REVISTA



Editorial
Editorial
El 2025 és un any de celebració. El nostre Col·legi celebra el seu 85è aniversari i és una fita a celebrar que, de pas, ens convida a fer una breu mirada enrere. Els últims vuitanta-cinc anys, l’Arquitectura Tècnica ha viscut una transformació profunda. Als anys quaranta del segle passat, la figura de l’aparellador estava vinculada gairebé exclusivament al seguiment d’obra i a l’auxili del projecte de l’arquitecte superior. Amb el pas del temps, aquesta figura va anar adquirint més protagonisme. La renovació dels estudis i l’evolució del sector van permetre que es comencés a parlar d’arquitectura tècnica amb veu pròpia. Avui, l’arquitecte tècnic és un agent clau en tot el cicle de vida de l’edificació. No només executa, sinó que diagnostica, planifica, coordina, rehabilita i innova. Ara i més que mai, la professió reclama visibilitat i reconeixement com a pilar fonamental per a una construcció més segura, eficient i saludable.
L’aniversari que celebrem coincideix amb un moment molt important: l’aprovació dels nous estatuts del nostre Col·legi, que ja han entrat en vigor i que comporten una nova denominació oficial, passant a ser el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona i alineant-se amb la imatge institucional de la professió a nivell català. També inclouen una actualització del marc jurídic i funcional, a més de canvis en la imatge corporativa i aplicatius del
Col·legi, que es desplegaran progressivament els pròxims mesos.
Aquest nou marc vol reforçar la representativitat de la professió i fer més visible el paper de l’arquitectura tècnica a la societat. En aquest sentit, és igualment imprescindible apropar a la primera línia la realitat del talent femení a l’Arquitectura Tècnica i per aquest motiu, recentment hem celebrat el Congrés WE Tarragona que ha possibilitat fer visible i promoure el Talent Femení. Les paraules de Maria Teresa Solé, vicepresidenta del COATT, reclamant la necessitat de tenir una universitat de l’Arquitectura Tècnica al nostre territori, per fer accessible a més joves la possibilitat d’estudiar aquesta carrera de l’àmbit STEM i amb l’objectiu d’incorporar més talent femení en els diferents camps professionals del sector de la construcció, són l’exemple més clar de la línia en la que estem treballant l’actual Junta.
L’essència d’aquell Col·legi creat el 1940 es manté avui però ens hem adaptat al moment real, a una situació que ens demana defensar la professió, ajudar als qui la comencen, animar als qui volen formar-ne part en un futur i enfortir-la des de tots als àmbits de la inclusió, el respecte i la igualtat.
— Junta del COATT
Edita
Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona
Rambla President Francesc Macià, 6 baixos 43005 Tarragona Tel. 977 212 799
e-mail: info@apatgn.org www.coattgn.cat
Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Tag.
Consell de redacció
Ferran Ferré, Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez
Producció
Òscar Ramírez Dolcet // premsa@apatgn.com
Disseny
Basora Comunicació i Publicitat
Producció
Nou Silva Equips S.L.
Contractació publicitat
Eva Larraz // comunicacions@apatgn.org
Subscripcions revista publicacions@apatgn.org
Dipòsit legal: T-800-93
ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició digital): 2462-3342
3 Editorial
85 ANYS D’EVOLUCIÓ, RECONEIXEMENT I FUTUR PER A L’ARQUITECTURA TÈCNICA 8 Entrevista
ENTREVISTA A ALFREDO SANZ CORMA, PRESIDENTE DEL CONSEJO GENERAL DE LA ARQUITECTURA TÉCNICA DE ESPAÑA (CGATE)
15 Dades de síntesi
1R SEMESTRE 2025
26
Obra nova
JOSÉ LUIS GARCÍA: UNA VIDA CONSTRUYENDO CIUDAD Y DEFENDIENDO EL OFICIO 36 La veu dels col·legiats
DELS QUI ESTIMEN L’ARQUITECTURA TÈCNICA I S’HI DEDIQUEN 39 Assessoria jurídica
NOVES OBLIGACIONS PER A PROFESSIONALS I EMPRESES: FACTURES A L’AEAT AMB PROGRAMES ADAPTATS
22 Obres amb garantia
EL PORTAL OAG SEGUEIX CREIXENT I ES CONSOLIDA
53 Espai tècnic
HABITATGES SEGURS: CLAUS PER COMBATRE EL GAS RADÓ 60 La veu de l’empresa
ELS REPTES DE L’HABITATGE A EUROPA 64 Reportatge
CONSTRUINT VOCACIONS: L’ARQUITECTURA TÈCNICA ENTRA A LES AULES.
ÈXIT DEL PRIMER CONGRÉS WE TARRAGONA PER A PROMOURE EL TALENT FEMENÍ
42 Edificis singulars
MAS D’EN BRUNO, DEL LLEGAT CARTOIXÀ AL LUXE SOSTENIBLE DEL SEGLE XXI
president@apatgn.org junta@apatg.org
SECRETARIA
Míriam Ferrer
Dora Llaberia
GABINET TÈCNIC, VISATS I BORSA DE TREBALL
Josep Anguera
Ramón Rebollo
Meritxell Gispert
COMUNICACIÓ I PUBLICACIONS
Eva Larraz
COMPTABILITAT
Joan Sáenz
FORMACIÓ
Meritxell Gispert
INFORMÀTICA
Jaume Cabré
ASSESSORIA LEGAL l RESPONSABILITAT CIVIL
Míriam Ferrer
SERVEI D’INSPECCIÓ
Josep Anguera
ASSEGURANCES CONSTRUCCIÓ I LLOGUER D’ESPAIS/EQUIPS
Meritxell Gispert
GERÈNCIA
Pablo Fernández de Caleya
FUNDACIÓ COATT fundacio@coaatt.org
La arquitectura técnica ante los retos de la rehabilitación, la sostenibilidad y la falta de profesionales.
Entrevista
Textos / Òscar Ramírez Dolcet fotos / CGATE
En un momento de profunda transformación para el sector de la construcción, la figura del arquitecto técnico es una pieza clave para garantizar la calidad, la sostenibilidad y la seguridad de los edificios que habitamos. La escasez de profesionales cualificados, el reto de atraer talento joven y la necesidad de modernizar el sistema educativo son algunas de las cuestiones urgentes a solucionar si se quiere redefinir y comunicar mejor esta profesión y su realidad.
La rehabilitación energética, la gestión de ayudas públicas o la supervisión técnica son ámbitos en los que la contribución de los arquitectos técnicos es esencial, pero es necesario visibilizar la profesión, explicarla y reforzar el papel que esta juega en la sociedad. Iniciativas impulsadas por el Col·legi Oficial de l’Arquitectura
Tècnica de Tarragona (COATT), como el proyecto educativo “Escoles i Pro-
fessió” o el portal “Obras con Garantía”, son ejemplos de buenas prácticas que se están extendiendo y siendo reconocidas.
Para profundizar en estos temas, hablamos con Alfredo Sanz Corma, presidente del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE). Con él, tratamos de analizar el presente y el futuro de la profesión, mirando el horizonte más cercano pero, sobre todo, intentando observar los cambios y avanzarnos a ellos para conseguir una acción coordinada entre colegios profesionales, instituciones y la sociedad.
Sr. Sanz, ¿Cómo describiría el momento actual de la arquitectura técnica dentro del panorama de la construcción en España? ¿Cuáles considera que son las oportunidades profesionales más relevantes hoy en día para quienes se dedican a la arquitectura técnica?
Estamos en un momento clave. La arquitectura técnica ha pasado de ser vista como una figura exclusivamente técnica de obra a convertirse en una pieza estratégica en todos los procesos vinculados al ciclo de vida del edificio y con un fuerte componente social. Hoy somos actores esenciales en la rehabilitación energética, la gestión de ayudas públicas, la seguridad estructural, el control de calidad, la coordinación de seguridad y salud, e incluso la gestión digital de los edificios.
Las oportunidades son muchas y muy diversas. En particular, el sector de la rehabilitación y la eficiencia energética, impulsado por fondos europeos, nos ha abierto un campo profesional con un enorme recorrido, con la sostenibilidad como eje transversal. La digitalización del sector —con herramientas como BIM, la monitorización energética o la gestión de activos— es
“Debemos tomarnos en serio esta situación como una emergencia estructural: sin técnicos, no hay futuro para el sector”
otra área donde nuestra preparación técnica nos permite liderar con solvencia.
Existe una evidente escasez de técnicos. ¿Qué implicaciones tiene esta carencia para el futuro inmediato del sector de la construcción?
La falta de profesionales cualificados es ya uno de los principales cuellos de botella para el desarrollo de proyectos constructivos y, especialmente, de rehabilitación. Esta escasez pone en riesgo no solo la ejecución de los trabajos en plazo y forma, sino también la calidad y seguridad de las intervenciones. Es urgente revertir esta tendencia.
Debemos tomarnos en serio esta situación como una emergencia estructural: sin técnicos, no hay futuro para el sector. Y, por tanto, no hay transición energética posible, ni regeneración urbana, ni mejora de las condiciones de habitabilidad de nuestros edificios.
¿Qué estrategias cree que se deben impulsar para atraer nuevos perfiles jóvenes hacia la arquitectura técnica?
¿Cree que el sistema educativo actual responde a las necesidades reales del sector en cuanto a formación técnica?
Debemos empezar por visibilizar nuestra profesión en las etapas más tempranas del sistema educativo. La arquitectura técnica no se conoce, y
lo que no se conoce, no se elige. Hace falta una estrategia coordinada entre instituciones, colegios y universidades para acercar nuestra realidad profesional al alumnado de secundaria y bachillerato. Y no siempre hay coincidencia de objetivos. Debemos enfocar correctamente la atención de la demanda del mercado laboral sin caer en una sobreproducción, que en otras profesiones está generando infraempleo.
El sistema educativo, por otro lado, necesita actualizarse para responder a las necesidades reales del sector. La universidad debe trabajar más estrechamente con los colegios profesionales y el entorno empresarial para adaptar los contenidos a la demanda actual. Y no solo en aspectos técnicos, sino también en competencias transversales como la comunicación, la gestión, o la digitalización.
Ante la falta de conocimiento o de difusión de la profesión en los centros educativos, el COATT ha iniciado el Programa “Escuelas y Profesión”, donde damos a conocer la profesión a niños de ESO a través de retos y pruebas. ¿Cómo se podría mejorar la promoción en los centros educativos? ¿Qué otras iniciativas se pueden llevar a cabo para paliar el déficit de mano de obra cualificada en las obras?
Iniciativas como “Escuelas y Profesión” son un ejemplo excelente de
cómo se debe actuar: desde la cercanía, con pedagogía, y con un enfoque participativo. Este tipo de proyectos son absolutamente necesarios y deberían extenderse a nivel nacional, con el respaldo de las instituciones educativas y la implicación del CGATE y los colegios.
Además, sería deseable impulsar campañas conjuntas de orientación profesional, incorporar perfiles técnicos en las ferias de formación, y promover contenidos audiovisuales atractivos para los jóvenes. La arquitectura técnica tiene un relato potente: construimos entornos seguros, saludables, eficientes y sostenibles. Solo falta saber contarlo.
En un mercado donde cada vez hay más demanda y menos profesionales, ¿cómo se puede garantizar la calidad y seguridad de las obras?
La clave está en dos conceptos: profesionalización y supervisión. Solo a través de una presencia efectiva de profesionales cualificados en cada fase del proceso constructivo podemos garantizar que las obras se ejecutan con rigor. Aquí, la figura del arquitecto técnico es fundamental.
Y no olvidemos el papel de los Colegios. Gracias a ellos se establece un control colegial que actúa como barrera frente al intrusismo y asegura que quien firma un proyecto o dirige una obra lo hace con formación y respon-
sabilidad. En definitiva, una garantía para la sociedad.
¿La arquitectura técnica está sabiendo comunicar su valor añadido a la sociedad? ¿Cómo se puede mejorar su visibilidad?
Hemos mejorado, pero aún queda camino. Seguimos siendo los grandes desconocidos del sector para el ciudadano medio, a pesar de que pasamos por casi todos los procesos que afectan a su vivienda.
Nos hacemos visibles, en tanto en cuanto hacemos visibles los problemas que afectan a la sociedad, y cómo podemos contribuir a sus soluciones. En los últimos meses hemos tenido una importante y creciente presencia mediática por la presentación de
nuestros dos Barómetros sobre el Estado de la Vivienda y su relación con la salud mental, que elaboró GAD 3 para el CGATE. Pero somos conscientes de que tenemos que seguir trabajando para comunicar mejor qué hacemos, cómo lo hacemos y, sobre todo, por qué nuestra intervención garantiza que las cosas se hagan bien.
¿Qué papel juegan los arquitectos técnicos en la transformación sostenible y energética del parque edificatorio español?
Un papel absolutamente central. Somos los técnicos mejor preparados para diagnosticar, proyectar, coordinar y ejecutar obras de rehabilitación con criterios de eficiencia energéti -
ca. Además, tenemos la capacidad de gestionar la tramitación de ayudas públicas, interpretar normativas técnicas, y acompañar a las comunidades vecinales en todo el proceso.
El parque edificatorio español es antiguo, ineficiente y necesita una renovación urgente. El 55% del mismo es anterior a 1.980. Esta transformación no será posible sin la participación activa de los arquitectos técnicos.
¿Qué impacto han tenido y tendrán los fondos europeos Next Generation en la dinamización de la arquitectura técnica y la activación de proyectos basados en la rehabilitación? ¿Se mantiene actividad derivada de ellos?
Los fondos Next Generation han supuesto un punto de inflexión. Por pri-
mera vez en décadas, la rehabilitación ha pasado a ocupar un lugar prioritario en la agenda política y técnica. Esto ha abierto un nuevo campo de trabajo donde la arquitectura técnica ha respondido con solvencia. Sin embargo, también han tenido sus sombras, sobre todo con los arduos procesos burocráticos, la complejidad para solicitarlos y los largos plazos para concederlos y, sobre todo, otorgarlos.
Necesitamos mejorar los mecanismos de gestión de estas ayudas para que lleguen más rápido y de forma más clara a los ciudadanos y profesionales. Esto nos permitirá, tanto a los técnicos como a las administraciones, aprender para futuras convocatorias de ayudas. No obstante, en la rehabilitación, seguimos estando en el 10% de los objetivos de país.
¿Cuáles son los principales retos que afronta hoy el colectivo en términos de regulación, competencias y reconocimiento profesional?
El primero es el reconocimiento institucional pleno de nuestras competencias, que a veces se ven cuestionadas por una interpretación restrictiva de las normativas. Es fundamental defender la seguridad jurídica de nuestra profesión y reforzar el conocimiento de nuestras atribuciones en todos los niveles.
También es prioritario avanzar hacia una regulación que reconozca de forma explícita el rol del arquitecto técnico en campos como la sostenibilidad, la rehabilitación o el BIM, y en general las competencias en la implementación de la tecnología que está transformando el sector.
No obstante, el modelo atribuciones, puede tener una vida limitada. Lo que debemos transmitir es nuestra apor-
tación de valor a cualquier reto profesional.
¿Qué importancia tiene la formación continua y la actualización profesional en un entorno en constante evolución como el de la edificación?
Es absolutamente imprescindible. Hoy no basta con haberse formado una vez: hay que estar en constante renovación. El sector evoluciona a un ritmo vertiginoso, con cambios normativos, tecnológicos y metodológicos continuos. Hace 100 años un profesional podía desarrollar toda su carrera con los conocimientos de la facultad. Hoy en día, el estándar internacionalmente reconocido es que debes dedicar al menos 20 horas anualmente a actualizar tus conocimientos.
Por eso desde el CGATE impulsamos programas de formación continua, acreditación de competencias y desa-
de prensa
“La arquitectura técnica tiene un relato potente: construimos entornos seguros, saludables, eficientes y sostenibles”
rrollo profesional. También los Colegios, como el de Tarragona, cumplen una función esencial como centros de formación de referencia.
El portal “Obras con Garantía”, que nació en Tarragona en 2015, ha sobrepasado las 10.000 peticiones de presupuestos para nuestros técnicos y ha generado más de 1.400.000 € de honorarios profesionales. ¿Qué potencial tiene como herramienta de captación en internet para generar confianza en los ciudadanos y transmitir a la sociedad los trabajos y servicios que puede realizar un profesional de la arquitectura técnica?
El potencial es enorme. “Obras con Garantía” es un modelo de éxito que debería replicarse en otros territorios. Combina tres elementos clave: visibilidad, profesionalidad y confianza. Para el ciudadano, representa una forma segura de acceder a técnicos cualificados; para los profesionales, es una vía de captación y reconocimiento de su trabajo.
Desde el CGATE valoramos enormemente este tipo de iniciativas que vinculan al Colegio con la sociedad civil, posicionando a la profesión como una opción fiable, ética y cercana.
¿Cómo ve la relación entre los colegios profesionales y la sociedad civil? ¿Qué se debería reforzar en esa conexión?
La relación está cambiando, y para bien. Los Colegios, afortunadamente, ya no son solo estructuras internas de apoyo al colegiado, sino que cada vez más actúan como interlocutores sociales, agentes activos en temas de vivienda, sostenibilidad o accesibilidad.
Para reforzar esta conexión, debemos seguir saliendo al exterior: colaborar con administraciones, asociaciones vecinales, ONGs, medios de comunicación y plataformas ciudadanas. La arquitectura técnica tiene mucho que decir y que aportar, y los Colegios son la vía natural para establecer ese diálogo con la sociedad.
Dades de síntesi
text / Ramón Rebollo fotos / Avanti Comunicació Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Ribera d’Ebre, l’Alt Camp, el Priorat i la Conca de Barberà.
El nombre d’habitatges de nova construcció, comunicats al COATT a la nostra demarcació, puja un 33% al primer semestre de 2025. Ho fa també la inversió, que augmenta més d’un 45% i supera els 136 milions d’euros al territori. Igualment, la inversió al sector de la rehabilitació puja per sobre del 14% a la demarcació de Tarragona i supera els 78 milions d’euros al primer semestre de 2025.
L’activitat dels professionals de l’Arquitectura Tècnica creix un 2% respecte el mateix període de 2024, evidenciant que aquesta és una professió amb plena ocupació i que actualment pateix una gran manca de professionals al sector de la construcció, que és immers en una alta activi-
tat econòmica, on es demanda molt la figura de la direcció d’obra, que ocupa l’Arquitecte Tècnic.
Segons l’ITEC, s’espera un notable creixement de l’habitatge de nova planta, entre el 6 i el 7,5%, en el període 2025-2026, i un 4% de cara a l’any 2027. Aquesta reacció tan contundent està relacionada amb una demanda substancial, després de tres anys de menor entrada de nou producte al mercat, i amb la millora de les condicions creditícies.
A nivell de rehabilitació el sector fa una revisió a l’alça al 2025, pujant fins al 3,8%, si bé el creixement tendirà cap a l’1,5% el 2027 a causa de la retirada de les subvencions.
Durant aquest primer semestre i pel que fa a l’habitatge residencial nou, continua l’augment dels dos anys anteriors i arriba als 943 habitatges i més de 136 milions d’euros d’inversió. Creix especialment als municipis de Vila-seca, Cambrils, Mont-roig i Reus. A Tarragona i Calafell baixen significativament respecte els valors de 2024.
Pel que fa als finals d’obra comunicats al COATT, al primer semestre 2025 es van acabar una mica més de 145 habitatges nous, un 40% menys que els 241 acabats al 2024.
EVOLUCIÓ DE L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU
Creixement del 33% en el nombre d’habitatges i de més del 45% en inversió en obra nova
N. habitatges
L’activitat al sector de la rehabilitació a la demarcació de Tarragona tanca el primer semestre de 2025 amb pujades del 12% d’obres i d’un 14% en la inversió, superant ja els 78 milions d’euros.
Els municipis de costa, com Calafell, Cunit o Cambrils, juntament amb Reus és on trobem una major pujada en l’apartat de rehabilitació. A Tarragona el nombre d’obres de rehabilitació baixa un 5%, respecte el primer semestre de 2024.
L’activitat per als professionals de l’arquitectura tècnica al primer semestre de 2025 puja al voltant d’un 2% respecte el mateix període de 2024. A la demarcació de Tarragona s’han realitzat més de 5.500 intervencions professionals al primer semestre de 2025.
Aproximadament un 33% dels treballs estan directament relacionats amb l’obra - redacció de projectes, direccions, coordinacions de seguretat i salut,
etc. - i la resta inclouria la redacció de certificats, informes, valoracions, documentacions tècniques, etc.
Respecte 2024, l’activitat a l’obra puja una mica més del 2% i les actuacions relacionades amb altres treballs baixen més del 3%.
Un factor cada vegada més important és el pes sobre el conjunt de les intervencions que realitzen a Tarragona tècnics de fora de la província. Aquest
valor creix de forma sostinguda des del 2019. En poc més de 10 anys hem passat d’un 4% o 5%, a més d’un 45% el 2025.
Altrament, els tècnics del COATT també tenen un treball significatiu fora de Tarragona. Fou entre el 2013 i 2014, quan el sector funcionava al ralentí a la província de Tarragona, que més desenvolupàvem treballs fora de la demarcació. Després, de mica en mica, amb la recuperació de l’activitat, treballar fora va caure lentament fins al 2020, que la pandèmia ho va fer créixer un altre cop. El 2025 pugen fins al 578 treballs, al voltant d’un 1% més que al 2024.
Les previsions per als propers anys, segons l’últim informe EUROCONSTRUCT (un grup independent d’anàlisi, especialitzat en la prospectiva del sector de la construcció), de juny de 2025, presentat a l’ITEC sobre l’evolució de la construcció, són més optimistes a Espanya que a Europa on es marca una tendència positiva per aquest any, i encara molt millor per al 2026 i 2027.
L’obra nova presenta unes perspectives de gran creixement per sobre del 6%, que es preveu continuï els següents anys. La rehabilitació es consolida, ja que la cultura de la rehabilitació s’està instal·lant en la memòria col·lectiva, i això fa afrontar la nostra professió amb bones perspectives.
A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!
Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.
A la teva disposició més de 100 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.
El teu web de con ança per a realitzar obres, reformes i certi cats amb les màximes garanties! Con a
Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.
Els resultats d’Obres amb Garantia al primer semestre de 2025 són, de nou, molt positius. Les peticions realitzades al COATT tornen a pujar més d’un 12% en aquest primer període de l’any.
El més rellevant, alineat amb l’increment significatiu d’obra nova registrat al COATT, és el creixement de més d’un 71% del nombre peticions d’obra nova residencial a través del portal. A nivell de rehabilitació, les peticions baixen fruit de la finalització dels programes Next Generation, però s’observa per altra part que la rehabilitació residencial, aliena a la subvencions, puja significativament més del 16%. Aquest fet, encara que representa una part reduïda de les peticions, ha passat a representar un increment dels honoraris que, gràcies a www.obresambgarantia.com reben els col·legiats que s’hi han sumat.
La plataforma ha passat d’una mitja d’1,23 peticions diàries al 2016, a 3,10 al 2025. Per tipus de treballs, les dades ens confirmen que www.obresambgarantia.com atrau cada vegada més professionals del sector, promotors i tècnics especialment, que busquen directors d’obra i coordinadors de seguretat en el camp de l’obra nova residencial i la rehabilitació.
Creix també el número de sol·licituds d’informes per part de professionals del dret, agents de la propietat o administradors de finques, que els sol·liciten per al seus clients.
Globalment, tot i que la pujada en peticions d’obra i projectes creix significativament, els certificats d’habitabilitat, certificats d’eficiència i inspeccions i ITEs, conformen 3 de cada 4 peticions realitza-
des a www.obresambgarantia.com el primer semestre de 2025. Per comarques, més del 80% dels treballs, pertanyen al Tarragonès i el Baix Camp. El nombre de pressupostos acceptats pels clients creix i ja supera el 20% de les peticions pressupostàries rebudes al portal. Pel que fa al nivell de satisfacció per part dels usuaris, segons les enquestes re-
alitzades per la plataforma, s’arriba al 4,5 sobre 5. Un dels nivells de satisfacció més alts se l’enduen els propis tècnics i el portal del COATT.
Si valorem els resultats d’Obres amb Garantia en el seu conjunt, cal remarcar que actualment la plataforma la conformen ja 6 col·legis professionals: Girona, Lleida, Osca, Zaragoza, Mallorca i Tarragona.
Obresambgarantia.com incorpora actualment prop de 450 col·legiats i al primer semestre de 2025 s’han rebut més de 1.400 sol·licituds, xifra que suposa un creixement del 15% respecte el mateix període de 2024
Obres amb Garantia ha aconseguit atreure una part important de les consultes i sol·licituds dels particulars i oferir un millor servei als col·legiats i col·legiades.
Una atenció que es concreta al primer semestre amb valoracions molt
satisfactòries en les enquestes realitzades. A més, també suposa un volum d’honoraris molt interessant per als
professionals col·legiats apuntats a la plataforma.
Seguint els passos d’Osca, Lleida, Mallorca i Saragossa, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona s’ha incorporat al projecte Obres amb Garantia (OAG) que va crear l’any 2015 el COATT amb l’objectiu principal de posar a l’abast de la ciutadania als professionals qualificats quan algun particular, comunitat de propietaris o altres collectius necessiten fer obres diverses per a la millora dels habitatges o realitzar altres tràmits com aconseguir cèdules d’habitabilitat, peritatges, gestionar les ajudes dels fons Next Generation o els certificats d’eficiència energètica.
La realitat del portal OAG és molt positiva com ho demostren les més de 10.000 sol·licituds de pressupostos rebudes durant aquests primers 10 anys d’història. Totes elles s’han ofert als arquitectes tècnics de cada territori on es rebia la demanda, obtenint uns resultats altíssims pel que fa a la satisfacció dels clients. Aquestes dades demostren la confiança i garantia que els tècnics col·legiats i els col·legis ofereixen al conjunt de la societat.
En aquesta ocasió, per parlar de la nova incorporació del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona (CATGI), ens acompanya el seu president, Antoni Bramón, amb qui conversem sobre diversos aspectes.
A què respon la decisió del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona de sumar-se al projecte d’Obres amb Garantia? Ho vam trobar interessant des de principi. És una forma que el Col·legi estigui més connectat amb la societat, que els col·legiats tinguin un contacte més directe amb els seus clients i, a més, també és una forma de generar confiança en tots els sentits. Amb el sistema d’OAG, tenim un major control del què es fa i apropem més i millor el Col·legi al col·legiat. Aquest apropament entre ambdues parts està anant molt bé.
Quins inputs heu rebut dels vostres professionals col·legiats fins ara? Com l’han acollit aquest nou servei?
A poc a poc. Aquest tipus de coses sempre costen i es consoliden de manera progressiva. Un cop vàrem explicar en què consistia, es van començar a apuntar diversos col·legiats i collegiades, de manera que en poc temps ja eren deu o dotze. I a partir d’aquella primera onada d’interessats en el projecte, la cosa ha anat creixent. Estic convençut que amb el pas del temps, els propers mesos, s’anirà apuntant més gent.
Tenint en compte que s’adreça a un públic general, què creieu que aporta el conjunt de la societat? És a dir, quin paper hi pot tenir aquesta plataforma?
Un paper molt important i de confiança. Als arquitectes tècnics, saber que hi ha aquest portal i que està avalat pel
Col·legi, els dona més tranquil·litat en tots els sentits, de la mateixa manera que, per la gent en general, tranquil·litza saber que ets a les mans de tènics qualificats. Això ho noto amb la gent.
Creieu que pot servir per potenciar la imatge del col·lectiu de l’Arquitectura Tècnica i perquè la gent vegi que aquests professionals són més eficaços per solucionar els problemes derivats de les obres?
Sí, per això ho hem de fer bé. En aquest sentit, és molt important donar una visibilitat a la nostra professió. No oblidem que Obres amb Garantia té també com a objectiu acabar amb aquelles obres que es fan sense control professional. Aquí hi ha accions de mala praxis i això ho hem de controlar al màxim.
En aquest sentit, parlant de mala praxis, considera que cal un major control per part de l’administració local?
El problema és que un ajuntament no pot fer tot sol un control d’aquestes característiques. El Departament d’Habitatge s’ha posat una mica més a la feina, a Girona almenys, i està controlant més bé aquest tipus de coses, garantint que hi hagi documentació en regla i que tot funcioni com toca. A Girona, ara, es fan més visites que abans.
Aquí, com és lògic, hi hem de sumar una feina important i pedagògica amb la societat, per convèncer-la de la importància de contactar amb un professional i no caure en el parany de fer coses mal fetes. Però aquí ja topem amb un tema delicat, de preus i de costums.
Fins a quin punt considereu que és important que col·legis professionals, en aquest cas els de Tarragona i els de Girona, s’uneixin per crear sinergies?
Als arquitectes tècnics, saber que hi ha aquest portal i que està avalat pel Col·legi, els dona més tranquil·litat en tots els sentits
És molt important. De fet, la política que estem portant des del propi Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, va en aquesta direcció perquè és la primera vegada que anem junts en moltes coses. Hem canviat tots la imatge, el logotip, per assolir una sola marca que ens doni molta més força. És cabdal que ens unim perquè, plegats, treballarem molt millor, amb menys costos i oferint més i millors serveis a la societat en general. A la gent, parlant-li d’una sola marca, li farem entendre tot millor perquè entengui qui som i què podem fer pel conjunt. Fins ara havíem confós molt a la gent amb molts noms diversos i masses marques. Ara tot queda molt clar: arquitectura tècnica.
Per acabar, en quines altres línies de treball es podrien generar més sinergies entre els col·legis?
Bé, cada Col·legi té programes, sistemes, dades i altres elements que es poden compartir, serveis que es poden oferir al mateix preu a tots els col·legiats i col·legiades. Els canvis els estem fent des del Consell i la intenció és traslladar-ho tot a cada Col·legi, per aconseguir que un col·legiat de Tarragona, de les Terres de l’Ebre o de Lleida, pugui tenir les mateixes oportunitats que un de Girona. Aquest és un conveni real entre nosaltres, un pacte per seguir endavant amb tot això que té a l’horitzó el futur més immediat ple de millores.
Constructor desde 1960, reivindica el papel clave del arquitecto técnico, alerta sobre la falta de suelo y mano de obra, y reclama soluciones para el futuro urbanístico de Tarragona.
Obra nova
Nascut a terres aragoneses, José Luis García va arribar a Tarragona fa més de 50 anys. Anys abans, el 1960, havia aconseguit el seu títol d’Aparellador. Ja a Tarragona, va col·legiar-se al COATT i va ser en aquesta ciutat on va crear la seva pròpia empresa, Promociones José Luis S.A, amb la qual ha executat moltes de les obres conegudes que hi pels carrers i places, del centre i dels barris, de l’actual Tarragona.
Ferm defensor del Pla General d’Ordenació Urbana de Tarragona aprovat l’any 1995 i ampliat el 2013, García defensa que el creixement de la ciutat ha estat bo i ordenat. També considera que el més lògic és créixer cap a Llevant, sense descartar la Budellera o el projecte de Terres Cavades. Aposta per crear sòl i, amb part d’aquest, crear l’habitatge social que es demanda actualment en aquelles zones de major expansió.
Sobre la seva visió de Tarragona, el moment que passa l’habitatge, la realitat del sector de la construcció i la professió d’Arquitecte Tècnic, en parlem en aquesta entrevista.
¿Cómo definiría la situación actual del sector de la promoción y de la construcción de vivienda en Catalunya? ¿Hay una buena dinámica o es un momento complicado?
Veo claramente la necesidad de que se haga vivienda porque se necesita y, sobre todo, porque no cubrimos en absoluto las necesidades de la población para vivir, la demanda de creación de hogares. Pero también es cierto que no nos favorece la falta de suelo que hay en toda Catalunya y también en Tarragona.
Esta escasez de suelo es muy importante, porque sin suelo no se hacen viviendas y esto lleva a la imposibilidad de generar una dinámica positiva.
Bajo su punto de vista, ¿cuáles son las principales dificultades, aparte de la falta de suelo, que es la principal, que tiene hoy en día un promotor cuando quiere llevar a cabo la promoción?
Dejando aparte la falta de suelo, porque sin suelo no se puede construir, las dificultades son las que se puedan generar dentro de los ayuntamientos debido a que no están muy claras las normativas.
Hasta que uno tiene un proyecto aprobado desde el comienzo, puede pasar un año. Y esta es una demanda histórica, no es de ahora. Siempre se ha comentado que el otorgamiento de las licencias es demasiado lento, pero no se ha solucionado nada. Hay demanda, pero no hay solución. No la hay porque los ayuntamientos, en general, no tienen las posibilidades necesarias para dar la licencia en cuatro o cinco meses, que sería lo lógico y normal.
Históricamente, se ha dicho que el Ayuntamiento de Tarragona es más lento que otros. ¿Es así?
José Luis García, acompanyat de Xavier Llorens, president del COATT, moments abans d’iniciar l’entrevista.
Yo creo que todos son más o menos igual de lentos. Lógicamente depende de los proyectos y, sobre todo, de las posibilidades de suelo y de crecimiento que quiera tener el ayuntamiento así como de la normativa que imponen los planes generales.
¿Piensa que hay una demanda real de vivienda nueva ahora mismo?
La hay porque no cubrimos las nece-
sidades. La realidad es esa, que hay una demanda porque en ningún caso se han cubierto las necesidades. Un Plan General que tendría que estar operativo en Tarragona, que da de sí para 8.000 o 10.000 viviendas, no se está ejecutando. Si este POUM no se ejecuta, no va a haber suelo suficiente para cubrir las necesidades en 25 años. Tengamos en cuenta que Tarragona necesita del orden de las 100/125 viviendas por año.
Durant l’entrevista, Jose Luis García va recordar alguns dels molts projectes que ha impulsat a la ciutat de Tarragona els darrers anys
Si no las tenemos cubiertas, se van amontonando los problemas y la prueba es evidente cuando vemos que todos los lugares de crecimiento de los alrededores de Tarragona, como Constantí u otras localidades cercanas, están creciendo. Ellas crecen pero no crece Tarragona por culpa de la paralización del POUM. Si el Plan General esta anulado por una causa concreta, la de la CLH, que presenten otro POUM sin el tema de la CLH y tiren adelante con el Plan para no parar más el crecimiento de la ciudad de Tarragona. No se hizo de esta manera y estamos así desde hace un montón de años.
Otro problema importante, que se ha agravado estos últimos años, es el aumento de los costes de la construcción, de los materiales. Esto afecta, también de forma muy importante, a la viabilidad de muchos proyectos.
Por supuesto, pero si queremos cumplir con toda la normativa medioambiental que se nos pide, es lógico que se encarezca. Yo soy constructor desde el año 1960 y las viviendas que se construían en aquella época, no tienen nada que ver con las que se construyen ahora. Ni la forma de construir ni tampoco el cumplimiento de las normativas.
Veo claramente la necesidad de que se haga vivienda porque se necesita y, sobre todo, porque no cubrimos en absoluto las necesidades de la población para vivir
Estoy convencido que cumplirlas es una oportunidad porqué supone mejorar.
Otro hándicap que se suma a la construcción es la falta de mano de obra cualificada en el sector de la construcción. ¿Cómo lo analiza?
Es un problema real y empieza ya a pie de obra. Es verdad que la construcción ha progresado y muchas tareas se han agilizado o modernizado, pero aun así, es verdad que hay momentos concretos que la mano de obra es una necesidad que no se puede cubrir, que hay una falta de trabajadores importantes, que constata que cada vez
hay menos gente dedicada a esta profesión.
Pero eso indica que tenemos que buscar soluciones de construcción de otra manera. Ya se está hablando de construcción en bloques, de construcción industrializada. Si no hay personal que quiera aprender a poner ladrillo, tendremos que dar paso a la industria.
Esto soluciona la falta de mano de obra a pie de obra, pero después está otro problema que es la falta de personal cualificado para la coordinación o la dirección de la obra. Faltan arquitectos técnicos. Yo estoy con el Colegio Oficial de la
Arquitectura Técnica de Tarragona y pienso que, hoy en día, el arquitecto técnico debe de estar más en control de obra y mucho menos ayudando al arquitecto. Creo que su función debe ser llevar el control de la obra para que la obra se haga en las condiciones que marca toda la normativa existente. Esto no lo puede hacer un encargado porque no conoce el marco normativo, tiene que hacerlo una persona que esté a pie de obra para marcar cómo debe hacerse.
Los peritos industriales o los ingenieros técnicos están a pie de taller. Por eso es necesario que el arquitecto técnico esté a pie de
obra prácticamente todas las horas del día.
Realmente, es necesario un cambio. Hace falta que haya más universidades que hagan el grado de Arquitectura Técnica, de la misma manera que lo es hacer pedagogía con los que acaban de estudiar y están indecisos. A esos jóvenes se les debe instruir en la necesidad de la construcción y explicarles la salida que tienen a nivel laboral, que es muy importante. Pero sobre todo, hay que decirles que a nivel laboral hay que ir a la obra que se preparen para ir a la obra para decidir ellos la distribución y evolución del edificio.
Quizá haya un desconocimiento de lo que realmente hace y ofrece un arquitecto técnico a nivel de la sociedad. Porque la gente quizá desconoce un poco el rol que tiene. Probablemente cree que su misión es coger el lápiz. Y su misión es controlar la obra, hacer que las obras funcionen. Una parte importante de la labor del arquitecto técnico es integrarse en la obra, no integrarse en el proyecto con el arquitecto.
Existe el problema del desconocimiento de la función real del arquitecto técnico. Observando el porcentaje de estudiantes que optan por la Arquitectura y el que se decide por la Arquitectura Técnica, se observa perfectamente. De ahí que el COATT esté realizando una extensa labor en los colegios para transmitir qué significa un arquitecto técnico, haciendo hincapié en que el arquitecto diseña y el arquitecto técnico construye. Es verdad, y hay ejemplos evidentes. Cuando salen las normativas, ¿Quién las traduce para que se cumplan en la obra? El arquitecto técnico. ¿Pero dónde? Estando allí, en la obra y replanteando el proyecto, haciendo el seguimiento en el día a día. El arquitecto técnico es quien tiene que estar al pie del cañón en el replanteo de la vivienda. Porque si no, llega la primera fase de la problemática que
tiene la vivienda: si se empieza mal, acaba mal.
Hablemos de la VPO, de la protección oficial. Bajo su punto de vista y partiendo de su experiencia, ¿cree que hay un interés por parte del sector privado en promover la vivienda asequible o de protección oficial en Tarragona?
Es imposible hacer la mitad de vivienda en protección oficial. El 50% de protección oficial es prácticamente imposible porqué existe el problema del coste del suelo. El proyecto y la realización del suelo, hacerlo urbano, urbanizar suelo, vale más como para que le pongan un 30% o un 50% de protección oficial. Es imposible.
¿Y crear las que ya ha anunciado, por ejemplo, el presidente de la Generalitat, Salvador Illa, no lo ve viable?
Illa dice que lo hará en Barcelona, pero hará falta saber dónde lo hará. Porque, claro, ya le fracasó la idea cuando dijo que el 30% de las viviendas de la Gran Vía serían protección oficial, las que se rehabilitaran y se hicieran, pero eso es imposible y más en una zona donde un señor paga 5.000 euros el metro cuadrado y hay otro en la misma escalera que paga 2.000. Eso no es posible.
El problema es el contraste entre lo que se promete o se propone desde la administración, en este caso el presidente Illa, a lo que realmente se acaba haciendo después, porqué se acaba un mandato y no se ha hecho prácticamente nada con la vivienda de protección oficial, como mucho un porcentaje pequeño y muchas veces, cero.
Otro tema es la rehabilitación del parque de vivienda antigua, que en Tarragona es muy alto, y que puede poner en el mercado una parte importante de pisos a un precio más asequible. ¿Cree que la rehabilitación es una oportunidad para los promotores o no?
Yo creo que sería una oportunidad para los promotores dependiendo las posibilidades que tengan estos para poderlo hacer. Pondré un ejemplo. Yo hice unas viviendas hace más de veinte años en la muralla. En Tarragona rehabilitar en ciertas partes sale carísimo porque hay que recuperar todo lo que hay hecho y hay que tener mucho cuidado en qué tocas y en cómo lo haces.
En otras parte de la ciudad, donde no se actúe sobre el patrimonio, es más sencillo. En la calle Real es mucho más lógico porque no requiere la calidad de conservación que tiene en la parte más patrimonial, por poner un ejemplo.
El arquitecto técnico debe estar más en control de obra y mucho menos ayudando al arquitecto
Este es uno de los problemas que tiene la ciudad de Tarragona, una ciudad donde realmente conviven dos ciudades, la antigua con su patrimonio y la moderna con su crecimiento incesante.
Esa convivencia no es fácil muy a menudo, porque dejando aparte que hay comercios donde sí es verdad que se han adaptado las obras que se han hecho sobre legado que había dentro, es verdad que en muchas ocasiones cuando se ha construido se han en-
contrado elementos patrimoniales y eso ha paralizado obras o las ha ralentizado, con el sobrecoste que tiene para el proveedor.
Con el arquitecto italiano Andrea Bruno, hice la rehabilitación de la capçalera del Circ de Tarragona. A Bruno lo fichó el Ayuntamiento de Tarragona de aquella época, con Joan Miquel Nadal como alcalde que fue quien me llamó para decirme que tenía que ser yo quien lo hiciese. Y
allí, en aquella obra de la capçalera del Circ, aprendí qué era la Muralla y como estaba hecha. En esa actuación, si lo recordáis, se derribó el cine y la gasolinera que había en la zona. Insisto en que allí, constaté lo que pensaba acerca de las dificultades de actuar sobre una ciudad como Tarragona donde el legado patrimonial convive con la ciudad actual. No es nada fácil, todo lo contrario.
Para finalizar, haciendo balance de todo lo que ha hecho como promotor o constructor, ¿cuál es la obra, la actuación que más le ha satisfecho particularmente?
A mí me han gustado todas las viviendas que he hecho porque las he hecho con las características necesarias para que en aquellas zonas pudieran
acudir los sectores que tenían que acudir.
O sea, tanto las que hice en Torreforta como las que he hecho en la ciudad, las he hecho para determinados sectores y, por lo tanto, me gustan todas. Si hablamos de barrios, los de Levante tienen sus características, pero cuando hice Ramón y Cajal te-
nía otras características y otras posibilidades por el sistema de trabajo y por el sistema de materiales. Hoy puedes hacer unas viviendas que entonces no podías hacer porque no tenías esos materiales de trabajo que tienes ahora. Y eso es muy importante.
d'Aparelladors, Arquitectes
Tècnics i Enginyers d'Edificació Tarragona t’abonemla tevaquotadecol·legiatoassociat,ambunmàximde100 eurospercompte.
Labonificacióesfaunúnic any peraquotesdomiciliades durantels12primersmesos(esconsideracomaprimermes eldel’oberturadelcompte).Elpagamentesfaenelcompteel messegüentals12primersmesos.L'incentiuestaràsubjecte alaretenciófiscalvigent.
Labonificacióesfaunúnic any peraquotesdomiciliades durantels12primersmesos(esconsideracomaprimermes eldel’oberturadelcompte).Elpagamentesfaenelcompteel messegüentals12primersmesos.L'incentiuestaràsubjecte alaretenciófiscalvigent.
Aquestaofertaésvàlidafinsal31/12/2025peraclients nousapartirdel'01/01/2025ambquotesdomiciliadesenun comptedelagammaSabadellPRO.
Aquestaofertaésvàlidafinsal31/12/2025peraclients nousapartirdel'01/01/2025ambquotesdomiciliadesenun comptedelagammaSabadellPRO.
Contactaambnosaltresiidentifica’tcomamembredelteu col·lectiuiungestorespecialitzatt’explicaràdetalladamentels avantatgesquetenimperaPROfessionalscomtu.
Contactaambnosaltresiidentifica’tcomamembredelteu col·lectiuiungestorespecialitzatt’explicaràdetalladamentels avantatgesquetenimperaPROfessionalscomtu.
T’estemesperant.
Si ets membre del Col·legi O cial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona t’abonem la teva quota de col·legiat o associat, amb un màxim de 100 euros per compte.
AquestaPROpostaéspera tu,de PROfessionalaPROfessional.
T’estemesperant.
La boni cació es fa un únic any per a quotes domiciliades durant els 12 primers mesos (es considera com a primer mes el de l’obertura del compte). El pagament es fa en el compte el mes següent als 12 primers mesos. L’incentiu estarà subjecte a la retenció scal vigent.
Aquesta oferta és vàlida ns al 31/12/2025 per a clients nous a partir de l’01/01/2025 amb quotes domiciliades en un compte de la gamma Sabadell PRO.
Contacta amb nosaltres i identi ca’t com a membre del teu col·lectiu i un gestor especialitzat t’explicarà detalladament els avantatges que tenim per a PROfessionals com tu.
T’estem esperant.
sabadellprofesional.com 900 500 170
202500017-1-2-17142|PUBLICITAT
Sietsmembredel Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació Tarragona t’abonemla tevaquotadecol·legiatoassociat,ambunmàximde100 eurospercompte.
Labonificacióesfaunúnic any peraquotesdomiciliades durantels12primersmesos(esconsideracomaprimermes eldel’oberturadelcompte).Elpagamentesfaenelcompteel messegüentals12primersmesos.L'incentiuestaràsubjecte alaretenciófiscalvigent.
Aquestaofertaésvàlidafinsal31/12/2025peraclients nousapartirdel'01/01/2025ambquotesdomiciliadesenun comptedelagammaSabadellPRO.
Contactaambnosaltresiidentifica’tcomamembredelteu col·lectiuiungestorespecialitzatt’explicaràdetalladamentels avantatgesquetenimperaPROfessionalscomtu.
T’estemesperant.
T’estemesperant.
Contactaambnosaltresiidentifica’tcomamembredelteu col·lectiuiungestorespecialitzatt’explicaràdetalladamentels avantatgesquetenimperaPROfessionalscomtu.
Aquestaofertaésvàlidafinsal31/12/2025peraclients nousapartirdel'01/01/2025ambquotesdomiciliadesenun comptedelagammaSabadellPRO.
Labonificacióesfaunúnic any peraquotesdomiciliades durantels12primersmesos(esconsideracomaprimermes eldel’oberturadelcompte).Elpagamentesfaenelcompteel messegüentals12primersmesos.L'incentiuestaràsubjecte alaretenciófiscalvigent.
Enginyers d'Edificació Tarragona t’abonemla tevaquotadecol·legiatoassociat,amb unmàximde100 eurospercompte.
Tècnics i
Sietsmembredel
Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes
CAVERO // N. 1510
És arquitecte tècnic des del 2006. Actualment, amb la meva sòcia Núria Sánchez, també arquitecta tècnica, dirigeix dues empreses del sector: Lefitec Projectes SLP, especialitzada en arquitectura tècnica; i Auria Interiors SL, dedicada a reformes i interiorisme.
Què et va portar a fer la carrera d’arquitectura tècnica? Per
Vaig triar la carrera d’arquitectura tècnica perquè sempre m’ha interessat la construcció, però amb una mirada molt pràctica i tècnica. De petit m’encantava crear ciutats amb Playmobil. Quan vaig ser més gran, volia entendre com es materialitzen els projectes, com es gestionen les obres i com es garanteix que el que es construeix sigui segur, funcional i de qualitat. Aquesta titulació em donava una visió completa i realista del procés constructiu.
Què ha significat i significa per a tu ser professional de l’Arquitectura Tècnica?
És una responsabilitat i, alhora, un orgull. Ser arquitecte tècnic significa estar al peu de l’obra, prendre decisions que tenen conseqüències reals i visibles, i ser el pont entre el disseny i l’execució. També significa vetllar per la seguretat de les persones i pel bon desenvolupament dels projectes, amb rigor i criteri tècnic.
Què en destaques més, d’aquesta professió?
La versatilitat i la capacitat d’incidència directa en la realitat construïda. Pots treballar en direcció d’execució d’obra, coordinació de seguretat, gestió de projectes, control de qualitat, rehabilitació, eficiència energètica, certificació, etc. És una professió dinàmica, molt vinculada a l’evolució tecnològica i als reptes ambientals actuals.
Com a col·legiat, què en penses del COATT i dels serveis que t’ofereix?
El COATT és una eina fonamental per a l’exercici professional. M’ofereix assessorament, formació contínua, cobertura jurídica i tècnica, i representació davant l’administració. També fa una tasca important per visibilitzar el nostre paper dins del sector i de suport a la nova generació de professionals.
Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta?
Perquè és una carrera amb sortides reals i concretes, amb molta demanda al sector. Aporta una formació tècnica sòlida, capacitat de lideratge, visió global del procés constructiu i una actitud crítica i resolutiva. És una professió amb sentit, perquè el que fas té impacte directe en la vida de les persones i en la qualitat del nostre entorn.
CECILIA CARDIEL
RULL // N. 1507
Arquitecta Tècnica des de l’any 2006, després d’haver-se llicenciat a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (UPC), la Cecilia ha desenvolupat la seva trajectòria en diversos espais. Actualment és Cap d’Obra a l’empresa constructora Garcia Riera.
Què et va portar a fer la carrera d’arquitectura tècnica? Per
Vaig començar a treballar als 18 anys, com administrativa-comercial en una empresa constructora-promotora de Reus, i em va agradar molt aquest món. Tot i que havia estudiat FP, amb els anys em vaig encaminar més cap a la branca de l’empresa constructora, com a ajudant de cap d’obra. Veia la feina de cap d’obra com un ofici apassionant i jo volia ser-ho. Per tant, vaig fer la PAU per a més grans de 25 anys i després la carrera.
Què ha significat i significa per a tu ser arquitecta tècnica?
Ha significat i significa treballar d’arquitecta tècnica com a cap d’obra, que és allò que realment m’agrada i que, quan vaig començar a treballar, veia com una fita molt llunyana.
Què en destaques més d’aquesta professió?
Aquesta professió te moltes avantatges, perquè pots encaminar-te cap a les branques que més et poden agradar. Jo vaig triar treballar de cap d’obra però pots triar DEO, pèrit judicial i/o d’asseguradores, treballar en un despatx fent amidaments i estudis...i també tens la possibilitat de treballar en equip, com és el meu cas, o individualment.
Com a col·legiada, què en penses del COATT i dels serveis que t’ofereix?
He de reconèixer que, actualment, no aprofito massa els avantatges del COATT, però durant la crisi del 2007, durant la qual vaig haver de reinventar-me i treballar de liberal, el COATT i molts companys de professió em van ajudar molt.
Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta?
Els estudiants i la gent jove en general, no coneix massa la nostra professió i és una llàstima. Des dels Col·legis Professionals i des del Gremi de la Construcció s’hauria de potenciar i ara més que mai, perquè fan falta molts arquitectes tècnics.
Sobre les motivacions, personalment crec que n’aporta moltes, més que desmotivacions, ja que cada dia és un repte nou, una experiència nova. Cada dia aprens més. És un aprenentatge continu i mai en saps prou.
Què vol dir ser arquitecte tècnic avui? Què els mou als qui ho són? Quines passions els empenyen, i per què van triar aquest camí professional? Què han descobert i après al llarg del trajecte?
Aquestes i altres preguntes les contesten tot seguit quatre dels nostres col·legiats i col·legiades. Ells tenen l’experiència... i la veu.
GÓMEZ // N. 513
Titulat a Granada des del 1976, ha treballat en diversos àmbits de la construcció. Una part de la seva trajectòria, com a professional liberal i durant molts anys com a assalariat a la direcció d’execució d’obres, com a coordinador de seguretat o cap d’obra a indrets com SMHAUSA.
Què et va portar a fer la carrera d’arquitectura tècnica? Per què et vas decidir per ella?
No vaig tenir cap antecedent familiar ni un entorn que em despertés la curiositat per la construcció. Vaig estudiar un Batxillerat Laboral que em va despertar l’interès per qualsevol professió de caire tècnic, tecnològic, tallers, etc. Vaig tenir un professor de Dibuix Tècnic que era Aparellador municipal. Després, mentre vaig estudiar la carrera, em vaig anar identificant amb la professió.
Què ha significat i significa per a tu ser arquitecte tècnic?
Com a Cap d’Obra en un 80%, l’Arquitectura Tècnica és un equilibri entre els recursos disponibles, el pressupost i el benestar dels futurs usuaris, que no coneixes, que en la majoria dels casos mai no coneixeràs i que, en el cas de l’habitatge, serà la inversió més gran de la seva vida, cosa que per mi suposa un repte i un plus de responsabilitat addicional.
Què en destaques més d’aquesta professió?
Que fabriques un producte que és únic, té un començament i un final d’obra, tens un objectiu que ve marcat al projecte executiu i només competeixes amb tu mateix. Però, tot i que sembla un procés rígid, et permet i t’obliga a fer aportacions en funció de la teva creativitat, la teva experiència i la teva ambició professional.
Com a col·legiat, què en penses del COATT i dels serveis que t’ofereix?
La meva experiència liberal és aproximadament del 20%, però no m’imagino exercir la professió liberal sense el suport del COATT. Tinc la percepció que tots els presidents i membres de la Junta s’han desviscut per dotar el Col·legi i els col·legiats de les eines necessàries a cada moment de canvi que hem viscut, s’han superat els moments de crisi, i sempre en constant evolució. Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta?
Si tenen un mínim de vocació i/o curiositat, els diria que és una professió on l’esforç té resultats molt estimulants i un ampli ventall de possibilitats i aspectes. És molt confortable passejar per un vial i observar un edifici o infraestructura on has aportat una part de tu mateix, encara que sigui anònim per als altres.
VÁZQUEZ // N. 1267
Arquitecta Tècnica des del 2006, la Yolanda és Doctora en Prevenció de Riscos Laborals i fundadora de l’empresa SEGICONS, dedicada a aquest àmbit. És cofundadora de dues empreses dedicades al sector hoteler i aeroportuari. Durant vuit anys va ser membre de la Junta i vicepresidenta del COATT.
Què et va portar a fer la carrera d’arquitectura tècnica? Per què et vas decidir per ella?
Perquè era una formació versàtil amb multitud de sortides professionals a diferents àrees del món de la construcció. Tenia una relativa càrrega acadèmica –parlo del Pla del 1971– però actualment això ha canviat.
Què ha significat i significa per a tu ser arquitecta tècnica?
Per mi aquesta professió ha suposat la meva realització professional i un desenvolupament personal important. És una professió que et permet interactuar amb multitud de persones amb qui soluciones situacions i elements, que t’enriqueixen, amb qui negocies i debats per arribar a un resultat final satisfactori per a totes les parts intervinents. Parlem d’una cosa que es va crear del no-res i acaba sent, per exemple, la llar d’una família o l’inici d’un negoci.
Què en destaques més d’aquesta professió?
La versatilitat, la transversalitat per tractar amb diferents perfils del sector que complementen la nostra formació, el dinamisme de viure entorns canviants gairebé cada dia o l’especialització que et permet aprofundir en algunes de les àrees que es toquen. Tot plegat, sumat, fa que sigui una professió enriquidora i il·lusionant.
Com a col·legiada, què en penses del COATT i dels serveis que t’ofereix?
És com casa meva, és un espai que comparteixo amb un grup de companys i companyes que treballen cada dia perquè, encara que jo no els vegi, s’interessen i s’actualitzen per donar-nos solucions en els problemes tant professionals, competencials i legals que poguéssim tenir al llarg de la nostra carrera. Penso en un espai on podem ser entesos i atesos al llarg de tota la nostra carrera, en definitiva, casa meva.
Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta?
Perquè és una formació associada a la llibertat, la creativitat, l’autonomia, el poder de decisió. Totes aquestes característiques, si bé hi ha altres formacions que poden oferir-ne algunes d’elles no poden oferir-les en conjunt com l’Arquitectura Tècnica.
Assessoria jurídica
Venen mesos de canvis importants per a empreses i professionals autònoms. Una cosa tan bàsica i habitual en qualsevol activitat professional com és generar una factura ja no serà el mateix després de l’entrada en vigor el 2026 de les noves obligacions en matèria de facturació. A partir de l’1 de gener del 2026 per a contribuents de l’impost sobre societats, i de l’1 de juliol del
2026 per a la resta d’empreses i professionals, les factures només es podran generar mitjançant un software que estigui adaptat a la nova normativa reguladora dels sistemes informàtics de facturació. Les sancions poden superar els 50.000€ en cas d’incompliment d’aquesta obligació. Dins l’amplíssim col·lectiu d’obligats a emetre factura, només els contribuents
o a través de Sistemes Informàtics de Facturació que compleixin la normativa
que estiguin al SII (Subministrament Immediat d’Informació) queden fora de l’àmbit d’aplicació d’aquestes noves obligacions. L’objectiu final del canvi normatiu és que les factures, document base per a la determinació i el control d’ingressos i despeses en qualsevol activitat econòmica, no es puguin modificar, manipular o eliminar una vegada generades, sense que en quedi constància. Així, reduint les possibilitats de frau en aquell moment inicial de generació de la factura, es veuran reduïdes en cadena també les possibilitats de frau comptable i fiscal.
Per aconseguir aquest objectiu, la nova regulació en vigor posa el programari de facturació, és a dir, els programes informàtics amb què es creen i gestionen les factures, al centre del nou model. Les factures només es podran generar de dues maneres per complir amb la norma: “a mà” en paper, o a través de Sistemes Informàtics de Facturació que compleixin la normativa i garanteixin la inalterabilitat i traçabilitat de les factures generades.
Per tant, a partir del 2026, totes les factures que no es preparin “a mà”, s’hauran d’emetre necessàriament amb un software que compleixi les condicions imposades per la nova regulació:
- Nou contingut obligatori addicional de la factura: cada factura haurà d’incorporar un codi QR i una empremta o hash, ambdós generats pel programa, que permetin controlar el seu encadenat amb l’anterior i posterior per complir així la nova obligació de “traçabilitat” de les factures.
- Registre obligatori de facturació: cada cop que es generi una factura, el programa ha de crear un registre d’alta de la factura amb les seves dades. Aquest registre és inalterable. Si es vol modificar, el sistema ha de generar un registre nou on consti la modificació sobre l’anterior. En cas d’anul·lació, el registre d’alta tampoc pot desaparèixer, sinó que el programa ha de generar un nou registre d’anul·lació vinculat a l’alta anterior. Aquest registre de facturació el podrà comprovar l’AEAT per verificar: primer, que s’ha generat
mitjançant un programari que compleix la normativa, segon, que els registres de facturació segueixen una lògica raonable i no incorporen, per exemple, molts registres d’anul·lació de factures que el contribuent no pugui justificar i, tercer, que hi ha coherència total entre aquest registre de facturació, els llibres registre de factures i les declaracions tributàries del contribuent.
- Enviament voluntari del registre de facturació a l’AEAT: cada contribuent podrà optar entre dos tipus de sistemes informàtics de facturació. Els “Sistemes d’emissió de factures verificables o Sistemes VERI-FACTU” permeten enviar automàticament a l’AEAT qualsevol alta o modificació del registre de facturació de forma simultània a la seva incorporació. Els “Sistemes NO VERI-FACTU”, generen igualment el registre de facturació amb les mateixes obligacions, però no l’envien a l’AEAT, ara bé, han d’estar preparats per poder enviar, en cas de requeriment, tot el registre de facturació complint els mateixos requisits tècnics, de format, etc., que els sistemes VERI-FACTU.
En conclusió i a efectes pràctics: 2025 és l’any en què els professionals s’han de preguntar si el programa a través del qual generen les seves factures actualment ja compleix o complirà el 2026 tots aquests requisits. La resposta serà “no” si les factures es generen, conserven i gestionen a través de fulls de càlcul tipus Excel o processadors de text com Word, ja que aquests programes no estan preparats per complir amb les noves obligacions (no incorporen l’empremta, no generen un registre que garanteixi la traçabilitat, no tenen connexió directa amb l’AEAT per enviar els registres de facturació…). En aquests casos, l’opció per complir amb la nova normativa (i evitar sancions) serà cercar un programari adaptat, com FRAG, que, a més, ofereixi l’opció VERI-FACTU o NO VERI-FACTU que el contribuent hagi triat.
Simplifica la gestió del teu negoci amb les nostres solucions informàtiques!
Des de Tarragona, oferim eines dissenyades per a professionals com tu. A més, amb els nostres programes, no necessites saber comptabilitat per portar els comptes del teu negoci i complir amb les teves obligacions fiscals.
Facturació senzilla i eficient.
Gestió de llibres registre d'IVA i IRPF. FRAG
Aprofita les ajudes per a digitalitzar el teu negoci!
977 553 571
info@agsoftware.org agsoftware.org
Una rehabilitació exemplar converteix una masia històrica del Priorat en un hotel de cinc estrelles integrat amb el paisatge i la memòria del territori.
Edificis singulars
text / Òscar Ramírez Dolcet fotos / Stein Gorup
El Priorat amaga veritables joies que cal descobrir per entendre la bellesa d’aquest món. Al seu paisatge particular, una orografia única i la particularitat de produir uns dels millors vins del món, hi hem de sumar certs espais que s’hi alcen amb elegància, banyats per la història i excelsos en tots els sentits. Mas d’En Bruno, una Masia històrica entre el municipi de Torroja del Priorat i la Morera de Montsant, apareix històricament lligat a la Cartoixa d’Escaladei des de l’any 1294. Set segles després, aquella Masia que
després va esdevenir nucli urbà, habitat per 6 o 7 famílies, ha sobreviscut a les vicissituds del pas del temps i ha mantingut la seva estructura i volumetria fins els nostres dies. Ha estat amb canvis i ampliacions, a través de la propietat de la família Bruno i amb un bell esplendor a finals del segle XVIII. Catalogat com a Bé d’Interès Cultural Nacional (BCIN), l’any 1999 l’edifici es va sotmetre a una rehabilitació per transformar-lo en celler que no va prosperar. Al 2023, després d’una laboriosa i cuidada rehabilitació, amb l’empresa
COASA al capdavant de l’obra, obria portes el Gran Hotel Mas d’en Bruno, un ressort de Gran Luxe del Grup Stein que s’ha convertit en el primer Relais & Châteauxde la província de Tarragona.
El nou hotel és ara una experiència de benestar en un entorn natural i discret. Cada espai ha estat dissenyat amb cura, combinant elegància contemporània, materials nobles i un profund respecte pel paisatge que l’envolta. El seu restaurant, el Wine Bar, les sales per a esdeveniments, la botiga gurmet i l’spa exclusiu -com també la piscina infinita a l’aire lliure- conviden al descans, al plaer i a la desconnexió dels seus clients. Les seves 24 suites es reparteixen entre l’edifici principal, l’antiga Masia que manté la seva immensa porta original i algunes de les seves primeres parets de pedra, a més d’una nova edificació batejada com a Atelier on totes les estances tenen jardí privat. Una d’elles, la Bruno’s Villa, té 120 metres quadrats i piscina pròpia.
La prestigiosa revista National Geographic ha inclòs el
Gran Hotel Mas d’En Bruno entre els 10 millors d’Espanya. Aquest guardó destaca no només la bellesa de l’entorn, sinó també l’experiència global que ofereix l’hotel. Els seus experts recorden que les seves elegants suites i l’atenció centrada en l’enoturisme que inclou tastos de vins amb sommelier, vinoteràpia i masterclasse, converteixen Mas d’en Bruno en un destí ideal per als amants del vi. També destaquen la seva arquitectura equilibrada amb la combinació de restauració històrica i disseny contemporani, reconeguda per la guia Michelin.
El reconeixement de National Geographic s’afegeix a les lloances que l’hotel ha anat rebent d’altres mitjans, com la revista Travel & Leisure que el considera com el millor ressort d’Europa i el sisè a nivell mundial, segons els ‘World’s Best Awards 2024’, basats en més de 700.000 vots dels seus lectors.
El projecte de rehabilitació i ampliació del Mas d’en Bruno com a hotel de 5 estrelles ha estat un procés tècnicament complex i profundament respectuós amb el patrimoni arquitectònic i paisatgístic del Priorat. L’actuació ha integrat la consolidació estructural, la restauració històrica i la incorporació de nous volums amb criteris de mínima afectació visual.
Les actuacions inicials han consistit en la neteja de runa i paraments, inspecció i manteniment de les bigues de fusta existents, retirada de cobertes de fibrociment i enderroc parcial dels pòrtics de formigó de la nau annexa. L’estudi geotècnic va determinar una fonamentació amb llosa i murs de formigó, i la utilització de forjats de llosa i estructures metàl·liques lleugeres en coberta. Es va descartar qualsevol moviment de terres fora de l’àmbit existent.
A la masia, s’han mantingut els murs de càrrega originals de pedra, alguns arrebossats amb calç. S’ha intervingut especialment a les plantes semisoterrani i baixa per adequar els espais a nous usos hotelers. En planta semisoterrani, s’hi ha creat l’accés principal, un restaurant amb cuina de nova planta, sales tècniques i una pèrgola metàl·lica per a la terrassa exterior. S’han preservat elements històrics com revoltons ceràmics, baranes i escales originals.
A la planta baixa s’ha integrat una zona spa aprofitant l’antiga àrea de cups i dipòsits de gra, convertint-los en piscines interiors i sales de tractament. Aquesta planta també inclou habitacions amb sortida exterior i zones de servei connectades per escales de nova construcció i un montacàrregues. La primera planta acull sis suites,
amb cura, combinant elegància contemporània, materials nobles i un profund respecte pel paisatge que l’envolta
la majoria amb terrassa o balcó, mentre que la segona planta en concentra quatre més, distribuïdes al voltant del nucli vertical.
Una intervenció destacada ha estat la construcció d’un cos soterrat a la façana oest destinat a ampliar la cuina i ubicar-hi les sales tècniques del spa. Aquest volum, integrat entre bancals de vinya, presenta una coberta enjardinada que permet l’aprofitament paisatgístic i minimitza l’impacte visual.
Pel que fa a la nau annexa, s’ha reformat completament l’antic edifici
avícola per reconvertir-lo en onze habitacions noves i serveis auxiliars. La coberta s’ha mantingut ceràmica, però s’han retirat les plaques fotovoltaiques projectades inicialment i, per evitar l’impacte visual, s’han reubicat en tres pèrgoles a la zona d’aparcament, amb suport metàl·lic adossat al mur perimetral. L’estructura ha estat reforçada amb pilars de formigó i bigues prefabricades.
Els espais exteriors han estat urbanitzats amb paviments naturals com sauló compactat i materials ceràmics
en tons terrosos. L’accés principal i el de servei es resolen amb traçats diferenciats per a vehicles i vianants. La piscina exterior s’ha instal·lat en terrasses esglaonades adaptades a la topografia vinícola, envoltada de vegetació autòctona i pèrgoles enfiladisses que suavitzen la lectura volumètrica de l’edifici.
Totes les actuacions s’han desenvolupat sota els requisits establerts pel Codi Tècnic de l’Edificació: funcionalitat, seguretat estructural, protecció contra incendis, accessibilitat, salubritat, estalvi energètic i protecció acústica. L’edifici presenta un sistema estructural mixt, compartimentació adaptada a l’ús hoteler i instal·lacions tècniques avançades que asseguren qualitat d’estada i eficiència operativa.
El projecte del Mas d’en Bruno constitueix un model exemplar d’intervenció patrimonial, on la memòria històrica es conjuga amb la contemporaneïtat arquitectònica i la sostenibilitat tècnica.
“Conservar, integrar i rehabilitar alhora ha estat un repte que ha requerit artesans i restauradors especialitzats”
Les obres de transformació d’un espai històric i d’interès patrimonial en l’actual Hotel Mas d’en Bruno, han estat complexes i han requerit l’entesa de professionals de sectors ben diversos. Adaptar estructures fetes segles enrere amb els nous materials i usos pels quals no havien estat pensades ha estat un treball d’excellència que ha donat pas a una estructura única. Com en tants altres casos, hem de parlar de hàndicaps, problemes i bons resultats amb la persona que ha viscut de primera mà aquesta obra. L’arquitecte tècnic Josep A. Navarrete Fernández ha estat el director tècnic de l’empresa COASA, que ha aportat la seva experiència en totes les fases de la construcció.
Sr. Navarrete, ¿Cuál era la situación inicial cuando empezó vuestra actuación?
Encontramos una obra iniciada y en un espacio muy especial, una masía del siglo XVIII, y empezamos a construir los anexos que estaban previstos en el proyecto. Esto se traduce en la construcción de 22 habitaciones.
Trabajar en un espacio histórico para reconvertirlo, adaptarlo al uso de hoy en día y con instalaciones más modernas, no es fácil. No, fue muy complejo sobre todo por el tema instalaciones. Los acabados tuvieron su complejidad, pero la base era muy buena y había un estudio de diseño. El staff técnico lo componían catorce técnicos. Había un equipo de diseño e interiorismo muy potente, otro estudio de paisajística exterior y un muy buen equipo de arquitectura interior además de otro equipo de ingeniería. Por consiguiente, la obra está muy cualificada a nivel técnico.
Cuando hablas que ha sido complejo, ¿Cómo traducimos esa complejidad?
¿Cuáles han sido los principales problemas?
La calidad de los materiales, el tratamiento de la renovación versus lo existente. Había paredes que se tenían que rehabilitar, remozar, remodelar y dejarlas con una estética antigua. También estaba la composición de los nuevos pavimentos adaptados a las paredes que se conservaban o los forjados, que en su mayor parte se han conservado, como la madera.
Digamos que esta conservación, integración y rehabilitación, casi en partes iguales, realmente es compleja técnicamente ya que requiere de mano de obra muy especializada, de artesanos y restauradores. De ahí que haya sido todo un reto.
No ha sido hacer una obra nueva, que tiene siempre sus complejidades, nos hemos encontrado con una parte obra nueva, una parte dedicada a la remodelación y una parte de rehabilitación.
¿Cómo ha sido tu función de director técnico de la constructora, COASA, en todo este proceso?
Ha sido especial y muy relevante estar en un equipo de alto nivel lleno de profesionales como ingenieros, paisajistas, interioristas de muy reconocido valor, técnicos de restauración y también arqueólogos. Con todos ellos se ha trabajado bien, pero en algunos momentos no ha sido sencillo llegar a algunos acuerdos.
Por poner un ejemplo, cuando hablábamos de hacer un spa en la antigua bodega, el arqueólogo nos recordó que allí había una prensa del siglo XIV. Vimos que el canal era del siglo XVIII, entonces acordamos de-
jarlo integro e instalar en ese espacio, protegiendo los elementos históricos, una piscina que te permita estar a 38 grados. Eso es auténtica armonización del trabajo e integración del proyecto.
Por otra parte, está el tema de los materiales, que tampoco ha sido fácil escogerlos todos, trabajar con algunos y optar por las mejores soluciones. Recuerdo, por poner un caso, que estaba previsto hacer tres pasos de puerta con una piedra con una veta de oro de apenas 10 metros cuadrados que costaba exactamente 150.000 euros. Entonces, al final se cambió por otra de las mismas prestaciones por una centésima parte del coste. En general, el estándar de trabajo es altísimo.
La parte más agradable del proceso, porque ya has hablado de las complejidades, aunque éstas no sean desagradables, ¿Cuál ha sido?
Sin duda el avance. Cuando ibas completando la obra y viendo cómo iba quedando, porqué estabas plenamente satisfecho y esa sensación es muy bonita. Estuvimos un poco angustiados por el tema de los plazos, pero eso pasa a menudo en las obras. Siempre está el hándicap del coste y el plazo.
¿Se da la obra por finalizada? ¿Habrá que hacer en un futuro más ampliaciones?
Hay ampliaciones. Digamos, que a nivel urbanístico ya están trabajado una ampliación. Es un hotel con muy pocas habitaciones, pero tampoco requiere más, porque es un Relais Château. En la cocina, que es de alta cocina, trabaja un cocinero con una Estrella Michelin, de manera que es un reclamo más y, a nivel de capacidad, siempre es mejor atender a 50 personas en lugar de 25.
Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat
Espai Tècnic
Tots els edificis de nova construcció i les rehabilitacions, sempre que es facin modificacions que permetin augmentar la protecció davant del radó o alterin la protecció inicial en espais habitables, disposaran de mitjans adequats per limitar el risc previsible d’exposició inadequada a radó procedent del terreny als recintes tancats.
El marc regulador és la transposició de la Directiva 2013/59/EURATOM, publicada al desembre de 2019. Afecta als edificis de nova construcció, a les ampliacions, a la part nova, en canvi d’ús, a tot l’edifici si es tracta d’un canvi d’ús característic o a la
zona afectada, si es tracta d’un canvi d’ús que afecta únicament part d’un edifici o d’un establiment; i en obres de reforma, a la part afectada quan permetin augmentar la protecció.
L’objectiu és limitar el risc d’exposició dels usuaris en concentracions inadequades de radó procedent del terreny a l’interior dels locals habitables, donat que una exposició perllongada al radó és un factor de risc en el desenvolupament del càncer de pulmó en éssers humans.
En primer lloc, el radó és un gas noble, incolor, inodor, insípid, que es genera a la cadena de desintegració radioactiva del radi, que procedeix
de l’urani que, de forma natural, és present a l’escorça terrestre en quantitats variables depenent de la composició de les roques i el sòl. La unitat de mesura de la concentració de radó és Bq/m3 (becquerel per metre cúbic).
Quan el radó arriba a l’ambient exterior es dilueix ràpidament a l’aire, però quan ho fa a un espai tancat i poc ventilat, com ara l’interior d’un edifici, es pot concentrar.
El radó present a l’interior dels edificis procedeix principalment del terreny. El radó del terreny pot penetrar a l’interior dels edificis a través de les esquerdes i juntes dels tancaments del
P90 mayor que 400 Bq/m3
P90 entre 301 y 400 Bq/m3
P90 entre 201 y 300 Bq/m3
P90 entre 101 y 200 Bq/m3
P90 menor que 100 Bq/m3
propi immoble en contacte amb el terreny (murs de soterrani, soleres, etc.), i fins i tot a través de la massa dels materials porosos que formen els tancaments propis.
Les concentracions més grans en un edifici les podem trobar a les plantes inferiors, els soterranis i les plantes baixes, ja que la densitat del radó és a més superior a la de l’aire.
La concentració de radó en un local és variable al llarg del temps. Idealment, la mitjana anual de concentració de radó s’hauria de determinar a partir de mesuraments presos durant un any complet. Com que això no sol ser possible, a l’apèndix C del DB HS, determinació de la mitjana anual de concentració de radó a l’aire dels locals habitables d’un edifici, s’especifica com estimar-lo a partir de mesuraments presos durant un període de pocs mesos, bé en les condicions més desfavorables, o bé aplicant un factor de seguretat si es realitzen en altres condicions. D’aquesta manera es garanteix que, en la gran
majoria dels casos, la mitjana anual estimada sigui superior o igual al valor real.
D’altra banda, per avaluar si un edifici presenta una mitjana anual de concentració de radó superior al nivell de referència no cal fer mesuraments a cadascun dels seus locals habitables. A l’apèndix C del DB HS s’estableix el nombre mínim de mesuraments necessaris, així com la localització dels detectors, per a que els resultats obtinguts es puguin considerar representatius de tots els locals habitables de l’edifici.
El mesurament de les concentracions de radó poden variar fins i tot un ordre de magnitud en poc temps, de manera que els mesuraments curts (només uns dies) no són representatius per determinar l’exposició de les persones. El valor que s’hauria de considerar és la mitjana anual. Però es considera suficient mesurar al-
menys durant dos mesos de manera continuada. Poden fer-se mesuraments amb una durada inferior, de dies o setmanes, però només com a mesura orientativa i sense perdre de vista la seva baixa representativitat.
El més adequat és continuar amb les activitats habituals d’ús i de ventilació de l’edifici durant el mesurament perquè el resultat sigui representatiu. Si l’edifici està desocupat, s’haurà de mesurar amb les finestres i portes d’accés tancades, i les portes de pas interiors obertes, per permetre el moviment de radó interiorment amb un flux similar al de l’ocupació normal. Per al mesurament en habitatges es recomana emprar, al menys, dos detectors i situar-los a les habitacions en què se sol romandre més temps com els dormitoris i la sala d’estar, amb prioritat per les habitacions situades a les plantes més baixes. Els detectors han de situar-se allunyats de corrents d’aire i de fonts de calor i almenys a 30 cm de les parets.
Per determinar el nombre de detectors a disposar, es definiran en primer lloc les zones de mostreig necessàries a l’edifici.
Les zones de mostreig s’establiran en aquelles plantes de l’edifici on hi hagi una probabilitat més alta de presentar nivells elevats de radó: sota rasant, a cadascuna de les plantes on hi hagi locals habitables, i sobre rasant, a les dues plantes més baixes on hi hagi locals habitables.
A cada unitat d’ús s’establirà, almenys una zona de mostreig per cada 200 m² de superfície útil i una zona de mostreig per planta.
En unitats d’ús amb grans àrees no compartimentades (per exemple, oficines de planta oberta, superfícies d’atenció al públic, etc.), quan la superfície sigui superior a 1.000 m² i inferior o igual a 5.000 m², es podrà establir una zona de mostreig per cada 400 m², quan la superfície sigui superior a 5.000 m², es podrà establir 1 zona de mostreig per cada 500 m².
A cada zona de mostreig s’installarà almenys 1 detector, excepte en unitats d’ús de superfície inferior a 200 m² en què s’hagi definit una única zona de mostreig, on s’installaran almenys 2 detectors. En el cas dels detectors passius, quan, d’acord amb les indicacions anteriors, el número de detectors a exposar en un mateix edifici estigui comprès entre 15 i 25, caldrà col·locar un detector més, com a control. A partir de 25 detectors, s’hi afegirà un detector de control addicional per cada 20 detectors exposats. Aquests detectors s’ubicaran en una zona de l’edifici a la que es prevegi una baixa concentració de radó.
Als edificis existents les solucions de protecció són similars a les utilitzades en el cas dels edificis de nova planta, però amb les limitacions que
sol suposar la presència d’elements constructius preexistents, l’abast de l’actuació, els recursos econòmics disponibles, etc.
Les solucions seran les d’aïllament de l’edifici o locals a protegir, o de reducció de la concentració de radó abans que penetri a l’edifici, o abans que penetri als locals a protegir.
En el cas de millora de l’aïllament, es poden fer de quatre formes bàsiques:
1.Disposició d’una barrera de protecció davant del radó.
2. Segellat de fissures, esquerdes, trobades i juntes.
3.Ús de portes estanques.
4. Creació de sobrepressió als locals a protegir.
En el cas de sistemes de reducció de la concentració trobem dues solucions bàsiques, i el seu ús dependrà de les possibilitats concretes d’actuació:
1.Instal·lació d’un sistema de ventilació de l’espai de contenció.
2. Instal·lació d’un sistema de despressurització del terreny.
Per verificar el compliment del nivell de referència als edificis ubicats en els termes municipals inclosos a l’apèndix B, en funció de la zona a què pertanyi el municipi s’han d’implementar les solucions següents, o altres que proporcionin un nivell de protecció anàleg o superior:
1.Als municipis de zona I, es disposarà una barrera de protecció, entre el terreny i els locals habitables de l’edifici, que limiti el pas dels gasos provinents del terreny.
Alternativament, es pot disposar entre el terreny i els locals habitables de l’edifici una cambra d’aire destinada a mitigar l’entrada del gas radó a aquests locals. En aquest cas, la cambra d’aire ha d’estar ventilada i separada dels locals habitables
mitjançant un tancament sense esquerdes, fissures o discontinuïtats entre els elements i els sistemes constructius que puguin permetre el pas del radó.
2. Als municipis de zona II, es disposarà una barrera de protecció, juntament amb un sistema addicional que podrà ser:
• Un espai de contenció ventilat, situat entre el terreny i els locals a protegir, per mitigar l’entrada
de radó provinent del terreny als locals habitables mitjançant ventilació natural o mecànica.
• O bé, un sistema de despressurització del terreny que permeti extreure els gasos continguts al terreny limítrof a l’edifici. El sistema de despressurització es disposa al terreny, per la qual cosa queda situat abans de la barrera en el sentit de l’avenç del gas radó cap a l’interior de l’edifici.
En cas d’intervencions en edificis existents, l’aplicació de les solucions anteriors es poden ajustar mitjançant la utilització de solucions alternatives que, en conjunt, permetin limitar adequadament l’entrada de radó.
Quan es disposi de valors mesurats de la mitjana anual de concentració
de radó, obtinguts segons l’apèndix C, i alguna de les zones de mostreig establertes conforme a aquest apèndix superi el nivell de referència, es tindrà en compte el següent:
• Si es presenten valors compresos entre 1 i 2 vegades el nivell de referència, s’han d’adoptar
les solucions corresponents a municipis de zona I.
• Si es presenten valors que superin 2 cops el nivell de referència, s’adoptaran les solucions corresponents a municipis de zona II.
ZONA 1
Arnes Llorac
Cambrils Montbrió del Camp
Capafonts Mont-ral
Caseres Mont-roig del Camp
Colldejou Perafort
Constantí Poboleda
Duesaigües Pradell de la Teixeta
El Catllar Pratdip
El Morell Reus
Els Pallaresos Riudoms
La Canonja Salou
La Pobla de Mafumet Tarragona
La Selva del Camp Vallfogona de Riucorb
La Torre de Fontaubella Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
L’Ametlla de Mar Vila-seca
L’Argentera Vinyols i els Arcs
ZONA 2
Alforja Maspujols
Almoster Riudecanyes
Botarell Riudecols
Castellvell del Camp Vilanova d’Escornalbou
L’Aleixar Vilaplana
Les Borges del Camp
Les solucions de protecció més adequades per a edificis existents amb concentracions de radó inferiors a 600 Bq/m3 serien les següents:
• Disposició d’una barrera de protecció entre els locals habitables de l’edifici i el terreny
que limiti el pas dels gasos provinents del terreny. La barrera de protecció consisteix en un element continu que cobreix tots els tancaments en contacte amb el terreny.
• Si no és possible col·locar una barrera, els tancaments situats
entre el terreny i els locals habitables hauran d’exercir les funcions de barrera. Per això, se segellaran les fissures, esquerdes i juntes d’aquests tancaments, així com les trobades amb els elements que els interrompen, com a passos de conduccions o similars.
• Instal·lació de portes estanques entre espais de contenció i locals habitables.
• En casos molt concrets, creació d’una sobrepressió a l’interior del local habitable que s’aconseguirà amb la instal·lació d’un sistema de ventilació específic.
• Millora de la ventilació de la cambra sanitària, si existeix, o d’un local no habitable que pugui actuar com a espai de contenció.
• Millora de la ventilació dels locals habitables si no és d’acord amb la necessària per a la qualitat de l’aire interior general.
Les solucions de protecció més adequades per a edificis existents per a concentracions de radó superiors a 600 Bq/m3 són una combinació d’alguna de les solucions anteriors amb les següents:
• Creació d’un espai de contenció si no es disposava d’un.
• Instal·lació d’un sistema de despressurització del terreny situat sota l’edifici.
radó és un factor de risc en el desenvolupament del càncer de pulmó en éssers humans
Protecció enfront el radó
L’informe fa una diagnosi de la situació de l’habitatge a Europa i focalitza a la realitat d’Espanya i Catalunya
text / Dr. Héctor Simón Moreno. Director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge Universitat Rovira i Virgili
fotos / Getty Images
El Prof. Dr. Sergio Nasarre Aznar, Catedràtic de Dret Civil de la Universitat Rovira i Virgili i fundador de la Càtedra UNESCO d’Habitatge1, ha publicat l’informe “Els reptes de l’habitatge a Europa. Especial atenció a l’evolució de la situació a Espanya” (2025), a petició del Grup Parlamentari Popular al Parlament Europeu2. L’informe s’emmarca dins de la recentment creada Comissió Especial sobre la Crisi de l’Habitatge a la Unió Europea3, i compta amb un estil rigorós i acadèmic, alhora que pedagògic, i inclou una àmplia bibliografia sobre aquesta temàtica. L’autor comença desgranant la situació de l’habitatge a Europa, per després aterrar a la realitat espanyola i finalment oferir recomanacions multinivell.
D’aquesta manera, en el primer apartat es destaca l’heterogeneïtat del marc normatiu i de la política d’habitatge dins de la Unió Europea, que es pot explicar per diversos factors: des de la complexitat de la disciplina del “housing”, que
1. https://housing.urv.cat.
engloba diverses disciplines (Dret, Economia, Arquitectura, Geografia, etc.), fins a la distribució competencial en aquesta matèria dins de la UE. Bona prova d’això, per exemple, és que la Unió Europea no té competències directes sobre habitatge, i només hi pot influir tangencialment amb normes sectorials (per exemple, en la protecció dels consumidors hipotecaris). Quan s’analitza la idiosincràsia de cada Estat membre, certament aquests divergeixen segons si segueixen un model universalista (l’habitatge social no va dirigit a un grup concret de població, sinó que es presenta com un complement al parc residencial ja existent, com als Països Baixos, Dinamarca o Suècia), residual (on existeix una segregació o escletxa entre el sector d’habitatge social i el de mercat, amb una clara preferència per polítiques que fomenten la propietat privada, com a Espanya, Portugal, Malta o França) i el model generalista (que, encara que també es dirigeix a grups concrets, no es limita només als
2. L’informe està disponible a: https://sergionasarre.eu/wp-content/uploads/2025/03/snasarre-retos-de-la-vivienda-en-europa-2025.pdf.
3. https://www.europarl.europa.eu/committees/es/hous/home/highlights.
col·lectius més desfavorits, sinó a aquells que, en general, tenen dificultats d’accés a l’habitatge, com a Alemanya o Àustria); tot plegat condiciona aspectes clau com la forma de tinença, el finançament, l’estat dels habitatges (inclòs l’energètic i l’accessibilitat) o l’assequibilitat. Malgrat aquestes aproximacions diferenciades, l’autor aconsegueix identificar una sèrie d’elements que han tingut un impacte directe en l’assequibilitat (per evitar el sobreendeutament familiar) i en la qualitat (per evitar l’infrahabitatge): immigració, urbanització, envelliment poblacional, reducció del nombre de persones per llar i eficiència energètica; alhora que extreu algunes conclusions d’interès des de la perspectiva espanyola i catalana. Per exemple, en països mediterranis com Espanya, Portugal, Malta o Itàlia, on les zones urbanes presenten més problemes d’accés a l’habitatge per la seva alta densitat, hi ha una correlació entre tres variables: el nombre de persones vivint en pisos, el nombre de persones vivint en habitatges de la seva propietat i l’assequibilitat de l’habitatge com a propietat privada distribuïda entre moltes famílies que viuen en pisos. De manera que en d’altres països (per exemple, els nòrdics), que segueixen un model diferent (menys població vivint en pisos i menys habitatge en propietat), els indicadors d’assequibilitat són pitjors. Per tant, no sempre és una bona idea emmirallar-se en les polítiques d’habitatge d’altres països.
Des d’una perspectiva més àmplia, l’autor situa la problemàtica de l’habitatge a Europa en quatre factors: la crisi financera mundial de 2007; el procés progressiu d’urbanització; la manca d’un programa clar per promoure l’accessibilitat universal de les persones grans i amb discapacitat; i l’existència d’una mala qualitat de l’habitatge, especialment
a molts països de l’Europa Central i Oriental. Tanmateix, les polítiques adoptades han tingut un resultat desigual. N’és un bon exemple països com Dinamarca o Noruega, on les famílies són de les més endeutades de la UE, i on l’evolució ha estat marcadament alcista els darrers 17 anys.
En el segon apartat, l’autor analitza la situació a Espanya, descrivint amb precisió com des del 2007 s’ha passat de considerar l’habitatge com un actiu financer més a donar importància a la seva dimensió com a dret humà. Així, s’ha passat de promocionar l’habitatge en propietat (amb plans estatals de promoció d’habitatge social en propietat des de 1981, amb suport urbanístic i tributari) a la promoció de l’“okupació” com a alternativa residencial (des de 2019 a Catalunya i des de 2021 a la resta de l’Estat), després d’haver aplicat mesures intrusives en les relacions privades a través de lleis autonòmiques d’habitatge, que en cap cas han ajudat a resoldre els reptes estructurals de l’habitatge a Espanya, com són: el procés d’urbanització (manca de cohesió territorial, despoblació del món rural, necessitat d’incrementar i diversificar serveis i oportunitats), la manca d’assequibilitat (necessitat de noves formes de tinença, d’habitatge social, evitar segregació, potenciar la ciutat mediterrània, accessibilitat i solitud, immigració, intermediaris immobiliaris, etc.), la governança (institucions, xarxes, estadístiques, monitoratge de les lleis) i el repte ambiental i energètic (en l’àmbit de l’habitatge: rehabilitació, etc.).
No existeixen solucions màgiques a problemes complexos, com el de l’habitatge. Per aquest motiu, el tercer i últim apartat conclou amb una sèrie de recomanacions a diferents nivells:
•Municipal: elaborar plans d’habitatge, incrementar l’oferta d’habitatge social, públic i assequible, fomentar la col·laboració públic-privada i proporcionar serveis socials complementaris a l’habitatge per als col·lectius més vulnerables.
•Regional: coordinar les polítiques d’habitatge a diversos nivells, reconèixer el dret subjectiu a l’habitatge o garantir una part suficient del PIB per finançar aquestes polítiques.
•Europeu: disposar de dades suficients i crear una institució permanent com un Observatori Europeu de l’Habitatge.
Tot això, sense deixar de banda la realitat espanyola i catalana, tot defensant la derogació de les polítiques d’habitatge adoptades des de la crisi del 2007, la regeneració urbana, el disseny d’una política de cohesió territorial, la regulació i foment de la propietat compartida i temporal per a tota Espanya i Catalunya, la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans per fer-la més equilibrada per a les parts, la creació d’un Gran Pacte Nacional per l’Habitatge i el desenvolupament d’un marc legal per fer que l’habitatge sigui assequible “per se”, amb menys necessitat d’intervenció pública.
En definitiva, un informe clau i imprescindible per entendre la problemàtica de l’habitatge a Espanya i a Europa.
Reportatge
text / Meritxell Gispert
fotos / Garamond
El Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT) posa en marxa aquest any el Programa Escoles i Professió, una iniciativa dissenyada per apropar els valors, les utilitats i el futur professional de l’arquitectura tècnica als estudiants d’ESO i Batxillerat. Aquesta iniciativa neix de la necessitat creixent de professionals qualificats en el sector i de la voluntat del COATT de fomentar vocacions en un àmbit fonamental per al desenvolupament sostenible i tecnològic del nostre entorn construït. El programa Escoles i Professió està dintre d’un projecte de promoció de la professió del COATT que també inclou altres activitats de cara a la captació d’estudiants.
El programa es basa en activitats enfocades a l’edat, l’etapa educativa i el moment vital dels joves. Per una banda, tallers pràctics i dinàmics que es desenvoluparan en diferents escoles i instituts de la província de Tarragona, centrats en:
• Eficiència energètica: ús racional de l’energia i estratègies per optimitzar el consum en els edificis.
• Accessibilitat: adaptació dels espais per garantir que tothom pugui utilitzar-los amb seguretat i comoditat.
• Rehabilitació: renovació i millora del parc edificat amb criteris de sostenibilitat.
A cada sessió, els alumnes treballaran en grups i, després d’una breu introducció teòrica, hauran d’afrontar un repte real relacionat amb una d’aquestes tres àrees. Els estudiants realitzaran un diagnòstic previ de la situació, prendran mesures amb aparells professionals i pensaran possibles solucions, que posteriorment presentaran a la resta de la classe. Tot aquest procés estarà guiat per un tutor pedagògic i comptarà amb el suport d’un arquitecte tècnic col·legiat.
És una resposta a les necessitats del sector. La demanda de professionals en arquitectura tècnica ha augmentat notablement en els darrers anys. Segons dades del COATT, el sector de la construcció necessita especialistes formats en arquitectura tècnica que treballin en eficiència energètica, accessibilitat o rehabilitació entre altres àmbits en els quals els arquitectes tècnics juguen un paper essencial. Amb aquest programa, es vol despertar l’interès dels joves per aquestes àrees clau, oferint-los una visió pràctica i realista de les oportunitats laborals que ofereix la
Amb aquest programa, es vol despertar l’interès dels joves per àrees clau com l’eficiència energètica, l’accessibilitat i la rehabilitació
professió, amb la voluntat d’abastar-nos de professionals que puguin donar resposta a aquesta necessitat.
És una iniciativa per donar a conèixer l’ofici, perquè molts estudiants no coneixen la figura de l’arquitecte tècnic, i no acaben de saber qui pot donar solucions a molts dels problemes i necessitats que es poden trobar en el seu entorn immediat.
Davant de l’èxit de la prova pilot, es convida a totes les escoles de la demarcació a participar en els
amb els alumnes
La prova pilot del Programa Formació i Escoles 2025, una experiència dissenyada per fomentar el coneixement sobre els materials i els principis de l’aïllament tèrmic i acústic entre els estudiants d’ESO, es va portar a terme al Col·legi Claret Valls i va comptar amb la participació d’alumnes de 2n d’ESO.
L’objectiu d’aquesta prova pilot era proporcionar als estudiants una experiència tangible i empírica sobre els materials de construcció i les seves propietats, i poder avaluar el projecte d’una forma mes objectiva
L’activitat es va dividir en tres espais d’experimentació, on els alumnes van poder tocar, provar i analitzar diversos elements utilitzats en arquitectura tècnica:
• Racó de materials: Els estudiants examinen diferents materials com la llana de vidre, els totxos, el poliestirè expandit i la llana de roca, per entendre les seves propietats i aplicacions en la construcció.
• Racó d’aïllament tèrmic: A través d’un experiment, comproven com diferents materials reaccionen a l’exposició a la calor i quina és la seva capacitat d’aïllament.
• Racó d’aïllament acústic: Es fan proves amb tres caixes folrades amb materials diferents per observar com varia la seva capacitat d’aïllament del soroll.
Davant de l’èxit de la prova pilot i de les bones valoracions tant per part del professorat com dels alumnes, de cara al proper curs 2025-2026, es convida a totes les escoles-instituts de la demarcació col·legial a participar d’aquest taller amb els seus alumnes de 2n de la ESO. Esperem que la consolidació d’aquest projecte ens porti bons resultats.
text / Òscar Ramírez Dolcet fotos / Àngel Carbonell
necessitat de potenciar
La ciutat de Tarragona ha acollit amb èxit el Congrés WE Tarragona que, amb el lema “El rol de l’Arquitectura Tècnica en la construcció del futur”, han impulsat conjuntament el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT) i Women Evolution amb l’objectiu de fer visible i promoure el Talent Femení.
El congrés, que va tenir lloc el passat 23 de maig a la sala Genius del Palau de Congressos de Tarragona, ha posat de relleu la necessitat d’incorporar més dones professionals al sector de la construcció i crear les estratègies i els instruments més adients a Tarragona, per aconseguir que més joves accedeixin als estudis d’Arquitectura Tècnica com una carrera de l’àmbit STEM.
L’Alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, durant la inauguració del congrés, va ressaltar la importància de donar recolzament a iniciatives com les del COATT per a potenciar el talent de les dones en sectors masculinitzats. Viñuales va explicar que “Tarragona és una ciutat que vol ser igualitària, estem treballant amb el Pla de Feminismes i Interseccionalitat, on el paper de la dona sigui cabdal i pro-
tagonista. Per això, recolzem iniciatives com el WE Tarragona, per a fer visible el talent femení de les dones de l’Arquitectura Tècnica”.
Mario Soler, Conseller d’Esports, Turisme Esportiu i Salut de l’Ajuntament de Tarragona, qui va participar a la cloenda del congrés, va emplaçar a les organitzacions professionals, universitats i institucions a crear aliances sòlides per a impulsar l’apoderament de les dones, explicant que “des de l’Ajuntament de Tarragona estem compromesos amb la Igualtat de gènere i en potenciar el talent i el lideratge de les dones. Hem participat activament en l’impuls d’aquest congrés perquè està en sintonia amb la nostra estratègia de govern de fomentar la Igualtat de gènere en el mercat del treball i en sectors clarament masculinitzats com la construcció, on és imprescindible integrar més talent femení” .
Lídia Guillén Simón, Secretària d’Habitatge. Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Govern de la Generalitat de Catalunya, va clausurar el congrés argumentant que “El Congrés WE Tarragona ha estat una experiència enriquidora per a conèixer la diversitat de perfils professionals dins l’àmbit de l’Arquitectura Tècnica i l’efecte catalitzador que té aquesta figura professional en el sector de la Construcció. També cal destacar la importància de fomentar la formació en el territori i de recolzar la necessitat de què en l’àmbit del tarragonès disposar d’una escola de formació vinculada a la creació de nous professionals per aquest sector”.
Entre les ponents presents al congrés, cal destacar la presència de dones professionals de l’àmbit de l’Arquitectura Tècnica, diverses expertes en Intel·ligència Artificial aplicada als negocis, en l’àmbit de la robòtica de la construcció, la neurociència, professionals de l’àmbit educatiu i universitari, persones vinculades a l’àmbit de la igualtat,
i directives referents del sector industrial de la Química i el Medi Ambient de Tarragona.
El congrés també ha comptat amb les aportacions de directives referents del sector industrial de la Química i el Medi Ambient de Tarragona que han participat en diferents taules com a ponents en representació de les seves empreses, Repsol, Tepsa Iberia, Cadagua, BASF i l’Institut Català d’Investigació Química, entre altres.
El congrés ha comptat amb el support de marques compromeses amb la promoció del talent, el liderat femení i la
diversitat en sectors empresarials i industrials masculinitzats com Infinitum Resort, Mercedes-Benz QUADIS Autolica, GPU Arts Gràfiques, García Riera empresa constructora, Next Maritime Group, Rècop. Restauracions Arquitectòniques, ADEE-BPW Tarragona, TEPSA Iberica, Pharmanord Spain i l’especial col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, Musaat, el Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) i el Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya.
Una de les intervencions més destacades del Congrés WE Tarragona va ser la realitzada per Mª Teresa Solé Vidal, vicepresidenta del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona COATT. Per començar, i per contextualitzar davant el públic assistent, va recordar que la d’Arquitectura Tècnica és una carrera eminentment STEM i amb molta càrrega de direcció i control dins de la construcció que, històricament, és un món majoritàriament masculinitzat. Aquest fet, va afegir, fa necessari organitzar congressos com el WE Tarragona que permeten visualitzar el marc femení en carreres com aquesta i trencar la barrera amb l’exemple i les experiències, per tenir un mirall on moltes altres es puguin reflectir.
Solé va recordar que, amb el creixement del sector de la construcció i l’impuls de la rehabilitació de l’habitatge, s’ha evidenciat la manca de professionals de l’Arquitectura Tècnica i això, sumat al desconeixement de les figures que intervenen en un procés constructiu, fa que molta gent encara confongui als arquitectes tècnics amb els arquitectes, professionals que són necessaris però amb un perfil diferent. Aquest fet, manifestava la vicepresidenta del COATT, obliga a promoure la realitat d’aquesta professió entre el jovent. Un altre fet constatable, continuava dient en la seva intervenció, és que tenim molta oferta per a pocs tècnics, sobretot al nostre territori on la Universitat no va desplegar la desitjada i necessària carrera de l’Arquitectura Tècnica. A
Tarragona, aquest fet encara agreuja l’esmentada mancança de tècnics, en un gran desequilibri amb els arquitectes, quan els dos professionals són cabdals al sector i cadascun d’ells amb el seu pla de carrera i funcionalitats diferenciades.
Aportant dades diverses durant la seva intervenció, Maria Teresa Solé va recordar que el desequilibri entre homes i dones és molt més greu quan parlem d’igualtat, perquè actualment només un 20% de les persones que treballen al sector de la construcció són dones i aquesta dada ens obliga a actuar per aconseguir que la igualtat d’oportunitats no sigui tan sols una aspiració teòrica, sinó una realitat concreta en tots els àmbits professionals.
Des del COATT, explicava Solé, s’han anat impulsant diverses accions per a potenciar la professió i l’ecosistema de l’Arquitectura Tècnica a Tarragona, sempre amb la visió de posicionar-la com una carrera de l’àmbit STEM amb futur entre les joves. Això és tradueix amb el Programa Escoles i Professió, una iniciativa dissenyada per apropar els valors, les utilitats i el futur professional de l’arquitectura tècnica com una carrera de l’àmbit STEM, a les estudiants d’ESO i Batxillerat.
En l’àmbit territorial i veient que la de Tarragona és l’única demarcació a Catalunya sense Escola d’Arquitectura Tècnica, Solé va avançar que des del COATT s’ha marcat com a fita requerir i promoure a Tarragona la integració d’una Escola Superior d’Arquitectura Tècnica perquè els estudis que s’hi imparteixen condueixen a l’obtenció d’una titulació que ofereix grans possibilitats d’inserció immediata en el món laboral, tant en la construcció i rehabilitació d’edificis com en paisatge, urbanisme i edificació sostenible, entre d’altres
Així doncs, en la seva intervenció davant el públic present al Congrés WE Tarragona, la vicepresidenta del COATT va fer una perfecta diagnosi de la realitat de la dona al sector de la construcció, centrant-se en la necessitat de tenir més arquitectes tècnics per aportar més i millor, sempre en femení, a la societat en general.
Av.Ramónd’olzina,48-5043480Vila-seca,TarragonaIT.977391402Iinfo@garciariera.es C/Vallespir19,planta108173SantCugat,BarcelonaIT.938325256
escoltar les teves idees de futur
A Caixa Enginyers, com a banca cooperativa, financem amb propòsit i t’ajudem a fer créixer la teva empresa amb solucions sostenibles.
Uneix-te a la banca que creix amb tu
Dóna't d'alta ara en línia!