4 minute read

Cent anys de la descoberta d’una joia arqueològica encara viva

La ciutat de Tarragona és una font inesgotable de riquesa patrimonial, històrica i arqueològica. A cada pas que donem hi ha, sota els nostres peus, una part del llegat d’allò que va ser segles enrere, en èpoques sempre importants i en alguns casos molt rellevants. La descoberta de part d’aquest llegat, que posteriorment ha aflorat a peu de carrer, ha permès mostrar l’esplendor d’aquesta urbs.

Ara fa 100 anys, al juliol de 1923, s’iniciaven els treballs de construcció de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, la popular Tabacalera, i en aquell procés es va posar al descobert un dels espais arqueològics més emblemàtics de la ciutat, la Necròpolis Paleocristiana. Hi havia un cert coneixement que en aquella zona s’hi podien localitzar restes romanes i això, en aquella època, va aixecar una certa expectació.

Advertisement

Feta la troballa, inicialment van ser els enginyers de la Fàbrica de Tàbacs els qui van coordinar les excavacions, comprovant la rellevància de les restes que anaven apareixent i veient la dimensió de la descoberta. Amb el pas del temps, s’hi han documentat 2.051 tombes i se sap, per exemple, que en una d’elles van ser-hi les restes dels màrtirs Fructuós, Eulogi i Auguri.

La Necròpolis Paleocristiana, l’àrea funerària tardoromana a cel obert més important de l’Occident romà, és un dels elements que forma part de la llista que la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat l’any 2000. Enguany, en el marc del centenari de la seva descoberta, des del Museu

Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) que és qui gestiona aquest espai monumental, s’han preparat activitats ben diverses.

La dramatització de textos clàssics llatins i un tast d’aliments dels banquets dels ritus funeraris, una exposició fotogràfica als jardins de la Necròpolis; o activitats de reconstrucció històrica a càrrec de Thaleia i de l’Associació Cultural Sant Fructuós, són algunes d’aquestes accions de la celebració. Per parlar sobre aquest centenari i la importància de la Necròpolis com a Espai Singular, conversem amb Mònica Borrell, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Mònica Borrell. Directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

arqueològic del Francolí i alhora el valor patrimonial de la intervenció i de la construcció del museu, inaugurat el 1930. De tant en tant ens calen aquestes celebracions per cridar l’atenció i posar de relleu un patrimoni com aquest entre la ciutadania.

Fent una mirada enrere, què va suposar ara fa un segle la descoberta d’aquest monument i espai?

conscient de la rellevància que té la Necròpolis a nivell històric i patrimonial? Sap la majoria de gent la joia que té a quatre passos de casa?

Quina significació té aquest centenari de la Necròpolis pel conjunt de la ciutat i en l’àmbit de la història?

Aquest centenari ens ajuda a recordar el valor patrimonial del conjunt

La Necròpolis té una importància en molts nivells. D’una banda, la descoberta de tot un sector de la Tàrraco suburbana, més enllà del recinte emmurallat, que amb l’avanç de la recerca hem pogut conèixer millor. La troballa en sí de l’àrea cementirial i la zona de culte cristià. La recuperació d’una extraordinària col·lecció, entre la que destaca l’epigràfica, però que també ens ha proporcionat peces tan emblemàtiques com la Nina d’Ivori. I evidentment, el llegat del museu i la preservació de l’entorn. La ciutat, en conjunt, és realment

A Tarragona el patrimoni és molt present en el dia a dia i té una centralitat especialment significativa per a bona part de la ciutadania. Perquè tinguem consciència d’aquesta singularitat i rellevància hem de tenir cura del patrimoni, invertir en la seva conservació i coneixement i sobretot fer-ne partícips la gent. Quin són els principals valors que cal conservar-ne de la Necròpolis i com es pot potenciar de cara al futur?

Ara fa poc vam fer una jornada en què traslladàvem aquesta pregunta a un seguit d’investigadors i gestors vinculats al patrimoni i es va posar de relleu aquestes múltiples dimensions de la Necròpolis: el fet que haguem conservat un museu i un conjunt testimoni de la museografia dels anys 30; el potencial per poder explicar la història de Tàrraco dels suburbis fomentant un discurs més ampli, vinculat al barri del Port, la zona del Parc Central i les àrees arqueològiques del conegut com a PERI 2; el potencial per buscar nous discursos, noves temàtiques i nous recursos per apropar la història a la gent.

S’ha anunciat ja que hi ha un projecte per a la rehabilitació integral del conjunt de la Necròpolis. Què contempla aquest? Què està previst fer-hi?

La situació de la Necròpolis exigia una intervenció global, que és el que estem encarant actualment, que ha de contemplar la restauració dels elements patrimonials adequant-los a les necessitat de visita actuals (discursos, recursos, accessibilitat...) seguint criteris de sostenibilitat, tal com exigeixen els fons europeus i el context en què es trobem actualment. La rehabilitació ha de contemplar la restauració dels edifi- cis (museu i coberta del jaciment especialment), la reordenació d’accessos i jardins, i la protecció de la col·lecció i del jaciment. Estem parlant les diferents àrees de la Generalitat i el Ministerio de Cultura amb l’Ajuntament perquè som conscients que el projecte s’ha de sumar a la potenciació de la zona i del conjunt del patrimoni de la ciutat. Tenim molt identificades les necessitats, i la redacció del projecte executiu ens permetrà fixar l’abast de la intervenció. Imagino que, com quasi sempre, serà complicat actuar sobre un espai que és inclòs a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. Això endarrerirà els temps de la feina?

El finançament del projecte prové de fons Next Generation, que no només tenen un calendari molt estricte —la feina ha d’estar efectivament executada el 30 de juny de 2026—, sinó que també tenen una tramitació i criteris d’inversió molt acotats. I, efectivament, intervenim en un BCIN. En la planificació dels treballs s’han de tenir en compte els requeriments que això comporta i la previsió de tramitació de llicències i de la Comissió de Patrimoni, per exemple. Tots aquests són terminis que sempre hem de tenir en compte, afegits als temps efectius de redacció de projectes i d’execució d’obres.

Es parlava d’una inversió de 7 milions d’euros, l’inici de les obres per l’any 2024 i la finalització per al 2026. Es mantenen aquests terminis i la xifra pressupostada?

No ens movem un pam d’aquests paràmetres.

Per a celebrar aquest aniversari tan especial, s’ha creat un calendari d’activitats obertes a tot el públic però també per als experts en patrimoni, arqueologia i altres camps de treball en l’àmbit de la història. Què s’ha fet i què queda per fer principalment?

La Necròpolis té una activitat habitual, tant per als centres educatius com per al públic en general, inserida en el marc general del MNAT i que enguany s’ha potenciat. Jo destacaria la programació feta amb Tàrraco Viva, que va incloure nous espectacles de recreació i una exposició fotogràfica in situ, que ara a l’estiu i a la tardor continua amb la col·laboració d’altres equipaments com la Biblioteca de Tarragona. Encara tenim uns mesos per endavant per gaudir d’aquestes activitats especials.