Tag 17

REVISTA DEL COL•LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÉCNICS DE TARRAGON A

Primavera 2000 • any • núm. 17

TA C

SERVEI S COL-LEG 1 ■■► OFICINA CENTRA L

■/■ GABINET TÉCNI C

Tel . 977 .212 .79 9 Avda . President Maciá, 6-1 r 43005 Tarragon a Correu electrónic : Colarqtectgna@mail .seric .e s

Vocal : Santiago Torredeme r Lluís Roi g

Consultes : De 9 del matí a 1 del migdi a

Secretaria : Secretária : Francina Escod a Montse Amenós i Mercé Obio l

Borsa de treball : De 9 del matí a 1 del migdi a

Dilluns, dimecres i dijous : De 9 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 7 de la tard a

Biblioteca : De 9 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 2/4 de 8 de la tard a

Dimarts : De 8 del matí a 1 del migdi a De 3/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

Servei d'lnspecció : Josep Anguera

Divendres : De 8 del matí a 3 del migdi a

AULA INFORMÁTIC A Vocal : Ramon Benedict o Marcel Ramíre z

Papereria : Montse Amenós i Mercé Obio l

Consultes i serveis : De 9 del matí a 1 del migdi a De 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tard a

Visats : Vocal : Cristina Góme z Yolanda Fernández, Carme Vallverdú i Glória de Sol á

►►► ASSESSORAMENT JURÍDI C Xavier Escud é Tel . despatx : 977 .212 .65 8 Hores concertade s

Dilluns, dimecres i dijous : De 9 del matí a 2/4 d'l del mgidi a Dimarts i divendres : De 8 del matí a 2/4 d'l del migdi a

►■■ LABORATORI D'ASSAI G Tel . 977 .547 .90 9 Vocal : Josep M . Juncos a Director : Ramon Alons o Formigons : Ernest Vall s Química : Dolórs Mique l Geóleg : Jaume Sanch o Javier Sánche z

Delegació del Vendrel l Jaime Martíne z Dimarts, dijous i divendres : De 5 de la tarda a 7 de la tard a Delegació de Reu s Yolanda Fernánde z Dilluns i dimecres : De 6 de la tarda a 8 del vespre

De dilluns a divendres : De 8 del matí a 1 del migdi a De 3 de la tarda a 6 de la tard a

C .E .E .T .

Vocal : Montserrat Torren s

Prima/era

II

2000

TA G

SUVM I

EDIiORIA I Pares eólics pactats

■ EDITORIAL Pág . 3

E

l president de la Generalitat, Jordi Pujol, va sentir el febre r passat els crits de més de 200 persones a Poboleda en contra de la instal•lació indiscriminada de parcs eólics . Aquest era el pun t culminant a un seguit de manifestacions que durant els últim s mesos han protagonitzat, sobretot, els grups ecologistes . Aquests no volen que se situin els grans molinets que caracteritzen el s parcs eólics en qualsevol lloc, sobretot, en espais d' alt valor na tural . Perla seva banda, des del govern catalá (és a dir, CiU) s'h a mantingut el posicionament de tirar endavant un mapa que fix i en quins punts de la geografia catalana s'instal•laran parcs eólics .

Mentre el document, peró, no és una realitat, i'administració ca talana ha defensat que seguirá tramitant els projectes que li arri bin per instal•lar nous parcs eólics . Aquest posicionament xoc a frontalment amb les posicions defensades pels ecologistes i el s ciutadans afectats per la possible instal•lació en els seas munici pis de parcs eólics .

La utilització de les energies alternatives és, sens dubte , una aposta de futur. Si volem viure en un món més ecológic i natural és ciar que s'ha de tenir molt en compte l'ús de les energies alternatives, un apartat en el qual s'inclouen els parcs eólics .

De tota manera, peró, és evident que apostar pels parcs eólics n o vol dir fer-ho a qualsevol preu . Per aconseguir un medi més ecológic també és necessari mantenir, conservar i millorar els espais del territori que avui tenim i que estan considerats d'alt inte rés natural . Per tot plegat, cal trobar un equilibri entre la instal lació de pares eólics i la conservació deis espais naturals .

■ L'ENTREVISTA Sr. Ernest Aymamí, alcalde de Vilaplan a Pág. 4 n ÉS NOTÍCIA

Els Pares eólics Pág . 6 ■ TRIBUNA OBERTA Mitologia i central s eólique s Pág. 8 ■ LA FINESTRA Dues captures d e vaixells mercants a le s costes tarragonine s perpetrades per corsari s moros Pág. 1 2 ■ AULA INFORMÁTIC A On és 1'efecte 2000 ?

Pág. 15

TA G 'REVISTA' DEL'COL LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TECNICS DE TARRAGON A EDITA :

Oficina (le vistas de Reas :

Coliegi d'Aparelladors i

Placa Prim,10,4ta [el . (977) 33 10-72 Oficina de vistas del

ArquitectesTecnics de Tarragona Av.FranceseMacia, 61r 43005 Tarragona Tel . (977) 21 27 99 Fax (977) 22 41 52

Portada : Pare eólic

Primavera

TRESORER : Joan Mercadé Porta COMPTADORA : Pilar Coca Torrell VOCALS : Cristina Gómez Lópe z Josep M . Juncosa Aragonés Montserrat Torren s Torrens RamonrBenedict o Grager a Santiago Torredeme r Tomás

Vendrell

PauCasals, 17 hurta de Goveru: PRESIDEN` : Joan Proas Masdeu VICEPRESIDENT: JoanMilit Rovira SECRETARIA : Francina' Escoda Roca

III

Impressió : Arts Grátiques I'Este l Balmes 66, 43205 REU S Coordinació periodística: TO C Dipósit legal : T-880``=9 3 ISSN: 1134-086 X .

Els criteris exposats als article s signats san d' exclusiva responsabilitat deis atitors i n o representenneccssarianunt l'opi l

2000

TA C

l' E 'REVIST A Sr. Ernest A ymamr

"El futur del poble passa per l'agroturisme " Ernest Aymamí és l'actual alcalde de Vilaplana, municipi del Baix Camp que actualment té 54 0 habitants . Aymamí ostenta l'alcaldia de Vilaplana que ara está en mans del PSC peró que a meitat del mandat passará a CiU complint així 1'acord de govern que es va pactar a 1'inici d e 1'actual legislatura. L'alcalde socialista assegura que les muntanyes que envolten el municipi és el principal patrimoni de la localitat i está convencut que el futur de Vilaplana pass a necessáriament per la seva projecció turística . Per aixó, Aymamí apunta que foca fonamenta l que es fes realitat la construcció d'un important complex hoteler, tal com desitgen realitzar uns promotors estrangers .

uins projectes tenen en cartera per Vilaplana ?

"Lógicament, depenem molt del pla d'obres de l a Generalitat perqué en cas contrari solament amb els re cursos del municipi faríem poca cosa . Ara estem redactan t projectes per incloure en el próxim quadrienni del pl a d'obres de la Generalitat . Aquí hi hauria la finalització d e la piala de la Riba . Aquest és un solar que va compra r I'Ajuntament, que és una piala pública, amb tres plante s i ajardinada . I després hi hauria el passeig de la Mussara , situat a l'entrada del poble . Es va canviar l'enllumenat i els serveis, i ara es tractaria de millorar la pavimentaci ó perqué l'entrada principal del poble sigui digna . A banda , de tot aixó, actualment la Junta de Sanejament está fen t una depuradora . Aquesta obra ja s'ha comengat i ens fa molta il•lusió perqué feia anys que anávem al darrere d e tenir una depuradora d'aigües residuals . Aquest a depuradora forma part d'un pla pilot ja que funcionar á amb un sistema novedós per al tractament de les aigüe s residuals en un municipi de fins a un máxim de mi l habitants . "

Vosté ara feia referencia al futur projecte d e parc natural de les muntanyes de Prades . F a un any es va parlar de la construcció d'u n gran complex hoteler en aquest indret . E n quina fase es troba aquest projecte ?

"En aquest moment está a l'espera de qué Medi Ambien t s'hi pronunci'í, cosa que no ha fet . L'Ajuntament d e Vilaplana va fer 1'aprovació inicial i va tramitar l a sol-licitud d'informes a diferente departaments de l a Generalitat . Tots han contestat, excepte Medi Ambient.

El fet que no tinguem aquest informe preceptiu de Med i Ambient ha paralitzat 1'expedient . No han contestat le s al . legacions . Esperem que sigui positiu perqué; en ca s contrari, aquí s'acabará el projecte . Esperem que el no u conseller s'hi pronunci'í aviat . " En tot cas, els promotors mantenen el seu projecte d e tirar-lo endavant ?

"Sí, peró, lógicament ha passat molí de temps . E l mantenen, peró, marcant uns terminis perque si no els h i fan una aposta definitiva ja comencen a estar preocupats . "

Al marge d'aquestes actuacions, hi ha alguna obra estrella ?

"Sempre hi ha idees per a noves actuacions . Aquests dies , per exemple, estem oferint solars de promoció municipal .

Vilaplana tenia históricament una manca de solar s edificables . Per aixó, vam comprar una finca i es va repartir en tretze parcel . les que ara estan en oferta . A banda, tenim el projecte del parc natural de les muntanyes d e Prades queja veurem com anirá . La primera experienci a que tenim deis PEIN (Pla d'Espais d'Interés Natural), que és el primer pas del parc natural no ha estat gaire positiv a i per aixó estem una mica recel•losos . De tota manera , creiem que el futur del poble hauria d'anar cap a 1'agroturisme ja que per desgracia l'agricultura ha anat e n franca decadencia en aquesta zona ."

Primavera

Vosté, és un gran defensor d'aquest projecte, peró, n o tot el poble el comparteix .

"El 100% del poble, no . Peró, qualsevol projecte que e s vulgui fer difícilment tothom el trobará bé . L'equip d e govern de l'Ajuntament está convencut que la gran majori a del poble hi ha está d'acord perqué sinó forem els primer s de no tirar-lo endavant . De tota manera, hem parlar de fe r una consulta popular. Peró, ciar necessitem tenir l a seguretat que Medi Ambient donará el vistiplau a robr a perqué, en cas cont rari, no cal que ens ho plantegem .

Creiem que aquesta és una inversió molt important en un a zona que, per desgracia, n'ha tingut molt poca . I e n

IV

2000

TA C polígons industrials tampoc hi creiem gaire perqué és difícil que la indústria vingui a instal•lar-se aquí."

L'execució d'aquest projecte hoteler, no pot posar e n perill I'entorn natural ?

"Estic absolutament convencut que no . Nosaltres qu e tenim la responsabilitat del poble, en el qual també h i vivim, hem de vetllar perqué no sigui així . Tant en el s PEIN com en els pares naturals hi han d'haver uns mínim s serveis, s'han de gestionar. Si han de fer inversions, qu e tant de bo fossin públiques peró crec que per aquest cam í no s'hi anirá . S'ha de deixar entrar la inversió privada , controlada lógicament . " En diverses ocasions des de Vilaplana s'ha critica t I'estat de les vies de comunicació qu e connecten el municipi amb altres poblacion s de la zona . Quines reivindicacions fan ara ?

"N'hi ha una d'histórica, que és la famosa T-704, d e Vilaplana a la cru'flla de la carretera d'Alcolea tot i qu e ara amb la carretera que va fer la Diputació, d'Alforja a Vilaplana, i la de Vilaplana- La Selva (que está en fase d e construcció molt avancada) tindrem un eix transversal mol t bo . Tot i així continuem reivindicant la T-704 . No fa gaires dies vam estar parlant amb el nou director general de Carreteres, el senyor Follia, i ens va dir que e s comprometia a qué en poc temps I'avantprojecte fos u n projecte definitiu i que durant enguany es fará una millor a puntual, tal com s'ha realitzat aquests últims anys . Sempre hem estat molt mal comunicats i, per tant, le s comunicacions han estat un de les reivindicacion s históriques . Una altra queixa és l'enllac amb la variant d e Reus . A causa de les restes romanes també mantenim un a batalla amb Foment perqué, de moment, no tenim solució . "

gent s'ha interessat, i no n'ha trobat . Fins i tot, algun a parella jove amb ganes de quedar-se aquí s'ha hagut d e comprar un pis a Reus perque no ha trobat res . A l'últi m ple vam prendre l'acord de revisar les normes subsidiárie s que tenien prácticament vint anys . Aixó permetrá modifi car-les i ampliar 1'oferta de sól urbá ."

Es veu amb preocupació el fet que els joves no es quedi n a viure al poble ?

"Home és molt preocupant . Vam tenir un disgust gran quan es van tancar les escoles, més encara tenint en compt e que hi havia prou alumnes per tenir-les obertes . Penses que és un primer pas perqué el poble es faci petit . En s faria molta il•lusió tornar-les a tenir obertes ."

Hi ha prevista alguna inversió económica al municipi ?

"Del sector agrari, ho veig francament difícil . Penso que el futur de Vilaplana ha d'anar cap el sector serveis i de l turisme ."

Quina valoració fa de la seva experiéncia com alcalde ?

"Alcalde s'ho ha de ser per esperit mental . Portava molt s anys com a regidor peró quan estás al capdavant t' adone s que no és el mateix i que hi ha molta diferéncia, sobretot, en un poble petit . És una experiéncia molt gratifican t perqué pots dir que durant uns anys has treballat pel poble .

Totes les idees no les pots dur a terme peró algunes sí " L'equip de govern de Vilaplana és fruit d'un pacte entr e PSC i CiU. Com són les relacions amb el soci de gover n i amb la resta de partits al consistori ?

"Amb Convergéncia són excel•lents . Ja ho van ser e l mandat passat. Per la seva banda, Esquerra Republican a va desitjar no entrar a l'equip de govern, i les relacion s són normals ."

Quina és la relació de Vilaplana amb Reus? En algune s ocasions alguns municipis del Baix Camp han critica t el fet que Reus no ha sabut atraure la comarca . Comparteix aquest plantejament ?

"Personalment, he tingut bona relació amb I'Ajuntamen t de Reus . Amb ('alcalde Abelló i ('actual . Pub, el cert é s que de vegades he trobat a faltar que Reus capitalitzé s més els pobles de la comarca . De cota manera, crec qu e darrerament aixó está millorant . Francament, a parti r d'aquest nou mandar petiso que hi ha voluntad des d e l'Ajuntament de Reus de millorar "

A Vilaplana s'ha viscut el fenomen d'altres municipi s que han vist créixer recentment la sev a població amb foranis provinents, per exemple , de Reus ?

"Hem crescut, peró, molt poc . Penso que en part ha esta t perqué no hi havia a Vilaplana habitatges a la venda . Molta

Quina seria la carta de presentació que vosté faria d e Vilaplana ? "És un poble que está ben situar . A prop de la costa i e n una zona molt tranquilla, de muntanya . Tenim una zon a de bosc molt important i les muntanyes és el millo r patrimoni que tenim ."

Primavera

V

2000

TA C

AULAH FOVÁUC Á On és 1'efecte 2000 ? iJ urant el darrer mes de 1' any passat i comencaments d' aquest hem viscut una mena d'his téria col•lectiva anomenada efecte 2000 . Hem es coltat prediccions de tot tipus i condició amb l a qual cosa s'ha aconseguit confondre la majori a de gent novella en el tema.

els patirien la petita i mitjana empresa, sobretot , aquelles amb menys recursos per a la modernització deis sistemes informátics .

Doncs bé, ens trobem al mes de maro de l temut 2000 i la veritat és que hem vist desaparéi xer tot alió relacionat amb 1'efecte 2000 . No en s hem quedat sense llum, ni sense aigua, ni sens e gas, així com tampoc cap central nuclear ha sofert cap accident, o sigui, que res de res . De l a desaparició d'aquesta síndrome podem extreur e dues conclusions : o bé ens hem preparat molt a consciéncia i hem seguit tots els plans perqué n o ens afectés aquest problema o bé, no n'hi havi a per tant .

D'arreu del planeta ens arribaven missatges catastrofistes, peró, sobretot el país capda vanter en escampar aquestes boles, com en gai rebé tot, foren els Estats Units de Nord América .

Es van publicar estudis sobre 1'increment de l a venda d'armes a causa de la por de la gent a le s conseqüéncies del canvi de mil•leni, sobre l'amas sament progressiu de queviures per si ens arribava la fí deis nostres dies . . .

Básicament crec que entre tots hem fomentat una mica d'alarmisme social, tot fiant-nos fonamentalment en les informacions que ens arribaven des de 1'altre costat de 1'Atlántic, ja que , segons hem pogut comprovar, no s'ha apreciat cap tipus d'incident de consideració . Particularment crec que en gran mesura tot aquest tema ha servit a les grans companyies de fabricació de components informátics per desfer-se de tot el seu volum acumulat, ja que molta gent, en previsió qu e el seu ordenador podria tenir problemes, va opta r per canviar-lo .

Des del nostre propi Govern se'ns va reblar la clau per mitjá d'una gran campanya publicitaria destinada principalment a conscienciar nos del problema que se'ns acostava si no adap távem els nostres sistemes electrónica a 1'efect e 2000 . Sentíem per tot arreu les inversion s mil•lionáries que estava duent a terme 1'Estat i les grans corporacions per mantenir els seus sis temes funcionant correctament . Adhuc la Cre u Roja deis diferents paisos del món va editar une s normes de "funcionament" per la nit del 31/12 / 1999 sobre coses que devíem o no devíem fer .

Segons el nostre Govern, els problemes més greus

a

Maree/ Ramírez Vive s

ACTUAHTA T

`La construcció liderará la creació de llocs de trebal l

L a construcció será el sector més dinámic pel que fa a la creació de llocs de trebal l amb un creixement del 2,6%, segons 1'enquesta de cojuntura laboral del quart trimestre de 1999, elaborada pel Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, en la qua l s'assenyala que en el conjunt de sectors el creixement será, aquest any, del 2,1% .

L'any passat la construcció va crear 163 .800 llocs de treball .

Prima'era

VI

2000

TA G

ÉS La instal•lació de parcs eólics , una qüestió polémic a

L

a manifestació que més de dues centes persones van protagonitzar el febrer passat aprofitant la visita del president de la Generalitat, Jord i Pujol, a Poboleda ha estat el punt culminant d'u n seguit de manifestacions i crítiques contra l a instal•lació indiscriminada de parcs eólics que de s de fa mesos duen a terme diverses entitats arre u del país .

tració autonómica desestimi els projectes que ara hi ha en exposició pública i que afecten espais d'important interés natural, estiguin inclosos o n o al PEIN, com ara el Montsant, Cavalls, Pándols , Ports de Beseit, Puigcerver- El Mirador i Muntanya Blanca. A més, l'entitat defensa que s'elabori, amb el máxim consens de les administracion s i deis partits polítics, i tenint en compte la partici pació i les propostes de les plataformes i entitat s ecologistes, un pla global i un mapa eóli c consensuat, en el qual no es valorin solament el s factors de rendibilitat económica sinó - com en tota activitat industrial- factors d'impacte sobr e el territori, el paisatge, la biodiversitat i la cultura.

Els manifestants demanen un debat al Parlament catalá que planifiqui el desenvolupamen t de 1'energia eólica . De moment, peró, els partit s no es posen d' acord sobre els passos a seguir. Així , per exemple, el Partit deis Socialistes ha demana t que el govern catalá apliqui una moratória e n 1'atorgament de permisos per a la instal•lació d e nous parcs eólics fins que no s'hagi definit el map a eólic de Catalunya, que actualment redacta e l Departament de Medi Ambient . Per la seva banda, peró, Pujol va insistir novament durant la sev a estada a Poboleda que els projectes de parcs eólic s se seguiran tramitant tot i que va apuntar que e n cap cas es resoldran fins que no estigui enllesti t el mapa eólic .

Amb aquestes premises, la Plataforma pe r a la defensa del patrimoni natural del Baix Cam p va valorar positivament la moció aprovada pe l Consell Comarcal del Baix Camp segons la qual , per exemple, se sol•licita novament demanar a l govern catalá una moratória i la redacció d'u n mapa eólic . De tota manera, 1' entitat hi ha trobat a faltar que des de 1'ens comarcal no s'hagi tingu t en compte i s'hagi obviat l'opinió de les plataformes i del GEPEC quan es demana interlocuci ó en el consens pel mapa.

La polémica va sorgir ja fa uns mesos qua n es va conéixer la intenció de situar parcs eólics en espais d'alta válua natural, en alguns casos qu e formen part deis anomenats Pla Especial d'Interés Natural (PEIN) .

El moviment opositor va donar lloc a la cre ació de la coordinadora de plataformes per a l a defensa del patrimoni natural del Priorat, Bai x Camp, Terra Alta, Alt Camp- Conca de Barberá i Baix Ebre- Montsiá. També formen part de 1'entitat el grup ecologista GEPEC i la Web E-3 8 (UB) .

De fet, el neguit deis opositors a la instal• lació indiscriminada de parcs eólics ha crescu t darrerament amb 1' anunci públic de la sortida a informació pública de nous projectes de central s eóliques als termes, per exemple, d'Alforja i Margalef . El primer, a la serra del Motlló-Mirador, s'ha sol•licitat instal•lar-hi 28 aerogeneradors .

El segon, s'hi preveuen situar38 aerogeneradors .

De moment, no hi ha res decidit, peró, e s manté el pols entre el govern catalá i les entitat s opositores .

La coordinadora reivindica que 1' adminis Prima'era

VII

2000

TA C

TBU AOBERT A Mitologia i centrals eóliques

S

egons dades de l Departament d'Indústria hi ha més de 70 projectes d'instal'lació d e centrals eóliques a le s comarques d e Tarragona . Pritcticament el 80% en zone s PEIN, Zones que compten amb un Pla Espai s d'Interés Natural, esta n protegides, o són d'un a alta válua . Si sumem e l nombre d'aerogeneradors d'aquests projecte s i els posem en fila índi a tindríem la xifra de 3 7 km lineals de "molins" .

Aixó no preten ser un a crítica a l'energía eólic a sinó solament a l'ubicació de certes centrals ateso s els impactes que provoquen . L'efecte hivernacle, le s conseqüéncies del qua] altres explicaran millor qu e jo, motiva una política activa de desenvolupamen t de totes les energies renovables, no solament de 1'éolica. Pel que fa a 1'eólica aquest desenvolupament ha de ser planificat, no deixar-se en mans de l mercat, ja que sinó es tendeix a maximitzar 1'expectativa de 1'empresari i, pel contrari, com tota activitat, ha d'estar regulada i meditada . I per desenvolupar les renovables no cal fer la vista grossa i tolerar-ho tot, sinó mesures com garantir els preu s per kw, generalitzar les plaques solars a les teulades de les cases i avancar cap a models descentralitzats de producció d'energia, lluny deis monopolis de fet i dret de les companyies eléctriques .

Barcelona no rep aquesta allau de projecte s perqué té parcs naturals . El Pla Director de 1'Energia Eólica no permet l'ubicació de centrals als parc s naturals, sí als PEIN, i, com aquí només tenim PEIN , no hi ha cap mena de veda a les empreses promoto res, que com elles mateixes conten no tenen cap ide a "romántica" sobre com s'ha d'explotar un negoci .

Prima'era

Només des d'aquesta perspectiva s'explica la bogeria de pretendre instal .lar tres centrals eóliques a l Montsant o cobrir les serres de Pándols i Cavalls de punta a punta d' aerogeneradors .

Hi ha una serie d'impactes ambientals constatats científicament que acrediten que les central s eóliques suposen una amenaca per les aus, i mé s concretament per les planejadores . Dintre d'aques tes trobem els rapinyaires, tots inclosos al catále g d'espécies amenacades, que pel seu estil de volar , 1efecte succionador deis aerogeneradors i les corrents d'arran de terra que utilitzen per remuntar e l vol veuen en perill la seva existencia si les central s s'instal'len prop de les seves zones de caca o nidifi cació . Aquest efecte és tant acceptat en la comuni tat científica internacional que determina inclús qu e algunes empreses promotores no s'instal .lin e n aquells indrets on hi han aquestes especies . Així ha passat a Salamanca i als Estats Units . No val enfront d'aquest argument parlar de les grans catástrofes ecológiques i comparar-les amb I'efecte d'un a central . La mort d'un sol rapinyaire ja justifica qu e no s'instal .li una central eólica, ja que aquests fet s

2000

TA C promotores no acaben de trencar els mites que, a l voltant de les centrals i I'energia eólica, s'han creat . Per comentar s'ha de dir que la tecnologia eólic a és com la informática, és a dir, a mesura que pass a el temps es duplica i triplica la capacitat técnica dei s aerogeneradors, es redueix la velocitat del vent d' arrencada i les máquines són rendibles a velocitat s eóliques més baixes .

El primer mite és que les centrals eólique s sois són rendibles a les serralades, sembla inclú s que com més protegida sigui i/o més espécies amenacades hi hagin més rendibles . Possiblement co m aquest és el model a seguir els promotors ja calculen els costos d'obrir una nova carretera fins la cen tral i de la instal'lació de la línia d'evacuació d e 1'energia eléctrica produida i, és ciar, per amortitzar la central necessiten velocitats de vent superiors . Es parlava de 7 metres per segon com a llinda r de rendibilitat, i que aquesta velocitat sois es trob a a les muntanyes . Aixó amb el pas del temps s'h a acceptat com a fals . L'experiéncia a altres paso s europeus, que tenen moltes centrals a velocitats d e

són constitutius de delicte, segons el tipus de l'art .

334 del Codi Penal .

A més, si la central eólica s'instal .la al cim de les serres s'han d'obrir nous camins o ampliar el s existents i s'han d'instal .lar xarxes eléctriques que transportin l'energia produtda fins a les línies d'alt a tensió . Aixó vol dir que les zones més ben conservades de la nostra província des del punt de vist a natural es veuran afectades per totes aquestes actu acions .

Altres impactes són els del soroll i el paisatgístic . Sobre aquest darrer s'ha comentat que és sub jectiu . Ara bé, les enquestes demostren que la majoria de la població está en contra que es malbarati n els paisatges més significatius de les nostres terres .

Els aerogeneradors podrien embellir un polígon in dustrial o una área fortament humanitzada, peró h i ha un impacte evident si s'instal'len a zones d'interés paisatgístic . La riquesa d'un paisatge és un indi cador de qualitat ambiental i també de qualitat d e vida. I és per aixó que aquest impacte per a molts é s el més important de tots .

Davant aquesta situació la gent de l a província s' ha organitzat en entitats cívique s i ha comencat a plantejar una veu discordan t a tot aquest plantejament . Així han sorgit cin c plataformes a les comarques del Priorat, Terra Alta, Baix Ebre, Baix Camp i Alt Camp/Con ca de Barberá . El més important, peró, és qu e aquestes plataformes no s'han limitat a negar la instal .lació de noves centrals sinó qu e en un gran esforc de responsabilitat ciutadana han proposat alternatives i han accepta t emplacaments a altres ubicacions on aquest s impactes eren assumibles . Així amb la uni ó deis grups ecologistes s'ha proposat un plánol alternatiu a la ubicació de les central s eóliques i per a la protecció deis nostres es -pais natirals . Aquest deixa més del 65% de l territori apte per a la instal'lació de central s i alhora serveix per protegir eficacment le s zones de muntanya, de litoral i aquelles d'especial interés. Un cop més els ciutadans ha n hagut de fer d'administració, ja que aquest a s'havia rentat les mans . En aquestplánol s'as senyalen més de 20 espais, només d e Tarragona, on s'hi poden instal .lar central s eóliques i acomplir-se totalment la previsi ó que la Generalitat va fer a tot Catalunya pe r al 2010 .

El problema está en qué les empreses

Prima era

IX

2000

TA G vent de 4'5 metres per segon i el fet que la técnic a permeti aerogeneradors més potents ha desfasat el s arguments anteriors, que sois són válids amb un a tecnologia obsoleta . Aquestes velocitats de .4'5 n o sois es troben a les zones de muntanya sinó que , precisament, com sabem els tarragonins, a les nos tres terres el vent no falta . Bona prova que no fa falta anar a dalt a les serralades, per insta l .lar-hi una central, és que, actualment, hi ha projectes que preveuen situar-se a zones baixes, fins i tot, n'hi havi a un al port de Tarragona, amb velocitats de vent mitjanes molt per sota de 7 m/s .

El problema está en que la major part dei s promotors de 1energia eólica actual fan servir aerogeneradors d'escasa poténcia i baix consum, de 1500(els menys), 600, 300 o 125 KW, quan la técnica els permet ja de 2500 KW. Els promotors qu e opten perla "chatarra" no tenen altre remei que ana r a buscar velocitats mitjanes de 7 m/s per fer rendible la seva instal .lació. Els que s'apunten a la tecnologia punta (que arranca a velocitats més baixe s [3'5 m/s els de 2'5MW] i on el comportament de l vent al ser laminar i constant és més rendible) el s hi sobra amb les zones de pla . Per molt que s'intenti ocultar aquesta realitat amb bones paraules l a teoría deis actes propis parla per si mateixa : Per qu é a Batea, zona de pla i humanitzada, está prevista la central eólica més gran i que produirá més de 12 0 MW d'energía eléctrica i encara intenten fer-no s creure que solament sacrificant les nostres muntanyes podrem assolir un desenvolupament de l'energia eólica? .

Respecte a que aquests aerogeneradors de 2' 5 MW són proporcionalment més grans que els altres . S' ha de dir que tot i que és així la gran diferen cia és que aquestos s'instal .len a una zona ja humanitzada i el seu ús es compatible amb ]'agrícola . No es necessari obrir carreteres ni instal .lar-s'hi nous kilómetres de xarxa eléctrica . I sobretot no s'enva eix una zona natural que fins ara no tenia cap petja da humana . I és que ja prácticament no ens qued a costa . La tenim totalment urbanitzada i els darrer s espais verges que ens queden, espais sense rastre humá, corren el risc de perdre totalment el seu en cant per criteris purament empresarials d'uns pocs .

Un altre mite és el de ]'Atlas Eólic d e Catalunya el qual conté unes mesures de vent rea litzades per la Generalitat que no es creu ningú, n i tant sois les própies empreses promotores que rea litzen mesuraments pel seu compte . Peró en lloc d e plantejar-los en zones humanitzades, sense impactes, segueixen recorrent al model de qué la rendibi Primavera

litat sois és a les serres i opten, en molts casos, pe r la via marcada per aquesta línea . El cert és que e n matéria d'energia eólica hi ha dos grans models relacionats amb la forma de fer les coses i la poténci a de la maquinária instal .lada.

El primer va a buscar el vent a les serres ; instal .la aerogeneradors de baixa poténcia ; els apropa molt entre sí ; causa molts impactes ambientals ; utilitza més aerogeneradors deis necessaris i no explota el potencial deis aerogeneradors adequadamen t ja que la proximitat fa que els mateixos es destorbin mútuament .

El segon model s'instal'la a zones planes i j a humanitzades ; utilitza aerogeneradors de darrera generació ; els separa molt entre sí ; prácticament n o causa impactes ambientals i utilitza els aerogeneradors a plena poténcia .

La prova d'aixó és que a la darrera centra l eólica construida, Trucafort a Pradell de la Teixeta , els aerogeneradors instal .lats tenen una poténci a entre 125 kW i 300 kW, mentre que al mercat h i han, en aquests moments, aerogeneradors de 250 0 kW. Aixó vol dir que amb un "molí" de darrera generació produYm més electricitat que amb 10 dei s altres .

Hi ha alternatives, per tant, per ubicar les centrals eóliques a indrets on prácticament no cause n impactes . Aquestes alternatives són totalment rendibles i ens permeten lluitar eficacment contra e l problema de 1'efecte hivernacle . En aquests llocs els promotors no han d'assumir els costos d'instal ' lar la xarxa eléctrica d'evacuació ni obrir o amplia r els camins . L'impacte paisatgístic queda atenuat, i les centrals eóliques no reben el rebuig popular . Per qué, doncs, se segueix el model equivocat? A qu i beneficia realment que una energia neta i renovabl e com ]'eólica no pugui desenvolupar-se? . Seguramen t será un altre mite deis que algun dia sabrem l'explicació . De fet tot l'assumpte de la proliferació indiscriminada de les centrals eóliques per les nostres serres em recorda el famós epitafi que hi havia a ]'entrada de 1'oracle de Delfos a 1'antiga Grécia : "De res massa" . I és que per molt subjectiu que sigui 1impacte paisatgístic tothom estará d' acord qu e més de 70 projectes a les serres, només a Tarragona , [província agraciada en el tema energétic amb le s tres nuclears, dos térmiques en projecte al polígo n de Tarragona, una altra de cicle combinat a Mora i la térmica d'Andorra (Terol)], és una mica massa .

Albea Calduc h Advocat i inembre del GEPE C 2000

TA G CURSOS DELS PRÓXIMS MESO S

CURSETS D'INFORMÁTIC A

MAI G 11,12, 13 de maig : CURS DE PROJECTES D'ENDERROC I/ O DESCONSTRUCCIÓ . CAS PRACTI C

AUTOCAD v.14 nivell 2 .

60 hores lectives horari : dilluns i dimecres de 6 :30 a 10 :00 hore s (sessions de 3 .5 hores ) Data d'inici : 3- abril- 200 0 Data final : 13- novembre- 2000

JUN Y 5,6,7dejuny : CURS DE CONTROL DE QUALITAT 14, 15 de juny : EXCEL-97

AUTOCAD V.14 nivell 3 .

20 hores lectives horari : dilluns i dimecres de 6 :30 a 10 :00 hores Data d'inici: 23- octubre- 2000 Data final : 13- novembre- 2000

SETEMBRE 13, 14 de setembre : WORD-9 7 20, 21, 27, 28 de setembre: CURS DE RESTAURACIÓ DE FACANES CAUSES DE DESPRENIMENT

OFFICE- 97 Data d'inici : 29- maro- 2000 Data final : 30- maro- 2000

OCTUBRE 2, 4, 6, 9, 11, 16, 18, 20, 23 d'octubre : CURS D'EXPERTS EN VALORACION S IMMOBILIARIE S 23 d'octubre : AUTOCAD nivell 3

Data d'inici : 14- juny- 2000 Data final : 15- juny- 200 0

WORD-97

Data d'inici: 13- setembre- 200 0 Data final : 14- setembre- 2000

ACCES- 97

Data d'inici: 22- novembre- 2000 Data final : 23- novembre- 200 0

Tots els cursets es realitzaran en : 8 hores lective s horari : dimecres i dijous de 6 :00 a 10 :00 hore s (sessions de 4 hores )

NOVEMBR E 6, 8, 13, 15 de novembre : CURS. LA SEGURETAT EN LE S DEMOLICIONS I (per confirmar) DESCONSTRUCCIÓ

Qualsevol modificació de dates, nous ' cursets o xerrades técniques es fará saber oportunament.

22, 23 de novembre : ACCES-97

Prima/era

EXCEL-97

XI

2000

TA C

LAH E$T A Dues captures de vaixells mercants a les coste s tarragonines perpetrades per corsaris moros .

Anys1629i1630 josep M . Recasens i Come s

S

mostra les angúnies que patien els habitante de la franj a litoral, la majoria pagesa i pescadora, quan els corsari s

raudel anomena de rapinya la pirateria, molt

estesa a la mediterránia deis segles XVI i XVII que ,

els captivaven familiars, els destruten la llar o la collita , i es velen obligats a empenyar o vendre els escasso s

en naus de rem i vela i poc de port, gent de poca mon ta i d'escasses ambiciona, majoritáriament turca, barbaresca i renegada, es dedicava pel seu compte a

béns patrimonials que tenien per pagar rescats . I

capturar barques de pesca, a donar cops de má pe r sorpresa a llocs i llogarets del litoral per apresar per-

encara més : havien de contenir la cólera en veure , impotente, com amb la més absoluta immunitat, les

sones, saquejar graners, robar caps de bestiar, blat , farina, roba i altres productes, i a empaitar petit s

aliotes i les galeres de «moros» es refugiaven a le s cales de Salou com si fossin terres própies per a des ,áusar, canviar captius i mercaderia apresada, i proveir -

vaixells de cabotatge escassament armats o desrrnats , que es dedicaven al tráfic mercantil' . Al cap i a la fi . l'ofici de pirata consistia a apoderar-se d'un botí

c de iueviures i d'aigua . I aixó any darrere any .

po

E Is petits vaixells mercants -la gran majoria dei s qual ~ lo arribava als 1 .000 quintars, és a dir, a les 4 0

vendre'l o comerciar-hi . Ara, en els segles esnicntaats , marítims, fossin cristians o musulmans, era la huma-

tones- impulsatsaa vela cense l'auxili de rems, estave n tan o nnés exposats al risc d'una persecució i captura

na, carn de tortura i de presidi, i mercaderiaa vend a

¡~cr con,uis, que al de naufragar a causa d'un tempo-

a tota la Mediaterránia, especialment valorada, perque

sal wx'ó, les pólisses d'asseguranca marítima , e tihula\~ ikexpressament que els assegurador s

una de les preses que més cobejaven aquests bando I c r s

el rescat de captius havia creat un comerq de

gians

ahonarien el valor declarat de la mercaderia «sempre

proporcions, potser atípic peró estable .

De les escomeses d'aquesta agressiva pirateri a

quan, lo que Déu no vulla, tinga la desgratia d e

al nostre litoral no en sabem gran cosa. De fet les

moros enemics, fortuna, y altres desgraties qualsevol» .

notícies que en tenim es redueixen básicament a les r notes que mossén Salvador Babot, rector de Vila-seca ,

O expresaven el mateix designi amb fórmules mé s senzilles com ara que la prima cobria la pérdua de l a

recopiló el segle passat de llibres parroquials del segl e XVI, i han reproduit posteriorment, primer el docto r

cosa assegurada «així de mar can de corsaris», o «pe r

Agustí M .Gibert i, després, la senyora Emma Liaño .

Hi podem incloure algunes dades del mateix segl e

tura per pirates i per temporal» .

la presa per pirates i per temporal», o «contra la cap-

A efectes de l'asseguranca, quan els corsari s capturaven un vaixell, el patró i la tripulació, si tenie n

recollides de manuals notarials per Sanc Capdevil a

la sort d'escapar, declaraven a petició própia, sot a jurament, davant d'un notan del primer lloc o n

que es refereixen a agressions pirátiques comeses a 1'entorn de Tamarit 2 , i algunes d'anotades a les acte s

arribaven, les circumstáncies de la pérdua, le s característiques del vaixell, nombre de tripulants, i l a

de la Comuna del Camp . I poca cosa més .

Tanmateix, l'exhumació de tot aquest material , en especial el que donó a conéixer mossén Babot,

PrimaVera

classe i quantitat de mercaderia que transportava . Peró ,

XII

2000

TA C sobretot, alió que el patró i la tripulació tenien mé s

ponent .

interés a remarcar era que havien apurat tots els recur-

Entre les vuit i les nou del matí, -feia dues o

sos humans per salvar el vaixell abans d'abandonar-

tres hores que havia sortit el sol- la tripulació observ a

lo, i el perill de ser capturats i reduYts a la captivita t

que, sense fer cas de les barques de pesca, els enfilav a

era imminent.

una tartana grossa, d'un miler de quintars de port . De

En aquest article publiquem dues d'aqueste s

moment, quan encara era Iluny, semblá a «jo y Bits

declaracions jurades que feren davant del notar i

niariners», declara el patró Oddone, que era d e

tarragoní Agustí Gendre > , els anys 1629 i 1630, el s

«christians y de gens de pau» ; peró quan fou a uns do s

patrons i marineria d'uns vaixells mercants estranger s

trets de mosquet, s'adonaren que era de corsaris «mo-

víctimes de 1'agressió d'uns corsaris «moros» qu e

ros y eneinichs de la fe cathólica» .

s'amagaven a les cales del cap de Salou . Els relats , que transcrivim resumits, ens donen 1'oportunitat d e

Vist el perill que els amenacava, intentaren vira r la tartana per a remolcar-la amb 1'esquif fins amarrar-

tenir notícia de la desgraciada aventura amb dades d e

la en terra, peró hagueren d'abandonar la maniobr a

primera ma .

perqué els corsaris es posaren a perseguir-los am b

Captura de la tartana genovesa Sant Jaume i Sant Joan Baptista Bonaventura

El dia 10 d'abril del 1629, la tartana anomenad a Sant Jaume i Sant Joan Baptista Bonaventura de l a

una lanxa «rnolt gran» plena de gent armada amb armes de foc, i per no caure captiva, la tripulació n o tingué altra opció que abandonar-ho tot, saltar a 1'esquif i,a rem,donar-se a la fuga .

vila d'Abissolo, diócesi de Savona, senyoriu d e

Probablement els corsaris es donaren per satisfet s

Génova, navegava a 1'altura de l'Hospitalet, Coll d e

amb la presa perqué aturaren la persecució . Grácies a

Balaguer . Procedia de Valéncia i es dirigia a

aixó els tripulante es salvaren, i si hem de creure l a

Tarragona. La patronejava Baptista Oddone, de 3 2

declaració del mariner Joan Angelo Capello, navegan t

anys d'edat, i la tripulaven els mariners Jaume Ravari n

amb l'esquif, sense altra cosa que la roba que portave n

de 48 anys, Joan Angelo Capello de 24, Joan Antoni o

posada, arribaren a Tarragona, no sabem si el matei x

Grosso de 50, Joan Batista Liberto de 24, i Joan Batista Ravarin de 15, tots d'Arbissola .

dia o 1'endemá.

El Sant Jaume i Sant Joan Batista Bonaventura

Les tartanes eren embarcacions menors, baixes

venia de Valéncia carregat . Portava arrós de Cullera i

de proa i de popa, que habitualment arboraven un arbr e

mercaderia diversa que el patró Oddone declar a

aparellat amb vela llatina en el seu punt mitjá .

Formaven part d'una série de petits vaixells de tipu s

minuciosament, especificant el pes i la quantitat d e cada article, com podeu comprovar en la transcripci ó

Provencal molt lleugers -barques, llondros, pollaques ,

comentada de la declaració que segueix :

sagties- que s'empraven per a la pesca i el transpor t

-Seixanta-cinc sacs d'arrós -a ('acta notarial riso-

de cabotatge . Tenien un port d'entre 300 i 1 .000

de Cullera que pesaven 195 quintars, a raó de 3 quintar s

quintars4 , anaven equipades amb un bot auxiliar o d e salvament, conegut per simba, esquif o barqueta, i le s

el sac. A Valéncia hi havien dues classes de quintars :

tripulaven de cinc a set homes .

i el de pes subtil, de 120 lliures, equivalent a 42,60 kg .

La tartana del patró Oddone era de tamany mitjá , d'uns 700 quintars de port . El dia deis fets navegava , com era habitual', arrecerada a la costa, a una mitj a llegua aproximadament (uns tres quilómetres) de terra ,

el de pes gros, de 144 lliures, equivalent a 51,120 kg ., Per tant, els sacs pesarien 153,350 o 127,80 kg ., i e l total d'arrós transportada 9 .968 o 8 .307 kg' .

-Dos fardells o bales de tapins 7 fins de Valéncia ,

envoltada de mitja dotzena de barques de pesca d e

que en contenien cent parells de fins i cent parells de comuns .

200 o 300 quintars de port : quatre a llevant i dues a

-Una caixeta dins de la qual hi havia vint mantell s

Primaiera

2000

G de seda fina .

quantitat de diners que el patró guardava «en sa caixa» .

Seria interessant de saber per quin mitjá l a

-Una caixeta de veis de seda fina en la qual n'h i havia trenta en pega .

tripulació tornó a Arbissolo, i si les declaracion s

-Una caixeta que contenia 312 de ventalls fins' .

-Una baleta de fil de diversos colors, de sexant a

jurades consignades a Pacte notarial foren decissive s perqué els asseguradors de la mercaderia paguessin l a

una lliures de pes . A Valéncia la lliura equivalia 35 5 grams i a Tarragona 400. Per tant, si la lliura era va-

prima i els armadors del vaixell eximissin el patró d e

lenciana la baleta pesava 21,655 kg . i si era tarragonin a

Captura de la tartana francesa « Sant Pere »

24,400 kg .

-Una corba' o canastra que contenia 264 parell s

El dia primer d'octubre del 1630, entre la una i les dues de la tarda, comparegueren davant del notar i

de sabates de cordonar, part de daurades y part de co-

Agustí Gendre, a instancia própia, Bernat Bertran , natural del lloc de Martigues'' , regne de Franca, patr ó

lor.

-Tres rasti (?) de cordes d'espart nous comprats a Valéncia .

tota responsabilitat de la pérdua .

de la tartana Sant Pere del mateix lloc, acompanya t d'Antoni Fuster, Antoni Euger, Marc Montó, Anton i

-240 «pintes de odulli»(?) o pitxells .

Foca, Jaques Gentil, i Charles Bertan, tots d e

-637 rals catalans en plata .

Martianes, mariners del Sant Pere, i deis testimoni s

-5 vares de cordellat blau de Valenci a'" La vara

Ambrosi

Grosso, mercader de Tarragona, Jeron i

valenciana amidava 0,906 m . i la de Tárlaoon,t í) 720 .

Clariana, baffle custodi ordinari de la torre del port d e

Per consegüent, les 5 vares equivalien << 4 1 u ' 9

T irr

metres.

Llc 1 nru

-66 de ventalls fins .

-Una samarra o cota' de «llevantar> -Ilcva r de seda fina .

t‹ci,

o na.'Pau Gallissá, mariner de Tarragona i Jeron i

incr d'Arenys.

1), sprés de jurar que diría la veritat en nom d e Del!, nb la m á dieta posada sobre els Quatre Sant s tclis, el patró Bernat Bertan declaró que ell i el s

-Tota la roba de la tripulaci ó

in

Observem que tret de 1'art os

11

inca

rnentats navega ven en ela tartana Sant Pere

n blanc) quintars de port procedent de la ciutat

transportavaOddone es componlit d una varieta t

de Dénia, en el port i platja de la qual havien carrerga t

d'articles manufacturats . Aixó u <_, le! . que poti_ r

dc: pansc~'' ,

aquest patró es dedicava a un cuulurc, Curca practico t

e Jirioia

i

:dieta vio» -senseescales, directament-

!tilartigues .

per les petites embarcacions de cabotatge, que consisti a

El dilluns dia 30 de setembre, havent passat «lo

a contractar compres i vendes amb mercaders de di -

cap del riu de Tortosa»,divisaren dues galeres grosse s 15

versos llocs, al llarg d'un sol viatge que durava meros .

El patró Oddone també declara que al' escala qu e

de «moros y enemichs de la fe católica», provinents del cap de Salou . Deurien ser les quatre de la tard a quan les galeres emprengueren la caca de la tartana i

havia fet a Tarragona, abans de salpar cap a Valéncia ,

d'una pollaca'6 que anava de «lanterna ab nosaltres»" .

contracta amb el mercader Ambrosi Grosso, la compra de 100 quintars de clofol l 12 que Ii havia d'entregar

Primer envestiren la pollaca, embarcació de mé s tonatge i tripulants que prometia un botí més sucós, i

a la tornada, i que ara en podia disposar lliurement .

El mariner Jaume Javarin en una declaració qu e

la capturaren, i, a continuació, es posaren a persegui r

és prácticament una cópia literal de la del patr ó Oddone, afirma «que assó és la veritat per lo juramen t que dalt he prestat», i la resta de mariners es limiten a

la tartana que tractava d'escapar. Per() el vent havia amainat, i cada moment tenia les galeres mes a prop .

confirmar tot el que havien declarat Oddone i Javarin , -«fíat ut in relatione»- i a manifestar que no saben la

tripulació de la tartana abandonó el vaixell i prová d e fugir, protegida per la fosca, amb l'esquif d e

Primavera

Davant del perill imminent de ser apresada, l a

XIV

2000

TA C salvament. Tingué sort, perqué «navegant y remant

de mercaderia que transporta, i cap deis mariners n o

tota la nit havem arribat al port o mol/ de la presen t

declara . Peró alió que sembla injustificable en un patró

ciutat» .

practic en la navegació de cabotatge per les rutes de l

Així declaró el patró Beltran, i confirmaren, e n

litoral catala, és la ignorancia del topónim Ebre, i si-

part, la veracitat del relat, sota jurament, Pau Galliss a

tuar Salou a continuació del delta de l'Ebre, "a lo qu e

i Jeroni Lladó, en representació de «molts altres testimonis» . Manifestaren que ells i altres mariners ,

haguérem passat lo cap del riu de Tortosa, veerem

des del molí de Tarragona,van veure com a les quatr e

port de Salou, prop la present ciutat de Tarragona".

de la tarda del dia anterior dues galeres es posaren a

Si més no, aquesta inexactitud constitueix un exempl e

envestir la pollaca fins que la i cataren, i co m encontinent, perseguiren la tartana . Seguiren les

del risc que es corre a l'acceptar a ulls clucs com a

evoluciona deis vaixells fins a la nit, i com que el ven t

document coetani .

eixir dos galeres . . . les quals restaven amagadas en lo

certa, la informació sobre uns fets que ens dóna u n

havia amainat, suposaren que la tartana no tardaria a ser apresada .

El relat del patró Bertrán és menys precís que e l d'Oddone . Per exemple, no menciona l'edat dei s mariners i el port de la tartana, ni detalla la quantitat Notes 1. BRAUDEL, F. El Mediterraneo y el mundo mediterraneo en

fina amb una sola de suro gruixada posada entre altres de cui r

la época de Felipe II. II vol . México Fondo de Cultura Económi-

(GEC, 14, 174) .

co, 1953 . 11, 123

8. A I'escriptura notarial avanilli i avanos per ventalls .

2. Les notes de SALVADOR BABOT formen "Repertorio "

9. Corba : mena de cabás .

dipositat a 1'arxiu parroquial de Vila-seca. LIAÑO, EMMA : Vila-

10. Cordellat : Teixit groller de llana en qué el fil de trama és mol t

seca i Salou . El passat monumental. Vila-seca - Salou, Agrup .

més gruixut que el d'ordit, i forma un teixit de cordonets (GEC ,

Cult . de Vila-seca - Salou, 1984, 81-84 . GISBERT, AGUSTÍ M . :

vol . 5, 596) .

Callipollis. Salauris. Aplec documental de noticies históriques.

11. Cota : Vestit que arribava des del coll fins els peus en dones i

Ajuntament de Vila-seca i Salou, 1988, 105-112.CAPDEVILA ,

homes .

SANO, La Torre de la Mora . Tarragona, Suc. Torres & Virgili,

12. Clofoll : Clofolles utilitzades com a combustible .

1927.

13. Martigues : al text original Martega . Ciutat de provenga a l

3. Arxiu Históric Tarragona . Sec. manuals notarials. Manual Agust í

departament francés de les Boques del Roine . És port de pesca .

Gendre, 1623-1631, fols . 204 i 208 .

14. Les panses de raim moscatell de Dénia foren un product e

4. J . ALEMANY I A . CASANOVAS : La navegació a Catalunya,

d'exportació fins el primer terg del segle actual . (GEC, vol . 6, 122) .

114 . Barcelona, Diputació de Barcelona, 1987 . (GEC, vol . 14, 217).

15. Galera : Vaixell de guerra de línies molt fines, ras, ormejat d e

5. Per aquestes petites embarcacions navegar aculades a la costa

veles, peró mogut principalment amb rems i armat amb esperó .

era habitual . Constitu ya una garantia contra els temporals, i l a

Segons la grandl ria es classificaven en galeres grosses, galeres

proximitat d'un port augmentava la possibilitat d'escapar dei s

bastardes i galeres sótils . (GEC, vol . 7, 768) .

corsaris . A més, en casos extrems es podia varar el vaixell en un a

16. Pollaca o pollacra : Vaixell de gran capacitat, de dos o tres

platja o estavellar-la contra la costa i salvar la cárrega .

arbres, aparellats amb vela quadrada el primer i veles llatines el s

6. Les equivaléncies deis pesos són extretes de CLAUDI ALSINA /

altres . La tripulació és d'una vintena d'homes i la portada de 2 .500

GASPAR FELIU/LLUÍS MARQUET : Pesos, mides i mesures deis

a 3 .000 quintars . (ALEMANY/CASANOVAS : La navegació,

Paisos Catalans. Barcelona, Curial, 1990.

114) .

7. Tapí : sandalia que duien principalment les dones, feta de tela

17. Anar de lanterna, vol dir anar al darrera ?

Primavera

XV

2000

TA C

ACTUAHTA T

La responsabilitat civil deis agents qu e intervenen en el procés de l' edificació .

Responsabilitats i garantie s substitutt per la retenció d'un 5 per cent d e 1'import de 1'execució material de robra .

a des de molt abans del' aprovació de la LOE , i posteriorment des de la seva publicació el passa t mes de novembre, que es parla de moltes coses i molts aspectes que aquesta Llei determina pe r cadascun del agents que intervenen en el procé s de 1'edificació

lb) Asseguranca de danys materials o asseguranca de caució, per tal de garantir, duran t tres anys, el rescabalament deis danys causats pe r vicis o defectes d'elements constructius o de le s instal .lacions que ocasionin 1'incompliment dei s requisits d'habitabilitat de fact. 3 .c1 sobre higie ne, salut i protecció del medi ambient .

Deis quatre capítols en que aquesta Llei e s divideix comentarem de forma breu el qu e desenvolupa i parla sobre les responsabilitats civils i les condicions que han de reunir le s assegurances de danys materials .

L'import mínim del capital assegurat per le s assegurances de danys materials seran el s següents :

En primer lloc, cal tenir en compte que u n deis requisits imprescindibles per 1'escripturaci ó i inscripció en el Registre de la Propietat d'obre s noves d'edificació a les que sigui d'aplicació l a LOE, és que s'acrediti –desde la seva entrada e n vigor— i testimonii, la constitució d'un a asseguranca de danys materials o asseguranca d e caució, per garantir, durant deu anys, e l rescabalament deis danys materials causats a 1'edifici per vicis o defectes que tinguin el seu origen o afectin la cimentació, els pilars, le s bigues, els sostres, els murs de cárrega o d'altres elements estructurals . (art. 19.1c)

• El 5 per 100 del cost final de 1' execuci ó material de 1'obra, inclosos els honorari s professionals, per les garanties del' apartat 1 .a.

No seran admissibles cláusules per le s quals s'introdueixin franquícies o limitacions e n la responsabilitat de 1'assegurador davan t 1' assegurat .

• El 30 per 100 del cost final d e 1'execució material de robra, inclosos el s honoraris professionals, per les garanties d e 1' apartat 1 .b • El 100 per 100 del cost final de 1'execució material de 1'obra, inclosos el s honoraris professionals, per les garanties d e 1'apartat l .c

Posteriorment, i mitjancant Reial Decret , podrá establir-se 1'obligatorietat de subscriure les restants garanties establertes en 1'article 19 pe r edificis d'habitatges . la) Asseguranca de danys materials o asseguranca de caució, per garantir, durant un any , el rescabalament deis danys materials per vicis o defectes d'execució que afectin element s d'acabats o acabats de les obres, que podrá ser Primatera

En el cas que el contracte d' asseguranca a qué es refereixen els apartats 1 .b) i 1 .c) estableix i una franquícia, aquesta no podrá excedir de 1' 1 per 100 del capital assegurat de cada unitat

XVI

2000

TA C cas fortuYt, causa major, acte de tercers o pel propi perjudicat pel dany. i) Els sinistres que tinguin el seu origen a parts de 1'obra sobre les que existeixin esmenes recollides a 1'acta de recepció , mentre que aquestes esmenes no hagin estat esmenades i les esmenes s'hagin reflecti t en una acta subscrita pels signants de 1'act a de recepció .

registral .

Si no es pacta el contrari, les garanties a que es refereix la LOE no cobriran : Els danys corporals o d'altres a) perjudicis económics diferents deis dany s materials que garanteix la Llei . b) Els danys ocasionats a immoble s propers o adossats a 1'edifici .

Els danys ocasionats a béns mobles c) situats a 1'edifici . d) Els danys ocasionats pe r modificacions o obres realitzades a l'edific i després de la seva recepció, a excepció d e les d'esmena deis defectes que s'hi han observat. e) Els danys ocasionats per un mal ús o manca de manteniment acurat de 1'edifici. f) Les despeses necessáries pe l manteniment de l'edifici del queja s'ha fe t la recepció . g) Els danys que tinguin el seu origen en un incendi o explosió, llevat de vicis o defecte s de les instal .lacions própies de 1'edifici . h) Els danys que fossin ocasionats per

Existirá la possibilitat de sol .licitar la de manda de notificació a d'altres agents que hagi n intervingut a 1'edificació . Així, qui result i demandat per exercitar-se en contra d'ell accion s de responsabilitat basades en les obligacion s resultants de la seva intervenció en el procés d e 1'edificació previstes a la LOE, podrá sol .licitar, dins el termini que la llei d'enjudiciament civi l concedeix per contestar a la demanda, que aquest a es notifiqui a d'altre o d'altres agents que tamb é hagin tingut intervenció en el referit procés .

La notificació a aquests altres agent s notificats per al procés, inclouri 1'adverténci a expressa que, en el supósit que no compareguin , la senténcia que es dicti será oponible i executabl e també per a ells .

DVULGAC Ó Continua 1'emissió del programa "Un lugar par a vivir" de RADIO 5 TODO NOTICIA S es de 1'1 de febrer de l'any passat, el Consejo Superior de la Arquitectura Técnica de Españ a disposa, a RADIO 5 TODO NOTICIAS, d'un espai radiofónic diari en el qual l'emissora públic a aborda els aspectes d'interés general més destacats relacionats amb l'habitatge .

L'espai, d'una durada aproximada de tres minuts i cobertura estatal, porta per títol "Un lugar par a vivir" i s'emet per la cadena estrictament informativa de Radio Nacional de España a les següent s franges horáries : De dilluns a divendres : 14:37 hores i 22 :51 hores.

Dissabtes i diumenges : 07 :53 hores i 19 :52 hores .

Dissabtes : 19:52 hores .

A títol d'exemple, podem dir que als últims programes s'han tractat temes com : la distribuci ó d'ajuts a 1'habitatge, les cases transportables, les escales d'emergéncia, els estudis o la certificaci ó d'empreses .

Primac/era

XVII

2000

TA G

ÁSS!$SOÁ JURíDC Á L'aplicació de la nova Llei d'Ordenació de 1'Edificació

E 1 dia 5 de novembre de 1999, es va aprovar la Llei d'Ordenació de 1'Edificació, la qual es va publicar el passat 6 de novembre a l B.O.E . núm . 266/99 .

Finalment, aquesta llei veu la llum de l a promulgació definitiva. El primer esborrany i projecte de llei es remunta a 1'any 1984 . La sev a aprovació ha estat llarga i difícil donada l a circumstáncia de les pressions de tots els sector s que emparen els agents del sector de l a construcció . Aquesta nova llei incorpora nou s agents que fins ara, normativament parlant, quas i bé no existien i sobre els quals tampoc existia un a regulació específica . Un d'aquests agents que amb la nova llei tenen una gran importáncia són le s asseguradores, les quals, a partir de la data en qu é entra en vigor, regularan i establiran normes so bre el procés constructiu, exercint un gran control .

En el present comentara tan sois analitzarem d e les novetats que afecten directament el procé s constructiu .

La Llei entra en vigor el dia 5 de maig d' aques t any i afecta totes aquelles edificacions per le s quals se sol•liciti llicéncia municipal a parti r d' aquesta data .

Un deis punts més innovadors de la llei és l a modificació del contingut de 1'article 1 .591 de l Codi Civil respecte les edificacions destinades a vivendes i estableix els següents terminis per a l a reclamació de danys constructius : 1 . Deu anys pels danys materials causats e n 1'edifici com a conseqüéncia de vicis o defectes que tinguin el seu origen o afectin a la cimentació, els seus soports, les bigues, el s foijats, els murs de cárrega i els altres element s estructurals i que comprometen directamen t la resistencia mecánica i estabilitat del' edifici .

El termini per poder reclamar un a vegada contrastats aquests danys, é s de dos anys a comptar des de l moment de la seva aparició . Fins ara

Prima'era

1'article 1 .591 del Codi Civil també establi a el mateix termini de 10 anys, peró el termin i de reclamació es fixava en quinze a partir d e 1'aparició deis defectes . Aquests dany s básicament serien atribuibles al projecte, a possibles vicis del sól o a un defectuós cálcu l estructural, peró també pot afectar el s Arquitectes Técnics, pel cas que existeixi un a concurrencia de culpes per la manc a d'idoneYtat deis materials emprats o pe r defectes en la composició deis mateixo s (formigó, jásseres, materials d'impermeabilització, etc .).

Per aquest cas, la llei obliga el promotor que en el moment de la inscripció de 1'escriptura d'obra nova i divisió horitzontal presenti un a pólissa d' assegurances que cobreixi la totalita t del risc i per 1'import real de 1'edifici .

2. Estableix un termini de garantia d e tres anys pels danys causats per vicis i defectes deis elements constructius o de le s instal•lacions que incompleixin els requisit s d'habilitat que descriu la llei en el seu ambient , protecció contra el soroll, estalvi d'energia , ús satisfactori de les instal•lacions . El termin i per poder reclamar és de dos anys des d e 1'aparició deis mateixos . Abans s'establien deu anys pel termini de garantia i quinze pe r 1'acció de reclamació .

Destaquem aquest apartat ja que recull .e s casos més freqüents de reclamació davant dei s tribunals.

En relació amb aquests, 1'article 19 de la lle i preveu 1'exigéncia d'una pólissa d'asseguranca que haurá d' acreditar el Promotor, equivalent ál 30% del cost total de 1'edifici .

Aquesta asseguranca sois será obligatóri a quan es dicti el corresponent Reial Decret. La nova llei justifica aquesta circumstáncia per tal de poder escalonar en el temps la sev a aplicació .

3. Estableix un termini d'un any pel s

2000

TA G danys materials consistents en vicis i defectes d' execució que afectin a element s d'acabament. El termini per poder re clamar aquests danys és de dos any s des del moment en qué es té coneixement d e la seva aparició . En 1' actualitat és freqüent qu e aquests defectes també es reclamin dintre dei s 10 anys, i mentre que es tenia 15 anys pe r exercitar la reclamació .

A més, s'estableix la responsabilitat del constructor i 1'obligatorietat d'un a pólissa d'asseguranca que es pot substitui r mitjancant una retenció del valor del 5% del cost total de 1'edificació . Aquesta garantia tan sois será exigible quan així s'estableix pe r Reial Decret que dictará el govern .

En materia de responsabilitats deis agents qu e intervenen en el procés constructiu s'establei x un plus de responsabilitat . En concret, respect e els Arquitectes Técnics, en la seva condici ó de Directors de l'Execussió d e 1'Obra, han de respondre de la qualitat d e 1'edificació, de la verificació a robra dei s productes emprats, de la comprobació de l replanteix, deis materials, de la correct a execució i disposició deis seus elements i instal•lacions d'acord amb el project e i amb les instruccions del Director

d'obra . Conseqüentment, a partir de l a vigencia d'aquesta nova llei s'hauran d'extremar les cauteles i les anotacion s reglamentáries al Llibre d'Ordres per tal d e poder salvaguardar les responsabilitats .

Per altra banda, una altra novetat és que e l promotor no podrá cancel•lar la societa t promotora en el Registre Mercantil fins qu e acrediti la formalització de les assegurance s que estableix la llei .

Sempre que es doni compliment a le s exigéncies establertes en la própia llei i , especialment, en els Reials Decrets que l a norma menciona i que s' han de dictar per par t del govern dintre d'un termini prudencial, l a sinistrabilitat en la construcció será molt menor, la qual cosa será beneficiosa per tot e l col•lectiu i, a més, es repartiran els costos d e forma igualitária entre els promotors , constructors i técnics, a diferencia del qu e passa a 1'actualitat, que tan sois es veue n afectats els técnics per la insolvenci a económica deis promotors i constructors el s quals, en la majoria deis casos, desaparéixen una vegada han venut o han executat les obres .

E Xavier Escudé Nolla Assessor Jurídic del COAATT.

E PORTAD A

Pares eólic s En la revista d'aquest trimestre aborde m un tema candent, el de la instal•lació d e parc eólics a les nostres comarques . Per aixó ens ha semblat oportú dedicar l a portada al parc eólic que trobem damun t mateix de 1'Argentera .

Primavera

XIX

2000

TA C

GABI

ETT!C

ic

Comentaris sobre seguretat a robr a ón moltes i molt diverses les coses que sobre aquest tema s'han dit des de la publicació i entra da en vigor del RD 1627/11997 sobre els requisits mínims de seguretat en les obres de construcció .

Per alguns, aquest no deixará de ser un article o comentara més deis molts que ja s'han publica t en diverses revistes i publicacions i que feie n referéncia al tema de la seguretat a les obres Per ) la intenció no és altra que la de recordar, un a vegada més, la importáncia que aquest tema re presenta i que ens afecta en gran mesura per l a seva repercusió en el nostre entorn laboral i professional diari . No tan sois als técnics qu e intervenen a 1'obra, sino també a les altres part s implicades, com són el promotor, constructor , subcontractistes, etc .

En aquesta ocasió volem fer menció d' algunes d e les conclusions a les que es va arribar dins el s seminaris que es varen celebrar en el nostr e Col .legi . Aquests encontres varen tenir lloc duran t els mesos de maig, novembre i desembre de l passat any 1999 amb grups reduYts de 10 persones i on es varen exposar, entre d'altres coses, le s vivéncies, entrebancs, idees i experiéncies qu e dins 1' ámbit de la seguretat a les obres tenie n cadascun deis técnics assistents .

Es sobre aquestes idees expressades en aquest s seminaris per part deis técnics assistents qu e volem versar aquest breu article, recordant que no pretenem donar a entendre que .s'hagi descobert res de nou en 1' ámbit de la seguretat, sino que l a nostra intenció és reflectir i deixar constáncia d e les inquietuds i idees deis técnics que hi vare n participar, i que de ben segur són compartides pe r molts d'altres que no varen poder-hi assistir.

Un deis primers temes que sempre e s mencionaven en aquests seminaris era el dubt e de quins eren els técnics que podien se r coordinadors en fase de projecte i/o fas e d'execució de les obres .

Val a dir que aleshores la postura d e 1'administració –al menys a la demarcacio terri torial de Tarragona— era que el técnic competent Primavera

és el que disposa, com a mínim, d'un grau mig e n prevenció de riscos .

Aquest punt de vista per parí de 1' administració , ha canviat del tot després de la publicació i entra da en vigor de la Llei 38/1999, de 5 de novembre , d'Ordenació de 1'Edificació, donat que en la sev a disposició addicional quarta referent al coordina dor de seguretat i salut diu textualment : "Las titulaciones académicas y profesionales habilitantes para desempeña r la función de coordinador de segurida d y salud en obras de edificación, duran te la elaboración del proyecto y la ejecución de la obra, serán las de arquitecto, arquitecto

técnico,

ingeniero o

ingeniero técnico, de acuerdo con su s competencias y especialidades ."

Aclarida aquesta primera qüestió i la que f a referéncia als diferents trámits administratius so bre 1'obertura del centre de treball, avís previ , aprovació del pla de seguretat, ilibre d'incidéncie s i llibres de registre, etc . —trámits i documents que, donat el temps transcorregut, donem per suposa t que l'experiéncia ha donat la suficient informaci ó del seu funcionament— s'entrava en materia d e discussió .

Com és evident, i donats els condicionats establert s en el RD 1627/1997 per les obres, qualsevol d'elle s ha de disposar, com a mínim, d'un estudi básic d e seguretat i salut . Arran d'aixó podem deduir qu e els plans de seguretat i obertura de centres d e treball que s'han de fer en els Serveis Territorial s d'Inspecció han augmentat considerablement .

Aixó ens podria fer pensar en un principi que el s inspectors d'obres de 1'administració destinats a aquesta funció haurien d'haver augmentat, cos a que no ha sigut així. Per) no és raonable pensa r

XX

2000

TA G –qui així ho faci— que per tenir totes les obres u n mínim d'estudi básic, impliqui que hagin de ser visitades pels inspectors o l'inspector, sinó tot e l contrari .

Si tenim una obra amb un acurat estudi d e seguretat, en la que s'ha aprovat un ordenat, minuciós i coherent pla de seguretat i fem compli r totes les mesures que en ells s'especifiquen, n o ens veuríem en la necessitat —com passa en nombroses ocasions— de "sol .licitar l'ajut" dei s inspectors per tal de qué ens treguin de molte s preocupacions provocades per l'incompliment d e les mesures de seguretat contemplades en el Pl a de Seguretat .

Tots compartíem la mateixa opinió que aban s d'arribar a aquest extrem, s'ha de buscar el mal i defecte envers una altra direcció . Comencant pel técnic coordinador de robra en fase d'execuci ó que, tot i disposant d'un pla de seguretat am b l'obligació de ser complert per part del constructor i d'altres industrials que intervenen a 1' obra , permet i tolera que es cometin moltes irregularitats –sigui per la raó que sigui— . Passant també pe r la responsabilitat del promotor a 1'hora d e contractar el constructor que fará 1' obra i el s técnics que hi intervindran .

I no oblidem la responsabilitat del constructor, qu e fará desviure i esparverar el técnic amb les presse s per voler acabar les feines sense considerar i/ o volent estalviar-se qualsevol mesura de seguretat .

Presses que en moltes ocasions vénen provocade s per qui 1'ha contractat .

I qué hem de dir de les subcontractes i persona l aut)nom "a mí no me diga . Yo no sé nada .

Hable con el encargao . El plan de seguridad, ¿es o que es? " Tot i el temps transcorregut, encara són mol t freqüents •aquestes reaccions i respostes.

Es en aquest entorn on s'hauria de comentar pe r tal de solucionar els possibles riscos d'accidents que es trobaran en una obra . Intentar prendre consciéncia que no es soluciona res amb la políti ca d'alguns promotors i constructors de rebenta r preus, o amb la utilització i contractació de má d'obra no especialitzada .

Potser era mansa suposar per a molts que — en cara que fos indirectament— la LOE pogués arre glar quelcom per petit que fos . Per) de la mateix a forma que sempre s'ha fet menció de qui són el s técnics competents per dur a terme determinades

Primavera

feines, de la mateixa forma que en el capítol II I d'aquesta Llei es parla deis agents de 1'edificaci ó –promotor, projectista, constructor, directo r d'obra, director de 1execució de robra, etc .— i es parla també de responsabilitat i garanties, e s podria haver determinat qui són els promotors i constructors competents per realitzar —si més no— determinades obres, o quins són els requisit s mínim exigits per tal de poder realitzar aqueste s tasques o activitat professional .

La construcció és un sector molt sensible i un dei s principals motors de 1'economia del país, i no é s desitjable que minvi la seva bona marxa .

Sent així, Qui será el primer que s'atreveixi a moure fitxa en aquest joc per tal de posa r limitacions a promotors i constructors a 1'hora d e construir ?

No serveix de res qualsevol estudi i/o pla d e seguretat per molt ben redactat que estigui, qua n no es fan acomplir les seves consideracions i mesures de seguretat . Busquem en aquest ámbi t la possible solució als problemes greus de 1' obra , perqué els estudis i plans de seguretat no deixe n de ser papers i el que eviten els accidents no és el que es diu en els papers sinó que es faci acompli r el que en ells s'ha acordat, estipulat i han signat les parts implicades de robra .

Qué bonic i tranquil•litzador seria poder tenir e n les obres un promotor que fos conscient i accepté s que una part de les despeses de construcci ó correspon als mitjans de seguretat a utilitzar pe r part del constructor. Un constructor que utilitzi mitjans de seguretat homologats, que contracti m á d'obra especialitzada i que eduqui els seu s treballadors amb activitats formatives relacionade s amb les feines i treballs a desenvolupar . I per últim –i no menys important— , la parí que al técnic l i correspon, que faci acomplir el que totes les part s de robra s'han compromés.

Aixó pot semblar de ciéncia ficció, per) 1'únic modern i futurista de la qüestió és que ja estem a 1'any 2000 i els riscos i accidents que e s produeixen a les obres continuen sent una realita t diária i constant . No tenen res de ciéncia ficció, i no vindrá ningú "alié a robra" a solucionar-ho .

Lluís Roig Gabinet técnic COAATT.

XXI

2000

TA G

El COMEG I Taules rodones de segureta t

E l dia 2 de desembre es va realitzar una taul a rodona a la sala de reunions del Col•legi sobr e Seguretat i Prevenció de Riscos Laborals, amb l a preséncia de la Sra . Anna Maria Perelló, del Cen tre de Seguretat i Higiene, i sota el títol "On, Qua n i Com hem d' actuar" .

Es va iniciar la sessió a les 7 de la tarda amb l a intervenció de la Sra . Cristina per presentar e l técnic de Seguretat d'AUXINI SA, Sr . Tomás Rodríguez Matobella, que va intervenir a continuació .

El Sr. Rodríguez Matobella va iniciar la xerrad a analitzant els aspectes legals de la seguretat en e l treball dividint-la en dos capítols : Capítol A: La seguretat i la salut des de marr de 1'any 197 1 amb 1' aprovació de 1' Ordenanca General d e Seguretat, fins 1' any 1995 i 1' actuació dei s Arquitectes Técnics i Aparelladors com a autor s deis estudis de seguretat a les obres i supervisor s de plans de seguretat elaborats pel contractistes .

Es va analitzar la situació d'aquest col•lectiu d e técnics en : Al . Respnsabilitat Civil .

A2. Responsabilitat Penal .

A3. Responsabilitat de Seguretat Social .

Capítol B: La seguretat i la prevenció de riscos laborals de s de 1' any 1995 amb 1' aprovació de les següent s lleis : - Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals .

- RD 39/1997 pel qual s' aprova el Reglament dei s Serveis de Prevenció de Tiscos Laborals .

- RD 1 .627/1997 pel qual s'aproven le s Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut a les obres de construcció .

Va fer una análisi de 1' augment d' accident a laborals als últims dos anys a nivell naciona l i regional i les causes que produeixen aquest fenomen .

Primatiera

Va analitzar 1'actuació deis Aparelladors i Arquitectes Técnics a les petites i mitjane s empreses, amb col•lectius molt reduYts d e treballadors i amb escasos coneixements, tan t de la legislació vigent en la matéria d e seguretat i prevenció de riscos laborals, co m en' les normes de comportament de le s diferents especialitats laborals .

Per reduir el nombre d' accidents, el Sr. Rodríguez Matobella considera indispensable la formaci ó deis treballadors i el contacte freqüen t d'aquests amb els técnics i directora a travé s de la constitució de comités de seguretat a 1'inici de cada obra i en reunions mensuals amb 1'assisténcia de técnics, empresaris o els seu s representants i una representació dei s treballadors .

En aquestes reunions s'haurien de tractar : - Situacions de risc a robra i la seva correcció a data fixa.

- Proteccions personals i col•lectives .

- Lliurament de les normes de comportament pe r especialitats, per a ser entregades al persona l amb la signatura de cada productor com a conformitat que ho ha rebut.

A la supervisió de les obres han d' analitzar-se, am b especial interés, les causes que més infraccion s causen: - Defectes en la instal•lació d'escales .

- Defectes en la instal•lació de plataformes .

- Manca de protecció a les alcades de les obres .

S'han d'utilitzar els raonaments adequats, per tal de motivar el personal operari i aconseguir la sev a col•laboració.

Durant la seva .intervenció, el Sr . Rodríguez Matobella va intercalar diverses anécdotes de l comportament deis productors en matéria d e seguretat.

Per part deis assistents es va sol•licitar que e s realitzessin noves reunions per analitzar le s proteccions col•lectives en petites obres, fent u n programa per a les diferents fases constructives .

XXII

2000

TAG

RESTAURAC Ó La investigació prévia Introducció

Esquema generaf d'investigació :

Es important abans d 'iniciar el treball d e

En un estudi d'investigació d'un edific i históric hem de considerar les següents etapes :

restauració " . . . analitzar exactament 1'estat d e 1'edifici, si és possible, conéixer la seva estructu ra, la seva anatomia, el seu temperament, perqué de fet, tot s'ha de fer reviure ..." (Ruskin, 1848) .

Trebaffs d'investigació prévia En tota restauració caldrá fer un a investigació que examini robra, estableixi u n diagnóstic del seu deteriorament i determini e l tractament adequat.

En una primera fase, es duró a terme un a inspecció ocular a fi de detectar les possibles va riables que incideixen en el monument i defini r alhora les diferents litologies que hi-puguin haver .

Per a la seva identificació es procedirá a ob servar la part fresca de la pedra mitjancan t técniques de neteja i trencament .

Així observant amb lupa binocula r obtindrem informació sobre les seve s característiques estructurals, textuals, mides d e gra, macrofissures i tipus, en cas d'existir, d e microfauna fóssil .

L'observació minuciosa de la roca en l a pedrera será necessária, sobretot, tractant-se d e llicorelles, per tal de saber el comportament futu r en el monument i principalment en contacte amb els agents naturals, doncs, a 1'observar el s diferents talls de les pedres allí existents ja podre m veure l'alteració que té . (Veure Fulis Geológic s de la població) .

Aquestes observacions són molt importants perqué ens permeten deduir quina és la respost a del material .

• A. Recopilació de documentació : Sobre el monument : estudi históric de l a seva construcció, localització geográfica, plánols , restauracions fetes, estat i forma de conservació .

• B. Estudi de la pedrera: Estudi geológic de la pedrera : formació , ubicació, recull de mostres, análisi de mostres de la pedrera .

• C. Estudi deis materials : Reconeixement deis diferents material s emprats : Estat de conservació, tipus, formes i gra .

Recull de mostres . Caracterització del material e n laboratori : petrográfica, física, química , mineralógica, textura, microestructural , mecánica . . .

• D. Análisi patológic del monument: Construcció, estructura, tancaments . . .

• E. Causes de degradació: - Intrínseques .

- Extrínseques: influéncia del clima (gel / desgel, pluja, boira, humitat, temperatura, vent . .. ) i microclima . Contaminació . Factors biológica .

Factors externs (terrenys, nivell freátic, factor s humans de manteniment, agressió directa , modificacions de 1'edifici . . .).

• F. Restauració i conservació .

• G. Manteniment.

Antoni Bladé Rech e Arquitecte Técni c

Primavera

XXIII

2000

TAC

PR

ORAV A

La capella del Santíssim, dita també deis Tamarit o de la Marquesa, de 1'esglési a Prioral de Reus (segle XVII )

E

ntre les capelles de 1'església prioral de Sant Pere de Reus destaca la del Santíssim, dita tam bé deis Tamarit o de la Marques a pel fet que fou manada bastir pe r Gertrudis de Montserrat i Vives , segona marquesa de Tamarit .

La fábrica de la capell a s'aixeca en terrenys de la piay a de la Peixateria i es presenta ados sada a la nau del temple pel costad de 1'epístola . El seu estil é s renaixentista i presenta planta de creu grega coronada amb cúpul a i llanterna damunt d'un tambo r interiorment cilíndric i poligonal a 1'exterior .

1 Origen de !a construcci ó L'edificació de la capella obeí a la volunta t de la segona marquesa de Tamarit de complir le s disposicions testamentáries deis seus pare s -Francesc de Montserrat i Vives i Teresa Vives- qu e disposaren que les seves restes mortals, dipositade s provisionalment al convent de les carmelites d e Barcelona i a 1'església parroquial de Sant Martí , d'Altafulla, havien de ser traslladades a les sepultures que s'havien de fer en una capella de nov a planta bastida a la Seu de Tarragona o a 1'esglési a prioral de Reus .

Evotució de !es obre s Gertrudis de Montserrat no tingué pressa e n complir les darreres voluntats deis seus pares (mort s el 1676, la mare i el 1688, el pare) ja que no fou fin s eis darrers mesos de 1'any 1690 o els primers d e 1'any següent que prengué la decisió d'encarregar a Aleix Fábregues, Francesc Portella i Josep Costes,

Primavera

mestres de cases de Tarragona, la construcció de l a capella en base al disseny tracat per fra Josep de l a Concepció i pel preu fet de 17 .050 lliures .

Els treballs comentaren el 5 de maro del 169 1 i es mantingueren a un ritme continuat ja que Alei x Fábregues i Josep Costes, el 17 d'abril del 1697 , afirmaven que, des que varen comentar les obres , havien "treballat tots els dies són estats de treballa r sens llevarne má", i val a dir que, quan es féu aquesta declaració, la fábrica es trobava "a dotze pams d e volta del simbori y la major part de las pedra s picadas y perfeccionadas per acabar aquell, la qua l capella indicam ser acabada de clourer la volta d e dit simbori dins tres mesos poch més o menos y l a demés pedra, cals, rajola, fusta y demés engredent s per acabar dita capella se troban ja la major d e aquellas al peu de la obra" . En aquella data tamb é estaven prácticament enllestides les sepultures dei s primers marquesos de Tamarit ja que eis seus autors, els escultors barcelonins Joan Sala i Joa n Montpeó, que les feren seguint el dibuix del carme lita fra Jaume Ribot, afirmen que les "dos sepultures que se havien de fer y fabricar de pedra de l a vila de Carreal ( ...) estan vuy dia present acabade s XXIV

2000

TA G de fer del tot, co és, totas las pedras picadas a pun t de assentarlas quals no estan assentadas per ocasi ó que no rebessen algun dany mentres se va acaban t de fer y fabricar lo simbori de la capella" .

L'obra degué restar enllestida del tot 1'an y 1703 ja que, el 31 de maig, es féu el trasllat dei s cadávers deis familiars de la marquesa Gertrudi s soterrats provisionalment a 1'església del convent de Sant Llorenc, de Tarragona, i Josep Ortigues , mestre de cases de Reus, declarava, el 26 de julio] , haver cobrat 88 lliures "per lo preu fet de fer la s urnas y assentar los bultos deis Illtres Srs . Marquesos de Tamarit a las sepulturas de la capella sot s invocació del Santíssim Sacrament en la Iglési a Parroquial de dita vila de Reus construhida" . Quedaven, peró, alguns detalls per fer, com ara les por tes i les finestres, enllosar els corredora de la sagris tia, posar reixes a les finestres i col-locar uns angelots damunt la porta de la sagristia, tot plegat acaba t 1' agost del 1710 .

Les despeses de les obres eren ateses puntualment per Josep Morell, administrador de la marquesa Gertrudis (pel que sembla, dita senyora li tenia molt d'afecte ja que, quan la seva filia Magdalena Morell es casó el 1692 amb el ciutadá honra t Jaume Nebot i Font de Riudoms, prometé, en el s capítols matrimonials, que li donaria 500 dobles le s quals foren liquidades en dos terminis : el 16 d'abri l del 1692, i el 24 de maro del 1693), així, el 23 d'abri l del 1692 pagó als constructors 701 11 . i 15s. pel s treballs fets des del 14 de gener al 20 d'abril de l 1692 i a Josep Abat, mestre de cases de Tarragona , li lliurá 267 11 . 4s. pel treball d'arrencar pedra d e Sarral per a la capella, i el 27 d'octubre del 1692 , feia efectives a Aleix Fábregues i Josep Costes 1 .285 11 . i 5s . pel treball realitzat des del 21 d'abril .

Personatges soterrat s Els dos sarcófags d'alabastre de la capella , amb les figures orants (per cert una tipologia po c comuna dins 1'estatuária catalana d'aleshores) dei s primers marquesos de Tamarit, serven les despulle s de Francesc de Montserrat i Vives ; de la seva esposa i cosina Teresa Vives ; deis seus fills Teresa i Francesc de Montserrat i Vives, i de la seva sogra Jerónima Vives, tot i que en alguns treballs que fa n esment de la capella es diu que els personatges soterrats en els mausoleus són Gertrudis de Montserrat i Vives i el seu marit Antoni de Camporrells i d e Gallard, segons marquesos de Tamarit . Volem deixar ciar, doncs, que les despulles marquesals de la

Primaiera

capella del Santíssim són les deis primers marquesos de Tamarit, fetes traslladar des de Barcelona i Altafulla, respectivament, per la seva filla Gertrudis , i no pas les d'aquesta i el seu marit ja que la segon a marquesa morí a Madrid, on residia, i les seves res tes foren soterrades, el 20 de desembre del 171 .8 e n el convent de les Descalzas Reales i, pel que fa a Antoni de Camporrells, hem de dir que no s'ha trobat Pacta de defunció i que se suposa (així ho f a Carmen de Suelves y de Goyeneche, filfa del nov é marqués de Tamarit i historiadora de la família) qu e morí a la Cort i que fou soterrat en la mateixa tomba que la seva esposa .

Arribats aquí hem de dir que Francesc d e Montserrat i Vives, primer marqués de Tamarit, er a natural de Reus, on nasqué el 19 de desembre de l 1617 i que, quan encara no tenia 21 anys, es cas ó amb la seva cosina Teresa Vives, filia de Joan Vi ves, mercader de Reus . Des de la seva joventut se' n s manifesta com un hábil home de negocis i la sev a capacitat es veié afavorida per la guerra deis Segadors ja que la carestia aleshores regnant li permet é especular i aconseguir molts bons guanys . Duran t la postguerra s'aprofitá de la circurnstáncia d'have r apostat amb decisió pel guanyador- Felipe IV- i con tinuó realitzant negocis, al financarnent deis qual s dedicó una part considerable de la seva fortuna per ó la resta 1'esmercá a adquirir senyories i drets senyorials, dins d'una estratégia encaminada a establir un patrimoni suficient que Ii assegurés les rendes necessáries per a mantenir el nivell de vida pro pi d'un noble titulat ja que aquesta condició er a imprescindible per sol • licitar, en el moment adequat , un títol de noblesa al Consell d'Aragó. A final de l a década deis seixanta canviá la seva residéncia de Tarragona (on s'havia traslladat poc després de casar-se) a Barcelona ja que la capital del Camp se l i havia fet petita a causa de 1'imparable ascens económic i social que havia experimentat des de la guerra deis Segadors ; amb el temps, també Barcelona l i quedó petita i per aixó es traslladá a Madrid (ja er a el juliol del 1677) per poder així fruir plenament de 1'escalf de la Cort . Els serveis prestats a la Coron a (tots ells cobrats d'una manera o altra) el feren mereixedor del títol de marqués de Tamarit, que li fo u concedit el 13 d'abril del 1681 .

Salvador-J. Rovira i Góme z Doctor en Historia Modern a Professor d'História Moderna de l a Facultat de Lletres de la UR V XXV

2000

TA C

VATGE S Curs de postgra u

El dia 16 de desembre es va realitzar, a la Torre Romana, la presentació del curs de postgrau "tecnic expert en I'emissi ó de dictámens pericials sobre patologies constructives" . El curs está organitzat per la Facultat de Ciencies Jurídiques d e la Universitat Rovira i Virgili amb la col•laboració del nostre col•legi .

Segureta t

,lornades técniqucs

Un moment de la presentació al col•legi de les jornales tecniques sobre baldoses cerámiques amb la col•laboració de les empreses Bettor MBT i TAV Cerámica .

El dia 16 de febrer va tenir !loe una conferencia pe r explicar el funcionament del programa per a la redacció d e documents de seguretat creat peI nostre col•legi .

Curset d'escalad a

Coto es tr adicional el 6 de gener passat el col•legi va rebrc la visita de Ses Majestats els Reis d'Orient .

Prima era

El 20 de febrer va tenir lloc al bonic indret de Mont-ral u n curset d'escalada que va fer les delícies deis pariicipant s

XXVI

2000

TAC

$OU V Miravet , terra de cantirers 1 sud de la comarca d e la Ribera d'Ebre, al límit am b el Baix Ebre i la Terra Alta i a la vora del riu hi trobe m Miravet, atentament vigila t pel Castell, d'origen templer , amb dos recintes de muralle s i unes dependéncies forr a conservades.

Miravet és terra d e cantirers, artesans de l a terrissa i indret idoni per con templar i adquirir peces d e terrissa de gran bellesa i singularitat .

F~ riu

Sens dubte, 1'element més decisiu e n la história de Miravet ha estat i és encara , el riu Ebre. L'esforc deis homes (llaguter s traginers) arrossegant riu amunt els llagut s amb les sirgues, és ben present en la história d'un poble que respecte i mima e l seu riu . Tan és així que encara s'hi conserva 1'únic Pas de la Barca cense motor de tot 1Ebre catalá . Un pas de la barc a que permet, en dies de boira, sentir-se co m si fóssim al mig del mar. Per tot aixó i per la seva privilegiada situació geográfica , potenciar els itineraris pel riu és un dei s annels deis habitants de Miravet .

Arribant al poble, venint de Mór a d'Ebre trobem el raval deis terrissers, u n barri que, sobre un monticle, conserva intact e 1'ofici de cantirer . Allí tindrem 1'oportunitat de visitar les diverses terrisses que encara perduren i on els terrissers treballen delicament, am b 1'inestimable ajut del torn, infinitat d'atuells d e totes mides, dissenys i utilitats . I és que Miravet

Primaiera

és deis pocs pobles de Catalunya que ha sabut con servar un deis oficis més típics de vora els rius i l a terrissa miravetana, encara avui, conserva le s influéncies d'una llarga história que, des de l neolític fins els nostres dies, ha estat ininterrompuda .

XXVII

2 000

Si vosté estava lligat a les seves inversions . . .

. . . ara, amb SegurFon Caixa, vosté tri a SegurFon Caixa és una asseguranca de vida contractada amb VidaCaixa* canvis es considerin rescats . D'aquesta manera , podrá rendibilitzar al máxim els seus diners . que Ii permetrá rendibilitzar els seus diners a mitjá o a llarg termini, a partir d'una série de carteres d'inversió creades amb criteris de solvéncia , A més, amb SegurFon Caixa, en cas de mort d e seguretat i liquiditat : renda variable zona euro, renda fixa e n l'assegurat, els beneficiaras rebran e l euros o en divises a mitjá o a llarg termini i actius monetari s valor liquidador de les participacions, més u n import addicional . en euros o en divises .

I tot, amb els avantatges fiscals de les asseguranc 9,de vida .

Amb SegurFon Caixa, vosté tria i indica a VidaCaixa a quin a d'aquestes carteres d'inversió vol que es vinculi l'asseguranFa .

Vingui a "la Caixa" i I'assessorarem . Hi té molt a guanyar.

Amb 1'avantatge que pot demanar fer canvis entre les diverse s Tel .902400410 • www.lacaixa .e s carteres, segons les tendéncies del mercat, sense que aquests "la Caixa" Companyia asseguradora : VidaCaixa, SA d'Assegurances i Reassegurances . El prenedor de I'asseguranca assumeix el risc de la inversió .

VidaCaixa és el titular de les carteres d'inversió . *VidaCaixa, SA d'A,segurances Reassegurances . Registre Mercantil de Barcelona, tom 8 .402, (libre 7 .653, secció 2a, foli 128, full 97 .107 . NIF A.58333261 . Caixa d'Estalvis Pensiona de Barcelona . Inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona, tom 20 .397, foli I, hall B-5 .614, numero 3,003 . NIF G-5889999/8 . Societat d'agéncia d' asse5urances de VidaCaixa . SA d'Assegurances i Reassegurances, amb numero de registre 2 .

Informac,ó válida en la data de publicado de I 'anunci .