Tag 81 · 1r quadrimestre 2018

Page 1

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

1r quadrimestre 2018 Any XXIII núm 81 Preu: 3 €

Entrevista a Alfredo Sanz Corma, nou president del CGATE L’eficiència energètica, assignatura pendent de l’administració El sector hoteler considera importants els arquitectes tècnics Edificis singulars: Vallmoll dóna vida al seu castell Dades de síntesi de la construcció 2017


SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: Del 1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Moral i Òscar Ramírez Dolcet Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Servei de comunicació i publicacions: Eva Larraz publicacions@apatgn.org Centre de documentació i biblioteca: Lluís Roig biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramon Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer José Luis Hernández Osma Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marc Anglès Pascual Marià Montoro Perelló Júlia Oriol Pasano Jordi Roig Rodamilans Pere Vinaixa Clariana junta@apatgn.org


Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Pòsit de Pescadors. (El Serrallo, Tarragona)

n ENTREVISTA (Pàgs 4-6) Alfredo Sanz Corma, Presidente del CGATE n FORMACIÓ (Pàgs. 7-10) Els edificis municipals malbaraten l’energia n GABINET TÈCNIC Dades de síntesi 2017 (Pàgs. 11-13) n TURISME. (Pàgs. 14-15) Marta Álvarez. Gerent de la Federació Empresarial d’Hostaleria n ART I CONSTRUCCIÓ. (Pàgs. 16-17) D’Alcover al món fent art amb la fusta n Edificis singulars. (Pàgs. 18-19) El Castell de Vallmoll, de l’oblit al nou renaixement n FUNDACIÓ COAATT. (Pàg. 21) Adaptar l’habitatge: una necessitat per a molta gent n REHABILITACIÓ. (Pàgs. 22-24) Totes les cares de la Confraria de Pescadors n Arquitectura i rutes. (Pàgs. 25-26) Els espais ocults de Reus n ECONOMIA. (Pàg. 27) La realitat del mercat de l’habitatge segons Tinsa n ASSESSORIA. (Pàgs. 29-30) Cómo recuperar el IVA de una factura impagada n COL·LEGIATS. (Pàgs. 31-35) Aleix Cort i Marc Soler n REPORTATGE. (Pàg. 36) Miró, la passió del bon vermut que agermana n VIDA COL·LEGIAL. (Pàg. 37) Els Reis d’Orient visiten La Muntanyeta n PATRIMONI. (Pàg. 38-39) Ruta Jujoliana

Editorial

Un bon ús porta a un bon estalvi

L’

eficiència energètica és un element indispensable en la nostra societat que està obligada a cercar l’equilibri necessari entre el benestar personal i la racionalització de la despesa. Fa uns anys que es comença a entendre que l’estalvi és possible si canviem els hàbits i instem a altres a canviar-los. Dit d’una altra manera, hem de saber com reduir el consum energètic a casa nostra, començant per tenir una certificació que serà fruit d’un estudi previ que determinarà quanta energia necessita i quanta en consumeix i malbarata. Això, a petita escala és senzill perquè l’economia domèstica té un curt recorregut. El problema es fa gran quan l’estalvi energètic arriba a les mans de l’administració. Els ajuntaments, consells comarcals, diputacions i institucions de govern superiors —cas de la Generalitat i tots els seus departaments— tenen sota la seva gestió un parc d’edificis públics que, construïts fa unes dècades, són autèntics focus de malbaratament energètic. No complexen cap requisit de l’eficiència energètica que exigeixen les normatives actuals i, conseqüentment, provoquen unes despeses innecessàries que acaba pagant el ciutadà a través d’impostos que recapten les administracions per afrontar les despeses. El curs sobre rehabilitació energètica d’edificis, organitzat pel COAATT, recentment ha posat de manifest que els edificis municipals de Tarragona tenen un dispendi en consum energètic que, amb accions petites que són a l’abast de la mà humana, es reduiria molt. El curs ha servit, igualment, per evidenciar que els aparelladors són una figura clau en la solució del problema, com a tècnics capacitats en marcar les normes i usos que porten a la millora i reducció energètica. La certificació no és cap invent estrany, és una eina obligatòria i necessària per donar el toc d’atenció a la societat en general i fer entendre, als ciutadans i als gestors de serveis públics, que un bon ús és un bon estalvi. Toca seguir pressionant des de la pedagogia i la professionalitat que tenim com a signe d’identitat.

LA JUNTA DEL COAATT


L’entrevista

ALFREDO SANZ CORMA Presidente del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España Potenciar el prestigi de la professió, fomentar una major especialització i evidenciar la importància de la certificació professional són alguns dels molts objectius marcats per Alfredo Sanz Corma, el nou president del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España que va ser escollit el passat mes de novembre. És un ferm defensor de la utilitat que tenen els col·legis professionals, de la qualitat dels serveis que ofereixen i de l’ètica en la relació amb el client.

Ha sido nombrado en el cargo recientemente. ¿Qué supone para usted ocupar este puesto de responsabilidad? Para mí, ya en el momento en que tomé la decisión de presentarme supuso, un reto personal, con el incentivo de la búsqueda de un futuro ilusionante para todos nuestros compañeros. Tras casi treinta años de profesión, y habiendo ocupado otros puestos importantes como la presidencia del COAATIE de Castelló, poder aportar esa experiencia y ponerla al alcance de todo un colectivo es un plus. ¿Cómo se traducirá esta trayectoria laboral en las líneas de trabajo de su mandato? ¿Cuáles serán las líneas estratégicas para su defensa y reconocimiento? Una profesión no necesita defensa si es útil a la sociedad. Aun así, y aceptando la naturaleza utópica de la afirmación anterior, ya estamos trabajando en acciones para que las imágenes de un futuro pixelado, sean más nítidas. Acciones que, por supuesto, serán públicas en el momento adecuado. Hoy en día, habiendo atravesado una grave crisis que ha afectado muy especialmente al sector de la construcción, ¿Cómo ve el futuro de la profesión? ¿Tiene la figura del arquitecto técnico la importancia social que merece? Soy un convencido de que nuestra profesión tiene más polivalencia que otras del sector. Poseemos una formación generalista, que hoy, cada vez más, hay que completar focalizando la especialización en una o más nuevas

Sanz Corma coneix bé el sector i la professió. També considera imprescindible millorar els canals de comunicació de la corporació que presideix, de manera interna però també de cara a la societat. Sap que allò que es fa s’ha de donar a conèixer per aportar una major visibilitat de la professió i del professional. Per saber més detalls sobre el seu programa d’accions i el mapa de ruta que s’ha marcat en el seu mandat, hem conversat amb ell.

oportunidades que existen y van a existir en un futuro próximo. Hay una conclusión muy reveladora que nos dice que los segmentos de mercado que mayor éxito y demanda van a tener en unos años, todavía no existen. Respecto a la importancia social, es obvio que nosotros somos los primeros que debemos deshacernos de cualquier complejo y aportar valor a nuestro trabajo. Otros no lo van a hacer por nosotros. ¿Cómo se puede dar a conocer más profesión? ¿Hay previstas acciones concretas? Vamos a impulsar acciones de visibilización y posicionamiento social. Estamos comprometidos con causas irrenunciables como la accesibilidad universal y la eficiencia energética y queremos situarnos en estos y otros campos como auténticos referentes. Los tiempos han cambiado hasta el punto que hoy en día es necesario para el arquitecto técnico, compaginar su presencia a pie de obra con aquellas funciones más de despacho, pero sobre todo con la ayuda de los medios informáticos que, en muchos casos, dificultan el día a día a los más veteranos en esta profesión. ¿De qué manera se deben reorientar estos? Han cambiado, y ¡van a cambiar más! En los países sajones, hay una actividad profesional denominada shadowing donde el menos experto acompaña al experimentado y éste se realimenta con los conceptos que el primero tiene más asumidos. Es un pacto win-win. De todas formas, la presencia

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 4 ]

Alfredo Sanz Corma.

a pie de obra, con la cual se ha identificado durante muchos años a nuestra profesión, va a ser una más de las actividades donde desarrollar nuestra labor. El Quantity Surveyor, el Facility Manager... y otras figuras ya consolidadas en otros países, se impondrán también en el nuestro, y nuestra profesión se postula como la más adecuada como punto de partida para acceder a una de estas actividades profesionales. Y, por otra parte, ¿Qué rol se debe dar a los más jóvenes para atraerlos e implicarlos en lugares de toma de decisión? Yo personalmente, he apostado por implicar a los presidentes más jóvenes de nuestra organización en tomar ini-


L’entrevista

La nova junta del CGATE la formen, d’esquerra a dreta, Eduardo Cuevas (Tresorer-Comptador), Iñaki Pérez (Secretari general), Melchor Izquierdo (Vicepresident), Alfredo Sanz (President), Rafael Luna (Vocal), Ángel Cabellud (Vocal) i Diego Salas (Vocal).

ciativas y ser proactivos en defenderlas. Necesitamos equilibrar la balanza de experiencia con los valores que aporta una juventud más formada y acostumbrada en aspectos actuales. ¿Sería necesaria una mayor especialización, como ya sucede en otros países, para mejorar en global al sector y darle más repercusión en la sociedad? Es evidente que hay y va a haber demanda de puestos muy específicos, y a ello hay que responder con la mejor preparación y especialización. El mensaje que nos llega es claro: tendrá más importancia el know-how que la titulación académica. Se habla a menudo del peligro que pueden correr los colegios profesionales como tales. ¿Cuál es la situación actual y en que camino se debe trabajar? Tenemos un sistema colegial reconocido en el artículo 36 de la Constitución, pero no sabemos durante cuánto tiempo. Es probable que dejen de ser obligatorios. Para mí, la palabra clave es necesarios. Sea un Colegio, sea una Asociación Profesional... debe aportar la suficiente garantía frente al mercado, de que cualquiera de sus asociados

está cumpliendo unos estándares en aspectos como la formación continua, la calidad del servicio profesional, o la ética en la relación con el cliente y con los demás profesionales. ¿La certificación profesional será importante a corto plazo? ¿Hasta que punto? Con ella profundizamos en el camino esbozado en la cuestión anterior. Una certificación profesional es una garantía de conocimientos tasados y evaluados por un organismo independiente, que aporta al profesional un valor añadido sobre el no poseedor de la misma. Las administraciones públicas, ya han comenzado a concretar este aspecto en los contratos de asistencia técnica que sacan a licitación. Otra herramienta por la que usted apuesta es la RICs, nacida en Reino Unido y que está llamada a ser importante para el sector. El CGATE y RICS han suscrito un acuerdo de colaboración importante. ¿Cuáles son sus objetivos y a quien puede beneficiar más? ¿Cómo lo podemos potenciar desde los Colegios, a los cuales se les tiene en cuenta en su proceso? Cuando llegué a la Ejecutiva del

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 5 ]

CGATE, José Antonio Otero me encargó la gestión del Area Internacional. Después de un análisis de la situación de los compañeros que se aventuraron a ejercer en el extranjero, vimos la necesidad de un partner de prestigio. Es decir, no intentar luchar caso a caso que es lo que ocurría hasta entonces, sino tener a alguien ya posicionado como un líder en el asociacionismo profesional que nos avalara a todos. En realidad, no es que apueste por esta importante asociación, yo apuesto por el CGATE, aunque RICS es un ejemplo de lo que he comentado anteriormente, un referente para el empleador, por encima de la titulación universitaria. Nosotros detectamos que nuestros compañeros en el exterior, tenían muchos problemas para hacer valer su cualificación profesional, dada nuestra singularidad como profesión. Vimos que si alguien con el prestigio suficiente, nos acogía como uno de ellos, les abríamos las puertas del mercado laboral en unas condiciones que antes costaban mucho tiempo, esfuerzos y dinero conseguir. Por eso lo hicimos, y, en efecto, como profesión, adquirimos una relevancia en la UE de la que antes no disponíamos.


L’entrevista ¿Es AssocRics uno de los elementos de trabajo necesarios para la supervivencia del sector a nivel internacional pero, también, lo podría llegar a ser en distancias más cortas? No se trata de apostar por una sola opción. Creo, en función de sus inquietudes, que cada compañero debe proyectar la hoja de ruta de su ejercicio profesional para posicionarse con las mayores ventajas en el mercado. Venimos de ser una figura obligatoria y tenemos la obligación de convertirnos en una figura necesaria. Nuestra misión siempre ha sido intentar dar las mayores opciones posibles para que cada cual tenga al menos la oportunidad de escoger. Por otra parte, el CGATE tiene el potencial y la representatividad suficiente para ser el referente

español en la calidad profesional. Es un proyecto ilusionante. Para fortalecer a todo el sector en general será necesario unir esfuerzos. ¿Qué papel cree que deben jugar cada uno de los colegios profesionales de arquitectos técnicos de manera individual, en área de influencia, y también de manera global? Usted mismo, responde acertadamente a la cuestión. Unidad, es la palabra clave. Los esfuerzos deben dirigirse en una única dirección, aquella que proporcione las mejores prestaciones a los profesionales y a los consumidores de sus servicios. Las energías hay que emplearlas en beneficio exclusivamente de nuestros representados, y para ello necesitamos el coeficiente de rozamiento interno menor posible.

Creo que al producirse la internacionalización del mercado, el profesional descubrirá por qué le conviene estar colegiado o tener una membresía de una asociación profesional relevante. De las cuatro fases de un servicio profesional, a las organizaciones nos toca la primera, que es la concienciación y necesidad de adquirir el servicio, demostrando las ventajas que le reporta al buyer. Luego está la decisión de la elección del prestador del servicio, compartida entre cliente y profesional, la correcta prestación del mismo, cuestión que es competencia del compañero, y por último la valoración del mismo, que será a cargo del receptor del servicio profesional. Òscar Ramírez Dolcet

Alfredo Sanz Corma va nàixer a Castelló el 1951. És arquitecte tècnic per la Universitat Politècnica de València i exerceix des del 1989. Ha estat funcionari a l’Ajuntament de Vila-real on també ha ocupat el càrrec de Tinent d’Alcalde i Conseller Delegat d’Urbanisme, Habitatge i Industria entre els anys 2007 i 2011. Des de 2005 i fins a l’actualitat ha exercit la presidència del Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Castelló, havent estat nomenat recentment president del Consell Autonòmic de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de la Comunitat Valenciana. El 2013 es va incorporar a la Comissió Executiva del Consell General de l’Arquitectura Tècnica com a vocal responsable de l’àrea internacional, destacant la tasca desenvolupada per fer possible la signatura del conveni que aquesta corporació té subscrit amb l’associació professional RICS.

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 6 ]


Formació

Els edificis municipals malbaraten l’energia i necessiten solucions urgents Les dependències municipals de la ciutat de Tarragona podrien ser molt més eficients energèticament si se’n fes un bon ús, estalviant fins a un 20% la despesa actual que paguen tots els ciutadans. Aquesta és la principal conclusió extreta del curs sobre rehabilitació energètica d’edificis que ha fet recentment el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), a diferents edificis municipals com els centres cívics de Torreforta, Bonavista i Sant Salvador. La realitat és que el parc d’edificis municipals antics de Tarragona és molt gran i amb greus mancances energètiques. L’estudi a fons que realitzen Alguns del alumnes, arquitectes tècnics, que van prendre part al curs del COAATT. els aparelladors a alguns dels centres cívics permet establir quanta energia gasta cada edifici i quant contamina. Un cop enllestit, s’atorga a cada centre la seva certificació energètica bàsica. El curs sobre rehabilitació energètica d’edificis organitzat pel COAATT s’ha fet a través del Consorci per a la Formació Continua de Catalunya i ha tingut una durada de 60 hores. El principal avantatge és que moltes d’aquestes hores han estat de pràctiques i han fet possible analitzar sobre el terreny la realitat del parc immobiliari municipal. Joan Ramírez, enginyer i consultor energètic, ha estat el director del curs. Amb ell hem conversat per saber l’estat real dels edificis municipals de Tarragona.

Joan, la millor manera d’entendre la situació era venir a un espai com aquest, un centre cívic, i observar què es fa malament. Quines prioritats teniu aquí? Les practiques del curs les hem fet en espais representatius de la població com són biblioteques o centres cívics, perquè així fem un anàlisi real de la situació que ens permet fer una diagnosi de l’edifici sense cap simulació. A més, amb aquesta pràctica real podem saber quines deficiències té i, sobretot, aprofitar que és un lloc públic per fer pedagogia i evitar que això es quedi en un simple paper i li puguem donar una continuïtat a aquesta certificació. Això, donar una continuïtat, es tradueix en fer alguna xerrada o taller per explicar a la gent què és això de la certificació dels edificis i l’eficiència.

Heu vingut al Centre Cívic de Sant Salvador que es va inaugurar l’any 1993. Fa un quart de segle no es parlava de la certificació energètica ni de l’eficiència o l’estalvi energètic. Per tant, suposo que aquí hi heu trobat mancances importants, oi? Hi ha una despesa ingent d’energia que es podria estalviar. Antigament les normatives no eren tan exigents ni existien criteris d’eficiència o requisits mínims. I és cert que tenim un parc d’edificis antics que són el que són, que energèticament són pèssims. Els nous edificis estan sota el paraigües d’unes normatives espanyoles i europees que ja els fan molt eficients però els altres, que són un 99%, tenen una demanda energètica molt elevada perquè necessiten molta energia per a ser confortables i poder-los utilitzar.

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 7 ]

Joan Ramírez ha coordinat el curs.


Formació

Els aparelladors assistents al curs, han pogut comprovar quines deficiències d’ús energètic té un espai com el Centre Cívic de Sant Salvador.

Quines són les deficiències més habituals en aquest tipus d’edificis, de què pequen la majoria? Molts d’aquests edificis tenen parets amb poc aïllament, amb finestres de vidres simples que no aïllen gens, que pateixen conseqüentment moltes pèrdues energètiques perquè a més els vidres no tenen protecció solar, de manera que a l’estiu l’interior de l’espai és un forn i a l’hivern es converteix en una nevera. Per altra part, les instal·lacions són molt limitades i tenen uns radiadors molt petits, tan petits que, per més que estiguin encesos moltes hores, no fan res. I després hi ha el problema de la il· luminació. Només entrar, hem vist que hi havia il·luminació natural perquè era primera hora de la tarda i estaven tots els llums encesos. Fent un bon ús de les instal·lacions, fins a quin punt podem estalviar energia? Canviant els hàbits o implicant al personal perquè sigui responsable amb l’ús energètic —que no vol dir canviar els llums a leds o canviar les finestres, sinó aconseguir que algú encengui i pari els llums— l’estalvi pot arribar al 20% en edificis antics

com aquest centre cívic. Estem parlant d’una inversió zero, només de conscienciar al personal. Tenint en compte que l’excusa de l’administració pot ser que no disposa de diners per a fer inversions i complir amb les normatives, quina seria la inversió mínima que hauria de realitzar per començar a canviar les coses? Reitero que la primera mesura a implantar en un sistema d’estalvi energètic, sempre és gratuïta i passa per canviar els hàbits involucrant al personal perquè tingui aquesta educació. Els usuaris de l’espai, els secretaris o els conserges, han de conèixer quines instal·lacions tenen i com funcionen. Se’ls ha d’educar energèticament perquè ells són els responsables de tenir els llums parats de dia o tancar la calefacció quan una sala està buida. Això val zero euros. Per altra part, en edificis com aquest on la il·luminació funciona moltes hores, pot ser interessant canviar-la i treure els halògens pels leds. Primer es pot canviar a les zones comuns que és on hi ha més consum durant tot el dia i, després, fer un pla dels altres espais.

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 8 ]

Quants edificis hi ha a la ciutat de Tarragona que haurien de fer un canvi per estalviar energèticament? Molts, moltíssims. Estem parlant de la gran majoria d’edificis públics, centres cívics o escoles. Cal marcar nivells d’implantació, de manera que als espais on hi hagi nens o gent gran cal actuar-hi primer, perquè hi ha un nivell més alt de vulnerabilitat. Potser cal actuar primer a les escoles i a aquells centres on hi ha població de la tercera edat, deixant els centres cívics per més endavant. En un edifici com aquest, el Centre Cívic de Sant Salvador, quina certificació energètica li podeu donar? Certifiquem sempre un edifici en base als programes de càlcul reconeguts per l’administració. Per tant, de moment sabrem quin consum energètic té aquest immoble i quanta energia necessita. Això no deixarà de ser un paper que es pot quedar en un calaix i prou. Però anirem més lluny i mirarem de saber què pot fer la mà humana, que aquests programes no tenen en compte, per ajudar a canviar les coses.


Formació Els alumnes del curs, tots ells aparelladors d’ofici i en actiu; coordinats pel Joan Ramírez, han visitat diferents espais municipals on han analitzat el seu estat actual, les mancances energètiques que tenen ara -derivades de l’any de construcció de cada centre- i, sobretot, comprovant quins usos i mals hàbits hi ha adquirits que perjudiquen en l’estalvi energètic. Hem conversat amb tres dels arquitectes tècnics que han assistit al curs. Són l’Anna Aragonès, el Jesús Moreno i el Jonatan Sánchez. A tots tres els hem formulat les mateixes preguntes i aquestes són les seves aportacions.

Anna Aragonès Què ha suposat aquest curs per a tu? Millorar la capacitat i el criteri d’avaluar els consums energètics d’un edifici. Saber quins factors són importants i quins són secundaris o irrellevants. Quina importància creus que té l’eficiència energètica? A dia d’avui tenim la informació i la tecnologia per tal d’estalviar energia, amb menys energia tenir confortabilitat en els edificis. És important si volem respectar el planeta i els seus recursos. Creus que l’administració és conscient de les mancances que hi ha als seus edificis i equipaments? En general crec que si, però les administracions, grans i petites, tenen unes mancances molt importants: personal, pressupost i necessitats econòmiques a tots els àmbits de les seves

competències. Cal trobar l’equilibri entre invertir en estalvi i la resta d’inversions i dotacions necessàries. No oblidem que aquests anys de crisi no han permès quasi cap inversió. Però està clar que Europa està posant unes bases solides perquè l’administració es posi les piles. Com els podeu ajudar els arquitectes tècnics a millorar? El primer pas per ajudar és actuar com a assessor energètic, analitzar els consums, les tarifes, les instal·lacions i valorar quin tipus de canvis calen, què costen i quins cal prioritzar. Com aplicaràs els coneixements del curs, a partir d’ara, al teu dia a dia professional? Tant en la obra nova com en la rehabilitació, valoraré els materials i les solucions constructives més eficaces per

Anna Aragonès

a l’estalvi energètic, en la redacció de certificats energètics, i en ajudar a qui li calgui un consell energètic.

Jesús Moreno Què ha suposat aquest curs per a tu? En principi una ampliació dels coneixements generals de l’eficiència energètica i aprofundir en els específics del comportament energètic dels edificis. He millorat els procediments aplicats a les eines que utilitzo per a la certificació energètica, cosa que m’ha fet optimitzar el temps en la elaboració d’aquets treballs. Aclarir dubtes, conceptes i entendre la factura elèctrica per poder analitzar-la i aconsellar canvis per aconseguir un estalvi econòmic. Prendre consciència de les mesures d’estalvi, eficiència i confort en els edificis. I descobrir el gran potencial de feina que s’obre en aquest

camp de la rehabilitació energètica. Quina importància creus que té l’eficiència energètica? Avui en dia ja no s’entén la edificació sense tenir en compte aquest concepte, tot i que introduir canvis de materials o instal·lacions per millorar l’eficiència, sovint suposa inversions que en la majoria de casos la seva amortització és gairebé impossible. No hi ha dubte que els usuaris milloren en confort i qualitat de vida, és la societat en general la que rep els beneficis en estalvi de producció i conseqüentment en reducció de la contaminació. Creus que l’administració és conscient de les mancances que hi ha als seus edificis i equipaments?

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 9 ]

Jesús Moreno


Formació Entenc que sí, es veu a simple vista. No cal fer grans estudis ni tenir grans coneixements per constatar aquestes mancances, tot és un problema de la falta de pressupost per a la rehabilitació energètica i el dia a dia es va solucionant pagant mensualment la desorbitada factura elèctrica. No hi ha dubte que la solució ha de venir de la inversió en la rehabilitació però esperant a que hagi pressupost es poden prendre altres mesures que ajudarien a reduir aquesta despesa i ser més eficient energèticament, com ara la implementació dels bons usos, reorganització dels espais i horaris. També aprofitant el manteniment del dia a dia,

es poden introduir lluminàries de baix consum, temporitzadors, detectors de presència, etc. És prioritari tenir un responsable específic en cada edifici que vetlli per aquest tema. Com els podeu ajudar els arquitectes tècnics a millorar? Dels diferents professional que intervenen en el procés constructiu, no hi ha cap dubte que nosaltres som part important. I en la certificació d’eficiència energètica destaquem sobradament, cosa que ens està fent coneixedors de l’estat de l’edificació. Estem adquirint coneixements, hàbits i destreses que podem posar a disposició de les administracions per millorar els seus edificis.

Com aplicaràs els coneixements del curs, a partir d’ara, al teu dia a dia professional? Des de que vaig finalitzar el curs he optimitzat el temps en la realització de les certificacions energètiques. També he millorat alguns aspectes en la introducció de dades, la redacció de l’informe i les millores proposades. Per altra part he començat a treballar l’estalvi energètic mitjançant l’assessorament dels bons usos, canvis d’hàbits i de la factura elèctrica. I finalment m’agradaria poder aplicar el coneixements adquirits a nivell de materials, alguns innovadors, en rehabilitació o adequació d’habitatges.

Jonatan Sánchez Què ha suposat aquest curs per a tu? Ha significat un nou punt de vista. El professor, el Joan Ramírez, ens ha donat més eines, més coneixements i més bagatge. Després d’haver fet algun altre curs de certificació energètica, aquest m’ha representat un complement important per poder fer servir els resultats trets de la certificació energètica, interpretar-los i recomanar mesures de millora. Quina importància creus que té l’eficiència energètica? L’objectiu 20-20-20, obliga als països membres de la Unió Europea a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 20%, obtenir com a mínim un 20% del consum energètic a partir de fonts renovables i reduir un 20% el consum energètic respecte les xifres projectades pel 2020. És a dir, se’ns ve imposat un nou paradigma en el que hem d’assimilar un nou cicle en el que hem de ser més eficients energèticament. El sector de la construcció té molt camí per recórrer. Creus que l’administració és conscient de les mancances que hi ha als seus edificis i equipaments? L’ obligatorietat de fer els certificats energètics a cada compravenda i lloguer i registrar els resultats a l’Institut Català de l’Energia (pel cas de Catalunya) fa que l’administració tingui a hores d’ara molta informació, sí. Caldrà

que es vagin concedint ajuts a la rehabilitació. A hores d’ara, la Generalitat de Catalunya no concedeix cap ajut i el govern d’Espanya, concretament el Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital, a través de l’ Institut per a la Diversificació i Estalvi de la Energia (IDAE) ha llançat un ajut de 125,6 milions d’euros per a la rehabilitació energètica d’edificis, que és insuficient però caldrà aprofitar-lo de forma que suposi un impuls per la rehabilitació energètica. Com els podeu ajudar els arquitectes tècnics a millorar? Els arquitectes tècnics tenim estadístiques, som els tècnics que més certificats d’eficiència energètica fem, per davant dels arquitectes i enginyers. En conseqüència, el nostre paper és preponderant. Hem de continuar treballant en la pedagogia i en assessorar correctament els nostres clients. Aprofitar cada rehabilitació per resoldre no només les patologies que han sigut la causa de la nostra intervenció, sinó aprofitar per fer també millores energètiques que, a banda de ser més eficients des del punt de vista energètic, representaran un major confort i una revalorització de les finques. Com aplicaràs els coneixements del curs, a partir d’ara, al teu dia a dia professional? Ja els he aplicat. He tingut l’oportunitat d’assessorar clients i recoma-

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 10 ]

Jonatan Sánchez

nar-los les intervencions que més els convenen. Quanta més informació se’ls dóna, més clar ho veuen. Les obres que se’n derivin de les Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE) confio que serviran per implementar aquestes millores. La lleu recuperació econòmica, l’assessorament tècnic, les ITE i les obres de rehabilitació que se’n derivin, i les subvencions o ajuts a la rehabilitació energètica, crec que han de suposar que veiem, cada cop més, solucions constructives que facin que els propietaris no es limitin a reparar i pintar, i aprofitin la bastida per tenir un edifici més eficient.


Gabinet Tècnic

DADES DE SÍNTESI 2017. Àrea col·legial (Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d'Ebre, l'Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà) L’any 2017 s’ha tancat amb bones expectatives per al sector que treballa al voltant de la construcció, observant un increment important en les obres de construcció de nova planta no residencial, així i com un augment molt considerable del nombre d’obres de rehabilitació que permet tenir certa esperança. Ara bé, aquest augment contrasta amb una lleugera davallada dels habitatges d’obra nova residencial. Els temps actuals conviden, o ens tenen acostumats, a aquestes fluctuacions. No hi ha símptomes per a generar cap preocupació, toca seguir apostant per allò que demanda el mercat i actuar en tots els camps que ens siguin possibles. Aquestes són les dades que ens aporta el Gabinet Tècnic del COAATT.

Els resultats al 2017 mostren com la construcció de nova planta no residencial creix més d’un 40% i arriba a les 90 obres. Les obres de rehabilitació pugen també més d’un 12% respecte de 2016 i la inversió conserva valors. En canvi l’habitatge residencial de nova planta baixa gairebé un 17 % respecte 2017 i arriba als 461 habitatges. El nombre d’intervencions professionals al 2017 baixa una mica més d’un 2% respecte 2016. Entre gener i desembre de 2017, el COAATT ha visat o registrat 8.460 treballs professionals.

Els certificats d’habitabilitat amb un 44 %, el projecte i direcció amb un 8 % i les coordinacions amb un 7 %, són les intervencions més realitzades pels arquitectes tècnics. Al 2017 les cèdules baixen respecte 2016 més d’un 8 %, pugen el projecte i direcció gairebé un 8 % i les coordinacions un 4%. Al 2017 s’han realitzat 3.919 certificats d’habitabilitat, 691 projectes i direccions i 593 coordinacions de seguretat i salut. L’activitat professional amb un creixement més important és la inspecció tècnica d’edificis. Pujant més d’un 55 % respecte 2016.

OBRA NOVA RESIDENCIAL Segons els registres del COAATT i les dades proporcionades pel Consell de Col·legis Catalans, sobre els visats d’obres realitzades en l’àmbit d’actuació de Tarragona, l’habitatge residencial nou es tanca al 2017 amb un descens del 17% respecte de 2016, i arriba als 461 habitatges nous. El nombre d’habitatges acabats puja més d’un 30 % respecte 2016 i l’any 2017 es tanca amb 265 habitatges acabats.

Habitatges nou 2017 Habitatge nou

2.500 2.000

Habitatges iniciats Habitatges acabats

1.500 1.000 500 0

Visat

Acabat

2011

588

1.532

2012

566

1.934

2013

196

841

2014

371

942

2015

448

335

2016

554

203

2017

461

265

2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona; Consell de Col·legis d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Catalunya

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 11 ]


Gabinet Tècnic L’obra nova d’ús residencial tanca 2017 amb 197 obres iniciades, aproximadament un 8 % menys que al 2016. La inversió en habitatge residencial nou conserva valors respecte l’any anterior i arriba als 64 milions d’euros, un 0,6% menys que l’any 2016.

Obres de nova planta. Habitatge residencial visat Sup. Total

Núm. Habitatges

PEM

Obres

2010

223.752,89

1.240

120.974.458,65 €

243

2011

109.285,57

588

56.541.771,95 €

172

2012

129.080,71

566

63.793.606,26 €

116

2013

41.824,66

196

22.335.048,78 €

102

2014

89.127,58

371

42.988.155 €

126

2015

78.791,02

448

51.742.215 €

167

2016

105.579,90

554

64.631.088 €

215

2017

110.710,03

461

64.012.821 €

197

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona; Consell de Col·legis d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Catalunya

Tipològicament, l’habitatge unifamiliar representa al 2017 més del 57 % del total. L’habitatge en bloc suma 200 habitatges nous i l’unifamiliar 261. La tipologia predominant és la d’edifici entre mitgeres amb 130 habitatges, representant més d’un 43 % dels habitatges visats. L’habitatge unifamiliar aïllat arriba fins al 25 %, amb 114 unitats, la mateixa quantitat que l’unifamiliar entre mitgeres. Els aparellats o en filera, sumen aproximadament 9 % del total dels habitatges visats. Respecte de la construcció aïllada en bloc, aquesta representa una mica més del 15 % del total dels visats. Tipologia constructiva

Unifamiliar

261

56,62%

En bloc

200

43,38%

Total

461 Habitatge unifamiliar

Entre mitgeres

114

24,73%

En filera

24

5,21%

Aparellades

9

1,95%

Aïllades

114

24,73%

Entre mitgeres

130

28,20%

Aïllat

70

15,18%

Edifici en bloc

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona; Consell de Col·legis d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Catalunya

La distribució territorial dels nous projectes es concentra, com és habitual, a les ciutats de Tarragona, Cambrils, Salou, Reus i el Vendrell, on s’han encetat, al 2017, 39 habitatges nous. En conjunt conformen més del 53 % del total dels habitatges. Tarragona baixa més del 55 % respecte de 2016 i creix, especialment al 2017, als municipis de Salou i Cambrils. La distribució per comarques es concentra especialment al Tarragonès i Baix Camp. En conjunt conformen més del 80 % dels habitatges. El Tarragonès particularment arriba gairebé al 44 % del total dels habitatges nous construïts a les comarques de Tarragona. El Baix Penedès, amb 64 habitatges, es queda amb un 16 % del total, molt lluny dels 178 del Tarragonès o els 142 del Baix Camp. Els tècnics del COAATT han dirigit, al 2017, 47 habitatges a la zona de Barcelona i Terres de l’Ebre. Per contra, 188 habitatges de les comarques de Tarragona els han dirigit tècnics d’altres províncies.

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 12 ]


Gabinet Tècnic OBRA NOVA NO RESIDENCIAL El nombre de construccions de nova planta no residencial visada pels arquitectes tècnics, puja més d’un 43 % respecte 2016. L’activitat en aquest sector es concentra especialment es la construcció agrícola, industrial, d’edificis esportius i de magatzems. REHABILITACIÓ Les intervencions relacionades amb la rehabilitació ocupen gairebé el 20% del total de l’activitat professional dels aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Tarragona. Les obres de rehabilitació incrementen més d’un 12% respecte 2016, un creixement gairebé idèntic al de l’any passat però tot i així molt significatiu. La inversió en aquest sector gairebé es conserva i arriba als 87,3 milions d’euros.

Pressupost d’execució d’obres Obra nova

Rehabilitació

Obra nova

Rehabilitació

2006

2.466

981

2006

1.039.468.822,13 €

85.301.716,47 €

2007

1.631

970

2007

770.791.454,74 €

77.751.136,26 €

2008

572

889

2008

221.430.886,81 €

82.524.804,83 €

2009

250

893

2009

114.895.909,39 €

76.748.752,12 €

2010

243

864

2010

120.974.458,65 €

71.795.331,17 €

2011

172

740

2011

56.541.771,95 €

80.522.450,39 €

2012

116

565

2012

63.793.606,26 €

35.574.838,19 €

2013

102

598

2013

22.335.048,78 €

25.708.494,46 €

2014

126

620

2014

42.988.155,00 €

24.255.774,14 €

2015

167

778

2015

51.742.215,01 €

80.579.941,22 €

2016

215

867

2016

64.631.088,09 €

90.340.529,08 €

2017

197

977

2017

64.012.820,66 €

87.359.717,40 €

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona; Consell de Col·legis d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Catalunya

Si es consideren únicament les intervencions relacionades amb el treball a, la rehabilitació en aquest cas representa el 60 % del total del treballs professionals realitzats al 2017. És necessari avançar en aspectes com la responsabilitat ambiental, l’orientació del consumidor cap un consum sostenible i l’imperatiu de realitzar un canvi en la manera de pensar i construir dels professionals per potenciar l’eficiència energètica dels edificis i les seves instal·lacions. Per poblacions, Tarragona concentra 1 de cada 5 de les obres realitzades, molt per sobre de Reus, Salou o Cambrils que oscil·len entre el 9 % i el 5 % de les obres de rehabilitació.

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 13 ]


Turisme

Marta Álvarez Gerent de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona Els arquitectes tècnics i el COAATT poden ajudar el sector hoteler El 2017 s’ha tancat, de nou, amb una xifra rècord de turistes a la Costa Daurada. Entre el gener i el desembre es va assolir la xifra històrica de 20.688.354 pernoctacions. Salou, Cambrils, Vila-seca i la Pineda, els municipis més populars turísticament, en van rebre més de 12 milions. La nostra és una zona que està de moda i agrada, on el visitant s’hi sent còmode perquè hi troba tots els ingredients d’oci. Sol i platja, gastronomia, bons vins, mar i muntanya, activitats esportives, excursions familiars i, sobretot, una

Marta, el 2017 ha estat un any complicat per al turisme per dos moments concrets, el primer arran dels atemptats que van tenir dos focus, Barcelona i Cambrils. Què va significar aquella tragèdia en plena temporada i de quina manera es va aturar l’impacte? Evidentment, els atemptats van significar un trasbals emocional i una tensió important en la destinació. En l’àmbit internacional estaven preocupats per allò que podia passar, però la rapidesa amb què es va actuar i es va restablir la normalitat va fer que la repercussió, afortunadament, fos menor. Des de la FEHT es va fer un esforç important de comunicació per informar a tot el sector turístic, tant nacional com internacional, del restabliment de la normalitat i que hi havia uns nivells òptims de seguretat a la destinació i que, per tant, es podia gaudir de les nostres platges i indrets amb tota tranquil·litat. Hi ha hagut o hi ha por a que la turismefòbia pugui arribar a perjudicar l’ocupació i el benestar a la Costa Daurada, arran de fets com els del passat mes d’agost? No precisament pels fets del mes d’agost, però naturalment la turismefòbia ens inquieta. Tanmateix, considerem que és difícil que la turismefòbia arribi a afectar la Costa Daurada, perquè la nostra zona és una destinació turística estacional i una part molt significativa de la seva activitat econòmica depèn d’aquesta indústria. A la Costa Daurada el sector turístic conviu perfectament amb la resta d’activitats econòmiques i socials

xarxa d’allotjaments hotelers on descansar en condicions els dies de les seves vacances. Però, tenim un parc hoteler adequat? Estan els establiments preparats per les demandes dels seus clients? Aquestes i altres preguntes les formulem a la gerent de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona, Marta Álvarez, amb qui també conversem d’altres aspectes que van marcar l’any 2017 i no es poden oblidar.

del territori, i des de fa molt de temps. Considerem que seria una paradoxa que existís turismefòbia. En canvi, en indrets com Barcelona, on l’impacte del turisme es pateix tot l’any, sí que hi ha unes incomoditats o problemes socials que aixequen determinades reaccions. Allò que nosaltres demanem és, precisament, que des de les administracions facin complir les reglamentacions que ja estan en vigor respecte a l’acceptació, arribada i pernoctacions d’un turisme que no està legalitzat i que genera incomoditats a tota la destinació. La turismefòbia, moltes vegades pot venir donada, justament, per aquell turisme que entra per vies no reglades. El segon moment complicat, així s’ha destacat en algunes ocasions, ha estat tot el procés de l’1 d’octubre i els fets posteriors. Ha afectat veritablement al turisme a la demarcació de Tarragona? De moment, amb les dades de què disposem, sembla que no ens ha afectat. Durant el mes d’octubre i el mes de novembre, mesos de menor activitat turística, hem tingut xifres bones d’ocupació i un increment de pernoctacions del 4% durant l’octubre a la zona de Salou, Cambrils i Vila-seca, la Pineda, en totes les modalitats d’allotjament. Al mes de novembre els hotels van tenir més pernoctacions. La nostra zona és coneguda per la qualitat de l’oferta que tenen els turistes i per la seva varietat. Tocarem sostre en algun moment? Hi haurà un moment en que faltaran places hoteleres?

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 14 ]

Marta Álvarez.

És difícil respondre aquesta pregunta de si tocarem sostre o no. El que sí que li puc dir és que al cent per cent d’ocupació no hi arribem, tot i que durant els mesos d’estiu molt bons percentatges. Per tant, encara hi ha places per cobrir. Tanmateix, hi ha projectes hotelers importants que caldrà acabar de veure com es desenvolupen, però, en principi, també hi ha projectades importants inversions de caràcter privat, bàsicament, però en les quals hi estan involucrades tot el territori. Els projectes hotelers amb construccions de grans complexes, plantejats fa pocs anys enrere a algunes poblacions com Salou són encara vigents i els veu viables? Amb la informació que nosaltres disposem sí que són vigents i nosaltres els veiem no només viables, sinó molt


Turisme

Imatge de dos complexes hotelers, de dues èpoques diferents, a Salou i Cambrils.

interessants per a la destinació. Tot i això, nosaltres no disposem de tota la informació administrativa per poder respondre-li amb exactitud. La Generalitat i l’Ajuntament són els organismes que tenen aquesta informació. Hi ha previstes noves construccions de nous hotels a curt o mig termini? Els hi consta? A quina o quines poblacions? Al setembre a Salou començarà la construcció d’un nou hotel de 166 habitacions denominat Golden Costa Salou, de 4 estrelles superior i enfocat a només adults, amb la finalitat de diversificar la seva oferta a totes les demandes del mercat. A banda d’això, vostè sap que som una destinació amb un parc hoteler molt important. Per tant, realment ja es fa difícil assolir nous projectes significatius, en aquest sentit, fins i tot per la densitat de places que tenim i per totes les limitacions legals i administratives que hi ha als respectius municipis. No obstant, sí que hi ha projectes de nous hotels atès que existeix un teixit empresarial interessat en continuar invertint i augmentant les ofertes i infraestructures turístiques. Potser alguns no avancen tan ràpidament com seria desitjable… Hem de recordar que a nivell local les diferents administracions implicades no faciliten la implantació i desenvolupament de nous hotels. Els empresaris, moltes vegades, són una mica reticents a assolir nous projectes importants per la complexitat i la lentitud amb què es gestionen aquí. És important, per mantenir la qualitat del servei que s’ofereix als turistes, tenir un parc hoteler en òptimes condicions. Podem dir que els hotels de la zona estan, a nivell d’infraestructura i conservació, en bones condicions? Sí, i a més, vull destacar l’enorme esforç que durant els últims anys ha

fet tot el sector hoteler, de càmpings i apartaments. Hem vist renovar totes les seves instal·lacions. Pràcticament tota l’oferta hotelera ja és de quatre estrelles a la nostra zona i molts càmpings són considerats els millors d’Europa. Això no només ha suposat una important inversió, sinó uns esforços de manteniment constants per a l’optimització i millora contínua de les instal·lacions; no només perquè la reglamentació i les lleis així ens obliguen, per temes de qualitat, seguretat mediambiental... sinó també per oferir la millor experiència possible als nostres visitants. Vetlla d’alguna manera la FEHT per mantenir en òptimes condicions el parc hoteler? Fan algun seguiment específic? Aquest tema correspon estrictament a les empreses. Tot i així, nosaltres des de la FEHT fem un esforç important d’informació i de formació a tot el teixit, tant per informar de les millores, les noves reglamentacions, les oportunitats que hi ha a nivell financer i les oportunitats que representa millorar la qualitat des d’un punt de vista comercial, per animar, precisament, a tot el parc a continuar amb aquesta proposta de reformar tots els establiments per augmentar la qualitat del servei que donen. Cal exigir més a les cadenes hoteleres per aconseguir un manteniment més òptim de les seves instal·lacions i evitar casos de degradació com el de l’hotel Imperial Tàrraco de Tarragona? Considerem que l’hotel imperial Tarraco de Tarragona és un cas atípic, però alhora també molt complex. No ens veiem amb la necessitat d’exigir a les cadenes hoteleres aquest esforç perquè ja el fan. Fixi’s que, precisament, qui finalment gestionarà l’hotel Imperial Tarraco és una de les millors cadenes hoteleres que tenim a la zona i que està fent un es-

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 15 ]

forç molt més que important a nivell de gestió, a nivell de inversió econòmica i a nivell d’organització, precisament, per reconvertir un hotel emblemàtic a la zona. De quina forma creu que podrien ajudar els arquitectes tècnics, com a professionals de referència del sector, per garantir el bon estat dels edificis hotelers? Els arquitectes tècnics, particularment, poden ajudar el sector hoteler, però també el mateix COAATT, com a tal —des d’un punt de vista més col· lectiu— pot establir molt bones sinergies amb el sector turístic de la zona per, conjuntament, millorar i optimitzar aquesta tasca de renovació i de bon manteniment de les instal·lacions turístiques. En aquest sentit, ja hi ha molts arquitectes tècnics que, directament, són contractats per les pròpies empreses turístiques perquè els assessorin i supervisin que compleixen tota la reglamentació vigent. Però, probablement, encara podríem fer més, en aquest sentit, i des dels mateixos arquitectes o el propi Col· legi Oficial poder oferir a les empreses turístiques una espècie d’auditoria, més o menys paquetitzada, que ens permetés valorar la conveniència de millorar qualsevol establiment. A més, en cas que després l’establiment apliqués els resultats d’aquesta auditoria, els mateixos arquitectes tècnics o el propi Col·legi podria certificar que, efectivament, s’han dut a terme totes les millores des d’un punt de vista arquitectònic i constructiu. Per la nostra part, com a sector, estem totalment interessats a desenvolupar vies de col·laboració amb els arquitectes tècnics i amb el Col·legi que el representa perquè necessitem, sense cap mena de dubte, la seva implicació. Òscar Ramírez Dolcet


Art i Construcció

D’Alcover al món fent art amb la fusta

E

l món empresarial és cada cop més ferotge i competitiu. Les empreses, per mantenir-se, han d’aportar la seva professionalitat sumant-hi novetat i qualitat. I això, sovint, passa per reinventar-se abans de caure o perdre el rumb. Ara fa deu anys, els germans Casas van agafar les regnes del negoci familiar creat pels seus avis i seguit pel seu pare. De manera progressiva, el Valentí, la Laura i el Gerard s’han anat incorporant a aquesta empresa familiar anomenada Sindar que té la seva seu a Alcover i

s’ha internacionalitzat a passos agegantats. La tradició de la fusta i la decoració s’ha mantingut però, conscients ara fa una dècada que el sector de la construcció trontollava i la bombolla immobiliària s’apropava, el mercat de Sindar té el punt de mira a països ben llunyans com Qatar, Rússia, Turkmenistan o la Guinea Equatorial. Fer el canvi, deixant a un costat les promocions d’habitatges i l’obra pública per pensar en gran i en la creació d’ornamentació d’espais com ara palaus,

hotels i residències de luxe, no ha estat fàcil però l’aposta ha funcionat. Després de molts esforços i un treball intens, amb la reorientació de l’empresa i la creació d’una oficina tècnica que resol les necessitats dels clients i d’una plantilla de treballadors que munta in situ, sigui on sigui, l’obra creada al taller d’Alcover, Sindar s’ha fet un molt bon espai en aquest mercat. I aspira a molt més. Conversem amb el Gerard Casas, Director general de Sindar, sobre aquesta aposta visionària que ha fructificat i creix.

Obra realitzada per Sindar al Consell general d’Andorra.

Gerard, l’any 2007 feu el plantejament més important a nivell laboral, que passa per fer un gir total a l’empresa. Perquè? Vam decidir internacionalitzar l’empresa perquè el mercat nacional estava totalment saturat de petites empreses que fugien de la crisi del sector immobiliari cap al sector de la obra pública, on nosaltres ja feia anys que ens hi trobàvem còmodes treballant. El següent pas natural era internacionalitzar l’empresa que, en un cas com el nostre, comporta no només professionalitzar el departament tècnic i comercial, sinó també “reinventar-se” a nivell de producte. I què us fa decidir a orientar el

negoci centrant-lo en l’elaboració d’ornamentació en fusta? Ve donada per voler atendre les necessitats del client que, en un àmbit internacional i per a projectes molt singulars, acaba tenint uns requeriments tècnics a nivell de valor afegit i de disseny que ens obliguen a donar un salt qualitatiu en el producte i servei. Què us fa pensar en aquell moment que pot funcionar aquesta nova línia de producció i treball? Hi ha un nínxol de mercat en aquest sentit? A nivell nacional, el sector de la construcció havia agafat una línia de baixada de preus i marges. L’única ma-

Tag

1r quadrimestre 2017 3r 2018 [ 16 ]

nera d’augmentar el marge quan ja tens tots els costos totalment ajustats és incrementar el preu de venta, i això implica oferir un producte i un servei de molt més valor afegit. Deu anys després, quin balanç en feu d’aquella aposta? Quines són les dades referencials de la feina feta? Des que al 2010 vam finalitzar el primer projecte a nivell internacional, el balanç és d’aprenentatge constant en tots els sentits. El fet de poder dir que hem realitzat feines de decoració a països com el Marroc, Turkmenistan, Kuwait, Qatar o Guinea Equatorial entre d’altres, suposa un procés constant


Art i Construcció d’adaptació a mercats i clients a més de ser tota una experiència professional. Què us diferencia d’altres empreses que es dediquen al mateix? La versatilitat, polivalència i qualitat en el servei, i el producte a un preu raonable que és el punt fort davant d’empreses competidores d’arreu amb molta més experiència que nosaltres. I també l’oficina on tenim dissenyadors i arquitectes perquè competir en un entorn altament exigent implica tenir una oficina tècnica molt potent que estigui a la alçada dels grans despatxos de decoració i arquitectura internacionals. En què esteu treballant ara? En quins projectes concrets? Actualment estem acabant un palau a Kuwait on l’arquitecte és Norman Foster i estem iniciant el muntatge del primer hotel de 7 estrelles de Qatar. Us plantegeu seguir obrint mercat a altres països o preferiu consolidar la vostra presència a aquells on ja treballeu?

Pèrgola en un habitatge particular.

Treball realitzat a l’aeroport d’Alguaire.

La veritat és que no diem que no a cap mercat perquè intentem tenir pre-

sencia allí on els nostres clients desenvolupen el seus projectes.

Els treballadors de Sindar es desplacen per tot el món per a fer el muntatge de les estructures creades.

Sindar treballa a mercats diversos però actualment centra la seva feina a Qatar, França, Bèlgica i Rússia. Al mateix temps, treballa a mercat català que li suposa un 20% de la seva cartera anual de comandes. De les moltes feines realitzades, cal destacar el Palau Presidencial de Turkmenistan que van enllestir l’any 2014, o el Palau de l’Emir de Qatar a Marroc finalitzat el 2016. A més de fer aquestes importants obres d’ornamentació, Sindar s’ha especialitzat en altres línies més habituals a casa nostra. Així, a les feines de fabricació i muntatges de decoracions d’interiors, té una línia de producte de fustes per exteriors tractades en autoclau i un servei de mecanitzat de bigues de fusta per a cobertes i pèrgoles. També treballen amb altres materials com ara llautons, marbres, teixits i resines.

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 17 ]


Edificis singulars

El Castell de Vallmoll, de l’oblit al nou renaixement

Imatge panoràmica del cos central del Castell on s’observa la intervenció realitzada i el contrast amb la part històrica.

El Castell El Castell de Vallmoll és un edifici d’origen medieval que, segons els estudis realitzats per l’arquitecte Miquel Orellana i Gavaldà, redactor del projecte, data del segle XI. Aquest edifici medieval ha sofert moltes reformes, reconstruccions i ampliacions fins al segle XIX, moment en què és abandonat definitivament. Aquestes modificacions es poden veure clarament en els elements constructius existents. Al llarg del pas del temps, les noves necessitats de la construcció, les noves tendències arquitectòniques, els diferents materials i sistemes constructius demostren amb claredat les modificacions que es poden situar perfectament en el temps. L’edifici se situa a la part més alta de la Vila de Vallmoll, a la cota de 165,00m a nivell de la planta baixa. Té forma quadrangular, de 28,00x37,00m, tenint adossades dues torres, una més important i considerada com la “Torre de l’Homenatge”, que és a la façana nord-oest i de forma quadrangular (7,00x4,50m) en aquesta segona es pot veure un afegit de tàpia, quadrangular de 3,80x3,50m. Afegit

entre la façana i la torre principal, hi ha una construcció elevada sobre un gran pilar. Es tracta de l’oratori, al qual es pot accedir a través de la planta noble o primer pis. També es pot observar que, adossat a la façana nord-est, hi ha una construcció afegida posteriorment a l’edifici primitiu. És un baluard, que no s’ha inclòs en aquesta fase de restauració, que ocupa una superfície en planta de 373, 36m². El Castell tenia al seu voltant un important fossat de protecció, que avui en dia encara es pot veure en part, situat a l’oest. El Castell s’articula mitjançant dos patis. El primer podria anomenar-se el “pati d’armes” o el pati d’accés. Allí hi localitzem la porta principal d’entrada al recinte per on s’hi accedeix històricament mitjançant un pas anomenat en “baioneta”, franquejat per tota la façana renaixentista sud i un baluard de forma pentagonal. Un cop s’accedeix al pati d’armes, aquest, així com la porta del castell, quedaven franquejats per una torre estratègicament col·locada al costat més nord del pati. Aquest pati es troba al costat més a l’est del castell i queda delimitat pel cos d’edificació —anomenat ala est—

Tag

3r quadrimestre 2017 [ 18 ]

i per l’ala nord on hi ha la torre que el defensava i que avui està pràcticament desapareguda. El segon pati seria l’anomenat “Pati de Palau”. Entorn a aquest, que disposa d’una superfície d’uns 600,00 m2, s’articulen les quatre ales de l’hàbitat del castell. L’ala est, a través de la qual s’entra al pati; i l’ala nord, de la qual les recents excavacions arqueològiques han tret a la llum diferents estructures dels últims nivells de circulació, superposades a estructures anteriors. Les altres dues són l’ala oest, completament desapareguda i a la qual s’adossava per la part exterior del castell amb dues torres de defensa; i l’ala sud, hi ha les estructures més modernes, vinculades a una reforma executada per l’arquitecte renaixentista Pere Blai, que cap als segles XVII-XVIII va construir aquesta ala avançada respecte de la façana original, i cap al sud de tot el flanc defensiu del castell. Les recents excavacions arqueològiques, han deixat al descobert antigues construccions i ampliacions del castell, observant-se també part de mur del fossà anteriors a la reforma de l’arquitecte Pere Blai.


Edificis singulars Acció realitzada La intervenció realitzada correspon a la habilitació per a l’ús de la zona est del castell, la sala de gòtica i la torre principal denominada “Torre de l’Homenatge”, essent aquesta la torre més alta de tot el conjunt i, per tant, uns dels punts més rellevants de l’edificació. El procés de restauració de la sala gòtica, així com la Torre de l’Homenatge, han sigut canviants durant el procés de l’obra, ja que tal com sòl passar en aquests casos, les restes que es van descobrint al treure les capes de materials de les intervencions anteriors, fan modificar el projecte. Un dels punts més rellevants ha estat la restauració de les voltes del sostre de la planta baixa, que corresponen al paviment de la sala de l’homenatge, que s’han restaurat seguint els sistemes tradicionals realitzant dues capes, la primera de rajola ceràmica i la segona de maó massís, per tal de donar més consistència al conjunt. L’altre punt a destacar ha sigut la recuperació de l’estructura de coberta. En aquest cas, després de observar-se d’a prop els encaixos existents de la antiga estructura en el mur, s’ha modificat el sistema de les bigues, deixant el sistema actual format per una mènsula de pedra i un sobre mènsula de fusta de dimensions considerables i que escurça considerablement la llum de la biga estructural. La que denominem sobre mènsula, inicialment es creu que disposava de motllures molt treballades a l’extrem. Això va ser simulat amb un acabat arrodonit, per tal de donar a entendre què existia anteriorment. Un dels elements més destacats del castell i que dóna més visibilitat actualment a l’edificació, són les proteccions solars de lamel·les de fusta de la nau sud-est del conjunt. Aquestes lamel·les horitzontals suportades per una subestructura d’acer fixe, pretenen ser un sistema de protecció solar de les finestres en cantonada que donen llum a les sales interiors i per altre banda restauren el volum original de la edificació. Actualment les instal·lacions estan en ús, però l’ajuntament està fent molts esforços per a la realització de la museïtzació de l’espai. Es preveu que de cara al proper any es pugui obrir al públic i es puguin veure els treballs realitzats i, de pas, la història d’un dels castells més rellevants de la zona.

Alguns dels espais del castell ja tenen de nou una utilitat.

El reforç de l’estructura central conviu amb elements que el temps ha conservat.

Imatge de la reforma interior i dels accessos a les plantes superiors.

Aquest reportatge sobre el castell de Vallmoll, és obra de l’arquitecte tècnic Joan M. Tomàs.

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 19 ]


Espacios para vivirlos

En SALTOKI HOME estamos comprometidos con la calidad y el diseño, y contamos con las mejores firmas para crear espacios llenos de inspiración y de vida,

marcas que nos distinguen.

desde: 5.850

más IVA

Amueblamiento básico* C100 con electrodomésticos NEFF y encimera MASSTECH

Tag 1r quadrimestre 2018 [ 20 ] *Consultar composición del amueblamiento básico.

Servicio de revisión técnica gratuita cada 2 años

saltokihome.com


Fundació COAATT

ADAPTAR L’HABITATGE: UNA NECESSITAT PER A MOLTA GENT

L

a pregunta més freqüent que apareix als qüestionaris sobre discapacitats i deficiències que pateixen algunes persones, és: degut a les limitacions que patiu, heu hagut de fer o penseu en fer un canvi d’habitatge o lloc de residència? Per a la gent gran, i moltes altres persones amb limitacions concretes, la capacitat funcional i la salut adquireixen una major importància per a determinar la seva òptima qualitat de vida. El benestar “ambiental” o amb l’entorn vital de la persona, està estretament relacionat amb la satisfacció que es té de la llar i el nivell d’integració o connexió amb l’entorn de residència. Per altra banda, les limitacions funcionals estan associades amb la necessitat d’una major assistència personal. Tot i que cada vegada més, moltes persones grans, o no tan grans però amb certes limitacions, poden viure soles, aquest col·lectiu ha de fer front a una creixent dependència personal, empitjorament de la seva salut i, fins i tot, aïllament social com a conseqüència d’un inadequat habitatge. Tinguem en compte que les barreres del entorn (habitatge), tant internes com externes, no es fan evidents fins el moment en que un resident pateix limitacions. Es tracta de quelcom seriós entre un sector nombrós de la societat, ja que entre la població que manifesta necessitats més grans d’adaptació del seu habitatge, hi ha aquella que té problemes i limitacions funcionals, ja siguin de mobilitat o sensorials. Amb l’agreujant que existeix una estreta vinculació entre aquestes limitacions funcionals i les caigudes i altres tipus d’accidents a la llar. Davant les limitacions i/o factors que generen discapacitat a les persones a la seva llar, ens hem de preguntar... De quina forma és possible poder intervenir per tal d’evitar-los o corregir-los? L’adaptació funcional de l’habitatge és un dels principals mitjans per evitar aquest sentiment que es genera i al mateix temps facilitar la permanència de la persona a la seva pròpia llar. A l’hora de prendre una decisió en el sentit de poder gaudir d’una llar més adaptada, hi ha dos aspectes que s’han de tenir en compte:

• No hi ha un ampli mercat d’habitatges adaptats o que es puguin considerar amb un grau elevat de possibilitats per a la seva adaptabilitat. • Existeixen habitatges més susceptibles de poder ser adaptats que d’altres, ja que estan subjectes a unes limitacions no tan sols arquitectòniques o constructives, sinó també funcionals i econòmiques. Aquest fet, restringeix la seva capacitat de ser transformat d’acord a unes necessitats concretes.

necessitar la persona, les solucions per a l’adaptabilitat funcional de la llar no han de ser universals, no han de respondre al concepte o idea d’Accessibilitat Universal, sinó a les necessitats específiques d’una persona concreta. Únicament les intervencions de “supressió de barreres”, que afecten a elements comuns de l’edifici, han d’estar subjectes a criteris generals d’accessibilitat.

La casuística de problemes funcionals i de barreres a l’entorn de l’habitatge és molt àmplia. Els espais més problemàtics on aquests aspectes s’accentuen són a l’accés de l’habitatge i la cambra higiènica. Però no s’ha d’oblidar la importància que també tenen altres aspectes generals dins la llar, com són els espais d’interacció, il·luminació, portes i finestres, terres, mobiliari, tecnologia, etc. Rehabilitar l’habitatge requereix unes adaptacions funcionals amb solucions centrades en l’usuari i les persones de servei d’assistència. Es necessita personalitzar els espais respectant, tant la intimitat de les persones com determinat nivell de llibertat i autonomia. Per això l’habitatge ha de donar resposta en la major mesura que sigui possible a les nostres necessitats, però sense convertir la seva transformació o adaptació — quan es necessiti— en una intervenció mancada de funcionalitat. L’objectiu principal de l’adaptació d’un habitatge és reduir les demandes que presenta l’entorn físic interior i l’entorn exterior immediat de l’habitatge per tal de facilitar la realització de les tasques quotidianes i promoure les habilitats del seus residents, perquè puguin gaudir d’una vida independent amb comoditat i seguretat. En termes pràctics, això ho podríem traduir en —adaptar l’espai físic de la llar en relació amb necessitats individuals basades en un judici professional sobre les capacitats funcionals de la persona i les seves restriccions d’autonomia. Per tant, sense obviar l’equipament especial d’ajudes tècniques que pugui

CREAR LLARS ACCESSIBLES. CONSIDERACIONS GENERALS

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 21 ]

En el disseny de l‘interior d’un habitatge és molt important tenir en consideració els criteris d’accessibilitat. Però també és fonamental respectar la decisió de les persones que hi han de viure perquè decideixin, dins les diferents possibilitats, el que els resulta més còmode i segur. Aspectes de la llar on s’han respectar els criteris i paràmetres d’accessibilitat: 1. ESPAIS. Perquè la persona pugui interactuar en el seu entorn i no tingui impediments per al seu desplaçament, transferències i abast als elements de la llar. 2. IL·LUMINACIÓ: Ha de ser bona i similar a tot l’habitatge, de manera que els llums s’han de situar en llocs on no produeixin enlluernaments i els mecanismes per al seu accionament a la alçada i distància determinada siguin de fàcil abast. 3. PORTES: Amplada mínima de 80 cm, manetes accionades amb mecanisme tipus palanca. Obertura a l’exterior o corredisses a cambra higiènica. 4. TERRES: Durs i no lliscants. Evitar catifes amb les que es pot ensopegar. 5. APARELLS: Termòstats, intèrfons, telèfons i d’altres comandaments, s’han de poder manipular fàcilment i ha de tenir números suficientment grans i un bon contrast. Cal que estiguin situats en llocs accessibles.


Rehabilitació Totes les cares de la Confraria de Pescadors

Imatge actual de l’edifici de la Confraria de Pescadors, un cop feta la reforma enllestida l’any 2016.

Q

uan un s’imagina el barri del Serrallo de Tarragona, li venen al cap diversos elements i un d’ells és, sense dubte, l’edifici de la Confraria de Pescadors. Per la documentació existent, se sap que la seva història ve de llarg. En època del Setge de Tarragona de l’any 1644, el Fortí del Francolí era un dels baluards de defensa de les instal·lacions portuàries. Per la seva situació i pel tipus de mur, es pensa que l’església de Sant Pere del Serrallo s’assenta sobre un dels panys atalussats del Fortí i, també hi ha el raonament que el propi Fortí seguia la línia de la façana del que després seria el Centro de Pescadores. Aquest és el nom que apareix a unes fotografies propietat del Port de Tarragona i datades sobre l’any 1910. Aquell Centro de Pescadores tindria únicament la planta baixa però l’estructura canviaria després. A l’abril de 1929, l’arquitecte Antoni Pujol Sevil va redactar el projecte de reforma i és en aquest punt quan l’immoble va passar a tenir dues plantes. El 19 de juny de 1932 es va inaugurar el nou edifici que

partia de la planta existent i incorporava un porxo fet amb columnes jòniques que sostenien una terrassa balustrada. A la planta baixa hi havia el Cafè i a la primera planta, la Sala de Ball. Els bombardejos de l’any 1939 van fer caure part del porxo i van afectar a la coberta. Al maig d’aquell any es va redactar el corresponent projecte de reparació extraordinària que va fer l’arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà. El 1956 l’arquitecte Joan Zaragoza va dissenyar l’emblemàtic rellotge que corona l’edifici i va ser ell mateix qui, sis anys després, va redactar el projecte d’adaptació de la planta baixa per a ús de restaurant. Després, la història més recent ja és coneix: la construcció de la nova Llotja de Peix amb nous espais per al sector pesquer, va portar a l’abandó de l’edifici que va mantenir únicament les activitats de restaurant i Casal de l’Avi Pescador. La Sala de Ball de la primera planta, que tenia un petit escenari, es va mantenir com a sala d’assaigs de la coral del barri del Serrallo. L’Autoritat Portuària de Tarragona va comprar l’edifici a la Confraria de Pes-

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 22 ]

cadors l’any 2012 per a fer-hi una reforma integral. De la direcció del projecte se’n va fer càrrec l’arquitecte tarragoní Xavier Climent. Les obres es van licitar i adjudicar al 2014 i el pressupost de l’obra va ser d’1,2 MEUR. El nou edifici va començar a funcionar l’estiu del 2016. S’hi va fer una feina intensa. Es va revisar tota l’estructura mantenint els elements més significatius com el teatret de la primera planta i el rellotge de la façana. L’àrea del teatret, de 463 metres quadrats, és ara una sala polivalent on fer representacions, petits concerts, presentacions i accions d’altres formats. Al segon pis, que va acollir anys enrere les aules de la vella escola del barri, hi ha quedat un espai diàfan de més de 200 metres quadrats destinats a les oficines portuàries des d’on es gestionen espais com el teatret. I la planta baixa, que té 565 metres quadrats, s’ha mantingut com a restaurant especialitzat en cuina mediterrània. A més, l’Autoritat Portuària ha recuperat les fonts que hi ha al davant de l’edifici.


Rehabilitació

Daniel Vera Arquitecte Tècnic i Responsable d’edificacions de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Com es va dur a terme la reforma de l’edifici? Quins passos es van seguir? Va haver-hi un primer paquet que va ser tota la reforma integral de l’edifici. Això va significar la reforma estructural, els tancaments, les divisions – que van obligar a la creació d’un nucli de comunicació vertical a l’edifici perquè tenia dues escales antigues que no complien cap tipus de normativa- o la col·locació de l’ascensor. Aquest primer paquet el va executar Dragados i a partir d’aquí vam treballar en un parell de projectes per fer l’adequació interior. Això es tradueix en la instal·lació de les oficines que hi ha a la planta segona i el local comercial que ara ocupa el restaurant del Pòsit. Aquests dos projectes els vam fer nosaltres i si sumes els tres projectes, estaríem parlant d’un període d’obres d’un any i dos mesos. L’obra principal, la de Xavier Climent, d’on parteix?

L’edifici estava en un estat semi ruïnós, amb unes patologies molt importants i sobretot a la façana principal. A més, havíem d’adequar-lo a la normativa actual que passa per fer complir el codi tècnic, millorar l’eficiència energètica de l’edifici, assegurar-lo i dotar-lo d’accessibilitat per a tothom. Un cop fetes les inspeccions, vam comprovar que el seu estat era pitjor del que havíem imaginat. Cal tenir en compte que aquest edifici l’havien executat a finals del segle XIX i que, mirant una mica la història, es pot dir que l’havien fet gairebé els propis pescadors. Era, diguem-ne, una construcció molt heterogènia feta amb diferents fases, amb diferents sistemes constructius i per diferents persones. Un dels moments delicats és el moviment del rellotge, oi? Exacte. Vam veure que a la façana principal, on ara pots veure les vidrieres del teatret, hi havia el rellotge i teníem el problema que era un pes molt important

L’arquitecte tècnic Daniel Vera, al teatret del Serrallo.

L’edifici del Pòsit de Pescadors, que va comprar l’Autoritat Portuària l’any 2012, era en molt mal estat de conservació.

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 23 ]


Rehabilitació per a fer el reforç que volíem fer. Per això vam decidir fer una operació una mica arriscada que passava per baixar-lo. Pensa que és un rellotge fet de totxo i formigó que pesa 9.000 quilos i que vam aconseguir que no se’ns desmuntés. A diferents espais, com el Teatret o la segona planta, heu hagut d’aplicar solucions ben diverses. Què heu fet en cada cas? Al Teatret, per poder justificar les sortides d’emergència hem hagut de fer un nou recorregut a la llotja que hi havia per fer una nova sortida d’evacuació, reforçant-lo. De fet, hem preparat tot l’edifici perquè en extinció i detecció contra incendis disposi de la llicència d’activitats —que ja la té— i a la planta segona que abans acollia unes antigues escoles, es va decidir que era millor buidar-la i fer-la diàfana, substituint-la pel mur cortina que hi ha i una coberta Deck tipus sella, com una sella de muntar, per l’evacuació de les aigües. Has parlat de moltes actuacions i canvis estructurals però, si ens mirem l’actual edifici i el d’abans, no es nota un canvi massa gran. Més enllà del canvi de la planta segona que et comentava, i que és peculiar, la configuració de la façana original ha quedat gairebé sencera adequant els accessos que necessitàvem per l’edifici i, fins i tot, s’ha recuperat el projecte original pel que fa a les arcades que hi ha a peu de carrer. Al Teatret, per exemple, hem intentat mantenir la seva essència. Hi havia un paviment de rajola hidràulica que no vam poder aprofitar però hem fet un paviment amb una configuració molt similar. Igualment, les motllures que tenia la llotja del Teatret les hem refet. Per tant, heu rentat la cara a un immoble històric que conserva la seva cara però és tot nou. Hem intentat conservar l’esperit que tenia l’edifici però adequant-lo a les necessitats que tenim avui en dia i als sistemes constructius actuals. L’actual edifici està equipat d’una etiqueta B d’eficiència energètica, aïllaments tèrmics prou òptims, sistemes de climatització d’alt rendiment. Diguem que tens l’essència d’un edifici antic adequat a una estructura moderna. Al final, l’Autoritat Portuària buscava obrir un edifici pel barri. Això potencia les activitats que es poden fer aquí al Serrallo i si fas actes cultural al Teatret van a favor de la convivència i el veïnatge.

Moment de les obres de reforma que mostren l’evolució de l’estructura.

El desmuntatge de l’emblemàtic rellotge va ser un dels moment més delicats de les obres.

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 24 ]


Arquitectura i rutes Els espais ocults de Reus Arquitectònicament, Reus és coneguda pel seu patrimoni modernista. Però, més enllà dels tòpics i les evidències, aquesta ciutat està plena d’edificis d’èpoques ben variades, llocs privats i públics de difícil accés, antigues instal·lacions industrials, immobles de serveis i equipaments en desús, de racons que passen desapercebuts o que no es coneixen. Reus, com totes les ciutats té els seus “espais ocults”. A meitats de l’any 2015, un grup de persones ben heterogeni i amb el nexe en comú de la seva passió per l’arquitectura, l’art i la història, van decidir impulsar una iniciativa que pretén visionar in situ els immobles i elements amagats o poc visibles. L’Associació Espais Ocults va néixer amb poc més d’una desena de persones i actualment té més d’un centenar de voluntaris. Tots ells fan possible que cada any, milers de persones participin a les visites guiades als espais ocults reusencs en el marc del programa Reus Ocult. Les rutes permeten descobrir cases privades que els seus propietaris obren uns dies concrets, com el Xalet Serra, el Mas Tallapedra o el Molí de la Vila; o entrar a edificis més populars però mai vistos per la gran majoria com la Casa Gasull, l’IES Roseta Mauri, la Bòbila Sugranyes o el Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata. Es fan visites de 15-20 minuts per a grups reduïts que són atesos pels voluntaris de l’associació. Cada edició incorpora

Josep Maria, què us mou a iniciar aquesta aventura anomenada Reus Ocult? La idea és posar en valor tots aquells espais que no són visibles habitualment o aquells altres que coneixem i són públics però no es visiten. En certa mesura, tot això neix de la curiositat i de preguntar-se perquè no podíem ensenyar segons quins edificis. Òbviament, aquí entra en joc la predisposició de cada propietari i la seva voluntat d’ensenyar aquell espai. La vostra proposta combina espais emblemàtics de la ciutat amb altres del tot desconeguts, una oferta que crida l’atenció a un públic més nombrós. Exacte. La idea és que vagis a aquests espais i et facin l’explicació corresponent perquè acabis coneixent edificis que estaven ocults. Fa dos anys, per exemple, vam aconseguir que s’obrís la Casa Rull. En l’última edició, la del 2017, hem tingut a l’abast espais com el Molí de la Vila que només el veuen aquells que hi arriben a través de l’Airbnb. També hem sumat l’IES Roseta Mauri que és un edifici molt més modern i més prefabricat, una construcció més aïllada del tòpic del modernisme com a únic llegat arquitectònic de la ciutat. Imagino que no és fàcil la gestió

Material informatiu que reben els participants a la ruta d’Espais Ocults.

novetats, com les rutes en bici o la proposta adreçada a les famílies, anomenada Petits Exploradors, que inclouen tallers d’enginy per als nens i nenes. Conversem amb Josep Maria Iglesias, arquitecte de professió i Secretari de l’associació Espais Ocults, sobre l’essència del projecte i la seva implantació.

de parlar amb els propietaris de les cases per dir-los que les voleu ensenyar a tantes persones i, al mateix temps, coordinar a un extens equip de voluntaris. Com funciona tot plegat? Ens reunim sempre a principis d’any i repassem la llista d’edificis fets a les edicions anteriors i la relació d’edificis que volem aconseguir per seguir amb la iniciativa. Analitzem si val la pena repetir algun espai, perquè hi ha molta gent que s’ha quedat amb les ganes de veure’l, i en el cas dels nous que hem escollit, ens posem en contacte amb els propietaris per explicar-los qui som i de què va el projecte dels Espais Ocults. Si accepten, fem una primera visita a cada edifici en concret amb els voluntaris que hi aniran. Els propietaris expliquen als voluntaris quina part de l’immoble ensenyaran –perquè no sempre es mostra tota la casa si hi viuen els propietaris- i en aquest punt ja seran els voluntaris els responsables de les visites obertes al públic. Un cop han fet la visita als diferents espais o han fullejat el vostre programa de mà amb tota la informació, creus que la gent és conscient de l’existència d’aquests espais ocults? Hi ha de tot. Ens trobem persones

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 25 ]

Josep Maria Iglesias a la seu de l’entitat.

que ja han vist alguns dels edificis que ensenyem i altres que no coneixen quasi cap dels espais que els proposem. El que si tenim clar, és que la gent li dóna més valor a aquells immobles que havien vist però coneixien, o aquells que no havien observat. Això ens va passar, per exemple, amb l’Estació Enològica perquè és un edifici situat en una zona de molt de pas, però en el qual la gent no s’hi fixa o no sap quina funció té.


Arquitectura i rutes

Moment de la visita i explicacions a la Casa Gasull, al carrer Sant Joan.

Filera de gent esperant entrar al Xalet Serra.

que cal que els mirem ara i no d’aquí a cinquanta anys. Hem de posar en valor aquests elements patrimonials, com el Barri Gaudí que és l’autèntic desconegut de Reus i, al mateix temps, un clar exemple diferenciador a nivell arquitectònic. Teniu ja preparat el mapa de ruta d’enguany o esteu encara pendents de la reunió? Estem pendents de la reunió on determinarem quins edificis oferirem a l’edició d’enguany dels Espais Ocults.

El que si tenim clar és que volem col· laborar amb altres entitats i que mantindrem l’activitat dels Petits Exploradors que adrecem als nens i nenes en col· laboració d’ANS Educació. Amb la gent de Bicicamp vam fer un parell de circuits que van generar unes rutes que incloïen tres edificis cadascuna. Enguany volem que es mantinguin perquè van agradar molt.

Barcelona té les creacions de Gaudí, Tarragona viu amb el seu llegat romà i Reus amb el modernisme però, al final i gràcies a iniciatives com la vostra, comproves que no es viu només d’un sol element o una sola època. Clar, al final veus que el modernisme té molta importància però també saps que hi ha molts altres espais que configuren la ciutat. Tenim l’IES Roseta Mauri que ha rebut molts premis o l’edifici de la Facultat d’Econòmiques,

Òscar Ramírez Dolcet

Aquest any 2018 Reus Ocult encetarà la seva quarta edició. En la primera, celebrada el 2015, es va arribar quasi a les 2.000 visites als sis espais ocults que havien proposat i que van obrir un sol dia. L’edició del 2017 ha permès mostrar una dotzena d’Espais Ocults i els han vist quasi 8.000 persones. Espais Ocults és una realitat gràcies a les persones que integren la seva junta i al centenar de voluntaris que possibiliten les visites. A cadascuna d’elles, un voluntari fa l’explicació de l’espai que es mostra, un altre porta el control de les persones que formen cada grup i un que fa el registre fotogràfic de les visites. Els voluntaris acostumen a ser estudiants d’història de l’art, arquitectura o turisme.

SOL·LICITA

FINS A

El teu web de confiança on pots fer obres i reformes amb les màximes garanties!

3 GRATIS! PRESSUPOSTOS

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 26 ]


Art i Construcció Economia

La realitat del mercat de l’habitatge segons Tinsa

U

na hipoteca a la demarcació de Tarragona té una cost mig de 91.352 euros. Aquesta xifra ens situa al meitat de la taula de les províncies espanyoles. Ho assenyala l’informe del darrer trimestre de l’any 2017 de la societat de taxacions Tinsa que aporta moltes altres dades interessants per al nostre sector. El document recull l’evolució del valor unitari del mercat dels habitatges a cadascuna de les comunitats autònomes, províncies i capitals de l’estat espanyol. HIPOTEQUES Parlant dels preus de les hipoteques —sempre són els preus de mitjana— Madrid, les Balears i Barcelona són les zones més cares. Badajoz, Cáceres i Jaén ocupen la part baixa de la taula i són les províncies amb hipoteques més baixes, que no superen en cap cas els 75.000 euros. Pel que fa a les quotes hipotecaries, a les comarques de Tarragona es paga de mitjana una quota de 432 euros, una xifra llunyana als 755 de les illes Balears, els 689 de Barcelona o els 675 de Madrid. Toledo és la província amb quotes més baixes, 398 euros. APORTACIÓ FAMILIAR Amb aquestes dades a la mà, s’entén que el percentatge dels ingressos familiars que destina una família tarragonina al pagament del primer any d’hipoteca és del 13,6%, un dels més baixos de tota Espanya segons l’informe de Tinsa. Si ens fixem a les cinc grans capitals espanyoles, el percentatge és molt més alt a Barcelona (25,8%), Madrid (23,8%), Sevilla (19,4%), València (16,5%) i només és inferior a Saragossa (12,1%). TEMPS DE VENDA Hi ha un indicador d’activitat interessant a esmentar en aquest article. Parlem del que ens indica quants mesos són necessaris per vendre un habitatge. A Ceuta es tarden només 3,2 mesos, a Madrid tan sols 4 mesos i a Tarragona l’espera és molt més llarga, uns 13,2 mesos.

VISATS El nombre de visats d’obra nova aprovats el darrer any que inclou l’informe de Tinsa, que va del tercer trimestre del 2016 al segon trimestre del 2017, es conten per cada mil habitatges. Així,

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 27 ]

Madrid lidera el rànquing amb 5,8 visats per cada mil mentre la província de Tarragona tarda la llista de províncies espanyoles amb només 0,6 llicencies aprovades durant el període esmentat.


Patrimoni PRÉSTEC

ECO

PER A PROFESSIONALS

Ara disposes de fins a 120.000 euros per millorar l’eficiència energètica del teu negoci

Inverteix en estalvi responsable A quines millores pots destinar aquesta inversió?

Millores de l’eficiència energètica en habitatges i locals: Aïllaments tèrmics Calefacció eficient Il·luminació de baix consum Fonts d’energia renovable Etc. Compra de vehicle ecològic nou: Vehicle elèctric, híbrid, amb GLP, amb Gas Natural, etc. Adquisició d’electrodomèstics de classe energètica A o superior.

Quins són els beneficis d’invertir en eficiència energètica? Reduir fins a un 20% la tributació de l’IBI si aconsegueixes el certificat d’eficiència energética (per a edificis que acreditin un certificat energètic A) Reduir la despesa d’il·luminació fins a un 80% implantant la tecnologia LED Reduir la despesa de climatització fins a un 35% mitjançant aïllaments tèrmics específics i sistemes de calefacció i refrigeració més eficients Estalviar fins a un 50% en la factura de l’aigua

Vine a la nostra oficina de Tarragona a Marquès de Montoliu, 3, o truca al telèfon 977 25 30 36. El nostre equip de professionals t’atendran encantats!


Assessoria

Cómo recuperar el IVA de una factura impagada

A

l trabajar con terceros siempre existe la posibilidad de que nunca te paguen una factura. De cara a contrarrestar las consecuencias de tener una clientela morosa, Hacienda te permite recuperar el IVA que hayas liquidado cuando tu cliente no te vaya a pagar. El aumento del volumen de impagados, la difícil situación económica y la nueva normativa tributaria que obliga a ingresar el IVA repercutido en las facturas emitidas a clientes aunque aún no se hayan cobrado son, hoy día, elementos que contribuyen a la falta de liquidez de pequeñas empresas, autónomos y profesionales. Sin embargo, la propia Ley del IVA establece un mecanismo, desconocido por muchas empresas, para recuperar este IVA ingresado en Hacienda por las facturas emitidas y no cobradas. Para poder optar a este reingreso, es necesario que, o bien las facturas pendientes de pago sean de clientes en situación de concurso de acreedores, o bien hayan resultado incobrables por haber transcurrido un tiempo superior a 1 año o 6 meses en caso de que titular del crédito haya tenido el año anterior un volumen de operaciones no superior a 6.010.121,04 euros. No obstante, existe una serie de requisitos para considerar una factura “incobrable”. Así, es necesario que el crédito no haya sido cobrado en su totalidad una vez transcurrido 6 meses para autónomos y pymes desde el vencimiento del plazo o plazos impagados, no desde el devengo del impuesto (fecha de emisión de emisión de la factura), que la factura esté registrada en los libros fiscales y contables, que el destinatario de la operación sea una empresa o profesional y haber reclamado el cobro de la factura por vía judicial o mediante un requerimiento notarial. No procederá la modificación de la base imponible cuando se trate de créditos que disfruten de garantía real, estén afianzados por entidades de crédito o sociedades de garantía recíproca, o cubiertos por un contrato de seguro de crédito o de caución, en la parte garantizada, afianzada o asegurada, así como en el caso de créditos

entre personas o entidades vinculadas a efectos del IVA, y aquellos que se refieren a operaciones cuyo destinatario no está establecido en España. ¿Qué es una factura rectificativa? Una factura rectificativa es un documento que se emite para recuperar el IVA liquidado de una factura que no se ha cobrado. Este documento debe ser idéntico a la factura original impagada, con el importe en negativo y el título “Factura rectificativa”. Las facturas rectificativas siguen una serie distinta a la serie de facturas ordinarias. Proceso para recuperar el IVA de facturas impagadas Requisitos para recuperar el IVA de facturas impagadas: · Tu cliente moroso debe ser una empresa o un autónomo. · Debes haber registrado la operación en tu contabilidad y liquidado el IVA. · La factura no se debe haber cobrado durante los 6 meses posteriores a la emisión de la misma.

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 29 ]

· Debes haber reclamado oficialmente el pago de la deuda. Si ya has liquidado el IVA de una factura que sabes que no vas a cobrar, sigue los siguientes pasos para recuperar el importe del impuesto: · Reclama judicial o notarialmente la factura impagada. · Emite una factura rectificativa que anule la factura original. · Envía a Hacienda la factura rectificativa. · Incluye la factura rectificativa en el modelo trimestral en el periodo donde emites la rectificativa. Como todo proceso, éste también tiene un plazo. Debes emitir la factura rectificativa en el plazo de tres meses desde que se cumplen 6 meses o un año (para grandes empresas) del impago. Si emites una factura en noviembre de 2017, por ejemplo, se considerará no cobrada en mayo de 2018 y podrás emitir la factura rectificativa hasta agosto de 2018. Este proceso tiene como objetivo compensar el IVA ingresado en Hacienda que no hemos cobrado con el IVA que resultara a pagar en la próxima


Assessoria

declaración de IVA del siguiente trimestre. ¿Qué procedimiento debe seguirse para modificar la base imponible? La modificación debe efectuarse en el plazo de los tres meses siguientes a la finalización del plazo de un año (o, en el caso de PYMES, del plazo de seis meses) desde el momento del devengo de la operación o del vencimiento del plazo o plazos impagados si se trata de operaciones a plazo. A) El acreedor deberá cumplir los siguientes requisitos: - Expedir en serie específica y remitir al destinatario de las operaciones una nueva factura en la que se rectifique o anule la cuota repercutida, debiendo acreditar tal remisión. En esta factura rectificativa, la base imponible y la cuota se pueden consignar, bien indicando directamente el importe de la rectificación, sea el resultado positivo o negativo, o bien, tal y como queden tras la rectificación efectuada, siendo obligatorio en este último caso señalar el importe de la rectificación. También se hará constar su condición de documento rectificativo, la descripción

de la causa que motiva la rectificación, los datos identificativos y las fechas de expedición de las correspondientes facturas rectificadas. - Haber facturado y anotado en el libro registro de facturas expedidas las operaciones en tiempo y forma. - Comunicar a la Delegación o Administración de la AEAT correspondiente a su domicilio fiscal, en el plazo de un mes contado desde la fecha de expedición de la factura rectificativa la modificación de la base imponible practicada, haciéndose constar que dicha modificación no se refiere a créditos excluidos de la posibilidad de rectificación. A partir del 1 de enero de 2014 se deberá comunicar por vía electrónica, a través del formulario disponible a tal efecto en la sede electrónica de la Agencia Estatal de la Administración Tributaria. “Comunicación de la modificación de la base imponible en supuestos de concurso y por crédito incobrable”. (art 24.2.a.2º RIVA) · Copia de las facturas rectificativas · Documento de reclamación judicial

Tag

1r quadrimestre 2015 [ 30 ]

o requerimiento notarial o Certificado del Ente público · En el supuesto de grandes empresas, además de lo anterior, la relación de las facturas rectificativas B) El destinatario de la operación afectada por la modificación deberá: a. Si tiene la consideración de empresario o profesional: · Hacer constar en la declaraciónliquidación del período en que se reciban las facturas rectificativas, el importe de las cuotas rectificadas como minoración de las cuotas deducidas. · Comunicar a la Delegación o Administración de la AEAT correspondiente a su domicilio fiscal la circunstancia de haber recibido las facturas rectificativas, consignando el importe total de las cuotas rectificadas incluidas, en su caso, el de las no deducibles en el plazo de presentación de la declaración-liquidación mencionada. b. Si no tiene la condición de empresario o profesional, la AEAT podrá requerirle la aportación de las facturas rectificativas que le envíe el acreedor.


Assessoria Col·legiats

Aleix Cort Cent formes de veure i viure el ball El ball, més enllà de ser un exercici de moviment i expressió corporal, esdevé també un llenguatge visual i, sovint, una via de comunicació social del tot necessària. Cada ball té la seva història i hi ha milers d’històries al voltant del ball. L’Aleix Cort, arquitecte tècnic i escriptor, és tot un expert en la matèria i ha recollit en un sol volum 100 pinzellades rítmiques. Sota el títol “100 històries sobre el ball que t’agradaria saber”, aquest reusenc resident a Castellvell, ballarí i amant del ball —que no sempre és el mateix— aporta el seu coneixement i aprenentatge per explicar els orígens i l’evolució del bugui-bugui, la cúmbia, les rumbes de saló, els balls de carnaval o els musicals de Fred Astaire. Com en

Aleix, com et neix la passió pel ball, aquest amor constant que hi tens? Em recordo de petit, davant de la televisió, mirant les pel·lícules musicals. Més tard, quan vaig començar a estudiar a Barcelona, un dels meus grans somnis era ballar claqué. De fet, vaig formar part de la primera tongada de ballarins de claqué de tot l’Estat i vaig ajudar a muntar el primer festival a nivell europeu que es va fer a Reus i que ara porta ja més de 25 edicions. A partir d’allí, i com a divertiment, ho vaig lligar amb el ball de saló i anava a ballar a molts pobles amb la colla. En aquest punt, parlant amb la gent gran i observant tantes persones ballant, em va començar a interessar al ball des d’altres vessants, des d’un punt de vista tecnològic, social, històric, amb un interès sobre la indumentària i altres detalls i elements que en formen part. I he acabat aprofundint amb el tema del ball de parella com a conversa. Per tant, el ball és un company de viatge a la teva vida del tot indispensable, una parella vital? Sí, els anys m’han acabat demostrant que la pista de ball és un món de mons on es reflecteix la societat. A través d’una pista de ball, pots veure moltes coses. És cert que s’ha acabat convertint en una parella de ball meva, en molts dels meus projectes més interessants. El ball, no és tan sols un llenguatge corporal. Va molt més enllà, oi? Mitjançant el ball pots parlar de política, de religió, de societat, d’arquitectura, erotisme, censura i tantes altres coses. El problema és que la majoria

una pista buida que cal omplir amb un bon divertimento, Cort llisca elegantment per fer gaudir al lector que necessita aquestes classes de ball escrites. Aleix Cort treballa, des de fa molts anys, en tres grans temes d’investigació. Un entronca amb el tema de la paraula i la imatge, que es projecta al Màster de Literatura en l’Era Digital amb el que treballa o amb la creació de metodologies com el Videolit. El segon està relacionat amb la construcció i l’arquitectura, en la vesant del reaprofitament dels materials i de les energies. I el tercer, lògicament, és el ball i el món que el mou. Sobre aquest darrer, en parlem àmpliament amb ell.

Aleix Cort combina el seu amor pel ball amb l’arquitectura i la passió per la paraula i la imatge.

de gent té una percepció del ball ben diferent, com si fos un exercici intranscendent que només és divertit. No saben tota la informació que pot arribar a portar. El ball és molt més que música i moviment. El ball que m’interessa a mi, que és aquell més social que es balla en parella, és una d’aquelles activitats que desafia les matemàtiques perquè és una de les poques activitats on, un més un no suma dos, perquè suma un. Si són dos

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 31 ]

no és una parella de ball, perquè una parella de ball és una entitat sola. Això només és possible quan es traspassa el rol purament coreogràfic i arriba una transmissió de sentiments, una comunicació i altres elements que són els que a mi, personalment, m’interessen del ball. Avui en dia, el ball té encara aquesta repercussió social que deies i que permet parlar de política, de religió o de societat? I tant. El ball de parella és un dels


Col·legiats pocs entreteniments que han sobreviscut al pas dels segles. Si miressis llibres vells hi trobaries sempre imatges de ball, hi veuries que sempre ha estat vinculat a la societat. De fet, encara avui en dia hi ha la percepció que sense ball no hi ha festa. Una altra cosa és com transformes tu els moviments en una pista de ball, però sense ball no hi ha celebració. I és un terme que s’ha inserit al llenguatge de manera espectacular, quan diem “aquestes escales ballen”, quan dius “la ballo tot sol” o quan afirmes que “tot et balla”, estàs dient quelcom que va més enllà de la pista de ball. Hi ha molts polítics que utilitzen el ball per aconseguir vots. Recordo, per exemple, una campanya electoral del Bill Clinton on es ballava al ritme de la Macarena, o el reggaeton que s’utilitza a les campanyes de països sud-americans. El ball connecta amb la gent i aquest és un element important. Hi ha un ball especial que es converteixi en el llenguatge adequat per arribar a les persones? Cada ball és el reflex d’un moment històric molt concret. A la gent jove els pot sobtar que el vals fos un ball revolucionari i ho va ser. El tango està considerat un ball apassionat o altres balls, com la rumba i certs ritmes afrocaribenys, van estar perseguits per l’església. El ball té la mateixa significació a tots els països? A països llatins la gent és molt més calenta i a països asiàtics el ritme és un altre. Relacionat amb la teva pregunta hi ha una anècdota divertida. Fa uns anys, mentre estava per treball a la Xina, en un parc típic xinès que crec que era a Guangzhou, vaig veure sis quimonos a l’altre costat del llac i movent-se d’una manera molt rara. Vaig apropar-me a aquelles persones i estaven ballant un txa-txa-txa, rient com podien riure unes parelles de cubans o d’altres països que considerem més càlids. N’explicaré una altra, relacionada amb aquell tòpic que diu que “els negres porten el ritme a la sang”. Això és mentida perquè ells tenen el seu ritme a la seva sang però no tots els ritmes els tenen a la seva sang. Estant a La Havana, un dels moments més divertits que vaig viure va ser veient a uns cubans intentant ballar un vals. El ballaven gairebé com si ballessin salsa i era molt divertit.

El ball, assegura Aleix Cort, permet parlar de política, religió o censura perquè amaga molta més informació de la que pensem.

Al teu nou llibre, quines històries hi expliques? Quina diagnosi en fas del ball actual? Són cent històries al voltant del ball. Hi ha una secció centrada en balls concrets, una secció que tracta el ball en general i una altra on insereixo el ball en diferents matèries com el cinema, la literatura, la música, la política o la cançó. M’interessava mostrar les possibilitats i la riquesa que pot donar un tema com aquest. Amb tanta informació que tens, fer la tria per regalar al lector nomes cent dosis, ha estat fàcil? No ha estat fàcil. Cent històries són poques però crec que són les suficients per fer una primera pinzellada a totes les possibilitats que hi ha. De tota la informació que tens, tries aquelles històries que poden tenir més interès literari i social. Ets escriptor, has estat assessor de

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 32 ]

programes de televisió sobre ball, professor, conferenciant, ballarí... on et sents més còmode, sobre la pista o sobre el foli? Cada cosa té el seu moment i el seu espai. Em sento còmode als dos espais. Amb el foli estàs sol i tens temps de pensar com dir les coses i quan. A la pista necessites la parella i ets més exigent, tot va molt més ràpid i ja no depèn només de tu. Quan balles, et demanes més i demanes més a l’entorn, vols una orquestra més bona que la que tens al davant, vols sons nous que els que sonen. Ho balles tot i ballaries amb tothom? Sí. Cada persona amb la qui balles et demana coses diferents. Tot depèn de l’entorn, de l’espai i de la persona. Com no m’agrada exhibir-me, m’agrada ballar amb tothom. Òbviament hi ha amb qui balles més còmode però no tinc problema en ballar amb qui sigui.


Col·legiats

Marc Soler Construint records des de les alçades Hi ha persones que necessiten aventura, adrenalina i una motxilla amb allò més essencial per començar a voltar pel món i viure en llibertat. El Marc Soler, arquitecte tècnic i viatger inesgotable, és un clar exemple de l’esperit de superació que suposa pujar a cims cada cop més alts, més complicats i, també, més llunyans. Als seus 62 anys no ha parat de fer muntanyes arreu del món. Ha ascendit nou vegades a l’Aneto, ha fet la Pica d’Estats, el Monte Perdido del Pirineu Central, el Canigó, el Pedraforca o el Cavall Bernat. També ha pujat al Breitor (Alps), al Mont-blanc, el Hvannadalshnjúkur d’Islàndia, el Toubkal del Marroc o el Turquino de Cuba. Altres muntanyes a Rússia, Índia, Tailàndia, Mèxic o Perú, se sumen al seu llistat inacabable de cims assolits.

Les seves dues últimes aventures han estat l’ascens al Puncak Jaya, o Carstenz, que és el pic més alt d’Oceània amb 4.884 metres d’alçada; i la visita al poblat dels Dani de Jiwinka, a Papua Nova Guinea. Hi ha un element destacable i és que el Marc corona part dels cims que fa amb la samarreta del COAATT. Així, l’emblema d’aquest Col· legi s’ha pogut veure al cim del Kilimanjaro (Africa), Erbrus (Rússia), Aconcagua (Argentina) i Kalapatar (Nepal). Al Puncak Jaya es va quedar a la base amb la resta de l’equip. Ens feia gràcia conversar amb aquest home d’altes mires que, a soles i enmig de la muntanya, va escrivint el seu diari personal ple d’anècdotes i moments de tot tipus.

Marc Soler, al cim del Puncak Jaya amb la samarreta del COAATT.

Marc, d’on et ve aquesta passió per la muntanya?, Quan vas iniciar-te? Des de ben petit, llegia i rellegia embadalit tots els llibres de muntanya que havia a la biblioteca del poble. Actualment tinc a casa uns 300 llibres de muntanya i encara no he deixat de comprar-ne malgrat Internet. Em vaig iniciar a la muntanya al meu poble, Alcanar, pujant el Montsià (764m) en totes les èpoques del l’any, i a l’escalada als

ports del Caro i a les roques de Benet a Horta de Sant Joan. Que t’aporta personalment l’ascens a cims de tanta alçada? Quines sensacions es tenen a certs metres d’alçada? La muntanya fa que m’integri amb la natura i em fa créixer el sentit de respecte per ella. La seva contemplació em produeix una profunditat i una emoció que no sóc capaç d’aconseguir en un altre lloc. No importa massa la seva al-

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 33 ]

çada, tan sols el paisatge de muntanya fa lúcid i positiu l’exercici d’una sensibilitat que em condueix a estimar-la, explorar-la, aprendre-la i respectar la seva bellesa, com si fos una llar de la vida. A certa alçada la muntanya emfatitza la meva relació amb el món. És una font de cordialitat i alegria. Allí em sento molt seré, tinc molta sensació de pau i una gran identificació amb el seu entorn. Alguns escaladors diuen que emociona més la vivència del camp


Col·legiats

Soler i altres membres de l’expedició, en un delicat moment de l’ascens al cim més alt de l’Oceània.

base que no pas coronar el cim, deixant de banda els metres que tingui. Això es cert? Es possible, però no és el meu cas. Normalment les expedicions als grans cims són expedicions internacionals que organitzen agencies especialitzades que tracten de fer un grup cohesionat. Coneixes als companys a l’aeroport i, si bé passes uns dies intensos amb ells en compartir la mateixa afició, al camp base nomes estàs pendent de la climatologia, dels teus hematites o del teu contingut d’oxigen a la sang, paràmetres que et permetran o no aconseguir el teu objectiu. Evidentment la feina de l’equip és molt importat, jo diria que bàsica, però no necessàriament penetrant. Altres vegades he fet cim en solitari -bé, en solitari no, amb un guia i un portador, i la relació es fa difícil perquè cadascú té els seus somnis i els seus objectius tot i compartir la mateixa muntanya. Quin és el moment mes especial pera tu? Si bé l’alegria en fer el cim és indescriptible, en coronar-lo m’omple de joia

i tristor a la vegada perquè s’ajunten en uns minuts l’arribada i el comiat. En canvi, per a mi el moment més especial arriba quan abandono el camp base amb la gloria del cim. Sento decebre’t pel prosaic de l’opinió però, sincerament, sento una sinergia més individual que compartida. Es allò de la possessió del més bell de la creació i la possessió d’un mateix. Però és clar, perquè es compleixi això cal la conservació de la soledat, del sublim i de la possibilitat de recolliment. I això no ho puc aconseguir al camp base amb la resta de companys d’expedició. En canvi ho aconsegueixo quan abandono el camp base sabent que has aconseguit el teu objectiu i és un moment molt especial. Parla’ns de la teva ultima aventura al Carstenz (Puncak Jaya) Què t’hi va portar? Per a mi, el Puncak Jaya ha estat la culminació del somni d’aconseguir el cim més alt de cada continent fora de l’Himàlaia (Qui sap si algun dia fins i tot a l’Himàlaia). El Puncak Jaya és el cim més alt del continent Oceànic. Ja

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 34 ]

havia fet el cim més alt de l’Africa, El Kilimanjaro (5895m); i el del continent americà que és l’Aconcagua (6.962m). També havia coronat el cim més alt d’Europa, L’Elbrus (5.642m) i el Kalapathar (5.643m) a l’Àsia. Per tant, només em faltava la Piràmide del Carstensz, el punt més alt entre l’Himàlaia i l’Aconcagua. Com va anar? Quines dificultats vas trobar-te en l’ascens o prèvies al ascens? L’ascensió sense problema però, si bé vaig fer el cim sense masses dificultats. Per arribar al campament base del Puncak Jaya has de fer sis o set dies de trekking per la selva i traspassar territoris indígenes molt bel·ligerants i conflictius (fins els anys 60 eren caníbals) i tot plegat fa que tinguis poques possibilitats d’arribar al camp base amb garanties. Però, a la tornada, vam tenir la mala fortuna que la policia Militar de Muntanya d’Indonèsia ens va prendre per espies o terroristes i es va convertir en un calvari. Vam esta tres dies detinguts.


Col·legiats

Marc Soler envoltat de membres del poble Dani, a Papua, en el moment del comiat.

Vas desplegar un cop més, la bandera del COAATT, i una samarreta. No es el primer cop que ho fas. Com et va venir la idea i on t’ha acompanyat el COAATT, fins ara? Si, allí dalt vaig desplegar la bandera del COAATT. Ho faig perquè el meu costat irracional és la muntanya i el meu costat racional és l’arquitectura. Et confesso que més d’una vegada he pensat en deixar la meva professió pera anar a fer de guia de muntanya o viure en algun refugi de qualsevol part del mon, però no oblido que gràcies a ella he pogut anar a muntanyes de tot el món. L’arquitectura, i per tant el COAATT, m’han aportat el costat complementari de l’enteniment del món. És com la metàfora de la meva vida: m’he dedicat a fer edificacions que molt poques vegades harmonitzen amb el paisatge, fent perdre progressivament el sentit profund de la muntanya, però a la vegada m’ha aportat la possibilitat de conèixer els treps exclusius naturals i superbs del paisatge de les alçades. Per això desplego aqueta bandera del COAATT que sempre m’acompanya.

Com estaves a Papua, vas decidir descobrir una tribu a Wamena, el poble Dani. Què et va motivar a fer aquesta descoberta o visita? La antropologia és l’altra de les meves passions i quan viatjo procuro no desaprofitar les ocasions de descobrir com viu i com sent la gent local, sobretot la més tribal. He visitat els Massai a Tanzània, els Caucasians a Kabardino, els Uros a Titicaca, els Yamana a la Terra del Foc i, si tenia la possibilitat de veure els Dani, no volia desaprofitar l’ocasió. Comprendre a l’home com un producte de l’evolució, em fa entendre les formes vitals de la natura i de la vida mateixa. L’etnologia em fa entendre que no estem tant lluny d’aqueta gent i per suposat del paper de l’individu en qualsevol societat. Quines experiències en vas treure de la convivència amb ells? Visitar aquest remot lloc d’indescriptible bellesa i aquesta gent tan especial, et fa dubtar de si ets en un conte de fades o si aquesta gent és fins i tot real. En aquest lloc traspasses la línea del tu-

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 35 ]

risme per convertir-te en explorador. Si vols emocions ets al lloc adient. Quan ets amb ells te n’adones que es neguen a canviar la seva forma de vida i quan et miren notes que, fins i tot, els hi fas certa pena. Tornaries a viure les dues aventures? Sens dubte, tornaria a viure les dues aventures tal com van succeir però no les repetiria perquè a la terra hi ha milers de muntanyes i habitants per visitar. Una vegada has fet un cim no et planteges repetir-lo, sinó fer-ne un altre diferent. Quins projectes tens properament? Nous cims? Sempre depèn de la disponibilitat econòmica però el dia que tornava de Jayapura ja estava somiant en el proper cim. En aquest cas, el cim es al sisè continent que hi ha a la terra, l’Antàrtida, i és el Vinçon (4.897m). Està a la serralada Sentinel, sobre el banc de gel Ronne que per cert es va descobrir poc desprès que el poble Dani, al 1966.


Reportatge

Miró, la passió del bon vermut que agermana

F

er el vermut amb els amics, amb la família, a casa o en una terrassa d’un bar, és un acte social ple de tradició que, els darrers anys i per fortuna, s’ha tornat a posar de moda. És innegable que la ciutat de Reus és la capital del vermut, un punt de referència d’aquest licor encisador. També ho és que si parlem de Reus i del vermut, tothom pensa en Vermut Miró. Els fundadors d’aquesta popular marca van iniciar la seva trajectòria elaborant vi a Cornudella de Montsant, al Priorat, l’any 1914. Quatre dècades després, al 1957, van fundar l’actual empresa, Emilio Miró Salvat S.A, a la ciutat de Reus i centrats en l’elaboració de vermut. En aquella primera fàbrica reusenca, que primer va instal·lar-se al carrer Tetuan i després al carrer Ample, s’hi feien vins aromatitzats i vins de licor a granel. L’any 1983, coincidint amb un canvi legislatiu, es va prendre la decisió de fabricar productes envasats potenciant la marca Miró. I així, a base de molta dedicació i treball constant, l’empresa manté, mig segle després, la seva fórmula tradicional de fabricació i té un renom a tota Europa. Vermuts Miró té presència a quasi tot el continent europeu però també a tot el continent nord-americà, a una part de l’América del Sud, a alguns països africans i, fins i tot, a Austràlia. A tots aquests racons del món, les seves gents poden gaudir d’un producte únic fet amb mig centenar d’herbes diferents que són macerades en unes barriques de roure que contenen solucions hidroalcohòliques. Mesos després de fer la mescla, s’hi sumen vins base d’alta qualitat, sucre i caramel natural. I d’allí, en surt aquest licor tan social i simpàtic. Emilio Miró Salvat S.A, comercialitza una variada gama de vermuts. El Miró Extra Dry és un vermut sec ideal per als aperitius i còctels. El Miró Blanc també és òptim per als aperitius, com el Miró Vermell que també agrada com a copa nocturna. El Miró Reserva Etiqueta Negra, envellit durant sis mesos, és la

gama més alta del vermut que ofereix l’empresa i regala al paladar i a l’olfacte unes notes i uns aromes gens fàcils d’oblidar. El vermut és aquell licor que uneix i fa somriure, que s’ha convertit en una beguda per a totes les edats i que també té moltes utilitats a les receptes gastronòmiques. El vermut Miró és el rei de la

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 36 ]

taula els diumenges en família, la companyia perfecta a les barres del bar amb els amics i aquella beguda que sempre ve de gust perquè sempre entra bé. De Reus al cel, passant per un bon vermut. Ja se sap... els plaers venen de lluny i es queden per sempre. Miró serà sempre una part del nostre inventari mental.


Vida col·legial

Els Reis d’Orient visiten La Muntanyeta per quinzè any consecutiu de la mà del COAATT

C

om marca la tradició, i ja van quinze any consecutius, els usuaris de l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, que té la seu a La Muntanyeta, han rebut aquesta jornada tan especial la visita dels Reis d’Orient i els seus patges que els han portat regals per a tots. La visita és una iniciativa del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i de la Fundació Tarragona Unida que depèn de la mateixa entitat col·legial. Un cop lliurats els regals als usuaris i usuàries de La Muntanyeta, ses majestats han lliurat un regal molt esperat per a l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral, una càmera de fotos professional amb la memòria ampliada que servirà per captar tota l’activitat anual de l’entitat. Després de la visita a La Muntanyeta, els Reis d’Orient s’han traslladat fins la seu del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. Allí han entregat els seus regals als nens i nenes dels col·legiats i col· legiades. Ha estat a través de la campanya “1 regal x 1 dibuix” en la que els més petits han lliurat un dibuix als Reis d’Orient i han rebut a canvi un regal.

Moment del lliurament del regal als membres de l’Associació de Paràlisi Cerebral .

Com és tradicional, els Reis d’Orient van fer acte de presència a la seu del COAATT per entregar els regals als més petits.

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 37 ]


Patrimoni RUTA JUJOLIANA RUTA INTERIOR (5) ELS PALLARESOS AJUNTAMENT – ESCOLES Carrer Alt, 23 Josep Maria Jujol 1920 Jujol el mes de juny de 1920 presenta els plànols de l’Ajuntament i de l’escola al Alcalde. Projecte molt mediterrani, de parets llises d’immaculada i enlluernadora blancor; finestres pentagonals bastant petites, evitant així els calors rigorosos i els freds, segon l’època de l’any. Als baixos hi ha les dues aules i els serveis complementaris de l’escola. Ala primera planta es troba l’Ajuntament. Els sostres estan formats per voltes molt planes, de considerable llum repenjades sobre bigues de ciment, fet que permet un estalvi considerable d’embigat i resulta un sostre d’estètica agradable. L’any 2008 l’Ajuntament es va traslladar a un altre edifici i a inicis d’aquesta dècada s’ha adaptat a noves necessitats municipals i ha sofert canvis interiors. Actualment aquesta finca urbana és el Centre Jujol i el Casal d’Avis.

Escoles Velles. Font. Diputació de Tarragona.

CASA FORTUNY Plaça de l’Església, 4 Josep Maria Jujol 1920 – 1930 Coneguda també com Ca l’Andreu, per això dins la seva línia simbòlica decorativa l’arquitecte col·loca la creu de Sant Andreu en el disseny de la porta i al marjapeu de la porta d’entrada. La senyora Emília Solé, vídua de Fortuny, encarrega a Jujol la remodelació del seu habitatge unifamiliar entre mitgeres. Les obres començaren l’any 1920 pel celler i la premsa del vi. El projecte definitiu de la façana principal porta la data de 1930. Hem de destacar en primer lloc el treball realitzat sobre planxa de coure a la porta principal d’arc de mig, rodó, de fusta d’accés, amb martellades, picades, doblats, amb filigranes gravades on hi trobem la signatura del arquitecte. A les plantes baixa i primera hi ha tres finestres. A la golfa hi ha 11 finestretes seriades, llavors algunes aparedades.

Fragment de la Casa Fortuny. Font: Wikimedia

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 38 ]


Patrimoni

Balconada de la Casa Fortuny. Font: Wikipedia.

La façana és descurada i mancada d’obertures regulars. En el vestíbul hi construí un joc d’escales molt graciós per a pujar a l’entresol. Hi ha forces detalls constructius força interessants: paviment amb peces col·locades diagonalment envoltant-ne d’altres, petites, de ceràmica, bancada vorejada de ceràmica, gran finestral que dóna al menjador, “alacena”. La galeria del pis superior fou restaurada i convertida en mirador. Hi ha un florons realitzats a partir de llaunes de pots de conserva. Jujol aprofita dos vells càntirs de coure, unint-los per les bases i entrellaçant-los amb ferros treballats, complementant per una estilitzada aixeta rematada amb la thau, aconseguí una superba peça escultòrica de gran vistositat. La façana posterior queda rematada per un retallat de la barana del terrat, un ull de bou dóna llum a l’escala i un vistós balcó amb barana de ferro reutilitzat d’una reixa de finestra. Les obres de reforma i millora de la casa es paralitzaren l’any 1930 i ja no es continuaren fins època recent que fou estucada la façana amb molta dignitat, per ja sense la direcció d’obres de Jujol.

Façana de la Casa Solé. Font: Tribuna del Berguedà.

CASA SOLÉ Plaça de l’Església, 7 Josep Maria Jujol 1942 - 1944 La família Solé estava emparentada amb els Jujol, mentre duraren les obres de Casa Bofarull, l’arquitecte sempre pernoctà en aquesta casa del segle XVIII. Fou el 24 d’agost del 1927, que Jujol dibuixà l’avantprojecte de mirador al carrer des de la cuina, idea que tenia ben madurada, degut a viure-la durant les seves estades, al llarg de deu anys. Aquesta reforma tant desitjada i necessària a la vegada no es realitzà fins els anys 1942 i 1944, en vigílies del casa-

ment de l’hereu de la casa, Emili Soler i Solé, celebrat l’any 1945. Es va fer una finestra mirador molt graciós amb una magnífica reixa al carrer. La cuina es va ampliar, substituint la paret del fons per un arc de mig punt d’obra vista. Jujol buscà la comunicació visual entre cuina i entrada, practicant una allargada i arrodonida obertura que, còmodament permet observar la porta del carrer. Al pis principal construí un bany amb una paret corba projectant-se a la terrassa posterior, amb un ull de bou semi practicable, que li dóna llum i ventilació. Textos i fotos: Josep Maria Buqueras Bach Arquitecte tècnic

BIBLIOGRAFIA ARNAVAT Albert i CABRÉ, Tate. L’arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Edita Diputació de Tarragona. 2011. BUQUERAS i BACH, Josep Maria. Jujol en el context del Camp de Tarragona, article del Recull Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949). Editat per l’Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó”, Tarragona, 1999, p. 19 – 46. JUJOL I GIBERT, Josep M. (fill) Jujol, Arana i Bru dins del Recull Josep Maria Jujol i Gibert (1879 – 1949).

Tag

1r quadrimestre 2018 [ 39 ]

Tarragona, Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, 1999, p. 47 – 55. JUJOL Jr, Josep Maria. Jvjol a Tarragona. Edita Arxiu Jujol. Els Pallaresos. 2010. LLINÀS, José. Josep Maria Jujol. Köln, Benedikt Taschen, 1992. SALCEDO, Antonio. Josep M. Jujol a les comarques de Tarragona. Una visió de Joan Alberich. Edita Diputació de Tarragona. 2002.