Tag 15

REVISTA DEL COL•LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÉCNICS DE TARRAGON A

Tardar 1999 • any 1U • núm . 1 5

• Constituida la nova Junta de Govern del Col•leg i • El Teatre Fortuny de Reu s • L'abast de l'asseguranla de responsabilitat professional

,

TA G

SERVEI S COL-LEG 1

■■► OFICIN A

■■■ GABINET TÉCNI C

Tel . 977 .212 .79 9 Avda . President Maciá, 6-1 r 432005 Tarragon a Correu electrónic : Colarqtectgna@mail .seric .e s

Vocal : Santiago Torredeme r Lluís Roi g

Consultes : De 9 del matí a 1 del migdi a

Secretaria : Secretária : Francina Escod a Montse Amenós i Mercé Obio l

Borsa- de treball : De 9 del matí a 1 del migdi a

Dilluns, dimecres i dijous : De 9 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 2/4 de 8 de la tard a

Biblioteca : De 9 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 2/4 de 8 de la tard a

Dimarts : De 8 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 2/4 de 8 de la tard a

Servei d'lnspecció : Josep Anguer a

Divendres : De 8 del matí a 3 del migdi a

AULA INFORMÁTIC A Vocal : Ramon Benedicto Marcel Ramíre z

Papereria : Montse Amenós i Mercé Obio l

Consultes i serveis : De 9 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 2/4 de 8 de la tard a

Visats : Vocal : Cristina Góme z Yolanda Fernández, Carme Vallverdú i Glória del Sol á

■ ■ ASSESSORAMENT JURÍDI C Xavier Escud é Tel . despatx : 977212 .65 8 Hores concertade s

Dilluns, dimecres i dijous : De 9 del matí a 2/4 d'1 del mgidi a Dimarts i divendres : De 8 del matí a 2/4 d'1 del migdi a

►»► LABORATORI D'ASSAI G Tel . 977 .547 .90 9 Vocal : Josep M . Juncos a Director : Ramon Alons o Formigons : Ernest Vall s Química : Dolors Mique l Geóleg : Jaume Sanch o Javier Sánche z

Delegació del Vendrel l Jaime Martíne z Dimarts, dijous i divendres : De 5 de la tarda a 7 de la tard a Delegació de Reu s Yolanda Fernánde z Dilluns i dimecres : De 6 de la tarda a 8 del vespr e

De dilluns a divendres : De 8 del matí a 1 del migdi a De 3 de la tarda a 6 de la tard a

C .E .E .T. Vocal : Montserrat Torrens

Tardar

II

1999

MG

SUVM I ■ EDITORIA L Pág . 3 n ÉS NOTICI A La Seguretat Socia l Pág . 4 ■ EL COL•LEGI Constituida la nov a Junta de Govern del Col•legi Pág . 5 ■ LA FINESTRA El Teatre Fortuny de Reus Pág. 6 ■ SORTI M Ermita de la Mare d e Déu de Montferr i Pag .11 ■ LA PROFESSI Ó L'abast de l'asseguranc a de responsabilita t professional Pág . 12

ED110RIA l La recuperació del patrimoni , cosa de tots

C

oincidint amb el cinquanté aniversari de la mort de Josep M .

Jujol, deixeble del genial arquitecte Antoni Gaudí, el passat mes d e maig, Montferri (Alt Camp), va viure un esdeveniment molt especial : la inauguració de 1'Ermita de la Mare de Déu de Montferri , obra modernista que Jujol no va poder acabar i que després de res tar durant molts anys inacabada s'ha recuperat, en aquest final d e regle, per a goig deis amants de les obres singulars . La culminaci ó d'aquesta pega del modernisme ha estat possible grácies a les aportacions públiques i privades d'institucions i empreses sensibles am b la conservació del patrimoni, la qual cosa ens porta a reflexionar a l voltant de la importáncia d'una correcta i decidida política de mecenatge, que incentivi el capital privat a apostar, sense pal•liatius , per la promoció cultural . Afortunadament, el cas del Santuari d e Montferri no és únic i en nombroses ocasions, les aportacions privades (tant d'empreses com de particulars) han estat fonamental s per tirar endavant la restauració d'altres obres insustituibles . Tanmateix, avui per avui encara trobem, arreu de l'Estat, quantitat d'edi ficis d'interés cultural en un estat absolutament ruinós a causa, pre cisament, de la falta de recursos i, de vegades, de la falta d'imaginació del poder públic a l'hora de trobar entitats privades disposades a fer-se cárrec de la seva restauració . Es evident que els recursos no poden provenir, exclusivament, de les arques públiques i , per tant, remarquem des d'aquest espai, la necessitat de cercar i incentivar aquelles empreses particulars disposades a invertir en l a restauració del nostre patrimoni . Recuperar obres com el Santuar i de Montferri és patrimoni de tots .

T4 G REVISTA DEL COL , LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TECNICS DE TARRAGON A EDITA : Col•legi d'Aparelladors i Arquitcctcs Técnics d e Tarragon a Av .Francesc Maci i, 6 I r 43005 Tarragon a T el . (977) 21 27 99 Fax (977) 22 41 5 2 -Portada : .

Escalarrcl accés al . TeátrC-; Fortuny (Fotos ccdi~lcs ' pci Teatre Fortuny)

Tardor

Oficina de visats de Reus : PIa4a Prim, 1(1, 4ta Tel . (977) 33 10 7 2 Oficina devisats del Vendrel i Pau Casals, 17

TRESORER : Joan Mercadé Porta COMPTADORA : Pilar Coca Torrel l VOCALS : Cristina Gómez López Josep M . Juncos a Aragoné s Montserrat Torrens Torren s Ramon Benedicto Gragera Santiago Torredemer Tomás •

Junta de Govern : -PRESIDENT : Joan ProusMÜsdeu V ICEPRESIDENT: loanMilá Rovir a SECRETARIA : Francina .EscodaRoca

III

Impressió : Arts Grátques 1'Este l Balines 66, 43205 REU S Dipósit legal: T-880-93 ISSN: :1134-086 X Els criteris exposats al s articles signats són d' exclusivaresponsabilita l deis ai,tors i no represente n necessüriament 1'opiniód e TAG .

1999

TA G ÉS

OTÍC Á

La incorporació al Régim de Seguretat Social d e Treballadors per compte propi o Autbnoms (RETA) o , alternativament, a PREMAAT

A

continuació reproduYm una informació difos a per PREMAAT, que considerem pot ser del seu interés .

No podran afiliar-se al RETA fins que PREMAAT no s'adapti a la Llei 30/1 .995, cosa que s'haurá de du r a terme abans de 1'1 de desembre de 1'any 2000 .

-

Circular 3-016 de 7 de maig de 1999 de la Tresorería General de la Seguretat Social sobre el cam p d'aplicació del RETA en relació amb els professionals col. legiats a qué es refereix la Disposició Addicional Quinzena de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d'Ordenació i Supervisió de les Assegurance s Privades (LOSSP)

- Quan es produeixi 1'adaptació, la Seguretat Socia l obrirá un termini perqué s'incorporin al RETA aquells professionals que decideixin no romandre a PREMAAT. Passat aquest termini les sol'licituds d'afiliaci ó al RETA tindran efectes des del dia 1 del mes en qu é va tenir lloc 1'adaptació podent-se mentar recárrec d e demora i interesaos .

La Llei de Mesures Fiscals, Administratives i d e 1'Ordre Social per a 1999, introdueix, en el seu articl e 33, una nova redacció de la Disposició Addiciona l Quinzena de la LOSSP, que regula 1'obligatorietat o no de falta en el RETA d'aquells professional s col .legiats, o que 1'acompliment d'aquesta obligaci ó la realitzin per mitjá de 1opció de pertányer a la Mutualitat de Previsió Social (M .P.S .) que tingui establert el col•legi professional, opció que disposen els professionals de l' Arquitectura Técnica amb PREMAAT, M.P.S .

Aparelladors i/o arquitectes técnics que van iniciar l a seva activitat professional entre el 9 de novembre d e 1995 i el 31 de desembre de 1998 . .- Els que van optar per integrar-se a PREMAAT n o s'han d'afiliar al RETA .

- Si no s'hagués exercit 1opció d'afiliació a favor d e PREMAAT en el termini deis trenta dies següents a 1'inici de 1'activitat professional, qualsevol sol•licitu d posterior de donar-se d'alta al RETA tindrá efecte s des del dia 1 del mes en qué havia d'haver exercitat e l seu dret d'opció .

Aquesta elecció respecte de falta al RETA o a PREMAAT está condicionada a la data d'inici per primera vegada de 1'activitat professional per part d e 1'aparellador i/o arquitecte técnic col•legiat .

Com a conseqüéncia deis dubtes que plantejava aques t tema a les administracions provincials de la Seguretat Social, la Tresorería General ha dictat unes instruccions que intenten clarificar la problemática que sorgeix de l' aplicació de la normativa afectada per aquest a qüestió. Tot seguit s'analitzen diversos casos en qué es poden trobar els professionals del' Arquitectura Téc nica que exerceixen pel seu compte, respecte al' obl igaci ó que tenen d' afiliar-se al RETA o,'alternativament, a PREMAAT, després de les instruccions dictades per la Tresorería General de la Seguretat Social .

Aparelladors i/o arquitectes técnics que inician la sev a activitat professional a partir de 1' 1 de gener de 1999 09-0 8 - Des que comencin 1'activitat professional dispose n de trenta dies per exercitar 1opció a favor de PREMAAT o del RETA .

- Si no s'exercita I'opció en 1'esmentat termini, estaran obligats a donar-se d'alta al RETA, i no servir á 1'afiliació a PREMAAT per evitar els efectes retroactius de la seva alta al RETA des del comencament d e la seva activitat professional .

Finalment, cal insistir que aquestes instruccions e s refereixen únicament als professionals que exerceixe n pel seu compte, quedant, per tant, exclosos la rest a d'aparelladors i/o arquitectes técnics, encara que llu r activitat hagi requerit la seva col•legiació .

PREMAAT és una de les set mutualitats de previsi ó social d'ámbit estatal que ha estat considerada per l a Dirección General de Ordenación de la Seguridad Social com alternativa al RETA .

Aparelladors i/o arquitectes técnics que van iniciar l a seva activitat profesional abans del 10/11/99 .

L'opció pel RETA és irreversible, no podent-se elegi r PREMAAT com alternativa a 1'esmentat régim .

Tardor

IV

1999

TAG

El COMEG I Constituida la nova Junta de Gover n del Col•leg i ecentment es va constituir la nova Junta de Govern del Col•legi que ha quedat formada per le s següents persones : President : Joan Prous Masde u Vicepresident i responsabl e de MUSAAT: Joan Milá Rovira Secretária :

Francina Escoda Roc a

T resorer:

Joan Mercadé Porta

Comptadora :

Pilar Coca Torrel l

Vocal Visats i Seguretat :

Cristina Gómez Lópe z

Vocal Laboratori:

Josep Maria Juncosa Aragonés

Vocal CEET :

Montserrat Torrens Torren s

Vocal Aula Informática :

Ramon Benedicto Grager a

Vocal Gabinet Técnic :

Santiago Torredemer Tomás

AGEND A

Construcció del Baix Camp prepara l'Expoconstrucci ó 2000 El Gremide la

La segonaedició delaFir a.de la Construcci ó tindra lloc el juny de 1'any vinent i coincidirá , com en la primera edició, amb la celebraci ó del Concurs Intercomarcal dePaletes, que arribará a la 32 edició i que, coro es tradiconal, organitza el Gremi.

El Gremi de la Construcció del Baix Camp j a está treballant en la realització de 1'Expoconstrucció 2000, la fira de la construcció, que organitza amb la col•laboració de la Federació d e Gremisde la Construcció de laprovíncia de Tarragona i el Foment Industrial i Mercantil .

Tardar

V

1999

TA C

LAH EST A El teatre Fortuny. Plata de Pri m

L

a realització urbanística més notable i ambi ciosa de la burgesia reusenca al llarg del segl e XIX fou la construcció del Teatre Fortuny i dei s edificis que el flanquegen, dins l a voluntat de dotar el centre de la ciutat d'un espai majestuós que permetés a Reus comparar-se, ni que fo s de forma fragmentária, amb la rest a de les ciutats europees .

Al segle XVIII 1'ajuntament ja e s preocupava d'engrandir la plaga . El 1758 volia comprar una casa i u n corral per aterrar-los, un project e que es realitzi en data seguramen t propera. A comencaments del segl e XIX la plaga de Prim, aleshores de les Monges , havia obtingut, teóricament, la seva configuraci ó definitiva, pecó respecte a factual oferia dues di feréncies forra notables . Per una banda, el sector ocupat actualment pel conjunt d'edificis centrat s pel teatre Fortuny contenia el convent de les monges carmelites, que s'endinsava cap al centre de l a plaga actual en forma escairada, alhora que allar gava 1'extensió deis carrers de Llovera i de San t Joan . Per altra banda, la plaga tenia una men a d'apéndix al capdamunt del carrer de Monterols , residu de les servituds del portal de Sant Doming o enderrocat el 1797 i de la capella homónima .

Aquesta mena de queixal fou incauporat a les ca ses que hi tocaven, en una data indeterminada . L a del costat esquerre del carrer, mirant a la plaga, a .cal Miró, amb anterioritat al 1850 i després de l a guerra del Francés . La de la dreta, entre el 1854 , que s'ordena als Bofarull, que hi tenien la cas a . pairal duna de les branques col•laterals, que s'ali nein amb la resta del carrer, i el 1867, quan aques t ja estava del tot arrenglerat . El 1860, els veYns de la plaga sol•licitaren a l'ajuntament, el mes de novembre, que aquells fos empedrada com ho havi a estat la del Mercadal . L'enderroc del convent, de cretat per la junta revolucionária del 1868, perme té l'ampliació de 1'espai públic .

La propietat deis terrenys que havia ocupat el convent fou debatuda . Mentre els governs del sexenni s'inclinaven a cedir-la al municipi, a partir de l 1875 les autoritats de la restauració semblave n més favorables a atorgar-la a les religioses . Final ment, el 1878, el ministeri d'hisenda reconeixia a les carmelites la propietat del solar, i el mateix any

Tardar

foren autoritzades a vendre'l amb la condició d e destinar els diners que obtinguessin a edificar u n nou convent . Aleshores una part del terreny de l

convent, que les monges calculaven en 1 .454,3 0 metres quadrats, valorats en 6 .000 pessetes, es trobava ja incorporada a la plaga . La resta, 5 .675, 4 5 metres quadrats, la tenia tancada 1'ajuntament i fou venuda per les monges a Josep Roman, d e Tarragona, el febrer de 1879 . El mes d maig, un grup de catorze reusencs comprava a Roman el se u solar i el mes d'agost compraren a les monges el s seus drets damunt de l'espai convertit en plaga .

L'abril del 1880 els propietaris deis terrenys fere n pública una circular que contenia la crida per a l a constitució d'una societat que s'hauria de responsabilitzar de la construcció del nou teatre reusenc , a causa de la precarietat de 1'antic teatre Principal , i del local social d'una societat recreativa . Els pro pietaris oferien tot el terreny que es cregués necessari a 1'estricte preu de cost i es comprometie n a mantenir en els edificis que ells aixecarien als seus costats les mateixes característiques arquitec tóniques i ornamentals . El projecte de la societa t era estructurat en setze punts, que en la part essen cial prometien la creació d'una societat anónim a que havia d'emetre dues-centes accions de mi l pessetes cada una, a pagar en quatre dividens pas sius, així com la creació d'una societat recreativ a o la cessió en lloguer del local a alguna deja cons tituida.

La premsa va donar una cálida acollida al projecte . Així el Diario de Reus opinava que "Reu s necesita un teatro que sea digno de s u importancia ; los hijos amantes de la prosperida d de su ciudad, deben hacer un esfuerzo para dotarl a de un centro digno de ella, y las personas que s e interesan por el buen nombre de esta localidad ,

VI

1999

TA C deben coadyuvar a su feliz resultado" .

Al seu torn, La s Circunstancias lloaven la iniciativa i després de recorda r que feia molts anys que es parlava de l a necessitat de construir un nou teatre , cómode, capat i modern, elogiava e l grup de veYns qu e compraven el terreny, "enclavado e n el sitio más a propósito de est a ciudad y único en que es posibl e levantarse u n edificio de aquell a naturaleza, y s e apresuraron a realizarla (la compra) antes que un especulado r cualquiera los adquiriese y en pos del lucro lo s destinara a una sola edificación que en vez d e adonar aquel punto céntrico de la población , sirviera solo para afearla" . Segons el darrer diari , el fracás de la iniciativa fóra per a Reus "un sig no mortal de su decadencia, precursor de otro s más evidentes o demostrarnos que en breve dejará de ser lo que era ( . . .), la segunda ciudad d e Cataluña" . L'abril del 1881 l'ajuntament aprov á els plánols de Francesc Blanch .

El 27 d'abril del 1881 comentaren les obres pré vies per a la construcció del teatre . La falta d e numerari de la societat promotora féu alentir le s obres del mes d'abril del 1882, quan fou precí s emetre, a cárrec del Banc de Reus, una edició d e quatre-centes obligacions, amb un valor nominal de cinc-centes pessetes cada una, al 6% . Venude s rápidament, foren represes les obres i el 26 d'agos t es donava per enilestida la coberta . L'octubre del mateix any la societat sol•licitava a l'ajuntamen t que es fes la inspecció del teatre d'acord amb l a legislació vigent . Segons 1'informe deis arquitec tes tarragonins Ramon Salas Ricomá i Mag í Tomás, datat 1'11 de novembre, el Teatre Fortuny tenia "excelentes condiciones y acierto en su decorado", oferia totes les mesures de segureta t necessáries i explicaven que la "sala capaz para 1 .500 espectadores, está dividida en platea y tre s pisos . La platea contendrá unos 350 sillones d e bastante comodidad ( . . .), los pasillos qu e conduzcan a los mismos y además lo s correspondientes palcos de regular capacidad . El primer piso todo son palcos . En el segundo las

Tardar

partes laterales están subdivididas en palcos y l a parte central en asientos fijos . Y el tercer pis o contiene la gradería destinada al público", segon s ells tot ben comuniat, circumstáncia que permeti a un desallotjament rápid de 1'edifici en cas de ne cessitat . L'escenari, continuaven, era de primer a categoria : 18 metres d'ample, 11 de fondária i 10,50 d'altura i "La maquinaria teatral est á distribuida con verdadero acierto para poder da r cualquier espectáculo de los que modernament e se exponen con gran facilidad, precisión y rapide z en las maniobras" . Segons 1'informe, es podi a autoritzar 1'obertura amb la condició que s'impregnessin de sals metál•liques totes les fustes i decoracions, que es fes un teló metál•lic, que e s construYssin dipósits d'aigua contra els incendis i que s'escurcessin els graons de 1'escala d'accés a l tercer pis .

El dia 1 de novembre del 1882 s'inaugurá als bai xos el café Padrós, amb una elegant decoració .

L'establiment es convertí en 1'indret preferit de le s tertúlies burgeses . El dia 16 s'inaugurá el teatr e amb Topera Faust, acompanyada de diversos es pectacles de caire musical . El 1884 la societa t promotora va llogar el pis al Círcol per a vin t anys, i el 1892, en una reunió general, acordó l a seva dissolució . Aleshores 1'edifici fou adquirit pe l comerciant francés establert a Reus, Josep Boule , per 226 .000 pessetes, en una valoració extraordi náriament baixa, que podria obeir a la liquidaci ó d'un crédit no satisfet . El 1894, Boule el valorav a en el testament en mig milió de pessetes i el 1895 , Güeli i Mercader, en la necrológica del compra dor, ho feia en 750 .000 pessetes .

VII

1999

TA C

El 1892 Boule, per donar més seguretat al teatre, demaná permís municipal per a instal•lar-hi boques d'incendi . el 1912 el seu gendre, Rafael Co dina, signa un contracte amb la companyia Ener gía Eléctrica de Catalunya SA per instal•lar-hi llum eléctrica . El 1927 el Círcol, actuant ja de propietari, autoritzá la col•locació de la calefacci ó al teatre . Tal volta per falta d'entesa amb el propi etari no prospera la iniciativa impulsada del Círcol de reformar 1'escala d'accés al seu local social. Els plánols del projecte foren encarregats a Lluís Domenech i Muntaner, que els signa el 4 d e marr del 1899 . L'escala no fou reformada de forma ben sóbria fins al 1954 quan s'hi col•locare n els graons de marbre .

El Círcol havia signat 1'escriptura de compra de tot l'edifici fabril del 1920 . Per ella es comprome tia a satisfer 500 .000 pessetes, a pagar a terminis , peró garantint el valor adquisitiu del diner en e l moment de la compra . El 1935 1'arrendament del teatre donava al Círcol 12 .000 pessetes a 1'any.

Segons 1'informe elaborat pels arquitecte Per e Domenech, Emili Viladevall i Joaquim de Ros , durant el pie amb la família Fontana, per la propi etat de 1'edifici, aquest ocupava 2 .737,19 metre s quadrats, 2 .073,86 deis quals corresponien a 1'edi fici central, 135,02 als magatzems del teatre i 26,37 al pati adjunt . El teatre ocupava 1 .292,1 9 metres quadrats, que es repartien entre els 497,2 8 de llotges i els corredors, 225,16 del pati de buta-

Tardar

ques i 283,04 de 1'escenari . Després de fer gran s elogis del teatre i de lamentar que no s'hagués re alitzat del tot la part decorativa projectada, li cal culaven una capacitat per a 1 .324 espectadors .

Pendents de la sentencia del tribunal suprem, le s dues parts arribaren a un acord, segons el qual e l 1947 el Círcol lliura a la família Fontan a 1 .125 .000 pessetes, quantitat amb la qual es con sideraven cancel•lats tots els deutes pendents .

El 1981 se signa un conveni entre la Generalitat , la diputació provincial, l'ajuntament i 1'entitat propietaria, per a la restauració i explotació del teatre . Les obres s'iniciaren el 1985, sota la direcci ó deis arquitectes Caries Espinós, Josep Huguet, Antoni Piñol, i Lluís Serra, i els aparelladors Joa n Alonso Giménez i Pedro Santos Rupérez .

L'antic jardí, on funciona durant alguns anys u n joc de bitlles, fou venut a la Caixa d'Estalvis Pro vincial de Tarragona, la qual hi aixecá un edific i de moderna estructura, els baixos del qual s'habi litaren, el 1972, per acollir el tradicional merca t del dilluns . Els tres primers pisos del nou edific i són ocupats per la Cambra de Comerg i Indústria , que inaugura el seu estatge el febrer del 1975 .

La facana de 1'edifici del teatre resta ben encaixa da amb les de les dues cases de veYns que 1'emmarquen. La porxada uniforme deis tres ajuda a unificar la visió de tota la banda que ocupen de l a plaga. Les construccions laterals, amb tres plante s per damunt de la porxada i un entresól dins dei s ares, responen perfectament a la tipologia de residencia burgesa del segle XIX . En canvi, 1'edifi ci del Fortuny sois té dues plantes, fet que el f a ressaltar de les seves cases veYnes . El pis princi pal, projectat com a seu de societat recreativa , amb cinc grans obertures coronades per un frontó i un medalló, és ritmat per unes pillastres n o gaire ortodoxes . Les obertures donen en un notable balcó corregut. En aquest pis cal destacar l a sala principal, amb el terra empostissat i el sostr e enteixinat, que conté un quadre del pinto r Llovera, i que fou enllestida el 1891 . El saló de ball ha estat remodelat per Emili Argilaga . Al pis superior es trenca el ritme donat de les pilastres , fet amb el qual s'afebleix la contundencia de l a facana .

Segons 1'informe de Domenech, Vilardell i d e Ros, ja citat, el teatre és un "ejemplar de la últim a época de la escuela italiana influenciada ya po r los trazados de _la escuela franco-alemana de l norte de Europa, cuyos exponentes fueron la s óperas de Frankfurt y París y de lap rimera fue l a Escala de Milán, siendo sus similares el desaparecido Principal de Barcelona, el Españo l y Zarzuela de Madrid, el Fenice de Génova o e l San Carlos de Nápoles" .

Pere Anguera i Noll a Catedrátic d'História de la URV 1999

TAG

$OU V Ermita de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri

E 1 mes de maig passat es va inaugurar 1'Ermi ta de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri , obra de 1'arquitecte modernista, Josep M . Jujol.

El santuari va comentar a construir-se el 1925 , peró aquesta construcció es va interrompre el 193 6 com a conseqüéncia de la Guerra Civil . L'arquitecte ja no va poder veure com es reprenien le s obres, perqué va morir el 1949 . Després d' un llarg període d'abandonament, el 1985 es va reprendr e el projecte que ara ha finalitzat . A 1'interior del santuari es pot contemplar una imatge tallada d e la Verge de Montserrat i també cal apuntar qu e s'hi han instal•lat quatre campanes : la Montserrat , la Cristina, la Clara i la Resurrecció . Pesen un s 3 .500 quilos i han quedat instal•lades en una torre d'uns vint metres .

DVULGAC 6 La professió a la rádio es de 1' 1 de febrer d'aquest any el Conse jo General de la Arquitectura Técnica de España compta, a RADIO 5 TODO NOTICIAS, amb un espai radiofónic diari en el qual 1'emissora pública, a través de la informació oferta per l a nostra professió, aborda temes d'interés gene -

MONTCARO

104. 3

LA MUSSARA

106 . 5

REUS

855-O M

ral en un espai de tres minuts de durada i amb cobertura estatal, que porta el títol "Un lugar para vivir" .

Fins el mes de juliol, el programa s'ha emés d e dilluns a divendres : 18 .20 i 23.20 dissabtes i diumenges : 07.53 i 19.5 2

96 .6

90 . 7 88 . 8

SANTA BÁRBARA . . . 693-0M ULLDECONA

Tardor

95 .0

IX

1999

MG

[A POFESS Ó L' abast de l' asseguranca de responsabilita t professional

L'

ons al Departament d'Habitatge sol imposar un a sanció específica per habitatge i a 1' ámbit penal 1'import de la sanció és proporcional a la situaci ó económica real del sancionat .

existéncia duna pólissa subscrita actualment amb la companyia asseguradora MUSAAT , empara els actes més rellevants de l'exercici pro fessional de l' aparellador o arquitecte técnic, per ó el seu abast no és il•limitat . Per aquest motiu con sidero important recordar a tot el col•lectiu el ve ritable abast deis fets concrets que tenen una cobertura efectiva i assenyalar aquells altres qu e estan expressament exclosos de la pólissa indivi dual de responsabilitat professional .

També s'exclou la conseqüéncia deis danys qu e tinguin llur origen en una infracció voluntaria de les normes que regeixen la própia professió .

Així mateix, s'exclouen les operacions financeres de qualsevol classe i el seu assessorament . En aquest cas s'han d'incloure els estudis de carácter económic sobre les expectatives de rendimen t en la promoció d'un determinat immoble .

En primer lloc és importantíssim indicar qu e aquesta asseguranca de responsabilitat impos a com a primera condició que es tracti d'un trebal l propi de la professió, que disposi del reglamentara visat col•legial i que aquest s'hagi dut a ter me amb anterioritat a qualsevol reclamació, j a sigui judicial o extrajudicial . És a dir, tots aquell s documents o intervencions professionals que n o tinguin el suport del Col'legi per no estar visat s reglamentáriaanent, manquen de cobertura . És important, doncs, analitzar la repercussió d' aquest requisit, atés que es pot donar el cas que en u n futur hi hagi una reclamació de la que es pugui n derivar responsabilitats per a les que no hi haur á cobertura efectiva, tot just per manca del visa t col'legial .

La reclamació per no respectar els límits, qua n 1'assegurat no segueixi les especificacions qu e conté el projecte .

La reclamació per infringir la normativa urbanística.

L'incompliment de les condiciona administratives imposades a la Llicéncia Municipal .

Liquidació i cobrament deis honoraris professionals .

Obres en les que coincideixi la doble condici ó d'aparellador/arquitecte técnic i, a la vegada, arquitecte, formalitzades en full d'enc trrec am b posterioritat a 1' 1 de febrer de 1993 .

Aquesta asseguranca, igual que la rest a d'assegurances, no respon de cap manera al pagament de multes o sancions, ni de les consegü n cies del seu impagament . En el cas concre t d'aquest col•lectiu, hem de pensar en les conseqüéncies de les . possibles sancions imposade s pel Departament d'Arquitectura i Habitatge en e l cas d'haver-hi un expedient sancionador ferm, a més de les consegüéncies de les sancions qu e puguin imposar-se en 1'ámbit penal . En ambdó s casos els possibles imports poden ser importants , ja que 1'Administració encarregada de les sanci -

Tardar

Infraccions de drets d'autor .

La manca d' aptitud o d'idoneitat deis treballs rea litzats o els serveis prestats a la finalitat que e s van destinar, i expressament les despeses deriva des de rectificacions en el projecte o realitzaci ó d'un de nou .

X

1999

TA C Vicis ruinosos o danys i perjudicis la causa dei s quals fos un defecte que, per la seva evidéncia , hagués motivat anteriorment la renúncia d'un altre assegurat en aquesta mateixa obra . Aixó no obstant, 1' assegurat que s'encarregui d'un trebal l d'aquesta mena, pot assumir-lo sempre que justi fique davant 1' assegurador 1' adopció d'aquelles mesures correctores que garanteixin 1'esmena efectiva deis defectes que van ocasionar anterior ment la renúncia professional .

Així, doncs, hem de tenir molt presents aquests casos específics d'exclusió, a fi d'evitar sorpreses desagradables . Aquests riscos excloso s s'indiquen convenientment en les condicions de l a pólissa, peró el seu contingut s' acostuma a passa r per alt, ja sigui per desconeixement o perqué el se u text está imprés en 1' anomenada "lletra petita" .

En cas de dubte cal acudir a la própia assessoria jurídica, o bé a la companyia asseguradora MUSAAT, a fi de consultar el fet concret i tenir l a seguratat que en tot moment disposem d'una efec tiva i tranquil•litzadora cobertura contractada amb MUSAAT.

La realització de certificats per part de l' assegurat, tant de forma dolosa com negligent, que no corresponguin amb la realitat de 1'obra executada i que hagi comportat un desemborsament patrimo nial o un perjudici económic a tercers, etc .

E. Xavier Escudé Nolla - Lletrat assesso r

LEGSLAC Ó El Ple del Congrés 'de Diputats aprova e l dictamen del Projecte de Llei d'Ordenaci ó de 1'Edificació n total de divuit organitzacions professionals, que representen a setze enginyeries, arquitectes técnics i arquitectes han fet públic un comunicat en el qual manifesten la seva opinió per la decisió adoptada el passat 1 de juliol pel Pl e del Congrés deis Diputats, d'aprovar el dictame n del Projecte de Llei d'Ordenació de 1'Edificació , una iniciativa que consideren "imprescindible per regular el sector, necessária per garantir als usua ris la qualitat deis seus habitatges i clarificador a pel que fa a les intervencions i responsabilitats professionals deis técnics que intervenen" .

El contingut del Projecte de Llei, aprovat ara per la Cambra Baixa després de més de 25 anys d e temptatives de regular el sector constitueix, segons els autors del comunicat "un estimulant esforc de síntesis, peró sobretot, el consens impulsat des del Ministeri de Foment i en el qual ha n participat tots els agents implicats en el procés

Tardar

constructiu : promotors, constructors, companyie s asseguradores, usuaris i técnics" .

Els representants de les setze professions confien que es pugui comptar, en el major temps possible, amb una llei que actualitzi el régim de garan ties deis usuaris d'habitatges, amparades ara e n el centenari codi civil, segons un sistema que "res ponia a la lógica de l'activitat edificadora que v a ser vigent fins la década deis 60, pero que havi a quedat totalment desfassada a partir del momen t en el qual la promoció i construcció immobiliári a es converteix en una activitat mercantil i industrial de primera magnitud" .

Finalment, el comunicat clou dient que "si bé l a llei no será la solució a tots els problemes, consti tuirá un important pas endavant a 1'estructuraci ó i verificació d'una norma comuna que reguli e l sector de la construcció al nostre país" .

XI

1999

TA G

TRIBU A O!T A El risc de fer obres il•legals

S

ovint es fan obres que pretenen eludir les or denances o els permisos municipals . Són obres il'legals que deixen 1'usuari indefens i creen situacions perjudicials per a la casa .

Una altra práctica molt estesa consisteix a ampliar la superfície de la casa convertint en "habi tables" espais destinats a altres funcions, co m poden ser soterranis, espais sota coberta, sota plan ta baixa o trasters . Quasi sempre apareixen humi tats de condensació i filtració .

Actuar legalment és Púnica forma de poder exigir i garantir unes obres de qualitat .

Qualsevol obra necessita un permís d'obres major o menor, segons els criteris establerts en le s ordenances municipals de cada ajuntament . Segons les obres, l'ajuntament podrá exigir un projecte elaborat per un arquitecte técnic, arquitect e o enginyer. A més, tota obra que alteri o modifiqui un element comú, encara que sigui a 1'interior d e 1'habitatge, requereix el permís de la comunitat .

Finalment, per realitzar les obres cal contracta r professionals qualificats i exigir sempre una fac tura . És Púnica garantia de 1'usuari per reclamar després per un treball deficient . Mai s'han de contractar empreses o persónal sense legalitzar . Si no es fa així, qualsevol accident o problema po t deixar indefens 1'usuari . És important que un arquitecte técnic assessor i sobre les obres a realitzar i com s'han de dur a terme, segons les característiques de 1'edifici i 1'habitatge .

Fer obres sense demanar permís a 1'ajuntament o a la comunitat deixa indefens 1'usuari davant d e qualsevol problema i el fa responsable .

Les obres que modifiquin o alterin elements comuns de 1'edifici (estructura, instal•lacions, faca nes, patis, etc .), requereixen el permís de la comunitat .

Segons les obres a realitzar, l'ajuntament pot exi gir un projecte signat per un arquitecte técnic, ar quitecte o enginyer .

Per a més informació consulteu el Col . legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de la vostr a demarcació .

Hom pensa que el balcó podria servir per fer mé s gran la sala d'estar o que 1'espai sota la teulad a podria ser una golfa "de revista" . Seria perfecte si es comptés amb 1'assessorament d'un professional que interpretés i respectés els criteris estructurals, d' acondicionament i funcionament d e la casa . Peró sovint, l'usuari es llena sol a 1' aventura de fer obres, tot desconeixent aspecte s fonamentals de la seva casa que el porten a situa cions de risc i indefensió .

Les diferents parts que configuren l'edifici s'ha n construit d'acord amb un projecte que cal respec tar sempre .

Resulta habitual modificar o perforar parets mes tres, sostres i pilars o edificar al terrat per amplia r la casa, sense demanar permís a la comunitat d e propietaris . D'altra banda, si es debilita la resisténcia deis elements o se supera el pes previst e n el seu disseny, poden aparéixer esquerdes i provocar, fins i tot, col.lapses .

Cobrir balcons per fer-ne tribunes i guanyar mé s superfície per a la sala d'estar és també molt ha bitual . Sovint aquesta mena d'obres es fan amb tancaments lleugers que no impliquen un risc es tructural, pecó en moltes ocasions infringeixen le s ordenances municipals i es degrada la imatge d e 1'edifici .

Les reformes en els banys i cuines són una altr a font de problemes en alterar la xarxa de desaigües de 1'edifici, cosa que provoca l'aparici ó d'embu-ssos i fugues, o en modificar le s instal•lacions d'aigua i causar sorolls a la xarxa o la disminució del cabal . D'altra banda, modifica r la instal•lació eléctrica de la casa sense u n instal•lador autoritzat pot provocar situacions d e perill, com ara reescalfament, curt circuits i incendis.

Tardar

Gabinet Técnic

XII

1999

TA G

ACTUALTA T

L'Escola Universitaria Politécnica del Bai x Llobregat obté 1'acreditació ISO 900 1 S'ha convertit en el primer centre universitari públic que t é aquesta acreditaci ó

D

es del passat 14 de juliol l'Escola Universitária Politécnica del Baix Llobregat s'ha conver tit en el primer centre universitari públic que té 1'acreditació de qualitat ISO 9001 :1994 aplicada a tot el conjunt de processos educatius .

El disseny del programa de formació, i 1'organització i desenvolupament de 1'activita t docent de 1EUPBL és conforme a la Norm a d'Assegurament de Sistemes de la Qualitat ISO 9001 :1994, segons consta en el certificat emes pe r 1'empresa noruega Det Norske Veritas . Per obte nir aquest reconeixement, un equip auditor d'aquesta empresa va verificar, mitjancant entre vistes amb el personal, que el sistema de qualita t acomplia els requisits de la norma, analitzant n o només els resultats académics sinó també el acom pliment deis diferents objectius de qualitat definits per la direcció . Aquests objectius es pode n concretar en els següents punts : L'EUPBL i el Campus de Castelldefels : L'EUPBL s'enfronta durant els propers anys a u n nou repte i a una nova oportunitat de gran transcendencia : ser el motor de la construcció i posa da en marxa del Campus de Castelldefels . El Campus de Castelldefels ha de constituir un nou model caracteritzat per la qualitat de la formació, e l seu dinamisme, la seva integració amb 1'entorn económic i la seva capacitat d'atracció .

El projecte docent: El projecte desenvolupat, a més de donar respos ta a la demanda social en formació universitária a l'área metropolitana de Barcelona, és de qualita t i innovador pel que fa a la seva organització . El

Tardar

seu objectiu és formar titulats que, a més de teni r coneixements sobre les tecnologies própies del se u ámbit, estiguin preparats per aplicar-les en l'entor n de 1'empresa, marcat per la globalització d e l'economia i la rápida evolució de les tecnologie s i de les formes de gestió i producció (per aix ó s'integren en el pla d'estudis práctics en empreses, estades a 1'estranger i formació humanístic a i social) .

Projecte d'innovació i connexió amb el teixi t económic i industrial : Els vincles de col•laboració entre la Universitat i el seu entorn industrial són clau per permetre al s estudiants completar la formació rebuda amb u n coneixement práctic de la seva professió . En aquest sentit, es pretén estimular programes específics de cooperació educativa, que no nomé s contribueixin a la formació integral deis estudiant s sinó que representin un atractiu important per a les empreses i realitzar projectes de fi de carrer a lligats a demandes específiques del món industrial, amb la doble voluntat d'enfrontar els estudiants amb problemes reals i d'augmentar la vinculació de les empreses amb la universitat .

Projecte de qualitat (desenvolupament d'un sis tema de qualitat integral del Campus de Castelldefels) : D'acord amb el Marc per a la qualitat a la UPC , s'estan implantant a 1EUPBL de manera coherent totes aquelles iniciatives en el camp de l a planificació, la introducció de millores i l'avaluació deis resultats, que permeten.una acti Passa a la pág . XI V

1999

TA C altres centres de la mateixa Universitat, com ar a 1'avalúació global i continuada o un sistem a d'ensenyament fonamentalment práctic, molt lligat a les empreses que han estat clau per assolir resultats académics altament positius . Així, u n 80% deis estudiants que ingressen a 1'EUPB L aconsegueixen titular-se, i amb una durada mitjana deis estudis inferior a 4 anys .

Més de la meitat deis titulats han realitzat estade s a empreses o han completat els seus estudis e n una universitat estrangera . Pel que fa a la inserci ó laboral deis recen titulats, la mitjana de temps pe r trobar feina se situa en menys de dos mesos .

El centre, el primer que s'instal .lará al futur Cam pus de Castelldefels, va iniciar ben aviat un cam í per fer de la qualitat en els processos una premis sa de funcionament . Va realitzar entre els any s 1996 i 1997 un procés d'avaluació dins del mar c del Plan Nacional de Evaluación de la Calidad d e las Universidades com a projecte propi de la UPC .

Arran de les conclusions d'aquest procé s d'avaluació,l'EUPBL va dissenyar el seu pla estratégic el qual inclou el projecte de qualitat qu e integra la certificació ISO ara obtinguda.

vitat académica d'excel•léncia i una gestió eficient deis recursos . ► Un centre d'excel.léncia reconegu t L'Escola va comentar a impartir els estudi s d'Enginyeria Técnica en Telecomunicació, e n 1'especialitat de Sistemes de Telecomunicació (estudis de primer cicle de tres anys de durada) , 1'any 1991, en un moment clau en el qua l s'iniciava a la universitat espanyola el procés d e reforma deis ensenyaments universitaris .

Des deis seus inicis, 1'EUPBL ha esdevingut u n centre pilot pel que fa a la seva metodologia docent que está assolint importants resultats pel qu e respecta al rendiment académic deis seus estudiant s (entre els quals hi ha diversos premis especials de l Ministeri d'Educació als millors expedients) . El primer director de 1'Escola va ser premiat amb la distinció Vicens Vives a la qualitat docent universitária atorgat per la Generalitat de Catalunya .

L'Escola Universitária Politécnica del Baix Llobregat de la UPC és el primer centre que va posa r en marxa trets docents molt extesos actualment a

E PORTAD A Teatre Fortuny d e Reus

la portada de la postra revista podem contemA plar una imatge del Teatre Fortuny de Reus, del qual el Catedrátic d'História, Sr . Pere Anguera, en parla a "La Finestra" .

Tardor

XIV

1999

ASSEMBLEA GENERAL ORDINARIA DE COL LEGIATS DEL 23/3/9 9

CONFERÉNCIA SOBRE LA INSTRUCCIÓ DE FORMIGÓ ESTRUCTURAL EHE DE 30/6/9 9

EL COL LEGI A LA FIRA DE L'HABITATGE DE TARRAGONA EL MES DE MAIG

Fondo de inversiĂł n Ibercaja Euro, FI M Consiga mĂĄs por sus ahorros invirtiend o en las mayores empresas de Europ a cotizadas en Bolsa, consolidand o sus beneficios cada aĂąo

con seguridad .