Page 1


Serveis del Col·legi " OFICINA Tel. 977 212 799 Av. President Macià, 6, 1r. 43005 Tarragona Correu electrònic: secretaria@apatgn.com HORARI D’OFICINA Dilluns, dimecres i dijous: de 9 a 13:30 i de 15:30 a 19 h Dimarts: de 8 a 13:30 i de 15:30 a 19 h Divendres: de 8 a 15 h Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau

Visats: Vocals: Josep Anton Teruel i Lluís Borràs. Tècnics: Josep Anguera i Lluís Roig. Carme Vallverdú, Eva Larraz i Carme Amat Dilluns, dimecres i dijous: de 9 a 17 h Dimarts: de 8 a 17 h. Divendres: de 8 a 14 h. Oficina del Vendrell: David Raventós C/ Narcís Monturiol, 2 - 4. (cantonada av. del Puig) Tel. 977 15 56 43 Dilluns i dijous: de 16 h a 19 h

" OCT Vocal: Jesús Moreno Martos. Tel. 977 24 99 98

TAG desembre 2004

" AULA INFORMÀTICA Vocal: José Luis Hernández Osma. Marcel Ramírez i Jaume Cabré e-mail: informatica@apatgn.com Consultes i serveis: De dilluns a divendres: de 8 h a 15:00 h " REVISTA TAG Vocal: Jesús Moreno Martos. Josep Maria Sanet Nou Silva Equips (Agustí Gutiérrez) Tel. 977 248 883 " ASSESSORAMENT JURÍDIC Escudé Advocats Tel. despatx: 977 249 832 " LABORATORI D’ASSAIGS Polígon Industrial Constantí, Av. Europa cantonada C. Bèlgica illa 14. 43120 Constantí Tel. 977 524 537 Vocals: Josep Marsal i Antonio Navarrete. Director tècnic: Ernest Valls

Oficina de Reus: Emma Pons Av. Onze de setembre, 4 Tel. 977 33 10 72 Dimarts i dijous: de 18 h a 20 h

2

Consultes: De 9 del matí a 13:30 h del migdia

Servei d’inspecció: Josep Anguera

Comptabilitat: Àngels Recuero

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de TAG.

" GABINET TÈCNIC Vocal: Jordi Adam Andreu. Lluís Roig i Marisa Rujano e-mail: gabtec@apatgn.com

Borsa de treball: De 9 del matí a 13:30 h

Secretaria: Montserrat Muñoz Madueño. Míriam Ferrer, Mercè Obiol,

EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona Av. Francesc Macià, 6 1r 43005 Tarragona Tel. 977 21 27 99 Fax 977 22 41 52 e-mail: secretaria@apatgn.com web: www.apatgn.com

" SERVEI DE BIBLIOTECA Vocal: Jesús Moreno Martos. Marisa Rujano Horari: de 9 a 13:30 h

Junta de Govern: PRESIDENT: Julio Baixauli Cullaré VICEPRESIDENT: Josep Ma Buqueras Bach SECRETÀRIA: Montserrat Muñoz Madueño TRESORER: Josep Anton Teruel Sánchez COMPTADOR: Lluís Borràs Calvo VOCALS: José Luis Hernández Osma Josep Marsal Sans Antonio Navarrete Sánchez Jesús Moreno Martos Romà Jordi Adam Andreu

Redacció i producció revista Nou Silva Equips Tel. 977 24 88 83 Fax 977 24 88 92 e-mail: silva@tinet.org Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 658 85 53 21 Fax 977 24 88 92 e-mail: inventat@tinet.org Imprimeix Anfigraf (Tàrrega) Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X


TAG REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Editorial Editorial Fer balanç per millorar

PROMOCIÓ D’HABITATGES SOCIALS AL CARRER FALSET (CONSTANTÍ) FOTO: RAFAEL SOLÉ (ENFOC)

L’ENTREVISTA Helena Arribas, alcaldessa del Vendrell Pàgs. 4-6 ELS NOSTRES COL·LEGIATS Joan Batet Guasch Pàgs. 8-9 ESPAI AL TEMPS Escuts d’armes del Tarragonès. Noves aportacions sobre captius a terres africanes, al segle XVIII Pàgs. 10-15 PATRIMONI Una casa del segle XVIII (1760) Pàgs. 16-18 MEDI AMBIENT Planejament urbanístic, edificació i medi ambient: la seva problemàtica jurídica (III) Pàgs. 19-21 GABINET TÈCNIC La construcció romana (5). Estudis i treballs geotècnics Pàgs. 22-25 INFORMÀTICA El Col·legi et presenta la Web de l’Arquitecte Tècnic Pàg. 26-27 ASSESSORIA JURÍDICA El Llibre d’Ordres i Assistències Pàgs. 28-29 FORMACIÓ Es dinamitzen diversos cursos al Col·legi Pàgs. 30-31 TRIBUNA L’art i l’ofici de construir Pàgs. 32-33 SOLIDARITAT Eliminació de barreres arquitectòniques Pàgs. 34

A

questes dates són propícies per felicitar i felicitar-nos per les experiències viscudes junts. La nostra professió no és cap illa dins del món. Som sensibles al que passa, haguem intervingut o no. Al món de la construcció, enguany ha estat un any mogut i és la successió d’un moviment que arrenca fa uns anys, els indicadors del qual són: augment de l’activitat (i dels preus), accés de nova població a l’adquisició d’habitatge (joves i immigrants), disminució de la sinistralitat laboral, sobre tot a la província de Tarragona (tot i això continua sent una xifra alta), noves lleis de control i qualitat en les edificacions, entre d’altres. Al nostre àmbit territorial, l’economia creix. Estem a una cruïlla geoestratègica de primer ordre (i les infraestructures no sempre acompanyen). Al Col·legi, la nova Junta ha complert un any de treball, i el balanç és força positiu, i per això no ens conformem. Volem continuar donant servei i aprofundint en la responsabilitat i eficàcia professional. Gràcies per la vostra col·laboració. Ens retrobem.#

Bo nN ada l

✯✯✯ TAG desembre 2004

3


L’entrevista L’entrevista

$$$

Helena Arribas Esteve Alcaldessa del Vendrell

L’alcaldessa del Vendrell, Helena Arribas.

“El futur hospital de la vila podria entrar en funcionament l’estiu de l’any vinent” Durant el seu mandat la vila pot canviar molt la seva fesonomia urbana. Per exemple, com creu que afectarà la futura Rambla Miret a la vida social del Vendrell? L’actual equip de govern hem modificat el Pla General d’Ordenació Urbana, perquè un cop s’enderroquin les Indústries Miret es pugui fer un gran passeig en comptes de fer blocs de pisos, tal com preveia l’actual PGOU. Per tant, en un futur proper el centre del Vendrell comptarà amb una nova rambla de 400 metres de llargada. D’aquesta manera,

4

TAG desembre 2004

es dignificarà la zona del carrer de la Indústria i s’evitarà l’efecte túnel d’una de les entrades principals al nucli històric. D’altra banda, la Rambla Miret enllaçarà amb el parc del Botafoc i tot plegat esdevindrà un gran pulmó verd al centre del Vendrell. El pla de voreres de la vila serà també un element que potenciï la qualitat de vida... El Pla de Voreres és un projecte que s’inclou dins del Pla d’Accessibilitat i té com a principal objectiu que els ciu-


tadans puguin circular per la vila amb tota seguretat i sense barreres. Bàsicament, es tracta de posar al mateix nivell els espais destinats per a vianants i per a la circulació rodada, que es distingiran per un ferm diferent, fent una plataforma única. Les primeres actuacions es faran als carrers de la Muralla i de la Carnisseria. Més endavant, està previst ampliar la zona peatonal al carrer del Peix per integrar-la amb la plaça Francesc Macià. Com valora les obres del segon pont del torrent Cullerer i les millores dels accessos a la zona del Botafoc? Després de la inauguració del pont del carrer de l’Estela, ara toca fer el pont sobre el torrent Cullerer que ha de comunicar l’avinguda del Baix Penedès a la zona del Botafoc. Amb un pressupost del voltant de 230.000 euros, es tracta d’una obra de gran rellevància que facilitarà l’accessibilitat directa cap a la zona del Botafoc des de la zona del Tancat, Mas d'en Gual i Jané Parera. També es millorarà la comunicació d’aquestes zones cap a la carretera de Valls i viceversa. Això farà que es diversifiquin els accessos i que es redueixi el nivell de conflictivitat que es genera especialment en hores punta a les entrades i sortides, com és el cas de l’avinguda de Sant Vicenç. Posteriorment, es faran dos ponts més per comunicar diferents zones del Vendrell amb la del Botafoc, amb la possibilitat de fer-ne un altre a l’altura del carrer de la Rasa d’en Solà. Al Vendrell, la problemàtica dels aiguats va lligada al creixement urbanístic. Què ens pot dir sobre les obres per desguassar aigües pluvials des de Mas d’en Gual fins a la riera de la Bisbal? Les obres d’endegament de les conques de l’eixamplament sud-oest del Vendrell des de la connexió al Camí Reial fins a la desembocadura de la Riera de la Bisbal són molt importants, perquè donaran solució al desguàs de diferents sectors dels eixamples del Vendrell. S’ha de tenir en compte que es treballa amb visió de futur perquè a part de recollir les aigües pluvials de zones consolidades, com part del Tancat, Jané Parera, Mas d’en Gual, etc., també està prevista l’evacuació de les que es generin en altres possibles eixamples avui qualificats coma sòl urbanitzable pel Pla General d’Ordenació Urbana. Ens pot explicar en quin moment es troba el procés urbanístic per contruir el futur palau de Justícia? L’Ajuntament del Vendrell ha cedit un solar força ampli, de 4.000 m2, a la zona dels Bulevards, perquè el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya hi construeixi el nou edifici judicial que comptarà amb 7 jutjats, amb la possibilitat que s’hi afegeixi un de penal, i una oficina de suport comuna. En aquests moments s’està redactant el projecte constructiu i està previst que les obres del palau de justícia comencin aproximadament al final del 2005 o principi del 2006 i podrien quedar acabades, si tot va bé, al principi del 2007.

Parlem del nou Hospital Comarcal del Vendrell. En quin moment es troba el procés perquè entri en funcionament a ple rendiment? Les obres van a bon ritme i es preveu que de cara a l’estiu que ve es pugui posar en funcionament els serveis d’urgències i consultes. Per part de l’Ajuntament, en aquest moments ens trobem en el període de licitació dels accessos a l’hospital, unes obres que tenen un pressupost d’1.201.819 d’euros, que contempla una rotonda per regular el trànsit i una vorera. Aquesta obra ha de garantir l’accés a aquest equipament sanitari tan important per a la nostra comarca, tant per al vehicles que arribin per les diferents carreteres que l’envolten com a per als vianants que es desplacin des del nucli de la vila. Fa poc s’han iniciat les obres de remodelació del Passeig Marítim. Estarà enllestit abans de l’estiu de 2005?

“Creiem que les obres del futur palau de justícia del Vendrell poden començar a principi de 2007” Aquestes obres de remodelació del Passeig Marítim entre la plaça dels Germans Trillas i la desembocadura de la Riera de la Bisbal, a part de millorar els accessos, d’incorporar noves zones d’esbarjo i de renovar el mobiliari urbà, també serviran per donar solució a les inundacions que pateixen els barris marítims cada vegada que plou intensament. En aquest sentit, s’ha optat per estacions de bombeig o guals de deguàs per gravetat, segons la problemàtica de cada zona. Les obres es faran en dues fases i s’espera que el nou Passeig Marítim sigui realitat a l’estiu del 2006. El trànsit de vehicles de gran tonatge per la zona també és un fet en creixement. S’ha decidit un nou indret possible per a l’aparcament de vehicles pesants? S’està ultimant la recerca de terrenys per poder ubicarhi un gran aparcament de camions i vehicles pessants en alguna de les entrades del municipi per facilitar l’accessibilitat: pels espais contigus a la carretera A-7 (antiga N-340), pel polígon industrial Les Mates o per la zona de la carretera de Sant Vicenç. Recentment s’ha signat un conveni amb “la Caixa” per a la construcció de 66 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer. Es continuarà potenciant l’habitatge protegit al terme municipal? La voluntat de l’equip de govern es facilitar l’accés a un habitatge digne als joves i a la gent gran que no tenen recursos per fer-ho en el mercat mobiliari actual. Per això, es tre-

TAG desembre 2004

5


ballarà per potenciar la construcció d’habitatges protegits seguint les directrius de la nova llei d’urbanisme en què un 10% del parc d’habitatges han de ser socials. En aquest sentit, la signatura del recent conveni amb “la Caixa” és un pas molt important per a nosaltres, ja que reforça les actuals promocions d’habitatges protegits dels sindicats UGT i CCOO, a través de les seves cooperatives, a la mateixa zona del Pèlag. Continuem amb equipaments, en aquest cas, cultural. La futura Biblioteca Comarcal, quan es posarà en funcionament? Les obres de l’edifici que acollirà la nova Biblioteca Comarcal i la Sala Municipal d’Exposicions de la Casa del Portal del Pardo segueixen un bon ritme, encara que hi ha hagut un cert retard pel fet de tractar-se de la rehabilitació d’un edifici antic. D’altra banda, un cop finalitzada l’obra s’iniciarà el procés de trasllat del fons bibliogràfic de la Biblioteca Popular cap al nou edifici. Per tant, preveiem que pel proper Sant Jordi estarà tot a punt per a la seva inauguració. La nova escola bressol a la zona de Mas d’en Gual és un edifici singular. Ja s’han iniciat les obres? Es posarà en funcionament el curs vinent? Doncs sí, la nova escola bressol municipal s’està construint tenint en compte tot un seguit d’aspectes bioclimàtics per aconseguir un màxim confort, amb un important estalvi energètic. Per això, les aules estaran orientades cap al sud, una part de l’edifici estarà soterrat per aconseguir un aïllament tèrmic i s’instal·larà una pèrgola que captarà energia solar. El soterrament d’una part de l’escola permetrà que a sobre seu hi hagi una passarel·la per a vianants. Per tant, el

“La nostra intenció és inaugurar la nova biblioteca comarcal per la diada de Sant Jordi de 2005”

resultat de tot el conjunt serà una gran zona verda amb un important equipament educatiu, molt necessari en aquesta zona d’expansió del nostre municipi, que s’integrarà d’una forma molt original, crec jo, al seu entorn. Pel que fa als terminis de construcció d’aquest equipament cutural, actualment s’està fent elprocés de moviment de terres i, si tot va bé, es preveu que es pugui posar en funcionament per al curs 2005-2006. Fa uns mesos es va plantejar la possibilitat d’instal·lar un centre de tractament de residus a la zona del Vendrell. Hi ha algun avantprojecte?

6

TAG desembre 2004

En aquests moments, l'Ajuntament del Vendrell l’únic que està fent és un ampli estudi sobre els sistemes de tractament i eliminació de residus urbans. Aquest treball, que es fa amb la col·laboració d'una consultoria externa, es basa en l'anàlisi del volum de residus que es generen, la capacitat de seleccionar-los en origen (mitjançant contenidors), l'estacionalitat de la producció i la resta de variables que influeixen en el servei. Conscients que la situació actual, amb la utilit-

“Per als pressupostos de l’any vinent ens hem marcat dos objectius bàsics: estalviar més i administrar millor”

zació d'abocadors situats a gran distància, és ambientalment i econòmicament insostenible, s'han impulsat aquests treballs per tal de trobar una sortida que resolgui aquests problemes. El turisme és un altre dels grans atractius de la zona. En aquest sentit, es farà finalment un recinte firal d’àmbit comarcal? És un tema del qual ja s’havia parlat fa molts anys, a la passada dècada dels anys vuitanta, però que mai havia tirat endavant. Ara, tenim la volunta d’impulsar-lo i esperem que ben aviat puguem disposar d’un equipament d’aquest tipus per a la Fira de Santa Teresa i per poder-hi organitzar altres mostres i events, durant tot l’any, tant per al nostre municipi com per a la resta de la comarca. D’aquesta manera, es reforçaria la nostra capitalitat comarcal i es donaria resposta a les noves necessitats de promoció econòmica, comercial, turística i, com no, també cultural. D’altra banda, cal dir que per la Fira de Santa Teresa es continuarien ocupant alguns carrers per tal de mantenir el caliu de la concurrència de visitants al centre de la vila. I finalment, ens pot comentar les línies generals pressupostos municipals 2005? A l’hora d’elaborar el pressupost, l’equip de govern ens cenyim a dos criteris bàsics. Per una banda, estalviar al màxim per eixugar el deute acumulat i, per l’altra, administrar de la millor manera possible els ingressos, per tal que puguem oferir serveis de qualitat a tots els ciutadans i ciutadanes i alhora invertir en noves infraestructures per al municipi. En aquest sentit, es faran tot un seguit d’ inversions, entre les quals cal destacar els serveis i els accessos per a l’Hospital Comarcal, el pla de pavimentació i supressió de barreres, el nou esplai d’avis al Tancat, la nova Escola Municipal de Música Pau Casals al Tívoli, el Centre de Recursos Empresarials, la connexió d’aigua per a la urbanització Oasis i l’endegament de conques i pluvials.#


Els nostres col·legiats Els nostres col·legiats

$$$

Joan Batet Guasch Fundador del setmanari vallenc “El Pati”

Batet al seu despatx del carrer Major de Valls.

“Penso que, a més de crear comunicació, El Pati va obrir el mercat publicitari de Valls” Com és que es va fer aparellador? Jo recordo que a casa teníem un magatzem de materials de construcció, i a banda, un cosí meu ja estudiava arquitectura tècnica: suposo que aquestes són les dues raons fonamentals. Jo estudio a Barcelona, i quan acabo m’hi quedo a treballar. Anys més tard, ja casat, resulta que l’empresa per a la qual treballava va iniciar unes promocions a Valls... precisament. I hi vaig tornar. Més tard ja vaig obrir aquest des-

8

TAG desembre 2004

patx, i he treballat sempre pel meu compte. Bé, val a dir que des de l’1 de gener d’enguany també sóc l’aparellador de l’Ajuntament d’Alcover. Se’n recorda de la seva primera feina? Doncs, sí, va ser en un edifici d’habitatges a Sant Vicenç dels Horts. I, és curiós, però he passat moltes vegades per la zona intentant trobar-lo... i no l’he trobat mai. I no és que


l’hagin enderrocat... Bé, curiositats a banda, jo allí vaig fer una mica la funció de cap d’obra. I la primera obra a Valls? La primera feina que vaig signar com a aparellador a Valls va ser un bloc de pisos al Passeig de l’Estació, a meitat dels anys setanta. Però les obres de les quals em sento més satisfet són la urbanització de Mas Clariana, que està entrant a Valls des de Reus i jo la vaig conèixer quan només era un camp d’avellaners, i la residència geriàtrica de les Germanes de la Vetlla, també aquí a Valls. En aquest sentit, vostè fa anys que desenvolupa regularment tasques solidàries? Doncs, si, modestament, però des de fa força temps hi estic en temes de cooperació internacional. Jo he intentat sempre que he pogut viatjar, i això et fa ser conscient de les mancances de moltes zones del món. Pertanyo a una ONG, Cooperacció, i intentem difondre temes o situacions punyents, fem tasca de sensibilització sobretot, un paper gairebé tant important com la intervenció directa amb projectes a les zones menys desenvolupades. Jo recordo ara que, per amistat personal amb una gent de Nepal, vam intermediar en un projecte molt important entre l’associació d’hemofílics d’aquell país i l’Hospital de la Vall d’Hebron. Però, vaja, sóc un militant de base. I dels patis urbans als patis comunicatius. Com neix el setmanari “El Pati”? Jo sempre em recordo del primer titular d’El Pati: “Els primers ajuntaments democràtics s’acomiaden”, en un número que només tenia 8 pàgines. Llavors , fa ara 21 anys, estàvem en una democràcia no tan consolidada com ara, i amb una manca total d’eines de comunicació. A Valls hi

“La meva primera feina signada com a aparellador a Valls va ser un edifici al Passeig de l’Estació”

existia un setmanari que provenia de la premsa del “Movimiento”, Joventut, i calia potencia la comunicació democràtica. De fet, l’intent editorial anterior d’un setmanari per a la zona del Camp de Tarragona, Mestral, que va morir tres o quatre anys abans de nèixer El Pati, ens va servir com a escola durant l’any i mig que va durar per evitar errors posteriors, sobretot a l’hora de veure els partits polítics només com a agents informadors, i no pas com a agents col·laboradors. Suposo que la publicació va ser també una bona pedrera per al periodisme local?

Els primers temps va funcionar molt a base de bona voluntat i molts “amateurisme”, fins i tot casa meva va ser redacció també moltes vegades. Després vam anar a buscar els periodistes que feien de corresponsals a Valls d’alguna emissora de ràdio, i amb el temps es va anar professionalitzant. Després El Punt va arribar a les comarques de Tarragona, i finalment vam signar un conveni de col·labora-

“Amb Mestral vam aprendre a veure els partits polítics com a fons informatives en comptes de com a col·laboradors”

ció amb ells el 1995. I fins ara: jo continuo sent el president de l’empresa editora des del principi. Més tard, els mateixos socis que vam fundar El Pati també vam tirar endavant un projecte editorial, Cossetània Edicions, que penso que també ha reeixit força. I econòmicament, com s’ho van fer? Era un tema molt important. Nosaltres ens embarcàvem en una cosa que volíem que durés, i l’objectiu era assolir l’autofinançament com més aviat millor, perquè el grup fundador, la veritat, no érem gent adinerada. En aquells moments vam buscar una mena de socis, que després amb els anys pràcticament tots han anat destacant a la vida política vallenca, que es comprometien a cobrir els possibles dèficts del setmanari amb una quota mensual que oscil·lava entre les 3.000 i les 6.000 pessetes, no ho recordo exactament. Doncs, per sort, no va ser necessari mai fer servir aquesta eina de finançament. A més, totes aquestes persones no van tenir cap protagonisme en les decisions, de redacció diguem-ne, del setmanari, ni ells tampoc no ho van exigir mai. Crec que això va ser una mostra de generositat molt i molt important, i no només econòmica. Aquesta manera de funcionar inicialment ens donava una certa tranquil·litat per poder treballar en condicions, i et treia molta angúnia de no poder arribar a vendre la publicitat que necessitava el mitjà. Llavors fer un anunci seria tota una proesa? I tant. Fa vint anys, i potser encara ara, la publicitat era considerada més una despesa que una inversió, i per moure això cal un cert canvi de mentalitat. Ara deuen moure’s milions mensuals de les antigues pessetes en publicitat a Valls, amb els dos setmanaris, l’emissora local i les generals i el gratuït, però llavors estàvem parlant de veritables misèries, quantitats molt minses. Jo diria que una de les coses importants que vam fer aquí a Valls va ser obrir el mercat publicitari, sobretot per intentar adequar les tarifes a allò que realment estava disposat a pagar l’anunciant.#

TAG desembre 2004

9


Espai al temps Espai al temps

$$$

Escuts d’armes del Tarragonès El del segon marquès de la Bàrcena a la Riera de Gaià

L’

edifici civil més important de la Riera de Gaià és la casa coneguda com de les Borrases que fou la pairal de la família Carbonell, primer, i dels seus descendents els Borràs, després. Damunt la porta de la façana principal d’aquesta construcció hom pot veure un escut d’armes en pedra que és el d’Albert de Borràs i de Magarola.

Qui era Albert de Borràs i de Magarola? Era fill de Francesc-Antoni de Borràs i de Roger de Llúria i de Manuela de Magarola i de Reard i nasqué el juny de 1740. El 2 d’abril de 1758 es casà a l’església de Santa Maria del Pi, de Barcelona, amb Maria de la Concepció Sànchez de la Bàrcena, segona marquesa de la Bàrcena, amb la qual cosa esdevingué marquès consort de la Bàrcena.

L’any 1798 es declarà la guerra a Gran Bretanya i les despeses es disparen a causa del conflicte

Pel que fa a la seva economia direm que: a) en els anys cinquanta les propietats que tenia a Tarragona —una vinya closa de dos jornals, un hort clos, dues botigues, un hort de tres jornals, un molí fariner, una caseta i la casa del carrer dels Cavallers— li proporcionaven una renda anual mitjana de 204 lliures, i b) considerà que li podria resultar més còmode convertir una sèrie de fin-

10

TAG desembre 2004

ques en censals amb la qual cosa s’estalviava la seva explotació o arrendament i s’assegurava una renda fixa, així l’any 1769 vengué a pagesos de la Masó, el Milà, el Rourell i Vilallonga del Camp vinti-set trossos de terra ubicats al terme de Ribaroja d’una superfície conjunta de quaranta-dos jornals i mig que li permeteren disposar d’un capital en censals de 5.824 lliures i d’una renda anual de quasi 175 lliures. A aquestes alienacions s’afegí un hort a la partida del Torrent del terme de Virgili, venut el 1769 i per 500 lliures a Joan Plana, pagès de la Riera; set jornals a la partida de les Tries del terme de Riba-roja, cedits l’any 1771 a diversos pagesos del Rourell per 3.233 lliures; una casa amb hort, corral i molí a la plaça de la Masó traspassada el 1776 a Josep Coll, pagès de dit poble, per 800 lliures, i l’establiment de vint-i-cinc jornals situats a les partides de la Pallissa i la Mata del terme de la Masó a vint-i-dos veïns de dit poble per l’entrada de 4.135 lliures i el cens anual de 92 lliures i 10 sous. Durant la Guerra Gran i per tal de sostenir el terç de paisans armats de la ciutat i corregiment de Barcelona hom li imposà una contribució mensual de vint-i-dues pessetes contra la que protestà, el 28 de juliol de 1795, argumentant que no la podria afrontar “por varias cargas padece mu corto patrimonio” i sol·licità a la Junta de la ciutat i corregiment de Barcelona que el posés “en la última clase de la contribución” la qual cosa no fou acceptada per la Junta que, el 18 d’agost, respongué dient: “no halla justa la Junta esta solicitud, por constarla que los bienes del suplicante pueden sufrir la carga de la tasación que se le hizo”. Quan l’any 1798 es declarà la guerra a la Gran Bretanya les autoritats li feren saber, com a la resta dels nobles residents a Barcelona, que les despeses s’havien disparat a causa del conflicte i que les necessitats de numerari de l’erari reial s’havien incrementat com a conseqüència de la manca de ingressos provocada per la suspensió del comerç i de les trameses de diners de les colònies i que per remeiar-lo s’obrien dues subscripcions destinades a captar recursos: l’una aplegaria els donatius


Escut dels Borràs a la façana de la seva casa de la Riera de Gaià.

voluntaris en diners o joies, i l’altra tindria el caràcter de préstec patriòtic a base d’accions d’un miler de rals sense interès i reintegrables en els deu anys següents als dos primers de la pau; el marquès de la Bàrcena preferí acollir-se a la primera i va fer un donatiu de 500 rals. Albert de Borràs atorgà les darreres voluntats el 22 de maig de 1793 i traspassà a Barcelona en els primers dies d’octubre de 1798, per tal com el seu testament fou publicat el dia 11. Les seves restes foren dipositades en la sepultura de la seva mare, on també reposaven alguns dels seus fills, de l’església barcelonina de la Mercè.

Descripció de l’escut Albert de Borràs reconstruí la casa pairal de la Riera de Gaià i féu posar damunt la porta principal el seu escut d’armes quarterat amb les armes dels Borràs en el primer quarter, les dels Magarola en el segon, les dels Roger de Llúria en el tercer i les dels Reard en el quart, és a dir, les de les respectives famílies paternes i maternes.

L’escut d’armes dels Borràs és truncat: la primera part de gules amb una torre d’argent amb dos lleons d’argent estantolats, i la segona ondada d’argent i d’atzur. El dels Magarola porta d’or dos pals centellejants de gules i bordura d’atzur carregada de vuit estels d’or de vuit puntes. Les armes dels Roger de Llúria porten en camp d’or quatre pals de gules. I per últim les dels Reard duen de gules un castell d’or i a la punta un mar d’argent agitat d’atzur.#

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ Dr. en Història Moderna i professor de la URV

TAG desembre 2004

11


Espai al temps Espai al temps

$$$

Noves aportacions sobre captius, a terres africanes, al segle XVIII La província marítima de Tarragona

L’

any 1751 el litoral català fou dividit en quatre províncies.Tarragona (amb la subdelegació especial de Tortosa), Barcelona, Mataró i Sant Feliu. Les poblacions que comprenia la nostra demarcació eren: Sitges, Vilanova, Cubelles, Cunit, Calafell, Creixell, Clarà, Torredembarra, Altafulla, Tamarit, Tarragona, Vilaseca, Cambrils, Mont-roig i Tortosa.1 Una relació impresa, que es creu fou redactada

pels voltants de 1760, ens dóna a conèixer amb detall la captura, per part de la pirateria algeriana, de 96 vaixells del Principat, dels quals només són de la nostra zona alguns de Vilanova i Tortosa. De la resta diu:“Por no haber podido tener prompta con igual individuación noticia de las embarcaciones apressadas, y gente cautiva de la Ciudad de Tarragona, y de las villas de Sitges, Cambrils, la Selva, Llansà, la Escala, y Cadaquès, que son las restantes de las costas marítimas de Cathaluña no se han podido continuar per el presente, ni los muchos otros barcos menores, y laudes de pescar, que de todos lugares han tenido igual deplorable desgracia en total destrucción, y pérdida de muchas familias.” Heus ací les embarcacions capturades, que aquest repertori té enregistrades, de Vilanova i Tortosa.

VILANOVA Vaixell capturat

12

Captius

Valor Pesos

El barco “San Francisco”, patró Francesc Totusaus, al cap de Salou, de 400 quintars.

--

3.000

El barco “San Pablo”, patró Josep Posas, davant de Penyíscola, de 400 quintars.

--

3.200

El barco “San Antonio”, patró Pere Ricart, davant de Benicarló, de 400 quintars.

6

5.200

La sagetia “Santa Maria Magdalena” patró Josep Grau, davant de Cambrils, de 2.000 quintars.

--

12.800

El llondro “San Vicente”, patró Josep Rafuls, a les costes d’Itàlia, de 1.500 quintars.

--

8.200

El pinc “San Antonio”, patró Pere Ferrer, al cap de Sant Antoni, de 1.000 quintars.

10

8.300

El barco “San Pedro”, patró Joan Baptista Bibó, al cap de Tortosa, de 400 quintars.

--

3.000

El barco “San Joaquín”, patró Joan Escardó, davant de Cambrils, de 400 quintars.

6

3.800

El barco “San Antonio”, patró Joan Mille, davant de Mataró, de 500 quintars.

--

4.300

El barco “San Pablo”, patró Francesc Posas, al cap de Salou, de 400 quintars.

5

2.300

El pinc “La Virgen de la Misericordia”, patró, Jaume Pujals, al golf de Roses, de 1.000 quintars.

--

12.500

TAG desembre 2004


TORTOSA Vaixell capturat

Captius

Valor Pesos

El llondro “La Virgen de la Cinta”, patró, Jaume Mirabent, davant de Cadaqués, de 2.000 quintars.

--

10.100

El llondro “San Antonio”, patró Jeroni Olmo, davant de Vilanova, de 1.000 quintars.

--

7.400

El llondro “Sant Josep”, patró Pere Transit, al cap de Tortosa, de 1.000 quintars.

--

12.200

--

8.300

--

12.100

El llondro “San Antonio”, patró Sebastià Solà, al golf de València, de 1.800 quintars.

--

13.200

El barco “Santa Tecla”, patró Joan Escardó, al cap de Tortosa, de 800 quintars.

--

8.300

El llondro “San Francisco”, patró Josep Moreso, al cap de San Antonio, de 2.500 quintars.

14

12.000

El barco “San Antonio”, patró Tomàs Ginata, davant de Vilanova, de 600 quintars.

--

3.300

El barco “Santa Teresa”, patró Josep Plana, al cap de Bagú, de 700 quintars.

--

3.200

El barco “La Virgen del Rosario”, patró Pere Moreso, davant de Vinaroz, de 700 quintars.

--

10.200

El barco “San Francisco”, patró Josep Costans, davant de Cambrils, de 400 quintars.

--

2.300

El pinc “La Virgen de la Soledad”, patró Sebastià Ferrer, davant de Dènia, de 1.500 quintars. El pinc “San Francisco de Paula”, patró Jaume Algueró, al golf de Rosas, de 1.200 quintars.

En total són 23 bastiment segrestats, 41 mariners presoners i una pèrdua econòmica de 169.200 pesos (duros). En quant a la capacitat de càrrega de les embarcacions ens hem limitat a fer constar les magnituds que figuren als escrits, ja que és difícil d’establir l’equivalència dels quintars en tones, per tal com la metrologia emprada, en aquells moments, era bastant negligent. D’un global de 96 vaixells rapits a Catalunya, un 27,08% o foren dins les aigües de la nostra província. Aquests van ser els llocs i la freqüència de les captures: cap de Tortosa, 12, Cambrils, 6, cap de Salou, 4 i Vilanova, 4. 2

NOTÍCIES DE LA CIUTAT DE TARRAGONA Estat de la qüestió. A principis del mes d’abril de 1734, el Governador de la plaça, sabedor que algunes embarcacions de moros havien desembarcat a paratges propers a la ciutat, ordenà que a les platges de la Rabassada i la Pineda s’apostessin un oficial i quinze soldats a cadascuna, per a protegir als habitants d’aquells indrets. 3 Altrament hem de destacar una informació contemporània sobre aquesta problemàtica. Una atestació jurada extrajudicial feta per Hipòlit Gilabert, pescador de 35 anys, amb data 28 de desembre de 1735, ens dóna raó de l’esclavatge de 39 pescadors palangrers. Manifesta que la causa principal, que provoca la captura d’aquests homes pels moros, es deu a l’exclusivitat obligada de la pesca de palangre, la qual origina unes pesqueres molt

míseres i els força, durant 8/9 mes a l’any, a sortir vers mars més llunyanes, fins i tot fora del Principat, per a poder guanyar-se la vida i, per tant, són presa fàcil dels pirates. Per evitar aquest risc, suggereix s’autoritzi la pesca amb altres tipus d’ormejos, que els permetria feinejar més a prop de la costa i a redós del port.També diu haver presenciat com (...) “los moros les davan la caza per hallarse el testigo cerca de ellos pescando... i (...) ha visto algunas cartas de algunos de ellos participando a sus madres, parientes y mujeres respectivas como estavan esclavos”.4 El mes de desembre de 1740 el Consistori va acordar lliurar al superior dels Trinitaris, Fra Josep Montserrat, 50 pesos antics d’almoina, en resposta a la petició feta per aquest orde com auxili a les greus dificultats que, en aquells moments, patien per a tenir cura dels captius d’Alger, com a conseqüència de la mortífera pesta que delmava aquella població, i que havia provocat la mort de quasi la totalitat dels religiosos que assitien el Reial Hospital.5 El Governador, el juny de 1744, va demanar que la ciutat armés 300 homes de sometent per a reforçar les tropes regulars “...para atajar los varios insultos y atentados de los ingleses y moros en diferentes pueblos marítimos de este Principado...” L’Ajuntament hi va estar d’acord.6 Situació dels captius. La resta de la documentació cercada, ens aporta les següents dades.

TAG desembre 2004

13


Mercat d’esclaus a Alger, segons un gravat de final del segle XVII.

El patró pescador d’aquesta ciutat, Josep Plaça, el mes d’octubre de 1734 es trobava presoner a la ciutat d’Alger.7 Tan bon punt fou redimit, signà àpoca a favor del Consistori, el 9 de febrer de 1736, amb motiu de l’assignació, que se li concedí, el gener d’aquell any, de 52 lliures i 18 sous, imputable als rèdits de la causa pia Bernat de Saportella, com a ajut pel pagament del seu rescat.8

La majoria de descarregadors i macips eren pescadors i mariners matriculats, i per tant, sota jurisdicció de marina

L’any 1735 romania pres, a terres africanes, el pescador Pau Ricomà.Tres anys més tard, el 1738, un mariner, anomenat també Pau Ricomà, figura present en un acta notarial de testimoniatge de patronia, la qual cosa ens fa suposar que tal vegada sigui la mateixa persona, i que havia estat alliberat.9 El 17 de maig de 1738 es va presentar a l’Ajuntament un memorial a instància de Bru Salas, Joan Antoni Teixidó, Josep Carbonell, Francesc Riera, Francesc Jardí, Jaume Simó, Pasqual García, Rafael Cassola, Magdalena Voltes i una filla petita seva, on feien constar que, com alliberats de l’esclavatge d’Alger, els pertocava la prorrata dels interessos dels censals de la causa pia Bernat de Saportella, per a la redempció de captius. Alguns dels rescatats eren pescadors. El fet d’haver-hi dues dones excaptives, ens fa pensar que el seu segrest es va produir, o bé durant una ràtzia llampec o com a resultat d’haver anat com a passatgeres en un vaixell.10

14

TAG desembre 2004

El mes de juny de 1738, Josep Pedrol, “estava esclavo en Argel”. Era fill d’Ignasi Pedrol, patró i propietari de la tartana “Nuestra Señora de la Bona Guía”. El seu pare, aleshores de 72 anys d’edat, estava retirat, i governava el bastiment el seu germà Ignasi. Tenia un altre germà, que es deia Bartomeu, que servia al Regiment de Dragons de Villaviciosa.11 Els gremis dels Mestres Forners i dels Descarregadors i Macips de Ribera, de la nostra ciutat, s’aplegaven en torn de la Confraria de la Mare de Déu Candelera i Sant Simeó, erigida a la Catedral. L’any 1751 les desavinences arribaren a una situació insostenible i van pactar el compromís, perquè tercers establissin un estat de concòrdia entre els dos associats. Per mitjà d’aquest instrument sabem que en aquella data estaven presoners a Alger els pescadors Isidre Sales i Pau Pasqual, els quals el 1742 ja constaven com a captius.12 El compromís també fa menció, de forma innominada, de més confrares que “es troben esclaus a Alger”. De passada direm que els mitjancers, per resoldre el problema, van aconsellar la separació de les dues corporacions, sobre tot tenint en compte que els descarregadors i macips la majoria eres pescadors i mariners matriculats, i per tant, sota jurisdicció de marina.13 En relació al nostre anterior article, tocant als cinc pescadors emparentats atrapats, entre ells: Manuel Ferrer (la seva dona es deia Francesca), Agustí Pàmies i el seu fill Rafel,14 sabem que el fet succeir els darrers dies del mes d’abril de 1757, i que l’Agustí era el patró de la barca palangrera, la qual fou abandonada pels pirates algerians i recuperada, molt malmesa, pel també patró palangrer d’aquesta matrícula Miquel Salas15. El mes de desembre de 1765 el canonge penitencier de la Catedral va rebre un comunicat de Fra Domingo


ciant Lluís Escolà. Aquest gra anava destinat al mateix organisme de Barcelona. Durant el viatge fou capturat, ensems amb l’embarcació i la càrrega, pels moros.19 CLOENDA

Tartana, embarcació de cabotatge amb vela llatina d’un sol pal perpendicular, i el botaló del floc. Hernando, del Sagrat Orde de la Santíssima Trinitat de la Redempció Calçada, administrador del reial hospital d’Alger, en el que li certificava que “...Manuel Farrer, hijo de Manuel i de Ignasia, casado con Francisca Farrer, en Tarragona bautizado en la Catedral, siendo de edad como de 34 años, traindole a la una de la mañana del barco de los esclavos enfermo al hospital, se quedó muerto de improvisso, sin dar tiempo para recibir los santos sacramentos, el dia 24 de octubre de 1765...”16

Encara l’Ordenança de Govern del Gremi de Navegants de Tarragona, de l’any 1817, recull, en el seu apartat 50, que si alguns dels seus associats (...) venido de prisionero (...) se presentará al Prohombre para que se tenga Junta General, y este le señalá lo que tenga a bien.20 Aquest text ens fa avinent que hi havia gent captiva o en possibilitat d’esdevenir-s’hi. Perill que ens ho referma la correspondència del negociant tarragoní, Joan Masalles, quan el 23 d’octubre de 1824, assabentà a Rafael Martín, de Saragossa, de les dificultats que penaven els vaixells que venien de Cadis, per l’amenaça que representaven els algerians, ja que segons notícies que tenia havien assaltat alguns bastiments.21 Aquesta era, en aquells moments, una xacra social que corsecava, en especial als nostres homes de mar i als seus familiars, amb unes seqüeles tant físiques com econòmiques, i, en molts casos, de per vida.#

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ Joan Julià i Gener, pescador natural de l’Arboç, aveïnat a Tarragona, en agraïment al seu cosí germà Julià Gener, pagès de dita vila, per haver-lo ajudat econòmicament a pagar el seu rescat quan es trobava en poder dels moros, li va fer donació perpètua, el 14 d’agost de 1757, de la seva part de l’heretat i de les llegítimes paterna i materna.17 Un intent de captura frustrada, en quant a la tripulació, per part d’uns 20 o 30 moros que s’havien escapolit de la ciutadella de Barcelona, amb una barca de pesca, fou el que van patir, el 8 de maig de 1758, al cap de Tortosa, els patrons: Pau Budesca, de Tarragona, resident a Alcanar, propietari del llaüt de tràfic “La Virgen del Remedio”, d’un port de 250 quintars i el patró de Torredembarra, de nom Joan i de sobrenom “Cranc”, que patronejava una tartana d’un arqueig de 270 quintars. Davant de l’imminent abordatge dels pirates, es van veure obligats a abandonar els seus vaixells carregats de blat, els quals es van endur de botí. 18 El patró d’aquesta matrícula, Josep Casals, amb data 30 de març de 1759, embarcà en el seu vaixell, 230 faneques castellanes de blat del magatzem de la Reial Provisió de Queviures de Tarragona, del qual n’era responsable el comer-

NOTES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

LLOVET, J. La matrícula de mar i la província de marina de Mataró al segle XVIII. Editorial R. Dalmau. Mataró, 1980, p. 34-35. Biblioteca de Catalunya. Fullets Bonshoms, 1042. AHT. Acords municipals. Sessió del 6 d’abril de 1734. AHT. PT. Reg. 374, f. 9-12. AHT. Acords municipals. Sessió del 8 de desembre de 1740. AHT. Acords municipals. Sessió del 16 de juny de 1744. AHT. PT. Reg. 392, f. 107v. AHT. PT. Reg. 364, f. 606. AHT. PT. Reg. 423, f. 11-12. ROVIRA i GÓMEZ, S-J., dins Història dels altres. Cercle d’Estudis H. i S.Tarragona, 2003, p. 96. AHT. Acords municipals. Sessió del 17 de maig de 1738. AHT. PT. Reg. 423, f. 11-112. SANET I JOVÉ, J.M., Pirates, corsaris i captius a la segona meitat del segle XVIII.Tarragona:TAG, 35, 2004, p. 16. AHT. PT. Reg. 495, f. 31-38. SANET, J.M., Pirates... p. 17-18. AHT. PT. Reg. 501, f. 90-93. AHAT. Llibre d’òbits ocults, f. 7. AHT. PT. Reg. 491, f. 272. AHT. PT. Reg. 645, f. 113-114. AHT. PT. Reg. 503, f. 213. AHCR. Fons Personal Félix Ruiz Fortuny (1750-1862) Reg. 24. AHAT. Fons documental Cia. Comercial Joan Masalles. Capsa 1

TAG desembre 2004

15


Patrimoni Patrimoni

$$$

Una casa del segle XVIII (1760)

A

les viles catalanes hi queden moltes cases d’aquella època. A la Bisbal n’hi ha dotzenes que han arribat fins avui conservantles, mantenint-les i sovint modificant-les. La divuitena centúria va ser de gran creixement al Principat. El nostre pobla va passar de poc més de 300 habitants l’any 1700 a més de 800 a finals de segle. Els mestres de cases, sobretot després de l’any 1750, van tenir molta feina. Per fer una casa nova feien els seus pressupostos i contractes davant de notari, ja que llavors, com ara, un habitatge nou valia molts diners.

Per fer una casa nova feien els seus pressupostos i contractes davant de notari

Pau Carol, pagès de la Bisbal, va comprar un pati del carrer Major propietat de Maria Pallisser i Marigó. En el solar hi havia les restes d’un casalot antic. Per fer la casa nova va contractar Joseph Vergés, mestre d’obres del Vendrell, que li cobrà 238 lliures per tota l’obra. El document i el llistat que segueixen són el pressupost de l’obra i el reconeixement davant del notari Joseph Anton Soler, de Vilafranca, de què havia cobrat tots els diners. “Compta de las obras (que) he fetas jo Joseph Verges mestre de casas de la Vila del Vandrell, y demes se es gastat, y… , que ha corregut a mon carrech, per mi de orde de Pau Carol pages del

16

TAG desembre 2004

lloch de la Bisbal, per edificar tota aquella casa de nou, que ans era casalot que te y poseheix, sita en dit lloch, que ans fou de Maria Pallisser y Marigó, lo que es del thenor seguent:… “ A continuació segueix una exposició detallada que consta de quaranta partides en les que es fa una relació de tots els materials i els jornals que es van esmerçar per a la construcció de la casa. No la transcriuré sencera perquè potser seria una mica feixuga. Faré esment, però, dels jornals, materials i treballs concrets necessaris per a la construcció d’una casa de l’època. Jornals: “45 jornals de mestre de cases, 84 jornals de manobre, 4 jornals per escurar los fonaments, 37 jornals per fer la primera andana, 7 jornals empleats de un homa y burro per traginar pedra y arena, 2 dias de home y matxo per a anar a Bonastra a sercar las fustas per fer las tapias, 2 dias de treginar cals home y burro, 3 jornals empleats per portar las canyas, 2 dias de un home y animal per traginar taulissos, 2 dias de traginar llosas…”. Els preus que es pagaven eren de 13 sous diaris el mestre de cases, 6 sous el manobre i 12 sous d’un home amb l’animal per traginar els diversos materials. Materials empleats en la construcció de la casa: “19 fexos de canyas, 25 portadoras de cals, 2.500 teulas, 200 rajolas, 24 costals de canyas, 21 bigas, 24 cabirons, 98 quarteras de guix, 4 llindas empleadas per la golfa y portal, 400 canas de corda de palma, portas, golfos y pany per dos portals, 20 bigas empleadas per los trispols, 2 portas de cambra, claus y golfos, 3 finestras per dita casa, claus y golfos, 25 rajolas”. Alguns preus dels diversos materials: llinda, 6 sous; cabiró, 7 sous; biga o roll de fusta, 9 sous; feix de canya, 2 sous; portadora de calç, 2 sous; quartera de guix, 5 sous; les teules valien 12 llires cada miler. Dins del pressupost hi ha dues partides per a fer elements concrets i necessaris per a l’equipament d’una casa de l’època, i dels que es dóna un preu


TAG desembre 2004

17


conjunt que inclou materials i jornals. Són les que segueixen:“Per lo forn de dita casa y tota la manifatura (que) se es empleada en ell, sinch lliuras… Cals, guix, cayrons, rejolas, bigas, traginar pedras y arena per fer lo cup, un envà, trispol, casals per tenir lo gra, y compondre lo cosi per fer bugadas y altres cosas necessarias per dita casa, suma junt trenta set lliuras…”. Per fer aquella casa els jornals van representar aproximadament el quaranta per cent del valor de l’obra, i els materials el seixanta per cent. Actualment, en l’execució material d’un edifici val molt més la mà d’obra que no els materials.

Les cases del segle XVIII, generalment, disposaven de planta baixa, planta pis i golfes

La casa era un edifici entre parets mitgeres. Tenia dues andanes o vessants. Com que per embigar cada sostre calien 20 bigues, la façana de la casa deuria tenir uns 8 metres d’amplada. Disposava de planta baixa, planta pis i golfes. Les parets es van fer de tàpia, fent servir per encofrar fusta de Bonastre, probablement perquè, en ser del Vendrell, el mestre de cases va voler que el servís el seu proveidor de sempre, perque si no prou n’hi havia de bona fusta al terme. Els embigats eren fets amb rolls de fusta i trespols de guix. La teulada es composava de rolls, solera de canyes lli-

gades amb cordes i teula aràbiga col·locada en sec. Es va fer un forn, segurament semiesfèric i amb maons. Les llindes de les obertures probablement eren de fusta d’alzina, que és molt resistent. Hi havia dos portals, el de l’entrada del carrer i el que donava a l’eixida o pati de la casa. A baix era tot un estrado separat per la paret mitjera. A la planta primer pis hi havia la sala i dues cambres. La planta segon pis era la golfa. Per emmagatzemar els dos principals productes de l’època en una casa de pagès del Penedès van fer un cup encaironat, i van disposar en casals pel gra a les golfes. Malgrat l’austeritat de les llars camperoles de llavors, sembla que hi falten alguns detalls o acabats en la casa estudiada. No es parla de les escales. Tampoc es fa esment de la cuina ni de la comuna que sovint es col·locava a l’eixida, fora de la casa. També hi falta la descripció del celler i l’estable amb la menjadora. Potser el constructor només havia d’entregar la casa tancada i amb l’estructura feta, a falta d’altres treballs i acabats interiors. Quan he volgut dibuixar una casa del segle divuit ho he tingut molt fàcil. La casa de la meva família és de l’any 1776. La va aixecar el meu ascendent Pere Soler “dit lo Tot-arreu” (1710-1795). Amb els anys he fet algunes reformes i transformacions en la seva distribució, però la seva estructura bàsica es manté. Fins i tot encara conservo els rolls, canyissos i teules al vessant del davant. Així que l’he dibuixat tal com estava quan jo era petit, ja que no ha canviat gaire respecte a la que s’havia edificat molts anys abans.#

BENJAMÍ CATALÀ Arquitecte tècnic

Visiteu la nostra pàgina web

www.apatgn.com LEGISLACIÓ ACTUALITZADA, DOCUMENTS, TRÀMITS I MOLTES MÉS EINES PER FACILITAR LA VOSTRA TASCA

18

TAG desembre 2004


Medi Ambient Medi Ambient

$$$

Planejament urbanístic, edificació i medi ambient: la seva problemàtica jurídica (i III)

Per tant, vista la normativa, com s’ha de realitzar una edificació sostenible?

E

n els capítols anteriors, s’ha analitzat la diferent normativa aplicable a l’urbanisme, fent front a la problemàtica medioambiental present, com redactar un planejament urbanístic sostenible i com dur a terme una edificació sostenible.

Per poder parlar d’un habitatge ecològic, tenint en compte que fa referència al consum d’energia, elaboració d’un material de la construcció, influència del consum de l’edifici al llarg de la seva vida, s’ha de tenir present que en l’edifici sostenible implica: a) Planejament sostenible: la seva redacció ha de tenir uns objectius d’urbanització, que s’han d’aconseguir mitjançant uns indicadors determinats, i aquests poden ser:

OBJECTIU

INDICADOR

Mantenir un equilibri entre sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl ocupat, i Evitar una ocupació del sòl i uns usos no necessaris, protegint els mantenint la mateixa superfície protegida abans i després del planeespais i els elements de l’entorn. jament, d’acord amb els indicadors de biodiversistat. Prevenir de riscos, protegint els recursos, un ús racional, preservant Determinar la superfície inundable i determinar el consum i com i millorant la qualitat de l’aigua. reutilitzar l’aigua. Reduir les emissions de contaminants a l’aire i millorar l’eficiència Determinar el % d’emissió de contaminants i el % a assolir de les energètica dels sistemes urbans i edificacions. edificacions que utilitzin energies renovables. Redactar un pla especial on es determini el % i el lloc per les Reduir la emissió, ordenant adequadament d’acord a les necessitats, instal·lacions de radiocomunicació. les instal·lacions emissores, tant acústiques, lumíniques i electromag- Els nivells acústics no superiors a 65 dB diürns, i 55 dB nocturns. Determinar % d’enllumenat (referent al públic d’acord amb la Llei nètiques. 6/2001) Fomentar el reciclatge materials i residus, amb l’aplicació de sistemes urbans adients i fomentar la disponibilitat a les instal·lacions adequades, promocionant en els edificis instal·lacions que facilitin l’operació de gestió de recollida selectiva de residus. I reduir l’impacte de residus i ús de material de construcció.

El planejament ha de determinar les mesures, necessàries, d’acord amb la normativa sectorial al respecte, per desenvolupar correctament una gestió de reciclatge. D’acord amb l’evolució de la producció de residus de la construcció, quin % han d’ésser reciclats en l’obra o pels gestors autoritzats.

Preservar espais naturals, connectats amb els espais urbans, gestio- Determinar els espais d’interès natural. nant una especial protecció els hàbitats amb sòl fràgil i fauna ame- Control de l’evolució dels espais amb sòl fràgils i les zones amb naçada. fauna amenaçada, per tal d’assegurar-ne un ús sostenible. Conservar el paisatge, fent gestió per protegir, millorar i recupe- Fixar en el planejament una inversió en la millora paisatgística, en l’arar-lo davant els processos d’evolució a nivell social, econòmic i plicació dels objectius de qualitat i de superfície protegida d’interès ambiental. paisatgístic.

TAG desembre 2004

19


Per tant, determinats els objectius i els indicadors corresponents, s’elabora el planejament, aplicant els criteris d’ordenació i sotmetent-lo a una posterior avaluació ambiental. Una vegada aprovat i posat en pràctica el planejament, es durà a terme un seguiment del mateix, controlant que es compleixin els objectius ambientals determinats, aplicant els corresponents indicadors per aconseguir-ho.

la protecció del medi ambient, i analitzada la tramitació a seguir en la redacció d’un planejament urbanístic sostenible i una edificació sostenible, podríem extreure unes conclusions.

b) Implicació dels agents. És importat una actitud proactiva i una responsabilitat progressiva de tots els agents que participen en el desenvolupament d’un edifici sostenible. És a dir, els agents implicats i les funcions a realitzar són: - Promotors i constructors: aplicar la tecnologia més eficient en els edificis. - Professionals del sector, referent a les empreses i col·legis professionals: la seva predisposició és important, ja que són decisius, pels seus coneixements tècnics, en la proposta en el projecte i la seva materialització. - Administracions: són qui han de determinar els criteris bàsics a aplicar per part dels promotors i constructors, i facilitar un coneixement a tota la societat. - Universitat: facilitar en el desenvolupament i investigació de les tecnologies, i donar una formació complerta als professionals per un desenvolupament eficient de les seves funcions. - Organitzacions no governamentals: donar una ràpida i correcta informació a la societat. - Usuaris: conscienciar-se que un ús no correcte de l’edifici sostenible, fa que aquest deixi de ser-ho, tot i que s’hagi dissenyat amb criteris de sostenibilitat.

És a dir, actualment la població, cada vegada més està més conscienciada de l’existència de la problemàtica ambiental, però encara considera que és l’Administració qui ha de treballar en la matèria, i quan es relaciona amb l’urbanisme, l’edificació, la seva conscienciació canvia totalment, ja que s’interpreta, respecte al medi ambient pèrdua de les comoditats en l’habitatge. Aquesta és una concepció totalment equivocada, perquè el respecte al medi ambient en matèria urbanística no es basa sols en l’edificació, sinó que comença molt abans, en el planejament del sòl.

c) Disseny sostenible de l’edifici, és: - la utilització de sistemes energètics més eficients - estar orientats a la reducció de l’impacte dels edificis sobre el canvi climàtic - gestió eficient de l’aigua - materials emprats i gestió de residus - millorar la qualitat interior i exterior dels edificis d) Sistemes de certificació, són: - implantació de sistemes de gestió ambiental (ISO 14.001-EMAS) - certificació de productes i serveis, amb el sistema d’etiquetatge, distintiu de garantia de qualitat ambiental Per tant, analitzada la normativa corresponent, fent referència a la problemàtica jurídica que presenta el planejament urbanístic i l’edificació, tant a nivell europeu com estatal, autonòmic i local, amb

20

TAG desembre 2004

Per un desenvolupament sostenible hi hem de treballar tots, l’Administració juntament amb els ciutadans, per poder satisfer les necessitats de les generacions actuals i de les generacions futures.

L’Administració ha de treballar pel desenvolupament urbà sostenible, ja que és qui posseeix els instruments necessaris per aconseguir-ho, però, sobretot, ho ha de fer la local, ja que és la més propera i directa coneixedora del territori que l’envolta. Per tant, en el desenvolupament del planejament urbanístic sostenible, en la redacció de plans i programes es dur a terme una avaluació d’impacte ambiental, que es requereix pels plans que tenen un impacte ambiental considerable, però s’ha de tenir present, que l’informe ambiental s’ha de realitzar sempre, complint amb el que estableix el Reglament parcial de la Llei 2/2002, ja que és l’instrument amb els objectius als principis de sostenibilitat, els riscos i la protecció especial, i determina les mesures ambientals d’aplicació directa, i les possibles alternatives al projecte proposat. Per tant, l’informe ambiental és un document important que ha de formar part de la documentació del planejament urbanístic derivat. L’Administració marca els indicadors a seguir i controla la seva aplicació per aconseguir un desenvolupament urbà sostenible. Però, no sols l’Administració hi ha de treballar, sinó que els ciutadans han de tenir una participació important, treballant conjuntament amb l’Administració en la redacció de plans i programes, ja que en són coneixedors més directes de la situació del territori. La pròpia normativa citada, determina quan el ciutadà ha de participar en el procés de redacció de programes o plans, i en el supòsit que l’Administració no compleixi amb el tràmit d’audiència al ciutadà, aquest pot acudir als tribunals per infracció de la normativa (Directiva 2003/35/CE).


Referent al tema de l’edificació, no significa respecte al medi ambient pèrdua de comoditats. Tot el contrari, sinó que l’edifici s’ha de projectar basant-se amb les tècniques i materials d’acord amb el medi ambient (per exemple, aigua calenta, energia fotovoltaica), i per tant, a tos els agents implicats en l’edificació (tècnics, promotors i constructors) conscienciar-los i formar-los en la utilització de tècniques i materials respectuosos amb el medi ambient. I l’usuari, que també és un agent implicat, informar-lo i educar-lo perquè faci un ús adequat de l’edifici respecte al medi ambient, perquè és on hi desenvolupa la seva vida quotidiana (selecció de residus). Ara bé, el problema es planteja, envers la utilització d’aquests materials i tecnologies, perquè el seu cost és elevat, i per tant, no està a l’abast de tota la població. Per tant, és quan l’Administració ha de participar aplicant bonificacions fiscals.

Així doncs, tots hem de treballar per aconseguir un desenvolupament sostenible, i de la matèria que hem tractat, planejament urbanístic i l’edificació, s’hauria de tenir consciència que l’Administració, en l’àmbit del planejament, ha de determinar els indicadors a seguir per aconseguir l’objectiu marcat, el desenvolupament sostenible, però els ciutadans han de col·laborar a què aquests siguin els adequats per aconseguir-ho; tots els implicats en l’edificació, conscienciats, informats i educats de com utilitzar els materials i la tecnologia apropiada perquè l’edifici en concret no tingui efectes negatius pel medi ambient, i l’Administració ha d’impulsar la seva utilització, donant facilitats, per exemple, abaratint costos per la seva aplicació.#

MÍRIAM FERRER FERNÁNDEZ Llicenciada en Dret

FONTS Criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic. Estudi promogut pel Departament de Medi Ambient (Direcció General de Planificació Ambiental), elaborat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC, amb col·laboració d’EGAM, i s’inscriu en el Conveni (2002) entre el Departament de Medi Ambient i la Universitat Politècnica de Catalunya, amb l’objectiu d’establir el marc de col·laboració per al desenvolupament del Programa de Foment del Planejament i la Construcció sostenible del DMA

!

# Un municipi amb una FORTA PROJECCIÓ

# UBICACIÓ ESTRATÈGICA al Camp de Tarragona # El segon POLÍGON INDUSTRIAL de Catalunya # ESTACIÓ FERROVIÀRIA de mercaderies

# Cruïlla de COMUNICACIONS TERRESTRES # AEROPORT Reus-Tarragona

# VIURE A 5 MINUTS de Tarragona i de Reus # Òptims EQUIPAMENTS esportius i culturals # Centcelles PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Constantí

UN ESPAI D’OPORTUNITATS


Gabinet Tècnic Gabinet Tècnic

$$$

La construcció romana (5) MONUMENTS ROMANS: ELS TEMPLES Deriven de la tradició grega, però amb una mentalitat diferent. S’alcen damunt un podi aixecat del terra de 2 a 3 m. Frontalment duen un pòrtic pròstil i les columnes laterals poden ser semicolumnes o columnes adossades als murs de la cella per tan no són exemptes com en els temples grecs (pseudo-peripter). Normalment són rectangulars, però també poden ser circulars. Si l’intercolumni es massa gran, l’arquitrau i el fris el fan a peces adovellades com un arc pla. a - Temple Dòric-Corinti de Paestum (273 aC) Fusió de les influències etrusques i hel·lèniques. De planta etrusca, s’aixeca damunt un podi amb escales frontals. L’entaulament es dòric amb elements jònics (dentellons i mútuls). (Pompeia) b - Temple de la Fortuna Viril (100 aC) Es pseudo-peripter tetràstil, amb un pòrtic jònic i un elegant fris. Bellíssim exemple d’arquitectura greco-itàlica de l’època republicana. (For Boari de Roma) c - Temple d’Antonino i Faustina (141 dC) És pròstil hexàstil amb un gran pòrtic que s’accedeix a traves d’una graderia. El frontó va ser destruït al convertir-se en l’església de Sant Llorenç in Miranda (1602). (For Romà. Roma) d - Temple de Marte Ultor (42 aC) Fou un dels mes grans temples de Roma, amb columnes de 17,68 m (solament en queden tres i l’arquitrau corresponen). La cella quasi quadrada amb columnes i pilastres presenta la novetat d’un absis, disposició típica adoptada pels temples cristians. (For d’August. Roma) e - La Maisón Carrée (16 aC) Es el temple romà més ben conservat. Descansa damunt un podi de 3,66 m d’alçada al que s’hi accedeix per una escalinata central de façana. Construït amb pedra caliça, ricament treballat en

22

TAG desembre 2004

el seu fris i columnes. Es pseudo-peripter pròstil exàtil, amb un gran porxo d’entrada amb tres files de columnes corínties i un ric entaulament. Les façanes laterals i posterior tenen semicolumnes adossades. (Nimes. França) f - Temple de Venus i Roma (123 dC) Era un temple gemel, dissenyat per Adrià en el lloc on estava l’estàtua del Coloso de Nerò i projectat per Apolodoro de Damasc. Amb 200 columnes de marbre pòrfir i granit egipci. Era pseudo-dípter decàstil, amb dues pronaos i frontons esculpits. El papa Honori (625 dC) va fer desmuntar la coberta de teules de bronze per cobrir la basílica de Sant Pere. (Roma) g - Temple de Diana És un dels pocs temples romans coberts amb volta. Els murs de la cella tenen columnes corínties interiors, amb un entaulament del que neix una volta de canó amb arcs dobles de pedra. Va servir de mostra a moltes esglésies romàniques del sud de França. (Nimes. França) h - Temple de Castor i Polux (6 dC) Les tres columnes i la cornisa existents són de marbre pentèlic de 14,75 m i els capitells corintis són únics en el seu gènere, ja que les volutes centrals s’entrellacen entre elles. L’entaulament de 3,82 m té un arquitrau esculpit amb motllures, un fris llis i una cornisa molt rica amb modillons, dentículs i cimaci. (For Romà) i - Gran Temple a Baalbek (131 dC) Fou testimoni a l’Orient Mitjà de la grandesa de Roma. S’accedeix per una escalinata a traves d’un pòrtic dodecàtil corinti “in antis”. A continuació un gran pati hexagonal amb exedres. El temple erà dipter decàtil amb columnes corínties de 19,81 m d’alçada i 2,13 m de diàmetre que suportaven un entaulament de 4,03 m. Fou destruït per Teodosi el Grand (379 dC). (Líban)


j - Temple de Vesta (205 dC) Tenia un podi de 3,05 m d’alçada que suportava una cella circular de 9,14 m de diàmetre. Per davant de la cella 18 columnes corínties de 5,33 m d’alçada. Destinat a guardar el Palladio (imatge de Minerva portada a Roma per Eneas). (For Romà) k - El Panteó (126 dC) Adrià ens diu “he volgut que el santuari de tots els deus, reprodueixi la forma del globus terrestre on es concentra la llavor del foc etern i de l’esfera dels estels que tot ho conté”. Model de temple de planta circular i vertader arquetip mai igualat. Gràcies als segells que duen els maons, sabem que fou construït per Adrià entre els anys 118 dC al 128 dC. Fou el primer monument important dissenyat com un interior. El magnífic cassetonat de la cúpula es una obra mestra excepcional del geni humà. Fou un encert enterrar-hi a Rafael . Es un edifici d’una gran solemnitat, carregat de simbolismes esotèrics no del tot clarificats, com una fidel projecció entre el cel i la terra, on la cúpula s’uneix al cel per mitjà de l’òscul central. Consagrat a les set divinitats planetàries. Vist des de l’exterior s’aprecia una falta d’harmonia entre el pòrtic i la rotonda, però es va concebi com un interior i com a tal es insuperable. Format per una cilindre, coronat per la cúpula mes gran mai construïda, amb un diàmetre de 43,43 m (superior a la de Sant Pere). L’altura es correspon amb el diàmetre, per tan l’edifici conforma interiorment una esfera perfecta. La meitat inferior es un cilindre Els fonaments son de 7,3 m d’ample per 4,5 m de fondària. Les parets del cilindre són de formigó i tenen un gruix de 6,10 m. L’acabat exterior es fa amb un revestiment de maó segons un esquema d’arcs secs. La façana esta formada per un pòrtic corinti octàstil de 33,52 m d’alçada rematat per un frontó amb setze columnes monolítiques de marbre i granit. Són llises i tenen 14,14 m d’alçada i un diàmetre de 1,51 m en la base i 1,30 m en la part alta. Les vuit columnes frontals formen amb les demés una triple columnata com en els temples etruscs. Els capitells corintis són de mabre blanc pentèlic i suporten un entaulament de 3,35 m d’alçada . El frontó tenia relleus de bronze i el sostre del pòrtic estava ornat amb 225 tones de bronze (enretirat per Urbà VIII al 1623 i utilitzat per Bernini per al baldaquí de Sant Pere) La cúpula hemisfèrica, estava coberta amb teules de bronze (tretes l’any 663 dC i traslladades a Constantinopla) El revestiment interior, original, es de pòrfir i marbres. Les fornícules i tabernacles interiors estan

orientats segons els punts cardinals. Els cinc ordres de casetons donen l’acabat interior de la cúpula i alhora l’alleugeren. Es van prefabricar amb un sistema molt exacte de replanteig, seguin línies de paral·leles i meridians que magnifiquen la sensació de perspectiva interior. Aquests casetons estaven ornats amb xapa de bronze, que es va fondre per fer el baldaquí de San Pere (1626). En el centre un òscul de 8,23 m de diàmetre conforma el sistema de il·luminació. Permet l’entrada de la llum, però no de la pluja gràcies a la pressió que l’aire intern fa al sortir. Constructivament l’edifici està dividit en sis anells perimetrals diferenciades entre si per la densitat dels materials emprats, disminuint en densitat, d’anell en anell. En l’anell dels fonaments trobem pedra travertina en grans blocs. En el segon anell, ja en el tambor del cilindre, trobem pedra travertina i tova volcànica, en el tercer, quart i cinquè anells tots ells en la cúpula trobem trossos de maó i tova i en l’últim anell tova i lava lleugera. (Roma) l - Temple d’Hercules (5 aC) Construït amb marbre pentèlic, excepte el podi que és de pedra calcària. Peripter amb una cella de 8,53 m de diàmetre, rodejada de 20 columnes corínties de 0,96m de diàmetre i 10,53 m d’alçada. (For Boari de Roma) m - Temple de Baco (211 dC) Cosa infreqüent, es perípter amb columnes corínties de fust llis. El interior està profundament ornamentat, amb un elaborat baldaquí on estava l’estàtua del deu. (Baalbek-Liban) n - Temples varis Saturn, For Romà Ròmul, For Romà Vespacià i Tito, For Romà Venus Gènitrix, For de Cesar Hercules, Cori Gemelo, Glanum Diana, Merida Minerva, For d’August #

ANTONI BLADÉ Arquitecte tècnic - Professor de Construcció

TAG desembre 2004

23


Gabinet Tècnic Gabinet Tècnic

$$$

Estudis i treballs geotècnics

A

terreny, etc; així com evitar el sobrecost degut al sobredimensionament innecessari per falta de dades.

fortunadament en els darrers anys, cada cop són més els professionals i tècnics del sector de la construcció conscienciats de la importància d’un adequat reconeixement del terreny, previ al disseny de qualsevol projecte d’edificació. L’estudi geotècnic permet obtenir un coneixement geològic i geotècnic del subsòl per tal d’adequar la fonamentació d’una edificació projectada a les característiques del propi terreny. La seva importància radica en la detecció de paràmetres que poden desencadenar problemes d’inestabilitat, assentaments diferencials, inflament del

Existeixen diferents tipus de maquinària per extreure mostres del subsòl. El sistema de perforació que utilitza el Laboratori d’Assaigs és el de rotació amb extracció de mostra continua, aquest mètode proporciona una bona qualitat de la mostra i això permet una molt bona caracterització del terreny. Per tal de completar la informació proporcionada per aquest mètode, es realitzen assaigs SPT, sondeigs penetromètrics dinàmics, extracció de mostres inalterades, etc. Per a aquesta tasca, el Laboratori d’Assaigs compta amb dues màquines de rotació amb extracció de testimoni continu que incorporen una massa de SPT (Standard Penetration Test) per tal d’efectuar assaigs de resistència del terreny in situ i d’un

TECOINSA TP-50 autopropulsada per orugues, fet que li permet operar amb una certa autonomia en llocs de difícil accés i permet la realització de sondeigs de fins a 30 metres sense problemes.

24

TAG desembre 2004


penetròmetre dinàmic del qual es pot obtenir la densitat relativa dels materials, l’angle de fregament intern i la resistència a la penetració. Existeixen altres mètodes de perforació com ara cates amb retroexcavadora, el sistema de rotació helicoidal amb barrena massissa o amb barrena buida (no recomanable en terrenys poc estables o per sota del nivell freàtic), sondeigs a retopercussió amb trialeta o tricono que són mètodes destructius que considerem útils només com a complement d’algun mètode amb extracció de testimoni continu. La utilització d’aquests mètodes ha provocat que en els darrers mesos, alguns organismes de control tècnic (OCT) hagin establert Reserves Tècniques a algunes empreses en concepte de que “l’empresa encarregada dels treballs de camp no està correctament acreditada pel organismes competents.” Segons l’ordre FOM/2060/2002 del 2 d’agost, s’aproven les disposicions reguladores de les àrees d’acreditació de Laboratoris d’Assaigs per al control de qualitat de l’edificació i es deroga l’ordre del 15 de febrer de 1990 establint com a alternativa a les àrees d’assaigs SE (assaigs de laboratori de mecànica del sòl) i ST (presa de mostres inalterades, assaigs i proves in situ en sòls); el Grup d’àrees de Geotècnia (GT) constituïda per dues àrees complementàries: l’àrea de sondeigs, presa de mostres i assaigs in situ per reconeixements geotècnics (GTC) i l’àrea d’assaigs de laboratori de geotècnia (GTL). El Laboratori d’Assaigs del Centre d’Investigació Tecnològica i Assaigs de Materials, està degudament acreditat per la Generalitat de Catalunya des de 1998 en els àmbits de Formigó i Mecànica del sòl, i des de 2002 en l’àmbit de geotècnia, comptant amb més de vint anys d’experiència en el control de qualitat en obra.

Màquina RL-150-C ROLATEC remolcada per un cotxe tot terreny que permet una fàcil circulació per ciutats i carrers estrets.

Els testimonis extrets en els sondeigs es col·loquen en caixes de 3 metres que un geòleg especialitzat testifica i recull aquelles mostres més representatives de les diferents litologies.

Serà a partir del 14 de Febrer del 2005 que es podrà exigir l’acreditació en les àrees de GTC i GTL, àrees en les que el Laboratori d’assaigs es troba actualment acreditat per la Generalitat de Catalunya.#

LABORATORI D’ASSAIGS

DEL

CITAM

Realització de l’assaig límits d’atterberg, per determinar l’índex de plasticitat d’una mostra d’argila.

TAG desembre 2004

25


Informàtica Informàtica

$$$

El Col·legi et presenta la Web de l’Arquitecte Tècnic

E

l Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona pretén posar a l’abast del col·legiat les noves tecnologies, principalment les que ens permetran generar estalvi, facilitar-nos la feina i poder potenciar la nostra imatge professional i com a col·lectiu. Com a Col·legi no hem de deixar de perdre les oportunitats (això sí, sense corre riscos innecessaris per la ràpida i inestabilitat del sector tecnològic) i estem planificant diverses actuacions per tal de poder oferir les noves tecnologies, anticipar-nos a les necessitats i no deixar escapar oportunitats de serveis, a les que sempre estarem oberts a qualsevol suggeriment . Dins d’aquestes actuacions, que des del Col·legi estem potenciant, podem destacar: - el servei de suport informàtic i d’aplicacions al col·legiat, de creixent demanda - la prestació de serveis a través d’Internet: notícies, fòrums, biblioteca, documentació, visat, ... - estudi de millors ofertes en comunicacions i serveis tecnològics, - el foment del Col·legiat a Internet, treball en xarxa. No només com a divulgació de la nostra feina, sinó més enllà, en l’ús facilitador d’eines de treball, que permetin el teletreball, treball en grup, grups de correu, ... L’inici va ser una reflexió sobre quin paper i ús té actualment l’Arquitecte Tècnic dins d’aquestes noves tecnologies, i més concretament, dins d’INTERNET. Això, ens va portar a fer un estudi sobre les webs i ús de correu, i altres eines basades en la comunicació a través de la xarxa, que tenen actualment els Arquitectes Tècnics, i la conclusió va ser que el Col·legi hauria d’ajudar a potenciar i elevar el nivell baix trobat en l’estudi.

26

TAG desembre 2004

Un exemple simple és anar al cercador més utilitzat www.google.com i fer la cerca de ‘arquitecte tècnic tarragona’. El resultat és que pràcticament no trobem informació. L’Arquitecte Tècnic encara li resta molt de camí, i el Col·legi ha decidit apostar per potenciar-ho amb aquesta acció. Pretenem que serveixi de catalitzador de l’ús de futurs serveis que tindran acollida un cop tinguem un Col·legi en xarxa. Per això, el Col·legi ha cercat entre diferents empreses del sector, una d’especialitzada per tal d’aconseguir la millor solució i poder oferir entre d’altres: - col·locar el col·legiat a la xarxa de les xarxes, Internet, - donar-li difusió, que potenciï la imatge - facilitar-li un disseny personalitzat - facilitar-li d’eines per a un manteniment senzill i personalitzat i amb suport 7x24 - disposar d’un domini personal - lligar-ho als serveis actuals i els nous a través del Col·legi - amb el suport i millor cost aconseguit pel Col·legi La Web s’estructura en dues parts: A. Corporativa B. Àrea Privada


A. CORPORATIVA És la part de la web on l’Arquitecte Tècnic fa la seva presentació, és a dir, pot mostrar el seu currículum, les tasques que realitza, les obres que ha fet, els mitjans que disposa, etc... Això li permetrà donar-se a conèixer al món.

A part, dins l’Àrea Restringida també podem accedir a la part restringida de la Web del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona i consultar els visats, etc... Juntament amb això, la part restringida té una agenda i un bloc de notes.

ELS DUBTES MÉS IMPORTANTS SORGITS EN EL SEMINARI: 1. Si ja tenim un domini propi, el podem mantenir o el perdem? No hi ha cap problema que algú tingui ja un domini, com per exemple, www.elmeu.com, ja que el que es fa és un simple traspàs. Aquesta part és totalment oberta, i configurable pel propi Col·legiat. El manteniment de la web la pot fer-se de dues maneres, o el mateix arquitecte tècnic, gràcies al gestor de continguts que porta la web o la mateixa empresa que ha dissenyat la web. El gestor de continguts és molt fàcil d’utilitzar, ja que és tan simple com treballar amb el Microsoft WORD.

B. ÀREA PRIVADA Que estàs en l’altre part del món i necessites un document? Amb la teva web pots entrar a la part privada i descarregar el document. L’Àrea privada, és una “Oficina Virtual”, on es pot crear obres i adjuntar tots els documents associats a l’obra (Plànols, contractes, etc...).

Un altre funcionalitat, és que pots crear usuaris, per tal de que puguin accedir, per exemple a una obra i puguin descarregar un document. Això et permet que si per exemple hi ha un client que és d’un altre país i necessita veure un document de la seva obra que estan fent a Tarragona, l’Arquitecte Tècnic genera un usuari (usuari i password) i li facilita al client. Aleshores el client accedeix amb aquest usuari i password i ja pot veure els documents associats a la seva obra.

2. L’adreça de la web penjarà de la web del Col·legi? Exemple: www.apatgn.com/elnomquevulguis. L’adreça de la web serà www.elnomquevulguis.com, sempre verificant que estigui lliure, i serà totalment independent de la web del Col·legi d’Arquitectes Tècnics. 3. Quin serà el calendari de posada en marxa? Primer que tot, l’empresa que implementa la web tindrà un primer contacte amb vosaltres, on es decidirà el disseny i continguts que voleu a la web. Un cop fet l’anàlisi, es procedirà a reservar el domini o en el cas que ja en teniu, a fer el traspàs. Aleshores, un cop es tingui el domini ja s’implementa la WEB. Un cop feta la web, es farà una explicació del funcionament de la web i de com es pot fer modificacions. Per últim, es dóna d’alta en una sèrie de buscadors més importants, com per exemple www.google.com 4. Quin s’encarrega del manteniment? El manteniment pot realitzar-se de dues maneres. L’opció més ràpida és fer el manteniment un mateix, gràcies al gestor de continguts que porta la web. És tan simple, com utilitzar el WORD. L’altre opció és que el manteniment el porti l’empresa que ha fet la web, passant les modificacions per correu electrònic. En tots dos casos hi ha un suport Online 24x7 tot l’any.#

JAUME CABRÉ Departament d’Informàtica

TAG desembre 2004

27


Assessoria Assessoria JurídicaJurídica

$$$

El Llibre d’Ordres i Assistències

E

l Decret 462/1971, de 11 de març de 1971 del Ministerio de la Vivienda, en virtut del qual s’estableixen les normes sobre la redacció de projectes i direcció d’obres d’edificació, disposa en el seu article 4 que en tota obra d’edificació serà obligatori el Llibre d’Ordres i Assistències, en el qual els tècnics hauran de fer constar les incidències, ordres i assistències que es produeixin en el desenvolupament de l’obra. Així mateix, a l’article 5.2 s’indica que la certificació de final d’obra no podrà ser visada pels Col·legis professionals corresponents sense la presentació simultània del Llibre d’Ordres i Assistències degudament complimentat. Per la seva banda, l’Ordre del Ministerio de la Vivienda de 9 de juny de 1971, desenvolupa aquesta disposició i regula el Llibre d’Ordres i Assistències. Als efectes que ens ocupa, destaquem el que disposen els articles 1, 2 i 4, en els quals s’estableix l’obligació de que existeixi un Llibre d’Ordres en totes les obres a disposició de l’arquitecte i arquitecte tècnic. Per tant, des d’aquesta assessoria jurídica hem d’incidir una vegada més, per la seva importància, en la necessitat de que en totes les obres es complimenti el reglamentari Llibre d’Ordres. L’existència d’aquest Llibre d’Ordres en totes les obres no és tan sols una obligació legal, sinó que suposa un element probatori fonamental sobre els avatars del desenvolupament del procés constructiu en qüestió i sobre l’abast de la nostra actuació professional. És com el quadern de bitàcola dels vaixells o la caixa negra dels avions. És el mitjà probatori per excel·lència, un dels pocs instruments probatoris de què disposem sobre fets que han tingut lloc durant la realització de l’obra. Molts jutges insisteixen en la importància de complimentar aquesta documentació, tant en els pro-

28

TAG desembre 2004

cediments que tenen per objecte defectes constructius, com en els incoats com a conseqüència d’un accident laboral. I, el que és més important, el tenen en compte a l’hora de dictar les seves resolucions. En el primer cas, existeix una inversió de la càrrega de la prova sobre la correcta actuació de la direcció facultativa. És a dir, el propietari demandant només ha d’acreditar l’existència de deficiències constructives per a que neixi la responsabilitat dels intervinents en el procés edificatori. En canvi, correspon als tècnics demandats acreditar amb una vigorosa prova que la nostra actuació professional ha estat correcta i diligent per a aconseguir la nostra exoneració o absolució. Per tant, és importantíssim disposar d’un Llibre d’Ordres on consti, no només les fases de l’obra o les visites que s’han realitzat de forma telegràfica, sinó les instruccions concretes que s’han donat, les modificacions del projecte, petits croquis de determinats elements constructius, ordres per a la subsanació de deficiències... i qualsevol altre incidència que creiem necessari fer constar. En el cas de procediments penals o civils derivats d’accidents laborals, hem de dir que moltes de les sentències absolutòries obtingudes s’han basat en les anotacions que constaven al Llibre d’Ordres en matèria de mitjans de seguretat, o perquè gràcies al Llibre s’ha acreditat que l’obra no havia començat oficialment o bé s’ha verificat la insistència dels tècnics en matèria de seguretat. En aquest cas no és suficient que es faci constar de forma lacònica “s’insisteix en el compliment de les mesures de seguretat”, sinó que s’ha de senyalar els punts concrets que es necessiten corregir o subsanar, fent esment dels llocs en els quals s’ha d’actuar. A més, cal recollir la signatura de la persona a qui es donen aquestes ordres. A la pràctica, i no sabem si és conseqüència d’alguna consigna donada, hi ha alguns arquitectes que no sol·liciten ni lliuren el reglamentari Llibre d’Ordres. Això ens planteja algun problema, perquè segons l’Ordre de 9 de juny de 1971 és l’arquitecte qui ha de sol·licitar al Col·legi d’Arquitectes l’expedició del Llibre. No obstant,


quan ens trobem davant d’aquest cas, podem sol·licitar un Llibre d’Obra al nostre Col·legi, que serà un mitjà substitutori del llibre oficial i en el qual farem constar al primer full que el motiu de l’expedició d’aquest llibre és precisament l’absència de Llibre d’Ordres a l’obra i poder documentar les incidències que es produeixin en el procés constructiu. Aquest llibre tindrà les mateixes característiques i funcions que el Llibre d’Ordres, però enlloc de deixar-lo a l’obra serà important que quedi en custòdia de l’arquitecte tècnic per evitar la seva desaparició. Així mateix, és interessant que, una vegada finalitzada l’obra, el Col·legi guardi còpia d’aquest Llibre dintre de l’expedient d’obra. En casos conflictius, en què ens interessi que quedi constància fefaent d’una determinada ordre o incidència anotada, és important que presentem al Col·legi el full corresponent per tal de que el visi. D’aquesta manera podrem acreditar la data de forma indubitada, ja que, segons disposa l’art. 1.227 del Codi Civil la data d’un document només es tindrà en compte des del dia en que quedi incorporats en un registre públic.

Pàgina del Llibre d’Ordres del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.

tinuat del Llibre d’Ordres, ja que el dia de demà es pot convertir en un instrument fonamental, potser l’únic, per poder acreditar una correcta actuació professional.#

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA Per últim, insistir una vegada més des d’aquesta assessoria per a què es faci un ús constant i con-

Lletrat-assessor jurídic

Benvinguda als nous col·legiats El 18 de novembre un grup de nous col·legiats van fer una trobada amb membres de la Junta i tècnics del Col·legi, amb visita inclosa al Laboratori d’Assaigs del CITAM al Polígon Industrial de Constantí i un sopar a Mas Sedó de Reus. Benvinguda als nous companys: Aleix Sanz, Anna Nuet, Joana Trenchs, Francesc X. Guasch, Romà Solé, Jordi Segura, Sergi Gasque, Àngels Fabregat, Jordi Escuté, David Salsench, Juan Carlos Gil, Xavier Creus, Josep Ramon Agustin, Núria Castillo. Membres de la Junta del Col·legi i del Laboratori d’Assaigs amb els nous arquitectes tècnics col·legiats a les instal·lacions del CITAM, on es van presentar els serveis del Col·legi amb el suport d’un power point.

TAG desembre 2004

29


Formació Formació

$$$

Nous cursos sobre habitabilitat, fiscalitat i programes de gestió col·legials

E

l Col·legi, des de la seva Àrea de Dinamització, ha endegat tota una sèrie de nous cursos de formació sobre assumptes de molta actualitat i interès no només per als col·legiats sinó també per a tècnics relacionats amb l’interdisciplinar món de la construcció. Atès el seu caràcter especialitzat, es pot valorar l’assistència com a alta en nombre i en qualitat. Concretament, el dia 2 de novembre, els tècnics de l’administració catalana Carles Salvador i José Luis Gallego van parlar sobre “els requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat”. La cèdula d’habitabilitat va ser regulada per primera vegada per la Generalitat l’any 1984, com a culminació d’un procés iniciat amb l’establiment de les noves prescripcions normatives sobre mínims d’habitabilitat l’any 1983. La seva importància com a un instrument més de la política d’habitatge ha restat con-

sagrada en la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l’habitatge, que li atorga el paper d’acreditat, a més de l’habitabilitat, la solidesa de l’edifici. El Reial Decret 259/2003 de 21 d’octubre marca una nova etapa d’exigències sobre mínims d’habitabilitat. Per exemple, es preveu que en la cèdula d’habitabilitat consti el nombre de persones que es recomana que poden ocupar els habitatges i que aquesta tingui una vigència temporal. Un dels Objectius d’aquesta Jornada celebrada a la sala d’actes i cursos del Col·legi va ser treure conclusions de les experiències trobades en aquesta modificació del Decret. El segon curs, del 10 de novembre, a càrrec del delegat de l’Agència Tributària a Tarragona, Eduardo Palacio, va ser una “reflexió a l’entorn de la consideració fiscal de les despeses en l’activitat professional de l’arquitecte tècnic”. Aquest professional ha de tributar com a persona física o jurídica i les deduccions no sempre són fàcils. El ponent va parlar sobre la necessitat, la diferència entre imposició directa i la indirecta, la determinació dels rendiments, les despeses deduïbles, el rendiment net i les amortitzacions i provisions. Palacio va ser directe des d’un principi. Hem de

La Sala d’Actes del Col·legi torna a omplirse pels cursos i jornades explicatives que s’intesificaran l’any 2005. L’habitabilitat, un assumpte central per als arquitectes tècnics, va ser motiu de trobada el primer dia.

30

TAG desembre 2004


L’arquitecte tècnic és persona física però també pot tributar com a empresari. En ambdós casos, cal tenir coneixements de fiscalitat. Vista del públic assistent a la xerrada sobre aquest assumpte. pagar impostos i és un mandat constitucional, ara bé: “segons la capacitat econòmica de cadascú i de la manera més simplificada possible”. El delegat tarragoní considera que el nostre sistema tributari és excessivament canviant i complicat però convé el seu coneixement. No fer la declaració correctament comporta problemes ja que és una competència deslleial davant del que sí ho fa i, a més, permet moltes vegades unes deduccions que sí benefien directament al declarant. Cal que l’arquitecte tècnic conegui amb precisió el seu rendiment net. I el dia 17 de novembre va ser el torn del cap de visats del Col·legi de Girona i membre del Gabinet Tècnic de CECAM, Amadeu Escriu, qui va presentar l’AparTot, un programa de gestió que pot ser de gran utilitat per al professional i que desenvolupa un control sobre les tasques diàries d’un aparellador, dividides en quatre apar-

tats: gestió, comptabilitat, programa de control de qualitat i programa Clau 2000. En l’últim lliurament, versió v4.07, es va incloure la implementació de nous barems que no s’havien contemplat anteriorment. Alhora es van introduir millores per facilitar la cerca de treballs i el control de qualitat, com són les partides de control de la norma EFHE i un banc de dades d’usuari. Cada vegada més, la informàtica està més present a la nostra vida, i cal atendre no només el hardware, els aparells, sinó també el software, els programes. Els professionals que siguin solvents individualment o en equip assoliran una velocitat superior. El 14 de desembre (la revista TAG ja estava en impremta) es va convocar una jornada sobre “visió pràctica de la fiscalitat en l’activitat professional de l’arquitecte tècnic” a càrrec del doctor en Econòmiques Juan Vallvé Navarro.#

El tècnic gironí, Amadeu Escriu, difon els valors del programa de gestió AparTot, amb diverses versions.

TAG desembre 2004

31


Tribuna Tribuna

$$$

Sobre una professió no sempre valorada

M

arià Casas Hierro, qui va ser president del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, afegeix una nova publicació a la seva llarga trajectòria professional amb un llibre titulat Construir, en el qual tenen un espai de trobada els seus coneixements tècnics del món de la construcció i la seva passió pel vessant estètic i artístic. Això es posa de manifest en la quantitat de gravats i dibuixos del propi autor que, juntament amb altres il·lustracions de caire més tècnic o didàctic, acompanyen el text. El volum ha estat editat amb el suport de la firma Pujol, especialitzada en prefabricats de formigó.

Marià Casas mostra els seus coneixements tècnics i estètics i l’amor a l’ofici

Però anem al contingut del llibre. Ja de bon començament, l’autor deixa clar que la seva intenció no és la de fer una obra d’erudició adreçada a l’estudi especialitzat de la construcció. Es tracta d’un discurs que, tot barrejant la descripció tècnica i l’afectivitat envers l’ofici, pretén revaloritzar la desprestigiada figura del paleta (“l’ofici principal de la construcció”, com diu el text), així com destacar els aspectes més creatius i artesanals de l’arquitectura. Reivindica, doncs, l’accepció original d’art com a artesania, i ho fa mitjançant l’exposició de les seves pròpies experiències en el ram; destacant així episodis de la seva vida, com per exemple quan parla del seu primer model de pale-

32

TAG desembre 2004

ta, l’oncle Josep, essent ell encara un marrec que rondava pels carrers de Flix. Al final del llibre s’exposa que “aquest és el missatge —el de l’amor a l’ofici— que voldria ser capaç de transmetre a les noves generacions d’artistes de la paleta”. En definitiva, un discurs al voltant d’una professió que ha estat menyspreada, ja que “es considera el treball manual com una ocupació vil, sòrdida, deshonrosa”, que ha perdut la seva essència, degut, en gran part, a una progressiva immersió en la societat mecanitzada. Sens dubte no li manquen a Marià Casas bons arguments. En aquest sentit, és també significativa la crida que fa a arquitectes, aparelladors i fins i tot a promotors, perquè respectin una sèrie de premisses bàsiques que cal tenir en compte amb l’objectiu de fer possible la conjunció del refinament, l’harmonia i la bellesa amb l’adaptació al medi i la funcionalitat de les obres. Poder gaudir de la bellesa d’un edifici que al mateix temps resulti habitable sense inconvenients. Com insinua l’autor, la construcció està feta per l’home (amb tot allò que comporta d’estètic) i per a l’home, destinat al seu ús i profit. La construcció, que comença a prendre cos en la plasmació dels plànols (el dibuix és ja un art per si mateix) i que es fa realitat a les mans del paleta, és un fenòmen íntimament lligat a unes determinades coordenades espai-temps. En altres paraules, el marc de la construcció està condicionat per un moment històric concret, així com per una línia succesòria lligada a la tradició. D’aquí que Marià Casas faci referència constantment a qüestions referents a la nostra terra, fins al punt de donar-nos les mides del totxo català o dades històrico-antropològiques com que encara no fa ni 50 anys que en les construccions rurals s’utilitzava la terra i el fang. Al llibre podem trobar autèntics manifestos: “m’he decidit a omplir de lletres i dibuixos les següents pàgines amb l’esperança que algú les llegeixi i al mateix temps intentar fer país.” Aquests mateixos gravats dels que parla acostumen a fer servir motius de l’arquitectura de Gaudí, geni local i universal.


Portada d’aquest llibre editat per l’empresa Prefabricats de Formigó Pujol.

També és significatiu, en aquesta línia, l’ús de citacions de caràcter erudit com ara frases de Rovira i Virgili o del propi Gaudí, o versos de Joan SalvatPapasseit i de Joan Maragall. Juntament amb aquestes referències conviuen les dites populars de l’estil “un dia de mestre de cases, un mes d’escombra llarga”, o bé,“mala plomada val més que bona ullada”. La finalitat de tot plegat és clara i el mateix autor ens la desvela a la seva “Cloenda”: “Hom creu que Catalunya ha sigut més gran quan més gran ha sigut la seva capacitat de recuperar tot allò que li es propi, tant en el món del treball, com el de la cultura, amb la voluntat i esforç col·lectiu de fer, de ser i viure del nostre poble. Les nostres cases, els nostres carrers i els nostres pobles i ciutats no tenen perquè ser com els d’altres llocs, perquè nosaltres tampoc ho som”. La línia de continguts està ben definida, ja que parteix dels personatges que componen l’àmbit de la construcció per a després introduir-nos en els diferents materials i eines, començant per les mans, que fa servir el paleta. Un cop plantejat aquest procés, Marià Casas afegeix un espai per als ‘acabats’. Cal destacar que en aquest darrer punt es parla d’elements com la llar de foc, les xemeneies o els rellotges de sol, elements decoratius i funcionals que remeten a un tipus de construcció molt concreta, característica dels pobles. Reivindicació, novament, no solament de l’àmbit rural, sinó també de la necessitat d’un arrelament profund a la nostra cultura. El llibre tracta també diferents tècniques constructives, tant antigues com modernes, i fa un repàs a la llarga llista de materials que el món de la construcció ha fet servir al llarg de la història. Així, ens trobem el fang i el guix juntament amb el metall o els panots de morter de ciment, o bé una

anàlisi del debat entre conservació o restauració a l’hora d’intervenir en edificacions antigues o malmeses, un debat que encara resta obert. Finalment, l’obra de Marià Casas analitza el procés de tecnificació en l’elaboració dels materials constructius, marcat en els darrers temps per la normalització, la fabricació en sèrie i la recerca de la màxima seguretat i eficiència a través de l’aplicació de diferents sistemes de control. En aquest sentit, l’autor destaca l’important paper del formigó armat en aquest procés d’industrialització en l’àmbit de la construcció. Casas analitza prèviament els tres tipus de formigó armat més importants (normal, pretestat i posttestat), i les seves diverses aplicacions a l’hora de dissenyar i fàbicar en sèrie els elements que finalment farà servir el paleta. Conclou aquest capìtol una valoració del paper dels materials prefabricats al llarg del procés de la construcció, sobretot pel que fa a la facilitat d’instal·lació a partir de dimensions normalitzades, que permeten l’aplicació directa de la fàbrica a l’obra. A llarg de la lectura queda clara la intenció de l’autor: arribar no només a un públic especialitzat, sinó a tothom. Res millor que posar el punt i final amb les seves pròpies paraules: “I abans d’acabar voldria donar un últim consell, ‘feu el que he dit, però no el que he fet’, jo no he predicat pas amb l’exemple i per això, tot esperant que aquest treball em redimeixi i aconsegueixi que per art d’encantament agradi a tothom i que el gaudiu, no em resta més que agrair als editors la possibilitat d’haver ajudat a donar vida a un nou amor”.#

REDACCIÓ TAG

TAG desembre 2004

33


Solidaritat Solidaritat

$$$

Cooperar per eliminar barreres La Fundació Tarragona Unida del Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics de Tarragona, que té com a principal objectiu afavorir l’eliminació de les barreres arquitectòniques, i l’ETS d’Arquitectura de la UPC a través dels seus alumnes d’Habitatge i Cooperació estan elaborant un estudi d’accessibilitat de la ciutat de Tarragona. Alumnes, responsables de la UPC i del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona van iniciar l’estudi de l’accessibilitat de la via pública en relació a monuments, edificis públics i comerç de la ciutat de Tarragona.Tot aquest treball es realitzarà tenint en compte les diferents discapacitats (auditiva, visual, motora...) i amb el suport de l’Ajuntament. D’aquesta manera la Universitat, l’Administració i el Col·legi professional amb la seva ONG Tarragona Unida unificaran els seus esforços per millorar, per a tothom, l’entorn urbà dels nostres edificis, carrers i patrimoni.#

FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA

Manuales profesionales V. La seguridad en las estructuras de fábrica El Col·legi, mitjançant la seva Àrea de Dinamització, ha aconseguit la fita d’editar el seu 5è volum dels Manuales Profesionales, amb difusió a tota Espanya. Aquest nou títol ha estat escrit pel doctor Fructuós Mañà, catedràtic a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i director de projectes a l’ITEC. A partir de l’eurocòdig EC-6 com a base normativa, reinterpretant aquesta mateixa, amb un suport gràfic i un to molt didàctic, on no falten ni la història ni el context actual, aquest manual aborda d’un modus pragmàtic un repte fonamental en el món de la construcció: la seguretat de les estructures de fàbrica. I ho fa classsificant les peces, exposant una àmplia casuística i buscant uns nivells de qualitat elevats que ja demanen les lleis actuals, principalment la Llei d’Ordenació de l’Edificació LOE.“La seguridad en las estructuras de fábrica” ja està a la venda a les nostres oficines col·legials.#

34

TAG desembre 2004


Tag 36  

La Revista del Col.legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics Tarragona i Enginyers d'Edificació de Tarragona.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you