Tag 88 · 3r quadrimestre 2020

Page 1

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

3r quadrimestre 2020 Any XXV núm 88 Preu: 3 €

Especial Covid-19: diagnosi del sector i perspectives de futur en temps incerts Dades de síntesi: un primer semestre complicat però amb pujada d’habitatges nous L’hotel Imperial Tarraco recupera el seu esplendor després d’una àmplia reforma Edificis singulars: la història d’un hotel ple de secrets al cor del Priorat Tarragona suma al seu patrimoni un refugi antiaeri descobert sota el Museu Bíblic


SEU COL·LEGIAL Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Josep Anguera, Ramón Rebollo i Meritxell Gispert visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis i lloguer d’espais Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·le gi d ’Ap a re lla d ors, Arqui te cte s Tè cni cs i Engi ny e rs d ’Ed i fi caci ó d e Ta rra gona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Patrocini i Publicitat COAATT · Tel. 977.212.799 (ext. 5) Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, COMUNICACIÓ I PUBLICITAT Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramón Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORIA JURÍDICA I RC Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Jordi Roig Rodamilans Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marià Montoro Perelló Pere Vinaixa Clariana Júlia Oriol Pasano Marc Anglès Pascual Iván Fernández Pino junta@apatgn.org


Tag

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Fotografia de portada: Obres a l’hotel Imperial Tarraco

n ESPECIAL COVID (Pàgs. 4-11) Adolf Quetcuti (president del COAATT). El coronavirus truca a la porta. Informe: previsions i futur del sector a Europa, Espanya i Tarragona després de la pandèmia n GABINET TÈCNIC (Pàgs. 12-15) Dades de síntesi. Gener-juliol 2020 n OBRES AMB GARANTIA (Pàgs. 16-17) El manteniment de les segones residències n REHABILITACIÓ (Pàgs. 18-20) La nova vida de l’Hotel Imperial Tarraco: una reforma que li retorna l’esplendor n ANIVERSARI COAATT (Pàgs. 21-22) El COAATT celebra vuitanta anys amb el repte de seguir renovant-se i donant suport als col·legiats i col·legiades n EMPRESA (Pàgs. 23-24) El primer Clúster de Seguridad Contra Incendios n Habitatge (Pàgs. 25-26) Visions de l’habitatge a debat i recerca de solucions: del mercat al sensellarisme n PROFESSIÓ (Pàg. 27) Totes les possibilitats del Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació n EDIFICIS SINGULARS (Pàgs. 28-29) Els secrets amagats d’una casa del Priorat convertida en hotel n FUNDACIÓ COAATT (Pàgs. 31-32) Accessibilitat documental: Fent accessibles els nostres documents n L’ENTREVISTA (Pàgs. 33-34) Andreu Muñoz i Josep Maria Macias n PATRIMONI (Pàg. 35) Patrimoni de ciutats que viuen del seu llegat

Editorial

La nova normalitat: confiança i complicitat

P

oc ens podíem pensar, mesos enrere quan parlàvem de la lenta recuperació del nostre sector i de les possibilitats que s’albiraven per projectar-lo més enllà, que arribaríem a la situació actual generada pel Covid-19. Els primers indicis de contagis, els casos inicials, l’agreujament, la declaració de pandèmia, el decret d’estat d’alarma, el confinament, la paralització de totes les activitats i la que s’ha anomenat “nova normalitat” han capgirat el món que coneixíem obligant-nos a reinventar-nos. Han estat mesos intensos, durs i caòtics perquè aquesta nova normalitat ve generada d’una situació desconeguda que tampoc permet apaivagar cada element nou amb experiències anteriors. Tot ens és nou i, en global, tot ens afecta malgrat haguem de buscar la part positiva. Durant aquest temps de confinament, el nostre Col·legi ha estat al costat dels seus col·legiats i col·legiades, aportant el què hem pogut, traduït en la suspensió de les quotes els dos primers mesos de confinament, i en allò què hem sabut fer: oferir mulitud de cursos gratuïts, prestar assessorament en tot moment davant els canvis en l’afectació de les obres en curs i sobre el visat d’obres, i obrint el portal d’Obres amb Garantia per assessorar davant aquest panorama de crisi, confusió i desorientació. Hem estat capaços de transmetre a la societat que òrgans col· legials com el nostre sempre tenen raó de ser però especialment quan arriben moments en què tota petita ajuda és gran. I també hem aconseguit, estem convençuts, possibilitar als membres del nostre col·lectiu totes les vies d’informació, aprenentatge i comunicació. Com sempre, ara toca mirar endavant tot i que l’escenari no sigui el millor i porti amb ell algunes incerteses. No sabem què ens portarà el futur més immediat però tenim clar que el sector de la construcció ha de superar, un cop més, aquesta situació de crisi fent un esforç conjunt gràcies a la feina de cadascun i cadascuna de vosaltres. Arriben temps de confiar els uns amb els altres, de treballar tots a una, de recuperar-nos. Igualment, ara toca demanar, més que mai, la complicitat a les administracions perquè treballin per sortir quan abans d’aquesta època d’incertesa i feblesa econòmica col·laborant amb el nostre sector. Els demanem, i exigim, que alleugereixin el sistema de treball per reduir la lentitud dels tràmits que paralitzen la concessió de llicències o les retarden eternament, que no aturin les obres, que ens escoltin, en definitiva, quan els proposem accions per a la millora del parc immobiliari que, en el fons, és aquella que fa grans i sostenibles a les ciutats i als pobles. És temps de tenir confiança i de rebre complicitats si volem sortir ben parats, com a societat i com a país, d’una situació que va arribar de cop i necessitem que marxi ràpid.

LA JUNTA DEL COAAT


Especial COVID

Adolf Quetcuti

(president del COAATT)

L’estat espanyol viu immers de nou en un moment molt delicat arran dels rebrots de coronavirus que neixen cada dia a diversos punts i, entre ells i de manera especial, a Catalunya. La situació no és tan complicada com el passat mes de març, quan la pandèmia va esclatar a tot el món i impactant molt especialment aquest país, però fa recordar moments que no volem que es repeteixin. El principal va ser la declaració d’estat d’alarma i el conseqüent confinament de tota la població i, per tant, de totes les activitats econòmiques i laborals. Com sempre, els sectors més tocats són aquells més productius i que donen feina a més persones. Entre ells, el de la construcció. El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona ha actuat en tot moment intentant ajudar als seus col·legiats i col·legiades posant al seu abast diverses mesures i beneficis. Per conèixer-les a fons, i saber com s’ha viscut la situació dels últims mesos, conversem amb el president del COAATT, Adolf Quetcuti.

El president del COAATT, a la seu del Col·legi

És innegable que el Covid-19 i el confinament, que ha comportat aquesta paralització temporal de quasi tots els sectors, ha afectat i molt a la construcció. Però, just abans que s’iniciés aquesta pandèmia, estàvem ja immersos en un procés de recuperació de la crisi anterior. Com va quedar aquest sector arran d’aquella crisi? El sector havia començat a funcionar amb una certa normalitat, molt centrat en el tema de la rehabilitació i amb inicis de recuperació en l’àmbit de l’obra nova, i els aparelladors tenien certa activitat gràcies a aquests dos elements. Amb l’arribada del Covid-19 tot això ha quedat destarotat perquè tot s’ha aturat, les empreses han tancat i el confinament ha portat de nou un retrocés en l’àmbit empresarial, industrial i econòmic. Ara mateix és complicat saber en quin punt del recorregut anterior estem. Com s’ha viscut de manera més concreta l’aparició del Covid-19 en aquest sector? Hi ha hagut moments realment complexes perquè, al ser una crisi sanitària derivada d’una pandèmia, la gent no

sabia com actuar o què fer. I, lògicament, aquesta crisi sanitària i els seus efectes han afectat al funcionament de les obres. Pensem que hi ha hagut moments en què els propis professionals no sabien com reaccionar davant dels temes de coordinació de seguretat i de salut laboral. Hi havia incertesa i dubtes fins que el govern central va aplicar l’estat d’alarma i a partir d’allí és quan es va saber com actuar. La incertesa, precisament, no ha ajudat massa a cap dels sectors productius. Hi ha qui ha acusat al govern central d’improvisar en la gestió del conflicte del Covid-19, de canviar de pauta constantment. No voldria estar a la pell dels governants en aquests casos. La situació era nova per a tothom, provocava canvis constants en els protocols i accions perquè calia actuar en funció dels esdeveniments, de la immediatesa. Es parlava dia a dia de nous morts, de més infectats, de notícies que a tots ens eren noves. Com afronta el col·lectiu aquesta nova crisi que va començar sent sanitària i que comença a ser econòmica?

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 4 ]

El col·legiat ha vist truncada la recuperació que s’estava començant a consolidar de forma suau però constant. Després de la davallada d’abril i maig, al juny es va redreçar i al mes de juliol ja s’han tornat a detectar valors de visats i registres equivalents i una mica superiors a l’any passat. L’afectació local del turisme en la inversió serà molt forta però si es fa com a altres territoris, aprofitar la baixada per preparar-se per nous reptes el proper any es pot convertir en una bona oportunitat. En breu es començaran a fer inversions i a disposar de diners per a la recuperació. Cal estar preparats i atents perquè el territori i el sector aprofitin aquesta oportunitat. No ha estat una crisi local en un territori sense desenvolupament. Ha estat i és una crisi global i estem en un territori amb diversificació i oportunitats que cal aprofitar. Creiem que quan acabi aquesta situació d’emergència es produirà un efecte rebot si som capaços d’aprofitar-ho. Som un territori potent. Hi ha sectors, com el de la restauració, la hoteleria i el turisme, que quedaran molt tocats arran d’aquesta crisi i que són un ve-


Especial COVID ritable motor econòmic del país. atès que també ho és el sector de la construcció, de quina forma creu que pot afectar o fins a quin punt? Vull ser positiu i pensar que això ha passat i que s’ha aturat tot, o sigui que el que està començat hauria de poder continuar. És difícil que havent estat aturats dos o tres mesos no se’n ressentim. Estic segur que es notarà però desitjo que, amb el que queda d’any i principis del proper any, hauríem de reprendre una certa normalitat. Tot dependrà de com funcionin els rebrots que hi ha ara, de si som capaços de posar-hi una mica de seny tothom. En època de confinament el COAATT ha pres diverses mesures per afavorir als seus col·legiats i dotar-los de serveis. Una d’elles, la primera, va ser la suspensió de les quotes col·legials. Vam suspendre dues de les quotes en el moment més complicat de la pandèmia, les de març i abril, perquè érem conscients que la situació era complicada. L’activitat va caure en picat i calia reaccionar donant, de la manera que podíem, un cop de mà. Per altra part, s’ha apostat per la formació online i gratuïta mentre durava el confinament. La gent no podia treballar en les condicions normals i tampoc podia formar-se de manera presencial. A través del nostre Col·legi i dels cursos que van posar a l’abast molts altres col·legis, vam possibilitar aquesta formació online als nostres col·legiats. Els darrers anys hem fet una aposta molt evident per la formació i teníem clar que calia mantenir-la en aquests moments. De fet, penso que la pandèmia ens ha portat coses que han vingut per quedar-se, o sigui que la formació online o fer una part de la jornada amb teletreball és possible que es mantinguin. Una altra aposta realitzada durant el confinament va passar per posar en marxa un servei gratuït d’assessorament i consultes tècniques al portal d’Obres amb Garantia. Per a la gent que té dubtes i especialment quan estàvem a la Fase 1 o Fase 2, aquest servei ha estat important. Hi havia molts bars, per exemple, que volien començar a obrir i necessitaven saber quines mesures calia aplicar, com havien de comptabilitzar les separaci-

La paralització de les obres durant el Covid ha estat un dels factors més greus en aquest període per a tot el sector

ons per garantir les distàncies de seguretat. Amb el servei d’assessorament, la intenció era solucionar aquests i molts altres dubtes. A més, aquest portal nascut a Tarragona l’any 2015 s’ha anat expandint i això ens fa estar molt orgullosos del funcionament. Va ser una eina creada al nostre territori en la que ja ha entrat Mallorca i Saragossa. La idea molt senzilla de captar el nou client que necessita reformes, informes o assessorament professional de proximitat, on un col·legi professional està darrera, és una gran garantia d’èxit i així ho han mostrat les implantacions a les dues ciutats esmentades on, amb recolzament governamental, està aconseguint molt bona entrada i la captació de feines, inclús en aquesta etapa, està essent molt interessant. De quina manera creu que ha afavorit tot aquest paquet de mesures realitzades pel COAATT al col·lectiu d’aparelladors que representa? Estic convençut que ens ha ajudat a tenir maneres diferents de treballar. La formació online acabarà sent un recurs, com ja ho és a nivell universitari, i els més joves s’hauran d’acostumar a formar-se de manera més virtual que no pas presencial. Per altra part, ens haurem d’acostumar a utilitzar l’administració de manera telemàtica i fer les gestions com les hem fet ara. Serà un canvi en positiu. Com afecta al necessari autofinançament del Col·legi la pandèmia i la crisi que aquesta comporta? El COAATT va fer un esforç enorme per adaptar-se a la nova realitat amb

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 5 ]

l’anterior crisi. Es va sanejar i rendibilitzar el seu patrimoni per a poder gaudir d’uns resultats positius l’any 2019 i això ens ha permès afrontar el 2020 sense disminuir serveis i facilitant o ajudant en alguns pagaments. Ara s’ha tornat al que s’anomena “nova normalitat” però amb certs problemes que afecten al sector de la construcció perquè alguns ajuntaments han decidir paralitzar les obres iniciades o retardar la concessió de llicències per, diuen, no perjudicar al turisme. Què en pensa d’aquest tema? No pot ser que l’administració paralitzi el funcionament del nostre sector que ja està prou paralitzat per la lentitud de la pròpia administració. Cal que facin un estudi acurat i seriós que permeti saber com ho ha de fer per concedir les llicències amb una certa rapidesa i no tardi quasi un any com en alguns casos d’alguns ajuntaments. S’han d’alleugerir els tràmits perquè l’administració està molt anquilosada. Hem enviat cartes a tots els ajuntaments demanant que es capgiri aquesta situació perquè estem convençuts que la convivència entre el turisme i certes obres és més que viable. Alguns d’aquests ajuntaments ja ens han contestat de manera favorable argumentant que no aturaran obres ni retardaran llicències. Ara, més que mai, toca que les administracions es posin al costat de tots els col·lectius i no els paralitzin. La construcció és un motor econòmic important. No està al 100% com ens agradaria a tots i per tant és important


Especial COVID que tingui el màxim suport perquè hi ha milers de persones que viuen d’ella. La construcció, és cert, no està al 100% però, quina és la situació real? Reitero que vull ser optimista i no pensar en la possibilitat que hi hagi un rebrot sever del Covid-19 que ens porti a un nou confinament i ens talli el creixement o la lenta recuperació que estem fent. Hem de facilitar, entre tots, que el funcionament del nostre sector sigui el més normal possible. De quina forma cal ajudar al sector de la construcció a partir d’ara? El tema primordial és aconseguir que les llicències es concedeixin de manera immediata o quasi immediata. Cal una agilització per garantir més activitat en la rehabilitació i l’obra nova, amb tràmits més ràpids i menys lentitud burocràtica. En segon lloc, vull pensar que totes aquestes ajudes econòmiques que han arribat des d’Europa ajudaran a que les empreses constructores i les promocions que es puguin proposar, tinguin facilitat

Moment de la conversa mantinguda entre el periodista Òscar Ramírez Dolcet i el president del COAATT, Adolf Quetcuti

en obtenir els recursos que convenen per poder tirar endavant les obres. La pandèmia del Covid-19 ha arribat tot just l’any del 80è aniversari del COAATT. Com s’afronta aquest aniversari?

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 6 ]

Els 80 anys ens agrada complir-los però ara mateix només desitgem que el tema del Covid no afecti més al nostre col·lectiu, que el sector es recuperi com més aviat millor i que tots sortim enfortits d’aquesta època gens fàcil.


Especial COVID

El coronavirus truca a la porta Els darrers mesos han estat complicats per a tothom però com sempre hi ha sectors que han patit més que altres i, de la mateixa manera, persones que ho han passat més malament per la seva situació. Curiosament, l’habitatge de cada persona ha estat aquella mena de refugi, fortalesa o presó —sempre depenent de la lectura personal de cadascú— on ens ha tocat viure. En aquest període de convivència s’han demostrat moltes coses: la capacitat d’estar sota les mateixes parets tantes hores i tantes setmanes, la realitat de les ciutats versus els pobles més petits, la necessitat de tenir espais oxigenats i assolellats, la importància d’estar de lloguer o viure en un espai de propietat, de tenir-lo pagat o estar encara pagant la hipoteca com la majoria. En definitiva, el marc i el paisatge de cada persona ha canviat de cop, per obligació sanitària i sense instruccions prèvies de com afrontar aquesta pandèmia, confinament i reobertura del món. Era urgent respondre certes preguntes i fer una lectura acurada del moment, de manera que hem demanat que ens digui la seva tot un expert en habitatge. El següent article, titulat “El coronavirus truca a la porta” és del Sergio Nasarre Aznar, catedràtic de Dret civil i Director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili. L’autor de l’article, el catedràtic Sergio Nasarre

Quan truquen a la porta de casa nostra preguntem “qui hi ha?”; i, depenent de la resposta, obrim o no, i sabem, depèn de qui sigui, si es quedarà una estona, uns dies o uns anys amb nosaltres. Però des del març de 2020, el coronavirus ha traspassat el llindar de les nostres llars sense preguntar i sense dir-nos quan de temps es quedarà i si mai tornarà. Un mal convidat que, segons l’INE, l’Institut Carlos III i El País s’ha endut la vida de més de 44.000 persones al nostre país, la majoria gent gran, després d’una de les pitjors gestions de la pandèmia a nivell mundial, segons la Universitat de Cambridge. Lluny d’arronsar-nos, ens sorprèn de nou el que alguns qualifiquen com a “afany de superació” i d’altres de “temeritat” que caracteritza l’espècie humana; el que l’ha convertit en l’amo de la Terra. I amb les calors de l’estiu, la gent torna a viatjar, va a la platja i, com ha guanyat el lobby de l’oci nocturn, van a les sales de festes, i els bars i els restaurants han ocupat carrers sencers de les nostres ciutats, al·legant temes d’aforament, què malament va el negoci, etc. Els joves diuen que no se’ls criminalitzi, alguns coaches que això és una nova oportunitat per a reinventar-se, Mr. Wonderful segueix dient a les tasses que el món és meravellós (i la gent segueix comprant-les pensant que és veritat o fen-t’ho veure) i alguns, pocs, possiblement pares i mares, se’n recorden de què o es tanquen el bars o haurem de tornar a tancar les escoles. Ai, panem et

circensis, res de nou sota l’inclement sol del nostre estiu mediterrani. L’habitatge es va convertir en la primera barrera de defensa contra el coronavirus durant la pandèmia. Però només per als que en disposem, doncs vam tenir un lloc on passar el confinament forçós durant l’estat d’alarma. A les persones sense sostre se’ls van procurar refugis improvisats, col·locant llits on hi havia pilotes de bàsquet, les quals ja han recuperat el terreny perdut quan es va aixecar l’estat d’alarma. Les persones en risc d’impagament del lloguer o de la hipoteca han vist com s’han suspès els llançaments, alguns pagaments i els processos judicials durant mesos i s’han incrementat els ajuts. L’okupació d’habitatges ha repuntat i les persones en situació d’amuntegament (sensellar) han suportat la situació com han pogut, tot i que ningú s’ha acordat d’elles. Una espècie de “qui dies passa, anys empeny”. Però clar, aquesta situació d’excepcionalitat haurà d’acabar. I, com succeeix des de fa milers d’anys, la humanitat recorre als augurs i oracles davant d’esdeveniments inesperats. Ara no cal anar a Delfos o esbudellar les entranyes d’un gripau, sinó simplement googlejant pots trobar opinions de tot tipus sobre com anirà tot plegat. Uns ho faran veritablement preocupats per la seva salut i la seva vida; d’altres mirant pel seu negoci i a veure a quins ajuts públics poden optar: també seria important que paguessin tots (i no sempre els mateixos) els seus impostos quan

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 7 ]

toca per a superar així el més de 20% economia submergida que tots patim en aquest país, la tercera en importància a l’Europa Occidental. I, en un context en el que teníem molt mal resolt l’accés a l’habitatge, alguns miren també si aquest pujarà o baixarà, si és o no un bon moment per a comprar o per llogar. Quan m’ho pregunten a mi, com en aquesta ocasió, el primer que els hi trasllado és que no soc economista i, per tant, no em puc permetre a voltes dir que pujarà i a voltes que baixarà segons bufin els vents de la mà invisible (o visible), per a així procurar encertar sempre; els números (qui en fa) tot ho aguanten. Mireu el que va passar amb la crisi de 2007 i la carta de disculpa que alguns van haver d’enviar a la Reina Isabel II l’any 2009. Una mica el que els hi passat als viròlegs i experts en pandèmies, doncs se senten incompresos perquè diguin el que diguin no encerten: si els hi fan cas, es prenen mesures i la pandèmia remet, acusant-los de catastrofistes, doncs no hi havia per tant; si no els hi fan cas, la pandèmia és devastadora i els acusen de no haver-ho previst. La meva disciplina, el Dret civil, té milers d’anys d’antiguitat. Els seus fonaments han canviat molt poc en aquest temps. Pilars com la propietat privada o l’obligació de pagar els deutes han marcat les nostres societats fins el punt que quan alguna ha intentat alterar-los substancialment ha provocat fam i milions de morts i, finalment, ha col·lapsat. No obstant, sempre poden fer més cas


Especial COVID

La crisi afecta al sector de la construcció des del 2007 de manera ininterrompuda

a l’Harari i opinar que es vivia millor quan l’homo sàpiens i els neandertals eren caçadors-recol·lectors a la jungla. Només els hi puc aportar aquí una sèrie de reflexions per a que cadascú tingui més criteris per a adoptar una posició o una altra o prendre la decisió que consideri. Començo: 1. La crisi del coronavirus ens va agafar amb la crisi de 2007 sense resoldre. Al març de 2020 (igual que a l’agost del mateix any) molt pocs podien accedir a un habitatge en propietat, el cost de l’habitatge de lloguer en les ciutats o barris on les persones han de viure (ex. per motius laborals) havia pujat de manera significativa i les tinences intermèdies, com la propietat compartida i temporal catalanes, no s’havien generalitzat. Així, la petita recuperació del mercat de l’habitatge en propietat dels anys 2015 a 2018 havia acabat abruptament amb una sèrie de reformes legals a finals de 2018 i de 2019 que van fer més difícil accedir a un préstec hipotecari, especialment a les famílies amb recursos més modestos, empenyent-los, també des dels poders públics, a llogar i a crear una societat de “rics propietaris i pobres llogaters”, que vull creure que ningú desitgem. Pel que fa al lloguer, les reformes pendulars de 2013 i de 2019 van tenir un impacte, la primera, en l’augment dels preus a partir de 2016 (quan vencien les pròrrogues forçoses) i, la segona, en una certa retirada de l’oferta davant de les noves obligacions per als arrendadors. És per això, que el març de 2020 s’estava parlant, sovint amb un coneixement limitat, sobre

controlar les rendes dels lloguers; i després de sonats fracassos a Catalunya fa pocs mesos, es reprèn el juliol de 2020 també amb dificultats i més ideologia que reflexió, que ratlla l’oclocràcia. I, finalment, tot i que Catalunya gaudeix d’alternatives habitacionals més enllà de la compra o del lloguer, no s’han volgut promocionar i donar a conèixer suficientment, doncs evitarien dependre d’un “casero” (sigui privat o l’Administració Pública), al temps que s’evitaria el sobreendeutament familiar. Quant a l’habitatge social de lloguer, no només ningú sap quant n’hi ha realment, sinó que, essent evidentment insuficient, té problemes crònics de gestió importants. Per tant, com ningú en aquests 14 anys ha posat veritables mesures estructurals per a resoldre la crisi de l’habitatge, avui per a avui, estem davant d’un laberint de difícil sortida. 2. I en aquestes ens ve el COVID-19 i aporta uns nous paradigmes que seran més o menys profunds depenent de si torna a trucar a la porta, cada quan i si es queda molt de temps entre nosaltres. Ho resumeixo: - Quant al tipus d’habitatge, tècnics han afirmat que les nostres llars no estaven dissenyades ni pensades per a viure-hi tant de temps. L’altre dia em reconeixia un arquitecte que ell sempre feia fotos a les estructures dels habitatges però sense persones. Això s’hauria de canviar. Com també pensar si elements estructurals com els conductes i els aïllants són suficients per a prevenir virus (aquests i futurs) o si les zones comunes són suficientment àmplies per a mantenir la distància social de manera universal, pensant per exemple en les persones amb mobilitat reduïda. En qualsevol cas, vistos els preus pels quals es lloguen algunes segones residències amb piscines de plàstic, molt probablement estarem davant d’un canvi de preferències quant al tipus de llar on es vol viure en endavant. - Quant a les ciutats, em plantejo si, arrel de la pandèmia, segueixen essent llocs segurs, interessants i/o necessaris per a viure-hi. Primer, el coronavirus és un virus urbà doncs es propaga millor

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 8 ]

quant més gent visqui junta, on tingui més mobilitat, contactes internacionals, etc. Mentre la pesta negra va ser rural i va provocar la florida de les ciutats al Renaixement per la concentració poblacional que fugia dels pobles, qui diu que ara les persones i les famílies buscant la seva seguretat no optin per entorns més rurals, és a dir, més segurs. Ja hi ha alguns indicis. Segon, les ciutats són atractives perquè ofereixen oportunitats laborals, socialització, diversions, comerç, creativitat, etc. No sé quina sensació ha tingut el lector aquestes primeres setmanes de desconfinament, però no sé si es corresponen a cap dels termes que acabo d’emprar: socialitzar amb mascareta a distància amb poca gent i coneguda o fer cues per a veure dues paradetes del Sant Jordi d’Estiu o comprar un entrepà no sembla massa excitant. I quant a la necessitat, bé fins ara s’entenia que s’havia de treballar a les ciutats per a cercar oportunitats; fins-i-tot els co-workings, les empreses d’habitatge turístic online o les dels cotxes col.laboratius més trendy havien ubicat les seves activitats majoritàriament als centres urbans, tot col· laborant en la seva gentrificació i expulsió de la població autòctona dels barris de tota la vida. Però no només tot el que és col.laboratiu ha desaparegut (ara fa por compartir qualsevol cosa) sinó que el teletreball ha demostrat que no cal estar físicament a un lloc en molts casos (els white collar). I per a aquells que desenvolupen feines menys qualificades (blue collars), per primera vegada tenen l’opció de l’ingrés mínim vital que els deixa optar entre cobrar 900 euros servint a un establiment de menjar ràpid i malviure a un pis compartit a les afores del centre urbà commutant dues hores diàries fent tres canvis de transport; o anar a viure al món rural, amb un ingrés mínim assegurat i amb habitatge millor i més assequible. - I la classe mitja? Aquells que no rebran cap subsidi ni ajut i que presumiblement veuran pujar els impostos per a pagar-ho tot, al temps que han de seguir com-


Especial COVID plementat amb oferta privada o concertada les mancances dels serveis públics com el transport, l’educació i la sanitat, i possiblement tindran més dificultats per a mantenir el seu lloc de treball o el pagament de la seva hipoteca o lloguer? Bé, si abans de la crisi podien haver aplegat alguns estalvis (tot i la precarietat laboral) i es plantejaven anar a viure junts de lloguer o millorar la seva llar, doncs ho tindran més difícil i probablement s’ho pensaran, com ja es pensen el tenir fills aquells que en volien, amb 4.000 naixements menys per reproducció assistida en un país que ja és el segon d’Europa amb menys taxa de fertilitat. Aquesta crisi tindrà conseqüències generacionals, igual que n’ha tingut la de 2007. - Voldrà dir tot això que baixarà el preu de l’habitatge per manca de demanda (per impossibilitat d’accedir-hi) i per descongestió dels ciutats? Bé, no necessàriament, perquè sempre hi ha algú que pot comprar, incloent els pisos que, si no els hi surt rendible, passaran a venda en lloc de lloguer (com ha passat a Berlín

La incertesa dels preus de l’habitatge i un mercat ple de pors i amb demanda a la baixa són dos elements a tenir molt en compte ara

des de què es van congelar les rendes el febrer de 2020). Són els fons i els inversors que poden veure en tot aquest enrenou una oportunitat i que disposen de liquiditat, possiblement per les seves operacions internacionals a d’altres països i que esperaran a millors temps per a mobilitzar-los o que ho poden fer als nous treballadors high-tech (i high sou) que vinguin a teletreballar entre nosaltres per a les seves empre-

ses nord-americanes. A més, cal pensar que molt poc s’ha construït els darrers 14 anys i, per tant, l’oferta segueix sent limitada. En fi, perdó per la tristor, però he cregut necessari compartir les meves reflexions amb vosaltres, sovint resultat de massa estudi. Però vaja, si googlegen, segur que troben a algú que opina el contrari i els hi torna l’optimisme. Potser, fins i tot, millor.

L’autor de l’article que acabeu de llegir, Sergio Nasarre, ha publicat molt recentment el llibre “Los años de la crisis de la vivienda”, una obra que és el resultat de vuit anys d’investigació recorrent els més de tretze que ja portem de crisi de l’habitatge, que comença amb la crisi subprime als Estats Units i acaba reclamant un marc legal específic per a l’habitatge, la necessitat de diversificar sobre formes de tinença i fer-les realment funcionals, així com una reorientació de les operacions actives i passives del mercat hipotecari. És també un viatge en el temps i en l’espai, que ens porta des dels suburbis abandonats a Califòrnia a les cooperatives en cessió d’ús a Europa, del finançament de l’habitatge via titulització fins al «habitatge col·laboratiu» i el blockchain, del «American Dream / Nightmare» als albors d’una nova bombolla immobiliària, si no la prevenim amb mecanismes estructurals. L’obra analitza críticament les claus legals que expliquen la generació de la crisi, la seva globalització i els seus efectes i reaccions a Espanya, posades en un context europeu. Mitjançant elles, el lector podrà trobar respostes o, al menys, formar-se una opinió, en qüestions Portada de la novetat editorial complexes com: té o hauria de tenir tothom dret a ser propietari del seu habitatge?; compartir o «accedir» a un habitatge és l’alternativa real i universal a comprar-la o cal reelaborar institucions seculars per garantir la necessària estabilitat i assequibilitat?; tenim o no tenim a Espanya un sistema hipotecari fort i garantista si el comparem amb el nord-americà?; Ho hem fet pitjor a Espanya del que han fet a la resta de països europeus en temes d’accés i pèrdua d’habitatge?; què ha tingut a veure la crisi de l’habitatge amb les males pràctiques bancàries?; han estat suficients les mesures que s’han pres a un i altre costat de l’Atlàntic després de l’esclat de la crisi i en prevenció d’una futura crisi?; és bo que alguns jutges es puguin «inventar» la llei per protegir el feble davant la inacció de legislador i la pressió social?; hem de viure tots necessàriament en les mateixes grans ciutats?; en definitiva, té solució el problema de l’accés de l’habitatge? El llibre es va presentar oficialment el passat 18 de juny a través de la plataforma Teams i l’acte va anar a càrrec de Beatriz Corredor, presidenta del grup Red Eléctrica i exministra de l’Habitatge del govern espanyol; i de Salvador Vives, director editorial de Tirant lo Blanch que és l’editorial que ha publicat aquesta obra.

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 9 ]


Especial COVID

Informe: previsions i futur del sector a Europa, Espanya i Tarragona després de la pandèmia Quina és la situació del sector de la construcció a nivell europeu? Quines previsions de creixement hi ha? De quina manera ens ha afectat el Covid-19 i com ens marcarà el futur? Aquestes i altres preguntes, de resolució necessària si volem saber realment on som, les contesta el darrer informe Euroconstruct presentat el passat mes de juny. Per tant, observat el document es pot dir que la pandèmia ha provocat que 8 dels 19 països de la xarxa Euroconstruct hagin paralitzat obres temporalment. Ha provocat també un brusc increment de la despesa pública que està posant a prova els mecanismes econòmics a nivell nacional i comunitari, restant capacitat inversora als promotors públics. Malgrat tot, no semblen estar amenaçats ni els fonaments de demanda (més enllà d’alguns nínxols de mercat molt delimitats) ni la disponibilitat de finançament. Es tracta per tant d’una crisi inèdita, per a la qual no serveixen massa els precedents de crisis anteriors. La previsió contempla un descens de producció del -11,5% en 2020, després del qual el rebot es començarà a notar en 2021 (+6%) i continuarà en 2022 (+3,5%). Aquest recorregut és molt semblant al que s’espera per al conjunt de l’economia, amb una excepció: mentre que el PIB té previst acabar en 2022 a nivells del 2019, en el cas del sector construcció encara quedaria un 3% per sota. Com que l’afectació econòmica serà desigual entre països, sumat al fet que cada país es trobava en un punt diferent del cicle immobiliari, és comprensible que l’evolució prevista del sector construcció difereixi d’un país a un altre. Tot i que el conjunt dels 19 països no arribarà a l’anomenada “recuperació en V”, hi ha 7 països que individualment sí que l’aconseguiran, alguns d’ells amb força claredat. Hi ha uns altres 4 països que es quedaran curts per un marge molt petit, al voltant de l’1%, entre els quals es troben França i Alemanya. Si sumem les quotes de mercat dels dos grups, obtenim que al 2022 un 67% del mercat europeu estarà una altra vegada produint a nivells molt pròxims als de 2019, o fins i tot superiors.

Situació i previsions a Espanya El sector construcció espanyol ha operat amb unes limitacions en les obres que han estat superiors a les de molts altres països europeus, la qual cosa explica que la caiguda de producció prevista per al 2020 (-15%) també sigui superior a la mitjana. Es confia que part de l’obra no executada en 2020 s’acabarà executant en 2021, de manera que el rebot de la producció (+6%) sí que serà comparable al de la resta de països. En canvi, després d’haver esgotat aquest paquet de projectes endarrerits, la projecció per al 2022 es torna molt més moderada (+2,5%). En conseqüència, la producció al tancament de 2022 encara estarà un 7,6% per sota de la de 2019. Recuperar els nivells de 2019 continua sent un objectiu a l’abast, però caldrà un termini més llarg que el període de previsió d’aquest informe. En la construcció residencial es perceben un parell de vulnerabilitats que faran que l’impacte del 2020 se senti amb més intensitat (-17%). D’una banda, l’habitatge era el segment més dinàmic abans de l’arribada del coronavirus i el que més s’havia atrevit a abandonar la seguretat de les àrees de major demanda i començava a explorar aquelles àrees intermèdies que s’havien incorporat més tard a la recuperació. D’altra banda, costa més acceptar la premissa, recurrent a la majoria d’Europa, segons

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 10 ]

la qual la demanda no es ressentirà. Malgrat tot, no sembla haver-hi raons per a descartar un rebot productiu per a 2021 (+9%) i 2022 (+4,5%) si considerem que en els últims anys s’ha construït molt poc estoc superflu, i que la dimensió i el model de negoci de les empreses promotores actuals tenen poc a veure amb les del 2008. La construcció no residencial podria patir un 2020 lleugerament menys traumàtic (-14%) a causa de la inèrcia extra que proporciona operar amb projectes de major escala. A més, previ a la pandèmia el mercat no residencial es trobava en un punt del cicle immobiliari menys avançat que el de l’habitatge. Això significa que la cartera de projectes no estava en absolut sobredimensionada, ni quantitativament ni en termes de risc, de manera que no es donen les condicions per a una cancel· lació de projectes com la de l’anterior crisi financera. La reacció prevista per a 2021 (+5,5%) i 2022 (+2,5%) és menys intensa que en l’habitatge, perquè encara que hi haurà segments de mercat capaços de recuperar terreny amb relativa facilitat (logística, oficines), a la resta els costarà sortir de l’estancament. Els recursos extraordinaris que es destinaran a sanitat i educació donaran prioritat a la despesa en personal i equip, i difícilment es traduiran en construcció.


Especial COVID L’enginyeria civil té possibilitats de suportar millor que l’edificació el primer impacte de la crisi en 2020 (-7,5%), considerant que ha estat el subsector on les restriccions estan sent més suportables. En canvi, en els anys següents la situació es podria invertir, i la construcció d’infraestructures podria tenir més dificultats per a recuperar-se. Els pressupostos públics i els programes extraordinaris es dedicaran a sufragar la despesa extra provocada per la pandèmia i les seves seqüeles en l’ocupació, de manera que és molt dubtós que s’atorgui massa prioritat a l’obra pública. Com en el cas de l’edificació, la producció que no s’ha pogut executar en 2020 servirà per a millorar els resultats de 2021 (4,1%). Igualment, l’obra local que previsiblement aparegui com a preludi de les eleccions municipals del 2023 contribuirà a evitar l’estancament en 2022 (+1,5%). Per nínxols de mercat, sembla just atorgar algun avantatge a aquells més susceptibles de ser encaixats en el Pacte Verd Europeu. L’afectació del confinament a Tarragona abans i després A la demarcació de Tarragona la situació generada pel Covid-19 va provocar, com a la resta de l’Estat, una paràlisi que va afectar molt a tots els professionals de la construcció. Amb l’arribada de la Fase 2, al mes de maig, es va retornar la completa activitat al sector que va començar a treballar amb plena normalitat. A partir del 25 de maig es

van poden continuar i començar totes les obres que hi havia iniciades i previstes però que estaven paralitzades arran del confinament i especialment perquè a la construcció, per temes de seguretat i distàncies entre persones, no es podien garantir. Ja es permeten realitzar obres en habitatges en els que hi hagués ocupants sempre garantint els dos metres de distancia o l’ús de la mascareta, evitant el contacte físic i la resta de mesures de seguretat generals. Però la tornada a la normalitat va arribar acompanyada de les dades del mes de maig que indicaven que l’activitat al sector de la construcció havia caigut un 70% a l’obra nova i un 40 % al sector de la rehabilitació. La petició de nova obra no iniciada es limitava a autopromocions, particulars, que ja havien pres la decisió de construir i començaven en aquell moment la tramitació de sol·licitud de llicència L’obra nova residencial iniciada al maig es limitava a habitatge unifamiliar.

En aquells mesos es van iniciar 14 noves obres i 15 habitatges. El nombre d’habitatges nous va caure més d’un 70% respecte 2019, i el nombre d’obres iniciades un 40%. La inversió en obra nova residencial també va caure al voltant d’un 70% ja que va passar de 8,7 MEUR l’any 2019 als 2,5 MEUR aquest any 2020. En el cas de la rehabilitació la baixada va ser una mica més continguda tot i la prohibició de treballar en comunitats i habitatges ocupats abans no es va passar a la Fase 2 de la desescalada del Covid-19. Es van iniciar 67 obres, un 40% menys respecte 2019 quan se’n van fer 110. En aquest cas la inversió va passar d’11 MEUR a 4.8 MEUR, una baixada que va rondar el 56% La demarcació de Tarragona no es va salvar de la delicadíssima situació generada per la pandèmia i la decisió del govern central de paralitzar totes les obres com també s’havien paralitzat totes les altres activitats productives arreu de l’estat espanyol.

Visita la nostra nova web www.prefabricatspujol.com

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 11 ]


Gabinet Tècnic

DADES DE SÍNTESI.

GENER-JULIOL 2020

Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU CREIX SIGNIFICATIVAMENT Entre gener i juliol de 2020, el nombre d’habitatges de nova planta d’ús residencial puja al voltant d’un 10% i arriba als 610 habitatges nous iniciats. Respecte el nombre d’habitatges acabats, el període es tanca amb un total de 272 habitatges nous acabats, un 19% més respecte al mateix període de 2019.

Número residencial nou. Gener - Juliol 900 600 300 0

2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 Núm.d’habitatges nous visats

Núm. d’habitatges nous acabats

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), entre gener i juliol de 2020, experimenta un increment de més del 23%, respecte el mateix període de l’any 2019.

Habitatge residencial nou Gener - Juliol 2019

2020

%

Número d’obres de nova planta

155

191

23,23%

Número d’habitatges nous

552

610

10,51%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 12 ]


Gabinet Tècnic La construcció en bloc ocupa més del 65% dels habitatges. Entre gener i juliol s’han iniciat 610 habitatges nous, 400 en bloc aïllat i 210 dins la tipologia de bloc entre mitgeres. Pel que fa a l’habitatge unifamiliar puja un 28%, respecte el mateix període de 2019. Es tracta especialment d’habitatges unifamiliars en filera i entre mitgeres. Entre totes dues representen més del 70% dels habitatges.

Tipologia constructiva

Gener - Juliol 2019

Gener - Juliol 2020

%

Unifamiliar

163

210

28,83%

En bloc

389

400

2,83%

Total

552

610

10,51%

Habitatge unifamiliar Entre mitgeres

55

82

49,09%

En filera

7

53

657,14%

Aparellades

19

0

-100,00%

Aïllades

82

75

-8,54%

Edifici en bloc Entre mitgeres

168

170

1,19%

Aïllat

221

230

4,07%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Per comarques, on més creix l’obra nova residencial és al Baix Penedès i al Baix Camp. Al Baix Penedès, concretament, gairebé és multiplica l’activitat per cinc. El Tarragonès, en canvi, baixa un terç la seva activitat, respecte 2019.

Habitatge residencial nou per comarques Comarques

Altres habitatges realitzats per tècnics de Tarragona a:

Gener - Juliol 2019

Gener - Juliol 2020

Gener - Juliol 2019

Gener - Juliol 2020

Alt Camp

7

10

Barcelona

41

21

Baix Camp

325

328

Girona

2

1

Baix Penedès Conca de Barbera

27

121

Lleida

1

1

25

7

Terres de l'Ebre

4

3

Priorat

0

2

TOTAL

48

26

Ribera d'Ebre

4

5

Tarragonès

164

137

TOTAL

552

610

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

LA REHABILITACIÓ ES RESENTEIX El sector de la rehabilitació, entre gener i juliol de 2020, canvia la tendència i baixa un 7% respecte el mateix període de l’any anterior. S’han encetat al voltant de 502 obres de rehabilitació. Obres de rehabilitació Gener - Juliol Número d’obres de rehabilitació

2019

2020

%

543

502

-7,55%

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 13 ]

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona


Gabinet Tècnic Per comarques, el nombre d’obres de rehabilitació conserva valors o baixa lleugerament, excepte en el Baix Penedès, on hi ha un creixement d’un 30%. Obres de rehabilitació a Tarragona Comarques

Gener - Juliol 2019

Gener - Juliol 2020

Alt Camp

21

30

Baix Camp

138

132

Baix Penedès

50

68

Conca de Barbera

30

31

Priorat

25

18

Ribera d'Ebre

31

24

Tarragonès

248

199

TOTAL

543

502

Altres obres de rehabilitació realitzades per tècnics de Tarragona a: Gener - Juliol 2019

Gener - Juliol 2020

Barcelona

47

28

Girona

3

5

Lleida

10

3

Terres de l'Ebre

25

40

TOTAL

85

76

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

ACTIVITAT PROFESSIONAL L’activitat professional registrada al COAATT, entre gener i juliol de 2020, baixa al voltant d’un 25%, respecte el mateix període de 2019. La baixada, com podem veure al gràfic inferior, està concentrada entre els mesos de març i juliol, derivada de les mesures de confinament i de paralització d’obres establertes per la pandèmia de COVID-19. Cal destacar que els serveis de visats i d’atenció col·legial del COAATT, aprofitant les noves tecnologies d’informació, no es van deixar de prestar en cap moment.

Evolució setmanal Gener - Juliol 2019 vs. 2020 250 200 150 100 50 0

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Núm. visats 2019

Núm. visats 2020 Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

En el sector de la rehabilitació, els treballs de seguretat, direcció o control de qualitat a les obres, en conjunt, arriben a les 764 intervencions professionals, gairebé les mateixes que al mateix període de 2019. Destaquem també l’increment en les direccions d’obra, amb arquitecte i sense, la redacció de projectes i les coordinacions de seguretat.

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 14 ]


Gabinet Tècnic En general l’activitat relacionada amb l’obra puja al voltant d’un 10% i es veu la tendència a recuperar-se a partir de començaments del mes de juny.

COAATT

INTERVENCIÓ PROFESSIONAL

ALTRES COL·LEGIS

TOTAL

%

2019

2020

2019

2020

2019

2020

Estudi Seguretat i Salut

17

18

3

8

20

26

30,00%

Estudi Bàsic Seguretat i Salut

269

202

6

54

275

256

-6,91%

Coordinador durant l'execució de l'obra

364

319

24

123

388

442

13,92%

Redacció Estudi Seg. i Salut i Coordinador execució

40

20

0

0

40

20

-50,00%

Redacció Estudi Bàsic Seg. i Salut i Coordinador execució

117

68

2

3

119

71

-40,34%

Projecte i Direcció

392

283

15

18

407

301

-26,04%

Projecte

16

16

5

43

21

59

180,95%

Direcció d'Obra (aparellador exclusivament)

164

150

10

112

174

262

50,57%

Direcció de l'execució material (aparellador i arquitecte)

263

239

36

101

299

340

13,71%

COAATT

INTERVENCIÓ PROFESSIONAL

ALTRES COL·LEGIS

TOTAL

%

2019

2020

2019

2020

2019

2020

Informes, dictàmens i reconeixements

243

162

4

15

247

177

-28,34%

Certificats

142

116

43

22

185

138

-25,41%

Certificats d'Habitabilitat

2115

1295

163

213

2.278

1.508

-33,80%

Inspecció Tècnica d'Edificis

115

69

0

2

115

71

-38,26%

Certificació Energètica d'Edificis

165

79

4

22

169

101

-40,24%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

NOTA: Segueix l’evolució de les dades de construcció a l’apartat “Actualitat” del web del COAATT: www.apatgn.org

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 15 ]


Obres amb Garantia

El manteniment de les segones residències Als edificis d’apartaments utilitzats com a segona residència, i que a determinats municipis de la costa són especialment representatius, hi trobem una sèrie de problemes endèmics difícils de resoldre. Són edificis que presenten unes patologies característiques, sovint greus, i derivades directament del tipus de construcció i aguditzades pel seu ús específic. Es tracta d’edificis d’apartaments construïts entre els anys 60 i 70, amb materials de poca qualitat i altament exposats a l’agressivitat de l’ambient marí. A més, a aquestes característiques, se li suma l’ús que se’n fa de segona residència i les mancances que d’això es deriven: habitatges buits més de 7 mesos l’any i comunitats que difícilment poden realitzar un manteniment adequat. En aquests habitatges s’hi detecten sovint patologies estructurals als balcons i a les façanes amb un risc molt alt de despreniment. Es tracta de fissures a les llosses o als frontals dels balcons produïdes per la pèrdua de resistència del formigó i que desemboca en la corrosió de les armadures i la formació de fissures i escletxes. Si no es tracta, porta finalment a un enfonsament parcial. A la vegada, tot aquest procés de degradació s’accelera amb l’aparició de filtracions d’aigua no reparades. Es tracta d’un procés patològic previsible i fàcil de tractar amb un manteniment adient, però que si no es controla genera greus problemes de seguretat. A municipis com Salou, Calafell o el Vendrell, trobem un gran nombre d’edificis amb aquestes característiques. Són comunitats que han realitzat un manteniment molt deficient i que actualment requereixen obres de reparació importants a l’estructura i les façanes. Als processos de degradació característics d’aquest tipus d’apartaments, s’hi suma una circumstància pròpia també d’ells: aquest tipus d’edificis destinats majoritàriament a segona residència no han realitzat encara la inspecció obligatòria, la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). Els edificis, a partir dels 45 anys d’antiguitat, han de passar la ITE, la qual cosa facilitaria la detecció de patologies i es-

Certs edificis construïts a municipis costaners els anys 60 i 70 necessiten manteniment constant i moltes millores estructurals

El parc immobiliari de segones residències ha quedat desfasat a algunes poblacions i cal apostar per un treball intens de millora

pecialment, prendre mesures cautelars en cas que detectar lesions greus. El nombre d’inspeccions realitzades és certament molt baix i, als municipis vacacionals, és gairebé nul·la. Un dels objectius prioritaris de l’Administració al promulgar el Decret sobre la Inspecció Tècnica d’Edificis fou el d’evitar situacions de risc però també identificar i quantificar les patologies existents a més de proporcionar als usuaris informació que els permeti orientar i prioritzar les seves inversions. Tot plegat es tracta de fomentar la cultura del manteniment preven-

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 16 ]

tiu per davant del manteniment correctiu. La majoria de les lesions que apareixen als edificis d’habitatges es produeixen per la manca de conservació. En realitat, a la majoria d’edificis d’habitatges no es realitza cap tasca de conservació o manteniment, sinó obres de rehabilitació molt costoses per corregir problemes derivats d’aquesta mancança. Les comunitats de propietaris han de ser conscients que invertir en manteniment i conservació reduirà considerablement les despeses que els genera no fer-ho.


Obres amb Garantia El portal Obres amb Garantia segueix creixent i s’exporta a Mallorca Obres amb Garantia, el portal creat l’any 2015 pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, segueix demostrant ser un èxit i ara s’expandeix fins a les Balears. El COAATT i el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca han signat un conveni de col·laboració per implantar aquest sistema a l’illa. L’objectiu principal de www.obresambgarantia.com és donar resposta a les necessitats de la ciutadania que vol fer obres i reformes executades professionalment, sense ensurts i amb garanties. A la vegada, promociona l’exercici dels professionals col·legiats a l’entorn digital i lluita contra altres portals que poden esdevenir una competència on els serveis oferts no tinguin la garantia d’un Col·legi professional on es garanteix la responsabilitat i qualitat dels serveis, fent seguiment de les actuacions i la vigilància dels professionals titulats que intervenen. Des de la seva creació i fins a finals de 2019, aquest portal ha rebut a Tarragona més de 100.000 visites al web i més de 1.900 sol·licituds de feina. De fet, Obres amb Garantia s’ha consolidat com el portal de referència en petició de serveis per internet en l’àmbit de l’edificació com ho demostren els bons resultats dels darrers mesos, amb una mitjana de 50 sol·licituds de feina cada mes. A més, la plataforma a Tarragona ha multiplicat per cinc l’activitat de la tradicional borsa de treball i és cada vegada més significativa la seva feina d’intermediació entre col·legiats i clients. Per això, perquè els resultats són evidents i també perquè la professió ha passat per un moment delicat arran de l’aturada del sector provocada pel Covid-19, el portal ha estat també un incentiu per als professionals que hi treballen. No és el primer cop que altres parts de l’estat espanyol mostren el seu interès per www.obresambgarantia.com ja que l’any passat es va signar un conveni de col·laboració amb el Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Zaragoza (COAATZ). També es va rubricar, fa uns mesos, un acord amb el Gremi de la Construcció del Baix Camp. Des del COAATT observem de manera molt positiva aquesta resposta a nivell estatal ja que evidencia que el portal Obres amb Garantia és tot un referent, una eina molt útil i una necessitat real a nivell de la societat. També estem molt orgullosos que un servei professional basat en les noves tecnologies creat a la demarcació de Tarragona comenci a ser un referent en matèria de captació de feines d’edificació a l’estat.

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 17 ]


Rehabilitació

La nova vida de l’Hotel Imperial Tarraco: una reforma que li retorna l’esplendor

L’edifici de l’hotel Imperial Tarraco és un dels espais més emblemàtics de la ciutat i, de nit, aporta una visió molt especial a la zona

Un dels emblemes històrics del turisme i el propi paisatge urbà de la ciutat de Tarragona és l’Hotel Imperial Tarraco, un edifici que mira al mar reposant al da-

vant del Passeig de les Palmeres i abraçant la Via Augusta i espais també històrics i molt més antics com el Circ Romà, a pocs metres del complex hoteler.

Arqueologia, patrimoni i turisme es donen la mà a la ciutat de Tarragona

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 18 ]

L’Hotel Imperial Tarraco va tancar les portes l’any 2017 i es va posar a la venda. L’establiment es va construir el 1963 i amb el temps va quedar desfasat. A més, la cadena HUSA, propietària d’aquest immoble, va patir greus problemes econòmics i es va veure obligada a vendre’l. La cadena H10 ha fet una reforma a fons i d’aquesta manera, la ciutat té ara un nou hotel propi de les exigències del turisme actual. La primera data d’obertura es va fixar per al passat mes de març però la pandèmia de la COVID-19 va obligar a ajornar-la fins al setembre però finalment, avançant-se a les previsions, els primes clients van entrar a gaudir del nou hotel a meitats del passat mes de juliol. Una evidència de les millores realitzades es pot veure a la sisena planta on s’hi ha instal·lat un bar amb piscina que a més, com era de suposar per la ubicació de l’edifici, té unes imponents i privilegiades vistes a espais com el Cap Salou, el far de Torredembarra i, lògicament, a gran part de la ciutat de Tarragona, la Catedral i l’Amfiteatre que


Rehabilitació és davant seu, a pocs metres. La terrassa és, amb diferència, un dels millors miradors de la ciutat. Si parlem dels serveis que ofereix el nou Hotel Imperial Tarraco, a més del propi com a hotel amb les seves habitacions, l’equipament nou té un restaurant i dos bars, un dels quals a l’última planta, on també hi ha dues piscines, una d’adults i una d’infantil, amb vistes al mar. L’hotel també disposa d’un centre d’estètica que quan obri inclourà massatges i tractaments de bellesa, i un gimnàs. L’H10 Imperial Tarraco ofereix també tres sales amb llum natural equipades amb tot el necessari per a celebrar reunions de treball i qualsevol tipus d’esdeveniment. Dues de les sales compten amb capacitat per realitzar grans actes per a més de 400 persones. La sala I, situada a la planta baixa, disposa de vistes a la mar i accés als jardins de l’hotel. Les sales II i III estan ubicades a la primera planta i també gaudeixen de vistes al Mediterrani. En aquest sentit, l’hotel acollirà casaments, comunions i altres celebracions. El restaurant, a càrrec del xef David Ovejo, el bar de la planta principal i les sales per a tot tipus d’esdeveniments ja estan disponibles i l’únic que roman tancat per recomanació sanitària és el recorregut del seu Spa i els tractaments de salut i bellesa. L’objectiu de la nova propietat és convertir l’establiment en un hotel de referència a la ciutat, aprofitant la seva ubicació, en un entorn patrimonial de primer ordre, i les vistes al mar i al litoral tarragoní que tindran els usuaris que ocupin les habitacions que donen al passeig de les Palmeres a partir d’ara i després de tants treballs realitzats. Ara, tres anys després que s’iniciessin les obres de reforma, l’hotel ha obert amb quasi tots els serveis en funcionament i una plantilla de 45 persones que s’ampliarà fins a 60 quan l’establiment funcioni a ple rendiment. Enrere hi queda una feina molt intensa realitzada per arquitectes, tècnics i personal d’obra. Entre ells, i com a figura important com en qualsevol obra, un arquitecte tècnic. Jordi Castellví Buqueras, col·legiat del COAATT, ha tingut a les seves mans part de les principals responsabilitats i ens explica a continuació, i amb detall, tot allò que s’ha fet a l’Hotel Imperial Tarraco.

L’obra, els detalls i la seva evolució

perfils. El forjats estan realitzats amb perfils metàl·lics similars als perfils actuals IPN i revoltons realitzats in situ amb volta de maó calat senzill. En una primera intervenció és necessari enderrocar falsos sostres i recobriments de pilars així com realitzar diferents cales a sostres i soleres per tal d’identificar cada un dels pilars (existeixen molts tipus diferents), cadascuna de les bigues i en general tots els elements metàl·lics. Cal al mateix temps comprovar-ne el seu estat actual, quant al seu estat de conservació.

Jordi Castellví ha tingut a les seves mans gran part de les responsabilitats de les obres

Emprendre la col·laboració com a arquitecte tècnic en la reforma d’un hotel i a més un hotel com l’Imperial Tarraco, un establiment emblemàtic des de sempre de la ciutat de Tarragona és sens dubte un repte professional i personal que, en un inici, produeix una mica de vertigen. Quan em fan la proposta des de la propietat però no dubto en cap moment, segur que ens en sortirem i obtindrem un producte final satisfactori. A la meva primera visita a l’hotel, quan l’equip d’arquitectes de LAD 91 junt amb els decoradors i els enginyers estan incitant el projecte, em sorprèn l’estat d’abandó i deteriorament en què es troba el recinte i la primera pregunta que em ve a la ment és: quant de temps deu portar aquest hotel tancat? La veritat és que l’hotel no portava més de dos anys fora de servei però es desprenia del seu estat interior un abandonament generalitzat . Degut al requeriment de la propietat que vol convertir una de les terrasses superiors en una zona de ROOFTOP, és a dir una zona de bar i terrassa amb piscina inclosa, i a les noves prestacions a obtenir de l’edifici és necessari realitzar un acurat estudi de l’estructura, anterior al projecte, per tal de definir quines seran les zones a reforçar . L’edifici, estructuralment parlant, es tracta d’un edifici d’estructura metàl·lica dels anys 50/60 amb bigues i pilars composats per perfils simples que han estat units amb reblons per tal de formalitzar pilars compostos o bigues en gelosia de diferents mesures i composicions de

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 19 ]

Les obres de reforma han comportat arranjar moltes patologies que patia l’edifici

Ens trobem desprès de realitzar els enderrocs i les cales que, alguns elements metàl·lics tenen serioses afectacions quant al seu estat de conservació i que la seva causa probable és que degut al trencament o petites fuites de baixants d’aigües han anat deteriorant els diferents perfils metàl·lics. L’equip d’estructuristes planteja un extensíssim programa de reforç de l’estructura, desprès de comprovar i realitzar assajos per verificar que l’acer és soldable. El reforç estructural a portar a terme consisteix en platines de reforç en pilars i bigues, encamisar alguns pilars metàl·lics amb formigó (inclòs el reforç de la sabata de fonamentació) i la formació d’unes pantalles rígides de formigó, aprofitant parets massisses de l’edifici. Aquest reforç es porta a terme mitjançant la col·locació d’armadures amb resines sobre parets existents de totxo massís i el posterior gunitat de l’element i la formalització d’un nou nucli d’ascensors amb murs de formigó.


Rehabilitació La seqüència de reforç a realitzar també és especial, cosa que obliga a no poder avançar enderrocs de plantes. S’enderroca la totalitat de divisions, paviments, revestiments etc., fins a no tenir altres plantes reforçades i els pilars reforçats, cosa que a nivell de planificació d’obra fa que l’execució sigui molt lenta. Una vegada formalitzat el reforç estructural es procedeix a executar el

vas de la piscina superior, la protecció al foc dels elements metàl·lics i a partir d’aquí, es podria dir que s’inicia la construcció pròpiament dita de l’hotel amb divisions interiors, paviments, etc. Sens dubte a nivell de tècnic ha sigut clau separar les feines de direcció d’execució, control de qualitat i seguretat i salut entre diversos tècnics, ja que en obres de la complexitat i la dimensió com són la que ens ocupa, sens dubte

és impossible realitzar professionalment totes les tasques dins l’obra i la col· laboració dels companys, Joan Marc Clopès i Juli Clopès, ha sigut en tots els casos exemplar en totes les tasques de l’obra. A la fi el resultat és un hotel modern i emblemàtic, ubicat en un espai immillorable de la ciutat de Tarragona que sens dubte contribuirà a la promoció de la ciutat i el seu ric patrimoni.

Imatge final de la nova cafeteria de l’Hotel Imperial Tarraco. A la dreta, ha calgut dur a terme una intensa i acurada intervenció estructural per adequar l’edifici al nou projecte

Dues imatges de dues de les noves habitacions de l’hotel, amb unes vistes privilegiades al mar mediterrani i a gran part de la ciutat

Totes les noves estances i espais de l’Hotel s’han preparat per aportar als clients tots els detalls i les comoditats que puguin necessitar

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 20 ]


Aniversari COAATT El COAATT celebra vuitanta anys amb el repte de seguir renovant-se i donant suport als col·legiats i col·legiades

El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona celebra enguany els seus 80 anys d’història. Fundat l’any 1940, el COAATT és actualment un dels òrgans col·legials més actius de les comarques de Tarragona que destaca per la seva obertura cap a tota la societat i pel paper de suport constant que dona al seus col·legiats i col·legiades en el seu dia a dia professional. Els últims cincs anys no han estat gens fàcils des del punt de vista dels professionals de la construcció, obligats a mantenir-se dins d’un sector productiu molt tocat per aquella crisi dels inicis de la segona dècada del segle XXI que, ara sembla llunyana, però que encara cueja i ens toca de ple de nou amb el Covid-19. Amb tot, però, el COAATT ha aguantat aquests anys durs de recuperació lenta consolidant les feines realitzades, defensant als seus col·legiats, oferint la millor cara davant del futur i cercant nous àmbits laborals on els nostres professionals hi podien tenir cabuda. S’han fet també molts esforços per mantenir els comptes sanejats, per fer una aposta pels canvis tecnològics que han permès modernitzar i impulsar laboralment a tots els col·legiats i col· legiades. Igualment, s’ha fet una aferrissada defensa del nostra col·lectiu per aconseguir la seva qualificació i la defensa de les competències que han

estat, i han de seguir sent, cavall de batalla de l’actual Junta.

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 21 ]

Els darrers cinc anys, perquè venim de la celebració del 75è aniversari l’any 2015, han succeït moltes coses i s’han produït molts avenços. Un d’ells, i molt important, va ser la creació aquell mateix any del portal Obres amb Garantia que té com a principal objectiu respondre a les necessitats de la ciutadania quan és el moment de fer obres i reformes. L’èxit del portal www. obresambgarantia.com és innegable i ho demostren les xifres assolides: més de 100.000 visites al web durant els primers 4 anys de funcionament (no es comptabilitzen encara les dades d’aquest any 2020) traduïdes en quasi 2.000 sol·licituds de feina. Per tant, aquell projecte que va partir de la idea de ser una borsa de


Aniversari COAATT col·legial, telèfons directes als diferents departaments i el carnet del col·legiat. És una manera molt àgil de poder consultar tota la informació del COAATT adaptada a un mòbil. Resumint, la constant evolució digital ha fet que el COAATT estigui creant noves maneres d’ajudar, primer als nostres col·legiats i després de poder ser una eina més de la societat.

treball i ser una finestra al nostres col· legiats perquè siguin més visibles a Internet, ha tingut una evolució constant i és a partir del 2019, que l’eina s’ha expandit i evolucionat a multicol·legi. Actualment a part dels col·legiats del COAATT, també reben ofertes de feina els col·legiats de Zaragoza i Mallorca gràcies als convenis signats amb els col·legis d’aparelladors i arquitectes tècnics d’aquestes dues províncies. Obres amb Garantia és un fet com també ho és que durant aquests últims cinc anys, el COAATT ha fet una evolució tecnològica molt gran. Avui en dia, ens comenta el responsable del Departament d’Informàtica del Col·legi, Jaume Cabré, parlar d’aquest concepte, el d’evolució tecnològica, va totalment lligat a estar en el món d’Internet. Per això s’han impulsat diferents projectes que han fet que la marca COAATT s’hagi fet visible en aquest món digital. Per aconseguir-ho, afegeix el Jaume, s’ha treballat a fons en reforçar els projectes aplicant molt de màrqueting online. El web del COAATT (www.apatgn. org) durant aquest últims anys també ha fet una evolució molt gran. Avui en dia, qui no consulta via mòbil o tablet un web?. Era bàsic crear un nou web, amb continguts nous treballats amb molt esforç per cada departament, que fos totalment responsive, és a dir, que des de qualsevol dispositiu fos accessible, i dotat de la seguretat bàsica per fer front a les amenaces continuades que els webs reben dels hackers. Gràcies a aquest nou web i amb el reforç del gran treball que s’està realit-

zant en les xarxes socials, el COAATT no solament dona resposta als nostres col·legiats, sinó que ha arribat a tothom. L’APP iCOAATT, consisteix en una APP creada exclusivament pels nostres col·legiats. L’App posa a l’abast del col·legiat tot un seguit d’informació necessària per a l’activitat professional i aporta, de manera especial, la centralització de moltes gestions en un sol espai: el telèfon mòbil. Consulta àgil de les notícies del web, sistemes de notificacions, accessos directes, calculadores, agenda

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 22 ]

EL FUTUR, ELS PROPERS ANYS L’actual situació generada pel Covid-19, amb la incertesa que porta, no ens permet fer lectures a mig o llarg termini, no ens ajuda a fer cap lectura concreta del futur més immediat perquè tot queda supeditat al dia a dia, al moment i a l’evolució d’un problema que és el més global que es recorda perquè afecta a tot el planeta. Amb tot, amb la mirada posada en aquests 80 anys d’història del COAATT, no abandonem l’optimisme que ens caracteritza –aquesta vegada més moderat que en altres ocasions- i pensem que hi ha oportunitats per sortir de nou de la crisi que s’ha generat aquests últims mesos. Amb treball, dedicació, constància, esforç, unió i esperança en la millora tirarem endavant i d’aquí a uns anys seguirem fent lectura de la feina realitzada i podrem parlar del coronavirus i aquella crisi que va portar en passat.


Empresa El primer Clúster de Seguridad Contra Incendios El Clúster de Seguridad contra Incendios de Cataluña (CLÚSIC) es una asociación que nace en febrero de 2014 por la iniciativa de empresas con la voluntad de cooperar para aumentar su competitividad mediante el conocimiento del mercado, el desarrollo de proyectos conjuntos y el establecimiento de ejes estratégicos de alcance amplio. A diferencia de otras asociaciones sectoriales, el CLÚSIC pretende poner en común las inquietudes y necesidades de todos los agentes de la cadena de valor: proveedores de tecnología, proveedores de producto, proveedores de servicios tanto de protección activa como de protección pasiva y, en este sentido, está abierto a cualquier entidad que dentro de sus actividades oferte, promocione o desarrolle productos o servicios relacionados con la seguridad contra incendios y que disponga de delegación o sede social o fiscal en Cataluña. Así pues, el conocimiento transversal y el trabajo pluridisciplinar revierten en mejores sinergias entre empresas, gran conocimiento del sector en cuestiones de investigación y desarrollo, colaboración con la administración para facilitar el desarrollo normativo y su implantación, establecimiento de proyectos conjuntos a favor de una mejor seguridad y la apuesta por una formación de calidad y específica para todos los profesionales de la prevención y protección contra incendios. ¿Cómo nos organizamos? Como cualquier asociación, la asamblea es el órgano soberano formado por todos los asociados, que supervisa la actuación de la junta directiva y delibera sobre cualquier asunto de interés para la asociación. La junta directiva, pues, es el órgano que administra y

representa la entidad, de acuerdo con la ley, los estatutos y los acuerdos adoptados por la asamblea general. Actualmente, la junta directiva está compuesta por las siguientes personas: presidente: Elías López (PREFIRE), vicepresidente: Pau Gavarró (PERADEJORDI, PROYECTOS E INFORMES), tesorera: Dolors Costa (PLASFOC), secretario: Jordi Sans (MSCONSULTORS) y los vocales: Xavier Ruiz (APPLUS+), Jordi Salellas (SODECA), Mercè Sánchez (ROCKWOOL PENINSULAR), Xènia López (INTISI), Mariano de Leonardo (PCI KOSMOS GROUP), Stefano Muttoni (AIRFIRE), Èlia Muns (EICON) y Eugeni Mulà (DETNOV). Ventajas de asociarse al CLÚSIC 1. Cooperación entre empresas 2. Formación de excelencia y homologada para los trabajadores 3. Oportunidades de negocio 4. Posicionamiento sectorial y relación con la administración 5. Incremento de la competitividad 6. Desarrollo de proyectos conjuntos 7. Networking y sinergias 8. Apoyo a la internacionalización 9. Conocimiento normativo y de tendencias 10. Participación en los Grupos de Trabajo La fuerza del CLÚSIC reside en los grupos de trabajo. Estos son grupos operativos liderados por una o más empresas que los coordinan y tienen como finalidad el desarrollo de actividades en aspectos concretos relacionados con la seguridad contra incendios.

Socis del CLÚSIC

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 23 ]


Empresa En muchos de los grupos de trabajo no se reúnen exclusivamente los socios del CLÚSIC, sino también representantes de la administración: Bomberos de Cataluña y Barcelona, representantes de la Subdirección General de Seguridad Industrial, de los colegios profesionales de ingeniería, de las principales universidades, etc. Por todo esto los resultados de los grupos se traducen en herramientas para una mejora del sector y la seguridad. Resultados Como hemos dicho, en los grupos de trabajo (algunos con más de cuarenta personas) se intenta hacer frente a problemáticas concretas del sector. En los seis años de funcionamiento del CLÚSIC, hemos conseguido posicionarnos como la voz del sector en Cataluña, y esto se debe a los muy buenos resultados obtenidos por los grupos de trabajo. Pongamos algunos ejemplos: 1. Publicación (Bombers de la Generalitat) de la Guía técnica de diseño prestacional (pbd) Sistemas de control de humos y calor por impulso en pàrkings. 2. Realización y publicación de la Guía de Buenas prácticas para la protección pasiva contra incendios (PPCI). Aplicación, Instalación y Mantenimiento. Disponible y gratuita en www.clusterincendis.com. 3. Redacción y publicación de la Guía para la validación documental de materiales, productos, equipos y sistemas contra incendios. Todas estas guías han sido reconocidas como Guía técnica de la Dirección General de Prevención, Extinción de Incendios y Salvamentos. En este sentido ha estado publicada en la web del Departamento de Interior de la Generalitat de Catalunya donde también se puede descargar. Uno de nuestros objetivos fundacionales es la concienciación de la importancia de la seguridad en todos los ámbitos de la vida. Estamos convencidos que solo podemos conseguir este objetivo a través de la formación y la información, por eso todos los años empleamos buena parte de nuestros recursos a organizar jornadas y charlas sobre diferentes temáticas y para todo tipo de públicos. El año pasado, por ejemplo, dimos charlas a más de 600 personas. Algunas de las jornadas que suscitaron más interés fueron las siguientes: • Como certificar las instalaciones protección pasiva (febrero 2019) • La seguridad en caso de incendio en hospitales y residencias geriátricas (marzo 2019)

• La aplicación del RIPCI en Cataluña. Principales retos del sector (abril y octubre de 2019) • La seguridad en caso de incendio en espacios culturales (junio de 2019) • Activemos la pasiva. Demostración práctica del comportamiento al fuego de los sistemas de protección pasiva (octubre de 2019) • La seguridad en caso de incendio en la industria química (octubre de 2019) Más resultados Para conseguir aumentar la seguridad de nuestras instalaciones, al mismo tiempo que incrementamos la competitividad de nuestras empresas, des del CLÚSIC hemos apostado siempre por la profesionalización. Por eso, percibimos la aparición del nuevo RIPCI (RD 513/2017) y sus nuevas obligaciones como una oportunidad de mejora de nuestro sector. Nos pusimos manos a la obra para dar respuesta a una nueva necesidad: formar a los instaladores y mantenedores de sistemas y equipos de protección activa contra incendios y conseguimos ser el primer centro formativo autorizado de España para este tipo de formación. Disponemos de centros altamente especializados con los equipamientos más avanzados para llevar a cabo las formaciones teóricas y prácticas, a la vez que contamos con un profesorado de altísimo nivel para desarrollar todas y cada una de las materias. A lo largo del año pasado dimos formación a más de cien personas que consiguieron superar con éxito los contenidos del curso. A fecha de hoy tenemos nuevas convocatorias de cursos abiertas para el 2020. No dudéis en contactarnos. Im m a Ros Mi ra lle s Gerente del Clúster de Seguridad Contra Incendios

Para más información:

Aula de presentación

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 24 ]

info@clusterincendis.com www.clusterincendis.com Teléfono 93 512 56 37


Habitatge Visions de l’habitatge a debat i recerca de solucions: del mercat al sensellarisme Amb l’objectiu de reflexionar sobre habitatge i ciutat, diversos representants d’administracions locals, món acadèmic i entitats socials es van reunir el passat 31 d’octubre de 2019 per debatre sobre els reptes en la gestió de l’habitatge en el marc de la jornada “L’habitatge en 3600” que organitzava la Càtedra Unesco d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili. En aquest espai es va abordar, de manera central, la problemàtica de l’habitatge des de dos grans punts de vista com són les polítiques i reptes de l’accés a l’habitatge amb el conseqüent paper que han de jugar les administracions o altres actors econòmics i, per altra part, les causes i possibles solucions a la pèrdua de l’habitatge. L’acte es va fer el dia en què es commemorava el Dia Mundial de les Ciutats i va aportat un debat molt enriquidor. Un dels temes que es van abordar va ser el fenomen de el sensellarisme que afecta cada cop a més gent. Dades

recents indiquen que les persones sense llar a Europa han passat de les 420.000 de 2009 a les 700.000 de 2019. Precisament, en el marc d’aquesta jornada celebrada a La Pedrera de Barcelona, la Càtedra Unesco d’Habitatge de la URV va presentar una nova eina divulgativa anomenada “El Llindar” que és una mena de joc d’experiència gamificada, que s’adreça als centres educatius i que pretén que els joves jugadors es posin en la pell dels ‘sense llar’, dels que estan a punt de perdre-la o d’aquells agents que, amb recursos limitats, han de prendre decisions importants. El COAATT, com a patrocinador de la Càtedra, va fer acte de presència a la jornada representat per Jordi Roig Rodamilans, arquitecte tècnic i membre de la Junta del Col· legi, amb qui hem parlat per conèixer més detalls sobre els debats presentats i les taules rodones que van configurar l’esdeveniment.

Jordi Roig. Arquitecte tècnic Jordi, quin balanç en fas de la teva assistència a la jornada de “L’habitatge en 3600”? Hi vaig anar en representació del COAATT per tractar el tema de l’accessibilitat als habitatges. Des del Col·legi sempre hem tingut una especial atenció i sensibilitat en aquest aspecte. Però ara en lloc de 3600 hauria de ser 3600 i una volta més. Ho dic per tot el tema del confinament i com interactuem amb l’espai del que disposem, per saber quina quantitat necessitem i per a quin ús. Hauríem de replantejar moltes qüestions que donàvem per establertes referents a l’habitabilitat dels espais. L’objectiu era abordar la temàtica i problemàtica de l’habitatge, des del mercat hipotecari i fins el sensellarisme. Creus que, globalment, la societat és coneixedora de com està actualment l’àmbit de l’habitatge o hi ha un desconeixement? L’exclusió residencial, el sensellarisme, és un fenomen que va més enllà de quedar-se sense llar, és conseqüència i alhora causa d’exclusió social. Si la falta d’ingressos i de l’accés al mercat hipotecari pot portar a no tenir accés

a un habitatge en condicions, el fet de no poder gaudir d’un espai propi d’intimitat i de vida social pot condemnar a persones i famílies a la pobresa. Crec que la societat actual té un coneixement esbiaixat del tema.

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 25 ]

Una de les taules va abordar l’accés a l’habitatge incidint, per exemple, en la necessitat d’apostar pel sistema de cooperativisme. Quines conclusions se’n poden extreure en aquest sentit sota el teu parer?


Habitatge El cooperativisme és una de les opcions menys utilitzades actualment. No vol dir que hagin de ser habitatges d’inferior qualitat, ni que es realitzin entregues amb deficiències o problemes econòmics de solvència. És una opció en alça, tant per a primer habitatge com per a habitatges sèniors, com a últim habitatge o penúltim. Una altra de les taules rodones que formaven part de la jornada va centrar-se en la pèrdua de l’habitatge i tot el que comporta. Quines consideracions en destacaries? Els desnonaments són una realitat i un problema que té dues parts implicades. Cadascuna amb raons però una amb més feblesa per a la negociació. Fa falta un mediador, que es posi enmig de les dues opcions i faciliti la sortida. Cada cas és particular, no es pot generalitzar en cap de les dues parts. Com a resum de les propostes plantejades en aquella jornada, podem afirmar que l’habitatge és ara un problema greu perquè s’ha especulat molt amb els preus i els espais? Quins altres factors han portat a l’actual situació? L’habitatge sempre ha estat un problema-necessitat, qualsevol cosa que necessitem crea problemes o conflictes per a aconseguir-ho. Hauríem de tenir unes mires més responsables, saber que la societat és una part de nosaltres mateixos i donar resposta. Si el que pretenem és evolucionar, l’habitatge ha de ser eina bàsica, com

l’educació i el benestar, salut i alimentació. El fet de què l’habitatge pugui entrar dintre de l’especulació dels preus dels mercats i sigui alhora una necessitat, planteja problemes que en moments es consideren no ètics per algun actor del procés. Cal replantejar els espais i els preus, el 25/35 % del cost d’un habitatge és el terreny on es situa i això dona algun joc de maniobra a les entitats que tenen la possibilitat d’obrir i crear nous espais. La regeneració urbana, com a concepte a tenir en compte a mig termini, podria ajudar a alleugerir el problema? La regeneració urbana serviria per millorar l’espai públic i els espais verds, per a rehabilitació i equipament dels elements comuns dels edificis, per al foment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà. I, sobretot, on el COAATT pot ajudar i col·laborar més, és en l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques de la ciutat i dels edificis a rehabilitar.

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 26 ]

I la rehabilitació de tots els habitatges tancats, ajudaria també? Fins a quin punt creus que seria important per posar a l’abast dels qui no tenen sostre aquesta possibilitat? És una opció, cal fer una diagnosi de quins són els habitatges buits i confrontar les dues parts, els qui necessiten una llar i els propietaris que necessiten un rendiment de l’immoble. Estic convençut que té solució. Un cop fetes les teves conclusions de la jornada de “L’habitatge en 3600”, quin paper creus que tenen les administracions i quin haurien de tenir? Tenen poc paper i haurien d’involucrar-se més. Implicació, això sí, sense colors polítics. Hi ha solució però cal treballar-la.


Professió Totes les possibilitats del Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació El grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació, que s’imparteix a 23 universitats diferents de 13 Comunitats Autònomes d’Espanya, té moltes sortides laborals que hem anat explicant en anteriors números d’aquesta revista i que seguim descobrint-vos. En aquesta ocasió us parlem de tres figures molt importants en l’àmbit de la construcció: el Construction manager, el Gestor urbanístic i el Cap d’obra. Construction manager Tot projecte de construcció, sigui públic o privat, requereix la gestió d’un Construction Manager. El seu servei és present al llarg de tot el procés i té per objectiu el control del termini, el cost i l’abast del projecte. És a dir, la supervisió i verificació de les diferents àrees del projecte. Fet que implica treballar conjuntament amb els tres actors principals: propietari/promotor, director d’obra i constructor. Entre les seves tasques destaquem la supervisió i verificació de les diferents àrees de la gestió de projectes, la gestió de la contractació (materials, empreses industrials, professionals, etc.), la gestió dels costos i del temps, el disseny i anàlisi de viabilitat, la identificació i gestió de riscos i, per acabar, el control tècnic i de qualitat La d’Arquitecte Tècnic o Enginyer d’Edificació és una professió que evoluciona constantment perquè el sector incorpora dia a dia innovacions tecnològiques que permeten millorar els resultats. Una de les metodologies que utilitza el Construction Manager i que també involucra altres perfils és el BIM que permet definir i desenvolupar els projectes constructius des d’una perspectiva global i integrada. Això permet que es tingui en tot moment present la totalitat del projecte, des dels primers esbossos fins el seu llançament. Gestor urbanístic Els Serveis Tècnics Municipals de pràcticament tots els Ajuntaments d’Espanya estan integrats o compten amb Arquitectes Tècnics. La preparació acadèmica que ofereix la titulació faculta els graduats per informar expedients municipals en matèria de gestió i disciplina

urbanística. Per tant, l’Arquitecte Tècnic com a Gestor Urbanístic compta amb els següents coneixements, capacitats i aptituds: Coneixement del marc de regulació de la gestió i la disciplina urbanística; capacitat d’anàlisi dels projectes d’execució i trasllat a l’execució de les obres; capacitat per a interpretar i elaborar la documentació gràfica d’un projecte, prendre dades, aixecaments de plànols i control geomètric d’unitats d’obra; aptitud per a treballar amb l’instrumentarium topogràfic i procedir a l’aixecament gràfic de solars i edificis i el seu replantejament en el terreny. Igualment, té capacitat per aplicar la normativa tècnica al procés d’edificació i generar documents d’especificació tècnica dels procediments i mètodes constructius d’edificis; aptitud per aplicar la normativa específica sobre instal·lacions al procés de l’edificació i; coneixement de les funcions i responsabilitats dels agents que intervenen en l’edificació i la seva organització professional o empresarial. Actualment la forma que tenim d’entendre l’edificació i planificació de les ciutats està canviant. La incidència de les noves tecnologies, la rehabilitació o la creixent aposta per la sostenibilitat i la millora de la qualitat de vida de les persones, converteixen al Gestor Urbanístic com un professional clau dins de tot aquest procés de transformació i desenvolupament de la ciutat. Cap d’Obra El Cap d’Obra, a grans trets, s’encarrega de planificar, organitzar, dirigir, controlar i avaluar projectes de construcció des del moment de la seva concepció fins a la liquidació dels mateixos, atenent al temps d’execució, especificacions i pressupost. Així mateix també s’ocupa d’organitzar els diferents grups de treballadors, assignar les tasques que han de realitzar i supervisar que s’executin de forma eficient. Les funcions més comuns d’un Cap d’Obra són gestionar els contractes, permisos i llicències que requereix el projecte; planificar, coordinar i fer seguiment de l’execució dels treballs per tal de garantir que els requeriments del projecte siguin complets i que les dife-

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 27 ]

rents metes siguin aconseguides; Elaborar informes per comunicar a les parts involucrades els avenços o modificacions que es realitzen en base al que s’havia establert; organitzar i gestionar els recursos humans: formar, dirigir i posar en marxa als diferents equips, així com contractar i supervisar les activitats dels subcontractistes i del personal subordinat o obrer. També és el responsable de garantir que tots els membres de l’equip estiguin al corrent de la legislació vigent i que coneguin i segueixin els procediments estipulats pel que fa a salut i seguretat en el treball o de representar l’empresa en assumptes pertinents a serveis de construcció i convenis col·lectius. La formació més apropiada per desenvolupar-se com a Cap d’Obra és la d’Arquitecte Tècnic. Actualment el perfil professional de Cap d’Obra és un dels més demandats, de manera que les perspectives professionals per a aquest lloc de treball són molt bones. Font: www.arquitecturatecnicayedificacion.es/ca/


Edificis singulars Rehabilitació Els secrets amagats d’una casa del Priorat convertida en hotel L’objectiu d’un hotel és fer acollidora l’estada dels seus clients però no sempre s’aconsegueix el nivell de confort que es desitjaria. A vegades els establiments són freds, no acaben de comunicar i tenen estances que no aconsegueixen empatia amb els seus usuaris. Altres, en canvi, les cambres es mimetitzen amb els gustos i desitjos dels qui hi dormen i aquell edifici de repòs temporal acaba sent com una segona casa on s’hi tornarà en altres ocasions. El Priorat, comarca plena de paratges encantadors i encisadors, amaga sorpreses per als visitants que hi arriben buscant relax, silenci i tranquil·litat que compaginen després amb activitats familiars i sortides a la natura. A Falset, municipi més poblat d’aquesta àrea i capital prioratina, hi trobarem un hotel molt Detall de la part interior de l’Hotel Secrets després de la reforma de l’edifici especial. Al centre del poble, a la plaça de la Quartera, hi ha l’Hotel Secrets, ubicat en una casa de l’any 1829 que té una forta carrega arquitectònica essent la pedra i la fusta els elements que li donen més personalitat i també una calidesa per acollir parelles, grups d’amics o famílies en habitacions equipades per garantir el màxim confort dels clients. L’establiment, de només sis habitacions, el regenten la Clara i el Gonzalo. Com expliquen a la seva pròpia web, són dos enamorats de la llum del sol i de poder compartir els seus somnis amb els qui fan la seva parada a l’hotel per reposar a una de les seves habitacions o gaudir d’un espai de trobada al celler on es promou el desenvolupament local sostenible i es proposa un intercanvi cultural d’experiències. Els dos propietaris aprofiten l’espai del celler per oferir-hi els esmorzars elaborats amb productes de proximitat i, lògicament, amb els millors vins del Priorat i del Montsant. A la planta baixa el client disposa de zones d’estar on poder gaudir d’una estona de lectura dels llibres d’art, historia i arquitectura que poden trobar a la biblioteca del propi hotel. Pel que fa a les habitacions, els espais creats van dels 23 als 26 metres quadrats i es tracta de cambres lluminoses, exteriors, amb llits dobles i bany privat. L´ascensor condueix als clients de l’Hotel Secrets fins al “7º Cielo” que és un lloc emblemàtic de l’edifici i que correspon a la bodega de l´edifici que data d´una antiguitat superior als 300 anys. Amb tot el que hem explicat, no hi ha dubte que agafen ganes de fer les maletes ara mateix i sortir cap a Falset per passar uns dies en aquest hotel. Però, molt abans que aquesta casa del segle XIX es convertís en l’espai hoteler que és ara, s’ha

Els àpats se serveixen a un lloc ben peculiar

hagut de fer una reforma a fons, tota l’obra que ha permès recuperar l’espai, refer l’estructura del propi immoble i adequar-ho per convertir-lo en allò que és ara. De fet, un cop feta la reforma, el projecte es va presentar fins i tot al Premi Alejandro de la Sota. L’aparellador responsable d’aquesta obra ha estat el també prioratí Josep Anguera que, a més, és membre del gabinet tècnic del COAATT. Hem parlat amb ell sobre el projecte de l’Hotel Secrets i de les diferents intervencions realitzades a l’edifici.

Dues fotografies que mostren els canvis realitzats a la part exterior de l’immoble

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 28 ]


Edificis Rehabilitació singulars Josep Anguera. Aparellador Josep, quin era l’estat inicial de la casa abans de la reforma per a convertir-se en un hotel? L’estat previ a la Reforma–Rehabilitació de l’edifici comprenia un habitatge unifamiliar entre mitgeres, amb data de construcció de 1829. Estava conformat per una planta soterrani (bodega), planta baixa (magatzem) planta primera i segona (destinada a habitatge de la propietat) i planta tercera (golfes). També tenia una planta entresol que estava destinada a traster. Què proposava el projecte elaborat per l’arquitecte? El projecte manté el màxim d’elements originals, és a dir l’estructura, les façanes i la bodega. Per adaptació normativa al nou ús, es va enderrocar en la seva totalitat la planta entresòl i el terç central de les plantes 1, 2 i 3 per ubicar-hi les comunicacions verticals (escales i aparell elevador). La resta de l’estructura portant, de murs de carrega de pedra i mitgeres, es mantenen íntegrament, com també es fa amb els forjats de fusta (ignifugats) corresponents als dormitoris. La teulada manté les característiques inicials conservant els ràfecs existents però es fa nova, per obtenir millor aïllament.

Un cop feta la reestructuració de l’espai de la casa, les habitacions s’han decorat amb molt d’estil i de manera molt personalitzada

Quins canvis més significatius hi ha a nivell estructural o quines són les principals actuacions que cal afrontar? El projecte desenvolupa un programa d’hotel de 3 estrelles segons el decret 159/2012 de normativa d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’us turístic. El resultat són sis dormitoris dobles amb cambra higiènica, dos per planta, i les corresponents zones d’us comú a la planta baixa i al

Mantenir l’essència de la casa, datada a meitats del segle XIX, i convertir-la en un hotel, no ha estat tasca fàcil com mostren aquestes imatges de les obres

Fotos de l’interior de l’hotel: Joan Capdevila Vallvé

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 29 ]

soterrani. A nivell de reforma inclosa en el projecte, hi ha quelcom especial a remarcar? Tal vegada l’element més rellevant va ser la reparació, sanejament i adaptació de la bodega (soterrani) de l’edificació, així com el tractament de la planta baixa amb una alçada considerable donat que es va eliminar l’entresol. Quines característiques tenia l’immoble original i que se li ha canviat? S’han respectat íntegrament les característiques materials de l’edificació a nivell d’estructura i façanes, s’han substituït la resta d’elements com ara la fusteria, les persianes, paviments, envans, falsos sostres, pintura i altres instal·lacions. El projecte es va presentar al premi Alejandro de la Sota. Què significa aquest fet? Què se’n destacava per a presentar-lo a optar a aquest reconeixement? Entenc que el motiu essencial per presentar l’obra a la Biennal Alejandro de la Sota és el nivell de rehabilitació realitzada en l’edificació, mantenint íntegrament el seu aspecte exterior i modificant totalment l’ús d’aquest amb la nova distribució de les dependències interiors.


pots fer on ça an fi n co de eb w u te l E es garanties! im àx m s le b am es rm fo re i obres

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

ratuïts! g s o t s o p u s s E r p 3 a sol·licita fins A www.obresambgarantia.com tot són avantatges! Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma. Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Tarragona. A la teva disposició més de 400 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

Amb la confiança de:

DIRECTORI D’EMPRESES COL·LABORADORES OBRES AMB GARANTIA

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 30 ]


Fundació COAATT Accessibilitat documental: Fent accessibles els nostres documents LES IMATGES Desenvolupant el que vam apuntar en el darrer número (TAG_87), en l’article: “Recomanacions generals per elaborar documents accessibles”, aprofundirem en aquest aspecte entenent que tot el que serveix per a les imatges és aprofitable, si més no d’una manera molt semblant, per tots aquells altres objectes que podem inserir en un document Word: Audiovisuals (vídeos, animacions gràfics), PowerPoint, etc. El que expliquem aquí també és molt similar en molts d’altres programes per la creació de continguts tant per la Web, com de presentacions, altres processadors de text, etc. Com es percep un document sense veure’l? Les persones amb discapacitat visual fan servir uns programes de suport per la lectura en veu alta del que hi ha en la pantalla, als que anomenem lectors de pantalla. Sembla senzill d’explicar però si entrem en detalls, el tema es complica, perquè en la pantalla trobem un munt d’objectes diferents:

• • • • • •

Botons Menús desplegables Enllaços Caselles de selecció Camps per l’entrada de text Imatges

Analitzant una mica, podem veure que no és tan fàcil d’explicar-ho en veu alta de forma breu, i que és molt més ràpid donar un cop d’ull que explicar-ho. Afegint informació a la imatge Centrant-nos en les imatges, el recurs que fan servir els lectors de pantalla és llegir el TEXT ALTERNATIU. Aquesta és una de les propietats que tenen les imatges, per accedir hi ha diferents formes en funció de la versió. Posarem un exemple de la més nova i un altre d’una més antiga:

Amb la darrera versió (Office 365): Fent doble clic a la imatge apareix a sota del menú

Amb versions anteriors (Office 2007): Amb el botó dret del ratolí, estant a sobre de la imatge, i seleccionant l’opció “Format de la imatge”

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 31 ]


Fundació COAATT A tenir en compte:

Molt bé, ja sabem com posar-ho, però... què posem? Tot resulta més senzill si ens fem la següent pregunta. Si no hi fos la imatge, quin text hauríem d’escriure per substituir-la?. Hem de ser conscients que ens estem dirigint a una persona que porta escoltant tot el contingut de la pàgina i espera de nosaltres: • Concreció, anar al gra, deixar-se de floritures. No aspirem a un premi literari, aspirem al fet que ningú perdi el temps inútilment i transmetrem l’important i necessari per facilitat la comprensió. Llenguatge senzill i clar: Evitar construccions sintàctiques subordinades i complexes. L’estil dels telegrames pot ser eficaç. • Evitar en el que sigui possible les sigles i abreujaments, els lectors de pantalla no les llegeixen gaire bé. • Evitar expressions que requereixin la vista per poder interpretar-les: referències a colors, ubicacions, etc. Pot donar-se el cas del fet que podem trobar una imatge que: • No és substituïble per text. • Té una funció estètica i no aporta res a la part escrita. • Transmet sensacions, emocions, estats d’ànim... • Representa un logotip, una marca, una acreditació... Doncs expliquem-ho al text alternatiu, hem de tenir informat al que no ho pot veure.

• En les darreres versions d’Office hi ha un comprovador d’accessibilitat, segons la versió: - “Arxiu”>“Informació”>“Comprovar si hi ha problemes”. - “Revisió”>”Comprova l’accessibilitat”. • Quan exporteu el document a PDF marqueu sempre a les opcions d’exportació: - PDF etiquetat (o Etiquetes de l’estructura del document per accessibilitat). - Crear marcadors . Finalment, amb tot plegat, podem sortir beneficiats Un document Web, Word o PDF que sigui accessible a la xarxa tindrà una millor indexació als cercadors si té un bon text alternatiu en les seves imatges. A més a més de sortir en la cerca de text, sortiran indexats en la cerca d’imatges. Els motors de cerca podran “comprendre” millor la imatge, analitzant el text alternatiu. Els experts en SEO (Optimització pels enginys de cerca) aconsellen incloure els texts alternatius, encara que per altres motius, però no deixa de ser un bon efecte col·lateral. Autors: Jord i Montse rra t Na va rro i Jord i Pla na s Ma nz a no Membres del Grup de Treball “TECNOLOGIA OBERTA” de la Fundació COAATT

Quedem a disposició del col·legiat per a qualsevol consulta o dubte en l’adreça: to.fundacio@coaatt.org

EMPRESA CONSTRUCTORA

CONSATRIUM

PROCEDIMENT I METODOLOGIA Visita d’obra i anàlisi. Elaboració de pressupost. Selecció de procediments. Coordinació i direcció d’obres. Control de qualitat.

CONSTRUINT EL FUTUR

Qualsevol projecte possible a qualsevol espai.

ELS NOSTRES CLIENTS Particulars. Arquitectes. Càmpings. Organismes públics. Ajuntaments.

Centres educatius. Escoles. Espais industrials. Empreses privades. Centres comercials.

ESTEM AL TEU COSTAT Som una empresa -de tracte directe- i enfocats a valors de qualitat, professionalitat i confiança.

Tag

ELS NOSTRES PRODUCTES I SERVEIS D’OBRA NOVA, REHABILITACIÓ I REFORMA Obres en habitatges. Façanes, filtracions, pavimentació. Reformes d’hotels. Establiments turístics. Construccions sostenibles. Eficiència energètica. Telef. 977 310 030 |Mail: info@consatrium.com

3r quadrimestre 2020 [ 32 ]


L’entrevista La història de Tarragona creix amb un refugi antiaeri amagat sota el Museu Bíblic La ciutat de Tarragona és un pou de sorpreses per als arqueòlegs. Cada cop que es fa una rasa, una obra o altres operacions de caire urbanístic, apareixen nous vestigis del passat i no sempre són de l’època romana com podria pensar la majoria. Hi ha moltes ciutats en una de sola, elements de diverses procedències històriques que conviuen entre ells. La darrera descoberta, o com a mínim de les més destacables, és un refugi de la Guerra Civil localitzat a la Casa dels Concilis, seu del Museu Bíblic. Aquest espai, que devia salvar la vida de tantes persones cada cop que queien bombes, té la particularitat d’haver-se nodrit durant la seva construcció i, sobretot durant la seva supervivència en el temps, d’elements estructurals d’èpoques anteriors, centenàries o mil·lenàries. Els arqueòlegs han oberts els ulls, i els cinc sentits, per donar coherència a un projecte que passa per fer visitable el refugi antiaeri, estudiar encara més a fons aquesta construcció i lligar-ho, perquè aquí hi ha fil narrador de sobres, amb les altres restes que té al seu voltant. Amb tot això, i amb altres elements d’estudi, neix el projecte «Tarracròpolis» que té caire museogràfic, pedagògic i so-

Escàner de la secció de la casa dels Concilis on es veuen el subsòl arqueològic i el refugi

ciològic. El COAATT hi serà present amb un rol assessor, posant a l’abast dels qui impulsen el projecte tots els seus coneixements. Hem conversat a fons amb els dos codirectors del projecte «Tarracròpolis»: l’Andreu Muñoz que és director del Museu Bíblic Tarraconense i investigador adscrit de l’ICAC i el Josep Maria Macias que és arqueòleg investigador de l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica).

Andreu Muñoz i Josep M. Macias. Tarracròpolis

Andreu Muñoz i Josep Maria Macias són els codirectors del projecte Tarracròpolis

Com es va fer la descoberta del refugi de la Guerra Civil que s’ha localitzat a la Casa dels Concilis? Pròpiament no hi ha una descoberta

del refugi antiaeri. Aquest sempre ha estat conegut i utilitzat. Fins i tot quan l’edifici fou escola des dels anys 50 el refugi fou un espai per deixar andròmines o inclús per abocar runa. Amb tot, el refugi havia quedat en l’oblit i tapiat des de feia més de dues dècades. Des de la implantació del Museu Bíblic a la Casa dels Concilis l’any 2006 vam tenir clar que el refugi s’havia de recuperar per a la ciutat. El veritable descobriment fou constatar que aquest refugi havia utilitzat estructures medievals i romanes per a la seva construcció, entre elles les fonamentacions de l’exedra oriental del recinte de culte imperial presidit pel Temple d’August. Aquests descobriments s’han anat produint de manera progressiva des de fa més d’una dècada en el marc de la col·laboració entre ICAC i Museu Bíblic que desenvolupen una línia de recerca i de transferència de coneixement que té com a objectiu la comprensió dels fenòmens històrics i urbanístics en l’àrea de la Catedral. Amb tot, fa un any que es van produir els descobriments més reveladors. Què suposen aquestes descobertes a nivell històric i per a la ciutat?

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 33 ]

Una gran aportació a nivell científic i una possibilitat única per poder potenciar un espai interpretatiu que faci entendre als visitants l’evolució urbanística de 23 segles de l’acròpolis de la ciutat. Les estructures arqueològiques i històriques conservades en l’edifici del Museu Bíblic (Casa dels Concilis) permeten gaudir d’un fascinant viatge al llarg de la història donat que estem davant d’un autèntic palimpsest estructural. És així que es tracta d’un edifici assentat sobre imponents estructures romanes, amb una base constructiva medieval, un cos renaixentista i sobre un refugi antiaeri de la Guerra Civil a 10 metres de profunditat excavat en la roca de l’acròpolis que permet conèixer també la geologia de la ciutat. En quin estat de conservació està el refugi i de què dependrà que es pugui obrir al públic? En quines dates es calcula obrir-lo? El refugi té un excel·lent estat de conservació. Cal només preparar la seva il·luminació, la senyalètica, una mínima museïtzació i la recuperació d’una de les seves entrades en el carrer de les Co-


L’entrevista ques per crear un circuit segur de visita. Aquest mes de setembre estava prevista la seva apertura. Desafortunadament la col·laboració sol·licitada a l’Ajuntament (14.000 euros) a tal efecte no ha estat possible i això ha impedit que es pugui obrir. Malgrat tot, aquest mes de setembre s’inaugurarà el Centre d’Interpretació i les galeries superiors del refugi antiaeri formades per una xarxa de cisternes històriques. Serà possible pels esforços del propi Arquebisbat de Tarragona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, el Departament de Cultura de la Generalitat, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia (Ministerio de Cultura), la Diputació de Tarragona, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i la Fundació Privada Mútua Catalana. Les galeries inferiors del refugi antiaeri intentarem poder-les obrir l’any 2021 sempre que puguem obtenir els ajuts necessaris.

Andreu Muñoz explicant el projecte a membres del COAATT

El refugi és en una zona que, històricament, té tota la riquesa possible. Explica’ns en quin conjunt patrimonial s’emmarca aquest espai de la Guerra Civil i què significa per a vosaltres. Com hem comentat, aquest espai és la síntesi de tota la història de la ciutat i en gran mesura el paradigma d’un nucli històric exponent de la història del país. Des del primer campament aixecat per Escipió en el segle III aC fins a l’edifici construït per Rafael Moneo, seu del COAC, estem davant 2.300 anys

d’història i patrimoni que converteixen l’acròpolis de Tarragona en un dels espais patrimonials més importants de la Península Ibèrica. Tot plegat formarà part d’un projecte amb el que porteu treballant molt temps i que heu anomenat “Tarracròpolis”. Què es exactament i que es pretén? «Tarracròpolis» és un projecte museogràfic que pretén fer entendre l’evolució històrica de l’acròpolis de Tarragona. El projecte es concreta en una sala del Museu Bíblic en connexió amb el subsòl arqueològic de l’edifici i el refugi antiaeri. Mitjançant un audiovisual, maquetes, gravats, numismàtica i epigrafia, els visitants entendran la transformació de l’espai de l’acròpolis durant 23 segles. Un museu virtual amb projeccions en 3D dels continguts de l’espai permetrà també transferir aquest patrimoni a les persones que vulguin accedir des de qualsevol punt del món. El fil argumental passa per recordar que Tarragona conviu amb herències de moltes èpoques i que el llegat no és únicament romà. Però això es fa en una ciutat on s’ha primat protegir aquest patrimoni, el romà, en detriment d’altres elements i espais d’altres èpoques. Què en penseu? Quina interpretació en feu? Efectivament, es tracta de posar en valor no només l’imponent passat romà de la ciutat sinó mostrar la capacitat transformadora, adaptable i de “reciclatge” que la ciutat té en cada època. Aquest efecte de síntesi i de sincretisme ens fa penetrar en l’essència de les nostres ciutats mediterrànies. Tarragona ha tingut un cert dèficit a l’hora de valorar els seus “altres patrimonis”. Afortunadament avui som més conscients que unit al passat romà conviu un patrimoni paleocristià, un de medieval, un passat d’època renaixentista i barroca, una Tarragona modernista i fins i tot una ciutat amb exponents arquitectònics d’avantguarda. A la mateixa acròpolis conviuen el recinte de culte imperial romà, la Catedral medieval, l’església de Sant Llorenç en gran mesura de factura renaixentista, l’edifici modernista del rectorat de la URV o l’edifici dels COAC de Rafael Moneo. Que és el més interessant? Aquell fill conductor històric que uneix i dóna sentit a totes aquestes realitats patrimonials.

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 34 ]

La intenció amb “Tarracròpolis” és implicar-hi a quantes més administracions millor. Estan per la labor? Hi ha bona resposta? És així. La resposta és molt bona. Però podria ser millor. També es veuen algunes absències institucionals molt significatives. En tot plegat, de quina forma col· laborarà el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona? L’ajuda del COAATT no és nova. Sensibles a les accions de difusió del patrimoni ja van donar un suport tècnic i d’assessorament en les intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona de l’any 2010 en la recerca del Temple d’August. Sempre hi ha hagut una relació extraordinària. Ara el seu paper és assessorar tècnicament en les necessitats que generen els espais que formen «Tarracròpolis» i contribuir a finançar en la mesura de les seves possibilitats una part del projecte. En concret ho faran en l’adequació de la xarxa de cisternes històriques que a la vegada estan formades per fonamentacions romanes i utilitzades pel refugi. És molt simbòlic que els “arquitectes tècnics del present” actuïn sobre les obres que uns altres “arquitectes tècnics” executaren en el passat. Fins a quin punt és important, sota el vostre parer, que administració, arqueòlegs i arquitectes tècnics treballin conjuntament per garantir la convivència de la ciutat actual amb el llegat de les anteriors? És vital i necessari. La ciència, el progrés, la vida no és pot entendre sense interdisciplinarietat i transversalitat, sense treball en equip. Ens fa més eficaços i ens enriqueix com a persones perquè en permet aprendre molt de tots posicionats en la generositat i la humilitat.

Accés al refugi de la Guerra Civil que connecta amb altres espais històrics de la ciutat


Patrimoni Patrimoni de ciutats que viuen del seu llegat Durant l’any 2016 es van establir contactes amb el Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya que van desembocar amb la signatura, el 29 de març de 2017, del Conveni Marc de col·laboració entre els Col·legis Oficials d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de l’estat que tenen la seva seu en una de les ciutats inscrites a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. Així, els Col·legis Oficials d’Aparelladors de la Corunya, Àvila, Badajoz, Càceres, Còrdova, Conca, Eivissa, Jaén, Madrid, Salamanca, Segòvia, Tarragona, Tenerife i Toledo van plasmar el compromís de col·laborar en la protecció integral dels conjunts històrics espanyols integrats com a tals en la Llista de Patrimoni Mundial de la Humanitat, així com en la promoció i difusió davant les administracions i la societat d’aquests conjunts històrics. Fruit d’aquesta col·laboració i de les sinergies de treball, ha vist la llum el llibre “Utopía y salvaguarda. El recurso del Patrimonio Mundial como espacio de participación ciutadana”, una obra que recull la realitat històrica, patrimonial i arqueològica de totes les ciutats esmenA l’àmbit històric i social, aquest llibre intenta reflectir la realitat de les ciutats actuals i el seu llegat. Fins a quin punt pot ser útil aquesta obra per als qui treballen en el sector de la construcció? No és només útil per als col·lectius que treballen en el sector de la construcció, sinó per al públic interessat en un marc molt més ampli. La publicació explica de manera molt clara i sense retombs formals, ni erudicions que només entenen els experts, els elements essencials del conjunt arqueològic de Tàrraco i, a més, sap molt bé enquadrar-ho amb la Tarragona actual. De vegades els professionals en Patrimoni, Història, Arqueologia, sense adonar-nos escrivim pensant en els nostres col·lectius i no acabem de saber explicar-nos perquè ens entengui tothom qui estigui interessat. I això és bàsic. Es coneix la necessitat de conservació-convivència entre les dues ciutats que conviuen on hi ha llegat important (com Tarragona)? Si anem a una pregunta que comporti omplir amb una X una casella, anem al reduccionisme: “Si no ho sap, no contesta, tant se li enfot”. Si ens ho mirem des d’una perspectiva a més termini veiem una cosa clara: hi ha hagut una clara progressió al llarg del temps a favor de la convivència entre les moltes Tarragones que tenim a la del segle XX. Pensem en les muralles. Al segle XIX es van enderrocar les fortificacions i de passada part del que quedava de les romanes, i ens salvem de miracle que no es subhastessin

tades i que posa de relleu de quina forma conviuen aquestes ciutats en l’actualitat i amb el seu llegat del passat. Diego Salas, president del Col·legi de Cáceres i coordinador del Grup de Colegios Oficiales de Aparejadores y Arquitectos Técnicos en Ciudades Patrimonio, ens explica que “la raó fonamental d’aquesta iniciativa no és altra que la d’actuar de manera conjunta en la defensa del patrimoni històric i cultural d’aquestes ciutats i contribuir a la difusió de la tasca professional dels Aparelladors i Arquitectes Tècnics en l’àmbit del manteniment i conservació, així com la rehabilitació i restauració dins dels nuclis històrics declarats com a conjunts històrics per la UNESCO”. Aquesta és, també, una posada en valor de la professió que compta amb una història de més de cinc segles. El nostre Col·legi de Tarragona ha pres part en aquest llibre fent un bon resum dels principals elements patrimonials del llegat romà que té la nostra ciutat. Hem comptat amb el valuós assessorament de l’historiador i arqueòleg Joan Menchon.

totes per edificar en els terrenys i la pedra anés al reciclatge. El 1883 l’Ajuntament obria una porta al tram de l’Escorxador per fer entrar els bous per al seu sacrifici. L’enrenou va provocar que l’Estat les declarés monument perquè el municipi no fes una altra “trastada”. I ara, al 2020, les muralles tenen el Passeig Arqueològic, que va ser un referent d’acció urbanística i monumental del seu entorn. Hi ha un pla director finançat per la Generalitat i l’Ajuntament i aquestes dues institucions tenen em marxa un Pla d’Inversions en el monument que anem avançant tot i les dificultats com la crisi de 2008 o el Coronavirus. I a sobre, els particulars que fan obres en cases que són dins les muralles, com el Passeig de Sant Antoni, integren de bon grat les restes en els habitatges. Per tant, s’ha progressat. La sensibilització ha progressat i molt a partir del 2000 quan Tàrraco entra a formar part de la Llista del Patrimoni Mundial de la Unesco, i, de retruc lògic, es posen en valor i s’integren les altres Tarragones, la medieval, la renaixentista, les dels segles XVIII, XIX i XX. Tot forma part del mateix paisatge històric urbà. Creus que fan falta més publicacions per evidenciar la importància del patrimoni de les ciutats? Sempre en fan falta, i a més que vinguin de sectors professionals indicant la sensibilitat de la societat civil i el món de les professions i oficis vinculats en la gestió, difusió i protecció del Patrimoni en l’ampli sentit de la paraula. Les coses estan canviant i molt ràpid amb la societat

Tag

3r quadrimestre 2020 [ 35 ]

Portada del llibre que recull la realitat de les Ciutats Patrimoni de la Humanitat

de la informació, les noves tecnologies i la immediatesa. Fins i tot s’ha pensat que tot això acabaria amb els sistemes de comunicació clàssics, com el llibre, la conferència o la xerrada presencial, allò del “Video Killed the Radio Star”. No és així. Al costat de la potència de les xarxes socials, de la realitat augmentada, del món virtual, la gent necessita elements tangibles que ens donen seguretat per ser de tota la vida, des del paper imprès en forma de revista, opuscle o llibre, a la fotografia en paper, l’explicació presencial o simplement poder fins i tot tocar la rugositat de la pedra del monument o sentir com el sol del capvespre es reflecteix en un vell mur de pedra picada. Entrevista a Joa n Me nchon Be s (Cap tècnic de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona)


Impulsant el teu negoci

Caixa d'Enginyers està adherida a la línia de finançament

AVALIS SGR

Estem on sempre, al teu costat

Sol·licita'ns informació www.caixaenginyers.com

caixadenginyers

caixaenginyers