Patrimoni Fortuny hi ha tres eixos, a cada banda dues balconades seguides que agafen dues obertures i a la part central dos balcons individuals, a la banda del carrer d’en Reding també hi ha tres eixos a cada banda una balconada individual i a la part central una balconada seguida que agafa dues obertures. A la zona del xamfrà a banda i banda una pilastra de pedra amb decoracions ceràmiques i a la zona central una cartel·la amb la dada de la fundació en la cornisa superior: “Fundada en 1904”. Fou inaugurat el maig de l’any 1932, per tant aquesta durada motivà l’eliminació dels elements de caire modernista i l’aparició d’un llenguatge més auster i la decoració ceràmica del xamfrà. Darrerament s’han fet reformes importants en aquest edifici, sobretot als baixos i s’ha perdut bona part del mobiliari primitiu, en el qual hi tenim una sèrie de serveis d’acord amb las necessitats de l’entitat. Entre ells hi ha el bar de “La Cantonada”. Casa JOAN BUSQUETS FERRER La Unió, 14 Martí d’Ardenya, 1 Francisco Barba y Masip Josep Maria Pujol de Barberà 12/04/1857 (P) 04/03/1926 (tribuna)
Casa Joan Busquets Ferrer
Edifici d’habitatges construït l’any 1857 d’acord amb el projecte de l’arquitecte Francesc Barba i Masip. Està format per planta baixa, entreplanta i tres pisos. L’any 1910 l’arquitecte Josep Maria Pujol addicionà la tribuna de caràcter modernista amb decoracions històriques i transformà les decoracions dels balcons a la façana principal. L’alçada del carrer Martí d’Ardenya és molt més senzill i sobresurt l’us de la finestra balcó. El sistema constructiu és propi de l’època: combinació de carreus, pedra i maó. A l’actualitat, s’ha edificat la zona del pati interior (jardí) i s’ha substituït part de la tribuna per nous materials. L’interès queda reduït a l’espai exterior de l’edifici. A inicis del segle XX s’ha reformat tota la fatxada, mantenint el caràcter modernista de la tribuna de ferro que és l’element més destacable. Altar i ostensori de la Capella del santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor Méndez Núñez, 14 Antoni Gaudí Cornet 1880-84 L’any 1858 es va edificar el col·legi i l’església de les monges de la Congregació de Jesús i Maria segons el projecte que, malgrat els dubtes que plantejava la seva paternitat, està adjudicat a l’arquitecte Ignasi Jordà Arnalich, projecte que ja incloïa una capella i un jardí. Tarragona té el privilegi d’haver estat la primera ciutat on la Verge Maria rebé culte sota la nova advocació de Nostra Senyora del Sagrat Cor i, a la vegada, de tenir amb certesa les dues úniques obres documentades de l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí que es conserven a les comarques tarragonines: el manifestador (1879) de fusta sobredaurada i d’enormes proporcions, recolzat sobre columna marmòria, i l’altar (1880) amb la gruixuda taula i un antependi format per tres espais quadrats que allotgen bustos angèlics emmarcats per columnes. L’ostensori va ser destruït l’estiu de 1936 i alguns dels seus elements integrants, com la predel·la, ja no es va refer. Gaudí també va idear uns setials (cadirats) que van desaparèixer així com la primitiva imatge de la Verge, el sagrari i el manifestador amb els
Tag
3r trimestre 2009 [ 26 ]
Façana de Nostra Senyora del Sagrat Cor
estralls de la Guerra Civil i ja no es van tornar a refer seguint la idea del artista. L’ostensori descansa sobre una columna i aquesta peça de fusta la va elaborar Eudald Puntí al seu taller del carrer de la Cendra, 8, i el va refer el tarragoní Ferran de Castellarnau Espina, dibuixant i decorador. L’única diferència important entre l’original i el que van reconstruir, és que la cúpula superior ara és semiesfèrica, mentre que la ideada per Gaudí era parabòlica i també falten alguns relleus en la part frontal de las portes. Gaudí i el seu pare Francesc hi van portar la seva neboda i neta Rosa Egea, en morir la seva mare, germana de l’arquitecte, a les monges de l’escola Jesús i Maria perquè tinguessin cura de la seva educació. Aquestes monges estaven a Tarragona des de l’any 1857 i s’assentaren a la casa Foxà, al carrer dels Cavallers. L’any 1929 l’escola funcionava com a col·legi de nenes; s’acceptaven totes les noies a partir dels 14 anys, obreres o serventes, que no poguessin anar a qualsevol altra escola de la ciutat. A partir de l’any 1972, les monges van deixar l’ensenyament per dedicar-se a obres més socials, ja que la tasca pedagògica no era rendible. El 1978 s’enderroca el col·legi i només va quedar la capella. En el seu lloc hi ha actualment el col·legi/CEIP Pau Delclós. L’església d’estil neogòtic es va inaugurar del 7 al 10 de desembre de 1879 i se’n féu càrrec el bisbe reusenc Joan Baptista Grau Vallespinós. La capella té 25 metres de llargada, 9 d’amplada i 10 d’alçada; és un espai de tres naus