Issuu on Google+

Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de

Tarragona

ag

3r trimestre 2009 Any XIV núm 54

Aïllament acústic a l’edificació Un model: la guia d’accessibilitat de Cambrils Actuacions professionals a les administracions Arquitectures modernistes i gòtiques


SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost

Serveis del COAATT

Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau Secretaria: Míriam Ferrer, Mercè Obiol, Dora Fernández Comptabilitat: Àngels Recuero Visats: Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú, Eva Larraz i Katia Pesare Horari d’hivern: De dilluns a dijous de 8 a17 h. Divendres de 8 a 14 h. Horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h Oficina del Vendrell: Òscar Franch C. Narcís Monturiol, 2 - 4 (cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 643 delegacio_vendrell@apatgn.org Dimarts i dijous: de 16 h a 19 h (només col·legiats residents) Tancat el mes d’agost

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ i BIBLIOTECA Alexandra Fortuny biblioteca@apatgn.org http://biblioteca.apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic) gabtec@apatgn.org Joan Sáenz (Dinamització) formacio@apatgn.org Borsa de treball: Gabinet Tècnic Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Marcel Ramírez i Jaume Cabré informatica@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídica: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

LABORATORI D’ASSAIGS Tel. 977 524 537 citam-sa@terra.es / www.citam-sa.com Av. Europa, cantonada C. Bèlgica illa 14 Polígon Ind. Constantí · 43120 Constantí Gerent: Lluís Comes Director tècnic: Ernest Valls

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

SERVEIS EXTERNS Assegurances, OCT, Laboratori d’Assaigs Meritxell Gispert i Carme Vidal Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org

Junta de Govern Consell de Redacció Jesús Moreno (Vocal Junta), Pablo Fernández de Caleya, Alexandra Fortuny, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Producció revista Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT Tel. 977 212 799 Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

President Julio Baixauli Cullaré Vicepresident Adolf Quetcuti Carceller Secretària Montserrat Muñoz Madueño Tresorer Jordi Adam Andreu Comptadora M. Teresa Solé Vidal Vocals Josep Marsal Sans José Luis Hernández Osma Jesús Moreno Martos Francesc Xavier Llorens Gual


Tag

Editorial

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

No llançar el casc Jutjats de Reus Foto: Rafael del Real

n ACTIVITAT COL·LEGIAL

Guia d’accessibilitat de Cambrils. Manual d’Acústica Pàgs. 4-6

n ASSESSORIA JURÍDICA

Actuacions professionals per encàrrec de les Administracions Públiques Pàg. 7

n ACTUALITAT

Construmat, saló internacional de la construcció. Transposición de la Directiva de Servicios y Ley Ómnibus Pàgs. 8-13

n SOSTENIBILITAT Proyecto Gaia (II) Pàgs. 14-17

n REHABILITACIÓ

La restauració del Castell de Vila-seca (2) Pàgs. 18-21

M

algrat que ens movem en un context d’incertesa i les xifres no siguin bones, no podem aturar-nos. Els reptes són els mateixos que fa uns anys: més formació, més control tècnic, més seguretat i més qualitat en l’edificació. Les noves oportunitats professionals estaran relacionades precisament amb aquests reptes aplicats a: l’habitatge a bon preu, l’edificació eficient i ecològica, la rehabilitació pendent, el motor de l’obra civil i pública, la planificació urbanística, el reequilibri territorial. Hem d’esperar la recuperació i que els indicatius canviïn el signe. Hem de confiar que, de creixement sostenible, no passem a decreixement insuportable. Mentrestant, ens trobaran treballant. “El sector del totxo” —qualificatiu despectiu de certs crítics— ha estat un dels principals motors econòmics a la nostra societat, i hi estan treballant excel·lents professionals que ni malbaraten recursos (en situacions favorables) ni llancen el casc (en desfavorables).

n LABORATORI D’ASSAIGS Acústica a l’edificació Pàg. 22

n PATRIMONI

Arquitectura modernista a Tarragona (5). Pàgs. 24-27

n ESPAI AL TEMPS El Gòtic (3) Nissagues marineres setcentistes (2). Pàg. 28-34

LA JUNTA DEL COAATT


Activitat col·legial Guia d’accessibilitat de Cambrils Ajuntament i COAATT cooperen en un estudi i una publicació modèlica per ajudar les persones amb mobilitat reduïda

L’

rja lfo d’A era Ri

Centre Cívic Nou Cambrils

Parc de Nou Cambrils

Nou Cambrils

Parc del Pinaret

lC de

í am

El Pinaret

g Ver

e

Nucli Antic

e la nc d Barra

tera

rre

Ca

Centre Cívic Alba

CN-340

Centre Cultural i Ocupacional

Parellada

de Mo

Mercat Municipal

rió

ntb

Museu Agrícola Museu d´Història

Eixample Poble Correus

RENFE

Parc de La Llosa

Vil·la romana de la Llosa

Casal Gent Gran Biblioteca

Estació BUS

Horta de Sta. Maria

Palau municipal d’esports

Terme municipal de Vinyols i els Arcs

Mercat Municipal

Eixample Platja

Casa del Mar

H2

Baix Camp

Centre Les Basses

Port

Parc del Pescador Patronat de Turisme

Platja de l’Horta de Santa Maria

P

Rb. de Jaume I

eig Marítim de Pone nt Pass

Tag

ABS Dr. Gimbernat

AJUNTAMENT

Rier a d’A lforj a

Ajuntament de Cambrils amb la col·laboració del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona i la Fundació Tarragona Unida han editat el llibre Cambrils. Guia d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda que es repartirà de manera gratuïta principalment a Cambrils. Atès Bombers el caràcter turístic de la població s’ha publicat en 5 idiomes (català, castellà, anglès, francès i alemany). Aquesta guia s’inscriu d’un conveni signat enguany entre Ajuntament i la Fundació del Col·legi per tal de desenvolupar un treball de camp i uns resultats, dels quals ara s’en publiquen una part. L’Ajuntament ja havia editat fa uns anys una guia, però en aquesta ocasió l’edició s’ha ampliat i perfeccionat, incloent-hi més dades, més visualitat i un plànol adjunt detallat. En el treball de camp, coordinats pel Gabinet Tècnic del COAATT, han participat 2 arquitectes tècnics, 1 terapeuta CN-340 ocupacional i 3 estudiants d’arquitectura tècnica. En la publicació de la guia i el plànol, l’equip de Silva que materialitza les publicacions del Col·legi. A banda de la guia, un altre element d’utilitat són unes fitxes individuals per lloc o establiment on s’audita textualment i gràficament el nivell d’accessibilitat. Tot plegat, un model tant de cooperació local com La Llosa d’estudi tècnic per a un tema en el que queda molt per fer i treballar. En la roda de premsa conjunta, la regidora cambrilenca de Polítiques Socials —Maricel Llaveria— va explicar que és important “conèixer les necessitats del municipi per tal d’eliminar les barreres arquitectòniques. Apostem per conèixer les mancances dels establiments públics”. Per la seva part, la regidora de Platja de Turisme —Anna López— va destacar la la Llosa valentia de l’Ajuntament perquè aquest treball no deixa de ser també “una radiografia de la part pública, que ha de fer un llarg recorregut per tenir espais públics sense exclusió”. El president del Col·legi, Julio Baixauli, va agrair el suport de l’Ajuntament

Platja de la Riera

3r trimestre 2009 [ 4 ]

H3

El Re Prat d

Torre del Port

P

Ma

SABA

PORT

P iP


Activitat col·legial Ambdós han remarcat en el pròleg de la Guia que “la manca d’infraestructura per a les persones amb mobilitat reduïda impossibilita, en alguns casos, l’exercici dels seus drets”. En aquesta lí-

per tirar endavant el projecte i el president de la Fundació, Adolf Quetcuti, va exposar una estadística real i fiable (que adjuntem), necessària per informar i sobretot per intervenir.

LLOCS

ADAPTAT

HOTELS

PRACTICABLE

INACCESSIBLE

3

(25%)

8

(67%)

1

(8%)

14

(13%)

54

(50%)

40

(37%)

CÀMPINGS

1

(14%)

6

(86%)

CENTRES CULTURALS, ESPORTIUS I RECREATIUS

1

(8%)

6

(46%)

6

(46%)

CENTRES I SERVEIS SANITARIS I SOCIALS

9

(45%)

10

(50%)

1

(5%)

EQUIPAMENTS DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

5

(56%)

2

(22%)

2

(22%)

PARCS

2

(40%)

2

(40%)

1

(20%)

RESTAURANTS

PLATGES

--TOTALS (183 revisats)

35

---

9 (100%)

(19%)

97

(53%)

nia, l’alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, ha desitjat que aquesta publicació “contribueixi a la sensibilització cap a canvis d’actituds socials que permetin una ciutat accessible per a tothom”.

---

51

(28%)

Adaptat

Espai físic o element de l’entorn accessible, que permet l’ús per a la marxa o desplaçament amb total independència i seguretat als usuaris de cadira de rodes o altres ajuts tècnics.

Practicable

Espai físic o element de l’entorn, que tot i no ser adaptat, permet el seu ús per a la marxa o desplaçament amb cert esforç o grau de dificultat de forma autònoma als usuaris de cadira de rodes o altres ajuts tècnics.

Inaccessible

Espai físic o element de l’entorn que per les seves característiques de disseny NO permet l’ús independent i segur per a la marxa o desplaçament a les persones usuàries de cadires de rodes o d’altres ajuts tècnics.

Aïllament acústic: un Manual i una eina professional

E

l COAATT ha editat el que és el vuitè volum de la col·lecció ‘Manuales Profesionales’ amb el títol: Aislamiento acústico en la edificación. Proyecto, cálculo, control técnico y administrativo. Adaptado al CTE DB-HR. L’autor és l’enginyer industrial Josep M. Querol Noguera, especialista nacional i internacional en el tema d’Acústica. Ell va ser també l’autor del Manual Professional III, publicat el 2003 que va ser tot un èxit de recepció. La nova obra presenta la nova adaptació de la normativa al Documento Básico Habitabilidad Ruido (DB-HR) del Código Técnico de la Edificación, Real Decreto 1371/2007. És de gran utilitat per a arquitectes tècnics, arquitectes, enginyers, empreses, organismes de control tècnic i companyies asseguradores. En el text s’explica amb exemples l’aplicació de procediments de càlcul simplificat els projectes d’aïllament acústic a soroll aeri, d’impacte i exterior d’edificis. És interessant la part d’ordenació de l’espai acústic amb la visió d’endins i

Tag

d’enfora. En la part final, a efectes pràctics, s’inclouen els serveis i productes de diverses empreses i institucions pel que fa a l’aïllament acústic i l’eficiència energètica: Querol Colomer consultors acústics · Sostres Armstrong · Panells Celenit-Maydisa · Tancaments d’alumini Technal · Solucions Rockwool · Aïllament tèrmic i acústic Aislenvas · Poliuretans Synthesia Española · Instruments de càlcul Cesva · Mides de soroll Brüel & Kjaer · Serveis Externs COAATT · Làmina sintètica insonoritzant Tecsound · Laboratori d’Assaigs. Aquest nou llibre, amb 184 pàgines, es vendrà a diferents llibreries tècniques i universitàries del país, al preu de 25 € (+ IVA). Pot reservar el seu exemplar al Col·legi. La presentació serà el dimarts 30 de juny, a les 18 hores, a la seu del COAATT a Tarragona. En el futur es preparen, dins la col·lecció ‘Manuales Profesionales’ nous títols relacionats amb la prevenció d’humitats en edificacions enterrades i façanes i amb les condensacions a cobertes i soterranis.

3r trimestre 2009 [ 5 ]


Activitat col·legial Homenatge als nostres professionals

E

l divendres dia 5 de juny, al restaurant l’Orangerie (complex Clos Barenys, municipi de Vila-seca) va tenir lloc el tradicional sopar anual del Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona. Els altres anys s’havia fet a la Boella. Van assistir-hi més de dues-centes persones de tot l’àmbit col·legial (que comprèn les comarques de Tarragona, exceptuant les de l’Ebre). A més dels col·legiats i família, van assistir representants de tots els col·legis catalans. Com a acte més destacat, es va fer un homenatge a un grup de companyes i companys pels seus anys de professió, amb una entrega d’insígnies d’or i plata per als que fan 50 i 25 anys d’exercici respectivament. En el transcurs de l’acte, el president del COAATT, Julio Baixauli, va valorar el context de la professió, els nous reptes i el simbolisme d’aquest acte de reconeixement humà.

Un moment del sopar al gran restaurant de l’Orangerie

Aparelladors amb 50 anys de professió: Enrique de Riquer, Aurelio Manrubia, Ángel Martínez Lanzas, Josep Marza Soler Aparellladors amb 25 anys de professió: Francisco J. Andrés, Carlos Brull, Pere Domènech, José Gázquez, F. Xavier Llauradó, Josep Maria Porta, Lluís Rovira Professionals amb 25 anys al Laboratori CITAM: Orestes González

Membres de la Junta i els companys homenatjats

Tag

3r trimestre 2009 [ 6 ]


Assessoria L’entrevista jurídica

ACTUACIONS PROFESSIONALS PER ENCÀRREC DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

G

eneralment i sota el principi de mínima intervenció, ens trobem dia a dia com els Col·legiats eviten el tràmit del Visat col·legial quan es tracta d’intervencions professionals fetes per les diverses Administracions Públiques, en primer lloc, per estar en la creença de que legalment no és exigible i, en segon lloc, per poder minimitzar costos que en qualsevol cas es creuen innecessaris. És cert que quan un tècnic, amb la titulació acadèmica que sigui, està com a funcionari formant part íntegra de l’Administració, a la qual presta els seus serveis habituals, està exempt del tràmit del Visat. Però hem de circumscriure aquesta circumstància al fet de que el tècnic forma part com a tal funcionari i que dins de les seves funcions li pertoquen temes de la direcció facultativa de les obres. En aquest cas, si neixen responsabilitats de tipus civil o penal, aquestes seran assumides per la pròpia Administració, amb independència de que posteriorment l’Administració pugui “repetir” les conseqüències indemnitzatòries en contra del propi funcionari si considera que ha estat conseqüència d’una mala praxis professional imputable personalment a l’esmentat tècnic. Hem de dir que aquesta possibilitat de repetició de l’Administració davant del seu propi funcionari no és freqüent, essent una possibilitat de caire excepcional. El que sí és més habitual és que l’Administració contracti temporalment a un tècnic per assessorament i sense ostentar la condició de funcionari sinó d’assalariat. Sovint se li encarreguen actuacions de supervisió per la construcció d’edificis de titularitat de l’Administració i, natural-

ment, aquesta Administració no exigeix el tràmit del Visat. En aquest cas, si bé l’Administració pot respondre subsidiàriament, el cert és que, al no disposar del Visat col·legial, no es gaudeix de cap tipus de cobertura per part de MUSAAT i això situa al tècnic en cas d’accident o d’exigència de responsabilitat en una situació absolutament precària. Així, si s’ha d’aportar una fiança econòmica davant d’un sinistre, si l’Administració no l’aporta, què farà el tècnic? Doncs avançar les possibles indemnitzacions si no vol veure’s en un procediment d’embargament o constrenyiment. Per aquest motiu serà del tot necessari a l’hora d’acceptar aquestes designes que, o bé la percepció dels honoraris sigui suficient per cobrir les despeses de visat i de MUSAAT a càrrec exclusiu del tècnic, o bé que l’Administració es faci càrrec dels seus imports. No fer-ho així pot complicar la situació del col·legiat afectat i, a més, amb una intensitat no desitjada. Actualment ens trobem en un moment de confusió perquè estem a les portes de la denominada Llei de transposició de les Directives Europees sobre els mecanismes de prestació de serveis, i és ara quan es qüestiona l’exigència amb caràcter obligatori del VISAT. Sembla ser que ara serà facultatiu, és a dir, opcional i no obligatori. A nivell personal em sembla un disbarat, un disbarat perquè significa un brindis a la inseguretat jurídica i, especialment, per l’usuari, a qui sembla que en principi podria beneficiar. Respecte la no obligatorietat del Visat, passarà com el Registre de la Propietat que no és obligatori. La inscripció d’una finca al Registre no és obligatòria, sinó opcional, però quan es parla de seguretat jurídica, les entitats d’estalvi o

Tag

3r trimestre 2009 [ 7 ]

bancàries quan fan préstecs hipotecaris, són els primers en exigir la inscripció de les seves operacions al Registre. Senzillament per seguretat jurídica. El Visat fins que no es promulgui aquesta nova Llei, constitueix una garantia davant de l’usuari i de la pròpia Administració. Per això existeix una reiterada jurisprudència que proclama l’obligatorietat del Visat fins i tot quan es tracta d’obres oficials. En aquest sentit, tenim la sentència de 28 de desembre del 2005 del Jutjat del Contenciós-Administratiu de Guadalajara que proclama que el Visat no tant sols té com a funció garantir la legalitat urbanística, sinó que satisfà amb caràcter principal —una funció pública— com és el control de l’exercici professional. Aquesta exigència del Visat tan sols decau quan el professional, tal i com hem dit, té una relació funcionarial amb la pròpia Administració, ja que llavors es considera que les seves intervencions són actuacions de la pròpia Administració i pels seus propis serveis, tan sols subjectes al control intern de la mateixa Administració. Per tot això, sigui quina sigui la norma que en el futur reguli el Visat, el meu consell és que el Visat constitueix una garantia en quan a l’exercici professional davant de l’usuari i també una garantia de tranquil·litat per al propi Col·legiat, ja que tindrà sempre al seu costat al Col· legi i gaudirà, a més, de la cobertura de la Cia. asseguradora. F. Xavier Escudé i Nolla Lletrat-assessor


Actualitat CONSTRUMAT, Saló Internacional de la Construcció Compleix el seu trentè aniversari apostant per la innovació, la sostenibilitat, la prevenció i la rehabilitació com a principals eixos temàtics. La Fira va tancar les portes el passat 25 d’abril amb interessants propostes per abordar la situació del sector, i amb 153.000 visitants.

C

onstrumat 2009, s’ha manifestat en aquesta edició com una important plataforma de reflexió i propostes per a la revitalització del sector i la superació de la crisi. La visita de més de 153.000 professionals, a més de contribuir a reafirmar el seu indiscutible lideratge com saló de referència de la construcció espanyola i un dels més importants d’Europa, ha superat fins i tot les previsions inicials en un entorn econòmic tan complex com l’actual. El saló internacional de la construcció de Fira de Barcelona ha estat el gran aparador de les novetats tècniques, però més enllà d’aquesta important dimensió, el programa de jornades, amb gran èxit de convocatòria, ha marcat les pautes a seguir pel sector, perfilant-se noves oportunitats de negoci. Han de destacar-se els debats sobre la normativa sobre el soroll en aplicació del Codi Tècnic d’Edificació en una jornada en la qual va participar la ministra d’Habitatge, Beatriz Corredor —que així mateix va presidir la inauguració del certamen— i sobre les respostes de les diferents Administracions Públiques davant la crisi. La rehabilitació s’ha manifestat com una alternativa real per al sector de la construcció, el mateix que el ple desenvolupament de la construcció sostenible i les iniciatives relacionades amb noves maneres d’entendre l’habitatge i els seus materials. És el cas del projecte Casa Barcelona, un dels grans atractius del saló, que, en la seva cinquena edició, ha presentat un habitatge modular, social, innovadora i sostenible. Amb assistència del comissari europeu d’Energia Andris Pielbags s’ha discutit sobre la necessitat d’estendre els certificats de normalització en els processos constructius a tots els països membres de la Unió. Nous mercats

El president de Construmat, Josep Miarnau, ha destacat que “el saló ha demostrat que el sector disposa de suficient dinamisme i de les necessàries opcions per a sortir de la crisi”, expressant la seva satisfacció pels resultats de l’edició d’aquest any en un entorn tan complicat per al sector. Per la seva banda, la directora, Pilar Navarro, ha expressat el seu agraïment “a les empreses, associacions, expositors i visitants que han fet possible la celebració d’aquest Construmat”. Construmat ha reunit 1.350 expositors de 31 països en els sis pavellons del recinte de Gran Via. L’organització de diverses missions inverses procedents d’Àfrica, Europa de l’Est i Amèrica Llatina ha donat al sector l’oportunitat d’explorar nous mercats. Els Premis Construmat, que han guardonat la reforma de la Gran Via i la plaça Europa i el pavelló d’Espanya en Expo Saragossa; el Concurs Nacional de Parquetistas i el Concurs Nacional i Internacional d’Ofici de paleta han completat l’oferta de Construmat.

INFORME / Departament d’Investigació i Estratègia de Fira de Barcelona EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓN. RADIOGRAFÍA DEL SECTOR Y LOS MERCADOS DE LA EDIFICACIÓN. Conclusiones destacadas. • Buena parte del crecimiento económico de España durante los últimos años se atribuye a la aportación del sector de la construcción, al tratarse de un sector que ejerce una notable influencia sobre los ciclos económicos y desempeña un papel clave en los procesos de crecimiento y desarrollo. • Entre 1996 y 2007, el Valor Añadi-

Tag

3r trimestre 2009 [ 8 ]

do Bruto del sector creció a una tasa media anual del 5,1%, frente a un 3,6% de crecimiento registrado por el VAB total, lo que ha elevado la participación de la construcción en el PIB desde un 6,9% en 1995 hasta un 11% en 2007. El VAB de 2008 sin embargo, empieza a reflejar la desaceleración producida en el sector, descendiendo a un 10,6% su participación en el PIB nacional. • Durante los cuatro años comprendidos entre 2003 y 2007, la producción interna en millones de euros creció un 54%, pasando de los 129 millones de euros en 2003 a 199 millones en el año 2007. Con un claro predominio de la edificación residencial, que oscilaba entre el 33% y el 35% del total de la construcción, el número de viviendas iniciadas alcanzó su máximo histórico en 2006, con 865.561 durante ese año. • El sector de la edificación representaba en 2007 el 75,2% del valor nominal total de la producción de construcción, frente a un 24,8% que suponía el de la obra civil. En 2008, el conjunto de la actividad en edificación alcanzó el 72% del total y la obra pública el 28% restante, subiendo esta última su participación en 3,5 puntos porcentuales respecto a la del año 2007. A su vez, el conjunto de la edificación sufre un descenso de participación significativo en edificación residencial, que pasa del 35,5% al 32% del total. • La industria de la construcción, junto al comercio al por menor, son los sectores en los que se concentra el mayor número de empresas en la economía española. A principios de 2008, el número de empresas que operaban en el sector de la construcción era de 501.056, de las que el 54,4% se de-


Actualitat

dica a la construcción en general. • El empleo en el sector de la construcción creció, en el año 2007, un 6,1% según la Encuesta de Población Activa. En 2008 sin embargo, el descenso en el sector de la construcción se evidenció de manera latente. Con un descenso del 21% interanual respecto a 2007, tal porcentaje se traduce en números absolutos a cifras superiores a los 500.000 empleos destruidos en el sector en el plazo de un año. • A marzo de 2009, el sector de la construcción suma un paro de 723.347 personas. Por comunidades autónomas, Andalucía, Comunidad Valencia, Cataluña y la Comunidad de Madrid son las más afectadas por el paro en el sector de la construcción, comunidades donde el boom inmobiliario fue muy pronunciado durante los últimos años. • Tras una década de fuerte expansión del mercado de edificación residencial, que ha elevado la oferta de viviendas hasta niveles muy superiores a la media de los países europeos. El año 2007 supuso el inicio de una fase de ajuste. Este nuevo periodo responde a un debilitamiento de la demanda que se viene apreciando desde comienzos de 2007 y a una caída de la rentabilidad esperada del negocio.

• Los visados de dirección de obra para reforma o rehabilitación de edificios destinados a viviendas alcanzaron las 28.718 unidades en 2008, lo que supone un incremento del 1,7% respecto al año anterior, aunque el presupuesto de ejecución material de esas intervenciones fue de 1.471,8 millones de euros, casi un 11% menos que en 2007, cuando la cifra superó los 1.651,1 millones. • Si se tienen en cuenta también los visados para rehabilitar edificios destinados a otros usos diferentes de vivienda, la cifra total del conjunto de 2008 fue de 36.423 permisos, cifra situada ligeramente por encima a la de 2007 cuando se llegaron a los 36.302. Sin embargo, el presupuesto de ejecución material total fue de 3.064 millones de euros, frente a los 3.141,7 de un año antes, es decir, un 2,4% menos. • La licitación nacional alcanzó durante todo el pasado 2008 los 40.588 millones de euros, cifra que representó un descenso del 13% sobre 2007. En 2009, reactivar la licitación es de máxima prioridad, ya que de los 2.437,9 millones invertidos en los dos primeros meses de 2008, se pasa a 763,6 millones en el mismo periodo de 2009, con una caída del 68,7%. • Para ello no bastará agilizar los pro-

Tag

3r trimestre 2009 [ 9 ]

yectos ya existentes o la confección y tramitación de otros nuevos, sino que se deberá disponer de fondos, teniendo en cuenta que al menos las dos terceras partes del presupuesto del ministerio de Fomento para este año destinado a inversiones en infraestructuras están ya comprometidas. Sin embargo, desde comunidades autónomas y ayuntamientos sí se ha incrementado la licitación de nuevas obras, elevándolas un 11,71%, cifra que sólo compensa parcialmente la carencia de inversión por parte del gobierno, descendiendo la media de licitaciones un 20,6%. • No ha habido en España restricciones a la oferta de nueva vivienda. Más de cinco millones y medio de viviendas iniciadas entre 1998 y 2006, muy por encima del número de hogares creados en el mismo periodo de tiempo, revelaron tanto la excepcional capacidad de reacción de la nueva oferta, así como la más que especial afección de los gobiernos locales a la promoción inmobiliaria. • Los precios de las viviendas crecieron en un 185% en dicho periodo, muy por encima de precios y salarios. El precio medio de mercado equivalía en 1997 a unos 4,3 salarios brutos anuales, mientras que en 2006 dicha relación se situó en 9,1. Durante el úl-


Actualitat timo trimestre de 2008, dicho esfuerzo representaba dedicar los ingresos brutos de 6,5 años para pagar una vivienda tipo de 93,75 metros cuadrados construidos. Este hecho supone un endurecimiento significativo de las condiciones de acceso para amplios estratos de hogares, en especial para los más jóvenes. • Entre 2001 y 2006 se recuperó el ritmo de iniciación de las viviendas de protección oficial, alcanzándose un máximo de 95.300 viviendas iniciadas en 2006. La participación de las viviendas protegidas dentro del total de iniciadas pasó desde el 9,3% en 2001 al 12,5% en 2006. Después de 2006 las iniciaciones de VPO descendieron, pero la participación en el total de iniciadas siguió creciendo hasta el 20,5% de 2008. • En 2008 descendió el volumen de ventas de VPO en casi un -20%, aunque la participación en el total subió hasta el 9,7%. • La oferta global de vivienda – stock de viviendas, más adiciones, menos las demoliciones – aparece como

rígida a corto plazo, pero relativamente flexible a plazo medio y largo. Asimismo, el mercado de vivienda es poco eficiente y no se equilibra con rapidez, haciéndose el ajuste más bien por la vía de la reducción de las ventas que a través del descenso de los precios en el caso de exceso de oferta. • Desde el lado de la demanda, el nivel medio alcanzado por las hipotecas registradas sobre viviendas fue de más de 872.000 de media anual durante la década 1997-2007. Asimismo los hogares netos creados anualmente fueron 389.000 de media. • El aumento medio anual de los precios de las viviendas durante la década 1997-2007 fue del 8%, creciendo el parque de viviendas a un ritmo de casi 700.000 nuevas viviendas al año y duplicando la inversión en vivienda el crecimiento real del PIB.

Descarga del Informe completo www.construmat.com


Actualitat Transposición de la Directiva de Servicios y Ley Ómnibus 15 preguntas sobre la reforma de los Colegios Profesionales

E

l pasado 27 de marzo, el Consejo de Ministros aprobaba la remisión a las Cortes Generales del Proyecto de Ley sobre el Libre Acceso a las Actividades de Servicios y su Ejercicio. Con esa misma fecha, el anteproyecto de Ley de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio (más conocida como Ley Ómnibus) era elevado, en primera vuelta, al Consejo Ministros, para su remisión a los órganos consultivos pertinentes. Conozca todas estas reformas propuestas y cómo van a afectar a los colegios profesionales.

¿En qué consiste la reforma de los colegios profesionales? A través de la

reforma de los colegios y servicios profesionales puesta en marcha, el Gobierno quiere modernizar un subsector “muy importante dentro del sector servicios” como el propio Ministerio de Economía ha reconocido, que genera el 8,8% del PIB, y supone el 6,1% del empleo total (existen alrededor de un millón de colegiados y suponen el 30% del empleo universitario). Pero, además, representa una pieza clave en el funcionamiento del sector servicios (el 84% de los ocupados en profesiones colegiadas están en este sector). Son tres las leyes a través de las cuales se quieren reformar los colegios profesionales: a) Transposición de la Directiva de Servicios. Ley sobre el Libre Acceso a las Actividades de Servicios y su Ejercicio (Ley Paraguas), en fase de proyecto de ley. El Consejo de Ministros del 27 de marzo remitía el texto al Congreso. b) Ley Ómnibus. Ley de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley Paraguas. Modifica toda la normativa que pueda ser incompatible con la Ley Paraguas. Actualmente en fase de anteproyecto de ley. El Consejo de Mi-

nistros del 27 de marzo remitía el texto a audiencia pública (fecha límite: 20 de abril). c) Ley de Servicios Profesionales. Anteproyecto anunciado para antes del verano. ¿Qué es la Ley Paraguas? Es la adaptación a la normativa española del texto de la Directiva de Servicios en

Tag

3r trimestre 2009 [ 11 ]

el Mercado Interior. Aunque se conoce como Ley Paraguas (por ser un marco de referencia para toda la regulación del sector servicios), la Ley se llamará de Libre Acceso a las Actividades de Servicios y su Ejercicio. A través de este texto se quiere favorecer la competitividad del sector servicios, dentro del cual se encuentra el de los servicios profesio-


Actualitat nales. Habrá de estar aprobada antes de diciembre de 2009.

¿Qué papel otorgará la transposición a los colegios profesionales? El

proyecto de transposición reconoce que los colegios profesionales son “autoridades competentes” y señala que son imprescindibles para poner en marcha algunas de las obligaciones derivadas de la directiva europea, como la ventanilla única (tramitaciones telemáticas), la cooperación administrativa o el servicio de atención a los ciudadanos. Además, son los responsables para la elaboración de los códigos de conducta (deontología profesional), son garantía de legalidad para los consumidores y usuarios (puesto que la pertenencia a ellos es una de las referencias que el prestador del servicio deberá suministrar al destinatario) y son útiles para la resolución extrajudicial de conflictos, entre otros aspectos.

Al margen del registro y acreditación de la condición de profesional, el control deontológico y la formación continuada serían dos de los principales focos de atención del colegio profesional con los que el colegio es capaz de mantener unos estándares de calidad en la prestación de servicios por parte del profesional. ¿Habrá un registro de colegiados unificado y universal? Sí. El requisito

de colegiación sigue siendo imprescindible para la mayoría de las profesiones reguladas y una garantía para el consumidor y para el resto de compañeros de profesión. Todo aquel profesional ejerciente habrá de estar colegiado, de forma que pueda ser siempre identificado. En ese aspecto, y también vinculado a la reforma, el texto legal de referencia es el real decreto que traspone la directiva de Reconocimiento de Cualificaciones y no el de Servicios (artículo 3.1. de la Directiva de Servicios). En caso de establecimiento de un profesional europeo en nuestro país, la colegiación es obligatoria. Para la prestación temporal de servicios profesionales se produce una inscripción temporal automática, pero el profesional durante el tiempo que dure el servicio estará igualmente sujeto a las disposiciones disciplinarias vigentes y a las reguladoras del ejercicio profesional. ¿Qué es la Ley Ómnibus? Es la Ley que nombra aquella normativa que tie-

ne que ser modificada para adaptarse al nuevo mercado de servicios (como resultado de la implantación de la Ley Paraguas). A través de ella se modificarán, en principio, 46 leyes estatales, se eliminan completamente 14 regímenes de autorización previa y otros 27 se sustituyen por comunicaciones, notificaciones o declaraciones responsables. Esta Ley supondrá una reforma de la Ley de Colegios Profesionales. Según el Gobierno, será aprobada antes de que finalice 2009.

¿Qué implicaciones traerá para los colegios profesionales la futura Ley Ómnibus? A día de hoy este texto

está en una fase muy inicial del proceso, sometido a audiencia pública hasta el próximo 20 de abril. El borrador conocido tendrá un impacto sobre la actual Ley de Colegios Profesionales (de 1974, aunque sujeta a modificaciones a lo largo de estos años). Se desconoce hasta el momento el alcance verdadero de la reforma actual aunque, en principio, afectaría: • a la cuota de inscripción, • a los baremos de honorarios orientativos, • al visado, • a la publicidad, o • a las incompatibilidades entre profesiones.

El requisito de colegiación sigue siendo imprescindible para la mayoría de las profesiones reguladas y una garantía para el consumidor y para el resto de compañeros de profesión. Todo aquel profesional ejerciente habrá de estar colegiado, de forma que pueda ser siempre identificado. ¿Habrá una nueva Ley de Colegios Profesionales (LCP)? Habrá una

reforma de la Ley vigente, pero no una nueva Ley. La LCP ha sido modificada en varias ocasiones, principalmente, en 1978 y en 1997. La Ley Ómnibus trae una nueva reforma centrada en aspectos económicos, más allá de los que implica la Ley Paraguas, pero no llega a atajar el problema de la unidad de mercado. Tampoco se debe ignorar que tanto los estatutos generales como las normas internas que ordenan la profesión están, en su gran mayoría, actualizados.

¿Cómo afecta la reforma a la cuota colegial de inscripción? ¿Cuál es la función de la cuota colegial? El ante-

Tag

3r trimestre 2009 [ 12 ]

proyecto señala que la cuota de inscripción no podrá superar en ningún caso los costes asociados a la tramitación de la inscripción. A este respecto cabe recordar que, independientemente de que sean cobradas de una forma u otra, las cuotas sirven para la financiación del colegio profesional que no tiene otros ingresos para realizar su labor. Como organización sin ánimo de lucro, todos los ingresos se destinan a las funciones colegiales.

¿Van en contra de la libre competencia las referencias de honorarios?

No. Como su nombre indica, orientan. Son una guía para el consumidor y para los tribunales (costas judiciales y peritajes) que ayuda a estimar la valoración económica del servicio profesional. Desde 1997, los honorarios son meramente orientativos. No existen tarifas ni honorarios fijos en los colegios profesionales. La orientación sobre honorarios es de interés general e informa al usuario y asimismo le alerta de posibles abusos en el servicio.

¿Por qué se quiere liberalizar el visado? Desconocemos el motivo último

de esta liberalización que se ha justificado en costes. En cualquier caso, habrá visado siempre que el usuario-cliente así lo desee y en aquellos casos que lo marque la ley. El visado surgió como un refuerzo del sistema de garantía de los trabajos técnicos. Previene el intrusismo y garantiza así la seguridad mediante la acreditación de que el profesional que lo firma está adecuadamente habilitado y es competente, que el trabajo consta de la documentación requerida para su correcta tramitación, verificando la integridad documental (que recoge todos los elementos imprescindibles de un trabajo profesional), certificando la identidad de la documentación a visar y controlando su adecuación a las exigencias legales y reglamentarias. Permite eliminar defectos y omisiones y supone un ahorro de recursos para el erario público, puesto que “suple”, al menos en parte, a las oficinas técnicas municipales de las administraciones a la hora de constatar la adecuación de los proyectos a la normativa técnica y urbanística de aplicación. Donde el seguro de responsabilidad civil es obligatorio, el visado garantiza la solvencia económica del profesional, a través de la verificación de la cobertura.


Actualitat

Garantiza el archivo y conservación enorme volumen de documentos que se derivan de cualquier actuación relacionada con una obra y que viene exigida y atribuida a los colegios por la normativa de aplicación, permitiendo la emisión de certificaciones sobre su contenido a quienes acrediten un interés legítimo (colaboración con la Administración de Justicia).

¿Se mantendrán incompatibilidades entre profesiones? Según el an-

teproyecto de Ley Ómnibus partir de ahora los profesionales podrán ejercer su profesión individualmente o de forma conjunta en unión de otro u otros profesionales de la misma o distinta actividad profesional. En el caso de sociedades multidisciplinares, las incompatibilidades habrán de estar recogidas por ley.

¿Salen perjudicados los colegios profesionales de esta reforma? Se

desconoce el alcance de la misma. Pero si tenemos en cuenta el proyecto de Ley Paraguas, lo coherente es que los colegios profesionales, salvados determinados ajustes, terminen reforzados en su papel de autoridades garantes de interés público. Un interés público del que se beneficia el ciudadano y el profesional que ejerce con plenas garantías (y responsabilidad). La relación entre usuario-cliente, profesional colegiado y colegio profesional es recíproca. Si alguno de ellos resulta perjudicado, terminará pagando el resto de miembros de esa cadena.

¿Son los colegios profesionales un obstáculo a la competencia? Los cole-

gios profesionales no son un obstáculo a la competencia; ordenan la profesión bajo normas dadas por el poder legislativo y por el Gobierno. Las restricciones previstas, siempre legalmente, se justifican por la necesidad de proteger un sistema de prestación de servicios profesionales cuyos beneficiarios son los ciudadanos. La proporción entre la supuesta disminución de competencia está con creces superada por los beneficios que representa para la sociedad y los ciudadanos. Los colegios profesionales permiten que todos los ejercientes compartan las mismas reglas de juego y favorecen la competitividad de sus profesionales a través de la excelencia y la lucha contra el intrusismo (prestación de servicios por personas no capacitadas).

¿Incrementan los costes las actuaciones de los colegios profesionales?

No existe ningún informe que afirme o desmienta que la actuación de los colegios profesionales provoque un alza en los costes finales de los servicios profesionales. Lo único a lo que podemos acudir es a la experiencia comparada. En Gran Bretaña, por ejemplo, se eliminaron las tarifas de los arquitectos y el resultado fue un incremento en los costes de los servicios profesionales. Habría que plantearse, en cualquier caso, si el consumidor estaría dispuesto a pagar el coste marginal de un sello de garantía colegial en el servicio. La Directiva de Servicios tiene clara la respuesta: no debe haber un servicio sin certificación de calidad.

¿Los colegios profesionales actú-

Tag

3r trimestre 2009 [ 13 ]

an sobre el interés general? ¿De qué forma? Al margen del registro y acre-

ditación de la condición de profesional, el control deontológico y la formación continuada serían dos de los principales focos de atención del colegio profesional. A través de uno y otro, el colegio es capaz de mantener unos estándares de calidad en la prestación de servicios por parte del profesional. Si esos servicios, además, están vinculados a los derechos fundamentales, como en el caso que nos ocupa, la vinculación con el interés general es incuestionable. Si no fuera por los colegios sería casi imposible que el profesional mantuviese actualizados e internacionalizados sus conocimientos. En algunas profesiones se ha ido a la fórmula de la recertificación periódica, que llevan a cabo los propios colegios. De la importancia de la deontología profesional da cuenta la Directiva de Servicios que trae consigo la necesidad de europeizar los códigos de conducta, armonizando la ética europea. Las profesiones españolas están liderando este proceso. Además de esta labor preventiva, que es la esencia de un colegio profesional, los colegios a medida que han ido detectando nuevas necesidades han ido creando servicios que, transcurrido el tiempo, el Estado ha incorporado como servicio social. Texto: Unión Profesional


Sostenibilitat PROYECTO GAIA (II)

Las 7 viviendas más avanzadas de España GAIA 2

Rehabilitación de una vivienda en un bloque Valencia 128’30 m2 315.000 euros Objetivos más importantes • Realizar un ejemplo de rehabilitación sostenible de una vivienda existente. • Potenciar la utilización de nuevos tipos de vidrio, con el fin de mejorar las condiciones de bioclimatismo y protección solar de una vivienda existente. • Incorporar un sistema de iluminación artificial exclusivamente a base de leds. • Incorporar los últimos avances tecnológicos en el hogar Solución Arquitectónica Se trata de la reestructuración de una vivienda ya existente. La actuación consiste en eliminar la tabiquería y los acabados existentes, y sustituirlos por nuevos sistemas de paneles móviles. De este modo, la vivienda resultante puede tener dos, tres o cuatro habitaciones. Los baños se han dotado de sanita-

rios muebles, fácilmente desmontables. Se han dispuesto de un conjunto de proyectores de iluminación y vídeo, con el fin de proporcionar una estructura multimedia a la vivienda. Las imágenes y la iluminación se confunden con los espacios, y les proporcionan una dimensión inmaterial y virtual. Innovaciones más destacadas • Utilización de paneles de vidrio sándwich en las particiones internas de la vivienda • Empleo de un amplio abanico de materiales ecológicos y saludables

• Utilización de diferentes tipos de vidrio doble, dependiendo de la orientación de las ventanas: vidrios de alto aislamiento, vidrios de alta absorción solar, vidrios de alta reflexión, vidrios con serigrafía especial, etc. • Utilización de sistemas de iluminación indirecta a base de leds. • Utilización de paneles de aislamiento naturales y ecológicos a base de lana de oveja y cáñamo. • Utilización de electrodomésticos y grifería de alta eficiencia energética y bajo consumo de agua.

GAIA 3

Vivienda unifamiliar de presupuesto medio Barcelona 361’30 m2 320.700 euros Objetivos más importantes • Proyectar una vivienda con una estructura arquitectónica bioclimática de alta eficiencia, que responda correctamente a las condiciones climáticas extremas de la zona (de -5° hasta 40°), de forma que no necesite ningún sistema me mecánico de acondicionamiento, ni en invierno, ni en verano. • Realizar un ejercicio correcto de integración arquitectónica de captores solares, sin el habitual descenso de eficiencia de las propuestas habituales.

• Integrar una piscina a una vivienda, de tal modo que no afecte a su comportamiento bioclimático, y pueda utilizarse cómodamente todos los días del año, calentándose por medio de captores solares térmicos. Se puede acceder al agua de la piscina directamente desde el invernadero central, sin salir al exterior del edificio, y a su vez la piscina permanece independiente de la vivienda, para no aumentar su nivel de humedad ambiental, y evitar condensaciones.

Tag

3r trimestre 2009 [ 14 ]

Solución Arquitectónica La vivienda se resuelve en tres plantas, y tiene una estructura tripartita. La zona central es un patio cubierto de dos alturas que proporciona comunicación vertical entre todas las estancias de la vivienda, y permite que se refresquen de forma natural en verano. La parte oeste es la zona de día, y la parte este alberga los dormitorios, en dos niveles distintos. La vivienda está semientrerrada, y discurre, de forma escalonada, a lo largo de la pendiente de la colina en la que esta enclavada. Esta estructura


escalonada permite disponer cubiertas ajardinadas, a modo de jardines integrados en la vivienda. Análisis Sostenible

1. Optimización de recursos 1.1. Recursos Naturales

Se aprovechan al máximo recursos tales como el sol (para calentar la vivienda), la brisa, el agua y la tierra (para refrescar la vivienda), el agua de lluvia (para riego del jardín y las cisternas de los baños),… Por otro lado, se han instalado dispositivos economizadores de agua en los grifos, duchas y cisternas de los inodoros.

1.2. Recursos fabricados

Los materiales empleados se aprovechan al máximo, evitando posibles residuos, mediante un correcto proyecto, y una gestión eficaz (hormigón, bloques de madera-cemento, carpintería de madera, contrachapado de madera, pintura,…). Por otro lado, el correcto diseño de la vivienda, a base de muros de carga, permite que se construya sin apenas recursos auxiliares (tales como andamios, grúas, etc.).

1.3. Recursos recuperados, reutilizados y reciclados

La gran mayoría de los materiales de la vivienda pueden ser recuperables (cubierta, carpinterías, vidrios, vigas de madera, vigas metálicas, pasarelas, escalera, armarios, recubrimientos de madera, protecciones solares, sanitarios…). Por otro lado, se ha potenciado la utilización de materiales reciclados y reciclables, tales como: tuberías de agua de polipropileno, tuberías de desagüe de polietileno, tableros de madera aglomerada OSB para puertas interiores, tableros de madera contrachapada para recubrimientos, vidrios reciclados para encimeras de la cocina, suelos, peldaños, y ventanas, etc. Por último, se ha hecho una amplia utilización de materiales recuperados (residuos) y materiales reutilizados, como vigas de madera, mobiliario, solados y complementos.

2. Disminución del consumo energético 2.1. Construcción

La vivienda se ha construido con un consumo energético mínimo. La gran

mayoría de los materiales utilizados se han fabricando utilizando una cantidad mínima de energía. Por otro lado, la vivienda se ha construido sin apenas recursos auxiliares, y con muy poca mano de obra.

2.2. Uso

Debido a sus características bioclimá ticas, la vivienda tiene un consumo energético convencional muy bajo. La vivienda se calienta por efecto invernadero y calefacción por suelo radiante solar. El agua caliente se genera por medio de captores solares térmicos. La vivienda se refresca mediante sistemas arquitectónicos geotérmicos, y no necesita sistemas mecánicos de acondicionamiento, por lo que no consume energía para refrescarse.

2.3. Desmontaje

La gran mayoría de los materiales utilizados pueden recuperarse con facilidad. Por otro lado, la vivienda se ha proyectado para que tenga una durabilidad altísima, ya que todos los componentes de la vivienda son fácilmente reparables.

3. Utilización de fuentes energéticas alternativas

La energía utilizada es de dos tipos: solar térmica (captores solares para el sistema de calefacción por suelo radiante y el A.C.S., y evaporación de agua para refresco de aire), y geotérmica (sistema de refresco del aire aprovechando las bajas temperaturas existentes bajo tierra, en las galerías inferiores al forjado sanitario de la vivienda).

4. Disminución de residuos y emisiones

La vivienda no genera ningún tipo de emisiones y tampoco genera ningún

Tag

3r trimestre 2009 [ 15 ]

tipo de residuos, excepto orgánicos. Por otro lado, durante la construcción de la vivienda apenas se han generado residuos.

5. Mejora de la salud y el bienestar humanos

Todos los materiales empleados son ecológicos y saludables, y no tienen ningún tipo de emisiones que puedan afectar la salud humana. Del mismo modo, la vivienda se ventila de forma natural, y aprovecha al máximo la iluminación natural (el sistema domótico garantiza que no se pueda utiliza iluminación artificial mientras exista iluminación natural); lo que crea un ambiente saludable y proporciona la mejor calidad de vida posible a los ocupantes del edificio.

6. Disminución del precio del edificio y su mantenimiento La vivienda ha sido proyectada de forma racional, y la mayoría de sus componentes son industrializados, eliminando partidas superfluas, innecesarias o gratuitas, lo cual permite su construcción a un precio muy reducido, a pesar del equipamiento ecológico que incorpora. Del mismo modo, la vivienda apenas necesita mantenimiento: limpieza habitual, y tratamiento bianual de la madera a base de aceites vegetales. Características Bioclimáticas

1. Sistemas de generación de calor

La vivienda se calienta por si misma, de dos modos: 1. Evitando enfriarse: debido a su alto aislamiento térmico, y disponiendo grandes superficies vidriadas solo al sur y al este, y ninguna al norte. 2. Debido a su cuidadoso y especial diseño bioclimático, y su perfecta orientación N-S, la vivienda se calienta


Sostenibilitat por efecto invernadero, radiación solar directa, y calefacción por suelo radiante solar; y permanece caliente durante mucho tiempo, debido a su alta inercia térmica.

2. Sistemas de generación de fresco

La vivienda se refresca por sí misma, de tres modos: 1. Evitando calentarse: disponiendo la mayor parte de la superficie vidriada al sur y apenas al oeste; disponiendo de protecciones solares para la radiación solar directa e indirecta (un tipo de protección diferente para cada uno de los huecos con diferente orientación); y disponiendo un aislamiento adecuado. 2. Refrescándose mediante un sistema de enfriamiento arquitectónico de aire por medio de galerías subterráneas. Por otro lado, debido a la alta inercia térmica del edificio, el fresco acumulado durante la noche, se mantiene durante la práctica totalidad del día siguiente. 3. Evacuando el aire caliente al exterior de la vivienda, a través de las ventanas superiores del patio cubierto central. La forma inclinada de la cubierta potencia la convección natural y proporciona un efectivo “efecto chimenea” para extraer el aire caliente del interior de la vivienda.

3. Sistemas de acumulación (calor o fresco)

El calor generado durante el día en invierno se acumula en los forjados y en los muros de carga, manteniendo caliente la vivienda durante la noche. Del mismo modo, el fresco generado durante la noche en verano se acumula en los forjados y en los muros de carga, manteniendo fresca la vivienda durante el día. La cubierta ajardinada de alta inercia térmica, refuerza este proceso.

4. Sistemas de transferencia (calor o fresco).

El calor generado por efecto invernadero y radiación natural se reparte en forma de aire caliente por todo el edificio desde el invernadero central. Del mismo modo, el sistema de calefacción por suelo radiante se extiende por toda la vivienda. El calor acumulado en los muros de carga se transmite a las estancias laterales por radiación. El aire fresco generado en las galerías subterráneas se reparte por la vivienda por medio de un conjunto de rejillas repartidas en el forjado de la

vivienda. Por otro lado, el aire fresco asciende por el patio central y recorre todas las estancias atravesando las rejillas de las puertas de paso interiores. Las salidas de aire fresco del sistema mecánico, coincide con las salidas del sistema arquitectónico bioclimático.

5. Ventilación natural

La ventilación del edificio se hace de forma continuada y natural a través de los propios muros envolventes, lo que permite una ventilación adecuada, sin pérdidas energéticas. Este tipo de ventilación es posible ya que todos los materiales utilizados son transpirables (cerámica, mortero de cal-cemento, pintura a los silicatos), aunque el conjunto tenga un comportamiento completamente hidrófugo.

bradas y rastreladas, de madera Ipe, termotratadas y tintadas con aceites vegetales.

3. Acabados interiores

Pinturas vegetales. Solados de losetas de gres porcelánico. Puertas de tablero doble de madera aglomerada, chapado de madera de haya, y tratado con aceites vegetales.

4. Cubierta

Materiales ecológicos

Cubierta ajardinada, con un espesor medio de 30 cm. de tierra. Cubierta inclinada a base de tablero sándwich compuesto por: tablero superior de Viroc (virutas de madera y cemento) de 13 mm, tablero inferior de contrachapado de abedul de 13 mm, y aislamiento interno de fibra de cáñamo de 10 cm. de espesor. Recubrimiento a base de una lamina de caucho, y un recubrimiento de chapa de zinc.

1. Cimentación y estructura

5. Otros

Muros de dos hojas y aislamiento. La hoja interior constituye el muro de carga a base de bloques de madera-cemento (Durisol) de 20 cm. de grosor, y de gran formato. Estos bloques se rellenan de arena, o de aislamiento, dependiendo de su situación en la vivienda. La hoja exterior se ha construido a base de ladrillos cerámicos perforados de 7 cm. En el interior de la doble hoja existe una capa de aislamiento de cáñamo de 6 cm. y una cámara de aire ventilada de 3 cm.

2. Acabados exteriores

Pintura a los silicatos. Tablas machihem-

Tag

3r trimestre 2009 [ 16 ]

Tuberías de agua de polipropileno. Tuberías de desagüe de polietileno. Electrodomésticos de alta eficiencia energética. Encimeras de cocina de Silestone antibacterias. Tabiques y suelos de vidrio de altas prestaciones (anti-scratch, antideslizante, fácil limpieza, serigrafía especial,…). Carpintería de madera de Iroco tratada con aceites vegetales. Toldos de lona de algodón. Protecciones solares de madera maciza de Ipe, tratada con aceites vegetales. Todas las maderas utilizadas tienen un certificado de procedencia con tala selectiva y tratamiento ecológico (FSC).


Sostenibilitat Innovaciones más destacadas • Tipología arquitectónica de alta eficiencia energética. La vivienda tan solo consume un 30% de lo que consume una vivienda convencional, con la misma superficie construida. • Captor de vientos y sistema geotérmico de refresco de aire, por medio de galerías subterráneas, aprovechando el espacio debajo del forjado sanitario. • Utilización de bloques de madera-cemento, para realizar los muros de carga del edificio. Estos bloques tienen menor peso que los bloques de hormigón convencionales, por lo que su tamaño puede ser mayor. Son más fáciles de manipular (se pueden aserrar), y tienen un mayor grado de aislamiento térmico y acústico. • Iluminación por leds, de muy bajo consumo energético, en más del 30% de las luminarias de la vivienda.

Luis

de

Garrido

Doctor Arquitecto, Doctor Informático, Máster en Urbanismo Profesor invitado en el Massachussets Institute of Technology (MIT). USA Presidente de la Asociación Nacional para la Arquitectura Sostenible (ANAS) Director del Máster en Arquitectura Sostenible (M.A.S.) degarrido@ono.com


Rehabilitació La restauració del Castell de Vila-seca (2) Aquest segon article sobre la Restauració del Castell de Vila-Seca continua parlant de l’estat actual del Castell, centrant-se en les seves patologies i deficiències. PATOLOGIES EXISTENTS EN L’EDIFICI Façanes Manca d’estanquitat en fusteries: existeixen fusteries de fusta en mal estat, sobretot localitzades en les façanes nord, que no garanteixen l’estanquitat a l’entrada d’aigua i al vent. • Afectació d’atac de tèrmits i corcs a

les fusteries més exposades a la pluja i la humitat. • Aparició d’esquerdes: existeixen

esquerdes en façana, concentrades sobretot a les cantonades de l’edifici i coincidents amb les obertures. Aquestes esquerdes són provocades per petits desploms de les façanes i per l’acumulació de tensions en punts concrets de la fàbrica de pedra. A nivell de planta sotacoberta aquestes esquerdes són també fruït de l’empenta que provoca l’estructura de la coberta cap als murs perimetrals; aquesta patologia s’observa perfectament en el sector oest del castell, en els murs de tancament de la torre en cantonada i sobretot en planta segona. • Humitats per aigua de pluja: els coronaments del castell no disposen d’elements escopidors o trencaaigües, possiblement com a voluntat projectual de l’arquitecte Fatjó per aconseguir en poc temps que l’edifici semblés un castell més antic del que realment era. Aquest fet ha provocat una sèrie d’escorrenties en tots els coronaments dels murs del castell que han fet ennegrir la pedra i han aportat brutícia i microorganismes. Altres elements afectats per humitats són els balcons de la torre del sector est, que no resolen correctament l’expulsió de les aigües de pluja que hi romanen acumulades i s’acaben infiltrant cap a l’interior, concentrades sobretot en el sostre de la planta baixa, on hi ha la biblioteca. Aquesta patologia es manifesta en l’ennegriment de la pedra dels balcons i en

Infiltracions d’aigua per la cara interior de la façana, a través del forjat

l’aparició de sals i eflorescències en la cara inferior de la llosa dels balcons. • Aparició d’agents biogènics: com a conseqüència de la patologia anterior i sobretot en les façanes exposades a nord, han aparegut agents biogènics i microorganismes que embruten i degraden la pedra. • Trencament d’elements: diferents elements escultòrics de façana han patit el trencament d’algunes de les seves parts, sobretot les traceries neogòtiques de les finestres de la planta noble, i com a conseqüència de les esquerdes de façana que, en el seu recorregut fisuratiu, cerquen les finestres com a punt de trencament. Planta sotacoberta • Infiltracions d’aigua: el mal estat de les teules, i de la coberta en general, ha provocat que quan plou es produeixin infiltracions d’aigua, tant a nivell puntual com concentrat en canalons, coronaments i demés. Existeixen també diferents terrats que han perdut la seva

Tag

3r trimestre 2009 [ 18 ]

capacitat d’impermeabilització i provoquen l’entrada de l’aigua. • La deficiència anterior ha facilitat i propiciat l’atac de tèrmits generalitzat que pateix tota la bigueria de fusta que conforma l’estructura i l’entramat de la coberta del castell. • Estructura coberta en molt mal estat: com a conseqüència de la patologia anterior l’estructura de fusta de la coberta ha sofert atacs de l’aigua de pluja i la conseqüent pudrició de parts de la mateixa. Tot i que l’estructural principal formada per grans jàsseres i encavallades de fusta es troben en bon estat aparent, l’estudi realitzat per una empresa especialitzada en la detecció de tèrmits ha conclòs que la majoria d’elements principals de l’estructura de la coberta es troba molt afectada per l’atac dels tèrmits i que la seva capacitat portant s’ha vist greument afectada. La patologia dels tèrmits ha atacat també els elements estructurals secundaris com per exemple llates i cabirons. • Esquerdes en murs de planta sotacoberta: existeixen diferents murs esquerdats a nivell de planta sotacoberta.


Rehabilitació Aquestes són provocats per l’empenta que l’estructura de fusta provoca contra els murs. Aquest fet provoca a més a més trencaments de dintells. Planta Noble • Atac de tèrmits: atac generalitzat a fusteries de la planta noble i a bigues i biguetes que conformen el sostre. • Esquerdes en murs: existeixen de forma generalitzada esquerdes en murs estructurals de la planta noble. Aquestes afecten a dintells interiors, dintells en façana i panys de paret que suporten càrregues concentrades. Trobem diferents causes com a element generador d’aquestes esquerdes, cal dir en primer lloc però que els murs del castell es troben realitzats a base de mamposteria, fet que ens fa pensar que el seu procés constructiu no fos el més acurat possible i que per tant la qualitat constructiva sigui més aviat deficient, fet que es manifesta en l’aparició de les famílies d’esquerdes en els murs sobretot centrals, on es concentra gran quantitat de càrrega provinent tant de l’estructura de planta coberta com de l’estructura de planta noble. D’altra banda cal dir que les patologies i esquerdes que es manifesten en façana repercuteixen també en l’interior i per tant els desploms abans esmentats comporten l’aparició interior d’esquerdes concentrades sobretot en murs perpendiculars a façana. Caldrà realitzar una sèrie de cates en diferents murs per comprovar la tècnica constructiva utilitzada i la resistència real dels murs estructurals del castell. • Esquerdes en envans: existeixen diversos envans de planta noble que presenten esquerdes de recorregut horitzontals o a 45 graus. La majoria d’aquestes són provocades per les tensions imposades per la fletxa del sostre que els gravita per sobre. • Fals sostres en mal estat: existeixen diversos falsos sostres, sobretot els que es troben en els cossos de servei de planta noble, que estan esquerdats i afectats per humitats. Planta Baixa • Atac de tèrmits: atac generalitzat al sostre de la planta baixa de l’ala sud-

Coberta inclinada de la planta primera, amb infiltracions d’aigua i estat dels caps de les bigues

oest del castell, amb greu afectació, sobretot pel que fa a l’estabilitat d’algun cabiró en particular i pel que fa a l’estat en què es troben la majoria de caps de bigues en la seva trobada amb el mur de façana. • Humitats per infiltració: en la planta baixa trobem humitats provocades per infiltracions d’aigua en la biblioteca que provenen de l’acumulació d’aigua que es produeix en la llosana dels balcons que es troben a nivell de planta noble. Existeixen també infiltracions d’aigua en els cossos de servei de la planta baixa i que a sobre tenen el terrat d’accés a la Torre de l’Homenatge. • Humitat per capil·laritat: els murs estructurals de planta baixa, tant els de façana com els interiors, presenten humitats per capil·laritat de forma generalitzada. La capil·laritat és un fenòmen que es produeix en murs amb porositats, on les molècules d’aigua aprofiten aquests porus i les anomenades tensions superficials de l’aigua, i aconsegueixen ascendir verticalment per l’interior dels murs. Un cop l’aigua ha ascendit, com a conseqüència de les temperatures elevades que es troben a l’exterior dels murs l’aigua tendeix a evaporar-se i surt a través dels paraments fent sortir cap a l’exterior sals provinents dels murs i malmetent els revestiments dels mateixos. Aquesta humitat es manifesta en forma de pèrdua de pintura i dels morters d’arrebossat, i

Tag

3r trimestre 2009 [ 19 ]

és conseqüència de la manca d’impermeabilització de la base dels murs. • Esquerdes en murs: les esquerdes que es troben en planta baixa són conseqüència de les mateixes patologies i fenòmens que a la planta noble. Sobretot les trobem en els murs que tanquen la crugia central, que són els murs que suporten major descens de càrregues a compressió i és on s’acumulen majors tensions. • Sostre en mal estat: existeixen diversos sostres de la planta baixa que es troben en mal estat. Són sobretot els sostres corresponents a la part que està coberta pel terrat d’accés a la Torre de l’Homenatge. Hi ha un sostre de fusta molt afectat per tèrmits i per estat de pudrició i un sostre a base de biguetes metàl·liques i revoltons plans que es troba en estat de forta oxidació. Planta Soterrani • Humitats per infiltració i per capil· laritat: la planta soterrani es troba completament sota la cota de terreny natural que envolta el castell i per tant els seus murs, donat que no estan impermeabilitzats, pateixen infiltracions d’aigua a través dels junts de carreus i també pateixen el fenomen de la capil·laritat. • Aparició d’eflorescències: és una patologia conseqüència de la patologia


Rehabilitació vat fins i tot l’esquerdament del taulell ceràmic superior. També s’han detectat atacs de tèrmits generalitzats en molts dels marcs de portes i finestres. Al marge dels atacs de tèrmits s’han apreciat restes molt generalitzades d’atacs de carcoma i de cerambícids, tant recents com antics, tot i que no gaire importants, que afecten a bigues, marcs i alguns mobles. Planta Noble

Aspecte general de l’estructura de fusta de la coberta del castell anterior i consisteix en la aparició cap a l’exterior dels murs de sals i elements solubles que es troben continguts en l’interior dels murs. La humitat continguda en els murs del soterrani, en evaporarse, arrossega cap a l’exterior aquests elements.

DEFICIÈNCIES. ESTAT ACTUAL DE L’ESTRUCTURA DE BIGUES DE FUSTA I LESIONS EXISTENTS Planta Baixa Al sostre de planta baixa es distingeixen trams de biguetes de fusta corresponents a diferents èpoques: • Lateral esquerra de l’edifici, on actualment es distribueixen vàries sales, i on durant els últims anys hi ha hagut

falsos sostres de canyís. Les bigues del sostre tenen un pendent cap a l’interior de l’edifici, que fa pensar que es tracta de bigues de fusta bastant antigues del que hauria de ser una coberta que delimitava un antic pati central. • Sostres de bigues de fusta antigues a la part posterior, en concret a la zona de les quadres i pot ser a la capella. • Sostres de bigues de fusta corresponents a la remodelació integral de començaments del segle XX, amb escairada perfectament marcada (Biblioteca, Distribuïdor i Vestíbul). S’han observat atacs de tèrmits bastant generalitzats i molts d’ells actius en totes les tipologies de biguetes dels tres tipus indicats al paràgraf anterior. Els atacs més importants s’han apreciat a les bigues de la sala ubicada a la cantonada entre la façana principal i la lateral esquerra. En aquesta zona la pèrdua de secció de fusta és molt important en alguns punts concrets, havent-se obser-

Tag

3r trimestre 2009 [ 20 ]

És important destacar que de l’estructura de sostre de planta primera, només les bigues i biguetes de fusta del nucli central (Escala, Sala Noble i Menjador) són visibles en la seva totalitat, ja que als dos laterals de l’edifici hi ha un fals sostre de fusta que imita unes bigues despenjades i artesonades amb taulell pla, restant les bigues estructurals ocultes. A les bigues de fusta accessibles per sota (les del cos central) s’han apreciat atacs lleus de carcoma i cerambícids, tant recents com antics. L’estructura de bigues de fusta dels cossos laterals només ha estat accessible des d’unes cales realitzades per la part superior, eliminant parcialment els intereixos del paviment de la planta sotacoberta. En general, les bigues de fusta ocultes pel cel ras estan en bon estat, tret d’alguns caps de la façana lateral dreta, coincidint principalment amb la xarxa d’evacuació d’aigües dels banys de la planta sotacoberta. Les bigues de fusta del sostre de la planta primera de la torre annexa, resten ocultes per un fals sostre artesonat d’escaiola. A les cales realitzades per la part superior s’han apreciat algunes bigues amb atacs generalitzats de carcoma recent, no havent-se apreciat atacs de tèrmits en aquest sostre en concret. El sostre de la cuina de planta primera correspon a una coberta a tres aigües adossada a l’edifici principal, formada per bigues principals i secundàries molt degradades per atacs de tèrmits, tant antics com recents, a més d’alguns atacs antics de carcoma. Planta Sotacoberta Tal i com s’ha indicat anteriorment, l’estructura de la coberta del cos principal de l’edifici és a quatre aigües i està


Rehabilitació formada per unes bigues principals de gran dimensions i una estructura secundària que serveix de base al tancament de teula àrab. De forma bastant generalitzada s’ha apreciat atacs de tèrmits, en algun cas importants, tant en les bigues principals com en l’entramat secundari. En aquest nivell s’han apreciat també restes molt generalitzades d’antics atacs de carcoma en tots els elements de fusta. En quant a la torre annexa, s’han detectat atacs de tèrmits actius tant en la passarel·la inferior com en les dues bigues principals, com en l’estructura secundària de suport de la coberta a quatre aigües d’aquest element. El proper article sobre la Restauració del Castell de Vila-Seca tractarà dels assaigs i cales realitzats en l’estructura de fusta del Castell, i els seus resultats i conclusions. Rubén Heras i Miquel Orellana Arquitectes

Tunel aeri de tèrmits en actiu

Tag

3r trimestre 2009 [ 21 ]


Laboratori d’assaigs ACÚSTICA A L’EDIFICACIÓ

L

a Acústica Arquitectònica estudia els fenòmens vinculats amb una propagació adequada, fidel i funcional del so a un recinte. Això també involucra al problema de l’aïllament acústic. Les habitacions que han de tenir un ús específic han de tenir qualitats acústiques específiques per a la seva aplicació. Per qualitats acústiques d’un recinte entenem una sèrie de propietats relacionades amb el comportament del so al recinte, com la reverberació, la existència o no d’eco i ressonància, etc. La realització d’estudis d’acústica és fonamental per aconseguir qualitat i benestar a les nostres edificacions. Els treballs que CITAM ofereix en el camp de l’acústica arquitectònica són: Estudi d’Impacte Ambiental: Mesuraments acústics en l’entorn de la parcel·la on es pretén ubicar la promoció per tal d’indicar l’aïllament acústic mínim que garanteixi l’acompliment de la normativa, així com les condicions d’habitabilitat. Mesuraments acústics: Amb l’obra acabada, es realitzen assajos acústics per a certificar el compliment amb la norma vigent. Els mesuraments que es realitzen són: • Mesures d’aïllament acústic al soroll aeri de façanes (UNE EN ISO 140). • Mesures d’aïllament acústic al soroll aeri de parets, forjats, mitgeres, sòls... (UNE EN ISO 140). • Mesures d’aïllament acústic al soroll d’impacte de sòls i forjats (UNE EN ISO 140). • Determinació dels nivells d’immissió de sorolls procedents de les màquines comunitàries i fonts de soroll exterior (ascensor, caldera, grups de pressió, ventiladors, portes de garatge, ...).

La nova normativa sobre acústica en l’edificació a l’estat espanyol: El passat 24 d’abril va entrar en vigor el document HR “Protección contra el ruido” del CTE, això significarà una millora en la qualitat de vida, sobretot si tenim en compte les últimes estadístiques, tretze milions d’espanyols diuen que el principal problema del seu habitatge és el soroll. En relació amb els impactes es reduirà el soroll percebut entre habitatges de 88 a 65 decibels. El nou text, que substitueix a la normativa de 1988, augmenta l’exigència d’aïllament de 42 a 50 decibels en el soroll aeri, que és aquell que suposa escoltar les veus de la vivenda contigua. La normativa estableix una nova forma de mesurament, ja que el soroll no s’amidarà en laboratori sinó en el propi habitatge. Lluís Comes CITAM

Tag

3r trimestre 2009 [ 22 ]


Patrimoni

Tag

3r trimestre 2009 [ 23 ]


Patrimoni ARQUITECTURA MODERNISTA A TARRAGONA (5) ESGLÉSIA I CONVENT DELS PARES CARMELITES Assalt, 11 August, 41 Pau Monguió Segura i Josep Maria Jujol Gibert 29/04/1896 (P) Es va colocar la primera pedra de l’edifici el 14 d’abril de 1896 i es va emplaçar damunt la roca viva, la qual cosa va permetre poder construir-hi una cisterna subterrània. Per tal de poder-ne inaugurar les obres durant la diada de la Mare de Déu del Carme de l’any següent d’haver-les iniciat, es comentava que l’arquitecte Monguió menjava i dormia a peu d’obra. Façana del Convent dels Pares Carmelites

Alumnes del convent a la teulada de l’edifici, l’any 1944. Al seu darrere el cambril de Jujol. Fotografia extreta de Recurregut per la Tarragona Modernista d’Anna Isabel Serra Masdeu

Edifici singular de caire neogòtic destinat des de un inici a seminari i convent. L’església situada al extrem nordest del terreny té una planta rectangular amb 31 metres de llarg, 12 d’ample i 8 de llum, i va ser projectada amb una sola nau amb capelles laterals, totalment reformada en el seu interior ja que existien decoracions inspirades en formes barroques, perdudes durant la Guerra Civil. Hem de destacar la porta principal característica del gòtic septentrional, els quals accentuen la verticalitat de l’edifici i projecten continguts d’orde espiritual amb els pinacles, els capitells i l’agulla que esdevé campanar amb que tanca la façana, revestit de ceràmica acolorida i decoració escultòrica, i està revestit per quatre finestrals i vigilat per quatre gàrgoles, que representen aus. Aquesta portalada mostra un timpà tancat per un espai de la mateixa forma, damunt d’un gran finestral també atrompetat i acompanyat per arcs apuntats; a dins hi ha tres rosasses que descansen sobre uns arcs petits lobulats en tres petites columnes. Tot plegat ens recorda el pensament de Viollet le Duc, així com la repetició d’alguns elements decoratius del Dicionnaire Raisoné, el que ha signi-

Tag

3r trimestre 2009 [ 24 ]

ficat que estigui batejada amb el renom de la Punxa. Aquesta derivació neo no arracona l’ús d’altres estils d’origen medieval com el múdejar, sobretot en la disposició artística de la maçoneria, en la part del convent. L’any 1910 el Sr. Cobos deixava 500 duros per construir el cambril que mai va bastir-se perquè resultava massa costós, sent l’arquitecte Ramon Salas el que el va dissenyar d’estil romànic, però va se desestimada aquesta proposta ja que diferia de l’estètica gòtica que tenia l’església. El diari tarragoní La Cruz l’11 de desembre de 1917 anunciava las bases del concurs per acabar el cambril i al gener de 1918 es va saber que el guanyador era Josep Maria Jujol amb el lema: “Dignare, me laudare te, Virgo sacrata”. Va quedar en segon lloc l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell. Aquest element arquitectònic jujolià proposava afegir un cos de planta octogonal situat en prolongació de l’eix major de l’església. En aquesta nova sala jujoliana van intervindre el paleta Josep Icart i els forjadors Ramon Almenara i Manuel Ferraté. La composició inicial del cambril es va malmetre l’any 1936, quan el con-


Patrimoni vent va servir també de presó, i només queda l’estructura i la cúpula exterior, que també es troba en molt mal estat. Actualment sols ens queda la llanterna del cambril de planta octogonal i sostinguda per fines columnes que acaben en arcs apuntats, que segueixen amb uns pinacles. El cambril i el cimbori que van ser projectats per l’arquitecte Josep Maria Jujol, ha sobreviscut a tots els infortunis històrics que ha sofert el convent. El cambril, aixecat el 1918, es perfila com una agulla que descansa sobre una base poligonal formada per obertures apuntades finides en uns coloms que el vigilen. L’interior s’ha reformat i s’ha adossat a l’absis una nova nau cap l’any 1963, aquesta reforma no està integrada a l’obra original. L’edifici conventual té la forma d’un paral·lelogram de 1.077 m2. La planta baixa és un pati a manera de claustre que temia 16 lleugeres columnes de ferro fos, que darrerament han estat cobertes de totxo. A més hi ha dos pisos i galeria correguda, que té dues fatxades, carrers August i Assalt, combinació de mamposteria, d’obra vista i motllos prefabricats de pedra artificial, fet que no va agradar als picapedrers tarragonins. El cos superior d’habitacions també va ser dissenyat per Jujol l’any 1926. En aquest indret, sempre serà recordat en la memòria popular, s’hi va fabricar la coneguda i preuada Aigua del Carme des de l’any 1909 fins als anys vuitanta del segle passat. Aquesta aigua es componia d’herbes aromàtiques i medicinals, especialment de melissa, i tenia múltiples aplicacions terapèutiques. Se n’arribà a exportar a tot el món i finançava així part de les despeses d’aquesta comunitat religiosa. El 1952 l’arquitecte Antoni Pujol Sevil va projectar una ampliació de nova planta a la zona conventual, col· laborant l’aparellador Francesc Vallhonrat Cusidó. Es va aixecar un quart pis, ja que manca espai per allotjar els estudiants. L’any 1960 es torna a ampliar amb una planta baixa i 3 pisos que són els que avui limiten amb el c. August, col·laborant amb l’arquitecte Pujol l’aparellador Antoni Artusa Coma. A l’església, l’any 1963 s’hi va afegir, a l’absis, una nova nau. El convent va disposar d’un jardí, que va desaparèixer l’any 1985 perquè va ser edificat.

Casa RAMBLA NOVA 77 Rambla Nova, 77 Assalt, 12 - 18 Enric Sagnier Villavechia 01/11/1926 (P)

les torres en els seus quatre costats. Destaca la policromia de l’edifici mitjançant l’ús de la pedra tant natural com artificial, i el maó. Tot l’interès de la construcció rau en la seva singularitat estilística, en l’ús de materials nobles, en la qualitat de la serralleria i ferreria i en la disposició harmònica amb la resta d’alçats. COOPERATIVA OBRERA TARRACONENSE Fortuny, 23 Reding, 10-14 Josep Maria Pujol de Barberà 22/05/1917 (P)

Casa Rambla Nova 77 L’edifici d’habitatges i oficines promogut per la Caixa d’Estalvis i Previsió de Catalunya (avui “la Caixa”) fou dissenyat per l’arquitecte de l’entitat en Enric Sagnier Villavechia al 1926. Té façanes a la Rambla Nova i als carrers d’Assalt i August, a més d’un mitgera amb patis interiors. Edifici de planta baixa, entresol, quatre plantes d’alçada i dues torretes a les cantonades. Ocupa una parcel·la molt regular i privilegiada, però amb poca amplitud a la Rambla Nova. El total de buits a la Rambla i al carrer August és de tres, mentre que al carrer Assalt arriba fins a dotze. De façana llavorada en els angles, es combina amb fàbrica de maó vist. Edifici d’un eclecticisme neoclàssic de grans proporcions , ha caracteritzat la Rambla tarragonina, ja que les seves torres cobertes per una cúpula semiesfèrica de pissarra li han donat una silueta que harmonitza amb els altres dos edificis de la Rambla de rematament similar, números 2 i 103. L’edifici té una tendència academicista i utilitza elements clàssics com els frontons triangulars en les llindes dels balcons superiors i els acabaments de

Tag

3r trimestre 2009 [ 25 ]

Edifici modernista de planta quasi quadrada, xamfrà entre els carrers Fortuny, amb sis obertures, i Reding, amb quatre; al xamfrà hi tenim tres. Inicialment va ser un edifici de caire industrial i benèfic: la cooperativa obrera. Té dues plantes d’alçada amb balcons a la primera. En l’ordenació de les obertures hi ha un particular interès per recalcar la diferència entre els baixos i la primera planta. Els baixos són de pedra de llisós amb arcs escarsers i al primer pis les obertures estan rematades amb arcs de mig punt amb llindes semicirculars amb motius decoratius neomedievals en pedra, també trobem balconades. Construït en pedra natural, amb paraments intercalats en estuc; acusat especejament i rematada del xamfrà amb ceràmica vidrada de color groc. Obertures a la planta baixa rematades per forja distribuïda en tres parts i rematant als angles. Baranes als balcons en ferro amb malla intercalada entre el passamà i el forjat. Verticalment a la banda del carrer d’en

La Cooperativa Obrera Tarraconense


Patrimoni Fortuny hi ha tres eixos, a cada banda dues balconades seguides que agafen dues obertures i a la part central dos balcons individuals, a la banda del carrer d’en Reding també hi ha tres eixos a cada banda una balconada individual i a la part central una balconada seguida que agafa dues obertures. A la zona del xamfrà a banda i banda una pilastra de pedra amb decoracions ceràmiques i a la zona central una cartel·la amb la dada de la fundació en la cornisa superior: “Fundada en 1904”. Fou inaugurat el maig de l’any 1932, per tant aquesta durada motivà l’eliminació dels elements de caire modernista i l’aparició d’un llenguatge més auster i la decoració ceràmica del xamfrà. Darrerament s’han fet reformes importants en aquest edifici, sobretot als baixos i s’ha perdut bona part del mobiliari primitiu, en el qual hi tenim una sèrie de serveis d’acord amb las necessitats de l’entitat. Entre ells hi ha el bar de “La Cantonada”. Casa JOAN BUSQUETS FERRER La Unió, 14 Martí d’Ardenya, 1 Francisco Barba y Masip Josep Maria Pujol de Barberà 12/04/1857 (P) 04/03/1926 (tribuna)

Casa Joan Busquets Ferrer

Edifici d’habitatges construït l’any 1857 d’acord amb el projecte de l’arquitecte Francesc Barba i Masip. Està format per planta baixa, entreplanta i tres pisos. L’any 1910 l’arquitecte Josep Maria Pujol addicionà la tribuna de caràcter modernista amb decoracions històriques i transformà les decoracions dels balcons a la façana principal. L’alçada del carrer Martí d’Ardenya és molt més senzill i sobresurt l’us de la finestra balcó. El sistema constructiu és propi de l’època: combinació de carreus, pedra i maó. A l’actualitat, s’ha edificat la zona del pati interior (jardí) i s’ha substituït part de la tribuna per nous materials. L’interès queda reduït a l’espai exterior de l’edifici. A inicis del segle XX s’ha reformat tota la fatxada, mantenint el caràcter modernista de la tribuna de ferro que és l’element més destacable. Altar i ostensori de la Capella del santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor Méndez Núñez, 14 Antoni Gaudí Cornet 1880-84 L’any 1858 es va edificar el col·legi i l’església de les monges de la Congregació de Jesús i Maria segons el projecte que, malgrat els dubtes que plantejava la seva paternitat, està adjudicat a l’arquitecte Ignasi Jordà Arnalich, projecte que ja incloïa una capella i un jardí. Tarragona té el privilegi d’haver estat la primera ciutat on la Verge Maria rebé culte sota la nova advocació de Nostra Senyora del Sagrat Cor i, a la vegada, de tenir amb certesa les dues úniques obres documentades de l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí que es conserven a les comarques tarragonines: el manifestador (1879) de fusta sobredaurada i d’enormes proporcions, recolzat sobre columna marmòria, i l’altar (1880) amb la gruixuda taula i un antependi format per tres espais quadrats que allotgen bustos angèlics emmarcats per columnes. L’ostensori va ser destruït l’estiu de 1936 i alguns dels seus elements integrants, com la predel·la, ja no es va refer. Gaudí també va idear uns setials (cadirats) que van desaparèixer així com la primitiva imatge de la Verge, el sagrari i el manifestador amb els

Tag

3r trimestre 2009 [ 26 ]

Façana de Nostra Senyora del Sagrat Cor

estralls de la Guerra Civil i ja no es van tornar a refer seguint la idea del artista. L’ostensori descansa sobre una columna i aquesta peça de fusta la va elaborar Eudald Puntí al seu taller del carrer de la Cendra, 8, i el va refer el tarragoní Ferran de Castellarnau Espina, dibuixant i decorador. L’única diferència important entre l’original i el que van reconstruir, és que la cúpula superior ara és semiesfèrica, mentre que la ideada per Gaudí era parabòlica i també falten alguns relleus en la part frontal de las portes. Gaudí i el seu pare Francesc hi van portar la seva neboda i neta Rosa Egea, en morir la seva mare, germana de l’arquitecte, a les monges de l’escola Jesús i Maria perquè tinguessin cura de la seva educació. Aquestes monges estaven a Tarragona des de l’any 1857 i s’assentaren a la casa Foxà, al carrer dels Cavallers. L’any 1929 l’escola funcionava com a col·legi de nenes; s’acceptaven totes les noies a partir dels 14 anys, obreres o serventes, que no poguessin anar a qualsevol altra escola de la ciutat. A partir de l’any 1972, les monges van deixar l’ensenyament per dedicar-se a obres més socials, ja que la tasca pedagògica no era rendible. El 1978 s’enderroca el col·legi i només va quedar la capella. En el seu lloc hi ha actualment el col·legi/CEIP Pau Delclós. L’església d’estil neogòtic es va inaugurar del 7 al 10 de desembre de 1879 i se’n féu càrrec el bisbe reusenc Joan Baptista Grau Vallespinós. La capella té 25 metres de llargada, 9 d’amplada i 10 d’alçada; és un espai de tres naus


Patrimoni BIBLIOGRAFIA I NOTES

Bibliografia:

Altar de la Capella del santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor d’Antoni Gaudí subdividit per dotze columnes de ferro colat, desmesuradament esveltes, i ornamentada tota ella amb decoració floral geometritzada, que ens recorda la capella del palau episcopal d’Astorga (1886), encomanada pel bisbe Grau a l’arquitecte Gaudí, protector de l’arquitecte quan era canonge i vicari general de l’arquebisbat de Tarragona. Hi ha

també un cor i un cambril on, al tambor de la volta, es poden observar els arcs catenaris gaudinians encerclant repertoris pictòrics. Josep Maria Buqueras Arquitecte Tècnic

Tag

3r trimestre 2009 [ 27 ]

Arxiu Històric Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Delegació de Tarragona. Buqueras Bach, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona, siglos XIX y XX. Lliberia Guardias i autor, Tarragona, 1980. Buqueras Bach, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona des del segle XII. Ajuntament de Tarragona, Tarragona, 1991. Catàleg de Bèns Protegits. POUM. Aprovació inicial 15/05/2007. Tarragona. Giner i Filella, Ramon. Les Cases-Col·legi Teresianes a Tarragona. Els Ibanos, 1999. Serra Masdeu, Anna Isabel. Recorregut per la Tarragona Modenista. Cossetània Edicions, Valls, 2003. Serra Masdeu, Anna Isabel. Ruta Modernista. Ajuntament de Tarragona, Opuscle del Patronat de Turisme, 2008. Notes: (1) Si no es diu al contrari l’autor del projecte és arquitecte. (2) (P) Correspon a la data del projecte.


Espai al temps EL GÒTIC (3) LA MAÇONERIA A principis de l’Edat Mitjana, els mestres d’obres professionals i reconeguts provenen de Bizanci i sempre a requeriment dels governants d’aquí. Amb el temps, aquests van ensenyar la seva professió als monjos, els quals la van traspassar als artesans locals, illetrats però amb força, i amb una situació personal una mica millor que la dels esclaus, reclutats per la noblesa. Amb el floriment del període Romànic, els mestres d’obres es varen fer més cultes i la seva situació va canviar, ja que tothom podia veure que les seves creacions tenien quelcom d’especials. La creuada del Gòtic, és a dir, el fet de voler una catedral més gran i més bonica que la de la ciutat veïna, va contribuir a què el mestre d’obres es convertís en una persona lliure i reconeguda per la societat. L’edifici s’aixeca a imatge del gran mite solar, es cerca el lloc més adient on aixecar-lo, així com l’orientació, les dimensions i les principals representacions simbòliques, tals com els nombres, els colors i els ritmes. El temple es converteix en un símbol axial que santifica l’espai; és un centre del món on es realitza l’intercanvi entre la terra i el cel; en un vincle harmoniós entre l’home i l’ univers; en un lloc d’equilibri entre allò material i espiritual. La construcció es torna alhora simbòlica i màgica, concebuda per aquells coneixedors del poder i la voluntat creadora de la natura. Aquests llibres de pedra conserven les marques d’iniciació maçònica, visibles per tot arreu, fins i tot en els vitralls. Totes aquestes realitzacions són testimoni que els mestres d’obra (maçons) posseïen tècniques provades i van transmetre els coneixements adquirits penosament, solament a “germans” escollits, a aquells que tenien les qualitats naturals necessàries per poder-les rebre i aprofitar-les. L’activitat es desenvolupava dins del més profund humanisme. El gest, sagrat en si mateix, unia allò material amb allò espiritual. En “El Secret de les Catedrals”, Jean-Pierre Bayard ens conta la següent

Mestre maçó amb la seva eina característica (Monestir de Santes Creus. Catalunya) anècdota: “Un visitant pregunta a tres picapedrers què fan: «hem guanyo el jornal» respon el primer; «preparo pedres» diu el segon; «construeixo una catedral» declara el tercer. El primer és un peó que simplement treballa per tal de sobreviure, el segon és un obrer qualificat a qui li agrada el seu treball, però el tercer és un maçó immers en un acte de creació”. Història Els maçons diuen que la seva Orde ve del rei Salomó, i les seves cerimònies i el seu pensament trasllueixen un sincretisme pragmàtic, una religió còmica, amb un arcà que està fora de tota expressió. Tenen un sentiment de fraternitat molt gran i creen un grup amb les seves pròpies lleis, hàbits i costums, convertint-se en una gran família. Plutarc parla dels Collegia romans, associacions de constructors que ja existien durant el regnat del segon rei de Roma, Numa Pompili l’any 715 a.C, Eren col·legis pontificals, hereus dels etruscs que, per les seves característiques, van ser dipositaris del saber ja desaparegut dels misteris grecs i egipcis. Lligats a l’art sacerdotal de l’antic Egipte, anomenat també art reial (d’aquí prové la definició de la Maçoneria com a Art Reial) tots ells tenien en comú l’Ofici de constructor. La influència dels Collegia va ser crucial a l’Edat mitja, sent els

Tag

3r trimestre 2009 [ 28 ]

veritables precursors de la Maçoneria. Ja a l’any 493 d.C, els picapedrers, magistri comiciani, eren hàbils mestres d’obres. Els seus estatuts estaven basats en una espècie de contracte tipus, que adquireix consideració amb l’edicte de Rothari del 643 d.C. L’any 936, s’estableix a York (Anglaterra) una escola de maçoneria. A Itàlia, cap a l’any mil, els magistri comiciani són el que restauren les esglésies o construeixen nous santuaris. La organització d’aquests grups influeix en els gremis d’aquell temps. Nombroses proves en donen fe, així a Anglaterra existeixen les guildes de maçons, agrupades en lògies (a l’església de Dobberan, a Mecklembourg, construïda l’any 1186, el nen Jesús du a sobre el pit, l’estrella de David i en la representació del Sant Sopar, els apòstols fan el signe de la Orde maçònica). Durant la construcció de la catedral de Magdeburg al 1215, es fa menció de la Bauhütte, formada per cinc grans Lògies: Estrasburg, Colònia, Viena, Zurich i Magdeburg. La primera gran assemblea de maçons de la qual tenim notícia va tenir lloc a Estrasburg l’any 1275. Les disposicions de Torgau, del 1462, “van renovar i revisar els antics estatuts”, codificant les antigues tradicions establertes. És durant el s.XII que els mestres d’obres o maçons van obtenir el dret de disposar d’un lloc de treball, estudi i reunió anomenat lògia. La lògia era una


Espai al temps dependència llarga i d’una planta, amb habitacions per menjar, dormir, guardar ferramentes i poder reunir-se còmoda i privadament amb els seus companys. Un dels més il·lustres mestres d’obres i maçó fou Villard de Honnecourt. Va participar en la construcció de Chartres i Reims, tot i que no com a mestre principal. Ell ens va deixar un llibre manuscrit de notes, on trobem la manera de pensar dels mestres d’obres d’aquella època, que no és altra que l’aplicació de les idees metafísiques i cosmològiques de l’època. Villard rendeix homenatge a la geometria en quasi totes les pàgines de la seva obra. Tots els seus models, siguin figures humanes o dibuixos arquitectònics estan basats en senzilles figures geomètriques. En aquest llibre, Villard exposa no només els cànons geomètrics de l’arquitectura gòtica, sinó l’estètica agustiniana de les proporcions musicals. L’obra és el més antic testimoniatge teòric de la proporció conforme a la “mesura certa”. Així podem veure, en un dels seus dibuixos, la planta d’una església cistercenca traçada ad quadratum, és a dir, amb el tram quadrat de les naus laterals com a unitat o mòdul bàsic, del qual es deriven totes les proporcions del pla ( aquestes proporcions corresponen a les raons de les notes musicals). “La longitud de l’església es relaciona amb el transsepte per mitjà de la raó cinquena (2:3). La raó octava (1:2) determina les relacions entre les naus laterals i la central i entre la longitud del transsepte i la seva amplada, la qual cosa fixa l’alçat interior. La raó 3:4 del presbiteri evoca la quarta musical. La 4:5 de la nau central i les laterals, preses com a unitat, correspon a la tercera. Mentre que el creuer, com a centre de l’església, està basat en la raó 1:1 de la unisonància, la més perfecta de les consonàncies”. Un altre filòsof, contemporani de Villard, fou Robert Grosseteste. Aquest afirma que sense la geometria es impossible comprendre la natura, ja que totes les formes dels cossos naturals són geomètriques en essència i es poden reduir a línies, angles i figures regulars. La bellesa de la llum es deu a la simplicitat, ja que la música està harmoniosament relacionada amb ella mateixa, per la raó de la igualtat. Cap a finals de l’Edat Mitjana, s.XIV, les lògies de constructors adquireixen rituals complicats i secrets, gelosament

Mosaic a la Catedral de Berna (Suïssa)

guardats. Es tractava d’evitar la infiltració d’impostors. Tot i així, van saber dotar la catedral de nombrosos símbols basats en les correspondències i analogies entre el macro i el microcosmos, el cel i la terra, la divinitat i l’home, ja que es consideren els legítims hereus de la ciència sagrada d’Hermes Trismegist. L’Església els repudia pel seu llenguatge particular, la solidaritat entre els seus membres, el jurament que assumeixen i els condemna. L’arribada de la Inquisició comporta un replegament cap a l’interior, les pràctiques es transmeten per via oral i els pocs documents són cremats. Els maçons veneren els quator coronati “sants Màrtirs coronats”, mestres d’obra, que varen ser fidels a la seva fe cristiana i van ser executats per l’emperador Dioclecià. També a Joan Baptista i Joan Evangelista, i a la Francmaçoneria moderna; seguint l’antiga tradició, la Bíblia està oberta durant els treballs en el primer capítol de l’Evangeli segons sant Joan.

Tag

3r trimestre 2009 [ 29 ]

L’organització Pròxima al gremi, aquesta organització corporativa s’hi diferenciava en alguns aspectes: no es tracta ja de obrers sedentaris, sinó de obrers itinerants que, a cada regió, estudien noves tècniques i al mateix temps transmeten els coneixements prèviament adquirits. Tenen un sentiment de fraternitat més desenvolupat que el de la resta de ciutadans; obligats a viure a peu d’obra i en llocs allunyats de la seva terra, s’uneixen més íntimament i creen un grup que té les seves pròpies lleis, hàbits i costums. Es transmeten els secrets de la professió mitjançant rituals basats en símbols i fórmules, principalment els referents a la talla correcta de la pedra respectant la seva polaritat. Les seves cerimònies i el seu pensament duen un sincretisme pragmàtic, una religió còsmica. El caràcter sagrat, inclòs sacerdotal, de las associacions de constructors, es percep en documents datats i en l’anàlisi de les construccions. Així és com el coneixement material s’acompanya d’un coneixement espiritual i el gest d’una especulació mental, dues qualitats que no


Espai al temps es poden comentar i que solament es poden transmetre a aquell que ja ha entrat en la via del coneixement. Ser maçó fou molt més que un “modus vivendi”, era tota una filosofia. Els importava més l’obra que feien, que el nom o la fama i per això no se’n sap gran cosa. La llibertat de moviment que gaudien els maçons francs, facilitaria els intercanvis de coneixements amb altres gremis artesanals. Així mateix, aquests intercanvis es van donar amb les diverses ordres monàstiques i cavalleresques. Anomenats “Fills de Salomó”, els trobem dins l’Orde del Císter i foren molt especialment protegits per l’Orde del Temple. L’Orde el Temple potser no va ser la que va originar la maçoneria, però fou un element protector, que va servir de vehicle de l’esperit inspirat en el pensament simbòlic. Cal destacar que el bastó de comandament del Gran Mestre del Temple era l’àbacus, eina i regla de mesura. A mitjans del s. XIII, la lògia es va convertir també en escola i a les dependències, fins aleshores habituals, s’hi col·loca un estudi i la biblioteca o arxiu. Estudien la gramàtica, que ensenya l’home a parlar i escriure correctament; la retòrica, que l’ensenya a parlar convenientment; la lògica, que permet destriar; l’aritmètica, a servir-se dels nombres; la geometria, a mesurar; la música, que ensenya a escoltar i l’astronomia, a mirar els astres. Allí es conjugaven l’art i la ciència, la pràctica i la teoria, sota una estructura ternària i jerarquitzada, jerarquia que expressa un model del procés iniciàtic íntegre, i que reprodueix exactament el desenvolupament cosmogònic de les “tenebres a la llum”, del “caos a l’ordre”. És per tot això que dins la lògia, el maçó experimentava quelcom

Els Quatre Coronats (Catedral de Girona. Catalunya)

que abans no tenia i que solament allí trobava: el sentit de la dignitat i l’orgull del seu ofici. Es creu que la distribució jeràrquica dins la lògia era la següent: el nivell més baix corresponia als peons, treballadors sense cap tipus d’habilitat manual ni intel·lectual. Per sobre d’ells, els aprenents, nois joves amb habilitats que servien d’ajudants. Passats set anys d’aprenentatge s’obtenia el grau de company, prèvia cerimònia que portava l’iniciat a un procés mental per tal de poder accedir al saber transcendent. Al cap d’un temps prudencial, el company se’l sotmetia a un treball pel seu compte, el qual era jutjat pels dirigents de la lògia. Si mostrava satisfactòriament la seva ha-

Escaire i compàs

Tag

3r trimestre 2009 [ 30 ]

bilitat, se li donava el grau de mestre. La iniciació es feia sempre en una església adequada o preparada a tal efecte. Els iniciats havien de fer una triple ronda cíclica i còsmica al temple, tant per la part interna com per l’externa, per tal de fer-lo passar de les tenebres a la llum seguint el camí del Sol. Simbòlicament es reproduïa el camí laberíntic, amb les etapes establertes per unes creus gravades en les parets. Encara avui podem veure aquestes creus a l’església del Temple de san Francisco de Padrón. Antoni Bladé Arquitecte tècnic Professor de Construcció


Espai al temps

Tag

3r trimestre 2009 [ 31 ]


Espai al temps NISSAGUES MARINERES SETCENTISTES (II)

C

ontinuant amb els patrons mercants de Tarragona, del segle XVIII, avui parlarem dels Ferrer, els Huguet i els Llombart.

ELS FERRER Tenim sis patrons cognomenats Ferrer. Tres dels quals, els Ferrer i Borja, són germans, coneguts també amb el sobrenom d’Esquerrà. Dels restants ignorem el parentiu que poguessin tenir entre ells. Antoni Ferrer i Borja. Era fill del mariner tarragoní, Joan Ferrer i de Paula Borja. El seu germà Joan, com a propietari de la tartana Santa Cruz, d’un arqueig de 200 quintars, el designà patró del bastiment el gener de 1748.1 Joan Ferrer i Borja. El 14 de maig de 1741 es va esposar amb Ignàsia Boni i Serra, donzella, filla del patró d’arts, de la nostra ciutat, Josep Boni, i d’Ignàsia Serra.2 Era el propietari de la tartana Santa Cruz, d’un port de 200 quintars, que com hem vist la confià al seu germà Antoni. El mes de febrer de 1758 va crear un censal mort, de 400 lliures, a favor dels carmelites descalços del convent de Sant Llorenç, pels sufragis de la seva mare.3 Els anys 1761 i 1765 fou el batlle del port.4 Josep Ferrer i Borja. Es mullerà, el desembre de 1741, amb Francesca Martí i Boni, donzella, filla del pagès Martí Martí i de Marianna Boni.5 El 3 d’abril de 1745 van batejar a la seva filla primogènita, Paula.6 Es va obligar formalment, l’any 1759, a pagar la quota d’allotjament de soldats en que estava subjecta la casa que tenia aparaulada de compra al pagès Ramon Mas (a) Lo Jurat, al carrer de la Civaderia. L’import de l’adquisició d’aquest immoble fou de 450 lliures, de les quals en va retenir 250 lliures per l’encarregació de dos censals morts: un a favor del sagristà menor de la Catedral, per un import de 150 lliu-

res, i un altre de 100 lliures a favor de Josep Borràs, adroguer, i Vicenç Albert, fideuer.7 La seva filla Paula, el 13 de febrer de 1763, va signar capítols matrimonials amb el mariner, d’aquesta matrícula, Antoni Rabassa.8 A partir d’aquesta unió, els Ferrer i el Rabassa, formen casa en comú i actuen com una unitat de negoci. Va comprar perpètuament, el mes de setembre de 1763, una botiga al port, situada més avall de la font tirant a la riba del moll, al matrimoni Dídac Huguet, matriculat de Tarragona, i Francesca Anglada, pel preu de 203 lliures.9 Aquesta compra fou motivada per a poder recuperar el préstec, d’igual quantitat, que havia concedit als Huguet, per a fer front a les despeses d’un plet que tenien amb els patrons, també d’aquest registre, Josep i Gaietà Samarra, a la Intendència General del Principat.10 L’agost de 1764 va capbrevar a l’Ajuntament part d’una botiga al port, de la seva propietat, i, com a prohom del Gremi de Navegants, en va capbrevar tres més de la corporació.11 En compliment del pacte de retre, el mes de gener de 1765, va restituir a Joan Bargalló, pel preu de 187 lliures, dos peses de terra a la partida de Terres Cavades.12 El juny d’aquell any va permutar i en part vengué, a carta de gràcia, al pagès Pau Magaroles, una casa al carrer de les Escrivanies Velles, per una pesa de terra plantada de vinya de mig jornal a la partida de la Pedrera i 700 lliures. Magaroles es va retenir 352 lliures per a la creació d’un censal, d’igual valor, que hipotecava la casa.13 A finals d’aquell mes la seva dona, la seva filla Paula i el seu gendre Antoni Rabassa, van renunciar al dret de les penyores que tenien sobre la casa i van autoritzar la transacció.14 Va subministrar, l’agost de 1773, als revenedors arengades de barril perquè es venguessin a la menuda.15 El 4 de febrer de 1773 la seva muller va atorgar testament. L’any 1775 ja havia traspassat.16

Tag

3r trimestre 2009 [ 32 ]

Era un dels arrendataris dels drets senyorials de la marquesa de Camarasa en els termes de Camarasa, Fontllonga i Cubells, en unió amb la seva filla Paula, el seu gendre i d’altres, establint-se entre ells, el 25 de maig de 1775, les condicions econòmiques de la seva societat al llarg dels quatre anys de durada del contracte.17 El mes de març de 1779 creà un censal mort, d’un capital de 80 lliures, amb una pensió anual de 2 lliures i 8 sous, a favor de la Confraria de Santa Maria dels Preveres de la Catedral. Aquesta quantitat era part de les 1.200 lliures que havia pagat per la compra d’una pesa de terra de 4 jornals situada a la partida de Sant Pere de Sescelades.18 Va ordenar testament el 20 de febrer de 1782, instituint hereva universal a la seva filla Paula.19 Juntament amb el manescal Antoni Casanoves, el 27 de maig de 1782, va donar poder a Francesc Llanés, baster, perquè els representés a la licitació dels arrendaments dels fruits i drets, per quatre anys, de la comanda de l’Espluga Calba, per un import de 6.500 lliures, corresponent als pobles de Palau de Noguera i Sidamon.20 L’any 1783 va lluir un censal mort de 30 lliures, va comprar, per 611 lliures, una peça de terra plantada de vinya, d’una superfície de tres jornals, a la partida de La Creu de Valls i tres anys més tard va vendre, per 160 lliures, un tros de terra, de tinguda un jornal, al terme de Vilafortuny.21 La inquietud per a salvaguardar el seu patrimoni, ja que es considerava un home bastant acabalat, el decidir demanar a l’Ajuntament, l’any 1791, un certificat de bona vida, fama i costums, a fi efecte de sol·licitar autorització per a fer us d’escopeta per a poder defensar, amb eficàcia, la seva hisenda. Li fou denegada la petició. Llavors tenia 70 anys.22 Com hem vist la seva activitat de negoci es va diversificar amb altres sectors econòmics, com els arrendaments senyorials, i si tenim esguard que al final


Espai al temps

Estat en què es trobava el port l’any 1780. El dic de recer i la seva andana estaven arruïnats (Arxiu del Port de Tarragona).

de la seva vida diu que és una persona acomodada, creiem que va assolir una situació social important dins la burgesia mercantil de la ciutat. Andreu Ferrer i Garcia. Quan el 23 de juny de 1771 es va casar amb AnnaMaria Canyelles i González, donzella, filla del patró Josep Canyelles i d’Antònia González, diu que fa de navegant. Els seus pares foren Josep Ferrer, també navegant, i Tecla Garcia.23 L’abril de 1785 ja era mort, atenent que, en aquesta data, la seva vídua pactà capítols matrimonials amb el forner, Tomàs Magaroles i Bertran.24 Marià Ferrer i Virgili. Era fill del pescador tarragoní Vicenç Ferrer i de Teresa Virgili. L’agost de 1768 es va vincular matrimonialment amb Tecla Rayon Argenter, donzella, filla del pagès Dídac Rayon i de Tecla Argenter. Aleshores ell també feia de pescador.25 Durant anys va alternar la feina de pescador i mariner, i finalment va exercir de patró.26 Amb motiu d’haver comprat perpètuament una casa a la plaça dels Sedassos pel preu de 775 lliures, al pagès Pau Avellà, el 4 d’agost de 1782, va legalitzar l’encarregació de tres censals morts, que empenyoraven l’immoble, i dels quals es va reservar els imports corresponents. A més, també va haver de liquidar els pagaments endarrerits dels rèdits, allotjaments, utensilis i els drets

de lluir les vendes a carta de gràcia que havia estat objecte la casa.27 Pau Ferrer. Fou despatxat des de Barcelona, amb destinació a la nostra ciutat, el 18 de setembre de 1793 amb el seu llaüt La Virgen del Carmen, amb blat. L’any següent féu el mateix recorregut.28 La seva vídua, el gener de 1798, va arrendar a Agustí Rafecas, espardenyer, el pis principal d’una casa, que havia heretat del seu marit, situada al carrer de la Civaderia.29 ELS HUGUET Coneixem dos Huguet, Dídac i Pau, pare i fill respectivament. Dídac Huguet i Gassol. Descendeix del pescador Dídac Huguet i de Tecla Gassol. El 26 de desembre de 1751 s’esposà amb Francesca Anglada i Pasqual, donzella, filla del també pescador Joan-Pau Anglada i de Gertrudis Pasqual.30 L’abril de 1763 tenia 30 anys, i, juntament amb el mariner Carles González, de 63 anys, va fer una declaració jurada on manifestava que l’estat de salut del mariner, Francesc Simó, no li permetia servir als navilis de sa majestat, i per tant considerava oportú que fos inclòs a la llista d’inhàbils.31 Cinc mesos després va transferir la propietat d’una botiga, que tenia al port, al patró Josep Ferrer (a) Lo Escarrà,

Tag

3r trimestre 2009 [ 33 ]

per tal de poder-li saldar la quantitat de 203 lliures que li havia prestat.32 El juny de 1805 ja era mort.33 Pau Huguet i Anglada. Es va casar dues vegades. La seva primera muller es deia Teresa, de la qual va tenir una filla dita Antònia, i quan, el 24 de juny de 1805, atorgà testament li va deixar la caixa de núvia i la roba de la seva difunta mare. Designà executora de la seva última voluntat a la segona esposa, llegant-li la resta de béns perquè els vengués i amb els diners aconseguits liquidés els molts deutes que jo tinc. El suara manifestat, afegit al fet que un cop pagats als creditors manés que, si romanien alguns diners, fossin esmerçats a pagar les llegítimes dels seus fills Pau i Ventura, fruit del seu segon matrimoni, ens fa pensar que vivien amb una estretor econòmica molt severa. Tenia el domicili a la plaça de les Peixateries Velles.34 ELS LLOMBART Amb el mateix nom tenim el pare i el fill. Francesc Llombart i Tasies. Degué néixer el 1740, tenint en compte que el 1795 diu que té 55 anys i exerceix de patró.35 Era fill del pescador, nadiu de Constantí, Josep Llombart i de Marianna Tasies. El 23 de juliol de 1763 contragué noces amb Antònia Malet i Ferrer, donzella, filla de Joan-Antoni


Espai al temps Malet, pescador, i d’Antònia Ferrer, de Tarragona.36 El novembre de 1778 va crear un censal mort de 100 lliures a favor del venedors de la casa que havia adquirit al carrer de Sant Pere i Estubes, núm. 18.37 Quan es va casar el seu fill, deu anys després, feia de patró de barca de palangre.38 Vivia a la casa que havia comprat al carrer de Sant Pere i Estubes.39

Francesc Llombart i Malet. El 23 de març de 1788 es mullerà amb Isabel Cosidor i Fontanet, fadrina, filla del pagès Pasqual Cosidor i de Teresa Fontanet.40 Habitaven a la casa pairal dels Llombart i el 1795 tenia 30 anys.41 L’abril de 1819 continua assentat, a la classe de patró, a la matrícula de mar de Tarragona.42 Josep Maria Sanet i Jové

NOTES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

AHT. PT. Reg. 488, f. 11-12. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 10, f. 260v. AHT. PT. Reg. 502, f. 44-47. AHAT. Llibres de baptismes de la Catedral, Llibre, 14, f. 302, Llibre 15, f. 77v. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 10, f. 272. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 14, f. 36. AHT. PT. Reg. 548, f. 238, 242-243. AHT. PT. Reg. 647, f. 28-34. ACPT. Fons JPOP. Reg. 156, do. 309. AHT. PT. Reg. 647, f. 107-108. AHT. FMT. Economia i Hisenda, 220, f. 3, 52-53. AHT. PT. Reg. 648, f. 6-7. AHT. PT. Reg. 629, f. 170-171. AHT. PT. Reg. 629, f. 189-190. AHT. PT. Reg. 634, f. 270. AHT. PT. Reg. 470, f. 296.

municipi població jove equipaments nous

història patrimoni de la Humanitat projecció de futur

17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

AHT. PT. Reg. 638, f. 258-259. AHT. PT. Reg. 642, f. 130-131. AHT. PT. Reg. 727, f. 243-248. AHT. PT. Reg. 750, f. 6. AHT. PT. Reg. 750, f. 232, 205-206 i Reg. 751, f. 6-7. AHT. Acords municipals. Sessió del 16 de maig de 1791. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 86v. AHT. PT. Reg. 714, f. 81-83. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 45. AHAT. Llibre de baptisme de la Catedral. Llibre 15, f. 226v. Llibre 16, f. 67v. i 156v. Llibre 17, f. 12v., 105, 214 i 219. Llibre 18, f. 76v. i 198. AHT. PT. Reg. 568, f. 410-414. HCT. Diario de Barcelona. 18-9-1793 i 18-2-1794. AHT. PT. Reg. 578, f. 27 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 119v.

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42

AHT. PT. Reg. 441, f. 49. AHT. PT. Reg. 647, f. 107-108. AHT. PT. Reg. 742, f. 251. AHT. PT. Reg. 742, f. 251. AHT. FMT. Miquelets. Tom 7. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 226v. AHT. PT. Reg. 641, f. 526-527. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 336336v. AHT. FMT. Miquelets. Tom 7. AMT. Acords municipals. Sessió del 19 de gener de 1810, f. 25v. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 336336v. AHT. FMT. Miquelets. Tom 7. AHT. Acords municipals. Sessió del 6 d’abril de 1819.

CONSTANTÍ espai d’oportunitats

al centre

del Camp, del país, del món

Tag 2009[ 34 [ 34 Tag2n3rtrimestre trimestre 2009 ] ]

economia polígons logístics serveis propers

transports terrestres i aeris infraestructures


Espai al temps

Tag

3r trimestre 2009 [ 35 ]


Patrimoni

Tag

3r trimestre 2009 [ 36 ]


Tag 54