Tag 29

TAG REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA març 2003 ◗ any VIII ◗ núm. 29

SERVEIS

▼

Dilluns, dimecres i dijous: De 9 del matí a 1 del migdia De 4 de la tarda a 7 de la tarda Dimarts: De 8 del matí a 1 del migdia De 3/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda Divendres: De 8 del matí a 3 del migdia

SERVEI DE BIBLIOTECA Laia Singla Horari: de 9 a 1 del migdia de dilluns a divendres

▲ ▲ ▲

Secretaria: Veronic Fernández Jornet Míriam Ferrer

▲ ▲ ▲

▲ ▲ ▲

OFICINA Tel. 977 212 799 Av. President Macià, 6, 1r 43005 Tarragona Correu electrònic: secretaria@apatgn.com

GABINET TÈCNIC Vocal: Gemma Blanch Dalmau.

Enric Casanovas, Lluís Roig e-mail: gabtec@apatgn.com

Consultes: De 9 del matí a 1 del migdia Borsa de treball: De 9 del matí a 1 del migdia Servei d’inspecció: Josep Anguera

▲ ▲ ▲

Papereria: Laia Singla Visats: Vocal: Gemma Blanch Josep Anguera, Glòria de Solà i Eva Larraz

Dimarts i divendres: De 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia

ASSESSORAMENT JURÍDIC Xavier Escudé Tel. despatx: 977 212 658 M & B Advocats (Ignasi Boxó) Tel. 977 77 06 95

▲ ▲ ▲

Oficina del Vendrell: Marta Porta C/ Narcís Monturiol, 2 - 4. (cantonada av. del Puig) - C.P. 43700 Tel. 977 15 56 43

Consultes i serveis: De 9 del matí a 1 del migdia De 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

▲ ▲ ▲

Dilluns, dimecres i dijous: De 9 del matí a 2/4 d’1 del migdia

AULA INFORMÀTICA Vocal: Gemma Blanch Marcel Ramírez i Jaume Cabré e-mail: informatica@apatgn.com

Oficina de Reus: Yolanda Fernández Plaça Prim, 10, 4t Tel. 977 33 10 72

LABORATORI D’ASSAIG Tel. 977 547 909 Vocal: Josep M. Juncosa Director tècnic: Lluís Vives Formigons: Manuel Boira Química: Cristina Font Geotècnia: Laura Salinas Patologia: Sergi Balcells

C.E.E.T. (Centre d’Estudis de l’Edificació de Tgna.)

Vocal: Montserrat Torrens

De dilluns a divendres: De 8 del matí a 1 del migdia De 3 de la tarda a 6 de la tarda

TAG ▼ Març 2003

2

EDITORIAL

SUMARI

▼

L’ENTREVISTA Josep Bergadà, alcalde de Constantí.

Pàgs. 4-5

Dialogar amb la societat

INFORME Contaminació acústica.

Pàgs. 6-8 ASSESSORIA JURÍDICA La primera modificació de la Llei 38/1999 d’ordenació de l’edificació.

Pàgs. 10

M

oltes vegades estem tan capficats en les nostres respectives feines i obligacions, que ens costa entendre fins i tot altres processos i professionals de la cadena de producció i serveis que és el món del treball i la nova societat del coneixement. Però no podem conformar-nos. Hem de mirar el que ens envolta, hem de dialogar i hem de procurar un aprenentatge continu. Al Col·legi ho tenim clar.

Una prova ha estat l’activitat formativa i divulgadora conjunta amb altres institucions i altres professionals. En la revista passem comptes periòdicament d’aquesta activitat multidisciplinar amb ajuntaments i altres administracions, amb la Universitat Rovira i Virgili, amb altres col·legis professionals, amb historiadors, amb advocats, amb empreses, amb tècnics, amb companys aparelladors d’aquesta i altres demarcacions. No sap més qui diu que sap sinó qui més dóna i qui més pregunta. Nosaltres volem continuar preguntant-nos (sense deixar d’exposar el que hem descobert per atzar alguns cops però, sobretot, treballant a peu d’obra -o oficina).

ESPAI AL TEMPS Dos austriacistes reusencs: els germans Josep i Francesc Grases.

Urbanisme, habitatges i vida quotidiana a la Tarragona medieval.

Venda i subhasta de vaixells al port de Tarragona el primer quart del s. XIX. Pàgs. 19-21 SECTOR El futur de la professió.

Pàgs. 22-23 ACTIVITAT COL·LEGIAL La responsabilitat de l’aparellador.

Jornada sobre forjats amb formigó.

Els primers auditors en prevenció.

Eines per al control d’obres.

Pàgs. 24-26 INFORMÀTICA Windows, el incorregible Pàg. 27 GABINET TÈCNIC Els revestiments ceràmics.

Pàg. 28 MEDI AMBIENT Crides del Montmell i Marmellar.

Pàgs. 29-30 SORTIM El riu Ebre (III) Pàgs. 34-35

TAG REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona Av. Francesc Macià, 6 1r 43005 Tarragona Tel. 977 21 27 99 Fax 977 22 41 52 e-mail: secretaria@apatgn.com web: www.apatgn.com

PORTA PRINCIPAL DEL MONESTIR DE SANTES CREUS FOTO: NOU SILVA EQUIPS

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de TAG.

3

Junta de Govern: PRESIDENT: Joan Prous Masdeu VICEPRESIDENT: Joan Milà Rovira SECRETÀRIA: Veronic Fernández Jornet TRESORER: Joan Mercadé Porta

Redacció i producció revista Nou Silva Equips Tel./Fax: 977 24 88 83 e-mail: silva@tinet.org Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel./Fax 977 24 88 92 e-mail: inventat@tinet.org

COMPTADORA: Pilar Coca Torrell VOCALS: Gemma Blanch Dalmau Josep M. Juncosa Aragonés Montserrat Torrens Torrens

Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

TAG ▼ Març 2003

L’ E N T R E V I S TA

▼ Josep Bergadà Español Alcalde de Constantí

«Ens espera un gran futur però no volem créixer sense planificació»

TAG ▼ Març 2003

▼

◗ Per Constantí passen moltes vies de futur econòmic: pla director de l’aeroport, corredor del Mediterrani, segona fase del polígon industrial... Per on comencen?

Doncs precisament aquests tres temes estan molt relacionats entre si. El problema amb la posada en marxa de la segona fase del polígon està sobretot en la falta de definició i concreció final del pla director de l’aeroport de Reus.

Desenvolupar aquest espai és el gran tema pendent que tenim d’aquest mandat, però una altra manca de definició, el traçat futur del corredor del Mediterrani ha influit també en aquest retard.

Així les coses, i vist que Foment no acaba de decidir, els propietaris del polígon han deixat sense comercialitzar de moment una zona d’unes 8 hectàrees, en previsió de possibles afectacions.

D’altra banda, si s’aprovés el pla director de l’aeroport tal i com està ara, ocuparia més superfície del terme de Constantí que del de Reus. En aquest sentit, la nostra intenció és crear una nova zona verda als terrenys afectats per les servituds aeronàutiques, que enllaçaria amb els límits del polígon industrial. A més, aquest nou espai verd connectaria també amb les finques de vinya de la Universitat Rovira i Virgili a Mas dels Frares i amb els terrenys del Col·legi Turó. L’àrea tindria prop

L’alcalde de Constantí al seu despatx municipal

de 20 hectàrees i, afegida al creixement del parc de l’Almatella, donaria prop de 70.000 m2 de zones verdes a Constantí d’aquí a 15 anys.

4

El traçat del corredor del Mediterrani que proposa el ministeri passaria també per aquesta nova zona verda... Tal i com està el projecte ara, sí, però, d’altra

banda, també s’allunyaria uns 500 metres de la zona urbana respecte del projecte inicial. ◗ Finalment es farà un túnel per al nou tram de via més pròxim al nucli urbà?

Aquesta és la nostra proposta, que ja vam presentar durant el període d’al·legacions, i amb el suport del Consorci del Camp. De moment, no ens han comunicat res en contra de fer passar el traçat parcialment per un túnel. Pel terme de Constantí, el corredor passaria per aquesta nova zona verda de què parlàvem, aniria a través d’un túnel per sota de Les Forques, travessaria l’àrea de la Bassa dels Regants, a tocar del Francolí, i sortiria del nostre terme en direcció Perafort. Hem de pensar que els municipis que estan ubicats en punts clau de comunicació, com ara el Vendrell o Vila-seca, o nosaltres mateixos, sempre han de rebre elements difícils d’encaixar en un primer moment. Hi haurà coses que seran benvingudes i d’altres que no ens agradaran tant. ◗ El mes passat es van aprovar els darrers pressupostos del mandat. Què es pot destacar des del punt de vista inversor?

La compra definitiva de l’edifici de la Cooperativa Unió d’Agricultors tanca un procés iniciat ja fa dos mandats. La inversió d’enguany serà de 600.000 euros, i la intenció és que s’hi puguin traslladar a la zona totes les dependències municipals. ◗ Vol dir que Constantí tindrà un nou ajuntament?

Sí, però, evidentment, això no serà ni en dos ni en quatre anys.

L’ajuntament actual es queda petit.

L’ocupació d’aquests nous terrenys, a tocar dues places i al mig del poble, servirà per facilitar la tasca municipal i portar la vida consistorial al mig de la vila. S’ha de tenir en compte que abans de

l’estiu urbanitzarem la plaça Verdaguer, colindant amb la Cooperativa, i que ha patit dues modificacions de projecte. La nostra idea és adquirir terrenys privats al voltant de la plaça, per millorar en el futur tot aquest espai i que sigui el centre de la vida pública de Constantí. ◗ Urbanísticament, quins són els altres projectes més importants?

Jo crec que els treballs per urbanitzar l’àrea dels carrers de la Coma, Vidal i Barraquer, Jaume I i un tram del carrer Francolí és una de les obres més importants iniciades aquest mandat, i estarà enllestida el primer any del pròxim període. És una àrea molt important per nosaltres, ja que l’Ajuntament ha hagut d’aportar

una part important en la compra de terrenys. Això pel que fa al nucli urbà actual. Hi ha també dos projectes importants més, un a la zona dels Rabassols i l’altre a l’àrea de Les Argiles. Amb aquests plans tindrem, per dir-ho d’alguna manera, el “Gran Constantí”.

Evidentment, això no es farà ni en un ni en dos mandats, es tracta de preveure el futur urbanístic d’aquí a quinze o vint anys. No volem tornar a patir un fort creixement sobtat, sense planificació, sense serveis adequats.... La capacitat de servei del CAP o de la Biblioteca, per exemple, estan dimensionades per a una població sobre els 15.000 habitants, igual que les possibilitats del pavelló. Ara volem posar les peces clau per a aquest previsible creixement.

EL 40% DEL PRESSUPOST EN INVERSIONS REALS

Els pressupostos municipals de Constantí per a enguany assignen prop de 2,5 milions d’euros a adquisició d’edificis i obres d’urbanització, prop del 40% d’una xifra global que supera els 6,3 milions d’euros. Els darrers pressupostos del mandat tornen a superar els 1.000 milions de les antigues pessetes, una xifra sobre la qual han girat sempre els comptes municipals des del 1999.

Tot i que la compra de l’edifici de la Cooperativa com a futura seu consistorial representa la partida més gran, els treballs per pavi-

5

mentar i dotar de serveis diferents vials del poble apleguen prop d’1,2 milions (a la imatge, la nova zona urbana dels carrers Vidal i Barraquer i Jaume I, per darrere de les dues escoles públiques de la vila). Un altre dels projectes a destacar és la urbanització de la plaça Verdaguer, veritable punt de connexió entre el nucli antic del poble, el barri de Centcelles i la nova zona de vida social que representa l’avinguda Onze de Setembre –amb l’IES i el polisportiu. La plaça rebrà enguany una inversió de 270.000 euros.

TAG ▼ Març 2003

INFORME

▼ Contaminació acústica

El soroll és un dels factors que cada vegada es tenen més presents a l'hora de valorar la qualitat de vida que ofereix una ciutat, un barri o un indret concret.

La contaminació acústica, més enllà d'una molèstia, és una de les causes dels trastorns de la son, i pot provocar fatiga, estrès i altres alteracions que afecten la salut de les persones. A les ciutats, l'ús del transport privat, el tipus de teixit urbanístic i l'alta densitat han fet del soroll un problema preocupant.

QUÈ S'ENTÉN PER CONTAMINACIÓ ACÚSTICA? Quan, depenent de la seva durada, intensitat, timbre, freqüència…, un so ens causa molèsties i arriba a alterar el nostre benestar fisiològic o psicològic, llavors en diem soroll. Per això, hom parla de contaminació acústica per referir-se a aquell conjunt de sorolls que produeixen un impacte sobre l’ambient i sobre la salut de les persones.

Font sonora Avió comercial enlairant-se, a 100 m Cotxe a 100 km/h Camió arrencant, a 10 m Motocicleta accelerant Carrer trànsit normal Conversa normal Carrer solitari de nit Brisa suau

La contaminació acústica pot definir-se com l’increment significatiu dels nivells acústics del medi i és un dels factors més importants de deteriorament de la qualitat ambiental. Així, s’entén per contaminació acústica la presència de sorolls, sigui quin sigui l’origen de la seva emissió, que suposi molèsties, riscos o perjudicis per a les persones i el desenvolupament de les seves activitats quotidianes, o que causi danys al medi ambient.

Mesurem els sons mitjançant l’escala decibèlica (dB). Aquesta escala s’expressa a través d’una fórmula matemàtica de tipus logarítmic. Per aquesta raó, el doble de decibels no equival al doble de soroll: per duplicar la sensació sonora només cal augmentar 3 dB el nivell de pressió sonora. El llindar auditiu mig d’una persona comença als 0 dB, i a partir dels 130 dB apareix l’anomenat llindar de dolor.

(Veure taula 1).

A més, la nostra oïda no respon de la mateixa manera a totes les freqüències: filtra o atenua

més els tons greus o freqüències baixes que els tons aguts o freqüències altes. Per tal d’ajustar-se al comportament de l’oïda humana davant dels estímuls sonors, es va definir el decibel A (dBA).

Aquesta unitat, basada en el dB, és una aproximació a la percepció auditiva humana i s’obté mitjançant l’aplicació d’un filtre al sonòmetre de medició.

D’altra banda, percebem habitualment els nivells de pressió sonora més elevats que destaquen del soroll de fons. Tanmateix, un so que en principi no ens resulta perceptible, pot resultar molt molest quan desapareix el soroll de fons.

L’Agència Europea del Medi Ambient considera tolerables les àrees urbanes amb un nivell de soroll entre 55 i 65 dBA. Amb tot, només a Espanya (darrere el Japó, el segon país del món amb un major índex de contaminació acústica) es calcula que més de 9 milions de persones viuen sotmeses a nivells de soroll superiors o iguals a 65 dBA. Les principals causes de soroll a les ciutats són

LA MESURA DE LA PRESSIÓ SONORA Nivell en decibels (dB) Sensació subjectiva 130 100 95 90 70 50 40 15

Quasi intolerable Molt sorollós Molt sorollós Molt sorollós Sorollós Poc sorollós Silenciós Silenciós

Sensació objectiva Dolor Molèstia greu Molèstia greu Molèstia greu Molèstia Plaer Plaer Pau

L’escala decibèlica respon a una expressió matemàtica logarítmica. Així, la duplicació del soroll no es produeix quan es dobla el nombre de decibels, sinó amb un simple augment de 3 decibels.

Taula 1. Font: Menys soroll, millor. Ajuntament de Barcelona, 2002 (Guies d’educació ambiental; 8)

TAG ▼ Març 2003

6

els vehicles de motor (80%), les indústries (10%), els ferrocarrils (6%) i les activitats de serveis i oci –bars, discoteques, locals públics…– (4%).

A les nostres comarques el nivell de contaminació acústica, entre els factors de qualitat ambiental, és la qüestió que genera més insatisfacció, obtenint la valoració més baixa (5,91 punts sobre una escala de 10), per sota dels abocadors i el reciclatge de la brossa (6,16), de la qualitat de l’aigua potable (6,34) i de la qualitat de l’aire (6,51). Aquesta valoració, tanmateix, depèn de la zona de residència: el grau més baix de valoració correspon a les ciutats de Tarragona (4,65) i Reus (4,67).

Valoració del nivell de contaminació acústica per zona de residència (1 = més deficient i 10 = excel·lent) Font: CERES, novembre 2001

EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA L’exposició puntual a fonts de soroll intenses o l’exposició continuada a fonts sorolloses moderades pot tenir conseqüències negatives sobre la nostra salut física i psicològica a mig o llar termini.

Podem experimentar pèrdues temporals de la capacitat auditiva,

lesions que afectin el nostre sentit de l’equilibri situat a l’oïda o, fins i tot, sordesa.

S’ha demostrat la relació de l’exposició al soroll de forma continuada amb alteracions digestives (malalties gastroduodenals causades per la manca de descans) i també circulatòries (alteracions del ritme cardíac, hipertensió arterial, risc coronari…), així com amb la freqüència de mals de caps i problemes de conciliació del son.

Pel que fa als efectes cardiovasculars de la contaminació acústica, aquests estan associats a exposicions a llarg termini amb valors de 65-70 dbA. D’altra banda, per a un son de bona qualitat, el nivell sonor no ha d’excedir els 30 dBA

«

S’ha demostrat la relació de l’exposició al soroll amb alteracions digestives

»

per al soroll de fons continu, i els nivells de soroll que sobrepassin els 45 dBA han d’evitar-se per garantir un adequat estat de son.

El soroll també pot produir danys psicològics com ara alteracions del sistema nerviós (estrès, irritabilitat, tensió...), fatiga, insomni crònic i sensació de malestar general, problemes de concentració, alteració dels processos d’a-

7

«

El rendiment laboral i acadèmic és més baix als entorns més sorollosos

»

prenentatge i dificultats de comunicació i relació social.

Les estadístiques indiquen que el rendiment laboral i acadèmic és més baix als entorns sorollosos.

S’ha demostrat que els infants presenten més problemes d’aprenentatge dels llenguatges als entorns sorollosos, i que la recuperació de malalties físiques o psíquiques és més llarga i costosa als entorns amb soroll.

L’Atlas ambiental de l’Àrea de Barcelona, elaborat l’any 1999, relaciona el nivell de contaminació acústica amb l’augment en el consum de medicaments dels habitants de la ciutat. L’excés de soroll provocaria trastorns en la població, especialment en els hàbits de la son. Segon l’Atlas, un nivell superior als 40 dB desvetlla a un 5% de les persones o produeix dificultats per adormir-se en menys d’una hora.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana uns valors màxims, que depenen del ambient específic, perquè la contaminació acústica no repercuteixi sobre la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans.

La contaminació acústica, a més dels efectes sobre la salut de les persones, també té conseqüències econòmiques. Per evitar els sorolls a l’interior dels habitatges és necessari insonoritzar els edificis propers a les fonts de contaminació acústica més freqüents, i això comporta un cost econòmic.

A més, els costos que la contaminació acústica produeix en el mercat immobiliari és força alt. Hem de pensar que, en termes generals, hi ha una desvalorització d'un 1% per cada decibel que supera els 55 dB a la zona on se situa l'immoble.

TAG ▼ Març 2003

Ambient específic

Nivell de soroll continu LAeq (dBA) Zones residencials (exterior) 50-55 35 Interior dels habitatges Dormitoris 30 Dormitoris, amb les finestres obertes 45 35 Escoles, aules Escoles, temps d’esbarjo 55 30 Hospitals (interior) Zones industrials, comercials i amb trànsit 70 Actes públics, festes i llocs d’oci (<5 cops l’any) 100 Música i altres sons difosos per altaveus (sota els altaveus) 85 * LAeq és el nivell mitjà equivalent de soroll i s’utilitza per mesurar sorolls continus, com el soroll del tràfic o els sorolls industrials més o menys continus.

Taula 2. Font: Résumé d'orientation des Directives de l'OMS relatives au bruit dans l'environnement. Organització Mundial de la Salut, 1999.

LEGISLACIÓ La dificultat de determinar els efectes ambientals de la contaminació acústica, de trobar indicadors que s’adaptin al ventall de situacions en què el soroll hi és present, o d’eliminar les principals fonts sonores que alteren el confort acústic de les ciutats, fa que no sigui fàcil arribar a un consens social sobre la manera d’actuar sobre el soroll.

En aquest sentit, les ordenances municipals de protecció ambiental són un element clau per establir un marc normatiu local i posar en marxa actuacions concretes per millorar la qualitat de vida i la salut de les persones. Fins ara, a Catalunya existia l’Ordenança municipal tipus reguladora del soroll i les vibracions, aprovada mitjançant la Resolució de 10 de novembre de 1995, un model que indicava als ajuntaments els objectius de qualitat acústica en el seu territori, la delimitació de les zones de sensibilitat acústica i l’atribució a cada zona d’uns nivells de soroll que no s’han de sobrepassar.

Tanmateix, el Parlament va aprovar per unanimitat el juny de

TAG ▼ Març 2003

2002 la Llei de Protecció contra la contaminació acústica. Aquesta llei dóna resposta a una demanda social ja que durant els últims anys els temes relacionats amb el soroll són els més recurrents a les queixes al Síndic de Greuges. El Tribunal Constitucional va acordar la suspensió cautelar d’alguns articles d’aquesta llei en interpretar que pot envair competències estatals en matèria de declaracions d’impacte ambiental dels aeroports.

Per les seves característiques la llei és pionera a l'Estat i s'avança a la directiva que la Unió Europea té en projecte. Diversos països de la UE, com ara França, Alemanya i Itàlia, tenen llei de protecció contra la contaminació europea. En el cas català, se segueix metodològicament el model suís que parteix d'un marc general, fa una zonificació acústica del territori i es basa en el compromís dels agents implicats. Els objectius de la llei aprovada avui són fixar un marc normatiu global i donar instruments legals als ajuntaments (fins ara només el 35% tenen ordenança municipal acústica). Aquests estaran obligats a establir la capacitat acústica en el seu territori i prendre mesures

8

en les zones on es superin els màxims.

De la seva banda, els promotors i constructors hauran de garantir que els habitatges nous tinguin la insonorització suficient per adaptar-se als nivells acústics definits a la llei. Entre les mesures a adoptar pels promotors que construeixin en zones de soroll (prop d'autopistes, vies fèrries, etc.) estan la insonorització dels elements de construcció i els apantallaments o barreres artificials.

Un dels aspectes més destacats de la llei és que considera tres zones de sensibilitat acústica, en funció dels nivells de contaminació que es poden permetre: a) Zona de sensibilitat acústica alta: protecció alta contra el soroll (zones residencials) b) Zona de sensibilitat acústica moderada: percepció mitjana del nivell del soroll. c) Zona de sensibilitat acústica baixa: percepció elevada del nivell del soroll (zones industrials).

Per a aquestes zones s'estableixen 2 tipus de valors, segons les infrastructures i activitats siguin de creació posterior a l’entrada en vigor de la llei o existents amb anterioritat: 1. Valors límits d'immissió: per a activitats noves (del mateix rang que els existents en els països europeus més avançats).

2. Valors d'atenció: per a activitats existents. (Veure Taula 3).

Aquesta llei obliga els ajuntaments catalans a adaptar les seves ordenances en un termini de sis anys. Per aquest efecte, el Departament de Medi Ambient, mitjançant el programa Sonicat, elabora propostes digitalitzades sobre la base d’un reconeixement del territori i de mesuraments de nivell de soroll i les facilita als municipis per tal que puguin aprovar els cadastres de soroll junta-

ment amb l’ordenança. En aquest sentit, s’estan elaborant els mapes de capacitat acústica (MPC) o cadastres sonors de tots els municipis catalans, que delimiten el territori municipal en zones de sensibilitat acústica i estableixen uns objectius de qualitat. De moment, a la demarcació de Tarragona s’ha fet el cadastre sonor de tots els municipis del Baix Penedès, Baix Camp, Priorat, Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà.

NORMATIVA BÀSICA SOBRE EL SOROLL EUROPA – Directiva del Parlament Europeu sobre l’avaluació i la gestió del soroll ambiental (aprovada el 15 de maig de 2002). Té per objectiu establir un mapa del soroll a la Unió Europea, i d’emmarcar les futures mesures comunitàries de reducció del soroll.

Aquest text conté un compromís vinculant i un calendari concret per a la seva posada en marxa i el seguiment de la legislació de cara a combatre les principals fonts de contaminació acústica de la Unió Europea, en particular als centre de tràfic ferroviari, per carretera i aeri, així com a les obres de construcció.

ESPANYA – Reial Decret 1316/1989 sobre protecció dels treballadors davant del soroll.

– Decret 2414/1961, de 30 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses.

– Decret 1439/1972 sobre Homologació de Vehicles Automòbils pel que fa als nivells de soroll que produeixen.

CATALUNYA – Llei 16/2002 de Protecció contra la contaminació acústica.

El text regula les mesures necessàries per prevenir i corregir la

Valors límit d’immissió (dBA)

Valors d’atenció (dBA)

Zona de sensibilitat Dia

Nit

Dia

Nit

Alta

60

50

65

60

Moderada

65

55

68

63

Baixa

70

60

75

70

En les vies, travesseres urbanes i carreteres on la intensitat mitjana de vehicles diària sigui igual o superior a 25.000 vehicles, els valors límit d’immisió en l’ambient exterior s’incrementen en 5 dBA. Taula 3

contaminació pels sorolls i les vibracions.

– Llei 3/1998 de la intervenció integral de l’administració ambiental.

– Decret 136/1999 pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998 i s’adapten els seus annexos.

AJUNTAMENTS – Ordenances Municipals de Medi Ambient.

MESURES PER EVITAR LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA L’elaboració de cadastres de soroll que fixin les diferents zones de sensibilitat acústica i l’aprovació d’ordenances de soroll que recullin els valors del cadastre corresponen als ajuntaments.

Això significa establir objectius de qualitat acústica en el territori en funció de l’activitat a què es destini l’espai, i afecta en la pràctica els plans generals d’ordenació urbana.

En concret comporta: 1. Reservar els espais de terreny situats als costats de les fonts de soroll (infrastructures viàries, polígons industrials...) com a zones esmorteïdores del soroll i destinar-les a activitats menys sensibles al soroll com magatzems o zones esportives.

2. Elaborar un pla de mobilitat urbana amb l'objectiu de reduir l'impacte acústic del trànsit rodat.

3. Fomentar la creació de zones de calma separades del tràn-

9

sit rodat per edificis, pantalles acústiques o espais verds.

En relació amb els establiments industrials i locals de lleure, abans d’autoritzar la llicència d’activitats, s’obligarà a presentar una certificació de compatibilitat acústica del projecte d’acord amb la zonificació acústica establerta.

La millora de l'ambient sonor demana, a més de canvis importants en els hàbits i formes de viure a la ciutat (trànsit, activitats de lleure…), impulsar l’aplicació de mesures per a la reducció i control del soroll, com són ara: a) La instal·lació de pantalles acústiques a les vies ràpides (travesseres, circumval·lacions…). b) El recobriment amb asfalt antisorolls en les vies que ho requereixin. c) La delimitació de les zones qualificades com a no sorolloses –de vianants, parcs...– en què es respecti el silenci com a valor ambiental. d) L’establiment de mesures per tal d’incentivar en els ciutadans la reducció de l’emissió de sorolls en els mitjans de transport i en tots els àmbits de la vida quotidiana. e) El control i reducció del soroll d’alarmes, sirenes, motocicletes i altres fonts de soroll.

JOSÉ ALBERTO ALONSO NOU SILVA EQUIPS

TAG ▼ Març 2003

ASSESSORIA JURÍDICA

▼ La primera modificació de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació

L

a Llei d’Ordenació de l’Edificació fou aprovada l’any 1999, constituint un nou marc legal de definició de molts aspectes de l’edificació i, en particular, de les competències i responsabilitats de tots els agents que intervenen activament en el procés constructiu.

A l’article 19 de la Llei s’establia l’obligació general d’acreditar la formalització d’unes assegurances per garantir els danys materials que poguessin sorgir a l’obra. Concretament, s’ha de constituir una assegurança decenal per garantir aquells possibles defectes i danys que es poden causar a l’edificació com a conseqüència de la cimentació i estructura que posin o puguin posar en perill l’estabilitat i la resistència mecànica de l’edificació. L’assegurança ha de garantir el termini de garantia per aquests defectes, fixat legalment en deu anys. Aquesta garantia ha d’aportar-la en tot cas el promotor i la seva mancança provocava la impossibilitat de documentar en escriptura pública l’acabament de l’obra de construcció i el seu pertinent accés al Registre de la Propietat.

Donada aquesta exigència i la manca de regulació específica i detallada sobre la figura del promotor de les obres, fins ara no es podia escripturar l’edifici si no s’acreditava la formalització d’aquesta assegurança, encara que l’obra fos promoguda pel propi gaudi sense cap més interès

TAG ▼ Març 2003

econòmic. Aquesta regulació presentava molts inconvenients, sense que la llei justifiqués perquè obligava al promotor particular a assegurar-se la pròpia construcció.

Per això, en la llei d’acompanyament dels pressupostos de l'Estat i, concretament, en la Llei 53/2002, de 30 de desembre, en el seu Art. 105 es modifica aquest punt i s’estableix, en primer lloc, que aquesta exigència tan sols serà aplicable a edificacions que tinguin com a destí principal el d’habitatge, indicant que no serà exigible a l’autopromotor individual d’un únic habitatge unifamiliar per a ús propi. En aquest cas, tan sols s’exigirà l’aportació d’aquesta garantia si l’immoble és objecte d’una transmissió patrimonial, és a dir, és venut dintre del termini de deu anys. En aquest cas, la modificació d’aquesta Llei estableix l’aportació de l’assegurança i, en segon lloc, també preveu la possibilitat de que el comprador exoneri al venedor d’aquesta obligació legal de forma clara i fefaent en la pròpia escriptura. D’aquesta forma es resol la problemàtica actual. Donada aquesta nova regulació he de manifestar que amb tota seguretat, quan es produeixin aquestes transmissions dintre dels deu anys des de l’acabament de l’obra, es farà constar l’exoneració del comprador de l’aportació d’aquesta pòlissa, perquè, en cas de presentar-la, el venedor la repercutirà via preu al comprador.

10

Una altra modificació que es produeix amb aquesta nova llei, és l’exoneració d’aquesta formalitat de l’aportació de l’assegurança en el cas de que el procés edificatori es limiti a una rehabilitació d’un edifici ja existent, la llicència de construcció del qual es va demanar amb anterioritat a l’entrada de la LOE. Aquesta modificació resol la reticència de les companyies asseguradores i de les entitats de control que les assessoren (OCT) a assumir responsabilitats en cas de les rehabilitacions.

Finalment, aquesta modificació continua indicant la intenció d’establir en un futur, que avui per avui encara és incert, les restants exigències i garanties establertes a l’article 19 de la Llei d’Ordenació de l’Edificació, és a dir, l’assegurança per a un i tres anys, respectivament, pels danys i defectes d’acabat, de construcció, materials i instal·lacions.

Es limita a recordar la possibilitat de que el Govern estableixi la seva obligatorietat per Reial Decret, tant per edificacions destinades a habitatge com a altres usos.

Aquesta nova regulació necessària era demanada insistentment per molts sectors donades les dificultats que sorgien a l’hora d’escripturar i el sobrecost que comportava l’exigència d’aquesta assegurança.

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA Advocat

ESPAI AL TEMPS

▼ Dos austriacistes reusencs: els germans Josep i Francesc Grases i Gralla

E

ntre els austriacistes camptarragonins destaquen els germans Josep i Francesc Grases i Gralla, fills del passamaner tarragoní Josep Grases i de la seva esposa Magdalena Gralla i germans de Maria, Rafael i Pere Grases i Gralla.1 Josep Grases, el genearca, era fill de Francesc Grases i passà la guerra dels Segadors a la seva ciutat nadiua on s’allistà a la companyia del capità Pau Pedrol i participà activament en la defensa de Tarragona durant els dos setges que patí la plaça; durant la contesa tingué contractats "los asientos y fábrica de la bolería de plomo para el Real Exército y guarnición de la plaza, dando cabal satisfacciónde su empleo".2 Un cop acabat el conflicte traslladà la residència a Reus

on aviat ocupà un lloc destacat dins la ciutadania i participà activament en la vida local com a conseller –els anys 1680, 1681, 1686, 1691, 1696 i 1701–, síndic –els anys 1691 i 1696–, credencer del pastim –el 1696–, sagristà de Sant Pere –el 1681- i sagristà del Santíssim Sagrament –els anys 1691, 1696 i 1701.3 Assolí una posició econòmica força benestant fins a l’extrem de poder recolzar financerament la projecció mercantil del primogènit Josep i pagar la universitat a Francesc a qui, l’any 1694 i amb motiu del seu matrimoni, donà 300 dobles d’or en concepte de pagament de les llegítimes paterna i materna.4 El 28 de maig de 1689 i en l’acte de donació d’un pati al seu fill Francesc, apareix citat com a negociant5 i se’ns presenta preocupat per

l’expansió del comerç de l’aiguardent a Reus, ens ho prova el fet que, el 16 d’abril d’aquell any i en nom d’un home de negocis genovès, sol·licità al consell municipal reusenc autorització per obrir una fàbrica d’aiguardent.6 La demostració més fefaent de l’ascens social i econòmic de Josep Grases ens la facilita el fet que el 1699 es considerés digne de sol·licitar un privilegi de ciutadà honrat de Barcelona que no li fou concedit.7 El genearca dels Grases morí l’any 1702, i la seva esposa al cap de dos anys.8 JOSEP GRASES I GRALLA Josep Grases i Gralla nasqué a Reus on fou batejat l’1 d’octubre de 1655.9

Arbre familiar

11

TAG ▼ Març 2003

▼

▼

Burgesos reusencs de l’època dels Grases i Gralla

El 9 d’octubre de 1684, contragué matrimoni amb Gertrudis Oriol, filla de Pere Oriol, apotecari de la Selva del Camp, la qual atorgà testament el 15 de maig de 1685 i degué morir poc després.10 Vidu, celebrà segones noces, el 9 de març de 1690, amb Maria Serra, filla del paraire Josep Serra, amb la qual establí capítols matrimonials el 19 de març de 1691;11 la segona consort traspassà abans del 21 de juliol de 1697 ja que en aquesta data el marit instituí un aniversari per a l’etern descans de la seva ànima.12 El 2 d’abril de 1713 establí capítols matrimonials amb la reusenca Caterina Bages, filla del pagès Jaume Bages i vídua del botiguer Joan Martí, que li aportà en dot una casa a Reus i un mas de trenta jornals al Brugar.13 Josep Grases s’inicià en el món dels negocis com a botiguer i vinculat amb el també botiguer Joan Compte amb qui ja formava societat l’any 1683.14 La relació mercantil entre ambdós s’anà renovant cada tres anys i es degué mantenir fins a la mort de Compte, esdevinguda entre el gener i el març de 1708. Entre les

TAG ▼ Març 2003

activitats de Grases s’ha de destacar la seva participació en la Companyia Nova de Gibraltar establerta, l’1 de juliol de 1709 i per un termini de tres anys, entre Salvador Feliu de la Penya, Joan Verivol, Josep Buigas, Josep Valls i ell mateix amb un capital d’11.200 lliures; dins la companyia exercia la comesa de garantir el carregament dels vaixells que tocaven Salou, això tenia la seva importància ja que bona part de les mercaderies que transportaven les naus noliejades per la companyia eren vins i aiguardents.15 La manca dels llibres de comptabilitat de Grases ens impedeix tenir una visió global de la seva trajectòria mercantil, per la qual cosa ens hem d’acontentar amb notícies esparses localitzades en els protocols notarials gràcies a les quals podem assegurar que prenia arrendaments, mercadejava amb vins i aiguardents, bestiar, cànem, cuiros, bótes, quitrà, sucre i tabac (entre d’altres mercaderies) i no s’estava de practicar els negocis marítims.16 Josep Grases deixà aquest món a Reus el mes de maig de 1734.17

12

FRANCESC GRASES I GRALLA Rebé les aigües baptismals el 5 d’octubre de 1658.18 Els pares li feren cursar els estudis de dret i, un cop doctorat, s’instal·là a Barcelona on ja residia l’any 1693.19 El 17 d’abril de 1694, establí capítols matrimonials amb M. Francesca Ribes i Soldevila, filla del Dr. Joan Ribes, ciutadà honrat i notari públic, i de M. Paula Soldevila, que li aportà un dot de 600 dobles.20 Professionalment assolí els nomenaments d’advocat fiscal de Catalunya, el 1695, i oïdor de la Reial Audiència, el 1705.21 Dins de la seva actuació pública cal remarcar la publicació del llibre de teoria política Epítome o compendi de les principals diferencias entre les lleys generals de Cathalunya y los capitols del redres...,22 editat a Barcelona per l’estamper Rafael Figueró l’any 1711. La publicació del llibre estigué motivada per la baralla que es va produir a les Corts de 1706 a l’entorn de si els salaris de les causes d’apel·lació pertocaven a

Ceràmiques representatives del comerç de begudes alcohòliques, negoci al qual es varen dedicar els Grases

▼

tots els doctors de les sales civils de l’Audiència –punt de vista de Grases– o només als doctors de la tercera sala, criteri que a la fi s’imposà; Grases, en no triomfar el seu plantejament, agafà la ploma per demostrar la diferència entre els Capítols de Corts i els Capítols de Redreç, i la superioritat dels primers sobre els segons, i el resultat fou l’Epítome en el qual hom pot trobar dues argumentacions: la diferència entre els Capítols de Corts i els Capítols i la minimització dels Capítols de Redreç. Un cop demostrada la diferència existent entre les finalitats respectives i en la identitat del legislador, passa a justificar la inferioritat dels Capítols de Redreç, es manifesta en desacord amb el fet que "la Cort por si sola ab beneplacit del rey o junt amb ell pot fer lleys en Cathalunya" i indica que des de les Corts de 1283 a Catalunya "no fase la lley lo Rey i la Cort, ni lo Rey ab la Cort, sino lo Rey en la Cort" i per això conclou que la facultat legislativa és competència del rei que té la titularitat de la potestat normativa ja que per a Grases la facultat legislativa és

competència del rei, com a suprema regalia, fins i tot quan es tracta de lleis generals per a tot el Principat, però admet que, quan es tracta d’aquestes darreres, el rei "no usa desta regalia in Camera sino en la Cort" el que vol dir que la legislació en Corts té caràcter de concessió i això resta perfectament clar quan diu "que en Cathalunya fassa la lley lo Rey y la Cort ni lo Rey ab la Cort, sino lo Rey en la Cort, ço es posat en lo lloc ahont se troba junt la Cort, o Braços, per a fer la acceptació sobre referida", la qual cosa vol dir que a Catalunya el rei convoca als braços, com acte potestatiu exclusiu, per preparar els textos i arribar a un acord respecte del seu contingut, però la seva promulgació depèn, amb caràcter exclusiu, de la voluntat resolutòria del príncep i es manifesta en el soli de clausura.

Com no podia ser d’altra manera, el llibre de Grases resultà explosiu i suposà la ruïna política del seu autor ja que fou contestat durament pel Consell de Cort i la Diputació del General que aconseguiren que Carles III l’Arxiduc, ordenés la crema de tots els exem-

13

plars de la publicació (alguns, però, se’n salvaren), la destitució de Francesc Grases de tots els càrrecs públics que ocupava i, fins i tot, la confiscació dels seus béns.

Davant un càstig tan sever hom es pregunta si n’hi havia per tant i com que la resposta és negativa l’única explicació possible és el fet que Grases formava part del grup de juristes que donava suport a la posició política de Ramon de Vilana Perles, marquès de Rialp i secretari del despatx del rei, i era tingut per un client de dit personatge, i tot això just en un moment que aquest aixecava grans odis entre diversos sectors de la classe dirigent catalana.23 Darrera l’afer Grases, hi ha tota una problemàtica política i el seu procés només s’explica en funció de la propera partença del rei la qual cosa, entre moltes altres, suposava la minva de poder de les persones que l’envoltaven i molt concretament de Vilana Perles. Grases, en definitiva, va ser una víctima de l’antivilanisme imperant en els darrers anys de la guerra de Successió ja que per a molts, castigant Grases s’atacava

TAG ▼ Març 2003

▼

Decret de Nova Planta de Felip Vè, el rei que va declarar nuls els privilegis dels Grases

Vilana i aquest, davant el clima imperant, no dubtà pas a sacrificar-lo i utilitzar-lo com a cap de turc per tal de poder mantenir l’equilibri amb les institucions ofeses.24 Personalment creiem que Grases contemplava amb bons ulls la institució parlamentària, per considerar que era en el seu si on s’havia d’arribar als acords bàsics per regular la vida comunitària, i que en cap moment tragué valor al funcionament consensual de les Corts. Per això pensem que no se’l pot acusar, com es féu aleshores, d’atemptar contra les bases del sistema jurídic-polític català.

Tot i la desgràcia en què caigué, continuà exercint l’advocacia a Barcelona almenys fins a l’any 1727. Els anys trenta, traslladà la residència a Reus on certament ja hi era el maig de 1741 en què Ramon Mestres, batxiller en lleis, entrà a treballar al seu bufet.25 Francesc Grases morí a Reus abans del 6 de febrer de 1751 per tal com en aquesta data la seva esposa consta com a vídua; val a dir que M. Francesca Ribes el sobrevisqué fins l’any 1759.

Ambdós esposos foren enterrats al convent carmelità de Sant Joan.26 L’ENNOBLIMENT DELS GRASES Josep i Francesc Grases aconseguiren, el 4 d’octubre de 1706,

TAG ▼ Març 2003

que Carles III l’Arxiduc els concedís, en cap del seu pare, el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona.

Josep, el 27 de març de 1707, atorgà poders a Francesc perquè registrés "lo privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona per la SC. Y Real Magestat del Rey Nostre Señor Dn. Carlos Tercer (que Déu guardi) a favor del q. Josep Grases mon pare concedit, y per dit efecte prestar lo solit y acostumat jurament en mà y poder de qui tòquia y espèctia lo prestar."27 Als Grases, la ciutadania honrada els durà poc ja que Felip V declarà nuls i sense valor els privilegis atorgats pel seu contrincant, per això no ha de sobtar que a partir de 1714 deixin de ser citats com a ciutadans honrats. Els seus successors, però, el rehabilitaren i Manuel Grases i Sabater aconseguí, el 18 de maig de 1773, un reial despatx que ordenava al Reial Arxiu de la Corona d’Aragó l’expedició del certificat del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona que havia estat atorgat per Carles III l’Arxiduc al seu besavi Josep Grases.28 NOTES 1. ANGUERA, Pere, "Sobre Josep i Francesc Grases i Gralla. Un comerciant i un advocat del segle XVII", Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, VIII (1980), p. 245.

2. ACA (Arxiu de la Corona d’Aragó). CA (Consell d’Aragó). Lg. 242, doc.

69.

3. MORELL, Josep, El municipi reusenc en el set-cents, Reus, Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1991, p. 196.

4. AHT (Arxiu Històric de Tarragona). FN (Fons notarial). PR (Protocols de Reus). Reg. 4659, f. 696.

5. AHT. FN. PR. Reg. 4651, f. 2.

6. AHCR (Arxiu Històric Comarcal de Reus). Actes municipals, 1674-1693, f.

92.

7. ACA. CA. Lg. 242, doc. 69.

8. ANGUERA, P., "Sobre Josep i Francesc Grases i Gralla", p. 246s.

9. Ibid., p. 247.

10. AHT. FN. PR. Reg. 4669, f. 329.

14

11. AHT. FN. PR. Reg. 4660, f. 298.

12. AHT. FN. PR. Reg. 4659, f. 648.

13. AHT. FN. PR. Reg. 4692, f. 342; 4706, f. 342.

14. AHT. FN. PR. Reg. 4497, f. 46v.

15. VILAR, Pierre, Manual de la "Companyia nova de Gibraltar", Reus, Edicions del Centre de Lectura, 1990.

16. Vegeu els aspectes puntuals a Salvador-J. ROVIRA, "Els reusencs Josep i Francesc Grases i Gralla i els seus descendents setcentistes", "Quaderns d`Història Tarraconense", XII (1993), p.103123.

17. ANGUERA, p., "Sobre Josep i Francesc Grases i Gralla", p. 247.

18. Ibid., p.249.

19. Ibid.

20. AHT. FN. PT. Reg. 4659, f. 696.

21. CASTELLVÍ, Francisco de, Narraciones históricas, vol. I, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997, p.

625.

22. Editat per M.ª A. Márquez Santos, en Inititum. Revista catalana d’Història del Dret, 2 (1997), pp. 667730.

23. No tenim cap dubte que en el destí del llibre i de Grases incidí molt fortament la dedicatòria que el seu autor féu a Vilana Perles i en la qual no s’estava de dir que el treball era "un agrayment, reconeixent los beneficis ab obsequis proporcionats sota el segur amparo de V. S." 24. Pel que fa a l’afer Grases vegeu Rosa M. ALABRÚS, Felip V i l’opinió dels catalans, Lleida, Pagès editors, 2001, p. 201-204. Rosa M. ALABRÚS i Ricardo GARCÍA CÁRCEL, "L’afer Grases i la problemàtica constitucional catalana abans de la Guerra de Successió", Pedralbes, 13-II (1993), pp.

557-564. Jon ARRIETA, "Austracismo, ¿Qué hay detrás de ese nombre?", dins Pablo FERNÁNDEZ ALBADALEJO (ed.), Los Borbones. Dinastía y memoria de nación en la España del siglo XVIII, Madrid, Marcial Pons, 2001, pp.177-219.

25. ANGUERA, P., "Sobre Josep i Francesc Grases i Gralla", p. 250.

26. AHT. FN. PR. Reg. 4921, f. 73.

27. AHT. FN. PR. Reg. 4670, f. 169v.

28. Catálago de hidalguías que se conservan en el Archivo Histórico Nacional de Madrid, p. 70. FranciscoJose MORALES, "Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña. Dinastía de Borbón", Hidalguía, 135 (1976), p. 218.

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ Doctor en Història Moderna i professor de la URV

E S P A I A L T E M P S▼

Urbanisme, habitatges i vida quotidiana a la Tarragona medieval

U

L'ESPAI A L'EDAT MITJANA L'Edat Mitjana és per a la ciutat de Tarragona un moment important de la seva història.

Deixant de banda ara la dialèctica

▼

n dels aspectes més gratificants que té la ciutat de Tarragona per a tots aquells que ens sentim atrets pel seu passat, és el poder contemplar encara tants vestigis de l'antigor. Indiscutiblement aquesta afirmació ens porta a pensar en les restes de la ciutat romana. Però passejant pels carrers de la Part Alta es respira també un ambient que sabem apreciar els que sentim veritable passió pel pasat medieval de Tarragona. Es veu en els carrers, en les cases, en els porxos del Carrer Merceria o en el Pla de la Seu. I tot això ens evoca la vida a l'Edat Mitjana, la gent, el moviment pels carrers, el comerç, el mercat i la fira, els sorolls, la música de les festes...

En aquest petit article em referiré a les cases de Tarragona a l'Edat Mitjana i als seus carrers.

Fins i tot podrem entrar dins de les cases en la mesura que ens ho permeti la documentació, i saber què hi feien la gent i com vivien. I és que a l'hora de reconstruir el passat no n'hi ha prou amb conèixer l'espai físic sinó que que cal aprofundir i veure la vida dels homes i les dones, veritable objectiu de tot estudi històric per senzill que aquest sigui.

Vista aèria des de la part alta (foto: Jack Hol)

del possible abandonament i despoblació de la ciutat i el Camp durant l'ocupació sarraïna, el cert és que a partir de finals del segle XI s'opera a la zona un moviment de reconstrucció i renaixement econòmic, social, polític i religiós important. L'any 1118 s'atorga la carta de població de Tarragona1 i en ella es parla d'una situació de destrucció, de terres sense conreus ni habitants –per multos annos sub destruccione et eremo absque cultore et incolatu mansit.

Ara hom la vol reconstruir i s'aprofiten les antigues estructures defensives de la ciutat i altres construccions per a iniciar una nova etapa urbanitzadora de la ciutat. La pròpia carta de població és una crida per a portar nous habitants a la ciutat i per a refer-la de la destrucció a la que sembla que està sotmesa: "...homines

15

cuiuscumque dignitatis et mediocritatis ad incolendum terram illam, et regendi et iudicandi eos ad honorem Dei et utilitatem ipsius civitatis, et construendi et disponendi secundum quod vobis melius viusm fuerit...". Partim doncs d'aquest document per a veure com hi ha un interès repoblador i reconstructor de la ciutat, desig que no es centra només en Tarragona sinó també en altres llocs del Camp, tal com ho mostren altres cartes de població que s'atorguen per aquests anys.

A partir d'aquesta activitat reorganitzadora del territori i de la ciutat, s'inicia un procès d'urbanització de Tarragona amb la construcció d'edificis importants, com ara la Catedral i tot el que l'envolta, edifici amb una simbologia religiosa però també com a símbol del poder de l'arquebisbe, senyor

TAG ▼ Març 2003

▼

Pla de la Seu

feudal de la ciutat i el Camp.

Juntament amb la construcció de la Seu cal tenir en compte la construcció i reparació de les muralles, element important per a la defensa i relacionat directament amb la guerra. Les reparacions i millores en les muralles s'incrementen al darrer terç del segle XIV a causa de la llarga guerra del rei Pere el Cerimoniós amb el rei Pedro el Cruel de Castella. La documentació municipal ens parla de neteja dels murs de la ciutat i d'arranjament de les valls, l'espai que hi ha als peus de les muralles. Però aquestes obres no són immediates, sinó que el seu procés és llarg i comporta moltes discusions i deliberacions entre les autoritats municipals, que volen que la ciutat estigui ben defensada. I així manifesten la seva preocupació als

TAG ▼ Març 2003

anys 1374 i 1375 per la presència de "...companyies qui són en lo Regne....". Això suposa gran perill per a Tarragona, cosa que també obliga a vetllar per un altre element: l'aigua. El Consell tarragoní determina construir una bassa per a emmagatzemar l'aigua necessària en cas de setge de la ciutat per part d'aquestes tropes que es diu que estan a la Cerdanaya i al Rosselló2: "...per ço és estat determenat que sia feta una bassa gran en lo pati de la Bocaria, en lo qual stiga aygua...".

Si volem presentar els escenaris on transcórre la vida quotidiana ens trobarem amb uns espais perfectament definits. Hi ha uns espais oberts que estan configurats pel paisatge, per les terres de conreu, pels camins, pels carrers i places, i hi ha també uns espais

16

tancats, entre els que hi ha tots els edificis. Aquests espais oberts i tancats també els podem definir d'una altra manera. Es tracta d'espais públics i espais privats, en base a un plantejament jurídic, cosa que ens porta també a parlar encara d'un altre aspecte. L'espai públic és aquell que permaneix sota el control directe i la supervisió del poder local. Dins d'aquest espai hi hem d'incloure aquells edificis destinats a funcions públiques –administratives, judicials o militars-, i també alguns altres que poden ser establiments dedicats a activitats comercials, d'oci o assistencials –tavernes, tallers, hospitals...–, edificis que, per altra banda, són espais tancats. Dins de l'espai controlat pel poder públic encara n'hem d'incloure un altre que, almenys des d'algunes perspectives, per una esfera jurisdiccional pròpia. És l'espai eclesiàstic, que en el cas de Tarragona es manifesta a través de la Seu, però també a través dels convents que hi ha a l'Edat Mitjana –clarisses, franciscans, dominics i mercedaris–, dels llocs de culte i també dels cementiris3. Segons Recasens4, es fa evident la funció de la ciutat com a seu metropolitana, cosa que fa que costin més de manifestar-se els canvis operats en l'economia a la Baixa Edat Mitjana, a l'evolució del comerç i l'apogeu de les ciutats que es viu en aquesta època. No vol dir que Tarragona en quedi al marge, però sí que pesa molt el caràcter eclesiàstic de la ciutat més que el caràcter comercial.

On sí que es produeix una identificació entre espai tancat i espai privat és en les vivendes, en les cases dels habitants de la ciutat. La casa és l'àmbit privat i familiar que es regeix sobre la base dels comportaments o convencions socials i en el que el poder públic no pot intervenir-hi de forma directa, excepte en els

▼

casos en que aquest poder ha de vetllar per la seguretat i per l'aspecte extern de la casa.

Els carrers són lloc de comunicació, un espai per a passar d'un lloc a un altre i en el qual el poder públic intervè en aspectes urbanístics, de seguretat i d'higiene.

Sobre la seguretat, cal dir que a l'any 1413 es prohibeix que els estrangers que habiten a Tarragona posseeixin armes, prohibint també la venda de pòlvora5. Però el problema no es va solucionar ja que al 1421 es reitera la mateixa prohibició i es fa al·lusió directa a les bandositats, veritable problema per a la seguretat dels carrers i també dels camps de l'entorn de la ciutat6. I tot això amb l'objectiu de millorar la cosa pública "...e per relevar scàndels, bregues e sedicions...". Sobre la higiene es prohibeix llençar aigües brutes als carrers, però també hom es refereix al fet de no deixar entrar a la ciutat persones procedents de llocs infecciosos7. Coneixem també les ordinacions que prohibeixen deixar la llenya al carrer, al davant de la porta dels forns de coure pa8.

A banda de ser un espai controlat pel poder, al qual interessa també que tot funcioni i rutlli amb normalitat, el carrer es converteix també en un aparador de la riquesa i poder dels seus habitants, per això hom té cura de les façanes i de l'ornamentació externa, i també d'anar enllestint obres importants. Així l'any 1332 s'acaba el frontispici de la Catedral9 i s'urbanització la zona del Pla de la Seu, de tal manera que els vianants poden contemplar la magestuositat de la façana catedralícia, amb les seves figures dels profetes, els apòstols i l'escena del Judici Final. Posteriorment s'incorpora el Corral al nucli urbà, obra duta a terme gràcies a la construcció d'una part de la muralla al llarg de l'actual Rambla

Portal de Sant Antoni

Vella a l'any 1363. La ciutat, d'aquesta manera, amplia els seus espais, alguns molt necessaris ja que es converteixen en espais de reunió i de celebració d'aconeteixements importants, com ara la fira que es celebra anualment al Corral a partir del tercer diumenge de Pasqua10.

LES CASES Seguint amb aquest repàs em vull referir ara a les cases tarragonines, distingint els grans casals que encara es conservent avui en dia d'aquelles cases més senzilles.

Aquestes, i segons el que trobem en la documentació notarial11, tenen un pis baix, un altre de principal i un altre de superior que es pot considerar com unes golfes. És un model de casa que segurament trobariem també en altres ciutates europees medievals, fins i tot a Barcelona, segons els estudis elaborats per Carme Batlle12. A la planta baixa hi ha l'entrada, la cuina i el menjador, encara que cal tenir en compte que a vegades aquestes estances estan formades per una sola peça, i el que fa de cuina, que no és més que un fogó a terra, està situat al costat de la

17

porta d'entrada. En aquesta planta baixa hi ha eines i estris del camp, atuells per a emmagatzemar oli –gerres olieres–, cistells, barrets, poals..., i molts pocs mobles. És habitual trobar taules plegables –taula plegadissa–, moble que permet deixar lliure el poc espai de què es disposa un cop s'ha acabat de menjar. En les cases més humils fins i tot no hi ha ni taula ja que hom menja amb una petita escudella que es sostè amb la mà esquerra mentre la dreta agafa la cullera de fusta. A banda de que la menja que contè l'escudella no deu ésser gaire abundant; en el millor dels casos, potser una mica de brou de verdura amb una mica de cansalada per a donar-hi més gust, acompanyat tot amb algun rosegó de pa.

Al pis de dalt hi ha les cambres per a dormir, amb llits de posts, màrfegues, algun llençol esquinçat i mantes. Observem en els inventaris –documents que descriuen fidelment l'interior de les cases i els objectes que contenen, amb la finalitat de repartir l'herència estipulada en els testaments– que no hi ha matalassos sinó que s'utilitzen màrfegues, una mena de sac ple de palla i que es

TAG ▼ Març 2003

situa en aquests llits que no són res més que taulons de fusta disposats a sobre de cavallets baixos.

Les mantes, i potser algun cobertor, resguarden del fred que s'escola per les finestres, tot i que aquestes es cobreixen amb pells, fustes o vidres –en les cases més importants–. Encara que siguin cambres per a dormir també hi ha estris, sacs d'ametlles, blat, caixes amb roba, armes –la més habitual és el coltell, un petit punyal que porten els homes a l'Edat Mitjana per a salvaguardar-se dels perills en els carrers i en els camins–, pasteres per a pastar el pa i gerres.

En un llit hi poden dormir fins a quatre persones, sobretot per a guardar-se del fred amb la pròpia escalfor dels cossos però també per la manca d'espai i de llits que hi ha a les cases. Per a combatre el fred també s'acostuma a escampar palla pel trespol, que generalment és de fusta, encara que al segle XV es comencen a trobar trespols enrajolats, que a l'hivern es cobreixen d'estores. A l'estiu, per a refrescar l'ambient, enlloc de palla s'escampen herbes aromàtiques, i el terra de l'entrada es mulla amb aigua per a donar sensació de frescor. La palla i les herbes, en qualsevol cas, també serveixen per absorvir els excrements dels animals domèstics que circul·len per la casa i que mengen les restes de les viandes que els amos llencen al terra directament després de les menjades.

Així discórre la vida en una casa tarragonina a l'Edat Mitjana, però no totes les cases són així.

N'hi ha de més destacables, com pot ser la del notari Pere Sabater, al Carrer dels Pintors, que té un escriptori amb llibres i eines pròpies de la seva feina, però igualment té gerres olieres i un celler on hi guarda el vi13. Altres cases rellevants que trobem a la ciutat, algunes de les quals encara es conserven actualment, les trobem

TAG ▼ Març 2003

al carrer Cavallers –Casa Montoliu i Casa Foixà–, al pla de la Seu –Casa de la Pia Almoina i palau de la Cambreria–, juntament amb edificis destacables com ara l'església de Sant Llorenç, l'Hospial de Santa Tecla, Sant Miquel del Pla..., i també places, escales, arcades i els carrerons del barri jueu14. Són cases amb pati central, entorn del qual es distribueixen les estances, entre les que hi ha habitacions del servei, cellers, estables..., i també cisternes, escales i galeries. Al primer pis és on es desenvolupa la vida diària, distribuint-se l'espai en diferents cambres, una per a cada ús, a diferència del que succeeix en les cases més senzilles en les que cada habitació pot estar destinada a múltiples funcions. Així hi ha llars de foc que escalfen l'ambient, hi ha vidres a les finestres, mobles funcionals i altres de luxosos, teles, catifes i tapissos a les parets, cortines, llits amb matalassos i dossers, cuixins, taules amb cobertors... L'ambient que s'hi respira és molt diferent d'aquelles cases que hem vist més amunt, i l'aspecte que donen al seu exterior, encara avui en dia, ens diuen que es tracta de cases respectables en el seu moment. I també ens diuen qui hi vivia i com a través d'aquesta mena de cases, els seus propietaris pretenen mostrar el seu estatus social i el seu paper en la societat tarragonina, un paper que està relacionat amb el poder polític i eclesiàstic i, sobretot, l'econòmic, que va agafant força al llarg d'aquests segles baixmedievals.

3. Sobre aquests conceptes vegi's LADERO-QUESADA, M.-F., "La vivienda: espacio público y espacio privado en el paisaje urbano medieval", a VIII Semana de Estudios Medievales: La vida cotidiana en la Edad Media, Nájera, 1998, p.111-128.

4. RECASENS, J.Mª., La ciutat de Tarragona, vol.II, Barcelona, 1975, p.347.

5. CORTIELLA, F., Una ciutat catalana a darreries de l'Edat Mitjana: Tarragona, Tarragona, 1984, p.139.

6. CORTIELLA, F., Una ciutat..., op.cit., p.416-418.

7. CORTIELLA, F., Una ciutat..., op.cit., p.154-155.

8. ICART, J. (ed.), Ordinacions i crides de la ciutat de Tarragona (segles XIVXVII), Tarragona, 1982, p.66. Es refereix a les ordinacions contra els forners.

També a CORTIELLA, F., El gremi dels forners de Tarragona, Tarragona, 1987, p.14-15.

9. LIAÑO MARTÍNEZ, E., La portada principal de la Catedral de Tarragona y su programa iconográfico, Tarragona, 1989.

10. CORTIELLA, F., Una ciutat..., op.cit., p.321.

11. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, Llibre d'inventaris, 1218.anys 1438-1446.

12. Vegi's HEERS, J., La ville au Moyen Âge: paysage, pouvoir et conflicts, París, 1990. BATLLE, C., "Lacasa burguesa en la Barcelona del siglo XIII", a La societat barcelonina a la baixa Edat Mitjana, Barcelona, 1983, p.9-52. BATLLE, C., "La casa barcelonina en el segle XIII: l'exemple de la família Durfort", a La ciudad hispánica durante los siglos XIII al XVI, vol.II, Madrid, 1985, p. 13471360.

13. PIÑOL ALABART, D., "Pere Sabater, notari de Tarragona i lletrat (segle XV)", Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XVII(1999), p.125-151.

14. BUQUERAS I BACH, J.Mª., Arquitectura de Tarragona des del segle XII, Tarragona, 1991.

DANIEL PIÑOL ALABART Doctor en Història i professor d'Arxivística a la URV

NOTES 1. FONT RIUS, J.Mª., Cartas de población y franquicia de Cataluña, Barcelona-Madrid, 1969-1983, p.258259.

2. CUBELLS, J.; ICART, J., (eds.), Actes Municipals, 1369 i 1374-1375, Tarragona, 1984, p.88 i 90ss.

18

E S P A I A L T E M P S▼

Venda i subhasta de vaixells al port de Tarragona el primer quart del segle XIX

F

▼

ins la darreria del segle dinou les instal·lacions portuàries de Tarragona patiren els embats del mal temps al no disposar d’una dàrsena suficientment protegida per dics de recer, i per tant no es podia garantir un mínim de seguretat a les embarcacions ancorades, essent una constant històrica aquesta precarietat.

Un temporal devastador fou el que es patí del 24 al 30 de desembre de 1820. Un fort vent de migjorn va batre la badia, especialment les nits dels dies 24 i 28. Dels quaranta-vuit bastiments ancorats trenta-cinc van naufragar, nou van tenir avaries i solament quatre restaren indemnes. Es negaren 4 tripulants de la goleta de guerra nacional "Justicia", i 4 més del bergantí gallec "Nuestra Señora del Carmen", a part els danys soferts a les obres en construcció.1 Rovira i Gómez, en referència a aquesta situació, ens diu que el capità del port, Manuel Cayetano Verdugo, manifestà ben clarament que el port continuaria estant en perill de sofrir els efectes negatius dels corrents fins que no s’enllestís l’obra del moll o, com a mínim, s’avancés el darrer angle.2 Tot això originava un seguit de situacions com: l’abandonament dels derelictes per part dels naviliers, protestes d’avaries, subhastes, etc., la qual cosa obligà a les autoritats a crear un òrgan jurídic específic: el Jutjat de Naufragis, que entenia d’aquestes causes.

Les obres del port l’any 1802, segons un dibuix del llibre Voyage pittoresque et historique de l’Espagne d’Alexandre de Laborde (O. Valls, Montserrat 1975)

VENDES I SUBHASTES Aquestes transaccions s’abastaven, en part, dels vaixells naufragats o afectats per les tempestes i que les estretors financeres dels seus armadors no els permetia afrontar les despeses de les seves reparacions. De les set adjudicacions, quatre ho foren per aquesta causa dins el nostre port.

El dia 13 de gener de 1819, Benet Aulés, porter reial de Tarragona,3 designat pel Jutjat Reial de Marina de la Província, com executor de la subhasta de la goleta espanyola "Nuestra Señora del Carmen", d’un arqueig de 60 tones, que patronejava Juan Bautista Bregante, de la matrícula d’Alacant, disposà que, per absència dels seus propietaris, fos adjudicada, pel preu de 300 duros, al veí de la nostra ciutat Antoni

19

Andreu, boter, com a millor postor, al superar la seva oferta els dos terços de la valoració feta pels mestres majors de mestrança del port. Motivà l’encant l’endeutament del patró amb Nicolau Darder, comerciant, Vicenç Roig, forner, i altres creditors de Tarragona. Una part del dèbit fou a causa del dispendi fet per a la manutenció de la tripulació. L’import obtingut no va cobrir el pagament de la totalitat de les despeses.4

«

Fins les darreries del segle XIX, el port patí els embats del mal temps

»

Tres dies després el nou propietari confià la goleta al capità Jordi Pedrol, de la matrícula de Tarragona.5

TAG ▼ Març 2003

▼

Bombarda. Dibuix de A. M. Vilà i Galí al seu llibre La marina mercant de Lloret de Mar - Segles XVIII i XIX

Amb data 25 d’aquell mes, sol·licità a les autoritats de marina la seva matriculació i com era un vaixell de construcció estrangera manifestà formalment que la seva compra havia estat legal i que era de domini i ús exclusiu seu i, en garantia, donà com a fiador a Rafael Sabater, veí i mercader de la nostra ciutat.6 El mateix porter reial el 2 de maig de 1820, féu la següent declaració jurada davant el notari de marina: que en virtut de l’ordre del cònsol general de Toscana, al Principat, amb seu a Barcelona, anuncià durant 19 dies per l’andana del port la subhasta d’un trabacol (embarcació de cabotatge usada a l’Adriàtic)7 "Los Santos Pedro y Pablo", de matrícula toscana, igual que el seu capità Checcacci i, que durant la seva l’exposició pública solament es presentà una postura per un import de 150 duros, feta pel comerciant de Tarragona, Josep Canals.8 La següent subhasta va ser fruit de la captura d’una bombarda, carregada de sal, entre les aigües de Cambrils i l’Hospitalet, anomenada "San Agustín", que

TAG ▼ Març 2003

«

Es va crear el Jutjat de Naufragis per ocupar-se de protestes d’avaries, subhastes i altres causes

»

menava el seu propietari i capità Joan Baptista Bisquet, de la matrícula de Dénia. La detenció la portar a cap el vaixell corsari "San Buenaventura", patronejat per Guillermo García. El motiu de la seva presa i posterior incriminació judicial, es fonamentà en què venia la sal en llocs diferents dels que tenia senyalats a la guia. Cal recordar que la sal era un producte estancat, i, per tant, era una regalia. El Jutge de Primera Instància d’Hisenda Pública de Tarragona, Manuel de Prada, ordenà el 5 de febrer de 1821, acuitat per l’alt risc que sotsobres el bastiment per la inseguretat del seu amarrament, la seva venda, prèvia la notificació pública amb cartells al nostre port i als alcaldes constitucionals de Reus, Altafulla i Torredembarra. La rematà el negociant de Tortosa, Joan Baptista Molins, pel preu de 353 duros.9

20

El nunci, el dia 4 de febrer de 1822, seguint les indicacions de Josep Costa i Forasté, vicecònsol de S.M. Sarda, a Tarragona, va autoritzar la subhasta dels efectes i mercaderies de la bombarda sarda "La Virgen del Carmen", que comandava Francesc Bono, la qual havia naufragat al nostre port.

Si tenim en compte les andròmines subhastades, aquest vaixell havia quedat molt malmès. Dels cinc lots que es formaren, dos eren les despulles de l’embarcació, un tercer era la gròndola, també estropellada, i els dos restants eren: un de 27 pipes buides i, l’altre, sis de plenes de vi negre.

Els dos lots de les desferres de la bombarda se’ls adjudicà Josep Antoni Molins, home de mar de la nostra ciutat, pel preu de 76 duros.

Les 27 pipes buides, Llorenç Andreu, per 23 duros i dos rals i, Ignasi Morera, les 6 pipes de vi i la lanxa per 41 duros.10 Esteve Piñol, ferrer, vengué el dia 4 de Juliol de 1822, a Josep Ferrer, veí i resident, respectivament, a Tarragona, pel preu de 200 duros el buc i dos màstils de la goleta anglesa "Jessen" de 70

tones. Aquesta embarcació l’havia fet subhastar el cònsol de S.M. Britànica, a la nostra ciutat, Josep Simons, amb motiu d’haver naufragat per causa dels temporals del mes de desembre del proppassat any.11 El nou propietari, quatre dies després, sol·licità a l’Ajuntament constitucional i els zeladors de mar (recordem que ens trobem dins el Trienni Constitucional, març de 1820 - setembre de 1823, durant el regnat de Ferran VII, i les denominacions de l’administració de poder han canviat de nom) l’assentament del vaixell amb el nom de "La Economía".12 Josep Antoni Molins i Pau Donato, de la matrícula i comerciant, respectivament, de Tarragona, el dia 16 de novembre de 1822, vengueren a Josep Roig, de la matrícula de Premià, un falutx de 25 tones, el qual es trobava sobre figuerots a la platja del nostre port, pel preu de 1.000 duros.

«

Hi havia propietaris, com Josep Antoni Molins i Pau Donato, que subhastaren embarcacions naufragades

»

El buc d’aquesta nau l’havia comprat Molins al Jutjat de Naufragis, a conseqüència d’haver-lo abandonat la propietat i, posteriorment, l’havien aparellat per a la navegació.13 El patró de cabotatge de Lloret de Mar, Pau Durall, el dia 9 de desembre de 1822, ven a Antoni Rimbau, veí de Tarragona, el buc i el pal d’un llaüt de tràfic dit "Nuestra Señora del Loreto", amb un port de 14 tones, pel preu de 20 duros. Aquest llaüt s’havia enfonsat feia una setmana, a causa d’un fort vent del sud, i el seu estat era tan atrotinat que, en l’escriptura de compravenda, es fa constar textualment que únicamente sirve para leña.14

NOTES 1. MORERA Y LLAURADÓ, E., El puerto de Tarragona, Tarragona: F. Sugrañes, 1910, p. 47.

2. ROVIRA I GÓMEZ, S-J., El port antic. A: Rovira, S-J., Diego López, B., El Port de Tarragona, Tarragona: Caixa de Pensions "La Caixa", 1986, p. 69.

3. Els porters reials eren funcionaris municipals, els quals, entre d’altres comeses practicaven diligències judicials, en aquest cas vinculades a la judicatura de marina.

4. AHT. PT. Reg. 928, f. 9, 10 i 11.

5. AHT. PT. Reg. 928, f. 13.

6. AHT. PT. Reg. 928, f. 16 i 17.

7. AMICH, J. Diccionario Marítimo, Barcelona: Editorial Juventud, 1956, p. 396.

8. AHT. PT. Reg. 928, f. 61.

9. AHT. PT. Reg. 974, f. 47-48.

10. AHT. PT. Reg. 6761, f. 1 11. AHT. PT. Reg. 6761, f. 39 i 40.

12. AHT. PT. Reg. 6761, f. 42.

13. AHT. PT. Reg. 6761, f. 99 i 100.

14. AHT. PT. Reg .6761, f. 109 i 110.

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

• Distribuïdors de les principals marques de hardware • Serveis tècnics i de manteniment • Especialistes en perifèrics professionals i venda i lloguer de canons de video (plotters, impressores làser color, scanner, etc.)

• Instal·lacions de xarxes locals • 14 anys dedicats a donar solucions informàtiques i

21

TAG ▼ Març 2003

SECTOR

▼ El futur de la professió, com es presenta?

A

TAG ▼ Març 2003

▼

questa pregunta és una de les més pensades però de les poc expressades. Vivim en una societat on el canvi, en el seu sentit més ampli, és present dia a dia, i cal prestar-li una atenció especial perquè marca l’exercici de qualsevol professió.

Davant d’aquesta important situació, fa més d’un any el COAAT de Girona va tenir la iniciativa de sol·licitar a la Fundació CIREM l’elaboració d’un estudi on s’analitzés els factors principals de l’evolució del sector.

Anàlisi que es va fer pública l’octubre passat, en el II Congrés Gironí de l’Arquitectura Tècnica, el qual es va centrar en: els factors principals d’evolució de l’activitat, la proposta dels perfils professionals de l’arquitecte tècnic i la seva evolució, les necessitats de formació sorgides de la seva evolució, la possibilitat d’ampliació de l’activitat i les línies d’actuació del Col·legi; punts que es van debatre en 4 ponències.

Totes les ponències que es debateren van tenir el seu interès.

En referència a la primera, com millorar la competitivitat en el Sector, es va posar de manifest una sèrie d’actuacions de l’arquitecte tècnic en aspectes com la creació de sòl, el disseny del projecte,...

Però, la base del debat de tot el Congrés es va centrar en el futur de la professió, concretant amb la formació i acreditació professional, i, no essent de menys preocupació, l’exercici de la professió a la Unió Europea (les 3 ponències següents).

Mural a un edifici del carrer Rovellats, a la part alta de Tarragona

L’enfoc de la ponència referent al futur i nous camins professionals ens va portar a tres conclusions respecte al futur perfil professional de l’arquitecte tècnic: - tècnic versus gestor, davant

22

el solapament del procés constructiu amb altres disciplines (com pot ser amb els enginyers), l’arquitecte tècnic ha passat a assumir la gestió, essent d’interès per als promotors i constructors, per la millo-

▼

ra en l’organització i la gestió dels recursos que contribueixen a l’increment de beneficis.

- tècnic especialista versus tècnic generalista, l’arquitecte tècnic pot desenvolupar altres camps dins del procés constructiu i postconstructiu, adaptant-se a la demanda del mercat, com en temes de seguretat a l’obra i el control mediambiental de l’obra.

- la difuminació de fronteres entre camps professionals, perquè comporta la participació de l’arquitecte tècnic en funcions i responsabilitats anomenades emergents, és a dir, oportunitats d’expansió a nous camins professionals, com l’especialització en medi ambient. Però, comporta també desavantatges, com la falta de conscienciació de la contínua formació que requereix sempre la innovació en el sector i ser especialista en el mateix.

En la ponència següent, referent a la formació i acreditació professional, es va manifestar la importància de l’actualització davant de la demanda del mercat i de l’especialització, pels creixents canvis en els sistemes constructius, nous materials, legislació,...

I l’última ponència, l’exercici professional a la Unió Europea, és on es va plantejar la importància de la mobilitat geogràfica i competivitat respecte la possibilitat d’exercir la professió en la Unió Europea.

Però el debat de totes les ponències anava encaminat amb un objectiu, com es presenta el futur pels joves que s’enfronten a l’exercici de la professió i com ho han de fer els que ja tenen un cert bagatge en ella. Aquest tema se li va plantejar al President del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España, el Sr. José Antonio Otero, que va defensar en la seva ponència, Actualidad y futuro de la arquitectura técnica, que la professió evoluciona i la

Es va exposar l’assumpte d’incloure pràctiques mentre s’estan impartint els estudis

LOE ha estat un punt d’inflexió pel sector, ja que ha determinat funcions i responsabilitats dels agents intervinents en el procés constructiu, i, per primera vegada, apareix la figura del promotor.

I davant l’evolució es va posar en relleu, tant per part del Sr. Otero com del Sr. Oriol Homs, membre de la Fundació CIREM, com dels membres assistents al Congrés, la gran importància de la formació continua, és a dir, un reciclatge cada 5 anys, essencial per l’especialització, davant de la competivitat en el mercat existent.

I el punt interessant del debat, i a la vegada mostrava la preocupació existent entre els presents, va ser referent el tema de la important competència que presenta l’exercici de la professió a la Unió Europea, fet que cada cop és més rellevant. I sobre aquest tema es va posar en èmfasi els següents punts: - la importància d’una formació: universitària i de postgrau, a on participi la professió en l’estructuració dels Plans d’Estudi, perquè la idea no és disminuir la formació tècnica però sí incloure estudis especialitzats que cada vegada són més demandats pel mercat;

23

- incloure pràctiques mentre s’estan impartint els estudis, perquè es vegi l’aplicació de la teoria a la pràctica; - ser un títol diferenciat dins el camp de l’arquitectura, però amb la possibilitat d’estar inclòs dins al Grup A, que permeti l’exercici de la professió a la Unió Europea, ja que actualment la titulació acadèmica de l’arquitecte tècnic no existeix fora de les nostres fronteres.

Per tant, a la pregunta inicial formulada la podem respondre, dient: - que és necessària la col·laboració entre els Col·legis Professionals i la Universitat per adaptar-se a les necessitats mútues, en els temes de formació i en el seu contingut; - i sobretot, per tots els professionals, tant joves com els que ja tenen la seva experiència, de tenir present la formació contínua, i ser conscients de la seva importància per d’adaptar-se als canvis continus que la professió presenta i poder fer front a la demanda del mercat.

MÍRIAM FERRER FERNÁNDEZ

TAG ▼ Març 2003

ACTIVITAT COL·LEGIAL

▼ La responsabilitat de l’aparellador, a debat conjunt amb la Universitat

L

TAG ▼ Març 2003

▼

a Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració del Col·legi, va organitzar el passat sis de febrer la “III Jornada sobre la responsabilitat professional de l’aparellador i l’arquitecte tècnic”. El degà de la Facultat de Ciències Jurídiques, l’Il·lustríssim. Sr. Antoni M. Jordà, va fer la salutació als conferenciants i assistents, per destacar tot seguit la importància de la iniciativa en termes d’ordre social i com a recolze al col·lectiu de professionals. La presentació de la Jornada va ser realitzada per l’Il.lm. Sr. Rafael Albiach, magistrat i president de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona. Després de detallar la importància professional de tots els convidats a la jornada, va destacar l’oportunitat de poder reunir de nou un ventall tan important de prestigiosos juristes per poder analitzar un tema de tanta importància.

La primera intervenció va estar realitzada per l’eminent doctor, l’Excm. José Almagro Nosete, catedràtic de Dret Processal i magistrat de la Sala Primera del Tribunal Suprem. Sota el títol “La regulación penal en el ámbito de la responsabilidad de los agentes que intervienen en el proceso edificativo”, el jurista va disertar sobre l’evolució de les interpretacions jurídiques d’aquesta responsabilitat. Basant-se en el principal article del Codi Civil, el 1.591, que estableix que la responsabilitat és de tots els actors que inter-

Una imatge dels assistent a la Jornada

venen en l’edificació, va anar establint els matisos aportats pels diferents articles de la “Ley de Ordenación de la Edificación” (LOE). Entre d’altres temes, s’apuntava que la nova llei permet fer distincions més ajustades a la realitat. Un exemple exposat era la diferenciació ja possible entre la ruïna estructural i la ruïna funcional, fet que permet una actuació no ja en el cas d’esfondrament o desperfectes que no permetin l’habitabilitat, si no també en el cas que les característiques finals que no estiguin precisades en el contracte no permetin l’ús al qual estava destinada l’edificació.

Un altre dels punts que va despertar més intervencions entre els assistents, va ser el referent a la responsabilitat solidària. Entre d’altres matisos molt interessants,

24

destacava una definició bàsica que establia que davant la impossibilitat de delimitar la responsabilitat exacta de cada actor, aquesta passava a pertànyer al conjunt dels intervinients.

La següent intervenció va estar realitzada pel dr. Manuel Miranda, Fiscal y professor de l’Escola Judicial de Barcelona.

L’exposició, perfectament estructurada i amb exemples basats en la jurisprudència, va seguir una línia argumental que analitzava els delictes relatius a l’ordenació del territori, contra la seguretat dels treballadors i els referents a riscos catastròfics en els processos constructius. Davant les variades intervencions i preguntes sobre l’exposició titulada, “La responsabilidad profesional del arquitecto técnico en el ordenamiento jurídico

La taula presidencial

▼

penal”, el dr. Miranda va tranquilitzar la sensació d’extrema responsabilitat de l’arquitecte tècnic, i va alertar de la pròpia necessitat de provar, sobre criteris de raonabilitat i de coneixement d’ús, la veritable responsabilitat en cada cas.

La tercera i última exposició de la nit va tenir per nom “El delicte d’imprudència professional”. Catedràtic de Dret Penal de la Universitat Rovira i Virgili, el doctor Josep Miquel Prats, va anar definint i matitzant els temes que, al seu parer, formen i defineixen el concepte d’imprudència dins dels diversos textos legals. Abans, quasi bé tots els delictes eren susceptibles de ser també d’ordre imprudent. El nou codi estableix amb més exactitud els que poden ser-ho i els que no. També estableix un nou ordre: el referent a imprudències greus i simples.

Sempre en relació a la infracció

d’una norma de compte o de prudència prèviament fixada o atenent l’anomenada “lex artis”, en clara referència a l’art com a coneixement i formes de saber directament vinculades a la professió, en aquest cas a l’arquitectura tècnica.

La rellevància jurídico-penal s’assenta en el resultat: no hi ha imprudència, si no hi ha un resultat dolós. Com a consells d’ordre pràctic i tranquil·litzador, el dr.

Prats va exposar la necessitat d’actuar d’acord a la normativa i va insistir en què no existeix cap norma que digui qui és el responsable a priori davant d’un succés.

El procés probatori n’estableix l’autoria.

Una alusió del dr. Almagro va resumir una important quantitat de preguntes dels assistents que feien referència a les responsabilitats i a la capacitat de desaparèixer d’alguns dels actors de cada edifi-

25

cació. El catedràtic i magistrat va opinar que no era tan fàcil la desaparició d’alguns constructors o empreses promotores amb les noves disposicions que fixen terminis i que determinen els administradors com a darrers responsables. També va analitzar l’ús que sovint es fa de la demanda penal en lloc de l’administrativa, procés es coneix amb el nom de “querella catalana” per la idea que el primer procés es més ràpid que el segon. Cada cop hi ha més magistrats, apuntava, que ho interpreten com una pressió afegida i retornen cada procés al seu status més escaient.

La cloenda de la III Jornada van ser unes paraules del president del Col·legi, Sr. Joan Prous, on va agraïr la presència dels convidats, alguns d’ells “amables reincidents” i es va felicitar de l’assistència i la participació dels col·legiats a l’acte.

TAG ▼ Març 2003

A C T I V I T A T C O L · L E G I A L▼

Jornada sobre forjats amb formigó prefabricat Prop de 70 col·legiats van seguir la jornada sobre estructures unidireccionals organitzada pel Col·legi el 18 de febrer. La nova EFHE, referent als forjats unidireccionals fets amb elements de formigó prefabricat, és una norma d’obligat compliment des del passat 5 de gener. Aquesta normativa substitueix l’anterior, l’EF-96, i modifica alguns del criteris aplicats en la fase de disseny i càlcul del projecte, així com de la seva posada en obra i dels posteriors controls de qualitat. Els aspectes nous més importants se centren en el sistema de fabricació i en els controls d’elaboració dels prefabricats com a factors de penalització en el procés de

càlcul. En aquest sentit, per exemple, són necessaris els segells de qualitat i control acreditats per un laboratori extern al procés de fabricació. Alhora, la nova EFHE incorpora coeficients de seguretat i reco-

Diplomes per als auditors en prevenció

El passat 6 de febrer va tenir lloc l’acte de lliurament de diplomes del primer curs d’auditor en serveis de prevenció que organitza el Col·legi. La iniciativa és pionera a la demarcació, i té com a objectiu l’especialització dels col·legiats en

TAG ▼ Març 2003

briments addicionals en la fase executiva del projecte. La Jornada va anar a càrrec de Lluís González, director tècnic de Prefabricats Pujol i membre de l’Associació de Consultors d’Estructures.

Eines per a la planificació i el control d’obres

el camp de la seguretat i els riscos laborals. Cal recordar que el 2002 va ser molt negatiu pel que fa a les xifres d’acidents laborals amb víctimes mortals a les comarques de Tarragona.

L’acte va ser presidit pel president del Col·legi, Joan Prous.

26

Fins al 29 de març, el Col·legi organitza un curs de nivell bàsic/intermedi sobre la utilització de Presto. Presto és un instrument informàtic orientat al control econòmic i la planificació de les obres, amb especial importància sobre els temes al voltant de l’ús de bases de dades de normatives i de paràmetres i en l’elaboració de pressupostos acurats. El curs està adreçat als arquitectes tècnics que integren el control econòmic en la seva activitat professional, i pretén proporcionar els coneixements necessaris per explotar al màxim els recursos tècnics del programa. El curs, amb 30 hores de durada, va a càrrec d’Olga Cid, arquitecta tècnica especialitzada en assessoria i consultoria de programes d’amidaments i pressupostos.

INFORMÀTICA

▼ Windows, el incorregible

L

os pequeños dramas cotidianos del sistema operativo de Microsoft han generado más de un dolor de cabeza. Aquí, un listado de consejos para resolver algunos de los problemas más frecuentes del programa, para muchos, aún ingobernable.

Al principio, el famoso sistema operativo Windows (http://www.microsoft.com/spain/windows/), de Microsoft, es tan útil como fascinante. Pero, con el tiempo, empieza a portarse de manera extraña. Pasado un tiempo de su instalación, el usuario recibe los primeros mensajes preocupantes, advirtiendo sobre una baja en los recursos del sistema, aminora la velocidad de procesamiento de la computadora y preocupa a los más pintados. Lo que quiere decir Windows cuando avisa que las fuentes del sistema están “extremadamente bajas” (“dangerously low on system resources”), cosa que ocurre frecuentemente en las versiones anteriores al Windows 2000, es que la memoria destinada a almacenar imágenes, que tiene capacidad fija, se está agotando.

Es que, para mantener su “rostro” presentable, Windows guarda toda la información visual, es decir, todo aquello que se ve en la pantalla, incluidos íconos, menús y programas. Pero, lamentablemente, el sistema no siempre administra adecuadamente sus recursos y, tras abrir y cerrar aplicaciones, su memoria decrece lentamente y, de repente, envía el mensaje de error. ¿Cuál es la solución inmediata del problema?

Reiniciar la computadora, ya que

así se “limpia” el sistema y la máquina vuelve a operar desde cero. Pero si lo que se pretende es una solución permanente, es imperioso abandonar los sistemas más viejos y pasarse a las versiones superiores, como el Windows 2000 o el XP. Otro de los pequeños dramas del Windows es que, de repente, la computadora, que funcionaba bien, empieza a perder velocidad, los programas que antes volaban, ahora tardan una eternidad en cargarse y cualquier operación toma más tiempo que de costumbre. Si esto sucede, lo primero que hay que hacer es “desfragmentar” el disco duro, dirigiendo el cursor al menú “Inicio”, navegando hasta “Programas”, derivando en “Accesorios”, “Herramientas del Sistema”, “Desfragmentador de Disco”... Luego, hay que indicarle a la máquina que desfragmente el disco “C”. Como es muy cierto que, muchas veces, Windows se vuelve lento sin razones aparentes, supongamos que ya se ha realizado la desfragmentación del disco duro y que no pasa nada.

Probablemente, entonces, el culpable de la pérdida de velocidad sea algún programa. La primera medida para reestablecer el rendimiento de la PC es desactivar el escritorio activo (“Active Desktop”), si es que está en uso.

Para eso, apunte con el cursor a un sitio vacío del escritorio y pulse el botón derecho del mouse para seleccionar “Active Desktop” y desactivar la función “Ver como página Web”. Si está usando un fondo de pantalla personalizado,

27

desactívelo. Para eso, escoja otra zona vacía del escritorio, cliquee con el botón derecho del mouse y seleccione “Propiedades”. En la versión XP, cliquee “Escritorio”; en la Millennium y la 98, “Fondo”. Y, en todos los casos, seleccione la opción “Ninguna” y acepte. Tendrá, entonces, un fondo aburrido pero liviano.

Aunque parezca increíble, tener muchos íconos en el escritorio también puede consumir valiosos recursos del sistema y ralentizar su PC. Por lo tanto, hay que limpiar el escritorio de archivos inútiles, programas que no se usan e íconos irrelevantes (al quitarlos no borrará los programas que representan). Finalmente, hay que eliminar las animaciones y cualquier otro efecto, ya que también consumen preciosos recursos. En el Windows XP, lleve el cursor a una zona vacía del escritorio, cliquee el botón derecho del mouse y seleccione la opción “Propiedades”. Luego, navegue hasta “Apariencia”, cliquee “Efectos”, desactive lo innecesario y acepte.

En las ediciones Millennium y 98, desactive los elementos inútiles, ordenados en “Efectos Visuales”.

Luego, acepte. Seguramente, su máquina ya habrá empezado a correr de nuevo. ¿O no?

Fuente: www.clarin.com

MARCEL RAMÍREZ Informática Colegio

TAG ▼ Març 2003

GABINET TÈCNIC

▼ Els revestiments ceràmics CONTROL A PEU D’OBRA DE LA PARTIDA SERVIDA Que el model subministrat coincideix amb el demanat Que el model subministrat té el format demanat Que totes les caixes tenen el mateix calibre dins del format demanat Que les característiques dimensionals estan dins de la tolerància admesa EL GRES

TAG ▼ Març 2003

▼

Les grans propietats del gres com a material resistent als impactes, amb duresa superficial i molt resistent als productes químics, han fet que la seva utilització hagi proliferat molt en els darrers anys.

Però la manca d’experiència inicial, així com el desconeixement de les particularitats d’aquest material ha portat a col·locar aquest material de forma inadequada, fet que ha propiciat l’aparició de lesions de molta consideració i cost econòmic amb reclamacions de responsabilitat civil als tècnics.

Ara, després de deu anys de col·locar-lo, els que fem informes i dictàmens patològics, detectem un important increment de les reclamacions degut a una defectuosa col·locació.

Tot el cúmul de circumstàncies descrites anteriorment, com el fet de treballar amb un producte sense experiència tècnica contrastada (només cal llegir qualse-

Detall de la façana de torre Tavernera de Vallromanes, reconstruïda després de la Guerra de Successió

QUADRE COMPARATIU ENTRE EL GRES I EL GRES PORCEL·LÀNIC (segon normes EN)

CARACTERÍSTIQUES Coef. dilatació tèrmica Desgast a l’abrasió Duresa de l’esmalt Escala Mohs Resistència a la flexió Toleràncies (mesures, ortogo, planim)

28

GRES

GRES PORCEL·LÀNIC

<9 III - IV 5 > 22 N/mm2 <0,5 %

<9 IV >6 >27 N/mm2 <0,5%

LA PATOLOGIA Es pot produir per vàries causes i dependrà del material, del propi acabat, del sistema d’adherència i de la tècnica emprada per la col·locació.

Quan l’execució es fa de forma incorrecta, provoca la manca d’integritat de la pròpia interfase o bé la manca de penetració o d’unió molecular.

Així la lesió habitual que detectem es deriva d’un sistema de col·locació inadequat, heretat de la col·locació d’altres materials més gruixuts i alhora més porosos.

En el cas de paviments de gres, el sistema conformat per una xapa de morter i les rajoles ceràmiques, s’aïlla del forjat amb una capa de separació a base de graveta solta, però al no col·locar-se cap tipus de junt perimetral, els moviments relatius entre el paviment i el seu entorn queden coartats en el pla horitzontal pels murs, envans, etc.

L’aparició de moviments en aquest pla horitzontal, com la retracció del morter (dosificacions incontrolades, excés d’aigua...), els moviments estructurals de forjats massa flexibles o amb llums excessives, així com els possibles moviments per expansió tèrmica o per humitat de les rajoles, són el desencadenant de l’aixecament i/o trencament de les peces ceràmiques al no tenir el sistema descrit cap junt flexible, tant pel que fa entre peces com perimetralment, que faci de matalàs i minimitzi els efectes.

En l’ús de morters hidràulics, quan el suport no està convenientment humitejat, en aplicar el morter per enganxar les peces, es pro-

dueix una succió de l’aigua del morter per part del suport, produint una disminució de la relació aigua/ciment que impedeix el fraguat correcte en la zona de contacte. Això fa que no es creïn les penetracions necessàries per l’adherència mecànica.

Ha costat molt fer comprendre que el millor sistema de col·locació era enganxar-lo amb un ciment cola damunt una capa estable i endurida de morter i no pas amb un morter de ciment portand sobre d’un coixí de sorra.

Si la superfície del suport no està suficientment neta de pols i greix, resulta molt difícil la materialització del junt d’adherència, tant mecànica com química.

La falta de rugositat suficient anul·la l’existència de penetracions necessàries per tal de contrarestar els esforços de desunió.

PATOLOGIES MÉS FREQÜENTS A) Errors de projecte: Plataformes horitzontals Angles diedres Encastaments Subjeccions i ancoratges Elements metàl·lics Especificació inadequada material per enganxar.

▼

vol estat d’amidaments d’ara fa cinc anys) ens passa factura, i si a tot això li afegim el fet de treballar amb una execució d’obra excessivament ràpida, la problemàtica ens desborda.

29

del

B) Errors de disseny: Medi ambientals Estanqueitat Cantonades Trenca-aigües Evacuació d’aigua Corrosions Flexió excessiva dels sostres Deficient o nul plantejament dels junts C) Errors d’execució: Moviment del suport base Suport base deficient Deficiències en fabricació de morters o coles.

Deficiències en aplicació de morters o coles Contaminació: sals, condensacions, filtraments...

Esforç rasant, compressió...

Junts, angulars, neoprens, encavalcaments...

Canvi dimensional i junts insuficients Falta d’adherència Falta de continuïtat Mancances en els punts d’ancoratge Excés d’humitat Retraccions de la capa d’anivellació Gelada

ANTONI BLADÉ I RECHA Arquitecte Tècnic Professor de construcció

Detall del plafó de ceràmica representant la «guerra dels gats i les rates» (1642), una al·legoria probable de la batalla de Montjuïc

TAG ▼ Març 2003

MEDI AMBIENT

▼ Velles crides del Montmell i Marmellar

ORDINACIONS

ECOLÒGIQUES ALS ANTICS TERRITORIS

P

odria semblar que l'ecologisme és una moda, un passatemps d'una colla de desvagats de les societats riques i desenvolupades que no saben en què entretenir-se.

També es diu que la gent dels països pobres no poden perdre el temps en aquestes foteses perquè prou tenen per anar vivint cada dia.

El vertader ecologisme però, consisteix en mantenir una relació harmònica amb el medi ambient i amb estimar i respectar tots els éssers i sistemes que conviuen i conformen aquest planeta que és l'únic que tenim i que, encara que sigui per egoisme, hem de mirar de conservar en el seu fràgil equilibri i no trencar mai la sàvia cadena que el recolza. Els recursos són limitats i no es poden malbaratar. I això val per a qualsevol zona de la terra.

De fet, els nostres pares i avantpassats, que no eren pas rics, tenien un capteniment ecològic sense saber-ho. En una societat rural com era la nostra fins no fa gaires anys, res no es desaprofitava ni es llençava. Totes les coses tenien el seu cicle natural i tothom es comportava d'acord amb unes normes senzilles i lògiques que asseguraven la contínua i natural rotació de la vida. Fins en temes tan menuts com anar a buscar cargols o bolets, la gent hi anava per fer-ne una menjada sabent que si tornava a ploure i a fer el temps adient, tothom qui en volgués en tornaria a trobar. Els mateixos caçadors que a més a més de l'afi-

TAG ▼ Març 2003

ció, sovint caçaven per necessitat, sabien respectar les lleis de la natura i els períodes reproductius dels animals que encalçaven i així s'asseguraven la continuació d'aquella activitat.

Per si de cas tothom era tan respectuós en l'acompliment d'aquelles normes que es transmetien de pares a fills, des de temps molt reculats es redactaven bans o crides per recordar a la gent tal com s'havia de comportar. He trobat diverses crides o ordinacions de la part de muntanya de la comarca, de Montmell i Marmellar que denoten en alguns dels paràgrafs la preocupació per preservar i regular els conreus, boscos, vinyes, camins, ramats, abelles, conills, llebres i, fins i tot, castiguen amb forta multa al que s'atreveixi a caçar les àligues o tan sols a tocar el seu niu.

«

No s’ha d’oblidar tampoc que els senyors del lloc volien preservar els seus interessos

»

Es cert que els senyors dels llocs, per medi d'aquests bans o crides allò que volien era preservar els seus interessos i els dels altres terratinents de l'època. De retruc però, les assenyalades normes que donaven, ajudaven a preservar el medi natural del seu territori.

L'any 1341 el bisbe Ferrer de Barcelona, senyor del Montmell, va escriure una carta datada a La

30

Bisbal i adreçada al seu batlle Guim Domenge de Vila-rodona.

En la mateixa li manava que fes publicar les crides o ordinacions del territori. Ho havia de fer un dia de festa en que hi hagués molta gen congregada. A Vila-rodona es proclamava al mercat i al Monrmell a la sortida de missa.

Penseu que llavors l'església de Sant Miquel era la que hi ha arrapada a les penyes una mica més avall del castell i que s'havia de tenir molta fe per anar a missa allà dalt cada diumenge o festa assenyalada.

Els que segueixen són alguns del bans o manaments de la crida: XXI.- És acostumat que tothom qui vulgui plantar arbres els planti 4 pams lluny del terreny d'altri. I si són arbres nats per si mateixos, que els jurats en reconeguin la distància.

XXIII.- Ordenaren que tothom qui trobi abelles en un ceguer (eixam d'abelles posat en un forat de paret, roca o arbre) el dia que les trobi se les pugui emportar. I si no ho pot fer, que hi deixi algun senyal perquè hom conegui que allò és seu.

Però, quan les haurà trobat, que ho digui al primer home o dona o a qualsevol persona que trobi.

I qui tocarà un ceguer on hi hagi senyal, que pagui 12 diners de multa. De la qual multa, el terç correspondrà al senyor, la resta a la candela de santa Maria; i les abelles que siguin tornades a aquell qui les haurà trobat.

XXIV.- Així mateix, quan les abelles es posen en un forat d'un

▼

arbre o en una rama, que ningú no gosi tapar el forat ni treure les abelles de l'abellar. Qui ho contrafaci, que pagui tal com s'ha dit més amunt.

XXV.- Que cap bestiar no gosi pasturar dins de l'abellar d'un altre sota pena de pagar 12 diners de multa.

XXVI.- Així mateix, si la truja amb els seus porquets entra (a l'abellar), que paguin multa. I que es reparteixi amb el senyor tal com s'ha fet dit més amunt.

XXIX.- També és ordenat que tota bèstia que talli el brot o ull d'una figuera pagui multa 12 diners si només es 1 (brot). I si són més de 7, que pagui diner net.

XXXI.- És ordenat que tota fita que estigui posada sota un marge, si algú hi passa llaurant o cavant (tocant-la o movent-la, s'entén), que pagui 5 sous de multa. La tercera part de la multa, que sigui per al senyor i la resta per a aquell que tingui la terra.

A les ordenances o crides del Montmell de l'any 1383 hi ha articles o apartats com aquests: LVII.- També ordenarem que cadascú es guardi les glans de tots els llocs plantats de roures, alzines i espais compresos entre conreus. I que s'en comencin a guardar des de Santa Maria fins a Sant Andreu, sota la pena d'un diner per bèstia.

LVIII.- També ordenarem que cadascú pagui per bèstia grossa que faci alguna malesa en blats, vinyes, horts, camps de safrà, oliverars, cultiva i camps llaurats, 4 diners o que ho repari. La cultiva comença des de Santa Maria de setembre i arriba fins a Pasqua. Quant als camps llaurats, s'entén dintre de tres dies després de ploure. I quan hi hagi rosada, que no entrin en els dits camps llaurats

La crida de 1676 prohibeix caçar en tot el terme. A la fotografia, l’àliga

fins al migdia, sota pena de multa. Als rostolls, que no s’hi pugui entrar fins a dos dies després d’haver plogut. Però si en els rostolls nomès hi ha rosada, que s’hi pugui entrar.

LXII.- També ordenarem el que segueix sobre els pastors. És a saber que, si algun pastor, menant el seu bestiar, passa o trepitja un camp de blat, pagui cada vegada 12 diners. Els quals 12 diners, els haurà de pagar del seu sou.

I ara una prohibició que podria semblar surrealista per a qui no conegui l'especial topografia i emplaçament de l'església romànica de Sant Miquel del Montmell. Diu així: També ordenarem que, si es troba algun pastor a dalt de la teulada de l'església, pagui 12 diners per cada vegada, partits de la forma que s'ha dit abans.

31

Avançarem tres-cents anys i fixem-nos en unes crides del Montmell i Marmellar que vaig descobrir a l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca. Les deixaré en la seva grafia original.

A la de Marmellar que es de l'any 1666 hi posa: 6.- Item que noy aya persona alguna que gose tallar ni pendrar fustas ni llenyas gorssas ni menudas en las terras ni heretats de altri en pena de tres lliuras per quiscuna vegada.

11.- Item que ningu gos (gosi) fer camí ni passar per ninguns sembrats sots ban de sinch sous.

14.- Item que ningun pastor se puga acostar als sembrats de deu passas y no pugan passar bastiar per ninguns tancats ni entra marge y marge y que ninguna persona puga tenir bous llauradors sensa aquellas en

TAG ▼ Març 2003

Reconstrucció ideal del castell de Montmell (castrum Montis Macelli) d’acord amb les restes que queden. Dibuix de Benjamí Català

▼

pena de sinch sous per cap.

15.- Item que no sia ninguna persona (que) gosia cassar per lo terma de Marmella o llebras conills y perdius ab gosos, llasos ni ab perdrenyals ni ascopetas en pena de 3 lliures y altres penas a su senyoria.

La crida del Montmell de l'any 1676 insisteix en la prohibició de caçar en tot el terme i prescriu una

important sanció per aquells que cacin "al buelo", que es un art cinegètic que desconec: Item mana a qualsevol persona que desta hora en avant no gosse cassar per lo present terma de Montmell perdius ni conills sots pena de 3 lliures y les armes perdudas, y si casaran al buelo a pena de 10 lliures y las armas perdudas.

Item mana dit Sor. Governador a totom generalment que qui te gosos tan xichs com grosos que pugan fer mal als raïms, haja de tenir tancat aquells, o, femats des del dia de N. Senyora de Agost fins al dia de St. Francesch a 4 de octubra en pena de 3 lliures.

Item mana que ninguna persona gose casar las Aligas ni tocarlos lo niu en pena de 3 lliures y merse de senyor…

Davant d'unes normes tan lògiques i elementals i que algunes encara són vigents avui malgrat la distància en el temps i la vida tan diferent que portem, podríem acabar dient aquella llatinada que proclama nihil novum sub sole.

BENJAMÍ CATALÀ BENACH Arquitecte tècnic

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona

GratutperalscolÆlegiats

Col·laboren: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

Organitza: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona

Generalitat de Catalunya Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme Institut Català d’Energia

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient

TAG ▼ Març 2003

32

TURISMOS

DEPORTIVOS

MONOVOLÚMENES VERSO

TODOTERRENOS

IVA e impuestos de matriculación P. Prever incluidos

AUTO FORUM RED PROVINCIAL TARRAGONA: C/ Gasómetro, 40 • Tel. 977 25 01 71 REUS: Ctra. Alcolea, 136 • Tel. 977 32 64 87 TORTOSA: Ctra. Tortosa-Alcolea, km 2 • Tel. 977 44 61 05

PORQUE HAY UN TOYOTA PARA CADA PERSONA

33

VENDRELL: Ctra. Tarragona, 246 • Tel. 977 66 15 54

TAG ▼ Març 2003

SORTIM

Embassament de Riba-roja

a Lleida

▼ El riu Ebre (3)

el M

onsa

Riba-roja d'Ebre

nt

Flix C-12

Vinebre

La Torre de l'Espanyol

Siu

ra

na

Ascó l’E

el

br e

C-12B

Garcia Móra la Nova

N-420

Embassament de Guiamets

MÓRA D'EBRE

Benissanet C-44

GANDESA

Miravet

C-43

Pinell de Brai

Tivissa

l’E b

Serra de P ndols

Ginestar

re

N-420

Rasquera

la Can

aleta

Benifallet

Cardó Serra de Card

Paüls

Xerta

Tivenys

Ports de Tortosa - Beseit

Aldover Alfara de Carles C-12

Roquetes Mont Caro

Vista de Tortosa des de La Suda

▼

TORTOSA BIMIL·LENNÀRIA Tortosa és la capital de la comarca del Baix Ebre. És la capital del riu. La seva història l’avala com a assentament de vides i cultures que han deixat el testimoni de la seva personalitat i riquesa.

Riquesa que sempre va estar relacionada amb la navegació del riu, centre i eix del comerç durant molts segles.

Va ser un assentament iber, la Híbera dels ilercavones, relacionats amb els poblats més importants d’Alcanar i Tivissa.

Va ser la Colònia lulia Augusta Dertosa dels romans. Se suposa que la catedral va ser construïda al damunt del que va ser el temple de Júpiter. Al 717 va ser conquerida pels àrabs. La van anomenar Turtusha. El període de màxim esplendor va coincidir amb el seu regnat de taifa.

Reconquerida per en Ramon Berenguer IV va ser cristiana sota el control dels templaris i la família Montcada.

TAG ▼ Març 2003

TORTOSA

a Amposta

Sempre s’ha dit que els tortosins tenen un fort caràcter personalista. Tal vegada va ser aquest traç el que es va manifestar com a moviment civil en defensa dels seus interessos contra els privilegis dels senyors. Aquest moviment civil va aconseguir que el rei Jaume I desplacés als Montcada i als templaris al 1294 i entrés en una època de certa legislació consistorial pròpia.

En el segle XVI hi ha un moviment burgés en contra de les institucions feudals. Al XVII es veu afectada pels atacs pirates que damnifiquen el comerç. Al XVIII la guerra de Successió suposa un escalabrament. Ressorgeix sota el regnat de Carlos III que impulsa el comerç amb Amèrica a través del port dels Alfacs de Sant Carles de la Ràpita. Durant el XIX la consolidació del Delta fa que la navegació sigui dificultosa. Amb l’arribada del ferrocarril i la construcció dels embassaments riu amunt, acaben amb el comerç fluvial que havia estat l’arrel principal del seu esplendor.

34

Quan al 1833 es fa la divisió provincial d’Espanya, Tortosa queda inclosa dins de Tarragona.

Per a Tortosa suposa una gran contrarietat fins a tal punt que, avui dia, ja més anecdòticament, es parla de les comarques del sud, com la gent de la «quinta província». Molt possiblement aquesta província, amb la planejada divisió territorial plantejada per la Generalitat de Catalunya, es convertirà en vegueria.

Aquest relat històric en fa pensar en Tortosa com en un nucli en el qual conflueixen i conviuen les corrents d’una cultura musulmana, jueva i cristiana.

En el nostre recorregut per la ciutat moltes són les etapes que hem de cobrir per aconseguir un bon coneixement del seu valor monumental. Des del barri jueu, apartat en un extrem del casc antic fins als jardins del parc Teodor González, on s’ha ubicat la Llotja medieval que es va haver de quitar per construir l’antic pont, s’amalgama una ciutat on la història s’ha escrit damunt les pedres ferides pel temps.

El Castell parador de La Suda

de tenir una planta irregular.

Entre els monuments gòtics destaquen el Palau Oliver de Boteller (segle XV), el Palau Oriol, el convent de Santa Clara i la Llotja.

D’estil renaixentista són els Reials Col·legis de Sant Lluís, fundats al 1554 per Carlos I per a l’educació dels joves moriscos conversos al cristianisme. La seva façana és barroca i el seu claustre de tres pisos una meravella del millor renaixement català.

Tortosa habita les dues riberes del riu que es comuniClaustre del Reials Col·legis quen per dos ponts.

El més antic, el pont tadana que s’ha consolidat com a de Barques, que va l’escaparata de Tortosa al gust substituir el pas de la dels seus visitants. barca, va ser durant molt de temps l’únic PORTS I MONT CARO pont català de tot l’Ebre.

Des de la marge dreta, per la Tortosa, la bi- població de Roquetes i Alfara mil·lennària, és una de Carles, o des de Xerta i ciutat on el turisme Paüls, s’accedeix als Ports de es fa cultura i natu- Tortosa-Beseit, Els Ports, un ra. Una cultura que entorn muntanyós declarat Parc es recrea en la festa Natural i que presideix el Mont del Renaixement, Caro com un déu tutelar. És una magnífica ma- impressionant com des de la nifestació de l’em- planúria i una terra més aviat penta vital d’una aspra i dura es va elevant el ciutat que s’aboca a terreny per endinsar-nos en una recuperar i tornar a natura salvatge i rica on habita viure la rica tradició la cabra hispànica i planeja el del passat. És una voltor lleonat. festa de recent creaA prop del mar i de la munció. La seva primera tanya. El Mont Caro és la màxima edició va tenir lloc alçada provincial (amb quasi al 1995, però ha 1.500 metres d’altitud sobre el estat tan gran l’èxit nivell del mar) que ens permet una de participació ciu- panoràmica impressionant.

▼

El castell de la Suda data del 994, quan el va manar construir el califa cordovès Abd-al-Rahman III per defensar la vall de l’Ebre.

Va ser castell templari i posterior residència reial de Jaume I. Actualment és un parador nacional. Des de les seves barbacanes s’ofereixen unes vistes impressionants del riu.

Sota del castell tenim la Catedral, el monument artístic i històric més important de la ciutat. Va començar a construir-se al 1347 i va trigar més de dos segles a consagrar-se i dos més fent obres de remodelació i acabament. Va néixer gòtica i va acabar barroca. Gòtic és l’interior de tres naus i doble deambulatori.

Barroques la façana i la capella dedicada a la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat. El retaule major i el retaule de la Transfiguració són obres del taller de Jaume Huguet, segle XV. El claustre posseeix la particularitat

35

TAG ▼ Març 2003

▼