Tag 69

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

3r quadrimestre 2013 Any XVIII núm 69 Preu: 3 €

Entrevista a Pere Granados, alcalde de Salou Rehabilitació, Energia, ITE, Accessibilitat Dades de construcció i activitat 1r semestre 2013 Urbanisme i arquitectura a Altafulla i Torredembarra

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h

Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer i Dora Fernández secretaria@apatgn.org Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz visats@apatgn.org Horari d’hivern:

De dilluns a dijous:

De 8 a14 h i 15.30 a 17 h

Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de setembre

De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ, BIBLIOTECA I COMUNICACIÓ Lluís Roig i Eva Larraz biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic) gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya Eva Larraz, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Moral Producció revista Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT · Tel. 977 212 799 Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

President Julio Baixauli Cullaré Vicepresident Adolf Quetcuti Carceller Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Romà Jordi Adam Andreu Comptadora M. Teresa Solé Vidal Vocals Montserrat Muñoz Madueño Yolanda Fernández Vázquez José Luis Hernández Osma Gemma Blanch Dalmau Agustí Sevil Ferrer junta@apatgn.org

Tag

Editorial

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Parc arqueològic a Barenys (Salou) Foto: Nou Silva Equips, SL

n L’entrevista

Pere Granados, alcalde de Salou Pàgs. 4-7

n GABINET TÈCNIC

Dades de síntesi de la construcció. 1r i 2n trimestre 2013 Pàgs. 8-12

n CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA I JORNADA Pàg. 13-15 n CONSELLS SAACU: L’eficiència energètica del habitatges Pàgs. 16-17 n LA PROFESSIÓ: Les ITE’s i la bona medecina Pàgs. 18-19 n ACCESSIBILITAT: Encaminats a assolir un millor grau d’accessibilitat als edificis públics Pàgs. 20-24

n URBANISME

Arquitectura a Altafulla i Torredembarra (1950-2010) Pàgs. 25-27

n SOSTENIBILITAT: Els cops del mercat al medi ambient

Pàgs. 28-30

n PATRIMONI:

Furgar i restaurar la història.

Arquitectura Modernista de Reus (V) Pàg. 31-32

n ESPAI AL TEMPS: Els Mallol (i II)

Pàgs. 33

n ACTIVITAT COL·LEGIAL

Exposicions de Vicky Roldán i Adrià Vernet Pàgs. 34

Signes positius, ara sí?

T

othom coneix aquella faula de “que ve el llop!” sobre una notícia falsa que al final, quan va ser certa, ningú la creia. Certs responsables polítics (i altres propagandistes) de diferent àmbit han parlat aquests darrers anys que ja ens detectaven “brots verds”, que “ja sortíem”, que “l’any que ve serà el de la recuperació”.

Potser aquesta vegada sigui certa (la prima de risc baixa, els bons índex de la borsa a l’estiu, el dinamisme exportador, l’ocupació turística), però fatigats amb raó ens mostrem escèptics.

La revista TAG, oberta a la conjuntura general i sectorial, facilita les dades i les conclusions de diferents autoritats i observatoris (econòmics, immobiliaris i altres). Com a més proper, destaquem les xifres de construcció i l’activitat dels professionals aparelladors. Doncs bé, en aquest 1r semestre de 2.013 hem vist com les intervencions professionals pugen un 23% amb relació al mateix període de 2012. Han intervingut principalment tres elements: els certificats d’habitabilitat, la inspecció tècnica d’edificis i els certificats d’eficiència energètica. Tot i això queda molt camí per recórrer. El Col·legi forma i informa sobre aquests requisits legals i alhora de qualitat i seguretat. La rehabilitació es consolida per sobre de l’obra nova —privada nova pública—, que un dia arribarà si canvien els signes de l’economia en general i d’aquest territori nostre tan important geoestratègicament. No som una illa ni un sector aïllat.

LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista

Pere Granados Carrillo Alcalde de Salou

Podem convertir-nos en referent mundial 24 anys després de la segregació de Vila-seca i Salou i 20 anys de la creació del Consorci Recreatiu i Turístic i del parc Port Aventura, en un context de crisi general però amb unes xifres estimables d’ocupació turística, Salou ha de donar servei a una població fixa que s’ha quadruplicat en dues dècades i alhora ha de competir en un marc internacional turístic canviant en el que hi comptaran, a més dels seus actius naturals: la quantitat i qualitat d’infraestructures i serveis, el complex BCN World, els nous hotels, el desviament ferroviari, el nou eix cívic, les relacions territorials. D’aquestes realitats i projectes en aquest municipi amb marca, ens en parla el seu màxim mandatari local, l’alcalde des de 2009, Pere Granados, tot aprofitant la visita a l’Ajuntament del president del COAATT, Julio Baixauli.

L’estiu transforma el poble en gran ciutat. Durant tres mesos l’any, Salou passa dels quasi 27.000 habitants censats a més de mig milió de persones, turistes procedents de diverses nacionalitats, que busquen a la capital de la Costa Daurada el sol, la platja i, els darrers anys, molts altres atractius.

Segons l’observatori de la Fundació d’Estudis Turístics de la Costa Daurada, Salou ha superat en ocupació les poblacions veïnes i ha mantingut el nivell de l’any passat Els canvis per modernitzar el municipi i dotar-los de més i millors infraestructures són constants i el llistat de projectes previstos per a un futur a mig termini és molt ampli.

Temporada i procedències Comencem parlant de turisme atès que Salou és un dels referents en aquest àmbit a l’Estat. Ara que la temporada turística ha superat l’equador, com la valora? Quins sectors han anat millor i quins no tant?

Ha estat una temporada força bona.

Cal contextualitzar-ho i entendre que estem en un país immers en una crisi molt profunda però podem estar molt contents perquè l’ocupació ha estat del 91 per cent al juliol i ha superat el 94 per cent a l’agost. Sabem que hi ha un sector de la ciutat que es queixa perquè el consum ha davallat una mica però hem d’entendre que en el context de la crisi, les famílies

que surten miren la seva economia i redueixen la seva despesa. Hi ha turistes de certes procedències que gasten menys i altres que gasten més però la temporada ha estat bona.

Pel que fa a les procedències dels visitants que vénen a Salou, tenint en compte que sempre hi ha mercats emergents i altres ja consolidats, quines dades tenen a hores d’ara?

Centrant-nos en la temporada alta, hi ha una caiguda important del mercat espanyol que anys enrere superava el 50 per cent dels nostres visitants i avui en dia ja no és tan majoritari, està sobre el 34 per cent. El turista espanyol és molt bo perquè quan hi havia bonança econòmica gastava moltíssim i donava vida a tots els sectors de la població. Passa el mateix amb el turisme britànic i l’irlandès, que tenen una despesa molt diversificada. Per tant, aquesta certa davallada del turisme espanyol és la que, segurament, ha repercutit més en aquesta davallada del consum que indiquen alguns sectors de la ciutat.

Cal parlar del turisme rus perquè s’ha situat com el segon estranger (16 per cent) amb més presencia al nostre municipi apropant-se fins i tot al britànic (19 per cent). Som la primera destinació del mercat rus dins de l’estat espanyol.

Amb relació al turisme rus, es poden afrontar les seves demandes d’allotjament, serveis i compres d’aquest nou turisme rus sense problemes?

A nivell d’allotjament Salou està en

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 4 ]

condicions però tot és millorable. És evident que allò que oferim li serveix al turisme rus, que com li deia està creixent, i ara hi haurà la construcció d’un nou hotel de quatres estrelles superior, amb unes característiques de serveis diferents i habitacions de 39 metres quadrats, que permetrà buscar un altre segment del propi turisme rus. Parlem d’un sector petit però important per a Salou.

Hem d’estar a l’alçada perquè a la zona del mediterrani hi ha altres destinacions molt competitives, com ara Turquia, que tenen una infraestructura molt moderna i amb molt qualitat. Si nosaltres volem ser competitius hem de millorar allò que tenim i des de l’administració pública hi estem col·laborant al màxim.

Hotels i supermercat Hi ha el projecte de construir 8 nous hotels de més de quatre estrelles a la zona de Les Pomeres-Barenys, que l’Ajuntament haurà d’autoritzar —que se sumen a aquest més avançat que vostè ha citat a l’Avinguda de Carles Buïgas i aprovat pel ple de l’Ajuntament. Com estan ara mateix aquests nous projectes i quins terminis han de seguir?

Això ho contempla el POUM de Salou des de l’any 2003 i es va començar a impulsar el 2009 quan vaig arribar a l’alcaldia perquè enteníem que havíem d’incrementar la nostra infraestructura hotelera i amb un nou concepte d’hotel diferent al ja existent. Crec que el projecte arriba en un

L’entrevista bon moment perquè és ara quan es produeix la demanda per part del turisme rus.

Ara estem en la fase de reparcel·lació i quan aquesta acabi es podrà començar a treballar en la construcció dels vials i els solars on es construiran els nous hotels.

Mentre, estem buscant inversors perquè tirin aquests projectes endavant.

Cal dir que és un sector on no hi haurà àrea residencial i que generarà molts llocs de treball perquè a banda de la infraestructura hotelera també té prevista la construcció d’una ciutat esportiva. Nosaltres ens hem marcat com a objectiu que la nostra destinació, Salou, es desestacionalitzi i es mantingui tot l’any però per a això hem de donar una oferta que no sigui només de sol i platja. Tenim molt bon clima i aquest fet és valora molt al centre i al nord d’Europa perquè saben que aquí s’hi poden practicar esports a l’aire lliure.

Al Lumine (al cap de Salou) ja es treballa molt amb el turisme suec i això és una realitat que ens permet situar a Salou com a destinació de referència en molts altres àmbits i amb molts més atractius. Disposem ja d’una certificació com a destinació esportiva i aquí se’ns obre molt la possibilitat de prolongar la temporada molt més enllà dels mesos d’estiu.

La futura construcció d’un hotel de 340 habitacions a l’avinguda Carles Buïgas, amb planta baixa i 17 plantes d’alçada, conegut ja com el gratacels, i que s’inauguraria el 2015 ha generat certes veus crítiques per l’impacte visual que tindrà. Què en pensa vostè?

Crec que les critiques han estat més una qüestió política que no pas de la població. Tot és respectable però només cal mirar quines són les tendències de construcció a les grans ciutats europees, o més a prop com ara Barcelona, i comprovarem que quan es construeix un hotel acaba sent un punt de referència i emblemàtic per al municipi.

Si parlem d’urbanisme sostenible hem de reconèixer que l’alçada és el mètode més sostenible tal i com diuen els experts.

Construir en horitzontal mantenint les habitacions de 39 metres quadrats que s’ha previst al futur hotel era possible però hem optat per esponjar la ciutat i no per ofegar-la amb una nova edificació com les altres. Fixem-nos en l’urbanisme actual a Europa, a Londres, Berlín o Barcelona, on es construeixen grans edificis d’alçada i no passa res.

Però a més, a la zona on estarà aquest

L’alcalde de Salou, al seu despatx hotel, no es podia créixer d’una altra manera. Nosaltres volem apostar per una cosa diferent a la que ja tenim i creiem en el projecte, deixant clar que tampoc estem parlant d’unes alçades tan exagerades com s’ha comentat i que el nou hotel no trencarà l’skyline de Salou i sí que repercutirà en positiu al municipi.

Contractació local De cara a la construcció dels nous hotels, i tenint en compte el context de crisi, es tindrà en compte la contractació d’empreses de la zona per a fer les obres i de persones aturades del territori? El consistori té previst exigir aquest punt quan atorgui els permisos corresponents als promotors de les obres?

Aquest hotel el construeixen i impulsen empreses locals, de Salou, i aquest fet significa que el projecte té futur ja que en cas contrari no hi invertirien. El nostre municipi és un pol d’atracció cap a noves inversions.

En poc temps, amb la construcció de l’hotel i la inversió que ja està fent el supermercat Bonpreu s’hauran creat més de 200 llocs de treball. Un dels nostre objectius com a polítics és generar confiança entre la població i jo crec que ho estem aconseguint. En el projecte de Bonpreu, l’empresa proposava la construcció de dos sortidors al costat de l’hipermercat i hem entès que es garanteix en tot moment la seguretat i li hem donat el nostre vist i plau. No hi ha cap risc en cap moment tot i les protestes inicials per la ubicació d’aquests sortidors de benzina.

Avui en dia n’hi ha molts centres de moltes ciutats i les mesures de seguretat funcionen sense riscos.

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 5 ]

A nosaltres ens agradaria que en qualsevol obra o inversió que es faci a la ciutat es tingui en compte a les persones que són d’aquí. Disposem d’una borsa de treball on s’hi apunten tots aquells ciutadans i ciutadanes que volen i tenim signats convenis amb moltes empreses de Salou que utilitzen la nostra borsa quan necessiten treballadors.

Fins i tot quan varen venir els responsables de Veremonte, empresa vinculada al projecte de BCN World, vaig insistir molt en què utilitzessin la nostra borsa de treball. El que fem és recomanar però no podem obligar a ningú perquè exigir la contractació de persones del municipi és una il·legalitat.

BCN World A tots els projectes que hem comentat fins ara cal sumar-hi el de BCN World. Què significa aquest gran projecte per a Salou i com està ara mateix? En quin punt es troba, atès que la gent ho pregunta molt i confia i alhora desconfia?

Hi ha tres inversors que han arribat a un acord per tirar endavant una primera fase, un primer ressort al costat de Port Aventura. Són Melco de la família Ho amb els casinos, Melià Hotels i Value Retail per al shopping. Crec que és una molt bona notícia i molt oportuna en el temps perquè hi havia dos grans projectes similars, aquest i el d’Eurovegas, i serà molt difícil mantenir els dos de manera que crec que el que impulsa Veremonte ha guanyat la partida.

Avui en dia Salou és una marca molt coneguda i un referent a nivell europeu

L’entrevista

Entrevista del TAG amb l’alcalde de Salou, Pere Granados, i el president del COAATT, Julio Baixauli però ara, amb aquest projecte, podem convertir-nos en un referent a nivell mundial. La de BCN World és una oferta molt complementària a la que nosaltres tenim, tot i que hi ha gent que l’ha vist com a un element negatiu per la oferta que tenim i que és de turisme familiar —perquè un 75 per cent del turisme que ens ve és turis-

me familiar— quan realment crec que no es genera cap competència i que tot és complementari. Aquesta inversió suposarà una millora en infraestructures per a Salou però també per a tot el territori. Guanyarem perquè hi haurà molt més turisme, es millorarà l’aeroport de Reus i molts altres espais de serveis.

Perfil personal i polític Nascut a Albox (Almeria) fa 55 anys i emigrant a França un parell d’anys, Pere Granados va arribar a Catalunya quan tenia 9 anys i va arrelar a Salou on més tard es va casar amb la seva dona, l’Elena, i van tenir al seu únic fill, el Pere. Des dels 14 anys i fins que va acabar la carrera de Dret, va treballar a l’establiment que la seva família tenia al Mercat de Salou. En el seu temps lliure gaudeix de la natura i la muntanya i és un amant del mar per la sensació de llibertat que li produeix mirar l’horitzó infinit. També li agraden la música i l’art (sobre tot les arts plàstiques). Considera essencial el contacte i les relacions fluïdes amb les persones per saber la seva opinió i compartir idees.

Pere Granados va iniciar-se en el món de la política a les eleccions del 1995 quan la FUPS (Ferran Units Per Salou, ara “Formació Unitat per Salou”) li va proposar formar part de la seva candidatura. Va entrar directament a formar part del govern municipal ocupant la regidoria de Cultura durant vuit anys,

una etapa de la qual se sent molt satisfet per la possibilitat que va tenir d’impulsar projectes enriquidors per al municipi. Des del 21 d’abril del 2009 és alcalde de Salou. En una primera etapa va ser-ho en representació de la FUPS i des del maig del 2011 ocupa el càrrec en nom de la coalició FUPS-CIU. Granados creu molt en les possibilitats del seu municipi i considera que Salou té moltes potencialitats i un paper territorial molt més important que el que ha desenvolupat fins ara.

Els alcaldes, per la seva responsabilitat i vocació, acostumen a ser persones coneixedores de les problemàtiques de la ciutadania i alhora somnien amb projectes de millora dels seus municipis que els faci destacar. La realitat està sent molt dura aquests anys per a les corporacions locals que han donar molts serveis i les finances van justes.

No tots perden l’esperança de canvi de signe: és el cas d’aquest alcalde que transmet dinamisme i entusiasme.

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 6 ]

Urbanisme, ocupació, mobilitat A més del projecte de BCN World i de la construcció dels hotels, quines altres inversions o projectes hi ha previstos ara mateix a Salou?

Estem treballant tres grans projectes.

Un és el Sector 03 amb els vuit hotels, una gran ciutat esportiva i una gran zona comercial que s’ubicarien, per entendre’ns, on ara hi ha el Karting i que donarien feina, quan estiguessin a ple rendiment, a unes 2.000 persones de manera directa.

També treballem en la construcció d’un nou Port Esportiu on hi ha la cantera i en la reforma de l’actual Port Esportiu que tenim ara a la zona urbana perquè entenem que aquest equipament s’ha de millorar en tot allò que es pugui sense perjudicar les nostres platges.

I hi ha un gran projecte, que és històric i al final veiem que es podrà executar, i que és el gran Eix Cívic on hi ha l’actual traçat ferroviari. Aquí hi treballem de valent i la Universitat Politècnica de Barcelona ens ha elaborat una sèrie d’estudis per saber com es podria configurar tota la zona. És un projecte molt important perquè actualment Salou està dividida per les vies del tren, no tenim uns moviments ni uns fluxos normalitzats perquè aquesta barrera física no permet que molts carrers tinguin la seva transversalitat de circulació de persones i de trànsit rodat.

Amb la desaparició de les vies es millorarà tot molt i fins i tot hi guanyarà la nostra infraestructura comercial perquè la gent podrà desplaçar-se per totes les zones sense problemes. Ara tenim tres punts separats i fa que algunes zones no tinguin teixit comercial. La nostra ciutat tindrà un gran vial de serveis i canviarà la imatge de Salou ja que a la nova zona s’hi podran construir 600 habitatges amb els seus serveis corresponents.

El Corredor del Mediterrani, que farà possible els canvis que comento, està bé però m’agradaria que avancés encara més ràpidament. Jo vaig a Madrid cada sis mesos i hi aniré tantes vegades com faci falta perquè m’informin. A l’ultima reunió que vam tenir, a principis d’aquest estiu, ens van dir que la via del tren deixaria d’estar en funcionament el 2015 perquè ja funcionaria el Corredor. Jo els dono marge i ja parlo del 2016 però a més crec que Salou aquest tema el té bé perquè l’any 2011, com alcalde del municipi, vaig signar un conveni amb el llavors Ministre de Fomento i amb el director d’ADIF, per la cessió dels drets urbanístics que generaven els terrenys que ocupa la

L’entrevista

Vista dels Pilons (amb l’escultura de l’arquitecte tècnic Rosselló Til) i la platja salouenca més emblemàtica, la platja de Llevant (antigament dels Homes) en un dia d’estiu

via per finançar la nova estació i el vial que li comentava. Per tant, garantim que Salou seguirà tenint connexió per tren i finançament per a la nova estació. Fins i tot vam acordar la creació d’una Comissió de Seguiment, que es crearà ara, per garantir que un cop quedin alliberades les vies que passen pel municipi es puguin iniciar els tràmits de licitació i adjudicació de les obres i no quedi res aturat ni la zona estigui abandonada.

Podem parlar de terminis doncs per al futur Eix Cívic?

Nosaltres tenim l’estudi enllestit i ara és una qüestió de buscar finançament.

Els drets urbanístics generats dels terrenys que ara ocupen les vies entraran a concurs. Atès que Salou és un punt molt atractiu per a la inversió, jo crec que ens en sortirem bé sense problemes. Terrenys com aquests, al mig de la ciutat, no es troben avui en dia i són molt atractius. Penso que ho tenim bé però que cal seguir treballant com fins ara.

Impostos i territori Canviem de tema. Ara són de molta actualitat les negociacions i els desacords amb l’Ajuntament de Vila-seca i la Generalitat de Catalunya sobre el Consorci Recreatiu i Turístic i la recaptació d’impostos a aquesta zona.

Com analitza la polèmica que s’ha generat al voltant d’aquest tema?

El Consorci va nàixer amb una vocació de servei per a un període de 20 anys. Nosaltres vam recordar que, acabat aquest període, cada municipi havia de tenir la seva fiscalitat, entenent la creació d’un nou Consorci, un organisme molt útil de gestió. Per tant reivindiquem que es respecti la nostra fiscalitat com s’ha de respectar la de qualsevol altre municipi i no s’ha entès així. Crec que és un error no entendre-ho perquè, si Salou no qüestiona la utilitat del Consorci, no s’ha de qüestionar la nostra fiscalitat. Però al final seran els tribunals els qui decidiran qui té la raó en aquest cas.

En cap Consorci la fiscalitat és un element tant important i determinant com intenta defensar l’altra part. Per tant, aquest organisme podria continuar i tenir cadascú la seva fiscalitat de manera que el Consorci s’hauria de mantenir amb l’aportació que fes cada part en relació als ingressos que tingués. Aquí es fa tot el contrari i el que no es pot demanar a Salou és que cedeixi la seva fiscalitat. És un principi de respecte a l’autonomia municipal. Hi ha moltes competències que són delegables però altres, com les de matèria tributària, no ho són. La gent que viu a Salou no entendria que estiguéssim regalant els seus impostos a un altre municipi sota cap concepte i això és el que es pretenia fins ara.

Seria un acte de profunda irresponsabilitat i estaríem hipotecant el futur del municipi.

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 7 ]

Salou té dret a tenir els seus impostos i no els hem de regalar a ningú.

Per acabar, què és i què vol ser Salou dintre del mapa territorial si pensem en la Costa Daurada, en les comarques de Tarragona, en el Sud de Catalunya?

Crec que no s’ha sigut massa just amb Salou. Som el municipi turístic, de costa i sol i platja, més important de Catalunya i el vuitè a nivell de l’Estat Espanyol. Com a destinació turística de primer ordre cal que se’ns tingui en compte tant per allò que som com per la rellevància econòmica. Parlo dels ingressos que es generen, que tenim. Pensi que cada temporada passen per Salou al voltant de dos milions de persones i que estem generant molta riquesa i molts llocs de treball. Al nostre municipi se l’ha de posar al lloc que es mereix i crec que històricament no ha estat així. També és cert que mai s’ha valorat realment la importància que té el turisme al nostre país. Ara se n’adonen que és un sector molt potent perquè hi ha la crisi i el turisme ens ha fet aguantar però sempre ha estat així. Espero que Salou tingui el paper que li correspon tant com a capital de la Costa Daurada com pel municipi que és en el conjunt de Catalunya.

Òscar Ramírez Redacció TAG

Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI. 1r i 2n trimestre 2013 L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU

Núm. d’intervencions obra nova / rehabilitació

600

Obra nova

500

Rehabilitació

400 300 200 100 0

2n Tri. 2009

3r Tri. 2009

4t Tri. 2009

1r Tri. 2010

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011

1r Tri. 2012

2n Tri. 2012

3r Tri. 2012

4t Tri. 2012

1r Tri. 2013

2n Tri. 2013

Obra nova

440

356

361

339

396

313

323

281

231

160

147

174

198

108

136

148

146

Rehabilitació

459

379

438

419

464

389

484

368

359

339

335

254

328

253

272

319

364

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Entre els mesos de gener i juny de 2013, l’habitatge residencial nou cau fins a les 67 unitats, al voltant d’un 82% menys respecte del mateix semestre del 2012. Uns valors, a la vegada, poc representatius, donat que ens trobem en mínims històrics. Per exemple, al juliol, les xifres recuperen als valors habituals, al voltant dels 15 habitatges nous.

La rehabilitació puja un 17% respecte del mateix període de 2012 i un 35 % respecte del trimestre anterior.

Aproximadament un 16% de la feina de l’aparellador és dins l’àmbit de la rehabilitació d’edificis.

L’habitatge residencial nou, segons els registres d’obres visades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, COAATT, tanca el segon trimestre de 2013 amb un descens de més del 80 % respecte del mateix període de 2012. Entre gener i juny s’han visat 67 nous habitatges d’ús residencial.

Pel que fa al model constructiu, un 72% són unifamiliars i un 28% edifici plurifamili-

Tipologia constructiva Aïllat En bloc Total Habitatge unifamiliar Entre mitgeres En filera Aparellades Aïllades Edifici en bloc Entre mitgeres Aïllat

48 19 67

Tipologia constructiva

Habitatge unifamiliar Entre mitgeres 29%

En bloc 28% Aïllat 72%

14 3 7 24

Aïllades 50%

10 9

ars, 10 dels quals en edificis entre mitgeres i 9 en edifici aïllat.

Pel que fa a l’habitatge unifamiliar, l’aïllat ocupa més del 50%, l’aparellat i en filera ocupen gairebé el 21%, i el 29% restant l’habitatge entre mitgeres.

Respecte del nombre d’habitatges acabats, el semestre es tanca amb un total de 246, un 58 % menys que el mateix període de 2012.

De total de 246 habitatges acabats, més del 80% son obres iniciades abans de 2010, i que han patit aturades en el procés constructiu.

Tag

En filera 6%

Aparellades 15%

Habitatges nous visats - acabats Núm. d’habitatges nous visats gener-juny

9.000 8.000 7.000

Núm. d’habitatges nous acabats gener-juny

6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

3r quadrimestre 2013 [ 8 ]

Gabinet Tècnic 18.000

Núm. d’habitatges nous visats 2005 - 2013 (dades del visat d’obra nova àmbit COAATT)

16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Desembre

1.721

827

398

131

113

35

11

109

Novembre

1.176

1.394

391

147

49

73

18

24

Octubre

937

996

588

138

100

129

17

39

Setembre

2013

1.192

2.220

778

222

136

153

29

7

Agost

581

1.129

1.112

41

63

157

5

4

Juliol

1.734

1.720

708

280

94

129

99

6

Juny

1.166

1.913

1.223

232

104

66

48

21

6

Maig

1.898

1.560

962

205

146

23

18

13

5

Abril

1.259

1.127

1.054

194

250

47

26

8

16

Març

1.659

1.197

1.676

257

71

202

193

219

11

Febrer

1.293

1.345

1.313

373

113

192

101

53

15

Gener

1.141

920

875

292

82

34

23

49

14

4.000 2.000 0

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Núm. d’habitatges nous acabats 2005 - 2013 (dades dels visat finals d’obra àmbit COAATT)

18.000 16.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Desembre

975

1.414

1.289

629

393

104

131

141

Novembre

2013

1.100

1.476

1.209

1.814

90

348

185

257

Octubre

755

996

1.193

1.841

478

111

334

402

Setembre

1.108

808

825

1.487

287

186

76

117

Agost

604

462

351

669

62

64

118

196

12.000

Juliol

1.139

1.241

1.515

1.134

336

264

140

230

Juny

1.035

1.737

2.069

940

259

114

84

48

54

10.000

Maig

1.382

1.468

1.505

1.471

363

254

42

74

32

Abril

1.194

1.127

1.283

871

393

288

89

72

52

Març

1.170

1.254

1.208

1.026

693

114

93

122

44

Febrer

787

1.498

1.534

1.818

697

290

96

44

36

Gener

962

1.046

1.674

1.365

819

232

144

231

28

14.000

8.000 6.000 4.000 2.000 0

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 9 ]

2013

Gabinet Tècnic Habitatges nous visats per comarques

Habitatges nous visats per municipis TARRAGONA

TARRAGONÈS

4%

BAIX PENEDÈS

REUS

16,42%

CAMBRILS

CONCA DE BARBERÀ

28%

RIBERA DE L'EBRE PRIORAT

42%

BAIX CAMP

6%

4,48%

ALT CAMP

4%

Baix Ebre, Montsià i Terra Alta

1%

2,99%

1,49% 2,99% 2,99% 2,99% 2,99%

TERRES DE L'EBRE

3%

LA FEBRÓ ALCOVER

11,94%

50,75%

2%

ALTAFULLA LA MASÓ PRATDIP EL VENDRELL ALTRES

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Per comarques, el Baix Camp concentra al primer semestre de 2013, gairebé un 42% dels habitatges nous visats. Entre gener i febrer es van visar 28 habitatges, 19 unifamiliars i 9 en bloc entre mitgeres.

Al Tarragonès s’han iniciat un 28%, 10 habitatges unifamiliars i un bloc aïllat amb 9 habitatges. La Conca de Barberà i el Baix Penedès, representen un 6% cadascun. S’han iniciat 3 i 4 unifamiliars respectivament.

La resta de comarques, Priorat, Ribera d’Ebre i Alt Camp, representen un 5% del total amb 5 habitatges. Es tracta en tots els casos d’habitatges unifamiliars aïllats i promoguts per particulars.

Pel que fa a les obres d’ampliació d’habitatges, al primer semestre de 2013 s’han visat 29 ampliacions d’habitatges unifamiliars.

LA REHABILITACIÓ En l’àmbit de la rehabilitació, al primer semestre de 2013 es van encetar unes 265 obres, aproximadament un 4% més respecte el mateix període de 2012. Amb relació a l’ús de l’edifici, 233 es realitzen en edificis d’ús residencial i 32 en altres usos. Dins el context residencial, 107 obres corresponent a habitatges unifamiliars i la resta, 126, en edificis.

En conjunt, el nombre d’intervencions professionals relacionades amb la rehabilitació és de 683, un 17% menys respecte del mateix període de 2012.

En valors absoluts, la rehabilitació en aquest primer semestre de 2013 creix un 2% dins el conjunt de les intervencions professionals i queda gairebé a 10 punts de les intervencions relacionades amb la obra nova. La rehabilitació es consolida tot i això com el subsector amb més importància.

Les principals intervencions estan relacionades amb la rehabilitació de façanes, la substitució o reparació de cobertes o elements puntuals de l’estructura i la instal·lació d’ascensors i millores en l’accessibilitat als edificis.

100

Obres de rehabilitació 75

26 20 8

7

3

8

4

1

2

4

1

3

ar c

am en Ap t ar el la de s Bl oc aï lla Bl oc t en tre Bu m itg ro er cr es àt ics /o fic Co in m es er cia ls Cu ltu ra ls Do ce nt s En fil er a En tre m itg er es Fu ne ra ri Ho te le rs M ag at ze m s Re lig io so s Sa ni ta ris

2

Ap

Aï

lla

de

s

1

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 10 ]

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Gabinet Tècnic % Obra nova o rehabilitació / Total d’intervencions professionals 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0%

1r Tri. 2010

2n Tri. 2010

3r Tri. 2010

4t Tri. 2010

1r Tri. 2011

2n Tri. 2011

3r Tri. 2011

4t Tri. 2011

1r Tri. 2012

2n Tri. 2012

3r Tri. 2012

4t Tri. 2012

1r Tri. 2013

2n Tri. 2013

Obra nova

15,3%

15,8%

15,3%

16,3%

16,0%

13,5%

12,0%

10,3%

11,9%

12,2%

8,2%

9,0%

6,62%

6,62%

Rehabilitació

18,9%

18,5%

19,1%

24,4%

21,0%

20,9%

25,4%

23,5%

17,4%

20,3%

19,2%

17,9% 14,27% 16,52%

Obra nova Rehabilitació

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

ACTIVITAT PROFESSIONAL El nombre d’intervencions professionals al primer semestre de Direcció d'obra 2013 creixen respecte del mateix 3% EBSS període de 2012 un 44 %. Entre 3% gener i juny de 2013 s’han visat Informes 4.439 treballs.

3% Destaquen especialment les cèControl de qualitat dules d’habitabilitat i la certificació 4% d’eficiència, aquesta última, arriba als 171 informes en aquest últim seDirecció d'execució mestre de 2013.

4% Agrupades segons el tipus d’obra, la rehabilitació d’edificis Coordinació de seguretat és l’espai amb un major nombre 4% d’intervencions professionals amb 683. Respecte dels últims sis mesos Cerificat habitabilitat Projecte i direcció de 2012 l’activitat puja un 30 %, i 64% 6% Cerificat eficiència ocupa gairebé el 17 % de l’activitat 9% professional dels aparelladors.

Les obres d’urbanització, els enderrocs o els expedients d’activitat, conserven el seu espai de treball.

Son habitualment molt estables professionalment i els tècnics que habitualment es dediquen, conserven el seu mercat amb expectatives de creixement entre el 2% o 3% anual.

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 11 ]

Gabinet Tècnic Intervencions professionals (de més a menys número)

800

600

Informes, certificats i valoracions

400

Obres

200

Seguretat i salut Control de qualitat

000

Estudis tècnics 800

Estudis econòmics Amidaments

600

Estudis urbanístics 400

Assessoraments

200

0 2n Tri. 2009

4t Tri. 2009

2n Tri. 2010

4t Tri. 2010

2n Tri. 2011

4t Tri. 2011

2n Tri. 2012

4t Tri. 2012

2n Tri. 2013

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

600

Intervencions professionals agrupades per tipus d’obra (de més a menys número)

500

Reforma o restauració Obra nova

400

Ampliació Instal·lacions

300

Llicència activitat Urbanització

200

Conservació i manteniment Reforç i consolidació

10

0 2n Tri. 2009

4t Tri. 2009

2n Tri. 2010

4t Tri. 2010

2n Tri. 2011

4t Tri. 2011

2n Tri. 2012

4t Tri. 2012

2n Tri. 2013

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Gabinet Tècnic

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 12 ]

del

COAATT

Certificació energètica

Més que un formulisme La certificació energètica i les ITE han de ser més que un formulisme legal i una etiqueta de colors. Els edificis necessiten manteniment i millor eficiència. Els arquitectes tècnics estan preparats per liderar un nou procés en matèria de rehabilitació.

P

er posar a tots els lectors en antecedents, la certificació energètica és un document pel qual i a partir de les característiques constructives, l’orientació, la relació amb l’entorn, els sistemes de calefacció i climatització, es classifiquen els habitatges i edificis, de manera que la lletra G significaria una despesa molt elevada en consum energètic, mentre que la lletra A significaria el major nivell d’eficiència energètica.

Però no es tracta d’un mer formulisme legal o una etiqueta de colors, sinó de tot un informe tècnic on es donarà informació objectiva sobre les característiques constructives dels habitatges i edificis, la seva orientació i entorn, sistemes d’instal·lació, etc. A més, i molt important, aportarà un document de recomanacions tècniques per a la millora de l’eficiència energètica dels nostres habitatges.

El certificat energètic no és un fi en si mateix sinó un mitjà amb la finalitat última de donar un valor afegit als habitatges amb alt valor d’eficiència energètica i d’afavorir i de donar un impuls a la rehabilitació del parc d’habitatges usats. De fet, només cal fer un tomb per veure l’estat en què es troben els nuclis antics de les nostres ciutats i pobles.

Preus Cal realitzar un informe complet i objectiu per cada habitatge. El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest estiu la llei de les tres R “Rehabilitació, Regeneració i Renovació urbanes”. Però també s’han de solucionar algunes incògnites generades que preocupen als nostres col·legiats com la possible guerra de preus sobre honoraris professionals.

Els preus són lliures però a diferència de les ITE s trobem a faltar que l’Administració estableixi una recomanació d’honoraris. La Confederació de Cambres de la Propietat Urbana i Associacions de Propietaris de Finques Urbanes han dissenyat una taula de preus en funció de la tipologia i la superfície de l’immoble, de manera que a l’hora d’establir honoraris cal tenir en compte que s’ha de fer una visita a cada habitatge per a la presa de dades, elaborar l’informe tècnic complet, dur a

José Luis Hernández, intervenint en la taula de la Jornada conjunta sobre Certificació Energètica, amb l’enginyer i secretari del CETIT, Xavier Socias terme la tramitació als organismes oficials i la responsabilitat civil que comporta la signatura d’un certificat.

les diferents administracions s’impliquin d’una manera decidida i no només amb bones paraules i intencions.

Cultura exigent però rendible Els col·legis i corporacions d’administradors de Finques, Apis, notaris, etc., tenen un paper bàsic per jugar en aquest procés.

Juntament amb l’Administració, han d’informar i sensibilitzar els seus afiliats pel que fa al certificat energètic i, sobretot, a la cultura del manteniment i la rehabilitació.

Els edificis com els vehicles necessiten d’un manteniment periòdic, i en aquest sentit els informes d’inspecció tècnica d’edificis (ITE s) han de jugar un paper primordial que fa a la cultura de la rehabilitació i manteniment, perquè en definitiva un edifici o habitatge, en què s’ha invertit per realitzar una intervenció de rehabilitació adequada, a curt termini és una inversió molt rendible.

Els Col·legis Professionals estem disposats a col·laborar informant i formant als nostres col·legiats i, fins i tot si cal, establint convenis de col·laboració amb l’Administració i altres agents. És una feina de tots però és l’Administració qui ha de liderar aquest procés. Estan en joc assumptes tan importants com la seguretat, la salubritat i el benestar de les persones, així com la qualitat de vida als nostres pobles i ciutats i la necessitat d’impulsar el sector de la construcció —que està en un estat de certa paràlisi.

Administració i col·legis Pel que fa al paper que ha de jugar l’Administració en aquest procés també és un paper bàsic. Sense una aposta decidida per polítiques d’informació i sensibilització sobre la importància de la rehabilitació i manteniment dels nostres edificis i habitatges no anirem enlloc. És evident que alguna cosa està fallant.

Des del COAAT el 2012 es van enviar 600 cartes a les comunitats de la província, informant sobre l’obligatorietat de complir la normativa vigent sobre els ITE s, i aquest any tenim previst l’enviament de 700 però això no ho podem fer sols. Necessitem que

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 13 ]

Polítiques sancionadores?

Potser hauríem de fixar en sectors industrials com l’automoció, on ningú es planteja els beneficis de mantenir un parc automobilístic en condicions. Em pregunto: ¿cal començar a establir polítiques sancionadores d’efectiu compliment?

Els arquitectes tècnics o aparelladors estem preparats per liderar tot el procés en matèria de Rehabilitació però els processos han de ser d’unió i cohesió, de col·laboració per fer arribar a la societat el missatge correcte de com i el perquè s’implanten les noves normatives com la certificació energètica.

José Luis Hernández Arquitecte tècnic i vocal de la Junta del COAATT

Certificació energètica

Jornada d’aparelladors, enginyers tècnics i administradors de finques

L

a necessitat i l’obligatorietat dels propietaris d’edificis de dotar-se, a partir de l’1 de juny, del “certificat d’eficiència energètica”, va impulsar al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona COAATT la celebració d’una jornada tècnica conjunta amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona COAFT i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona CETIT. Gairebé es va omplir la sala de participants, en la línia exitosa d’anteriors jornades fora del Col·legi, tot i que motivades pel COAATT (recordem la d’Habitabilitat el desembre de l’any passat, conjunta amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya). Aquest cop, el 29 de maig, en doble sessió de matí i tarda, a l’auditori Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, es van registrar més de dos-cents assistents, la majoria professionals en exercici.

Es va afrontar la certificació energètica des de molts punt de vista (la qualitat del producte, el medi ambient, el marc reglamentari, les oportunitats de negoci, les ciutats i els edificis intel·ligents, etc.).

De fet, el COAATT ja mantenia i manté des de fa mesos diversos programes formatius: els propers mesos s’han programat a les aules del COAATT els cursos de “tècnic especialista en eficiència energètica” i “qualificació energètica d’edificis”, el postgrau de “rehabilitació” Intervencions: Esteve Martí (president del COAFT), Santiago Crivillé (degà del CETIT), Julio Baixauli (president del COAATT), Carles Sala (secretari d’Habitatge de la Generalitat), Xavier Socias (enginyer i secretari del CETIT), José Luis Hernández (aparellador i membre de la Junta del COAATT), Lluís Duart (president de l’Associació de Consultors d’Instal·lacions), Adolf Quetcuti (sotspresident del COAATT), Javier Villamayor (tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona), Lluís Morer (cap d’unitat de l’ICAEN), Santiago Castellà (professor de Dret de la URV i director de projectes de la Tarragona Smart Mediterranean City), Daniel Milà (aparellador i tècnic de l’Ajuntament de Tarragona), Teresa Gallego (arquitecta tècnica i professora de la Universitat Jaume I), Xavier Barrera (director general d’Aegis), Cristina Guillen (economista i consultora) i Òscar Ramírez (periodista).

D’esquerra a dreta: Esteve Martí (president dels administradors de finques), Carles Sala (secretari d’Habitatge de la Generaltiat), Santiago Crivillé (degà dels enginyers tècnics industrials) i Julio Baixauli (president dels aparelladors)

El vicepresident del Col·legi, Adolf Quetcuti, acompanyat pel tinent d’alcalde de Tarragona, Javier Villamayor, que va parlar sobre Tarragona Smart, ciutat intel·ligent

Assistents a la sessió del matí de la Jornada. Sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 14 ]

Certificació energètica Obligació i valor

A

partir de l’1 de juny, els propietaris dels edificis han de disposar obligatòriament d’un “certificat d’eficiència energètica” per a lloguer o venda.

El que era una necessitat es ja una llei. Així, el Real Decreto 235/2013 de 15 d’abril va establir el procediment bàsic que regula la “certificació de l’eficiència energètica dels edificis”. Els edificis són habitatges i locals que es venen o s’arrenden, i edificis públics de més de 500 m2.

En aquesta primera fase d’implantació, professionals i consumidors es fan certes preguntes.

Què és la certificació energètica?

Un document i una etiqueta que classifica l’immoble en funció de la despesa en electricitat i gas i les emissions de CO2.

Qui pot fer el certificat? Únicament un tècnic habilitat. Els aparelladors són els més preparats, per la seva formació, per la seva experiència en construcció i perquè també estan habilitats per a altres requisits com el certificat d’Habitabilitat i la Inspecció Tècnica de l’Edifici ITE. Moltes vegades van lligats.

Arquitectes i arquitectes tècnics han sol·licitat a l’ICAEN que esmeni el Registre dels tècnics competents (n’hi ha molt d’intrusisme i mana la LOE, Ley de Ordenación de la Edificación).

Quin organisme l’aprova?

A Catalunya, l’òrgan que el gestiona, és l’ICAEN (Institut Català d’Energia) que depèn de la Generalitat.

Quant pot costar?

El preu és lliure, però convé no rebentar-lo i fer-lo bé, amb un estudi i unes mides acurades, amb una visita efectiva, amb propostes coherents. En el cas dels aparelladors, pot haver un estalvi si es fa també la ITE. Es preveuen sancions?

La Ley 8/2013 de 26 de junio, de “Rehabilitación, regeneración y renovación urbanas” ha previst una sèrie de sancions per falsejar informació, no habilitació com a tècnic certificador, no disposició del certificat en la publicitació per a venda o lloguer, etc.

Hi haurà ajuts?

Sempre que es tingui l’ITE, el projecte d’obres i l’acord majoritari de la Comunitat, hi haurà ajuts de l’Administració per millorar: deficiències estructurals, façanes/cobertes/mitgeres, aïllament acústic, accessibilitat...

Gabinet Tècnic

del

COAATT

Projecte mediterrani MARIE La Generalitat lidera aquest projecte interregional i estratègic d’eficiència energètica dels edificis mediterranis.

Al Mare Nostrum europeu gastem en energia per sobre de la mitjana de la UE. Cal renovar els edificis i innovar en l’oferta.

E

l Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya està liderant com a soci principal el projecte MARIE, que té el lema Mediterranean Building Rethinking for Energy Efficiency Improvement (“repensant els edificis mediterranis per a la millora de la seva eficiència energètica”). És un projecte estratègic de la Unió europea finançat pel programa MED (Cooperació territorial mediterrània) i que té com a finalitat bàsica, dins de l’estratègia MEDBEE: la potenciació de la renovació energètica als edificis REE en aquesta àrea nostra tan antiga i alhora en canvi que creix en consum d’energia als edificis per sobre de la mitjana europea, amb una tendència contrària als objectius UE. El projecte aplega 23 socis de 9 països (Portugal, Espanya, França, Itàlia, Malta, Eslovènia, Grècia, Xipre i Montenegro). Els socis són governs regionals, agències públiques de desenvolupament, centres tecnològics, municipalitats, entre d’altres. El web general del projecte MARIE és www. marie-medstrategic.eu.

Ja s’estan donant diferents passos, des de reunions internacional a trobades més regionals. El 25 de maig es va constituir la Xarxa de Negocis MARIE per tal d’implicar el sector privat en l’estratègia, un acte presidit per Carles Sala, secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat. A més, el Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i el DTES de la Generalitat han promogut una plataforma online amb l’objectiu d’unificar l’oferta existent en productes, tecnologia i serveis en eficiència energètica en edificis. Aquesta plataforma podria servir de referència a les autoritats comunitàries. Les inscripcions a la plataforma es poden formalitzar a través del web del projecte: www.marieapp.eu

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 15 ]

Participació col·legial i eixos Per la nostra part, el COAATT, representat per José Luis Hernández Osma, ha assistit aquest passat juliol a dos reunions catalanes que desenvolupen els eixos 4 i 5 del projecte.

Concretament els eixos estratègics en els quals participa directament el nostre Col·legi són:

Eix 4: model de governança vigent

• Establiment d’un esquema comú d’adaptació de la legislació regional i local sobre eficiència energètica d’edificis per alinear-les als objectius de la Unió Europea per al 2020.

• Integració de la gestió dels processos de renovació d’edificis a través d’una oficina regional que integri fons públics i privats, coordini projectes i faciliti el seu seguiment.

• Desenvolupament d’una plataforma pública i privada per compartir experiències, generar sinergies, desenvolupar polítiques i capitalitzar projectes.

Eix 5: mobilització de recursos

• Assignació de recursos econòmics i financers a través d’un programa regional d’inversió que seleccioni actuacions i inversions prioritàries a dur a terme a Catalunya en el període 2014-2020 per apropar-se al màxim als objectius de la UE. • Disseny dels mecanismes financers que concentrin i coordinin tots els fons públics i privats per assegurar una implementació completa del programa d’inversions regional.

Els altres eixos fan referència a: la millora de la metodologia i l’accés a les eines tecnològiques d’informació i planificació, l’activació i gestió del coneixement per desenvolupar l’oferta i la demanda, i la innovació de productes i serveis.

Redacció TAG

Consells SAACU PROPOSTES PER A MILLORAR EL NOSTRE HABITATGE

L’EFICIÈNCIA ENERGÈT Des de l’1 de juny tots els habitatges i locals han de disposar del certificat d’eficiència energètica

El certificat d’eficiència classifica un habitatge o local en funció de la seva despesa en electricitat o gas per a un ús normal. La lletra G correspon a un habitatge amb una despesa molt elevada i la lletra A, el més econòmic.

L’objectiu però no és aconseguir una etiqueta, l’objectiu més destacat de la certificació d’eficiència energètica és informar als propietaris sobre les característiques energètiques dels seus habitatges i proporcionar-los propostes de millora de l’edifici o les instal·lacions que els permetin incrementar les prestacions energètiques.

Pel que fa al preu, car o barat, cal insistir que el certificat ha d’anar signat per un professional acreditat, amb assegurança de responsabilitat civil, i que en contractar-ho ha d’exigir que la realització de l’informe de qualificació es realitzi en base a un estudi acurat de l’habitatge, de les instal·lacions i que les propostes de millora energètica estiguin ben detallades, siguin coherents i que estiguin avaluades econòmicament Especialment és recomanable defugir d’anuncis publicitaris que garanteixen la màxima qualificació –una A–, si es contracta la certificació energètica amb l’empresa anunciant, o dels tècnics o empreses que ofereixen realitzar la certificació de l’immoble a distància, cosa que comença a ser habitual.

Si el seu edifici es va construir abans de la dècada del vuitanta, molt probablement es va construir sense cap tipus d’aïllament tèrmic.

Aproximadament un 80% del parc d’edificis és susceptible de rehabilitar-se amb criteris d’estalvi i eficiència energètica.

Aquest és un dels problemes més habitual als edificis, la seva poca o nul·la capacitat aïllant, la qual cosa

provoca unes pèssimes condicions de confort i el malbaratament de la calefacció.

És per això que una de les accions més rendibles que podem realitzar al nostre edifici és incorporar un aïllament tèrmic i substituir les finestres i balconeres. Millorar les característiques tèrmiques d’un edifici, suposa

una reducció, en molts casos de fins a un 50%, de la despesa en calefacció.

o la coberta. Retalla el cost total, en gran part provocats per la instal·lació d’una bastida i la ma d’obra.

RENOVAR LA INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ Fer un bon ús de les instal·lacions de climatització és especialment important. La viabilitat d’una proposta no depèn només de les pròpies característiques de la proposta, sinó també, i més significatiu, de l’ús que es

faci dels sistemes de calefacció i/o refrigeració. És imprescindible una participació activa i responsable dels usuaris.

• Si la instal·lació te més de 10 anys d’antiguitat és recomanable renovar-la. Habitualment hi trobaren dos sistemes d’instal·lació: individual i col·lectiu.

Actualment el mercat ofereix multitud de productes i sistemes per incorporar un aïllament tèrmic a un edifici existent. Podem aïllar per l’exterior de

• La instal·lació d’un sistema col· lectiu redueix el cost de manteniment i els costos d’instal·lació si es compara amb la substitució de tots els elements de l’edifici per separat.

Els materials es troben en forma de plaques, mantes o escumes.

• En el cas d’un sistema individual es recomana escollir calderes estanques o de modulació automàtica amb quatre estrelles.

Per tal de reduir les despeses en fer aquest tipus d’intervencions és reco-

• Pel que fa a rendiment i estalvi els resultats son similars.

l’edifici, per l’interior de l’habitatge i, si existeix, per injecció d’escuma dins la cambra d’aire de la façana.

manable aprofitar que s’han de fer obres de rehabilitació a la façana

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 16 ]

Consells SAACU

TICA DELS HABITATGES APROFITAMENT ACTIU I ÚS RESPONSABLE

Perquè s’obtinguin els beneficis energètics i de confort adequats, és important una participació activa i responsable dels usuaris.

Controlar l’entrada de la radiació solar directa Les persianes, gelosies, lamel·les o tendals, ens permeten regular la temperatura a l’interior de l’habitatge, interposant-les o no segons les necessitats. Són imprescindibles especialment a l’estiu, ja que eviten el sobreescalfament

Facilitar la ventilació natural ajuda a millorar el confort tèrmic interior a l’estiu Afavorir la ventilació creuada a través d’obertures situades en façanes oposades o en façanes i patis interiors, redueix la temperatura i la humitat, i incrementa la sensació de frescor dels usuaris.

Cal assegurar una renovació d’aire mínima

A B C D E F G

Per mantenir la qualitat de l’aire dels espais interiors i evitar les condensacions superficials per una humitat excessiva a l’ambient interior.

Interposar al pas de l’aire elements que redueixin la humitat Interposar plantes o elements similars redueix la humitat ambient i millora la sensació de confort Dins l’espai web www.aparelladorstarragona.org, podeu trobar més informació i contactar amb aparelladors col·legiats, una garantia de qualitat i seguretat.

També podeu contactar directament amb el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Tel. 977.212.799 (ext.3) www.apatgn.org

LA SALUT DEL TEU HABITATGE, EN MANS DE TÈCNICS COL·LEGIATS Per què el teu tècnic de capçalera? Perquè l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació és el tècnic més proper, especialista en construcció, que et donarà resposta a qualsevol qüestió relacionada amb el teu edifici o habitatge.

l’Aparellador, el teu tècnic de capçalera

Si necessiteu: n n n n n n

n n n n n

Informes tècnics

SAACU

Servei d’atenció i assessorament a consumidors i usuaris

EN BONES MANS: Contacteu amb el SAACU per comptar amb els serveis de TÈCNICS COL·LEGIATS que són garantia de responsabilitat professional i seguretat jurídica. Servei gratuït.

Si al vostre edifici o habitatge:

n

Cèdules d’habitabilitat

Un certificat d’habitabilitat Un Test de l’Edifici (ITE), per sol·licitar una subvenció Un peritatge o taxació Donar d’alta una activitat Assessorament en qualitat i seguretat a les obres El Llibre d’ús i manteniment del vostre edifici Li cal una rehabilitació Penseu fer-hi obres La façana no està en condicions Hi ha esquerdes, humitats o deficiències Cal posar-hi un ascensor Teniu problemes d’accessibilitat

Tag

2nAccessibilitat quadrimestre 2013 [ 17 ]

Ajuts i Subvencions

Tel. 977 212 799 (ext. 3) a/e: info@apatgn.org saacu.apatgn.org www.apatgn.org

Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE)

La professió

ITE’S

LES I LA BONA MEDECINA

D

es de fa molts segles els metges treballen per guarir les malalties amb els mitjans i les tècniques que cada moment històric ha anat posant al seu abast. Nogensmenys, en el jurament hipocràtic reposa la promesa de la honestedat i la ètica professional envers al pacient i a l’adequada pràctica de la professió i l’exercici de la medecina.

Els edificis també es posen malalts.

Des de sempre. Però la medicina dels edificis ha preocupat relativament poc en aquet país. I mentre es prioritzava la natalitat constructiva ens hem oblidat de la senectut dels edificis i de la seva dignitat en el trajecte de vida així com la importància que pren envers l’urbanisme, el medi ambient i l’estalvi energètic. En definitiva, la sostenibilitat d’una societat que ja no es por permetre malbaratar res.

Tant Arquitectes com Arquitectes Tècnics hem estat involucrats en un procés social, econòmic i polític que ha premiat el nou metre quadrat construït i ha penalitzat l’edifici existent. En una voràgine constructiva sense precedents, tothom s’enfocava envers la natalitat dels edificis o el que en termes mèdics i salvant distàncies seria l’obstetrícia i la pediatria. Mentrestant, ni promotors ni constructors, ni tècnics, ni institucions vinculades esmerçaven esforços adequats en cuidar una població d’edificis envellida, deixada a la mà del seu propi destí. En termes socials es com portar vides al món i oblidar-se de tenir cura del procés de vida de les persones fins a la seva senectut.

Les ITES son la praxis mèdica fonamental per als nostres edificis. I com a tal, necessiten de la bona medicina, precedida d’un bon diagnòstic que òbviament s’ha de basar en una bona diagnosi. I perquè es produeixin les tres coses cal avesar molts esforços en el veritable coneixement del fet constructiu, tant l’actual com el de períodes passats i realitzar una aportació contínua i de qualitat al sector de la rehabilitació, tant sobre el coneixement de l’edifici construït i els seus problemes així com les teràpies a aplicar i els materials més adequats.

Tot i que no sempre és possible destinar recursos de comunitats de veïns en el camp de la diagnosi, se’ns demana encertar en diagnòstics mèdics sobre l’estat de l’edifici i la gravetat de les lesions que pateix, i com afrontar-les amb rigor per guarir les malalties d’un parc edificat que té un estat de conservació veritablement lamentable i alarmant.

Malauradament, avui encara al segle XXI, fem diagnosis a l’estil dels endevins o vidents amb la bola màgica i molta dosi imaginativa. La denomino, pseudociència. I aquesta pseudociència, massa sovint elevada a coneixement consolidat, acaba en mans d’empreses poc serioses que tant els fa posar guix com ciment o pintar a la calç o al plàstic. Tot s’hi val en una automedicació sense precedents en mans de veritables inconscients de la paleta.

Massa diagnòstics es fan sense acudir a les tècniques i instruments que la ciència i la tècnica ha posat a l’abast per a determinar conceptes científics i sobradament contrastats per al coneixe-

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 18 ]

ment de danys i establiment de causes i de gravetat. L’època de si l’encerto l’endevino ha acabat i dóna pas a una època en que se’ns demanarà el com i el perquè de la nostra opinió, de la mateixa manera que el metge necessita la credibilitat d’una analítica o una radiografia. Mai no acceptaríem la seva ciència verbal sense el reconeixement dels auxilis que la tècnica li proporciona. Nogensmenys, hi ha suficient cultura tècnica, antecedents demostrats i coneixements sobre les tècniques antigues i actuals de construir, que les apreciacions sobre les malalties dels edificis tenen que ser el mes encertades possibles i allunyar-se tant de generar una psicosi innecessària als usuaris com de les ganes de donar feina a les empreses, sense motiu.

El bon professional, ha de ser capaç de determinar el dany i el no dany, de forma que cada comunitat o propietari d’un edifici pugui gaudir de la màxima austeritat de recursos però amb la màxima garantia de que el seu tècnic és capaç de trobar la medicina adequada a les necessitats i no convertir les ITES en un mercadeig per reflotar el sector de las rehabilitació a base de pegats i enganxats que no duraran.

Per tant, la feina de la ITE no ha d’acabar en la ITE com a document.

Se’ns exigirà ser capaços de generar la veritable confiança del propietari o comunitat de que sabem aplicar la bona medecina i no ens motiva receptar tals o quals pastilles sinó erigir-nos en veritables tècnics de capçalera. Com a experiència professional i com a docent en aquests temes, crec que cal dir a la

La professió societat professional de l’arquitectura i la construcció que la nostra ciència i art val el que val. Cal per tant estar molt atents al cost de les ITES per evitar que aquest treball professional es converteixi en un paper que es compra a baix preu perquè d’altri facin la gran farra rehabilitadora d’igual mode que ha passat amb els nous edificis.

Personalment puc dir que la confiança que una comunitat o propietari deposita en el seu tècnic obliga a pensar en el jurament hipocràtic a la nostra professió. I que al final del trajecte seriós d’una ITE ben estructurada, amb la interlocució d’un bon Administrador, vindrà l’etapa de guarir el malalt amb tècniques proporcionades i adequades per retornar a la ciutat o poble una mica d’història i de bellesa constructiva, tot evitant accidents, riscos de despreniments i en definitiva riscos per a les persones que habiten els edificis. I sempre emprant tècniques adequades per al propi edifici.

Mai podrem evitar patir per una esquerda de complexa diagnosi, o per l’efectivitat d’una tècnica proposada i aplicada, perquè no podem negar una certa dosi d’incertesa mèdica en el comportament del malalt, ni deixar de sorprendre’ns pel mal comportament d’una estructura que aparentment estava sana o meravellar-nos de la resistència d’un edifici amb components malmesos, però segurs encara. Però estem obligats a encertar al màxim i amb els millors mitjans.

Per tant, acceptant que la nostra professió te riscos i incerteses, cal actuar amb la consciència de que diagnostiquem per al demes i receptem solucions en edificis aliens. I només ho podem fer amb la serietat i rigor extrem que requereix l’espasa de Damocles que és pensar que un fill, un pare, o un avi nostre hi habita. Demanaríem a un altri, una adequada seguretat i sobretot, honestedat en la presa de decisions.

Enric Casanovas Ripoll Arquitecte Tècnic i Arquitecte

Abans i després de la restauració de la façana de l’edifici catalogat patrimonialment, i ubicat a la Rambla Nova 75 de Tarragona. El projecte i la direcció ha anat a càrrec de l’autor d’aquest article, Enric Casanovas

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 19 ]

Accessibilitat Encaminats a assolir un millor grau d’accessibilitat als edificis públics

Q

uan es parla de la intervenció en un edifici públic, ja sigui per la seva construcció o rehabilitació, ens pot semblar que el contingut del seu projecte ja deix ben clar el seu abast. Em refereixo en concret a que en ell apareixeran, en major o menor detall, tots els aspectes que s’hauran de tenir en compte per l’edificació de que es tracta, però, no hem d’oblidar que, per accedir a l’interior d’aquest edifici, abans hem de poder arribar-hi des d’un altre indret exterior, més o menys proper. Concretament un itinerari accessible, el qual ha de garantir l’ús no discriminatori i la circulació de forma autònoma i continuada de totes les persones, permetent d’aquesta manera poder accedir i utilitzar els diferents espais i edificis en general.

Oblidar-nos d’aquesta qüestió, és com començar la casa per la teulada i, si bé els aspectes corresponents a l’accessibilitat de l’entorn urbà no tenen perquè estar inclosos en el projecte de l’edifici, no hem d’oblidar que la majoria d’edificis públics que hi ha en una ciutat o poble, solen ser de titularitat municipal. Això significa que, per a qualsevol intervenció en edifici o instal·lació pública, el projecte s’hauria d’acompanyar per un estudi i anàlisi de l’accessibilitat de l’entorn de l’edifici en qüestió, el qual ha de poder assentar les bases suficients perquè el propi Ajuntament faci les intervencions necessàries en aquest aspecte i assegurar, d’aquesta manera, el màxim grau d’accessibilitat de l’edifici projectat.

També es podria donar el cas, és clar, que la titularitat de l’edifici no fos municipal, però això no hauria d’eximir que el projecte s’acompanyés de l’abans mencionat estudi i anàlisi d’accessibilitat a l’entorn de l’edifici. Ans al contrari, ja que en cas que fos necessari, aquest document s’hauria de poder utilitzar per tal d’exigir a l’Ajuntament responsable que prengui les mesures adients per la millora de l’accessibilitat en l’espai urbà proper.

Accessibilitat a l’exterior de l’edifici En primer lloc, per no acabar en l’oblit, és necessari centrar-nos en l’accessibilitat exterior i més en concret en l’àrea d’apropament a l’edifici i tenir en compte que, sigui quina sigui la titularitat de l’edificació, és necessària una estreta col·laboració amb l’administració local per evitar que un error en la primera baula de la cadena d’espais accessibles afecti, indirectament, al correcte disseny de l’edificació. És primordial tenir en compte els elements principals que han de garantir l’accessibilitat integral a l’itinerari, fins l’arribada a l’edifici, i s’han de considerar les circumstàncies per segons si el desplaçament s’ha de fer a peu, en transport públic o en cotxe. Aquestes rutes fins l’edifici, que poden començar en la parada d’autobús i aparcaments més propers, han d’estar correctament senyalitzades amb senyals i cartells exteriors.

Les rutes o espais de circulació, s’articulen per mitjà dels anomenats itineraris de vianants(*1), que els connecten entre sí, i són elements bàsics per a la mobilitat de les persones. Han de ser continus, sense graons aïllats i amb un pendent transversal i longitudinal que permetin la circulació de tots els vianants de manera autònoma, incloses les persones amb diversitat funcional. És necessari que l’itinerari incorpori una referència tangible al llarg de tot el seu recorregut que permeti guiar als vianants cecs usuaris de bastó.

L’amplada lliure de pas a les voreres, ha de poder garantir les maniobres de gir, creuament i canvi de direcció dels vianants independentment de les seves característiques personals, circumstàncies d’ús o forma de desplaçament. També és exigible que, aquesta banda lliure, presenti una alçada mínima de pas, lliure d’obstacles, de 220 cm. Quan l’amplada de carrer no permeti mantenir voreres amb els requisits dimensionals exigibles per normativa, és recomanable optar per la solució

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 20 ]

de plataforma única, o el que també s’anomena, plataforma de convivència, on la zona preferent de vianants ha de quedar perfectament diferenciada amb la utilització de paviment contrastat en color i textura.

Els guals de vianant que porten a les voreres o entorn proper de l’edifici hauran de complir amb els paràmetres adequats perquè puguin ser considerats accessibles. Una cosa que sembla tan fàcil (en realitat ho és), però que, al mateix temps, és força difícil el poderlos trobar ben executats.

S’ha de comprovar l’existència de transport públic accessible que arribi fins les proximitats de l’edifici en el que es vol intervenir, valorant el nivell d’accessibilitat tant dels vehicles que conformen les línies de recorregut, com les seves infraestructures.

A l’exterior de l’edifici s’ha de preveure l’existència, com a mínim, d’una plaça d’aparcament reservada per a vehicles de persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, que haurà d’estar connectada per mitjà d’un itinerari accessible amb l’accés principal de l’edifici. En cas que l’edifici disposi de pàrquing, s’ha de comprovar la dotació mínima exigida, la qual serà la que determinarà, segons la capacitat de la zona d’estacionament, el nombre de places reservades que s’han de preveure.

La il·luminació dels espais exteriors de circulació de l’edifici ha de complir amb el CTE que, segons la Secció 4 del SUA, exigeix una luminància mínima de 20 lux., i un mínim de factor d’uniformitat mitja del 40% Ja a l’entorn immediat de l’edifici, s’ha de poder garantir un espai lliure de banda de pas no inferior a 150 cm d’amplada, avaluant amb detall l’accessibilitat del propi paviment. Per això, és necessari comprovar l’absència d’obstacles o perills, com poden ser diferents elements del mobiliari urbà o el mal estat del paviment per mala execució o manca de manteniment, circumstàncies que, en major o menor grau, poden impedir la circulació horitzontal

Accessibilitat pels itineraris del voltant de l’edifici amb seguretat.

Aquesta anàlisi inicial ens la podríem estalviar si, des d’un bon començament, es fessin les actuacions urbanes de manera integral, és a dir, tenint en consideració la corresponent interacció entre els entorns, urbà i arquitectònic, de forma natural i coherent, de tal manera que es fes evident, assumible i inseparable la integració entre ambdós entorns, facilitant d’aquesta manera l’accés als edificis. Malauradament, això queda molt lluny de la realitat, al qual s’ha d’afegir la circumstància que en son moltes les ocasions en que les obres, que es porten a terme a la via pública, són directament la causa que acaba per modificar, sinó eliminar del tot, l’accessibilitat amb la que prèviament comptaven determinats espais urbans.

Accessibilitat a l’edifici L’anàlisi de l’accessibilitat a l’edifici, ja sigui públic o d’habitatges, s’ha de desenvolupar en base a un esquema de quatre punts concrets: 1. Reflexió sobre les persones amb el seu entorn físic immediat, valorant les possibles limitacions d’aquestes persones, plantejant-nos dues preguntes molt directes; • Quines dificultats afegides se’ls pot presentar per desenvolupar les activitats diàries?

• Quines alternatives pot oferir l’arquitectura per millorar aquesta relació? És evident que aquesta relació tan variada i a la vegada complexa presenta una casuística infinita, com és poder atendre les necessitats específiques de totes les persones a la vegada, en tots els llocs i en les diverses situacions.

2. Necessitat, pel que el punt anterior significa, d’acotar i estructurar la interrelació persona/entorn físic, de manera que sigui possible abordarho tenint en compte tres variables. a) Tipus d’usuaris Tractant d’establir, dins la població amb limitacions, grups el més homogenis possible per les seves capacitats físiques. b) Tipus de dificultats Procurant definir les dificultats que planteja a les persones amb limitacions l’entorn construït, tant per assolir una plena autonomia de moviments com un ús adequat

Quadre 1: DIFICULTATS I LIMITACIONS GENERADES DESPLAÇAMENT HORITZONTAL Problemes per maniobrar en línia recta, canvi de direcció, creuar porta, etc.

MANIOBRA Les que limiten la capacitat d’accedir als espais i moure’s dins d’ells.

ÚS VERTICAL

Problemes per superar desnivells ja siguin continus, sobtats o grans desnivells

CANVI DE NIVELL Les que es presenten quan s’han de salvar desnivells.

dels elements que en ell es troben. c) Nivell d’exigència Diferenciant nivells d’accessibilitat que permetin incorporar-la a l’edifici.

3. Generar un conjunt de paràmetres de referència per a un nivell determinat d’exigència, a manera de requeriments funcionals i dimensionals que, aplicats als espais i elements físics de l’entorn, permetin a cada un dels grups homogenis establerts, obviar o superar les diverses dificultats que es presenten.

4. Oferir una metodologia o sistema d’anàlisi de l’accessibilitat al projecte de construcció o edificació existent, des del coneixement de les necessitats de les diferents persones comuns que han d’utilitzar l’entorn a construir o rehabilitar. Mes que donar solucions concretes, es tracta d’una eina per facilitar el procés de disseny i execució.

Variables en la interrelació entre persona i entorn físic La gran diversificació que es pot trobar en els diferents tipus de limitacions entre les persones, és una de les principals dificultats a l’hora de poder fer propostes de solucions arquitectòniques accessibles. Si bé podríem dir que és quasi bé impossible poder arribar a un entorn accessible universal, donada aquesta gran

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 21 ]

PREPARACIÓ (actuació) Problemes per atansament manual, visual o auditiu.

ATANSAMENT Aquelles que tenen el seu origen en una limitació en les possibilitats d’arribar a objectes i percebre sensacions.

EXECUCIÓ Problemes de control de l’equilibri o de la manipulació.

CONTROL Les que apareixen com a conseqüència de la pèrdua de capacitat per realitzar accions o moviments precisos amb les extremitats.

heterogeneïtat de limitacions, sí que pot ser viable una aproximació a aquest objectiu. Partim inicialment de la base que existeix un mínim de característiques comunes que permeten arribar a definir tres gran grups de població amb necessitats d’accessibilitat similars: ambulants, usuaris de cadira de rodes i sensorials, i amb unes dificultats de desplaçament i ús, característiques per cada cas.

Quan la persona té alguna limitació que la fa “diferent a l’individu mig” que serveix de referència per a determinar les necessitats de la població i projectar els edificis, és quan es generen les dificultats, les quals es corresponen amb els components que conformen les parts de les activitats a realitzar. Si bé les activitats de la vida diària son molt variades, les dificultats d’accessibilitat que poden sorgir al portar-les a terme es repeteixen. Per això, és convenient analitzar aquestes activitats des de l’òptica de l’accessibilitat per detectar quins tipus de dificultats generen i tractar de trobar alternatives. (Quadre 1) En poques paraules, el que hem vist fins ara, ho podríem traduir de manera que garantir el desplaçament per l’interior o exterior d’un edifici exigeix preveure itineraris accessibles que uneixin els diversos espais interiors entre si, i aquests amb l’exterior, els quals han de reunir uns criteris funcionals bàsics. Per altra banda, garantir l’ús dels diferents espais i objectes d’una edificació significa tenir en compte un conjunt de detalls

Accessibilitat que hauran d’estar orientats a perseguir uns objectius funcionals bàsics per a cada acció concreta.

Una vegada es coneix la importància que tenen aquests components així com la necessitat de comptar amb la suficient informació sobre els diferents paràmetres antropomètrics que tenen a veure amb els aspectes de l’accessibilitat, es pot pensar en afrontar amb prou confiança el disseny d’un projecte concret. Un disseny que, sense la necessitat de preocupar-nos en aplicar “invents”, que a la llarga potser que no donin cap resultat satisfactori, simplement ha de basar-se en l’aplicació d’uns principis bàsics i força concrets. (Quadre 2)

Quadre 2: ALTERNATIVES DE DISSENY CRITERIS BÀSIC –DESPLAÇAMENT–

OBJECTIUS FUNCIONALS –ÚS–

1. Que siguin plans o amb pendent suau

1. Que es pugui portar a terme, també per una persona asseguda

2. El més curts possible

2. Sense moure’s del lloc mentre dura

RAMPES: • Amplada de pas 1,20 m. mín.

• Barana a ambdós costats.

• Paviment antilliscant.

• Espai de maniobra inici i final.

• Pendent del 6, 8 o 10% segons long.

ESCALES: • Amplada de pas porta 1,20 m. mín.

• Estesa graons sense discontinuïtats en unió amb alçaria.

• Barana a ambdós costats.

• Paviment antilliscant.

3. Que tinguin un àmbit de 3. Prescindint de les pas lliure d’obstacles articulacions fines 4. Que disposin d’elements 4. Prescindint d’un sentit de suport i guia segurs bàsic: la vista

Aquest conjunt de detalls incidirà, a l’hora de dissenyar, construir o rehabilitar l’edifici, en dos aspectes bàsics: n

Elecció de materials manufacturats o solucions constructives que tinguin un disseny apropiat per garantir un ús el més universal possible. n Correcta situació dels mateixos perquè estiguin ubicats a l’abast de tothom.

En la fase de detall i intervenció en els espais concrets a analitzar de l’edifici, s’hauran de tenir en compte diferents aspectes prou importants. Però, en un principi, el que primer hem d’assegurar és que, almenys una de les portes d’entrada a l’edifici sigui accessible, i si no està a nivell de carrer, l’escala serà accessible i, a més, disposarà d’un recorregut alternatiu accessible per rampa, ascensor, plataforma elevadora o producte similar.

Entre la resta d’aspectes, elements i condicions a comprovar, i en els que s’haurà de treballar acuradament, cal destacar; accessos interiors; circulació

horitzontal i vertical; zones, estances

Si a l’accés de l’edifici existeix un desnivell, aquest es salvarà amb: • Escales.

• Rampa alternativa.

(Ambdós elements amb paviment antilliscant).

i dependències; serveis higiènics; senyalització i comunicació; mobiliari; climatització; mesures de seguretat i emergència.

Aquests espais i condicions que els caracteritzen, objecte de comprovació, es veuran ampliats segons el tipus d’edifici públic que es tracti. Així, ja parlem que l’ús de l’edifici pugui ser; administratiu, docent, sanitari, esportiu, social, cultural, etc, etc, s’hauran de tenir en consideració altres espais, com poden ser; aules, consultes mèdiques, vestidors, sales d’actes, graderies, etc. amb les condicions particulars que cada un d’aquests espais hauran d’acomplir.

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 22 ]

QUÈ ÉS EL DISSENY WAYFINDING? La intervenció del disseny als processos d’orientació es produeix desenvolupant recursos i sistemes d’informació espacial d’aplicació comunicativa per a orientar i direccionar a les persones. És en base a aquest principi que la senyalització o senyalètica, com a parts d’un àmbit del disseny més ampli, el disseny de siste-

mes d’orientació a espais arquitectònics, urbans i naturals, es desenvolupa

dins del concepte que s’anomena –Disseny de Sistemes Wayfinding–.

La seva traducció vindria a significar quelcom semblant a “trobant el camí”,

Accessibilitat però en els seus usos habituals ve associat al terme que té a veure amb la “orientació” pel que, en els casos que estan associats a la disciplina del disseny, es relaciona amb “senyalització”. En definitiva es parlarà de wayfinding com un

procés d’orientació utilitzant informació de l’entorn.

La intenció wayfinding com a model,és articular elements bàsics del procés i disseny wayfinding situant-los dins l’àmbit del “Disseny per a Tothom”.

En aquest context, PERSONA i MEDI, son els punts de partida que el wayfinding tracta de cohesionar perquè la interrelació entre ambdós resulti positiva, és a dir, elimini o minimitzi els possibles conflictes existents en aquesta relació.

PERSONA i MEDI es relacionen a través de la COMUNICACIÓ, la primera “llegint” la informació i el segon desplegant recursos d’orientació.

Dins l’àmbit de l’accessibilitat, el wayfinding recull i fa referència a la diversitat en el grau de funcionament de les persones segons les seves capacitats, especialment per la percepció del medi, desenvolupats en les àrees següents:

n n n n n

•

Amplada de pas porta ≥ 0,80 m.

• Espai lliure escombrada a ambdós

costats porta diàmetre 1,50 m.

• Manetes portes accionament amb

mecanisme de pressió o palanca.

• Resistència obertura porta limitada.

• Botoneres trucada h ≥ 1,40 m.

Mobilitat: apropament, atansament

visual per posició...

Visió: agudesa visual, cromatisme, distorsió visual, no visió,...

Audició: hipoacúsia, no audició,...

Cognició: comprensió, raonament, memòria,...

Cultura: formació, idioma,...

Entre els diferents recursos que utilitza wayfinding cal fer especial menció del projecte, dins el qual es pot destacar: Pictografia Un pictograma no deix de ser una representació simplificada d’una realitat. Són signes concisos que, en la seva brevetat visual poden transmetre un significat amb simplicitat i claredat més enllà de les fronteres idiomàtiques, lingüístiques i ètniques. Aquestes circumstàncies han afavorit la transformació dels hàbits públics en l’ús de llegendes explicatives i orientadores fins el punt de que avui en dia seria inimaginable la informació pública funcional sense la presència de pictogrames.

Planimetria La utilització de plànols com a recursos d’orientació és habitual en àmbits urbans, però no tant en els arquitectònics.

• Cambra higiènica adaptada.

• Màquina de serveis i informació.

• Mostrador h ≤ 0,80 m. (una part).

• Itinerari vertical amb escales, rampes i/o ascensor adaptats.

Existeixen dos tipus de plànols segons el seu ús: plànol de mà i plànol fix.

D’entre els plànols fixes hi ha, a la vegada, tres tipus més de variables: d’ubicació, contextuals i esquemàtics.

1. Plànols d’ubicació serien aquells en els que s’indica la situació del plànol i de l’observador en el context, d’aquí la seva denominació –vostè és aquí--. Han d’acomplir dos criteris imprescindibles: * correspondència espacial (el que diu que està situat a la dreta de

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 23 ]

l’usuari, ha d’estar realment situat en aquest lloc). * doble sistema de referència (a demés del punt d’ubicació es definirà altre punt caracteritzable en plànol i context, que permeti triangulacions amb respecte a qualsevol altre element del plànol).

2. Plànols contextuals no assenyalen cap punt d’ubicació o referència, exigint a l’usuari un major esforç de lectura i coneixement previ de l’àmbit que descriuen.

Accessibilitat CRITERI D’APLICACIÓ DELS NIVELLS (*)

• Espai lateral apropament al wàter i frontal al rentamans

amplada mín. 0,80 m.

• Rentamans sense pedestal ni mobiliari inferior.

• Barreres de suport.

• Cantell inferior mirall h ≤ 0,90 m.

Senyalització SIA

NIVELL ADAPTAT

NIVELL PRACTICABLE

Per actuacions a la via pública i construcció d’edifici públics de nova planta

Per intervencions en edificis públics existents quan no sigui possible obtenir el nivell adaptat per raons econòmiques, constructives o de protecció arquitectònica o ambiental.

(*) El nivell convertible no es considera aplicable als espais i edificis públics • Senyalització homes-dones

(H-D) en relleu sobre la maneta.

• Amplada porta ≥ 0,80 m.

• Accessoris i mecanismes h entre 0,40 i 1,40 m. de terra.

• Aixetes i maneta porta accionament a pressió o palanca.

• Paviment no lliscant.

• Espai lliure de gir 1,50 m diàmetre entre 0m i 0,70 m

del terra.

3. Plànols esquemàtics, com el seu nom indica, es configuren de manera sòbria, concisa i habitualment sense una relació literal amb el lloc que descriuen, com poden ser les xarxes de transport metropolità (metro, ferrocarril de rodalies, autopistes, etc.)

Per acabar dir que, per tal de sistematitzar tota la sèrie de paràmetres que una anàlisi sobre accessibilitat d’aquesta mena suposa, és aconsellable seguir la metodologia aplicada consistent en analitzar els aspectes i comprovació de l’acompliment dels requisits DALCO, que inclou en la primera part la Norma UNE 170001 d’Accessibilitat Universal(*2), on es detallen els criteris específics d’acció que es contemplen referents a: deambulació, aprehensió, localització i comunicació.

Així com els aspectes a analitzar en cada cas. Sense oblidar també la necessitat del acompliment de les característiques tècniques especificades als DB del CTE; SUA (seguretat d’utilització i accessibilitat) i SI (seguretat en cas d’incendi).

NIVELL d’exigència del grau d’accessibilitat Està demostrat que, quant major és el nivell de desenvolupament d’una societat, més exigent acostuma a ser en matèria d’accessibilitat, i l’exemple més clar el tenim en els països nòrdics. La qual cosa, representa una gran dificultat per tal d’harmonitzar les diverses normatives nacionals que existeixen a la Unió Europea.

Es important tenir en compte el grau

d’accessibilitat que es desitja assolir. Com he dit abans, per molt que ens hi esforcem, no existeixen nivells absoluts que puguin assegurar una completa accessibilitat per a la totalitat de la població. Més si tenim en compte que, superar determinats nivells d’exigència pot resultar extremadament costós o tecnològicament complex.

Per aquesta raó, les diferents normatives i publicacions diverses sobre accessibilitat i supressió de barreres, estableixen tres nivells diferenciats.

Durant molt de temps, al no haver-hi unes normes específiques sobre a on i quan aplicar cada un d’aquests nivells, ha estat a base de pràctica i sentit comú el que ha fet que certs criteris al respecta s’anessin consolidant. Però avui dia, hi ha normativa prou clara que ho deix ben establert i definit. Tot i que, vistos alguns resultats, sembla ser que per alguns ha passat desapercebut, ignorant la seva existència i obligatorietat.

REAL DECRETO 505/2007, de 20 de abril, por el que se aprueban las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones.

ORDEN PRE/446/2008, de 20 de febrero, por la que se determinan las especificaciones y características técnicas de las condiciones y criterios de accesibilidad y no discriminación establecidos en el Real Decreto 366/2007, de 16 de marzo.

Orden VIV/561/2010, de 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados.

CTE Document Bàsic SUA 9 ACCESSIBILITAT

DEFINICIÓ DELS NIVELLS D’EXIGÈNCIA NIVELL

CODI ACCESSIBILITAT CATALUNYA

ADAPTAT (o adequat)

Un espai, una instal·lació o un servei es considera adaptat si s’ajusta als requeriments funcionals i dimensionals que garanteixen la seva utilització autònoma i amb comoditat per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altre limitació.

PRACTICABLE (o bàsic)

CONVERTIBLE

Tag

Un espai, una instal·lació o un servei es considera practicable quan, sense ajustar-se a tots els requeriments d’un espai adaptat, això no impedeix la seva utilització, de forma autònoma, per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació Un espai, una instal·lació o un servei és convertible quan mitjançant modificacions d’escassa entitat i baix cost que no afectin la seva configuració essencial pot transformar-se, almenys, en practicable.

3r quadrimestre 2013 [ 24 ]

Lluís Roig Arquitecte tècnic i enginyer d’edificació Fundació Tarragona Unida del COAATT

FONTS MANUAL DE ACCESSIBILIDAD INTEGRAL Para las edificaciones administrativas adscritas a la ADMINISTRACIÓN GENERAL DEL ESTADO. Accesibilidad universal y diseño para todos. Diseño arquitectónico para todas las personas.

Manual para un entorno accesible.

Notes (*1) Odre VIV/561/2010, de 7 de febrer, per la que es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. (*2) La Norma UNE 171001 està formada per dues parts sota el títol general “Accessibilitat Universal”. 1) Criteris DALCO per facilitar l’accessibilitat a l’entorn; 2) Sistema de Gestió de l’Accessibilitat.

Urbanisme

Arquitectura a Altafulla i Torredembarra (1950-2010) El CAIT (Centre d’Anàlisi Integral del Territori) ha publicat un estudi documentat sobre una zona costanera amb molt de creixement i uns edificis que van recollir part dels ideals del moviment modern —no sempre valoritzats.

N

o acostumen sempre a posar-se d’acord diverses institucions per realitzar un projecte. No és el cas de l’estudi del CAIT (observatori universitari lligat a Arquitectura de la URV) que ha trobat l’aixopluc de dos centres d’estudis, l’altafullenc i el torrenc, a més del suport d’altres entitats per publicar un llibre i fer unes jornades (accions que es podrien estendre a d’altres municipis). Destaca aquesta suma d’esforços el professor i president del Centre d’Estudis d’Altafulla, Salvador J. Rovira i Gómez, al pròleg del llibre.

No surten sovint títols sobre arquitectura de la segona meitat del segle XX i començaments del XXI. Un període massa proper, una època tan expansionista que a vegades costa retratar o descriure certes arquitectures atractives perquè el que es va dissenyar en un espai més net, ara està ple de construccions: no sempre es va respectar aquest patrimoni.

El president del centre d’estudis de Torredembarra, el periodista Albert Bonet, raona al prefaci l’oportunitat de la publicació: “El bosc ha engolit els arbres. Cal, doncs, assenyalar, justificar i catalogar els encerts enmig de la construcció anodina i voraç en massa ocasions”.

Sotscomarca i país Aquesta sotscomarca del Baix Gaià, al Tarragonès Nord, és un exemple del que ha succeït al país litoral en aquestes darreres dècades. Tot i això, el desenvolupament urbanístic amb llums i ombres no ha anat de la mateixa manera a les dues viles veïnes i costaneres.

El creixement ha estat més fort i menys respectuós en molts aspectes a la Torre, per la qüestió del relleu del terreny, pel tipus de població i per la història (Torredembarra es va reconvertir ja al anys 20 en industrial i en part turística, a la guerra i postguerra va parar, però als anys cinquanta va rebrotar l’activitat econòmica). També és clau que Altafulla es va dotar d’un pla general quan gairebé cap localitat el tenia (l’any 1964): un fet insòlit en un municipi petit (749 habitants) i de poc creixement però que va ser vital per encarar el futur.

Les darreres dècades Altafulla ha crescut però amb urbanitzacions de baixa densitat i allunyades del centre històric (zona de la vila closa i castell) —un nucli que s’ha protegit bastant. La comparació també de Baix a Mar (de Torredembarra) i les Botigues de Mar (d’Altafulla) troba també diferències, sobretot d’altures i tipus de construccions, les quals s’aprecien també en una zona

dels Munts on toquen ambdós municipis i el mar.

Pel que fa a l’arquitectura pròpiament dita dels edificis escollits i estudiats, l’investigador principal del CAIT, Guillermo Zuaznabar, destaca que l’arquitectura del període de postguerra “va fer seus bona part dels ideals del moviment modern”. Entre aquests valors subratlla “la funcionalitat, l’economia constructiva i l’estètica”.

Aquest nou i interessant llibre no es queda només en l’àmbit local i en les tècniques gremials sinó que trobem fets i anàlisis relacionats amb la societat, l’educació i l’arquitectura del país i del món.

Tot i que el cos principal va a càrrec de la gent del CAIT, s’ha trobat la complicitat de gent de la zona fins i tot en l’estudi. No ens perdem l’interessant treball inclòs al llibre: El context urbanístic a Altafulla i Torredembarra, de l’historiador Lluís Català, l’aparellador Josep Marzà i l’arquitecte Josep Maria Roca.

Tots tres han interactuat en el territori i coneixen molt bé el tema.

Manuel Rivera Moral Redacció TAG

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Altafulla i Torredembarra 1950-2010. Arxiu d’arquitectura moderna en el seu context urbanístic

Coordinació obra: CAIT (Roger Miralles) Autors: CAIT (Roger Miralles, Ramon Faura, Manel Ferrer, Juan Fernando Ródenas, Guillermo Zuaznabar, Víctor Barasoain, Carlos Gonzalvo, Florència Meucci, Aitana Montero, Albert Sánchez), Lluís Català, Josep Marzà i Josep Maria Roca.

Disseny i maquetació: CAIT (Maria Cartanyà i Aitana Montero) Editen: CAIT, Centre d’Estudis Sinibald de Mas i Centre d’Estudis d’Altafulla. 2013

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 25 ]

Urbanisme Arquitectura a Altafulla i Torredembarra (1950-2010) Projectes i imatges

IES Torredembarra · Av. Sant Jordi 62 (Torredembarra) Centre d’educació secundària · Arquitecte: Josep Llinàs · Superfície construïda: 6.400 m2 · Alçada: 21,13 m · Plantes: p1, pb + 2 · Sistema constructiu: estructura de pilars i forjats de formigó armat, coberta del pati de bigues metàl·liques, tancaments ceràmics · Materials: paraments enguixats i pintats de blanc · Accés públic

Hotel Líder · Passeig Miramar 151 (Torredembarra) Hotel (ara apartaments) · Arquitecte: Josep Maria Monravà · Data del projecte: 1956 · Superfície construïda: 1.020 m2 · Alçada: 8,8 m · Plantes: pb + 1 · Sistema constructiu: pilars i jàceres de formigó armat, forjat ceràmic · Materials: obra vista ceràmica · Accés privat

Ajuntament de Torredembarra · Plaça del Castell 8 (Torredembarra) Edifici municipal · Arquitecte: Xavier Olivé · Superfície construïda: 3.500 m2 · Alçada: 23,87 m · Plantes: pb + 2 · Sistema constructiu: rehabilitació edifici antic catalogat · Materials: coberta i lluernaris amb estructura metàl·lica · Accés públic

Casas gemelas · Passeig del Mediterrani 3-5 (Torredembarra) Habitatge unifamiliar · Arquitecte: Antoni de Moragas · Data del projecte: 1959 · Superfície construïda: 2 x 143 m2 · Alçada 8,6 m · Plantes pb + 2 (5 nivells diferents) · Sistema constructiu: murs de càrrega i forjats de formigó · Materials: gelosia ceràmica, persianes corredisses de fusta, estructura de formigó i fàbrica de maó (parcialment vist als interiors) · accés privat

Casa colònies Dortmund · C. dels Quatre vents, s/n (Torredembarra) Casa colònies · Arquitecte: Oriol Tintoré · Data del projecte: 1963 · Superfície construïda 690 m2 · Alçada: 9,25 m · Planta: pb + 2 · Sistema constructiu: murs de càrrega recolzats en un pòrtic de formigó en pb · Materials: estructura formigó vista, murs de càrrega exteriors, enguixats i pintats de blanc, i elements ceràmics · Accés privat

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 26 ]

Urbanisme

Quatre motels · C. Aragó 5, c. Martineta 12 (Torredembarra) Habitatge unifamiliar estiueig · Arquitecte: Josep Maria Sostres · Data del projecte: 1954 · Superfície construïda: 4 x 132 m2 · Alçada: 5,7 m · Plantes: pb + 1 · Sistema constructiu: mitgera de fàbrica ceràmica, forjats de biguetes prefabricades de formigó · Materials: fusteries i persianes pintades, persianes corredisses menorquines, parets enguixades i pintades de blanc · Accés privat

Far de Torredembarra · Punta de la Galera (Torredembarra) Far marítim · Arquitecte: Josep Llinàs · Alçada 41 m · Núm. Graons: 217 · Sistema constructiu: murs formigó perimetrals, estructura metàl·lica lleugera de coronament, escala interior metàl·lica · Materials: formigó pintat de blanc, para-sol i xapa de bronze · Accés privat

Casa Ferrándiz · Camí de l’Ermita de Sant Antoni 20 D (Altafulla) Habitatge unifamiliar estiueig · Arquitecte: Rafael de Cáceres · Data del projecte 1970 · Superfície construïda: 100 m2 + 60 m2 terrassa · Alçada: 5,80 m · Planta: pb · Sistema constructiu: murs de càrrega i forjats ceràmics, coberta lleugera ventilada amb tensors · Materials: murs ceràmics, finestres i portes fusta, coberta metàl·lica amb placa PVC i tendall de roba · Accés privat

Casa Manolo · Camí de l’Ermita de Sant Antoni 24 (Altafulla) Habitatge unifamiliar · Arquitectes: Guillermo Bertólez, Javier Ferrándiz, Xumeu Mestre · Data del projecte: 1984 · Superfície construïda: 200 m2 · Alçada: 6,5 m · Plantes: pb + 1 · Sistema constructiu: murs de càrrega i forjats de formigó · Materials: tancaments arrebossats i pintats, fusteries de fusta, coberta de teula àrab · Accés privat

Escola la Portalada · Plaça Portalada s/n (Altafulla) Centre educatiu · Arquitectes: Pau Pérez i Jordi Bergadà · Data del projecte: 1987 · Superfície construïda: 3.900 m2 · Alçada: 2,9 m · Planta: pb · Sistema constructiu: pantalles i lloses de formigó · Materials: estructura de formigó, tancaments de vidre i interiors amb acabat de fusta · Accés públic

Font dades: Altafulla i Torredembarra 1950-2010. Arxiu d’arquitectura moderna en el seu context urbanístic. CAIT, 2013

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 27 ]

Sostenibilitat

Els cops del mercat al

medi ambient

E

ncara avui recordo la cara de sorpresa i més tard les riallades d’aquells camperols hondurenys als quals els vaig explicar que a Espanya es multava als ramaders per produir més llet del compte. La seva tasca diària, que es limitava a intentar superar el dia a dia amb els pocs aliments dels que podien disposar, no els permetia poder entrar als raonaments de la macroeconomia que regeixen totes i cadascuna de les nostres vides, i que en conseqüència també esquitxen les seves.

Una comunitat camperola, gairebé aïllada d’altres nuclis poblacionals, viu la seva realitat des d’una òptica tan gran com poden abastar els seus ulls des del vessant més alt de la seva comunitat, tan gran com el recorregut assolible per les potes dels seus rucs, tan profunda com les dimensions de la seva arada. Aquestes dimensions marquen entre altres coses les possibilitats que tenen per poder tirar endavant única i exclusivament amb els recursos de què disposen. Abans, totes les comunitats mundials es regien per aquestes normes que van anar ampliant fronteres poc a poc, fins que va arribar el moment en què aquestes van deixar d’existir, i les possibilitats de la comunitat s’han estès per tot el planeta.

Taronges a l’abocador El mercat ha esborrat les fronteres i ens ha ofert la possibilitat de tenir taronges tot l’any. Això sí, qui sigui capaç de controlar tot el mercat de taronges tindrà beneficis cada dia, una magnífica oportunitat per als avariciosos. Però van arribar els governs, empesos pels mercats, per dir qui i quantes taronges pot fer cadascú, i van decidir crear la PAC (Política Agrària Comunitària). La PAC indica quins són els productes que s’han de conrear i la subvenció de la qual pot

gaudir cada agricultor, però, ull, no posis al mercat més del que jo t’indiqui, i la resta llença’l. Fins i tot de vegades has de llençar tot el que has produït, segons indiqui el mercat, clar. Ell mana, però tu tranquil ja que cobraràs la subvenció.

No importa produir per al consum, importa produir per a la subvenció que al final és el que tu et portes.

Però anem a veure quina és l’altra cara de la moneda, des dels ulls del consumidor. Arruïnat, sense feina, la casa va volar i amb ella tota la inversió ja feta durant 20 anys i veu que una taronja li costa tant que li resulta gairebé impossible pagar. Encén el televisor i veu com milers de tones de taronja es llencen als abocadors on es troben amb pomes, pans, plàtans i una infinitat d’aliments cultivats o elaborats per ser rebutjats. El consumidor pot prendre només la taronja que li donen al menjador comunitari, rep la caritat del que té taronges tot l’any.

Però no és l’únic problema generat per la política de la subvenció, ja que sens dubte el que estem perdent és la identitat i la sobirania. La nostra identitat com a comunitat ens feia ser cèlebres per les nostres taronges, úniques, i d’un sabor exquisit. El cultiu de les taronges era el que unia a tots els habitants d’aquell petita vall, l’amor i l’afecte amb què es treballava la terra, els coneixements i experiències que han passat de generació en generació, o simplement el plaer de passejar entre els tarongers en flor. Ara la major part d’agricultors i ramaders no gaudeix del seu treball, el pateix. Ara són atents lectors del BOE, on indiquen les subvencions previstes, i des del seu tractor articulat s’entesten a conrear més i més sense importar el gust de la taronja, només cal fer taronja, ¡la subvenció ho demana!

Hem deshumanitzat allò intrínse-

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 28 ]

cament humà, el camp i la seva gent.

En conseqüència veiem com els contaminants tractaments en les collites, els desmunts, la contaminació dels aqüífers, les grans extensions de monocultius i la pèrdua de les tasques tradicionals del camp ara provoquen un paisatge menys rural i més semblant a una factoria de generació de taronges en cadena.

Altres vegades llegim titulars com: “El 60% dels excedents es converteix en pèrdues per als fabricants”. ¡Pèrdues!

No pot ser, he de guanyar diners, no em preocupa llençar el producte, m’importen les pèrdues econòmiques, he de vendre d’una altra manera. Mentrestant els sòls s’empobreixen i contaminen a causa d’una producció subvencionada, amb excedents i gamberra.

Un informe encarregat per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) a l’Institut de Biotecnologia i Aliments Sik (Suècia) ha posat de manifest que uns 1.300 milions de tones d’aliments es llencen a les escombraries, quantitat comparable a tots els aliments que es produeixen a l’Àfrica subsahariana. La pèrdua d’aliments es produeix en el moment en què s’inicia la producció agrícola, un degoteig continu que finalitza en l’última baula de la cadena i que també està implicat en el malbaratament alimentari: el consumidor.

Podríem citar exemples tan clars com la pèrdua d’aliments per qüestions econòmiques o especulatives. Recordem que cada any es llencen milions de quilos de plàtans de Canàries, a principis d’any sense anar més lluny, s’han llençat 740.000 quilos de plàtans a les escombraries pels baixos preus causats per la saturació del mercat. Un altre exemple és la crisi de la patata 2011. Es preveia que al nostre país es destruïssin 100 milions de quilos de patates, aquests

Sostenibilitat

exemples mostren clarament que, abans de desenvolupar estratègies per incrementar la producció d’aliments, cal treballar en l’aprofitament i mínim rebuig dels mateixos.

Drets a contaminar Però la hipòcrita societat creada no deixa de sorprendre’ns amb noves estratègies per vendre i comprar fins el més insospitat, en aquest cas estic parlant de les emissions de CO2. Si resulta ridícul que estiguem matant el nostre propi planeta, més ho és si el que fem és mercadejar amb el verí que el mata. Mai podríem haver sospitat que la compra de contaminació generi un mercat amb l’excusa de regular precisament aquest mal. Milions d’euros es mouen en un mercat ridícul que, en comptes de re-

baixar les emissions, les augmenta amb el pretext de la compra de drets d’emissió. Qui té dret a matar la nostra terra?

Doncs el món globalitzat, millor dit el mercat globalitzat, ens empeny a facilitar les condicions i obrir les portes de la contaminació. El ridícul ara es serveix en drets d’emissió, sense tenir en compte res més, ni tan sols que és la generació d’un negoci nociu per a tots.

A Espanya, la Directiva Europea que regulava el comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle es va traslladar el 2004, i el seu principal resultat va ser el primer Pla nacional d’assignació de drets d’emissió (PNA), amb vigència per al període 2005-2007. Aquest pla fixa un nivell d’emissions objectiu per aquest període de 430,70 Mt (milions de tones) anuals de CO2 equivalent, de

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 29 ]

les quals el 40% correspon als sectors regulats per la Directiva Europea, que són el sector elèctric i l’industrial. El 60% restant de les emissions va a càrrec dels sectors denominats “difusos”, dels quals el transport és, amb diferència, el més contaminant. No s’assignen drets d’emissió als sectors difusos.

Ja el 2005, però, les emissions de gasos d’efecte hivernacle per part dels sectors regulats van ser de 189,85 Mt de CO2 equivalent, superiors a les previstes pel pla.

El segon Pla d’assignació es va fer per al període 2008-2012, vigent actualment, i intenta rebaixar aquest nivell d’emissions per sectors regulats gairebé un 20% respecte a les emissions reals de 2005. Tot i que encara queda temps, sembla bastant evident que Espanya no

Sostenibilitat

aconseguirà complir en 2012 els objectius establerts pel protocol de Kyoto, i seguim venent drets d’emissió.

Un altre dels camps en què el mercat irracional s’ha mogut ha estat la construcció. Un món inflat a nivell econòmic, on els preus eren marcats per la Borsa, dins d’un clar exemple de bombolla econòmica. La venda de cases va començar a pujar de manera desproporcionada a mesura que pujaven els preus. La major part de compradors i en especial els especuladors veien com cada dia es revaloritzaven els immobles i es van llançar a edificar sense mesura ni necessitat real. Es va edificar tant que Espanya té la major dotació d’habitatges d’Europa, amb una proporció de 510 cases per cada mil habitants, segons un estudi de la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas). En concret, Espanya supera en gairebé 42 cases la mitjana comunitària, que és de 468,4 habitatges per cada mil ciutadans.

Construccions i desviacions La febre constructora va començar a envair espais naturals, rurals i costaners i les administracions van respondre amb la construcció de passejos marítims, ports i obres de diferent calat, moltes d’elles faraòniques amb uns sobrecostos desmesurats. Per exemple les obres hidràuli-

ques del Ministeri de Medi Ambient van patir entre 2004 i 2012 un sobrecost de 1.531 milions respecte al pressupost d’adjudicació, segons un document del Govern i que analitza 1.237 expedients de contractació amb desviacions significatives. En aquests expedients hi ha una desviació mitjana del 29%.

Però, segons fonts del sector, amb els anys s’havia convertit en freqüent que les constructores fossin als concursos amb ofertes a la baixa i després els presentaven modificats a l’Administració, el que encaria el projecte.

A la costa, les noves urbanitzacions van provocar la invasió d’un insecte que està acabant amb la major part de les palmeres datileres de la costa mediterrània. Les urbanitzacions i en conseqüència les seves desitjades i valorades zones verdes, necessitades de arbres i plantes, van començar a importar palmeres sempre buscant el preu més baix, i ho van aconseguir a Egipte, lloc des d’on es van portar milers de palmeres infestades pel morrut vermell. La manca d’un control fitosanitari, provocat per les presses i la desídia dels governants, va facilitar l’entrada i posterior dispersió d’aquest insecte per tot el Llevant espanyol. És a dir, l’irracional mercat també ha provocat la invasió de la península per part d’espècies nocives.

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 30 ]

Les obres a la zona costanera també han tingut i continuaran tenint conseqüències durant molts anys. La mala gestió costanera al conjunt d’Espanya provoca la regeneració de platges, dragatges i recuperació de passejos marítims i representa un cost de 100 milions d’euros cada any a més dels greus problemes que ha ocasionat a nivell paisatgístic i directament sobre espècies marines com la posidònia oceànica, una planta que està desapareixent i que era la protecció natural de les nostres costes, a més d’un refugi de vida imprescindible per a certes espècies de peixos i mol·luscs.

El món actualment està regit per una mà especuladora amb nom però sense rostre, el mercat que globalitza qualsevol aspecte de les nostres vides. El mercat del verí juntament amb les “taronges” ens estan deixant un futur més fosc i una terra més pobra.

Txiqui López Campos Naturalista Article premiat per la Fundació Roca i Galès

Patrimoni Furgar i restaurar la història Benjamí Català publica el llibre d’arqueologia i arquitectura rural Restes, rastres, runes i records

B

enjamí Català és un home orquestra pel que fa la reconstrucció del patrimoni històric i arquitectònic: furga en els papers i en els terrenys, medeix, dibuixa, escriu, publica, sense deixar el que és més propi de la seva professió d’aparellador: projectar i restaurar. Dit d’una altra manera: no es conforma només amb conèixer sinó que també passa a l’acció i a la socialització d’aquest coneixement. Ell es considera humilment un field worker (un treballador de camp).

La seva darrera obra amb quatre “erres”: Restes, rastres, runes i records se suma a una llista llarga de publicacions en llibres i revistes (veure biblioteques).

Part del seu contingut ha estat avançat en dues revistes amb les que col·labora fa anys, Marge de la Bisbal del Penedès (el seu poble) i TAG del nostre Col·legi (el seu Col·legi). També va utilitzar el mateix procediment al seu darrer llibre Bellesa rural al Baix Penedès.

Aquest llibre és molt miscel·lani, encara més que els altres: no es redueix només al seu àmbit més proper (la Bisbal, la serra del Montmell, la comarca del Penedès) i a la vida rural dels darrers segles sinó que viatja a altres territoris, fins i tot del món, i a edats molt antigues. El seu interès traspassa fronteres i temps.

Jaciments arqueològics romans i preromans, camins i marges, elements arquitectònics i elements decoratius, magatzems, corrals i barraques, vil·les i masies, molins i aqüeductes, esglésies, amagatalls de tresors... Res no és aliè a aquest autor, una mica Indiana Jones, una mica Vitruvi. Tot ho interrelaciona, tot ho dibuixa amb tremp. “Em sembla que, per als detalls que vull mostrar, són més didàctics que la fotografia. I si es vol representar un objecte o edifici en planta, alçat o secció a escala és la forma més exacta de fer-ho”, reconeix Benjamí Català.

Certament, una de les grans vàlues de les publicacions de Benjamí és aquest dibuixos amb tremp o plumilla, plens de detalls, artístics i alhora realistes, veritables “apunts al natural”, la qual cosa ens permet saber com eren aquests fràgils elements patrimonials (abans de la seva

decadència o de la seva restauració o renovació). Al pròleg, el delegat de la Generalitat, Quim Nin, diu: que “el Benjamí es fixa de fa anys en la defensa de l’herència que hem rebut”.

Aquest llibre ha estat autoeditat pel propi autor, amb la col·laboració de Mas Llagostera, Masia de Cal Sumoi, Masia de Gosc, Mas de les Gralles, Vins

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 31 ]

i caves Jané Ventura, assessors Saumoy Ribó i Baiges, Applus IDIADA, Ajuntament de la Bisbal del Penedès i el COAATT: llocs amb els quals ha col·laborat aquest infatigable treballador.

Manuel Rivera Moral Redacció TAG

Patrimoni ARQUITECTURA MODERNISTA DE REUS (5) CASA PUNYED Pere Caselles i Tarrats, 1900-1902 Llovera, 47-49 Antoni Mon consta com a propietari de l’època, en nom dels germans menors Iglésias Òdena, propietaris de La Manufacturera de Algodón, una important fàbrica de filatures i teixits de cotó popularment coneguda amb el nom de Vapor Vell, van encarregar a l’arquitecte Pere Caselles un edifici d’habitatges entre mitgeres de planta baixa i tres pisos (expedient referència 55/1901. AHCR). Els plànols estan signats per Pau Monguió Segura. La façana respon a l’estil medievalitzant emprat per Caselles a l’inici de la seva carrera, que reinterpreta solucions decoratives d’origen medieval, però en aquest cas queda ben palesa la influència exercida per Domènech i Muntaner sobre l’arquitecte reusenc. L’elecció i combinació dels materials i el llenguatge arquitectònic emprat ens recorden els pavellons que s’estaven construint a l’Institut Pere Mata i a la Casa Rull (carrer Sant Joan). Caselles adopta de Domènech la combinació del mur d’obra vista amb els elements decoratius de pedra dels emmarcaments d’obertures i les baranes dels balcons.

Tota la casa respira un aire neogoticista, que està present tant en els elements arquitectònics com en els ornamentals. Als baixos hi trobem tres obertures d’arc mixtilini amb ziga-zaga i decoració a base de motllures i motius vegetals als brancals, tot construït amb material petri que contrasta amb l’obra vista del cos superior. L’obertura de l’escala de veïns conserva la porta original, de doble batent, amb motius vegetals. Aquest neogoticisme és ben palès a les claustres de la balcona de la primera planta, als arcs conopials i flamígers, a les traceries, a les formes trevolades dels ampits i a la representació de les quatre barres catalanes en els espiralls de l’última planta.

A la planta principal hi ha un ampli balcó corregut, recolzat sobre vuit grans mènsules, amb una barana de pedra treballada com si es tractés d’una traceria d’un edifici gòtic, és a dir, son els claustres de la balconada, a més hi queden els paviments de mosaic hidràulic i algun vitrall; la distribució dels interiors es irregular donada la forma rectangular i trapezoidal del solar, façanes carrers Llovera i de l’Amargura, respectivament. Les sis mènsules dels guardapols de les portes balconeres del primer pis tenen un tractament escultòric: a la porta central hi ha dos rostres, un femení i l’altre masculí, mentre que al balcó esquerre hi trobem dos animals fantàstics, i el de la banda sud és decorat amb formes vegetals. El trencaaigües de la porta central d’aquest balcó és coronat per un relleu de riques formes vegetals.

Decorativament destaca la planta superior, on els tres balcons estan flanquejats per columnes de pedra que sostenen un arc carpanell, coronat per decoració vegetal, que protegeix un plafó decoratiu de pedra amb l’escut de Catalunya, que amaga els espiralls de ventilació de l’espai sota coberta.

Aquestes columnes, al mateix temps, sembla que es recolzin sobre sis mènsules amb la representació de sis rostres humans treballats molt geomètricament, que assoleixen gairebé un caràcter caricaturesc, són fesomies masculines on hi reconeixem un rei cristià, un àrab i un xinès, entre d’altres

Tag

Façana de la Casa Punyed A la Revista del Centro de Lectura de febrer de 1903 hi llegim la següent opinió respecte les obertures de la planta baixa; “Estructura muy original, revelando los albores del estilo modernista cumplidamente hermandado con tendencias ogivales, que el autor del proyecto cultiva con tanto cariño”.

L’article, signat “El Bachiller Estético”, ens informa que Pere Caselles és l’autor del projecte i el director de les obres, malgrat que els plànols conservats estiguin signats per Pau Monguió, com passa en gairebé totes les obres de Caselles.

Durant molts anys la farmàcia Punyed s’establí als baixos d’aquest edifici, de la qual prové el nom amb què es coneix la casa.

Text i Fotografies: Josep Maria Buqueras Arquitecte Tècnic

BIBLIOGRAFIA I NOTES AAVV. Arquitectura del Camp. Guia. Centre de Documentació de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya/C.O.A.C. Edita C.O.A.C i Autoritat Portuària de Tarragona. 1995.

AAVV. La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner. Edicions Pragma. Reus, 2006.

AAVV. 67 Façanes modernistes de Reus. Escola Taller Mas Carandell. Edicions El Mèdol. Reus, 1995.

AHMR. Expedients 15/1901, 55/1901, 22/1903, 15/1910 i 147/1926.

AJUNTAMENT DE REUS. Reus. Ciutat Modernista. Patronat Municipal de Turisme i Comerç. Ed. Mediterrània.

AMIGÓ, R. Materials per a l’estudi dels noms de lloc i persona, i renoms del terme de Reus.

Associació d’Estudis Reusencs. Reus, 1988. Aquest treball va guanyar el Premi Xamfrà 1982, que patrocinava el COAATT. ANGUERA, P. Urbanisme i arquitectura de Reus. Edita Caixa de Pensions. Reus,1988.

ARNAVAT, A. - BERGADÀ, J. - MARCH, J. Arquitectura Modernista a Reus. Edició i producció “Pragma edicions”. Reus, 2003.

BUQUERAS, J. M. Arquitectura de Reus. Vol 1: Tomb de Ravals. Ed. Josep M. Buqueras Bach.

Tarragona, 1985.

Guia modernista Reus. Edita “reusturisme”. Reus, 2011.

MARCH, J. Catàleg de l’Arquitectura Modernista de Reus. Ajuntament de Reus; Universitat de Barcelona. Reus, setembre, 2001. Document inèdit.

Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històricoartístic i Natural de Reus. POUM de Reus. 2004.

3r quadrimestre 2013 [ 32 ]

Espai al temps ELS MALLOL (i II) Aproximació a una nissaga tarragonina de patrons de tràfic a cavall entre el segle XVIII i el XIX

C

ontinuant amb la nissaga marinera dels Mallol, avui parlarem de Manuel Mallol i Graupera, Carles Mallol i Bertran i de Carles Mallol i Casals.

Manuel Mallol i Graupera. Era descendent del patró de tràfic Cristòfol Mallol i Bertran i de Maria-Pastora Graupera i Angli, natural d’Arenys de Mar. El 28 de març de 1819 es va casar amb Tecla Huguet i Inglés, donzella, filla del mestre de cases, Vicenç Huguet i de Maria Inglés.1 Aquell any va comprar, pel preu de 300 duros, un llaüt de tràfic, de nom San José d’un port de 8 tones, al matriculat de Cambrils, Esteve Guinar.2 A finals del mes de juliol de 1830 va sol·licitar al Comandant de Marina l’escriptura de propietat d’un falutx (llaüt) batejat La Divina Pastora, d’un registre de 20 tones, que li havia construït el mestre d’aixa de Blanes, Joan Fàbregas, per un import de 900 lliures.3 La primera notícia que tenim com a patró es la de l’any 1819, tal com ho afirma en el registre matrimonial. Referma aquesta data els assentaments dels arbitris de dret de port de la Duana de Tarragona, on hi consta que l’agost va descarregar, procedent de Burriana, alls i varios frutos. D’aleshores ençà coneixem el recorregut de la seva activitat per mitjà d’aquest registre fiscal, ja que hi consta comptabilitzat fins, pel cap baix, el 1833.4 L’any 1826 el comerciant Joan Massalles, era parçoner de la seva embarcació amb una mota de 187 lliures i 10 sous.5 El mateix negociant, l’any 1830, li va fer tres lliuraments, a canvi marítim.

El primer per un import de 57 duros, del qual va obtenir un rendiment de 110 duros , el segon de 215 duros amb un premi de 351 duros i, el terç de 525 duros amb un guany de 84 duros.6 Davant d’aquests resultats tant reeixits hem de reconèixer el bon afer de Mallol en el govern econòmic del seu vaixell.

Carles Mallol i Bertran. Era fill de Cristòfol Mallol i Jordi, patró de tràfic, i d’Anna-Maria Bertran i Boni. El 18 de

“Llaüt”. Museu Marítim de Barcelona maig de 1816 es casà amb Gertrudis Malet i Bover, soltera, filla del també patró de tràfic, Pau Malet i Moragas i de Gertrudis Bover i Pallejà.7 El mes de juliol de 1825 va vendre, pel preu de 500 duros, a Josep Sales, un llaüt de tràfic d’un port de 8 tones de nom La Virgen del Carmen.8 El registre de la Duana de Tarragona ens dona informació de la seva activitat, com a traginer de mar, al menys fins el 1833.9

fills. Deixà aquest món el dia 8 del mes següent a 49 anys.13

Carles Mallol i Casals. Els seus pares foren Carles Mallol i Jordi, patró de tràfic, i Maria Casals i Oliver. S’esposà, el 12 de desembre de 1804, amb Rosar Oliver i Bonet, fadrina, filla de PereMartí Oliver, mariner, i de Maria-Àngela Bonet. Llavors feia de mariner.10 Defugin de l’ocupació francesa de la ciutat es va exiliar a les Illes Balears , on li va néixer l’any 1813, a Ciutat de Mallorca, un fill batejat amb el nom de Cristòfol, el qual va morir solter a Tarragona al juliol de 1834.11 Homònim de seu cosí germà, Mallol i Bertran, a ben segur que van coincidir temporalment en la seva activitat de cabotatge.12 Atorgà la darrera voluntat l’agost de 1822, nomenant a la seva esposa marmessora, amb la facultat de poder disposar de l’herència de la millor manera, tant en benefici propi com la dels

Josep Maria Sanet i Jové

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 33 ]

Cloenda. Com a punt final volem destacar que els Mallol, foren, durant les tres primeres dècades del segle XIX, gent rellevant del transport marítim, doncs hi ha mesos que són, gairebé, els únics patrons de la ciutat que liquiden aranzels a la duana, tant en el registre d’entrades com el de sortides de mercaderies.

NOTES 1. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 14, f. 167.

2. AHT. PT. 928, f. 14-15.

3. AHT. PT. Reg. 6771, f. 23.

4. APT. Duana de Tarragona. Reg. 136 al 142.

5. AHAT. F.C. J. Massalles. Llibre Major, 4, s/f.

6. AHAT. F.C. J. Massalles. Llibre de Prèstecs, 1, s/f.

7. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 14, f.

112v. J.M. SANET i JOVÉ. Els patrons setcentistes de la marina mercant de Tarragona. Silva Editorial, 2010, p. 65.

8. AHT. PT. Reg. 6761, f. 62.

9. APT. Duana de Tarragona. Reg. 137, 138, 139, 140, 141 i 142.

10. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 13, f.

103v-104.

11. AHAT. Llibre d’òbits de la Catedral, 5, f. 338.

12. APT. Duana de Tarragona. Reg. 130, 131, 134, 135, 136 i 137.

13. AHAT. Llibre d’òbits de la Catedral, 5, f. 87v.

Activitat col·legial Exposicions

del

COAATT

ADRIÀ VERNET

Vicky Roldán Esculpir la pintura para descubrir la imagen bre

Setem

Mirades

3 201

En este proyecto pictórico se ha dado más importancia al acto mismo de pintar, en lo que coincidía con la abstracción gestual. Y no solo pintar lo que se ve, sino interpretar lo que se siente.

Ante dicho proyecto de figuras humanas, nos encontramos con formas viscerales y retorcidas resaltando sobre un fondo neutro. Su aislamiento y sus violentas distorsiones evocan horror y soledad. Imágenes que son a la vez brutales y bellas. Las imágenes deformadas de mujeres o hombres, se basan a menudo en imágenes reales o irreales. Sugiere un estado interior que no depende de una interpretación fija. La imaginación sin trabas es capaz de producir formas que reflejen las raíces profundas y primitivas de la psique humana.

Este proyecto parte de la investigación de manera constante, donde están presentes sus rasgos característicos —color, trazos, texturas y espacio— que se sitúan en el momento de la creación. Una obra que nos hace revivir el instante mágico, fugaz y breve de la consolidación de los flujos emotivos y de la materialización de las descargas vivenciales. Su intención, pre-cocinar la pintura, plasmar su mundo interno, quedando solo la energía absolutamente desnuda con el gozo liberador del movimiento rápido del pincel sobre el soporte.

Cuando decidió ponerle nombre al proyecto, estuvo pensando en la esencia de la pintura como si se tratara de un bloque y poderlo esculpir. Como si se tratara del material de un escultor que talla o esculpe madera, mármol o piedra. La mayoría de artistas escultores primero se basan en un dibujo de apunte o de boceto para realizar su obra. Lo que intentó hacer es el proceso inverso: trasladar el ámbito escultórico a la pintura.

Estamos más acostumbrados a interiorizar todo aquello que nos viene del exterior para que forme parte de nosotros mismos y en cambio nos cuesta sacar hacia fuera nuestro propio interior. Y en ello quiso trabajar. Intentar sustraer el interior, como si se tratara de un cirujano a corazón abierto, intentando resolver “el problema de la imagen”. Que en realidad es el problema de los miedos, alguno incluso antes de que formara parte de este mundo que nos acontece. Al terminar las obras ve en ellas momentos de su propia vida plasmados inconscientemente.

Tag

re tub

Oc

Diu l’Adrià que, per anar bé, per gaudir dels seus quadres, l’espectador hauria d’haver desat la raó al penjarrobes del vestíbul.

Abans d’entrar a l’exposició, ens hauríem d’haver desprès de tota càrrega analítica i de tota mena de prejudicis acadèmics i, un cop aconseguit això, mirar-nos els quadres amb els ulls de la boca de l’estòmac, de la pell, del clatell, del baix ventre.

Posem-hi menys anàlisi i més fetge, podria ser el seu lema.

Perquè l’artista d’aquesta exposició, cansat de rotllos teòrics i de bla-bla-bla, fugint de filigranes tècniques i de perfeccions preciosistes, aspira ara a adreçar-se als sentiments –especialment a aquells que no sabem ni que duem de fàbrica–, i allò que més il·lusió li faria seria poder trasbalsar les persones que es miren els seus quadres. Com si els fotés un cop de puny o un petó al clatell, sense avisar-los. L’Adrià no canviaria la pell de gallina d’un desconegut per un afalac acadèmic i si ho aconsegueix es donaria per satisfet.

Això és una exposició que recull sentiments, reflexions i sensacions inspirades per la natura i la vida. Amb obres que sorgeixen de la relació que s’estableix entre l’expressionisme abstracte i la natura, i que es conceptualitzen mitjançant rugositats, textures, materials ben sòlids i, en la mateixa mesura, uns quants tubs d’emocions i sentiments. Perseguint establir, en definitiva, una relació íntima entre l’abstracció de formes plàstiques i colors i les vivències i sentiments que motiven l’obra, i entenent en tot moment la pintura com a una creació i mai com a una còpia de la realitat.

Toni Orensanz Periodista i escriptor

Organitzen:

3r quadrimestre 2013 [ 34 ]

3

201

www.aparelladorstarragona.org CÈDULES D’HABITABILITAT INSPECCIÓ TÈCNICA D’EDIFICIS GESTIÓ I DIRECCIÓ D’OBRES DE REFORMES INFORMES PERICIALS GESTIÓ DE MANTENIMENT PER A COMUNITATS

CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A B C D E F G

Obligatori

a partir de l’1 de juny de 2013 per al lloguer o venda d’un habitatge

l’Aparellador, el teu tècnic de capçalera

Gestió i seguiment al llarg de tot el procés.

Et podem ajudar. Truca’ns!

La garantia d’un Col·legi Professional

Vols trobar el tècnic de capçalera més proper?

www.aparelladorstarragona.org 977 21 27 99

El tècnic expert en rehabilitació i manteniment d’edificis.

Una garantia de qualitat, estalvi i seguretat.

El millor assessorament integral per al vostre habitatge.

Amb qui treballen els nostres tècnics?

Materials

Instal·ladors

Serveis

Patrimoni

Tag

3r quadrimestre 2013 [ 36 ]