técnico el profesional necesario para llevar a cabo este análisis. elementos que conforman el hueco no superarán el valor límite de la tabla 3.1.3.a-HE1.

Es importante indicar que el mayor cambio de exigencia se ha introducido en el hueco, por lo que el valor de transmitancia térmica Ulim se ha convertido en el valor de referencia en el control de recepción del producto.

· La radiación, se define como el calor emitido por un cuerpo debido a su temperatura, en este caso no existe contacto entre los cuerpos, ni fluidos intermedios que transporten el calor. Simplemente por existir un cuerpo A (sólido o líquido) a una temperatura mayor (carpintería, capialzado…) que un cuerpo B existirá una transferencia de calor por radiación de A a B (recinto interior), siendo esta la transferencia de calor a evitar mediante la disposición de elementos que generen sombra en el hueco.

Para conseguir la exigencia indicada en la tabla 3.1.2 del DB HE1, que exige un valor inferior a 2.00 Kwh/ m2mes, que se muestra a continuación, se deberá intervenir en los huecos en la rehabilitación de los edificios.

La convección, se vincula a la propagación del calor en el aire. Se trata de un sistema de transferencia que lleva la energía térmica de una zona a otra. Puede ser natural, producida solo por las diferencias de densidades de la materia; o forzada, cuando la materia es obligada a moverse de un lugar a otro, lo que ocurre cuando el aire pasa a través de los elementos que conforman el hueco.

Las soluciones constructivas y condiciones de ejecución de los elementos de la envolvente térmica asegurarán una adecuada estanqueidad al aire, que garantiza el ahorro tras la rehabilitación del edificio. Particularmente, se cuidarán los encuentros entre huecos y opacos, puntos de paso a través de la envolvente térmica y puertas de paso a espacios no acondicionados con el objeto de evitar estas pérdidas.

Como se puede apreciar el cambio en la exigencia al hueco es importante ya que en las zonas climáticas correspondiente a la provincia de Tarragona hemos pasado de la exigencia de permeabilidad al aire en zonas climáticas B de 50 m3/h m2 a 27 m3/h m2, y en la zonas climáticas C y D de 27 m3/hm2 a 9 m3/h m2

¿Cómo afectan los cambios normativos al control de recepción de los productos que conforman el hueco?

Todo lo indicado con anterioridad hace que la figura del arquitecto técnico sea de vital importancia en cualquier intervención en edificios existentes, por pequeña que sea. La rehabilitación energética, cada vez más compleja, necesita la intervención técnica tanto en la redacción del proyecto/memoria para la prescripción de los productos a disponer como en la dirección de ejecución de obra, que se convierte en una acción necesaria para garantizar la consecución de las ayudas.

Los cambios en las exigencias normativas obligan a recepcionar carpinterías (perfiles/vidrios) y capialzados con unas exigencias de U lim [W/m²K], q sol;jul,lim [kWh/m ²·mes] y Q100, lim [m 3 /h·m 2 ] mayores, difíciles de conseguir en las prescripciones del Catalogo de Elemento Constructivo, que obligan al arquitecto técnico a tener que advertir estos datos en las fichas de productos.

Este parámetro de control solar cuantifica una prestación del edificio que consiste en su capacidad para bloquear la radiación solar y presupone la activación completa de los dispositivos de sombra móviles. Sin embargo, debe tenerse en cuenta que para el cálculo del consumo energético del edificio, el valor efectivo del control solar, dependerá en menor medida de la eficacia de las protecciones solares móviles, debido al régimen efectivo de activación y desactivación de las mismas, y más del resto de elementos que intervienen en el control solar (sombras fijas, características de los huecos, etc.),

Para evitar estas pérdidas, en las intervenciones en los edificios se deberá garantizar la permeabilidad al aire (Q100) de los huecos que pertenezcan a la envolvente térmica, para ello el valor de Q100 de los

José MoriAnA periCet Arquitecte. Director tècnic de Cemosa. Professor especialista en rehabilitació energètica.

NUA ARQUITECTURES, LA RECOMPENSA A LA FEINA BEN FETA

A la societat actual, altament competitiva, no és fàcil destacar i arribar a fer-ho comporta constància en una feina d’excellència i exercida amb professionalitat. L’estudi NUA arquitectures, amb seu a la ciutat de Tarragona, ha guanyat el premi Europe 40 under 40 que reconeix la vàlua dels millors arquitectes europeus.

La Maria Rius, el Ferran Tiñena i l’Arnau Tiñena, els tres socis de l’estudi, van iniciar aquest projecte conjunt ara fa deu anys, després de formar-se abans en urbanisme, disseny gràfic i restauració de monuments entre altres. La feina constant, amb projectes molt innovadors i arriscats, els ha portat a rebre aquest guardó que és un premi, també, per a tot l’equip de collaboradors que tenen. Entre ells, l’arquitecte tècnic Sergi Capdevila, col·legiat al COAATT, que ens ha fet de pont per possibilitar aquesta entrevista amb els integrants de NUA. Amb ells parlem del guardó rebut però també de la trajectòria feta fins ara.

contemporanis a través d’intervencions que tenen com a objectiu principal millorar la vida de les persones.

La notícia la vàrem entomar amb un gran somriure.

El premi arriba en un moment dolç per NUA. Enguany fa 10 anys que vàreu fundar l’estudi. Quin balanç en feu d’aquesta dècada, de la trajectòria feta?

Què us suposa rebre aquest reconeixement del Europe 40 under 40?

Il·lusió, alegria i satisfacció per la feina feta durant aquests primers 10 anys, i un bon record per totes les persones que han compartit experiències en els diversos projectes amb nosaltres, des dels companys d’estudi fins als clients, promotors, arquitectes tècnics, constructors, instal·ladors, serrallers, fusters, fotògrafs, etc. Amb un especial agraïment a tots aquells que en algun moment han confiat en nosaltres.

Quins motius us han donat els seus responsables per atorgar-vos aquest premi i què en penseu? Com vàreu pair la notícia?

Suposem que els hi ha interessat l’enfoc sobre com pensem i projectem arquitectura, i també les millores en els edificis, el teixit urbà i la ciutat. Sobretot l’atenció als projectes des d’una visió multiescalar, que engloba des de l’urbanisme al detall, el disseny a totes les escales mitjançant estratègies sensibles amb la memòria dels llocs i el medi ambient. Projectes on busquem donar respostes als canvis socials i culturals de les ciutats i els territoris

Una dècada de molt esforç, molta dedicació i energia vital, perseverança dia a dia d’una feina i un món dur i exigent. Dècada on hem tingut la sort de poder viure intensament la nostra feina, on hem viatjat i conegut molts professionals i referents, on ens han invitat a donar conferències a diferents llocs, on hem acompanyat als alumnes impartint classes a diverses universitats, hem pogut desenvolupar investigacions personals, escriure articles, fins hi tot ens acaben de publicar un llibre. Una dècada molt intensa on han passat moltíssimes coses.

Vàrem començar al menjador de casa a Tarragona, on teníem 4 cavallets i una taula, i vam convertir una casa en un estudi-taller on es dormia i treballava. Separats, ja que no tots vivíem a Tarragona, compaginant-ho amb altres feines, treballant moltíssimes hores, NUA era feina, hobbie, vida... era quasi tot. Diuen que els inicis sempre són durs, en el nostre cas es va sumar que just estàvem en una crisi, era el 2013, i no hi havia gens de feina, no teníem contactes professionals ni personals que ens poguessin donar alguna cosa a fer, i havíem de començar totalment de 0, no ens coneixia ningú. La situació era crítica però teníem molta il·lusió, convenciment i ganes de tirar endavant el projecte de NUA.

Els primers anys van ser molt durs, i vàrem fer molts sacrificis personals. A poc a poc es va anar assentant el projecte i l’any 2016 vàrem obrir l’estudi, i vam desocupar el menjador, i la casa per extensió. Per a nosaltres va ser un moment d’assentar el projecte i començar a plantejar el futur de NUA des d’una òptica més estructurada i professionalitzada.

Imatge de l’actuació realitzada a Mas Nil, a Tarragona

Com recordeu els vostres inicis?

Va ser en un pis del carrer Portalet, oi? Expliqueu-nos-ho.

La gent s’imagina a un arquitecte com una persona tancada en un despatx, fent càlculs i números. Però vosaltres opteu per conèixer a fons els espais que haureu de reformar o iniciar de nou. Quin mètode de treball us caracteritza?

Nosaltres primer escoltem als clients i als futurs habitants dels nostres projectes, els quals hem de conèixer en pro- funditat per poder projectar espais que estiguin adaptats a les seves necessitats i somnis. A la vegada ens desplacem diverses vegades, en diferents moments, als espais o paisatges (rurals o urbans), els que sempre diem que són els altres clients, on hem d’intervenir per escoltar-los també a ells, conèixer-los, sentir-los, captar el color de la llum, els vents dominants, les olors, l’horitzó, etc. Amb tota aquesta informació, tant analítica com sensorial, comencem a treballar a l’estudi, estudiant la història, el territori o el clima des d’un punt de vista més teòric i comencem a projectar. ens interessen els projectes experimentals, on no hi hagi apriorismes formals o espacials, i on els promotors vulguin treballar amb nosaltres amb ganes de divertir-se i d’arribar a resultats especials i concrets, investigar altres maneres de viure. És molt més esforç i molta més intensitat i diversió per a nosaltres, però aporta una altra cosa als habitants, o als nostres clients, al mateix preu. Vosaltres aposteu molt per la rehabilitació que ha estat, sortosament, la qui ha salvat en part al sector de la construcció aquests darrers anys. Per què feu aquesta aposta? sorar, mediar entre els diferents agents i trobar sortides viables a aquestes situacions que perjudiquen greument el teixit social i construït de les nostres ciutats. És important actuar des dels diferents fronts urgentment, tenim gran part dels pobles i ciutats buits, amb molta gent que no pot o no sap on viure.

Projectem pensant amb el temps i la història davant, com una presència i permanència que determina i caracteritza el lloc, incorporant sempre el disseny passiu com a adaptació als factors climàtics, valorant molt la integració total del projecte en l’entorn, com una peça més en continuïtat amb el context, també des del punt de vista material, on busquem treballar amb materials naturals i locals, per reduir la petjada energètica dels processos. És un procés interactiu d’anada i tornada, molt lent, on vas millorant i completant el disseny fins a intentar arribar a diferents equilibris i solucions que facin viable econòmica i constructivament el projecte i aportin harmonia, confort i alegria als espais, tant interiors com exteriors.

Per a nosaltres, a nivell de projecte, no hi ha diferència entre la rehabilitació i la construcció nova, ja que entenem que sempre actuem sobre una preexistència que s’ha de respectar, ja sigui natural o construïda, i ho treballem amb la mateixa il·lusió i energia. Tot i això, si que entenem que en un moment de sensibilitat ecològica com l’actual, el primer que hem de fer com a societat, i també promoure com a gremi, és rehabilitar i restaurar el parc construït que tenim. En un sentit abstracte, no té sentit construir de nou quan tens edificis construïts buits pendents de ser habitats.

En relació als projectes de NUA, el fet que haguem afrontat moltes rehabilitacions no és una decisió o aposta nostra, sinó més bé un tema contextual, del moment que ens ha tocat viure i desenvolupar la nostra vida laboral. No hem pogut escollir, tot i que ho gaudim molt. Com creieu que es pot animar als propietaris dels habitatges tancats a optar per la rehabilitació i posar aquests pisos i cases al mercat immobiliari?

Molt sovint, els arquitectes treballeu colze a colze amb els arquitectes tècnics. Quina relació establiu ambdós professionals en un projecte? Quines són les vostres experiències amb ells?

Nosaltres pensem des del primer dia en el fet de projectar com un sistema obert, on tots els professionals que intervenim en el procés formen part del mateix equip i col·laborem conjuntament per assolir el mateix fi, dissenyar el millor projecte possible, incorporant totes les sensibilitats i coneixements.

Les nostres experiències són en la majoria de casos molt positives, ja que la majoria de gent amb la que treballem també vol treballar amb nosaltres. Quin paper creieu que tenen els arquitectes tècnics en l’àmbit de la construcció? Quin rol creieu que juguen i/o haurien de jugar?

Una altra de les moltes actuacions arquitectòniques realitzades per l’estudi NUA

Us ha arribat ja aquell projecte que voldríeu fer, del qual heu parlat algun cop? Quin voldríeu fer que no hagueu fet?

No ens ha interessat mai especialitzar-nos en res i començar a repetir solucions. Ens interessa investigar programes i necessitats noves, diferents llocs, territoris i històries, de manera que entenem que sempre tindrem un projecte pendent per fer i que ens estarà esperant. Sobretot

Potser defugint de la idea de mercat immobiliari i pensant en parc immobiliari. No tot és compra-venda o lloguer, dues opcions que segons les circumstancies poden no interessar. Tenir habitatges tancats sempre és una pèrdua, social i econòmica. Hi ha altres opcions vàlides que poden aportar beneficis tant als propietaris com als nous habitants i que socialment també són molt beneficioses. Parlem per exemple de la masoveria urbana o els habitatges cooperatius en cessió d’ús, que són alternatives que poden permetre activar habitatges tancats, i promoure altres maneres d’habitar.

Creiem que també és feina de l’administració i òrgans públics ajudar, asses-

Creiem que són molt necessaris en molts àmbits, des del coneixement constructiu i dels materials, al control de qualitat del procés. La definició conjunta del projecte amb arquitectes tècnics/ques ens aporta una mirada experimentada més centrada en aspectes constructius i materials que ens ajuda a millorar en la definició global de projecte i a millorar el seu control d’execució, corresponsabilitzar-nos i acompanyant-nos en els diferents moments del procés. Ara, a NUA, teniu sobre la taula diversos projectes. En què esteu treballant exactament?

Actualment sobre la taula tenim diversos projectes en diferents fases d’execució, públics i privats, d’obra nova i rehabilitació, alguns en fase d’avant projecte i d’altres en fase d’obra, però també d’altres acabats en fase de publicació i difusió. Ens agrada i ens diverteix tenir projectes de tot tipus a la vegada.

A dia d’avui estem treballant en diversos habitatges unifamiliars i plurifamiliars, edificis d’oficines, projectes patrimonials, un parell d’equipaments, projectes d’espai públic, d’arquitectura efímera i exposicions... una mica de tot.

Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat