Especial Tag 100 · Gener 2025

100 ESPECIAL

REVISTA DE L’ARQUITECTURA TÈCNICA DE TARRAGONA

GENER

2025

Foto: Yzaguirre

PUBLICITAT 1 pàg caixa d’enginiers

Editorial

NOU ANY, NOVA REVISTA I NOUS REPTES PER A L’ARQUITECTURA TÈCNICA Teniu a les mans el número 100 del TAG, la revista de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona que ha renovat la seva imatge i el format per adaptar-se a aquests temps de canvis. Aquesta és una eina de comunicació que ens permet apropar la realitat del COATT a tots els i les professionals que en formeu part, fent un seguiment de tots aquells temes relacionats amb la construcció, les normatives i els nous materials. Aquest és també un mitjà per obrir-nos a l’exterior i comunicar a l’administració, institucions, empreses i a la societat en general, què fem i com treballem. És, per tant, una eina per donar veu i imatge als projectes impulsats pels professionals de l’arquitectura tècnica, connectant amb el seu dia a dia per conèixer-los millor.

Encetem aquest 2025 amb nova revista i també amb nous Estatuts col·legials que ens permeten tenir més competències i més poder de decisió en pro de tots i totes vosaltres. Tenim la voluntat d’enfortir la marca Arquitectura Tècnica a nivell de Catalunya, amb els altres col·legis que formen part del Consell català i sempre per formar aliances i generar sinergies.

Encarem aquest nou any amb determinació i una clara aposta per consolidar i ampliar els serveis per als nostres col·legiats i col·legiades. Així, un dels grans reptes serà enfortir les eines i aplicacions informàtiques, amb recursos propis o aliances amb altres col·legis, per facilitar i millorar la feina diària dels nostres professionals. En paral·lel,

treballarem per ampliar l’oferta formativa, integrant portals externs i oferint avantatges exclusius, donant accés gratuït als cursos que organitzem a tots els col·legiats inactius, perquè volem que també se sentin vinculats i integrats en aquest projecte.

D’altra banda, dedicarem esforços a promoure la presència del col·lectiu en esdeveniments i jornades professionals, reforçarem les relacions amb empreses i organitzacions clau del sector i ens donarem a conèixer a una part de la societat molt important, els més petits, fent difusió de la nostra professió a les escoles, amb el lideratge de la Fundació COATT. Igualment, volem consolidar activitats socials que fomentin la cohesió col·legial, com ara les sortides culturals que hem fet els darrers mesos i altres que estem preparant.

La nostra és una professió que necessita una defensa constant sobre tots els àmbits laborals, administratius i socials. Per això seguirem presents a les Comissions d’Urbanisme i Patrimoni de la Generalitat, les d’Habitatge dels principals ajuntaments i en tants altres organismes, per enfortir el nostre paper i les competències, per fer el seguiment de les puntuacions dels concursos o l’assessorament en tants àmbits que beneficiïn el nostre col·lectiu.

El 2025 és una nova oportunitat per créixer i consolidar la nostra professió. Construir és fer-ho possible.

— Junta del COATT Tag

3

Foto: Freepik

Edita

Consell de redacció

Subscripcions revista

Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona

Ferran Ferré, Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Dolcet

publicacions@apatgn.org

Rambla President Francesc Macià, 6 baixos 43005 Tarragona

Producció

Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició digital): 2462-3342

Tel. 977 212 799 e-mail: info@apatgn.org

4 Tag

Òscar Ramírez Dolcet // premsa@apatgn.com Disseny i maquetació

www.apatgn.org

Basora Comunicació i Publicitat // pbasora@basoraibasora.cat

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Tag.

Contractació publicitat Eva Larraz // comunicacions@apatgn.org

SUMARI

3

8

15

21

NOU ANY, NOVA REVISTA I NOUS REPTES PER A L’ARQUITECTURA TÈCNICA

XAVIER LLORENS: “EL FUTUR DE L’ARQUITECTURA TÈCNICA PASSA PER LA COL·LABORACIÓ I LA RENOVACIÓ”

EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ EL 2024

OAG CREIX I S’EXPANDEIX

24

36

39

42

LA TORRE DEL PRETORI TORNA AL SEU ESPLENDOR AMB UN AMBICIÓS PROJECTE DE RECUPERACIÓ

LA VEU DELS QUI ESTIMEN L’ARQUITECTURA TÈCNICA I S’HI DEDIQUEN

LA RESPONSABILITAT PROFESSIONAL DEL DIRECTOR DE L’EXECUCIÓ

YZAGUIRRE: 140 ANYS D’HISTÒRIA AMB UNA APOSTA PER LA MODERNITZACIÓ

Editorial

Rehabilitació

Entrevista

La veu dels col·legiats

53

60

ELS NOUS TIPUS D’EXPOSICIÓ DEL FORMIGÓ AL CODI ESTRUCTURAL

ARQUITECTURA TÈCNICA EN FEMENÍ

Espai tècnic

Dades de síntesi

Assessoria jurídica

Obres amb garantia

Edificis singulars

Reportatge

Tag

5

6 Tag

President Francesc Xavier Llorens Gual

Vocal Elena Pellicer Casajuana

Vocal Aleix Sanz Capdevila

Vocal Ferran Ferré Casaprima

Vicepresidenta Maria Teresa Solé Vidal

Vocal Josep Dalmau Cartañà

Tresorer Pere Vinaixa Clariana

Comptador Albert Canals Galofré

Vocal Judith Torrente Torrente

Secretari José Ignacio Cacho Cervelló

LA JUNTA DEL COATT

president@apatgn.org junta@apatg.org

SERVEIS DEL COATT SECRETARIA Míriam Ferrer Dora Llaberia GABINET TÈCNIC, VISATS I BORSA DE TREBALL Josep Anguera Ramón Rebollo Meritxell Gispert COMUNICACIÓ I PUBLICACIONS Eva Larraz

COMPTABILITAT Joan Sáenz

SERVEI D’INSPECCIÓ Josep Anguera

FORMACIÓ Meritxell Gispert

ASSEGURANCES CONSTRUCCIÓ I LLOGUER D’ESPAIS/EQUIPS Meritxell Gispert

INFORMÀTICA Jaume Cabré ASSESSORIA LEGAL l RESPONSABILITAT CIVIL Míriam Ferrer

Rambla del President Francesc Macià 6, 43005 Tarragona

GERÈNCIA Pablo Fernández de Caleya FUNDACIÓ COATT fundacio@coaatt.org

Tel. 977 212 799

info@apatgn.org

www.apatgn.org

Tag

7

Amb el redisseny de la revista TAG per adaptar-la als temps actuals, el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT) l’actual junta vol donar continuïtat a una etapa de transformació que reflecteix el canvi de tendència en l’arquitectura tècnica i la necessitat de connectar amb un públic divers i d’actualitzar la imatge d’una professió que es reinventa davant els nous reptes.

Entrevista

XAVIER LLORENS: “EL FUTUR DE L’ARQUITECTURA TÈCNICA PASSA PER LA COL·LABORACIÓ I LA RENOVACIÓ” Els darrers mesos, el Col·legi ha impulsat projectes rellevants en àmbits diversos, ha establert aliances estratègiques amb altres col·lectius i ha potenciat la relació amb les constructores i gremis, a més de reforçar el paper dels arquitectes tècnics.

Els reptes de cara als propers anys són diversos i engrescadors. Augmentar les relacions amb les administracions i fer pedagogia amb la societat per aprofundir en la importància dels arquitectes tècnics, seran dos cavalls de batalla a partir d’aquest moment.

La següent entrevista amb Xavier Llorens, president del COATT, ens serveix per recordar la feina realitzada però, especialment, per saber quin és el nou full de ruta que s’ha marcat l’actual junta del Col·legi.

Amb el llançament de la nova revista del COATT, quin és l’objectiu principal d’aquesta renovació?

8 Tag

Nosaltres volem evidenciar un canvi d’imatge, de mentalitat en el sentit de la professió, que deixi clar que estem canviant. Estem en un moment de la professió en què realment s’està veient com hi ha un canvi de tendència i, d’alguna manera, tot aquest canvi el volem reflectir amb una nova revista.

Quan parlem de canvis, de quina forma es transmeten?

El lector en general, però especialment els membres del Col·legi, que al final és el públic objectiu que tenim, ha de notar principalment els canvis. Crec que la revista havia quedat una mica antiquada i el que volem és situar-la en un punt i amb un format amb els quals tothom, i sobretot la gent jove, tingui ganes de descobrir-hi coses noves.

Han sortit nous productes, nous materials de construcció que cal comunicar. Hi ha nous àmbits, nous entorns que cal difondre, hi ha tot el tema de

text / Òscar Ramírez Dolcet

Tag

9

Imatge dels membres de l’actual Junta del COATT, un equip que treballa cohesionat per la millora dels serveis als col·legiats i col·legiades.

la construcció industrialitzada, tot allò relacionat amb l’habitatge, hi ha un canvi bastant marcat de les noves tendències i hem d’estar al dia.

Després d’un any i mig en el càrrec de president del COATT, quins són els èxits a destacar al llarg del seu mandat?

Jo crec que la nova junta és una junta jove amb moltes ganes, i que som ara i aquí per dir alguna cosa. Hem treballat a fons en la Comissió de Dones i Igualtat. Ens estem introduint en aspectes de deontologia professional. Penso que estem obrint nous àmbits que fins ara no s’havien treballat i estic convençut que això és bo per a la nostra entitat.

Tornant a la seva figura concreta, la de president del Col·legi, quin ha estat el seu paper en aquest període i com ha afrontat les responsabilitats que comporta la seva posició al capdavant del Consell dels Col·legis de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya?

Al final som una junta i això es tradueix en un equip cohesionat que treballa en una sola direcció. S’ha fet molta feina.

A nivell local i de territori, hem generat moltes sinergies amb l’administració i, d’alguna manera, també crec que a nivell de Consejo General hem posat Tarragona al mapa. És a dir, fins ara érem un col·legi petit i crec que hem millorat molt les relacions intercol·legials a nivell de l’Estat i a nivell del Consell.

Estem davant d’un canvi que es veurà

10 Tag

molt properament, d’aquí a dos o tres mesos. S’ha parlat del canvi de logo, de fer un sol logo per tot Catalunya. És a dir, farem ús d’un símbol que, al final, serà el de l’arquitectura tècnica. Això ens ha de donar una millor visibilització, perquè ara som cinc col·legis catalans i el que volem és que la gent vegi la professió com una sola professió, amb un sol símbol. Jo crec que això li donarà molta potència. I, per altra banda, hi ha les relacions entre els col·legis catalans, que han canviat moltíssim.

Ara hi ha molt bona relació amb tots els presidents, fins al punt que signarem un acord de cessió dels programes que tingui cada col·legi perquè tots els col·legiats puguin fer ús d’aquest servei, tant si és gratuït com si és pagant, però pagant el mateix que paga amb un sol col·legi.

Amb aquest acord marc, tots els col·legiats de tot Catalunya es podran beneficiar d’aquells programes que tenen els altres col·legis catalans.

Parlant de sinergies, hi ha altres aliances que s’han aconseguit els darrers mesos i en les quals es treballa, per augmentar les relacions amb les constructores i els gremis.

Què fa que sigui tan rellevant construir aquestes sinergies en aquest sector?

Crec que és important mantenir una bona relació amb tots els agents del cicle edificatori. Nosaltres, com a arquitectes tècnics, tenim una molt bona

relació amb els constructors o amb els administradors de finques, entre altres. Per tant, cal consolidar aquestes relacions i potenciar-ne d’altres.

Ara, per exemple, en l’àmbit dels fons Next Generation la Generalitat ha utilitzat els arquitectes tècnics i tots els agents emissors de finques i de gremis tècnics.

Aquesta unió funciona perquè tots formem un triangle i ens hem d’ajudar els uns als altres, unir-nos.

Quin valor afegit pot arribar a tenir aquesta unió de tots els agents implicats?

És un valor molt important. Com ho és el fet que s’ha restablert el diàleg amb tots aquests agents. Abans potser tothom funcionava de forma més autònoma i ara ja comencem a consultar-nos els uns als altres. Aquesta sinergia és molt important per a la construcció, que està en un moment delicat però també en un moment de canvi. En tot cas, suposo que també és bo, de cara a l’administració, que es vegi que hi ha aquesta unió.

Reitero que hem d’anar tots a una, perquè al final no és el mateix negociar de forma individual una part amb un agent implicat que fer-ho amb tot el conjunt global.

El problema és que l’administració és canviant. Com a president del Consell, recentment he estat fent reunions amb la secretària d’Habitatge, però ara

“Estem en un moment de la professió en què hi ha un canvi de tendència, i volem que això es reflecteixi amb una nova revista per als nostres col·legiats i per al públic” hi ha hagut un canvi polític a Catalunya i això significa que tornem a començar una altra vegada. Això ho complica tot i fa que l’administració sigui complicada, en el sentit que ens és molt costós poder anar avançant.

Parlem del sector a casa nostra. Com descriuria l’estat actual del sector de la construcció a Tarragona i, en comparativa amb la resta de Catalunya, on creu que estem situats?

El problema de la construcció avui en dia és que els costos han pujat molt i això vol dir que els constructors no veuen la rendibilitat que volen tenir.

Amb tot, això no vol dir que l’obra nova estigui parada, perquè s’ha relativitzat moltíssim, però el problema hi és.

Per altra banda, la rehabilitació està en un procés totalment emergent. Per un costat, perquè s’estan aprofitant els fons Next Generation, però, sobretot, pel fet que tenim una gran quantitat d’edificis anteriors a l’any 1960, que eren habitatges que no estaven preparats per qüestions d’eficiència energètica o que no complien les actuals normatives, de manera que s’han d’adaptar.

Aleshores, és més senzill rehabilitar que fer obra nova perquè aquí, per exemple, no tenim sòl. Tarragona és una ciutat que no té ni el Pla general aprovat i això impedeix un creixement, amb el greuge que tenim altres poblacions al costat que en teoria sí que tenen sòl.

Penso que tot això, ara que s’està treballant el tema de l’àrea metropolitana de Tarragona, és quan cobra una mica el sentit. Torno a la idea d’unió: si ens ajuntem i fem aquesta àrea metropolitana la força serà molt més gran. És cert que ara el promotor no ho acaba de veure clar, ja que aquest és un moment en què l’habitatge que es necessita és habitatge d’alguna manera assequible i això suposa que els costos encara haurien de ser menors i, conseqüentment, el benefici és menor.

Cal veure com es tradueix l’anunci de construcció dels 50.000 nous habitatges públics anunciats pel nou govern abans de l’any 2030. Hem d’estar expectants a allò que faci l’administració.

A l’espera del que faci l’administració, quins canvis o tendències creu que poden marcar el sector de la construcció a la nostra província?

El tema no és senzill ni fàcil. El problema és que abans es construïa habitatge per als nouvinguts. Ara es construeix habitatge per a la gent que ve de fora i la necessitat d’habitatge és moltíssim més gran que els anys anteriors. És a dir, quan ve la immigració, aquesta ja necessita habitatge.

I llavors comença el problema dels preus del lloguer, perquè no tenim habitatge o, aquell que hi ha buit, ningú el posa al mercat i s’han creat àrees tensionades.

Cal saber on ens porta haver posat tan-

tes traves a nivell administratiu, però la realitat és que s’hauria de construir moltíssim. Hauríem de construir a un ritme tan elevat com anteriorment i això ja es veu que no és factible. Hem de mirar aquesta sinergia pública i privada per, finalment, quadrar-ne el funcionament.

Un problema dels últims anys, a nivell estatal i també d’aquesta província, és recuperar part del parc immobiliari que ara està tancat, que està en mans de privats o en mans de la banca.

Hi ha una quantitat immensa d’immobles que podrien estar en condicions a través de la seva rehabilitació i posar-se a l’abast de tota aquesta gent que necessita habitatge.

Sí, però no oblidem que l’administració està fent servir el dret de tanteig i, al final, o es posen recursos o es posen diners per solucionar el problema, i això és molt difícil que passi. Jo crec que l’administració té un gran paper però si realment vol impulsar la construcció d’habitatge assequible, ho té complicat.

Fins a quin punt és important que el COATT mantingui vincles estrets amb les administracions públiques?

Com a entitat, en primer lloc, som gent que tenim informació i que treballem dins del camp edificatori, que sabem com està i que anem veient com te-

Tag

11

“La relació amb els constructors i els diferents agents del cicle edificatori és fonamental; cal que ens unim per afrontar conjuntament els reptes actuals de la construcció i la rehabilitació” nim tot el parc immobiliari. I, en segon lloc, crec que l’administració ens ha d’utilitzar per a moltes coses. Hem de donar servei a la ciutadania i aquest es pot donar amb millors condicions si podem fer algunes coses conjuntament amb ella, amb l’administració.

Poso com a exemple la reunió mantinguda aquests dies per part del Consell per resoldre com fer els certificats derivats de la tragèdia de la DANA, com vàrem parlar al seu moment de com resoldre la situació derivada de l’incendi, ambdós casos curiosament centrats a València. Amb això vull dir que com a tècnics hi ha la part professional, però hi ha una part també de servei a la societat en la qual hem de demostrar que hi ha solidaritat i que podem donar un cop de mà a l’administració.

Com podrien beneficiar-se els professionals del sector d’una col·laboració més forta?

Al final l’administració ha de posar recursos i els ha de posar utilitzant també els diferents agents que hi podem col·laborar. Sabem que a l’administració això li seria fàcil. Parlo d’utilitzar els col·legis per fer coses, sense haver d’esperar que hi hagi grans tragèdies

12 Tag

per actuar amb nosaltres o fer-nos actuar. Han de saber que tenen un gran grup de professionals al seu abast que pot actuar en tot moment.

La prevenció segueix sent sempre la figura absent, l’assignatura pendent.

Aquests dies parlàvem entre tots els col·legis, a nivell espanyol, sobre tota l’ajuda que podem aportar a nivell professional. La resposta sempre és que ens avisaran perquè abans d’actuar amb agents externs, ells ja tenen gent seva i han de resoldre altres coses primer. Hem de mirar com articular el funcionament de tot plegat en casos on hi ha professionals que poden aportar, que volen aportar però no reben cap encàrrec concret de col·laboració. És important evitar la fallida del sistema que sempre es produeix per una manca d’acció prèvia.

Quins objectius té ara mateix el Col·legi de cara al proper any?

Quins reptes hi ha a l’horitzó més proper?

Els objectius segueixen sent intentar obrir-nos més al col·lectiu, al col·legiat, fer que el col·legiat d’alguna manera senti el col·legi com una cosa pròpia.

Crec que caldrà fer més sortides culturals, més esdeveniments a nivell de col·legi. I això, complementar-ho amb moltes xerrades amb altres agents directament implicats amb nosaltres, com els constructors, perquè hem estat veient que molts professionals del sector no estan col·legiats.

Totes aquestes sinergies s’estan buscant amb els constructors, per poder fer tornar al COATT aquella part del col·lectiu que, per motius ètics, va abandonar-lo al seu moment. Cal que vegin que el col·legi és aquí i que li pot donar no només una seguretat, sinó

que també li pot portar un coneixement diferent a més de serveis diversos. Hem d’intentar d’alguna manera que es vegi que el col·legi de Tarragona està fort. És necessari reivindicar el paper que té la professió.

I incidir en els estudiants que encara no saben que faran estudis, per demostrar-los que aquest és un ofici que té futur?

Sí, per descomptat. Al final es tracta d’obrir-nos, d’explicar a la ciutadania que som una professió que estem a la seva disposició i som molt útils, necessaris i indispensables en molts sentits i àmbits. Hem de recordar el nostre paper cabdal. Al final, és fàcil explicar que els arquitectes dissenyen i els arquitectes tècnics construïm.

Per tant, jo crec que ens hem de fer forts en aquest aspecte. Que la gent entengui que si passa alguna cosa amb una edificació, nosaltres som els qui construïm; som com els metges de capçalera, que sabem com està construït, quins són els problemes que té una edificació i, per tant, que som els primers que hauríem de ser allí al capdavant. Explicar això és molt important.

“El futur de l’arquitectura tècnica depèn de la capacitat de crear sinergies amb els agents implicats i d’adaptar-nos als nous paradigmes de sostenibilitat i eficiència”

Tag 13

Sistemas SATE Beissier Therm. La solución que necesitas.

Nueva área privada Toda la documentación técnica a tu disposición.

Detalles constructivos Pliegos de condiciones Partidas descriptivas MORTEROS CON DECLARACIÓN AMBIENTAL DE PRODUCTO EPD

SATE CON EVALUACIÓN TÉCNICA EUROPEA CERTIFICADA

Regístrate en:

areaprivada.beissier.es

Ser especialista implica poder ofrecer las mejores soluciones. En Beissier, somos expertos en soluciones para fachadas. Y por eso podemos poner a tu disposición las opciones adecuadas para abordar cualquier necesidad, incluso si hablamos de edificios históricos protegidos o fachadas con abundante ornamentación.

Ofreciéndote, además, la garantía añadida que suponen las certificaciones ETE de nuestros SATE y la certificación EPD de nuestros morteros para fachadas, que contribuyen a la consecución de BREEAM o LEED en proyectos de edificación.

www.beissier.es

Dades de síntesi

EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ EL 2024 text / Ramón Rebollo

Foto: Freepik

Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Ribera d’Ebre, l’Alt Camp, el Priorat i la Conca de Barberà.

Foto: 123RF

El nombre d’habitatges de nova construcció puja el 2024 per sobre del 40 % i la inversió més d’un 34 % i supera els 230 milions d’euros.

La inversió al sector de la rehabilitació puja també per sobre del 38 % a la demarcació de Tarragona i supera els 96 milions d’euros el 2024.

L’activitat professional baixa al voltant d’un 6 % el 2024. La relacionada amb l’obra, un 3 %, i baixen una mica més del 8 % els certificats, informes, taxacions o ITE.

16 Tag

HABITATGE RESIDENCIAL NOU

HABITATGE RESIDENCIAL NOU

2023

L’habitatge residencial nou, impulsat especialment per la construcció en VPO, supera els 1.700 habitatges i els 230 milions d’euros d’inversió. Creix especialment als municipis de Reus, un 34 %, o Salou, un 85 %. Cal destacar la ciutat de Tarragona, on passem dels 114 habitatges nous el 2023, als 527 habitatges nous el 2024, un 450 %, la major part a VPO. Per tipologies, tant l’habitatge unifamiliar com la construcció en bloc pugen, més del 36 % en el primer cas i per sobre del 54 % en el cas del bloc d’habitatge.

Pel que fa als finals d’obra comunicats al COATT, el 2024 es van acabar una mica més de 460 habitatges nous, un 20 % menys que els 583 acabats el 2023.

Nombre d’obres

Nombre d’habitatges

PEM

411

1.231

171.815.584,14 €

2024 Nombre d’obres

Nombre d’habitatges

PEM

430

1.725 €

230.720.584,30 €

EVOLUCIÓ DE L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU Any

Nombre d’obres

Nombre d’habitatges

PEM

% Nombre d’habitatges

2012

127

666

61.371.477,66 €

2013

117

241

27.017.657,86 €

-63,81 %

2014

118

273

33.256.511,98 €

13,28 %

2015

153

342

40.796.728,92 €

25,27 %

2016

194

509

59.032.046,82 €

48,83 %

2017

169

373

46.167.658,95 €

-26,72 %

2018

271

872

107.535.301,35 €

133,78 %

2019

226

1.231

140.125.106,92 €

41,17 %

2020

284

695

99.665.692,15 €

-43,54 %

2021

371

921

113.494.378,48 €

32,52 %

2022

461

1.202

160.032.641,53 €

30,51 %

2023

411

1.231

171.815.584,14 €

2,41 %

2024

430

1.725

230.720.584,30 €

40,13 %

Tag 17

OBRES DE REHABILITACIÓ

REHABILITACIÓ D’EDIFICIS

2023

L’activitat al sector de la rehabilitació a la demarcació de Tarragona gairebé iguala els valors de 2023, amb 989 obres.

La inversió, impulsada especialment pels fons Next Generation destinats a la millora de l’eficiència energètica, puja per sobre del 38% respecte del 2023 i supera els 96 milions d’euros, una de les més importants des de 2006.

El Vendrell és el municipi que més creix en l’apartat de rehabilitació, passant de les 24 obres el 2023, a les 49 el 2024. També Valls, Vila-seca, Salou o Cunit, pugen per sobre del 10%. Reus ,amb 82 obres comunicades, i Tarragona amb 191, el 2024, conserven valors.

2024

Nombre d’obres

PEM

Nombre d’obres

PEM

997

69.346.308,81 €

989

96.149.855,18 €

EVOLUCIÓ DE LA REHABILITACIÓ

EVOLUCIÓ DE LA REHABILITACIÓ

18 Tag

Any

Nombre d’obres

% Nombre d’obres

% PEM

PEM

2012

581

2013

566

-2,58 %

18,35 %

26.873.676,13 €

2014

603

6,54 %

-21,26 %

21.160.638,90 €

2015

702

16,42 %

80,68 %

38.232.152,69 €

2016

697

-0,71 %

-14,94 %

32.521.274,92 €

2017

757

8,61 %

60,88 %

52.321.052,85 €

2018

654

-13,61 %

-21,35 %

41.152.120,80 €

2019

870

33,03 %

26,90 %

52.222.394,53 €

2020

839

-3,56 %

4,07 %

54.346.893,52 €

2021

958

14,18 %

15,30 %

62.664.639,57 €

2022

1.000

4,80 %

-26,98 %

45.757.936,83 €

2023

997

-7,80 %

41,31 %

69.346.308,81 €

2024

989

-0,80 %

38,65 %

96.149.855,18 €

22.707.529,27 €

ACTIVITAT PROFESSIONAL L’activitat per als professionals de l’arquitectura tècnica el 2024 baixa al voltant d’un 6% respecte a l’any 2023.

A la demarcació de Tarragona s’han realitzat més de 10.400 intervencions professionals el 2024.

Aproximadament un 39% dels treballs estan directament relacionats amb l’obra —redacció de projectes, direccions, coordinacions de seguretat i salut, etc.— i la resta inclouria la redacció de certificats, informes, valoracions, documentacions tècniques, etc.

Respecte al 2023, l’activitat a l’obra baixa una mica més del 3% i les actuacions relacionades amb altres treballs baixen més del 8%.

Un factor cada vegada més important és el pes sobre el conjunt de les intervencions que realitzen a Tarragona tècnics de fora de la província. Aquest valor creix de forma sostinguda des del 2019. En poc més de 10 anys hem passat d’un 4% o 5%, a més d’un 35% el 2024.

Altrament, els tècnics del COATT també tenen un treball significatiu fora de Tarragona. Fou entre el 2013 i 2014, quan el sector funcionava al ralentí a la província de Tarragona, que més desenvolupàvem treballs fora de la demarcació. Després, de mica en mica, amb la recuperació de l’activitat, treballar fora va caure lentament fins al 2020, que la pandèmia ho va fer créixer un altre cop. El 2024 pugen fins als 530 treballs, al voltant d’un 15% més que el 2023.

Foto: Freepik

ACTIVITAT PROFESSIONAL 2023

2024

%

11.210

10.467

-6,63 %

Tag 19

Les previsions per als propers anys, segons l’últim informe EUROCONSTRUCT (un grup independent d’anàlisi, especialitzat en la prospectiva del sector de la construcció), de desembre de 2024, presentat a l’ITEC sobre l’evolució de la construcció, són més optimistes a Espanya que a Europa, on es marca una tendència positiva per al proper any, i encara molt millor per al 2026 i 2027.

L’obra nova presenta unes perspectives de gran creixement per sobre del 6%, que es preveu que continuï els següents anys. La rehabilitació es consolida, ja que la cultura de la rehabilitació s’està instal·lant en la memòria col·lectiva, i això fa afrontar la nostra professió amb bones perspectives.

INTERVENCIONS PROFESSIONALS

20 Tag

2023

2024

% 2023 / 2024

% Sobre total 2024

Certificat d’Habitabilitat

3.160

2.793

-11,61 %

38,21 %

Coordinador durant l’execució de l’obra

702

700

-0,28 %

9,58 %

Certificat d’Eficiència Energètica

664

645

-2,86 %

8,82 %

Direcció de l’execució material (arquitecte tècnic i arquitecte)

487

531

9,03 %

7,26 %

Projecte / Memòria tècnica o valorada i Direcció

558

514

-7,89 %

7,03 %

Informes, dictàmens i reconeixements

408

448

9,80 %

6,13 %

Coordinador en projecte i/o redacció Estudi Bàsic de Seguretat i Salut

431

388

-9,98 %

5,31 %

Direcció d’Obra (arquitecte tècnic exclusivament)

321

267

-16,82 %

3,65 %

Certificats

298

252

-15,44 %

3,45 %

Memòria Valorada

203

164

-19,21 %

2,24 %

Inspecció Tècnica Edificis

93

98

5,38 %

1,34 %

Coordinador en projecte i/o redacció Estudi Bàsic i Coordinador execució

92

96

4,35 %

1,31 %

Projecte d’Activitat

78

75

-3,85 %

1,03 %

Valoració d’immobles (taxació)

53

52

-1,89 %

0,71 %

Coordinador en projecte i/o redacció Estudi Seguretat i Salut i Coordinació d’execució

41

40

-2,44 %

0,55 %

Treballs de seguretat i salut

-

33

-

0,45 %

Memòria tècnica

50

32

-36,00 %

0,44 %

Projecte

25

29

16,00 %

0,40 %

El teu web de confiança per a realitzar obres, reformes i certificats amb les màximes garanties!

A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!

Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.

Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.

A la teva disposició més de 100 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

SOL·LICITA FINS A 3 PRESSUPOSTOS GRATUÏTS

www.obre sambgara ntia.com Amb la garantia:

Confia en nosaltres.

Som experts en edificació, sinònim de garantia i professionalitat

Obres amb Gartantia

OAG CREIX I S’EXPANDEIX Any

Girona

Osca

Lleida

Mallorca

Tarragona

Saragossa

Total

2015

0

0

0

0

182

0

182

2016

0

0

0

0

336

0

336

84,62%

2017

0

0

0

0

432

0

432

28,57%

2018

0

0

0

0

480

0

480

11,11%

2019

0

0

0

0

518

18

536

11,67%

2020

0

0

0

123

346

386

855

59,51%

2021

0

0

0

293

352

323

968

13,22%

2022

0

0

0

399

571

617

1.587

63,95%

2023

0

0

0

843

622

560

2.025

27,60%

2024

19

203

178

926

653

409

2.388

17,93%

Total

19

203

178

2.584

4.492

2.313

9.789

L’evolució d’Obres amb Garantia és molt bona, amb un creixement sostingut, com podem veure a la taula superior.

NÚMERO DE SOL·LICITUDS REBUDES A TOTS ELS COL·LEGIS

22 Tag

%

El COATT, a mitjan 2015, va posar en funcionament una nova plataforma per captar i dinamitzar el mercat de peticions de particulars per tal de poder posicionar els tècnics a la nova realitat que ofereix el món dels cercadors d’internet. Així es va crear www. obresambgarantia.com, que va significar un revulsiu en la captació, distribució i gestió de les peticions dels nous clients a través d’internet.

Actualment la plataforma obrascongarantia.com ha crescut i la conformen ja 6 col·legis professionals de l’Arquitectura Tècnica: Girona, Lleida, Osca, Saragossa, Mallorca i Tarragona. La plataforma incorpora ara més de 500 col·legiats/des i rep més de 2.300 sol·licituds anuals, amb més de 5.300 pressupostos enviats als usuaris d’Obres amb Garantia.

NÚMERO DE SOL·LICITUDS REBUDES AL COATT

En aquests nou anys de funcionament, Obres amb Garantia s’ha consolidat amb creixements anuals sempre positius, excepte el 2020, i ha anat actualitzant continguts i funcionalitats per tal de poder oferir un millor servei. Els col·legis realitzen un seguiment durant el projecte: abans - durant - després (si l’usuari ho requereix) per garantir que aquest es desenvolupa amb les màximes garanties.

Obres amb Garantia ha aconseguit atreure una part important de les consultes i sol·licituds dels particulars i oferir un millor servei als col·legiats i col·legiades. Una atenció que es concreta el 2024 amb uns ingressos per honoraris professionals superiors als 324.000 €

INTERVENCIONS PROFESSIONALS

Les peticions i consultes el 2024 han estat especialment marcades per les ajudes a la rehabilitació energètica

Tipus de treball

Total

%

Informe pericial / Informes

125

19,14%

Cèdula d’Habitabilitat / Certificat d’antiguitat

120

18,38%

Cèdula d’Habitabilitat + Certificat d'Eficiència Energètica

100

15,31%

Certificat d’Eficiència Energètica

74

11,33%

Subvencions Next Generation EU

66

10,11%

Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE/IEE)

28

4,29%

Llicència d’activitat

26

3,98%

Habitatge (reforma)

25

3,83%

Taxacions

23

3,52%

Façanes / Cobertes

16

2,45%

Habitatge (obra nova)

14

2,14%

Comunitat de Propietaris / Accessibilitat

10

1,53%

Locals comercials i oficines

9

1,38%

Magatzem / Nau (reforma)

6

0,92%

Seguretat en l’obra

4

0,61%

Piscina (reforma)

2

0,31%

Enderrocs

2

0,31%

Piscina (obra nova)

1

0,15%

Magatzem / Nau (obra nova)

1

0,15%

Excavacions

1

0,15%

Total

653

al conjunt de la plataforma i gairebé 52.000 € als tècnics del COATT. Les peticions i consultes el 2024 han estat especialment marcades per les ajudes a la rehabilitació energètica.

Més del 21% de les peticions estan relacionades amb les subvencions a la rehabilitació energètica d’habitatges i a la reducció d’impostos i taxes, supeditades també a l’eficiència energètica.

La redacció d’informes és l’activitat que més ha crescut i ocupa actualment una de cada cinc peticions realitzades.

Els certificats d’habitabilitat ja ocuparien un tercer lloc, amb un 18% de les sol·licituds.

La petició de pressupostos d’honoraris per treballs relacionats amb l’obra nova (direccions i coordinacions), no es modifiquen d’anys anteriors.

Per darrere trobem la realització d’Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE), les activitats, la rehabilitació d’edificis i les taxacions d’immobles.

Tag 23

Aquest projecte posa en valor l’equilibri entre tradició i innovació, assegurant que l’edifici continuarà sent un testimoni viu de la història de Tarragona i un espai obert al gaudi de futures generacions.

Rehabilitació

LA TORRE DEL PRETORI TORNA AL SEU ESPLENDOR AMB UN AMBICIÓS PROJECTE DE RECUPERACIÓ Textos / Elena Pellicer Casajuana

Jordi Castellví Buqueras

Òscar Ramírez Dolcet

La conservació, restauració i recuperació del patrimoni històric i arquitectònic d’una ciutat és una peça clau per al seu progrés i, especialment, perquè en recorda els orígens i en manté la identitat. La convivència de les dues ciutats, l’antiga i l’actual, no és feina fàcil i menys quan el llegat és enorme, com en el cas de la ciutat de Tarragona.

24 Tag

fotos / Mònica Moreno

La Torre del Pretori és un element indiscutible del discurs històric de Tàrraco i del fil argumental que té la Tarragona d’ara. És un element clau del Conjunt Arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000,3 i, actualment, al seu interior acull una part del Museu d’Història de Tarragona.

Aquesta estructura romana ha resistit

L’actuació realitzada a la Torre del Pretori ha permès recuperar un monument històric protegit per la UNESCO que, a més, és un espai integrat a la vida diària de la ciutat moderna que conviu amb el seu llegat.

Tag 25

L’heterogeneïtat dels materials, el muntatge de les bastides en espai patrimonial o la presència dels falciots, han estat els principals reptes de l’actuació més de vint segles d’història, sent testimoni de diverses transformacions. Recentment, s’han restaurat les façanes nord, oest i est, en una intervenció centrada a preservar el seu valor històric i garantir la seguretat dels qui la visiten, més de 185.000 persones l’any 2023, xifra que la situa, juntament amb el Circ, com el monument més vist.

Aquesta operació de recuperació, consolidació i restauració de les façanes de la Torre del Pretori ha tingut dos arquitectes tècnics del COATT com a protagonistes. L’Elena Pellicer, com a delegada de l’obra de RèCOP Restauracions Arquitectòniques SL, i el Jordi Castellví Buqueras com a director de l’execució de l’obra, han jugat un paper molt rellevant en tot el procés que, a més, ha estat premiat a la 3a edició dels Premis de l’Arquitectura Tècnica que or-

ganitza l’Associació de Col·legis de l’Arquitectura Tècnica en Ciutats Patrimoni i el CGATE. Aquests reconeixements fomenten i difonen les bones pràctiques dels professionals de l’arquitectura tècnica en l’àmbit de la rehabilitació i restauració en nuclis històrics. El jurat, en el cas del projecte de la Torre del Pretori, que ha rebut el tercer premi d’aquesta edició, ha destacat la varietat de tècniques utilitzades per a la restauració i la conservació de les façanes, amb una abundant documentació tècnica on s’han explicat minuciosament les patologies que presentaven i les solucions adoptades.

El següent article, redactat pels dos protagonistes esmentats anteriorment, Elena Pellicer i Jordi Castellví, ens permet conèixer les característiques del monument i la dimensió de l’obra que s’hi ha portat a terme.

Els treballs que s’han fet en aquest espai patrimonial, han fet possible recuperar elements originaris de monument i adaptar, amb materials actuals, aquelles parts erosionades, malmeses o desaparegudes pel pas del temps.

26 Tag

Com a edificació, la Torre del Pretori té una estructura massissa amb carreus de pedra disposats en opus quadratum, una tècnica de construcció romana basada en la col·locació de blocs sense morter. Aquests carreus es complementen amb elements medievals i moderns que reflecteixen la llarga evolució històrica de l’edifici.

Les principals característiques de l’estructura són els seus elements de pedra calcària i calcarenita procedent de pedreres locals com la del Mèdol; els remats arquitectònics medievals que inclouen arcs diafragmàtics, coronaments i finestres geminades, que afegeixen elements gòtics a la fisonomia romana, i les seves funcionalitats històriques perquè l’edifici ha actuat com a torre de comunicació, palau reial, presó i, més recentment, com a part del Museu d’Història de Tarragona.

A nivell funcional, l’objectiu d’aquesta intervenció ha estat assegurar la preservació estructural i estètica de l’edifici mentre es millorava la seva integració en el recorregut turístic i cultural de la ciutat. El projecte ha incorporat mètodes gràfics i d’estudis científics analítics que han millorat tant el diagnòstic com l’execució de les obres. Ha estat a través de tecnologies d’anàlisi i documentació com l’escaneig làser i fotogrametria 3D per crear un model precís de les façanes i detectar patologies amb alta precisió, o amb estudis científics de materials per identificar les causes de la degradació (salinitat, humitat, accions mecàniques) i determinar els materials més adequats per a les reparacions.

Si ens centrem en l’evolució de les obres i el resum de la intervenció realitzada, aquesta ha englobat dos projectes diferenciats: el Proyecto Básico y Ejecutivo de Recuperación, Consolidación y Restauración de las Fachadas Norte y Oeste de la Torre del Pretorio de Tarragona i el Projecte Bàsic i Executiu de Recuperació Consolidació i Restauració de la Façana Est (Plaça del Rei) del Pretori, redactats pels arquitectes Figuerola, Gavaldà i Romera. Malgrat ser dos projectes, les obres es van executar de manera unificada.

La màxima obsessió de l’obra era, evidentment, evitar cap tipus de despreniment en primer lloc, i, en segon lloc, allargar al màxim en el temps la conservació del monument: evitant, per exemple, que l’aigua es quedi retinguda en algunes zones, o que les aus invasores tinguin el menor espai possible per fer nius i, per tant, tacar les façanes amb els seus residus. En tercer lloc, procedir a la neteja de la façana per tal

d’aconseguir un aspecte exterior que permeti la lectura del monument sense interferències cromàtiques i d’altres tipus.

Cal destacar que totes aquestes actuacions s’han fet amb el respecte total pel monument i la seva evolució històrica; permetent, per exemple, la lectura de les diferents fases i èpoques constructives i els diferents materials emprats en cada època perquè, en definitiva, es tracta de la historia viva del propi monument.

Com a actuació preliminar, es va fer una tasca d’examen organolèptic i de sanejament i revisió de pedres i possibles fragments que estiguessin descohesionats i tinguessin perill de despreniment a la via pública. Es van trobar fragments de carreus que s’havien separat de la base en

Tag 27

L’objectiu d’aquesta intervenció ha estat assegurar la preservació estructural i estètica de l’edifici

Entre altres tasques, s’ha solucionat la degradació de la pedra omplint els espais, massissant els buits per evitar que l’aigua o les inclemències del temps ho empitjoressin.

28 Tag

forma de placa, elements que es van tractar i recuperar per tornar al seu emplaçament original.

Seguint l’ordre d’execució realitzada de dalt a baix de l’edifici, els diferents processos dels treballs que s’han desenvolupat han estat l’aplicació de biocida, inclosa en la fase de neteja mecànica, a base de raspalls a sobre de la superfície on hi havia líquens, fongs i restes biològiques.

Posteriorment, es va fer una aplicació amb paletines de producte biocida, utilitzat com a fungicida i bactericida.

Després es va fer una neteja mecànica amb projecció d’àrid en sec. Es va triar un silicat d’alumini amb granulometria de 0,2 a 0,5 mm.

La projecció va actuar a totes les zones més afectades de brutícia i crosta negra, que variava en tipus de gruix. Es va adaptar la pressió de la projecció en funció de l’estat de degradació de cada carreu de pedra i es van respectar totes les pàtines. Igualment, es va fer el sanejament i eliminació d’antics morters del parament corresponents a les successives etapes constructives de l’edifici. En aquest procés es va procurar la retirada d’aquests morters.

Per altra banda, es va detectar que la part de la cantonada que dona a la plaça del Rei és la que necessitava una major tasca de sanejament, de dalt a baix, i va ser en aquesta part de la intervenció on, retirant morters compactes, es va descobrir un antic arc a la mateixa cantonada.

Per assegurar una neteja profunda, es va fer una aplicació d’aigua a pressió per acabar de deixar el suport polit, sense restes de pols, per a la consolidació del parament.

A la cantonada de la façana NO, és significativa una finestra geminada de columna rematada amb capitell. Aquest el conformen dues estructures fèrriques i les forges d’ambdues estructures evidenciaven rovellament, de manera que es van retirar, en considerar que tensaven la pedra i era un risc de perjudici no assumible. A més, es van observar fissures al capitell que van obligar a realitzar un cosit abans de retirar aquests elements metàl·lics,

Foto: Mònica Moreno

30 Tag

La imatge actual de la Torre del Pretori evidencia la feina de recuperació realitzada els darrers mesos, mostrant aquells elements del passat que els temps ha mantingut dempeus i aquelles zones que s’han refet i consolidat a fons.

per assegurar-ne la integritat.

Les juntes d’unió entre carreus que permeten l’entrada d’aigua a l’interior s’han tancat amb morter de calç, acolorint el morter amb pigments naturals per aconseguir que la junta nova no es vegi massa blanca en comparació amb aquesta junta antiga, de color més terrós.

A l’àrea romana de la façana NO, no s’han omplert les juntes, ja que originàriament aquests carreus romans mai han portat junta perquè estaven col·locats en sec.

A les façanes NO i NE, es van observar uns tancats que perfilen antigues finestres. Quan se’n va executar la clausura es van fer servir ciments i pedres de diferents mides. Així, es va planificar el següent arrebossat amb un morter rascat i l’aplicació d’un color que no desentonés amb el conjunt.

Una de les primeres actuacions que es van fer a la façana va ser la inspecció de totes les pedres que estiguessin trencades, amb el perill que comporta el despreniment de porcions cap a la via pública. Totes aquelles en què s’ha considerat necessari han estat subjectes a un reforç.

També s’han intervingut les esquerdes i fissures més rellevants detectades. El seu tancament era prioritari, i per no afavorir un possible focus d’entrada d’aigua en el futur, de han estat segellades.

Pel que fa a la degradació de la pedra en forma d’alvèols, s’ha optat per omplir aquests espais.

El sentit és el de massissar aquests buits amb morter de calç i evitar que l’aigua, el vent de marinada, i altres condicions ambientals continuessin degradant la pedra.

Quant a la consolidació, s’ha optat per la de caire químic només en aquells carreus on la falta de cohesió del material petri era molt evident.

L’abundància de múltiples perforacions, forats fets per l’home, o ‘antròpics’, en diferents èpoques s’ha tractat amb morter de calç refós del pla del carreu. En aquests casos no s’ha volgut perdre el record del fet històric amb l’objectiu que aquests romanguin tan visibles com

Tag 31

La Torre del Pretori és un dels edificis claus en l’inventari de records dels tarragonins i tarragonines, formant part del paisatge de la ciutat tot recordant la rellevància que va tenir, dos mil anys enrere, Tàrraco.

32 Tag

ho eren abans de la intervenció. Cal dir que a la façana SO s’han trobat un seguit d’orificis de forma rectangular. Com que no s’ha descrit amb exactitud la seva funció, s’ha fet un cobriment amb una reixa d’acer inoxidable per mantenir la sortida d’aire però impedint l’entrada de coloms.

Si ens centrem en els carreus, n’hi ha que han patit una gran pèrdua de volum; en aquests casos s’ha dut a terme una substitució, en ocasions parcial i en d’altres completa, de tot el carreu.

Allà on la massa de pèrdua volumètrica ha estat molt important, s’ha optat per fer un calaixejat del carreu fins a la profunditat adequada, per muntar un aplacat de gruix d’entre 20 i 30 cm

segons els casos.

La pedra triada per treballar aquestes substitucions és de tipus arenisca, anomenada Amarillo fòssil, molt adient per a revestiments de mur. L’acabat d’aquests carreus és llis, i d’aquesta forma, si ens hi fixem podem distingir les peces noves de les antigues, creant així una lectura apropiada de la nova intervenció.

Com a acabat final, en tot el que són morters aplicats per l’equip de restauració, s’han repassat zones determinades amb una emprimació d’aigua de calç i pigments minerals naturals.

Els carreus nous s’han velat amb una pintura de capa fina a base de silicat, buscant la tonalitat exacta segons els colors dels carreus dels

voltants, així també han quedat integrats a la lectura del parament.

S’havia evidenciat que els coronaments es trobaven actualment acabats amb juntes de morter i pedra, que és per on fluïa l’aigua i embrutava la façana. Per evitar-ho, s’ha disposat un coronament superior a l’ampit de la torre. S’ha procurat també d’oferir una protecció als coronaments dels murs amb carreus d’aquestes dues façanes que tenen forma de merlet.

A la part superior de l’edifici, sobre els merlets, s’ha realitzat l’última fase dels treballs. Al regruix de la part dels merlets i espais intermedis se’ls han aplicat veladures amb base de silicat per tal d’harmonitzar les tonalitats dels

acabats amb els nous morters. Finalment, s’han protegit els coronaments amb una capa de producte hidròfug distribuïda a pinzell.

Com a conclusió final, es pot assegurar que la restauració de les façanes de la Torre del Pretori de Tarragona és una mostra de respecte pel patrimoni històric. Aquest projecte posa en valor l’equilibri entre tradició i innovació, assegurant que l’edifici continuarà sent un testimoni viu de la història de Tarragona i un espai obert al gaudi de futures generacions. La col·laboració multidisciplinària, el treball en equip i la sensibilitat envers els desafiaments ambientals i patrimonials han estat fonamentals per a l’èxit d’aquesta intervenció.

Tag 33

Si ens centrem en els carreus, n’hi ha que han patit una gran pèrdua de volum; en aquests casos se n’ha dut a terme una substitució PARTICULARITATS DE L’OBRA Aquest projecte destaca per la seva complexitat històrica i tècnica. Per un costat, té molta importància patrimonial, ja que forma part d’un conjunt declarat Patrimoni Mundial i és un dels elements més emblemàtics de Tarragona. És destacable la intervenció multidisciplinària duta a terme, que va requerir la col·laboració entre arqueòlegs, arquitectes, arquitectes tècnics, conservadores, restauradores i ornitòlegs.

Igualment, cal parlar de la visibilitat i exigència de l’obra, perquè la Torre del Pretori és un punt clau en l’itinerari turístic, de manera que la restauració havia de combinar una alta qualitat estètica amb seguretat.

Un repte destacable va ser la planificació i execució de les bastides. A causa de la sensibilitat de les estructures romanes, es van haver d’ajustar els punts d’ancoratge seguint criteris arqueològics estrictes.

DESAFIAMENTS DEL PROJECTE

A dalt, mapatge de la façana nord on s’hi ha actuat aplicant-hi una nebulització, substituint-hi pedra per nous carreus i consolidant tota l’estructura.

34 Tag

Tirar endavant aquest projecte no ha estat fàcil i ha comportat diversos desafiaments que expliquen l’Elena Pellicer i el Jordi Castellví.

Un d’ells ha estat l’heterogeneïtat dels materials. Diferents tipus de pedra i intervencions prèvies van requerir solucions adaptades a cada zona. Al llarg del temps i per efecte de les accions meteorològiques principalment, les peces que composen els carreus han sofert degradacions diverses com meteoritzacions, alveolitzacions i altres efectes que han portat a la disgregació d’aquestes i a la caiguda de diferents fragments a la via pública, amb l’evident risc que això comporta. La colonització d’aus tampoc ha ajudat a la conservació del monument.

Tampoc ha estat fàcil el muntatge de les bastides perquè, tret que fossin autoportants, que no era el cas, era necessari ancorar-les als paraments.

Aplicar morter a aquells espais més degradats, especialment a les juntes, ha estat imprescindible per consolidar la gran estructura de la Torre. Només així es podia garantir una major permeabilitat i durabilitat.

PREMIS DE L’ARQUITECTURA TÈCNICA L’acte d’entrega dels Premis de l’Arquitectura Tècnica, organitzats per l’Associació de Col·legis de l’Arquitectura Tècnica en Ciutats Patrimoni i el CGATE, va tenir lloc a Còrdova el passat 13 de setembre. A més del projecte de la Torre del Pretori, eix central d’aquest reportatge, per part de Tarragona també s’hi va presentar el projecte Reobertura de l’antic accés al Refugi de la Guerra Civil sota el Museu Bíblic de Tarragona, de Josep Anguera Cubells, Javier Cubero Navarro i Iván Fernández Pino.

En aquest projecte també hi van col·laborar el COATT i la Fundació COATT.

Es va demanar a l’empresa de muntatge un pla de muntatge real i exacte d’on situaria els ancoratges, però, al tractar-se de zones d’època romana, els arqueòlegs van prohibir aquest sistema a tot el monument. Finalment es va optar per un muntatge mixt, autoportant amb ancoratges.

Una altra de les qüestions a tenir en compte i que va condicionar molt l’evolució de les obres va ser descobrir, quan ja s’havien iniciat les actuacions, que els paraments a restaurar eren una important zona de nidificació del falciot, que és una espècie protegida i que es trobava en la seva època de cria. Va ser necessària la paralització de les obres i el seguiment per part d’un ornitòleg fins que l’època de cria va finalitzar i es varen reprendre els treballs.

Per acabar, cal esmentar que la intervenció es va ajustar a la Llei del Patrimoni Cultural Català, que imposa criteris estrictes per a la conservació de béns històrics.

Aquestes imatges són del dia del lliurament del premi, amb una visió de la sala on es va fer l’acte i un moment de l’explicació del Projecte de la Torre del Pretori, a càrrec de l’arquitecta tècnica Elena Pellicer.

Tag 35

LA VEU DELS QUI ESTIMEN L’ARQUITECTURA TÈCNICA I S’HI DEDIQUEN JUDITH TORRENTE TORRENTE // N. 1867

JOSEP MARIA BUQUERAS BACH // N. 272

Actualment, treballa a l’administració en l’àmbit de l’urbanisme i treballa, principalment, com a autònoma, fent rehabilitacions, tràmits relacionats amb els fons Next Generation, ITE i certificacions d’eficiència energètica.

Es coneix com a taxador de qualsevol finca urbana i com a professor de dibuix tècnic de secundària. És arquitecte tècnic des del 1972, ha publicat una desena de llibres sobre arquitectura i especialment sobre el modernisme. És president del Consell Municipal del Modernisme de Tarragona i fundador de la Fundació Trencadís.

Per què et vas decidir a fer la carrera d’arquitectura tècnica?

Per què et vas decidir a fer la carrera d’arquitectura tècnica?

El meu pare ha estat un referent per a mi. Ell va estudiar ja de gran, i em va explicar les funcions i diferències entre l’arquitecte i l’arquitecte tècnic. I des d’aquell moment, crec que és el més important perquè som diferents encara que tenim algunes funcions que són compartides.

M’agradava el dibuix tècnic i era un alumne força excel·lent amb les matemàtiques. Em vaig matricular a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, l’any 1965. El catedràtic de Dibuix tècnic, Marino Canosa Gutiérrez, era molt exigent, de manera que, cada any, només aprovaven una dotzena d’alumnes. Al final, amb molt d’esforç, vaig aprovar el primer curs de l’Escola d’Aparelladors de Barcelona i vaig finalitzar la carrera l’any 1972.

Què ha significat i significa per a tu ser arquitecta tècnica? És una responsabilitat molt gran i n’hem de ser conscients. Podríem dir que som els metges de capçalera dels edificis i que cada vegada la societat en té més consciència, tot i que, desgraciadament, pels incidents. La nostra experiència és necessària, igual que el suport que donem com a tècnics, perquè hem de col·laborar en un tràmit que sovint és una obligació i fer-ho des de la vessant de vocació de servei que tenim.

Què en destaques més, d’aquesta professió? És polivalent i parteix d’una carrera que contribueix a construir les ciutats del futur i a millorar la qualitat de la vida de les persones. Hi ha un gran ventall d’especialitzacions en diverses tasques, i per això requereix una formació contínua i una constant adaptació a les noves tecnologies.

Què en penses, del COATT i dels serveis que t’ofereix?

Per dir que ets arquitecte tècnic has d’estar col·legiat. En cas contrari, només tens una carrera i no pots exercir perquè no ets un tècnic habilitat.

El fet d’estar col·legiat i visar els treballs és una garantia i assegurança de professionalitat de bona qualitat, donat que el nostre col·legi disposa d’assessorament i els recursos necessaris que et faciliten les tasques, a més de la revisió prèvia que fan per garantir un bon servei.

Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta?

Actualment l’arquitectura tècnica pateix una manca de professionals tècnics i això significa que tindrem anys de molta feina i que serà una professió amb una forta demanda al mercat. Ara és un bon moment per formar-se en aquest àmbit. A més, la nostra especialitat és la coordinació i la rehabilitació, així que tenim un gran patrimoni d’edificis per rehabilitar i fer preservació del nostre patrimoni cultural.

36 Tag

Què ha significat i significa per a tu ser arquitecte tècnic?

Crec que és una carrera més polièdrica que la d’arquitecte. Et permet donar més serveis a la ciutadania, ja que l’arquitecte bàsicament projecta, sobretot a finals del segle XX. L’arquitecte tècnic pot fer mesuraments, pressupostos, topografia, valoracions immobiliàries, prevenció de riscos laborals i seguretat en totes les construccions i, òbviament, la direcció d’obres amb els arquitectes en qualsevol tipus d’obra. Darrerament tenim les competències professionals dels certificats energètics i les ITE.

Què en destaques més, d’aquesta professió?

L’any 1933, amb el pacte entre el Consell General dels Arquitectes i els Aparelladors d’Espanya, vam perdre la possibilitat de fer projectes al 100% a canvi de compartir la direcció d’obra amb l’arquitecte en totes les obres. La realitat ha estat que la ciutadania sabia que en la majoria de les obres, els directors d’obra érem nosaltres. Crec que hauríem de reivindicar ser, com a França, els únics enginyers du batiment.

Què en penses, del COATT i dels serveis que t’ofereix?

Si no existís el COATT s’hauria d’inventar. Totes les professions i oficis necessiten agrupar-se per defensar-se davant la societat, de la mateixa manera que es necessita formació contínua perquè “les ciències” i les tecnologies avancen que és una barbaritat.

Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta?

Els estudis i la titulació d’Arquitectura Tècnica ens permeten un ventall de feines molt polièdriques. Hi ha companys que es dediquen només al món de les piscines, dels càmpings o dels hotels, per exemple. Ser arquitecte tècnic obre moltes finestres professionals.

El paper de l’arquitectura tècnica és essencial en la societat actual i els seus professionals formen part cabdal dels processos constructius.

Però, què significa realment ser arquitecte tècnic avui dia i quines motivacions i passions impulsen aquests professionals?

Perquè van decidir-se per aquesta via professional i què n’han après?

DIANA DEL CASTILLO GARCÍA // N. 754

JOAN ALONSO GIMÉNEZ // N. 722

Motivada des de petita pel món de l’arquitectura i col·legiada des de fa pocs mesos al COATT, actualment és la cap de producció de l’empresa constructora Rover Grupo, a la UTE Mantenimiento Noreste (ADIF).

Ha dut a terme tasques ben diverses en l’àmbit de l’arquitectura tècnica i en restauració del patrimoni arquitectònic, a més d’exercir com a arquitecte tècnic municipal a l’Ajuntament de Riudoms durant més de 30 anys. El 2014 va rebre el Premi Catalunya Construcció a la intervenció en Edifici existent.

Per què et vas decidir a fer la carrera d’arquitectura tècnica?

Per què et vas decidir a fer la carrera d’arquitectura tècnica?

Des de petita m’han cridat molt l’atenció els edificis. Sentia molta curiositat sobre com es podien construir, i amb el pas del temps sempre vaig tenir clar què volia estudiar. La meva idea inicial era estudiar arquitectura superior, però finalment em vaig decidir pel grau Arquitectura Tècnica i Edificació, ja que és una carrera molt completa i més focalitzada a la construcció. A dia d’avui m’alegro molt de la decisió que vaig prendre.

El pare, que d’ofici era paleta, m’havia ensenyat què era la volta a la catalana, l’envà senzill o l’arrebossat. També llegia revistes de construcció i arquitectura de l’època. Però ell em va mostrar la construcció, les revistes, el disseny. Finalment, em vaig matricular a l’Escola d’Arquitectura Tècnica de Barcelona l’any 1974.

Què ha significat i significa per a tu ser arquitecta tècnica?

Ser arquitecta tècnica ha significat i significa haver aconseguit una il·lusió que tenia des de petita. Quan ets petit no saps què vols ser de gran, però jo sempre ho vaig tenir clar. Per això, em sento molt orgullosa d’haver-ho aconseguit i dedicar-me al que m’apassiona.

Un ofici que he anat descobrint i estimant amb el temps. Al principi no va ser fàcil però és una professió que requereix constant actualització i adaptació a les noves tecnologies i materials, cosa que la fa dinàmica i apassionant. També m’encanta la interacció amb clients i altres professionals del sector, ja que cada projecte és un repte.

Què en destaques més, d’aquesta professió?

Què en destaques més, d’aquesta professió?

El privilegi que té l’arquitecte tècnic de poder estar present a totes les fases d’un projecte. És molt gratificant començar de zero en un projecte i veure com, de mica en mica, es va construint fins al final. A vegades és un procés dur, però el resultat val la pena.

La diversificació de feines que podem realitzar tant en l’àmbit privat com públic i el desafiament davant de cada nou projecte. En el meu cas, en l’àmbit del patrimoni, han ocupat bona part del meu treball, la fase d’estudis previs per conèixer l’edifici, la cerca de solucions constructives i, finalment, l’execució d’aquest, et fan sentir útil i donen moltes satisfaccions.

Què en penses, del COATT i dels serveis que t’ofereix?

Com a recentment col·legiada al COATT, penso que és molt important estar col·legiat perquè tens suport i assessorat en tot moment. Els serveis que ofereix el COATT et permeten seguir formant-te i aprenent. A més de trobar feina gràcies a la seva borsa de treball.

Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta?

Si us agrada la construcció, el grau d’Arquitectura Tècnica és l’indicat, ja que et prepara per gestionar tot el procés constructiu, des de la planificació i el disseny fins a l’execució i el manteniment d’obres. A més ,és un grau que ofereix un gran ventall d’oportunitats laborals, un arquitecte tècnic és un professional molt competent.

Què ha significat i significa per a tu ser arquitecte tècnic?

Què en penses, del COATT i dels serveis que t’ofereix?

Durant els meus anys de col·legiat sempre he tingut suport de les persones que hi treballen. A més, el col·legi ha evolucionat creant àmbits de suport i acompanyament en l’assessorament tècnic i jurídic, la formació continuada i altres serveis. Això fa que el COATT sigui una eina de suport completa i útil per als col·legiats. Jo ja estic jubilat però continuo sent membre del col·legi voluntàriament.

Per què creus que els estudiants haurien de triar el grau d’Arquitectura Tècnica? Quines motivacions aporta?

Pot ser una elecció molt encertada per als estudiants que busquen una carrera amb una combinació de tècnica, creativitat i un fort component pràctic al sector de l’edificació. A més, les seves competències seran demandades al sector públic i al privat.

Tag 37

Passió per la construcció

Moll de llevant, Bloc 6, local 2-3-4, 43004 Tarragona 977 627 717

www.gicsacons.com info@gicsacons.com

Assessoria jurídica

LA RESPONSABILITAT PROFESSIONAL DEL DIRECTOR DE L’EXECUCIÓ text / Meritxell Escudé Brú

fotos / 123RF

Un dels encàrrecs professionals més habituals de l’arquitecte tècnic és la direcció de l’execució d’aquelles edificacions previstes a l’article 2.1.a) de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE), és a dir, les destinades a ús administratiu, sanitari, religiós, residencial, docent o cultural.

Aquesta tasca suposa el control qualitatiu i quantitatiu de l’obra, del qual es deriva l’obligació de verificar la recepció a l’obra dels productes de construcció, ordenar que se’n duguin a terme els assajos i proves necessàries; dirigir l’execució material de l’obra comprovant els replantejos, els materials, la correcta execució i

disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d’acord amb el projecte i amb les instruccions del director de l’obra; consignar al llibre d’ordres i assistències les instruccions precises, o signar l’acta de replanteig o d’inici d’obra i el certificat final d’obra.

Precisament, quan sorgeixen defectes constructius després de signar el Certificat Final d’Obra (CFO) és habitual que es demandi els agents constructius, entre ells, el director de l’execució, al·legant un incompliment de les esmentades obligacions que imposa l’article 13 de la LOE. No obstant això, no qualsevol dany constructiu pot ser imputable a l’arquitecte tèc-

Tag 39

Si els defectes són greus o generalitzats i no hi ha aquest compromís, la nostra recomanació és no expedir el CFO

Quan es detecta una deficiència durant l’execució de l’obra, no n’hi ha prou amb registrar-la al Llibre d’Ordres; cal ordenar la reparació corresponent, verificar-ne l’acompliment i actuar amb rigor per garantir la qualitat constructiva.

40 Tag

nic en base a aquest suposat incompliment del control de la correcta execució de l’obra, els materials o l’adequació de les diferents partides al projecte.

En primer lloc, cal tenir en compte que el director de l’execució és un tècnic extern i que no es troba de forma permanent a l’obra, sense que les funcions de l’arquitecte tècnic es puguin confondre amb el cap d’obra.

Per aquest motiu, la jurisprudència sol absoldre el director de l’execució quan es tracta de defectes puntuals no generalitzats i que, a més, són conseqüència de la incorrecta realització de treballs senzills, bàsics o habituals en construcció.Un exemple d’aquestes deficiències que es solen imputar en exclusiva al constructor seria l’aixecament o despreniment no generalitzat de peces del paviment, filtracions puntuals (sempre que s’hagi executat la impermeabilització) o mala execució de juntes de dilatació o dels revestiments. En canvi, quan quan no s’ha fet l’aïllament o impermeabilització prevista al projecte sí que s’aprecia responsabilitat del director de l’execució conjuntament amb els altres agents.

En segon lloc, davant de possibles reclamacions és essencial tenir prova suficient que s’ha efectuat el control de l’obra que exigeix la LOE. Els mitjans probatoris que més es tenen en compte per valorar l’actuació del director de l’execució són el llibre d’ordres, actes d’obra, resultats d’anàlisi i as-

sajos, reportatges fotogràfics, correus electrònics o comunicacions entre els diferents agents intervinents a la construcció.

Ara bé, en el cas que es detecti una deficiència durant el procés executiu, no bastarà consignar-ho al libre d’ordres o acta d’obra, sinó que cal ordenar la reparació corresponent i verificar que aquesta s’ha dut a terme.

Només en el cas que una deficiència no s’hagi reparat i aquesta no impedeixi o dificulti l’habitabilitat i, a més, hi hagi el compromís del constructor o promotor de dur a terme la reparació, podrem emetre el Certificat de Final d’Obra, sempre amb l’acta de recepció amb reserves. Si els defectes són greus o generalitzats i no hi ha aquest compromís, la nostra recomanació és no expedir el CFO, ja que són reiterades les sentències que recorden que els terminis de garantia de la LOE s’inicien amb la recepció de l’obra i que, precisament, si un arquitecte tècnic es nega a signar el CFO, no se li pot exigir responsabilitat d’acord amb la doctrina jurisprudencial, segons la qual la responsabilitat dels tècnics s’inicia amb la signatura del Certificat Final d’Obra (STS 11-12-2008).

Un moment de les obres a les instal·lacions d’Yzaguirre, on s’ha treballat intensament a l’exterior per garantir l’òptim funcionament de l’activitat. A més, el propi entorn s’ha urbanitzat i s’han millorat els accessos.

42 Tag

Foto: Yzaguirre

El nou celler de l’empresa és del tot funcional i ple de llum i harmonia en la seva nova estructura a través del projecte executat per Carbonell Figueras.

Edificis singulars

YZAGUIRRE: 140 ANYS D’HISTÒRIA AMB UNA APOSTA PER LA MODERNITZACIÓ text / Òscar Ramírez Dolcet Amb 140 anys d’història, Bodegas Yzaguirre s’ha convertit en un referent en la producció de vermut, una tradició que combina l’excel·lència artesana amb una visió moderna i global, generant tradició pels anys de la seva creació i sent una moda als temps actuals. Aquesta trajectòria té al darrere una aposta constant per adaptar-se als reptes del mercat, amb l’augment del consum de vermut, tant en l’àmbit nacional com internacional, que ha impulsat l’empresa a una ambiciosa ampliació i modernització de les seves instal·lacions

per assegurar la capacitat de producció i anticipar-se al creixement futur.

Per donar resposta a aquestes necessitats, Yzaguirre va confiar en l’empresa constructora Carbonell Figueras SA per desenvolupar i executar un projecte integral. La proposta incloïa l’ampliació de les instal·lacions existents i la construcció d’un nou celler, un espai pensat per combinar la funcionalitat logística amb un disseny que reflectís el prestigi de la marca.

La nova nau, ara ja feta realitat, està equipada amb tecnologia d’última generació

Tag 43

Yzaguirre va iniciar la seva trajectòria a la ciutat de Reus i fa més de 40 anys que elabora els productes a les seves intal·lacions del Morell per a la producció, embotellament i emmagatzematge, la qual cosa garanteix un procés eficient i adaptat als estàndards actuals del sector.

El nou celler, inaugurat a l’abril de 2024, destaca per la seva imponent arquitectura. La façana combina panells prefabricats amb acabats de fusta que aporten calidesa i elegància al conjunt.

A l’interior, una estructura de fusta laminada amb línies corbes crea un espai harmoniós que, gràcies a les grans lluernes, es veu inundat de llum natural. Aquest ambient no només és ideal per a la feina diària, sinó que també enriqueix l’experiència de visites i tastos que s’hi organitzen.

A més, el projecte ha inclòs una intervenció significativa en la urbanització exterior. S’han creat zones verdes, places d’aparcament i millores a l’accés que garanteixen la funcionalitat del recinte. També s’han executat treballs tècnics com el desviament de connexions de mitjana tensió, assegurant que la finca compleixi amb tots els requisits logístics i operatius. Aquest gran projecte marca un punt d’inflexió en la trajectòria de Bodegas Yzaguirre perquè evidencia la seva aposta per la qualitat i la innovació sense deixar de banda l’essència que l’ha convertit en un emblema del vermut.

Per endinsar-nos més en aquest projecte, que ens presenta clarament un Edifici Singular, i saber-ne detalls interessants del procés constructiu, conversem amb Josep Borràs, arquitecte tècnic i director d’execució del projecte d’Yzaguirre. Amb ell coneixerem què s’amaga darrere d’aquesta magnífica obra i els reptes que ha comportat.

Foto: Carbonell Figueras

44 Tag

Foto: Yzaguirre

Durant el procés d’execució del projecte d’Yzaguirre, quines han estat les teves principals funcions?

ENTREVISTA A JOSEP BORRÀS

Al juny de 2016, Carbonell Figueras, empresa amb la qual ja havia col·laborat prèviament en altres projectes, em va proposar dur a terme les tasques de direcció d’execució i la coordinació de Seguretat i Salut del projecte del nou celler. Per motius de tramitació i autoritzacions municipals, no va ser fins a inicis de 2022 que es va tancar el projecte definitiu, amb modificacions substancials respecte a l’original. Els treballs van començar el mes de març de 2022 a l’ampliació i dos mesos més tard al nou celler. L’obra en conjunt es va donar per finalitzada el febrer de 2024.

Parlem d’una nau de grans dimensions i moltes possibilitats precisament per la seva grandària. Quins usos té aquesta nova edificació i com ha evolucionat la seva construcció? Quines fases s’han anat complint?

El projecte ha contemplat, segons el programa plantejat per la propietat, l’ampliació de l’edifici actual i la construcció d’un nou celler, aprofitant per disposar també d’espais per a activitats

complementàries. En una primera fase s’executa l’ampliació annexa a les instal·lacions existents, amb una superfície construïda de 2.660,64 m2, on es disposa d’una nova línia embotelladora i espai d’emmagatzematge, amb zona de molls per a facilitar la càrrega pel transport.

La segona fase correspon a la construcció del nou celler. Es tracta d’una edificació aïllada, amb una superfície construïda de 3.426,58 m2 en planta baixa i una planta primera de 423,92 m2.

Quines són les principals característiques d’aquesta obra, els trets diferencials que la fan única?

L’ampliació correspon a una edificació de tipus industrial on s’ha utilitzat el formigó prefabricat, tant per a l’execució de l’estructura com els tancaments de façana, i amb coberta a dues aigües de panell metàl·lic sandvitx. Pel que fa al celler, destaca la singularitat estètica de l’edificació donada pels materials emprats així com la seva geometria i disposició. L’estructura de suport es realitza a base de pilars metàl·lics de perfils compostos que s’acabaran folrant parcialment amb fusta.

Tag 45

Foto: Yzaguirre

A dalt, imatge aèria del procés de construcció del nou celler, edificació aïllada de la principal ja existent. A la dreta, la nau enllestida i preparada per al seu ús amb els vermuts.

46 Tag

Foto: Carbonell Figueras

Foto: Carbonell Figueras

s

“Els pòrtics de fusta o els tancaments de façana, configuren l’aspecte diferencial d’aquesta construcció, convertint una nau d’ús industrial en un edifici singular” Si parlem de l’estructura de coberta, està composta per pòrtics d’una gelosia de fusta i perfils d’acer irregular i asimètrics a dues aigües, i recolzats sobre els pilars metàl·lics amb llums de fins a 29 m als pòrtics principals.

La coberta està formada per panells sandvitx aïllants (Thermochip) amb un acabat interior de tarima de fusta i un acabat exterior amb teula àrab envellida.

Les façanes se solucionen, en la seva part inferior, amb un panell de formigó prefabricat, i superiorment amb tancaments de façana sistema Aquapanel, folrats exteriorment amb plaques d’HPL (Kronospan) d’aspecte fusta col·locades sobre rastell.

Els paviments interiors són principalment de formigó remolinat mecànicament i amb tractament per a duresa superficial i acabat de color. S’utilitzen també el gres porcel·lànic i paviments sintètics en altres estances com la botiga o en usos polivalents.

A l’interior i exterior de l’edificació, s’han realitzat totes les instal·lacions necessàries per al correcte funcionament de l’activitat: evacuació d’aigües, fontaneria, climatització, electricitat, il·luminació i protecció contra incendis.

Parlem dels reptes que ha suposat executar aquest projecte. Han sorgit problemes o complicacions que no esperàveu? Com els heu resolt?

En aquest cas les dificultats van aparèixer abans de l’execució, degut a una situació urbanística complexa que va suposar una llarga tramitació.

Però si ens centrem en l’execució, l’obra s’ha desenvolupat amb qualitat i dins els terminis previstos, sense problemes importants més enllà de resolucions, aclariments i definicions

d’alguns acabats o petites modificacions que, per altra part, són habituals en aquest tipus de projecte. La circumstància que el projecte hagi estat desenvolupat des de l’inici i redactat per Carbonell Figueras, empresa que ha estat també la que ha dut a terme l’execució dels treballs, n’ha facilitat en gran mesura el procés de construcció.

Què fa especial aquesta obra? Què la diferencia d’altres que poden ser similars?

Si parlem de l’edifici, els pòrtics de fusta, que arriben a quedar vistos a la façana principal, juntament amb l’acabat de la coberta, els tancaments de façana, les fusteries i els envidraments, configuren l’aspecte diferencial d’aquesta construcció, convertint una nau d’ús industrial en un edifici singular.

Quant a la meva intervenció, vull destacar la comoditat en el desenvolupament dels treballs, encarregats gràcies a la professionalitat i l’actitud proactiva del personal de Carbonell Figueras i de la resta d’empreses intervinents.

No em vull deixar de destacar el paper molt rellevant, professional i de col·laboració de l’arquitecte redactor del projecte i director d’obra, Amadeu Escardó, així com el cap d’obra, David Varona.

Amb la construcció d’aquesta nau es posa punt final al vostre projecte amb Yzaguirre o tindrà una continuïtat, més fases futures?

Tant de bo el futur de l’empresa faci pensar en una nova ampliació de les seves instal·lacions. En aquests moments s’està finalitzant, com a última fase del projecte, la urbanització de l’entorn per a la millora de l’accés.

Aquests són els treballs que posaran punt i final a la intervenció actual.

Tag 47

Vermouth Yzaguirre va ser el primer vermut envasat en ampolla de vidre a Espanya

48 Tag

EL VERMUT: HISTÒRIA I TRADICIÓ Al Camp de Tarragona, el vermut és molt més que una beguda; és una tradició arrelada que connecta amb la història i la cultura de la zona i especialment a la ciutat de Reus, coneguda com la capital històrica d’aquest producte i que ha jugat un paper central en la consolidació d’aquest com a símbol d’identitat. A finals del segle XIX i principis del XX, Reus es va convertir en un dels principals centres de producció i exportació de vermut a nivell europeu, gràcies a empreses com Yzaguirre que van portar el nom de la ciutat a mercats internacionals.

L’any 1884 Enrique Yzaguirre, empresari d’origen basc francès, es va establir a Reus on va fundar aquesta empresa.

La companyia va experimentar un fort creixement, arribant a exportar el seu vermut al mercat nord-americà, des del port de Tarragonwwwa. Vermouth Yzaguirre va ser el primer vermut envasat en ampolla de vidre a Espanya.

Des de 1983 les receptes de Vermouth Yzaguirre estan en mans de la família Salla Solé, fundadors de Bodegas Yzaguirre al Morell, dedicats des de fa 3 generacions al sector del vi. Allí, les Sangries, els Vins Dolços de Licor, els V. Agredolces, els Vins Negres de Collita Pròpia i els diferents tipus de Vermut, s’elaboren sota un segell de qualitat i tradició.

Avui, el vermut continua sent protagonista en trobades familiars, vermutades populars i en l’oferta gastronòmica de tot l’estat espanyol i, per suposat, de les comarques de Tarragona i tot Catalunya. Els cellers han sabut reinventar aquesta tradició, oferint productes innovadors sense perdre la connexió amb el passat. Aquesta combinació d’història i modernitat reafirma el vermut com un element essencial del patrimoni cultural del Camp de Tarragona, un ritual que uneix generacions i que segueix guanyant admiradors arreu.

Foto: Yzaguirre

Bodegas Yzaguirre ha volgut donar continuïtat a la seva història, iniciada fa 140 anys, ampliant les instal·lacions existents sense abandonar els seus orígens i l’edificació on elabora els seus vermuts al Morell.

Tag 49

Foto: Yzaguirre

50 Tag

YZAGUIRRE I CARBONELL FIGUERAS, LA SINERGIA PROFESSIONAL La relació professional entre Yzaguirre i Carbonell Figueras ve de lluny, quan l’empresa de vermut va encarregar a la constructora diversos treballs de fonamentació de grans sitges, entre els anys 2015 i 2020. Més tard, al 2022, Carbonell Figueras va construir la nova nau logística de 2.000 m2 d’Yzaguirre, una estructura annexa a la nau existent, on ara s’ubica la nova planta de producció i embotellat automatitzat.

Els anys posteriors, 2023 i 2024, es va executar el gran projecte que feia anys que es desenvolupava: el nou Celler de Vermut Yzaguirre. Carbonell Figueras, com a dissenyador i constructor del projecte, s’ha encarregat de dur a terme aquesta realitat, l’execució de la qual ha finalitzat l’abril del 2024 amb Amadeu Escardó, director del Departament de Projectes de l’empresa, com a arquitecte projectista.

El projecte destaca per la façana de panell prefabricat, coronada amb un acabat de fusta i els seus 5.000 m2 de coberta de teula tradicional. A l’interior, la seva majestuosa estructura de fusta laminada ofereix unes línies corbes que, combinades amb unes grans lluernes, generen un ambient ideal de llums i colors per acompanyar les visites i tasts.

Per acabar, s’han desenvolupat els treballs d’urbanització exterior quant a zones verdes, aparcaments, accessos, vials i desviament de connexions de mitjana tensió. Tot això ha estat imprescindible per al correcte desenvolupament logístic de la finca, de gairebé 45.000 m2. En definitiva, aquest gran projecte esdevé l’emblema d’Yzaguirre, una empresa amb gairebé 150 anys d’història en la qual hi ha contribuït de manera rellevant l’empresa Carbonell Figueras.

Tag 51

ESPAI TÈCNIC

ELS NOUS TIPUS D’EXPOSICIÓ DEL FORMIGÓ AL CODI ESTRUCTURAL S’introdueix un sistema basat en la lletra X + una lletra en funció de l’exposició + un número

Un dels canvis més significatius del Codi Estructural respecte de l’EHE-08, és la nova designació de classes d’exposició relatives al formigó estructural, les resistències característiques mínimes, els recobriments i els tipus de ciment en funció del tipus d’exposició.

El nombre total de classes d’exposició es modifica i les descripcions de les subclasses mateixes varien per aportar més precisió. A més, la designació de classes i subclasses també canvia. S’introdueix un sistema basat en la lletra X + una lletra en funció de la classe d’exposició + un número.

text / Ramón Rebollo fotos / Freepik

La nova designació d’ambients recollida a l’Article 27.1 del Codi Estructural, és la següent: • X0: Sense risc d’atac per corrosió.

• XC: Risc de corrosió per carbonatació.

• XD: Risc de corrosió per clorurs d’origen no marí.

• XS: Risc de corrosió per clorurs d’origen marí.

• XF: Atac per gel/desgel.

• XA: Atac químic.

• XM: Erosió.

Tag 53

Classes d’exposició relatives al formigó estructural. Corrosió induïda per carbonatació XC1

I

XC2

IIa XC3 XC4

IIb

Interiors d’edificis amb humitat baixa (HR<65%) o elements permanentment submergits en aigües no agressives.

Elements en contacte amb aigua o soterrats en terrenys no agressius. És el cas clar de fonaments i murs de contenció.

Interiors d’edificis amb humitat mitjana o alta (HR>65%) o elements exteriors protegits de la pluja.

Elements exteriors exposats a la pluja.

Classes d’exposició relatives al formigó estructural. Corrosió induïda per clorurs d’origen no marí XD1

Humitats moderades en atmosferes amb clorurs d’origen no marí.

XD2

Humitats permanents en atmosferes amb clorurs. Piscines o elements en contacte amb aigües industrials amb clorurs.

IV

Elements de ponts exposats a esquitxades d’aigua amb clorurs (sals fundents per desglaç). Elements enterrats menys d’1 metre on es facin servir sals fundents.

XD3

Classes d’exposició relatives al formigó estructural. Corrosió induïda per clorurs d’origen marí

54 Tag

XS1

Illa

Estructures aèries sotmeses a aerosols marins ubicades a menys de 5 km de la costa. El projectista podrà emprar una classe expositiva menys exigent sempre que es disposi de dades experimentals d’estructures properes o quan s’utilitzin revestiments o proteccions superficials amb fiabilitat acreditada.

XS2

IIlb

Ídem EHE-08.

S3

IIlc

Ídem EHE-08.

La classe X0 l’equipararíem a la classe I de l’EHE-08. L’utilitzarem per a formigó en massa: totes les exposicions excepte on hi hagi atac gel/desgel, abrasió o atac químic, i per a formigó amb armadures en un ambient molt sec.

La classe XC, risc de corrosió per carbonatació, incorpora 4 tipus d’ambient, de XC1 a XC4, que equivaldrien a la classe I, IIa i IIb. La classe d’exposició II de l’EHE-08, que comprenia la corrosió per origen diferent dels clorurs i se subdividia en dues subclasses, queda englobada al Codi Estructural dins de la nova classe XC. A més, la descripció del tipus de procés passa a ser “corrosió induïda per carbonatació”, i se subdivideix en quatre categories noves en funció del grau d’humitat de l’ambient.

La classe XD, risc de corrosió per clorurs d’origen no marí, inclou ara 3 tipus diferents, de XD1 al XD3 i equivaldria a la classe IV de l’EHE-08.

La classe XS, risc de corrosió per clorurs d’origen marí, també en subdivideix en tres tipus, entre XS1 i XS3, i equival a l’antiga classe IIIa, IIIb i IIIc. La classe XF, relativa a atac per gel/desgel, dividida en quatre ambients entre XF1 i XF4. Coincideixen amb les classes H i F de l’antic EHE-08. El Codi Estructural incorpora quatre subclasses, recollides a les noves classes d’exposició XF. Ara, dins de les dues categories que distingien entre la presència o no de sals fundents, s’hi incorpora una nova subdivisió que fa referència a la saturació, moderada o alta, creant un total de quatre noves subclasses.

L’ambient XA, atac químic, incorpora tres tipus diferents, entre XA1 i XA3 i equival als Qa, Qb i Qc de l’antiga instrucció.

Finalment, el tipus XM, referent a l’erosió, amb tres tipus diferents que equivalen al tipus E de l’antiga instrucció.

Si trobem un element de formigó amb diferents exposicions, sempre triarem l’ambient més exigent que garanteixi la durabilitat de l’element. Per exemple, en un mur de soterrani en un habitatge exposat a dos ambients diferents, XC2

202300157-4-8-10998 | PUBLICITAT

i XC1, prendrem com a ambient per a aquest element: XC2.

En el cas que una estructura tingui elements amb diferents classes d’exposició, els agruparíem per grups que presentin característiques similars.

Per exemple: forjats, bigues i pilars; o en un altre cas, murs de soterrani i elements de fonamentació.

En relació amb la resistència característica mínima, aquí entra en joc el paper que la mateixa norma dona al projectista segons els comentaris de l’art. 27.1.

Amb el Codi Estructural, que abans era un tipus d’exposició IIa, ara pot variar i anar d’un XC2 a un XC3. Aparentment, aquesta modificació no hauria de tenir més repercussió. Tot i això, per a un ambient XC3, la resistència mínima esperada per a un formigó armat passa a ser de 30 MPa davant els 25 MPa de l’EHE-08, igual que passa amb l’ambient XC4 (abans IIb).

Les condicions d’humitat sempre es refereixen a les del formigó en contacte amb les armadures o els elements metàl·lics que puguin estar encastats al formigó. Per això, cal tenir en compte l’existència de revestiments i el seu efecte sobre les condicions d’humitat.

Classes d’exposició relatives al formigó estructural. Atac gel/desgel XF1

H

Superfícies verticals de formigó exposades a pluges i gelades sense sals fundents.

XF2

F

Superfícies verticals de formigó exposades a pluges i gelades exposades de manera directa o mitjançant esquitxada a sals fundents.

XF3

H

Superfícies horitzontals de formigó exposades a pluges i gelades sense sals fundents.

XF4

F

Superfícies horitzontals de formigó exposades a pluges i gelades exposades de manera directa o mitjançant esquitxada a sals fundents.

Classes d’exposició relatives al formigó estructural. Atac químic XA1

Qa

Ambient d’una agressivitat química feble d’acord amb la taula 2.

XA2

Qb

Ambient d’una agressivitat química moderada d’acord amb la taula 2.

XA3

Qc

Ambient d´una alta agressivitat química conforme a la taula 2.

Classes d’exposició relatives al formigó estructural. Erosió XM1 XM2 XM3

Lloses sotmeses al trànsit de vehicles.

E

Lloses en zones industrials sotmeses al trànsit de carretons de forquetes amb pneumàtics.

Lloses en zones industrials sotmeses al trànsit de carretons de forquetes amb rodes d’acer o cadenes.

Si ets membre del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació Tarragona Aquesta PROposta és t’abonem el 10 % de la teva quota de col·legiat o associat, amb un màxim de 50 euros per compte. per a tu, de La bonificació es fa un únic any per a quotes domiciliades durant els 12 primers mesos (es considera com a primer mes el de l’obertura del compte). El pagament es fa en el compte el mes següent als 12 primers mesos.

PROfessional a Aquesta oferta és vàlida fins al 31/12/2025 per a clients nous amb la quota domiciliada en un PROfessional. compte de la gamma Sabadell PRO.

ANUNCI BANC DE SABADELL

T’abonem el 10% Contacta amb nosaltres i identifica’t com a membre del teu col·lectiu i un gestor especialitzat de la quota de col·legiat fins t’explicarà detalladament els avantatges que tenim per a PROfessionals com tu. a 50 euros T’estem esperant. sabadellprofesional.com

900 500 170

1 /6

Aquest número és indicatiu del risc del producte. Així, 1/6 és indicatiu de menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc.

Indicador de risc aplicable a la gamma de comptes Sabadell PRO. Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100.000 euros per dipositant.

Tag 55

Classes d’exposició relatives al formigó estructural i la seva resistència característica mínima Paràmetre de dosificació

Resistència N/mm²

Tipus formigó

Classe d’exposició X0

XC1 XC2 XC3 XC4 XS1 XS2 XS3 XD1 XD2 XD3

Massa

20

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

Armat

25

25

25

30

30

30

30

35

30

30

30

Pretesat

25

25

25

30

30

30

35

35

35

35

35

Classes d’exposició relatives al formigó estructural i la seva resistència característica mínima Paràmetre de dosificació

Resistència N/mm²

56 Tag

Tipus formigó

Classe d’exposició XF1

XF2

XF3 XF4 XA1

XA2

XA3

XM1

XM2 XM3

Massa

30

30

30

30

30

30

35

30

30

30

Armat

30

30

30

30

30

30

35

30

30

30

Pretesat

30

30

30

30

30

30

35

30

30

30

En cas d’elements exteriors de formigó, es poden disposar revestiments o proteccions superficials, definitius i permanents amb l’objectiu de protegir el formigó. En aquests casos, el projectista pot considerar una classe d’exposició diferent, que serà en funció de l’efectivitat del sistema emprat, de la durada previsible del revestiment o protecció i del tipus i freqüència de manteniment necessari.

Això implica que per a elements revestits en interiors d’habitatges, per exemple, es pugui rebaixar l’ambient de XC3 a XC1 amb la reducció de resistència esperada que això comporta de 30 a 25 MPa. En elements exteriors, podria passar de forma similar, passar de XC4 a XC1 amb revestiment o XC3 si simplement està protegit davant de la pluja, per exemple la part inferior d’un ràfec de formigó.

En els casos en què el formigó no tingui cap mena de protecció o revestiment, l’ambient no es pot modificar. És l’exemple dels forjats sanitaris, garatges amb elements sense revestir o elements exteriors exposats.

Queda palès que el paper del projectista i de la definició arquitectònica del projecte són fonamentals per a l’elecció correcta del tipus de formigó i la

La definició arquitectònica del projecte és fonamental per a l’elecció correcta del tipus de formigó Classes d’exposició relatives al formigó estructural i el tipus de ciment recomanat Classe d’exposició

Tipus de procés (agressivitat deguda a)

Ciments recomanats

X0

Cap

Tots els recomanats segons l’aplicació prevista.

XC

Corrosió de les armadures d’origen diferent dels clorurs

CEM I, qualsevol CEM II (preferentment CEM II/A), CEM III/A, CEM IV/A.

XS (*)

Corrosió de les armadures per clorurs d’origen marí

Molt adequats els ciments CEM II/S, CEM II/V (preferentment els CEM II/BV), CEM II/P (preferentment els CEM II/BP), CEM II/AD, CEM III, CEM IV (preferentment els CEM IV /A) i CEM V/A.

XD

Corrosió de les armadures per clorurs d’origen no marí

Preferentment, els CEM I i el CEM II/A i, a més, els mateixos que per a la classe d’exposició XS.

XA(**)

Atac al formigó per sulfats

Els mateixos que per a l’exposició XS.

XA

Lixiviació del formigó per aigües pures, àcides, o amb CO 2agressiu

Els ciments comuns dels tipus CEM II/P, CEM II/V, CEM II/AD, CEM II/S, CEM III, CEM IV i CEM V.

-

Reactivitat àlcali-àrid

Ciments de baix contingut en alcalins (***) (òxids de sodi i de potassi) en què (Na2O) eq = Na2O (%) + 0,658 K2O (%) < 0,60.

(*) En aquesta classe d’exposició és necessari fer servir ciments que compleixin les prescripcions relatives a la característica addicional de resistència a l’aigua de mar (MR).

(**) En el cas de les classes XA2 o XA3 és necessari fer servir ciments que compleixin les prescripcions relatives a la característica addicional de resistència als sulfats (SR o SRC), tal com estableix l’articulat del Codi. En els casos

en què l’element estigui en contacte amb aigua de mar només caldrà que compleixin les prescripcions relatives a la característica addicional de resistència a l’aigua de mar (MR).

(***) Són especialment recomanables els ciments esmentats a la taula A6.2 per a formigons amb àrids potencialment reactius (que hauran de complir igualment el requisit de baix contingut en alcalins).

Tag 57

SEMPRE AL COSTAT DELS MILLORS TÈCNICS Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat

58 Tag

classe d’exposició a l’inici del càlcul de cada element de l’estructura.

El tipus de ciment que utilitzarem ve condicionat pel tipus d’ambient que afecta l’obra segons aquesta taula de Codi Estructural.

Finalment, una forma de garantir la durabilitat del formigó, així com la seva col·laboració a la protecció de les armadures davant de la corrosió, consisteix a obtenir un formigó amb una permeabilitat reduïda. Per obtenir-la, és decisiva l’elecció d’una relació aigua/ciment suficientment baixa, la compactació idònia del formigó, un contingut adequat de ciment i la seva hidratació suficient, aconseguida amb un curat curós.

En aquest sentit, el Codi Estructural estableix que en funció de la classe d’exposició a què estigui sotmès l’element estructural, la dosificació del formigó haurà de complir uns requisits mínims respecte al contingut mínim de ciment i la relació màxima d’aigua/ciment (Taula 43.2.1.a del Codi). De la mateixa manera, s’estableixen unes resistències característiques mínimes en funció de la classe d’exposició de l’element estructural (Taula 43.2.1.b del Codi).

Taula de referencia dels tipus d’ambient, al Codi Estructural i l’EHE-08, i la resistència característica mínima associada:

Màxima relació aigua/ciment

Contingut mínim de ciment kg/m²

Tipus de formigó

Massa

Armat

Pretesat

Massa

Armat

Pretesat

XC0

0,65

0,65

0,60

200

250

275

XC1

-

0,60

0,60

-

275

300

XC2

-

0,60

0,60

-

275

300

XC3

-

0,55

0,55

-

300

300

XC4

-

0,55

0,55

-

300

300

XS1

-

0,50

0,45

-

300

300

XS2

-

0,50

0,45

-

325

325

XS3

-

0,45

0,45

-

350

350

XD1

-

0,50

0,45

-

325

325

XD2

-

0,50

0,45

-

325

325

XD3

-

0,50

0,45

-

325

325

XF1

0,55

0,55

0,45

275

300

300

XF2

0,50

0,50

0,50

300

325

325

XF3

0,55

0,55

0,45

275

300

300

XF4

0,50

0,50

0,50

300

325

325

XA1

0,50

0,50

0,50

275

325

325

XA2

0,50

0,50

0,45

300

350

350

XA3

0,45

0,45

0,45

325

350

350

XM1

0,50

0,50

0,50

300

325

325

XM2

0,50

0,50

0,50

300

325

325

XM3

0,50

0,50

0,50

300

325

325

Tag 59

L’evolució de la presència femenina en l’arquitectura tècnica ha estat notable en les darreres dècades, tot i que el sector ha estat històricament dominat per homes.

Reportatge

ARQUITECTURA TÈCNICA EN FEMENÍ text / Òscar Ramírez Dolcet

fotos / Freepik

L’evolució de la presència femenina en l’arquitectura tècnica és indiscutible. És cert que aquesta, com moltes altres professions relacionades amb l’enginyeria i la construcció, ha estat històricament dominada pels homes, però també ho és que, en les darreres dècades, les dones han anat guanyant terreny en aquest sector.

En aquest article examinem l’evolució de la integració de les dones en l’arquitectura tècnica, basant-nos en dades recollides tant a la Universitat de Granada (UGR) com a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). D’una banda, amb les dades sobre la matriculació i el rendiment acadèmic de les estudiants d’aquesta disciplina, i de l’altra, focalitzant-nos en la seva presència en el món laboral, investigació i docència.

Un dels punts de partida és l’estudi realitzat a la Universitat de Granada centrat en l’assignatura d’Equips d’Obra del grau

60 Tag

d’Arquitectura Tècnica, i que posa de manifest que el nombre d’estudiants dones ha augmentat de manera constant durant els darrers deu anys. Al començament de l’estudi, en el curs 2013-2014, només el 30% dels estudiants eren dones, mentre que en el curs 2022-2023, aquest percentatge ha crescut fins al 44%. Això reflecteix una tendència a l’alça en la integració de les dones en la carrera d’arquitectura tècnica, trencant barreres que, fins fa poc, semblaven insuperables.

Malgrat tot, aquest creixement no ha estat exempt de dificultats. L’informe Datos y Cifras del Sistema Universitario Español del Ministeri d’Universitats, revela que, globalment, les dones continuen estant infrarepresentades en les àrees d’enginyeria i arquitectura, amb només un 25,1% d’estudiants femenines en aquestes carreres.

Per tant, tot i els avenços, encara hi ha una forta percepció que aquestes discipli-

L’arquitectura tècnica es transforma amb l’augment constant de dones estudiants. Tot i els reptes persistents, les dones excel·leixen acadèmicament, trencant estereotips i redefinint el sector tradicionalment masculí.

Tag 61

A peu d’obra, les dones arquitectes tècniques trenquen barreres, gestionant equips i projectes amb molta excel·lència.

Tot i els reptes del sector, demostren que el talent i la determinació no tenen gènere.

62 Tag

nes són majoritàriament masculines, una visió que cal desafiar de manera més consistent.

Un aspecte que destaca en aquest àmbit és que, malgrat la menor presència femenina en aquests estudis, les dones que decideixen cursar arquitectura tècnica sovint obtenen resultats acadèmics excel·lents.

El mateix estudi realitzat a la Universitat de Granada mostra que no hi ha diferències significatives entre homes i dones pel que fa al rendiment acadèmic en l’assignatura d’Equips d’Obra. Això posa en dubte la idea que els homes tenen una “habilitat innata” per a les carreres tècniques, un mite persistent que ha condicionat la tria d’estudis de moltes dones. A més, si ens fixem en la comparació amb altres àrees d’estudi, les carreres d’enginyeria i arquitectura tenen la taxa de matriculació femenina més baixa. En canvi, la taxa de rendiment acadèmic

El nombre d’estudiants dones ha augmentat de manera constant durant els darrers deu anys

entre dones i homes en aquestes disciplines és similar, la qual cosa indica que les dones que opten per aquesta carrera estan perfectament capacitades per excel·lir.

Aquesta realitat també es reflecteix en altres estudis comparatius a nivell europeu, com l’informe PISA 2018, que demostra que els estereotips de gènere afecten negativament la confiança de les estudiants, però no la seva capacitat real de rendiment.

Pel que fa a la Universitat Politènica de Catalunya (UPC), les dades sobre la matriculació de dones al grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació mostren una situació similar a la de la Universitat de Granada. Segons un estudi realitzat el 2023, a la Politècnica la proporció de dones matriculades en arquitectura tècnica continua sent baixa, però ha experimentat un augment en els darrers anys. Això coincideix amb la tendència observada en altres

universitats espanyoles, on, malgrat l’increment de dones en altres àrees acadèmiques, les carreres tècniques continuen tenint una representació femenina reduïda.

Tot i això, a mesura que les dones accedeixen a aquestes carreres, el seu èxit acadèmic i la seva contribució a la investigació són innegables. A la UPC, les dones han començat a guanyar reconeixement no només com a estudiants sinó també com a investigadores i docents. Dades recents indiquen que el percentatge de professores d’Arquitectura Tècnica a la UPC està en augment, i la seva producció científica és equivalent a la dels seus companys homes.

Un dels factors que ha influït en l’evolució de la matriculació en arquitectura tècnica, especialment a la Universitat de Granada, és la crisi del sector de la construcció de 2008-2010. Segons l’estudi sobre l’assignatura d’Equips d’Obra, aquesta crisi va provocar una davallada significativa en el nombre total de matriculats, tant homes com dones, en els anys posteriors. El nombre de dones que va decidir continuar o començar aquesta carrera va augmentar, fins a arribar a una gairebé paritat en els darrers anys.

Això ens diu que tot i les dificultats econòmiques del sector, les dones han continuat entrant en aquest àmbit, demostrant el seu interès i compromís amb una professió a la qual, tradicionalment, els ha estat difícil d’accedir.

Aquesta resiliència és especialment significativa en un context en què la percepció de la construcció com a sector masculí encara és forta. Però cada cop menys.

Si bé s’ha observat un augment en la presència femenina en els estudis d’ar-

quitectura tècnica, la situació és força diferent pel que fa a la investigació i la docència. A nivell nacional, segons les dades de l’Observatori de la Producció Científica de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya, només el 30% dels investigadors en aquest camp són dones. Òbviament, és cabdal la necessitat de fomentar més la carrera acadèmica de les dones, no només en l’àmbit universitari sinó també en el sector de la construcció.

Pel que fa a la docència, el panorama és semblant. Tot i que hi ha més dones que investiguen i publiquen, la proporció de dones en llocs directius dins de les escoles d’arquitectura tècnica és molt més baixa que la dels homes. A la Universitat de Granada, per exemple, només el 23% dels directors de departament són dones. Aquesta clara bretxa de gènere en la direcció acadèmica evidencia que, malgrat els avenços, encara queda molt per fer per garantir una igualtat efectiva.

A la Universitat de Granada i la Universitat Politècnica de Catalunya, les dones han augmentat la seva presència en aquestes carreres tècniques, i han demostrat que són perfectament capaces de destacar tant acadèmicament com en l’àmbit de la investigació.

Tot i això, encara hi ha reptes per superar, especialment en la inserció laboral i la promoció acadèmica de les dones en aquest sector. El camí cap a la igualtat no és fàcil, però amb dades com les que s’han recollit en els estudis que hem tractat en aquest article, queda clar que la presència femenina en l’arquitectura tècnica no només ha arribat per quedar-se, sinó que existeix per redefinir les regles del joc.

Tag 63

CO N ST R U I M O S S U E Ñ O S La arquitectura sueña con maridar el arte y la belleza con la funcionalidad. Carbonell Figueras lo hace posible.