{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade.

Page 1

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

1r quadrimestre 2020 Any XXV núm 87 Preu: 3 €

Entrevista als presidents del COAATT i del Gremi de la Construcció Dades de síntesi del 2019: l’obra nova creix un 15% Els càmpings aposten per la rehabilitació i la sostenibilitat El Centre diürn de l’Alzheimer de Reus: l’obra i els protagonistes Edificis singulars: la Casa Navàs de Reus


SEU COL·LEGIAL Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Dolcet Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de documentació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formaci0ó: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Jordi Roig Rodamilans Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marià Montoro Perelló Pere Vinaixa Clariana Júlia Oriol Pasano Marc Anglès Pascual Iván Fernández Pino junta@apatgn.org


Tag

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Fotografia de portada: Centre diürn de l’Alzheimer de Reus

n L’entrevista (Pàgs. 4-6) Adolf Quetcuti i Gregori Salvat n Gabinet Tècnic (Pàgs. 7-10) Dades de síntesi. Any 2019 n TuRISME (Pàgs. 11-13) El sector del càmping n Reportatge (Pàgs. 14-16) El Centre diürn de l’Alzheimer de Reus n PAISATGE (Pàg. 17) L’Hotel Astari converteix la seva terrassa en un jardí n ECONOMIA COL·LABORATIVA (Pàgs. 18-19) Cloud Housing: compartint espais, serveis i economia n Fundació COAATT (Pàg. 21) Recomanacions generals per elaborar documents accessibles n Edificis singulars (Pàgs. 22-24) Casa Navàs: la joia del modernisme reusenc torna a brillar n SOSTENIBILITAT (Pàgs. 25-26) Omplim: despertant la responsabilitat social, econòmica i ambiental n ITE (Pàg. 27) El manteniment, les Comunitats de Propietaris i la Inspecció n PATRIMONI (Pàgs. 28-29) El COAATT obre debat sobre la gestió del patrimoni i la rehabilitació a Tarragona n Patrimoni (Pàgs. 30-31) Cellers modernistes (2) n REFORMA (Pàg. 32) La rehabilitación en la realidad del parque inmobiliario n SOCIETAT (Pàg. 33) El CGATE lliura els primers Premis Nacionals d’Edificació n CULTURA (Pàg. 34) Ángel Casas, el constructor d’històries i versos n Activitat col·legiaL (Pàg. 35) Un any més, els Reis d’Orient a la Muntanyeta

Editorial

Obres amb la garantia de professionals quilòmetre zero

É

s evident, llegint el titular, que estem satisfets d’observar com el portal Obres amb Garantia, que vàrem posar en marxa des del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona l’any 2015, ha anat creixent i consolidant-se. Aquest fet, perquè si mirem les dades així ens ho permeten dir, és una evidència que la creació d’aquest servei va ser encertada i era necessària. Teníem clar, des del principi, que www.obresambgarantia.com havia de convertir-se en aquell espai referencial que posa a l’abast de la societat als professionals qualificats per executar obres, preparar-les, coordinar-les i gestionar tràmits diversos. Una obra ben feta només la poden realitzar experts en la matèria i amb un servei com el d’Obres amb Garantia, la premissa de garantir una obra així, rigorosa i de qualitat, que a més evita els nyaps que es poden fer als habitatges per part de mans no qualificades, s’ha entès per part de la societat. Amb aquest portal, per altra banda, hem fet una aposta clara pel tècnic de quilòmetre zero que és aquell que tenim a prop i que està cridat a ser el nostre veritable tècnic de capçalera. Aquests elements: la professionalitat qualificada i la proximitat del qui l’exerceix, han estat també entesos per altres parts del sector de la construcció amb qui ja hem començat a col·laborar. Si mesos enrere va ser el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Saragossa qui va sumar-se a Obres amb Garantia, ara ha estat el Gremi de la Construcció del Baix Camp. Aquest col·lectiu entén, de la mateixa manera que nosaltres, que és necessari regular les condicions i qualitat de les obres, independentment de la importància o abast que tinguin, a través de mecanismes que posin a l’abast dels ciutadans i ciutadanes mà d’obra qualificada i de proximitat que són dos segells cabdals. A partir d’aquestes aliances toca treballar en una única direcció, aquella que ens durà a consolidar el nostre sector i la imatge dels professionals que en són protagonistes principals. També, a partir d’elles, hem de saber que només sumant esforços amb aquells altres col·lectius que conviuen en l’àmbit de la construcció serem capaços de reforçar-nos, obrir-nos a tots els agents de territori i, especialment, a totes les persones que ens necessiten. Sumar per créixer i créixer per construir en tots els sentits.

LA JUNTA DEL COAAT


L’entrevista

Adolf Quetcuti (president del COAATT) i Gregori Salvat (president del Gremi de la Construcció del Baix Camp)

Obres amb Garantia, el portal web de serveis d’aparelladors i arquitectes tècnics, creat al 2015 pel COAATT, ha tancat el 2019 consolidant l’objectiu d’oferir una atenció de qualitat, ràpida i fàcil als ciutadans a l’entorn digital i a les xarxes socials. Obres Amb Garantia (OAG) es consolida l’any 2019 amb 519 peticions de pressupost i més de 60 visites diàries. La plataforma multiplica per cinc l’activitat i és cada vegada més significativa la seva feina d’intermediació entre col·legiats i clients. Aquesta eina, que ofereix professionals col·legiats de proximitat i garantit amb la supervisió directa del propi COAATT en tots els processos, és cada cop més útil per a la societat però també pel sector de la construcció. Si el passat mes de novembre anunciàvem que el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Saragossa havia començat a Els presidents dels dos col·lectius professionals, a la seu del COAATT formar part del portal, recentment s’ha arribat a un acord amb el Gremi de la Construcció del Baix Camp. D’aquesta manera, les persones que sol·licitin pressupostos referents a obra nova o reformes, a través del web www. obresambgarantia.com rebran els tres pressupostos gratuïts d’aparelladors lligats també a tres pressupostos que els faran arribar les empreses constructores associades al Gremi que hagin decidit apuntar-se a Obres amb Garantia. Per explicar més a fons l’essència d’aquest acord i debatre sobre temes relacionats amb la construcció, hem reunit als presidents de les dues entitats protagonistes. Així, conversem amb el president del COAATT, Adolf Quetcuti; i amb el president del Gremi de la Construcció del Baix Camp, Gregori Salvat.

Front comú per aprofitar la força del portal Obres amb Garantia Què suposa sumar com a suport al portal ‘Obres amb Garantia’ al Gremi de la Construcció del Baix Camp? Adolf Quetcuti: Em sembla que és un acord que havíem d’haver assolit fa molt de temps. Al cap i a la fi, el Gremi de la Construcció i el COAATT estem immersos en la mateixa professió, al mateix àmbit de treball. Tots dos col·lectius treballem perquè el territori funcioni i que tots siguem capaços de treballar conjuntament és bo per a les dues parts. Gregori Salvat: L’important és que els constructors i els arquitectes tècnics anem tots a una. Fa temps que ho havíem d’haver fet, però és a partir d’ara que amb aquest projecte conjunt quan

els dos col·lectius n’hem de treure un benefici mutu. A.Q: Estem parlant tots de l’important que és el quilòmetre zero en tots els àmbits: els aliments han de ser de proximitat i el comerç també, per això Gremi i COAATT hem de remar en el mateix sentit. És important que el Gremi estigui dins d’Obres amb Garantia perquè nosaltres coneixerem noves empreses i els mateixos constructors coneixeran nous tècnics amb qui treballar. G.S: Treballar amb professionals de quilòmetre zero, a part, garanteix més qualitat. Una empresa de la qual no en tens cap coneixement no mereix les mateixes garanties que una empre-

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 4 ]

sa de casa nostra, coneguda i amb referències. Segurament també serà més fàcil de poder negociar o arribar a acords amb aquesta empresa o professionals de casa nostra. La rehabilitació ha estat el salvavides del sector. Com va la seva evolució? A.Q: Està clar que la rehabilitació, sortosament, ha estat el cavall de batalla de la construcció. La quantitat d’obra nova que es va quedar a mitges i la poca construcció que s’ha fet, va provocar que la rehabilitació fos l’única solució, tot i que durant aquests anys alguns arquitectes tècnics van haver de canviar de feina perquè no n’hi havia prou per a tothom.


L’entrevista L’increment de les inspeccions dels edificis, les ITE, també han d’ajudar al sector per seguir millorant? A.Q: Ja fa molts anys que parlem de les ITE i s’ha anat evolucionant a partir de dos decrets. En tot cas, cal dir que es tracta d’un problema de mentalitat dels propietaris, ja sigui perquè es tracta d’habitatge propi o de propietat però per a llogar. Ens hem d’acostumar al fet que si circulem per una carretera ho hem de fer amb la ITV i hem de fer el mateix en un habitatge que també necessita un tècnic i una empresa si s’ha de fer manteniment. Cal no oblidar que, com més manteniment té un edifici més valor tindrà. La rehabilitació és un tema important que cal tenir en compte sempre, hi hagi nova construcció o no n’hi hagi. Si la rehabilitació funciona, no hi hauria d’haver problemes en els centres històrics o en alguns barris en tenir cases de més de 100 anys perquè estaria tot perfectament revisat. G.S: El que s’ha d’exigir a l’administració és que es faci un seguiment del compliment de l’obligatorietat de les revisions ITE a partir dels 45 anys d’un habitatge. Un dels problemes és que els ajuntaments, fins ara, no han col· laborat gaire amb els veïns a donar a conèixer aquesta obligatorietat. A.Q: Tota la promoció que s’ha fet dels ITE ha anat a càrrec del mateix COAATT des d’on hem fet un enviament massiu als propietaris. Però com no hi ha un règim sancionador, no sempre és efectiu. A les administracions locals se’ls ha anat recordant la importància de l’ITE. És cert que la Generalitat ha fet una campanya, però encara estem molt lluny del que seria raonable. G.S: Ens ha ajudat molt a fer rehabilitacions aquest missatge de la Generalitat. Gràcies a les ITE hem pogut arreglar moltes comunitats durant aquests anys de crisi. Molts administradors de finques es van posar en contacte amb les empreses demanant que s’executessin algunes obres. Una casa és com un cotxe -no és per tota la vida- i per això s’han de fer revisions periòdiques i les reparacions quan faci falta. Parlant d’obres, és conscient el ciutadà que les obres les han de fer les empreses i les persones qualificades?

G.S: La gent no n’és prou conscient encara i alguns segueixen escollint ‘aficionats’ o ‘intrusos’ per a fer reformes. En general, la gent és conscient quan hi ha un fracàs rere fracàs. A partir d’aquest moment és quan decideixen confiar en professionals del sector que els poden oferir una garantia en les seves obres. Per cert, falten professionals qualificats al sector de la construcció? G.S: Malauradament cada vegada hi ha menys professionals qualificats al sector de la construcció. Aquests problemes s’agreujaran en els pròxims anys perquè, al propi sector, no hi ha formació. Els sindicats s’oposen a què el sector de la construcció tingui formació professional dual com passa en la resta dels sectors, amb l’excusa d’una sinistralitat que sembla que només es doni a la construcció. Així no podrem tenir mai joves que vulguin entrar en aquest sector realment i només acaben trucant a la nostra porta els ‘ni-ni’. A.Q: Sortosament l’intrusisme professional entre els arquitectes tècnics no es dóna, tot i que el fet que els visats es puguin fer amb una memòria valorada també ens aparta una mica d’algunes feines. Nosaltres sempre recomanen que aquests informes els faci en tot moment un professional, un arquitecte tècnic. En el tema de l’obra, crec que l’altre problema afegit és que en els últims anys molts professionals van abandonar el sector per dedicar-se a altres sectors i no han tornat. Continuen sent les reformes, com en els últims anys, les principals demandes que arriben als professionals del COAATT? A.Q: Bàsicament el percentatge més important és la reforma, tot i que darrerament també estem veient crei-

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 5 ]

xement puntual de l’obra nova. No crec que arribem —ni tampoc fóra bo que s’arribés— a les xifres dels primers anys 2000, però també és interessant que hi hagi obra nova. El futur ha de ser complementari com passa al centre d’Europa. Es fa obra nova però també es reformen els nuclis antics de les ciutats i es dóna sortida a un parc d’habitatges ideal pels joves que es volen emancipar. G.S: És molt més fàcil fer obra nova que rehabilitar. Per fer una bona rehabilitació es necessita personal molt professional i no sempre és fàcil trobar aquests professionals. Segurament en els propers anys haurem de buscar nous col·lectius procedents de la immigració que es vulguin formar i vulguin entrar en el sector de la construcció disposats a treballar seguint les pautes del nostre país. I què s’ha de fer amb el parc immobiliari buit que encara hi ha? A.Q:. És important recuperar les obres començades si estan en bon estat o si es poden acabar de construir. Els bancs no en faran res dels edificis a mig construir. Hem de saber què fer amb aquests pisos perquè la gent jove necessita emancipar-se, ja sigui a Reus o a Tarragona, o als pobles del voltant de les grans ciutats, que crec que són molt atractius. G.S: A Reus, Cambrils, Salou o a Tarragona no hi ha gaires habitatges per acabar. Sobren pisos a llocs que no s’ompliran mai i cal saber què ferne. Al Montsià i al Baix Ebre s’han fet promocions de pisos que no es vendran mai. A Reus, per exemple, feia anys que no hi havia grues perquè no hi havia demanda, però ara n’hi torna a haver. I a Tarragona ciutat crec que passa el mateix.


L’entrevista

Quetcuti i Salvat en un moment de l’entrevista

Les institucions reclamen habitatge social i exigeixen, en el cas de Barcelona, uns mínims. Què en pensen? G.S: A Barcelona els promotors estan radicalment en contra que un mateix edifici tingui habitatge social i habitatge lliure, tal com vol el govern. Crec que és millor que les promocions socials siguin independents. Nosaltres com a constructors treballem a partir dels criteris dels promotors, però tampoc tenim el poder de decidir en aquests casos. A.Q:. Al pas que anem és evident que haurem de confiar en l’habitatge

social per solucionar els problemes de molts col·lectius. Siguin el 30% el 50%, siguin en promocions senceres o sigui el que sigui, farà falta habitatge social i protegit. No sé si ha de ser per tenir un habitatge en propietat o de lloguer, però tothom té dret a un habitatge digne. Tenen confiança en l’economia del Camp de Tarragona? A.Q: Jo vull ser optimista. Hem de tirar endavant com sigui. Però hem de ser realistes i s’ha de dir que vivim en un món globalitzat que permet que sempre hi hagi gent que viu en condicions ínfimes. Però a aquestes persones també els hem d’ajudar a tirar endavant. Com a país hem de ser positius i, si cal, una mica utòpics per avançar. G.S: A partir del 2007 vam patir una crisi molt forta. A poc a poc, la cosa va anar millorant a Barcelona i a Girona, però a Tarragona el creixement dels dos últims anys ha estat molt menor i només ha permès mantenir les empreses que es van salvar de la desaparició. Ara tornem a estar en un moment d’incertesa degut a una crisi mundial que sembla que està a punt d’arribar. Nosaltres tenim ganes que l’economia millori i creixi, és evident, però la situació dels primers anys del segle XXI no la vull tornar a viure. Hauríem de poder assolir un creixement continu del 3 o el 4% cada any. El projecte del Hard Rock Cafè

a Vila-seca i Salou, per exemple, revertiria positivament en el territori. Fa mesos que esperen novetats, però de moment no sabem res. Fa anys em van preguntar perquè em posava de president del Gremi en la situació que ens trobàvem. Quan tot va bé és molt fàcil portar el vaixell, és quan el mar està revoltat quan se sap la capacitat de lideratge de la tripulació. Sistema ferroviari deficient, accident químic, incertesa al voltant del Hard Rock Cafè. És evident que falta lideratge polític a casa nostra. Com ho veuen? A.Q: Vaig ser un dels que em vaig creure molt el Consorci del Camp de Tarragona. Per la raó que sigui, perquè no hi havia lideratge o pel que sigui, es va enfonsar, es va diluir. Si a partir d’ara no anem de forma conjunta, no ens en sortirem. Els ajuntaments han d’anar tots a una per exigir major seguretat a la química i també uns mitjans de transport públics eficients i realment a l’abast de tothom. Cal reaccionar, és urgent aconseguir la unitat en el territori. G.S: Les quatre cambres de comerç sembla que ara sí que van en una única direcció, però cal reclamar-ho a tots els agents polítics del territori. No he vist un posicionament clar dels alcaldes de casa nostra en el cas de l’accident químic. És un avís clar que no es pot tornar a repetir.

La realitat d’Obres amb Garantia en xifres Com ja hem indicat, el servei d’Obres amb Garantia (www.obresambgarantia.com) s’ha consolidat l’any 2019 amb més de 500 peticions de pressupost i més de 60 visites diàries, unes dades molt importants tenint en compte el tipus de servei que s’ofereix. Actualment, OAG compta amb 103 tècnics inscrits i la mitjana de tècnics interessats a pressupostar oscil·la entre 12 i 17, per cadascuna de les ofertes. Respecte a l’enviament dels pressupostos al clients, un aspecte imprescindible per al bon funcionament del servei d’Obres Amb Garantia, també s’ha millorat molt. Al 2019 s’han enviat 1.242 pressupostos d’honoraris, un 80% dels sol·licitats, un objectiu clau per consolidar la plataforma i potenciar la imatge de qualitat i professionalitat dels tècnics i els serveis OAG. Pel que fa al tipus de peticions realitzades a OAG, el més rellevant és el relacionat amb l’augment en el número de peticions de pressupostos d’obra nova i rehabilitació, que experimenta un increment d’entre el 30% i el 150%. Els certificats d’habitabilitat pugen un 22%, en canvi les inspeccions tècniques d’edificis baixen més d’un 75%. Les peticions de taxacions és un dels treballs que més creix, al voltant d’un 100%, respecte 2018, i representen al costat del certificats d’habitabilitat, més del 50% de les peticions realitzades. Els informes tècnics conserven valors, respecte de les consultes fetes al 2018. Globalment, si ho comparem amb les dades de l’any anterior, l’activitat puja al voltant d’un 6%.

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 6 ]


Gabinet Tècnic

DADES DE SÍNTESI.

ANY 2019

Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà. El sector de la construcció, durant el 2019, puja de manera important a la demarcació de Tarragona. Creix tant el sector d’obra nova com el de rehabilitació d’habitatges. La rehabilitació segueix ajudant el sector, que en tots aquests anys de crisi ha trobat en ella una salvació. La inversió en obra nova creix de forma continuada des de 2013, de manera més acusada des de 2017, tot i que el nombre d’obres gairebé conserva valors. Això és resultat del creixement, cada vegada més important, de la construcció d’edificis en lloc d’habitatges unifamiliars.

Número d’obres iniciades

1.200 1.000 800

Obra nova

600

Rehabilitació

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

400 200 0

2014

2015

2016

2017

2018

2019

PEM obra nova vs. rehabilitació 2014

2015

2016

2017

2018

2019

Obra nova

42.988.155,00 €

51.742.215,01 €

64.631.088,09 €

64.012.820,66 €

108.157.848,35 €

196.751.158,35 €

Rehabilitació

24.255.774,14 €

80.579.941,22 €

90.340.529,08 €

87.359.717,40 €

113.301.976,00 €

103.544.973,16 €

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU El sector tanca l’any 2019 amb un repunt de la construcció d’habitatge residencial nou. Entre gener i desembre s’han encetat 1.381 habitatges nous a la zona de Tarragona, un increment de més del 75%, respecte les dades de l’any 2018. El nombre d’obres de nova planta iniciades gairebé conserva valors, responent al fet que les obres realitzades han estat de major importància ja que contenien més habitatges de mitjana i d’aquí que es produeixi l’increment final del nombre d’habitatges. 2018

2019

%

Número d’obres de nova planta

234

225

-3,85%

Número d’habitatges nous

788

1.381

75,25%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

La inversió en noves promocions va arribar gairebé als 200 milions d’euros, uns valors que representen un 81% més respecte a l’exercici anterior i que gairebé dupliquen les dades d’inversió de l’any 2018. El volum d’habitatges unifamiliars representa ara només un 25% del total, davant l’increment de promocions en edificis, amb un major número d’habitatges.

Pressupost d’execució d’Obra Nova 2014

2015

2016

2017

2018

2019

42.988.155,00 €

51.742.215,01 €

64.631.088,09 €

64.012.820,66 €

108.157.848,35 €

196.751.158,35 €

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 7 ]

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)


Gabinet Tècnic Respecte el nombre d’habitatges acabats, cal destacar que l’any 2019 es tanca amb un total de 427 habitatges nous acabats, un 40% més dels acabats al 2018.

Número d'habitatges. Obra nova

Núm.d’habitatges nous visats

5.000

Núm. d’habitatges nous acabats

4.000 3.000 2.000

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

1.000 0

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019

Pel que fa a la tipologia Tipologia constructiva 2018 2019 edificatòria, la construcció en bloc manté la seva tendència Unifamiliar 271 347 28,04% a l’alça, respecte l’any 2018, En bloc 601 1.034 72,05% pujant un 72% i ocupant el Habitatge unifamiliar 75% del total de les noves Entre mitgeres 107 137 28,04% promocions. L’any 2019 s’han iniEn filera 10 14 40,00% ciat 1.034 habitatges Aparellades 12 25 108,33% nous dins la tipologia Aïllades 142 171 20,42% de bloc. La configuració Edifici en bloc més repetida és la d’un bloc entre mitgeres, de planta baiEntre mitgeres 362 462 27,62% xa més 5 plantes pis, obserAïllat 239 572 139,33% vant-se per contra una consiFont: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura derable baixada de la nova Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis) construcció d’edificis aïllats. Pel que fa a l’habitatge unifamiliar, s’observa un augment de més d’un 28%, especialment en el cas dels habitatges unifamiliars entre mitgeres i aïllats, amb un pes respecte el total del 25%. Habitatge residencial nou per comarques Comarques

Per comarques, l’obra nova residencial puja de forma general, especialment al Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès. Pel que fa als registres d’obra nova residencial dels tècnics del COAATT fora de la província, aquests gairebé es tripliquen, respecte 2018.

2016

2017

2018

2019

Alt Camp

10

14

6

9

Baix Camp

142

142

235

415

Baix Penedès

100

64

27

258

Conca de Barberà

8

5

20

29

Priorat

2

4

3

0

Ribera d’Ebre

5

4

3

4

Tarragonès

223

178

445

666

TOTAL

490

411

739

1381

-16,12%

79,81%

86,87%

2016

2017

2018

2019

Barcelona

52

42

123

343

Girona

0

0

1

3

Lleida

2

0

2

4

Terres de l’Ebre

10

8

7

15

TOTAL

64

50

133

365

-21,88%

166,00%

172,18%

Altres habitatges realitzats per tècnics de TGN a:

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 8 ]


Gabinet Tècnic L’OBRA NOVA NO RESIDENCIAL L’obra nova no residencial s’incrementa un 50% respecte els valors de 2018. S’han iniciat 240 obres, majoritàriament es tracta de construccions de piscines, construccions d’ús agrícola i magatzems. Destí de l’obra

2014

2015

2016

2017

2018

2019

Agropecuari

9

15

18

18

13

13

Industrial

5

9

8

20

18

23

Comercial

3

2

2

5

2

10

Magatzem

16

23

16

19

13

22

Hoteler

0

3

0

1

1

7

Esbarjo

3

4

1

1

5

7

Docent

5

3

3

0

2

6

Aparcament

0

3

1

2

1

2

Piscina

63

67

64

94

100

132

Locals o edificis esportius

0

15

11

20

1

1

Altres

5

8

4

6

3

17

Total

109

152

128

186

159

240

39,45%

-15,79%

45,31%

-14,52%

50,94%

%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

LA REHABILITACIÓ L’any 2019, el nombre de rehabilitacions a les comarques de Tarragona va augmentar més d’un 24% respecte l’any anterior i en total se’n van fer 1.042 rehabilitacions. Número d’obres de rehabilitació

2018

2019

%

837

1.042

24,49%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

Respecte a la inversió en rehabilitació, aquest 2019, s’ha arribat fins als 103 milions d’euros. Pressupost d’execució d’Obres de Rehabilitació 2014

2015

2016

2017

2018

2019

24.255.774,14 €

80.579.941,22 €

90.340.529,08 €

87.359.717,40 €

113.301.976,00 €

103.544.973,16 €

En relació a l’ús de l’edifici, 329 obres de rehabilitació s’han realitzat en habitatges unifamiliars i 445 en blocs d’habitatges. Fora de l’àmbit residencial s’han realitzat 89 reformes en locals, 35 en espais d’oficines i 28 en espais d’ús industrial, com a més representatius. En el cas de l’habitatge residencial, es tracta de rehabilitacions de façanes, cobertes, interiors d’habitatges i en quart lloc les millores d’accessibilitat d’habitatges. Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

Obres de reforma. Tipologia constructiva. Edificis

Habitatge unifamiliar

Edifici en bloc

No residencial

Residencial

2018

2019

%

Unifamiliar

217

329

51,61%

En bloc

385

445

15,58%

Entre mitgeres

166

209

25,90%

En filera

4

18

350,00%

Aparellades

3

43

1333,33%

Aïllades

44

59

34,09%

Entre mitgeres

369

431

16,80%

Aïllat

16

14

-12,50%

Residencial col·lectiu

24

2

Agropecuari

9

8

-11,11%

Industrial

16

28

75,00%

Comercials

53

89

67,92%

Magatzems

26

25

-3,85%

Burocràtics/oficines

36

35

-2,78%

Hotelers

22

18

-18,18%

Altres

49

63

-28,57%

Total

837

1042

24,49%

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 9 ]


Gabinet Tècnic Com és habitual, el Tarragonès i el Baix Camp lideren el rànquing d’actuacions de rehabilitació, seguides del Baix Penedès, que ocupa el tercer lloc. Comarques

2016

2017

2018

2019

Alt Camp

31

35

32

49

Baix Camp

203

210

154

Baix Penedès

68

91

Conca de Barberà

39

52

Priorat

48

Ribera d’Ebre

41

Altres habitatges realitzats per tècnics de TGN a:

2016

2017

2018

2019

Barcelona

49

74

85

58

226

Girona

1

0

3

0

85

122

Lleida

22

2

20

15

36

48

Terres de l’Ebre

13

0

22

30

46

38

41

Aragó

0

0

4

0

47

43

48

València

0

0

1

0

Tarragonès

352

379

312

391

Madrid

0

5

0

2

TOTAL

782

860

700

925

Zaragoza

0

1

2

0

9,97%

-18,60%

32,14%

TOTAL

85

82

137

105

-3,53%

67,07%

-23,36%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

ACTIVITAT PROFESSIONAL L’any 2019, l’activitat 2014 2015 2016 2017 2018 2019 % professional registrada Treballs de seguretat 787 963 996 1.126 1.183 1.279 8% al COAATT al sector de Projectes i direccions d’obra 1.247 1.476 1.569 1.632 1.715 1.792 4% la construcció va baixar Informes pericials 230 293 320 309 334 383 15% lleugerament respecte al 2018. Es van registrar/viCertificats d’habitabilitat 4.358 3.972 4.289 3.902 3.522 3.391 -4% sar més direccions d’obra Certificats d’eficiència 1.295 824 675 571 387 281 -27% i es van redactar més proInspecció Tècnica d’Edificis 88 112 124 189 405 170 -58% jectes de rehabilitació, Altres 559 645 724 731 766 713 -7% al voltant d’un 4%, així i com van pujar més d’un 8.564 8.285 8.697 8.460 8.312 8.009 Total 8%, respecte 2018, les inFont: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona tervencions relacionades amb la seguretat. Per contra, baixen el nombre de certificats d’habitabilitat, certificats d’eficiència i les Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE), que es registren/visen al COAATT. Sent preocupant la davallada de les ITE registrades o visades al COAATT, de més del 50%. Una dada que reflexa la manca de control de l’exercici professional i assegurança de les inspeccions. L’activitat dels tècnics del COAATT fora de Tarragona també baixa gairebé un 3%, respecte 2018. Intervencions realitzades per tècnics locals al COAATT Zona de treball

2014

2015

2016

2017

2018

2019

Àmbit COAATT

7.277

7.060

7.535

7.420

7.237

6.966

Barcelona

444

434

382

337

373

356

Terres de l’Ebre

308

358

406

356

386

405

Girona

41

27

20

31

11

25

Lleida

85

82

93

72

81

58

Fora de Catalunya

31

24

10

30

32

18

8.186

7.985

8.446

8.246

8.120

7.828

300

251

214

193

181

8.285

8.697

8.460

8.313

8.009

502

641

1.227

Intervencions realitzades per tècnics d’altres col·legis professionals al COAATT 378 Total d’intervencions registrades al COAATT 8.564

Intervencions a obres de la zona de Tarragona registrades a altres col·legis Catalans 529

459

483

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica (font d’informació per 2019 d’altres col·legis)

NOTA: Segueix l’evolució de les dades de construcció a l’apartat “Actualitat” del web del COAATT: www.apatgn.org

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 10 ]


Turisme

El sector del càmping reivindica la importància de la rehabilitació i la renovació constant dels equipaments Els càmpings són elements ben vius durant tot l’any. Acollir turistes exigents que volen estar com a casa, suposa tenir les instal·lacions en plenes condicions i renovar-les periòdicament per no quedar endarrerits en cap sentit. Espanya no és el país d’Europa amb més afició per aquest tipus de turisme però, en canvi, la zona de la Costa Daurada està considerada com una de les àrees més qualificades pel seu clima, paisatge i qualitat dels seus càmpings. L’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre organitza dues trobades anuals per posar, sobre la taula i davant dels propietaris dels càmpings, aquells temes de debat que els afecten de manera més directa. El paisatgisme o la sostenibilitat, per exemple, han centrat aquestes reunions que tindran continuïtat. Per saber quines inversions es fan, quines necessitats té el sector i quina és la seva realitat, hem conversat amb el president de l’associació, Joan Antón.

Carrer interior del càmping Stel

Joan Antón. President de l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre Quina és la situació actual del càmping en el conjunt del sector del turisme? Quina importància té en el global del turisme? Els càmpings representem el 45% de les places hoteleres de la província de Tarragona, els hotels són un altre 45% mentre els apartaments turístics, en menor mesura, són quasi un 10% perquè llavors hi ha les places de turisme rural però són molt poques. Per tant, tot i que si mirem per pernoctacions, els hotels en tenen una mica més que els càmpings, el nombre de places que ocupem és important. Si parlem de la categoria dels càmpings, les dues guies de referència actuals —que són la dels holandesos (ANWB) i la dels alemanys (ADAC)— tenen un rànquing dels 150 millors càmpings on es destaca que les zones privilegiades són la Costa Daurada, el sud de França, la Costa Brava, la zona italiana del Veneto i Croàcia. En aquest llistat dels millors càmpings, nosaltres tenim la sort de tenir-n’hi sis. Aquests reben una alta qualificació i això fa que el públic que busca un perfil alt de càmping, miri en aquesta àrea perquè, de fet, som

la zona d’Europa amb més concentració de càmpings d’altes prestacions. A Europa hi ha 10.000 càmpings, d’aquests hi ha el rànquing de 150 i d’ells, sis són aquí. Està molt bé. Val a dir que és un sector que ha invertit molt i que ha notat la crisi de forma molt lleugera. Aquí sempre puntualitzo que el del càmping és flexible, en el sentit que pots anar a una parcel·la i dormir en una tenda per 50 o 60 euros la nit, o pots descansar en un bungalou d’alta gamma per 300. Un dels fets que fa que s’hagi patit menys la crisi, és el caràcter conservador des del punt de vista financer que hi ha al sector històricament, en el sentit que la propietat sempre ha intentat reinvertir els beneficis. Pensem que en la majoria de casos els càmpings eren propietats familiars i no hi havia masses societats d’inversió, de les que els últims anys sí que han arribat al sector, o sigui que s’ha anat invertint intentat que tot estigués en condicions, sovint perquè el mateix càmping acaba sent una extensió de la pròpia masia familiar (primer hi havia la masia i a les terres del voltant s’hi van fer els terrenys per al càmping).

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 11 ]

Antón presideix l’associació des del 2017

Si ens comparem amb altres parts d’Europa, a Espanya hi ha una bona cultura del càmping? El percentatge de gent que hi va, és el normal o no? Estem per sota si ens comparem amb


Turisme

Bungalou del càmping Playa Montroig

els europeus, però és cert que amb l’entrada del bungalou, el càmping ha tingut més presència del client de casa. Quan dic “de casa” parlo del nacional però principalment del turisme d’aquí, perquè el principal client és de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest suposa al voltant del 30%. Ens hem convertit en una molt bona alternativa per al client que vol escapar de la urbs per estar en un entorn natural o, com diuen els francesos, en un hotel en horitzontal a l’aire lliure. Cada cop ens visiten més famílies amb nens, perquè troben un entorn segur on poden caminar i descansar. Nosaltres intentem proporcionar el millor ambient possible i estem sempre aportant novetats en aquest sentit. Cal comentar que hi ha una certa preocupació pel canvi climàtic, perquè ens afecten les grans onades de calor o perquè hi ha zones on tenim focalitzat un tipus de client, com pot ser l’holandès o l’anglès, que tenen altres climes als seus països. És curiós per exemple, i aprofito per dir-ho, que fa molts anys els turistes de països més avançats a nivell mediambiental se sorprenguessin perquè aquí no fèiem la tria i separàvem. Doncs en aquells moments vàrem entendre la demanda i ja fa molt temps, des de molt abans que a Espanya ho comencessin a fer els ajuntaments, que nosaltres fem la tria selectiva dels residus. Precisament per parlar de sostenibilitat i dels sistemes efectius amb el medi ambient, fa poc heu organitzat, des de l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, una jornada tècnica. Què n’heu extret d’aquesta trobada? Vàrem tenir la presència d’un enginyer i d’un arquitecte i es va parlar sobre materials constructius que permetin al màxim l’estalvi energètic i de la reducció del consum elèctric per la cli-

matització, perquè tenim una estacionalitat important i els clients venen quan fa més calor, de manera que el consum és el que és. L’arquitecte, en aquest sentit, va parlar-nos de cercar formules que permetin disposar d’una arquitectura més vernacla per, de pas, atendre les necessitats que tenim com poden ser la creació de punts d’ombra i la reducció del consum de la climatització. Amb l’enginyer vàrem parlar sobre la generació d’energia a través de l’energia solar que ens ha de portar, també, a escalfar l’aigua ja que és una de les necessitats importants per als sanitaris. Tot això suposa inversió econòmica. Els propietaris dels càmpings estan per la labor de fer-la? Sí, estem per la labor, per convenciment propi i perquè el client ens ho demana. Hi ha la voluntat de millorar les instal·lacions abans de guardar els diners al banc, perquè s’ha apostat sempre per tenir-ho tot més arreglat i al dia. El propietari, que sovint viu a sobre de la recepció, vol tenir casa seva neta i en condicions. La instal·lació d’energia solar, per exemple, és una inversió forta a l’inici però també ets conscient que ho tindràs amortitzat en sis o set anys i que, si pensem que la vida d’una instal·lació com aquestes és d’uns quinze anys, tindràs allò gratis durant sis o set anys més. Anteriorment a la jornada sobre sostenibilitat, n’havíeu fet una sobre paisatgisme. Què vàreu debatre en aquella ocasió? Estem en un moment important perquè al desembre es va fer l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de les Activitats de Càmping (PDUAC) i aquest document, si finalment s’aprova, tindrà un impacte important perquè la intenció de la Generalitat és establir unes línies mestres que defineixin com han de ser els càmpings

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 12 ]

els propers 20 o 30 anys. Un dels pesos importants que demana la Conselleria de Territori i Sostenibilitat és el paisatgisme, de manera que amb l’organització d’aquestes jornades ens vàrem voler anticipar al debat. Van venir persones que es dediquen al tema del paisatge perquè, a l’hora de fer una inversió en temes de games cromàtiques o per triar els arbres que toquen, s’aconsegueixi que les construccions tinguin una sintonia amb el lloc on estan enclavades. En tot cas, aquestes jornades que organitzem tenen molta utilitat i seguiment. Dels 55 associats, n’acaben venint una cinquantena i això té molta significació perquè observes que hi ha ganes de millorar i augmentar la qualitat allí on es pugui. Quin tipus d’inversió s’acostuma a fer habitualment als càmpings? A part de la vocació d’estima cap al teu propi negoci, molt arrelada en aquest sector, el fet de tenir uns negocis tan exposats a la climatologia, fan que calgui refer les instal·lacions cada certa periodicitat. Un dels elements a refer, per exemple, són les línies elèctriques, les caixes elèctriques on hi ha els campistes, tot l’enllumenat i, per altra part, les obres que cal fer a tots els edificis que composen els serveis sanitaris. També hi ha els edificis administratius o de la recepció que necessiten reparacions. Pensa que la recepció és el punt d’atenció al client, un equipament on hi treballen moltes persones. Llavors hi ha els bungalous perquè aquests necessiten reparacions, com les necessiten també les habitacions d’un hotel o qualsevol casa, perquè a més l’ús és intensiu i amb rotacions de moltes persones, de manera que cal fer activitat de pintura anual o bianual, tenir en compte el mobiliari i la decoració. En aquest sentit, els empresaris es deixen portar cada cop més per allò que diuen els professionals externs, com ara els decoradors o els arquitectes tècnics, que imprimeixen una forma de fer con-

Sanitaris del càmping Miramar


Turisme

Restaurant del càmping Tamarit Beach Resort

creta i idònia en tot moment. Aquestes visions les tenen els actuals propietaris que són els fills o els nets dels fundadors dels càmpings als anys 70 o 80. Els fundadors eren empresaris improvisats i els amos actuals acaben sent gestors que passen per la universitat i que tenen una visió molt mes professionalitzada. Un càmping no és un equipament senzill, és un espai que acull a milers de persones i que té una plantilla que ha d’estar preparada en tot moment per atendre necessitats dels clients. En un càmping hi poden treballar fàcilment unes 60 o 80 persones i, en alguns casos com per exemple el càmping Tamarit, unes 150. Òbviament, també n’hi ha que en tenen 30 o altres càmpings molt més grans, com el Sangulí, on hi treballen unes 400 persones. Per tant, el sector del càmping, com els aparelladors i arquitectes tècnics, ha focalitzat l’època més dura de la crisi en l’àmbit de la rehabilitació i el manteniment.

La rehabilitació és molt important perquè el creixement no pot ser de forma sostinguda. No es pot créixer de manera continua perquè el nostre negoci és el que és. Per tant, la posada a punt de qualsevol edifici sanitari en el cas que el càmping tingui al voltant de 50 anys, com la majoria dels que tenim a les comarques de Tarragona, és del tot necessària. El client exigent demana que les coses estiguin ben rehabilitades i a l’alçada del que té a casa. Si el client té una dutxa amb efecte pluja, no podem tenir dutxes de fa 20 anys. Per això estem refent instal·lacions de manera constant. De quina forma poden col·laborar el sector del càmping i els arquitectes tècnics, tenint en compte aquests punts en comú?

M’agrada el lema de “el teu tècnic de capçalera” que té el COAATT. És important tenir un contacte constant, per aconseguir que davant de qualsevol dubte hi pugui haver un contacte entre el tècnic de la casa i algú de fora, com un aparellador, que et pugui donar la seva opinió. Estic convençut que la relació qualitat-preu, un molt bon retorn, en allò que et pot aportar un arquitecte tècnic és molt viable i necessària per fer consultes sobre coses tan habituals com el tema d’humitats, la tria d’un element d’aïllament concret o per saber com aprofitar un espai petit per donar-li un ús important. Una figura com la de l’aparellador en un entorn tant canviant com el del càmping, és molt important per concebre espais.

Piscina del càmping Gavina

Visita la nostra nova web www.prefabricatspujol.com

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 13 ]


Reportatge

Així és el Centre diürn de l’Alzheimer de Reus Pel que fa a l’edifici del Centre, la Fundación ha comptat amb la col·laboració del despatx GCA Architects, amb seu a Barcelona, i amb dos arquitectes tècnics del COAATT, la Maria Escoda i el Pep Marsal, que han assumit la direcció d’execució de l’obra i la coordinació de seguretat. El projecte s’organitza mitjançant un seguit de mòduls disposats a l’entorn d’un pati central. Patis que donen suport, il·luminació i ventilació als principals espais de l’edifici i que generen uns espais exteriors protegits per als usuaris. Cada un d’aquests mòduls ofereix espai a una part del programa: per una banda l’administratiu i per l’altra la unitat de rehabilitació cognitiva i el Centre de Dia. La parcel·la disposa de 4.300 metres quadrats, dels quals 1.070 són construïts tot deixant àmplies superfícies de jardins terapèutics. La ciutat de Reus disposa, des del passat mes d’octubre, del Centre diürn per l’Alzheimer que ha impulsat la Fundación Rosa Maria Vivar i que s’ha construït a l’avinguda d’Antoni Planas i Marca, a prop del Santuari de Misericòrdia. Amb capacitat inicial per a uns 80 usuaris tot i que es podria ampliar fins a 60 més, aquest important equipament és, a més d’un espai d’àmbit social i terapèutic, un referent arquitectònic per diferents aspectes. El Centre diürn per l’Alzheimer de Reus disposa de 1.070 metres quadrats en planta i més de 3.500 de zona ajardinada. La Fundación Rosa Maria Vivar ha tingut cura de tots els detalls per aconseguir que els malalts i les seves famílies rebin un nivell de qualitat assistencial molt alt. Els terapeutes que hi treballen desenvolupen un programa d’estimulació cognitiva, acreditat per la Generalitat, que té com a principal objectiu alentir la progressió dels símptomes dels trastorns neurocognitius i preservar durant el màxim de temps possible les capacitats cognitives físiques i funcionals de la persona, tot tenint en compte les seves emocions i la seva identitat. El tractament integra sessions individuals i grupals de musicoteràpia, laborteràpia, estimulació sensorial i basal, teràpia d’orientació a la realitat, teràpia emocional i activitats de socialització, entre altres mesures. En el disseny del centre també s’hi ha previst un espai per oferir teràpies d’estimulació i rehabilitació cognitiva, per aquelles persones que tot i no haver desenvolupat una demència pateixen deteriorament cognitiu.

Tag

Modulació, precisió i rigor són conceptes que caracteritzen el projecte, atès que està resolt amb el sistema prefabricat de CLT o fusta contra laminada, tant pel que fa a estructura com als acabats. Aquest sistema permet la flexibilitat d’ús, fonamental en el cas del centre de dia, així com compartimentar zones de dimensió controlada sense perdre els avantatges que un espai únic de grans dimensions pot aportar. El disseny elimina la rigidesa d’espais amb la implantació de parets mòbils a les sales d’activitats, tot garantint l’adaptabilitat de l’espai a l’ús que se’n vulgui fer a cada moment. Es resolen les circulacions de manera senzilla i lògica per facilitar el pas als usuaris i per aprofitar tots els espais de convivència. D’aquesta manera, a cada mòdul hi ha un espai servidor a la zona interior que dona servei a les zones de convivència o activitats. Els jardins o espais exteriors, a banda de rebre i donar la benvinguda a la persona i als acompanyants, permeten realitzar-hi activitats complementàries a les teràpies que s’aplicaran al centre. Es divideix en sis espais independents, comunicats, determinats per la projecció de l’edifici cap a l’exterior. Permeten treballar, relacionar-se i millorar l’estat físic i general de cada persona, independentment de la fase en què es trobi. El disseny, l’elecció de les espècies vegetals i dels diferents elements de mobiliari tenen un objectiu comú: facilitar que el contacte amb la natura aporti benestar i ajudi a millorar la qualitat de vida de les persones.

1r quadrimestre 2020 [ 14 ]


Reportatge Per conèixer a fons més detalls de tot el procés de construcció, hem conversat amb Sofía Oliva, arquitecta del despatx GCA Architects. Quines són les principals característiques i funcionalitats d’aquesta obra? El nostre repte quan vam començar a plantejar el projecte del Centre va ser entendre les dificultats del dia a dia de les persones amb Alzheimer i poder crear un espai que oferís qualitat de vida, un entorn càlid i agradable amb molta llum natural i connexió amb l’exterior, però alhora senzill i funcional. En definitiva, poder crear un espai on aquestes persones puguin gaudir i interactuar sentint-se com a casa. El projecte neix amb el pati central que conté l’olivera familiar, aquest simbolitza l’origen de la Fundació i per això l’hem volgut fer nucli i origen d’aquest Centre. Aquest pati dona suport i il·lumina la zona de circulació central que està pensada com un espai ampli encara que lent, sempre acompanyat per la visual de l’olivera que transmet sensibilitat i tranquil·litat. El pati també articula la resta de mòduls que acullen la resta del programa, cadascun d’ells amb el seu jardí independent. Amb aquests jardins aconseguim donar suport, il·luminació i ventilació als principals espais de l’edifici i sobretot generen uns espais exteriors protegits molt agradables per als usuaris. S’han incorporat novetats tecnològiques? Quins han estat els principals materials empleats?

Cal destacar la utilització d’un sistema constructiu molt innovador anomenat CLT, que es treballa a partir de la fusta, material que volíem prioritzar per aquest projecte per diversos motius, d’una banda per la seva sensació de calidesa espacial, amb la idea de crear un ambient càlid i amigable. D’altra banda, per la rapidesa del seu muntatge, al tractar-se d’un sistema prefabricat, en tres setmanes vam poder tenir tota l’estructura muntada. A més a més, és un material que destaca per la seva resistència, aparença, versatilitat i sostenibilitat i es tracta d’un sistema sostenible perquè està composat per un recurs renovable com és la fusta, i no requereix la crema de combustibles durant la seva producció. Què distingeix aquesta obra de la resta? Què l’ha fet diferent? Al tractar-se d’un projecte benèfic, ha estat molt interessant veure com tothom s’ha bolcat en el projecte. Des dels tècnics fins els industrials, tothom ha intentat aportar el seu granet de sorra, oferint les millors solucions amb el millor cost, o inclús de manera gratuïta. Quines han sigut les principals dificultats i/o reptes constructius que han sorgit en aquesta obra? En fase de projecte, una part complexa va ser el projecte d’instal·lacions. Al fer servir l’estructura com a acabat interior no tenim falsos sostres, per tant totes les instal·lacions van vistes. Vam haver de fer

Ton Puig (soci fundador de GCA), Sofía Oliva (arquitecta) i Josep Riu (soci)

un projecte d’instal·lacions molt endreçat, amb l’Enginyeria Xavier Riveiro, havent de calcular les dimensions dels passos d’instal·lacions per poder perforar els panells a fàbrica abans de portar a la obra. En fase de construcció, el primer repte va ser protegir la fusta de les pluges abans de col·locar la impermeabilització. El CLT és un sistema estructural que en un inici no està previst per deixar vist. En aquesta obra no només el deixem vist sinó que tot l’interior, tant parets com sostres són de CLT. També ens vam trobar amb una plaga de termites en el terreny que vam haver de tractar i assegurar-nos que en cap moment la fusta tenia contacte directe amb aquest.

Com hem assenyalat anteriorment, dos arquitectes tècnics col·legiats del COAATT s’han responsabilitzat de la direcció d’execució de l’obra i la coordinació de seguretat. Amb ells dos, el Pep Marsal i la Maria Escoda, també hi hem conversat. Què us va portar a fer aquesta col· laboració amb la Fundación Rosa Maria Vivar? La col·laboració amb la Fundació ens va venir a través de la família Oliva especialment al Felix, a qui el Pep Marsal coneixia de feia temps i amb qui te una bona amistat. Ens va proposar si volíem participar de manera altruïsta en la construcció d’un centre per a persones amb Alzheimer a Reus, del qual la Fundació que gestiona en seria la promotora; que ja disposaven d’arquitecte i enginyer i els feia falta la figura de l’arquitecte tècnic. Ens va semblar un proposta molt interessant per assumir-la des del despatx de manera conjunta, la Maria Escoda i el

Pep Marsal. Varem creure que seria una oportunitat donada les característiques constructives del centre, innovador en alguns aspectes. Ens va semblar una manera molt instructiva de participar i fer una aportació a la Fundació, fent el que fem cada dia, la nostra feina. Previ a la direcció d’execució de l’obra i la coordinació de seguretat, vam participar en el projecte realitzant els amidaments i pressupost. Per tant, hi vam treballar ja des d’un inici col·laborant amb el despatx redactor del projecte, GCA arquitectes. Quins elements o característiques té aquesta obra del Centre diürn de l’Alzheimer de Reus?

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 15 ]

Maria Escoda i Pep Marsal

La característica principal de l’edifici és que es desenvolupa tot en planta baixa, format per quatre mòduls i un passadís central que els comunica, està en-


Reportatge voltat d’un jardí pensat especialment per a persones amb Alzheimer, i dins aquest jardí, diferents zones per als diferents graus de la malaltia (taules d’hort, zones amb plantes aromàtiques, zones de descans...) que fan que l’estada al centre sigui molt confortable. El fet que estigui tot distribuït en planta baixa facilita molt l’accés a tothom, evitant així que hi hagi barreres arquitectòniques i fent tots els espais molt accessibles i funcionals. Aquest projecte es destaca per la seva ràpida execució, però que també requereix una màxima precisió. L’edifici s’ha construït amb panells de fusta contralaminada (CLT) prefabricats que un cop a l’obra simplement s’han hagut de muntar i encaixar a uns fonaments estudiats i construïts al mil·límetre, i amb una setmana es va veure una evolució molt ràpida de l’obra, ja que es van realitzar conjuntament dues fases d’obra, estructura i tancaments que van accelerar la construcció de l’edifici.

Què ha suposat la construcció d’aquest edifici si pensem en el materials que s’hi han emprat o en possibles novetats tecnològiques? Més que novetats tecnològiques ha estat una experiència construir l’edifici amb fusta contralaminada ja que en aquesta zona on vivim, encara es construeix molt de la manera tradicional. El fet d’usar aquest tipus de panells de fusta per a l’estructura i tancaments i deixar-los vistos en el seu interior en gran part de l’edifici, genera un confort extra als espais, cosa que fa que les persones que l’utilitzaran es sentiran a gust al seu interior. Exteriorment, s’han aïllat amb SATE totes les façanes garantint així un estalvi energètic important. Les fusteries són de fusta i amb doble envidrament amb control solar. En coberta es van utilitzar diferents capes de poliuretà com a impermeabilització, aïllament tèrmic que a la vegada feia de formació de pendents, impermeabilització

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 16 ]

amb tela asfàltica, i una capa d’acabat també de poliuretà. Aquest tipus de coberta és molt lleugera i permet impermeabilitzar perfectament tota la superfície evitant així que es filtri l’aigua de pluja. Us heu trobat dificultats complicades d’assolir o que us hagin suposat tot un repte? El repte més important que ens hem trobat a l’obra ha estat el d’encaix d’una estructura construïda a fàbrica, segons plànols, que havia d’encaixar a la perfecció sobre uns fonaments que havien de ser perfectament rectes, perfectament acotats i garantir un recolzament perfectament a nivell per a rebre els panells. Va ser un treball important per part dels tècnics però sobretot per part de la constructora que era qui ho executava. Parlàvem de franquícies en mil·límetres. La resta de dificultats són les mateixes que es poden trobar a qualsevol obra i que es van anar solucionant a mesura que van anar sorgint.


Paisatge

L’Hotel Astari converteix la seva terrassa en un jardí amb vistes molt agradables Tarragona és una ciutat amb una bona xarxa hotelera i els establiments sempre treballen per tenir elements diferenciadors que cridin l’atenció dels turistes. L’Astari, en plena Via Augusta, ha fet recentment una obra peculiar, atrevida i amb uns òptims resultats estètics i de benestar per als seus clients. Allí on abans hi havia una terrassa de ciment, en una zona envoltada d’habitacions, ara hi ha un jardí amb més de 1.900 plantes. Els responsables de l’establiment hoteler van escoltar la proposta d’una paisatgista i ha estat sota la supervisió d’aquesta, que l’espai avorrit d’abans s’ha omplert de plantes de moltes espècies diferents que han brotat molt abans del previst i han fet nàixer una visió encantadora que aporta pau i elegància. El cas de l’Hotel Astari és pioner a la ciutat de Tarragona i per conèixer més amb detalls com s’ha fet i perquè, hem conversat amb Xavier Jornet, director d’aquest conegut establiment.

Imatge actual del jardí de la terrassa

Xavier Jornet. Director de l’Hotel Astari Com us sorgeix la idea de fer aquesta acció a la terrassa per transformar-la en un jardí? Aquesta coberta, que és d’una sola planta i dóna a la vista de totes les terrasses de l’hotel que donen a la piscina, fins fa dos anys era únicament un acabat d’un terrat. Com era la vista que teníem des de les habitacions, que en part tenien la vista a la piscina però l’altra part donava a terrat, vàrem pensar en dignificar aquestes vistes buscant una solució a nivell estètic. Parlant amb la Belen Mutlló, que és paisatgista i ens assessora en temes de jardineria, vam plantejar la idea de fer una coberta vegetal. La primera idea era posar algun tipus de planta en un marc una mica més dur, però ella ens va proposar fer tota la coberta vegetal. Vam analitzar la seva proposta i, amb una certa por perquè no hi havia exemples a prop per observar i prendre solucions, ens vàrem decidir a acceptar la seva proposta. La proposta, a més, ens millorava tot el tema d’aïllament i, sobretot, tenia raó de ser si miràvem tot l’entorn que tenim perquè al estar envoltats d’altres edificis es feia necessari suavitzar el paisatge. Deies que no teniu cap exemple proper però, heu tingut alguna referència d’algun altre hotel amb una actuació similar? No exactament, però sabem que a la zona de l’Ebre hi ha unes oficines on, a la part de sobre, hi tenen muntada una coberta amb plantes. A altres països s’ha fet alguna cosa semblant però no hi ha masses referències en aquest sentit. Ha sigut complicada aquest actuació de reconvertir el terrat en un autèntic jardí? La complicació principal era accedir a la zona tot i que la quantitat de terra que s’hi ha posat, entre 14 i 18 centímetres, és relativament petita. Però és cert que l’accés no era fàcil i més si pensem que la coberta no és tan gran ja que mesura quasi 200 metres quadrats. Per arribar-hi es van necessitar unes grues molt grans instal·lades al carrer que pujaven els materials com ara la terra que, per cert, la van portar de València. I ara que ja està acabada l’obra, què en pensen els clients? Quins inputs rebeu?

Tag

Imatges de la instal·lació i creixement del jardí

Tots són positius. Quan tens una zona que és un terrat i passes a tenir un jardí, hi ha habitacions que han guanyat molt en les vistes, com la resta del conjunt, i les aportacions dels clients són bones. També tenim els inputs dels veïns, perquè ells també gaudeixen de les vistes i les cases del voltant de la zona de la terrassa tenen ara una imatge molt més càlida. En una ciutat com Tarragona, on hi ha molts hotels, que us suposa tenir aquest element diferenciador? El nostre hotel està dintre de la ciutat però té molta part exterior, està obert pels quatre costats, té piscina i té un jardí interior que molt pocs altres hotels de la ciutat poden tenir. Si li afegim un nou espai natural com la terrassa, és un valor afegit que ens suma. Teniu previstes més obres a l’Astari a curt termini? Ara estem immersos en la reforma d’una part de les habitacions, de manera que estem actuant en una planta concreta i la idea és reformar les habitacions de tres plantes més el proper any. La part exterior ja la tenim reformada però la interior, malgrat l’última és de fa uns disset anys, creiem que tocava actuar-hi per fer un pas endavant.

1r quadrimestre 2020 [ 17 ]


Economia col·laborativa

Cloud Housing: compartint espais, serveis i economia A les formes de vida tradicionals, viure com a propietari i viure com a llogater, se n’hi poden sumar altres que poden estar més a l’abast de tothom i garanteixen un tipus d’economia necessària als nostres dies, l’economia col·laborativa. El sistema alternatiu que comentem és el Cloud Housing i passa per combinar els espais privats d’habitatge (el pis) amb serveis comuns (cuina, reparacions domèstiques, hort, bugaderia o biblioteca). Garantint aquest ús i la combinació d’ambdós tipus d’espais, es pot fixar una quota depenent dels serveis utilitzats i el tipus d’habitatge garantint un ús final òptim dels edificis. La idea del Cloud Housing, que aviat tindrà un projecte pilot, la va tenir l’arquitecta Mariona Soler amb qui hem conversat per explicar amb detalls aquest projecte.

Mariona Soler. Arquitecta i impulsora del Cloud Housing Mariona, com neix la idea del Cloud Housing i a què respon la seva creació? La idea no és fruit d’un sol dia, sinó del treball de molt de temps observant i intentant entendre per què la crisis havia irromput de sobte en les nostres vides. Jo sóc interiorista, el 2008 la crisi va colpejar fortament el sector de la construcció, però no era només una crisi financera sinó que va fer trontollar la nostra manera de viure i els nostres costums. Un dia vaig demanar a una llibretera del barri que m’aconsellés algun llibre per tal d’entendre què ens havia portat a aquella situació. Em va recomanar “El C8 y las mafias en el mundo” i ràpidament vaig identificar el problema, però vaig comprendre que ells són uns pocs i nosaltres milions amb molt de poder si actuem col· lectivament. Així, vaig crear vida+facil, un model centrat en projectes d’innovació sostenible, per tal de començar a treballar en aquest sentit. Molta gent hi ha anat participant amb la seva experiència en cada acció que hem anat fent. Finalment el CH va anar agafant forma i actualment ja està a punt per poder-lo aplicar en un projecte pilot i treure’n conclusions per la seva rèplica. L’essència de la proposta passa per compartir serveis, ja siguin espais comuns o subministraments però la societat actual no està molt per la labor de compartir. El repte és complicat d’assolir? El CH en si mateix no és res nou, tot el que proposa ja existeix, la novetat és com es planteja. La fórmula consisteix en posar tot allò que utilitzem per viure en un espai en comú entre totes les persones: els

edificis. Tot allò que configura les nostres vides (treball, lleure, família…), tant de dia com de nit. La intenció no és sensibilitzar a les persones que visquin d’una manera més sostenible, sinó oferir tots els productes i serveis que necessiten a través d’una xarxa d’edificis. Sovint hi ha gent que em pregunta, però això ja existeix no? El cohousing, el coliving… Sí, efectivament, per això el CH vol apropar tot allò que va en línia amb els seus principis sota un mateix sostre i estructurar-ho de tal manera que doni resposta a les necessitats de tothom, de tota la societat i els territoris, però cal que funcioni com un ecosistema on sempre hi ha d’haver un equilibri, doncs sinó acaba per desaparèixer. La sostenibilitat i la col·laboració són els principis del CH. La sostenibilitat té tres pilars fonamentals: el social, l’econòmic i l’ambiental. Socialment cal que hi hagi un equilibri en tots els gèneres, edats, races, cultures... perquè sinó no es creen oportunitats per la col·laboració. És a dir, hi ha d’haver diferències entre les persones perquè l’intercanvi es pugui produir. No és quelcom voluntari, sinó necessari. En termes generals, hi ha molt poca gent que col·labora de forma altruista, pel que cal produir un entorn que propiciï la necessitat d’intercanvi entre les persones. La proposta de compartir comporta que els usuaris que aposten per la fórmula del Cloud Housing visquin tots en un espai concret, acotat. Hi ha algun espai pensat? El CH ha de poder-se aplicar a qualsevol tipus d’edifici, sempre és millor rehabilitar que construir de nou, seguint els

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 18 ]

principis de la sostenibilitat. Poden ser urbans, rurals i ex industrials. En vertical o en grups d’edificis. Han de tindre una mesura mínima per poder incloure els mínims productes i serveis per a que sigui un CH, per exemple, espais habitacionals de diferents tamanys, infraestructures per fer funcionar l’edifici, mobilitat, espais de restauració... D’aquesta manera, tota la societat pot trobar el que necessita en la xarxa d’edificis. El CH ha de tindre en compte allà on s’implanta, estudiar el seu entorn i oferir allò que no es trobi en aquest. Per tant, no competeix, sinó que es complementa amb el que ja existeix. Per exemple, si hi ha una biblioteca a prop no la potenciarà o si ja hi ha una bugaderia només l’oferirà pels residents. D’altra banda, si hi ha manca de serveis o productes, els podrà oferir proporcionant l’espai per a que sigui un nou canal de negoci per a les empreses i professionals, com podria ser una guarderia privada, autogestionada o bé pública. Imaginem una illa de l’eixample com un node CH. Podem treure rendibilitat d’aquells espais infrautilitzats o en desús, (baixos, pàrquings, terrats...) i proporcionar espais comuns als residents i gent de pas. Agrupar infraestructures (energia, wifi, mobilitat...) i ser més eficients i generar menys despeses i contaminació ambiental. Crear diferents espais habitacionals, controlant així la problemàtica dels pisos turístics, ja que la gestió in situ ho afavorirà. Ideal no? Una altra de les propostes incloses al Cloud Housing passa per poder canviar d’habitatge quan les necessitats de la persona o família ho requereixen. Per tant, es parla d’una


Economia col·laborativa xarxa d’habitatges. Com es generaria? Com es possibilitaria aquest canvi de casa en els casos concrets? Tothom al llarg de la nostra vida tenim necessitats habitacionals diferents, o bé perquè estem en unitats familiars, perquè ens volem independitzar o perquè ens trobem en circumstàncies socials o econòmiques que ens demanen un canvi, pel que la flexibilitat és crucial. El CH proporciona aquesta mobilitat, adequant espais i oferint un sistema que hi doni resposta tant si vivim en el nostre lloc d’origen com si migrem per temes ambientals, econòmics o socials. Com més gran sigui la xarxa CH, millor. Es tracta d’un model reproduïble i exponencial. Cada edifici es basarà en una fórmula bàsica i es reformularà segons les necessitats dels usuaris i del territori, utilitzant materials de construcció de proximitat, amb un cicle de vida de creació i destrucció sostenible. És molt important que els productes i serveis que s’hi ofereixin siguin de proximitat i que hi col·laborin empreses amb una alta RSE, doncs la petjada ecològica i la potenciació de l’economia local són vitals. Qui gestiona finalment els edificis de Cloud Housing? Són els propis llogaters? Hi ha una gestió externa? El CH tindrà una gestió externa i una altra d’interna, que en el segon cas pot ser professionalitzada o bé d’autogestió. Això dependrà de cada unitat de CH. La gestió serà una oportunitat per a professionals com APIS, porters o bé treballadors socials. Aquesta figura caldrà crear-la i es podrà oferir a través d’uns estudis o preparació professional per tal de respondre a les necessitats del CH. Aquest és un dels punts diferencials amb altres models ja existents. En quin punt es troba ara el projecte? Fins a dia d’avui el que hem estat fent és treballar en la concepció del model fent diferents accions, xerrades, concursos, articles... El feedback rebut ha estat molt positiu, però la societat necessita temps per digerir noves idees. Hem guanyat concursos, però el promès no ha arribat per diferents raons. També, propietaris d’edificis s’han interessat en el model, però no hi havia diners per tirar-ho endavant. La pregunta habitual era, ja n’hi ha un de fet? Ara és un bon moment per fer el següent pas, poder fer un pilot i alhora crear la plataforma o institut de recerca,

Mariona Soler va impulsar el concepte de Cloud Housing en temps de crisi, pensant en solucions

juntament amb entitats públiques i privades o bé universitats o qualsevol altra institució que hi tingui quelcom a aportar. Per poder activar aquesta fase evidentment calen recursos tant econòmics com materials. Però hi ha molts edificis buits i a mig construir, i el CH és una oportunitat per a donar-los una sortida sostenible i proporcionar així a aquelles empreses o inversors la capacitat de participar en un canvi de paradigma en el segle XXI. He viscut a Londres entre el 2015 i el 2019 i allà he tingut l’oportunitat d’intercanviar idees amb professionals de cohousing i coliving. Per primer cop veuen en el CH un model atractiu pels inversors. Models de vida col·lectiva ja fa molts anys que n’hi ha i en les últimes dècades han proliferat més en el nord d’Europa o als Estats Units, possiblement perquè estan més avançats en una consciència sostenible. Si bé en l’actualitat el nostre país ha avançat també en aquesta direcció, ho ha fet sobretot en camps industrials com el transport, (el patinet, la moto, el cotxe de lloguer...). La irrupció del fenomen d’internet en les nostres vides ha propiciat que la indústria es transformi i arribi a més persones, reduint també el consum de matèries primes, com per exemple la música, el cinema o la lectura. Les noves generacions valoren més les experiències i no necessiten posseir productes per assolir-les. Ja hi ha empreses que lloguen els mobles, principalment per oficines, però empreses com IKEA ja es plantegen ferho a nivell d’ús personal. No obstant, si no es transformen en una empresa més sostenible i ofereixen un producte més durador, dubto que tinguin èxit. La societat cada cop serà més exigent en aquest sentit. En l’àmbit del seu finançament, quines gestions s’han fet per garantir

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 19 ]

la seva viabilitat i quina resposta s’ha obtingut? L’èxit del projecte i la seva implementació dependrà de l’evolució de cada societat. Les persones i empreses evolucionem més ràpid que les institucions públiques, que sovint són mes feixugues i lentes en adaptar canvis en les seves polítiques. Per això, la creació de l’institut de recerca pretén treballar conjuntament per un objectiu comú i unir forces i coneixement. Tothom hi podrà participar, la idea és crear una xarxa online que pugui afavorir el coneixement col·lectiu i donar visibilitat a tothom que està treballant en aquesta direcció. En el camp de la tecnologia i la ciència és habitual funcionar amb inversió pública i privada, sinó sovint és impossible avançar. Cal conscienciar a la societat que en el camp de l’habitatge també és necessària la inversió per investigació. Portem més d’una dècada de crisi i seguim reproduint el mateix model, i a això s’hi suma que la societat cada vegada té més problemes d’accés a un habitatge digne i de qualitat. A dia d’avui tenim gent interessada en trobar un edifici a Barcelona per fer un pilot i també estem treballant per presentar-ho a potencials inversors, tant per el pilot com per fer la plataforma de l’institut de recerca. Fer realitat el projecte, es divisa a curt, mig o llarg termini i de qui dependrà finalment? Tenim les eines, les persones i els espais, ara només falta que hi hagi voluntat. L’era de la comunicació pot fer que s’acceleri, possiblement ho aconseguirem en un futur no gaire llunyà, i així ho espero. El CH serà de tots o no serà!


Assessoria

Tag DIRECTORI D’EMPRESES COL·LABORADORES OBRES AMB GARANTIA

2n quadrimestre 2017 [ 31 ]


Fundació COAATT RECOMANACIONS GENERALS PER ELABORAR DOCUMENTS ACCESSIBLES Redacció de texts • Elaborar el text amb la màxima claredat i senzillesa possible (ja.cat/adpistes). Intentar ser precisos i no utilitzar estructures gramaticals complicades que necessiten una relectura per a la seva bona comprensió. Utilitzar frases curtes, senzilles i efectives. Els títols dels articles són especialment importants per permetre una bona localització. • Evitar las abreviatures, és preferible utilitzar las paraules completes (també és necessari evitar els números romans o bé transcriure’ls). Un lector de pantalla ho llegirà fonèticament i no resultarà comprensible. • Evitar expressions que necessiten que es vegi el document per a poder-les interpretar: “veure-les més a baix”, “la imatge més petita”, “al final del document”, “prem aquí”, etcètera. • S’ha d’evitar que el color sigui imprescindible per entendre el que s’ha explicat. Per exemple: Marcar el fons del text en diferent color, números en vermell, el text en blau, etcètera. • Evitar enganxar contingut des de Word, donat que porta molts codis interns que poden confondre als lectors de pantalla. Enganxar sempre com a text pla. • Per ressaltar el text s’ha d’evitar la lletra cursiva, les majúscules i les taules. Quan s’intenten ressaltar molts elements en una pàgina, s’acaba per no ressaltar res, perquè hi ha masses elements intentant captar la nostra atenció. Ressalta només el realment important, i segueix aquestes pautes: · Fes servir la negreta per ressaltar paraules clau. No facis servir la negreta per ressaltar paràgrafs sencers. · No escriguis en majúscules o en itàlica, per ressaltar un text. Són més difícils de llegir i entendre.

· No facis servir una taula per ressaltar un paràgraf, aprofitant que a la taula se li pot donar una vora o color. · Si l’editor permet aplicar un estil destacat a un paràgraf, fes-lo servir, però amb moderació. · Si l’editor té l’eina “Cita“, fes-la servir tan sols per marcar cites, no per ressaltar un paràgraf. • Evitar els falsos finals de paràgraf: Majús+Enter, fer servir simplement Enter. • Redactar els enllaços amb un text d’enllaç comprensible. Imagina que tens els ulls tancats i que un company et va llegint el text dels enllaços de la pàgina: “prem aquí”, “enllaç”, “més informació”, “més informació”, “descarrega el document”. Hi ha persones que recorren els enllaços o accedeixen als mateixos d’una manera molt similar. No només persones, també Google. Sabries a on et porta l’enllaç “prem aquí”? Sabries quina diferència hi ha entre prémer el primer o el segon “més informació”? Sabries quin document es descarregarà, quin format o mida té? Quan redactis el text d’un enllaç, el més important és que t’esforcis en què tingui tota la informació que l’usuari necessita per saber què passarà quan ho premi. Imatges i altres objectes • En les imatges, i altres objectes no textuals, incloure sempre un text alternatiu que inclogui tota la informació necessària per comprendre el seu contingut sense veure’l. Estructura del document • Un document ordenat i estructurat ajuda a una major comprensió. Utilitzar els encapçalaments: Títol 1, Títol 2, Títol 3, etcètera, una eina molt efectiva per moure’s pel document amb molta facilitat. Mai simu-

leu un títol sense identificar-ho com a tal, no es tracta de l’aparença, es tracta de l’estructura. Els títols han de ser concisos, únics i descriptius, i han de seguir una jerarquia lògica. • Utilitzar llistes amb vinyetes o numerades, per organitzar els paràgrafs (llistes, passos a seguir, etcètera) • Paginar: Utilitzar salts de pàgina, i no passar de pàgina amb retorns de carro. • Usar les taules tan sols si son necessàries, mai fer-les servir per temes estètics. Si es fan servir, convé: · No unir o combinar cel·les. · Que totes les cel·les tinguin contingut, encara que sigui un “0” o un espai en blanc. · Que es defineixin fila i columna d’encapçalaments. · Descriure el contingut i l’estructura de la taula. Si el sistema ho permet a la mateixa taula o amb un text previ. A tenir en compte: • En les últimes versions de Microsoft Office hi ha un comprovador d’accessibilitat a: “Arxiu”> “Informació”> “Comprovar si hi ha problemes”. • Quan exporteu el document a PDF marqueu sempre a les opcions d’exportació: · PDF etiquetat (o Etiquetes de l’estructura del document per accessibilitat). · Crear marcadors.

Autors: Jordi Montserrat Navarro i Jordi Planas Manzano Membres del Grup de Treball “TECNOLOGIA OBERTA” de la Fundació COAATT

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 21 ]


Art i Construcció Edificis singulars CASA NAVÀS: la joia del modernisme reusenc torna a brillar A la ciutat de Reus el Modernisme és part del seu paisatge de manera constant quan es passeja pels seus carrers, ravals i places. És innegable que el llegat d’aquest estil arquitectònic és ric en qualitat i en quantitat. Sí preguntem, sigui als turistes o als propis reusencs, quin edifici modernista és el més emblemàtic, una amplíssima majoria contestarà que és la Casa Navàs. Ubicada en plena plaça del Mercadal, el rovell de l’ou reusenc, aquesta joia modernista la va projectar i construir, entre els anys 1901 i 1908, l’arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner. L’encàrrec li va fer el comerciant reusenc Joaquim Navàs. Cal remarcar que en la construcció de l’edifici hi van prendre part els millors artesans de l’època com Gaspar Homar (moblista), Alfons Juyol (escultor), Antoni Rigalt (pintor i vitraller) o Lluis Bru (mosaïcista). Des del dia de la seva inauguració, el 1908, la Casa Navàs ha estat l’element més admirat de la ciutat i especialment per aquells que l’han pogut gaudir de prop, perquè hi passaven perquè hi vivien a pocs metres, perquè hi passaven per davant o perquè la visitaven. Una característica a destacar és que la Casa Navàs, a diferència d’altres obres modernistes contemporànies, no ha patit transformacions derivades de modes posteriors i manté íntegrament la decoració i el mobiliari dels primers dies. La Casa Navàs és un edifici de soterrani, planta baixa i dos pisos, que presenta una façana en pedra amb una estructura que és continuista dels edificis porxats de la resta de la plaça del Mercadal. Es compon per cinc columnes i quatre arcs acabats en capitells lobulats i amb decoració floral. La planta baixa, on s’ubica l’antiga botiga de teixits, és rectangular amb l’accés per la façana principal de Plaça Mercadal. Per altra part, dos patis aporten llum a les parts interiors. És destacable que, degut a les limitacions del terreny i a la importància que tenia el negoci en les prioritats dels propietaris, l’arquitecte Domènech i Montaner va haver d’aprofitar tota la superfície per a botiga i magatzem, sacrificant un espai que hagués calgut dedicat a jardí. La façana va ser realitzada totalment en pedra natural, originària de Montblanc, i altres parts es van fer de pedra de Vinaixa. La planta primera és el pis noble, habitatge dels Navàs. La façana en aquesta planta té una decoració modernista molt

La Casa Navàs és l’estrella del paisatge de la plaça del Mercadal de Reus

rica, amb una tribuna al seu centre i, a la cantonada amb el carrer Jesús, un balcó rodó amb vistes. A la segona planta les finestres tenen una estructura que replica els porxos de la planta baixa: columnes amb capitells florals i arcs lobulats, però a una escala inferior. També allí, al segon pis, hi ha un petit balcó hexagonal sobre el que s’ubicava una torre que ocupava el cim de l’angle de les dues façanes i que va ser destruïda en un bombardeig el 26 de març de 1938 durant la Guerra Civil. La segona planta estava destinada a les estances del servei i el personal de la botiga que hi havia a la planta de carrer, un espai diàfan de 35 metres de llarg i 12 d’ample pensat per acollir el negoci familiar. Finalment, i com els treballadors no dormien en aquesta planta, s’hi va instal·lar la sala de música. Tots els racons de la Casa Navàs són imponents però és destacable el joc de les transparències, de la llum, del color i la decoració que va aconseguir l’arquitecte al rebedor del pis noble. Des de fa molts anys, la Casa Navàs es pot visitar però els últims anys obria molt poques hores i fins i tot va estar tancada una llarga temporada. Amb el canvi de propietat l’any 2017, les coses han canviat i l’edifici modernista reobert el 2018 ha

Imatge amb detalls del bany principal

La bellesa interior de cada cambra de la casa és més que visible

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 22 ]


Edificis Art i Construcció singulars recuperat la seva brillantor posant a l’abast del públic moltes més hores de visita i en millors condicions en tots els sentits. L’any 2019, van visitar la Casa Navàs prop de 32.000 persones. Les Nits Modernistes amb músics, les Visites Vermut, tastos de vi o programes per difondre-la a nivell internacional, són algunes de les iniciatives que ha situat a la Casa Navàs a l’epicentre de la cultura i societat els darrers temps. I ara, seguirà sent noticia perquè en breu —segons les previsions serà aquest mateix any 2020— recuperarà un dels elements arquitectònics que les bombes van arrencar l’any 1938. Les tasques per reconstruir el capcer ja estan en marxa i les obres ja han començat. La persona que coneix al detall tot allò que ha succeït a la Casa Navàs els darrers temps, i allò que encara queda per viure, és la seva directora, Sílvia Sagalà, amb qui hem conversat.

La simbiosi entre la pedra i els vitralls lluminosos és perfecta

Imatge d’una de les cambres principals de la primera planta

El jardí interior de la Casa Navàs desprèn calma i transparència

Sílvia Sagalà. Directora de la Casa Navàs Sílvia, quin balanç en feu de la reobertura de la Casa Navàs, a finals de l’any 2018, i quins inputs heu rebut del públic visitant? La veritat és que estem molt contents. Sabíem que l’obertura de Casa Navàs al públic era una demanda històrica de la ciutat i que hi hauria molta gent interessada a visitar-la però la realitat ha superat les expectatives. Més enllà de les xifres, el que per nosaltres és important és l’alt grau de satisfacció de tots els visitants. Una vegada han finalitzat la visita guiada tots queden bocabadats perquè es fan creus de la bellesa i del bon estat de conservació d’aquest emblema de Lluís Domènech i Montaner. De fet, n’hi ha molts que repeteixen la visita més d’una vegada. Què ha calgut fer per reobrir l’espai a la ciutat, en el sentit d’obres o actuacions menors? De moment, encara no hem restaurat cap part de la casa. Casa Navàs

Sílvia Sagalà dirigeix la Casa Navàs d’ençà de la reobertura de l’espai l’any 2018

va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1990 i això vol dir que qualsevol intervenció ha de comptar

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 23 ]

amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya. Amb l’arribada de la nova propietat s’ha preparat un extens infor-


Art i Construcció Edificis singulars me de totes les actuacions que creiem que s’han de fer a l’interior de la casa, ara el presentarem a la Generalitat perquè l’estudiï i ens digui què podem fer. A partir d’aquí, començarem executar el projecte. El que tot just hem començat aquests dies és la reconstrucció del capcer que va ser destruït per un bombardeig durant la Guerra Civil Espanyola. Com que es conserven algunes de les pedres originals del capcer, els restauradors podran fer la rèplica de les peces iguals que les que va dissenyar Domènech i Montaner. S’utilitzarà pedra natural de Vinaixa tal com es va fer a principis de 1900. La previsió és que les obres durin tres mesos. Després del capcer iniciarem l’estudi per poder reconstruir la torre, tot i que arquitectònicament serà més complexa perquè tenim poca informació de com era. Us havíeu proposat convertir la Casa Navàs en un espai generador de cultura i no heu parat de fer-hi activitats. Heu complert objectius en aquest sentit? Què més teniu previst en aquest àmbit? Des que vam obrir les portes teníem clar que Casa Navàs no ha de ser només un museu que visitis una vegada i no hi tornis mai més. Volem que la gent s’estimi la casa i perquè això passi hem d’oferir al públic diversitat d’activitats.

Per això a l’estiu vam engegar les ‘Visites Premium’, que permetien fer tast de vi i vermut una vegada acabaves la visita; i a la tardor vam encetar les ‘Nits Modernistes’, visita guiada amb concert i sopar, i les ‘Visites Vermut’, visites amb tast de vermut. Totes les iniciatives han estat un èxit, tant que les hem hagut de prorrogar. L’objectiu és anar incorporant noves activitats però ho hem de fer a poc a poc, perquè Casa Navàs és patrimoni cultural molt sensible i totes les accions que s’hi fan cal estudiar-les amb deteniment. Un error d’estudi podria acabar malmetent la casa per sempre. Un cop fetes aquestes reconstruccions de la torre i el capçal, caldrà fer més obres a la Casa Navàs o es pot dir que l’edifici és en optimes condicions per molts anys? La construcció del capcer i la torre es farà en paral·lel a les feines de restauració que s’han de dur a terme dins la casa. Però primer el que necessitem és l’aprovació de la Generalitat. Quina significació ha d’acabar tenint la Casa Navàs, com a element arquitectònic i històric de Reus, més enllà de ser l’emblema de la ciutat? Quina projecció exterior/ internacional cal donar-li? Casa Navàs és l’única casa modernista tot Europa que conserva el seu interior original. El nostre objectiu és

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 24 ]

La monumentalitat i la riquesa de detalls de l’edifici destacant a tots els racons

que quan el món pensi en modernisme, pensi en Casa Navàs. Costa molt que els ciutadans, especialment els turistes, vegin Reus com una capital important del patrimoni modernista europeu perquè Barcelona té molta força. A poc a poc hem d’aconseguir trencar aquesta barrera. Tot i així estem contents perquè tanquem el primer any de vida amb un 23% de públic internacional però ens queda molt camí per recórrer.


Sostenibilitat Omplim: despertant la responsabilitat social, econòmica i ambiental Després de més de 20 anys a empreses immobiliàries convencionals, l’arquitecte Jordi Casajoana va prendre una decisió important a la seva vida. Amb l’objectiu de transformar el mercat de l’habitatge en l’àmbit de l’economia social, va fundar Omplim, una iniciativa també empresarial però que té la voluntat de despertar la responsabilitat social, econòmica i ambiental; afavorir el medi ambient i tenir un impacte positiu a la societat. Això es tradueix en un element clau: Omplim destina el 50% dels seus beneficis a acció social al territori, implanta criteris de justícia empresarial a tota la cadena de producció i posa al mercat immobles sostenibles i eficients a nivell energètic. Òbviament, tots els proveïdors que treballen amb Omplim ho fan en el mateix sentit que aquesta plataforma. Només així es pot assolit el repte i l’èxit posterior. Conscients que Omplim i la seva història és, a més de curiosa, molt interessant per al sector de la construcció, hem volgut anar més enllà conversant amb el seu fundador, el Jordi Casajoana.

Jordi Casajoana. Fundador d’Omplim Jordi, què et va motivar a crear Omplim? Omplim neix a mitjans del 2017 per un tema de conciliació familiar, inquietuds personals i ganes d’incorporar al mercat immobiliari una empresa gestora, amb el propòsit de maximitzar el seu impacte positiu a la societat i el medi ambient. De quina manera es pot despertar la responsabilitat social i econòmica tenint en compte que la societat actual mira molt pels interessos propis i genera poca empatia per la col·lectivitat i els projectes globals...? La societat està en plena transició econòmica i social. Avui existeixen exemples de la força de la col·lectivitat i sobretot també de la responsabilitat individual en la presa de decisions. La producció responsable, la seva localització, la sostenibilitat, l’acció social, l’eficiència energètica, l’emergència climàtica,... són aspectes molt importants a tenir en compte avui en qualsevol activitat empresarial. El propòsit d’Omplim és incorporar-los en qualsevol decisió, tant en la definició dels projectes com en la selec-

ció de proveïdors, tècnics, tipologia de materials,... i creiem que aquesta és la millor manera per poc a poc despertar sensibilitats. Una activitat empresarial basada en la triple rendibilitat: econòmica, social i ambiental i amb segells acreditats que validen la nostra activitat responsable. A quin tipus d’empresa/públic s’adreça Omplim? Quin perfil cerqueu especialment? Nosaltres ens adrecem a inversors d’impacte i entitats sense ànim de lucre que volen desenvolupar habitatges en règim de venda o lloguer i que posen en valor la nostra experiència de més de 20 anys en el sector, i el nostre propòsit empresarial. I ens adrecem també a usuaris finals d’habitatges que volen viure en un edifici desenvolupat per a minimitzar el seu impacte ambiental i generador d’impacte positiu al territori. Vàreu començar amb un projecte a Cardedeu. Cap on més heu crescut? On teniu més projectes? Actualment tenim en construcció la promoció Cardedeu136 i una a Montcada i Reixac (Montcada005), amb un total de 45 habitatges en règim de ven-

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 25 ]

Casajoana va iniciar el projecte ara fa tres anys

da. Estem desenvolupant un projecte de dos edificis de 25 habitatges flexibles protegits en règim de lloguer a Santa Perpètua de Mogoda, i també una nova promoció de 22 habitatges en règim de venda a Cardedeu. Aquests dos últims cassos promoguts per dues entitats sense ànim de lucre. Finalment i més proper a Tarragona, estem impulsant un projecte d’habitatges aïllats a Avinyonet del Penedès, amb la voluntat de consolidar una zona urbanitzada i potenciar l’atracció de noves unitats familiars a Les Gunyoles. I amb la incorporació recent d’una persona del territori aquest 2020, esperem incrementar l’activitat a Tarragona. L’usuari final dels vostres immobles, tenint en compte que són de


Sostenibilitat caire sostenible i energèticament eficients, quin és? Hi ha un perfil concret? A les promocions de compra-venda, més d’un 75% dels nostres compradors són usuaris finals i adquireixen l’habitatge pensant per exemple, en la disminució de la despesa energètica en fase d’ús i manteniment. El cost aproximat del consum energètic anual en els dos projectes en execució (segons dades de l’informe de certificació emés per l’Institut Català d’Energia), es situa en els 180 €/anuals per habitatge. La resta d’adquirents són futurs usuaris que en una primera etapa destinaran l’habitatge al seu arrendament, però que volen obtenir en propietat un bon actiu immobiliari pel futur. I evidentment, compartir el mateixos valors i propòsits d’Omplim també és un tret diferenciador dels nostres clients. Quines eren les previsions de resposta inicialment i quina resposta heu obtingut fins ara quan heu presentat el projecte? Estem molt satisfets de la resposta rebuda amb Omplim, així com de la confiança obtinguda per part dels nostres clients i inversors. Estem gestionant quatre projectes en diferents fases i això ens ha permès donar visibilitat a aquesta nova manera de promoure habitatges. D’ara en endavant ens cal seguir consolidant i impulsant la nostra metodologia de treball i seguir creant relacions de confiança amb col·laboradors al·lineats amb el nostre model. Ens cal seguir generant credibilitat davant del capital d’impacte i entitats sense ànim de lucre que necessiten desenvolupar activitat immobiliària, seguint sempre els mateixos valors i criteris amb els que Omplim porta a terme la seva activitat. Què suposa destinar un 30% dels beneficis a acció social (i un 20% laboral)? Com es tradueix sobre la realitat, per fer-ho més entenedor? L’any 2019 , amb l’inici del projecte de Cardedeu , es va ajudar econòmicament a l’Ajuntament del municipi, que va decidir dotar d’equipament als seus habitatges d’emergència social. A finals de l’any 2019 es va portar a terme la primera convocatòria d’Ajuts Socials a Cardedeu, amb una dotació de 10.000 €. Mitjançant un procés de captació i selecció de projectes, feta per una consultoria independent i el Consell Assessor d’Omplim, els compradors dels habitatges CARDEDEU136 varen esco-

El projecte de Cardedeu va iniciar-se el 2019 demostrant que el projecte Omplim és viable

llir per votació, adjudicar l’ajut social a l’A.F.A. de l’Escola Mil·lenari del municipi. Per altre banda, des de l’any 2018 Omplim és mecenes de l’ITeC, una fundació sense ànim de lucre que contribueix a la innovació tecnològica en el sector de la construcció. Aquest fet ens permet disposar dels coneixements i eines necessàries per innovar en els projectes que gestionem. I aquest 2020 ja hem començat a preparar les Convocatòries d’Ajuts Socials per a Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda, poblacions a on desenvolupem altres projectes. Amb el sistema d’Omplim, s’acaba amb l’especulació existent en aquest àmbit. Heu rebut pressions per part d’altres agents del sector immobiliari o financer d’ençà del naixement d’Omplim? No hem rebut pressions d’altres agents del sector, ni del sector financer, tot el contrari. La proposta de valor d’Omplim ha sigut ben rebuda i percebuda com a necessària per a donar un tomb a l’estigmatització negativa de la indústria. Les entitats financeres, agents cabdals en el desenvolupament de qualsevol promoció immobiliària i coneixedors del mercat, perceben molt positivament Omplim com a garant de la correcta execució d’unes promocions, orientades a un mercat emergent que reclama responsabilitat tant en termes socials com ambientals. Per altra banda, estic convençut que la col·laboració públic-privada no especulativa i recolzada pel finançament ètic, serà una de les millors eines per afrontar l’assequibilitat de l’habitatge

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 26 ]

i allunyar els capitals especulatius del sector. Seria correcte afirmar que hi ha un nínxol de mercat per executar el vostre projecte però que els ens financers no volen plataformes com la vostra per por a perdre part del control del mercat? Hi ha un nínxol de mercat limitat avui, però amb una clara tendència a l’alça. Els financers ja han decidit sumar-se al canvi, però els hi cal temps. TriodosBank, Fiare, Coop57, fa temps que treballen finançant projectes sostenibles i ètics en el sector de l’habitatge. I poc a poc les entitats financeres ‘tradicionals’ estan adaptant els seus criteris de finançament en base a paràmetres diferents als de la rendibilitat econòmica. Un exemple d’això, impulsat des del Banc Central Europeu, son les línies de finançament destinades a les ‘hipoteques verdes’ en el sector de l’habitatge. El vostre és un model a exportar arreu de tot l’Estat, a nivell europeu, internacional? Les empreses ‘low-profit’ ja existeixen a Anglaterra, Itàlia, U.S.A,... I de les 3.200 empreses Bcorp del mon, 36 d’elles ja son del sector immobiliari. I totes elles amb el propòsit “de ser la millor empresa PEL mon, i no del mon”. I aquesta és la responsabilitat que tenim cada dia a Omplim: un creixement compartit en propòsits, valors, responsabilitat, i participant amb professionals del territori en la implantació d’una nova manera de desenvolupar habitatge. Estic segur que en molt pocs anys aquest model empresarial de lucre limitat en el sector immobiliari, serà molt significatiu.


ITE El manteniment, les Comunitats de Propietaris i la Inspecció Tècnica d'Edificis Cada vegada és més freqüent veure com els serveis tècnics dels ajuntaments han d’intervenir per despreniments a les façanes, enfonsaments de la coberta o lesions greus a l’estructura d’un edifici. Situacions de risc que poden generar danys personals, tant per als ocupants dels habitatges com per als vianants. Aquestes deficiències en els edificis venen induïdes, la majoria de vegades, per la manca de manteniment i provoquen importants despeses econòmiques a les Comunitats de Propietaris i a les administracions locals, i inclús poden implicar una possible responsabilitat civil. Pel tal de prevenir aquest tipus de situacions, l’administració va implantar l’any 2010 la Inspecció Tècnica d’Edificis, un procés similar a la ITV dels vehicles, aplicat als edificis d’habitatges. La manca d’informació, d’ajuts i d’implicació de la mateixa administració ha fet que, gairebé deu anys després, l’aplicació de la Inspecció Tècnica d’Edificis sigui anecdòtica. És el cas de municipis de la costa nord de Tarragona com Calafell, Cunit o El Vendrell. Calafell per exemple no arriba al 0,1% dels edificis inspeccionats. D’un total de 688 edificis que l’havien de fer, només s’han revisat 12. En el cas de El Vendrell, d’un conjunt de 1.300 edificis, s’han fet 22 inspeccions, no arribant al 0,15%. Succeeix el mateix als municipis petits, especialment als de les comarques del Priorat, La Conca de Barberà o l’Alt Camp, on no s’arriba al 2% del edificis inspeccionats. Actualment, es suma a la manca de cultura de manteniment, una situació econòmica difícil per a les Comunitats de Propietaris. Un fet que s’arrossega des de finals de la dècada anterior i que ha fet que l’envelliment del parc immobiliari

sigui un problema cada vegada més important. En realitat, a la majoria d’edificis d’habitatges no es realitza cap tasca de conservació o manteniment, sinó que es realitzen obres de rehabilitació molt més costoses, per corregir lesions produïdes per aquesta mancança de manteniment. Les Comunitats de Propietaris han de ser conscients que invertir en manteniment i conservació redueix considerablement les despeses que els genera no fer-ho, ja que aquesta manca de conservació i manteniment és la causa de la majoria de les lesions que apareixen als edificis d’habitatges. Si es fa un bon manteniment preventiu, la vida útil dels diferents elements de l’edifici s’allargarà, obtenint un major rendiment d’aquests. El correcte manteniment d’un edifici el condicionen múltiples factors: l’antiguitat, el tipus d’ambient que l’envolta, els sistemes i materials utilitzats en la construcció i els elements constructius incorporats. Per tenir controlats tots aquests aspectes, que incideixen en la seguretat i el manteniment de l’edifici, és imprescindible

realitzar la Inspecció Tècnica de l’Edifici i disposar d’un Manual d’Ús i Manteniment, que permeti a les Comunitats de Propietaris programar en el temps les tasques de conservació oportunes. El Manual d’Ús i Manteniment de l’edifici recull la planificació de les operacions que s’han de dur a terme a les instal·lacions i als espais annexes de forma periòdica, per tal de conservar l’edifici en un estat òptim. Procurant substituir les reparacions d’urgència, poc efectives i costoses, per un manteniment preventiu que reculli les operacions que s’han de realitzar de manera periòdica, ja siguin normatives o recomanades, amb l’objectiu de mantenir els elements en les condicions de disseny i intentant evitar que es degradin amb el pas del temps provocant despeses majors, accidents per una disminució de la seguretat, o que tinguin una aparença de deixadesa. Inclou també un calendari amb la distribució d’aquestes operacions, la valoració econòmica i les condicions per a realitzar la seva contractació.

Vols que t’ajudem? La realització de la Inspecció Tècnica d’Edificis ha d’estar dirigida i duta a terme per un aparellador o arquitecte tècnic. Els nostres tècnics professionals realitzaran el control i assessoraran sobre quines són les solucions més adequades en cada cas. A Obres amb Garantia posem a la teva disposició més de 100 professionals col·legiats que t’ajudaran en tot el que necessitis en relació a la realització d’una Inspecció Tècnica de l’Edifici o a la realització de les obres per assegurar la seguretat d’aquest. Comptem, a més, amb la garantia del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i amb més de 1.000 clients satisfets que poden parlar per nosaltres de la seva experiència. Entra a www.obresambgarantia.com i accediràs a més informació sobre la Inspecció Tècnica d’Edificis. A més, podràs demanar fins a 3 pressupostos gratis de professionals altament qualificats.

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 27 ]


Patrimoni El COAATT obre debat sobre la gestió del patrimoni i la rehabilitació a Tarragona

Imatge dels ponents de la taula rodona. D’esquerra a dreta: Jordi Segura, Toni Gironès, Josep Maria Macias, Elisenda Rosàs i Andreu Muñoz

Generar debat i aprenentatge sobre arquitectura i patrimoni en una ciutat com Tarragona, on la convivència del llegat de diferents èpoques ha de conviure amb les constants reformes i noves construccions que fan possible el creixement, és del tot necessari. Per aquest motiu, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), han organitzat recentment el seminari “La rehabilitació del patrimoni. Intervenir i viure amb el patrimoni” que s’ha configurat amb quatre sessions diferents però lligades, visites tècniques comentades i taules rodones. Sense dubte, la taula rodona que tancava el seminari és la que havia aixecat més expectatives, per la temàtica proposada i alguns dels convidats, i no va decebre a ningú. El passat 27 de novembre, es van asseure a la taula de debat quatre convidats d’excepció per parlar de la gestió i rehabilitació del patrimoni. Hi eren l’arquitecta Elisenda Rosàs, especialitzada en la restauració de bens arquitectònics i del paisatge; l’arquitecte i professor de la URV Toni Gironès; Jordi Segura, Cap del Servei d’Arquitectura, Conservació i Millora del Patrimoni de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; i Josep Maria Macias, arqueòleg, professor universitari i membre de l’ICAC. El moderador de la taula va ser l’arqueòleg Andreu Muñoz, professor i també membre de l’ICAC.

Tag

La polèmica va arribar quan l’arqueòleg Macias va argumentar que certes actuacions realitzades sobre el patrimoni de la ciutat de Tarragona deixen molt a desitjar. Va centrar-se concretament en la instal·lació de l’estructura metàl·lica a les restes del Teatre Romà, a la Part Baixa de la ciutat, matisant que és una actuació que no és la correcta i que s’ha fet sense haver acabat el projecte científic ni definir cap estratègia urbanística, imposant-se a més de manera brusca sobre el patrimoni. Macias va posar el dit a la nafra en diverses ocasions, manifestant que en una ciutat com Tarragona la responsabilitat sobre el patrimoni ha de ser una obligació o que la museografia tarragonina en el context de l’Europa Occidental, s’està convertint en un exemple del que no s’ha de fer amb el patrimoni. Toni Gironés, com a arquitecte responsable de l’estructura metàl·lica esmentada, va defensar que sí ha existit un plantejament urbanístic que atèn el tractament arqueològic d’aquesta zona en un espai urbà immens com és el que envolta al Teatre Romà. Sobre l’aparició de l’òxid al que s’ha fet referència els darrers temps, Gironés no va negar que s’hagués produït i va afegir que se sabia que l’òxid podia aparèixer i que, malgrat tot i per anar amb preses per no perdre una subvenció de l’administració per aquesta actuació, per decisions polítiques es va tirar endavant sense fer-hi cap tractament.

1r quadrimestre 2020 [ 28 ]


Patrimoni A la taula rodona també es va parlar de certes actuacions fetes sobre el patrimoni de la ciutat de Tarragona, en aquest cas de nou al Teatre Romà però també a la Plaça dels Sedassos. En aquest sentit, es va obrir un debat sobre el perquè de l’alteració realitzada en aquest espai on s’han tapat part de les restes de les grades amb un estructura de fusta i ferro. La necessitat d’assolir un consens i marcar un criteri comú entre tots els qui intervenen en aquests espais va ser un altre punt on gran part dels convidats van coincidir. Com a resum de la taula rodona, es va concloure que l’arquitectura es presenta com la gran aliada en la intervenció sobre el patrimoni arqueològic sempre que es calibrin els tractaments ja que hi poden intervenir altres solucions com, per exemple, la infografia. També va quedar clara la necessitat de treballar de manera col·legiada, transversalment i amb equips formats per arquitectes, arquitectes tècnics, arqueòlegs, museòlegs o enginyers que facin i feina amb seny i calma, amb maduresa i reflexió. També es va fer palès que cal transformar les lleis que intervinguin sobre el patrimoni o que cal aconseguir una política d’optimització de recursos en base a les necessitats més urgents que reclama al propi tractament del patrimoni arqueològic. Va ser molt destacable l’assistència de públic en aquesta taula rodona i en la resta d’activitats que van configurar el seminari organitzat pel COAATT, la URV i l’ICAC. Entre els

La nova sala d’actes del COAATT es va omplir per la taula rodona sobre patrimoni

assistents, dos arquitectes arribats directament des de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife. Són l’Ana Maria Delgado i el Gerardo Iván García, ambdós treballadors de l’àrea d’Hisenda, Recursos Humans i Patrimoni. Aprofitant la seva presència a la seu del COAATT, els hem preguntat sobre l’experiència de la seva assistència.

Ana Maria Delgado i Gerardo Iván García ¿Cuál fue vuestra experiencia en la sede del COAATT? La experiencia de la visita al COAATT, así como al resto de monumentos fue muy gratificante, ya no solo por la buena organización de las visitas y seminarios, sino por lo bien acogidos que nos sentimos mi compañera y yo en todo momento, tanto por los compañeros del seminario como por los organizadores. ¿Qué conclusiones habéis extraído de las jornadas sobre patrimonio realizadas por el COAATT? Fueron fructíferas, sobre todo la visita a los monumentos, ya que para nosotros representa algo diferente al tratarse de monumentos anteriores al siglo XV, los cuales no existen en las islas. Sin embargo, desde el punto de vista del patrimonio histórico, habría que replantearse ciertas actuaciones en restos arqueológicos, que podrán ser criticadas o no, pero creemos que el criterio del comité de patrimonio histórico de la consejería, o los Cabildos en nuestro caso, debe replantearse en este sentido. ¿Hasta qué punto son importantes este tipo de jornadas y la posibilidad de seguirlas mediante videoconferencia? Para los que trabajamos en el campo de rehabilitación de edificios de protección patrimonial, evidentemente son importantes. En nuestro caso, dada la lejanía a la sede donde se impartieron los seminarios, resultó viable el sistema de videoconferencia, ya que se podían seguir cómodamente a distancia. Si además, se proporcionó el temario con posibilidad de descargarlo, pues mejor aún. Aunque lo mejor fue la visita a Tarragona para visitar los monumentos propuestos. Quizás hubiese sido mejor prolongar estas visitas en dos o tres jornadas consecutivas.

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 29 ]

Delgado i Garcia, a la seu del COAATT el dia de la taula rodona


Patrimoni CELLERS MODERNISTES (2) Us oferim en aquesta revista la segona entrega d’imatges i dades relacionades amb els cellers modernistes situats a diferents indrets de les nostres comarques i que constitueixen, sense cap mena de dubte, una part imprescindible del nostre patrimoni arquitectònic, social i cultural. En la primera part us havíem parlat dels cellers de Barberà de la Conca, Cornudella de Montsant, Falset Marçà i Gandesa. Ara és el torn per als de Nulles, Pinell de Brai, Sarral i Vila-rodona. L’objectiu final, recordeu, ha estat crear un catàleg visual d’experiències amb aquests elements patrimonials. NULLES Carrer de l’Estació, s/n Cèsar Martinell Brunet (1918-1920)

Celler de Nulles (foto Wikimedia)

Celler modernista dissenyat el 1917 per Cèsar Martinell, una joia del moviment agrari de principis del segle XX, que en un inici tenia una capacitat de 13.000 hectolitres. Consta de doble nau de 21

per 28 metres lineals, que es van construir a la vegada, prescindint així de la paret divisòria. L’interior és molt diàfan, lo qual permet tenir més comoditat de moviments per la part superior dels cubells, la il·luminació natural és important i una perspectiva immillorable. Allí, els arcs parabòlics tenen els carcanyols calats amb finestres en fals arc. Aquests arcs tenen 8 rosques, les quatre primeres formen un intradós de rajola de través a mode de cintra i les quatre restants són de maó. Sostenen dues cobertes de bigues, llates, solera de rajola i dues teulades. Transversal a la façana posterior, s’hi troba el mòdul de la sala de màquines i de recepció del raïm i al davant de la principal, la bàscula. A la part posterior de la doble nau de cubells es troba la sala de màquines, i en

un nivell més alt hi ha el moll de descàrrega i plataformes de pesatge, premsatge, graduació i tremuges. A tota la façana hi ha una combinació de pedra i maó, que va dissenyar de manera que la llum i la temperatura que s’aconsegueix a través de les finestres influeixi de manera favorable en el procés d’elaboració del vi. Els primers raïms que va rebre el celler van ser els de la collita de l’any 1920. La tipologia constructiva de la coberta emprada per Martinell és a base d’arcs equilibrats, amb arrencada des de terra, que és una solució amb més solidesa i durada. Tot el llenguatge emprat per Martinell en aquest edifici correspon a l’estil modernista. Considerat la Catedral del Vi de Nulles, l’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

PINELL DE BRAI, EL Celler del Sindicat Agrícola Carrer del Pilonet, 8-10 Cèsar Martinell Brunet (1919-1922) Consta de tres naus monumentals orientades a migdia, de 10 per 31,50 metres lineals, la central de doble amplada, i al darrere una quarta de més petita, de 12,50 per 21,50 metres, per a sala de màquines i la tremuja de recepció del raïm. Tenia una capacitat total de 320.000 quilos d’oli i 22.000 hectolitres de vi. L’estructura a base d’arcs parabòlics equilibrats a l’interior, autosostinguts i en diafragma de maó aplantillat i amb carcanyols calats amb arcuacions aguantant la coberta, constitueixen el seu gran tresor. És una construcció esvelta i lluminosa, com tota l’arquitectura gòtica. Aquí es van fer per primera vegada passadissos que permeten operar per la part inferior dels dipòsits subterranis, proveïts de carrils per el pas de les vagonetes. El maó aplantillat endolceix amb els seus arrodoniments les arcades interiors, i l’escala penjada connecta els pisos superiors. Els materials emprats van ser els propis de la localitat: maçoneria i maó. A la

Cceller del Pinell de Brai (foto Patrimoni de la Generalitat de Catalunya)

coberta hi ha teula plana, per tal d’alleugerir el pes, d’acord amb els ganivets d’armadura llenyosa que es pensava utilitzar, d’uns 14 metres de llum. Les façanes estaven compostes d’un alt basament en maçoneria carejada vista, i les parts més altes, de maçoneria revocada, amb grans finestrals als laterals, amb maó col·locat en textures d’efecte decoratiu, i aplics de rajola vidrada policroma en determinats llocs. A la façana hi tenim el fris ceràmic d’inspiració noucentista, obra del pintor Xavier Nogués, que explica tota l’elaboració i el consum tant del vi com de l’oli, que no va poder ser col·locat fins al

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 30 ]

1950. És un fris de 42 metres lineals i 80 centímetres d’alçària, en llosetes vidrades formant un joc d’escaires blancs i blaus. Aquestes llosetes van arribar al Pinell en caixes, degudament numerades, d’incògnit; es van guardar sota les tremuges de recepció de raïm, i aquí van passar la guerra. L’alcalde Altadill Serres i l’arquitecte Martinell van trobar els caixons intactes. Aquest celler és un exemple claríssim de la simbiosi entre els epígons del Modernisme i la nova ideologia noucentista, que es posa de manifest en la incorporació simultània de sistemes i formes constructives heretades de Gaudí i Domè-


Patrimoni nech i Montaner, d’un costat, i de plantejaments clàssics que beuen de les fonts d’una arquitectura tradicional, de l’altre. L’edifici disposa de tres naus del tipus basilical —una està destinada a tafona (molí d’oli) i les altres dues a celler—, cobertes a dues aigües amb teula plana sobre entramat de fusta. L’interior

de les naus del celler és un gran espai dividit transversalment per arcs parabòlics construïts a rosca amb maons aplantillats. Els trobaments entre les naus són un veritable bosc d’arcades i pilars entrellaçats, que augmenten la sensació de lleugeresa i transparència de l’espai. Les

dues escales penjants, una a cada costat de la nau d’elaboració, són interessants pel seu enginy, ja que descansen en el parament vertical d’una manera ingràvida. També el dipòsit de l’aigua mereix l’atenció per la seva influència gaudiniana.

SARRAL Celler del Sindicat De Vinicultors Avinguda de la Conca, 33 Pere Domènech Roura (1914 i 1930-1931)

racional, de gran vàlua arquitectònica, capdavantera quant a la incorporació a la indústria agrària de condicions tècniques, constructives i enològiques. Consta d’una gran sala de cubells i tonells, amb una capacitat total de 18.000 hl. Disposa d’una àmplia sala de màquines a la part posterior, amb el moll de recepció i dispositius per a l’entrada i el premsat de la verema. La distribució en planta rectangular de 46 x 18 m2, i la seva plenitud de grandor, amb un cos central més alt i unes ales més baixes a l’estil de les antigues basíliques romanes, amb el dipòsit d’aigua a pressió com si fos un campanar, separades per files de columnes, li donen una agradable sensació d’amplitud i lluminositat. Hi ha tres naus longitudinals dividides per dues filades de deu columnes cadascuna. La nau central té una llum de 10 m i les laterals de 4 m, i

totes tres s’articulen en un sistema d’arcs apuntats de la nau central i els rebaixats de les laterals en creu, que se sostenen sobre columnes de maó aplantillat: de formigó i maó amb tirants a la central, i de maó en plec de llibre i sense tirants a les naus laterals. Des de les zones de pas que comuniquen les 29 tines de ciment l’espectacle és impressionant, i els petits detalls —com ara els capitells de maó— esdevenen un autèntic plaer als ulls. Hi ha una nau petita a la façana posterior, per a la recepció del raïm i les màquines, i l’exedra de la bàscula se situa a la façana testera i la porta d’accés a una de lateral. Hi ha un llenguatge noucentista net d’ornamentació de maó a la façana, amb formes geometritzades depurades. El mestre d’obres Ricard Pagès construí una nau a semblança de l’original, i en paral·lel, l’any 1930-1931.

Celler de Sarral (foto Wikimedia)

El celler va ser construït l’any 1914, sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya. És un projecte de l’insigne arquitecte Pere Domènech Roura, fruit de l’esforç solidari dels pagesos locals per aixecar aquesta edificació de tipus VILA-RODONA Celler de la Cooperativa Agrícola Carretera de Santes Creus, 4 Cèsar Martinell Brunet (1918-1919) L’any 1918 el Sindicat Agrícola, presidit pel diputat provincial Pau Robert, volia construir un celler de 26.000 hectolitres de capacitat. Martinell va mantenir les línies generals del poc que havia projectat l’arquitecte reusenc Joan Rubió Bellver, que era de la Diputació de Barcelona, ja que l’obra era finançada per la Caixa de Crèdit de la Mancomunitat. Aquesta proposta consistia en una gran nau de 21 per 47,50 metres; l’amplada venia obligada per un disseny de set gabinets d’armadura existents en un magatzem propietat del Sindicat. Hi havia una altra sala de 14 per 18,50 metres destinada en un inici al vi negre en cubells de menor cabuda. La novetat d’aquest celler modernista va ser la sala d’elaboració, de 18 per 21,50 metres, que tenia unes dimensions molt folgades que l’enginyer enòleg vilafranquí Isidre Campllonch havia conside-

Celler de Vila-rodona (foto Wikimedia)

rat necessàries per a la maquinària moderna que s’hi va instal·lar i, sobretot, per a una còmoda i eficaç elaboració, i dues grans tremuges de recepció del raïm, en un espai de 8 per 21,50 metres al costat del moll de descàrrega, amb plataformes semblants a les de Rocafort de Queralt. La tipologia constructiva de la coberta emprada per Martinell va estar condicionada a les encavallades de fusta d’una fàbrica que havia comprat. A cada encavallada se li correspon, a la

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 31 ]

façana principal, una pilastra de maó. L’accés també està magnificat per un arc rebaixat de totxos a sardinell amb una filera de cinc finestrals cecs a cada costat, emmarcats dins d’un gran arc peraltat, i un tester de tipus basilical. Recorre la façana un sòcol amb obertures romboïdals per a la ventilació. Text: Josep Maria Buqueras Bach Arquitecte Tècnic


Reforma

La rehabilitación en la realidad del parque inmobiliario España cuenta con 25 millones de viviendas, de las que el 60% están construidas sin responder a ninguna normativa de eficiencia energética, concentrando el 18% del consumo final de energía de nuestro país con las correspondientes emisiones de CO2. Estas cifras son indicativas de que la rehabilitación va a tener, muy probablemente, una parte de protagonismo en materia de vivienda. Precisamente, entre las propuestas que presentaba a principios de este mes el actual Gobierno en funciones sobre vivienda, se contempla un Plan Estatal de Rehabilitación de Viviendas que incluya financiación específica para la vivienda destinada al alquiler, con especial foco en las medidas de eficiencia energética, accesibilidad y habitabilidad. Asimismo, también abarca el estudio de nuevas vías de financiación público-privada para las obras de rehabilitación y el estudio de medidas fiscales para incentivar la rehabilitación, la regeneración y la renovación urbana. La rehabilitación trae consigo numerosos beneficios y ventajas. Uno de los más importantes es la disminución del gasto de energía, que en un marco de incremento del precio de los suministros, es una cuestión significativa. Otra es conseguir edificios más accesibles, pudiendo eliminar las barreras arquitectónicas. También es importante la mejora del confort térmico y su repercusión en la salud del ciudadano, así como la mejora estética exterior de los edificios,

que implica una revalorización de éstos a la vez que mejora el espacio urbano. Además, contribuye a un desarrollo más sostenible, mediante la disminución de las emisiones de efecto invernadero y de gases nocivos provenientes de las combustiones de las calderas. Muchas de estas rehabilitaciones son llevadas a cabo por las comunidades de propietarios que, en ocasiones, pueden encontrarse con ciertas dificultades a la hora de acceder a préstamos por falta de líneas de financiación específicas o de información. Hasta ahora, a través de ayudas públicas, se ha venido cubriendo en parte, estas necesidades de financiación. El Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía, IDEA, Entidad Pública Empresarial del Ministerio de Transición Ecológica, mediante los programas de apoyo público PAREER, ha venido ofreciendo alternativas que combinaban ayudas a fondo perdido con líneas de préstamos dirigidas y diseñadas específicamente para los principales destinatarios de estas medidas, como son las comunidades de propietarios, permitiendo que la suma de la ayuda y el préstamo cubriera las necesidades financieras de la actuación. Además, el Ministerio de Fomento a través de las Comunidades Autónomas, mantiene un programa de ayudas a la rehabilitación de las comunidades de propietarios. Estas ayudas tienen diferentes importes que varían según los requisitos que cada Comunidad Autónoma indica.

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 32 ]

En particular en Ibercaja, en la actualidad tenemos el convenio ICO Empresas y Emprendedores 2019 en el que la financiación a Comunidades de Propietarios y particulares para la rehabilitación o reforma de edificios, elementos comunes y viviendas, IVA o impuesto análogo, constituye un punto muy importante. Estas rehabilitaciones tienen como finalidad las mejoras energéticas, como el cambio de calderas o instalaciones eléctricas de bajo consumo, etc., y mejora de la accesibilidad, como cota cero y acceso directo al ascensor. Tal y como están evolucionando todos los sectores implicados (vivienda, energía,…) cada vez será más necesario que todos los agentes que se ven involucrados en el proceso, también las entidades financieras, avancemos en este sentido y aunemos nuestras actuaciones para facilitar que las comunidades de propietarios acometan estos proyectos de rehabilitación. Dirección Territorial de Ibercaja en Arco Mediterráneo


Societat

El CGATE lliura els primers Premis Nacionals d’Edificació La Fundació Santa María de Albarracín, l’arquitecte tècnic Antonio Garrido i l’artista canari César Manrique han estat distingits amb els Premis Nacionals d’Edificació 2019. Els guardons, promoguts i convocats pel Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE), amb la col·laboració de el Ministeri de Foment, van ser lliurats el passat 14 de novembre, en una gala celebrada a Madrid. Alfredo Sanz, president del CGATE, destacava en el seu discurs que”la filosofia d’aquests premis resideix en tornar a la societat els valors que inspiren l’Arquitectura Tècnica. Una professió com la nostra ha de ser socialment útil i per això ha de romandre atenta al que la ciutadania demanda”. Per aquest motiu, el jurat d’aquestes distincions, presidit pel llavors director general d’Arquitectura i Habitatge del Ministerio de Fomento, Francisco Javier Martín, va reconèixer la tasca i trajectòria dels tres guardonats. La Fundació Santa María de Albarracín és una organització sense ànim de lucre, que pretén fer d’Albarracín, a Terol, un emblema cultural. Aquesta institució treballa per impulsar el desenvolupament sociocultural de la zona, promovent activitats formatives i culturals. A més, treballa en la restauració, conservació i gestió del patrimoni. Antonio Jiménez, director-gerent de la Fundació, va expressar la seva satisfacció per aquesta distinció i va manifestar que”ens sentim tremendament orgullosos per que la nostra tasca diària i els valors fundacionals que regeixen la nostra activitat hagin estat reconeguts pel jurat d’aquests premis. Moltes vegades els petits èxits aconseguits per aquest tipus d’entitats sense ànim de lucre no tenen la suficient difusió per la qual cosa celebrem que aquests premis posin el focus sobre la nostra tasca”. El segon dels guardons va ser Antonio Garrido, arquitecte tècnic murcià i professor universitari. Els mèrits de Garrido al llarg de la seva carrera de més de 45 anys van ser posats en valor en aquest esdeveniment, que va comptar amb més de 200 assistents de l’àmbit de la política, docència i el sector immobiliari.

Imatge del jurat dels Primer Premis Nacionals d’Edificació que ha convocat el CGATE

A més de destacar la seva contribució com a docent amb la gestió directiva al màxim nivell a la Universitat Politècnica de Cartagena, el jurat va valorar la seva important tasca investigadora en la qualitat de l’edificació, l’impuls a la projecció intel·lectual de la professió, així com la intensa col·laboració amb organismes de l’Arquitectura Tècnica i la seva representació institucional a Europa. Amb tot, segons va apel·lar Antonio Garrido, el seu pròxim desig després de recollir aquest premi,”és ser testimoni de que en el futur, l’Enginyeria d’Edificació sigui considerada una professió regulada en igualtat a la resta de les enginyeries”. El guardó va ser lliurat pel president d’honor del CGATE, José Antonio Otero. L’últim dels guardons es va lliurar a títol pòstum a l’artista canari César Manrique en el centenari del seu naixement. El jurat va reconèixer l’extraordinària aportació de Manrique a l’arquitectura espanyola i”el seu compromís amb el patrimoni natural i cultural, integrant els edificis en el paisatge, respectant la naturalesa i buscant sempre l’harmonia entre l’interiorisme i els espais creatius exteriors, plantejant una important obra d’art públic i paisatgisme que combina tradició i modernitat”. El reconeixement, lliurat pel conseller de Transició Ecològica, Lluita contra el Canvi Climàtic i Planificació Territorial de Govern de les Canàries, José Antonio Valbuena, va ser recollit per Fernan-

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 33 ]

do Gómez Aguilera, director de la Fundació César Manrique, que va destacar la seva”concepció social de l’art com un projecte per millorar la vida de les persones, en fusió amb la natura i abordat des d’una perspectiva total”. La concessió d’aquest guardó, que va arribar a l’aniversari del seu naixement, va ser acollida amb satisfacció per part del director de la Fundació, que considera aquest premi un honor. És un reconeixement entranyable en l’any en què es commemora el seu centenari”. Fernando Gómez Aguilera va voler destacar”la gran col·laboració i estret diàleg” que César Manrique sempre va mantenir amb els aparelladors i arquitectes tècnics de les seves obres. Els I Premis Nacionals d’Edificació, convocats pel CGATE i patrocinats per Premaat, Musaat i pel grup empresarial Sorigué, es van lliurar durant una gala que va ser conduïda per la presentadora Silvia Jato i que, a més, va comptar amb la intervenció de Francisco Javier Martín Ramiro, director general d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministerio de Fomento, i amb una conferència de l’economista José María Gay de Liébana. En el mateix acte es van lliurar els Premis Fin de Grado a Escoles d’Arquitectura Tècnica a Pedro Enrique Pérez, Andreu Riutort i Francisco Tárraga. Aquests premis pretenen posar en valor el treball dels estudiants que realitzen el Treball de Fi de Grau de la titulació habilitant per a la professió d’Arquitectura Tècnica.


Cultura

Ángel Casas, el constructor d’històries i versos Hi ha passions que neixen quan som joves i creixen quan tenim més anys. La literatura és una d’elles perquè, com a exercici creatiu i activitat d’oci, es desperta als primers anys i sempre ens acompanya d’una o altra manera. A l’Àngel Casas, arquitecte tècnic i col·legiat del COAATT, això d’escriure li ve de lluny però és ara quan ha decidit mostrar-se al món publicant les seves obres. N’ha presentat tres de cop, que es diu aviat, on passeja pel camí de la poesia i de la novel·la en un intent que els altres, sobretot els més propers a ell, descobreixen aquesta passió que a ell, a l’Àngel, també li ve d’antuvi. L’any 1963, de ben jove, va participar a un concurs convocat per La Salle tot i que, com no estudiava allí, van ser

Ángel, com neixen les tres obres que ens presentes i quina relació hi ha entre elles? Estan totes relacionades. La primera, que vaig fer al 2006 i en només tres mesos, és la de “Roma. El hombre de las dos caras” i després ja al 2007, com em vaig quedar amb ganes, vaig escriure “El estudiante del cabello rizado”. Al 2008 vaig fer el tercer llibre, el de “Giusseppe, no Verdi”. La història de l’obra de “El hombre de las dos caras” és un succés que té lloc en un llac suís i té una primera part autobiogràfica. La documentació inicial que tenia era una Guia de Suïssa però llavors, amb la meva dona, vam marxar a un llac molt semblant que tenim aquí a casa nostra, per ambientar-ho encara més. La novel·la viatja també per la part alemanya dels Alps, on vam estar després de conèixer la part francesa i on vaig crear el recull de “El estudiante del cabello rizado”. A més, hi ha també una aturada a Venècia, on vam anar a parar perquè plovia a Alemanya, per coses de la vida. A terres italianes vaig crear “Giusseppe, no Verdi”.

altres amics seus els qui van prendre-hi part. Tres anys després, l’Àngel sí que va guanyar un altre concurs que tenia com a premi diversos llibres. A principis dels anys setanta va escriure “Poesías de juventud” que mai ha publicat i l’any 2001, coincidint amb un viatge que va fer a la Rioja i per l’impacte del mateix, va començar a crear un poemari que va tancar sis anys després i que conté mes de 18.000 línies de vers. Anys després, ja als nostres dies actuals, apareixen els seus tres llibres “Roma. El hombre de las dos caras”, “El estudiante del Cabello rizado” i “Giusseppe, no Verdi”. Les tres han estat creades de manera paral·lela per un autor, l’Ángel Casas, amb qui conversem a continuació.

Diuen que escriure és una mena d’exercici de nuesa. Què sents tu quan estàs creant? No sé definir massa quines emocions tens quan escrius perquè són molt variades i mai saps on aniràs a parar. Si m’arriben a dir que per crear les 18.000 línies de vers havia d’estar sis anys, per exemple, no hagués ni començat. En el cas de la novel·la, amb el foli en blanc davant i la documentació que havia aconseguit, vaig començar a escriure i s’omplien fulls i fulls. Vull dir, amb això, que és imprevisible la dimensió de l’obra ni la durada que té la seva creació. Com va ser la presentació de les tres obres? On ho vas fer i com va anar? Va ser una molt bona posada en escena perquè les vaig presentar directament a la Rambla, el dia de Sant Jordi. De moment no he fet cap presentació “oficial” però la primera impressió la vaig tenir directament a peu de Rambla. Després de presentar tres obres de cop, tens encara més obres acabades o a mig acabar? Aquestes tres les vaig publicar a la

Ángel Casas, amb els seus llibres al COAATT

vegada perquè les tenia les tres acabades i ara en tinc dues més. Estic acabant l’últim capítol d’una d’elles i de l’altra em falta molt poc, com una desena part. Per cert, hi ha elements característiques a les teves obres oi? Sí, totes les portades de les meves obres me les faig jo. I després, ha decidit que a la contraportada hi surti també la meva dona perquè és una cosa que mai s’ha fet.

L’ÁNGEL I EL COAATT La relació laboral de l’Ángel Casas i el COAATT és molt àmplia i s’inicia a meitat de la dècada dels anys setanta. El 19771978 va entrar a treballar com a Inspector d’Obres. Més tard, va ser Director del Laboratori entre 1988 i 1989. També va formar part del Gabinet Tècnic entre 1992 i 1993. És arquitecte tècnic des del 1970 i l’any 1991 va llicenciar-se en Arquitectura.

Tag

1r quadrimestre 2020 [ 34 ]


Activitat col·legial Un any més, els Reis d’Orient a la Muntanyeta

Els usuaris de l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, que té la seu a la Muntanyeta, van rebre aquest passat 6 de gener la visita dels Reis d’Orient i els seus patges que els van portar regals per a tots. Com ja és tradició, la visita ha estat una iniciativa del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i de la Fundació COAATT que depèn de la mateixa entitat col·legial. Enguany s’ha fet aquest acte per setzè any consecutiu. Primer es van entregar els regals als usuaris i usuàries de la Muntanyeta i després, els Reis d’Orient van fer un regal especial per a l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral. En aquest cas, va ser un equipament musical que ajudarà molt en diverses tasques d’animació del centre i amenitzarà moltes estones dels usuaris de la Muntanyeta. Després de la visita aquest espai i com també marxa la tradició des de fa tants anys, els Reis d’Orient es van traslladar fins la seu del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

Tag

i Enginyers d’Edificació de Tarragona. Allí van entregar els seus regals a 120 nens i nenes, fills i filles dels col·legiats i col·legiades. Va ser a través de la campanya “1 regal x 1 dibuix” en la que els més petits havien lliurat un dibuix als Reis d’Orient i han rebut a canvi un regal.

1r quadrimestre 2020 [ 35 ]


Si ja emprens accions per cuidar el medi ambient,

per què no ho fas també amb les teves inversions? Caixa d'Enginyers ha subscrit el compromís de dur a terme les seves activitats sota principis ètics, de transparència i de bon govern, afins a una societat cada cop més conscienciada amb la sostenibilitat del nostre món.

Entre les aliances i adhesions a les quals Caixa d’Enginyers s’ha sumat, en destaquem les següents:

Estem adherits a aquesta organització internacional, la qual promou que les empreses de tot el món mesurin, gestionin, difonguin i, en última instància, redueixin, les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Som membres de la iniciativa d’inversors més gran a escala mundial, que treballa amb la finalitat que les 100 empreses que generen més emissions de CO2 emprenguin les mesures necessàries per reduir l’impacte negatiu que provoquen en el medi ambient i, així, aturar el procés del canvi climàtic.

I, dia rere dia, continuem ampliant la nostra oferta de productes i serveis ISR, compromesos amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible fixats per a l’Agenda 2030.

Des de 2014, Caixa d’Enginyers Gestió està adherida als principis d'inversió responsable (PRI en anglès) d'àmbit internacional com a iniciativa per promoure l'aplicació de criteris extra financers en la presa de decisions d'inversió.

El 2018, la nostra Entitat s’ha convertit en una organització neutra en carboni, per la qual cosa compensa el 100% de les seves emissions de CO2, alhora que ha desenvolupat un pla per reduir-les.

Perquè un bon retorn per al soci i, alhora, per a la societat, és possible.

Inversió responsable, impacte positiu.

PRI és una organització que té com a iniciativa promoure l'aplicació de criteris extra financers en l'elecció de les companyies de l'univers d'inversió. Els seus principals partners són la UNEP Finance Initiative i la United Nations Global Compact, ambdues organitzacions vinculades a les Nacions Unides. Clean CO2 és la marca de gestió i compensació de carboni de Lavola, que mostra el compromís amb la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic de les organitzacions, permetent una reducció efectiva de les emissions de gas hivernacle produïdes per l’activitat de les empreses, a través de la seva neutralització amb projectes de reducció d’emissions.

Tag 87 · 1r quadrimestre 2020  

La Revista del Col.legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona (COAATT)

Tag 87 · 1r quadrimestre 2020  

La Revista del Col.legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona (COAATT)

Profile for coaatt
Advertisement