Tag 98 · 1r quadrimestre 2024 by Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

1r quadrimestre 2024 Any XXXI núm 98 Preu: 3 €

Entrevista a Pedro Fernández Alén, president de la CNC Dades del Gabinet Tècnic: balanç i síntesi de 2023 Construïm juntes, la visibilitat de la dona al món laboral Nacho González, un arquitecte tècnic molt “grana” Edificis singulars: Mas Totosaus i Centre Social El Roser

SEU COL·LEGIAL Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost GERÈNCIA Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org SECRETARIA Míriam Ferrer i Dora Llaberia secretaria@apatgn.org VISATS Josep Anguera, Ramón Rebollo i Meritxell Gispert visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances construcció i lloguer d’equips i espais Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

COMUNICACIÓ, PUBLICACIONS I PUBLICITAT Eva Larraz comunicacions@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramón Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org ASSESSORAMENT LEGAL I RESPONSABILITAT CIVIL Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídica: Escudé Advocats Tel.: 977 249 832 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT fundacio@coaatt.org

Junta de Govern Consell de Redacció Ferran Ferré, Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Producció revista Òscar Ramírez: premsa@apatgn.org Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: silvaeditorial@gmail.com Contractació publicitat: Patrocini i Publicitat COAATT · Tel. 977 212 799 (ext. 5) Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

President Francesc Xavier Llorens Gual Vicepresidenta Maria Teresa Solé Vidal Secretari José Ignacio Cacho Cervelló Tresorer Pere Vinaixa Clariana Comptador Albert Canals Galofré Vocals Josep Dalmau Cartañà Ferran Ferré Casaprima Aleix Sanz Capdevila Elena Pellicer Casajuana Judith Torrente Torrente president@apatgn.org junta@apatgn.org

Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Foto de portada: Vista exterior de Mas Totosaus. Foto: Maria Escoda Cabré

n L’ENTREVISTA (Pàgs. 4-6) Entrevista a Pedro Fernández Alén, president de la la Confederación Nacional de la Construcción (CNC) n GABINET TÈCNIC (Pàgs. 7-12) Dades de síntesi. Evolució de la construcció al 2023 n OBRES AMB GARANTIA (Pàgs. 13-14) Dades any 2023 n NEXT GENERATION (Pàg. 16) La contribució dels arquitectes tècnics de Tarragona a la rehabilitació energètica d’edificis al 2023 n CONSTRUCCIÓ (Pàgs. 17-18) Beissier genera en Tarragona un interesante encuentro sobre la rehabilitación energética de edificios patrimoniales n ACTUALITAT (Pàgs. 20-24) La realitat dels habitatges buits i les segones residències. Cinquè aniversari de la Comissió de Dones i d’Igualtat amb representació del COAATT. Construïm Juntes, el compromís per donar visibilitat a la dona al món laboral i social n CURIOSITATS (Pàg. 26) Nacho González, jugant al Nàstic i construint-se un futur n EDIFICIS SINGULARS (Pàgs. 27-32) Mas Totosaus, el rescat d’una joia històrica que torna a brillar. Centre Social El Roser, de centre penitenciari a espai de transformació n ASSESSORIA (Pàgs. 33-35) Novetats fiscals 2023-2024. 20 despeses deduïbles en la comptabilitat dels autònoms n FUNDACIÓ COAATT (Pàg. 39) Els regals dels Reis d’Orient arriben a la Muntanyeta i a la Llar Natalis de la mà del COAATT. La Fundació COAATT renova col·laboració amb Mans Unides

Editorial Temps de canvis, noves oportunitats

ncetem nou any i se’ns plantegen nous reptes en una època delicada per al nostre sector. Hem tancat l’any 2023 amb uns resultats que podrien ser molt millors, amb una lleugera davallada a l’obra nova i una caiguda més rellevant a la rehabilitació. Els dos descensos contrasten, perquè cal ser optimistes, amb un augment de la inversió realitzada a les promocions d’obra nova i a les obres de reforma. Això, en conjunt, ens convida a mantenir el nostre nivell de professionalitat i la nostra experiència per posar-la a l’abast de la societat en general. El darrer informe Euroconstruct ens albira dificultats per seguir creixent però concreta que aquesta delicada situació no es prolongarà massa en el temps. Espanya no és un cas aïllat, tota Europa té el mateix horitzó de ritme lent de creixement i període breu de patiment. Per tant, mirem de treure profit a cada oportunitat que se’ns plantegi. Els fons Next Generation estan salvant la situació al sector de la construcció i hem de seguir reivindicant a les administracions que en facin major difusió per donar-los a conèixer, que ens acompanyin en la tasca d’animar als propietaris de les comunitats i dels habitatges particulars a acollir-se a aquestes ajudes europees. Es tracta de generar sinergies entre tots els agents implicats per donar sortida al ralentí econòmic que travessa el nostre país i que, gràcies a sectors productius com el nostre, poden i han de permetre aixecar el vol. De manera paral·lela i complementària, des del COAATT tenim altres funcions i objectius per aquest any i més enllà. Establir col·laboracions amb altres Col·legis, augmentar la nostra presència a espais de debat o aprenentatge i mantenir la formació per als nostres col·legiats i col·legiades, en són alguns exemples. Però, a més, tenim també una tasca pedagògica molt important, amb el repte de potenciar la nostra professió difonent-ne els seus estudis entre estudiants de batxillerat i cicles formatius, animant als qui acaben el estudis de BAT i no saben cap on encaminar el seu futur, plantejant-los el Grau d’Arquitectura Tècnica com una bona alternativa amb futur i moltes sortides laborals. En definitiva, es tracta de ser productius amb les eines que tenim, demostrant un cop més que la nostra professió és del tot necessària al sector, que un arquitecte tècnic és peça clau també a la nostra societat, que els moments actuals i futurs demanden més professionals com nosaltres, que això es tradueix en aconseguir més joves que apostin per acabar sent aquells tècnics de capçalera que convenen als temps actuals. Mantinguem-nos confiats en assolir els reptes, units per poder-los afrontar i optimistes sabent que tot allò que encara està per fer, és a les nostres mans. LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista Pedro Fernández Alén: “Para el sector de la construcción, la apuesta por la formación de nuestros trabajadores, que son el verdadero valor de nuestras empresas, es algo central” El sector de la construcción crece y necesita mano de obra urgente para afrontar el ritmo de producción actual y el del futuro a corto y medio plazo. Los fondos europeos Next Generation se presentan como una oportunidad única para transformar España a nivel económico y social, pero para poder atender la demanda de trabajo que generaran, es necesario tener a profesionales formados. La actual situación es alarmante si tenemos en cuenta que según los cálculos de la Confederación Nacional de la Construcción (CNC) hacen falta a nivel estatal más de 700.000 trabajadores en los próximos años para afrontar las demandas derivadas de los NNGG. La realidad es que 8 de cada 10 empresas del sector de la ingeniería, de la construcción y de otros de su entorno, tienen problemas para cubrir los puestos de trabajo. En contraposición, la realidad es que cada vez hay menos estudiantes que quieran cursar los grados vinculados a estos ámbitos laborales. En la construcción, los menores de 30 años solo representan un 9,6% del total de los contratos. Los mayores de 55 años, que no llegaban al 10% cuando estalló la burbuja inmobiliaria de 2008, ahora representan un 21%. Desde los Colegios profesionales de la Arquitectura Técnica detectamos falta de profesionales, sobre todo liberales, que hagan frente a la necesidad de mano de obra tecnificada y a la alta demanda producida por el reto de las rehabilitaciones de nuestro parque de edificios y viviendas. Por todo ello, apostar por los estudios universitarios que permiten obtener el Grado de Arquitectura Técnica es necesario, de la misma manera que se debe potenciar por la Formación Profesional. Ahora, aprovechando la reciente aprobación del Real Decreto que ordena el sistema de la FP, se vislumbra más que nunca la posibilidad de dotar a los más jóvenes de las herramientas necesarias para entrar en un sector, el de la construcción, que ofrece futuro laboral. Para profundizar más en todos estos temas, conversamos con Pedro Fernández Alén, Presidente de la Confederación Nacional de la Construcción (CNC) de la Fundación Laboral de la Construcción (FLC).

Pedro Fernández Alén. Presidente de la Confederación Nacional de la Construcción (CNC) de la Fundación Laboral de la Construcción (FLC) Sr. Fernández Alén, el sector de la construcción demanda, cada vez más, mano de obra cualificada para afrontar los trabajos de siempre y aquellos perfiles laborales nacidos estos últimos años. ¿Cuál cree que es la situación actual, teniendo en cuenta que hay esa necesidad, pero faltan personas para afrontarla a todos los niveles? Para el Gobierno de España, las reformas contenidas en el Plan de Recuperación exigen en los próximos años la creación de 188.300 empleos directos y hasta 400.000 indirectos; los empresarios de la construcción vamos mucho más allá y ciframos esa necesidad en alrededor de 700.000 empleos. Esa es la situación: una falta importante de mano de obra cualificada en medio de una inconclusa espiral inflacionaria. Una situación asfixiante para muchas empresas del sector, teniendo en cuenta que en torno al 95% son pymes. El Real Decreto aprobado por el Gobierno y que afecta de lleno a la ordenación del sistema de Formación Profesional, ¿en qué bene-

ficia? ¿Qué nuevas oportunidades ofrece a un sector con claros síntomas de falta de mano de obra joven a todos los niveles? Por resumirlo mucho, la nueva ley multiplica y diversifica la oferta de titulaciones, asegurando su carácter dual para incrementar las horas de formación en la empresa y fijando una estrategia de orientación profesional al servicio de los ciudadanos. Igualmente, una gran parte a la solución del problema de mano de obra del sector pasa por el impulso de la cualificación en la familia profesional de la Edificación y la Obra Civil (EOC), es decir, la que conviene a nuestro sector. Gracias a la nueva ley, creemos que va a traducirse necesariamente en un incremento notorio de personas matriculadas en FP básica y FP de grado medio, así como un mayor impulso de los certificados profesionales, todas ellas actuaciones que facilitan un aporte continuo y estable de nuevos profesionales a la construcción. ¿Considera que la FP tiene realmente, por parte de las propias administraciones, el apoyo y pro-

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 4 ]

Pedro Fernández Alén, president de la CNC i la FLC

moción que se merece o le falta un mayor impulso? ¿Por qué no se potencian los sectores con alta demanda y falta de profesionalización y hacia dónde debe caminar esa nueva Formación Profesional para dar cobertura a la demanda de todos los campos que se mueven en la industria de la construcción? Puede sonar paradójico, pero el abandono de la FP en los últimos años amenaza incluso las inversiones del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia del Gobierno financiado con fondos europeos hasta mediados de 2026, nada menos que 163.000 millo-

L’entrevista nes que recibirá España. Siete de cada diez euros de los fondos europeos Next Generation estarán relacionados con la construcción. Y la falta de alumnos de Formación Profesional en cualquier grado de Edificación y Obra Civil es gravísima. Según datos recientes del Observatorio Industrial de la Construcción perteneciente a la Fundación Laboral de la Construcción, sólo 1.678 personas terminaron esos estudios en España en el curso 2020-2021, mientras que las previsiones de empleo en construcción para el alumnado de FP de Grado Medio y Superior superan las 160.000 oportunidades laborales en el sector hasta 2030. Y tenemos un desempleo juvenil cercano al 30%. Sin formación, no habrá mano de obra. Tal cual. En los últimos 15 años, las matriculaciones han caído un 45%. Para el sector de la construcción, la apuesta por la formación de nuestros trabajadores, que son el verdadero valor de nuestras empresas, es algo central. Hay que ajustar la formación a las necesidades reales del mercado laboral, que en nuestro sector —sin olvidarnos de los oficios tradicionales— cada vez pasan más por la sostenibilidad, la transformación digital y las nuevas formas constructivas, que llevan consigo nuevos oficios. Desde el sector defendemos una mayor flexibilidad para permitir más movilidad de los alumnos entre centros de trabajo y empresas, lo que contribuiría a lograr una formación más completa y transversal, más adaptada a las nuevas necesidades del tejido empresarial. Y todo ello serviría para estrechar las relaciones entre el mundo académico y el laboral: fundamental para crear empleo estable y de calidad, sobre todo en colectivos afectados especialmente por el desempleo, como son los jóvenes y las mujeres. Para desarrollar este modelo flexible nosotros siempre ponemos en valor la Fundación Laboral de la Construcción, la auténtica universidad del sector, donde llevamos 30 años demostrando que el diálogo entre empresarios y sindicatos, y la voluntad de alcanzar acuerdos, han servido para formar a más de 2.000.000 de trabajadores en los más de 52 centros de formación que tenemos por toda España. La FLC podría ejercer una labor de tutorización de los alumnos que se formen en la construcción.

¿Cuáles son los perfiles laborales vinculados a la construcción que se pueden beneficiar más de la Formación Profesional? A mediados de 2022, desde CNC publicamos el “I Informe sobre el Estado de la Mano de Obra”, que arrojaba que el 65% de empresas tenía “extremadamente difícil” contratar encargados de obra, y a continuación capataces, albañiles, encofradores y operarios de puesta en obra de hormigón, carpinteros, instaladores de fachadas técnicas, montadores de prefabricados estructurales, operadores de grúa, maquinaría; hoy esa carencia continúa en las empresas, más grave si cabe para los perfiles más cualificados. En el sector construcción ha decrecido la presencia de gente más joven y ha aumentado la media de edad de los que se mueven en este sector. ¿Cómo afecta esto? El envejecimiento de la población trabajadora del sector es uno de los problemas más preocupantes. De 2008 a 2022, los menores de 30 años ocupados en el sector han pasado del 25,2% al 9,2%. En cambio, las personas de más de 50 años se han incrementado, pasando a ser un 35%. El resultado es un sector totalmente envejecido. Es especialmente alarmante la franja de 50 a 59 años (27,7%), ya que esta cifra indica que en los próximos 15 años se van a jubilar una gran cantidad de trabajadores (casi un 35%) mientras que sólo están entrando en el sector un 9,2% de jóvenes menores de 29 años (en 2008 era el 25,2%). Estos datos apuntan a un sector envejecido y sin tasa de reposición por el

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 5 ]

escaso interés que suscita entre la población joven, que, además, presenta el problema añadido de la pérdida de “saber-hacer” que poseen estas personas trabajadoras senior de la construcción, ya que no dispondrán en los años previos a su jubilación de una masa crítica a la que transmitir este conocimiento. Por eso, además de la formación, el buen clima laboral entre los agentes sociales del sector, la patronal CNC y las centrales CCOO y UGT, permitió a mediados de 2022 acordar el VII Convenio General de la Construcción, que recoge una subida salarial del 10% entre 2022 y 2024 y, como decía, la puesta en marcha del Plan de Pensiones de Empleo Simplificado del Sector de la Construcción: el primer plan de pensiones sectorial a nivel estatal. Un estímulo para la jubilación de 1,4 millones de trabajadores en el futuro que, en el presente, debería de contribuir a prestigiar la imagen de la construcción y hacerla atractiva para atraer trabajadores con los que cubrir la tan acuciante falta de mano de obra que actualmente sufrimos. Diversificar la oferta de titulaciones es necesario, teniendo en cuenta los perfiles que se demandan actualmente, pero ¿hasta qué punto se podrán cubrir las demandas de todas las plazas? Nosotros calculamos que hay mucha más demanda de mano de obra que plazas ofertadas en FP. Es decir, que todos los que decidan formarse y dar el paso tendrán muchísimas opciones de tener un trabajo bien remunerado y con las mejores condiciones posibles. Hay que formar, pero también informar, una tarea que por la que

L’entrevista quizás se apuesta poco. ¿Lo considera así? Por supuesto. Todo lo que ocurre se produce también por una deficiente información sobre un sector que posee beneficios para los trabajadores que no se dan en otros sectores, tales como un plan de pensiones a nivel sectorial inédito y pionero. Somos el primer sector en incorporar el Real Decreto que regula las condiciones de trabajo para evitar golpes de calor, una medida igualmente pionera que responde con rapidez a las nuevas tendencias normativas y al necesario bienestar de nuestros trabajadores. Y nos comprometimos con una subida salarial del 10% en lo peor de la inflación, mediados de 2022. Quien entra a trabajar a la construcción, se queda. ¿Hasta qué punto ayuda la existencia de los fondos Next Generation al sector de la construcción y, consecuentemente, de cara a las oportunidades laborales? Nuestro Gobierno define los fondos europeos Next Generation, el Plan de Recuperación para Europa: como

“oportunidad única para salir más fuertes de la pandemia, transformar nuestra economía y crear oportunidades y trabajos para esa Europa en la que queremos vivir”. Los fondos europeos están llamados a transformar económica, social, digital y medioambientalmente España, y la construcción está inserta en estos procesos. Así, la Nueva

EMPRESES PATROCINADORES DEL CONSELL CATALÀ D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ

distribuïdor autoritzat

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 6 ]

Industria de la Construcción demanda personas cualificadas que mantengan la continuidad de los oficios y desarrollen competencias emergentes con perfiles tecnológicos como la Inteligencia Artificial, el Internet de las Cosas o la Tecnología BIM que permitan construir las infraestructuras necesarias para el cambio.

Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI. Evolució de la construcció al 2023 Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà. L’activitat professional dels arquitectes tècnics i enginyers d’edificació a Tarragona baixa lleugerament al 2023, al voltant d’un 2% respecte el 2022, uns valors, tot i així, per sobre de les 11.500 actuacions. El nombre d’habitatges nous visats a la zona de la nostra demarcació al 2023 arriba fins als 1.198, i iguala els visats al 2022, amb una inversió de 170 milions d’euros. L’habitatge residencial nou creix especialment a les poblacions de Tarragona, Reus i l’Hospitalet de l’Infant, i baixa significativament a Cambrils o Salou, on l’any 2022 havia crescut significativament. La rehabilitació baixa al voltant d’un 7% en número, comunicant més de 922 obres al 2023, amb una inversió econòmica però molt superior, sobre els 64 milions d’euros, per tant pujant en importància fins un 41% més que l’any 2022.

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU. Reus enceta 135 habitatges nous El nombre d’habitatges de nova construcció comunicats durant el 2023 arriba als 1.198, valors similars al 2022. Representant un 0,33% menys que al mateix període de 2022, amb una inversió que supera els 170 milions d’euros, un 4,5% superior a la realitzada l’any passat. Els nombres d’habitatges acabats cau al 2022 per primer cop des de 2016 i no arriba als 400. Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i Consejo General de la Arquitectura Técnica

Any

Número d’obres

Número d’ habitatges

PEM

% Núm. habitatges

2012

127

666

61.371.477,66 €

2013

117

241

27.017.657,86 €

-63,81%

2014

118

273

33.256.511,98 €

13,28%

2015

153

342

40.796.728,92 €

25,27%

2016

194

509

59.032.046,82 €

48,83%

2017

169

373

46.167.658,95 €

-26,72%

2018

271

872

107.535.301,35 €

133,78%

2019

226

1.231

140.125.106,92 €

41,17%

2020

284

695

99.665.692,15 €

-43,54%

2021

371

921

113.494.378,48 €

32,52%

2022

461

1.202

160.032.641,53 €

30,51%

2023

389

1.198

166.999.587,64 €

-0,33%

Habitatge residencial. Iniciat-acabat (2013-2023) 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) i Consejo General de la Arquitectura Técnica

2013

2014

2015

2016

2017

Núm. d’habitages nous acabats

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 7 ]

2018

2019

2020

Núm. d’habitages nous iniciats

2021

2022

2023

Gabinet Tècnic Com podem apreciar al gràfic de sota, el nombre d’habitatges visats conserva els valors assolits al 2019 i 2022, uns 1.200 habitatges. Hi ha una lleugera baixada en el nombre d’obres, però puja la inversió al voltant dels 6 milions d’euros.

Evolució habitatge residencial nou. (2012-2023) 1.400

180.000.000 €

1.200

160.000.000 € 140.000.000 €

1.000

120.000.000 €

800

100.000.000 €

600

Font: COAATT i Consejo General de la Arquitectura Técnica

80.000.000 € 60.000.000 €

400

40.000.000 €

200

20.000.000 €

0€ 2012

2013

2014

2015

2016

Núm. d’habitatges

2017

2018

2019

2020

Núm. d’obres

Per tipologia de construcció, els resultats són gairebé idèntics al de 2022. Puja un 2,63% l’habitatge unifamiliar i baixa un 2,69 el plurifamiliar. L’autopromoció, és encara molt important. Aquest any s’han comunicat al voltant de 350 nous habitatges construïts en autopromoció, un 30% del total.

Font: COAATT i Consejo General de la Arquitectura Técnica

2021

2022

2023

PEM

Tipologia habitatge

Número d’habitatges

2022

2023

Unifamiliars entre mitgeres

170

250

47,06%

Unifamiliar en filera

111

-27,03%

Unifamiliar aparellada

-100,00%

Unifamiliar aïllada

247

216

-12,55%

Plurifamiliar entre mitgeres

655

631

-3,66%

Plurifamiliar aïllada

42,86%

1.202

1.198

-0,33%

TOTAL

Núm. d’habitatges per tipologia constructiva 700 600 2022

500 Font: COAATT i Consejo General de la Arquitectura Técnica

2023

400 300 200

Les dades d’habitatge nou 100 a nivell municipal han modificat la tendència de 0 Unifamiliars entre Unifamiliar en filera Unifamiliar Unifamiliar aïllada Plurifamiliar entre Plurifamiliar aïllada 2022. La inversió puja esmitgeres aparellada mitgeres pecialment a Tarragona, Reus, Mont-Roig del Camp i l’Hospitalet de l’Infant. Especialment Reus, passa dels 40 habitatges nous l’any passat, al 135 al 2023, amb una promoció d’habitatge públic, molt important, a la finca de l’Hispànica. Tarragona creix també i passa dels 86 al 2022, als 192 al 2022, amb una promoció de 139 habitatges nous a la zona de Joan XXIII, que la torna a posar al capdavant de la llista dels 10 municipis amb major activitat i passa del quart al 2022 al primer lloc. Darrera podem trobar Cambrils, Calafell i Salou.

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 8 ]

Gabinet Tècnic Municipis

Número d’habitatges

% total

Municipis

Número d’habitatges

2022

% total

2023

Cambrils

193

16,06%

Cambrils

157

13,11%

Calafell

184

15,31%

Calafell

120

10,02%

Salou

150

12,48%

Salou

108

9,02%

Tarragona

7,15%

Tarragona

192

16,03%

Cunit

4,58%

Cunit

0,67%

Reus

3,33%

Reus

135

11,27%

Altafulla

3,24%

Altafulla

0,33%

Vendrell

2,83%

Vendrell

3,76%

Vila-seca

2,66%

Vila-seca

0,50%

El Catllar

2,25%

El Catllar

1,25%

Font: COAATT i Consejo General de la Arquitectura Técnica

REHABILITACIÓ. Creix significativament la inversió però baixa el nombre d’obres iniciades

Font: COAATT i Consejo General de la Arquitectura Técnica

Evolució d’obres de rehabilitació. (2006-2023) 80.000.000 €

1.200 Suma de PEM

Núm. d’obres de rehabilitació

70.000.000 €

1.000

60.000.000 € 800

50.000.000 € 40.000.000 €

600

30.000.000 €

400

20.000.000 € 200

10.000.000 € 0€

20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11 20 12 20 13 20 14 20 15 20 16 20 17 20 18 20 19 20 20 20 21 20 22 20 23

L’activitat al 2023 conserva valors i el nombre d’obres de rehabilitació baixa un 7%, respecte 2022. La inversió en canvi arriba gairebé als 65 milions d’euros, i puja respecte 2022 un 41% En conjunt, al 2023 s’han comunicat 922 noves obres de rehabilitació, un valors que ja superen als obtinguts al 2006, i les previsions d’una forta inversió pública al 2023 fan preveure uns resultats millors el proper any. Si mirem el gràfic des del punt més baix de la crisi financera, anys 2012-2014, podem veure que la consolidació de la recuperació és sostinguda.

Font: COAATT i Consejo General de la Arquitectura Técnica

Any

Número d’obres

% Número d’obres

% PEM

PEM

2012

581

2013

566

-2,58%

18,35%

26.873.676,13 €

2014

603

6,54%

-21,26%

21.160.638,90 €

2015

702

16,42%

80,68%

38.232.152,69 €

2016

697

-0,71%

-14,94%

32.521.274,92 €

2017

757

8,61%

60,88%

52.321.052,85 €

2018

654

-13,61%

-21,35%

41.152.120,80 €

2019

870

33,03%

26,90%

52.222.394,53 €

2020

839

-3,56%

4,07%

54.346.893,52 €

2021

958

14,18%

15,30%

62.664.639,57 €

2022

1.000

4,80%

-26,98%

45.757.936,83 €

2023

922

-7,80%

41,31%

64.660.126,40 €

22.707.529,27 €

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 9 ]

Gabinet Tècnic Per municipis, Tarragona i Calafell o Cunit pugen significativament. Reus i Cambrils, tot i reduir l’activitat continuen al capdavant dels 10 municipis més actius en obres de rehabilitació. Tarragona arriba fins a 172 intervencions i Calafell fins a 65 intervencions. Resultats similars als de l’any passat presenten també els municipis de Mont-Roig del Camp, El Vendrell o Salou que conserven valors respecte 2022.

Municipis

Número d’obres

% total

Municipis

Número d’obres

2022

% total

2023

Tarragona

131

13%

Tarragona

172

19%

Reus

Cambrils

Salou

Calafell

Vila-seca

Cunit

Vendrell

Sarral

Mont-roig del Camp

TOTAL

1.004

TOTAL

922

Font: COAATT i Consejo General de la Arquitectura Técnica

ACTIVITAT PROFESSIONAL L’activitat per al professionals de l’arquitectura tècnica a la nostra demarcació s’estabilitza respecte l’any 2022, amb una baixada mínima del 1,5%. Al 2023, gairebé el 42% del treballs d’arquitectes tècnics i enginyers d’edificació són certificats d’habitabilitat. Aquest any s’han comunicat més de 4.800, un 4% més que el 2022.

Any

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

Intervencions Professionals

5.977

7.884

8.227

8.124

8.548

8.513

8.490

8.527

7.745

10.055

11.334

11.167

31,91% 4,35%

-1,25%

5,22%

-0,41% -0,27% 0,44%

-9,17% 29,83%

12,72%

-1,47%

Font: COAATT i Consejo General de la Arquitectura Técnica

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 10 ]

Gabinet Tècnic Evolució de l’activitat professional a la demarcació de Tarragona 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

Lineal (Intervencions )Professionals

Intervencions Professionals

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

Font: COAATT i Consejo General de la Arquitectura Técnica

Globalment la tendència és creixent des del canvi de tendència generat al 2012, molt propera ja a les 12.000 intervencions professionals. Es modera en relació a l’alça que vam veure des de 2020. Al 2023 ronden les 11.100 a la demarcació, esperant l’impuls que ha de generar els Next Generation. El que augmenta significativament és la inversió a les obres que es porten a terme. Un altre factor cada vegada més important és el pes sobre el conjunt de les intervencions que realitzen tècnics de fora de la província, a Tarragona. Aquest valor creix de forma sostinguda des del 2019. En poc més de 10 anys hem passat d’un 4% o 5%, a més d’un 28% al 2023. Altrament, els tècnics del COAATT també tenen un treball significatiu fora de Tarragona. Fou entre el 2013 i 2014, quan el sector funcionava al ralentí a la província de Tarragona, que més desenvolupàvem treballs fora de la demarcació. Després, de mica en mica, amb la recuperació de l’activitat, treballar fora va caure lentament fins al 2020. La pandèmia el va fer créixer un altre cop. Al 2023 torna a caure fins als gairebé 463 treballs.

Evolució de l’activitat professional (2015-2023) Total

Intervencions registrades al COAATT. Àmbit geogràfic Tarragona

Intervencions registrades a altres col·legis. Àmbit geogràfic Tarragona Intervencions registrades al COAATT. Àmbit geogràfic fora de Tarragona

10.000 8.000

10.669 8.776

9.105

9.046

9.019

9.007

6.000

11.932

11.630

14.000 12.000 10.000

8.199

8.000 6.000

4.000

2.000

2.000 0

0 2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

Font: COAATT i Consejo General de la Arquitectura Técnica

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 11 ]

Gabinet Tècnic 2022

2023

Tipus activitat

% COAATT

EXTERN

TOTAL

COAATT

EXTERN

TOTAL

Certificat habitabilitat

3.406

1.233

4.639

3.160

1.644

4.804

3,56%

Coordinació de seguretat

588

517

1.105

673

467

1.140

3,17%

Projecte i direcció

545

196

741

558

113

671

-9,45%

Direcció d'execució

464

392

856

458

322

780

-8,88%

EBSS

412

264

676

431

335

766

13,31%

Informes

387

194

581

408

311

719

23,75%

Control de qualitat

341

437

164

165

-62,24%

Direcció d'obra

286

129

415

319

126

445

7,23%

CEE

265

187

452

664

340

1.004

122,12%

Certificats

243

127

370

298

147

445

20,27%

Memòries valorades

154

166

203

220

32,53%

EBSS + Coordinació

108

109

0,93%

ITE

100

128

28,00%

Activitats

121

-19,83%

8.325

3.607

11.932

7.744

3.886

11.630

-2,53%

TOTAL

NOTA: Segueix l’evolució de les dades de construcció a l’apartat “Actualitat” del web del COAATT: www.apatgn.org

ai168200502542_aaff_pujol_COAATT.pdf 1 20/04/2023 17:37:06

CMY

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 12 ]

Obres amb Garantia OBRES AMB GARANTIA (OAG): Dades any 2023 El COAATT a meitats de 2015 va posar en funcionament una nova eina per captar i dinamitzar el mercat de peticions de particulars per tal de poder posicionar als tècnics a la nova realitat que ofereix el mon dels cercadors d’internet. Així es va crear www.obresambgarantia.com, que va significar un revulsiu en la captació, distribució i gestió de les peticions dels nous clients a través d’internet. El portal Obrascongarantia.com és una plataforma web del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació. Té com a objectiu promocionar la tasca dels seus col·legiats. Un fet que aporta garantia i seguretat als internautes que cerquen intervencions tècniques per internet. Tal i com podem veure al gràfic, l’any 2023 s’han superat les 620 peticions de pressupost rebudes, creixent per sobre del 8% respecte 2022. Respecte a l’enviament dels pressupostos al Evolució nombre de peticions OAG Tarragona clients, un aspecte imprescindible per al bon 700 622 funcionament del servei d’Obres Amb Garantia, 571 també s’ha millorat molt. Al 2023 s’han enviat 600 519 gairebé 2.000 pressupostos d’honoraris, mes del 480 82 % dels sol·licitats. Un objectiu clau per con500 432 solidar la plataforma ‘Obres amb Garantia’ i 400 potenciar la imatge de qualitat i professionalitat 346 336 dels tècnics i els serveis d’OAG. 352 300 Les peticions més freqüents són els Certificats 182 d’Habitabilitat, els Certificats d’Eficiència Energè200 tica i les peticions relacionades amb la tramitació d’ajuts Next Generation, per a la rehabilitació 100 energètica d’edificis i habitatges. Aquestes peticions vinculades als Fons europeus Next Genera0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 tion han suposat una de les peticions més importants i demandades d’aquest darrer any. Número de peticions realitzades Tipus de treball

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

% 2022/2023

110

-21,82%

132

154

116

61,11%

Subvencions Next Generation EU Cèdula Habitabilitat/Certificat d'antiguitat

163

Cèdula Habitabilitat + Certificat Eficiència Energètica

2,50%

Informe pericial

34,48%

Taxacions

3,85%

Certificat Eficiència Energètica

50,00%

Habitatge

-26,32%

Casa

-41,67%

Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE-IEE)

123

136

-3,23%

Llicència d'activitat

-34,48%

Façanes/Cobertes

16,67%

Comunitat de Propietaris/Accessibilitat

133,33%

Piscina

100,00%

Locals comercials i oficines

-50,00%

Magatzem/Nau

20,00%

-33,33% -100,00%

Enderrocs Seguretat en l'obra

Excavacions

Cuina

-100,00%

Bany

0,00%

Garatge

TOTAL

336

432

480

519

346

352

571

622

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 13 ]

8,93%

Obres amb Garantia A nivell global, el nombre de peticions de pressupost d’honoraris professionals realitzats al 2023, creix gairebé un 9%, respecte 2022, any on es va produir un dels majors increments d’activitat des de la creació de la plataforma. L’any ha estat marcat per les subvencions a la rehabilitació energètica d’habitatges, i la reducció d’impostos i taxes, supeditades també a l’eficiència energètica. La redacció de Certificats d’Eficiència Energètica (CEE) i també les rehabilitacions, són les activitats que més han crescut, fins a un 61% en el cas dels Certificats d’Habitabilitat i un 50% en el cas dels CEE. Fora de l’àmbit de la subvenció, les peticions d’Informes pugen un 34%, respecte 2022.

Evolució de peticions per tipus de treball OAG 500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0

Certificats i Informes són encara un dels treballs majoritaris a la plataforma. S’ha passat però del 84% del 2016 i 2017, al 71% que representen al 2023.

2015

2016

2017

2018

2019

Obra Nova

Altres treballs

2020

2021

2022

Certificats i Informes

Els treballs relacionats amb les obres de rehabilitació han arribat al 2023 a les 153 peticions, un 25% del total de les realitzades. La petició de pressupost d’honoraris per treballs relacionats amb l’obra nova (direccions i coordinacions, especialment) es mantenen respecte 2022. La gestió de les subvencions Next Generation per a la rehabilitació energètica és un dels treballs més sol·licitats a la plataforma des de que van començar a funcionar a l’abril del 2022. El màxim de peticions al 2023 es van realitzar al mes de març amb 17 peticions de pressupost.

2023

Reformes i Rehabilitació

Evolució de peticions de Rehabilitació i Obra nova

200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0

2015

2016

2017

2018 Obra nova

Evolució sol·licituds Next Generation (2022-2023) 30

12 10

8 6

14 12

6 4

4 2

y-2 2 jun -22 jul22 ago -22 sep -22 oct -22 nov -22 dic -22 ene -23 feb -23 ma r-2 3 abr -23 ma y-2 3 jun -23 jul23 ago -23 sep -23 oct -23 nov -23 dic -23

abr

-22

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 14 ]

2019

2020

2021

2022

2023

Reformes i Rehabilitació

A nivell d’operativa per al col·legiat/da que forma part del portal www.obresambgarantia.com s’han millorat les prestacions en el posicionament a internet, comunicacions i eines de control sobre les sol·licituds acceptades que pretenen anar millorant la captació i gestió de les feines aconseguides pel portal per al nostres tècnics. Cal dir que el portal requereix de nous tècnics per a poder oferir professionals a les sollicituds de feines que es veuen incrementades cada any. Per apuntar-se a l’apartat de la web o enviar la petició a: gabtec@apatgn.org

CMY

DIRECTORI D’EMPRESES COL·LABORADORES OBRES AMB GARANTIA

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 15 ]

Next Generation LA CONTRIBUCIÓ DELS ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA A LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA D'EDIFICIS AL 2023 En el context de les subvencions Next Generation, volem destacar la tasca dels arquitectes tècnics i l’impacte de la seva feina a la rehabilitació d’aproximadament 2.000 habitatges a Catalunya dins del marc del programa 3, subratllant l’aportació valuosa d’aquest col·lectiu a la millora del parc immobiliari. Quantificant els resultats per províncies, els números són els següents: 1.300 habitatges rehabilitats a Barcelona, 346 a Girona, 142 a Tarragona, 71 a Lleida i 13 a les Terres de l’Ebre. Cal subratllar l’atenció dels professionals locals en la millora de les condicions dels habitatges i, per extensió, de la qualitat de vida dels seus residents. Els 142 habitatges de Tarragona es desglossen en 36 expedients realitzats per 24 tècnics. Aquesta diversitat de professionals ha abordat una gamma de projectes que inclouen 26 edificis unifamiliars i 10 edificis plurifamiliars. Entre aquests últims, destaca un edifici amb 45 habitatges, subratllant la capacitat dels arquitectes tècnics de gestionar projectes de diversa complexitat.

Amb una mitjana de 11,6 habitatges per edifici, els arquitectes tècnics demostren la seva eficiència i capacitat per impulsar la rehabilitació d’una manera integral. Aquesta tasca contribueix no només a millorar l’aspecte estètic dels edificis, sinó també al benestar dels residents i al valor global dels habitatges. Amb la mirada posada cap al futur, cal ressaltar la determinació del col·lectiu per continuar treballant amb nous projectes de rehabilitació energètica el 2024. Amb l’enfocament de “més i millor”, els arquitectes tècnics són una força impulsora en la transformació positiva del sector immobiliari de la regió.

Eva Bonet Forero Coordinadora Oficina Tècnica de Rehabilitació (OTR)

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 16 ]

Construcció Beissier genera en Tarragona un interesante encuentro sobre la rehabilitación energética de edificios patrimoniales

Diverses projeccions van aportar la informació sobre rehabilitació energètica als assistents

Los procesos de construcción, las técnicas, los elementos y las herramientas son elementos esenciales que se entrelazan en la industria de la construcción. Cada uno desempeña un papel vital en la creación de estructuras seguras y funcionales. La colaboración entre profesionales capacitados y el uso de materiales de alta calidad con las herramientas adecuadas son la clave para el éxito en este campo. La construcción no es solo una ciencia, sino también un arte, y todos estos elementos se combinan para crear obras impresionantes que transforman nuestro entorno. La preservación de la identidad arquitectónica es esencial cuando se trata de edificios con valor histórico y cultural. Estos edificios a menudo son testigos de la historia y reflejan la arquitectura y el estilo de épocas pasadas. Mantener la apariencia original de las fachadas es una forma de honrar su legado y mantener viva su historia. Esto implica la conservación de elementos decorativos, la restauración de detalles arquitectónicos y la utilización

Entre els oients a les xerrades, hi havia arquitectes, enginyers, conservadors i especialistes en àrees especifiques com l’energia

de materiales que sean fieles a la época en que se construyeron. Por otro lado, la mejora de la eficiencia energética es un imperativo en la actualidad debido a la creciente conciencia ambiental y la necesidad de reducir el consumo de energía. Sin embargo, lograr este objetivo en edificios patrimoniales puede ser un desafío, ya que los métodos tradicionales de construcción no suelen ser eficientes desde el punto de vista energético. Aquí es donde entra en juego la innovación y la adaptación. El éxito en la rehabilitación de edificios patrimoniales reside en encontrar el punto medio entre la preservación de la belleza arquitectónica del pasado y la incorporación de las comodidades y la eficiencia energética del presente. Esto requiere un enfoque multidisciplinario que involucre a arquitectos, ingenieros, conservadores y especialistas en energía. El resultado final es un homenaje a la historia y un compromiso con un futuro sostenible en el que estas joyas arquitectónicas sigan siendo apreciadas y utilizadas de manera responsable.

Les tecnologies informàtiques que faciliten l’anàlisi i reconstrucció dels elements patrimonials, estudiant a fons cada detall, són claus per entendre com fer el tractament i preservació

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 17 ]

Construcció

L’imponent i majestuós pati del Seminari de Tarragona, exemple de la conservació i modernització d’un espai patrimonial, va ser part de l’escenari de la trobada de Beissier

El Seminari de Tarragona fue testigo, el pasado 8 de noviembre, de un destacado evento organizado por Beissier que reunió a diversos profesionales precisamente del ámbito de la construcción. El motivo del encuentro fue la conferencia “La rehabilitación energética de edificios patrimoniales e históricos”, y contó con numerosos aparejadores, arquitectos técnicos y empresas de aplicación interesados en las últimas tendencias y avances tecnológicos aplicados a este ámbito. Al finalizar la charla se sirvió un catering en el Claustro Sant Pau, donde los asistentes pudieron intercambiar impresiones. En la ponencia, impartida por Aitor Echeverria, arquitecto del equipo técnico comercial de Beissier, se detallaron todos los pasos necesarios para la Rehabilitación Energética mediante los sistemas SATE Beissier Therm en edificios patrimoniales e históricos, y en los que es necesario mantener y trasladar su estética al sistema SATE, o incluso conservar el estado original debido a los diferentes grados de protección que se establezcan en el Plan General correspondiente El primer paso en este tipo de actuaciones pasa por una detallada toma de datos del estado existente del edificio. Para ello, se realiza un escaneado con el objetivo de digitalizar la geometría y permitir el estudio de los diferentes encuentros a través de un programa informático. Una vez disponen del modelo de la fachada, proceden a realizar el diseño de las diferentes piezas que serán instaladas en el sistema SATE Beissier Therm para su posterior fabricación. En este apartado, es necesario prever cuáles serán los pasos recomendables durante la instalación, ya que en ocasiones puede ser un condicionante para el propio diseño de las piezas. Después de haber analizado y estudiado todos los encuentros, y haber diseñado las piezas o molduras necesarias para su ejecución, se procede a su fabricación y posterior

suministro a obra, donde deberán respetarse las recomendaciones de instalación del fabricante para un resultado satisfactorio.

La façana del Banc d’Espanya, i alguns dels seus elements patrimonials en concret, són base dels estudis de Beissier

Los asistentes pudieron ver una muestra de gran tamaño realizada por Beissier que replicaba un hueco de fachada del edificio del Banco de España, ubicado en la Rambla Nova de Tarragona. Esta muestra permitió a los asistentes visualizar de manera tangible el resultado de todo el proceso. La presentación brindó a los profesionales del sector las herramientas necesarias para abordar con éxito dos de los grandes retos a los que se enfrentan a la hora de rehabilitar edificios patrimoniales: el de preservar la identidad arquitectónica de sus fachadas a la vez que se mejora su eficiencia energética.

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 18 ]

En Beissier somos especialistas en aportar soluciones para obras complejas con nuestros Sistemas SATE Beissier Therm. Edificios históricos protegidos, molduraciones SATE ó edificios curvos son algunos ejemplos de fachadas rehabilitadas con nuestros sistemas. Nuestra amplia experiencia rehabilitando fachadas nos ha convertido en un referente en el mercado, y en la mejor opción para abordar incluso los proyectos mas complejos.

www.beissier.es

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 19 ]

Actualitat LA REALITAT DELS HABITATGES BUITS I LES SEGONES RESIDÈNCIES

Als municipis costaners s’hi concentra una bona part del parc immobiliari que està desocupat gran part de l’any ja que, en molts casos, es tracta de segones residencies o espais de lloguer turístic. A la imatge, un grup de cases a Altafulla

Segons les dades més recents de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), hi ha aproximadament 3,8 milions d’habitatges buits a Espanya. Aquesta xifra, tot i ser considerable, pot semblar sorprenent en un país amb una demanda residencial creixent i l’aparent manca d’habitatges assequibles en moltes àrees. Aquesta disparitat entre la demanda i l’oferta de pisos i cases ha generat tensions en els preus residencials i ha dificultat l’accés a l’habitatge per a molta gent. A més, aquest problema no és uniforme a tot el país, ja que en algunes zones la població ha disminuït i s’han deixat moltes propietats sense ocupar. Les ciutats de Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Sevilla i Màlaga concentren un total de 266.173 habitatges deshabitats segons les dades de l’any 2021, la qual cosa suposa un 40% menys que en el cens del 2001. Si ampliem la perspectiva

a totes les 52 capitals espanyoles, trobem que hi ha 608.640 pisos buits, un 32% menys que fa dues dècades. Així doncs, les xifres indiquen una tendència a la baixa en la quantitat d’habitatges sense ocupar a les ciutats més grans del país. En global, els habitatges buits representen un 14,4% del parc residencial espanyol. D’aquesta quantitat, la meitat es concentra en 14 províncies, sobretot a les zones costaneres, mentre que l’altra meitat es distribueix de manera dispersa per tot el territori. Les causes d’aquest fenomen són variades i, en alguns casos, es podrien considerar estructurals. En primer lloc, la despoblació en les regions de l’interior i el nord-oest peninsular ha portat a una disminució de la demanda d’habitatges en aquestes àrees, deixant un excés de pisos buits. A més, l’obsolescència de les cases i blocs construïts en el passat competeix amb la nova oferta, ja que

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 20 ]

els habitatges antics poden no ser tan atractius per als compradors potencials. Així mateix, els llargs terminis en la tramitació jurídica per posar al mercat les propietats que van ser embargades com a resultat de la crisi de 2008 han contribuït a mantenir molts d’aquests pisos i cases buides. És important destacar que, històricament, no hi ha hagut un ajust perfecte entre l’oferta i la demanda en el mercat immobiliari, i sempre hi ha hagut una proporció de cases buides. En els últims 30 anys, aquesta proporció ha estat relativament constant, rondant el 14%. Això significa que a l’any 2021, el 14,4% del parc residencial (uns 3,8 milions d’habitatges) estava buit, en comparació amb el 14,7% de l’any 2001 (3,09 milions d’unitats). Només es va produir una lleugera disminució en la dècada del 2001 al 2011, durant l’època de l’auge immobiliari. Dels 3,8 milions d’habitatges buits

Actualitat comptabilitzats a tota Espanya l’any 2021, un total de 418.612 estaven ubicats a Catalunya, xifra que representava un 10,7% del total del parc immobiliari català. Si ens centrem en les dades disponibles de la província de Tarragona, tenint en compte que és una àrea costanera i amb activitat turística on una bona part de l’oferta d’habitatge és d’ús de vacances, un 41,8% del parc immobiliari és precisament d’ús no principal en el conjunt global de la província. A Tarragona ciutat el percentatge es redueix al 20,3% i a la resta de municipis costaners passa al 55,1% de mitjana com es pot observar a la següent gràfica realitzada per Tinsa Research a partir dels censos de l’INE. EL PREU DEL METRE QUADRAT I EL DE LES HIPOTEQUES Sumarem unes altres dades a aquest article, també aportades per Tinsa Reseach, sobre la situació del mercat residencial espanyol en cadascuna de les comunitats autònomes, províncies i capitals. L’import mitjà dels crèdits hipotecaris signats durant el tercer trimestre de 2023 a nivell estatal va ser de 143.108 €. La província de Tarragona va situar-se a la meitat de la taula amb un preu mitjà de 110.987 €. Les illes Balears van liderar el rànquing a la part més cara (245.238 €) i Lugo va situar-se a la part més baixa (80.715 €). Si parlem de la quota mensual de la hipoteca,

GRÀFICA PISOS

a nivell estatal és de 694 € i a Tarragona de 540 €. Per últim, segons les dades del 4t trimestre de 2023, el valor del metre quadrat a nivell estatal va augmentar un 4,1% durant l’any passat. A Catalunya el creixement va ser superior, un 4,8%. Així, al territori català el preu per metre quadrat té un cost mig de 2.232 €. A la província de Tarrago-

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 21 ]

na, el creixement va ser del 4,3% i el preu del metre quadrat se situa en els 1.456 €. Una darrera dada per matisar encara més i perquè, si més no, és significativa. A la ciutat de Tarragona el preu mig del metre quadrat ha pujat el darrer any un 3,6% i ara és de 1.580 €. A la ciutat de Reus, el creixement és del 7,5% i el preu final mig se situa en els 1.333 €/m2.

Actualitat Cinquè aniversari de la Comissió de Dones i d’Igualtat amb representació del COAATT cietat i les polítiques d’igualtat. Al llarg d’aquests cinc anys, la Comissió ha dut a terme diverses iniciatives, com conferències i jornades de networking, amb l’objectiu de donar visibilitat al paper fonamental de les dones en l’actualitat i, en particular, en el context dels col·legis professionals. A més, s’ha treballat de manera activa per desenvolupar estratègies compartides que ressaltin la importància de la presència de les dones en tots els àmbits, així com per promoure polítiques de paritat i igualtat, amb una atenció especial a qüestions com la bretxa salarial. Imatge de la jornada celebrada a Barcelona amb la participació d’una representació del COAATT

L’Associació Intercol·legial va commemorar amb gran èxit, el cinquè aniversari de la seva Comissió de Dones i d’Igualtat mitjançant una jornada de debat en la qual s’han abordat temes crucials sobre el futur de les polítiques de gènere i els reptes que s’interposen davant els col·legis professionals en matèria d’igualtat. L’acte va comptar amb la presència de la vicepresidenta del COAATT, la Sra. Mª Teresa Solé, i la vocal, la Sra. Judith Torrente. Sota el lema “5 anys treballant per l’equitat al món professional”, la jornada que va tenir lloc el passat 4 d’octubre va ser una oportunitat per posar de manifest tant les necessitats de les dones en l’àmbit laboral com els avenços assolits pels col·legis professionals en aquesta àrea crucial. També es va fer una crida per a l’establiment d’una estratègia transversal entre les diferents administracions per impulsar la igualtat de gènere. És rellevant destacar que l’associació La Intercol·legial és l’única entitat que aglutina 90 col·legis professionals i que s’ha compromès activament a abordar la política d’igualtat, així com altres qüestions com el lideratge femení i les dificultats que les dones enfronten en l’assoliment de càrrecs directius. L’any 2018 va crear la Comissió de Dones i d’Igualtat, una entitat dedicada a promoure les dones professionals en la so-

Maria Teresa Solé (vicepresidenta) i Judith Torrente (vocal) van assistir a l’acte en nom del COAATT

Aquesta jornada ha estat una clara mostra de l’èxit i l’impacte positiu de la tasca desenvolupada per la Comissió de Dones i d’Igualtat en aquests cinc anys, i posa de manifest la continuïtat de l’important treball que queda per fer en la promoció de la igualtat de gènere en el món professional.

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 22 ]

Actualitat Construïm Juntes, el compromís per donar visibilitat a la dona al món laboral i social Construïm Juntes és un projecte centrat en la igualtat i la realitat de la nostra societat que, en molts àmbits i sectors, no assumeix encara el veritable paper de la dona en tots els sentits i, especialment, en un marc laboral que sempre ha estat relacionat amb els homes, la construcció. Construïm Juntes camina cap a la diversitat perquè les experiències sumen i enforteixen al col·lectiu de dones en general. Es dona visibilitat a través de diverses accions com ara el projecte de Reforma Solidària realitzat al local de l’associació El Far de Sabadell, on es va adequar l’espai interior; la revista que el col·lectiu de Construïm publica anualment o el calendari dones a l’obra en el qual hi col·labora el COAATT. De fet, entre les Foto de grup durant la jornada de rodatge del calendari solidari de sòcies d’aquesta entitat hi ha un nombrós grup d’arquitectes tècniques i, Construïm Juntes entre elles, les col·legiades Judith Torrente, Elena Pellicer i Núria Sánchez. Amb l’objectiu de donar-vos tota la informació de Construïm Juntes, conversem amb Marta Cabanillas que és Enginyera d’Edificació i fundadora d’aquest projecte. Amb ella ens endinsem en un col·lectiu que reclama portar a primera línia de la societat una realitat que cal conèixer.

Marta Cabanillas. Enginyera d’Edificació i fundadora de Construïm Juntes Marta, quin és l’embrió de “Construïm juntes”? Com neix i amb quina missió? Construïm Juntes va néixer a conseqüència de la meva experiència personal com a enginyera de l’edificació (arquitecta tècnica) i cap d’obra. Al llarg de la meva carrera professional, m’he trobat amb moltes actituds masclistes com que operaris o industrials es dirigissin als meus companys i no a mi tot i portar jo l’obra, demanar-me voler parlar amb el meu cap perquè imaginaven que l’obra no podia portar-la jo i, fins i tot, en mig d’una reunió, demanar-me que anés a preparar els cafès, quan la reunió era igual d’important per mi que per la resta dels assistents. Tot i això, el detonant va ser que vaig decidir obrir un perfil d’Instagram i un de TikTok per compartir contingut sobre construcció (Consmacc), on publicava vídeos de com es realitzaven les obres amb la meva veu en off. L’acollida inicial va ser rebre infinitat de comentaris masclistes posant en dubte la meva experiència i coneixements només pel fet de ser dona, suggerint-me que anés a la cuina o donant per fet que el meu pare era el cap d’alguna empresa. Aquí va ser on vaig decidir crear Construïm Juntes per visibilitzar totes les dones que formem part del sector, lluitar contra els rols de gènere i obrir les portes a les properes generacions que puguin descartar la construcció per considerar-la una professió d’homes.

Quin balanç en fas del camí recorregut fins ara? Heu anat creixent i complint les vostres previsions? Tenint en compte que totes les que formem la Junta fem això de manera altruista, amb el nostre temps lliure i recursos propis, crec que el camí recorregut és molt bo. Hem anat creixent i aprenent, tot i que encara falta molt per fer. Anem complint les nostres expectatives i previsions tot i que tenim moltes més idees i ganes de fer que recursos i temps dels que disposem per dur-les a ferse realitat, però estic convençuda que, tot i que poc a poc, ho aconseguirem. La igualtat de gènere és una proclama i s’ha convertit, també, en una lluita de part de la societat per convèncer a l’altra part de la mateixa societat. En quin punt del camí estem i quines són les principals traves a superar? Personalment crec que tot i que estem al camí i estem aconseguint coses cap a la igualtat del gènere, encara falta molt per recórrer. Les principals traves crec que són la desinformació i l’egoisme, entre altres coses, perquè almenys per part meva, amb aquestes dues m’hi he trobat sovint. He contactat amb algunes dones que podrien ser bons referents per l’associació i la seva resposta ha estat: “Jo es que estic bé, no pateixo desigualtat, per tant, no necessito formar part de l’associació”. O d’altres que em diuen: “Tu per què ho fas? Tu estàs bé”.

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 23 ]

Marta Cabanillas, fundadora de Construïm Juntes

Quan tots i totes siguem conscients que no cal estar-ho passant tu malament per ajudar als altres, aconseguirem grans coses. Creus que les polítiques generades per les administracions, entenent com a polítiques els plans d’acció i difusió, han estat ben enfocades o no abasten tots els elements per aconseguir l’objectiu de la igualtat? Jo crec que no funcionen o no donen l’abast perquè en general no són reals. En dies assenyalats com el 8M o el 25N moltes institucions i administracions es posen les piles amb publicitat i iniciatives, però passats aquests dies, les dones tornem a quedar guardades al calaix fins a la campanya de l’any vinent. Almenys per experiència pròpia, moltes d’aquestes administracions es posen en contacte amb nosaltres aquests dies, si tu contactes en altre moment de l’any, pràcticament ningú et vol atendre.

Actualitat

A través de Construïm Juntes, el paper de la dona en l’àmbit laboral guanya visibilitat i rellevància

Una forma de donar visibilitat a les dones que han destacat, és a través de les xarxes socials on publiqueu fotos de dones arquitectes actuals però, especialment, altres que són ja part de la història i fa anys que van deixar la seva petjada. Quins inputs rebeu en aquest sentit? Les referents actuals són molt ben rebudes i molta gent els hi dedica un moment com a mínim a reaccionar a la publicació, però entenem que és per coneixença o amiguisme, ja que les referents històriques, que a més han fet coses bastant més espectaculars perquè van viure èpoques complicades, poca gent els hi dedica estona, potser podríem lligar-ho amb allò de la desinformació i l’egoisme que comentàvem abans. No ens interessa allò que no ens toca de prop. I heu sortit al carrer, motivant a la gent amb premis, preguntant-los el nom d’una arquitecta o arquitecta tècnica. El problema és, de nou, el desconeixement oi? Totalment. No se’n coneixen moltes dones dedicades a la construcció i a la universitat, per exemple, que és un lloc on es podrien presentar, si no recordo malament a l’assignatura “Historia de l’arquitectura” que hi havia al seu moment, no parlaven de cap dona, Le Corbusier, Mies Van de Roe, Rem Koolhas, Gaudí... A Construïm Juntes, quin percentatge de les dones que en formen part són arquitectes tècniques? I, d’elles, quin percentatge està col·legiat? La junta esta composada per 8 persones de les quals 3 som arquitectes tècniques (37.5%) i 2 som col·legiades (66.6%). El grup general consta ara mateix de 110 persones de les quals 30 son arquitectes tècniques (30%) i no hem preguntat si són col·legiades o no, per tant, desconeixem el percentatge, tot i que personalment crec que seria baix.

Quina és la realitat del col·lectiu de dones al sector de la construcció? Què falta encara per fer i on creus que s’ha avançat més? Personalment crec que la realitat de les dones és que no podem ser nosaltres mateixes, si no que hem de demostrar constantment que estem on estem perquè ens ho hem guanyat, hem de demostrar que tenim els coneixements i que “ens assemblem a un home”. Qualsevol possible error o diferència de criteri es relaciona directament amb el gènere. Falta eliminar la creença que un home, pel sol fet de ser home farà bé una feina relacionada amb el sector de la construcció (a qualsevol nivell) i que una dona hagi de demostrar constantment el que val. A la meva experiència personal, m’ha passat dues o tres vegades que homes molt menys capacitats que jo han tingut millor sou i moltes més oportunitats d’error (fins i tot amb menys experiència o menys anys a l’empresa) pel sol fet de ser home. Diria que hem avançat en el sentit de la primera oportunitat, almenys segons la meva experiència o entorn. Uns anys enrere, el currículum d’una dona en una empresa relacionada amb la construcció, quedava a sota de tot de la safata, sense llegir més que el gènere per si tots els homes “fallaven”, ara, sembla que entrem en la selecció i almenys podem anar a l’entrevista. Un estudi presentat recentment pel Col·legi Notarial de Catalunya conclou que hi ha un protagonisme creixent de les dones en l’àmbit professional i també dins els col·legis professionals. Ho comparteixes? En quin àmbit o sentit hi ha més mancances? Crec que sí que és cert que hi ha un creixement de dones en aquests àmbits

que comentes però bàsicament a nivell despatx, crec que a peu d’obra o a nivell oficis això no passa. Un altra estudi, en aquest cas del World Economic Forum, diu que a Espanya, si parlem de l’arquitectura tècnica, un 73,3% són homes i un 26,7% són dones. Com es pot equilibrar millor aquesta balança? Amb informació. Són moltes les dones (sobretot joves) que no saben què fem i/o a què ens dediquem les Arquitectes Tècniques. Els hi sona que és alguna cosa d’obra i això socialment és “d’homes”. Com es pot fer canviar la imatge tradicional que el sector de la construcció és, bàsicament, un “món d’homes”? En primer lloc, donant molta visibilitat i creant programes educatius i/o formatius que apropin a les dones a aquest sector, que sentin que poden formar-hi part i que no se les jutjarà o els hi serà més difícil “subsistir” al sector, que els seus coneixements i aptituds seran tractats sense condicions de gènere. També seria important adaptar el sector perquè la dona hi pugui treballar amb comoditat, a nivell d’EPIS, a nivell de normatives i a nivell d’infraestructura (com poden ser WCs per exemple). Cada acció ajuda i l’existència de “Construïm juntes” és del tot necessària. Què els diries a totes les arquitectes tècniques col·legiades que encara no en formen part? Doncs en primer lloc que ens coneguin i que si el que fem i pensem els hi ressona que formin part, que volem escoltar les seves necessitats, experiències i idees i juntes crear el futur igualitari que necessiten les properes generacions al nostre sector.

El COAATT, amb la seva Junta al capdavant, col·labora amb Construïm Juntes i algunes de les col·legiades en són membres actives

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 24 ]

www.jurisa.com

SEMPRE AL COSTAT DELS MILLORS TÈCNICS Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 25 ]

Curiositats Nacho González, jugant al Nàstic i construint-se un futur Va néixer a Sevilla fa 30 anys i la seva trajectòria professional, amb una feina atractiva, popular i temporal, l’ha portat fins la ciutat de Tarragona. SI anem al Nou Estadi el veurem vestit de grana, corrent pel centre del camp, repartint joc, celebrant gols i ajudant a construir, diumenge rere diumenge, el projecte sempre creixent del Nàstic de Tarragona. El Nacho González hi ha arribat aquesta temporada i aquí ha estat pare recentment. Ell sap que això del futbol és un moment dolç que es viu mentre dura, perquè la carrera d’un futbolista és breu i dona pas a altres projectes. En el seu cas, vinculats al món de la construcció perquè el Nacho és Arquitecte Tècnic, ofici que té clar que desenvoluparà quan pengi les botes. En volem conèixer els detalls, per això conversem amb ell. Nacho, llegaste a Tarragona esta misma temporada, procedente del Mérida AD. ¿Cómo te encuentras en Tarragona? ¿Te ha costado adaptarte al ritmo del equipo y a la ciudad? Sí, me costó adaptarme al equipo y a la ciudad. Debo decir que para mí es un privilegio estar aquí en el Nàstic. Creo que he acertado al 100% en la decisión que tomé al principio de pretemporada, optando por venir aquí dentro de todas las opciones que tenía. A día de hoy me alegro muchísimo. Es una ciudad que ya conocía, porque había venido aquí a jugar, y la verdad es que me encuentro muy bien, muy a gusto y muy feliz de poder estar aquí en un club como el Nástic de Tarragona. ¿Qué te llevó a dedicarte al fútbol y qué balance haces de tu trayectoria hasta ahora? Desde pequeñito sentí un amor al fútbol muy muy grande. En casa también lo veía a diario y, de alguna manera, ese veneno que suele decirse pues lo llevo desde pequeñito y desde chico comencé a jugar al fútbol en el equipo del barrio. Poco a poco fui creciendo en equipos de Sevilla, luego pasé a la cantera del Betis en la que estuve cerca de 12 años y, poco a poco, he ido avanzando. Me siento muy feliz de todo lo que he ido haciendo, de los clubes en los que he estado hasta la fecha. ¿Cómo es la vida de un futbolista que juega en el Nàstic, en Primera Federación? Mi día a día es muy normal. Soy una persona bastante tranquila, me gusta estar con mi familia y, además, hace poco he sido padre de una niña. Por el resto, pues tengo los entrenamientos por la mañana, descanso un poco después de comer y sigo mis rutinas. Acabé ya la carrera que estudié, haciendo Ingeniería de Edificación, que todo el mundo conoce como arquitectura técnica o aparejador, y ahora estoy cursando un máster en prevención de riesgos laborales. Por las tardes me dedico a ello, a formarme ya que creo que es primordial. Muchos de los que jugáis a fútbol sabéis que la carrera deportiva en el terreno de juego no es muy larga y después la vida sigue. En tu caso, eres Ingeniero de Edificación. ¿Qué te llevó a hacer esta carrera? Recuerdo que, ya desde pequeño, iba por la calle mirando los edificios porqué me gustaba mucho el tema de la construcción. A medida que fui creciendo, me fui informando más acerca de esta profesión y ahora, que ya he terminado la carrera, me siento feliz y afortunado de haberla estudiado. La verdad es que me enorgullece porqué realizar una carrera de este tipo requiere mucho esfuerzo y dedicación, especialmente cuando la tienes que compaginar con el fútbol ya que, un año estás en casa, pero a lo mejor al otro estás jugando fuera.

Nacho González, celebrant un bon moment al Nou Estadi de Tarragona

¿Hasta qué punto consideras importante formarse para garantizarse un futuro después de la carrera futbolística? Yo siempre lo he tenido muy claro y, de hecho, a los compañeros que he tenido en todos los equipos en los que he estado, siempre les he hablado de la necesidad de formarse o tener alguna carrera, porqué el fútbol es efímero y la carrera deportiva acaba a una edad temprana. Te queda mucha vida por delante y, a no ser que ganes mucho dinero con el fútbol, cosa que pasa poco a menudo, tienes que estar formando en algo. A los treinta y pico, la carrera futbolística se acaba y la vida sigue, hay que estar preparado. ¿Qué te parece la profesión de arquitecto técnico o ingeniero de edificación? A día de hoy todavía no puedo ejercer, pero la he vivido en casa porque,tengo un familiar que se dedica a ello y sé que es una profesión que requiere dedicación y esfuerzo. Es una profesión muy bonita. ¿Cómo podemos animar a los estudiantes que dudan en qué carrera cursar, teniendo en cuenta que la arquitectura técnica tiene muchas salidas laborales? Pienso que se puede orientar a la gente joven, fomentando que se informen bien, haciéndoles llegar todo tipo de información para que ellos mismos puedan empaparse de la importancia que es tener estudios y, en este caso, que además tiene salidas laborales. Pienso que es una profesión que te hace sentir lleno, que es muy bonita y que te ayuda a construirte un buen futuro.

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 26 ]

Edificis Actualitat singulars Mas Totosaus, el rescat d’una joia històrica que torna a brillar Projectat l’any 1906 per l’arquitecte reusenc Pere Caselles, el Mas Totosaus és una joia històrica situada als afores de Reus. Aquesta antiga masia ha estat testimoni de nombrosos esdeveniments al llarg de la seva història i, recentment, ha experimentat un procés de rehabilitació per preservar el seu esplendor i obrir les seves portes al públic. Amb el temps, l’edifici va patir un deteriorament progressiu i va estar en perill de perdre’s per sempre. És llavors quan es va iniciar un projecte de rehabilitació per tornar-li el seu antic esplendor i convertir-lo en un espai social i patrimonial, amb un clar ús administratiu, per al gaudi de tothom. El procés de rehabilitació ha inclòs la restauració de l’estructura original, la renovació dels interiors i la creació d’espais multifuncionals que poden acollir activitats i usos concrets. A més de la restauració física de l’edifici, s’han realitzat investigacions històriques per comprendre millor el seu passat i el seu context. S’han recuperat objectes i documents antics que llancen llum sobre la vida a la masia al llarg dels segles. La rehabilitació del Mas Totosaus no només ha preservat un valuós patrimoni històric, sinó que també ha contribuït a l’enriquiment cultural de la comunitat. Aquest projecte és un exemple de com la conservació del passat pot impulsar el

Exterior de l’històric edifici de Mas Totosaus, a Reus

futur, oferint oportunitats per a l’aprenentatge, l’apreciació cultural i el gaudi de la història local més viva. L’import de contracte, dels treballs de rehabilitació i d’urbanització exterior és de 234.584,89 euros. En paral·lel, l’Ajuntament ha adjudicat el contracte de subministrament del mobiliari del nou equipament per a la obertura del nou servei, per un import de 29.733,61 euros. En aquest espai d’Edificis Singulars, parlem a fons d’aquesta actuació de rehabilitació amb Maria Escoda Cabré, arquitecte tècnic que ha dirigit les obres de Mas Totosaus i que coneix a la perfecció tots els detalls d’aquesta interesantíssima intervenció.

Maria Escoda Cabré. Arquitecte tècnic

Aquesta és la imatge que oferia el Mas Totosaus abans de ser sotmès a la rehabilitació

Maria, l’històric Mas Totosaus de Reus ja torna a tenir una utilitat, després d’haver estat sotmès a una intervenció important. Quina rellevància i trets especials té aquest edifici? L’edifici es una maset aïllat projectat l’any 1.906 per l’arquitecte reusenc Pere Caselles per a Doña Elvira Figueras, vídua de Josep Totosaus. Es tracta, doncs, d’un edifici modernista amb un alt interès històric i patrimonial que es troba en

procés de catalogació per part de l’Ajuntament de Reus. Segons els plànols originals, el mas havia de tenir una planta semi-soterrada, planta baixa i planta primera, incorporant una torre d’alçada considerable en un dels seus costats. Per circumstàncies desconegudes, segurament econòmiques, només es va dur a terme la planta semi-soterrani i la planta baixa. El mas segueix la tipologia habitual de molts masets del camp de l’època. Dues finestres laterals i una porta central que s’eleva per sobre de la cota del terreny amb unes escales. Per ser un mas modernista, en aquest cas és més ornamentat amb les obertures circulars i el paviment de mosaic Nolla. Originalment es trobava a les afores de la ciutat i estava concebut segurament com a casa d’estiueig de la família Totosaus. El mas es troba avui en ple centre de la ciutat, al bell mig d’un petit parc urbà amb accés des del carrer Camí de Riudoms. El projecte de rehabilitació del Mas Totosaus va ser encarregat per l’Ajuntament de Reus a l’estudi d’arquitectura NUA arquitectures, amb l’Arnau Tiñena, el Ferran Tiñena i la Maria Rius com a arquitectes redactors. Durant l’execució de les obres es va modificar el projecte des dels serveis tècnics de l’Ajuntament (Josep Anglès i Maria Escoda) que incorporava les modificacions a l’interior del mas i l’adequació de l’entorn exterior.

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 27 ]

Edificis singulars Actualitat En quin estat estava en el moment previ a l’inici de les obres. Ha calgut fer-hi molta actuació per rehabilitar-lo mantenint el seu valor patrimonial? Degut a l’absència de manteniment, la presència d’okupes i el seu estat d’abandonament des de fa deu anys, l’edifici presentava patologies serioses pròpies del pas del temps que afectaven tant als seus elements estructurals, com als acabats superficials interiors i exteriors. El forjat entre la planta semisoterrani i planta baixa era de cairats de fusta i estava totalment ensorrat a banda, estava afectat per termites. Aquest forjat es va substituir per un forjat unidireccional de biguetes de formigó armat. El paviment de mosaic Nolla molt malmès que estava en aquest forjat es va documentar, fotografiar i dibuixar per poder desmuntar-lo peça a peça. Es va enviar a una empresa especialitzada i es va poder recuperar en gairebé la seva totalitat. S’ha conservat tota la fusteria exterior i interior a excepció de l’obertura circular que estava en molt mal estat, però s’ha fet exactament igual a l’existent. La pica de marbre de la cuina s’ha aprofitat i s’ha col·locat al lavabo. També les pintures de sobre la xemeneia van ser motiu de disputa durant l’obra ja que sabíem que no eren originals i vam dubtar de si s’havien de mantenir. Vam optar per conservar-les amb la dificultat que va suposar perquè en algun punt hi havia graffitis i no va ser fàcil l’actuació. Teníem poca documentació de l’estat original de l’edifici però gràcies a alguna fotografia i documentació de l’arxiu municipal s’ha intentat conservar/recuperar tot el que hem pogut el màxim possible.

La planta de l’edifici no és molt gran i no donava molt joc. Gairebé s’han conservat les mateixes estances que hi havia, a excepció de la cuina, que ara s’ha convertit en un bany adaptat. També hi havia dues sales on ara té el nou accés l’edifici (a través de la rampa) però es va optar en treure l’envà que les separava perquè era un envà molt prim i no era estable. Es pot veure on era per la diferència de paviments que disposaven les dues sales. La resta de sales són les mateixes que les existents, però els usos, evidentment han canviat. L’edifici ara disposa de dues sales grans, una destinada a recepció i ús administratiu. L’altra, la gran, una sala polivalent, el bany, una altra sala d’oficines i una petita estança per a rebre visites personalitzades. S’han fet noves totes les instal·lacions de l’edifici. Tota la maquinària de climatització i ventilació, així com quadres elèctrics, etc, s’ha instal·lat a la planta semisoterrani. Aquesta planta també té un ús de magatzem. L’ús a que es destina el mas és administratiu per l’atenció a les famílies.

Exemple del canvi que ha sofert l’edifici, dotant-lo de nous usos i mantenint la seva essència constructiva

La reforma exterior i interior de l’edifici, ha permès fer una transformació de l’espai que ha tornat a la bellesa dels seus primers anys

Imaginem que, el fet que hagi estat tants anys abandonat, no haurà facilitat massa la feina. No, tal i com he comentat, l’edifici estava abandonat, el forjat sostre planta semisoterrani estava ensorrat i a la coberta hi havia filtracions. Tot això anava malmetent l’edifici per dins fins que es va decidir rehabilitar-lo. L’aigua que entrava i les termites van fer col·lapsar el forjat. També la humitat va fer malbé part de les fusteries exteriors. La barana de l’escala principal ja no existia, així com tampoc la barana de l’escala annexa, que estava molt malmesa. En què ha consistit la rehabilitació per convertir aquest habitatge modernista en l’actual ús com a espai administratiu municipal?

Quins han estat els principals reptes que has trobar com a directora de les obres de rehabilitació? La direcció d’obres s’ha portat des de l’Ajuntament i ha estat conjuntament amb l’arquitecte Josep Anglès Pascual. Els reptes que ens hem anat trobant han estat constants, des del pressupost inicial que estava molt ajustat, durant l’execució de les obres, resolent dubtes i els problemes que han anat sorgint. Potser el més important va ser el fet de mantenir el paviment que suposava un cost elevat i no trobàvem qui ens ho pogués fer pel preu que teníem. Gràcies a l’empresa constructora COASA que també va fer un esforç per trobar-ho, el vam poder mantenir i rehabilitar. També ens vam trobar la dificultat de que el projecte inicial contemplava un elevador per salvar el desnivell entre el carrer i el nivell del mas, que durant l’execució de les obres es va canviar i es va plantejar fer un itinerari accessible exterior, que això va suposar un nou disseny per part dels serveis tècnics municipals de la zona exterior i fer un modificat del projecte inicial.

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 28 ]

Edificis Actualitat singulars

La reforma interior ha possibilitat mantenir la decoració existent inicialment i crear altres elements més actuals

Aquest itinerari contempla una rampa suau i constant que permet accedir al mas fàcilment i a banda, permet utilitzar aquest espai exterior per fer activitats amb les famílies. És com una extensió del mas a l’aire lliure. S’ha centrat tot al voltant de l’alzina centenària que hi ha, donant-li amplitud per continuar vivint i donant ombra a l’espai. També s’ha construït un banc i un pont/passarel·la per accedir al mas. Ambdues intervencions (mas i rampa) tot i haver-se executat conjuntament no es toquen entre elles, pel que no es malmet el mas. Són dues actuacions diferents. El repte final era convertir aquest immoble en un indret que complís amb les exigències d’accessibilitat, salubritat, confort i seguretat. S’ha aconseguit?

La part final ha estat la urbanització exterior del Mas que han permès, entre altres millorar l’accessibilitat. Què s’ha fet exactament a la part externa? A la zona exterior del mas s’ha fet un itinerari accessible que tal i com he comentat, no estava previst al projecte inicial.

Foto dels plànols originals de l’edifici que va projectar al seu moment l’arquitecte Pere Caselles

Una de les sales de Mas Totosaus, reformada a fons, on s’han mantingut quasi tots els elements i on la llum, com abans, entra amablement a la casa

Jo crec que sí. L’espai dona amplitud i visibilitat al mas que abans quedava tot amagat per tanta vegetació com hi havia, s’ha fet un sanejament i neteja de la zona. Ara és un espai obert i agradable per als usuaris del mas, els veïns dels edificis colindants i qualsevol ciutadà que vulgui passejar per la zona. És cert que els plànols originals de l’edifici preveien que aquest tingués una torre? S’ha parlat de la possibilitat de construir-la o què s’ha dit en aquest sentit? Sí, hi havia prevista una planta més i una torre, però no s’ha plantejat en cap moment construir-les.

Dos moments històrics dels primers anys de vida de Mas Totosaus, a principis del segle XX, amb els seus propietaris i convidats

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 29 ]

Edificis singulars Actualitat Centre Social El Roser, de centre penitenciari a espai de transformació

Façana central del Centre Social El Roser, sotmès a una profunda transformació atès els usos que havia tingut inicialment i aquells que ofereix ara

El Centre Social El Roser es desenvolupa a l’edifici de l’antiga presó preventiva de Reus, edifici catalogat com a BCIL i pertanyent a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’equipament suposa un programa innovador a Catalunya. Consta d’un refugi per a persones sense llar, un menjador social i un espai comunitari, concentrant així la totalitat dels serveis socials de la ciutat, característica que el converteix en la primera instal·lació integral d’aquest tipus. La proposta és transformar una transformació. La presó, construïda l’any 1929, havia estat transformada en escola el 1979. Aquesta intervenció prèvia s’aprofita per realitzar un projecte en què els diferents estrats temporals dialoguen entre si, duent a terme un procés de selecció que mostra les capes constructives ocultes i les diferents transformacions, posant-les en valor. El projecte respecta i recupera l’edificació original, descobrint-ne l’estructura i la tipologia constructiva de l’època, fins ara oculta, amb la intenció d’evocar una imatge d’austeritat.

amb cambra d’aire; i la generació d’un nou volum en el buidat del cos no original, entre la construcció existent i la mitgera perimetral. Aquesta intervenció treballa a diferents escales. D’una banda, s’estableix una dialèctica entre els nous elements, de caràcter més eteri, lleuger i tectònic, que contrasten amb la composició i els materials minerals estereotòmics de l’estructura existent, més pesada. L’envolupant corresponent a la zona de l’hivernacle es forma a partir d’un sistema composat per quatre mòduls metàl·lics de secció triangular, recolzats sobre una estructura metàl·lica d’una planta d’alçada a base d’encavallades lineals amb una llum de 11m i disposant d’una alçada lliure de 3m.

L’estructura creada a l’exterior i que va lligada a la nau central de l’edifici, aporta la sensació visual de convivència entre passat i espai modern

A l’edifici es distingeixen dues actuacions: la rehabilitació i posada a punt de l’edifici existent, una gran massa construïda amb maó i pedra amb cobertes inclinades de teula on es treballen els forats amb noves fusteries metàl·liques i vidres aïllants

un dels elements essencials, que s’ha mantingut dempeus, és la porta de pedra que, al seu dia, donava pas al recinte

Els quatre mòduls de l’hivernacle es situen entre els dos murs d’obra existents, generant una coberta en forma de dent de

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 30 ]

Edificis Actualitat singulars serra en la direcció transversal. Aquests mòduls es divideixen en vuit plans, amb una inclinació de 45º, formant una secció extruïda en tot el solar conformada per quatre triangles rectangles. Els vèrtexs inferiors d’aquests triangles es recolzen en les encavallades metàl·liques de l’estructura, tot generant els canals de recollida d’aigua.

Imatge interior de l’espai que ara, amb els nous usos, és també un refugi per a persones sense llar

El projecte respecta al màxim la tipologia constructiva inicial però hi suma altres elements que fan que l’espai compleixi amb els usos previstos

D’altra banda, a la geometria de la planta en “H”, que envolta dos patis, se li realitzen unes noves obertures transversals que, a través de les visuals, la permeabilitzen de manera “palladiana”, eliminant l’estanquitat dels espais. Es replanteja així la lectura, el funcionament i els recorreguts de l’edifici al seu interior, alhora que també es fa a nivell urbà, alterant la relació amb el seu entorn immediat. Mentre que a la presó original s’hi accedia des de la via principal a través d’un portal monumental amb un mínim espai de vorera, a la proposta s’elimina el mur que limitava el pati de l’edifici penitenciari, convertint-lo en un espai públic obert cedit a la ciutat, que permet al vianant prendre consciència de l’equipament a través de la continuïtat de les seves façanes.

Els murs antics d’aquell edifici penitenciari, donen vida ara a nous projectes socials

En una altra escala més domèstica, els elements com ara finestres, nuclis humits, etc. s’introdueixen per tangència reforçant la idea de palimpsest. Tot el sistema de coberta i façana de la nova construcció s’acaba amb panells de policarbonat cel·lular encadellats entre si, de gruix 40 mm i acabat traslluït per a la coberta i de gruix 50 mm i acabat transparent per a les façanes, formant un gran hivernacle lineal. Per a disposar de ventilació natural a l’espai interior, la coberta inclou una sèrie de mòduls practicables en els plans inclinats. Les façanes, que tanquen els costats curts del solar, es plantegen amb generoses obertures que comunicaran els espais interiors amb les terrasses adjacents i estaran protegides de la pluja per ambdós voladissos a extrem i extrem.

Una aposta dels responsables del projecte, ha estat mantenir certes parts dels murs al descobert i quasi en estat primari, per combinar-les amb la rehabilitació a fons de la resta de l’espai

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 31 ]

Actualitat Edificis singulars

Els resultats finals de l’actuació al Centre Social El Roser han permès complir el repte de “transformar una transformació”

manera que a l’hivern, la pell traslluïda de l’edifici deixi passar la radiació solar a través de la coberta de policarbonat i pugui emmagatzemar-se amb els elements minerals continguts dins l’hivernacle. El sistema constructiu de l’envolupant, mitjançant l’apertura de les finestres en coberta i dels panys de façana en ambdós extrems de la construcció, permet disposar una alta ventilació natural dels espais interiors, que combinada amb el desplegament d’un sistema de tendals horitzontals interiors amb teixit reflectant, genera una cambra coixí entre l’espai exterior i l’espai on es desenvolupen les tasques, assegurant així un confort raonable dels usuaris simplement amb mitjans passius i sense l’ús d’energia, que només es reserva per a les situacions pic de fred i calor. Text i fotos: Aleix Sanz Capdevila Iñaki Cacho Cervelló Arquitectes Tècnics

La construcció continguda dins la nova envolupant tindrà una alta inèrcia tèrmica (murs de bloc de formigó, llosa inferior de formigó aïllada tèrmicament del terreny), de tal FITXA TÈCNICA I DADES: Nom de l’obra: CENTRE SOCIAL EL ROSER Ubicació: Josep Caixés 1 | 43203 Reus Empresa o entitat promotora: Ajuntament de Reus

Autoria del projecte: Josep Ferrando Architecture (Josep Ferrando+David Recio) + Gallego Arquitectura (Xavier Gallego) Col·laboracions del projecte: Estructura: Calmat | Sostenibilitat: Aiguasol | Envolupants: XMADE | Instal.lacions: Josep Ma Delmuns Direcció d’obra: Josep Ferrando Architecture (Josep Ferrando + David Recio) + Gallego Arquitectura (Xavier Gallego) Direcció d’execució de l’obra: Aleix Sanz Capdevila + Iñaki Cacho Cervelló Coordinació de seguretat i salut: Aleix Sanz Capdevila + Iñaki Cacho Cervelló Empresa constructora: Vesta Rehabilitacions, SL

ALTRES DETALLS QUE CAL SABER SOBRE AQUEST CENTRE I ELS SEUS SERVEIS El Centre Social el Roser és un equipament que depèn de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus. Fa un any que funciona a ple rendiment i durant aquest període, ha complert l’objectiu d’oferir una atenció d’empoderament de les persones en situació de vulnerabilitat. En concret, des del gener de 2022 fins al 30 de setembre de 2023, ha donat feina a 26 persones amb dificultats d’inserció en el mercat laboral ordinari. A més, el Servei Residencial d’Estada Limitada ha acollit 54 persones, algunes de les quals hi han estat en més d’una ocasió, des que va començar a funcionar el 7 de novembre de 2022 fins al 7 de novembre de 2023. El servei d’alimentació va atendre 2.450 persones durant el 2022, que va ser el seu primer any de funcionament. Els dos serveis són també una oportunitat d’inserció laboral per a persones que tenen molta dificultat per trobar feina en el mercat laboral. Des del gener de 2022 fins al 30 de setembre de 2023, s’han contractat 26 persones d’inserció laboral. 24 han estat contractades per a treballar en el servei d’alimentació i 2, en el servei residencial a jornada parcial. En conjunt, aquest centre té com a objectiu impulsar les

polítiques d’atenció a les persones amb nous serveis, com el de rentadora i dutxes, i una nova aposta per programes ja existents, com el de gestió alimentària i l’allotjament de persones en situació de vulnerabilitat social. A més, l’equipament està concebut per potenciar la integració. Per això, acull també una cafeteria oberta a tothom i una sala a disposició de l’Associació de Veïns de la Urbanització Xalets Quintana. Recentment, des de la regidoria de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus, s’ha fet un balanç positiu d’aquest primer any de funcionament a ple rendiment del Centre Social El Roser, matisant que és un recurs social molt important per a la ciutat. Pel que fa al futur del servei d’allotjament que ofereix aquest equipament, des del consistori s’afirma que s’està explorant la possibilitat d’implantar un projecte basat en el model Housing first, és a dir, les llars compartides. Aquest és un nou model que consisteix en un acompanyament a les persones en situació de sense llar per tal que puguin recuperar la seva autonomia, així com les habilitats personals, socials i laborals.

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 32 ]

Assessoria NOVETATS FISCALS 2023-2024 Amb efectes des de l’1 de gener de 2023 i vigència indefinida: • Augment de la quantia de la reducció per obtenció de rendiments del treball. També augmenten (a favor del contribuent) els límits a partir dels quals s’apliquen aquestes reduccions. • S’eleva el límit de 14.000 € a 15.000 € per a l’obligació de declarar en cas de percebre rendiments del treball de més un pagador; pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per aliments no exemptes; en els casos en què el pagador no estigui obligat a retenir o quan siguin rendiments subjectes a tipus fix de retenció. • Pel que fa al límit de reducció de la base imposable de les aportacions a plans de pensions, el límit absolut passa de 1.500 € a 8.500 €, amb alguns requisits. A més, els nous plans de pensions d’ocupació tindran deduccions per a empreses i treballadors. • Reordenació per maternitat: les dones amb fills menors de 3 anys amb dret a l’aplicació del mínim per descendents poden minorar la quota diferencial fins a 1.200 € anuals per cada fill menor de 3 anys sempre que es compleixin determinats requisits. • A partir de l’1 de gener de 2023 es va introduir un tipus de gravamen reduït del 23% en l’Impost sobre Societats. Aquest s’aplica a les entitats l’import net de les quals de la xifra de negocis del període impositiu immediat anterior sigui inferior a 1 milió d’euros. A més, les empreses emergents tributaran al tipus reduït del 15% en els termes establerts a l’apartat 1 de l’article 29 de la LIS, en el primer període impositiu. Aquestes tindran la condició d’empresa emergent, la seva base imposable haurà de resultar positiva i hauran de mantenir aquesta condició en els 3 següents. Amb efectes des del 17 de juliol de 2023: • S’eleva de 0,19 € a 0,26 € per quilòmetre recorregut la quantitat de gravamen destinada per l’empresa a compensar les despeses de locomoció de l’empleat. • S’exceptua de gravamen l’import de les despeses de peatge i aparcament que es justifiquin. Amb efectes des del 30 de juny de 2023: • Dues noves deduccions per promoure l’adquisició per particulars de vehicles elèctrics no afectes a una activitat econòmica: 1) Reordenació per l’adquisició de vehicles elèctrics «endollables» i de pila de combustible i 2) Reordenació per la instal·lació d’infraestructures de recàrrega • S’incrementen els tipus de gravamen de la base imposable de l’estalvi. En concret, entre 200.000 € i 300.000 € es passa al 27% enfront del 26%, i a partir de 300.000 € es passa al 28% (abans 26%). • S’introdueixen diverses modificacions en el règim d’impatriats amb la finalitat de fer més atractiu el trasllat de residència a Espanya de treballadors, professionals, emprenedors i inversors residents a l’estranger. Novetats autònoms 2023 • Implantació del nou sistema de cotització en funció dels ingressos reals. La cotització de l’autònom serà el percentatge que determina la quota mensual a pagar a la Seguretat Social i canvia segons el que decideixi cobrir l’autònom. El 2024, la càrrega es reduirà per a aquells professionals amb menys ingressos i augmentarà per als de trams superiors. • Estaran obligats a presentar la declaració de l’IRPF totes aque-

lles persones físiques que en qualsevol moment del període impositiu (2023) haguessin estat d’alta, com a treballadors per compte propi, en el RETA, o en el Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors del Mar, independentment dels seus ingressos i del temps que duri la seva situació. • Quant a la deducció en l’IRPF, millora en cinc punts percentuals en el cas dels rendiments nets dels autònoms que tributen pel sistema de mòduls i s’incrementa fins al 7% les despeses de difícil justificació per a tots els treballadors per compte propi que tributen en el règim d’EDS. • En el cas dels contribuents en estimació objectiva, augmenta fins al 10% la reducció aplicable sobre el rendiment net obtingut el 2023. • Elevat a 50.000 € el límit exempt per aportar garanties en ajornar deutes tributaris, conforme a l’Ordre HAP/311/2023, de 28 de març, per la qual s’eleva el límit exempt de l’obligació d’aportar garantia en les sol·licituds d’ajornament o fraccionament a 50.000 €. Novetats fiscals per als autònoms el 2024 Règim especial de franquícia de l’IVA. Gran simplificació de la gestió fiscal quan facturació sigui < 85.000 El límit de facturació queda establert en 85.000 € anuals (100.000 €, si estan en activitats intracomunitàries), per la qual cosa els autònoms que no superin aquesta quantitat no hauran de fer liquidacions trimestrals i anual de l’IVA. Només hauran de presentar una declaració anual de les seves vendes per demostrar que compleixen els límits per no estar subjectes a aquest impost indirecte. El règim entrarà en vigor el 2025 i per acollir-se a la franquícia, els autònoms no podran haver superat l’any natural previ a la sol·licitud els 85.000 € de volum de negoci. La implantació d’aquest nou sistema és obligatòria per al nostre país per transposar la Directiva europea 2020/285, que va entrar en vigor el 18 de febrer de 2020 i obliga els països de la UE a posar-la en marxa amb data límit de l’1 de gener de 2025. El règim de franquícia de l’IVA vindria a substituir el règim d’IVA simplificat i el recàrrec d’equivalència. Està previst un règim transitori, que s’establiria el 2024, que serviria perquè els autònoms que estan ara mateix en IVA simplificat s’adeqüin a la nova normativa, perquè pugui entrar en vigor el 2025. La fi del règim de mòduls es precipitarà amb l’entrada en vigor de la franquícia de l’IVA i la reforma del sistema de cotització del RETA segons els ingressos reals. Aquesta reforma exigeix comptabilitzar i controlar els ingressos i despeses reals de cada autònom. Declaració de la Renda obligatòria. A partir de l’any 2024, tots els autònoms tenen l’obligació de presentar la Declaració de la Renda, independentment de la seva facturació o ingressos. Fins ara, només tenien l’obligació de presentar-la aquells treballadors que superessin els 1.000 € anuals. Millores en els avantatges per als autònoms el 2024 Kit Digital: Un programa d’ajuda econòmica que permet impulsar la transformació digital mitjançant el disseny i optimització de pàgines web, gestió de xarxes socials, etc. A partir de 2024, les Comunitats de Béns i Societats Civils ja poden sol·licitar aquest bo digital seguint una sèrie de requisits bàsics: estar al dia amb les obligacions fiscals i la Seguretat Social, estar inscrit en el Cens d’empresaris i no incórrer en incompatibilitats de subvencions.

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 33 ]

Gabriel Porras García. Assessoria Fiscal

Assessoria 20 despeses deduïbles en la comptabilitat dels autònoms

Com a criteri general, una despesa és deduïble quan és necessària i exclusiva per al desenvolupament de la activitat com a autònom i quan conserves una factura que demostri la compra realitzada. D’acord amb el criteri d’hisenda (AEAT): Una despesa és deduïble quan és necessari per poder realitzar l’activitat professional i el producte o servei adquirits només es poden utilitzar per al desenvolupament de l’activitat. Despeses deduïbles amb o sense factura Hi ha despeses que mai venen acompanyades d’una factura, com succeeix amb les quotes mensuals de la seguretat social, les de col·legis professionals, assegurances, i algunes despeses bancàries, etc En altres ocasions, simplement resulta molt difícil o impossible demanar la factura del servei, com sol passar amb les despeses de transport, com les despeses de metro, tren, autobús, taxi, etc. En aquests casos, has de conservar almenys un tiquet o rebut que justifiqui el pagament realitzat. D’aquesta manera podràs deduir la despesa per pagar menys IRPF, però tens en compte que, sempre que no tinguis una factura de la despesa, no podràs recuperar l’IVA (un tiquet no serveix). TIPUS DE DESPESES DEDUÏBLES EN LA COMPTABILITAT DELS AUTÒNOMS (EDS) 1. Despeses de lloguer: Si tens un local llogat com a oficina, podràs deduir-te aquest cost en la seva totalitat, sempre que el contracte estigui al teu nom. 2. Despeses per subministraments: Amb les despeses per subministraments, com la llum, l’aigua o la calefacció, si tens un local llogat específicament per al desenvolupament de la teva activitat, pots deduir-te totes les despeses per subministraments. Però si treballes des de casa, Hisenda només permet que et dedueixis un 30 % de la despesa per subministraments (percentatge que s’aplica sobre la proporció dels metres quadrats usats exclusivament per a la teva activitat, en relació amb el total de metres de l’habitatge). 3. IBI, taxa d’escombraries i comunitat de propietaris: L’IBI, la comunitat de propietaris i la taxa d’escombraries es consideren despeses deduïbles, però ull: només per al que els paga.

No obstant això, la taxa d’escombraries gairebé sempre li correspon al llogater, ja que aquest és qui la genera i, per tant, qui la sol pagar. Tingues en compte que aquí succeeix el mateix que amb el lloguer: en el cas que sigui un habitatge, només podràs deduir aquestes despeses en el percentatge corresponent a l’espai dedicat a la teva activitat. 4. Despeses de telefonia i Internet: El telèfon fix i la connexió a internet instal·lada a la teva oficina o local comercial són despeses deduïbles. Si treballes des de casa, hauries d’obrir línies noves i exclusives per al desenvolupament de la teva activitat per poder deduir aquestes despeses en la seva totalitat. Si vols mantenir un mateix nombre i una mateixa connexió per a l’ús personal i el professional no podràs deduir-te res. Hisenda no permet deduir la despesa i l’IVA en contractes en els quals es facturen diverses línies o bé paquets de TV, etc. 5. Materials i primeres matèries: Les despeses derivades de la compra de materials i matèries primeres necessàries per al desenvolupament de la teva activitat són deduïbles i es coneixen com a consums d’explotació. Un dissenyador o arquitecte, per exemple, podria incloure com a despeses deduïbles les seves compres de materials de dibuix especials, papers, etc. 6. Compra i reparació de béns d’inversió: Si adquireixes un bé per al desenvolupament de la teva activitat amb un valor superior a 300 € i que no és una matèria primera, això es coneix com un bé d’inversió. Els béns d’inversió es poden amortitzar completament en un exercici, si tenen un valor unitari de menys de 300 €, en cas de superar aquest import, es podrà deduir la despesa per amortització segons les taules fiscals publicades per hisenda (mobiliari, instal·lacions, equips informàtics, vehicles, etc). Tant les compres com les reparacions dels béns d’inversió són despeses deduïbles de l’IVA. Però recorda que hauries de poder justificar que són equips que fas servir exclusivament per desenvolupar la teva activitat professional. Entre els llibres comptables que l’autònom en estimació directa està obligat a portar figura el llibre de béns d’inversió que recull, com el seu propi nom indica, tots els béns d’inversió afectes a l’activitat econòmica i el cost dels mateixos. 7. Amortitzacions: Quan compres un bé d’inversió, es pressuposa que el vas fer servir durant molt de temps (com a mínim un any) i que el seu valor canviarà en el temps, ja que s’anirà deteriorant. Per això no ho pots descomptar directament de l’IRPF, sinó que l’has de deduir a poc a poc. I això és precisament el que es coneix com a amortització fiscal. 8. Despeses de màrqueting i publicitat: Sempre que tinguis la factura, tot el que inverteixis en màrqueting i publicitat perquè el teu negoci creixi pot ser comptabilitzat com a despesa deduïble. 9. Despeses d’atenció a clients i proveïdors:. Es consideren despeses d’atenció a clients i proveïdors les despeses de marxandatge i regals que es lliuren en nom del negoci, però només poden sumar un màxim de l’1 % de la teva facturació.

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 34 ]

Assessoria 10. Creació i manteniment de la teva pàgina web: Les despeses de disseny web per promocionar el teu negoci o donar-li visibilitat s’han convertit en una d’aquestes despeses que gairebé tots els autònoms comparteixen. Totes les despeses relacionades amb el teu web són deduïbles, des del seu disseny i programació, fins a la seva actualització i manteniment, passant per les despeses de hosting, compra de dominis i comptes d’email associades. La creació de la pàgina web, si supera els 300 € de cost, es considera com un bé d’inversió (intangible), per la qual cosa la deducció en l’IRPF es realitzarà a través de les corresponents amortitzacions. 11. Despeses d’assessoria i Comptabilitat: Un altre grup de despeses deduïbles súper habitual per als autònoms és el de les despeses d’assessoria comptable, fiscal, legal o laboral. 12. Despeses d’altres professionals: Tots els serveis prestats per altres professionals per al desenvolupament de la teva activitat, com advocats, consultors de negoci, col·laboracions externes etc. poden considerar-se despeses deduïbles. 13. Despeses financeres: Les despeses de comissions de targetes, comptes o transferències vinculades a l’activitat, o els interessos generats per préstecs i crèdits usats per a l’activitat professional, també són deduïbles. 14. Quotes d’autònoms o mútues de previsió social (hna): La quota d’autònoms que pagues a la Seguretat Social també te la pots deduir. És deduïble igualment, la quota pagada a hna com a Mútua de Previsió Social per als arquitectes tècnics, sempre que hna sigui alternativa al RETA i no s’hagi renunciat cotitzant en el règim d’autònoms. 15. Despeses de personal: Tenir altres treballadors contractats obre un ventall de despeses deduïbles addicionals: des de les cotitzacions a la seguretat social a càrrec de l’autònom o empresa, fins a les pagues extraordinàries i retribucions flexibles. També podràs deduir-te les despeses per indemnitzacions, assegurances i les despeses de formació, seguretat i higiene en el treball, dietes o desplaçaments. 16. Dietes: Les despeses en concepte de dietes inclouen les consumicions realitzades en hotels, bars, restaurants i estacions de servei. És important pagar amb targeta de crèdit, si és possible, que estigui associada a un compte en el qual només registris les teves despeses professionals, demanar sempre la factura. En establiments d’hostaleria i restauració és habitual rebre factures simplificades i això no és cap problema sempre que la factura inclogui el teu nom. Si fos impossible obtenir factura, conserva el tiquet, L’import diari en concepte de dietes no ha de sobrepassar els 26,67 €/dia. Hisenda no estableix un límit per a les despeses d’allotjament en hotels i apartaments turístics, però per evitar problemes busca sempre la coherència entre els teus ingressos i despeses. 17. Desplaçaments i viatges: Si et desplaces en taxi o transport públic per acudir a una reunió o realitzar visites de treball, pots desgravar aquestes despeses, però recorda conservar sempre el tiquet o factura. 18. Vehicles i combustible: Les despeses derivades de la compra o l’ús d’un vehicle es consideren deduïbles, tant de l’IVA

com de l’IRPF, quan el vehicle es fa servir exclusivament per a l’activitat professional (per exemple, per lliurar o repartir mercaderies). Però el més habitual és que utilitzes el teu propi cotxe o moto amb dues finalitats: el personal i el professional. En aquests casos, l’IRPF no és deduïble, però sí l’IVA, que podràs deduir al 50% (o quantitat superior que es pugui acreditar i demostrar davant hisenda) en qualsevol despesa relacionada amb el vehicle: reparacions, pàrquings, peatge, despeses de gasolina, etc. 19. Eines i programes online: Dona igual que sigui una compra única o una subscripció mensual, qualsevol pagament que realitzis per una eina online relacionada amb la teva activitat professional pot ser considerada com una despesa deduïble, com poden ser els programes de disseny, les eines de gestió, i totes les eines de comunicació, màrqueting o gestió de xarxes socials. 20. Assegurances: Totes les assegurances que adquireixis i estiguin relacionades amb la teva activitat professional, com l’assegurança de responsabilitat civil, o assegurança mèdica privada es consideren despeses deduïbles, en aquest últim cas, són deduïbles 500 € anuals per cada membre de la unitat familiar de les primes satisfetes a la companyia. Altres despeses fiscalment deduïbles Les despeses que compleixen les condicions per ser deduïbles i per a les quals Hisenda no contempla un apartat específic són conegudes normalment com altres despeses deduïbles. Aquí s’inclouen els llibres i subscripcions a revistes professionals, l’assistència a cursos, seminaris, congressos i esdeveniments formatius i les quotes de pagament a col·legis professionals o associacions empresarials. Les despeses de difícil justificació És a dir, encara que estiguin relacionats amb la teva activitat, no tens forma de justificar-los. No obstant això, aquestes despeses comporten una reducció automàtica que s’aplica en la Renda, sempre que l’autònom compleixi aquests dos requisits: • Calcular l’Impost de la Renda per la modalitat d’estimació directa simplificada (EDS). • Tenir beneficis en la seva activitat. És a dir, que els ingressos que tinguis siguin superiors a les despeses. Quan es compleixen aquestes dues condicions, s’aplicarà la reducció per despeses de difícil justificació així: Al benefici que havíem obtingut amb la diferència entre ingressos i despeses se li resta el 7 % (vigent per al 2023). El que ens doni, se sumarà al total de despeses que tenim de l’activitat, d’aquesta manera el benefici és menor i això suposa que pagarem menys en Renda. Les despeses de difícil justificació no poden superar el límit dels 2.000 € anuals.

Gabriel Porras García Assessoria Fiscal

Més informació a l’apartat “Actualitat” del web del COAATT: www.apatgn.org

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 35 ]

Actualitat col·legial Reconeixement a la professió i visita al patrimoni que ens envolta L’activitat col·legial sempre és enriquidora ja que ens permet, a tots i totes, compartir espais, experiències i nous coneixements. Els darrers mesos han estat molt interessants en aquest sentit. Per començar, el passat 2 d’octubre, va tenir lloc un acte especial a la nostra seu col·legial en reconeixement a aquells col·legiats i col·legiades que no van poder assistir a la Nit de l’Arquitectura Tècnica 2023. Aquest homenatge estava especialment adreçat als professionals que, durant l’any 2023, han celebrat els seus 50 o 25 anys de dedicació a la professió. És molt important reconèixer la seva trajectòria, perquè amb les seves dècades d’experiència, han contribuït de manera significativa al camp de l’arquitectura tècnica. Les seves aportacions i coneixements acumulats han estat fonamentals per al desenvolupament de la professió i la millora de la qualitat en la construcció i l’edificació. El Sr. Xavier Llorens, president del COAATT, va ser l’encarregat de lliurar els guardons commemoratius als col·legiats i col·legiades que han complert 50 o 25 anys de professió. A més de celebrar la trajectòria dels veterans, l’acte va ser també una oportunitat per donar la benvinguda als nous professionals que s’han unit al COAATT durant el 2023. El lliurament simbòlic del casc d’obra del COAATT als nous col·legiats i col·legiades marca el començament d’una nova etapa en les seves carreres professionals. Aquest acte no només serveix per reconèixer l’expertesa dels professionals veterans, sinó també per destacar la importància de la continuïtat i el creixement de la professió. La inclusió de nous membres enriqueix la comunitat i aporta un vent fresc d’idees i energies. Es va homenatjar a Jordi Royo Bieto pels seus 50 anys de professió, a Diego Ramírez Macías pels seus 25 anys de trajectòria professional i, per últim, es va donar la benvinguda a la nova col·legiada Patricia Arroyo Montesinos. A tots/es tres, la nostra enhorabona.

Per altra banda, En el marc de les visites socioculturals que organitza el COAATT, el primer cap de setmana d’octubre, s’ha ofert als col·legiats i col·legiades dues activitats molt interessants: visitar la Catedral del Vi de Nulles i una visita tècnica guiada a dos edificis emblemàtics de la ciutat de Reus, dins el programa Reus Ocult 2023, que normalment no són visitables i que ara podrem descobrir. La visita a Nulles va tenir lloc el dissabte 7 d’octubre, al matí, i va permetre descobrir un espai arquitectònic molt rellevant obra del conegut arquitecte Cesar Martinell. Aquest emblemàtic celler modernista, recorda a una catedral pel seu aspecte majestuós i les seves detallades decoracions. És un exemple excepcional d’arquitectura industrial de la seva època i representa l’orgull i la tradició vinícola. La visita a la Catedral del Vi de Nulles - Adernats, es va cloure amb una bonica ruta entre vinyes amb tast de vins inclòs.

Foto de grup dels assistents de la visita a la Catedral del Vi, a Nulles

Els assistents, contemplant l’obra de Cèsar Martinell

Xavier Llorens, president del COAATT, va lliurar els diferents reconeixements dels 50 i 25 any de professió, i va donar la benvinguda a la nova col·legiada. A sota, foto de grup dels protagonistes

I el diumenge 8 d’octubre, fruit de la col·laboració entre el COAATT i l’Associació Espais Ocults, entitat sense ànim de lucre amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat de Reus, es va fer una visita a dos espais que, a més, són protagonistes de la secció “Edificis Singulars” en aquest número de la revista TAG. Parlem de Mas Totosaus i el Centre Social El Roser.

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 36 ]

Actualitat col·legial Les persones assistents van tenir l’ocasió de poder realitzar una visita tècnica guiada i personalitzada per al COAATT per descobrir dos espais que normalment no són visitables i amb un gran atractiu històric, artístic, cultural i patrimonial. Al Centre Social El Roser van veure les instal·lacions i les diverses estances i dependències on es realitzen diferents tasques socials per a la ciutadana mentre a Mas Totosaus, vam poder descobrir una joia que havia estat mas d’estiueig i després va passar a l’abandonament fins que, sortosament, s’ha pogut restaurar i recuperar.

El grup del COAATT, observant la part exterior de l’emblemàtic Mas Totosaus de Reus

La visita de Reus Ocult ha inclòs també una passejada per conèixer la història i realitat del Centre Social El Roser

Trajectòria Compromís Professionalitat

Cal comentar que dies abans de les dues visites, el president del COAATT, Sr. Xavier Llorens, va assistir a la roda de premsa de presentació de l’activitat prevista en el Reus Ocult 2023. Per al COAATT, donar suport a totes aquelles iniciatives que permeten donar rellevància i visibilitat al patrimoni arquitectònic, és essencial. La societat es fa i creix en base al seu llegat i a aquells elements que són fruit de l’esforç i la mà de l’home que ens ha precedit.

Alcalde Joan Bertran, 13-15 Baixos 43202 Reus Tel. 977 32 30 13 administracio@gremiconstrucciobaixcamp.cat www.gremiconstrucciobaixcamp.cat

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 37 ]

Actualitat col·legial El llibre del Circ Romà, a l’abast de tothom El llibre “El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat”, del qual n’havíem parlat al darrer número de la revista TAG, torna a ser notícia. Des del passat 30 de novembre, já es pot descarregar per llegir i consultar a través de l’enllaç: www.recercat.cat/handle/2072/532017 Cal recordar que el COAATT és un dels col·laboradors d’aquest projecte que va més enllà de la història, el llegat, l’urbanisme i la construcció, convertint-se en un projecte multidisciplinari i coral. Com ens explica un dels seus autors, l’Ivan Fernández Pino, aquesta obra és fruit d’un projecte docent i de recerca desenvolupat per membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Escola Tècnica d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ambdues institucions s’han unit per crear un espai de treball interdisciplinari que dota la docència i la recerca universitàries d’una personalitat pròpia. Amb una superfície de quatre hectàrees, l’omnipresència del Circ romà de Tarragona converteix aquest monument en una realitat patrimonial immanent a una part significativa del

centre històric contemporani de la ciutat. Des del segle V, el Circ ha experimentat un procés de transformació que, des del punt de vista urbanístic, va acabar al segle XIV amb l’expansió de la ciutat. El Circ romà de Tarraco és un excel·lent cas pràctic amb què desenvolupar aquesta estratègia d’aprenentatge i experimentació metodològica. Resultat de 1900 anys d’història, permet entendre l’aparició de la ciutat actual com a resultat d’un procés involuntari de determinisme urbanístic.

Títol:

El circ romà de Tarragona, monument i ciutat

Tipus de document: Llibre

Altres títols:

El Circo romano de Tarragona. Monumento y ciudad; The Roman Circus of Tarragona. Monument and city

ISBN:

978-84-125214-0-5

DOI:

10.51417/trama_9

Autor/a:

Macias Solé, Josep Maria; Puche i Fontanilles, Josep Ma; Solà-Morales, Pau; Toldrà Domingo, Josep M.; Fernández Pino, Ivan; Ferré, Anna; Andreu Aguadé, Josué

Publicat per:

Institut Català d’Arqueologia Clàssica

Col·lecció:

Trama;9

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 38 ]

Fundació COAATT Els regals dels Reis d’Orient arriben a la Muntanyeta i a la Llar Natalis de la mà del COAATT Puntuals a la tradició i per dinovè any, els Reis d’Orient del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació (COAATT) han viatjat aquest 6 de gener fins la seu de la Muntanyeta per saludar als usuaris i usuàries de l’Associació de Paràlisi Cerebral. Enguany, a més de saludar-los un per un, els Reis han lliurat a tots ells un regal especial, una ràdio. A l’acte, com és habitual, hi havia familiars dels usuaris i també els monitors de l’associació. Els Reis d’Orient del COAATT també han visitat la seu de la Llar Natalis de Tarragona que coordina l’Arquebisbat de Tarragona i que acull mares gestants que, per la seva situació social o familiar, puguin patir exclusió social posant així en risc la continuïtat de la gestació. A totes elles, se’ls ha regalat un necesser amb productes d’higiene personal. Per acabar la jornada festiva del 6 de gener, els Reis d’Orient han fet la tradicional entrega de regals a tots els fills i filles i/o nets i netes dels col·legiats i col·legiades del COAATT d’edats compreses entre els 0 i els 10 anys (ambdues incloses), que es van aplegar a les dependències de la seu col·legial per participar d’aquesta tradició que es celebra al COAATT des de fa ja 32 anys. Xavier Llorens, president del COAATT, va fer la tradicional benvinguda als Reis Enguany, els Reis d’Orient van repartir regals a gairebé d’Orient a la seva arribada a la seu del Col·legi 120 nens i nenes Des del COAATT i la Fundació COAATT us agraïm la vostra participació a la Diada de Reis i esperem que puguem celebrar moltes més tots junts. Moltes gràcies per compartir el dia de Reis amb nosaltres!

La Fundació COAATT renova col·laboració amb Mans Unides La Fundació COAATT del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) ha signat per segon any el Conveni de col·laboració amb Mans Unides per a una causa solidària, el patrocini del Concert de gòspel “Gospelwill” que ha tingut lloc aquest passat 4 de novembre al Teatre Tarragona.

Moment de la signatura del conveni entre la Fundació COAATT i Mans Unides

Cal destacar que enguany, Mans Unides ha atorgat el “Segell Solidari” a la Fundació COAATT com a Entitat Solidària 2023, en reconeixement per la seva col·laboració en la lluita contra la fam i la pobresa i per contribuir a la construcció d’un món més just i sostenible. Mans Unides és una ONG de desenvolupament, catòlica i de voluntaris que treballa per donar suport als a diversos pobles en projectes per millorar les seves condicions de vida i en la sensibilització de la societat. Fa més de 64 anys que lluita per un món més just i treballa en estreta col·laboració amb 58 països del Sud per combatre la fam, la nutrició deficient, la misèria, la malaltia, el subdesenvolupament i la falta d’educació. ALTRES ACCIONS SOLIDÀRIES El COAATT ha estat Punt de Recollida de joguines de la Campanya solidària “Cap nen sense joguina” impulsada per cadena SER Catalunya i Creu Roja Joventut. Tothom qui ha volgut, ha deixat a la nostra seu joguines noves no bèl·liques ni sexistes, i de pas els nens i nenes també han pogut portar en aquest mateix punt la seva carta per al Pare Noel.

Tag 1r quadrimestre 2024 [ 39 ]

PROFESSIONALS

Volem que et centris en allò que realment t’importa: el teu negoci

Per això, et donem les millors eines i tot el recolzament que necessites perquè el teu projecte sigui un èxit rotund Finançament especíﬁc

Previsió per a un bon futur

Transferències nacionals i SEPA sense comissions i gestió de remeses a través de la Banca ONLINE i MOBILE.

Préstec ECO Professional: ﬁns a 120.000 euros per millorar l'eﬁciència energètica del teu negoci.

Ingrés de xecs nacionals i de transferències sense comissions.

Rènting: Cobreix les necessitats logístiques i de desplaçaments segons el moment.

Sol·licita’ns un Estudi de Previsió Personalitzat per projectar la teva situació en el moment de la jubilació i que et permetrà triar els productes idonis per complementar-la.

El teu dia a dia, més còmode i fàcil

Gestió gratuïta de la domiciliació del rebut d'autònoms de la Seguretat Social i dels pagaments d'impostos. Targeta Business Crèdit amb una línia de crèdit més àmplia, condicions exclusives i sense comissions sempre que facis un consum mínim de 1.000 euros l'any.

Esbrina-ho a www.caixaenginyers.com

Tranquil·litat total

Que ningú no et pari, ni a tu ni al teu negoci

Els nostres experts faran un estudi global de tots els teus riscos per donar-te les cobertures adequades segons les teves necessitats especíﬁques i amb el millor servei postvenda.

caixadenginyers

caixaenginyers