Page 1

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Desembre 2001  any VI  núm. 24

EXTRA JORNADES LOE

TAG


SERVEIS

 GABINET TÈCNIC Vocal: Gemma Blanch Dalmau. Enric Casanovas, Lluís Roig e-mail: gabtec@apatgn.com

Secretaria: Veronic Fernández Jornet Montse Amenós i Mercè Obiol

Consultes: De 9 del matí a 1 del migdia

Dilluns, dimecres i dijous: De 9 del matí a 1 del migdia De 4 de la tarda a 7 de la tarda

Borsa de treball: De 9 del matí a 1 del migdia

Dimarts: De 8 del matí a 1 del migdia De 3/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

Servei d’inspecció: Josep Anguera

  

Papereria: Montse Amenós i Mercè Obiol

AULA INFORMÀTICA Vocal: Ramon Benedicto Marcel Ramírez e-mail: informatica@apatgn.com

Visats: Vocal: Ramon Benedicto Yolanda Fernández, Carme Vallverdú i Glòria de Solà

Consultes i serveis: De 9 del matí a 1 del migdia De 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

Divendres: De 8 del matí a 3 del migdia

Dimarts i divendres: De 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Oficina de Reus: Yolanda Fernández Plaça Prim, 10, 4t Tel. 977 33 10 72 C.E.E.T. (Centre d’Estudis de l’Edificació de Tgna.) Vocal: Montserrat Torrens



Desembre 2001

ASSESSORAMENT JURÍDIC Xavier Escudé Tel. despatx: 977 212 658 Hores concertades

  

Oficina del Vendrell: Marta Porta C/ Narcís Monturiol, 2 - 4. (cantonada av. del Puig) - C.P. 43700 Tel. 977 15 56 43

  

Dilluns, dimecres i dijous: De 9 del matí a 2/4 d’1 del migdia

TAG

  

  

OFICINA Tel. 977 212 799 Av. President Macià, 6, 1r 43005 Tarragona Correu electrònic: secretaria@apatgn.com

LABORATORI D’ASSAIG Tel. 977 547 909 Vocal: Josep M. Juncosa Director tècnic: Ernest Valls Formigons: Ernest Valls Química: Dolors Miquel Geotècnia: Cristina Molina De dilluns a divendres: De 8 del matí a 1 del migdia De 3 de la tarda a 6 de la tarda

2


EDITORIAL

SUMARI



L’ENTREVISTA Eduard Bonet, alcalde Vilaplana. Pàg. 4

JOAN PROUS President del Col·legi

A

rriben les festes nadalenques i s’imposen les felicitacions i els bons propòsits, els balanços de l’any que cau i els nous projectes per al que comença. Un any aquest, el 2001, complicat i dur, amb fets encara poc comprensibles, com ara l’atac de l’11 de setembre contra la població civil novaiorquesa i les seves conseqüències: un nou període de conflictes que afecta a totes les societats del món, tant social com econòmicament. Són les conseqüències d’un món globalitzat, on qualsevol esdeveniment ja no es circumscriu a la seva petita o gran àrea d’influència, sinó que pot arribar a afectar els punts fins i tot més allunyats. ¿Es pot tornar a repetir un desastre com el de torres bessones? ¿Ens pot passar a nosaltres? ¿Llavors, ha de canviar la nostra manera de treballar, de projectar i executar edificis? De moment, avui dia, no ho podem saber. Però allò que ara sí coneixem una mica més és el marc legal i econòmic dins del qual duem a terme la nostra tasca professional com a arquitectes tècnics. Em refereixo a la LOE, i parlo de les primeres jornades de debat i reflexió sobre aquesta important norma que hem aconseguit portar a Tarragona, amb la col·laboració del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España i la Revista de Derecho Urbanístico. Tots els agents implicats, tots els sectors afectats, tots els conceptes que marquen i marcaran el futur de l’edificació arreu de l’Estat es van donar cita a Tarragona. Potser no tenim encara totes les respostes, però sí que estem en condicions d’afrontar millor les preguntes o els conflictes que pot generar una norma tant important per al nostre sector. Debat i reflexió, aquesta era l’aposta de les jornades i també debat i reflexió han de ser la proposta per al pròxim any: reflexió per evitar conflictes i debat per resoldre’ls, si és necessari. I aquests són, també, els meus millors desitjos per a l’any vinent. Bon Nadal i feliç Any Nou a tots i a totes.

ACTUALITAT Extra: Jornades LOE. El Codi Tècnic de l’Edificació CTE. Pàgs. 6-13 PATRIMONI Arquitectura rural. Les barraques. Pàg. 14 ESPAI AL TEMPS Dotze personatges austriacistes de les comarques tarragonines. Formalitats per a viatjar a Amèrica des del Port de Tarragona, el s. XIX. Els establiments emfitèutics medievals. Pàgs. 16-28 ASSESSORIA JURÍDICA La nova Llei d’enjudiciament civil en els defectes constructius. Pàg. 29 GABINET TÈCNIC Els revestiments ceràmics. El control tècnic OCTs. L’alta en la Segurat Social i els visats. Pàgs. 31-36 ACTIVITAT COL·LEGIAL Taules de treball de seguretat. Pàg. 37 INFORMÀTICA Efecte Euro. Pàgs. 40 CURSOS / CONCURSOS 34è concurs de paletes intercomarcal. Pàgs. 41 SORTIM El Priorat històric amb automòbil Pàg. 42

TAG REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona Av. Francesc Macià, 6 1r 43005 Tarragona Tel. 977 21 27 99 Fax 977 22 41 52 e-mail: secretaria@apatgn.com

Junta de Govern: PRESIDENT: Joan Prous Masdeu VICEPRESIDENT: Joan Milà Rovira SECRETÀRIA: Veronic Fernández Jornet TRESORER: Joan Mercadé Porta

Els criteris exposats als articles signats són

PORTADA: ESGLÉSIA DE MONTSERRAT, DE L’ARQUITECTE JOSEP M. JUJOL, A MONTFERRI. FOTO: MANUEL RIVERA

d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de TAG.

3

COMPTADORA: Pilar Coca Torrell

VOCALS: Gemma Blanch Dalmau Josep M. Juncosa Aragonés Montserrat Torrens Torrens Ramon Benedicto Gragera

Coordinació periodística i disseny: Nou Silva Equips Tel./Fax: 977 24 96 38 e-mail: silva@tinet.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

TAG



Desembre 2001


L’ E N T R E V I S TA

 Eduard Bonet i Simó Alcalde de Vilaplana

«Hem de començar a explotar el nostre turisme rural»

TAG



Desembre 2001



 Vosté és alcalde des del passat juliol; com es va iniciar en la vida política? Vam arribar a un pacte amb els socialistes: ells han tingut els primers dos anys de mandat i nosaltres continuarem fins al 2003. Jo em vaig iniciar a la legislatura anterior, com a tercer de llista per CiU, amb Agustí Ferré com a alcalde. Ferré va considerar que havia complert la seva etapa com a polític el 99, i el partit va decidir que el succeís jo.  Què fa quan no fa d’alcalde? Jo vinc de família pagesa. Anys enrera teniem una granja de bestiar porcí, i ara tenim diverses botigues de carn, una aquí a Vilaplana, i una parada al mercat de Reus. Són temes que ara, des que sóc alcalde, porta sobre tot la meva dona.  Durant uns anys, Vilaplana es mantenia sobre els 500 habitants. Ara sembla que hi ha nous veïns. Actualment som 571 habitants i, sí, hi ha gent nova, sobre tot propietaris que són nascuts a Vilaplana però que no havien pogut viure-hi mai, per manca de cases. Precisament ara estem en procés de redacció de les noves normes subsidiàries, per poder fer més cases, ja que notem que hi ha demanda. Jo crec que les ciutats s’han convertit en un lloc una mica insoportable per viure-hi, almenys les més grans. A més, el

Eduard Bonet

futur de la societat de la informació potser també portarà que la gent pugui viure al camp, amb més tranquilitat, mentre treballa per a empreses de les capitals.  Aquesta tranquilitat pot ajudar a desenvolupar formes de turisme rural. Això està previst des de l’alcaldia? Doncs, sí, tot i que aquí, a la zona de la Mussara, per exemple, encara no ha començat a explotarse, com sí s’ha fet a l’àrea de les Muntanyes de Prades. Des de l’Ajuntament estem estudiant sis-

4

temes per fer que les empreses trobin atractiu invertir en aquesta mena de turisme al nostre terme, com ara un tracte especial en els impostos. És una aposta de futur.  Què pot representar per a Vilaplana la creació del parc natural de les Muntanyes de Prades? Jo crec que el futur d’aquest projecte dependrà de l’oferta de serveis que es creï a tota la zona. Interessa tenir una zona protegida, però el que cal és crear un parc que pugui generar prou recursos


s’estimem més que els nous veïns ocupin cases al poble a que es facin cases aïllades al llarg del terme. De cap manera voldríem que es comencesin a crear urbanitzacions o cases aïllades, ja que la gent que hi viu no acaba d’integrar-se en la vida del poble. A més, Vilaplana resultaria més atractiu com a possible nucli de turisme rural.  Quina oferta tenen perquè el jovent es quedi al poble? El problema amb el jovent és que si els hi dónes tot organitzat no els agrada. I, a més, tenen molt fàcil el poguer agafar el cotxe i sortir. Jo crec que aquest telecentre que volem tirar endavant pot ser també una font d’ocupació per als joves de Vilaplana. De moment hi ha poques empreses que funcionin amb teletreball, però crec que en un futur la situació s’ampliarà. No es tracta de deixar d’anar a la feina, però si de no haver d’anar tots els dies laborables.

Noves construccions a la població

poble. El problema és que molts carrers estan empedrats i això complica les obres, tot i que també dóna molta identitat al poble. En altre àmbit, tenim fons FEDER per desenvolupar un projecte de telecentre a Vilaplana. L’objectiu és fer servir els nous canals de comunicació per tirar endavant iniciatives, com ara aquestes propostes de turisme rural de què parlàvem, o formes de teletreball.  Hi ha alguna promoció d’habitatges important? Estem en contacte amb una companyia de gas per donar subministrament a una nova promoció de 13 cases unifamiliars, davant mateix de l’escola. Són cases noves, però estaran totalment integrades al nucli del poble. És important, sí, però també potenciem una mica la rehabilitació de façanes, ja que no cobrem la taxa d’obres municipal. De fet, al nucli antic de Vilaplana Vilaplana conserva molt la seva imatge trahi ha molt poques cases dicional abandonades. Nosaltres





com per mantenir-lo i millorar-lo. Es tracta de reinvertir, tant en la qualitat de vida dels pobles implicats com en la conservació d’un entorn natural per tal de potenciar el seu atractiu. En aquest sentit, estem buscant alguna empresa que estigués interessada en fer la recuperació de part de la Mussara, sobre tot del campanar. Però només amb finançament municipal és impossible.  I amb vistes al futur més pròxim, quin pressupost preveuen per a l’any vinent i quins projectes importants hi ha fins al 2003? Les diferents regidories estan enllestint les seves propostes, però diria que se situarà entre els 80 i els 100 milions. Als pobles petits depenem molt dels Plans Únics d’Obres i Serveis. Ara mateix tenim un parell d’obres importants. Una seria l’acabament de la plaça de La Riba, amb el finançament de la Diputació, i altra la pavimentació de tot el que seria el passeig de La Mussara des de l’entrada principal del poble. Són treballs que sumen prop de 40 milions d’inversió. D’altra banda, estem buscant formes per anar millorant la xarxa d’aigua, que es força antiga a la part vella del

5

TAG



Desembre 2001


ACTUALITAT

 La LOE un any després: el futur de l’edificació a debat El Palau de Congressos de Tarragona va acollir les primeres jornades sobre la Llei d’Ordenació de l’Edificació. Tots els agents implicats en la construcció van participar en aquest primer gran debat estatal sobre la nova norma. Les ponències i comunicacions han estat recollides en un llibre publicat pel Col·legi.

TAG



Desembre 2001



Tarragona va ser la seu a principi de novembre la primera trobada d’àmbit estatal que va integrar tots els agents implicats en l’aplicació de la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE), en vigor des del maig del 99. Sota el de títol de "I Jornades de Debat i Reflexió sobre l’aplicació de la LOE", prop de 250 professionals dels diversos sectors implicats des de l’arquitectura tècnica fins a les assegurances, passant pel món de la promoció d’edificis- van analitzar durant tres dies els pros i els contres d’aquesta norma bàsica per al desenvolupament futur de la construcció a l’Estat espanyol. Més que conclusions, l’encontre va proporcionar diferents punts de vista sobre els punts de conflicte més importants de la nova legislació. La jornada inaugural, el dijous 8 de novembre, va comptar amb la presència, entre d’altres, del president de la Diputació de Tarragona, Josep Mariné; el director general d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, Miquel Modrego; el president de MUSAAT, Alfredo Cámara; el president dels promo-

Els organitzadors: Joan Prous, president del Col·legi; Francisco Alegría, director de la Revista de Derecho Urbanístico i Enric Casanovas, coordinador

tors tarragonins, Manel Niñerola, i els responsables de les entitats organitzadores; la Revista de Derecho Urbanístico, Francisco Alegría, i el Col·legi d’Aparelladors de Tarragona, Joan Prous. A la seva intervenció, el president dels arquitectes tècnics de Tarragona va destacar el treball organitzatiu de prop d’un any previ a les jornades, així com la importància d’arribar a punts de consens entre els sectors implicats. SINISTRALITAT I NOUS RISCOS Fructuós Mañá, arquitecte de l’ITeC, va ser l’encarregat d’iniciar les ponències, amb una xerrada sobre el futur de les patologies en els edificis a partir de la renovació dels conceptes científics des de finals del segle XVIII. Mañá va cloure la seva exposició tot consi-

6

«

Les ponències i comunicacions han estat recollides en un volum publicat pel Col·legi

»

derant que la quantitat aparent de patologies constructives augmentaria en el futur. En segon lloc –amb Josep Ma Valeri, president d’ACE, com a moderador i Mario Latorre, director de la Fundación Laboral de la Construcción, com a president-, Alfonso Rodríguez, aparellador de MUSAAT, va exposar una interessant classificació dels sinistres que es presenten amb més freqüència en el món de la construcció, sobretot en relació amb la nova distribució de responsabilitats que marca la LOE. Per acabar el bloc de matí, les jornades van comptar també amb la participació de Louis Logeais, un dels especialistes euro-


Miquel Modrego, director general d’Arquitectura de la Generalitat; Josep Mariné, president de la Diputació i Joan Prous, a l’acte inaugural



peus més importants en el món de la sinistralitat dels edificis. Logeais va fer un ampli recorregut pels desperfectes més importants que han patit i pateixen les edificacions a França, sobre tot des del 1950 fins a l’actualitat. Aquest enginyer francès va exposar també la història de les accions preventives i de control de les construccions al llarg del segle XX, així com els diferents sistemes per avaluar els costos de les patologies en la construcció durant les dues darreres dècades a França.

González Valle, enginyer de camins, va destacar que el 50% dels problemes en la construcció venen provocats pel projecte, i va criticar el fet que la LOE no doni entrada a la figura del consultor com a tal. González Valle va posar l’accent també en la importància de l’alt nivell de risc en moltes promocions d’habitatges unifamiliars. La segona ponència va anar a càrrec de Robert Brufau, arquitecte i vicepresident de l’Associació de Consultors d’Estructures. Brufau va fer un recorregut sobre

el paper professional del consultor al llarg dels últims vint anys a l’Estat espanyol, i va criticar l’escasa valoració d’aquesta especialitat, així com el baix nivell de les retribucions en comparació amb la resta de països europeus. Aquest arquitecte va destacar la millora general amb la introducció de la LOE, però va criticar els problemes que de vegades es presenten a l’hora d’elaborar projectes parcials. Després d’una breu pausa, Fructuós Mañá va tornar a la taula per exposar un seguit de reflexions sobre les OCT,s. Mañá va assenyalar que la normativa en aquest àmbit és encara incompleta i de vegades contradictòria. Així mateix, l’arquitecte va proposar diverses millores, fonamentalment pel que fa a la utilització de nous materials i sobre la necessitat d’unificar els criteris pels quals es regeixen les OCT,s. Per acabar la jornada, Fernando Rodríguez, director general de l’OCT CPV-CEP Ibérica, va defensar la necessitat d’implantar sistemes de gerència de riscos en totes les etapes del procés constructiu, una gestió cada cop més important arran del creixent procés d’industrialització

EL CONTROL DEL PROJECTE I L’EXECUCIÓ



La tarda de la primera jornada va ser l’espai per analitzar els diferents sistemes que s’apliquen per avaluar i fer un seguiment dels riscos en els processos constructius. El funcionament de les Oficines de Control Tècnic (OCT) va ser el punt clau al voltant del qual van girar les intervencions. Les exposicions van ser presidides per Albert Vilalta, Ex Secretari d’Infraestructures, i moderades per Álvaro García Messeguer, director general d’investigació del Ministeri de Ciència i Tecnologia. El primer ponent, Enrique

7

Manuel Niñerola, president dels promotors de Tarragona, i Lluís Jacas, cap dels SS.TT. d’Arquitectura (a la dreta), conversant amb altres participants

TAG



Desembre 2001


Albert Vilalta, exsecretari d’estat d’Infraestructures, i Álvaro García Messeguer (dreta), del Ministeri de Ciència i Tecnologia, durant un debat



en el món de l’edificació. Rodríguez va valorar positivament el sistema d’assegurances que incorpora la LOE, un sistema en vigor a França des del 1978, i va afirmar que la cada cop més important cultura de la reclamació te una important incidència en les assegurances de responsabilitat civil. El director de CPV va cloure la seva intervenció amb una llarga exposició sobre les relacions de les OCT,s amb la resta d’agents del procés constructiu, sempre a partir de la col·laboració mútua.

d’INTEMAC. El primer ponent, Javier Serra, subdirector general adjunt a la Direcció General d’Habitatge del Ministeri de Foment, va exposar l’estat actual dels treballs per elaborar el Codi Tècnic de l’Edificació, una nova eina que es dur a terme en col·laboració amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques. Serra va destacar que aquesta futura norma s’inclourà dins del conjunt dels anomenats "codis bassats en prestacions", que diferencien clarament quines

prestacions són de caràcter general i quines estan associades amb els materials i les possibilitats constructives del moment. La segona ponència va anar a càrrec de Rafael Salgado de la Torre, cap del Servicio de Normativa de Habitabilidad de la Dirección General de la Vivienda del Ministerio de Fomento, amb una extensa anàlisi sobre el Green Building Challenge (GBC), el sistema d’avaluació de l’impacte ambiental en l’edificació més aplicat arreu del món, fruit d’un projecte de cooperació entre dinou estats. Salgado va descriure primer els sistemes d’avaluació que s’han aplicat els darrers anys en els països del nostre entorn, per passar a exposar les eines i els mètodes que inclou el GBC, posat en marxa el 1998. Els objectius fonamentals del GBC són desenvolupar metodologies d’avaluació del comportament ambiental dels edificis, mantenir un coneixement continuat sobre els aspectes mediambientals relacionats amb l’edificació i fomentar la investigació en aquests àmbits. El matí del dia 9 es va tancar amb dues exposicions més. En primer lloc, el president de

UN FUTUR DE QUALITAT

TAG



Desembre 2001



Al llarg del matí del dia 9 es va desenvolupar el tercer bloc de les jornades, dedicat al nou escenari on haurà de implantar-se una nova cultura de la qualitat, amb especial atenció als diversos sistema per avaluar-la i a l’estat actual del Codi Tècnic de l’Edificació (un codi que hauria d’estar enllestit el maig de 2002). Amb un petit canvi respecte al programa, aquest bloc matinal va estar presidit per Josep Lluís González, conseller delegat de Prefabricats Pujol, i moderat per José Calavera, enginyer de camins i representant

Pascual Sala, magistrat del Tribunal Supremo i expresident del Consejo General del Poder Judicial, va tractar els conflictes competencials

8




l’Associació de Constructors i Promotors d’Espanya (APCE), Guillermo Chicote, va aportar el punt de vista del promotor d’edificis pel que fa a la recerca de la màxima qualitat. Per a Chicote, hi ha tres eines bàsiques per millorar la qualitat a partir de la LOE: l’establiment d’unes normes tècniques de la construcció que haurà de completar el Codi Tècnic de l’Edificació, l’exigència d’una intervenció i una auditació continuades en el disseny i l’execució de les obres i l’establiment d’un sistema de responsabilitats i garanties. Per acabar la jornada, l’arquitecte Luis Vega Catalán va fer una anàlisi de la directiva europea de productes de construcció del 1989, en relació amb el món de la certificació de materials i amb el desenvolupament del futur Codi Tècnic. Vega va destacar que els requisits bàsics tant de la LOE com de l’esborrany del Codi coincideixen amb la normativa europea al respecte, en vigor a l’Estat espanyol a partir del 1991.

José Antonio Otero, president del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España, entre Joan Prous i Pascual Sala al final d’un debat

COMPETÈNCIES, PERITATGES I ASSEGURANCES La taula de tarda del 9 de novembre va estar presidida per Pascual Sala, expresident del CGPJ i actual magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem, i moderada per José Antonio Otero,

El rector de la Universitat Rovira i Virgili, Lluís Arola, i Joan Milà, vicepresident del Col·legi, en un moment de descans de les Jornades

9

president del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya. Després de valorar molt positivament tant el nivell tècnic de les jornades com la participació de la trobada, Otero va donar la paraula al mateix Pascual Sala, que va fer una disertació sobre els diversos aspectes de la conflictivitat competencial en el món dels aparelladors i els arquitectes. El magistrat del Suprem, després d’un recorregut històric sobre la jurisprudència espanyola referent a les competències professionals dels arquitectes tècnics des del 1969 fins ara, va afirmar que la LOE havia solucionat pràcticament de manera definitiva la major part de les situacions conflictives. Sala va destacar també com la LOE preveu la capacitat de l’aparellador no només per executar una construcció, sino també per projectarla. Seguidament, el magistrat de la sala primera del Suprem Román García Varela, va exposar com afecta la LOE al concepte històric de ruïna en l’edificació. García Varela va partir de la concepció de ruïna de l’article 1.591 del Codi Civil per arribar a l’enfoc que dóna al tema la LOE, en concret en el seu article 17. El magistrat

TAG



Desembre 2001




NOVES CULTURES DEL MANTENIMENT I DEL CONSUM

El parc d’edificis actual de l’Estat espanyol arriba als 8,5 milions

»

va afirmar que la nova norma innova el panorama legislatiu de la construcció, introduïnt dos nous supòsits més de ruïna: la relacionada amb els defectes d’acabament d’una construcció i la que es refereix a l’habitabilidat de l’edifici. Varela va concloure destacant que la LOE aclareix per primer cop les competències i les responsabilitats dels agents que intervenen en el procés edificatori. La segona jornada de l’encontre es va cloure amb sengles ponències d’un altre magistrat de la sala primera del Suprem, Almagro Nosete, i del director de la companyia asseguradora Swiss Re, Santiago Ortega, totes dues al voltant del peritatge en construcció i de l’articulació de les responsabilitats en aquest sector. El magistrat va assenyalar que la LOE designava el peritatge com la prova més important en cas de procediment judicial, que amb la nova norma l’informe pericial esdevenia l’element probatori més important i que es resolia final-

TAG



Desembre 2001

ment el tema del cobrament d’honoraris per part dels pèrits. De la seva banda, Ortega va destacar els articles 17 i 19 de la LOE com de màxima importància, ja que defineixen responsabilitats i garanties, i va afirmar que amb la LOE es passava d’una legislació de danys a una altra de responsabilitats. Finalment, el director de Swiss Re, va criticar l’amplitud, al seu parer, del concepte de ruïna a la nova norma, així com la problemàtica que genera el concepte de "ruïna funcional".





«

Antón Checa, de l’ITeC, i Salvador Martín, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona

La darrera jornada va estar dedicada a analitzar el paper del cosumidor d’edificis o habitatges, i va estar presidida pel president del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona, Salvador Martín, i moderada pel cap del servei territorial de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, Lluís Jacas Fleix. En primer lloc Xavier Casanovas, cap del servei de rehabilitació i medi ambient del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Barcelona, va afirmar que la LOE no acabava de tractar eficaçment el manteniment dels edificis construïts abans d’aquesta norma, i va assenyalar l’aparició d’una nova cultura del manteniment dels habitatges en els darrers anys. Casanovas va xifrar en 8,5 milions el parc d’edifics actual de l’Estat espanyol. La segona ponència, elaborada pel president del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Josep Ma Vendrell, va ser llegida per Xavier Duran, ja que, per problemes de salut, l’autor no va

Pere Macias, llavors conseller de Política Territorial de la Generalitat, conversant amb els periodistes destacats a les Jornades

10


Una imatge de la taula presidencial de la cloenda de les Jornades



poder assistir-hi. La ponència de Vendrell analitzava el paper de l’administrador de finques a partir de la nova llei, i destacava com a punt feble de la norma el fet que deixés de banda l’àmbit de les construccions anteriors a la llei. Al llarg de la conferència es va demanar la realització d’un estudi de les diferents disposicions que complementen la LOE, especialment a Catalunya, on ja fa temps que està en vigor la Llei de l’Habitatge. Després d’una breu intervenció de Salvador Martín, on es va remarcar la necessitat d’augmentar la rehabilitació dels edificis, Montserrat Torrent, representant de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), va cloure les intervencions tècniques de les jornades amb una anàlisi de les reclamacions més freqüents que l’OCUC rep per problemàtiques relacionades amb la construcció i

els habitatges. Torrent es va mostrar crítica amb la LOE, tot afirmant que no pot solventar les reclamacions relacionades amb els habitatges, el 40% de les quals fan referència precisament a edificis de nova construcció. CONCLUSIONS I CLOENDA Després d’una breu pausa, es va procedir a la cloenda d’aquestes primeres jornades sobre la LOE, sota la presidència del llavors Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, que actualment ha deixat la seva tasca de gestió en la Generalitat per ocupar-se de la secretaria general adjunta del seu partit. La clausura va comptar amb representants de tots els sectors implicats, a més de representants de la cultura, l’economia i la política locals. El presidents del Col·legi d’Arquitectes Tèc-

11

nics de Tarragona, Joan Prous, es va mostrar molt satisfet del desenvolupament de la trobada, i va agrair tant l’assistència, en especial als arribats de fora de Catalunya, com el nivell tècnic de les ponències, un nivell d’interès que es va comprovar, al parer de Joan Prous, en el volum de converses i debat als passadisos entre conferència i conferència. Finalment, Prous va afirmar que cal continuar amb la reflexió sobre molts aspectes d’una normativa que encara ha de tenir un important desenvolupament, tant legal com pràctic. Per acabar, Pere Macias, va destacar l’efecte que una llei tan necessària com la LOE té sobre el disseny urbanístic futur de les ciutats, tot i algunes mancances en aspectes com ara la rehabilitació, així com la rellevància de la nova legislació en un sector tant important econòmicament com és el de la construcció.

TAG



Desembre 2001


ACTUALITAT



El codi tècnic de l’edificació (CTE) apareixerà el maig del 2002 EL MINISTRE DE FOMENT FRANCISCO ÁLVAREZ CASCOS ASSEGURA QUE EL CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ ESTARÀ ENLLESTIT I A PUNT EL MES DE MAIG DEL 2002

El passat dia 13 i 14 de Novembre va tenir lloc a la prestigiosa Fundación Ramón Areces de Madrid el simposi internacional El Código Técnico de la Edificación como protección al usuario y experiencias internacionales en Códigos de edificación. En un marc amb gairebé 250 assistents, amb una àmplia representació d’intitucions públiques i privades, el Ministeri de Foment ha intentat fer un esforç de síntesi per sensibilitzar als col·lectius de com serà aquest revolucionari Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). Tal i com assegurà el Ministre en aquestes jornades, a finals d’any s’espera tenir un primer esborrany del Codi, a primers d’any 2002 iniciar un període de provatura i, tenir un document definitiu durant el mes de Maig del 2002, complint així amb els terminis legals previstos. ANTECEDENTS La disposició final segona de la Ley de Ordenación de la Edificación (LOE) dota al Govern de la facultat d’aprovar un Codi Tècnic de l’Edificació en el termini de 2 anys des que va entrar la Llei en vigor (això va ser el dia 5 de maig de 2001), establint en aquest document les exigències que han de complir els edificis en relació als requisits bàsics establerts en l’article 3, apartats 1.b) i 1.c). I el

TAG



Desembre 2001

govern central està absolutament disposat a complir els terminis amb escreix, malgrat hi ha països d’Europa que han passat gairebé una dècada dissenyant en seu propi Codi Tècnic. Amb dos anys, el Ministeri es veu capaç d’assolir aquesta important fita. El Codi Tècnic de l’Edificació CTE, revolucionari i inèdit no neix del no res. És una eina que vol reflectir les tendències europeistes i mundials en Codis Tècnics, caminant envers el que s’anomenen els codis de prestacions. El nostre futur codi s’inspira enormement amb el Codi Canadenc i Americà. Recordem que en aquests codis, la pressió de l’empresa privada quan a investigació i desenvolupament els manté vius i constantment revisables, amb incorporació de nous conceptes en la mesura que la tècnica avança. Es tracta doncs, de codis vius, que opten de forma clara per l’avenç tecnològic de l’edificació.

cat. En alguns casos, complir-ne algunes crea situacions desfavorables en el compliment de les altres. Però en qualsevol cas, el Codi Tècnic de l’edificació ha de marcar una nova pauta donant contingut i posant límits als conceptes recollits en el Cap.II, Art. 3 sobre Requisitos Básicos de la Edificación. Cal doncs, donar resposta i contingut a frases tant ambigües com interpretables de la LOE referides als requisits bàsics (art 3. Cap. II) com …de tal forma que el uso normal del edificio no suponga riesgo de accidente a las personas… o bé …otros aspectos funcionales de los elementos constructivos o de las instalaciones que permitan un uso satisfactorio… El tant esperat com necessari Codi Tècnic de l’Edificació ha d’abordar aquests nous requisits de l’edificació amb modernitat i sense constrenyir ni limitar als tècnics i professionals en el camp de la tècnica. I això ho farà mitjançant la definició de prestacions.

PERQUÈ CAL UN CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ (CTE)?

QUÈ ÉS UN CODI DE PRESTACIONS?

A l’albir del segle XXI, el sector camina encara amb normes dels anys 70 i 80, deslligades entre elles i poc coordinades, que responen a uns paràmetres i nivells de confort i qualitat que ja han estat superats per la demanda del mer-

En primer lloc cal reconèixer una voluntat mundial de major protecció al consumidor i, de dirigir les normatives a un terreny comprensible, d’objectius i voluntats que es concreten mitjançant uns requeriments obligatoris. Els números i les

12


xifres ja no manen: manen els objectius. Els tècnics i els usuaris ens trobarem amb un Codi anomenat "de prestacions" que canvia una estructura de valors numèrics cartesiana i molt tancada de les actuals normatives per nous conceptes: voluntats i objectius. Llegeixi’s prestacions. L’estructura del Codi tècnic presenta dos grans aspectes

fonamentals: objectius i mitjans per poder assolir-los. Així mateix s’engloba en el model nòrdic de codis, estructurat en cinc nivells, amb una part obligatòria i una que no ho és. La part obligatòria és una part tancada i que vol ser estable en el temps, mentre que la part no obligatòria està oberta i pensada per adaptar-se a l’avenç tecnològic en el sector.

requisits PART OBLIGATÒRIA

prestacions exigències mètodes de verificació PART NO OBLIGATÒRIA

solucions acceptables

ELS 5 GRANS BLOCS DEL CODI Requisits

Prestacions

Requisits

Verificació

Solucions acceptables

Els requisits, expressen les necessitats que cal cobrir a l’usuari, amb un llenguatge intel·ligible, clar i planer.

A cada requisit correspon una o més prestacions, que son el conjunt de característiques qualitatives o quantitatives de l’edifici i que determinen la seva aptitud de cara a complir la funció per a la que s’ha dissenyat.

Les exigències, contenen totes les especificacions amb caràcter exigencial aplicables als elements constructius de l’edifici i necessàries per complir amb els requisits.

La verificació conté els protocols i aspectes destinats a comprovar el compliment dels aspectes anteriors.

Les solucions acceptables estan pensades per dona una resposta estandar de compliment de mínims, però en cap caps d’obligat compliment. És tracta d’un element de referència.

UNA FORMA DE TREBALL REVOLUCIONÀRIA Internet ha estat una de les eines fonamentals de desenvolu-

SEGURETAT

HABITABILITAT

pament del Codi i, serà el seu suport final quan vegi la llum pública. El treball desenvolupat s’estructura amb 6 grans grups de treball o àrees amb 6 responsables, 15 experts, 38 col·laboradors

directes i més de 146 experts registrats a la xarxa que participen interactivament en la presa de decisions interactiva.

PONÈNCIA 1

Estructural

GT-SE (n)

PONÈNCIA 2

Incendi

GT-SI (n)

PONÈNCIA 3

Utilització.

GT-SU (n)

PONÈNCIA 4

Higiene, salut i protecció ambiental

GT-HH (n)

PONÈNCIA 5

Acústica

GT-HA (n)

PONÈNCIA 6

Energia

GT-HE (n)

Tots aquells interessats en conèixer més de prop el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) poden acudir a la pàgina Web del M i n i s t e r i

http://www.codigotecnico.org o fer consultes al correu codigotecnico@ietcc.csic.es. En propers números de la revista, es desenvoluparan més aspectes del Codi

13

Tècnic de l’Edificació (CTE).

ENRIC CASANOVAS RIPOLL Cap de l’Àrea de Dinamització

TAG



Desembre 2001


PATRIMONI

 Arquitectura rural. Les barraques de pedra seca al Baix Penedès

A

les construccions de pedra seca que hi ha a la comarca del Baix Penedès, sobretot a les vinyes de marges, les anomenem barraques. Són rústegues i senzilles, però boniques. Són tan discretes i mimètiques i estan tan integrades a l´entorn on s´han bastit que la seva presència i rural bellesa no ofenen mai el paissatge. Actualment estic realitzant un estudi d´aquests refugis de pedra al terme de la meva vila de La Bisbal del Penedès que és amb tota seguretat el territori on en queden més de tota la comarca. Probablement n´hi havia més de tres-centes de les que ara en queden almenys dues-centes que estic fotografiant i fixant els seus elements singulars per després poder catalogar i dibuixar les més característiques. Algunes d´aquestes construccions deuen ser molt antigues, ja que l´art de fer treballs en pedra seca s´ha conreat en aquesta zona des de temps immemorial tal com correspon a l´antic territori ibèric de la Cossetània oriental. Malgrat tot, jo crec que la majoria de barraques actuals hauríem de datar-les als segles XVIII i XIX arribant fins al primer terç del segle XX, atès que el gran increment de la demografia del nostre poble obligà a eixarmar tots els costers i turons del terme per plantar-hi sobretot garrofers i oliveres. L´hereu de la vella masia de Freié apuntava al seu diari: Nota de la harabasa que fa treura Joan Jané de Frahé hen lo any 1838 ha la

TAG



Desembre 2001

seva hisenda pe lo que li costará per cada any de harabasau hi hapariar las rocas... Nota de fer los margas y aspadragau... Entre els anys 1838 i 1853 a l´hisenda de Freié es pagaren 1.863 jornals a pesseta i mitja, aixó és 2.794 pessetas per a fer noves arrabasses amb els seus corresponents marges i barraques. Encara que de bell antuvi totes les barraques semblin iguals, quan es comparen s´hi troben diversos models. El tipus més comú a La Bisbal és el de planta quadrada o rectangular amb les cantoneres atalussades, mentre que cap a la part baixa de la comarca predominen les de tipus circular. La majoria tenen només un portal d´entrada i un sol espai interior, encara que n´hi ha algunes, d’entre un 5 i un 7%, que són dobles i disposen d´una estança pel pagés i una establa. També es poden classificar per la llinda de la porta d´entrada, que pot estar formada per una llosa plana o per arcs de diverses formes: de mig punt, rebaixat, ametllat, amb arc de descàrrega... Sovint es col.loquen lloses sortints a manera de mènsules i fins i tot he trobat un exemplar amb una llinda formada per dues lloses recolzades en punxa. Una característica que distingeix les barraques bisbalenques és que la gran majoria, al menys un 90%, tenen la llinda del portal formada per un arc, mentre que plana avall i a l´Alt Camp es decanten per la forma més senzilla i menys elaborada d´una llosa plana.

14

Quant a la seva construcció, els experts margeters o barraquers triaven les pedres per fer les cantoneres i parets del perímetre. Mentre que per anar aixecant la cúpula o coberta aprofitaven pedres planes o llosenques que anaven aixecant lleugerament amb falques de reble fins arribar a tancar-la amb la pedra clau. L´arc del portal d´entrada sembla que es feia apilant feixos de garbons de redoltes col.locats a manera de cindri. Aquest darrer sistema constructiu no el trobo gaire versemblant encara que m´ho ha explicat una persona que va arribar a veure bastir alguna d´aquestes construccions. Finalment s´enterrava la coberta i s´hi plantaven els anomenats lliris de barraca perquè les seves arrels aguantessin la terra. L´obra dels barraquers i margeters era més o menys reeixida degut a diversos factors entre els quals un de molt important és el tipus de pedra. Amb pedra plana el treball era més senzill, encara que l´experiència i bon ofici d´aquells constructors ens ha deixat excel.lents resultats emprant la pedra rodona d´algunes partides del terme. Per aixó, més que el material que utilitzàven, encara hi tenia més influència per a fer una bona feina, la destresa i bon quefer del margeter que sabia triar l´indret de la vinya on era més adient bastir la barraca: sobre un rocallis, a recer de l´aire, recolzada a un marge, a vegades adaptant l´estructura de pedra a una petita cova natural,




vora el pas o baixador de les marjades de manera que fos accessible des de qualsevol punt de la peça de terra... També coneixien la correcta configuració i escaient proporció d´aquells refugis de pedra, sabien situar el portal que normalment s´orientava al migdia i, sobretot, els bons margeters eren mestres en la disposició i col.locació de pedres i reble. De fet l´obra d´aquells treballadors ha quedat vista durant segles i exposada a la valoració i la mirada crítica de qui s´hi vulgui fixar, ja que aquí sí que no hi han arrebossats ni acabats que dissimulin els defectes de la paret de suport tal com passa sovint en treballs de construcció poc elaborats o mal executats. La majoria de barraques, en canvi, són prou ben acabades i agradables, dins de la seva simplicitat, i han acomplert la seva finalitat durant moltíssims anys. La barraca que he dibuixat per acompanyar el text és un exemplar ben pensat i executat amb molta correcció. És de planta circular i de bella proporció. La paret o tronc de la barraca, lleugerament atalussada i formada per pedra de mida mitjana està acabada o lligada per un cèrcol de pedra col.locada amb una mica d´inclinació. La cúpula queda rematada i closa per la pedra clau i està coberta amb terra on s´hi han plantat els lliris de barraca. S´han triat pedres més grosses per fer els muntants del portal mentre que la llinda plana es recolza sobre dues pedres sortints a manera de mènsula que redueixen la llum de l´obertura. Tot plegat designa la bona feina i l´ofici del desconegut margeter que la va aixecar. Malhauradament cada any hi ha barraques que desapareixen o cauen degut a diverses causes. Les que han quedat abandonades als pendents de la muntanya es van enrunant per l´abandó de les terres

Barraca de planta circular (L’Ortigós)

1- Clau de la cúpula 2- Cúpula amb lliris de barraca per aguantar la terra de recobriment amb les arrels 3- Cèrcol que remata el parament o paret vertical circular, abans de l’arrencada de la cúpula 4- Llinda del portal d’entrada 5- Mènsula sortint que redueix la llum o amplada de la llinda 6- Pedres grans que formen els muntants del portal 7- Parets de la barraca aixecades amb pedra més petita

mentre que el bosc i la brossa encerclen i s´emparen de les seves parets, la cúpula queda desenterrada i l´aigua de la pluja es comença a filtrar al seu interior. També s´han enderrocat les que han tingut la mala sort de quedar dins d´alguna urbanització del terme. I encara un altre enemic per al gran treball dels nostres passats que aparellaren marges i barraques, són les extenses i monòtones plantacions agrícoles actuals que, malgrat semblar que modernitzen els conreus, allò que fan, en cert sentit, és tornar a barbaritzar un territori perfectament repartit, arranjat i civilitzat des de fa mil·lenis. Ara que la nostra comarca es transforma a un ritme tan accelerat hauriem de ser curosos en conservar elements característics i que donen personalitat al nostre territori com ara barraques de

15

pedra, marges, pous, pallissses, camins... que han conformat des de segles la terra i el paissatge. Al menys hauriem de preservar els exemplars més sencers i ben acabats. Si no ho fem així ja sabem quins seran els resultats. Tindrem una comarca desfeta, anodina i mediocre, semblant a altres indrets del nostre pais que han crescut desordenadament. El progrés no consisteix en esborrar tot allò que van fer els que ens van precedir, sinó en afegir-hi millores, reformes i ampliacions ben pensades i ben executades tant a les zones urbanes com a les rurals perquè les viles, pobles, masies i el territori que les envolta formin un conjunt cada vegada més agradable i harmònic.

BENJAMÍ CATALÀ BENACH Arquitecte tècnic

TAG



Desembre 2001


ESPAI AL TEMPS

 Dotze personatges austriacistes de les comarques tarragonines

D’

TAG



Desembre 2001



ençà la restauració de la democràcia hom pot veure a Tarragona com l’11 de setembre les autoritats i els representants dels partits polítics s’apleguen davant la columna aixecada en honor de Rafael Casanova i Comes, al passeig marítim del mateix nom, per retre homenatge al personatge i amb ell a tots aquells que lluitaren per les llibertats de Catalunya durant la guerra de Successió. Davant el fet, cada any em faig la mateixa pregunta: per què és Casanova i no una persona de les nostres comarques la figura escollida per recordar i homenatjar els patriotes de la lluita contra els Borbons i l’absolutisme? A Rafael Casanova no li vull treure pas cap mèrit ja que, com a conseller en cap de Barcelona l’any 1713-1714, va fer el que li pertocava, però la seva estampa mai l’he trobada prou qualificada per representar-nos a tots: era conseller en cap de Barcelona perquè la sort va fer sortir el seu rodolí en l’extracció de 1713, i si la guerra hagués durat alguns mesos més ja no hagués detentat el càrrec i, conseqüentment, seria un altre l’escollit per representar tot allò que hom vol fer-li representar. Davant la fortuïta presència històrica de Casanova trobo molt més sòlides per encarnar a tots aquells herois altres figures, com, per exemple, Francesc Macià i Ambert (Bac de Roda) o Josep Moragues i Mas (el general Moragues) els quals, a més, sacrificaren

Diada nacional de l’onze de setembre, al monument de Rafael Casanova

llur vida per la causa que defensaven mentre que Casanova la salvà i pogué continuar la seva vida pública (el 1719 reaparegué en públic i tornà a exercir d’advocat a Barcelona) sense cap més problema. Se’m pot argumentar que si Casanova no era fill de les comarques tarragonines (era nat a Moià) i que tampoc ho eren Bac de Roda o el general Moragues, la qual

16

cosa és certa, i per tal de centrarnos en les nostres contrades aporto una relació de dotze personalitats nascudes entre nosaltres i amb prou mèrits per representar tots aquells herois: Josep de Figuerola i Argullol, d’Alcover; Francesc de Castellví i Oballe d’Ovando, de Montblanc; els germans Rafael, Joan, Josep i Antoni Nebot i Font, de Riudoms; Tomàs de Vidal i


Nin, de Tarragona; els germans Josep, Gregori i Jacint d’Oliver de Boteller i Saragossa, i Antoni Gil de Frederic, de Tortosa, i Joan Segarra i Colom, de Valls (i encara en podria afegir una altra força rellevant: Pere-Joan Barceló i Anguera, dit el Carrasclet ). De tots ells aportarem uns breus trets biogràfics centrats entorn de l’actuació que tingueren en els anys de la contesa successòria. JOSEP DE FIGUEROLA I ARGULLOL



Era descendent d’una família de botiguers i negociants que l’any 1693 aconseguí la ciutadania honrada. Fou l’hereu dels seus pares Rafael Figuerola i Ignàsia Argullol i es casà, el 1706, amb Gertrudis Vilana-Perles, filla de Ramon Vilana-Perles i Camarasa, ciutadà honrat de Barcelona i doctor en ambdós drets, i ben segur que aquesta circumstància incidí fortament en la seva decisió d’optar pel rei-arxiduc ja que el seu sogre, des del començament de la guerra, fou un dels personatges més destacats del govern de Carles III l’Arxiduc (secretari protonotari del Consell Suprem, secretari reial per a Catalunya i secretari interí de la secció d’Itàlia del Despatx Universal) que el recompensà, el 16 d’agost de 1710, amb el títol de marquès de Rialb.[1] El 10 d’abril de 1715 signà el seu testament a Barcelona i el fet que l’atorgués en els primers mesos de postguerra i estant sa ens fa suposar que temia ser blanc de la repressió filipista i ja pensava en l’exili; el document servia, doncs, per a ordenar els assumptes familiars com molt bé ho demostren les clàusules per a la successió en les quals es manifesta que l’hereu no ha de ser culpable de lesa majestat, ja que llavors la família sofriria la confiscació dels

Escultura en honor de Pere-Joan Barceló, el Carrasclet, a la seva vil·la de Capçanes

béns, i que, en el moment d’heretar, no es trobés fora de Catalunya. Amb posterioritat a la redacció de les darreres voluntats s’exilià a Viena on Carles VI li concedí, el 1718, el títol de comte de Figuerola. Tornà de l’exili vers 1739 i morí a Catalunya el juny de 1747.[2] ELS NEBOT Els germans Nebot eren fills de Jaume Nebot natural de Vilaplana del Camp que s’aveïnà a Riudoms vers 1663, i de la riudomenca Engràcia Font. El genearca dels Nebots es dedicà als

17

negocis gràcies als quals aconseguí fer-se amb un bon patrimoni que li permeté esdevenir familiar del Sant Ofici i aconseguir, el 13 de març de 1673, el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. El més famós dels quatre germans és Rafael, batejat a Riudoms el 22 de gener de 1665,[3] Era militar de professió i l’any 1705 tenia el grau de coronel. En iniciar-se el moviment austriacista es trobava a València i s’hi adherí. Al País Valencià intervingué en les preses d’Oliva, Xàtiva, Gandia, València i Utiel i, el 1707, deturà les ofensives del duc de Noailles. Lluità a Tarragona i

TAG



Desembre 2001


de l’Arxiduc. Va lluitar al País Valencià, amb el seu germà Rafael, i a Tarragona. Participà en la mobilització general de final de 1714 i en el setge de Barcelona. Antoni rebé les aigües baptismals el 20 de juny de 1685.[7] Com la resta de la seva família fou partidari de Carles III. Entre les seves actuacions figura la negociació de la capitulació de Tortosa que aconseguí el 25 de setembre de 1705. TOMÀS DE VIDAL I NIN

Gravat sobre Tomàs de Vidal, abat de Santes Creus i arquebisbe de Messina (Sicília)



organitzà la defensa de Barcelona. Fou ascendit a general i participà activament en l’intent desesperat de mobilització general del final de la guerra. S’exilià a Viena on l’emperador Carles VI el nomenà tinent general de cavalleria del seu exèrcit i li concedí, el 17 de juny de 1723, el títol de comte de Nebot.[4] Morí a Viena el 1733. Joan rebé les aigües baptismals el 19 de maig de 1667.[5] També fou militar de professió. El 1704 servia a Castella com a tinent de cavalleria i per tal de posar-se sota les ordres de l’Arxi-

TAG



Desembre 2001

duc passà a Portugal des d’on guanyà Catalunya. El 1705 el trobem al Camp de Tarragona reclutant gent per al regiment del seu germà Rafael i intervenint en la presa de Tarragona. El 1713 va participar en la Junta de Braços celebrada a Barcelona en la qual es manifestà partidari de la resistència. En el setge de 1714 fou ferit i un cop acabat s’escapà a Mallorca des d’on s’exilià. Josep fou batejat el 7 de maig de 1672.[6] Era tinent de cavalleria i el 1705 corria pel Camp de Tarragona aixecant homes a favor

18

Era fill de Dídac de Vidal i Agràs i d’Ignàsia de Nin i fou batejat a la catedral de Tarragona el 29 de desembre de 1669.[8] Seguí les petjades del seu germà Jeroni i entrà al monestir de Santes Creus del que arribà a ser-ne abat l’any 1706. Durant la guerra de Successió prengué partit per l’Arxiduc i quan la causa d’aquest s’ensorrà tingué la sort que la seva comunitat l’enviés a Roma amb l’encàrrec de tractar amb la cúria un plet del monestir; un cop a Itàlia considerà que si tornava als dominis de Felip V patiria les seves represàlies i prengué la decisió de restar a Roma. Carles VI li recompensà la fidelitat a la seva causa amb l’arquebisbat de Messina que regí del desembre de 1730 fins al 29 de juny de 1743 en què morí víctima de la pesta que aleshores assotava la diòcesi.[9] ELS OLIVER DE BOTELLER Josep, Gregori i Jacint d’Oliver de Boteller i Saragossa eren fills de Gregori d’Oliver de Boteller i de Jordà i de Cecília Saragossa i Puigdepasques. Josep nasqué a Tortosa l’any 1653 i fou batejat el 2 de gener.[10] Era militar de carrera i, com a capità de la Coronela, es


«

Els germans Oliver de Boteller eran partidaris de Carles III i van lluitar amb les armes

»

l’octubre de 1664.[14] Es féu monjo cistercenc al monestir de Benifassà del qual fou síndic a València i, posteriorment, el 1704, abat. Com els seus germans, prengué partir per Carles III l’Arxiduc que el nomenà membre del seu consell secret.[15] Amb l’ocupació del País Valencià es retirà a Barcelona on morí l’any 1731.[16]



distingí en el setge de Barcelona de l’any 1694. Assistí a les corts de Barcelona de l’any 1701 i, el 1703, formà part de la comissió destinada a pressionar Felip V perquè atengués diverses reclamacions dels catalans sobre arbitrarietats i abusos de poder, reclamacions que el Borbó defugí. També pertanyé a la comissió que per ordre expressa de Felip V havia de fer esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona, però es negà a fer-les cosa que li suposà la inhabilitació per ocupar càrrecs polítics.[11] Abraçà amb convicció la causa del rei-arxiduc i Carles III el premià, en les corts de Barcelona del 1705-1706, amb el títol de vescomte de Camp-redó que, el 13 de febrer de 1707, li fou millorat pel de comte.[12] El 22 de gener de 1713, quan l’arxiduc Carles ja s’havia allunyat de Catalunya, el Consell de Cent li confià, junt amb d’altres persones, la missió d’entrevistar-se amb el comte de Stampa, conseller d’Estat, per ferli avinent l’abandó en què l’arxiduc havia deixat els catalans. Malgrat la seva edat avançada, s’allistà com a capità a la Coronela i morí defensant Barcelona, l’11 de setembre de 1714.[13] Gregori nasqué a Tortosa

Foto antiga del Palau d’Oliver de Boteller, a Tortosa

Jacint fou batejat a la catedral tortosina el 25 d’abril de 1671.[17] Fou partidari, com la resta de la família, de Carles III la causa del qual defensà amb les armes a la mà, per aquest motiu el rei-arxiduc el premià amb els títols de vescomte d’Oliver, el 1706, i marquès d’Oliver, el 1724.[18] Entrà a formar part de les Juntes del govern provisional de Catalunya i participà activament en l’organització i resistència de Barcelona. El dia 11 de setembre formava part, entre d’altres prohoms, del grup enca-

19

rregat de la custòdia de la bandera de Santa Eulàlia i quan Rafael Casanova la deixà anar en caure ferit, fou ell qui l’engrapà. També intervingué en la capitulació de la ciutat, essent ell, junt amb Marià Duran, el que la negocià amb el duc de Berwick.[19] Ocupada Barcelona s’exilià a Viena i hi romangué fins els darrers anys de la dècada dels quaranta en què retornà a Catalunya.[20] Fixà la residència a Barcelona on atorgà testament, el 28 de setembre de 1747, i hi morí, en una data posterior a la

TAG



Desembre 2001


del testament i anterior al 10 de setembre de 1748 en què ja consta com a difunt.[21] ANTONI GIL DE FEDERIC I DE ROSSES És fill de Francesc Gil de Federic i Alberni, ciutadà honrat de Barcelona, i de Maria de Rosses als quals heretà. Durant la guerra de Successió prengué partit pel rei arxiduc que el distingí, el 31 de desembre de 1706, amb el privilegi militar.[22] Fou capità del regiment de la Fe, formà part, amb el grau de capità, de la milícia urbana de la Coronela i ocupà els càrrecs de veguer de Tortosa, Barcelona i Vilafranca. Es distingí en la defensa de Barcelona i fou ferit l’11 de setembre de 1714.[23] Contra el que suposen o diuen Beguer i tos els que l’han seguit, no morí aleshores; això en ho demostra el fet que atorgués testament el 22 d’octubre de 1718 i que, el 31 de maig de 1720, encara fos viu.[24] JOAN SEGARRA I COLOM Nasqué a Verdú el 14 de febrer de 1653[25] i el 30 d’agost de 1679, pels serveis prestats en la defensa de Barcelona, aconseguí el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona.[26] A Joan Segarra, si hem de creure el seu descendent Josep M. de Sagarra, li agradava «escaparse» a Valls, i en un d’aquests sojorns conegué Mònica Gassol, filla de l’apotecari Jaume Gassol, que el fascinà, encara que no sabem si per les seves gràcies naturals o per la fortuna que hom li calculava. Acordat el casament, la parella establí capítols matrimonials, davant el notari vallenc Marc Farriol, el 19 de juliol de 1682.[27]

TAG



Desembre 2001

El matrimoni amb la pubilla Gassol li féu deixar Verdú per establir-se a Valls on, el 1692, es féu bastir un magnífic casal a la plaça del Blat que esdevingué una de les millors residències vallenques.[28] Durant la guerra de Successió es decantà pel rei-arxiduc Carles III, la qual cosa li fou premiada amb la concessió, el 2 de març de 1707, del privilegi de cavaller.[29] La mostra més evident del seu austriacisme la tenim en el fet de permetre que el seu fill i hereu, Joan-Francesc, servís com a cadet en el regiment aixecat per Joan Nebot.[30] FRANCESC DE CASTELLVÍ I OBALLE D’OVANDO L’hem deixat per al final perquè dels dotze personatges considerats és el que més ens complau i això per una raó ben senzilla i clara: la seva faceta d’historiador al servei de la terra que el menà a exiliar-se, sense tenir-ne cap necessitat i quan tot just retornaven molts dels qui ho havien fet, a fi de trobar la pau personal que necessitava i poder dedicar-se sense impediments a narrar els esdeveniments que havia viscut ja que s’havia autoimposat l’obligació d’escriure per a les generacions futures la informació d’uns fets que ell considerava transcendentals per a la seva pàtria.

«

Francesc de Castellví va anar a la frontera a atendre qüestions relacionades amb el reial servei

»

L’hereu d’Ignasi de Castellví i de Joana Oballe d’Ovando rebé les aigües baptismals el 16 de febrer de 1682 a l’església de Santa Maria de Montblanc.[31] Durant la guerra de Successió prengué partit pel rei-arxiduc Carles III de qui fou un seguidor

20

fervent. Després de la batalla d’Almansa (25-4-1707) fou un dels cavallers destinats per Carles III a «acalorar el país -Catalunyaen la frontera y al pronto levantamiento de los cinco regimientos de infantería y a otras comisiones».[32] L’any 1711 les autoritats austriacistes li encomanaren la missió d’anar a la frontera a atendre diverses qüestions relacionades amb el reial servei, entre les quals destacava l’aixecament del sometent.[33] El 30 de juny de 1713, com a membre de l’estament militar, assistí a la Junta de Braços aplegada a Barcelona per decidir el que s’havia de fer un cop evacuades les forces imperials i quan els Braços es determinaren a resistir, va restar a Barcelona per participar en la defensa de la plaça i s’incorporà amb el grau de capità a la Coronela. La seva actuació militar fou molt estimable durant tot el setge (especialment en la defensa del convent de Santa Madrona i del Portal Nou), i durant la batalla final de l’11 de setembre de 1714 tingué una

«

Un cop ocupada, Barcelona fou sotmesa pels borbònics a un règim de llibertat vigilada

»

intervenció brillantíssima.[34] Un cop ocupada Barcelona fou sotmesa pels borbònics a un règim de llibertat vigilada, i el 1719, en esclatar el conflicte entre França i Espanya, fou acusat de conspirar a favor dels francesos, que prometien el restabliment del règim autonòmic, i per això es refugià a Vallbona, sota la protecció de les seves germanes monges, la qual cosa, però, no li serví gaire ja que un escamot de soldats l’anà a cercar i se l’endugué pres. El deixaren en llibertat sota la garantia de 8000 ducats, i aleshores


Foto antiga de la part posterior de la Casa dels Castellví, a Montblanc



s’acollí a la protecció dels seus parents, els Armengol de Rocafort de Queralt i passà a residir al castell de dit lloc. El 6 d’octubre de 1726, cansat de la situació en què vivia a Catalunya i aprofitant l’amnistia de la pau de Viena se’n va anar a Àustria, on va arribar el mes de novembre.[35] A Viena aconseguí una pensió anual i es dedicà a recollir documentació i testimonis dels emigrats, a llegir els textos d’ambdós bàndols, escrits durant la guerra, a posar sobre el paper els seus records i notes i a recercar informació en els arxius militars vienesos. Tot aquest esforç restà fixat en cinc manuscrits de mida foli, escrits en castellà, que, en conjunt, suposen dotze volums i quatre caixes, amb un títol llarguíssim que comença amb les paraules Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725.[36] L’obra no la redactà seguint un ordre cronològic ja que el primer

«

Els dotze personatges són membres de l’oligarquia dirigent, beneficiada del sistema pactista

»

text que escriví fou el dedicat als fets esdevinguts entre 1711 i 1720; seguí la narració del que succeí entre el regnat de Carles II i l’any 1710, i l’últim que redactà fou el compendi introductori. La major part del text l’escriví entre 1737 i 1742 i, després d’una interrupció, l’acabà de redactar entre el novembre de 1747 i el juny de 1749.[37] Francesc de Castellví morí a Viena, sense veure publicada la seva obra, el 15 de setembre de 1757.[38] EPÍLEG Els dotze personatges suara considerats tenen en comú el fet de pertànyer a set famílies de la

21

petita noblesa no titulada de ciutadans honrats (Figuerola, Gil de Federic, Nebot i Segarra), cavallers (Castellví) i nobles del Principat de Catalunya (Oliver de Boteller i Vidal); formen part, doncs, d’un dels estaments privilegiats i, consegüentment, són membres de l’oligarquia dirigent, principal beneficiada del sistema pactista i constitucional del país. Tots ells són homes de partit, del partit austriacista, i no cal dir que si el resultat de la guerra els hagués estat favorable haguessin obtingut guanys considerables dels quals ja n’eren un tast els honors i beneficis rebuts en el decurs de la contesa, quan ningú podia dir encara quin seria el desenllaç final (ascensos militars els Nebot-, càrrecs polítics -Gil de Federic-, privilegis nobiliaris -Gil de Federic i Segarra- i títols nobiliaris -Nebot i Oliver de Boteller). Dir, finalment, que tots ells, encara que les seves motivacions

TAG



Desembre 2001


no sempre fossin altruistes, saberen estar en el seu lloc quan les coses deixaren d’anar bé i amb la seva actuació final purificaren els aspectes egoistes dels seus comportaments i motivacions anteriors i alguns d’ells, fins i tot, arribaren a vessar la sang (Joan Nebot, Antoni Gil de Federic) i perdre la vida (Josep d’Oliver de Boteller) per la causa que defensaven. Notes [1] FLUVIÀ, Armand de, «Títulos concedidos a Cataluña por el rey Carlos III el Archiduque», Hidalguía, 271 (1998), p. 794. [2] ROVIRA, S.-J.; i M. GÚELL, Aproximació a les famílies nobles d’Alcover a l’Edat Moderna, Valls, Consell Comarcal de l’Alt Camp, 1993, p. 65-67. [3] AHAT.= (Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona) Riudoms. Reg. 136, f. 238. [4] FLUVIÀ, «Títulos», p. 797. [5] AHAT. Riudoms. Reg. 132, f. 362v. [6] AHAT. Riudoms. Reg. 138, f. 114. [7] AHAT. Riudoms. Reg. 138, f. 52. [8] ACT.= (Arxiu de la Catedral de Tarragona) Baptismes, 9, f. 128. [9] FORT, E., «Noticias sobre Fray Tomás de Vidal y de Nin, Abad de Santes Creus», Santes Creus, 1 (1954), p. 11-23. [10] ACTO.= (Arxiu de la Catedral de Tortosa) Baptismes, 1626-69, f. 330v. [11] ALIER, R. «Josep d’Oliver de Boteller i Saragossa», Gran Enciclopèdia Catalana, vol 10, p. 724. [12] VOLTES, P. «Noticias sobre las mercedes nobiliarias otorgadas por el archiduque Carlos de Austria durante su gobierno de Barcelona», Hidalguiía, 23 (1957), p. 518. FLUVIÀ, «Títulos», p. 795. [13] BEGUER, M. Llinatges tortosins, Tortosa, Editorial Dertosa, 1980, p. 145. [14] ACTO. Baptismes, 1626-1669, f. 386v. [15] PASTOR, F. Narraciones Tortosinas. Tortosa, Imprenta de José L. Foguet y Sales, 1901, p. 269. [16] BEGUER, Llinatges, p. 146. [17] ACTO. Baptismes, 1669-1707, f. 17v. [18] MORALES, F. Próceres habilitados en las cortes del Principado de Cataluña, vol. II, Madrid, Hidalquía,

TAG



Desembre 2001

1983, p. 11. FLUVIÀ, Títulos, p. 794. [19] SANS, L. «L’onze de setembre i Sant Feliu», Va i ve, 114 (1990), 43; 115 (1991), p. 34. [20] BEGUER, Llinatges, p. 147. [21] AHT.= (Arxiu Històric de Tarragona) Fons de Tortosa. Reg. 2553, f. 122v.; 2250, f. 91. [22] VOLTES, «Noticias», p. 521. [23] Ibid., p. 35 [24] AHT. Fons de Tortosa. Reg. 2162, f. 117. [25] SAGARRA, J. M. de, Memorias, Barcelona, Editorial Anagrama, 1998, p. 46. [26] MORALES, F. Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña. Dinastía de Austria. Reinado de Carlos II (1665-1700), Madrid, Hidalguía, 1982, p. 231. [27] SAGARRA, Memorias, p. 46. [28] Ibid., p. 49 [29] MORALES, Próceres, II, p. 84. [30] SAGARRA, Memorias, p. 56. [31] QUERALT, P. «En Francesc de Castellví i Obando», La Nova Conca (1923), p. 2. [32] CASTELLVÍ, Narraciones historicas, vol. II, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1998, p. 431. [33] CASTELLVÍ, Narraciones históricas, vol. III, p. 308. [34] Diccionari Biogràfic Albertí, vol. I, Barcelona, Albertí editor, 1966, p. 520. [35] DURAN, E. Els exiliats de la Guerra de Successió, Barcelona, Rafael Dalmau, Editor, 1964, p. 54. [36] El títol complet és Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725. Motivos que procedieron a las turbaciones de España, en particular a las de Cataluña, estado, resoluciones, disposiciones y fuerzas de las potencias interesadas en esta guerra, sitios de plazas, sorpresas, defensas y rendiciones, batallas, combates y rencuentros [sic] sucedidos en los reinos de Castilla, Aragón, Valencia, Cerdeña, Mallorca, Sicilia, Principado de Cataluña y sus confines, que han sido el centro de la sangrienta guerra que empezó en este siglo. Con in resumen en el fin de cada año de los sucesos que acaecieron en todas partes en donde se guerreaba sobre lo sucesión de la España. Singularmente del último bloqueo y sitio de Barcelona, capital de Cataluña, sucedidos los años 1713 y 1714, motivos, resoluciones, disposiciones, defensas, asaltos y rendición. Con la abolición de los fueros, honores y antiguas leyes, plano del nuevo gobierno; confirmadas las Narraciones con documentos auténticos, precedidas de tres breves comentarios; el primero desde la población de España hasta la expulsión

22

de los moros; el segundo, histórico cronológico desde el rey don Pelayo hasta el rey don Enrique IV de Castilla; el tercero, histórico y genealógico, político y militar de los condes de Barcelona, reyes de Aragón y después reyes de España hasta el año 1700. [37] L’original de les Narraciones históricas se serva al Österreichisches Staatsarchiv de Viena i actualment és en curs de publicació per part d’una fundació madrilenya i a cura de Josep M. Mundet i Gifre i José M. Alsina Roca. [38] DURAN, Els exiliats, p. 55.

SALVADOR-J. ROVIRA GÓMEZ Dr. en Història Moderna i professor de la URV

I


ESPAI AL TEMPS



Formalitats per a viatjar a Amèrica des del Port de Tarragona, el primer quart del segle dinou EL MARC LEGAL DEL VIATGER



En l’Antic Règim per a poder anar a les colònies espanyoles d’Amèrica, abans de la seva emancipació, des de la metròpoli, s’havia de sol.licitar el permís de les autoritats. Aquesta autorització venia d’una Reial Ordre en forma de Reglament i Aranzels Reials per el Comerç Lliure d’Espanya i les Indies del 12 d’octubre de 1778.1 El súbdit espanyol que hagués d’anar-hi, habitualment per afers mercantils (prendre possessió d’una herència, negocis familiars, sobrecàrrecs que gestionaven la mercaderia, pròpia o aliena, etc.) es comprometia davant el Comandant de Marina de la província respectiva, a tornar al seu lloc d’origen una vegada hagués finalitzat el termini d’estada al Nou Món. En cas d’incompliment s’incorria en una sanció de 500 ducats i per tant era obligatori donar fermança davant els Jutges d’arribades. Els termes eren de quatre anys per anar a Amèrica del Nord i sis a la del Sud. En ambdós casos el penyorament era el mateix.2 El consentiment el concedia el Suprem Consell d’Índies. Si el viatger era crioll i volia tornar al seu país, una vegada obtinguda la llicència, feia una declaració jurada comprometent-se «que no consentirá ni disimulará cosa alguna en cuanto al pasaje a los expresados dominios de las personas llamadas

Detall del Port de Tarragona, el 1802

Polizones, o Llovidos, que son los que van sin licencia ni oficio, antes bien dará aviso y lo participarà al Capitán del Buque».3 També era necessari donar caució pel seu compliment, amb l’obligació d’efectuar el transport amb vaixells sota pavelló nacional. Una vegada es disposava de la documentació pertinent, calia buscar una embarcació i pactar el preu i les condicions en què es faria la travessia. Un punt important era el menjar. LA VIANDA En alguns contractes, signats entre el capità i la tripulació, els

23

àpats es detallaven, i, per tant, sabem el que menjaven algunes tripulacions que feien la Carrera d’Amèrica en aquell període. El capità del bergantí "Nuestra Señora del Viñet", Josep Riera, pactà el 4 d’octubre de 1813 ... para la comida se les dará: el almuerzo regular, al mediodia escudilla, a la noche frixoles u otras legumbres y un guisado, con el vino correspondiente a cada comida.4 El capità de la corbeta "Santa Teresa", Josep Antoni Davesa, pactà el 22 de juliol de 1815... la comida consistirá: en almuerzo guisado de carne o pescado salado, en la comida sopa y guisado

TAG



Desembre 2001


Bergantí del segle XVIII (Ex-vot)



expresado, y por la noche únicamente la ensalada de frixoles y otro equivalente, dándose verduras estando en puerto y no se les dará vino.5 El capità del bergantí "La Santísima Trinidad", Jaume Martí i Balanso, pactà el 25 d’octubre de 1822... dándoles en el almuerzo sardinas saladas, queso o aceitunas, al mediodía una olla de sopa de tocino o carne salada y a la noche dos ollas, y en el puerto comida fresca.6 La panàtica d’una nau era la galeta. Consistia en pa de munició, sense llevat, cuit dues vegades, perquè es conservés més temps. Era un component important en la sustentació diària, sobre tot en els viatges de llarga durada. Es guardava al rebost en sacs de lona col·locats dins de caixes de fusta folrades de zenc. Malgrat les precaucions, en zones tropicals i humides es floria i es farcia de cucs.7 Val a dir que a taula del capità el menjar era més abundant, i en unes condicions de comoditat i higiene millors que les que gaudia la resta de la dotació. Per això, a vegades, es feia constar expressa-

TAG



Desembre 2001

ment on menjarien els passatgers i pilots, subratllant que: No deberán los marineros quejarse de que el capitán con los demás oficiales de su comitiva, coman a parte de la tripulación y añadir algo más a su comida, no siendo en grado superfluo y excesivo.8 I també: El capitán, per su clase distinguida, podrá hacerse una mesa decente cuando no sea viciosa y comer lo que bien le parezca.9 CONTRACTE DE VIATGE El buidatge dels protocols de la notaria de marina de Tarragona, d’aquella època, ens ha facilitat dos pactes subscrits per anar a Cuba. Vegem les condicions contractuals. El dia 4 de juny de 1815, Josepa Tur i Teresa Tur, esposa i filla, respectivament, de Jaume Tur, comerciant cubà, convenen amb Andreu Boni i Malloll, capità de la pollacra "Santa Tecla", les condicions dels seus passatges per anar, amb el seu vaixell, a Santiago de Cuba on resideixen. L’embarcament es farà al nostre port. Les dues menjaran,

24

durant tota la travessia, a la taula del capità. Tan bon punt arribin al seu destí l’hi hauran d’abonar l’import del transport, que ascendia a 450 pesos fuertes (duros) en moneda d’or o plata de curs legal, amb exclusió expressa de «vales reales u otra especie de papel amonedado». Aquest pagament era ineludible, malgrat que l’embarcació fos capturada per elements insurrectes de les províncies americanes o altra potència enemiga o qualsevol contingència adversa que provoqués la impossibilitat de finir el viatge al lloc acordat.10 Amb data del 6 de setembre de 1822 Ramon Francesc García, d’Altafulla, pactà amb Sebastià Rodríguez, capità del bergantí "Nuestra Señora de los Dolores", el cost del seu passatge, manutenció i forma de pagament des de Tarragona a l’Havana. El preu establert fou de 150 duros de plata a satisfer a l’arribada a Amèrica. En cas que sorgís algun impediment, i no pogués complir l’acord, obligava al seu pare Ramon García, pagès, a donar garantia amb tots els seus béns.11 Notes 1. AHT. PT. Reg. 928, f. 75. 2. AHT. PT. Reg. 927, f. 266. 3. AHT. PT. Reg. 927, f. 108. 4. AHT. PT. Reg. 926, f. 314 i 315. 5. AHT. PT. Reg. 927, f. 145 i 146. 6. AHT. PT. Reg. 6761, f. 89 i 90. 7. "El Mar", vol. 6, Barcelona, Editorial Salvat, 1977, p.55. 8. AHT. PT. Reg. 927, f. 131 i 132. 9. AHT. PT. Reg,. 927, f. 222, 223 i 224. 10. AHT. PT. Reg. 927, f. 126 i 127. 11. AHT. PT. Reg. 6761, f. 74.

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ


ESPAI AL TEMPS



Els establiments emfitèutics a l'Edat Mitjana al Camp de Tarragona

T

radicionalment els historiadors han diferenciat la Catalunya Vella -del Llobregat en amunt- de la Catalunya Nova -la del Sud-. Les raons per a establir diferències són diverses, situantse moltes d'elles en l'època medieval, temps en que Catalunya configura el seu territori. Es conquereixen Tortosa i Lleida, el Castell de Miravet i la zona de Siurana, a mitjans del segle XII, convertintse en noves terres per a ocupar i poblar de nou. Aquesta és la Catalunya Nova, diferenciada de l'altra en aspectes jurídics, socials, econòmics i també culturals, tal com ens han dit sempre els historiadors. Però poc a poc es van descobrint noves dades que desmenteixen aquesta dualitat, i hom comença a veure que les diferències no són tantes.

«

L’emfiteusi és una figura jurídica pertanyent al dret romà i es va practicar a la Catalunya Vella

Un dels elements que hom veia gairebé exclusiu de la Catalunya Vella és l'emfiteusi, que també trobem, per exemple, al Camp de Tarragona. I juntament amb l'emfiteusi també es comencen a desmentir qüestions relacionades amb les condicions dels pagesos, dels quals sempre s'havia dit que hi havia aquí una certa llibertat, en contra del que passava a altres llocs.1 Abans que res cal dir que l'emfiteusi és una figura jurídica



»

Paisatge del Camp de Tarragona. L’establiment emfitèutic obliga a cuidar el conreu

pertanyent al dret romà. Desaparegut aquest durant els segles de l'Alta Edat Mitjana, es va recuperar gràcies a la fundació de la Universitat de Bolonya cap a finals del segle XI. Allí hi anaven a estudiar clergues, canonges i laics de tot Europa, essent els hispans en general i els catalans en particular uns dels grups més notables i potser

25

nombrosos d'estudiants. Hi estudiaven dret romà i dret canònic, i també aprenien els conceptes jurídics que s'anaven recuperant lentament, com ara, l'emfiteusi. Aquest dret recuperat posteriorment s'anomenà dret comú –la conjunció del dret romà i el canònic- i acabà imposant-se a gran part dels països europeus en contra del dret feudal.

TAG



Desembre 2001


Fotografia antiga de la vila d’Alcover, d’on procedeixen els primers contractes emfitèutics



DRET COMÚ Els canonges catalans també anaven a Bolonya a estudiar dret, i al tornar a les seves canòniques i catedrals, portaven llibres i coneixements que posteriorment explicaven en les escoles catedralícies; o també ho aplicaven a la pràctica de les notaries parroquials quan actuaven de rectors. En aquestes parròquies, sobretot en les de la diòcesi de Tarragona i també en la de Vic, els rectors eren alhora notaris del lloc. Quan els clients anaven a les notaries parroquials a escripturar els seus negocis es trobaven amb uns notaris i escrivents que sabien

TAG



Desembre 2001

aplicar el dret correctament ja que tenien uns llibres auxiliars on trobaven models d'escriptures i de negocis. Aquests llibres eren els formularis, alguns dels quals havien arribat a casa nostra directament des de Bolonya gràcies als estudiants que havien estat formant-se a la seva universitat. En els formularis hi havia els models dels contractes, amb totes les fórmules necessàries per a fer que aquells contractes fossin vàlids jurídicament, i això només es podia fer escrivint-ho tot correctament i aplicant el dret tal com calia. Així es redactaven testaments, inventaris, actes de compravenda, debitoris, comandes comercials, capítols matrimonials,

26

establiments emfitèutics... El llistat s'anava ampliant a mesura que la societat anava tenint nous problemes contractuals, sempre en relació amb una expansió econòmica que s'anava donant a partir del segle XIII. Les solucions a aquests problemes jurídics gairebé sempre provenien d'aquest dret que portaven els estudiants i els juristes des de Bolonya. I en les fórmules dels contractes hom observa l'evolució de paraules i vocables, frases i clàusules que demostren la progressiva incorporació del dret romà en els negocis i en les relacions contractuals entre els segles XIII al XV. Aquest darrer segle és precisament el de la culminació d'aquesta evolució de l'aplicació del dret comú, que va començar en temps del rei Jaume I no sense el rebuig d'alguns sectors de la societat que preferien el dret feudal. De tot això a nosaltres ens interessa paticularment l'emfiteusi perquè és el tipus de concepte que millor reflecteix la incorporació del dret romà o dret comú a la pràctica notarial. Els juristes i els historiadors del dret han determinat que amb l'emfiteusi es pot copsar perfectament l'evolució del vocabulari jurídic utilitzat pels notaris en la redacció dels seus protocols, i es demostra també la capacitat que tenien per aplicar el dret romà. Són les clàusules les que ho deixen entreveure, sobretot perquè en els primers temps aquestes clàusules són poc nombroses en els contractes i en canvi posteriorment arriben a ser més llargues, complexes i amb una quantitat més gran en cada negoci. El contracte jurídic en el que quedava plasmada l'emfiteusi i tot el que ella comporta és l'establiment "...un contracte en virtut del qual el senyor lliurava un funde a un pagès per al seu millorament i conreu, satisfent una quantitat a l'entrada i a més d'una quota part de les collites i altres presta-




cions anyals en diner o en espècie-. Aquest establiment era a perpetuïtat, de manera que l'agricultor tenia la seguretat de la seva permanència i així l'establert rebia la senyoria útil i l'aprofitament immediat de la terra, mentre que el senyor estabilient tenia el domini superior o directe".2 Els elements que integren l'emfiteusi no són altres que aquells procedents del dret romà, amb algunes incorporacions noves que fan que l'emfiteusi baixmedieval sigui diferent de la romana. Tot això es troba en els establiments, on hi ha el senyor eminent i el senyor útil, l'objecte sobre el que recau l'establiment, el cens anual, el dret de fadiga i lluïsme i l'obligació de pagar l'entrada. Aquesta era una quantitat en metàl.lic o també en espècie -a vegades un parell de gallines- que el senyor útil havia de satisfer en el moment de formalitzar el contrate emfitèutic. L'altra quantitat, el cens anual, s'havia de pagar en algun dia assenyalat del calendari -destaquen les festes de Sant Miquel, Tots Sants i Nadal, tot i que també es pagaven censos per la Mare de Deú d'Agost, per Carnaval o Pasqua-, i comportava també una quantitat en metàl.lic o en espècie, essent una part de la collita o un parell de gallines els més habituals. Amb l'establiment emfitèutic, tot i semblar que el senyor estabilient perdia la fruició del bé immoble i la seva propietat, aquesta continuava essent seva i tenia com a benefici les dues quantitats a que ens hem referit i també la condició de millora a que s'obligava el pagès -ad meliorandum-. Aquestes millores generalment es refereixen la plantació de vinya o també a l'obligació de no arrencar les oliveres o els altres arbres i a cuidar-los millor del que estan. En cas que el contracte es rescindís per algun motiu, les millores quedaven inherents al terreny objecte del contracte passant, per tant, al senyor.

Foto antiga del Palau de la Cambreria, de Tarragona, on residien a l’Alta Edat Mitjana els cambrers, alts personatges de l’Església, amb força capacitat d’establiments

LLIBRE D’ALCOVER Els primers establiments els trobem a Alcover a l'any 1228.3 D'aquest any és precisament el primer llibre notarial dels que es conserven en els arxius tarragonins, essent el més antic dels de la Península Ibèrica. En concret, en aquest any hi ha un total de 13 contractes d'establiment emfitèutic. A partir d'aquest moment anem trobant establiments emfitèutics de forma bastant regular en tots els llibres notarials medievals que hi ha conservats per a la zona del Camp de Tarragona. De tota manera els contractes que es localitzen redactats en aquests

27

llibres pateixen una evolució que és important fer notar. En un primer moment, que situem al llarg de tot el segle XIII, els documents aporten poques dades ja que només diuen els noms de les persones, els immobles i els censos. Molt lentament s'hi van incorporant clàusules i condicions dels contractes, segurament fruit de la lenta arribada del dret romà a què ens referiem més amunt. Els contractes que localitzem en el segle XIV ja són més complets i extensos. Les dades que trobem en els establiments emfitèutics en concret, i la resta de documents continguts en els llibres notarials en

TAG



Desembre 2001


general, són importantíssimes per a la reconstrucció del passat. Els historiadors tenim en la documentació de tipus notarial un element clau per a extreure informació sobre els temps passats i des de diversos punts de vista: l'economia, l'evolució social, l'evolució del comerç, la història del dret, els canvis en la mentalitat, les pràctiques religioses... En els establiments hi ha el nom de la persona que atorga el contracte i el seu beneficiari, és a dir, el senyor eminent i el senyor útil. El primer dóna l'immoble i l'altre el rep a canvi d'un cens. Aquests són els elements claus, tot i que nosaltres ens fixarem en els immobles, dels quals distingim dues grans tipologies: els béns de tipus rústic i els de tipus urbà. En el primer grup hi incloem trossos de terra, alguns dels quals especifiquen que hi ha vinya, arbres o plantacions, i en algun cas concret es diu que en el tros de terra hi ha una casa.4 A partir de la lectura d'aquests contractes que tenen com a objecte un immoble rústic també podem deduir els tipus de conreus de la zona, tot i que la varietat es tanca entorn dels cereals, la vinya i l'olivera; en menys mesura hi ha l'horta i, tal vegada, els fruiters. La documentació parla d'horts o trossos d'horts, peces de terra, sorts de terra -sortem terre-, que a vegades inclouen també parts ermes,5 i també els masos -mansus-. Quan un senyor dóna a una altra persona un mas li fa donació també de les terres que l'envolten i totes les altres possessions. Fins i tot hi ha un cas en el que s'hi afegeixen un parell de bous i dos sarraïns.6 Precisament són els establiments emfitèutics de masos que ens porten dades novedoses respecte aquella dualitat entre la Catalunya Vella i la Nova a què ens referiem en començar aquest text. I és que hom pensava que el mas només

TAG



Desembre 2001

era exclusiu de la zona Nord, i ara comprovem que també en trobem a casa nostra, tot i que no sabem si els masos camptarragonins presenten les mateixes característiques que els altres. CASES I MOLINS De la tipologia de béns immobles de tipus urbà cal dir que els més abundants són les cases. Algunes cases tenen corral tot i que també trobem immobles que són corrals exempts, sense cap altra construcció al costat. Aquestes cases i corrals estan situades dins dels nuclis urbans ja que especifiquen les afrontacions, la majoria de les quals són les cases veïnes. Abunden també els patis o solars, apareixent a partir de la segona dècada del segle XIV. En tots aquests contractes es diu sempre que són patis per a construir cases, obligant-se l'estabilient a aixecar una casa -ad construendum diuen les clàusules. Hom pot preguntar-se què passa en el cas que el contracte quedés rescindit, qüestió interessant tractant-se d'un terreny en el qual s'hi construeix una edificació. Bé, dins de la definició de contracte emfitèutic que hem apuntat més amunt, es diu que l'establiment és a perpetuïtat, sempre i quan no es digui que hi ha un termini concret. L'estabilient, o senyor útil, és a dir, aquell que frueix del bé immoble a partir del dia en que es formalitza el contracte, té l'obligació de millorar l'immoble i, sobretot, de pagar el cens anual estipulat entre les condicions. En el cas que aquest cens es deixi de satisfer a l'estabilidor, o senyor directe, aquest pot recuperar l'immoble. Si es tracta d'un pati en el qual s'obliga a construir, el terreny passa al senyor estabilient, però també hi passa la construcció que s'hi hagi fet. Aquesta construcció és la millora.

28

Finalment les altres construccions que trobem presents en els contractes emfitèutics són els molins, com ara el molí que Guerau Draper té al mas de l'Espluga, a la riba del Francolí sota el domini de l'ardiaconat de Tarragona. El cens a pagar és una part de la collita que aporten els pagesos de la contrada quan van a moldre el gra.7 D'establiments de molins en trobem sobretot a Alcover, incrementant-se el seu nombre cap a finals del segle XIII. Notes 1. Vegi's Paul H. FREEDMAN, Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval, Vic: Eumo Editorial, 1996. IDEM, Assaig d'història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona: Edicions 62, 1998. 2. Josep M. PONS GURI, "Relació jurídica de la remena i els mals usos a les terres gironines (s. XIII-XV)", a Recull d'estudis d'història jurídica catalana, vol. 3, Barcelona, 1989, p.325. 3. Està conservat a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), i procedeix de la notaria parroquial de Santa Maria d'Alcover. Els contractes continguts en aquest llibre foren redactats per diversos escrivans d'aquesta notaria, que eren també preveres i clergues adscrits a la parròquia alcoverenca. Vegi's D.D.A.A. Manual d'Alcover, "Rubrica. De scriptis notariorum", III(1989), p.161-294. 4. Arxiu Històric Comarcal de Reus (AHCR), llibre notarial 12, foli 23. 1330, maig, 25. És un establiment atorgat per Arnau de Barberà, castlà de Blancafort, a favor de Berenguer Maimó. 5. AHAT, Notaria d'Alcover, llibre 4, foli 69, 1279, febrer, 12. AHAT, Notaria d'Alcover, llibre 5, foli 9, 1279, juliol, 24. En aquest cas s'obliga el beneficiari a que planti vinya. 6. AHAT, Notaria d'Alcover, llibre 3, foli 73v., 1270, gener, 26. 7. AHAT, Notaria d'Alcover, llibre 1, foli 11, 1228, novembre, 27.

DANIEL PIÑOL ALABART Doctor en Història i professor d'Arxivística a la URV


ASSESSORIA JURÍDICA

 L’aplicació de la nova Llei d’enjudiciament civil en l’àmbit dels processos judicials per defectes constructius

E

l mes de gener d’aquest any 2001 va entrar en vigor la nova Llei d’Enjudiciament Civil, que estableix les noves normes processals dintre de l’àmbit civil. Amb la nova Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil s’ha produït una adequació de les normes procedimentals a les exigències dels nous temps, ja que l’anterior llei processal era de l'any 1881.

«

Serà molt important la celebració d’un judici oral i plenari on es practicaran les proves

»

Pel que fa als processos civils sobre possibles defectes constructius, hem de posar de relleu la importància de la celebració del judici, un judici bàsicament oral i plenari, ja que quasi totes les proves es practiquen en l’esmentat acte. Això és molt important, ja que ara, totes les actuacions judicials es faran obligatòriament davant del jutge i en unitat d’acte, de manera que en acabar el judici, el Jutge tindrà una idea clara de l’objecte del plet i d´aquesta manera podrà configurar la seva sentència. Anteriorment, el procediment judicial s’iniciava amb una demanda, que era contestada per les parts demandades. A continuació, es proposava la pràctica de les proves necessàries, entre elles, la

confessió judicial, que la majoria de les vegades es practicava en jutjats diferents en atenció al Partit Judicial del domicili de les parts; la prova documental, que es rebia de mica en mica a mesura que es tramitava per part dels organismes als que s’havia sol·licitat algun document; i, per últim, es practicava una prova pericial, normalment, a càrrec d´un sol perit, que solia ser un Arquitecte. En molts casos el Jutge no participava en l’emissió del dictamen i, finalment, qual el procediment havia acabat, els autos passaven al Jutge, que dictava sentència, normalment, sense haver participat directament en cap de les proves ni dels escrits que s’havien presentat, a excepció dels possibles recursos que durant la tramitació s’haguessis presentat. Així doncs, la nova regulació és molt positiva, ja que el Jutge estarà present en totes les actuacions processals, especialment, en l’acte del judici oral, de tal forma que, de no estar present el Jutge, la seva absència és causa de nul·litat processal. A més, la nova Llei permet, si som suficientment diligents, aportar juntament amb l’escrit d’oposició a la demanda i defensa, un Dictamen Pericial lliurat per un expert en mescles, dosificacions i materials de construcció amb títol d’Arquitecte Tècnic, que podrà analitzar la documentació presentada amb la demanda, especialment el Dictamen aportat per la

29

part demandant, podent emetre el seu criteri professional sobre la realitat de les patologies, la seva naturalesa, l’abast i importància de les deficiències, així com la causa que les genera. En cas que no es pugui tenir accés a l’immoble afectat o bé a la documentació tècnica del projecte es farà constar així en el Dictamen, per tal de demanar posteriorment les diligències judicials per poderlo completar. Així, la nova regulació permet, en primer lloc, triar al nostre pèrit; en segon lloc, contrarestar l’efecte del Dictamen pericial aportat per la part actora; en tercer lloc, es transforma una prova de part realitzada per un tècnic de la nostra confiança en una prova pericial; i, en quart lloc, les

«

És fonamental que el Dictamen en defensa de l’arquitecte tècnic estigui correctament elaborat

»

afirmacions de les respectives proves pericials podran ser discutides amb els tècnics de les altres parts en l’acte del judici. És per això, que és fonamental que el Dictamen aportat en defensa de l’Arquitecte Tècnic estigui correctament elaborat, motivat i fonamentat. La prova pericial, doncs, serà important ja que, d’acord amb la naturalesa de l’objecte del plet podrem aportar una prova pericial elaborada per un Arqui-

TAG



Desembre 2001


Tribunal de justícia



tecte Tècnic sense necessitat d’haver de discutir sobre la titulació del pèrit. Resultarà molt important poder disposar de la demanda des del primer moment en què siguem demandats, perquè, com sigui que tant sols disposem de vint dies per poder contestar la demanda, necessitem trobar el pèrit ideal, exa-

«

Resultarà important tenir la demanda des del primer moment en què siguem demandats

»

minar la documentació tècnica, especialment el projecte, i també poder visitar les obres. Aquest últim extrem pot resultar dificultós perquè la part que demanda pot negar al pèrit l’entrada a l’immoble, encara que si es fa constar aquesta circumstància impeditiva al dictamen, es podrà demanar que el Jutjat ordeni que es faciliti l’entrada a l’immoble. Aquest nou sistema ens obliga a disposar d’un equip d’arquitectes tècnics que puguin actuar com a pèrits en aquestes circumstàncies, elaborant un Dictamen urgent, que forçosa-

TAG



Desembre 2001

ment s’haurà d’enllestir dins dels vint dies des de la recepció de la demanda. En aquesta nova llei, qui disposi de més mitjans disposarà de més oportunitats i, per tant, s’haurà d’arbitrar la disposició dels mecanismes ràpids per donar una resposta adequada en cada cas. De cara a tot el col·lectiu, és important que una vegada es rebi una demanda judicial, el primer que s’ha de fer és contactar amb el despatx del professional que ha d’assumir la seva defensa per tal de que no corrin els dies sense cap tipus d’activitat. També és important poder disposar dels documents relacionats

«

El nou sistema obliga a disposar d’un equip d’arquitectes tècnics que actuïn com a pèrits

»

amb l’obra, com el Pla de Control dels materials emprats a la construcció, el Llibre d’Obres, el Certificat d’acabament, el projecte, etc. Documents tots ells que hauran de ser convenientment examinats pel pèrit i reflectits en el seu Dictamen. Així, doncs, amb l’aplicació

30

de la nova llei, hem de canviar tots plegats els hàbits i els costums actuals, per tal de poder disposar de més mitjans de defensa aprofitant les oportunitats que ens dóna la nova Llei d’Enjudiciament Civil.

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA Assessor Jurídic


GABINET TÈCNIC

 Els revestiments ceràmics PROPIETATS

DE LES PECES

CAPACITAT D’ABSORCIÓ D’AIGUA Una primera classificació de les peces ceràmiques estaria en funció dels següents criteris: El color del suport ceràmic o biscuït. L’existència d’un recobriment vitrificat (esmaltat) o d’un recoFABRICACIÓ

Extrusió Prensat Altres

briment de terra (engobe o pàtina). La porositat oberta del producte (volum de porus comunicats amb l’exterior). Els criteris d’absorció d’aigua d’una rajola ceràmica es defineixen en la ISO 10.545-3 i la UNE 67-099-92. Classificació segons ISO 13006:

CAPACITAT D’ABSORCIÓ GRUP I (E<3%)

GRUP II (3%<E<10%)

GRUP III (E>10%)

AI BIa - BIb CI

AIIa - AIIb BIIa - BIIb CIIa - CIIb

AIII BIII CIII

Aquesta característica és fonamental per dues raons, en primer lloc quant més gressificada és la peça més milloren les seves propietats mecàniques (resistència a la compressió, a l’abrasió, a la gelada, a les taques i a les eflorescències), i en segon lloc perquè del grau de percentatge de porositat dependrà la tècnica de col·locació a emprar.

DILATACIÓ TÈRMICA LINEAL El coeficient de dilatació tèrmica lineal (ISO 10545-8) mesura la variació dimensional d’una peça ceràmica sotmesa a un augment/disminució de temperatura. Aquesta variació sol oscil·lar entre 4 i 8 mil·lèsimes de mil·límetre per cada variació d’un grau centígrad i per cada metre de longitud inicial La simple col·locació a junt obert (>3mm), complementada

amb junts de moviment i perimetrals, permet absorbir les variacions dimensionals que pot sofrir. EXPANSIÓ PER HUMITAT És l’increment de volum que experimenten les peces ceràmiques per hidratació del seu suport al contacte amb l’aigua (UNE 67155-85, ISO 10545-10). Es tracta de canvis dimensionals reversibles, donat que la peça per l’aigua xuclada torna al seu

31

estat primitiu, amb la conseqüent alteració dimensional. Aquests increments varien segons el tipus de peça, així per a rajoles no vidriades el valor màxim admès, per norma, és de 0,6 mm/m, per a rajoles vidriades es de 0,3 mm/m i per les fortament gressificades els valors són inferiors a 0,2 mm/m RESISTÈNCIA A LES FISURES SUPERFICIALS Aquest fenòmen es defineix com la presència de línies capil·lars en la superfície dels productes ceràmics esmaltats (ISO 10545-11). La direcció de les fisures pot ser tant circular com irregular i la causa que el provoca és l’existència d’una força de tracció superior a la seva força de tracció. L’efecte contrari seria el desconxat quan l’esmalt està sotmès a una força de compressió. Aquesta patologia es pot produir en dos casos: durant la fabricació en el moment d’arefredament de la peça; després de la col·locació en obra per la tensió que li transmet a la peça un morter molt ric en ciment o la col·locació amb una capa massa gruixuda. Així, doncs, aquest defecte pot sorgir immediatament de sortir la peça del forn o produir-se al cap de varis anys de col·locada la rajola. Actualment la resistència a la tracció dels esmalts és entre 40-50 N/mm2 i a la compressió de 1000N/mm2, això explica que la patologia d’aparició de fisures sigui molt més probable que la del desconxat.

ANTONI BLADÉ I RECHA Professor de construcció

TAG



Desembre 2001


GABINET TÈCNIC



Garanties al consumidor que compra un habitatge. Necessitat d'un control tècnic, OCT's. (i II)

A

TAG



Desembre 2001



questa segona part i última de l'article, analitza la necessaria intervenció de l'Organisme de Control Tècnic establert per les companyies asseguradores i la problemática de la qualitat en la edificació. Una problemàtica aquesta que ve relacionada amb la significativa sinistralitat de la construcció a Espanya. Per fer front a les responsabilitats i garanties de la responsabilitat civil, junt amb les companyies asseguradores i paralel.lament ha d'intervindre el corresponent Organisme de Control Tècnic, perquè la companyia asseguradora vulgui assumir l'assegurança de la edificació a construir. Aquets dos nous "tràmits" previs a tindre en compta s'han de realitzar abans de l'inici de l'obra i es sumen als que fins hara s’havien de fer. Representen una important qüestió econòmica a tindre en compte per a qualsevol promotor, i quan aquest promotor és la persona que amb molta il·lusió es vol edificar la seva casa, té els valors afegits, primer el de sorpresa quan se li diu que ha de contractar el servei de l'assegurança i del corresponent OCT, segon i pot ser el més espantadís, es el "susto" que rep quan té coneixement de la despesa econòmica que això li comportará i que en molts casos difícilment pot assumir amb facilitat. La primera reacció d'algun d'aquests -diem-ne- promotors particulars, que volen construïr-se

Humitats al sostre del menjador

l'habitatge per al seu ús propi i que veuen com es comença a complicar la cosa, és la de buscar excuses i arguments per tal de trobar una possible sortida. Alguna manera més o menys factible per treure’s

32

de sobre i -si pot ser- estalviar-se l'import econòmic que amb nom i congnom representa per a ells un sacrifici. Els tècnics que formaran part de la direcció facultativa de l'obra,


son els primers a qui el promotor acudeix amb la seva inquietut i preocupació per tal d'esbrinar i aclarir els dubtes que fan referència a la responsabilitat civil i més en concret el que es refereix a les garanties per danys materials ocasionats per vicis i defectes de la construcció (Art. 19 L.O.E.) No es fa dins la L.O.E. cap distinció entre el promotor que destinarà els habitatges construïts a la venda i el que es construeix un habitatge per al seu ús propi. Es en aquest segon cas en què molts pensen que, com l'habitatge no es per vendre -en primera instància- sinó que es destinarà a l'ús propi, no cal assumir l'assegurança obligatoria. Ha de quedar clar que, sigui com sigui, per a un habitatge de nova construcció el promotor ha de contractar l'assegurança corresponent. En cas contrari poden surgir problemes en el moment de l'escripturació i inscripció de l'immoble una vegada acabada l'obra. Fet que queda ben referit dins el punt 1 de l'article 20 de la L.O.E. en el que es diu textualment "No s'autoritzaran ni s'inscriuran en el Registre de la Propietat escriptures públiques de declaració d'obra nova de edificacions a les que sigui d'aplicació aquesta Llei, sense que s'acrediti i testimonïi la constitució de les

garanties a la que es refereix l'article 19". (Anteriorment esmentat). En concret, l'assegurança de danys materials o assegurança de caució, per garantir, durant deu anys, el resarciment dels danys materials causats en l'edifici per vicis o defectes que tinguin el seu origen o afectin a la cimentació, els soports, les bigues, els forjats, els murs de càrrega o altres elements estructurals i que comprometin directament la resistència mecànica i estabilitat de l'edifici (Article 19.c) No crec necessari recordar

«

La LOE no dintingeix entre el promotor d’habitatge per vendre i el d’habitatge per a ús propi

»

que la situació a la que s'ha arrivat al respecte, ve des de molt enrere però, per esmentar algunes consideracions més, trobo molt interessant l'article que en el núm. d'agost de 2000 d'Arte y Cemento va escriure el senyor Fernando Rodríguez, director gerent de CEP Ibérica, S.A. -oficina de control- i del que es poden treure dades molt concretes en les estadístiques sobre sinistres en la edificació. És des de fa poc temps que -a

Espanyales companyies d'assegurances s'han introduït en aquest aspecte de la sinistralitat, i la manca de dades fa difícil poderla valorar econòmicament tot i que es mouen xifres al voltant del 10% o fins i tot més de l'import de l'obra executada. No obstant, aquest percentatge es del tot relatiu al haverhi a Espanya una manca de la regulació del manteniment que detecti preventivament els defectes. Analitzant les causes o sinistres ens podem trobar amb diferents estadístiques (veure taula 1) on, entre d'altres coses, s'observa que aproximadament el 40% dels sinistres tenen el seu origen o es podrien haver evitat en la fase de projecte. Aquesta sinistralitat es mes freqüent, tant en nombre de sinistres com en costos de les reparacions necessaries, en els habitatges que en d'altres tipus d'edificacions (veure taula 2). D'això es dedueix que la causa principal dels sinistres radica en la concepció i/o especificació del projecte de la edificació, tot i que no hem d'oblidar que segons Van de Beukel -en un informe per l'UNESCO- xifra en un 67% els problemes d'organització i en un 33% els problemes tècnics amb les conseqüències que d'això es poden derivar.

Taula 1 - Construcció d'edificis % Sinistres imputables Fase del procés

Projecte Materials Execució Ús Varis Núm. casos

Espanya GEHO 1993

Espanya 1969-1983

França

Europa

26 17 40 21 20 844

51,5 16,20 38,50 13,5 4,1 586

37 5 51 7

40-45 15-20 20-30 10 4 13.887

10.000

Fonts diverses

33

TAG



Desembre 2001


Taula 2 - Tipologia de l'edificació Tipologia

% Sinistres imputables

Tipologia

% Cost de reparacions

Habitatges Habitatges Oficines Edificis

36 32 18 14

Habitatges Habitatges Oficines Edificis

40 16 23 21

Fonts diverses Degut al augment que en els últims anys ha experimentat el sector de la construcció, es preveuen nous factors d'agreugament que, a Espanya, això es veurà traduït en un augment de la sinistralitat per diverses raons: - Falta de qualificació del personal que intervé en les obres. - Terminis de redacció de projectes curts. - Terminis de construcció curts. - Augment de la tecnificació de les edificacions. - Utilització de sistemes de càlcul mes pulits que eliminen els recursos adicional i faciliten l'aparició de sinistres, alguns dels quals no previstos i coberts per aquest excés de seguretat. - Aparició de productes i siste-

mes innovadors sense estar documentats o avalats adeqüadament. - Falta d'un Codi Tècnic adeqüat per al procés immobiliari. - Obligació de construir en solars inapropiats geotènicament, conseqüència de la carestia de sòl urba. - Increment del grau d'exigència dels usuaris i, en conseqüència, de la modificació del concepte de sinistre (sobre tot en aspectes com l'acústica, el dany estetic, etc). - Presència d'equips jurídics especialitzats que s'interessen en una demanda purament econòmica, sense que el dany aixi ocassionat malestar a l’usuari. - Sensibilitat de la població devant de la presència de assegurances de danys que cobreixen els sinistres.

- L’aparició de la sinistralitat "per simpatia" (aconseguint indemnitzacions els usuaris faran ús de la seva capacitat de reclamat). - La patologia com a element social de reclamació o protesta (les reclamacions tenen tal dimensió que en front d'un problema es mobilitza un conjunt important de la població). La prevenció del sinistre no deixa de ser una sol.lució parcial i són tres els tipus de despeses que s'han de tenir en compte per obtindre el cost total del que podriem denominar la no qualitat. a) Prevenció b) Avaluació c) Errades Tota inversió en la qualitat s'ha de basar en el criteri d'oportunitat i no és una despesa perduda. En aquest sentit la Llei de Sitter ens indica que per cada pesseta gastada en la fase de projecte en pot estalviar 5 pts. en la fase de construcció, 25 pts. en la fase d'aparició de danys i 125 pts. en la fase de reparació. Com es pot veure, el més oportú es prestar el màxim d'atenció al projecte que, per altra banda, es destaca per ser la fase origen de la major part dels problemes.

Taula 4 - Habitatges unifamiliars Principals danys

% Núm. sinistres

% Cost reparacions

5,3 11,14 7,1 4,6

19,20 5,8 4,8 4,1

Taula 3 - Principals defectes dels edificis Capítol

% Defectes

Urbanització Fonaments i estanqueïtat de sòtans Estructura Fusteria exterior (façanes i coberta) Cobertes i terraces Façanes (sense forà) Carpinteria interior Revestiments i particions Climatització Altres instal.lacions Font: Sycodes

TAG



Desembre 2001

4,20 11 17,70 11,80 5,90 15,20 3,30 22 5 3,30

Fonaments Cobertes Fisuracions façanes Paviments

Taula 5 - Habitatges col.lectius Principals danys

% Núm. sinistres

Cobertes i terraces 14,9 Paviments 3,6 Unions finestres-fàbrica 4,1

34

% Cost reparacions 11,8 3,8 3,3


Paviment del dormitori en mal estat



Normalment solem relacionar la qualitat d'una obra amb els materials que en ella s'empren però, hauríem de fer més àmplia aquesta expressió, entendre i estendre el seu significat més enllà, a d'altres aspectes que intervenen en la construcció. Altres aspectes com podrien ser els per-

«

La qualitat en la construcció no és només els materials que s’hi empren

»

sonals, els que corresponen i es refereixen a les responsabilitats dels diferents implicats en el procés constructiu. Tots i cadascun d’ells, el promotor -des del primer instant en el que comença a desenvolupar l'intenció del seu objectiuconstructor, subcontractistes i no em vull deixar d’esmentar els propis tècnics, tant en la fase de con-

cepció del projecte com en la fase d'execució de l'obra projectada. Totes les parts que intervindran en la realització de l'obra, han de desenvolupar la feina que els correspon amb la professionalitat que cadascun n'ha de fer mostra en el camp respectiu, i sense que qualsevol deixadesa -per petita que sigui- en aquest aspecte, fos la primera causa per minvar o desmillorar el que al final serà el pes específic de l’element construït, la seva qualitat. Un aspecte aquest, prou important per a tots, i que, al consumidor final, serà el que sens dubte li donarà la garantia que espera i que el tranquilitzarà.

LLUÍS ROIG Gabinet tècnic del Col·legi

35

TAG



Desembre 2001


GABINET TÈCNIC



L’alta en la Seguretat Social i el visat de documents dels aparelladors

E

l gabinet d’Assessoria Jurídica del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España va emetre el 29 d’octubre passat un comunicat sobre l’acreditació per part del col·legiat de la seva alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) o en PREMAAT com a condició necessària per al visat de qualsevol documentació. La comunicació és resultat d’una consulta sobre la competència dels Col·legis per exigir aquestes altes als col·legiats que hagin de realitzar algun visat. El comunicat recordava l’obligació dels col·legiats d’estar donats d’alta bé en el RETA, bé en PREMAAT, com recull la Llei 30/1995, de 8 de novembre, modificada per la Llei 50/1998, de 30 de desembre. L’oficina d’assessoria conclou que "es considera que els Col·legis no haurien de supeditar el visat col·legial a la prèvia constatació del compliment de la referida norma" (alta en RETA o en PREMAAT). Els assessors jurídics del Consejo justifiquen aquesta decisió amb els següents arguments.

«

Per visar, s’ha d’estar d’alta com a autònom (RETA) o al PREMAAT

»

- No hi cap norma jurídica que prevegi aquesta facultat restrictiva dels Col·legis, ni tampoc s’ha produït una delegació

TAG



Desembre 2001

expressa d’aquesta "funció de policia i control". - El Col·legi no és l’òrgan competent per determinar si el comportament de cada col·legiat respecte a les seves obligacions tributàries s’adequa o no a la complexa casuística de les lleis abans esmentades, en concret la segona, de 1998, d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades.

«

La funció del visat és acreditar el facultatiu, la correcció del treball i la viabilitat legal

»

- Els assessors jurídics consideren que "el visat col·legial no és l’instrument idoni per corregir un eventual incompliment de la norma per part del col·legiat afectat". Segons la jurisprudència en aquest punt, la funció del visat col·legial és la d’acreditar la identitat i l’habilitació col·legial del facultatiu, així com la correció del treball i la seva viabilitat legal. El visat també té la funció de vigilar que el treball s’adeqüi als marcs traçats per la llei de defensa de la competència i la llei de competència deslleial. - Com a conseqüència del punt anterior, "la no adscripció del col·legiat al RETA o a PREMAAT podrà representar un incompliment del règim de previsió social, susceptible de sanció administrativa, però en cap cas aquest incompliment podrà afectar l’habilitació professional del col·legiat per

36

desenvolupar la seva tasca professional". - Finalment el gabinet d’Assessoria Jurídica recorda l’article 37 dels estatuts del Consejo, segons el Reial Decret 542/2001, que imposa l’obligatorietat per als col·legiats d’estar donats d’alta en PREMAAT o en el RETA, una obligació que només seria susceptible d’una exigència per via disciplinària per part del Col·legi. Com a conclusió final, els assessors afirmen que l’obligació del Col·legi hauria de limitar-se a informar adequadament als col·legiats sobre les seves obligacions legals dins del seu exercici professional. En aquest sentit, el gabinet recorda el seu ofici número 348, del 5 de març del 1999, on s’apuntava la possibilitat de fer subscriure als nous col·legiats un rebut en la còpia de la documentació informativa que s’aconsellava lliurar sobre aquesta matèria. Finalment, i en relació als col·legiats incorporats abans del març del 99, el comunicat adjunta un model d’escrit que es podria fer servir com a rebut de què cada col·legiat coneix la seva obligació d’estar donat d’alta bé en el RETA, bé en PREMAAT.


ACTIVITAT COL·LEGIAL

 Taules de treball de seguretat JA ESTEM AL 3er CURS

EINES DE SUPORT ELABORADES PER A LES TASQUES DE GESTIÓ En primer lloc es va treballar en l’àrea de gestió, entenent que les responsabilitats que se’ns poden exigir als coordinadors es derivaran de la nostra actuació en aquest àmbit. Manual de gestió Per tal de facilitar les tasques de gestió, durant el primer any d'aquestes taules de treball, vam elaborar un manual que forma



Ja fa dos anys que un grup de companys, força preocupats per la prevenció de riscos laborals en el nostre sector, ens reunim un cop al mes per tal de contrastar opinions i fer les nostres aportacions a fi d’elaborar eines que, d’alguna manera, ajudin a millorar la situació actual de la sinistralitat a la construcció. La nostra primera aportació ha de ser des de les nostres competències en la matèria i des de l’entrada en vigor del RD 1627/97, aquestes competències les exercim des de la coordinació de seguretat i salut en fase d’execució. Acceptar l’encàrrec de coordinació suposa assumir una sèrie d’obligacions i de responsabilitats, a la vegada que, de manera indirecte, actuem com assessors de promotors, contractistes, subcontractistes, ... Per tant, podríem dir que les tasques que desenvolupa el nostre col·lectiu son de gestió i de promoció.

Xerrada a la seu col·legial del Vendrell

part de la col·lecció editada pel Gabinet Tècnic. Porta com a títol "Gestió de la prevenció a l’obra" i en el seu dia ja se’n va fer la presentació en un article publicat en aquesta revista.

«

Fa dos anys que un grup de companys ens reunim un cop al mes per tractar la situació de la sinistralitat

»

Cartell telèfons d’urgències Com a complement d’aquest manual, es va dissenyar un cartell que aglutina els diferents telèfons d'interès en cas d’urgència per accident o incident a l’obra. Està imprès sobre material plastificat apte per ser exposat a l’exterior i es lliura als col·legiats junt amb el visat de la coordinació.

37

Qüestionari de verificació de les condicions de seguretat a l’obra En el decurs del segon any, hem elaborat un qüestionari de seguiment de les condicions de seguretat i salut a l’obra, per tal de facilitar, al coordinador, la tasca de control de la correcta aplicació del pla de seguretat. Està estructurat per temes, seguint l’evolució de l’obra, aspectes d’implantació i inici d’obra (tancament de l’obra, serveis afectats,...), a continuació les diferents fases (excavació, fonaments, estructura,...) i per últim les màquines que s’utilitzen amb més freqüència. El seu disseny permet registrar la data de la revisió o control i tenir el seu resultat en posteriors controls, de manera que, en un

TAG



Desembre 2001


La trobada de Reus, al Gremi de la Construcció va aplegar a 15 empreses



mateix qüestionari tenim enregistrat el resultat de les diferents inspeccions de seguretat o visites de control que hem fet a l’obra. Recordem la importància de tenir la nostra actuació documentada, amb algun tipus de registre que es pugui aportar com a prova, davant alguna situació en què ens puguem veure imputats per la responsabilitat que assumim. Aquest qüestionari es lliura als col·legiats, amb suport informàtic, juntament amb el manual de gestió. TASQUES DE PROMOCIÓ Des dels seus inicis, en aquestes taules de treball, ha estat motiu de debat l’anomenada cultura de la prevenció, millor dit, la manca de cultura de la prevenció que es fa palesa en el nostre sector al observar, amb massa freqüència, la poca participació i interès dels diferents professionals que intervenen en el procés constructiu. El l’actualitat estem treballant en l'àrea de promoció, amb l’objectiu d’aconseguir que aquesta matèria representi un valor per

TAG



Desembre 2001

a tots els professionals afectats, tècnics, promotors, empresaris de la construcció i treballadors. A continuació exposem les accions dutes a terme a hores d’ara i aquelles en les que estem treballant. Manual de gestió El mateix manual de gestió, en els seus primers apartats, fa la funció de fulletó informatiu per trobar resposta a les consultes efectuades per promotors, contractistes, subcontractistes, ..., és a dir per dur a terme les tasques d’assessor del coordinador i de la direcció facultativa. Xerrades informatives Per tal de transmetre la nostra preocupació i poder aportar les conclusions a què haviem arribat en aquests dos cursos de les nostres taules de treball, es va iniciar un cicle de xerrades informatives dirigides a la resta de companys Aparelladors i Arquitectes Tècnics i a promotors i contractistes. La xerrada es va estructurar en tres parts, cadascuna d’elles exposada per un ponent diferent. En primer lloc va intervindre el Sr. Tomàs Rodríguez Matovella,

38

tècnic en seguretat i prevenció de riscos, amb una amplia experiència com a responsable de seguretat, dins Auxini, en la construcció de les petroquímiques i nuclears de la província de Tarragona. Ens va fer un recordatori de la legislació actual i la responsabilitat civil, penal i de seguretat social que s'assumeixen com a promotors i constructors en vers tot el personal que treballa en les seves obres. Va promoure la complerta col·laboració entre promotors i constrictors amb els Aparelladors i Arquitectes Tècnics tot oferint mecanismes per tal que la seva gestió sigui eficaç davant el seu equip de col·laboradors i a la vegada poder demostrar, en un moment donat, la seva preocupació per la prevenció de riscos laborals davant l’autoritat competent.

«

Manca cultura de la prevenció en tots els nivells de la construcció (tècnics, promotors, treballadors, etc.)

»

En segon lloc, la Sra. Iolanda Fernández Vázquez, com arquitecte tècnic i tècnic en prevenció de riscos, nivell superior, i coordinadora de seguretat i salut, va aportar dades sobre estadística d’accidentalitat i costos de la seguretat i de la no seguretat en el sector de la construcció, valoració de sistemes de protecció i la seva rendibilitat tot contrastant-los amb les quanties de les sancions administratives que poden suposar el no dur a terme les mesures preventives previstes en els estudis i plans de seguretat, documentació prèvia al inici d’obra i procediments de seguretat a l’obra. Per últim va intervindre la Sra. Conxita Porres Blanquet (arquitecte tècnic i tècnic en prevenció de riscos laborals, nivell superior, especialitat seguretat) per tal de presentar l’ESPLA, el programa


TEMES QUE TREBALLEM AQUEST ANY Sessions informatives L'experiència de les quatre xerrades dutes a terme s’ha valorat molt positivament en poder constatar l'interès despertat en els assistents i la inquietud per con-



informàtic, elaborat pel nostre col·legi a Tarragona, que properament es presentarà, el qual permet editar estudis de seguretat i plans de seguretat de qualitat totalment adaptats a les exigències del RD 1627/97 a la vegada que son d’elaboració molt ràpida i senzilla. Aquest programa està destinat als tècnics que han de redactar els estudis de seguretat i a les empreses constructores que han d’elaborar els plans de seguretat, per tant s’ha vist oportú promocionar-lo en el marc de les xerrades informatives de seguretat, ja que, a la vegada, facilitem als assistents una bona eina per desenvolupar les diferents tasques que pertoquen a cada professional. Fins aquest moment ja s’han realitzat quatre xerrades d’aquest tipus. La primera es va celebrar el dia 26 de març a la sala d’actes de la nostra seu col·legial a Tarragona amb una assistència de 15 empreses aproximadament. El dia 2 de maig es va celebrar en la seu col·legial, recentment inaugurada, de El Vendrell la segona trobada, amb una assistència de 28 empreses. El dia 4 de juny a Reus, en aquest cas a les instal·lacions del Gremi de la construcció, es celebrà la tercera trobada amb una assistència de 15 empreses. Per últim, el dia 4 de juliol a Valls, també en el Gremi de la construcció, es va celebrar la quarta xerrada davant la presencia de 12 empreses.

«

12 empreses van participar a la xerrada al Gremi de la Construcció de Valls

Estem oberts a rebre suggerècies per avançar en la prevenció de riscos laborals

»

trolar de manera seriosa la prevenció de riscos laborals. Per tant és previst a partir de setembre elaborar un calendari de noves sessions informatives als col·lectius implicats (tècnics, promotors, contractistes i industrials). El Col·legi ha fet arribar un certificat personalitzat a les empreses que han assistit a qualsevol de les convocatòries així com una enquesta de valoració de la xerrada on a la vegada poden fer suggeriments de temes que els agradaria tractar Fitxes informatives Per tal de facilitar la nostra tasca promocional estem elaborant unes fitxes informatives per equips, mitjans auxiliars, productes, fases, ... dirigides a treballadors. La finalitat és donar una documentació més assimilable i comprensible als treballadors en moments puntuals de l’obra i fins

39

i tot als encarregats com a complement del pla de seguretat. Actuacions dirigides a col.legiats de nou ingrés Pels companys que s'han col.legiat durant aquest any, s'ha programat un seminari en el qual se'ls facilitarà la documentació elaborada pel col.legi, així com un repàs a diferents aspectes relacionats amb l'àrea de la prevenció de riscos laborals: obligacions i responsabilitats de l'arquitecte tècnic com a Direcció Facultativa i com a Coordinador de seguretat i Salut, impresos que cal complimentar, pautes per desenvolupar la seva tasca,etc. Per acabar, demanar-vos que, aquells de vosaltres que estigueu interessats en formar part d’aquest grup i/o vulgueu aportar suggeriments, per avançar en la prevenció de riscos laborals, no ho dubteu i afegiu-vos-hi.

ANNA M. PERELLÓ OBRADÓ

TAG



Desembre 2001


INFORMÀTICA



Efecto Euro Es significativo que no se esté desatando una psicosis informática respecto a la adaptación de los equipos y aplicaciones a la llegada del euro, como ocurrió con el magnificado efecto 2000.

TAG



Desembre 2001



En realidad el euro, para una empresa o trabajador autónomo, puede conllevar muchos más problemas que el efecto 2000, y el hecho de no actualizar los ordenadores personales, además de impedir cualquier actividad comercial o empresarial, al usuario puede crearle problemas de compatibilidad. Precisamente esta incompatibilidad es lo más preocupante; aunque nuestro ordenador continúe trabajando en pesetas, el resto de equipos sólo manejará euros. Por ejemplo, nuestro banco automáticamente convertirá el dinero, que tanto esfuerzo nos ha costado ahorrar en la cuenta hipotecaria, a euros. Si la aplicación que utilizamos en casa para saber las décadas que quedan para pagar el piso realiza los cálculos del crédito en pesetas, los resultados obtenidos no tendrán ningún sentido. Este ejemplo con el que el usuario trabaje habitualmente. En cuanto al comercio electrónico, todas las transacciones, a partir de enero del próximo año deberán realizarse en euros. Las compras a través de Internet se tendrán que realizar desde portales que se hayan adaptado a la moneda única. Hasta el mes de marzo existirá un plazo en el que el euro y la peseta convivirán hasta la desaparición definitiva de esta última. Pasado este plazo, cualquier compra realizada en Internet en pesetas será rechazada por nuestro banco por no poder facilitar esta moneda a la empresa vendedora del producto.

Nuevas imágenes -publicitarias y reales- del euro

Todos deberemos realizar un esfuerzo de aprendizaje, ya que la mayoría de las aplicaciones informáticas y sistemas operativos incorporarán nuevos módulos y herramientas para ofrecer al usuario el soporte para la moneda única. Para aplicaciones sencillas este esfuerzo será mínimo, pero para programas avanzados, como

«

El euro puede comportar para las empresas y autónomos más problemas que el efecto 2000

»

lenguajes de programación o desarrollo de bases de datos, el desarrollador tendrá que dedicar un tiempo para conocer los cambios en las operaciones de la aplicación.

MARCEL RAMÍREZ Informática Colegio

40


UN COMPLEX RESIDENCIAL A ALACANT, OBERT ALS MUTUALISTES DE PREMAAT El 6 d’abril de 2001, els presidents de PREMAAT (Previsión Mutua de Aparejadores y Arquitectos Técnicos) i PSN (Previsión Sanitaria Nacional) van firmar un acord pel qual els mutualistes de PREMAAT i les seves famílies podran utilitzar les instal·lacions del "Complejo Residencial Dr. Pérez Mateos", proper a la platja de San Juan (Alacant). El complex, amb una extensió de 65.000 m2, és un recinte totalment tancat constituït per tres residències, amb un total de 316 habitacions, zones verds, instal·lacions esportives i tot tipus de serveis: sales de jocs, cafeteria, gimnàs, serveis mèdics, animació, etc. El conjunt residencial estarà obert, per als mutualistes, en qualsevol època de l’any en règim de mitja pensió, i es podran beneficiar de les tarifes especials que es contemplen en el conveni signat. L’acord també estableix reduccions en els preus per a grups, i condicions especials pels mutualistes jubilats.

34è CONCURS DE PALETES INTERCOMARCAL El passat diumenge 17 de juny de 2001 es celebrà el 34è concurs intercomarcal de paletes a l’esplanada del Kursaal (antiga Esterpan) a Valls. La organització va córrer a càrrec del Gremi de la Construcció de l’Alt Camp, Federació Provincial de Gremis de la Construcció i Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona i va comptar amb una important assistència, tant de concursants, amb més de 25 parelles, com de visitants. Pel que fa a concursants, amb representació de tot Catalunya, es van establir dues categories segons fossin majors o menors de 21 anys. Així en la primera categoria el gironí Ramon Oliveres, de construccions Busquets, es va endur el primer premi, el Vendrellenc Mario Ventosa, de construccions Sancho, s’endugué el segon premi i Jesús Arcal, de construccions Trecons de Lleida, el tercer. En la categoria de menors de 21 anys Marc Mas, alumne de l'Institut Gaudí de la Construcció va obtenir el primer premi, Albert Salvat el segon i Josep M. Mínguez el tercer. A les nou del mati els concursants van iniciar l’execució del treball, amb un disseny de l’arquitecte tècnic Joan Batet, que posava a prova les habilitats dels paletes en diferents aspectes com el plantejament, l’execució i la pulcritud. Jacint Traguany, president del Gremi de la Construcció de l’Alt Camp i membre de l’organització, va destacar el bon nivell dels participants, set d’ells menors de 21 anys, i la gran participació obtinguda.

RAMON BENEDICTO GRAGERA Vocal visats i seguretat Col·legi

Qualsevol informació de les dates, nous cursets o xerrades tècniques es farà saber oportunament

41

TAG



Desembre 2001


SORTIM

 El Priorat històric amb automòbil

Ulldemolins Sierra a Prades del Montsant Albarca

Margalef

La Morera Cornudella del Montsant de Montsant

La Bisbal de Falset

Siurana Scala Dei

Cabacés

La Figuera Lloar

el Montsant

La Vilella Baixa

Poboleda

La Vilella Alta Torroja del Priorat Gratallops

el Siurana

El Molar

FALSET

a Móra d'Ebre

a Reus

Pradell La Torre de Fontaubella

Marçà

Els Guiamets Capçanes Embalse dels Guiamets

Entrada a la cartoixa d’Scala Dei. Al fons la serra del Montsant



El nom del Priorat està indisolublement unit al vi. Hi ha altres comarques de Tarragona -el Penedès, la Terra Alta, el Tarragonèsam el seu segell de denominació d’origen que produeixen bons vins, però és el Priorat (i aquí no parlem de la qualitat sinó de les referències nominals) el que associem amb aquest producte bàsic de la nostra economia. Tan intimament relacionat amb la nostra cultura cristiana que van ser els mateixos monjos dels monastirs els qui van introduir els mètodes de cultiu i envelliment d’aquest. A la comarca del Priorat distingim una zona, la dels pobles que van formar la jurisdicció de la cartoixa de Scala Dei (o Escaladei si es catalanitza), i que s’anomena sota l’epígraf de «Priorat històric», que serà la proposta de la nostra ruta. Arribarem per la carretera que ve de Reus fins la cruïlla de la Venta d’en Pubill, poc abans d’arribar a Cornudella. Des de la cruïlla, la mateixa carretera sinuosa ens va escorrent per una orografia especial, convulsa, diferent. S’ha tractat d’explicar l’alta graduació d’aquests vins apel·lant la geologia d’aquestes terres pissa-

TAG

a Alforja i Reus

Porrera N-420

Bellmunt del Priorat El Masroig

Embalse de Siurana



Desembre 2001

rroses de valls profundes que creen unes condicions de clima temperat. Cap a Scala Dei El primer poble que trobem és Poboleda. Al 1860, va arribar a tenir 1.952 habitants. Actualment no arriba a 400. Aquesta dada significativa es pot extrapolar a tots els pobles. L’emoció d’aquest passat viu als carrers de tots ells. L’església de Sant Pere de Poboleda conserva la porta policromada d’un gran armari barroc i un pont romà sobre Siurana. La carretera ens porta directament al cor de la comarca històrica: la cartoixa d’Scala Dei, escala de Déu. Just als peus de la serra del Montsant les seves impressionants ruïnes no revelen l’esplendor que va tenir en el seus millors anys de la vida. Abans d’arribar al monestir hi ha un petit nucli de població en el lloc en què antigament estava «la conreria», el lloc on els cartoixos mantenien el contacte de la relació amb el món exterior. Avui és un bell racó de cases construïdes amb els carreus expoliats del monestir on s’han establert tendes de productes de la regió com el vi, l’oli i les olives, presentats amb cura d’una estètica que manté

42

l’ideal d’allò vell, però també la seva vàlua i qualitat. La cartoixa va ser fundada al segle XII per Alfons el Cast i va ser la primera cartoixa que es va instal·lar a la Península Ibèrica. Al llarg dels anys es van fer diverses ampliacions fins aquesta magnitud derruïda que ens fa pensar en un esplendor magnífic. Va arribar a tenir tres claustres de diversos estils arquitectònics i trenta cel·les. Actualment hi ha una cel·la reconstruïda que ens informa de com va ser la vida monacal d’aquesta comunitat. La cartoixa està habilitada per a les visites guiades i disposa d’una sala d’audiovisuals que permet fer-nos una idea del seu esplendor. Des de la cartoixa una carretera de muntanya ens apropa fins a la Morera del Montsant, un poble encastat entre les roques de la gran muntanya. És d’origen àrab. La seva situació privilegiada el fa el centre de partida per pujar a la vessant sud de la serra. Des de la seva altura contemplem un ampli panorama sobre la vall del Siurana mentre que a la nostra esquena s’erigeix la solemne grandiositat del Montsant.


a Gratallops i Torroja del Priorat. La carretera que va de Lloar a Gratallops va pujant lentament per un paratge molt atractiu. La tradició vinícola de Gratallops és molt important. Es poden visitar els seus cellers de botes gegants amb el perfum del vi ranci. Gratallops i Torroja són pobles empedrats, discrets i bells. A tots aquests pobles pels quals hem anat passant encara es respira un cert aire moresc. Van ser els últims reductes de la presència musulmana al principat català. Segons les dates de l’any podem sorprendre a la solana una tela de sac en què han posat a secar les figues o les ametlles. A Torroja es celebren anualment uns jocs florals, amb la literatura i la història com a protagonistes, que són una festa comarcal. Falset i Porrera La tornada ens porta fins a Falset, la capital administrativa i centre de serveis de la comarca (encara que no és el Priorat històric). És una dinàmica vila de 2.500 habitants que conserva un patrimoni arquitectònic en què destaquen un castell del s. XII i tocant una església romànica. El castell va ser residència dels Comtes de Prades. Del seu antic recinte emmurallat resta en peu el Portal del Bou. La seva església és neoclàssica i a la plaça de la Quartera -un terme que ens remet a una recipient de pedra que s’utilitzava per pesar el gra- es troben dos nobles edificis renaixentistes, el palau dels ducs de Medinaceli (actual ajuntament) i el palau dels comtes d’Azara, en el qual s’alberga un museu d’art popular. L’edifici de la cooperativa és obra de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell, un artista que es va prodigar tant en aquest tipus d’obres -estan implantades a moltíssimes cooperatives de la província -que es mereixeria un atent estudi pel bon gust de no repetir-se, de trobar sempre el toc

43

de disseny que diferenciï el motlle de construir tants cellers. Des de Falset baixem per la carretera N-420 fins trobar la cruïlla que ens porta fins a Porrera, bordejant el riuet Cortiella que desemboca al riu Siurana. El poble viu el resurgir de la recuperació de la nova economia del vi del Priorat i conserva unes boniques cases, herència d’uns temps anteriors a la fil·loxera. La seva església neoclàssica té elements barrocs. Un bon argument per a recórrer el poble és trobar els 14 rellotges de sol que apareixen a les façanes de les cases del segle XIX. Des dels més senzills fins els que estan situats al carrer Pau Casals, amb les seves línies solars i zodiacals. A Porrera resideix el cantant Lluís Llach, fins i tot li va dedicar un àlbum de cançons en què apareixen, entre d’altres, les gents, les àsperes terres i el cafè Antic, establiment que amg el restaurant Teatret fan les delícies del visitants i buscadors d’allò autèntic. Des de Porrera podem tornar a agafar la carretera que passa pel Coll d’Arforja. Un camí que ens porta des de la vinya del Priorat fins als camps d’avellaners de la comarca de Reus.



Les Vilelles i Gratallops Baixem de nou fins a la cartoixa per a seguir la carretera que ens porta a la Vilella Alta. A la seva església parroquial de Santa Llúcia hi ha un retaule renaixentista de 1770. Més avall està la Vilella Baixa. Sota el seu pont s’ajunten les aigües del riu Montsant amb un riuet que ve d’Escala Dei. El poble té unes cases molt curioses que també podem veure a altres pobles de la zona. Són cases que semblen normals a l’alçada del carrer. Però per darrera, a causa dels desnivells del terreny, són molt altes, d’unes dimensions extraordinàries. Algunes d’elles, com a Porrera, tenen més de 800 metres quadrats. A la Vilella Baixa hi ha una cruïlla de carreteres que s’endinsa per les terres de l’antiga baronia de Cabacés, remuntant el fluix del riu Montsant. 8 km. de paisatge poc visitat entre les estribacions del Montsant. Cabacés és un poble amb fama de bon oli. Té un museu pobre, inversemblant i sentimental dedicat a la memòria del Greco, amb reproduccions del famós pintor. Més enllà de Cabacés podem seguir ruta cap a la dreta fins a la Bisbal de Falset i Margalef de Montsant, pobles on les roques i l’aigua han dissenyat imatges d’impressió, o cap a l’esquerra, que ens porta a la Figuera, el balcó del Priorat. És un poble que perfila el seu disseny en les altures. Des de la seva ermita de Sant Pau la gent diu que es poden veure terres de set províncies. Aquests últims pobles no pertanyen al Priorat històric però segueixen sent productors d’un vi de tanta graduació com el del Priorat històric. Tots tenen la seva cooperativa oberta de venta al públic de productes més tradicionals. Aquí la D.O. és la de «Montsant» (abans D.O. Tarragona -subzona Falset) El nostre recorregut ens porta

Riu Cortiella al seu pas per Porrera

TAG



Desembre 2001


Tag 24  

Butlletí informatiu del Col.legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics Tarragona i Enginyers d'Edificació de Tarragona.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you