Page 1

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

2n quadrimestre 2018 Any XXIII núm 82 Preu: 3 €

Els aparelladors, tècnics de capçalera de les comunitats El COAATT en clau femenina: entrevista a dues col·legiades Dades de síntesi: el 1r quadrimestre apunta a l’optimisme Edificis singulars: el renaixement de Mas Miró Cases de fusta i de palla, sistemes constructius a l’alça


SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Moral i Òscar Ramírez Dolcet Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de documentació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer José Luis Hernández Osma Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marc Anglès Pascual Marià Montoro Perelló Júlia Oriol Pasano Jordi Roig Rodamilans Pere Vinaixa Clariana junta@apatgn.org


Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Casa Miró. Foto: Josep Maria Navarro

n ENTREVISTA (Pàgs 4-6) Esteve Martí, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona n LA REVISTA (Pàgs. 7) Un quart de segle d’informació i proximitat n COL·LEGIATS (Pàgs. 8-9) Dones col·legiades, una realitat cada cop més present n GABINET TÈCNIC (Pàgs. 10-13) Dades de síntesi. 1r quadrimestre 2018 n Obres amb garantia (Pàgs. 14-15) La realitat d’un servei que creix i funciona n PROJECTE (Pàgs. 17-19) Cohabitatge: noves oportunitats a espais adormits pel temps n NOUS SISTEMES (Pàgs. 21-23) Construcció sostenible i cases de fusta i palla n EDIFICIS SINGULARS (Pàg. 25-28) Mas Miró torna a lluir ple d’art antic i renovat n FUNDACIÓ COAATT (Pàgs. 29) Accessibilitat universal: les altres barreres n Turisme (Pàgs. 30-31) Escornalbou: Castell, Baronia i turisme n CONSTRUCCIÓ (Pàg. 32-33) Arquitectura i arqueologia: cara a cara n ASSESSORIA (Pàgs. 34) Reglament de Protecció de Dades Personals (RPDP) n ASSESSORIA FISCAL (Pàgs. 35-36) Cómo deducir los suministros si eres autónomo y trabajas en casa n ACTUALITAT (Pàg. 37-38) TRIBE: Aprendre, estalviar, jugar n ART I CONSTRUCCIÓ (Pàg. 39-41) “L’any Caselles”: la petjada de les seves obres modernistes i noucentistes n PATRIMONI (Pàg. 42-43) Josep Maria Pujol de Barberà: l’arquitecte i l’espai

Editorial

25 anys de proximitat amb la societat

H

i ha aniversaris que són molt especials i aquest que celebrem ara, el 25è de la revista TAG, té molta significació per a nosaltres. Quan diem nosaltres, estem dient tot el col·lectiu d’apa· relladors i arquitectes tècnics que han format part del COAATT des dels seus inicis i fins ara, des del primer col· legiat i fins al més nou que s’hagi incorporat a aquest col·lectiu. Que una publicació arribi als 25 anys d’histò· ria, no és gens fàcil i és fruit, sense dubte, de la suma de molts esforços en el temps i en l’actualitat. En el temps perquè han estat moltes les persones que han passat per la junta del nostre Col·legi i han entès que aquesta revista era, i segueix sent, una eina de difusió de l’activitat dels col·legiats i col·legiades i, complint amb un segon rol igual d’important, esdevenia un altaveu o element transmissor de la nostra activitat a la resta de la societat. Allò que fem ho hem de comunicar portes enfora i a través del TAG, hem deixat clar quina funció social desenvolupem i quin paper ocupem al territori. Perquè és evident que la nostra tasca territorial és important, també imprescindible, com a sector productiu, part de l’engra· natge del motor econòmic i generador de llocs de treball. La revista TAG és del tot independent, no rep cap sub· venció, i té com a repte únicament la difusió de l’activitat col·legial i de tota aquella acció i informació que englobi al nostre sector, aportant dades importants de Tarrago· na i evidenciant, perquè aquest fet és innegable, que se’ns coneix i se’ns té en compte. Aquesta publicació ha arribat als nostres dies gràcies als seus creadors ara fa un quart de segle, als qui l’han impulsat omplint-la de continguts, als qui han cregut que no havia de desaparèixer i als qui l’han gaudit llegint-la o consultant-la perquè encara existia. Els temps canvien i la informació a traves d’Internet no es pot obviar i ha de ser el complement ideal per a la immediatesa, sem· pre com a suport a un format que, des de fa 25 anys, ha arribat a les mans —i no només als ulls— de tantes i tantes persones que saben que Tarragona té aquest element de consulta i professionalitat que formen els autèntics tècnics de capçalera, els arquitectes tècnics, a través del seu Col·legi professional, el COAATT.

LA JUNTA DEL COAATT


L’entrevista

ESTEVE MARTÍ President del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona L’any 2017 es dibuixava com a clau per a les comunitats de veïns. El 4 de desembre era la data límit perquè totes elles solucionessin els problemes d’accessibilitat abans no entrés en vigor el Reial Decret Legislatiu 1/2013. Amb tot, va passar la data i la gran majoria no havien fet cap pas per a solucionar el problema. De fet, el problema és un altre ben diferent. A les comunitats només s’hi milloren els accessos per a persones amb minusvàlues i problemes de mobilitat quan es reclama i la majoria de veïns assenteix o, en altres casos, quan no hi ha majoria i els qui fan la petició han d’acabar per la via judicial que acaba obligant a la comunitat a fer les obres. Cada comunitat és un món apart i sempre es depèn de l’estat de l’edifici i de l’espai comú per a instal·lar rampes d’accés, cadires salva-escales, plataformes salva-escales, elevadors verticals o ascensors. Si no hi ha espai suficient, sovint cal fer malabarismes constructius per acabar amb les barreres arquitectòniques. Altres vegades, no són possibles ni aquests i els veïns afectats no tenen cap altre solució que canviar de comunitat, si poden. Fer una radiografia real de l’edifici per tenir amb temps una visió concreta de les mancances i de possibles propostes de millora, seria ideal. En aquests casos, els arquitectes tècnics són els professionals indicats per aportar la diagnosi

Si parlem que les obres de les co· munitats de veïns havien de fer per eliminar les barreres arqui· tectòniques, tenint en compte que estem en un punt d’obligatorie· tat perquè el termini marcat per la llei s’ha superat, en quin punt estan les comunitats de veïns pel que fa a accessibilitat? A les comunitats hi ha veïns que cada dia es van fent més grans i que tenen la necessitat de tenir accessos al seu habitatge a les zones comuns. Ells són els qui han de sol·licitar la supressió de la barrera arquitectònica al president i a la següent reunió de la comunitat s’ha tractar el tema. Allí s’ha d’aprovar i en cas que no s’aprovi, el veí en qüestió podrà recórrer al jutge per demanar auxili judicial. I el jutge instarà a la comunitat a fer l’obra i recordarà que en cas contrari, aplicarà la sanció que determini la llei. Per tant, com la comunitat es veurà obligada a fer l’obra d’eliminació de la barrera arquitectònica, el més normal és, quan es

Comunitat de veïns del carrer Torres Jordi de Tarragona, en plena rehabilitació.

als veïns. Les comunitats coneixen la importància que té una bona prevenció perquè una bona cultura del manteniment evita ensurts. Malgrat tot, els costa –sovint els és impossibleconvèncer als habitants d’un bloc d’habitatges que, a més de la seva casa, han de guarir els espais comuns. Esteve Martí, President del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona, defensa el rol dels aparelladors com a professionals que haurien d’estar en contacte permanents amb les comunitats de veïns.

rebi la petició del veí, agafar un tècnic perquè faci un estudi que determini quines són les possibilitats per fer l’obra i aporti un pressupost. Per tant, al final les obres s’hauran de fer, de manera que té poc sentit oposar-s’hi i acaba per la vida judicial. Hi ha moltes comunitats on no hi viu cap persona que necessiti mi· llores d’accessibilitat, perquè no són grans o no tenen cap proble· ma de mobilitat, però en canvi és obligat que totes les comunitats facin les obres. Com es planteja aquest fet? Molts veïns pensen que no és massa lògic gastar-se diners per unes obres que, ara, no necessiten. Per tant, hi ha moltes comunitats que no fan les obres i ningú denuncia res perquè no hi ha la necessitat. Però el problema arriba igualment quan algun dels veïns si que necessita que s’eliminin les barreres arquitectòniques o s’instal·lin certs elements de millora d’accessibilitat. Clar, llavors toca fer-ho i en aquest punt és

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 4 ]

Esteve Martí al seu despatx del Col·legi.

quan toca buscar la solució més permanent i que tingui menys despeses de manteniment. En el cas de les comunitats on hi


L’entrevista ha veïns que necessiten tenir so· lucions d’accessibilitat i l’edifici, per poc espai o temes d’estructu· ra, no permet fer-hi certes obres, com s’acaba aquest litigi? En aquests casos, per més que el jutge determini que s’han de fer obres, si no es poden fer perquè no hi ha possibilitat de fer cap millora, no s’hi pot fer res. Puc posar un cas d’una comunitat a La Part Alta de Tarragona, situada a més a la zona de l’Amfiteatre, on un veí que viu a l’últim pis demanava la instal· lació d’un ascensor. Al final, l’únic arquitecte que s’ho va voler mirar va dir que allí només s’hi podia instal·lar un ascensor de 60 centímetres, o sigui que no s’hi ha pogut fer res. Un altre cas, per exemple, és una comunitat on no es pot instal·lar una plataforma salva-escales perquè les escales que hi ha són les que donen al carrer i no hi ha espai. Tampoc s’hi pot fer res malgrat un dels veïns va dir que es podria proposar al propietari dels baixos de l’edifici, que és una botiga, que deixés obrir una porta de l’ascensor dins del seu local i cedís un dret de pas pel mig de la botiga per entrar i sortir de la casa. Clar, cal que ser una mica més coherents i estudiar altres alternatives si hi són. I si no hi són, doncs res. Hi ha algun cas concret d’un edi· fici a Camp Clar, on s’ha donat permís per part de l’administració per col·locar un ascensor a la part exterior d’una comunitat, perquè dins no hi cap. A mi em sobta que certs organismes oficials donin el permís per aquestes intervencions i que altres els prohibeixin. I també és curiós que es prohibeixin o es permetin segons quins, perquè a l’edifici del CAP Rambla Nova, de la Plaça Imperial Tarraco, han col·locat rampes d’accés al mig del carrer. És clar, no sé com mesuren això, com determinen on sí que es pot i on no. Al carrer Sant Benilde de Torrefor· ta hi ha dos blocs comunitaris on s’han col·locat rampes d’accés a la part de la façana, fora al car· rer. Depèn de què determini el POUM en tot moment. Hi ha zones de la ciutat on si que es permet que els accessos siguin exteriors sempre que la zona sigui privada, perquè en aquelles zones hi ha molts edificis que no han ocupat el cent per cent del solar. Aquests blocs tenen un jardinet al davant i aquestes

dues comunitats han fet els accessos a la seva zona enjardinada. Les comunitats de veïns necessi· ten la figura d’un tècnic de cap· çalera que determini quines obres cal fer o quines actuacions aplicar en tot moment. El paper dels apa· relladors, per tant, és important. Sempre he defensat que els edificis de les comunitats de propietaris haurien de tenir un arquitecte tècnic de capçalera. De la mateixa manera que tenen al paleta, al lampista, el manyà o l’electricista, haurien de tenir com a figura principal a un arquitecte tècnic perquè sigui ell qui, quan hi hagi una obra del caire que sigui, vagi allí i determini què s’ha de fer. I un cop feta la seva diagnosi, demanar pressupostos i fer el que toqui. S’ha d’evitar allò que ha passat tota la vida que és trucar al paleta de torn que coneix algun dels veïns perquè vagi allí i faci un nyap que durarà quatre dies o dos anys. S’ha de fer venir a un aparellador i pagar-li per la feina professional. Ara es fa públic que hi ha propietaris d’habitatges que lloguen casa seva a canvi que l’inquilí hi faci obres i reformes, i es diu que un dels impulsors del sistema és la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona. Penso que qui ho fomenta ha de posar unes regles de joc, per saber qui porta el control i qui fa la supervisió de l’obra. Hem de pensar que l’inquilí que faci l’obra no posarà el material adequat i sovint no sabrà fer-la en condicions, que s’avindrà a fer-la perquè l’interessarà estar-se allí sense pagar quan més temps millor. Llavors, quan marxi, qui arreglarà el bunyol que haurà fet? Què farà llavors el propietari? No sé, aquestes propostes no les veig. La teoria és molt bona però ho has de vestir bé, si aconselles aquesta alternativa has de marcar unes pautes. Hi ha prou subvencions per a les obres que s’han de fer a les co· munitats? Falten ajuts en alguna línia especifica o són suficients? Les úniques ajudes que hi ha actualment són les de les barreres arquitectòniques i les que van lligades a la rehabilitació vinculades a l’estalvi energètic. Abans hi havia les que estaven destinades directament a la rehabilitació però és clar, què s’entén com a rehabilitació? És una rehabilitació total o parcial? Reparar un llinda, per exemple, és una reparació i no pas una obra

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 5 ]

Comunitat de veïns de Reus que ha eliminat recentment les barreres arquitectòniques.

de rehabilitació, perquè jo entenc com a rehabilitació una actuació sobre tot l’edifici. Si reparo uns balcons d’un habitatge, es considera una rehabilitació o perquè ho sigui caldria restaurar els de tot el bloc? Entrem en la línia d’ajudes per a la rehabilitació en aquest cas? Quan es considera que és una rehabilitació i quan no? Cal que redefineixin els conceptes per determinar què és exactament una rehabilitació i què és una rehabilitació parcial, i per saber en quins casos pots acollir-te a aquestes ajudes. A més, és una gestió que al final no depèn de la Generalitat perquè el govern català reps els diners del ministeri corresponent de Madrid i allí els donen els diners amb comptagotes. Particularment, no crec en el tema de les subvencions. Hi ha dues línies d’actuació que també han de fer les comunitats, una enfocada a la certificació d’eficiència energètica i l’altra a la Inspecció Tècnica d’Edificis, la ITE, que ara ja contempla sanci· ons. Com es veuen aquests dos te· mes per part dels administradors de finques? Els administradors conscienciem a les comunitats que han de complir la normativa vigent i per la seva part, la Generalitat ha enviat cartes a totes elles recordant-los que han de fer la ITE, de manera que al final, sigui d’aquí un any o dos, sabem que es passarà aquesta inspecció. El problema que ens trobem és l’estat en que es troben els edificis, perquè si ve el tècnic i un cop fet la revisió no troba cap problema,


L’entrevista tot perfecte. Però si el tècnic detecta un problema, si que tenim un problema de terminis perquè si el tema és una mica greu, t’obliguen a fer-ho en sis mesos i en aquest punt si que poden arribar sancions ja siguin de la Generalitat o de l’ajuntament. Per aquest motiu, moltes comunitats intenten fer com una mena de Pre-ITE per intentar arreglar abans les coses que li sortiran després, quan el tècnic faci la revisió oficial a l’immoble. Pel que sé, la majoria de comunitats ja han fet la ITE i les que queden, és perquè saben que encara hi ha algun problema o perquè tenen encara algun morós. Calculo que en dos anys l’hauran passat quasi totes perquè és un problema de temps. El cas és que es recorda, ho fa la pròpia administració, que si passa quelcom en un edifici, la responsabilitat és de la comunitat, de manera que això accelera en molts casos la presa de decisió i la realització de la ITE. A partir d’aquí, nosaltres els recordem que l’han de fer i si ens pregunten quins passos han de seguir ho tenim clar: que busquin a qui sigui i que la passi, tot recordant que si contacten amb el Col· legi d’Aparelladors rebran tres pressupostos de tres professionals qualificats. El tema de la responsabilitat és molt important, perquè quan li dius a un president que ell és el responsable —en nom de la comunitat i conjuntament amb la resta de la junta— si hi ha incidents o accidents al bloc, tot canvia. Els arquitectes tècnics i els admi· nistradors de finques poden ge· nerar moltes complicitats i línies de treball conjuntes per tots els temes que hem comentat i d’al· tres. L’eix de treball dels dos són els edificis, el seu manteniment i garantir la seguretat dels qui hi viuen. En quins sentits es pot tre· ballar de manera conjunta? Estic convençut que hem d’anar plegats en molts temes i, molt especialment, en el correcte desenvolupament del Llibre de l’Edifici perquè aquesta és l’eina fonamental per marcar què s’ha de fer en un immoble o bloc d’habitatges i què es fa realment. La teoria és que el llibre hauria de tenir aquesta utilitat però la pràctica és que quedi allí arraconat i s’ha acabat el problema. Partim de la base que no hi ha un metge de l’edifici, un cap d’obres de la cas, i que aquest és el primer pro-

Al Carrer Sant Benilde de Torreforta només s’han pogut fer els accessos adaptats a la part exterior de l’edifici.

blema i ho serà mentre no s’obligui a les comunitats de veïns a tenir-lo. Com sí que obliguen a tenir l’edifici en condicions, facilitem les coses i tinguem un tècnic de capçalera en cada comunitat, perquè és ell qui ha de confecciona el Llibre de l’Edifici. Les comunitats no ho faran pas perquè no son pas tècnics, però si que en faran d’un document elaborat per un professional qualificat que els digui què s’ha de fer i els marqui un pla a curt, mig i llarg termini. En aquest punt, els administradors de finques podríem dir a les comunitats que, segons el Llibre de l’Edifici elaborat per tal aparellador, cal fer tal obra o aquella altra intervenció. Després els preguntaríem si volen fer o no aquella actuació que es recomana però, a par-

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 6 ]

tir d’aquell moment, la responsabilitat ja està recaient sobre la comunitat i han de prendre decisions. El tècnic de capçalera de cada edifici ja dirigirà les obres que calgui fer i en aquest punt tot estarà sota control. Si a tu se’t dóna un paper solt i et diuen com està l’edifici, segurament que no faràs res amb aquell paper. Però si el paper és un document acreditat com el Llibre de l’Edifici, les coses són ben diferents. Penso que entre els dos, administradors i aparelladors, podríem aconseguir que les comunitat fessin els seus deures. Òscar Ramírez Dolcet


La Revista

"REVISTA TAG: un quart de segle d'informació i proximitat" La revista TAG assoleix amb aquest número 82 la fita d’haver arribat als seus primers 25 anys d’història convertint-se en tot un referent per al sector i element de consulta per a la societat. El número 1 va veure la llum el maigjuny de l’any 1993, en un moment on es parlava de la importància de rehabilitar i fer el manteniment dels habitatges, i en una època marcada per l’auge de la informàtica que avui ens dia ens és del tot imprescindible i ens permet, entre altres coses, tenir també el TAG en format digital a la xarxa Internet. L’embrió de la revista TAG va ser el butlletí Enllaç que ha seguit publicant-se però en altres formats. Igualment, el TAG beu d’altres fonts –publicacions del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació- com

ALEIX CORT.

la revista Escaire o l’Àbac. L’ideòleg del nom va ser l’Aleix Cort, impulsor de la publicació. Posteriorment se’n van fer càrrec els germans Santi i Jordi Suárez, el periodista Pere López i l’any 2000, Nou Silva Equips amb Manolo Rivera al capdavant, en va assumir la gestió i, conjuntament amb el Consell de Redacció, el TAG ha anat sortint de manera periòdica i ininterrompudament. A més de tractar de manera directa tota l’actualitat que envolta als arquitectes tècnics, especialment en matèria de normatives i formació, la revista TAG abasta àmbits culturals i inclou entrevistes amb persones que aporten al conjunt de la societat. Actualment, es distribueix als col·legiats del COAATT, professionals de diversos sectors, entitats públiques, universitats, centres de documentació i biblioteques.

Pioner del TAG

Com es gestiona al seu moment la creació de la revista TAG i què por· ta a posar en funcionament aquest mitjà? En els previs al naixement de la revista, estava col·laborant amb alguns mitjans de comunicació de forma regular (AVUI, El Temps) i puntual (TV3, Catalunya Ràdio, Antena 3). M’interessava el món de la comunicació, la rehabilitació, el manteniment, la sostenibilitat i les possibilitats que oferien les noves tecnologies. I la formació, és clar, fonamental en tots els àmbits per seguir avançant. La Xarxa no tenia la influència d’ara i vaig pensar que el COAATT podia posar el seu granet d’arena al dia a dia amb una publicació dedicada a esdeveniments relacionats amb la nostra feina (congressos, jornades), parlant dels avenços de les TIC i les TAC i informant sobre algunes intervencions i estudis interessants. Quins eren els objectius inicials? Comunicació interna de l’acció del COAATT o obertura de l’ofici a la societat en general? Volia compaginar la comunicació interna de l’acció del COAATT, connectar el treball de les diferents àrees col·legials i presentar la feina del col·lectiu a través de petits reportatges: sempre ha hagut companys que han treballat amb inicia-

tives interessants que cal reivindicar. Els meus objectius eren compartir informació, oferir una plataforma als col·legiats perquè poguessin mostrar la seva, fer pública la feina d’alguns companys en àmbits que eren lluny del totxo i fer el possible perquè tant els col·legiats com la gent interessada poguessin estar al corrent del que estava passant de forma independent i objectiva. Quines van ser les primeres im· pressions un cop es van publicar els primers números? Els comentaris més controvertits estan relacionats amb el nom. La paraula “tag” no va agradar a tothom però reunia tots els significats que buscava i vaig tirar pel dret. Les xarxes eren per arribar però la paraula ja tenia el significat d’etiqueta i es relacionava amb dos significats que m’interessaven: un, l’acostava a l’art (allunyat de la voluntat d’embrutar una paret); l’altre, a algunes inscripcions en excavacions arqueològiques. La seva relació amb la ciutat on tenim la seu em semblaven evidents i la seva proximitat fònica a una etiqueta corporativa com “tgn” van acabar de decidir-me. 25 anys després, la revista TAG ha sofert canvis i modificacions. Què en penses dels canvis fets? M’agrada que la revista segueixi

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 7 ]

Numero 1 de la revista TAG.

viva, que hagi sobreviscut el nom i algunes seccions originals, i que els responsables de tirar-la endavant tinguin cura d’ella millorant i ampliant les seccions que van heretar. Els recursos abocats a la revista permeten la pervivència d’una publicació de format clàssic on el color aporta un plus, tot i que crec que la informació gràfica té recorregut de millora en els articles on està incorporada. Més enllà dels meus gustos, la millora de la revista a nivell de publicació és un fet inqüestionable.


Col·legiats

Dones col·legiades, una realitat cada cop més present El de la construcció és un sector que sempre s’ha associat als homes. Parlar d’una obra significava visualitzar a un grup d’obrers, tots homes, a les ordres del seu cap que, per suposat, també era un home. Però la realitat és que les dones han anat agafant el seu pes rellevant amb els transcurs dels anys, i no parlem de temps només recents, introduint-se en aquest món que sembla tan reservat i en un àmbit tan particular. Enguany es compleixen 85 anys d’ençà que l’Elvira de Azúa Gruart es va convertir en la primera col·legiada aparelladora a Espanya. Va acabar la carrera el 1933 i va entrar al Col·legi d’Aparelladors de Barcelona. Neta de constructor i vinculada a una família molt relacionada amb l’arquitectura, va marcar un precedent i ara, vuit dècades més tard, les coses han anat canviant fins arribar al punt actual: un 40% dels alumnes que es matriculen al grau d’arquitectura tècnica a les universitats catalanes són dones. A Tarragona, elles representen el 35% de les persones entre els 20 i 30 anys col·legiades al COAATT. Aquí, al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificiació de Tarragona, la primera dona en col·legiar-se, l’1 d’abril de 1967, va ser Maria Antònia Alsina Oliva. Actualment, la col·legiada més veterana al COAATT és la Carme Guàrdia que es va donar d’alta el 10 de novembre de 1983 i encara està en actiu. La més jove, col·legiada fa poc més d’un any, és l’Amparo Blanco. Entre elles dues hi ha tres dècades diferència i molts canvis en l’aprenentatge i les formes de funcionament. Les noves tecnologies posen a l’abast molta informació i permeten agilitzar bastant en certs aspectes, però una casa serà sempre una casa i la seva essència com a element

Al seu moment, què us va fer deci· dir a fer la carrera i convertir-vos en arquitectes tècnics? Carme Guardià: Des de petita sempre m’ha agradat molt dibuixar i cada cop que anava a una casa, tenia la necessitat de dibuixar el plànol d’aquella casa. Vaig començar arquitectura i ho vaig deixar. M’apassionava molt l’arqueologia però en aquella època s’havia d’estudiar història i a mi no m’agradava. Malgrat tot, després he fet arqueologia. I després, el meu pare es dedicava a la construcció, a les impermeabilitzacions, de manera que el meu interès era major i d’aquí que em decidís a fer-me arquitecte tècnic. Amparo Blanco: El meu cas és molt semblant perquè m’agradava molt dibuixar i va arribar aquell moment en que et fas gran i has de plantejar-te si

El president del COAATT, Adolf Quetcuti, amb les dues col·legiades i la Júlia Oriol, membre de la Junta.

residencial no varia. A la revista TAG hem reunit en una mateixa taula a aquestes dues protagonistes, la Carme i l’Amparo, per saber perquè van decidir ser arquitecte tècnic i què han après fins el moment. Vivències i experiències ben diverses s’uneixen per refermar el paper de la dona en la construcció.

estudies lletres o números. Com el que més m’atreia, des de sempre, eren les matemàtiques i la física, vaig optar per una carrera d’enginyeries. Finalment vaig escollir edificació perquè tenia dibuix tècnic, projectes i altres assignatures que em convencien. En el teu cas, Carme, ets col· legiada des del 1983. Suposo que 35 anys enrere, era molt impen· sable que una dona es dediqués a un sector dominat pels homes. Sí, a més es veia perquè recordo les classes on érem 120 alumnes i únicament dues dones. Pensa que era la Universitat Politècnica i en aquella abastava gairebé tota Catalunya. He de dir que, tot i que érem molt poquetes, vam estar molt bé i consti que no teníem preferències. Els professors ens tractaven molt bé i hi havia una relació molt igualitària,

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 8 ]

vam estar molt bé. Quan vaig acabar la carrera, ja estava treballant perquè havia entrat com a auxiliar al Cadastre on em vaig quedar. Així, vaig decidir que als matins estaria al Cadastre i que a les tardes les dedicaria a lliberal amb les compatibilitats que es demanen en aquests casos. I aquí estic i segueixo. Tu, Amparo, ets la dona col·legiada més recent al COAATT i et vas donar d’altra al maig del 2017. Què en recordes de l’estudi de la teva carrera? Vaig començar-la l’any 2006 i en aquest cas, érem moltes més dones, unes 40 dels 120 alumnes que tenia el curs. No sé perquè però hi ha més noies a les carreres de lletres que no pas a les de números, i potser per això no érem tantes com podíem haver sigut. Recordo que quan fèiem classe de seguretat, el professors ens deia quan anéssim a les


Col·legiats obres, ens hauríem d’imposar perquè en cas contrari notaríem que ens tractaven amb més delicadesa o que no ens prendrien tan seriosament com a un home. A tu et passava igual, Carme? No, quan nosaltres estudiàvem no ens ho deien això, però potser pensaven que no acabaríem la carrera o que mai exerciríem. No penseu que encara han de can· viar les coses? El fet que encara només hi hagi un terç de l’alum· nat femení o que es faci rar veure una dona amb casc, evidencia que s’ha millorat respecte a anys enre· re, però no el suficient. Amparo: Sí, i tant. A mi encara em passen coses que ho posen en evidencia. L’altra dia, per posar un exemple, vaig arribar a una obra i tot just quan arribava a l’espai on hi havia la formigonera un treballador ja em va advertir que no podia passar per allí. Clar, quan li vaig contestar que sí havia de passar perquè jo era la direcció de l’obra, ja es va disculpar però matisant allò de “clar, al ser una dona... no ho sabia”. Encara hi ha una part d’homes que no tenen associat que pots entrar en una obra. I pensa que parlo, en el cas que et deia, d’una persona jove d’uns quaranta anys i no d’un home més gran que podries dir que té un pensament més a l’antiga. Carme: En el meu cas, al principi no tenia obres perquè les meves gestions més habituals eren informes, dictàmens o cèdules, però recordo que quan tenia obres i si no les feia amb alguna constructora que no conegués, els treballadors et miraven de manera estranya quan et veien arribar i entraves a l’obra. Potser es pensaven que ens havíem de quedar a la porta i ells ja ens ho explicarien. Amparo: O la típica frase del “te ayudo”... Carme: Sí, m’hi he trobat tantes vegades... Amparo: I sempre passa que si vas amb l’arquitecte i ell és un home, a ell no li diuen res però a tu et proposen aguantar-te l’escala perquè no caiguis. Amb això vull dir que tenen assumit que al ser una dona, necessitaràs ajuda. Carme: En aquest sentit, hi ha una mena d’esperit de protecció cap a tu, perquè ets dona, com dient-te que vagis amb cura i que no caiguis, que no et facis mal. Penso que ho fan amb cordialitat.

Amparo Blanco.

Carme Guàrdia.

Si parlem del COAATT i de la seva funció envers les persones que esteu col·legiades, és destacable la presència de dones a la junta directiva, en una àrea que ja no es reserva només a homes com ha passat fins fa uns quants anys a tot arreu. En això el Col·legi ha sabut entendre la complicitat i la necessitat de tenir representació femenina. Carme: Hi ha hagut un gran canvi. Jo recordo les primeres juntes perquè estaven formades per gent gran i tot eren homes. Està molt bé que hi hagi dones però, més enllà que hi hagi dones o no perquè això no ho considero tan important, el que cal és que a la junta hi hagi gent amb experiència. Com a col·legiades, què us aporta el Col·legi d’Aparelladors, Arqui· tectes Tècnics i Enginyers d’Edifica· ció de Tarragona? Amparo: Ens aporta assessorament tècnic i jurídic. Una vegada, per exemple, vaig tenir un problema amb un projecte amb un ajuntament que defensava que el projecte era de competència d’arquitecte. Vaig demanar al COAATT que m’assessoressin i em van donar una sentència d’un cas molt semblant de Málaga on quedava clar que el projecte el podia fer un arquitecte tècnic. Això és un serveix molt important, com ho són els visats, la formació i els cursos que es fan. Davant de qualsevol dubte sempre truco i sé que ells m’ho podran aclarir. Carme: Et dóna seguretat perquè saps que sempre tens el seu recolzament i que hi és. L’assessorament és molt important i sempre el tens. També penso

que els cursos fan molta falta perquè et permeten estar molt al dia. Amparo: I la revista TAG és molt important perquè et permet conèixer nous materials i processos, veus als altres col· legiats, observes com funcionen els altres col·legis, estàs molt més informat de tot. El TAG és una molt bona eina. Obres amb Garantia és una altra eina molt coneguda del COAATT. Vosaltres hi participeu? Què en penseu? Amparo: No hi participo perquè tinc un excés de feina però vaig rebent la informació referent a aquest servei per correus que m’envien. Carme: Jo sí que hi he participat i és cert que van sortint coses perquè la gent busca tècnics o demana pressupostos i accedeix a aquest servei. Penso que és una eina que ajuda, tot suma. El Col· legi està sempre alerta de coses que ens poden interessar. Globalment, què en penseu dels serveis que ofereix el COAATT? Cre· ieu que hi ha alguna mancança, que hi ha algun servei que podria prestar i no el teniu al vostre abast? Amparo: Quan vaig estar col· legiada a Barcelona, la web era millor perquè tenies a punt i molt accessible tot un seguir de dossiers amb informació tècnica, normatives o manuals. Carme: Jo trobo a faltar molt el paper. Abans hi havia manuals impresos i ara és tot a la xarxa. Quan vaig començar no hi havia pàgina web i es treballava amb quaderns de paper. Jo hi treballo molt amb el paper, i això potser falta. Cansa molt estar davant de l’ordinador massa temps.

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 9 ]


Gabinet Tècnic

DADES DE SÍNTESI. Les dades del sector de la construcció segueix convidant a l’optimisme si miren què ha succeït al llarg del primer quadrimestre d’aquest any. Que el nombre d’habitatges nous s’hagi doblat en aquest període, comparant les dades amb les de l’any passat, és una molt bona noticia. També ho és la millora d’un 5% de la rehabilitació que, com sabem, ha estat clau per no defallir en temps més durs de la crisi que ens afecta.

1r quadrimestre 2018

També creix l’activitat professional, en molts dels seus àmbits, de manera que cal seguir treballant dur i de manera constant per mantenir aquestes dades i millorar-les. Les dels darrers mesos, us les expliquem a continuació. Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, l’Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà. Només queden excloses de la província: Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.

L’OBRA NOVA RESIDENCIAL ES MULTIPLICA PER DOS Entre gener i abril de 2018, el nombre d’habitatges de nova planta d’ús residencial s’ha multiplicat per dos i s’ha arribat als 241 habitatges nous. Respecte del nombre d’habitatges acabats, el quadrimestre s’ha tancat amb un total de 98 habitatges acabats. Són els mateixos que es van finalitzar al primer quadrimestre de 2017.

Habitatges nous visats-acabats 600 500

Habitatges nous visats gener-abril Habitatges nous acabats gener-abril

400 300 200 100 0

2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU EXPERIMENTA UN INCREMENT DEL 125% L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), tanca el primer quadrimestre de 2018 amb un increment del 125% respecte el mateix període de 2017. Tot i que el nombre d’obres baixa al voltant d’un 10%, apareixen els primers senyals de recuperació a la promoció de blocs d’habitatges.

Tag

1r quadrimestre 2017

2018

%

Núm. habitatges nous

107

241

125,23%

Núm. obres de nova planta

85

76

-10,59%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

2n quadrimestre 2018 [ 10 ]


Gabinet Tècnic La construcció en bloc aquest quadrimestre puja i duplica l’unifamiliar. Entre el gener i l’abril s’han iniciat 152 habitatges nous dins la tipologia de bloc. La tipologia constructiva de blocs d’edificis supera el 60% del total dels nous habitatges. Pel que fa a l’habitatge unifamiliar, l’aïllat ocupa el 21%, l’unifamiliar en filera un 1%, i l’habitatge entre mitgeres més d’un 14%.

Tipologia constructiva Unifamiliar

En bloc

Entre mitgeres

33

Entre mitgeres

110

En filera

4

Aïllat

42

Aparellades

1

Aïllades

51

Total

89

152

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

L’OBRA NOVA NO RESIDENCIAL INCREMENTA UN 10% Ús

L’obra nova no residencial creix al voltant d’un 10% respecte els valors de 2017. Al primer quadrimestre de 2018 s’han iniciat 67 obres noves no residencials, majoritàriament destinades als usos de piscines, construccions agrícoles i magatzems.

1r quadrimestre 2017

1r quadrimestre 2018

Agropecuari

5

8

Industrial

6

4

Comercials

2

2

Magatzems

11

2

Hoteler

0

1

D'esbarjo

0

1

Aparcament

0

1

Piscines

36

48

Instal·lacions esportives

1

0

Total

61

67

LA REHABILITACIÓ MILLORA UN 5% Població

L’activitat professional dels aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Tarragona també “respira millor” al sector de la rehabilitació. Al primer quadrimestre de 2018 es van iniciar 313 obres de rehabilitació, suposant un increment del 5% respecte al mateix període de 2017. En relació a l’ús de l’edifici, 223 es van realitzar en edificis d’ús residencial i 90 en altres usos. Dins el context residencial, 83 obres corresponen a habitatges unifamiliars i la resta, 140, a edificis. Per municipis, la rehabilitació va pujar es· pecialment a Tarragona i baixa a Cambrils, Reus, El Vendrell o Salou.

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

Obres iniciades

%

1r quadrimestre 2017

1r quadrimestre 2018

TARRAGONA

59

70

18,64%

CAMBRILS

19

16

-15,79%

REUS

24

21

-12,50%

VILA-SECA

20

6

-70,00%

SALOU

19

13

-31,58%

CALAFELL

9

5

-44,44%

FALSET

3

6

100,00%

VENDRELL, EL

5

6

20,00%

MONT-ROIG DEL CAMP

3

5

66,67%

SEGUR DE CALAFELL

6

4

-33,33%

TIVISSA

3

0

-100,00%

TORREDEMBARRA

4

6

50,00%

ALTAFULLA

2

1

-50,00%

ALTRES

122

154

26,23%

TOTAL

298

313

5,03%

2n quadrimestre 2018 [ 11 ]


Gabinet Tècnic REHABILITACIÓ I INTERVENCIONS PROFESSIONALS Per intervencions, en conjunt, el nombre d’intervencions professionals relacionades amb la rehabilitació és de 690, gairebé les mateixes que al mateix període de 2017.

Ús edifici

Treballs

Unifamiliars entre mitgeres

140

Ús edifici

Treballs

Magatzems

15

Unifamiliars en filera

4

Burocràtics/oficines

17

Unifamiliars aparellades

3

Hotelers

11

Unifamiliars aïllades

62

D'esbarjo

5

Bloc entre mitgeres

314

Culturals

3

Bloc aïllat

7

Sanitaris

6

Residencial col·lectiu

24

Docents

6

Agropecuari

5

Religiosos

1

Industrial

10

Aparcament

5

Comercials

51

Vestuaris i annexos

1

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

L’ACTIVITAT PROFESSIONAL AUGMENTA LLEUGERAMENT L’activitat professional entre gener i abril de 2018, puja un 2% i gairebé conserva valors respecte el mateix període de 2017. Les intervencions relacionades amb la rehabilitació, la redacció de projectes i direccions d’obra, pugen al voltant d’un 10%. Les direccions compartides amb arquitecte arriben a les 141 i pugen un 30% respecte del mateix període de 2017. Pel que fa a la seguretat, les coordinacions de seguretat, s’ha crescut més d’un 13%. Globalment però, considerant el conjunt d’intervencions professionals, aquestes pugen respecte el mateix període de 2017 al voltant d’un 2%. Veure taula pàgina següent

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 12 ]


Gabinet Tècnic Tipus d'intervenció

1r quadrimestre 2017

1r quadrimestre 2018

%

5

9

80%

Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic seguretat i salut

125

136

8,80%

Coordinador durant l'execució de l'obra (Inclou l'aprovació dels plans)

171

194

13,45%

Coordinador en projecte i/o redacció estudi seg. I salut i coordinació a execució (inclou aprov.)

5

13

160%

Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic i coordinador execució (inclou aprov.)

84

74

-11,90%

Projecte i Direcció

214

235

9,81%

Projecte

7

15

114,29%

Direcció d'Obra (Aparellador Exclusivament)

96

79

-17,71%

Direcció de l'execució material.(Aparellador i Arquitecte)

109

141

29,36%

Projecte de legalització d'obra.

2

4

100%

Legalització de direcció d'obra.

2

1

-50%

Legalització de l'execució material

3

3

0%

115

116

0,87%

Estudi de programa de control de qualitat

1

7

600%

Direcció de control de qualitat

7

18

157,14%

Projecte d'activitats

68

61

-10,29%

Plans d'emergència

0

2

-

Projecte de parcel·lació

2

5

150%

Reparcel·lació

0

2

-

Memòries valorades

71

54

-23,94%

Valoració d'inmobles (taxació)

12

22

83,33%

Valoració de terrenys i solars (taxació)

1

3

200%

Informes, dictàmens i reconeixements

100

105

5%

Actuacions pericials / arbitratges

6

5

-16,67%

Certificats

83

91

9,64%

Certificats d'habitabilitat

1.394

1.258

-9,76%

Inspecció tècnica edificis

44

218

395,45%

Certificat eficiència

190

124

-34,74%

Col·laboracions tècniques

2

1

-50%

Assessorament i gestió econòmica

2

0

-100%

Amidament edificació

5

2

-60%

Amidament terrenys i solars

1

1

0%

Delimitar i/o replanteig terrenys/solars

0

1

-

2.927

3.000

2,49%

Coordinador en projecte i/o redacció estudi seguretat i salut

Estudi de programa i direcció de control de qualitat

TOTAL

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 13 ]


Obres amb garantia

La realitat d’un servei que creix i funciona Des de juliol de 2015, el portal web Obres Amb Garantia (OAG) ha multiplicat per sis l’activitat de la borsa de treball del COAATT i ha aconseguit una molt acceptable difusió entre els usuaris d’Internet. El trànsit supera ja àmpliament les 45.000 visites des de la seva posada en marxa.

L’objectiu d’Obres Amb Garantia, de captar i dinamitzar l’oferta a internet i a les xarxes socials, a més de dirigir-la als col·legiats del COAAT, s’aconsegueix i es consolida. En xifres globals OAG, formada actualment per 107 col·legiats, ha enviat més de 25.000 comunicats i gairebé 2.000 propostes d’honoraris professionals als seus usuaris. Actualment s’atenen gairebé el 90% de les sol·licituds realitzades. Pel que fa a la concreció dels treballs, segons les dades procedents de les enquestes de qualitat, s’han realitzat aproximadament un 75 % dels treballs.

Borsa de treball i OAG - COAATT Tipus de treball

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

%2016/2017

163

134

142

96

53

83

98

118

20,41%

Cert. Eficiència Energètica

0

0

0

4

13

49

64

81

26,56%

Comunitat de propietaris

0

0

0

0

0

4

8

13

62,50%

Inspecció Tècnica d'Edificis

0

0

18

7

0

38

82

130

58,54%

Obra Nova (casa, magatzem, garatge...)

1

8

0

3

1

4

11

12

9,09%

Locals comercials i oficines

3

7

3

1

0

5

21

19

-9,52%

Reforma (bany, cuina, habitatge,...)

0

3

0

0

0

17

24

33

37,50%

Taxacions

2

0

7

2

1

3

34

27

- 20,59%

Piscina

1

1

1

3

0

1

1

1

0,00%

Enderrocs

0

3

0

1

0

1

0

2

-

Coordinador de seguretat

0

1

0

0

1

1

0

0

-

Altres (Documentació tècnica, Informe pericial, Urbanització, Legalització)

7

13

24

8

7

14

30

26

- 0,13%

177

170

195

125

76

220

373

462

23,86%

Cèdula d'habitabilitat

Total

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 14 ]


Obres amb garantia Obres Amb Garantia tanca el 2017 consolidant la voluntat del COAATT d’oferir un servei tècnic de qualitat, ràpid i fàcil a particulars i empreses. S’ha passat de 76 sol·licituds realitzades a començaments de 2015, a les 462 en poc més de tres anys. I els increments d’activitats han superat, any rere any, el 20%. Això suposa un creixement molt superior a l’experimentat pel sector. El nombre de col·legiats inscrits també s’ha multiplicat per dos i hem passat dels 45 al juny de 2015, als 107 actuals (abril 2018), amb més d’un 90 % de les sol·licituds tramitades.

Sol·licituds

Núm. de sol·licituds enviades als tècnics

Proposta honoraris enviades

% Núm. de tècnics interessats

% Proposta honoraris enviat

Bany

6

78

9

15,84%

50,00%

Casa

27

522

26

22,93%

32,10%

Cèdula d'habitabilitat

313

7.163

711

26,43%

75,72%

Cert. Eficiència Energètica

207

4.549

477

25,64%

76,81%

Comunitat de propietaris

32

543

52

20,04%

54,17%

Cuina

12

157

16

14,08%

44,44%

Enderrocs

3

24

6

10,57%

66,67%

Excavacions

2

16

4

7,84%

66,67%

Garatge

3

56

2

24,17%

22,22%

Habitatge

80

1.194

123

16,73%

51,25%

Informe pericial

69

865

125

13,65%

60,39%

Inspecció Tècnica d'Edificis

339

6.776

791

20,94%

77,78%

Llicència d'activitat

37

585

60

16,14%

54,05%

Locals comercials i oficines

16

230

29

19,01%

60,42%

Magatzem

7

112

14

19,12%

66,67%

Naus industrials

3

37

3

14,62%

33,33%

Piscina

4

77

5

21,38%

41,67%

Taxacions

72

689

119

9,82%

55,09%

1.232

23.673

2.572

21,49%

69,59%

Tipus de treball

Total general

SOL·LICITA

FINS A

El teu web de confiança on pots fer obres i reformes amb les màximes garanties!

3 GRATIS! PRESSUPOSTOS

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 15 ]


Art i Construcció

Espacios para vivirlos

En SALTOKI HOME estamos comprometidos con la calidad y el diseño, y contamos con las mejores firmas para crear espacios llenos de inspiración y de vida,

marcas que nos distinguen.

desde: 5.850

más IVA

Amueblamiento básico* C100 con electrodomésticos NEFF y encimera MASSTECH

Tag 2n quadrimestre 2018 [ 16 ] *Consultar composición del amueblamiento básico.

Servicio de revisión técnica gratuita cada 2 años

salt ok ihom e . c o m


Projecte

Cohabitatge: noves oportunitats a espais adormits pel temps Reaprofitar els recursos patrimonials i dignificar certs elements arquitectònics retornant-los una utilitat, és un dels reptes del projecte La Fàbrica de la Transició que, a més, persegueix implantar a casa nostra un sistema i forma de viure que a altres països ja és habitual: el cohabitatge. Es tracta de convertir l’antiga fàbrica tèxtil i de paper del Catllar, formada per tres edificis, en un indret de convivència de persones que es converteixen en sòcies d’una cooperativa pagant pel seu habitatge, tenint el seu dret d’ús per tota la vida aportant un capital social i sense ser-ne propietaris. A més del seu habitatge, els usuaris gaudeixen de zones comunes i molts altres serveis. La idea, que té el vist i plau de les diferents administracions i comença a tenir acceptació social a Catalunya, la van començar a impulsar els arquitectes Matthieu Lietaert i Saül Garreta, i s’hi ha anat sumant altres persones. Com a ideòlegs d’aquest projecte del Catllar, defensen que té un benefici per a la societat i per al poble perquè el municipi recupera un espai històric en desús i es posa a

Saül Garreta. Saül, perquè us decidiu a posar en marxa aquest projecte i d’on neix la sinergia que teniu ara mateix els qui l’esteu impulsant? El projecte neix per part dels dos però la part més intel·lectual la porta el Matthieu que ja ha fet un cohabitatge a Brussel·les i diferents documentals sobre la temàtica. A ell li interessa des del punt de vista social, transformador i sobretot en el marc de l’economia col·laborativa perquè l’essència és que l’empoderament de les persones a través del gest de compartir i consumir responsablement, traspassat a l’habitatge, dóna un poder molt gran a la societat. Hi ha un activisme a nivell mundial, a l’entorn de la societat de la informació o les noves tecnologies, que ens dóna una segona oportunitat per decidir cap on volem tirar. Tot canvia molt ràpid i la tecnologia no es a les mans de poques persones, per tant si compartim els coneixements i els aprenentatges, tenim molt més poder de decisió i desenvolupament. Això, que no deixa de ser activisme, aplicat a

Imatge simulada de la fàbrica del Catllar ja enllestida.

l’abast de persones de diferents perfils un sistema d’habitatge ple d’avantatges i sense especulacions possibles. L’antiga fàbrica construïda l’any 1754, al costat d’un molí medieval, tornarà a tenir vida i ben productiva mig termini. Conversem amb el Saül Garreta per posar-nos al dia dels inicis d’aquesta aposta i del seu estat d’execució actual.

Arquitecte l’habitatge vol dir que tenim molts habitatges buits, que hi ha molta part del territori trinxat i que, per tant, cal donar-hi un aprofitament molt més intel·ligent. En el context de compartir un cotxe o l’energia, és quan hi entra també el del cohabitatge. Parlem d’un tema que aquí ens sona com a molt nou, però on a altres punts d’Europa fa anys que s’hi treballa. Com funciona essen· cialment? A molts llocs d’Europa i altres parts del món, la gent no es lliga a hipoteques ni compra res d’habitatge en propietat. Nosaltres treballem amb el sistema ANDEL que està molt estès i que ve a ser un model de cessió d’ús, de manera que la tinença de la propietat la té una cooperativa i els usuaris tenen un dret d’ús que és real i transmissible. En el nostre cas, som quatre emprenedors perquè vam començar el Matthieu i jo, i s’hi van incorporar el Rafael i l’Adolf. Hem fet una paga i senyal a la fàbrica, hem muntat els projectes, hem

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 17 ]

L’arquitecte Saül Garreta és un dels responsables del projecte.

posat en marxa un equip d’arquitectes que són l’Abel, l’Edurne i el Ferran, i amb tots els elements hem engegat la història. La cooperativa més antiga aquí és


Projecte

El projecte inclou la recuperació de part dels edificis com a espais compartits. La imatge mostra el pati interior de co-working.

Sostre Cívic i nosaltres hem fet una aliança amb ells. D’aquesta manera s’han convertit amb els nostres partners perquè ells són l’entitat jurídica que, si tot va bé, adquirirà la fàbrica del Catllar aquest mes de setembre. Ells s’hipotecaran, transmetran els drets als seus socis i nosaltres serem els impulsors-consultors d’aquesta iniciativa. De moment, ja hem cedit els nostres drets a Sostre Cívic, amb tot un seguit de condicionants perquè farem els projectes i els muntatges, deixant a les seves mans, com cooperativa sense ànim de lucre que és, la propietat.

A l’usuari final, què li suposa el cohabitatge? El cohabitatge és com un lloguer que has de pagar cada mes, com si fos una hipoteca, però ningú et pot fer fora, pujar el preu o decidir què fas o deixes de fer en aquell edifici. Té molts altres avantatges. Imagina que són quatre persones i que cadascuna paguen 100 metres quadrats però destinen 25 metres a espais comuns, de manera que llavors tenen 100 metres quadrats comuns i mantenen els altres 75 metres privats que és la mida normal d’un pis convencional. Resumint, tu pagues 100 metres quadrats

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 18 ]

però, solucionats els frecs de compatir, en gaudeixes de 175. És un avantatge purament crematística. Després, per entrar tu poses el capital social obligatori i pagues la teva quota, però en el moment en que surtis recuperes el capital social i part de l’amortització de l’edifici. Si parlem del continent, el del Cat· llar serà un lloc per viure i experi· mentar la sostenibilitat amb més de 4.000 m2 d’espai habitable, més de 1.000 m2 d’espai comuns, un espai amb horta i producció pròpia d’energia. Amb l’edifici que teniu ara allí, què hi fareu?


Projecte Per començar he de dir que tenim el suport de totes les administracions, de l’anterior alcalde, de l’actual alcalde, del Joan Diaz que és regidor d’urbanisme, de l’arquitecte Josep Llop. L’avantprojecte es composa de tres edificis i una finca d’una hectàrea. Els edificis són la fàbrica nova, la fàbrica vella i la colònia perquè tot el complex era una colònia industrial i al seu moment va ser un pol productiu molt important, amb industria tèxtil, molí fariner i electricitat entre altres. Nosaltres donarem a aquests tres edificis un tractament diferenciat amb usos però amb un espai d’usos comuns i una zona d’horta. Però volem que la fàbrica nova sigui l’habitatge més fixe i permanent, per a persones de totes les edats, ja siguin persones joves que portin els seus nens al col·legi del Catllar o gent que es prejubili, amb un perfil d’usuaris normal i corrent però amb el sistema ANDEL que comentava abans. Els habitatges tenen una temporalitat fixa i hi ha una part que és de sanitari-assistencial que és la modalitat de pisos tutelats adaptats per gent gran que necessita algun tipus d’assistència però lleu. Una part dels baixos, on hi ha el molí medieval, ho cediríem a l’ajuntament del Catllar que, amb aquesta cessió, tindria una part del projecte que seria la més arqueologia i històrica. I la resta dels baixos seran destinats a espais productius, de coworking, per a iniciatives diverses però prioritzant les que tinguin un major impacte social. Tinguem en compte que tot això està relacionat amb la sostenibilitat i, per tant, donarem prioritat a projectes adients per una Fab Lab o espai de producció. La gent que viurà allí tindrà prioritat perquè redueixes la mobilitat obligada, la contaminació i altres valors. Hem visualitzat en el projecte una sala de conferències compartida, una sala d’exposicions, un menjador i altres espais comuns que seran productius. A nivell d’obres estructurals, què caldrà fer en aquells espais? Es mantindran les volumetries. Hi havia dues propostes inicials que contemplaven enderrocar dos edificis que fèiem nous però finalment deixem els tres immobles que tenim. Som fidels, al màxim, a allò que hi havia arquitectònicament. Tenim més de 5.000 metres quadrats que aprofitarem. Hi ha gent interessada ja? A la reunió informativa que tenim

Dues imatges de com seria l’interior dels habitatges del Catllar.

s’hi han apuntat 70 persones i ja estem dient que no als qui ens contacten. Pensa que allí hi podrien viure unes 20 famílies i llavors hi ha els 12 pisos tutelats. Ells ocuparien dos dels tres edificis perquè el tercer espai és de temporalitat, per gent que vingui a passar allí uns dies a l’estil d’hotel rural, per a nòmades digitals o per a usuaris de la comunitat We share, per exemple. Confieu que amb el vostre projec· te, i tenint en compte que la crisi ha permès rehabilitar molt en lloc de construir, sorgeixin altres inici· atives similars que apostin per al reaprofitament d’espais? Estic convençut que això nostre, més enllà d’un projecte és un model.

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 19 ]

El nom de Fab Lab ja t’indica que hi ha una part més ideològica que explica perfectament —i el recomano- el llibre “Homo cooperans” sobre econòmica col·laborativa. Com a arquitecte, és evident que pensi que en aquest territori tenim una quantitat d’infraestructura que no arriba a cap lloc. Els polígons mig buits, les moltíssimes cases buides o els edificis amb desús que tenim, per exemple, a la ciutat de Tarragona, són un exemple del grau d’ineficiència que hi ha. No veiem les coses des del punt de vista holístic i aquestes coses, com la que proposem, són exemples que es poden aprofitar elements ja existents. Òscar Ramírez Dolcet


Nous sistemes

Construcció sostenible i cases de fusta i palla Cada cop són més les persones conscienciades en viure a edificis saludables i respectuosos amb l’entorn. La construcció sostenible creix, especialment aquella que té en compte la qualitat de l’aire interior o que empra les energies renovables. I també estan en alça els habitatges construïts amb altres materials que no siguin el formigó, ciment i totxos. A Europa la tendència passa per apostar per cases de fusta perquè molts països tenen clar que l’edificació és la responsable del 40% de la despesa energètica del continent. La fusta, diuen els experts, compleix amb els objectius d’eficiència i, de pas, revalora els boscos. El problema a Catalunya, on un 67% del territori és boscós, és el mal estat dels boscos que provoca que molt poca fusta sigui útil per a la construcció. Profusta, una plataforma creada recentment per propietaris de boscos, arquitectes, constructors i promotors, pretén canviar les coses i reclama una major i millor planificació de l’explotació de la zona boscosa catalana. Mentre no s’assoleixin els objectius, la majoria de la fusta seguirà

Salvador Ordóñez. Els darrers anys es nota un incre· ment de les construccions de fus· ta. A què es deu aquest augment i com es tradueix a Catalunya? I a Tarragona, en teniu dades? Certament, i molt notori i visible. Les causes poden ser diverses, des d’una major consciència social per la sostenibilitat en l’habitatge i l’entorn urbà fins a factor purament d’economia i eficiència de processos constructius, passant per la necessitat de confort i salubritat interiors que porten a alguns especialistes en salut a aventurar que la arquitectura i l’urbanisme poden fer molt més per mantenir la salut de les persones que els hospitals. És un fenomen en alça a tota Catalunya, imparable i que està mobilitzant molta il·lusió, així com investigació i recursos abundosos; nosaltres hi estem contribuint modestament, de la mà de col·legis professionals, universitats, ensenyaments professionals i formació no reglada especialitzada de qualitat. A Tarragona com no podia ser d’una altra manera, també; us en donaré un parell d’exemples destacables: l’Escola La Canaleta, a Vila-seca, o l’hotelet eficient Casa del Castell, a Móra d’Ebre.

Interior de l’hotel eficient Casa del Castell, a Mora d’Ebre.

arribant dels països nòrdics. En tot cas, i pendent dels canvis, l’aposta per les cases de fusta és clara i per conèixer-la millor hem conversat amb Salvador Ordóñez, Coordinador del Gremi de la Fusta i el Moble.

Coordinador del Gremi de la Fusta i el Moble Quins avantatges aporta un habi· tatge de fusta en relació amb una construcció tradicional de ciment i totxos? Jo et diria que hi entreu vosaltres mateixos a una casa sostenible feta amb fusta i en podreu començar a sentir-les en la pròpia pell. Però si voleu indicadors més tècnics us puc apuntar alguns de molt importants: el temps d’obra es pot veure reduït a un 20 % o menys que el d’una obra tradicional. A més, quasi bé totes les construccions sostenibles amb fusta que es fan a Catalunya es conceben ja amb una component d’eficiència energètica que els pot situar amb facilitat a la franja de cases passives. Per no parlar dels costos econòmics i energètics relacionats amb el manteniment o la deconstrucció de l’obra un cop arribi a la fi de la seva vida útil. Tot això s’integra en la construcció sostenible amb fusta amb uns resultats molt notables en comparació a d’altres mètodes cosntruccctius. Tot i això, us diré que la construcció en fusta ha vingut per quedar-se, però no per actuar en contra de les altres metodologies constructives; totes el poden integrar eficientment si es

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 21 ]

Salvador Ordóñez, coordinador del Gremi.

fa amb criteris de sostenibilitat i sentit comú. Els objectius d’eficiència energèti· ca marcats per Europa de cara al 2020 ajuden? Per suposat! Sembla com si els haguessin establert pensant en l’ús de la fusta a les grans ciutats. Quan comen-


Nous sistemes ces a mirar-los comproves com la fusta hi pot tenir una contribució no exclusiva però si molt destacada. I l’actual normativa estatal, o l’au· tonòmica, són les més adequades per estar a l’alçada d’altres països capdavanters en la construcció en fusta? Què caldria canviar? Vaja... sembla que m’hagueu llegit el pensament! Aquí tenim un camí enorme a recórrer. No existeix encara ni la cultura social per la construcció urbana en fusta, ni les normatives adequades per facilitar-la, començat per les ordenances municipals de molts ajuntaments, que penalitzen o dificulten molt la construcció en fusta, o acabant per l’incompliment dels propis acords del Govern el 2015 per incorporar la fusta en la nova construcció dels edificis de la Generalitat, fomentar la recerca i la innovació per millorar la competitivitat de la fusta i sensibilitzar la població sobre els avantatges de la gestió forestal sostenible. Estem treballant en col·laboració amb moltes d’altres institucions per posar en valor la fusta en la nostra societat El nombre d’empreses que es de· diquen a la construcció en fusta també creix? Cal tenir una qualifi·

cació especial per aquest tipus de construcció? Hi ha prou formació? Sí, moltes empreses s’han especialitzat en aquesta metodologia constructiva ja que té poc a veure amb la construcció tradicional. Cal uns coneixements específics que no s’ensenyen amb prou atenció a les universitats, llevat d’alguns professors de l’EPSEP, l’ETSAB o la ETSAV autènticament pioners. Amb tots ells hi estem col·laborant des del GREMI FUSTA I MOBLE de Catalunya per subvertir aquesta situació. Cal conscienciar als promotors dels avantatges de construir en fusta? Com se’ls pot convèncer? Amb quins arguments? Al meu entendre és molt senzill: no és tan sols atendre una demanda creixent, sinó saber posicionar-se adequadament per liderar una revolució constructiva pels propers anys, amb costos comparativament més adequats als recursos i les prioritats de la societat d’avui dia. Quin paper han de jugar els apa· relladors, arquitectes tècnics, en la construcció de les cases de fusta? Quin rol han de tenir...? A més del que tradicionalment han jugat, els arquitectes tècnics han de sa-

A l’interès creixent per les cases de fusta, s’hi ha sumat els darrers anys una altra metodologia de construcció que té com a element bàsic la palla. Sí, les cases de palla estan cada cop més de moda i guanyen més adeptes. Dit seriosament, la faula dels tres porquets deixaria de ser-ho perquè al sistema tradicional dels totxos i el de la fusta es completaria amb aquest tercer, la palla, que abans ni es contemplava. Actualment a tot l’estat espanyol ja hi ha més de 500 habitatges construïts amb palla. Com a material, expliquen els qui hi construeixen, les bales de palla empacada són

Rikki Nitzkin.

A Vila-seca, a l’escola La Canaleta, també s’ha apostat per la construcció en fusta.

ber integrar-se i treballar amb complicitat total en equips interdisciplinaris amb d’altres professionals. La complexitat dels reptes actuals, la recerca de noves solucions constructives ens ho demana a tots nosaltres. Els invitem a tots a participar-hi de la revolució constructiva del segle XXI.

fortes, aïllen sis vegades més que els altres materials de construcció i permet un estalvi energètic d’entre el 50 i 75%. I de palla n’hi ha de sobres perquè anualment es cultiven al món més 600 milions d’hectàrees de cereals. Cada tona de cereal genera una tona i mitja de palla i actualment un 90% d’aquesta palla es crema. De mitjana, cada bala de palla es compra al pagès a un euro i per cada metre quadrat de construcció es necessiten 2 bales de palla. Fets els números i explicades les avantatges, volem conèixer millor aquest sistema i per això hem conversat amb Rikki Nitzkin, coordinadora de la Red de Construcción con Paja.

Coordinadora de la Red de Construcción con Paja

Quin és el moment actual de les cases de palla a Espanya? Quan· tes n’hi ha de construïdes i quina és la demanda existent? La construcció amb palla a la Espanya està en auge, com ho ha estat des que es va descobrir el material. Cada vegada, a més, hi ha més acceptació a nivell institucional. Cal recordar que la palla no és un estil constructiu i que és un material que pot ser aplicat de moltes maneres.

Hi ha centenars de cases i edificis construïts, encara que no disposem d’un cens real. En aquest moment estem davant d’un problema que és la manca de constructors responsables i amb coneixements suficients per a executar cases de primera qualitat. Hi ha alguns artesans competents però hi ha poques companyies constructores que s’ofereixen per fer-les. Quins avantatges ofereixen aquestes construccions si les com·

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 22 ]

Rikki Nitzkin és una experta en la construcció en palla.


Nous sistemes parem amb els materials tradicio· nals com el ciment i totxo? Estalvi d’energia primària, eficiència energètica (tèrmica i acústica), salut i confort de l’habitatge... El client que vol tenir una casa de palla, busca un habitatge més sa· ludable o aposta per aquest tipus de construcció per l’estalvi? Què porta a la majoria d’interessats a apostar per aquest material? Els clients són variats i poden interessar-se per diverses motius, incloent els esmentats. Hauria de cridar l’atenció el que l’estalvi en una casa de palla és, a llarg termini, en salut, clima i confort. El cost inicial de l’obra (tret que sigui una autoconstrucció) serà semblant a una obra convencional. Hi ha tantes bones raons per construir amb palla, que la pregunta real hauria de ser “per què no usar-lo”? Com comentava vostè, un dels avantatges de les cases de palla és l’estalvi energètic que perme· ten tenir. En aquests temps en què l’electricitat és tan cara això és molt important. Fins a quin punt es produeix aquest estalvi? Això depèn de molt dels detalls de l’obra com ara les portes, finestres, absència de ponts tèrmics, etc. Així que és difícil de calcular. Però no només és l’energia estalviada per l’ús d’un aïllant excel·lent que hauria de ser interessant, sinó l’impacte mediambiental d’aquest material comparat amb materials convencionals. Es poden fer Passive House ja sigui en bioconstrucció o en construcció convencional. La diferència és el dany que els materials convencionals fan en la seva fabricació, a més de la salut dels materials. A més, és un embornal per CO2: en un kg de palla, s’emmagatzema aproxi-

Edifici construït per l’empresa alabesa Ecopaja, una de les més conegudes a nivell estatal.

Al Regne Unit fa anys que aposten per la construcció en palla. Aquesta casa està construïda per Straw Works.

madament 2.22 kg de CO2 (Fuente: Tésis sobre humedad en muros de paja por Jacub Wihan, 2007). Un mur de palla pot absorbir al voltant de 81 kg CO2/ m2, comparat amb l’emissió de més de 400 kg CO2/m2, d’un mur fet i aïllat

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 23 ]

amb materials convencionals. L’energia incorporada en un mur convencional de maons amb aïllant de poliestirè és de 276 kWh, mentre el d’un mur de palla ronda els 14 kWh (font: Universitat de Bath, Regne Unit).


Rehabilitació PRÉSTEC

ECO

PER A PROFESSIONALS

Ara disposes de fins a 120.000 euros per millorar l’eficiència energètica del teu negoci

Inverteix en estalvi responsable A quines millores pots destinar aquesta inversió?

Millores de l’eficiència energètica en habitatges i locals: Aïllaments tèrmics Calefacció eficient Il·luminació de baix consum Fonts d’energia renovable Etc. Compra de vehicle ecològic nou: Vehicle elèctric, híbrid, amb GLP, amb Gas Natural, etc. Adquisició d’electrodomèstics de classe energètica A o superior.

Quins són els beneficis d’invertir en eficiència energètica? Reduir fins a un 20% la tributació de l’IBI si aconsegueixes el certificat d’eficiència energética (per a edificis que acreditin un certificat energètic A) Reduir la despesa d’il·luminació fins a un 80% implantant la tecnologia LED Reduir la despesa de climatització fins a un 35% mitjançant aïllaments tèrmics específics i sistemes de calefacció i refrigeració més eficients Estalviar fins a un 50% en la factura de l’aigua

Vine a la nostra oficina de Tarragona a Marquès de Montoliu, 3, o truca al telèfon 977 25 30 36. El nostre equip de professionals t’atendran encantats!


Edificis Art i Construcció singulars

Mas Miró torna a lluir ple d’art antic i renovat Mont-roig del Camp és un dels epicentres de l’art català. Allí hi va viure i crear un dels genis de la pintura, Joan Miró, en un espai conegut internacionalment que recentment s’ha recuperat a través d’un rehabilitació integral. La reforma de l’edifici i els seus elements coincideix amb el 125è aniversari del naixement de Miró i, òbviament, compleix la voluntat de recuperar l’esplendor d’un espai que aixeca molta expectació i curiositat a nivell turístic i cultural. Mas Miró estava intacte, tal i com el pintor ho havia deixat l’any 1976. La masia i tots els seus elements arquitectònics annexes han tornat ara a lluir amb les tasques realitzades per l’empresa Rècop. Els edificis que configuren el Mas Miró són de diferents èpoques, des del segle XVII al segle XX, i el principal era conegut com a Mas d’en Ferratges. Des del punt de vista arquitectònic, i com la masia la van fer construir els marquesos de Mont-roig, l’immoble té la tipologia d’una casa

d’indians. Ara, amb la operació de rentat de cara que s’hi ha fet, s’ha pogut restaurar el taller de l’artista, s’ha fet la conservació del Mas amb els tres edificis annexos (capella, Mas i masoveria), s’ha rehabilitat la Glorieta, s’ha recuperar el porxo i la bassa on banyava Miró i els seus amics i família, la pica per rentar la roba i l’antic pou. També s’ha recuperat l’ús històric del “galliner”, s’ha anivellat el terreny de darrera de la masia, s’ha instal·lat una nova xarxa de sanejament d’aigües residuals i s’han millorat les instal· lacions contra incendis, d’electricitat, enllumenat, lampisteria i telecomunicacions. L’arquitecte tècnic Josep Maria Navarro ha estat el Cap d’obra de Recop Restauracions i coneix a la perfecció tota l’actuació realitzada a Mas Miró. És, per tant, la persona adequada per fer-nos una visita guiada per la rehabilitació de l’històric edifici.

Imatge panoràmica del Mas Miró i els edificis annexes un cop s’ha enllestit la rehabilitació i reforma de tots els espais.

Josep Maria, imagino que la part més “intocable” haurà estat el ta· ller de Joan Miró, oi? Com s’ha ac· tuat en aquest espai concret? Es pot considerar que tot l’interior es intocable però l’àmbit que destaca per sobre de tots és l’espai central i que el pintor utilitzava com a Taller. A l’interior, de parets blanques i nues, destaquen de forma especial els grafits fets per Miró als seus murs que, com deia el seu nét Emili Fernández Miró, “mi abuelo utilizaba como borradores para sus obras”. En línies generals s’ha executat un conjunt d’intervencions necessàries per possibilitar l’accés de visitants i exposició

d’obres del artista, conservant l’ambient, temperatura i il·luminació original. Així, s’han solucionat totes les entrades d’aigua per coberta i tancaments, s’ha desmuntat una fumera amb valor patrimonial i s’ha reconstruït prèvia neteja del conjunt d’elements ceràmics, s’ha fet una neteja de parament de restes orgàniques, microorganismes, fongs i algues, una altra neteja de pintura sobre parament vertical de pedra i ceràmica, s’han reintegrat els revestiments caiguts de l’interior i a l’exterior, i s’ha pintat tots els paraments interiors i exteriors amb pintures als silicats, més transpirables que les plàstiques i de major duració que la calç.

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 25 ]

S’han fet proves per intentar re· cuperar un grafit perdut que Miró va fer per les parets. Explica’ns aquesta intervenció. Hem trobat diverses activitats durant la rehabilitació però, per sobre de totes, destaca l’intent que vàrem realitzar per recuperar un grafit perdut realitzat per Joan Miró. Actualment, es conserven quasi tots els grafits realitzats per l’artista i que es van preservar de ser pintats cap el 2015. Però un d’ells, situat en l’intradós de l’arc que divideix l’espai, no es va salvar tal i com es pot veure en una foto anterior a 2015.


Art i Construcció Edificis singulars

A l’esquerra, columna no es va localitzar el grafit de Joan Miró. A la dreta, detall del dibuix de l’artista.

L’objectiu d’aquesta intervenció era comprovar si sota de les capes de pintura plàstica encara es conservava i, en cas positiu, procedir a la seva recuperació, eliminant les capes de pintura que l’estarien recobrint. La intervenció bàsicament ha estat: 1. Realització de proves amb diferents metodologies i materials per establir el sistema més correcte per l’eliminació progressiva de les capes de pintura superposades que interessen eliminar. Com la tècnica emprada per realitzar el dibuix, amb carbonet o grafit, és molt sensible al “fregat” mecànic (en la foto 3, de detall, es pot observar com el grafit ja havia patit algun desgast abans de desaparèixer), és imprescindible poder trobar la metodologia més correcte per poder eliminar les possibles capes superposades, més concretament el seu aprimament gradual per no posar en perill

el grafit. Per realitzar les proves s’han emprat mitjans mecànics i químics, per separat o en combinació. Per l’eliminació mecànica s’ha emprat el bisturí i per la química s’ha utilitzat el TEST de Cremonesi d’eliminació de substàncies filmògenes amb dissolvents, per intentar estovar i retirar la capa de pintura plàstica. 2. Establir la seqüència estratigràfica de les capes presents en els murs de la sala, és a dir, comprovar i establir amb exactitud el nombre de capes presents en els murs. Un cop establerta la millor metodologia per eliminar les capes de pintura és important esbrinar el nombre de capes aplicades sobre els murs i, si és possible, la seva natura. Així es pot determinar sobre quina capa es troba el grafit i quantes són les capes que sobreposades que s’han d’eliminar per arribar-hi. Per realitzar aquest

L’antic corral, en molt mal estat, s’ha reformat a fons i ha passat a ser un espai polivalent.

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 26 ]

sondeig s’ha emprat la metodologia posada a punt anteriorment i s’ha pogut comprovar que funciona perfectament. L’aprimament gradual de les capes ha permès determinar el nombre de capes que es troben sobre el mur . En total s’han diferenciat 3 capes. I al final, que s’ha conclòs? Durant el procés s’ha anat aprimant la capa de pintura plàstica, gradualment, fins arribar pràcticament a l’arrebossat de suport del mur i s’ha pogut comprovar, malauradament, que no quedava cap resta del grafit desaparegut. Probablement, abans de la intervenció de 2015 ja devia estar molt malmès o pràcticament desaparegut i, per això, no es va respectar de la mateixa manera que la resta de grafits que hi ha en els diferents murs de l’estudi. L’antic corral s’ha adaptat i recon· vertit en un espai polivalent. Què s’hi ha fet? Aquest edifici està construït per dues encavallades centrals sobre pilars de maó i murs perimetrals de paredat, amb coberta de teula a dues aigües a nord i sud. El projecte contemplava una adequació com a centre d’acollida per visitants. S’han enderrocat totes les distribucions originaries fins assolir un espai lliure amb dos pilars de maó ( que posteriorment es van restaurar) i la coberta s’ha desmuntat, netejat i col·locat en aplec les teules originaries. A l’estructura de coberta s’han substituït les bigues en mal estat i s’ha refet l’entrebigat amb llistons de fusta i rajoles manuals. Respecte als revestiments s’han repicat tots els exteriors i interiors i s’ha executat dues capes


Edificis Art i Construcció singulars

L’abans i el després dels espais de Mas Miró, i la gran feina realitzada, és evident.

La bassa del Mas, on fa unes dècades s’hi banyaven amics i família de Joan Miró.

d’arrebossat de calç. També s’ha pintat tots els paraments interiors i exteriors. Amb el conjunt de la fusteria, un 50 % aproximadament s’han restaurat i les altres peces han sigut de nova fabricació però manteniment el disseny original. El paviment de la sala es continu de formigó amb fibres amb un acabat superficial lliscat amb un tractament de liti. Cal destacar que els vidres substituïts tenen el mateix gruix de 4 mm per a respectar la temperatura original. La capella ha quedat buida de mo· ment. Es deixarà així? Està previst donar-hi algun altre ús? Segons la informació que en consta, si; doncs les obres que s’han executat fins ara formen part d’un projecte de rehabilitació i museïtzació integral del Mas Miró de Mont-roig, en base al projecte de idees dels arquitectes RCR i Varis Arquitectes. Quina part o quines parts de l’edi· fici quedaran per rehabilitar i què s’hi haurà de fer? Quan està pre· vist enllestir-ho tot? En les obres executades tots els edificis de la finca han estat rehabilitats i actualment s’està elaborant un projecte per a la museïtzació dels espais interiors en que no s’ha actuat com es el cas de la Masoveria, on es preveu habilitar

Imatge del taller de l’artista, l’espai més important i emblemàtic de tota la reforma.

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 27 ]


Art i Construcció Edificis singulars

El Centre d’Acollida és un dels primers espais que veu el visitant a Mas Miró.

Imatge frontal de Mas Miró i vista de la Capella.

una sala de projeccions. No m’atreveixo donar una data o un termini, doncs aquestes obres normalment estan subjectes a concessions de subvencions i el propi desenvolupament i funcionament d’aquesta primera fase. Què significa, com a arquitecte tèc· nic, poder intervenir en una obra complexa i històrica com aquesta? Ha sigut un privilegi perquè vius l’historia i hi havia moments en que

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 28 ]

semblava que feies un viatge al passat. Cal destacar que gairebé sempre que em trobava al Taller de l’artista i passava pel davant dels grafits originals fets per Miró no podia evitar aturar-me i tornar-los a veure. La meva trajectòria amb l’empresa RECOP SLU ha significat un gir de 360º doncs m’ha permès participar en vàries intervencions en edificis patrimonials i aquesta, a la finca del pintor Joan Miró ha sigut molt gratificant.


Fundació COAATT

Accessibilitat universal: Les altres barreres

L

es barreres arquitectòniques són aquelles que estem més habituats a percebre, ja sigui per les característiques de la professió com per les evolucions normatives dels darrers anys. Però n’hi han moltes altres. En aquest article donaré una pinzellada per començar a tenir una idea general del concepte d’accessibilitat universal que la Generalitat de Catalunya la defineix com: “L’accessibilitat universal im· plica que qualsevol persona pu· gui disposar i utilitzar les infraes· tructures i els serveis o productes en igualtat de condicions, inde· pendentment de la seva condició física, psíquica o sensorial. Aquest concepte és aplicable a dues for· mes bàsiques d’activitat humana: la mobilitat i la comunicació. Totes dues poden estar subjectes a li· mitacions com a conseqüència de l’existència de barreres.” Aquesta descripció ens introdueix en conceptes poc habituals, com les condicions psíquiques i sensorials, a més de contemplar la comunicació com objecte de l’accessibilitat. Tot aquest nou plantejament ve com a conseqüència d’un canvi de paradigma que es va produir amb la adhesió a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, i el seu protocol facultatiu, de les Nacions Unides. Es pot resumir molt dient que cal abandonar el model mèdic: - Les persones discapacitades necessiten ajuda i nosaltres, els professionals mèdics, decidim què els hi convé i quan. I entrar en una nova etapa basada en altres principis: - Les persones no són discapacitades, tan sols ho estan si l’entorn presenta barreres que no els hi permet desenvolupar la seva activitat humana bàsica. - La comunitat ha de vetllar per l’eliminació d’aquestes barreres per permetre la igualtat d’oportunitats.

Aprofundint, ens adonem que les barreres a la mobilitat tampoc són exclusivament allò que fins ara enteníem com a barreres arquitectòniques. Actualment n’hem de contemplar altres: Mobiliari: L’absència de bancs per seure en recorreguts de vianants pot impedir que persones que deambulin amb dificultat puguin fer el recorregut.

La redacció recargolada d’un text pot impedir que gent gran o amb dificultats cognitives el pugin comprendre.

Paviment: L’absència de paviment podo-tàctil, pot impedir que les persones amb dificultats visuals estiguin capacitades per fer un recorregut amb autonomia.

La manca de pictogrames adients incapacita a persones amb dèficits cognitius a localitzar i identificar llocs i serveis necessaris.

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 29 ]

Aquests aspectes, i molts altres que em deixo els podrem anar analitzant en un futur. No m’agradaria acabar sense fer menció als requisits DALCO que és necessari complir per assolir l’accessibilitat universal. DALCO és l’acrònim de: DEAMBULACIÓ (acció de desplaçar-se d’un lloc a un altre) APREHENSIÓ (Acció d’agafar alguna cosa) LOCALITZACIÓ (Acció d’esbrinar el lloc precís on hi ha alguna cosa o algú) COMUNICACIÓ (Acció d’intercanvi de la informació necessària per desenvolupament d’una activitat) Convé memoritzar-lo per la seva senzillesa i claredat a l’hora d’explicar genèricament les capacitats que les persones posen en joc quan realitzen les activitats lligades a l’ús de qualsevol entorn. Jordi Planas Manzano Grup de Treball TECNOLOGIA OBERTA de la Fundació COAATT


Turisme

Escornalbou: Castell, Baronia i turisme La Baronia d’Escornalbou és un espai geogràfic, històric, natural i patrimonial que, dos segles enrere, tenia molta importància i rellevància. Als municipis que en formaven part, Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l’Argentera, s’hi sumava un element del tot indispensable: el Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou. Datat del segle XII, aquest element senyorial que uneix castell i monestir, va ser espai de convivència monacal i d’altres persones que s’hi van aixoplugar amb el pas del temps. Tot just aquest element, el temps, va provocar que l’edifici i el seu entorn patissin un cert deteriorament apaivagat, en part, arran de l’arribada de l’escriptor, historiador i diplomàtic Eduard Toda que el va comprar l’any 1910. Posteriorment, el Castell Monestir va passar a mans de les administracions. És propietat de la Generalitat i la Diputació al 50% i la gestió està adscrita a l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat. Escornalbou és actualment un element d’atracció turística que té, si s’hi actua com cal, molta més potencialitat. Les dues administracions van acordar fer-hi millores, conscients que l’edifici i el seu entorn s’estaven quedant obsolets. Fa molts anys que no s’hi feien reformes ni millores i, per tant, calia actuar-hi. Es busca convertir el Castell en un espai atractiu per al turisme de muntanya, aventura, familiar i cultural. Al voltant de la reforma hi gira el Projecte de recuperació i millora del Castell i de l’entorn de la Baronia de l’Escornalbou que es fa sota al paraigües dels fons FEDER 2014-2020. Generalitat i Diputació han creat una Comissió Mixta que és qui ha determinat com es vol que sigui aquest espai d’aquí a quatre o cinc anys. La voluntat és anar més enllà del que es marca amb el projecte subvencionat amb els FEDER, cercant també recursos per altres vies, per aconseguir que dels

Sr. Veses, en quin punt som ara mateix? Quina part del projecte de recuperació i millora del Castell i el seu entorn s’ha fet? La primera etapa seria tot allò que compren el projecte Feder 2014-2020. Vam començar les obres de recuperació de l’entorn patrimonial al peu del Castell, a la banda de solana, fent una neteja de bardisses. I allí vam descobrir una sèrie d’edificacions, horts i bancals que, pel que sembla, és la zona on en època d’Eduard Toda, i fins i tot abans, quan hi havia els monjos, es recollia tota l’aigua, s’hi cultivaven als hortets, hi havia corralines, pastors i pletes de cabres. Tot això ho estem recuperant fent les actuacions que toqui, perquè hi ha coberts que estan caiguts, perquè volem deixar-ho com estava abans.

El Castell d’Escornalbou és un dels elements més atractius de la Costa Daurada.

40.000 visitants anuals que té aquest monument, es passi a uns 100.000. Es busca trencar l’estacionalitat i mantenir un bon ritme de visites més enllà dels mesos estiuencs que és quan arriba el turisme. La revista TAG ha conversat amb Vicenç Veses, Director Tècnic d’Enginyeria Municipal de la Diputació de Tarragona. Coneix a la perfecció l’estat de l’edifici i la reestructuració que cal executar dins del Projecte inclòs al pla 2014-2020 o la que es marqui de manera posterior.

Aquesta acció l’estem fent ara, conjuntament amb la portada d’aigua que ve de l’Argentera a través de bastants quilometres de canonades i que farem arribar a un dipòsit que ja existeix i que posarem al dia instal·lant-hi nivells i impermeabilitzant-lo. L’aigua la pujarem amb una bomba i això ens obliga a instal·lar una línia elèctrica des d’un punt que ens dóna Endesa. No és una obra senzilla, per entendre’ns, i té la continuïtat amb la construcció de la corresponent estació depuradora. Ara estem redactant el projecte i farem l’obra el proper any. I, aprofitant que portem l’aigua, construirem també una bassa per a incendis, d’abastament per als Bombers. Les actuacions a fer-hi són ben diverses i impliquen una acció in·

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 30 ]

Vicenç Veses, al seu despatx.

terdepartamental. Allí hi ha una zona bosca molt gran, de més de 90 hectàrees, i hi col·laborarà el Departament d’Agricultura. I per


Turisme altra part, també caldrà la inter· venció en l’àmbit de conservació del patrimoni. Sí. A la mateixa Fase 1, queda pendent la recuperació de la Font del Sarraí que ara està mig caiguda o refer un mur que es va esfondrar al Camí dels Frares, que dóna la volta a la muntanyeta de Santa Bàrbara, i que barra precisament el camí. En aquest cas, i per la importància arqueològica que té l’element, hem de tenir la presència d’un arqueòleg que digui com s’hi ha d’intervenir. Ara estem en fase d’aprovació del projecte, hem demanat el permís d’obres a la Comissió de Patrimoni i Cultura, de manera que podrem licitar aviat i començar l’obra, que durarà un mes, cap al setembre. Ens quedarà fer les obres de la depuradora i treballar al voltant de tots els senders que connecten Escornalbou amb tots els municipis veïns. Aquest és un projecte important i, tot i que tenim fins el 2020 per a fer-lo, voldríem deixar-lo enllestit el proper any 2019. El tema dels senders hem decidit retardar-ho en el calendari inicial perquè a la Fase 2 tenim previst fer un Pla d’Ordenació Forestal que permeti definir els usos a la zona i marqui què hi podem fer. La idea final és tenir uns senders que expliquen què hi passa mentre hi passeges, que van explicant-te què t’hi trobes, ja sigui una mina, unes restes arqueològiques o altres elements. El Feder va encaminat molt cap a la millora mediambiental i no en aquella més patrimonial, però els darrers anys s’han fet intervenci· ons a l’edifici del Castell i imagino

que se seguiran fent millores. Fora del Projecte Feder, què es preveu? A la Fase 2 ens hi entren millores en aquest sentit. Volem repassar les cobertes, mirar les golfes i sabem que hi ha un problema estructural que no és tan greu com sembla però cal mirar amb calma i atenció. Hi ha algunes esquerdes als envans, i hi hem col·locat galgues per veure com avancen, però hem detectat que és un tema d’estructura secundària i el nostre patiment és menor de l’inicial. Igualment, cal que mirem les torres i especialment la Torre del Claustre perquè l’escala interior d’accés a la superfície està en molt mal estat i pots caure. Diguem que la Fase 2 comportarà una consolidació de l’edifici i el canvi de visita que ara es fa. És a dir, actualment es fa una visita del segle XX i la volem passar a una visita del segle XXI, amb noves tecnologies i l’ús del propi telèfon o de tablets. Volem tenir la possibilitat de fer visites diferents i diferenciades, depenent de si és per a nens o adults, de si és en un idioma o en un altre. La Fase 2 la volem començar l’any vinent i tenir-la acabada en uns tres anys. La descoberta dels senders i altres elements, ha permès saber més coses de com es vivia abans al Castell? Sí, i tant. Amb aquestes descobertes hem sabut, per exemple, que no vivien aïllats i que es comunicaven amb els pobles del voltant, que tenien els seus propis hortets, els bancals preparats i que moltes coses se les feien ells. De fet, un dels objectius de recuperar tots aquests espais és dotar a les futures visites d’una atracció diferenci-

La simbiosi entre la natura i la mà humana és evident a aquest espai de la Baronia d’Escornalbou.

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 31 ]

La reforma de l’entorn natural del Castell té molts elements patrimonials.

ada, especialment per a les visites de les escoles o esplais. Som conscients que als nens, una simple visita al Castell d’Escornalbou potser no els resulta prou completa o distreta, de manera que aquesta part de tenir els horts de nou actius i els bancals a punt, els pot resultar més divertit. A això hi sumarem, amb el temps i de manera paral·lela al canvi de visites, la incorporació de serveis. Ara no hi pots prendre ni un cafè i sabem que l’edifici té parts menys nobles que podem aprofitar per oferir certes activitats i alguns serveis que permetin fer un beure, menjar un entrepà o comprar productes de la zona. La finalitat és arribar a les 100.000 visites que deia abans i poder tenir obert el Castell els 365 dies de l’any. Amb tota aquesta actuació, s’acon· segueix també dinamitzar la zona de la Baronia d’Escornalbou i els municipis que en formen part. A nosaltres ens fa molta il·lusió recuperar la Baronia i aconseguir que els municipis se sentin implicats. Dependrà molt d’ells que s’ho creguin i que segueixin anant, com ara, units per promoure la zona en global. Si les coses es fan bé, tens un cap de setmana complet amb la visita al Castell d’Escornalbou, una ruta en bici, gastronomia als restaurants, allotjament a les seves cases rurals i tants altres al·licients que hi ha als municipis de la Baronia. Òscar Ramírez Dolcet


Construcció

Arquitectura i arqueologia: cara a cara En una ciutat com Tarragona, on conviuen amb força i molta presència el passat i el present, és obligat obrir periòdicament àgores constructives que permetin unir criteris, cercar punts comuns i generar aprenentatge. Així, amb l’objectiu de construir un espai de debat permanent i independent en el qual tècnics que viuen o treballen a la ciutat puguin repensar el tractament que requereix el patrimoni arquitectònic històric de Tarragona, es va celebrar fa ben poc el primer col·loqui “Arquitectura i Arqueologia: cara a cara”. Organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Reial Societat ArqueoImatge aèria que mostra la convivència entre les restes de Tarraco i l’actual ciutat. lògica Tarraconense (RSAT) i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, es va posar sobre la taula temàtica molt interessant. Es va parlar sobre l’aportació arqueològica als projectes arquitectònics i en el model de ciutat, de l’arquitectura integrada i respectuosa amb el patrimoni o, entre altres propostes, del POUM i els constrenyiments que comporta. També es va evidenciar que cal marcar un criteri real i fidel quan es facin certes intervencions sobre elements patrimonials de la ciutat per evitar la polèmica generada darrerament en alguns casos, com les escales del circ de la Plaça dels Sedassos, i que és necessari no tenir por en marcar aquest criteri. Entre els convidats, hi havia l’arquitecte tècnic i arquitecte Enric Casanovas.

Enric Casanovas. Enric, en una ciutat com Tarrago· na, on conviuen la ciutat actual i l’antiga, com es poden generar si· nergies que permetin que tot con· visqui en harmonia? O es creu en una ciutat i els seus valors, o no s’hi creu. Tinc el ferm convenciment que els polítics d’aquest ciutat no acaben de creure en el propi potencial d’una ciutat mil·lenària on ha de conviure història i modernitat. I tot plegat, en un entorn industrial del sector químic que obliga a prendre grans decisions de creixement de ciutat. Aquesta ciutat te un immens futur si al capdavant hi ha gent amb il·lusió i visió de futur. D’altra banda ja fa temps que dic que hi ha d’haver un gran pacte de ciutat entre les institucions i el sector industrial. Es palpable que en aquesta ciutat cadascú fa la guerra per el seu costat. Ajuntament, Generalitat, Diputació, Autoritat Portuària, la AEQT, Les Cambres, els Col·legis Professionals d’Arquitectes i Arquitectes tècnics així com altres institucions, haurien de ser capaços d’establir unes bases de patrimonials, urbanístiques, comercials que tinguin una visió més enllà dels 20 anys. Cal tenir idees pròpies i fugir dels models “testats” que

Arquitecte Tècnic i Arquitecte

encaixonen. Li auguro aquesta ciutat la possibilitat de ser una gran ciutat de turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient. Tarragona no seria pas, ara ma· teix, un exemple de bona convi· vència entre el llegat històric i el creixement urbà actual. O si? No. Sens dubte. Tenim grans edificis històrics tancats que haurien de ser un motor de creixement de ciutat. Es lamentable la Residencial tancada quan és recuperable i quan hi ha uns Jocs del Mediterrani a tocar la porta. Però s’hi pretenen unes rendes impossibles per a un edifici que s’ha deixat malmetre i necessita inversió. Però calculo que no més enllà del milió d’euros per reactivar-lo. El mateix passa amb Tabacalera, infrautilitzada i sense un clar i gran projecte de museu arqueològic, o be la ciutat judicial. O un Banc d’Espanya tancat amb múltiples possibilitats representatives i institucionals. O bé La Savinosa, una altra de les grans vergonyes polítiques imperdonable. Tot plegat cal que arribi una nova llei de patrimoni que estableixi dures responsabilitats de les administracions. Ara, per ara, no en tenen cap. Per altra banda, es vol fer créixer una

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 32 ]

ciutat cap a ponent, essent un gran error. Per a mi és un altre error voler densificar una zona com Lorito o Budallera sense pensar en les grans xarxes de connectivitat com ara entrades d’autopista per Sant Pere i Sant Pau. Tarragona ha de créixer cap a Llevant amb un exercici de gran respecte paisatgístic i preservació de les grans masses verdes i forestals. Cal relligar barris fins a la Mora i generar un urbanisme amable i integrat amb la natura. Cal reflotar aquesta ciutat envers un turisme poc massificat però d’alta qualitat. La Residencial n’era i n’és encara un estandart d’aquest model sostenible de turisme. Seria una llàstima castigar un edifici nascut a l’època franquista per aquest sol fet. No hi pot haver sectarisme amb els edificis. Quina és la fórmula més adequa· da de convivència segons tu? La convivència implica acceptació d’unes regles de joc envers el comerç, l’urbanisme i el patrimoni que traspassin l’electoralisme a 4 anys vista. La classe política ha de fer política i cal deixar als tècnics mans lliures per redissenyar la ciutat. No entenc com no hi ha cap visió estratègica de futur envers un model de creixement clar i consensuat. El POUM


Construcció

A la Part Alta és on hi ha més elements arqueològics per protegir.

no ho reflexa. I ara ens ha aparegut un nou i greu problema que es la desertització comercial del centre envers les grans superfícies. ¿Com s’explica una ciutat densa i la ciutat comercial fora d’aquesta ciutat?. No tinc cap dubte que la mala rèplica del model americà, mal copiat a Europa i mal copiat al nostre país, no te futur. Què en penses —perquè és l’últi· ma polèmica creada al voltant del tema— de l’actuació que s’està fent a les grades del circ dels Se· dassos o al Teatre Romà? S’actua bé? Tenim un greu problema de criteri. No és tan greu la intervenció en sí (que no comparteixo ni m’agrada) com el fet d’arribar a entendre que se superessin tots els filtres de l’administració sense que passés res. Aquests filtres no funcionen ni amb consens ni criteris clars. No s’hauria pogut fer aquestes intervencions sense les pertinents autoritzacions administratives i els homòlegs informes favorables. I això passa perquè l’administració o les administracions implicades no actuen amb un criteri clar, ni amb una línia consensuada. S’ho han de fer mirar amb profunditat, des de dins, o algú els hi ha de dir des de fora. Simplement espero que algun dia la UNESCO prengui cartes en aquests assumptes de ciutat que tenen a veure amb una línia de treball que

La Plaça del Pallol és un indret molt delicat a nivell patrimonial.

ha de ser preservadora dels valors de ciutat patrimoni de la humanitat. Com a professional defenso l’arquitectura en el patrimoni com una acció atemporal, discreta i humil, fora de protagonismes i dels flashos de premis i altres egos personals. L’actual POUM ajuda? Quines mancances o inconvenients té en aquest sentit? Opino que és un POUM pensat per a un creixement urbà que no comparteixo. Es un POUM de ciutat milionària que no es por executar si no es modifiquen grans paràmetres econòmics i es toca de peus a terra. Es un POUM incapaç de preveure la microcirurgia urbana, més que necessària, imprescindible. Personalment, penso que ha arribar tard i malament i que la ciutat necessita projectes reals; no pas ara seguir emparrats amb soterrar vies per tenir un gran passeig marítim. Es tirar diners a la brossa i generar expectatives impossibles. I alhora, un terreny abonat a l’especulació. ¿Treure vies per posar-hi que amb diners privats? Hi ha altres maneres modernes de fer una ciutat i un passeig marítim modern. A més, paisatgísticament, i no oblidem que és un tema oblidat a aquesta ciutat, el POUM no resol el conflicte etern de suavitzar, protegir i integrar paisatgísticament uns polígons químics que son molt agressius. A Ponent, parar la ciutat i una gran pantalla verda. I a

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 33 ]

llevant, repensar la nova gran ciutat de tarragona. Hi ha models de ciutat jardí de baixa densitat que poden ser altament sostenibles. Cap a on ha de créixer la ciutat i en quins punts ha de respirar per evitar més traumes patrimonials? Com he dit, aquesta ciutat no por créixer cap a ponent. Opino que es un pecat urbanístic de primer ordre. Cal relligar barris cap a llevant, fins a la Mora i generar un corredor verd protegit. La vía Augusta hi te molt a dir. Des de Tamarit fins al Miracle. Aquesta és la ciutat a pensar. Tarragona no necessita una massa crítica molt més elevada de gent. Necessita apuntalar els seus recursos com enclavament turístic i de qualitat amb un centre històric que sigui un punt de rellevància en qualitat interventiva patrimonial. No el que fem ara. Només cal veure com el POUM te oblidats els barris de llevant i no hi ha una planificació clara d’intencions, gests polítics o del tipus que sigui i que ajudin a tenir clar que el model de ciutat que necessitem s’ha de deslligar d’una vegada per totes de la química. Tarragona ja no pot ser només una ciutat de la química. En certa manera, no és el mateix mirar cap a sol naixent que cap a sol ponent. La primera és inici, oportunitat; la segons, declivi i final. Òscar Ramírez Dolcet


Assessoria Nota de l’assessoria jurídica sobre el reglament europeu de protecció de dades personals en l’exercici de la professió

E

l dia 25 de maig de 2018 entra en vigor el Reglament 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 de abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques en el que respecta al tractament de dades personals i a la lliure circulació de les mateixes. L’objectiu del Reglament de Protecció de Dades Personals (RPDP) és unificar la normativa dels diferents Estats Membres, adaptar-se a l’evolució tecnològica i a la globalització, i augmentar el nivell de protecció de les dades de les persones físiques. Ens podem preguntar si el RGPD és d’aplicació a l’exercici de la nostra professió i la resposta és clarament afirmativa: si tractem amb dades personals, desenvolupem una activitat econòmica i ho fem dintre del territori de la Unió Europea, estem obligats a complir amb les disposicions del Reglament. A diferència de l’anterior normativa (Directiva de l’any 1995 i la Llei Orgànica de Protecció de Dades de 13 de desembre de 1999), que era un sistema de compliment més formal, el nou Reglament presenta una mentalitat més europea i es basa en una responsabilitat proactiva (accountability), en el sentit que obliga a cada professional o empresari a fer un anàlisi del risc de les dades personals que tracta i a valorar i decidir quines mesures de seguretat adopta per garantir la protecció de les dades. Les obligacions principals que ens imposa el Reglament són: a) Fer una anàlisi i justificació que determini perquè es tracten les dades personals: s’ha de valorar si el tractament és necessari per al compliment d’una obligació legal (per exemple, quan l’Agència Tributària o una autoritat judicial ens demana informació d’un client), per al compliment d’un contracte o per satisfer interessos legítims. Si no, és necessari obtenir el consentiment de l’interessat per poder tractar les seves dades. b) El consentiment de l’interes· sat ha de ser demostrable, exprés, revocable, informat i ha de recaure per totes les finalitats per les quals es tracten les

dades. Per tant, s’han de revisar els contractes que utilitzem i incorporar clàusules que incorporin aquest consentiment. c) No es poden recollir més dades que les estrictament necessàries per la finalitat que es tracti ni guardar-les més temps del necessari. d) Quan es cedeixen dades per· sonals a un tercer, com a una gestoria per a que ens tramiti la presentació d’impostos, hem de procurar que ens signi un contracte on es comprometi a complir amb tota la normativa d’aplicació. e) Després d’avaluar els riscos, s’han d’adoptar les mesures proporci· onals i apropiades per a garantir un nivell de seguretat adequat al risc. Aquestes mesures, tant de tipus tècnic, com organitzatiu, han de garantir la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat permanent dels sistemes, així com la capacitat de restaurar la disponibilitat de les dades. f) Quan es produeix una violació de la seguretat de les dades personals, s’ha de notificar a l’autoritat de control en un termini màxim de 72 ho· res, proposant quines mesures s’adoptaran per mitigar els efectes d’aquesta violació. També s’ha d’informar als interessats dels quals tenim dades. g) Els contractes han d’incloure clàusules informant dels drets que tenen els interessats i també s’han de preveure els mecanismes perquè els puguin exercitar: dret d’accés, de rectificació, de cancel·lació, d’oposició, de limitació del tractament, de portabilitat o a traslladar les dades d’un proveïdor

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 34 ]

de serveis sense necessitat que siguin transmesos prèviament a l’interessat, de revocació i a rebre comunicació de violacions de seguretat que comportin un risc. En tot cas, entenc imprescindible documentar totes les actuacions que es realitzin per poder acreditar la diligència en el compliment del RGPD, ja que les sancions per infraccions es preveuen molt elevades. Per altra banda, amb el RPDP s’elimina certa burocràcia i, en aquest sentit, desapareix l’obligació d’inscriure els fitxers de dades personals a l’Agencia Española de Protección de Datos. Així mateix, pels professionals que no tractin dades personals a gran escala, com seria el nostre cas, no hi ha obligació de designar un delegat de protecció de dades. Per poder adaptar-nos a aquesta nova normativa, l’Agencia Española de Protección de Datos i l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades han publicat a les seves respectives pàgines web diverses guies i llistats que ens poden ser d’utilitat, destacant el programa “FACILITA” de l’Agencia Española, el qual, després de contestar un formulari online, crea un document amb una guia personalitzada per les necessitats de cadascú amb models per incloure als contractes, un registre d’activitats i un llistat de les mesures de seguretat mínimes que s’haurien d’adoptar.

Meritxell Escudé Bru Maig 2018


Assessoria fiscal Cómo deducir los suministros si eres autónomo y trabajas en casa

S

er autónomo y trabajar desde casa es una fórmula muy utilizada, principalmente por los autónomos profesionales. Desarrollar la actividad económica en el propio hogar, supone la ventaja de poder ahorrar el alquiler de un despacho. Pero en el momento de deducir los gastos relacionados con tu trabajo es más complicado justificar a Hacienda qué parte de esos gastos totales relacionados con el hogar están generados por la actividad económica o profesional. Hay que diferenciar qué IVA de los suministros del hogar puedes deducir y qué gastos puedes desgravar en concepto de IRPF si trabajas en casa. Además, tras la resolución del Tribunal Económico-Administrativo Central (TEAC), emitida en septiembre de 2015, es importante tener en cuenta el método que se impuso para calcular los gastos desgravables. A pesar de la jurisprudencia, la AEAT aún no tiene claro cómo aplicar el método de cálculo. Cómo deducir el IVA de los gastos si trabajo en casa Deducir el impuesto del IVA de los gastos de trabajar en casa genera complicación por los requisitos que marca la Ley de IVA para poder deducir un gasto como autónomo. La normativa indica que para que el gasto sea deducible, debe estar relacionado directamente con la actividad económica. Pero, ¿qué pasa por ejemplo con la luz o el internet que utilizas en casa para poder trabajar? ¿Cómo demuestras a Hacienda que efectivamente estás usando esta infraestructura de tu hogar para poder desempeñar tu actividad económica? El método que siempre se ha utilizado es indicar en el Modelo 036 la cantidad de metros cuadrados que utilizas para trabajar, así como el total de metros que tiene tu vivienda. Así, en cada trimestre, podrás deducir la parte proporcional del IVA. Normativa de IRPF para deducir los gastos si trabajo en casa La sentencia del TEAC se centra en este apartado, en desgravar los suministros de tu hogar si trabajas en casa como

autónomo, según la normativa de la Ley de IRPF. Por un lado, esta sentencia se refiere a los autónomos que tributan en el régimen fiscal de estimación directa. Por otro, es importante destacar que se refiere a cómo calcular el rendimiento neto del autónomo en cuestión, pues esa es la clave para saber cuánto tiene que pagar el autónomo en el IRPF. Según el tribunal, el método utilizado para deducir el IVA (indicando los metros cuadrados usados para trabajar) no es suficiente para poder calcular qué porcentaje de los suministros te puedes desgravar, en el caso de utilización de un inmueble en parte como vivienda habitual y en parte para el ejercicio de la actividad.

(luz): en este caso, el tribunal entiende que el método usado para deducir el IVA, es decir los metros cuadrados de la casa usados por el autónomo para desempeñar su trabajo, no es suficiente. No obstante, remarca que este hecho no es suficiente para denegar el derecho a desgravar los suministros. Así, mediante su sentencia, aporta un criterio nuevo, mucho más preciso, en el que combina los metros cuadrados usados para trabajar, con los días laborales de la actividad y las horas en que se ejercite dicha actividad en el inmueble. Además, debe poder probarse que el consumo de suministros sujeto a deducción tenga un uso para la actividad profesional.

El TEAC divide en dos los tipos de gastos: - Gastos derivados de la titularidad de la vivienda (amortizaciones, IBI, comunidad de propietarios...): en este caso, sí resultan deducibles, en el IRPF, en proporción a la parte de la vivienda afectada al desarrollo de la actividad y a su porcentaje de titularidad en el inmueble referido. - Gastos derivados de suministros

Dicha resolución adopta una medida algo compleja a la vez de subjetiva, ya que tanto los días laborales como las horas que trabaja un autónomo desde su vivienda habitual, no son tan fáciles de determinar y sobretodo de demostrar. La realidad es que en Hacienda no se ha establecido todavía el método que se utilizará para poder aplicar la nueva metodología de cálculo. Como consecuencia, el autónomo sigue en un limbo

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 35 ]


Assessoria fiscal en el que no sabe a ciencia cierta qué desgravación de suministros se le aplicará al trabajar en casa, a la hora de pagar el IRPF. Qué IVA me puedo deducir de mis gastos comunes como autónomo Deducir el IVA de tus gastos comunes como autónomo es una de las claves para que en la autoliquidación trimestral el balance sea más favorable, pero se recomienda siempre tener mucho cuidado a la hora de incluir este tipo de gastos deducibles en el Modelo 303, ya que Hacienda es muy restrictiva al respecto. Hay que tener en cuenta que la partida del IVA es una en la que más recaudación consigue, por lo que no va a permitir cualquier gasto sin una debida justificación. Además, la Ley 37/1992 del Impuesto sobre el Valor Añadido deja muy claro qué gastos te puedes deducir como empresario autónomo, el porcentaje de los mismos dependiendo del producto que se trate y tu actividad profesional, así como la manera de justificarlos correctamente. En todos los gastos se aplicará una norma común establecida en la Ley 37/1992, que establece que los empresarios o autónomos no se podrán deducir “las cuotas soportadas o satisfechas por las adquisiciones o importaciones de bienes o servicios que no se afecten, directa y exclusivamente, a su actividad empresarial o profesional”. Por eso no

todo vale. Además, recuerda que para poder deducir el IVA es necesaria la factura (con los requisitos formales exigidos) para demostrar no solo el gasto sino, además, que está relacionado directamente con tu trabajo. Comidas: Uno de los elementos más reseñables en este apartado es el tema de los tickets. Recuerda que desde 2013 no se admiten los tickets de los restaurantes para poder deducirte los gastos de comidas, ya que actualmente necesitas que el restaurante te entregue una factura simplificada que incluya todos tus datos. A pesar de que muchos autónomos inentan deducir el IVA de todo tipo de comidas, la ley contempla que solo serán deducibles aquellas comidas que tengas con tus clientes, alegando gastos de representación de tu empresa. Como consecuencia, quedarían excluidas las dietas. Gasolina y coche: Este gasto es uno de los más comunes para todo autónomo y, a su vez, es uno de los más polémicos y que crea mayor duda, ya que la Ley establece que quedarán excluidos de deducción “los bienes o servicios que se utilicen simultáneamente para actividades empresariales o profesionales y para necesidades privadas”, así como aquellos que utilices solo “en periodos alternativos” para tu actividad profesional o tu vida personal.

Si utilizas un medio de transporte para visitar a tus clientes o realizar tu trabajo, podrás deducirte el 50% de las cuotas del IVA cuando sean “vehículos automóviles de turismo y sus remolques, ciclomotores y motocicletas”, salvo que se pueda acreditar un un porcentaje superior de afectación, que en todo caso debe demostrar el contribuyente. Como se puede ver, la actividad profesional y el tipo de vehículo están directamente relacionados, ya que los autónomos transportistas, comerciales, los coches de concesionarios usados para pruebas, agentes de seguridad o las autoescuelas sí se pueden deducir el 100% de los gastos generados por los mismos. La Ley incluye en esta deducción total los vehículos mixtos utilizados en el transporte de mercancías, los utilizados en la prestación de servicios de transporte de viajeros, o los utilizados en la prestación de servicios de enseñanza de conductores o pilotos. En cuanto a la gasolina, el mantenimiento del vehículo (incluyendo taller y piezas necesarias para su funcionamiento), así como arrendamiento de vehículos, servicios de aparcamiento o vías de peaje, se aplicarán los mismos supuestos y porcentajes que han sido comentados en el párrafo anterior. En todo caso se tendrá que justificar y acreditar, qué grado de afectación tiene el vehículo a la hora de desempeñar el trabajo, el epígrafe empresarial o profesional del IAE.

Visita la nostra nova web www.prefabricatspujol.com

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 36 ]


Actualitat

TRIBE: Aprendre, estalviar, jugar

El Projecte Tribe ha mobilitzat a un ampli equip de persones de diferents procedències. A la foto, part dels socis i partners.

Educar a la societat, i especialment als més joves, en la necessitat d’estalviar energia i recursos per protegir el nostre entorn més proper i també el planeta on vivim, ha de ser un objectiu clar que cal dimensionar en tots els sentits. Europa es va plantejar diferents objectius a complir de cara a l’any 2020 que, en matèria energètica, passaven per la reducció del 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la millora d’un 20% de l’eficiència energètica i l’augment del 20% de les energies renovables. Per aconseguir els resultats, la Comissió Europea ha finançat diferents projectes d’eficiència energètica mitjançant diferents programes d’investigació. Un d’ells és el TRIBE, un videojoc d’aprenentatge on els jugadors —que poden ser de qualsevol edat— han de millorar l’eficiència dels edificis amb tot un seguit de normes, pautes i conductes. El projecte se centra especialment en els usuaris dels edificis públics perquè són els qui tenen menys consciència d’estalvi.

Tag

El TRIBE és una realitat gràcies a un ampli projecte de col·laboració que ha coordinat el CIRCE (Centro de Investigación de Recursos y Consumos Energéticos). S’hi ha implicat molts organismes, hi han participat empreses, centres d’I+D i Universitats d’Espanya, França, Àustria, Suècia i Turquia. El CIRCE ha estat el responsables de totes les tasques de gestió del videojoc i de la seva promoció i difusió. Però, a més, també ha fet la identificació i el desenvolupament de les 250 mesures d’eficiència energètica aplicables als edificis, calculant el seu impacte potencial tant econòmic com mediambiental. Gràcies a aquest treball CIRCE ha publicat una llibreria en línia d’aquestes mesures d’eficiència energètica, on tant els usuaris com els gestors d’edificis poden consultar tota aquesta informació. Per saber tots els detalls de la creació del TRIBE, era necessari parlar amb els seus responsables i així ho hem fet. Conversem amb Eduardo Cembrano, membre del CIRCE i coordinador del projecte TRIBE.

2n quadrimestre 2018 [ 37 ]


Actualitat Eduardo Cembrano.

Membre del CIRCE

Dues captures de pantalla del joc on l’usuari es posa a la pell del protagonisme per aconseguir el màxim estalvi energètic.

Sr. Cembrano, ¿Permite realmen· te TRIBE concienciar al usuario de la necesidad del ahorro energéti· co y su eficiencia? El impacto del lanzamiento del videojuego TRIBE cuenta con más de 20.000 descargas y una valoración por encima de la media de los jugadores. Asimismo, en las actividades realizadas en los edificios piloto, se ha identificado un gran interés por parte de los usuarios como herramienta potente de aprendizaje hacia la eficiencia energética. El objetivo del videojuego es que los jugadores trasladen los conocimientos y comportamientos adquiridos a la vida real, incluyendo la interacción con su círculo más cercano (familias, profesionales, etc.). Por ejemplo, podemos entender toda la energía que podemos llegar a ahorrar con acciones que van desde cosas básicas como apagar una luz, un monitor o cerrar el grifo, hasta más complejas como adquirir equipos más eficientes o modificar la envolvente del edificio. ¿Cuál es el funcionamiento del video juego? ¿Qué debe hacer el jugador? La misión de los jugadores es la de reducir el consumo de energía de los edificios y las emisiones de CO2 asociadas, para lo que se valdrán de múltiples métodos. Tendrán el control sobre todos los consumos del edificio, como los equipos de iluminación, calefacción o ventilación, pudiendo encenderlos y apagarlos a su antojo o sustituirlos por otros más eficientes. También tendrán a su alcance el listado de 250 medidas de eficiencia energética que podrán aplicar en sus

edificios. Sin embargo, en esta tarea tendrán que hacer frente al mayor de los retos: conseguir que los propios usuarios de los edificios cambien su comportamiento hacia uno más responsable en términos de energía, sin que su confort térmico y bienestar se vean perjudicados. Los jugadores podrán ir observando el impacto de cada una de sus acciones, tanto en el estado de ánimo de estos usuarios como en su propio bolsillo, ya que ahorrando energía ahorrarán dinero. Además, conforme el usuario vaya mejorando su nivel de eficiencia, conseguirá acceso a nuevos equipos, medidas de ahorro de energía, edificios, etc. ¿A qué tipo de usuario/público se dirige? El proyecto se centra en los usuarios de los edificios públicos, tanto habituales como eventuales. Concretamente se ha estimado que en los edificios que participan como pilotos hay 1.300 usuarios regulares y más de 12.000 eventuales. Estos edificios son desde oficinas hasta viviendas sociales pasando por un instituto y una universidad, por lo que el espectro al que va dirigido es muy amplio. La guía de 250 medidas de eficiencia energética está disponible en la web del proyecto y todas ellas son aplicables en la vida real. Por lo tanto, cualquier usuario puede consultar la guía y aplicar las que considere más adecuadas en su vivienda o edificio. Asimismo, esta guía significa una potente herramienta de decisión para los gestores de edificios a la hora de planificar un plan de acción. Además, la guía te permite crear filtros según diferentes categorías para simplificar la búsqueda del usuario.

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 38 ]

Así, la aplicación devuelve los resultados más eficientes y adecuados según los intereses, tipos de usuario y tipos de medida. ¿Se ha pensado en dar continui· dad al proyecto con otros video· juegos que permitan concienciar del ahorro de recursos naturales? Uno de los principales objetivos durante el diseño y desarrollo del videojuego ha sido la posibilidad de replicar dicha solución de la manera más sencilla posible. De esta forma, cualquier iniciativa interesada en el contenido puede hacer uso de estos desarrollos con herramientas de software relativamente sencillas y con muy bajo coste. De igual forma, siempre es posible incluir más edificios piloto en el videojuego actual para aplicar las soluciones desarrolladas en el proyecto a un edificio en concreto. ¿Qué otros proyectos de ámbito social está preparando actual· mente el Circe? Muchos de los proyectos de CIRCE tienen un fuerte componente social ya que en ellos es preciso conocer la opinión o incluso hacer partícipe a ciertos colectivos, con el objetivo de llevar a cabo desarrollos que respondan realmente a las necesidades actuales y futuras de la sociedad. Por ejemplo se trabaja en temas de movilidad sostenible y vehículo eléctrico, donde el factor humano (peatones y conductores) es fundamental. Otra línea que cabría mencionar es la relacionada con la promoción y concienciación del uso de biomasa agrícola, donde se está trabajando en involucrar a agricultores a aprovechar parte de sus residuos como fuente de biomasa.


Art i Construcció

“L’ANY CASELLES”

La petjada de les seves obres modernistes i noucentistes

R

eus dedica l’any 2018 a recordar i estudiar la vida i l’obra de l’arquitecte Pere Caselles Tarrats (1864 -1936), un dels principals responsables de la transformació urbanística de la ciutat en l’ampli període que va de finals dels segle XIX fins el primer terç del segle XX. Ho fa amb una sèrie d’actes comissariats per l’arquitecte Anton M. Pàmies Martorell. Hi haurà una exposició a la Sala Quatre del Museu de la plaça de la Llibertat amb objectes i fotografies cedides pels seus familiars, així com plànols originals i reproduccions. També es farà un cicle de conferències amb ponents de diverses universitats catalanes. El COAC de Tarragona acollirà una exposició i una conferència i les escoles podran participar amb la campanya “Apadrina un edifici de Caselles”, tot realitzant treballs a través de qualsevol mitjà: Instagram, dibuix, contes, etc. Per altra part, Reus Ciutat de la Música 2018 programarà una part dels concerts en diferents espais o edificis projectats per Caselles. També es farà un “Concert per al Record” al Cementiri. Aquest arquitecte reusenc va obtenir el títol a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, l’any 1889. El 1891 fou arquitecte municipal de Terol i un any després de Reus, ja que l’arquitecte titular Sebastià Cabot havia mort i l’arquitecte interí, Francesc Borràs, va renunciar aquell any. Va ser municipal de Reus fins l’any 1930. Abans, el 1922, fou nomenat director de l’Escola Municipal de Dibuix i Comerç. Caselles va morir assassinat a trets prop del seu mas (Mas del Caselles) a la carretera de Sant Ramon, a l’inici de la guerra civil. Va ser, sense cap dubte, el responsable de la construcció de la immensa majoria d’edificis modernistes de Reus. Però, donat el seu càrrec d’arquitecte municipal, que ocupà des de 1891 fins a 1930, no podia rebre encàrrecs privats per incompatibilitat. Molts dels seus plànols conservats a l’Arxiu Municipal, que provenen d’expedients de llicències d’obres, van signats

Casa Laguna.

per Pau Monguió, arquitecte tarragoní que fou municipal de Tarragona, Tortosa i Terol. Algunes obres tortosines de Monguió estan signades per Pere Caselles. Per tant, resulta complicat documentar l’autoria d’alguns edificis, tot i que se sap per tradició oral. De totes maneres, es conserven plànols que porten la seva signatura autèntica i que van ser lliurats als propietaris. La Revista del Centre de Lectura de Reus publicà durant uns anys

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 39 ]

una sèrie d’articles signats per “El bachiller estético” que informava de qui és l’autor d’alguns edificis privats. També en aquesta revista, Caselles manifestava la influència d’altres publicacions que reproduïen edificis construïts arreu d’Europa —Brussel·les, Viena, entre altres— i que passaren a ser models a seguir per als arquitectes locals. Durant l’assalt del despatx de Caselles a la plaça Mercadal 1, el 28 de juliol de 1936, el mateix


Art i Construcció

Escoles Prat de la Riba.

dia que fou assassinat (en el moviment revolucionari que seguí l’aixecament militar franquista, el seu arxiu professional va ser destruït i el de Pau Monguió va ser destruït per una bomba. Tot plegat fa difícil estudiar la relació existent entre ambdós arquitectes, companys de promoció de la carrera universitària. Sense cap mena de dubte Pere Caselles (1864–1936) és l’autor de la immensa majoria de l’escenari modernista reusenc, en un moment en què la puixança econòmica de Reus es va traduir en la construcció d’un gran nombre d’edificis tant privats com públics. Per orde cronològic les obres més importants són: 1889, Escorxador; 1892, Casa Tarrats, Sant Joan 11; 1894, Casa Homdedéu, Raval de Sant Pere 17–21; 1896, Casa Sardà, Prat de la Riba 41; 1900-1902, Casa Punyed, Llovera 47–49; 1901, Casa Querol, Llovera 17; 1902–1908, Mas Cuadrada – Vil·la Maria, carretera de Alcolea; 1903, Casa Carpa, Monterols 34; 1904, Cases Laguna i Munné, Monterols 15 i Raval Martí Folguera 2, respectivament; 1905, Cases Codina, Miró i Anguera, Monterols 30, Sant Llorenç 15 i Raval de Sant Pere 43–45; 1906-1909, Casa Munné.

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 40 ]


Art i Construcció

Casa Punyed.

Estació Enològica.

Estació Enològica, Passeig Sunyer 4–6; 1908, Cases Segarra i Iglésies Òdena, Sant Joan 12–14 i Jesús 3–5–7, respectivament; 1908 - 1917, Escoles Prat de la

Riba, Prat de la Riba 36; 1909, Cases Sardà Martí i Mata, Raval Martí Folguera 29 i Casals 15, respectivament; 1909– 1910, Casa Tomàs Jordi, Llovera 19–21;

1910, Casa Piñol, Plaça del Mercadal 17; 1910–1911, Casa Grau, Sant Joan 32, respectivament; 1911, Xalet Xerra, carretera de Castellvell 20; 1912, Cases Ramon Vendrell i Mata Clarasó, Ample 44–46 i Raval de Santa Anna, 47, respectivament; 1913, Cal Gabriel Pujol, Riera Miró 41; 1914 Casa Fornés, Raval Santa Anna 19; 1925, Casa Vilella, Raval Santa Anna; 1926, Grup Escolar Pompeu Fabra i Dispensari Antituberculós, Sardà 23 i Sant Joan 34, respectivament. En el llibre “Arquitectura modernista a Reus”, hi ha dues pàgines que descriu “altres cases modernistes”, doncs bé, de Caselles cita quinze més. Per tant tenim 45 obres “casellianes”. Pere Caselles veritable protagonista de l’arquitectura modernista reusenca, estava sotmès en un inici a llenguatges precursors del modernisme, tant de factura eclèctica com neogòtica reflex de la seva recent formació. Com a arquitecte municipal, va entrar en contacte i va col· laborar amb Lluís Domènech i Montaner al vast projecte de l’Institut Pere Mata, com ajudant. Serà a partir d’aquesta relació que adopta els mecanismes i ressorts adscrits al llenguatge modernista, ja que aprengué de primera mà la nova manera de concebre l’arquitectura que després utilitzà en bona part de les seves obres. Projectista i constructor prolífic d’equipaments i habitatges, va conformar amb la seva obra el gruix més important del paisatge urbà reusenc entrat el segle XX. La seva obra evolucionaria cap a postulats que a l’actualitat entenem com a noucentisme, mantenint però el mateix nivell de qualitat en la seva producció arquitectònica. Col·laborant amb promotors, mestres d’obres i oficis, va aportar a la ciutat tot un estoc molt important d’obres que les qualifiquem d’un segon nivell i que sobre estructures arquitectòniques senzilles s’hi apliquen solucions decoratives i compositives d’acord amb la moda i estètiques heretades. Es tracta de transformacions epidèrmiques. Des de 1977 un carrer dedicat a Reus i el 1997 l’ajuntament va crear un premi i medalla a la seva memòria. Pere Caselles, que tenia la Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica, va tenir un paper crucial en aquest moment històric com a arquitecte municipal i com a autor directe d’un gran nombre d’edificis que avui es troben entre el patrimoni més destacat de la ciutat.

“Textos i fotos: JOSEP MARIA BUQUERAS BACH. Arquitecte tècnic”

Tag

2n quadrimestre 2018 [ 41 ]


Patrimoni Josep Maria Pujol de Barberà: L’ARQUITECTE I L’ESPAI

Foto antiga del Col·legi de La Salle, una de les creacions de Pujol de Barberà.

L

a seu del COAATT ha acollit els mesos d’abril i maig l’exposició “Josep Maria Pujol de Barberà. L’arquitecte i l’espai”, organitzada i coordinada per l’Arxiu Històric de la Ciutat, sota la direcció de Jordi Piqué. Amb la col·laboració de la Biblioteca Hemeroteca, el Centre d’Imatges i el Col·legi d’Arquitectes, s’han pogut conèixer gests vitals i professionals de l’arquitecte tarragoní JMPB, amb deu panels de fotografies de la família Pujol Niubó i dels fotògrafs Ramon Segú Chinchilla, Ramon Vallvé, P. Pallejà i Txema Morera. La Tarragona actual, tant des del punt de vista urbanístic com del patrimoni arquitectònic, deu molt a l’empenta, la petjada, la signatura de JMPB. Durant 42 anys va ser arquitecte municipal (1897–1949), redactant el Pla d’Eixample de l’any 1922, dissenyant l’expansió urbana que anava d’una banda, des del Parc del Miracle fins a

la plaça Imperial Tarraco, i per l’altra, des de la plaça de Braus fins a l’avinguda de Catalunya. Després de la nova xarxa de clavegueram, l’any 1931, durant la Segona República, va projectar el nou abastament d’aigua de la ciutat, amb els treballs de captació, elevació als dipòsits de la muntanya de la Oliva, i la instal·lació de la nova xarxa de distribució. El subministrament de l’aigua era molt deficient i representava una mancança molt important de la ciutat. Va exercir el càrrec de Cap del Cos de Bombers de Tarragona i durant la Guerra Civil va projectar la construcció de diversos refugis antiaeris per protegir la població dels atacs de l’aviació feixista. Com a arquitecte municipal va participar activament al pla de l’Ajuntament republicà que preveia la construcció de sis grups escolars al nucli urbà i dues escoles unitàries per als nens que vivien als afores de la ciutat. Tarragona té més de cinquanta cinc

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 42 ]

bens patrimonials modernistes, inventariats des del 3 de juliol de 2012, que han estat projectats per més de vint autors entre els quals cal destacar Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Maria Jujol, Enric Sagnier, Bernardí Martorell, Josep Maria Pujol de Barberà, Ramon Salas, Pau Monguió, Alfons Barba, Francesc Morera, Ignasi Jordà, Julian M. Fossas i Antoni Pujol Sevil. No hi ha dubte que l’arquitecte amb més obra modernista a la ciutat és Josep Maria Pujol de Barberà, amb vint-i-tres obres inventariades. Es tracta de disset edificis i sis elements d’edificis modernistes, entre els que destaquem el Mercat Central, el Rectorat de la URV, l’antic Hotel Continental (cantonada Apodaca/Barcelona), les Cases Ripoll, Mas, Bofarull, Boxó, Musolas, Dr. Aleu/ Roda (aquestes cinc a la Rambla Nova: números 31, 37, 41, 88 i 97–99), Busquets (Unió, 14), Mas d’En Sordé, els col·legis La Salle i Monges Carmelites


Patrimoni (ambdós al carrer Estanislau Figueres), la Cooperativa Obrera Tarraconenese (sobretot l’interior), la capella del Mas Sanromà, i les Cases Porta i Ollé a la plaça Corsini, entre altres. Aquest arquitecte precoç, va completar la seva formació amb els arquitectes Enric Sagnier i el tarragoní Josep Domènech Estapà. Va ser Cronista oficial de la ciutat i sobretot un arquitecte plural, polièdric amb una trajectòria professional molt diversa: treballs d’urbanisme, d’edificació, d’enginyeria, peritatges, taxacions, restauració de monuments (Torre dels Escipions o el Monestir de Poblet) i, per suposat, de reparació de danys ocasionats per la guerra civil. Va dissenyar l’Eixample de Tarragona l’any 1922, culminat 50 anys mes tard, amb el disseny de l’avinguda de Catalunya fins la carretera de Lleida. Per commemorar aquesta efemèride, l’ajuntament de Tarragona, presidit per Ricardo Vilar Guix, va rendir homenatge de gratitud a l’autor de l’Eixample, així com també a la memòria d’un altre arquitecte tarragoní, Ramón Salas i Ricomà, autor d’edificis notables i d’una part del traçat urbà com van ser els carrers perpendiculars al carrer de la Unió. Destaquem com a un dels elements principals d’aquest eixample, la continuació de la Rambla i, sobretot, la Plaça Imperial Tarraco. En relació a aquesta plaça, hem de saber que la Plaça Francesc Macià de Barcelona (abans de Calvo Sotelo) té les mateixes mides que la nostra plaça. Quan Nicolau Rubió i Tudurí, arquitecte i urbanista, va urbanitzar als anys 30 la plaça barcelonesa, va copiar el diàmetre, la vorera i la rodona central de la Plaça Imperial Tarraco, que és el centre de gravetat de la Tarragona actual. L’any 1931 va fer el projecte d’un nou abastament d’aigua de la ciutat, amb els treballs de captació, elevació als dipòsits de la muntanya de la Oliva i la instal·lació de la nova xarxa de distribució. Pujol de Barberà inicia la nissaga de quatre generacions d’arquitectes, un fet gairebé insòlit al nostre país. Són el seu fill Antonio Pujol Sevil, els néts Antoni i Agustí Pujol Niubó, i Víctor Pujol Hugas, fill d’Agustí Pujol. En resum, tots els que estimem l’arquitectura i ens agrada analitzar el creixement urbanístic de les ciutats, sabem que moltes decisions preses pels urbanistes i, sobretot, pels polítics, marquen

Coberta del Mercat Central de Tarragona després de la reinauguració del 2017.

El Mercat Central ha estat sempre un espai ple de vida social i un edifici molt particular.

el futur de les “nostres vides”. Per exemple, ja fa més de 100 anys l’enginyer Saturnino Bellido ubicava l’estació de Tarragona a l’Horta Gran i estem com estem. Per què? No es va ser valent? No es pot ser visionari? Els modernistes gaudim de Pujol de Barberà que rep el reconeixement merescut d’una vegada

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 43 ]

per totes, ja que sense cap mena de dubte ha estat un arquitecte singular/ fonamental per entendre tant la Tarragona urbanística actual com per conèixer el patrimoni modernista tarragoní. És un arquitecte polièdric, plural Josep Maria Buqueras Bach


amb

“25 anys construint la societat de Tarragona�

Tag 82 · 2n quadrimestre 2018  

La Revista del Col.legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona (COAATT)

Tag 82 · 2n quadrimestre 2018  

La Revista del Col.legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona (COAATT)

Advertisement