Tag 52

Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de

Tarragona

ag

Xavier Sabaté, delegat del Govern Arquitectura sostenible Rehabilitació: proves i assaigs Fons Estatal d’Inversió Local

1r trimestre 2009 Any XIV núm 52

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’oficina: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15:30 a 17:30 h Divendres de 8 a 15 h Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau

Serveis del COAATT

Secretaria: Míriam Ferrer, Mercè Obiol, Dora Fernández Comptabilitat: Àngels Recuero Visats: Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú, Eva Larraz i Katia Pesare Horari: De dilluns a dijous de 8 a17 h.

Divendres de 8 a 14 h.

Oficina del Vendrell: Òscar Franch C. Narcís Monturiol, 2 - 4 (cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 643 delegacio_vendrell@apatgn.org Dimarts i dijous: de 16 h a 19 h (només col·legiats residents) Oficina de Reus: Emma Pons Av. Onze de setembre, 4 Tel. 977 331 072 delegacio_reus@apatgn.org Dilluns: de 16 h a 19 h Dimecres: de 17 h a 20 h (només col·legiats residents) LABORATORI D’ASSAIGS Tel. 977 524 537 citam-sa@terra.es / www.citam-sa.com Av. Europa, cantonada C. Bèlgica illa 14 Polígon Ind. Constantí · 43120 Constantí Gerent: Lluís Comes Director tècnic: Ernest Valls

Tag Edita: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

SERVEIS EXTERNS Assegurances, OCT, Laboratori d’Assaigs Meritxell Gispert i Carme Vidal Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org CENTRE DE DOCUMENTACIÓ i BIBLIOTECA Alexandra Fortuny biblioteca@apatgn.org http://biblioteca.apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic) gabtec@apatgn.org Joan Sáenz (Dinamització) formacio@apatgn.org Borsa de treball: Gabinet Tècnic Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Marcel Ramírez i Jaume Cabré informatica@apatgn.org REVISTA TAG Josep Maria Sanet Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídica: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Fiscal: Assessoria Mallol Tel.: 977 235 752 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern Consell de Redacció Jesús Moreno (Vocal Junta), Pablo Fernández de Caleya, Alexandra Fortuny, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Producció revista Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT Tel. 977 212 799 Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

President Julio Baixauli Cullaré Vicepresident Adolf Quetcuti Carceller Secretària Montserrat Muñoz Madueño Tresorer Jordi Adam Andreu Comptadora M. Teresa Solé Vidal Vocals Josep Marsal Sans José Luis Hernández Osma Jesús Moreno Martos Francesc Xavier Llorens Gual Joan Ferré Menasanch

Editorial

Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Ser sostenibles, tenir judici

D

Casa Balcells (Tarragona) Foto: Nou Silva Equips

n L’ENTREVISTA

Xavier Sabaté, delegat del Govern de la Generalitat Pàgs. 4-7

n HABITATGE

XII Jornada monogràfica sobre habitatge Pàgs. 8-9

n ASSESSORIA JURÍDICA Dictàmens pericials Pàg. 10

n LABORATORI D’ASSAIGS Obres d’urbanització (3).

Rehabilitació.

Pàgs. 11-15

n SOSTENIBILITAT

El COAATT y la sostenibilidad.

Construcció residencial industralitzada.

Construcción prefabricada.

Pàgs. 17-23

estaquem la sostenibilitat com a cultura constructiva, energètica, d’espai, de vida. Diversos articles d’aquesta revista en parlen. El desenvolupament sostenible: Creixement + Medi Ambient. Els recursos naturals es renoven però també es gasten i poden desaparèixer. Des dels àmbits més domèstics al de les grans obres, podem transitar-hi d’aquesta manera respectuosa, intel·ligent, sostenible.

Temps de crisis són també temps de canvis. La paraula “crisi” prové etimològicament del grec i significa “posar en judici”. Els autèntics professionals de la construcció no defugim però no són els causants del que està passant al món. Aquest fet objectiu no vol dir que posem tots els sentits en actuar d’una manera responsable, actuant amb els recursos i el marc socioeconòmic i legal en el qual hi vivim. El TAG és una de les nostres publicacions informatives, però també formatives. Ens mou el nostre impuls responsable de compartir coneixement.

Gràcies a totes i tots els col·laboradors: personal del Col·legi, arquitectes tècnics, empreses, equip redactor, i fidels lectors. Junts compartirem i hi avançarem.

LA JUNTA DEL COAATT

n ACTUALITAT

Fons d’Inversió Local Pàgs. 24-25

n PATRIMONI

Estudis històrics i rehabilitació.

Arquitectura modernista (3).

Torres i masos Pàgs. 26-33

NORMES DE PUBLICACIÓ La revista TAG és el mitjà de comunicació i difusió del COAATT amb el públic en general per informar i promoure la professió. Es publica trimestralment i recull temes relacionats amb l’actualitat del sector professional i de l’àmbit historiogràfic i cultural.

La revista és oberta a la recepció de propostes d’articles, sempre que s’ajustin a les següents normes: • Els treballs s’han d’acompanyar de les dades complertes d’identificació i localització de l’autor personal o col·lectiu d’aquest.

• Els articles, que es presentin per a la seva publicació a la revista TAG, hauran de ser inèdits i no es podran sotmetre a altres publicacions fins que no hagin estat desestimats pel Consell de Redacció.

• Els articles admesos i publicats passaran a ser propietat de la publicació, que se’n reserva els drets d’autor.

Per presentar articles a la valoració del Consell de Redacció, cal posar-se en contacte amb el COAATT al telèfon 977 212 799, o per correu-e: secretaria@apatgn.org

n INFORMÀTICA Xarxes socials Pàg. 34

n CULTURA

Anar fent memòria (8) Pàg. 35

n ESPAI AL TEMPS

El Gòtic.

Alguns reusencs i el transport marítim.

Pàg. 36-38

Tag

1r trimestre 2009 [ 3 ]

L’entrevista

Entrevista a Xavier Sabaté

delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona

“Hi haurà un canvi de paradigma al món” En un escenari cada vegada més global, recentment hem assistit a l’elecció d’Obama. Com valora aquest important canvi d’escenari polític mundial? Creu que és un símbol que es pot aplicar al territori?

Hem d’acabar de veure si el senyor Obama és un producte de la mercadotècnia. Hem d’esperar un temps. Avui en dia, els marges per a la utopia són menors que en altres èpoques, i una prova és el que està fent aquesta setmana. Ell va dir podem, inequívocament un missatge de canvi, cosa que no representava McCain. Però ara mostra pragmatisme: en moments de crisi nomena persones que se sap que poden dominar la situació, com la sra. Hillary Clinton. La Sra. Hillary Clinton per mi representava més el canvi, però Obama ha sabut comunicar-ho millor.

Jo crec que hi haurà un canvi de paradigma al món. Encara no acabem de veure la dimensió d’aquesta crisi, perquè quan la tens a sobre no endevines la dimensió i les conseqüències de futur, ni les imaginem, però seran molt profundes. Jo crec que en el món hauran de retrocedir els valors que últimament han estat més en boga: consumisme, el materialisme, la recerca del benefici econòmic a qualsevol preu, i per tant un replantejament del que és, fins i tot, el sentit de la vida. Recobrar el valor de les coses petites, el treball ben fet: l’esforç, el sacrifici, la cultura, l’atenció als altres, pensar en el que tens al costat enlloc d’ignorar-ho i trepitjar-ho. Buscar les coses que tenen un valor infinitament més gran que les que s’havien col·locat en el frontispici del sentit de la vida. Això és el que canviarà.

I després el retorn a la natura, fruir

de les matinades o els capvespres, o treballar en el camp o en el jardí de casa teva, no pensar que ho podem pagar.

Aquest canvi ha estat per força! No per la intel·ligència humana, per desgràcia.

Hi ha una cosa molt grossa. Els últims 200 anys, des de la revolució industrial, ens hem carregat els recursos naturals peribles, els combustibles fòssils, de per vida! Els nostres fills i els nostres néts ens diran que estàvem bojos per cremar petroli per fer anar els cotxes. El petroli l’hauríem de guardar per fer plàstic, que això sí que ha canviat molt la vida, per la higiene, la comoditat de la gent. Però per fer anar el cotxes o la calefacció... per a això tenim altres fonts energètiques que no acabem d’aprofitar.

Avui en dia els marges per a la utopia són menors No acabem de copsar prou la importància d’aquests canvis. Crec que acabarem a cada casa fabricant nosaltres mateixos l’energia. He vist plaques solars fotovoltaiques que són com un rotllos de paper que s’estiren i el colloquen als tendals de les cases. Baixarem el tendal cada dia, o el posarem a la teulada. És que no ho podrem fer d’una altra manera.

Abans parlava de l’entrada d’Obama a l’escenari polític com un símbol. Com creu que aquest símbol s’ha d’aplicar a l’Estat, a Catalunya, a les comarques.

Si hagués nascut als Estats Units hagués votat a Obama, i aquí voto a Zapatero i a Montilla, perquè crec que

Tag

1r trimestre 2009 [ 4 ]

representen el desig de canvi permanent cap un món millor. El pitjor que pot passar en política són les resistències al canvi, i nosaltres ens hem d’adaptar per fer un món millor. I els senyors Montilla i Zapatero representen el que Obama representa als Estats Units.

Ara estem en crisi. Nosaltres tenim una oposició que tendeix al catastrofisme, ens culpa com els italians: piove, porco goberno. La crisi no és per causa del govern. És mundial, no atribuïble a uns senyors que s’estan rient de nosaltres, amb molts diners als paradisos fiscals, perquè els hi hem permès entre tots i no hem posat les barreres suficients per evitar això.

Per a mi, Montilla i Zapatero són el canvi, i els valors que a mi m’agraden recuperar: que torni a estar en vigor l’esforç, el sacrifici, les coses ben fetes, l’ajut als altres. Això és el que dóna sentit a la vida. Els representen millor aquests i no pas el Sr. Rajoy o el Sr. Mas. I després tenim polítics locals excepcionals, com el Sr. Francesc Vallès, qui m’ha succeït al Congrés i ho fa infinitament millor que jo. Està molt preparat, té clars els valors i com ha de ser el món.

O els alcaldes, no només els de les ciutats grans, com els de Montferri i Montroig del Camp (que té un gran projecte de transformació del seu municipi). Tota la costa, de Cunit fins Hospitalet, veus que està ben cuidada. Sobretot en els anys de democràcia municipal s’ha anat transformant. Però tenim una interrupció a Miami, una urbanització deixada de la mà de déu. Doncs l’alcalde Mont-roig té clar com solucionar-ho, sap que ha de posar els diners en uns bons arquitectes, per fer uns bons projectes que seran els que després es subvencionaran. Aquestes persones, de prop de casa, les haurí-

L’entrevista em de saber valorar per aquesta actitud de canvi, de millora de la qualitat de vida de la gent.

Hem parlat de la part bona, de polítics amb grans projectes, però també hem patit certes situacions de transfuguisme en els consistoris locals. Com creu que s’ha d’actuar davant aquestes actituds?

Això no dubto en qualificar-ho de delinqüència política. Latrocini, assaltadors de camins, són lladres. Els ciutadans són els propietaris de la voluntat popular, i a aquests no se’ls pot robar el que és seu. Hi ha gent que es dedica a pactar amb trànsfugues, amb gent que pel que sigui s’enfada amb el seu partit o amb el seu alcalde, i en lloc d’anar-se cap a casa es dedica a oferir-se en el mercat, i hi ha gent que es dedica a comprar aquests productes. I això és un latrocini.

Jo no he tolerat mai que hagués un cas de transfuguisme del que s’aprofitéssim els socialistes, al contrari, els rebutjo. En els municipis on això s’està produint, els polítics locals en alguns casos són veritables energúmens que no saben el que és la democràcia. Els seus dirigents no. I per això sempre he dit que els dirigents dels partits que consenten o se’n aprofiten del trasnfuguisme, no són només còmplices sinó coautors, tenen la mateixa responsabilitat política. Estem veient mocions de censura amb el mateix denominador comú, que tenen Convergència al darrera. Els seus dirigents també són delinqüents.

Moment important per a la negociació del model de finançament català.

Hi han dues coses al respecte: l’Estat, complint escrupolosament l’adicional 3a de l’Estatut, preveia que haurien unes inversions extraordinàries durant els propers anys, això s’està complint. En els pressupostos generals de l’Estat de 2009 el compliment és perfecte. En canvi el que no està complint el govern de l’Estat és el finançament de Catalunya.

I en això, el president del nostre país ja ha dit que serem inflexibles en la defensa dels interessos dels habitants de Catalunya als quals ens devem, i estic molt content que aquesta actitud sigui tan ferma per part del president.

Nosaltres ens sentim amb qualsevol socialista del planeta (ara no parlo com a delegat del Govern, sinó com a socia-

lista) perquè defensem els mateixos principis. Però quan es tracta dels interessos dels ciutadans d’un territori als que s’està fent una injustícia doncs també els defensem. En aquest cas s’està fent una injustícia als catalans, si no tenim un finançament just que nosaltres preveiem.

Hauríem de saber valorar els polítics propers amb grans projectes i amb voluntat de millora de la qualitat de vida de la gent És un finançament que continua contemplant la solidaritat amb la resta de ciutadans d’Espanya, però el que no pot ser és que hi hagi un finançament com el que tenim ara que, per cert, el van pactar aquells que ara estan a l’oposició i s’exclamen i que diuen que estem cometent un crim de lesa pàtria i s’ha demostrat que era un fracàs. Llavors era el millor finançament del món. Es va pactar d’esquenes a la resta de partits, i ara el sistema, tant per la forma com pel fons, és radicalment diferent. Nosaltres ara estem fent una negociació que té en compte a tots els partits de Catalunya.

Que se’ls ha ofert la participació. I ens mantenim ferms i ho fem amb llum i taquígrafs. No anem a l’hotel Majestic

Tag

1r trimestre 2009 [ 5 ]

com anaven els altres. Als hotels es va a dormir i a fer altres coses, a negociar no es va. Nosaltres anem al Consell de Cent, al Parlament pel finançament. Si ens sortirem o no, ja no ho sé, perquè estem a una crisi econòmica molt profunda però d’això no tenim la culpa els catalans.

I què passa amb l’endarreriment sistemàtic de la data per pactar?

L’endarreriment de veritat existirà si l’1 de gener això encara no està resolt.

El mes d’agost havia d’estar, i començar a pagar l’1 de gener. Si estarà o no, això no ho sé. Com que he estat molts anys a Madrid fent de diputat, ja sé de què va la història, i per tant sé que això és molt complicat i que s’han de vèncer resistències atàviques i irracionals en molts casos. Però els números són el més fàcil de demostrar i no es pot enganyar a ningú. Quant aportem els catalans, i quant se’ns retorna. Això són faves comptades. Les coses són fàcils de comptar i comparar, i si les coses no van bé no serà per culpa nostra, que hem donat proves suficients de seny i moderació.

Jo vull creure que alguna solució hi haurà, que ens satisfarà més o menys, però que serà més positiva que la que teníem ara. De fet el Sr. Solbes ha presentat uns números que són sensiblement diferents i més favorables que no pas la primera proposta, així que jo vull creure que alguna solució hi haurà. No vull

L’entrevista avançar-me als esdeveniments, espero que es produeixin encara bones notícies.

Vivim, en paraules seves, una situació econòmica difícil, sobretot en el sector de la construcció. Com afronta el govern aquesta situació?

L’origen de la situació son les subprimes, les hipoteques amb valors contaminats, a nosaltres ens ha petat a sobre de la construcció. Vull dir una cosa: nosaltres no blasmem, no condemnem al sector de la construcció. Hi ha qui diu que a Catalunya es depèn massa de la construcció, i en el futur hem d’aprendre de la lliçó i posar els ous a diferents cistells i en altres sectors de l’economia.

No. Quan sortim de la crisi, i estem treballant per a això, nosaltres volem que la construcció continuï sent un sector important. És un sector que genera molta ocupació. Tornarem a tenir molta demanda d’obra, i això serà bo. Els alemanys, tan potents i que van tenir tant ajut després de la 2a Guerra Mundial, també tenen les seves febleses, tals com que el 60% de la seva economia depèn de l’exterior, i ara com va malament a l’exterior, correm-hi tots. Ja fa temps que tenen recessió, més que nosaltres.

Quan hi ha recessió en el conjunt de l’economia un dels sectors que pateix més, perquè és un dels més importants és el de la construcció, però nosaltres volem recuperar la importància del sector, i volem que hi hagin segones residències per a la gent que ve de l’estranger, pel turisme. Volem que la construcció continuï sent un sector important, i des del Govern estem fent les coses perquè l’economia es desenvolupi també en aquest sector de forma important.

El govern va anunciar inversions pel sector. És el que ara s’ha anunciat. La millor manera de sortir de les crisis és saltarnos les recomanacions dels neolliberals de tota la vida, que deien: l’estat sigui ben prim, que no actuï, que no tingui recursos, que ens ho deixi tot a nosaltres que sabem com va tot, i per si sol el món ja anirà perquè l’estat s’ha mostrat ineficient, la burocràcia... No. Ara resulta que els neolliberals són els primers que venen corrent a trucar a la porta. Nosaltres diem: molt bé que s’hagi arribat a aquesta conclusió. Els que professem la ideologia socialdemòcrata

El sector de la construcció no és el responsable d’aquesta crisi, i volem que continuï sent un sector important en el futur ens demostra que teníem una mica de raó. El mercat no ho soluciona tot, per suposat no soluciona la solidaritat amb els que tenen dificultats, però tampoc el funcionament de l’economia i el sistema financer. Quan deixem que el mercat faci, tot se’n va en orris, ens han posat en un problema de nassos, que a veure com ens sortim. Per tant, l’estat ha d’intervenir, en la mesura justa. I quan esdevé una crisi com aquesta ha d’intervenir més que mai, i saltar-se les recomanacions neoliberals: dèficit zero, no s’endeutin... S’haurem d’endeutar, i els poders públics són els que ofereixen més garanties al sistema bancari, els primers. Per això fem plans d’inversions més grans que mai, a tots els nivells. Jo preferiria que aquestes coses no passessin. Primer perquè voldria dir que no hi ha crisi, segon perquè no caldria endeutar-nos (a la llarga ho paguem els ciutadans) i després perquè quan s’adopten mesures de xoc, la precipitació fa que de vegades no aprofitem tot lo bé que es podrien aprofitar aquests recursos que ara serviran per rellançar l’economia.

Quines mesures en concret?

Estem fent mesures de xoc per la situació actual, que ha anunciat l’Estat perquè siguin executades pels Ajuntaments (és una mesura inèdita que s’executin així). I al mateix temps un pla de mesures socials per les persones que ho passen malament: els aturats, les persones amb dificultats, etc. I després mesures a mig termini perquè ens interessa no perdre de vista el futur i que no ens mati l’obsessió del present. Hem de fer coses per quan la crisi remunti ens trobi preparats per aprofitar les bones condicions que tenim. El Camp de Tarragona estic convençut que tornarà a ser el que havia estat els últims anys, com el territori que més ha crescut de Catalunya. Per la nostra situació geogràfica, per la nostra diversificació econòmica estem en condicions de tornar-ho a ser. I què fem? Invertir

Tag

1r trimestre 2009 [ 6 ]

en els sectors que es demostra que són de futur. Començarem en les properes setmanes la millora de la carretera VallsVendrell, i amb aquesta tindrem en bona mesura totes les autovies, tercers carrils i autopistes solucionades.

Estem aconseguint grans inversions per al Port de Tarragona. Molt importants i estem vetllant perquè es realitzin.

Les dues terminals de contenidors: d’una ja comencen les obres, i de l’altra començaran el primer trimestre de l’any 2009.

Inversió en l’aeroport, i les inversions en logística. Catalunya no ha aprofitat encara prou les possibilitats de desenvolupament logístic, per això tant la zona d’activitat logística del Port, com la de la Canonja, com la del Baix Penedès (on encara trobem reticències) s’han de fer. Al Baix Penedès la gent ha d’entendre que ara tenim 7.000 aturats, que podrien ser 5.000 només si les 2.000 feines que podria produir aquesta zona logística estiguessin en marxa. No pot ser que 15 kilòmetres més avall, a Vilarodona, fessim la gran festa fa pocs dies d’inauguració, i tothom aplaudís. I a Montblanc, en la intersecció amb l’autopista de Saragossa, també es faci un altre centre logístic i tothom estigui molt content, i que al Baix Penedès, que és la zona millor situada, perquè està equidistant dels 2 grans ports catalans, dels 2 grans aeroports, connectat amb les 2 principals autopistes, els ferrocarrils, allí demonitzem aquesta infraestructura. És un acte de responsabilitat d’aquest Govern i ho farem, perquè estem preveient el futur per quan s’acabi la crisi, i aques-

Que els neolliberals vinguin a demanar ajut a l’estat demostra que els socialdemòcrates teniem una mica de raó. S’ha d’invertir diners públics més que mai ta zona segur que tindrà èxit, atrauria inversors inclús ara.

Per tant inversió en logística, inversió en el port, en les grans carreteres i per primera vegada en la història invertim en investigació fora de Barcelona. No hi

L’entrevista ha futur per a un territori si no s’inverteix en recerca, i aquí tindrem investigació i recerca en el sector agroalimentari, en química i en energia.

I per últim tenim un sector, el turisme, que continua tenint possibilitats inexplorades d’ampliar la qualitat de l’oferta, eixamplant cap el turisme d’interior, l’enològic, el cultural, el gastronòmic, cap el Priorat, la Ruta del Císter, sense descuidar la costa on també en tenim, fonamentalment al voltant de Port Aventura. Hi ha un altre en projecte molt important, la construcció d’un port esportiu al Cap de Salou, complicat de gestionar, però també amb garanties de futur.

Tenim un panorama, que a banda de les mesures de xoc, les de mig termini faran que el nostre territori guanyi en possibilitats.

S’invertirà en carreteres, en el Port, en logística, en turisme i, per primera vegada, en recerca fora de Barcelona Hi ha un altre sector, en el que vostè és un gran especialista, que és el sector energètic?

El Sr. Obama, d’aquí a pocs dies, anunciarà unes inversions en energies renovables a Estats Units que espero que no ens marxin tots els inversors cap allà. Perquè aquí, si anem posant tantes reticències per alguns sectors (per sort minoritaris) per qüestions anecdòtiques.

Jo em considero ecologista, antinuclear, defensor de les energies renovables i per tant defensor del paisatge, però l’impacte sobre el paisatge que pugui produir un parc eòlic, o una planta termosolar, com que el benefici és tan gran en termes de contaminació i seguretat, són infinitament superiors a l’impacte que pugui patir el paisatge. Sóc el primer que m’agrada tenir les muntanyes com quan era petit, però hem d’aprofitar les oportunitats de produir energies renovables en el camp de l’energia solar i eòlica sobretot, i el territori disposa de les zones de la vall de l’Ebre i algunes serralades de la Conca i l’Alt Camp i ho hem d’aprofitar com tecnologies de gran recorregut. Jo estic molt satisfet que s’estiguin implantant, però no estic

content que encara hi hagin grups minoritaris que no ho vegin clar, perquè això vol dir o el retorn a les energies insostenibles del passat o pitjor, inundar el continent de plantes nuclears.

Què faria amb les nuclears que ja estan?

El Pla d’Energia de Catalunya diu que quan acabi la seva vida útil han de tancar portes. Això vol dir que, si som intel·ligents, afegint un altre camp amb molt recorregut com l’estalvi i l’eficiència, sumat a les energies renovables, podem arribar a prescindir de l’energia nuclear.

Havent parlat de les reticències de grups o poblacions per acollir certes infraestructures que beneficien a tot el territori, com es gestiona la solidaritat entre les poblacions del Camp de Tarragona?

Això és complicat. Pensem que la mancomunitat de serveis, repartir la riquesa entre els territoris, a això s’apunta tothom. Les comarques d’interior tenien més dificultat en comunicacions, logística, i hem vist com l’Alt Camp, el Priorat i la Conca tenen una renda per càpita més gran. Es tracta de continuar invertint en comunicacions, turisme i logística.

Dotar de millors serveis aquestes poblacions per, no només millorar el seu nivell de vida, sinó també provocant que la gent es quedi a viure en aquest territoris. Aquest afavoriment a les poblacions d’interior és històric.

Una de les seves preocupacions constants com a polític ha estat la cobertura pública dels serveis socials. Avancem?

Estem avançant i hem de mirar com es finança tot això. La Llei de la Dependència jo crec que és una fita històrica, una revolució. Recordem Ernest Lluch (a banda perquè va morir en mans d’ETA) perquè va implantar la Sanitat gratuïta per al 100% dels espanyols. Un sistema que fins i tot atrau estrangers per aquesta cobertura social. Com també l’escola obligatòria fins el 16 anys. Qualsevol persona que tingui dependència rebrà suport públic. Ara fa poc vaig estar a Hong Kong, i vaig preguntar a la intèrpret que quan es jubilés què cobraria de pensió, i em va dir que allà no hi havia subsidi. Allà no es paguen impostos. Em va dir que l’escola on treballa la paguen

Tag

1r trimestre 2009 [ 7 ]

L’impacte d’un parc eòlic en el paisatge és mínim comparat amb els seus beneficis ambientals els cavalls. Davant la meva sorpresa, em va explicar que allà moltes coses les financen les apostes per les curses de cavalls (tan importants allà com el futbol aquí). I quan es jubilés la cuidaria la família, com és costum a la Xina, però no tenen ni pensió ni cobertura sanitària.

Una de les promeses més importants del Sr. Obama és que 30 milions d’americans entrin al sistema sanitari, que no en tenen. Durant els propers anys hem de dedicar molts recursos a l’assistència, a la Llei de Dependència.

JOSEP MARIA BLASCO Redacció TAG

Xavier Sabaté i Ibarz és un polític totterreny. Nascut a Flix, resideix a Tarragona des de 1970. Mestre i filòleg. La seva trajectòria política, des de la seva afiliació al PSC el 1976, ha estat: regidor de l’Ajuntament dels anys 83 al 89, diputat Provincial del 83 al 87, i diputat al Congrés les legislatures del 93, 96 i 2000, on va ocupar càrrecs a les Comissions d’Infraestructures i Medi Ambient. Va ser nomenat el 2004 per Pasqual Maragall com a Delegat del Govern de la Generalitat, i el maig de 2006 Conseller de la Generalitat de Governació i Administracions Públiques. Torna a ser Delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona des del 27 de desembre de 2006.

Habitatge XII JORNADA MONOGRÀFICA SOBRE HABITATGE Més de 200 persones van participar en aquesta trobada professional i econòmica

Taula de debat, d’esquerra a dreta: Joaquin Trigo, Josep Donés, Joan M. Roig, Martí Saballs, Gonzalo Bernardos, César Solano i Joan Mercadé

Durant tot el matí del dia 4 de novembre, més de 200 persones van participar a l’Hotel Termes de Montbrió, en la XII Jornada Monogràfica sobre l’Habitatge organitzada per l’Agrupació Provincial de Promotors i Constructors d’Edificis de Tarragona (APPCE) juntament amb el Col·legi Oficial API i la Fundació de Promotors Immobiliaris de Tarragona, i amb el suport del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona. Èxit de convocatòria Un any més, aquesta trobada anual ha estat un èxit en quant a participació doncs l’organització fins i tot ha hagut de tancar abans d’hora les inscripcions donat el gran volum de persones interessades en formar part d’aquesta XII Jornada.

Una trobada clau Davant el nou panorama econòmic que està tenint lloc, des de l’APPCE es va creure més necessari que mai l’organització d’aquesta jornada, una trobada anual que intentà donar als promotors les eines necessàries per a les seves actuacions futures. Per aquest motiu, es va titular aquesta XII Jornada amb el nom “El nou repte del sector immobiliari”.

En un moment de canvis i de noves conjuntures és interessant debatre sobre les possibilitats que s’obren pel nostre sector. És important fer-ho, a més, amb figures rellevants dins l’àmbit administratiu i econòmic. Per aquest motiu, aquesta jornada es converteix sens dubte un fòrum necessari per donar respostes als nous reptes que ens depara el futur.

Tag

1r trimestre 2009 [ 8 ]

Un interessant programa La jornada es va inaugurar a dos quarts de deu del matí amb l’acte inaugural a càrrec de Manel Niñerola, President de l’APPCE, i el Sr. César Solano, en representació del Col·legi d’API. A tres quarts de deu va tenir lloc la primera de les taules títulada: “Claus per a solucionar els problemes del sector immobiliari”, que va anar a càrrec de Gonzalo Bernardos, Director del Màster en Assessoria i Consultoria Immobiliària de la Universitat de Barcelona qui aportà als assistents algunes possibles sortides davant el nou període que està vivint el sector.

A continuació, va tenir lloc al segona taula de debat amb el títol “La situació del mercat financer actual i les seves solucions” a càrrec del Sr. Joaquim Trigo

Habitatge

CONCLUSIONS DE LA ‘XII Jornada de l’Habitatge’ 1. Urgir a la Generalitat el compliment per part de les entitats financeres del conveni signat el passat mes de juliol pel finançament de venda d’habitatges en la modalitat de preu concertat català.

2. Demanar a l’Administració Central que el nou Pla d’Habitatge contempli el finançament adequat per tal de que aquest pla pugui ser executat.

3. Instar a les entitats financeres perquè compleixin amb els objectius del pla de l’Habitatge.

4. Que el nou Pla de l’Habitatge contempli la subvenció dels tipus d’interès i incentivacions a fons perdut per tal de permetre l’adquisició d’habitatge a les persones que no disposin de recursos.

5. Establir els mecanismes perquè les entitats financeres puguin atorgar crèdits fins al 100% del preu de venda de l’habitatge.

6. Instar a l’administració autonòmica per realitzar els planejaments oportuns en matèria de sòl de manera que es disposi de terreny adequat una vegada es reactivi l’activitat.

7. Instar a l’administració autonòmica per tal que es realitzin campanyes publicitàries per posar en coneixement de la societat la venda de vivendes dins de la modalitat de pla concertat català.

8. Crear una taula del sector immobiliari, juntament amb la construcció i amb participació dels sindicats per tal de seguir l’evolució del sector. Instar iniciatives i preparar programes de formació per professionals del sector, que aglutini la mà d’obra excedent per tal de disposar de professionals una vegada reactivada l’economia.

Portela, Director Executiu de Foment del Treball Nacional i Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials.

Després del coffee break, es celebrà la darrera de les taules a càrrec de Josep Donés, Secretari General de la FECAPCE i membre del Comitè Executiu de la Asociación de Promotores Constructores de España. Amb el títol “Què estan fent l’Associació de Promotors d’Espanya i la Federació de Promotors de Catalunya en la situació actual del sector” que posà de manifest les actuacions d’aquesta entitat vers les administracions i diversos col·lectius per donar sortides a la situació actual del sector immobiliari.

Ja a quarts d’una del migdia va tenir lloc la taula rodona de debat, sens dubte un dels moments més interessants de la jornada on ponents, i assistents van poder debatre sobre els aspectes tractats al llarg del matí i on es van poder elaborar les propostes d’actuació i les conclusions de la trobada. Aquest debat va estar moderat per Martí Saballs, sots director d’Expansión.

A dos quarts de dues del migdia va ser el recentment nomenat President de la Asociación de Promotores Constructores de España, José Manuel Galindo, qui va prendre la paraula per aportar una visió molt interessant a tots els promotors que van formar part d’aquesta trobada anual.

REDACCIÓ TAG

Assessoria jurídica DICTÀMENS PERICIALS És important la intervenció en els procediments judicials dels arquitectes tècnics com a perits, és a dir, com a membres auxiliadors dels Jutge, a qui assessoren sobre coneixements tècnics.

També pot ser una activitat complementària, especialment en aquests temps que corren, de completar una renumeració econòmica.

Abans tothom defugia l’encàrrec de fer un dictamen pericial per les dificultats que tenien els perits a l’hora de cobrar els seus ben merescuts honoraris.

Tothom rebutjava pagar, i esperaven al resultat del plet per veure qui havia de pagar. És essencial poder disposar de bons perits que analitzin amb objectivitat i imparcialitat els temes objecte d’un plet de naturalesa tècnica.

S’ha de disposar d’una bona base de coneixements de la professió, tant teòrics com pràctics.

S’ha de poder examinar amb deteniment l’objecte de la perícia, l’entorn on està situat l’edifici, i els condicionants tècnics previstos en el projecte en base al qual s’ha fet l’edificació.

Els Jutges, especialment els bons Jutges, de seguida capten quan estan davant d’un bon perit i habitualment en fan cas, justament perquè els convenç.

En casos de reclamacions per defectes constructius, què s’ha de fer per emetre un bon dictamen? En primer lloc, no és suficient visitar l’immoble i fer una relació dels possibles defectes que s’observen i una valoració, això quasi bé ho podria fer qualsevol persona que no sigui tècnica. Cal visitar l’immoble i recollir tota la possible documentació que sigui necessària per arribar a unes conclusions sèries, creïbles, raonades i motivades amb rigor.

Per tant, serà necessari consultar el projecte i veure quines solucions tècniques estaven previstes, si aquestes eren suficients, si l’obra s’ha fet d’acord amb aquestes previsions. En cas de deteriorament dels materials, si consta el Programa de Control de Qualitat. En cas de modificacions substancials entre el projecte i l’execució, si existeix un projecte de fi d’obra. En tots els casos: Si consta el contingut del Llibre d’Ordres.

També és important quan es parti-

cipa com a perit d’alguna de les parts en litigi, conèixer el contingut dels altres possibles dictàmens per poder contrastar els diferents parers, i veure si, a la vista dels altres dictàmens, hem de modificar en part el nostre inicial dictamen.

Els dictàmens HAN DE SER CREÏIBLES, no es pot partir d’una base errònia perquè de seguida es desacredita.

Per exemple, no es pot dir que el sistema de la cimentació es inadequat i que donada la fragilitat del terreny era millor haver dissenyat una llosa, quan en realitat de la consulta del projecte o del llibre d’ordres es desprèn que s’ha executat justament una llosa. No es pot dir que al recobriment petri d’una façana li falta el segellament de les juntes, quan en realitat s’està davant d’una façana ventilada. No es pot partir de una determinada normativa, per exemple en quan a les baranes escalables, que resulta que no és d’aplicació en el moment en què es va edificar. Un error d’aquesta naturalesa ja invalida per si sol el dictamen.

Seria convenient, i en cap cas es comprometria la funció del perit, que abans de dictaminar es contactés amb els tècnics de l’obra per consultar i assessorar-se de com es van executar les obres.

Hi ha un element molt important i és valorar la incidència real de les mancances del projecte com un fet generador de patologies. Moltes vegades es diu que al projecte no està especificat que els murs dels soterranis han d’estar degudament impermeabilitzats perquè això ho demanen les normes de la bona construcció. Si es diu això és possible que es condemni al promotor, al constructor i a l’arquitecte tècnic i, en canvi, s’absolgui a l’arquitecte. S’hauria de puntualitzar que l’obra s’ha fet d’acord amb les previsions del projecte, on no es dissenya una impermeabilització ni en la mermòria ni en els amidaments, en una partida, que segons les normes de la bona projecció, resultaria imprescindible, que sense aquesta partida ni el constructor la pot pressupostar i, per tant, no la pot executar, ni l’arquitecte tècnic la pot exigir. Si es diu això: Es falta a la veritat?

Cal veure també quines partides d’un determinat conjunt immobiliari es-

Tag

1r trimestre 2009 [ 10 ]

tan englobades en el projecte arquitectònic. Si la piscina està dibuixada en el croquis de situació i emplaçament i, en canvi, no consta determinada la forma d’execució ni l’estat d’amidaments: forma part del projecte? Entenem que no.

Però en tot cas aquest extrem es pot consultar a l’Ajuntament, que ens dirà qui ha legalitzat la piscina. Si les tanques només estan dibuixades, formen part del projecte? En molts dictàmens es donen per suposats fets que després són totalment incerts.

També de vegades ens trobem amb perits “agosarats” que aprofiten la seva intervenció per fer el que no poden fer, que és fer de Jutge i s’atreveixen a distribuir o a imputar responsabilitats legals.

Es pot dir que aquell determinat defecte es atribuïble —tècnicament— al projectista, al Director de l’obra, o a l’Arquitecte Tècnic o al Constructor, però en tot cas haurem de motivar perquè creiem que és així.

De vegades també es donen per certes algunes situacions que en cap cas han estat contrastades. Es diu per exemple que a l’última filera del envans no s’ha tingut compte a l’hora d’ajustar-se el forjat amb el guix i que aquesta és la causa de fisuracions generalitzades, però en cap cas s’ha fet una cala, ni es té en compte el possible moviment per fletxa del forjat i si aquest és admissible o s’està davant d’un erroni comportament estructural.

Per tant, és IMPRESCINDIBLE disposar de bons tècnics, de bons perits que facin possible poder individualitzar, sempre que sigui possible, quina activitat constructiva es la causa generadora de cada possible defecte.

Els bons perits SÓN INDESTRUCTIBLES davant dels advocats, davant dels altres perits, especialment davant de qui ha de sentenciar, per tant, davant de la societat que som tots. Amb això s’eviten moltes, moltes injustícies.

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA Lletrat-assessor

Laboratori d’assaigs OBRES D’URBANITZACIÓ (3) Continuem la sèrie d’articles relatius a les obres d’urbanització. En aquest, ens ocuparem de la segona part dels cicles d’inspecció i d’assaig i parlarem de la construcció del clavegueram i dels encreuaments de vials i de la subbase granular.

ACTIVITATS BÀSIQUES; CICLES D’INSPECCIÓ I D’ASSAIG (2)

CONSTRUCCIÓ DEL CLAVEGUERAM I DELS ENCREUAMENTS DE VIALS

d’aigua, conduccions telefòniques, tubs per passar els cables de l’enllumenat, tubs del gas canalitzat, etc.), és una activitat que cal dur a terme prèviament a la col·locació de la subbase per tal d’evitar la contaminació dels materials granulars de la subbase, per evitar assentaments diferencials (mitjans pesants ofereixen major energia de compactació que mitjans manuals) i per a permetre la lliure circulació per l’obra en fases successives d’urbanització.

El cicle de control que correspon a aquesta activitat és el següent: • Control previ de l’activitat: –

Un cop s’ha format l’esplanada i prèviament a la col·locació de la subbase granular, la segona activitat bàsica en l’execució d’obres d’urbanització és la construcció del clavegueram i dels encreuaments de vials per al pas dels diferents serveis.

Aquesta activitat consisteix en l’execució de les rases que afecten les zones de calçada dels diferents vials, en cada tram de l’obra.

La construcció del clavegueram implica rases de profunditat considerable. Aquestes normalment es fan passar per l’eix del vial. L’excavació de les rases que afectin la calçada, tant les del clavegueram com les dels encreuament de vials (conduccions dels embornals, connexió del clavegueram als espais parcel·lats, encreuament de canonades d’abastament

–

Replanteig en planta i alçat dels conductes. El replanteig començarà, quan sigui possible, en el punt més baix del tram per tal de deixar sortida a les aigües pluvials impedint la seva acumulació a les rases obertes.

Replanteig de la correcta distribució d’encreuaments de vial, tronetes, embornals, pous de registre, connexions i altres elements singulars, per tal de poder executar-los immediatament desprès de la construcció dels col·lectors, seguint un ordre lògic d’execució de les rases transversals i deixar els trams d’obra amb les rases de calçada totalment acabades. En el cas que no es conegui amb exactitud la parcel·lació de la zona per no estar especificada ni en el projecte ni en el planejament urbanístic, caldrà deixar construïda una previsió suficient de connexions.

Línia espai públic - espai parcel·lat Línia de vorada

Material d excavació de la rasa

E C CC C: encreuament de vial E: connexió a embornals CC: connexió a clavegueram Tag

1r trimestre 2009 [ 11 ]

Laboratori d’assaigs –

–

–

Acceptació dels equips de treball, preveient retroexcavadores per a obtenir els rendiments previstos al programa de treballs, equips de compactació manual adients per tal d’assolir el grau de compactació a les zones reblertes properes als pous i elements singulars, així com els mitjans necessaris per a proporcionar la humectació necessària a les tongades a compactar.

Inspecció visual de la procedència dels materials prefabricats per tal de rebutjar els que presentin desperfectes o els que no puguin garantir l’homogeneïtat del subministrament (uniformitat dels tubs, etc.). També es comprovaran les garanties dels fabricants (segells de conformitat o certificats de qualitat, etc.).

Comprovació mitjançant assaigs normalitzats de la resistència dels elements prefabricats per tal de procedir a la seva acceptació.

• Control d’execució: en aquesta fase ens centrarem en la inspecció visual i en els assaigs normalitzats.

–

per les canonades s’han d’unir totes les vores amb pasta de ciment, i caldrà comprovar la perfecta alineació, evitant desviaments de qualsevol tipus, aconseguint els canvis de direcció en els pous de registre, i garantint així l’estanquitat de les juntes.

–

-

Les canonades de tubs prefabricats de formigó quedaran protegides amb formigó fins una altura de com a mínim la meitat del seu diàmetre.

-

Caldrà comprovar la qualitat dels sòls utilitzats en el rebliment de les rases (sòls adequats a les capes de coronació i sòls al menys tolerables a la resta de la rasa), així com l’extensió i el gruix de les tongades.

Assaigs normalitzats, que es duen a terme simultàniament a les activitats d’inspecció esmentades anteriorment.

-

Control de la qualitat dels sòls per al rebliment de rases.

Una cadència adequada podria ser 1 assaig pròctor modificat cada 400 m3 de rasa compactada o canvi de material detectat en la inspecció visual; 1 assaig granulomètric, 1 determinació dels límits d’Atterberg, 1 contingut en matèria orgànica i 1 determinació de l’índex CBR cada 1500 m3 de rasa compactada o canvi de material detectat en la inspecció visual.

-

Control de la compactació de rases, realitzant la comprovació de 5 determinacions de la densitat i humitat “in situ” cada 200 m3 de rasa compactada o canvi de material detectat en la inspecció visual.

-

Del formigó dels llits i de protecció de les canonades caldria comprovar-ne la seva resistència a compressió simple i consistència, podent realitzar una sèrie de 4 provetes cada 50 m3 de formigó col·locat.

-

Les canonades del clavegueram s’haurien de comprovar realitzant 1 assaig a flexió transversal cada 300 ml de canonada.

Dels elements prefabricats també caldrà comprovar la seva resistència a compressió simple. Una possible cadència podria ser l’extracció i posterior trencament de 1 testimoni per a cada tipus de prefabricat cada 1.000 ml de canonada a instal·lar.

Comprovació de l’estanquitat de les canonades, realitzant 1 assaig en un tram aleatori cada 500 ml de col·lector executat.

Inspecció visual: - Control geomètric. Una possible cadència de presa de mides pot ser la següent: · 5 preses de mides de l’amplada de la rasa a cota d’esplanada cada 200 metres lineals de rasa, · 5 preses de mides de la fondària de la rasa cada 200 metres lineals de rasa, · 5 preses de mides del pendent de la rasa cada 200 metres lineals de rasa. · En rases de profunditat considerable caldrà també comprovar les condicions de seguretat davant possibles esllavissades i prendre les mesures adients.

-

-

-

Anivellament del fons de les rases, comprovant que no continguin terres soltes i remogudes ni zones estovades per acumulació d’aigua.

Col·locació dels llits de formigó comprovant l’anivellament, en especial en el cas de canonades grans amb juntes de goma per tal que garantir l’execució correcta de la junta.

Caldrà comprovar la cota de la canonada respecte als altres serveis, per tal de permetre que les conduccions d’abastament d’aigua quedin situades per sobre de les cotes del clavegueram en el punt d’encreuament.

-

-

Si la distància entre la part superior del tub (clau) queda situada a menys d’un metre de fondària respecte el paviment definitiu, caldrà protegir la totalitat del tub amb un gruix mínim de formigó de 10 cm. Si la canonada és de diàmetre superior a 70 cm és recomanable l’estudi de cada cas concret.

-

Caldrà comprovar que tots els encreuaments de serveis siguin acceptats per les companyies concessionàries, així com la correcta protecció de totes les conduccions.

-

Quan es col·loquin els tubs de formigó convencionals

Tag

-

LA SUBBASE GRANULAR Un cop executats el clavegueram i els encreuaments de vial, i prèviament a la construcció de les vorades, es procedeix a la col·locació de la subbase granular, que és la primera capa de ferm.

La subbase granular és la superfície sobre la que s’assentaran les vorades, i també té com a missió garantir la protecció de l’esplanada quan aquesta està totalment acabada, evitant que sigui malmesa pel trànsit durant la resta de l’obra. A més,

1r trimestre 2009 [ 12 ]

Laboratori d’assaigs Línia espai públic - espai parcel·lat Línia de vorada

E C CC Subbase granular

Línea d esplanada

donat que la subbase està formada per materials poc plàstics i de millor qualitat que els de l’esplanada permet treballar més còmodament, sobretot en dies de pluja.

Els materials constituents de la subbase granular han de ser de qualitat superior a la dels sòls seleccionats, i han de complir les especificacions del PG-3.

El cicle de control que correspon a aquesta activitat és la següent:

–

• Control previ: –

Acceptació de l’esplanada, que inclou: -

-

-

-

La inspecció del refinatge, fins a obtenir una superfície uniforme i amb unes humitats properes a les òptimes de compactació en l’assaig pròctor modificat.

La comprovació geomètrica dels pendents transversals en direcció eix a voravia (normalment del 4%) amb regla i nivell, per tal d’assegurar el drenatge. S’hauria de dur a terme un mínim de 1 comprovació cada 20 ml de vial.

Cal comprovar la compactació de l’esplanada abans de procedir a la col·locació de la subbase granular, mitjançant assaigs de determinació de la densitat i humitat “in situ”. La cadència mínima hauria de ser de 5 determinacions cada 2000 m2 de vial esplanat i refinat.

Comprovar si s’han executat els encreuaments de vials de tots els serveis.

Estesa dels materials de subbase

Acceptació de la procedència del material de subbase, primerament mitjançant inspecció visual de la instal·lació d’esmicolament submi-nistradora del material, fent especial atenció a la homogeneïtat dels materials, evitant aquells en els que s’observi tant la presència d’argiles com la de partícules massa grosses. Aquesta inspecció visual a la instal·lació subministradora pot ser molt important, ja que únicament els assaigs d’acceptació no garanteixen l’homogeneïtat del subministrament. També, per aquest motiu, encara que la instal·lació subministradora disposi de marcatge, es recomana dur a terme els assaigs d’acceptació de forma aleatòria en un mínim de tres mostres. Els assaigs a realitzar en cada mostra són l’assaig granulomètric, la determinació dels límits d’Atterberg, el contingut en matèria orgànica, l’equivalent de sorra, l’assaig de qualitat dels “Ángeles”, l’assaig pròctor modificat i la determinació de l’índex CBR.

• Control d’execució: –

La inspecció visual de la capa de subbase per tal de controlar-ne els gruixos, pot ser útil la col·locació d’estaques de referència que permetin comprovar visualment els gruixos estesos.

Reg i compactació de la subbase granular

Tag

1r trimestre 2009 [ 13 ]

ANTONI CIVIT I CALLEJA Geòleg

Assaig de determinació de la densitat i humitat “in situ”

Laboratori d’assaigs REHABILITACIÓ: Proves i assaigs

E

l CITAM (Centre d’Investigació Tecnològica i Assaigs de Materials) ofereix serveis tècnics de control de qualitat en edificació i materials de la construcció, sondeigs amb extracció contínua de testimoni i estudis geotècnics.

Estem situats a Constantí (Tarragona). El CITAM està acreditat per la Generalitat de Catalunya, garantint que la nostra empresa té implantat un sistema de qualitat segons la norma UNE-EN ISO/IEC 17025, que assegura una gestió constant de la qualitat dels nostres estudis i assaigs.

El CITAM disposa tant dels mitjans tècnics com personals per tal de dur a terme els assaigs necessaris per a la rehabilitació d’edificis. Tot seguit es mostra un resum dels assaigs més sol·licitats, encara que també es realitzen altres assaigs com ara auscultacions escleromètriques, proves d’estanqueïtat, adherències, densitats, contingut de ciment d’un morter entre d’altres.

El Laboratori d’Assaigs del CITAM queda a disposició dels interessats per a qualsevol tipus d’assessorament.

ESTUDI GEOTÈCNIC: En qualsevol cas, en rehabilitacions d’edificis existents és de vital importància un estudi geotècnic per tal d’avaluar si la cimentació existent és suficient per a absorbir les noves càrregues de l’edifici o si, per contra, és necessària una cimentació independent per tal d’evitar possibles patologies produïdes per l’existència d’estrats que no puguin absorbir els assentaments previsibles.

Tag

PROVA DE CÀRREGA : Quan tenim un forjat antic al qual volem donar nova utilitat, canviar d’activitat o simplement assegurar-nos que el forjat té un comportament elàstic per suportar les sol·licitacions que es preveuen, la Prova de Càrrega és el mètode més utilitzat per tenir-ne la certesa.

1r trimestre 2009 [ 14 ]

Laboratori d’assaigs ESTUDI MITJANÇANT ULTRASONS: En elements de dubtosa qualitat se sol realitzar aquest estudi, la comparació de la velocitat de propagació de l’ona ultrasònica entre diferents elements ens pot ajudar a determinar de forma ràpida i no destructiva la qualitat dels mateixos. És un assaig molt utilitzat en elements que han patit un incendi, comprovant si el material ha modificat la seva qualitat pel sinistre. L’assaig també ens serveix com a primer mostreig abans d’extreure testimonis, per tal d’extreure’ls dels elements previsiblement més afectats.

FONDÀRIA DE CARBONATACIÓ: Donat que la Carbonatació provoca una baixada del pH del formigó, quan la fondària de Carbonatació arriba a l’armat dels elements estructurals, aquests pateixen corrossió i l’armat perd les seves propietats mecàniques. Al Laboratori podem determinar aquesta fondària.

LÍQUIDS PENETRANTS: Quan s’ha de reforçar l’estructura i s’utilitzen elements metàllics per aconseguir-ho, en remuntes o addicions, aquest assaig ens permet conèixer si les soldadures dels elements estan ben executades .

TESTIMONI DE FORMIGÓ ENDURIT: Per saber amb total certesa la resistència a compressió d’un element estructural, podem extreure un testimoni cilíndric del mateix, després es trenca a compressió al Laboratori.

DETERMINACIÓ DE L’ARMAT I CATES: En elements estructurals antics, on desconeixem la quantia i la morfologia de l’armat, determinem aquests paràmetres mitjançant paxòmetre i detector de metalls, a part es poden fer cates en l’element per descobrir l’armat i determinar-ne els diàmetres i tipologia.

RESISTÈNCIA PARET DE CÀRREGA: Per determinar la resistència a compressió que pot tenir una paret de càrrega, podem extreure’n un tros i assajar-lo al Laboratori fent l’assaig de resistència a compressió fins a ruptura.

DETERMINACIÓ DEL CIMENT ALUMINÓS: En forjats amb biguetes de formigó construïts entre els anys 1950 i 1970 trobem sovint aquesta patologia, el Laboratori d’Assaig pot determinar si les biguetes contenen ciment aluminós.

Tag

LABORATORI DEL C.I.T.A.M. ACREDITAT PEL D.P.T.O.P. DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, EL 25 DE MAIG DE 2006 · Formigó, els seus components i les armadures d’acer, 06170EHA06(B+C) · Assaigs de laboratori de geotècnia, 06172GTL06(B) . Sondeigs, presa de mostres i assaigs in situ per a reconeixements geotècnics, 06171GTC06(B) · Materials de fàbriques ceràmiques, 06173AFC05(B) · Morters per a obra, 06171GT06(B)

1r trimestre 2009 [ 15 ]

Sostenibilitat EL COAATT Y LA SOSTENIBILIDAD

L

a sostenibilidad en la construcción y los conocimientos que la acompañan han pasado de ser un conjunto de ideas que algunos creían un tanto excéntricas, a ser técnicas de carácter imprescindible en nuestra tarea diaria, ya no sólo por lo que las normas de nueva aplicación exigen, que no es poco, sino porque cada vez son más los usuarios, promotores o futuros ocupantes de una vivienda, que se preocupan de adquirir o construir un espacio sostenible. Las ventajas que este tipo de construcción nos proporciona, la reducción de consumo energético, de emisiones contaminantes, y residuos y la mejora de la calidad de vida, son aspectos que cada vez influyen más a la hora de adquirir una vivienda.

Adquirir una vivienda es un acto que realizamos una, quizás dos veces en nuestra vida, y que nos implica, comprometernos con nuestro entorno inmediato para cuarenta, treinta o en el mejor de los casos veinte o diez años. Para ello, debemos ser conscientes de que no podemos ofrecer cualquier espacio a cualquier precio, sino que, del mismo modo que cuando adquirimos cualquier otro producto intentamos conocer la calidad del mismo y ver qué ventajas e inconvenientes nos aporta respecto a otros, al ofrecer una vivienda, tenemos que garantizar un producto de calidad, que satisfaga las necesidades del comprador y cumpla las expectativas que éste pone en una inversión de esta índole.

Así mismo, creo que es nuestro deber como técnicos, asesorar a aquellas personas que quieren adquirir una vivienda, indicándoles cuales son los aspectos más importantes que deben tener en cuenta. Deben ser capaces de priorizar sus necesidades, reflexionar respecto a cuales son los aspectos de la vida diaria, que pueden facilitar su forma de vida o minimizar los gastos referentes al uso y aprovechamiento de la nueva construcción que están a punto de adquirir.

La arquitectura bioclimática tiene mucho que decir en estos aspectos.

Una casa bien diseñada, que tenga en cuenta factores tales como: el entorno, la orientación, la topografía, pensada

para la optimización máxima de energías limpias, la reutilización de aguas grises, el aprovechamiento de aguas pluviales o la correcta elección de materiales y sistemas constructivos nos puede aportar muchos beneficios, no sólo en el aspecto económico, sino el confort que nos proporciona vivir en un entorno de estas características.

Desde la junta de gobierno del COAATT somos perfectamente conscientes de la responsabilidad que ha de asumir el arquitecto técnico en el sector de la edificación y especialmente en los momentos en que vivimos ya que después de una época de expansión entramos en una clara desacelaración del sector que invita a una profunda reflexión sobre sus consecuencias en la profesión. Tenemos por lo tanto que aprovechar estas circunstancias para salir reforzados y es por eso que es el momento de apostar claramente por la formación y por la especialización y asuntos tales como el código técnico o la eficiencia energética toman una especial relevancia en sectores tales como la rehabilitación que está ganando una importancia progresiva conforme se enfría el mercado inmobiliario de nueva planta.

En los últimos meses se han estado

Tag

1r trimestre 2009 [ 17 ]

realizando una serie de charlas dentro del ciclo de HÁBITAT SOSTENIBLE, donde se pretendía dar una visión global de la arquitectura sostenible, y el papel del arquitecto técnico en este marco.

Con este fin, para que seamos nosotros mismos capaces de reflexionar, o ver cuáles son los aspectos más relevantes de este tema, iniciamos un nuevo apartado en la revista TAG, núm. 52, que va a recoger una serie de artículos relacionados con la sostenibilidad. Éstos artículos han sido redactados por técnicos especializados en este tipo de construcción, con larga experiencia en éste campo, y con la inquietud de difundir una nueva forma de ver la construcción.

Espero que este nuevo apartado de la revista sea de vuestro interés, y os invito a realizar las aportaciones que creáis oportunas para enriquecer el conocimiento de todos.

JOSE LUIS HERNÁNDEZ OSMA Vocal COAATT

Sostenibilitat CONSTRUCCIÓ RESIDENCIAL INDUSTRIALITZADA

P

arlar sobre quelcom industrialitzat en ple segle XXI i parlar-ne com si fos una novetat sembla totalment incoherent en una societat com la nostra, on tot el que ens envolta sorgeix de processos industrialitzats (cotxes, telèfons, aparells informàtics, electrodomèstics…) i tanmateix, resulta que en un bé de primera necessitat com és la vivenda, s’empra per crear-la processos arcaics i carregosos, basats sobretot en procediments manuals. D’altra banda hi ha una evident falta de mà d’obra qualificada: aquells paletes que sabien fer de tot i tot ho feien bé, estan en vies d’extinció. En el seu lloc apareix tot un seguici de mà d’obra anomenada “especialitzada” que s’ocupa de fer tan sols una partida d’obra, es poden trobar així: “caravisteros”, “tabiqueros”, “regatistes”, “estructuristes”, “enrajoladors”, “pavimenteros”, “pladureros”, “instal·ladors”, enguixadors, etc.

Tot un seguici d’industrials que tot i fer bé la seva feina, provoquen sense vo-

PUBLIREPORTATGE

ler que tot aquest engranatge, altrament dit procés constructiu, sigui lent, feixuc, perillós i insostenible.

Lent perquè cadascun d’aquests industrials necessita coordinar-se en el temps amb els seus antecessors i successors en el treball, i aquest ajust de plannings es fa moltes vegades difícil, provocant alentiments i parades en els processos.

Feixuc per la paperassa que cadascun d’ells ha d’omplir abans de poder entrar en l’obra. Se’ls demana la iden-

tificació de cada operari, la conformitat d’estar al corrent del pagament de la seguritat social, les assegurances de l’empresa subcontractada, els papers signats on consten els elements de protecció que han rebut, la necessitat d’haver fet algun curs de prevenció de riscos... i més coses encara per poder complir totes les normatives, lleis i decrets que cada dia s’afegeixen al sector, a fi de regular-lo millor.

Perillós perquè cadascun d’aquest industrials ha d’aportar el seu material de seguretat i higiene, traient-lo i posant-lo cada vegada que entra i surt de l’obra.

Insostenible des de molts punts de vista: per la gestió de residus que genera cadascuna de les subcontractes, per la pròpia lentitud del procés, pel cost econòmic que suposa duplicar processos.

I amb tots aquests arguments, cal preguntar-se com es manté aquesta situació, no caldria d’industrialitzar els processos constructius tal i com s’ha fet a la resta de sectors de l’economia productiva?

Cal anar cap un procés d’industrialització progressiu que permeti: • Reduir costos mitjançant la racionalització dels processos i la seva mecanització.

• Millorar les condicions de seguretat, ja que molta part de la feina es fa en fàbriques o tallers, on tot està mes controlat.

• Millorar els controls de qualitat.

• Disminuir els residus i fer possible el reciclatge dels materials.

• Reduir considerablement el temps de duració de les obres.

• Crear unes estructures de producció més sòlides que possibilitin la professionalització del sector i la seva inversió en temes de I+D. En tot aquest procés els professionals del sector hi tenen molt a dir, començant pels arquitectes que han de projectar pensant en aquest processos racionals, i continuant pels aparelladors i arquitectes tècnics (entre els qual estic molt orgu-

Tag

1r trimestre 2009 [ 18 ]

llosa de dir que m’hi trobo jo) que són els que viuen aquest procés de primera mà, que pateixen el dia a dia de les obres, i que sovint, han de fer equilibris per aconseguir que tot el personal treballi amb qualitat, a bon preu, coordinats i amb seguretat.

L’experiència de Prefabricats Pujol, malgrat que porta molts anys treballant en la construcció prefabricada, sempre havia estat en el sector industrial i d’obra pública, doncs la manera de projectar i dissenyar en aquestes infraestructures, fa que els elements que les integren siguin sempre més repetitius i per tant, més fàcils de prefabricar. Els edificis residencials es fan “in situ”, prefabricant únicament part dels forjats.

Des de fa uns quants anys, el sector residencial ha començat a demanar d’intervenir en el seu procés constructiu, alguns dels projectistes més innovadors han començat a aventurar-se en aquests camp i resultat d’aquest interès s’han construït alguns edificis de manera esporàdica i quasi sempre de promoció pública. PMP-Promocions Montse Pujol ha fabricat, i segueix fabricant col·legis pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, blocs de pisos de protecció oficial (promoció d’habitatges del Polvorí a Barcelona per l’Incasol), però cal replantejar-se que no es pot començar una casa per la teulada, i que els passos en aquest procés han de dur un ordre, i el més encertat és començar pel més senzill: l’edificació unifamiliar.

Emparada en aquestes premisses, PMP-Promocions Montse Pujol ha desenvolupat un ventall d’habitatges amb l’objectiu que s’adaptin a cada persona o grup familiar, atenent a les necessitats de la vida contemporània com la sostenibilitat, la funcionalitat, el confort o el disseny. Així, s’han creat les “cases prêt-à-porter”, adoptant aquesta expressió francesa en un intent d’oferir un producte de disseny i qualitat amb un preu assequible.

Avui és possible oferir al mercat una gama de vivendes que s’agrupen en tres patrons:

Sostenibilitat PUBLIREPORTATGE Els models Clàssics, Moderns i, Bioclimàtics. En cadascun d’aquest grups es poden trobar vivendes de diferents estètiques, distribucions i metres quadrats, i adaptables a totes les parcel·les.

Dins de l’apartat bioclimàtic destaca, la Casa Kyoto, el primer habitatge unifamiliar de formigó basat en criteris d’edificació sostenible desenvolupat per una indústria. Entre els beneficis ambientals de la Casa Kyoto destaquen: • Estalvi d’aigua (reciclatge de les aigües pluvials i les aigües grises).

• Estalvi d’electricitat (producció d’electricitat mitjançant plaques fotovoltaiques).

• Ventilacions creuades i renovació d’aire mitjançant pous canadencs.

• Classificació energètica tipus A.

Les primeres Cases Kyoto s’han construit a la població de Torre-serona (a cinc minuts de Lleida) i han estat guanyadores del “Primer Premio Endesa a la promoción de viviendas sostenibles” d’àmbit estatal, atorgats durant el

sopar de presidents del Barcelona Meeting Point 2008.

Aquest tipus d’edificacions prêt-àporter redueixen els processos constructius de la vivenda, ja que la major part de l’obra es fa a fàbrica, i així en tan sols quatre mesos des de l’obtenció del permís d’obres és possible tenir l’obra enllestida.

Això també facilita la feina de les direccions facultatives. L’arquitecte, desenvolupa en funció del model elegit pel seu client, la seva adaptació sobre la parcel·la, i l’hi personalitza la vivenda.

També s’agilitza la feina de l’aparellador o arquitecte tècnic. Els controls de qualitat venen donats per l’empresa, la coordinació de seguretat és duu a terme amb un únic interlocutor, i la direcció d’execució d’obra és ràpida i està molt estandarditzada. El moment on es necessita més cura és en l’arrencada de l’obra, doncs aquí si que és necessari ser precís: només s’ha de marcar l’obra una vegada, però s’ha de fer bé, dons desprès, tot el muntatge és un “mecano”

de peces que s’encaixen les unes amb les altres.

PMP-Promocions Montse Pujol és conscient de que això és tan sols una primera pedra i està desenvolupant

processos constructius que permetin industrialitzar també la construccio de vivendes plurifamiliars, però per això és necessària la implicació dels tècnics i el convenciment de que serà possible.

Estem segurs que a poc a poc i entre tots, aconseguirem tirar endavant un nou model de construcció. Per la nostra part hi posem tota la nostra il·lusió que voldríem encomanar-vos mitjançant aquest article.

www.pmp-promocions.com www.casakyoto.com www.practicoelkyoto.blogspot.com MONTSE PUJOL I TORRENT Gerent de PMP, SL Grup pujol

Sostenibilitat SITUACIÓN ACTUAL DE LA CONSTRUCCIÓN PREFABRICADA EN EUROPA Origen La construcción prefabricada surgió inicialmente como un intento de reducir costes y aumentar la rapidez de la construcción.

Para ello se idearon varias estrategias, pero todas ellas pasaban por desplazar parte del proceso constructivo a las fábricas, e intentar procesos de repetición, modularidad, integración, normalización y optimización.

Seguramente se habían realizado este tipo de propuestas desde el principio de la revolución industrial, pero hubo que esperar a la reconstrucción global de ciudades, después de la segunda guerra mundial, para su desarrollo generalizado. Había que construir mucho, y había que hacerlo rápido y barato. Y no se tenía mucho dinero. El proceso se alargó más de lo debido, y llegó hasta el fabuloso crecimiento vegetativo de los años 60 y 70, reforzado por los grandes flujos de población a las ciudades.

La construcción prefabricada se extendió por toda Europa, pero con más intensidad en los países más industrializados o en los países del este, y con mayor timidez en los países más calurosos, menos industrializados, y con mayor carga cultural e histórica. Como resultado, en los países del norte de Europa se creó una fuerte industria de construcción prefabricada, mientras que en el sur de Europa, apenas progresó.

El gran problema de la prefabricación quizás haya sido que no ha tenido ocasión de evolucionar adecuadamente. Prácticamente se ha quedado en una etapa inicial, a pesar de que la tecnología actual permite realizar todo tipo de edificios, con altísima calidad, precio reducido, y con cualquier tipo de forma. La razón de este estancamiento se ha debido, fundamentalmente, al rechazo social.

Este rechazo social tiene un doble origen. Por un lado, tras la caída del comunismo se siguieron construyendo viviendas prefabricadas en los países del este. Estas viviendas prefabricadas en realidad tenían buena calidad (hay quien piensa que mayor calidad que las viviendas que se han construido en los últimos 5 años), no obstante los ciudadanos ya habían asociado el concepto de vivienda prefabricada a las

Como quiera que sea, y a pesar de sus enormes ventajas, la arquitectura industrializada y prefabricada no ha sabido convencer a la sociedad. Sin embargo, todo apunta a que la situación cambiará completamente en los próximos años.

carencias del régimen comunista. Por ello, al rechazar dicho régimen, implícitamente se estaban rechazando las viviendas prefabricadas.

Por otro lado, las primeras viviendas prefabricadas construidas en los antiguos países comunistas eran pequeñas, de mala calidad, y con un aspecto de “conejeras”, “cuarteles”, o similar. El aspecto de estos edificios se asoció rápidamente con el concepto de “vivienda prefabricada”. Por ello, a pesar de la enorme evolución y riqueza formal de los actuales sistemas de construcción prefabricada, el ciudadano continúa teniendo la misma percepción original de la construcción prefabricada.

Es cierto que en los antiguos países comunistas solo habitaban las viviendas prefabricadas los estratos más pobres de la sociedad. Pero no hay que confundir este hecho con la falta de calidad de los edificios. Hay que tener en cuenta que estos bloques prefabricados de viviendas carecían por completo de infraestructuras. Por ello, las viviendas se convertían en simples receptáculos para dormir.

En cambio, en algunos países fronterizos, como es el caso de la actual República Checa, los bloques de vivienda prefabricados se habitan no solo por las clases pobres, sino también por comerciantes, profesionales liberales… y en general por estratos mas adinerados. Es cierto que las viviendas prefabricadas construidas en los años 70 y 80 de la República Checa tenían muy buena calidad (incluso mayor calidad que las viviendas convencionales construidas en la actualidad), pero la razón de esta aceptación social plural se debe, también, a la buena dotación de infraestructuras y equipamiento de los barrios en los que se han construido bloques de viviendas prefabricados.

Tag

1r trimestre 2009 [ 20 ]

Evolución de los sistemas prefabricados y libertad de diseño Sin duda, el aspecto burdo, rígido, repetitivo, monótono y simplista de los edificios prefabricados del norte de Europa en los años 70 y 80 reforzó la mala imagen que ya se tenia de la construcción prefabricada (en su mayor parte de los países comunistas).

Sin embargo los sistemas constructivos industrializados y prefabricados han evolucionado muchísimo desde entonces, y en la actualidad las posibilidades de diseño son ilimitadas. De hecho, pueden identificarse tres etapas diferentes en su evolución.

En una primera etapa se desarrollaron productos con un diseño constructivo y soluciones tipológicas muy rígidas que verdaderamente limitaron los procesos creativos de los arquitectos. En esta época, las soluciones arquitectónicas se centraron fundamentalmente en la organización espacial del conjunto, más que al diseño de las viviendas.

Sin embargo, en una segunda etapa se desarrollaron productos que permitieron una cierta elección de los diseños, y su objetivo era crear sistemas de componentes semi-abiertos. Estos sistemas posibilitaban el desarrollo de una variedad limitada de tipologías por parte de los proyectistas, a partir de diseños de componentes muy elaborados pero de poca flexibilidad.

Por último, en la actualidad estamos asistiendo a una tercera etapa en el uso de sistemas prefabricados. Actualmente se construyen sistemas prefabricados, completamente abiertos, que son capaces de proporcionar una gran variedad de posibilidades de desarrollo de diseño de tipologías. Con la tecnología actual, y los avanzados sistemas de CAD/CAM/CAE prácticamente se puede construir en fábrica cualquier componente de un edificio, para ser montado, con posterioridad, en el lugar que le corresponda en obra.

Sostenibilitat Sistemas de prefabricación a base de madera, acero y hormigón armado La construcción prefabricada en Europa se basa fundamentalmente en el uso de tres materiales concretos: la madera, el acero y el hormigón armado. Es cierto que se puede industrializar y prefabricar todo tipo de elementos constructivos, y con cualquier tipo de material. Sin embargo, estos tres materiales son básico, y los más utilizados.

La construcción industrializada basada en la madera ha tenido un auge tremendo en la última década, sobre todo, debido al elevado coste de venta de las actuales viviendas. Cuando, el coste medio de la construcción de viviendas habituales ronda los 1.000 euros/m2 en España, una construcción prefabricada de madera, apenas supone unos 600 euros/m2. Además, aprovechándose del carácter mueble de este tipo de construcciones, y un vacío legal, mucha gente decide construir por iniciativa propia, en solares de su propiedad.

De hecho, en España se construyen unas 5.000 viviendas al año.

La construcción industrializada y prefabricada basada en módulos y perfilaría de acero tiene una incidencia mayor en el mercado. De hecho, en España se construyen unas 12.000 viviendas al año con módulos de acero. Sin duda, este hecho se debe a la percepción social (errónea) de que la construcción en acero es más robusta y duradera que la construcción en madera.

Pero, la construcción prefabricada metálica se extiende todavía más en otros tipos de edificios tales como colegios, hoteles, gasolineras, y edificios administrativos en general. El secreto de este crecimiento explosivo se debe, sin duda, a que este tipo de construcción puede llegar a ser un 30% más económica que la convencional, y los plazos de construcción pueden dividirse por tres, como mínimo.

Sin embargo, los sistemas de industrialización y prefabricación mas extendidos y deseados se basan en la utilización del hormigón armado, sobre todo en España (hay que decir que España supone casi el 10% del mercado de hormigón de toda Europa). Sin duda, la prefabricación a base de hormigón armado ofrece muchísimas posibilidades que no tienen otros materiales. La construcción a base de hormigón armado es más robusta, más resistente al fuego, con mayor aislamiento acústico, con mayor inercia térmica, más económica, y más ecológica.

Los sistemas prefabricados de hormigón se han extendido por toda Europa, y han sido utilizados en una amplia variedad de tipologías de edificios. De hecho ha sido tan intensa su utilización que, en apenas 60 años han evolucionado muchísimo, y pasando por tres etapas bien diferenciadas.

- La primera etapa corresponde a la utilización de los sistemas prefabricados de grandes paneles, desarrollados en Europa a principios de los cincuenta para solucionar el problema de la vivienda ocasionada por su destrucción masiva durante la guerra. Estos sistemas tenían unas limitaciones importantes, sobre todo debido a los altos costos iniciales de las plantas de fabricación, y al reducido radio de acción para los traslados de las piezas.

- La segunda etapa corresponde al desarrollo de sistemas prefabricados semi-pesados y ligeros. En estos sistemas se puede destacar la incorporación de componentes industrializados de tamaño medio, con las facilidades que ello conlleva en cuanto a traslado y montaje. Los requerimientos de capital para el desarrollo de una fábrica estas características son menores, y el radio de acción de producción desde una fábrica es mucho mayor. Por otro lado, estos sistemas tienen también una mayor libertad de diseño.

- La tercera etapa, corresponde a los sistemas prefabricados que incorporan todo tipo de componentes realizados en las fábricas y que poseen una gran flexibilidad de ejecución, sin grandes limitaciones de tamaño y con costos adecuados. Este tipo de sistemas tiene una ventaja adicional ya que son capaces de proporcionar un determinado número de piezas básicas industrializadas (componentes estándar).

Estas piezas pueden ensamblarse entre sí, en talleres intermedios, formando componentes arquitectónicos más complejos. Por último, estos componentes son ensamblados entre sí en la obra.

La industrialización en la construcción a partir de esta tercera etapa ha marcado una tendencia que paulatinamente se va imponiendo en la sociedad, con el fin de aprovechar las posibilidades de la prefabricación de componentes.

La posibilidad de repetir procesos de producción permite fomentar la especialización de la mano de obra, y adoptar métodos de la producción seriados. Por ello, el sector de la construcción industrializada comenzó a desarrollar un conjunto de operaciones especializadas que per-

Tag

1r trimestre 2009 [ 21 ]

mite hacer un mejor uso de herramientas, equipos y máquinas. De este modo, se puede sustituir, de forma gradual, el trabajo en obra por operaciones mecánicas más efectivas realizadas en taller. Ello permite obtener resultados constructivos óptimos, en tiempos adecuados a las necesidades de los programas de construcción, y en una ambiente de trabajo más aceptable para la mano de obra.

Los componentes que salen de estas líneas de producción se llevan directamente a la obra, y a través de un montaje sistematizado adecuado a las características de cada sistema constructivo, se logra un producto final de rápida ejecución, y con un adecuado nivel de calidad.

Esta concentración de las operaciones especializadas permite trasladar a talleres permanentes las tareas que no tienen por qué ejecutarse en obra.

Como conclusión podemos deducir que, aunque los tres sistemas básicos de prefabricación pueden coexistir y complementarse, el peso fuerte debe recaer sobre los sistemas prefabricados basados en el hormigón armado, debido a sus enormes posibilidades, y a un gran número de ventajas adicionales.

Ventajas e inconvenientes de la prefabricación con hormigón armado Sin duda, los sistemas prefabricados a base de elementos de hormigón armado son mucho mejores que los demás. Y por otro lado también ofrecen muchas ventajas sobre los sistemas de hormigonado “in situ”. A continuación se resumen sus ventajas y también algunos de sus inconvenientes. Inconvenientes que ya se están empezando a resolver, y que sin duda, aumentará el número de edificios construidos con este sistema, y como consecuencia, su aceptación social.

Alta resistencia y robustez: Los sistemas estructurales prefabricados de hormigón armado y pretensado pueden tener la misma resistencia estructural que los sistemas de construcción convencionales. Así mismo, se pueden conseguir sistemas estructurales prefabricados, de tal modo que sean capaces de resistir cualquier tipo de solicitación, vertical, horizontal o aleatoria.

Por otro lado estos sistemas tienen menor deformación estructural en elementos horizontales (losas).

Amplia variedad de formas arquitectónicas: Hoy en día se pueden fabricar todo

Sostenibilitat tipo de piezas, con formas irregulares, tamaños diversos, y capaces de ensamblarse entre si, y obtener las formas deseadas por cualquier arquitecto, en el diseño de sus edificios.

1. Optimización de los recursos y materiales 2. Disminución del consumo energético y fomento de energías renovables 3. Disminución de residuos y emisiones 4. Disminución del mantenimiento, explotación y uso de los edificios 5. Aumento de la calidad de vida de los ocupantes de los edificios

Resistencia al fuego: Los paneles prefabricados de hormigón armado tienen en promedio de una a dos horas de resistencia al fuego, sin necesidad de ningún tipo de protección.

Reducción de costes: La construcción a base de sistemas prefabricados de hormigón armado y pretensado puede reducir una media de un 7% el coste de construcción de cualquier tipo de edificio.

Velocidad de construcción: La construcción a base de paneles prefabricados de hormigón puede ser 4 veces más rápida que los sistemas de construcción convencionales. Del mismo modo, puede llegar a ser dos veces más rápida que la construcción a base de elementos prefabricados de acero.

la consiguiente generación de residuos y emisiones. En cambio, las estructuras realizadas a base de elementos prefabricados de hormigón pueden desmontarse, sin generar residuo alguno. Por ello, los sistemas prefabricados basados en paneles de hormigón ensamblados in situ se convierten en los sistemas mas sostenibles de todos cuantos existen, ya que son los que menos energía necesitan, y los que menos residuos y emisiones generan.

Vistas las enormes ventajas de estos sistemas, también hay que señalar sus inconvenientes, ya que, una vez superados, se incrementará enormemente su aceptación social.

Inercia térmica: Debido al elevado peso de los elementos constructivos realizados con hormigón armado, la construcción resultante tiene una elevada inercia térmica.

Esto es muy importante ya que el consumo energético de los edificios se puede reducir de forma sustancial. En verano los edificios permanecen frescos a lo largo del día, ya que han almacenado el fresco durante la noche. En cambio, en invierno los edificios permanecen calientes durante la noche, ya que han acumulado el calor generado por la radiación solar a lo largo del día.

Falta de información: Los arquitectos, in-

Aislamiento acústico: Debido al elevado peso de los sistemas prefabricados a bese de elementos de hormigón armado y pretensado los edificios resultantes disponen de un elevado nivel de aislamiento acústico.

Limitaciones empresariales: Los sistemas

Sostenibilidad: El hormigón es el material de construcción que menos energía ha necesitado para su obtención (aproximadamente 1 MJul/kg, es decir, tres veces menos energía que la madera, 17 veces menos que el acero, y unas 220 veces menos que el aluminio). Por ello, construir con hormigón es una garantía energética.

Sin embargo, las estructuras convencionales de hormigón armado son continuas, para garantizar la rigidez de los nudos.

Por ello, superada la vida útil del edificio no hay mas remedio que derribarlo, con

genieros y contratistas dudan en utilizar la técnica debido a la falta de conocimiento sobre la mecánica estructural, preparación, y diseño de estos elementos en sus proyectos. El tema rara vez se enseña en las universidades y, en general, sólo se accede a él por medio de cursos de postgrado y Másters. De este modo, los constructores se ven privados de las ventajas técnicas y económicas de estos avances en la moderna tecnología de la construcción.

constructivos prefabricados están limitados por el tamaño de las plantas de hormigonado, la sección transversal admisible de ciertos elementos estructurales, el tipo de fachada, la capacidad de carga de las grúas torre, mano de obra calificada, entre otros.

Limitaciones tecnológicas: Para poder realizar los elementos prefabricados de un determinado tipo de edificio se necesita una infraestructura tecnológica importante, que además es muy costosa.

Industrialización, prefabricación y sostenibilidad Los pilares básicos en los que se fundamenta la arquitectura sostenible son los siguientes:

Tag

1r trimestre 2009 [ 22 ]

Por tanto, el grado de consecución de cada uno de estos pilares básicos constituye por tanto el nivel de sostenibilidad de una construcción.

No obstante, estos pilares básicos son muy generales y ambiguos. Por ello, se hace necesario dividirlos en varias partes, de tal modo que sean diferentes entre sí, y al mismo tiempo, fáciles de identificar, de ejecutar, y de evaluar. Estas partes se denominarán “indicadores sostenibles”, y servirán tanto para evaluar el grado de sostenibilidad de un determinado edificio (si el edificio ya está construido), como para dar las pautas para la construcción de un edificio 100% sostenible (para el proyecto de nuevos edificios).

De este modo, los indicadores se convierten en un conjunto de pautas a seguir para la consecución de una arquitectura sostenible. Por tanto, el grado de cumplimiento de cada indicador, nos puede proporcionar un valor cuantificable, que constituye su nivel de sostenibilidad.

Del mismo modo, los indicadores sostenibles también pueden usarse para medir el grado de “sostenibilidad” de un edifico ya construido. Y por supuesto, pueden cuantificar el grado de sostenibilidad de un determinado material, una tecnología, o un sistema constructivo.

A continuación se presentan los 38 indicadores sostenibles identificados: 1. Optimización de los recursos y materiales 1.1. Utilización de materiales y recursos naturales.

1.2. Utilización de materiales y recursos duraderos 1.3. Utilización de materiales y recursos recuperados 1.4. Reutilización de materiales y recursos 1.5. Utilización de materiales y recursos reutilizables 1.6. Grado de reutilización de los materiales y recursos utilizados 1.7. Utilización de materiales y recursos reciclados 1.8. Utilización de materiales y recursos reciclables 1.9. Grado de reciclaje de los materiales y recursos utilizados 1.10. Grado de renovación y reparación de los recursos utilizados 1.11. Grado de aprovechamiento de los recursos 2. Disminución del consumo energético 2.1. Energía utilizada en la obtención de materiales de construcción

Sostenibilitat 2.2. Energía consumida en el transporte de los materiales 2.3. Energía consumida en el transporte de la mano de obra 2.4. Energía utilizada en el proceso de construcción del edificio 2.5. Consumo energético del edificio 2.6. Idoneidad de la tecnología utilizada respecto a parámetros intrínsecos humanos 2.7. Grado de utilización de fuentes de energía naturales mediante el diseño del propio edificio y su entorno. (Grado de Bioclimatismo).

2.8. Inercia térmica del edificio 2.9. Grado de utilización de fuentes de energía naturales mediante dispositivos tecnológicos. (Grado de integración arquitectónica de energías alternativas).

2.10. Consumo energético en la deconstrucción del edificio (desmontaje, demolición, tratamiento de residuos, etc.).

3. Disminución de residuos y emisiones 3.1. Residuos y emisiones generados en la obtención de los materiales de construcción 3.2. Residuos y emisiones generados en el proceso de construcción del edificio 3.3. Residuos y emisiones generados durante la actividad del edificio 3.4. Residuos y emisiones generados en la deconstrucción del edificio.

4.

4.1.

4.2.

4.3.

4.4.

4.5.

4.6.

4.7.

4.8.

4.9.

Disminución del mantenimiento, explotación y uso de los edificios Adecuación de la durabilidad del material a su vida útil en el edificio Energía consumida cuando el edificio está en uso Energía consumida cuando el edificio no está en uso Consumo de recursos debido a la actividad en el edificio Emisiones debidas a la actividad en el edificio Energía consumida en la accesibilidad al edificio Grado de necesidad de mantenimiento del edificio Entorno socio-económico y costes de mantenimiento Coste del edificio

5.

Aumento de la calidad de vida de los ocupantes de los edificios 5.1. Emisiones nocivas para el medio ambiente 5.2. Emisiones nocivas para la salud humana 5.3. Índice de malestares y enfermedades de los ocupantes del edificio 5.4. Grado de satisfacción y bienestar de los ocupantes Una vez identificados los indicadores sostenibles ya estamos en condiciones de cuantificar el nivel de sostenibilidad de un determinado material o sistema constructivo.

Es evidente que los sistemas constructivos industrializados y prefabricados (sean del tipo que sean) tienen un altísimo nivel de sostenibilidad, tal y como se justifica a continuación:

Optimización de los recursos y materiales: En fábrica se aprovechan mejor los materiales que en obra. Además, los ele-

mentos prefabricados pueden desmontarse, repararse y ser reemplazados por otros elementos. Del mismo modo, en fábrica es más fácil utilizar materiales reciclados, y es más fácil reciclar los materiales habitualmente utilizados.

Disminución del consumo energético: Es evidente que al reducirse los tiempos y costes de construcción, se esta reduciendo la energía necesaria en la construcción de un edificio. Del mismo modo, la construcción en fábrica consume menos energía que la construcción de elementos similares en obra. Por no hablar de la reducción de la mano de obra necesaria, y la reducción del transporte de materiales.

Disminución de residuos y emisiones: El hecho de realizar en fábrica los componentes de un edificio asegura la optimización de los recursos empleados, y por tanto, la disminución de residuos generados. Del mismo modo, los elementos prefabricados son relativamente fáciles de desmontar, por lo que se disminuye la generación de residuos también en el desmantelamiento de los edificios construidos.

Disminución del mantenimiento, explotación y uso de los edificios: Utilizando elementos prefabricados se reduce sustancialmente el precio de construcción de los edificios. Pero del mismo modo, se diminuye la necesidad de mantenimiento, ya que los controles de calidad empleados en una fábrica siempre son sustancialmente superiores a los controles de calidad en una obra. Ello alargará la vida útil de los componentes de un edificio, y su necesidad de mantenimiento.

Aumento de la calidad de vida de los ocupantes de los edificios: Si un edificio se construye de forma más ecológica, rápida y económica, sin duda eso repercutirá en la gratificación y bienestar de sus ocupantes.

Como resultado del anterior análisis y de forma cuantitativa, puede resumirse que la industria de prefabricados de hormigón está marcando una pauta importante en la reducción de agentes contaminantes: hasta un 45% en el uso de materiales tradicionales, hasta un 30% en el uso de energía eléctrica, un 40% menos residuos de demolición, entre otros factores.

Del mismo modo, hay que decir que, en los últimos años, se han construido varias plantas de reciclaje de hormigón, y

Tag

1r trimestre 2009 [ 23 ]

las futuras plantas de prefabricación funcionarán como un sistema cerrado, en el que todo se procesará, reciclará e industrializará en nuevos elementos para la construcción.

El futuro de la construcción prefabricada en Europa Durante los últimos cinco años Europa se ha convertido en un campo de experimentación en el cual con frecuencia se llevan al límite los conceptos habituales para dar solución a nuevos retos constructivos.

La tecnología ha evolucionado muchísimo, y por tanto los sistemas de prefabricación permiten en la actualidad realizar casi cualquier tipo de edificio, pero de forma más económica, más rápida y más ecológica.

Sin embargo, a pesar de este rápido adelanto tecnológico, la sociedad sigue teniendo una mala percepción de la construcción prefabricada, lo cual dificulta su desarrollo y su implantación generalizada.

Por ello, de cara al futuro, es importante que se difundan lo más ampliamente posible ejemplos singulares de arquitectura prefabricada. De este modo, la sociedad podrá darse cuenta de que los resultados pueden ser muy atractivos, funcionales, cómodos, y además flexibles, económicos, rápidos y sostenibles. Y como resultado, dejará de obstaculizar el desarrollo de las enormes y atractivas posibilidades de la arquitectura prefabricada.

Por ello, creo que publicaciones como la presente son fundamentales en nuestra sociedad.

LUIS

DE

GARRIDO

Doctor Arquitecto, Doctor Informático, Master en Urbanismo Profesor invitado en el Massachussets Institute of Technology (MIT). USA Presidente de la Asociación Nacional para la Arquitectura Sostenible (ANAS) Director del Master en Arquitectura SosteniblE (M.A.S.) degarrido@ono.com

Actualitat DECRET LLEI SOBRE EL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL

E

l 2 de desembre de 2008 es va fer públic el Decreto Ley sobre el fondo estatal de inversión local, dotat amb 8.000 milions d’euros (MEUR), inclòs en un paquet de mesures de xoc per afrontar la crisi que també inclou altres 3.000 MEUR per a la indústria de l’automòbil i la Llei de Dependència. Preveu la creació de 300.000 llocs de treballs nous.

Es finançarà amb emissió extraordinària de deute públic.

La característica fonamental resideix en la gestió municipal dels fons, amb assignació proporcional en funció dels habitants de cada població. Es finançarà el 100% de l’import dels projectes aprovats.

Les obres que es poden presentar per part dels ajuntaments són: • Adequació, rehabilitació o millora d’entorns o espais públics urbans, així com de promoció industrial.

• Equipaments i infraestructures de serveis bàsics en les xarxes viàries de sanejament, enllumenat i telecomunicacions.

• Construcció, adequació, rehabilitació o millora d’edificis i equipaments socials, sanitaris, funeraris, educatius, culturals i esportius.

• Medi Ambient, prevenció de la contaminació i gestió de residus urbans, així com les orientades a impulsar l’estalvi i eficiència energètica.

• Supressió de barreres arquitectòniques.

• Conservació del patrimoni municipal i protecció i conservació del patrimoni històric del municipi.

• Construcció, adequació, rehabilitació o millora de la xarxa d’abastiment d’aigua potable a domicili i tractament d’aigües residuals.

• Inversions per a projectes de mobilitat sostenible en matèria de transport i encaminades a millorar la seguretat vial.

• Prevenció i servei d’extinció d’incendis.

• Promoció del turisme.

Amb les característiques següents: • Han de ser obres de competència municipal, de nova planificació, és a dir, que la seva execució no fos prevista als pressupostos de l’ens municipal pel 2009.

• D’execució immediata: que la licitació comenci abans que passi un mes des de la publicació de la resolució d’autorització del seu finançament en la pàgina web del Ministerio de Administraciones Públicas (MAP).

• Cada contracte d’obra pot tenir un valor màxim de 5 MEUR, no podent fraccionar-se una obra en diversos contractes. Per a mancomunitats i agrupacions de municipis els límits són els mateixos.

• Cada ajuntament podrà sol·licitar finançament per a tants projectes com estimi, per compte propi o com a participant d’una mancomunitat o agrupació de municipis, sempre i quant no es superi la quantitat establerta en funció de la seva població.

• Les obres hauran de sortir a licitació pública per qualsevol dels procediments (obert, restringit o negociat, amb o sense publicitat) previstos en la Ley de Contratos con el Sector Público, o tramitades com a contracte menor.

• Els municipis de menys de 200 habitants, prèvia autorització especial del MAP, podran executar directament les obres.

• El finançament amb càrrec al fondo estatal de inversiones locales cobrirà l’import real de l’execució de l’obra incloent l’IVA (o impost assimilable).

Tramitació Serà telemàtica en la seva totalitat, a través de la web del MAP www.map.es. La sol·licitud estarà adreçada a la Subdelegación del Gobierno a Tarragona. No s’atendran sol·licituds per telèfon, correu ordinari o presencials. Els dubtes, a partir del 10 de desembre, al correu electrònic fondoinversionlocal@map.es.

Caldrà un certificat digital, que es pot obtenir mitjançant les entitats certi-

Tag

1r trimestre 2009 [ 24 ]

ficadores autoritzades, com per exemple la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (www.cert.fnmt.es). Podran presentar sol·licituds tant ajuntaments a títol individual, com en mancomunitats o agrupacions de 2 o més municipis.

Documentació per la sol·licitud Memòria de la inversió, indicant pressupost i terminis, persones a ocupar, certificat de què és una obra no prevista al pressupost elaborat pel 2009, i l’acord del Ple o de la Junta de Govern que aprova el projecte (es poden aprovar més d’un projecte per cada Ple). En cas de mancomunitats, acord del Ple de l’òrgan de govern que correspongui. En cas d’agrupacions de municipis, la sollicitud la presenta un dels ajuntaments i s’haurà d’adjuntar els acords de tots els Plens dels ajuntaments que participen.

Terminis

Presentació de sol·licituds: Del 10 de desembre de 2008 al 24 de gener de 2009.

Verificació de projectes: 10 dies des de la seva presentació, per la subdelegación del Gobierno Dictamen de resolució: 10 dies des de la verificació, el secretario de Estado de Cooperación Territorial dictarà resolució d’autorització pel finançament del projecte. Es publicarà al web www. map.es Adjudicació provisional del contracte: 20 dies des que finalitzi el termini de presentació (24/1/09) per procediments obert, restringit o negociat amb publicitat, i en procediment negociat sense publicitat quan se sol·licitin les ofertes.

Contracte definitiu: 5 dies hàbils des de contracte provisional.

Cobrament: El 70% a la adjudicació de l’obra. 30% al acabar l’obra, que no pot estendre’s més enllà del 1er trimestre de 2010 (prorrogable 6 mesos amb causa justificada no imputable al consistori local).

Abonament als contractistes: 30 dies hàbils des de l’expedició del certi-

Actualitat ficat d’obra, o document que acrediti la realització del contracte.

Condicions del finançament Les obres finançades amb el fondo estatal de inversiones locales tindran la consideració d’urgents, als efectes previstos en l’article 96 de la Ley de Contratos del Sector Público que habilita aquesta via d’actuació excepcional.

En els contractes s’ha d’assegurar, mitjançant clàusula específica, que el nou personal a ocupar es trobi en situació d’atur (definició d’atur: art. 208 de la Ley General de la Seguridad Social).

En el projectes finançats amb càrrec a aquest fons haurà de constar en un lloc visible la llegenda “Fondo de inversión local para el empleo - Gobierno de España”.

Quan s’hagi adjudicat l’obra, l’ajuntament presentarà telemàticament via www.map.es un certificat del secretari municipal amb la conformitat de l’alcalde, en la que constin: • • • • •

La data d’adjudicació Identitat de l’empresa adjudicatària.

Import del contracte.

Nombre de persones a ocupar.

Acreditació d’estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.

tre del 2010. Excepcionalment, podrà autoritzar-se una pròrroga de 6 mesos per causa justificada no imputable a l’entitat local contractant.

Verificació i justificació La Intervenció General de l’Estat podrà verificar que els recursos del fondo s’han destinat a finançar les inversions previstes i la creació dels corresponents llocs de treball.

REDACCIÓ TAG

Habitants*

Assignació del fons per municipi i total

4.415

781.403,20 €

29.112

5.152.482,46 €

Catllar (El)

3.751

663.882,99 €

Constantí

6.183

1.094.318,46 €

Creixell

2.952

522.469,37 €

11.102

1.964.923,75 €

6.818

1.206.706,01 €

10.292

1.821.563,25 €

Morell (El)

2.855

505.301,51 €

Pallaresos (Els)

3.538

626.184,49 €

104.835

18.554.565,08 €

Riudoms

6.149

1.088.300,86 €

Roda de Barà

5.586

988.656,47 €

23.398

4.141.171,49 €

5.097

902.109,20 €

134.163

23.745.277,00 €

Torredembarra

14.524

2.570.577,60 €

Tortosa

34.832

6.164.855,35 €

Valls

23.948

4.238.515,04 €

Vendrell (El)

33.340

5.900.788,86 €

Vila-seca

18.678

3.305.786,87 €

TOTAL PROVÍNCIA

757.795

134.120.824,55 €

Fons per habitant

176,99 €

Alguns exemples Altafulla Cambrils

Cunit Montblanc Mont-roig del Camp

Reus En rebre aquest certificat, la Dirección General de Cooperación Local lliurarà el 70% de l’import d’adjudicació a favor de l’Ajuntament.

El 30% restant s’abonarà quan s’acabi l’obra, al remetre al MAP la justificació de conclusió via electrònica (www.map.es), presentant memòria dels llocs de treball creats, identificació dels treballadors contractats i relació de les certificacions d’obra, amb identificació del creditor i de les factures, el seu import, percentatge finançat amb recursos procedents del fondo, data d’emissió i data de pagament efectiu, així com la data de recepció i la certificació final de l’obra. Aquesta relació de certificats estarà classificada per obres. Ambdós documents (memòria i relació) seran emesos per l’alcalde i acompanyats per l’informe de l’interventor municipal que acrediti la seva veracitat. El termini per acabar l’obra i presentar la documentació és abans que acabi el primer trimes-

La no presentació, total o parcial, incomplerta o inexacta de l’aplicació dels recursos rebuts, comportarà que l’ajuntament haurà de tornar les quantitats no justificades, així com la falta de collaboració que impossibiliti la comprovació i el control.

Salou Selva del Camp (La) Tarragona

* Habitants segons dades padró de l’Institut Nacional d’Estadística, última actualització a data 1-1-2007.

Tag

1r trimestre 2009 [ 25 ]

Patrimoni ESTUDIS HISTÒRICS I REHABILITACIÓ Reflexions a l’entorn dels estudis previs al projecte de rehabilitació

El passeig de la Muralla de Mar de Barcelona, fotografiada per Martí i editada el 1874 en el Àlbum Bellezas de Barcelona. Col·lecció particular

A

ctualment ningú qüestiona que un projecte de rehabilitació comporta un complex procés previ en el qual es realitzen diferents estudis especialitzats. Però, de la mateixa manera que una encertada diagnosi permet una actuació reeixida, altres estudis, tant o més necessaris, encara es releguen i s’obvien. Aquesta circumstància anòmala —per dir-li d’alguna manera—, va en detriment de la qualitat global del projecte. Intervenir en un espai públic o en un edifici, del qual desconeixem la seva formació, trajectòria, usos... en definitiva la seva història; comporta la mutilació del seu procés natural de continuïtat. Els estudis històrics aporten el coneixement necessari sobre el conjunt patrimonial en el qual s’ha d’intervenir i recolzen analíticament qualsevol procés, donant com a resultat la continuïtat lògica a un patrimoni viu1.

Si féssim un breu recorregut per les publicacions nacionals i internacionals de les darreres dues dècades entorn als projectes de rehabilitació i a visions crítiques sobre els seus resultats, ens sorprendria que de forma reiterada pre-

ocupi l’estandardització en les actuacions i, per tant, en els resultats, donant l’esquena absolutament a totes aquelles especificitats geogràfiques, tècniques i culturals. Tots coneixem nuclis rurals transformats en reductes de tipisme que recorren una àmplia zona geogràfica o centres històrics que intenten potenciar els seus valors patrimonials, mitjançant rehabilitacions que neguen el mestissatge i la vocació d’individualitat lligada a la pròpia història. Els estudis històrics poden solucionar aquests problemes? I és clar que no! El que aporten aquests estudis és el coneixement històric suficient sobre l’espai urbà o l’edifici en el qual es vol intervenir i aquest coneixement permet actuar des de la responsabilitat, recolzant l’adopció de criteris prioritaris i més pertinents2.

Objectius dels estudis històrics La pròpia naturalesa del patrimoni arquitectònic, tant del monumental com del domèstic, porta de forma natural a l’estudi de tots els seus elements des d’una perspectiva eminentment formal, funcional i constructiva. Però la Història, com a disciplina, ens facilita un mètode propi

Tag

1r trimestre 2009 [ 26 ]

de coneixement. L’objectiu bàsic de l’estudi històric és l’aportació i gestió de tots aquells documents que facilitin la comprensió de processos únics i irrepetibles que conformen el patrimoni de forma individual i singularitzen el resultat en cadascuna de les finques, i alhora gestiona i avalua aquesta documentació en relació al context que la va veure néixer.

Si donem una ràpida ullada a qualsevol carrer Major dels nuclis urbans el que primer ens atraurà és la visió unitària del conjunt que en definitiva és el resultat del metacontext; però si aquesta aproximació la fem de forma individualitzada podrem valorar les diferències entre cadascuna de les finques i el que intrínsecament ens explicarà és l’endocontext. El metacontext és materialitza a través de les ordenances d’edificació, de compartir un mateix moment històric i una cultura, i esdevé la clau per entendre perquè en un carrer o, fins i tot, en un barri unes cases s’assemblen a les altres; en canvi, l’endocontext potencia, ens explica el que les diferencia, ja sigui a través dels acabats, de l’ornamentació o de tots aquells elements que la singularitzen respecte a les finques veïnes3.

Patrimoni Un dels exemples clau de l’aportació al projecte de rehabilitació d’un estudi històric i que mostra clarament aquests conceptes relacionats amb el context, el podem veure a la Plaça de Sant Josep de Barcelona, actual plaça del Mercat de la Boqueria4. Qualsevol que hagi visitat, passejat o comprat en aquest mercat, s’haurà adonat de la unitat compositiva de les façanes de les finques amb façana a la plaça, a la Rambla, i a la resta de carrers que conformen aquest espai.

La plaça la circumda un pòrtic configurat amb columnes jòniques que sostenen un pronunciat arquitrau. Aparentment les finques mostren unitat, regularitat i homogeneïtat, que historiogràficament s’ha atribuït al rigor amb que va aplicarse el neoclassicisme en algunes actuacions urbanes a Barcelona. I certament, els expedients administratius referents a la construcció de la plaça ens van permetre constatar que el 1846 l’Ajuntament aprovà el disseny definitiu dels edificis amb la voluntat d’aportar una unitat compositiva i rigor en el conjunt.

Volumetries, alçades, materials de construcció, disposició de les obertures..., foren regulades i establertes a través d’un model realitzat per la secció urbana de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes normes formarien part del metacontext i ens explicarien perquè el conjunt de finques mantenen aquesta unitat.

Però l’estudi històric va aportar en aquest cas, quelcom més important, i és la constatació de que cadascuna de les finques, a través dels diferents acabats dels paraments (elements no regulats des de l’Ajuntament) va individualitzar i fomentar la diferenciació entre elles. I aquestes factors, intrínsecs a la història

Els Quarterons d’en Garriga i Roca, segueixen sent documents imprescindibles en l’estudi de la ciutat de Barcelona.

La precisió en cadascuna de les parcel·les així com en el disseny acurat dels jardins el fan un document excepcional.

1856. AHCB de cada finca, formen part del concepte d’endocontext. En aquests moments, si un passeja per la Rambla, a l’alçada de la Plaça, veurà dues finques amb uns acabats absolutament diferents a les altres finques de la plaça. Aquests acabats retornen la concepció neoclàssica real de la Barcelona vuitcentista, fugint d’estereotips creats al llarg dels anys, en els quals s’havia optat per unificar el conjunt i realitzant un fals històric.

L’arquitectura viva, en ús, està en permanent transformació. Masia a Barcelona. ÀQABABCN

Tag

1r trimestre 2009 [ 27 ]

La importància de la documentació i la seva gestió Els documents són la part essencial d’un estudi històric. Document és el propi edifici o l’àmbit urbà que s’ha d’estudiar; els indrets de la pròpia experiència.

Però en el sentit més estricte, els documents utilitzats en els estudis històrics són de tipologia àmplia i variable, depenent bàsicament del moment cronològic que ens interessi documentar5. Registres

Els diferents usos i tipologies d’espais faciliten el coneixement de les estructures.

Hospital de Clergues de Sant Sever. ÀQABABCN

Patrimoni cadastrals, d’hisenda, autoritzacions administratives, fotografies, gravats, protocols notarials, projectes constructius, aixecaments planimètrics, aporten informació directa o indirecta per al coneixement i la realització de l’estudi històric. Pocs documents tenen un valor per se i són absolutament útils en quan es posen en relació i correspondència i es contextualitzen. El patrimoni arquitectònic i urbà és un document a l’igual que un protocol notarial i és la capacitat de fer-ne lectures globals i paral·leles el que permet que aquests estudis tinguin una utilitat pràctica en el projecte de rehabilitació.

En el cas abans esmentat, del mercat de Sant Josep, la recerca i consulta de projectes d’obres originals, documents administratius, protocols notarials i fotografies ens van permetre conèixer, amb força exactitud, les característiques del conjunt i de les finques. Però la realització de cales en les façanes va facilitar fer-ne una lectura del conjunt i el més important, aportar els elements bàsics per a la seva restauració.

La lectura simbòlica de molts elements dels edificis també és objecte d’estudi. Ardez (Suïssa). Foto: Montserrat Villaverde

Reflexions Per molts tècnics, els estudis històrics encara són documents críptics, que en el millor dels casos, permeten acomplir amb la normativa vigent entorn a barris o finques catalogades. Un cop realitzat l’estudi, el projecte tira endavant i s’executa al marge de la seva història. L’estudi històric explica el passat però amb la finalitat d’aportar els coneixements essencials per actuar en un edifici que forma part del nostre present i futur. L’estudi històric és una eina valuosa que ens explica la configuració del patrimoni, al llarg de la seva vida, permet des del coneixement projectar rehabilitacions consensuades cap al futur.

MONTSERRAT VILLAVERDE TRAC Rehabilitació d’edificis www.tracnet.com

L’edifici és per se un document únic que cal llegir i interpretar de forma contextualitzada.

Bolzano (Itàlia). Foto: Montserrat Villaverde

NOTES

1 2

3 4 5

El Mètode creat per RehabiMed és un exemple clau per entendre la complexitat dels estudis previs a la rehabilitació. Es pot consultar i descarregar de franc al web de RehabiMed: www.rehabimed.net Són quasi bé inexistents les publicacions monogràfiques entorn a la metodologia d’un estudi històric i és per aquesta raó que cal destacar l’esforç fet per Myriam Provence en el seu estudi Retracer l’histoire d’une maison; publicat el 2004 per Éditions Autrement.

Aquests conceptes estan desenvolupats en l’article “Arquitectura tradicional mediterrània: Estudis històrics” de Jordi ORTEGA i Montserrat VILLAVERDE, publicat per la Revista de Catalunya, número 218 Vegeu: Jordi ORTEGA i Montserrat VILLAVERDE “La formació de la plaça de Sant Josep de Barcelona” dins Revista de Catalunya, número 221; pàg. 31-55 Un clàssic per a conèixer els arxius amb documentació relacionada amb el patrimoni arquitectònic és el llibre de Xavier TARRAUBELLA, Urbanisme, arquitectura i construcció a Catalunya: guia d’arxius i de fonts documentals; Publicat per CAATB el 1993

Tag

Els estudis històrics també versen sobre la contemporaneïtat i les concrecions efímeres. Barcelona. Foto: Montserrat Villaverde

1r trimestre 2009 [ 28 ]

Patrimoni ARQUITECTURA MODERNISTA A TARRAGONA (3) La ruta modernista “25 de 50”, que vaig proposar en els números 50 i 51 del TAG, continua amb tres edificis més, després de visitar els tres primers indrets de l’itinerari.

COL·LEGI I ESGLÈSIA DE LES MONGES CARMELITES Av. d’Estanislau Figueres 27-31 Pin i Soler, 1 Rovira i Virgili, 8 Josep Maria Pujol de Barberà 12/03/1930 (P)

(1)

A la dècada dels anys 20, del segle passat, es va produir l’ampliació de l’Eixample que permeté l’edificació de nous equipaments escolars com han estat la Vetlla, les Teresines i els Germans de les Escoles Cristianes (La Salle).

Aquets tres projectes amb la República es veieren truncats, en ratificar-se el RD (Reial Decret) que prohibí als religiosos dedicar-se a l’ensenyança.

L’arquitecte Josep Maria Pujol projectà al 1930 la casa matriu per el tercer orde del Carme a Tarragona. L’edifici convent de planta quadrada amb un gran pati interior en el que sobresortia

l’església formada per quatre trams de voltes i junt amb el recinte annex ocupa gairebé tota l’illa dels carrers Estanislau Figueres, Pin i Soler, Baró de les IV Torres i Rovira i Virgili. Té tres plantes d’alçada amb una distribució quasi idèntica en cadascuna d’elles, a excepció de les zones contigües a la capella del convent.

Hi ha quatre torres en els quatre angles de l’edifici que sobresurten un pis. De la fatxada principal destaca la zona central ordenada a manera d’una “façana harmònica” amb una decoració que té una clara concordança a les formulacions del gòtic centreeuropeu, a més hi ha un atri petit a la zona d’accés rematat amb pinacles i glorieta. Als costats tenim dues torres decorades amb gablets i pinacles medievalitzants (actualment perduts). Just al centre, una rosassa inspirada a la de Poblet i a ambdós costats dos finestrals amb forma d’ogives rematats per dos petits òculs. La resta de la façana és simètrica. Un total de cinc

buits disposats a tres altures.

Per a la seva construcció es van utilitzar materials prefabricats. La coberta està decorada amb ceràmica verda vidrada per a donar un cert cromatisme a l’edifici. Tot el recinte està envoltat per una paret amb pilars de pedra i una tanca metàl·lica.

Al 1934 l’arquitecte Pau Monguió presentà un projecte d’ampliació de la capella, concretament de la zona del creuer. Antoni Pujol Sevil com arquitecte i Francesc Vallhonrat Cusidó com aparellador intervenen l’any 1957 amb obres consistents en la instal·lació de cuina i lavabos.

Aquest edifici pertany a la tipologia d’arquitectura religiosa i des de fa molts anys també s’imparteixen classes de ensenyança primària, ESO i batxillerat.

Per ser una construcció dels anys 1930 pot considerar-se també des del punt vista estil·lístic que correspon al Noucentisme.

CAMBRA DE COMERÇ, INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ/COCIN Av. Pau Casals, 17 Av. Rovira i Virgili, 1 Antoni Pujol Sevil 31/10/1928 (P)

Col·legi i esglèsia de les Monges Carmelites

Tag

1r trimestre 2009 [ 29 ]

(1)

Edifici aïllat, ja que dóna a tres avingudes i per la resta, al Est, té a la vora una zona de pas. Per a la seva ubicació, durant molts anys per aquí ha passat la carretera nacional, ha destacat de forma singular i ha caracteritzat fortament la seva imatge a Tarragona. Edifici de planta irregular i trapezoïdal; disposa de semisoterrani, planta baixa, tres pisos i té una torre circular semiexempta coronada per una cúpula, coberta de pissarra i finida amb un penell de ferro forjat, que remata el dibuix de la cons-

Patrimoni trucció i és una de las tres que hi ha a la Rambla Nova. Aquesta torre és, segurament, la part de la “Casa de la Punxa” més sobresaltant i senyorial, ja que el finestral de la planta baixa és molt més gran que la façana principal; al damunt hi ha dues tribunes, una per pis, i al tercer pis tenim un balcó.

El desenvolupament de la fatxada és acadèmic, però s’han definit perfectament dues altures tant pel tractament dels materials com pel tipus de decoració en que destaca la gran cornisa. La primera engloba la planta baixa i el principal i, la segona, formada per les dues altures restants. La planta baixa està feta amb encoixinat i té unes finestres rematadesamb un frontó triangular. El portal d’accés és d’un punt rodó; simula unes dovelles col·locades a salta cavall. A la primera planta s’han rematat els balcons amb gerros col·locats a cada un dels muntants i les fines tres de las seves balconades disposen d’un arc que actua com un frontó semicircular que les embelleix. La barana i el repeu semicircular són del material petri. La mateixa disposició està a la zona de l’atri, tot i que en aquest cas l’arquitecte Pujol (19022001, llicenciat l’any 1927) optà per crateres estilitzades, però els buits estan emmarcats a cada costat per pilastres pseudoperípteres d’ordre jònic. Cal ressenyar que en el projecte dibuixat per Pujol els acabaments eren diferents així com el disseny de la forja tot i que es conservà l’ordre jònic. En el tercer pis, separat per una franja vertical, veiem l’inici d’una galeria amb finestres formades per un arc de mig punt. Per damunt seu, una cornisa suportada per mènsules sosté la línia d’arrencada de la barana de pedra artificial guarnida amb animal fantàstics afrontats.

La distribució interior és quasi idèntica a totes les vivendes, únicament a la de la planta baixa s’ha dividit el saló i s’ha dibuixat un dormitori més. L’escala s’emplaçà al costat esquerra de la casa.

Per a la correcta ventilació comptava amb tres patis comuns a les altres edificacions annexes.

Aquest edifici d’estil eclèctic, inspirat amb les formes barroques i rococó, sempre ha tingut tota la ciutat molt sensibilitzada: l’any 1975 aquesta casa va provocar un important enrenou popular a la ciutat i va respondre ràpidament davant la premsa i la ràdio, per un error sobre el seu possible enderroc (es trac-

emplazar un nuevo edificio que también —¿ porqué no ?— podría constituir un orgullo para los tarraconenses, pero la realidad es que “La Punxa” pertenece ya a una arquitectura consagrada, fiel reflejo de una época que pasó y debe merecer nuestro máximo respeto”.

CASA D’ÀNGEL RABADÀ (Casa Vallvé) Rambla Nova, 90 Alfons Barba Miracle 01/03/1914 (P)

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació/COCIN

tava d’un edifici proper a aquest). Està i ha estat fotografiat en moltes postals. Tot l’edifici respira un llenguatge neoclàssic, però també hi ha elements modernistes —coronament, la seva barana i el perfil de la torre—, a la vegada podríem definir-la com una construcció eclèctica amb un cert aire medievalitzant. Malgrat tot, pot consider-se un edifici modernista, encara que va ser construït en una data què hom ja deixava enrere postulats modernistes, quan per tot Catalunya el Noucentisme ja era una realitat.

El promotor d’aquesta casa va ser en Joan Escorsa Soria, també hi ha referències que las filles del senyor Puig i Àvila feren l’encàrrec del projecte. Va ser el primer edifici de la ciutat que va tenir ascensor, amb cabina de fusta i vidre. En els baixos i semisoterranis hi va haver instal·lat un local comercial fins que el 1940, prèvia reforma interior, hi va ser instal·lada la Comissaria de Policia. L’any 1988 va ser adquirit per la COCIN. L’any 1990 els arquitectes Antoni Pujol Niubó i Urbano Rifaterra Espallargas redacten el projecte per la restauració de la façana (és l’únic que, amb molt bon criteri, va quedar de l’edifici inicial) i les reformes i la rehabilitació adient per les seves dependències. En el “Diario Español” (20.07.1975), avui Diari de Tarragona, jo mateix vaig escriure: “El conjunto arquitectónico debe conservarse por encima de cualquier interés económico y me constan gestiones de promotores-inmobiliarios, `para

Tag

1r trimestre 2009 [ 30 ]

(1)

Edifici d’habitatges entre mitgeres amb planta baixa, entre planta i dos pisos., que utilitza en la seva ornamentació un llenguatge molt propi de l’arquitectura d’avantguarda europea, encara que hi contemplem detalls academicistes, a la porta d’accés principal, a les seves columnes i capitells. Ocupa una parcel·la molt regular que permet col·locar quatre obertures per pis a la façana. Amb l’ornamentació de la façana i la mida que es dóna als balcons, mènsules i altres obertures, no es busca una ordenació simètrica. Distribució i decoració pròpia de les formes modernistes. La casa presenta un cos central, no gaire decorat, flanquejat per dos cossos més, que donen a la casa una acusada simetria, que només es trenca per la situació del portal d’entrada. Als baixos podem contemplar detalls classicistes, com ara les columnetes d’ordre jònic que flanquegen la porta d’accés i que es repeteixen de manera semblant en dues de les tres

Casa d’Àngel Rabadà

Patrimoni finestres que componen aquesta part de la casa. La planta noble té balconada seguida. Horitzontalment, el tractament dels baixos és diferenciat per l’ús de capitells jònics. Destaca l’ús de finestres trigeminades als extrems. Els balcons són de ferro forjat amb decoracions geomètriques i las seves bases es reforcen amb una espècie de mènsules força vistoses.

L’acabament de l’edifici ve també donat per una cornisa sense cap tipus de decoració, que serveix per sostenir la barana del terrat.

L’interès de la construcció rau en la decoració de la façana de caire decó, en la disposició harmònica amb la resta dels alçats de la Rambla Nova. La façana és un mostra de un modernisme d’arrels sezessionistes, molt equilibrat estèticament a la planta baixa i al primer pis i més pesat i valent al segon pis i al coronament de l’edifici en la disposició asimètrica de l’alçat i en la disposició harmònica amb la resta dels alçats de la Rambla Nova.

L’arquitecte Barba va projectar aquesta casa per al seu amic el Dr. Àn-

gel Rabadà Mayné, que a banda de les seves activitats polítiques —va ser regidor de l’Ajuntament de Tarragona i va escriure un informe en el qual palesava l’estat antihigiènic i antiestètic de la ciutat i feia evidents les seves mancances sanitàries— era conegut per ser un dels primers que va usar els raig X a Tarragona. Aquesta casa va ser la primera en créixer en aquest tram de la Rambla, a l‘altre costat hi havien els xalets senyorials Marsol i Ventosa.

El Dr. Rabadà vivia a la planta baixa de la casa, on tenia també la clínica. Els dos pisos alts estaven llogats. Al darrera hi havia un jardí i un petit hort, entre els dos va fer construir dues casetes de planta baixa. En una d’aquestes casetes hi havia el garatge i a més vivia el xofer.

El metge Rabadà va viure a la casa fins a l’any 1933, més tard la propietat passaria a mans dels seu fillol Àngel Vallvé Morera que també va ser regidor, per l’Unió de Centre Democràtic/UCD. JOSEP MARIA BUQUERAS Arquitecte Tècnic

Tag

1r trimestre 2009 [ 31 ]

BIBLIOGRAFIA I NOTES

Bibliografia: ARXIU HISTÒRIC COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA. Delegació de Tarragona.

BUQUERAS BACH, JOSEP MARIA. Arquitectura de Tarragona, siglos XIX y XX. Lliberia Guardias i autor, Tarragona, 1980.

BUQUERAS BACH, JOSEP MARIA. Arquitectura de Tarragona des del segle XII. Ajuntament de Tarragona, Tarragona, 1991.

Catàleg de Béns Protegits. POUM. Aprovació inicial 15/05/2007. Tarragona.

SERRA MASDEU, ANNA ISABEL. Recorregut per la Tarragona Modenista. Cossetània Edicions, Valls, 2003.

SERRA MASDEU, ANNA ISABEL. Ruta Modernista. Ajuntament de Tarragona, Patronat de Turisme, 2008.

Notes: (1) Si no es diu al contrari l’autor del projecte és arquitecte.

(2) (P) Correspon a la data del projecte.

Patrimoni TORRES I MASOS

U

n mas és una explotació familiar isolada que disposa d’una casa o espai d’habitació i de les terres de conreu del seu voltant i sovint també de boscos i pastures. Sembla que els masos, aquesta forma de rompre i conrear el terreny amb unitats familiars que vivien al mateix lloc on treballaven, a Catalunya serien una aportació carolíngia. Les antigues vil·lae romanes representaven una altra concepció de l’agricultura i poblament del territori.

Els primers masos que van aparèixer al voltant de l’any mil eren construccions molt petites, que de vegades només disposaven d’una estança per a les persones i un altre espai per al bestiar. Sovint s’aprofitaven balmes i coves per adossar-hi les parets de la caseta.

A Santa Cristina de la Bisbal del Penedès tenim un magnífic exemple de maset o habitatge isolat de l’any 1200. És un edifici molt petit que amida 5,50 x 5,70 m. i que consta de dues plantes. Va ser aixecat per Bernat Jofre que també va construir l’ermita del costat. Els senyors del lloc, en agraïment per haver anat a poblar i conrear aquell aspre indret del seu territori li van concedir una bona peça de terra.

Al costat de la caseta hi ha una cova amb forats a la roca on segurament es va encastar algun cabiró i on devien viure el poblador i la seva família mentre es feien la casa nova. La construcció és sòlida i per això ha durat més de vuit segles. Està feta amb un sòcol de pedra d’1,20 m. d’alçada sobre el qual s’aixequen les tongades de paret de tàpia.

El pendent que dóna la inclinació de la coberta, degut a la dificultat d’aparellarlo amb obra de tàpia, també va ser executat amb pedra. L’espai interior de la planta baixa és de 18 m2, amb l’única obertura de la porta, bastant elevada del nivell del terreny, i quatre espitlleres a les cantoneres. Dins d’aquesta planta queden les traces d’una llar de foc. Els forats dels rolls que hi ha a les parets indiquen la situació del trespol que conformava

l’estança superior, de la mateixa superfície que la baixa, i que devia estar format per un empostissat disposat sobre rolls al qual, probablement, s’accedia per medi d’una escala també de fusta.

La superfície ocupada per la planta del maset només és de 32 m2. És potser el tipus de construcció més genuí d’aquesta terra. S’ha fet així durant mil·lenis seguint un fòssil conductor que arriba fins al final de l’anomenada edat del bronze. I, naturalment, aquests habitatges també els bastien els ibers o naturals del nostre país, abans de l’arribada dels romans.

Quan fa pocs anys es va voler reconstruir el poblat ibèric de les Toixoneres a Calafell, no es va dubtar a aixecar algunes de les hipotètiques cases ibèriques amb sòcol i remat superior de pedra, mentre que la part central dels paraments de les parets es va fer amb obra de tàpia.

La casa d’en Bernat Jofre a Santa Cristina de la Bisbal és un bell exemple d’un reduït habitatge isolat d’època romànica. La seva forma és com el d’una petita torre cúbica de poca alçada.

Més endavant apareixeran un esplet de masos que es construiran en forma de torre i a tall de fortificats. Les seves dimensions són més grans que les del maset bisbalenc del qual he parlat.

Al terme d’Aiguamúrcia, a l’Alt Camp, en una petita zona que toca al Baix Penedès, al voltant del Pla de Manlleu i del poble abandonat de Selma, hi ha una gran i sorprenent concentració d’antigues masies en forma de torre. Al-

Tag

1r trimestre 2009 [ 32 ]

gunes, com la Campanera, gairebé han conservat la seva forma primigènia sense gaires edificacions annexades al seu voltant. D’altres han quedat envoltades de construccions posteriors afegides.

Aquestes masies-torre, que són anomenades turris als documents antics, servien d’habitatge i alhora de refugi pels repobladors d’aquells ferèstecs rodals.

Les mides de la torre nucli d’aquells masos són més grans que les de la casa de Santa Cristina de la Bisbal, que seria com el model d’unitat mínima o bàsica d’habitatge, mentre que la Campanera, Galls Carnuts i altres masos-torre d’aquella zona disposen de dues crugies d’embigats recolzats sobre arcades interiors a cadascuna de les dues plantes. Les parets en aquest cas són totes de pedra de dalt a baix amb els angles reforçats per bones cantoneres. Malgrat i la seva aparença i alçada que arriba a uns 8 m, la superfície ocupada per aquests ma-

Patrimoni sos-torre no passa d’uns 50 m2, mentre que, degut al gran gruix de les parets, l’espai que queda útil a cadascuna de les dues plantes amb prou feines arriba a 30 m2.

Aquestes torres van ser el cor o pinyol dels masos que després van anar creixent amb nous habitatges adossats, cellers, trulls, estables, pallisses, solls, corrals i totes les dependències d’una masia. Algunes de les masies-torre o cases fortificades de la zona de què parlo, són la Campanera, Galls Carnuts, la Fàbrega, la Quadra de Puigloret i la Gateleda, que era una casa forta formada per dues torres.

Altres vegades s’aprofitaven torres de guaita o de defensa isolades per, en temps de més bonança o quan la ratlla de la marca o frontera ja s’havia allunyat molt, adossar-hi un mas. Quan la torre era de planta quadrada, les parets de la masia s’hi ajuntaven directament i s’obria el corresponent portal per accedir al seu interior des de dins la casa.

Si la torre era circular, en haver-hi més dificultat de poder adaptar les parets escairades del mas al parament corbat de la torre, normalment es deixava separada de la casa i, sovint es disposava un pontet o passadís elevat per accedir-hi.

Al terme del Montmell hi ha exem-

municipi població jove equipaments nous

història patrimoni de la Humanitat projecció de futur

ples d’ambdues tipologies. Cal Ponç de Marmellar i Cal Cintet de la Joncosa són un parell de grans masos annexats a una torre quadrada, mentre que el mas de la Torreta, situat a mitja muntanya de la vall de Sant Marc, és un model de masia, ara en runes, amb una antiga torre rodona al seu costat. També a l’Ortigós, terme de la Bisbal, una antiga torre circular de força alçada que conserva filades d’opus spicatum o pedra col·locada a l’espiga, ha quedat com a pal de paller de tres cases del llogarret que hi han ajuntat les seves parets i eixides.

Aquestes unions de noves construccions a les torres isolades o als nuclis antics dels masos en forma de torre gairebé mai no es lligaven amb la construcció inicial a la qual només quedaven adossades.

Què ha passat, doncs, amb el pas dels anys quan molts d’aquests masos han quedat abandonats? Ha esdevingut que les construccions del voltant de la torre, que són molt més tardanes i que normalment van ser executades amb materials i formes constructives més pobres i menys sòlides, han anat caient i l’enrunall de parets i sostres s’ha separat de les bones cantoneres i del pinyol potent de l’assentament inicial. Llavors, com per

art d’encanteri, ha aparegut la torre primitiva que restava gairebé amagada dins de l’embolcall d’edificacions amb què havia anat creixent el mas durant centúries.

L’any 1987 vaig fotografiar i dibuixar la masia de les Ventoses al terme del Montmell. Llavors la casa ja estava abandonada feia anys i el lloc on hi havia hagut la porta d’entrada estava tot esbaldregat amb un gran esvoranc que, segons em va dir un avi de l’indret, va ser causat per la caiguda d’un llamp. La torre que va originar el mas, però, en la seva orientació de cara a mar, només treia el caparró sobre la teulada de la gran masia que la cenyia. En tornar-hi al cap de vint anys, he tingut la sorpresa de veure una torre exempta i sola dreçada al mig de l’enrunall, mostrant les finestres i portes originals i les que la unien a la part caiguda.

Aquesta torre, amb les seves sòlides cantoneres i la seva obra ben aparellada, desafiarà el temps durant molts anys més continuant la seva llarga vida mentre que tota l’edificació del voltant resta gairebé anorreada.

CONSTANTÍ espai d’oportunitats

BENJAMÍ CATALÀ BENACH Arquitecte Tècnic

economia polígons logístics serveis propers

transports

al centre

del Camp, del país, del món

Tag

1r trimestre 2009 [ 33 ]

terrestres i aeris infraestructures

Informàtica XARXES SOCIALS

U

n nou fenomen està arrasant a Internet, cada vegada compta amb més adeptes a tot el món, i alguns dels experts més prestigiosos en temes informàtics i Internet asseguren que fins i tot pot arribar a canviar la nostra forma de comportar-nos socialment, estic parlant de les xarxes socials.

Segurament per aquest nom, no us és familiar, però si us parlo de Facebook, SecondLife, MySpace, eConozco i moltes d’altres, ja us sona una mica més, oi? S’anomenen xarxes socials, i totes tenen un funcionament similar.

La idea de crear una xarxa social, no és nova, ja a finals dels anys 80, varen sorgir els primers intents de creació (Geocities), però per diversos motius, entre ells un accés a Internet encara precari, a baixa velocitat i poc estès entre la població, va fer que no fos fins a mitjans-finals dels anys 90 quan varen començar a agafar protagonisme i notorietat dins Internet i sobre tot als Estat Units.

A partir d’aquest moment, el seu avenç ja no s’ha aturat fins i quan examinem el nombre d’usuaris inscrits, realment és espectacular.

Però analitzem una mica el funcionament i l’estructura, per exemple, d’una de les xarxes socials amb més projecció, nombre d’usuaris inscrits i amb més èxit entre els usuaris d’Internet, com és Facebook.

Facebook va néixer l’any 2004 de la mà de Mark Zuckerberg, un estudiant de Harvard. Inicialment era una xarxa només per a estudiants, però actualment està obert a qualsevol persona que tingui compte de correu electrònic.

Serveis que ens ofereixen pel fet de pertànyer a Facebook: • Amics: És una forma de relacionarse i/o poder localitzar a gent que hem perdut contacte, i intercanviar fotografies i missatges.

• Grups / Pàgines: És una forma

d’agrupar persones amb interessos/aficions comunes. I poder tenir pàgines dedicades amb temàtiques exclusives.

• Mur: És un lloc per penjar missatges perquè qualsevol membre de la xarxa els pugui veure.

• Àlbum Fotogràfic: Permet emmagatzemar i mostrar fotografies entre els membres de la xarxa. Es calcula que a Facebook hi han uns 5 milions de fotografies.

• Regals: Els regals es realitzen en forma de missatge, que tant pot ser públic com privat, ensenyant l’usuari o anònimament, n’hi ha de gratuïts, però també n’hi ha de pagament i costen un dòlar. Els beneficis obtinguts es destinen a tasques benèfiques.

Actualment es calcula que Facebook té uns 120 milions d’usuaris a tot el món, i algunes consultories la situen en la 4a posició del rànquing mundial.

Una de les principals atraccions que ofereix Facebook és posar a disposició una plataforma, en la que tercers poden

Tag

1r trimestre 2009 [ 34 ]

crear aplicacions i fer negoci a partir de la seva xarxa social.

Com a curiositat podem dir que Facebook està prohibit a Iran, Birmània i Butà.

Un dels problemes recents de Facebook ha estat la seguretat, que s’ha fet palesa degut a què hackers han aconseguit entrar en Facebook i accedir a les fotografies privades dels seus usuaris, (Paris Hilton, per exemple o Mark Zuckerberg, el seu creador), però recentment s’ha anunciat la incorporació de noves mesures de seguretat per evitar aquests atacs de pirateria.

Doncs bé, espero haver-vos aclarit una mica en què consisteix i com funciona una xarxa social a nivell mundial com Facebook, i tingueu sempre en compte en el moment de crear un usuari en qualsevol d’aquestes xarxes d’activar totes les opcions de seguretat, per si de cas.

MARCEL RAMÍREZ I VIVES Departament d’Informàtica del COAATT

Cultura ANAR FENT MEMÒRIA (8)

F

er venir a la memòria alguna cosa passada, no oblidar, és el que he intentat per mitjà d’unes quantes paraules més o menys encertades per tal de recordar i potser estimular els lectors a fer allò que la meva néta Maria tot sovint em reclama tot dient: no te’n recordes?

Molt sovint em vénen a la memòria les imatges de la visió que vaig tenir de la Catedral de Tarragona el dia de Corpus de l’any 1965; aquell dia, per raons “militars”, em va tocar participar al piquet d’escolta del Santíssim a la processó del Corpus, que en aquell temps iniciava el seu recorregut al Pla de la Catedral i després de passar per bastants carrers de la Part Alta acabava al mateix lloc de l’inici. Tant al principi com al final de la processó, com era costum, es produïa una llarga espera que la vaig destinar a la contemplació de la façana de la Catedral, quina cosa més bella, quant treball i tan ben fet.

En aquell temps ja era aparellador (aquell que aparella per executar alguna cosa) i encara que la meva experiència professional era pràcticament nul·la, en contemplar aquell magnífic temple vaig sentir el desig de poder intervenir en una construcció d’aquelles característiques en algun moment de la meva vida professional que aviat s’iniciaria (en acabar la “mili”), qüestió que ha estat irrealitzable i això m’ha produït un cert

desencant. El meu afecte i estimació a la pedra segurament té un origen genètic, no en va el meu avi matern era picapedrer i malgrat haver elegit la professió d’aparellar no he pogut desenvolupar-la en l’àmbit de la construcció amb pedra.

Tots els coneixements de geometria descriptiva i d’estereotomia, adquirits primer com alumne i després com a professor, no els he pogut aplicar a la pràctica constructiva, quina mala sort, pel que es veu això només està permès a molt pocs entre els quals jo no he tingut la sort d’ésser-hi.

Deixem al marge les meves frustracions i tornem al que és l’important, la Catedral de Tarragona. Segurament que tothom que ha observat amb un cert deteniment aquella construcció, se n’haurà adonat que és una edificació inacabada, que li resten alguns elements per concloure-la.

Com a dibuixant i gravador he produït moltes imatges que reprodueixen diferents visions de la Catedral: de prop, de lluny, de conjunt, de detalls, de l’entorn, etc, i en cap cas se m’ha acudit completar o inventar-me aquells elements que resten, encara que la seva manca es noti d’una forma molt evident i que probablement els que s’ho miressin no se n’adonarien dels afegits. Altres artistes o professionals sí que ho han fet i un dels casos més singulars que he trobat és el dut a terme pels arquitectes

Tag

1r trimestre 2009 [ 35 ]

Elies Rogent i Agustí Font, que duren a terme un projecte de restauració de la Catedral de Tarragona el juny de 1884, les fotografies dels plànols adjuntes al present escrit són els testimonis d’aquest fet; un dels plànols té com a títol “Plano Escenográfico de la Catedral de Tarragona” i crec que realment és un títol ben encertat, donat que el que es proposa al projecte és molt semblant a una decoració escenogràfica, i si hom creu que una Catedral és un lloc on es duen a terme representacions, espectacles, es posen en escena alguns esdeveniments, etc, encara es pot considerar més encertat aquest títol.

No entro en valoracions (que les tinc) de què em sembla la proposta, sempre he cregut que hi ha gustos per a tot, el lector és el que tindrà la seva pròpia opinió i es podrà fer seva o no la imatge que podria tenir la Catedral si algun dia es dugués a terme aquest projecte.

Espero que sigui fins aviat; que aquest sigui l’últim capítol d’una etapa motivat per la crisi present no vol dir que si els temps canvien, que en tingui ganes i si encara hi sóc, pugui seguir col·laborant en la nostra revista.

A reveure, MARIÀ CASAS HIERRO Un dels últims aparelladors

Espai al temps EL GÒTIC El llibre arquitectònic del gòtic ja no pertany al capella, la religió, ni tan sols a Roma; correspon a l ’imaginació, la poesia, al poble.

VICTOR HUGO

L’ORDRE DE CLUNY L’abadia de Cluny, fundada l’any 910, es convertí en el segle XII en model d’arquitectura monàstica i de cultura intel·lectual.

La reforma del Cister, amb la tornada a la simplicitat i austeritat, no va poder impedir la grandesa i la bellesa defensades per Cluny.

L’austeritat pot crear el recolliment litúrgic que fa néixer la fe, però la decoració sacra instrueix, i l’Ordre de Cluny opta per aquesta segona postura, que és també la de l’abat Suger de Saint-Denis.

Els edificis de Cluny es converteixen en veritables llibres de pedra, amb la missió d’ensenyar i alhora influenciar en un viatge pels cels.

A Saint-Denis, el pòrtic encara és massís, però triple, representació de la Trinitat (tota la teologia de Dionisi Areopagita s’organitza al voltant del tema tri-

nitari, símbol de la creació). És però en el cor on apareix per primer cop el creuer ogival i una sèrie de capelles poroses a la llum del dia, que fan cantar la llum, creant-se així una poètica que honora amb tot l’esplendor possible la divinitat. I aquestes innovacions revolucionen el món de la construcció. L’abat de Saint-Denis és unànimement reconegut com el pare del nou estil gòtic.

Es molt significatiu que les dates de reedificació de l’abadia reial coincideixen amb les de l’església de Fontenay construïda amb un principi arquitectònic i espiritual anterior.

L’ART DEL CISTER Introducció Els moviments monàstics cristians organitzats en comunitat apareixen per primer cop a Egipte i Siria el segle III i arriben a Occident durant del segle IV. En el segle VI sant Benet impulsa un monaquisme auster per mitjà de la seva Regla.

En l’any 910 la regla de sant Benet es reformada per l’ordre benedictina de

Tag

1r trimestre 2009 [ 36 ]

Cluny, seguin un model més adaptable i amb una reglamentació menys estricta.

El Cister sorgeix com una nova tendència, que estan dins de la Regla de sant Benet, proposa un retorn als orígens, cercant l’esperit inicial dels primers cristians i per tan oposant-se als abusos i desviacions de Cluny.

L’any 1089 sant Robert amb vint-i-un companys més es retiren a un lloc aïllat anomenat Citeaux de la Borgonya francesa on funden l’Ordre de Cister que es caracteritza per la tendència a l’aïllament, l’esperit ascètic i de pobresa i el respecte per les estructures socials del moment (els monjos viuen separats dins del convent estudiant i resant i els conversos són els que fan les feines del camp). L’expansió i difusió de l’ordre la fa en el segle XII sant Bernat de Claravall, místic i alhora home de combat (contra Cluny, els càtares i l’Islam).

ANTONI BLADÉ Arquitecte tècnic Professor de Construcció

Espai al temps NOTES D’ARXIU SOBRE ALGUNS REUSENCS I EL TRANSPORT MARÍTIM (Segles XVIII i XIX) Intitulem aquest article Notes d’arxiu… per tal com només és un recull de notícies de reusencs vinculats al transport marítim, trobades en el conjunt d’un treball sobre gent de mar associada a la Província Marítima de Tarragona.

Solament pretenem, amb l’aportació d’aquestes dades, que algun investigador les pugui aprofitar en ulteriors recerques sobre algun personatge dels que hem ressenyat, els quals presentem agrupats, dins dels segles XVIII i XIX. SEGLE XVIII Antoni Banús. L’any 1797, amb dinou anys, era estudiant a l’Escola Nàutica de Barcelona que aleshores dirigia el Tenint de Fragata Graduat, el torrenc, Sinibald Mas i Gas. La seva qualificació en l’examen, en l’apartat de “circunstancias” (en anteriors proves aquest sector se’n deia “calidades”), és de bo. Aquesta valoració sembla que es referia al conjunt d’aptituds i aplicació de l’alumne. En l’epígraf de mèrits diu textualment: Entró en el examen general, celebrado los días 22 y 23 de noviembre de 1797, con el título de bueno. Va continuar a l’escola.1 Salvador Brocà i Sales. Era doctor en drets i el mes d’octubre de 1794 va interposar, ensems amb altres interessats, com a parçoner del bergantí Nuestra Señora de la Merced, una demanda davant el President del Reial Consolat de Comerç de Barcelona, contra el patró de tràfic de Tarragona, Pere Sanjoan i Miralles i la vídua del seu germà, Tecla Bertran. El motiu del recurs es basava en que el patró Sanjoan i la seva cunyada s’havien arrogat la totalitat de la propietat del vaixell, que aleshores estava fondejat al port de la Ciutat Comtal, formulant la petició de que fos embargar el bergantí fins haver dilucidat les participacions de les parts.2 El Dr. Brocà, apart de participar com copropietari en aquesta embarcació, fou home de confiança del pare de Sanjoan i Miralles, el qual també exercí de patró, i en el seu testament el designà marmessor.3 Francesc Sunyer i Cia. Aquesta

raó social va presentar l’11 de gener de 1779, a través del porter reial de Tarragona, Josep Arrufat, a petició del soci d’aquesta companyia, Josep Biscarrues, un requeriment al patró de la matrícula de Tarragona, Joan Pi i Plaça, per haver incomplert el pacte verbal que havia convingut, l’any anterior, de transportar amb el seu vaixell 110 pipes d’aiguardent des de Salou a Cadis, i el comminava a complir-lo sota amenaça de danys i perjudicis.

Dos dies després Pi va manifestar, davant el notari Ramon Fàbregas, que l’oferta que li havien fet per a traginar el licor, quatre pesos per pipa, estava per sota del preu de mercat, malgrat això, els seus intents per a reunir una tripulació havien fallit, i fins i tot, els noliejadors havien intentat amarinar el canari i no ho havien aconseguit i donà, com a raonament definitiu, les indicacions del Comandant de Marina que ...me dijo que fuese con mi barco a donde quiciese...4 Aquest patró havia perdut dos mariners que havien estat mobilitzats per anar a servir al estol reial i, tres més havien emmalaltit.5 Josep Morris i Cia. Aquesta firma, el 13 de desembre de 1774, a instància de Guillem Algren, va presentar, per mitjà del notari Francesc Albinyana, una protesta al patró de tràfic de la matrícula de Tarragona, Pau Ribes i Dalmau, pels perjudicis que els hi causava el retard de fer-se a la mar amb el seu canari San Antonio, el qual li havien noliejat per anar a Alacant amb un carregament, estibat a bord el 19 del proppassat mes de novembre, de 132 quintars, dos arroves i 19,5 lliures de gra d’ametlla. El patró Ribes, al·legà, en la seva defensa, que el mal temps li havia impedit fer-se a la vela i que dos cops que ho havia intentat es veié obligat a retornar a port. La mercaderia anava consignada a Wombwells i Arabet.6 Antoni Sabater. En el llistat de l’Escola Nàutica de Barcelona, dins el període de 1770 a 1787, hi figura matriculat amb el núm. 271. Llavors té 24 anys d’edat i porta dotze mesos d’estudis amb una nota de “mediano”, i una

Tag

1r trimestre 2009 [ 37 ]

qualificació de bo en l’epígraf “calidades”. Va seguir a l’escola.7 SEGLE XIX Ramon Albanès. A finals de 1813 va donar caució, per un total de 7.500 lliures, per la Patent de Cors de la goleta, d’un arqueig de 80 tones, patronejada per Josep Canyelles, La Virgen de los Ángeles, per anar a Veracruz (Mèxic).

La documentació que va formalitzar el patró diu que porta pipes de vi.8 El juliol de l’any següent novament va avalar la Patent de Cors, per un import de 20.000 rals de billó, de la pollacra Nuestra Señora de la Estrella, d’un port de 119 tones, capitanejada per Josep Ferrer, amb destí a Rio de Janeiro. Hem de destacar que el lliurament de la Patent s’havia de garantir amb una quantitat en metàl·lic com a mesura pel compliment de les normes i condicions legislades en la Reial Ordenança de Cors. Val a dir que les quantitats d’aquestes fiances equivalien al 50% del valor estimar de l’embarcació. Els despatxos es van fer des del port de Tarragona.9 Desconeixem si els avals donats per Albanès, es deuen a que té una participació en el capital d’algun d’aquests vaixells o bé la mercaderia embarcada és de la seva propietat, o actua com a parçoner i noliejador a la vegada.

Josep Canals i Batlle. Degué néixer vers el 1778, ja que l’abril de 1819 en l’assentament de la matrícula de mar de Tarragona, en la classe de pilot, manifesta que té 41 anys d’edat. Era fill de Francesc Canals, de Barcelona. 10 El mes de febrer de 1813 va signar contracte amb la seva tripulació, a Vilanova, per arrumbar cap a l’Havana amb la fragata San Antonio.11 Recordem que el Comandant de Marina de Tarragona i molta gent de mar, durant la Guerra del Francès es va refugiar a Vilanova, port on solament els francesos hi anaven a cobrar els impostos i se’n tornaven a Barcelona.

Com únic propietari de la fragata, de 150 tones d’arqueig, La Amistad de Reus, ancorada a Tarragona el març de 1814, va vendre als comerciants de

Espai al temps Reus: Domènec Ferrer i Mombiela i Mateu Ortega, les dues terceres parts del bastiment pel preu de 9.333 duros de plata i 6 rals de billó, reservant-se el terç restant.12 El nous socis, facultats per la seva participació majoritària de capital, el 6 d’abril de d’aquell any el van designar capità de l’embarcació. En aquell moment, tan Canals com el vaixell, estaven inscrits a la matrícula de l’Havana.13 La fragata navegava en cors, i la penyora pel lliurament de la Patent, per un import de 60.000 rals de billó, la va garantir Domènec Ferrer i Mombiela.14 En aquest viatge, vers Montevideo (Uruguai), portava una dotació de 18 homes.15 El febrer de l’any següent La Amistad de Reus, es trobava fondejada novament a Tarragona per fer-se a la vela cap a l’Havana, en cors. Canals continua patronejant-la i la caució per la Patent la va donar el comerciant, resident a Tarragona, Joan Molins, per un import de 7.500 lliures.16 El novembre havia retornat d’Amèrica i fou despatxada també en cors amb destí a l’Havana, per bé que aquest cop els naviliers van designar capità el pilot de la matrícula de Barcelona, Josep Antoni Tomàs, el qual ja havia navegat amb La Amistad de Reus, de segon capità. La Patent la va avalar Josep Canals i Batlle, per un cost de 7.000 lliures.17 Fent un salt en el temps, el juliol de 1717, trobem La Amistad de Reus, atracada a Tarragona, encara navegant en cors, per a salpar vers l’Havana, la qual cosa sembla que aquesta nau feia aquesta derrota com una línea regular.

En aquest viatge el patró és el pilot de la matrícula de Vilanova, Josep Almirall, continuant la propietat en mans dels mateixos mercaders. El fiador de la Patent també és Josep Canals i Batlle, per un valor de 7.500 lliures. De la dotació de 18 homes que portava, el cuiner era un esclau negre propietat de Canals, el qual tres anys més tard li va concedir la manumissió.18 Domènec Ferrer i Mombiela.

Actuava de mercader i navilier. Com hem vist, participava com copropietari, en un terç de la mota, de la fragata La Amistad de Reus.

El 3 de juny de 1815 l’Intendent General de l’Exèrcit del Principat, el va escollir, juntament amb Josep Francesc Yxart i Pi, comerciant de Tarragona, com a comissionats per a la venda, en pública subhasta, del bergantí El Patriota Ca-

talán, abans goleta El León. El vaixell se’l va adjudicar el mercader de Tarragona, Pere Llorac, pel preu de 3.600 duros de plata. Aquesta embarcació l’havia adquirit la Comissió de Combois de Vilanova, al mestre d’aixa Carles Gelí, per a protegir els vaixells mercants des de les nostres costes fins les illes Balears.19 El nou propietari, el 25 d’octubre, li vengué a ell i a l’Yxart, pel preu de 1.550 duros de plata, una participació del 50% de la nau, els quals el mateix dia designaren a Gabriel Domingo, de la matrícula de Torredembarra, patró del bergantí-goleta, ara rebatejat San Magín.20 Malgrat desplaçar solament 54 tones, quan el van despatxar des de Tarragona am destí a Cadis, el 2 de novembre, anava en cors, sortint-ne garant de la Patent, Francesc Mercader, de Tarragona, per un total de 1.550 duros de plata.21 Josep Iglesias. Feia de comerciant i de navilier. Com a propietari del bergantí San Magín, el 19 de juliol de 1802, va designar patró del vaixell al matriculat de Tarragona, Joan Secall i Jornet, per a fer un viatge a Cadis. Secall, en aquest acte, es va comprometre formalment, que una vegada retornat a Tarragona, renunciaria al comandament de l’embarcació.

En aquesta escriptura, de nomenament, hi consta un inventari complert del bergantí.22 Vídua Albanès i Fill. Aquesta raó social, per mitjà de Joan Albanès, l’agost de 1815 va avalar, per 7.500 lliures, la Patent de Cors de la goleta de 80 tones d’arqueig, Nuestra Señora de los Ángeles (a) La Palma, patronejada per Josep Paradís. Aquest vaixell portava una càrrega de pipes de vi, amb destinació a Veracruz.23 L’octubre del mateix any van garantir, per 4.500 lliures, la Patent de Cors del bergantí, d’un port de 90 tones, San José El Oriente, que també anava a Veracruz.

Portava una companyia de 11 homes, sent el seu capità Josep Ferran.

Hem vist que la majoria de les embarcacions diligenciades navegaven en cors. El corsarisme havia evolucionat astutament fins convertir-se en una simple acció comercial. Tant en el Mediterrani como a l’Atlàntic existia la figura del mercader-corsari, que en els seus viatges comercials procurava capturar els vaixells menors. En el cas concret del bergantí San José El Oriente, el seu capità, al formalitzà el contracte de treball amb la seva tripulació, mitjançant escriptura

Tag

1r trimestre 2009 [ 38 ]

pública davant notari, en tres apartats hi fa constar: Que mediante el buque va armado en corso y mercadería, y en su navegación se encontrase con algún corsario o pirata, están obligados a batirse con todo valor y esmero, teniendo la correspondiente subordinación que se requiere en estos casos, pena de ser castigados con las penas que impone la Ordenanza.

Que para evitar confusiones que en estos casos suelen suceder por falta de arreglo se formará un plan de combate colocando cada uno en su respectivo lugar estando aquel sujeto y obediente al mando del oficial que les corresponde, cuyo Capitán mandará clavar las escotillas a fin de que nadie sea agachado y todos operen con el mayor valor.

Que el que se portase con distinción en alguna acción de las que suelen ofrecerse será gratificado según su trabajo y valor, como asimismo si se apresase al enemigo será distinguido de los demás.24 Els dos vaixells foren despatxats des del port de Tarragona.

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

Notes

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Biblioteca de Catalunya. Junta de Comerç de Barcelona. Escola Nàutica de Barcelona. Lligall XXVII, apartats 30 i 45.

AHT. PT. Reg. 768, f. 279.

AHT. PT. Reg. 810, f. 343.

AHT. PT. Reg. 654, f. 9-12 AHT. PT. Reg. 654, f. 4, 33-35 AHT. PT. Reg. 560, f. 386.

Biblioteca de Catalunya. Junta de Comerç de Barcelona. Escola Nàutica de Barcelona. Lligall XXVII, apartat 30.

AHT. PT. Reg. 926, f. 380-382.

AHT. PT. Reg. 927, f. 217-219.

AMT. Acords municipals. Sessió del 6 d’abril de 1819.

AHT. PT. Reg. 926, f. 73-74.

AHT. PT. Reg. 927, f. 88-89 AHT. PT. Reg. 927, f. 103-104.

AHT. PT. Reg. 927, f. 98.

AHT. PT. Reg. 927, f. 96-97.

AHT. PT. Reg. 927, f. 55-58.

AHT. PT. Reg. 927, f. 299-300, 303-306.

AHT. PT. Reg. 929, f. 47, 162-164. Vegeu J.M. Sanet, TAG 28, p. 22.

AHT. PT. Reg. 927, f. 122-125.

AHT. PT. Reg. 927, f. 285-288.

AHT. PT. Reg. 927, f. 291-292.

AHT. PT. Reg. 926, f. 87.

AHT. PT. Reg. 927, f. 189-190, 184-185.

AHT. PT. Reg. 254-256, 267-268.

Espai al temps

Tag

1r trimestre 2009 [ 39 ]

laboratori d’assaigs DEL CENTRE D’INVESTIGACIÓ TECNOLÒGICA I ASSAIG DE MATERIALS S.A.U

PROVES DE CÀRREGA EN PONTS

INSPECCIÓ DE SOLDADURES ASSAIG DE CARBONATACIÓ

MEDICIONS ACÚSTIQUES

ASSAIG DE MATERIALS CERÀMICS

MECÀNICA DE SÒLS

ASSAIG D’ADHERÈNCIES

PROVES DE CÀRREGA EN ESTRUCTURES

ESTANQUITAT DE COBERTES

ASSAIG DE FORMIGÓ I ELS SEUS MATERIALS CONSTITUENTS

TESTIMONIS DE FORMIGÓ

ESTUDIS GEOTÈCNICS

Laboratori acreditat pel DPTOP de la Generalitat de Catalunya Pol. Ind. Constantí · Av. Europa cantonada C. Bèlgica · Illa 14 – Parcel·les 1.1 i 1.3 • 43120 Constantí Tel 977 52 45 37 • Fax 977 52 48 65 • info@citam-sa.cat