Tag 14

L•LEGI D'APARELLA

1 ARQUITECTES

CNICS,DE TARRAGON A

Estiu 199

• E'

mb el St Lluís Badia, President del Por t

de Tarra • La conservació • Cursos d'informática

TA C

SERVEI S : COL

L EG l

►►►OFICIN A Telf . 21279 9

►►► AULA INFORMÁTIC A Marcel Ramíre z Horar i De dilluns a divendre s De 9 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 7 de la tard a Ja som a INTERNE T Pág Web : http :// www .seric .es/coaat

Consultes : De dilluns a divendre s De 9 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 2/4 de 8 de la tard a Gabinet Tócnic : Vocal del Departament : Francina Escod a

Correu electrónic : colargtectgna@mail .seric .é s

Visats : Horari : Dimecres i divendres De 8 del matí a 2/4 d'1 del migdi a Borsa de Treball : Horari : De 9 del matí a 1 del migdi a

►►► ASSESSORAMENT JURÍDI C Xavier Escud é Telf . despatx : 21265 8 Hores concertades

Consultes : Lluís Roi g De 9 del matí a 1 del migdi a

►►► BIBLIOTECA/PAPERERI A Josep M . Sanet Horari : De dilluns a divendre s De 9 del matí a 1 del migid a

►►► LABORATOR I Tarragon a Telf . 54790 9 Director : J .C . Fernánde z

Formigons : E . Valls . Geóle g

Comercial : Miquel Mascaró

. 13_ ,ÜSTL A

Av. Francesc Maciá, 6-1 r 43204 Tarragona Estiu

II

1998

TAC SUVAR I ■ EDITORIA L Pág. 3 ■ ENTREVISTA Sr. Lluís Badia , " '' Pág . 4 n ÉS NOTÍCI A El Port de Tarragona Pág . 7 ■ EL COL•LEGI Primera jornada sobre responsabilita t professiona l Pág . 9 ■ ELS NOSTRE S EDIFICIS Responsabilitats dei s propietaris i e l manteniment de facane s Pág. 1 4 ■ DOCÉNCIA Cursos de 1'Aul a Informática per al Segon Semestre de 199 8 Pág . 21

EDITORIA L Llum verd a 1' eur o

a Comissió Europea ha donat llum verd perqué Espanya pügui participar en retiro' a partir de 1' 1 de gene r del 1999 perqué compleix els criteris de convergénci a que s'havien establért per accedir a la moneda única . A tot aixó, cal tenir en compte que 1'Estat espanyol entra a formar part d'un grup d'11 paisos que constitueixen e n conjunt una poténcia mundial pel pes i la influéncia qu e tenen en l'ámbit de 1'economia internacional . Tot plegat, sens dubte, es pot considerar un motiu de satisfacció perqué es produeix en un moment en qué 1'economia d'Espanya va bé i Fúnic tema pendent és 1'atur (un a qüestió prou preocupant) . A partir d'ara será necessari obrir un procés que permeti els ciutadans conéixer e l funcionament de 1'euro i desvetlli els temors que ha ge nerat en moltes persones que hi veuen en la nova moneda més un fre que cap altra cosa. Amb tot aixó, peró, els máxims responsables del govern tampoc han de caure en triomfalismes i continuar treballant pel bon ritme d e 1'economia estatal. Aixó i informar abastament ciutadans i empreses del procés d'implantació de la nov a moneda i de les seves repercussions . Una vegada més, la informació ha de ser un tret fonamental de tot el procés .

T4 G REVISTA DEL COL . LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÉCNICS DE TARRAGON A EDITA : Col legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnicsde Tarragona Av . EranceseMuda, 6 Ir 43005 Tarragona Tel . 977 21 27 99 Fax 977 22 41 52

TRESORER : loan Alercadé Porta .

COMPTADOR : Pilar Coca Torrel l VOCALS : Joan Milái Rovira Josep M . {uncosa i Aragonés - .

Francina Escod a Agustí Valls Valkan a

Oficina de visat de Reas :

PIaéa Prim, 10, 4ta Tel . (977) 33 10 72 Oficina (lc visats de . El 1 ndrell

Pan Casals, 17 Junta de Govern :

Portada Vaixci! ancorar al Port de Tirracona

Estiu

PRESIDENT : toar Proas blasde u SECRETARIA : Cristina Gómez López

Direcció :

TOC

III

In,pre,s .sió :

Arts Gratiques I'Estel p almes 66, 43205 REU S Dipósit legal : T-880-9 3

ISSN : 1134-086 X .

ELs criteris esposats al s ticles siguats só n d ' esclusiva responsahilita l deis autors i no represente n uecessariamcnt 1'opinió (l e TAC . ar

199 8

TA C

l' E

TEV$T A Si .

4€

Sal

"El Port de Tarragona és un auténtic motor económic per a les comarques del sud de Catalunya" El Port de Tarragona, amb un total de 31,3 milions de tones continua sent el sego n de l'Estat i el primer de Catalunya en tráfic total de mercaderies . Aquest i altres indicadors el situen com un deis motors económics de la demarcació i ens ha semblat oportú analitzar el present i el futur d' aquest centre estratégic i porta marítima de la Unió Euro pea, amb el seu President, el Sr . Lluís Badia i Cancho.

N

d'Administració de l'Associació Internacional de Municipis i Ports a París es va dir així mateix.

Hem de fer compatibles els interessos de les ciu tats amb els interesos portuaris . Aquesta és l a nova línia acceptada mundialment de la relaci ó entre els ports i les ciutats.

er segon any consecutiu el Port ha assoli t un récord en tráfic de mercaderies amb més d e 31,3 milions de tones. Com valora aquest fet ?

Nosaltres sempre hem dit que el motor económi c que representa el Port de Tarragona és unaqües tió importantíssima per les comarques del sud d e Catalunya i des d'aquest punt de vista, que pe r segon any consecutiu tinguem un récord absolu t en mercaderia transportada cree que és una bon a notícia per a tots . A partir d' aquí, hem de pensa r que enguany será un any de transició, ja que he m d'in-augurarnoves terminals i noves actuacion s urbanístiques dins el Port, per) estic convengu t que 1'any 2000 continuarem estant en aquests 3 0 milions de tones transportades pel Port .

Concretament a Tarragona, com és la relació entre el port •i els ciutadans és bona ?

Actualment, la relació entre el Port i 1'Ajuntamen t és molt bona, per) entre el Port i els ciutadan s també, com ho demostra el fet que els caps de set mana visiten més de 30 .000 persones les instal• lacions portuáries . Si a °aix) li afegim que encar a hem de reordenar més zones per millorar l'accé s a la gent, com el Moll de Costa, jo cree que Por t i Ciutat de Tarragona tenen, en aquest moment , una vida conjunta forja acceptable i amb un futu r molt esperancador, sobretot quan puguem reordenar el Moll de Costa de d'on és l'escala reial fins , prácticament, el pósit de pescadors . Per tant, cree que estem en el bon camí i no hem d'oblidar, pe r exemple, que el Port té un centre d'exposicions , deis més importants de tot l'Estat espanyol i am b premis reconeguts, i unes instal•lacions d'ofert a museística, incomparables .Volem ser, també, u n centre lúdic i cultural i les instal•lacions portuárie s s'han adaptat per donar una oferta cultural de

Com han de ser les relaciones entre les ciutat s i els seus ports?

Afortunadament hem passat d'una situació en l a qual la ciutat volia controlar el port i aquest no e s deixava controlar, a una nova situació de com prensió de cadascú en el seu espai . Crec que e n aquest moment, les ciutats entenen que els port s són molt importants pel seu desenvolupament , per) que han de tenir la seva própia dinámica i que, en tot cas, poden treballar plegats . Jo cree en aquesta dinámica i en I'última reunió del Consell Estiu

IV

1998

TA G

El S r. Lluís Badia presideix el Port de Tarragona des d e l 996 . ampliació de Port Aventura, 1' oferta de la ruta del s Monestirs o el Delta de 1'Ebre . Des del Port en s sembla molt convenient projectar la ciutat al mó n amb platejaments com és el de Patrimoni de l a Humanitat.

primera línia . Així per exemple, al cobert núm . 1 , cada quinze dies, fins el més d'agost hi ha un a exposició nova i aixó demostra que la demanda d e 1'espai és molt alta. Per aixó, recentment hem signat un conveni amb 1'Ajuntament per poder fe r exposicions de tot ordre .

La visita a Tarragona, fa uns mesos del portaavions JFK, de la VI Flota deis Estats Units v a ser tot un aconteixement. Es repetiran, en el futur, visites d'aquest tipus?

Des de l' arribada del JFK hem rebut altres vaixells de l'armada americana, peró és evident qu e estem davant duna negociació complicada, per qué hi ha altres ports que volen el mateix qu e volem nosaltres i en aquest moment estem en l a negociació prévia . Personalment, sóc moderadament optimista respecte al final de la negociació .

Jo el que puc dir, és que amb la visita del portaa vions JFK, els arnericans van quedar encantats i l a ciutadania i el comerc, també . Per ells venir a Tarragona els suposa una reducció de costos i pe r a la ciutat un benefici .

Quin paper juga el Port com a centre de negocis ?

Bé, en aquests moments, el Port de Tarragona é s un centre de negocis important i en un estudi pre sentat recentment es mostrava com la primera empresa de tota la .demarcació en (gestió de ser veis), amb prop de 55 .000 milions de pessetes . Els ports són auténtics motors económics d'allí o n són i en el cas nostre té una repercussi ó importantíssima pel sector químic, pel sector ra mader i pel sector de transports de vehicles .

Com es veu des del Port l'esforc que está fen t Tarragona per convertir-se-en Patrimoni de l a Humanitat ?

Nosaltres creYem que és imprescindible . Una de les opcions de futur del Port de Tarragona són els creuers turístics i tenim un competidor molt ciar , que és Barcelona, una de les ciutats més visitade s del món després de Nova York, Roma i París . Per tant per poder-hi competir és important qu e Tarragona passi a formar part del Patrimoni de l a Humanitat . Peró també és important, la possible Estiu

I pel que fa a la visita de creuers turístics ?

Bé, enguany n'incrementarem el nombre i estarem sobre set o vuit El tema deis creuers turístic s no és una tasca que es pugui tancar any a any, j a que els catálecs turístics deis grans creuers es tan quen cada tres o quatre anys i, de fet, estem treba llant en aquesta línia . Recentment, el departament comercial del Port s'ha desplacat a Miami, a l a

V

1998

TA G Port. És una Agrupació d'Interés Económica sens e ánim de lucre, constituida el juliol de 1992, qu e aglutina tots els sectors provincials relacionat s amb l'activitat marítima i vol donar informació , publicació i promoció del Port de Tarragona, d e les seves activitats i serveis . En aquest moment, APPORT té una dinámica prácticament diaria i l a seva pretensió és promocionar el Port arreu de l món. Aquest és un exemple que han seguit altre s ports i per tant, aquesta és una dinámica importan t que permet promocionar la ciutat i promoure e l Port conjuntament.

fira més important de creuers i som presents e n totes les reunions i convencions que aglutinen le s persones que representen les navieres més importants que es dediquen a aquest negoci . Per tant , fem una tasca comercial per vendre Tarragona . És compatible la convivéncia entre el port de mercaderies amb el port lúdic-esportiu ?

El Port de Barcelona és un port que combina molt bé 1' aspecte mercaderies amb l' aspecte turístic i , per tant, el Port de Tarragona també pot fer-ho i hem de ser és capacos de fer compatibles la indústria amb 1'oferta turística . Sempre poso 1'exemple, que quan visites el post i quan arribes a falcad a del pantalá de Repsol darrera es veu el Drago n Khan de Port Aventura . Aquest és el millor exemple que es pot posar i s'ha de fer compatible la indústria amb el turisme i cree que a casa nostra h o hem fet bastant bé . Tenim Port Aventura i a de u quilómetres el complex petroquímic més important de la mediterránia i el segon més importan t d'Europa . En aquest sentit, hi ha una competéncia interportuária molt important .

Com veu el futur del Port ?

El Port ha de diversificar encara més el seu nego ci. Hem de ser un port petroquímic important i se r un port d' importació i exportació de vehicles im portant . Enguany hem mogut, prácticament , 130 .000 vehicles i en un termini de tres anys volem mouren 275 .000 . D'altra banda, hem de se r compatibles amb tot el que fa referéncia als producte de granel . Avui el Port és el primer granele r d' arreu de l'Estat i hem d' incrementar tot aix ó amb les avantatges que tenim. El Port té una avantatge sobre els ports de la mediterránia, que és e l seu calat . És el port amb més calat de la mediterránia. Al Moll de Catalunya tenim 20 metres d e calat i no hi ha cap altre port en tota la mediterrá nia que els tingui i des d' aquest punt de vista he m de competir amb els nostres principals adversaris .

Hem d'utilitzar aquests avantatges objectius i do nar-les a conéixer.

El col•legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnic s de Tarragona forma part de l'Agrupació d e Promoció Portuaria . Quina valoració li merei x aquesta agrupació ?

APPORT va néixer per intentar aglutinar diferents sectors de la ciutadania : la propia comunitat portuaria, els Ajuntaments, els Consells Comarcals, la Diputació, etc ., que s'interessaven pel

Estiu

VI

1998

TA C ÉS

OTÍC Á El Port de Tarragona en xifre s

El Port de Tarragona está situat a la cruYlla de la

Pel que fa a les cárregues específiques, cal desta car les deis líquids a dolí, amb un total de 21,9 mi lions de tones, on els del grup de productes no pe trolífers han aconseguit la xifra de 7,5 milions d e tones . En el grup de productes petrolífers s'ha n mogut un total de 14,4 milions de tones . Els sólids a lloure amb 8,1 miliones de tones han incremen tat en un 11,3% el volum en relació a l' any ante rior.

La política comercial encaminada a diversi ficar els tráfics del Port, está obtenint els seu s fruits ; d'una banda, s'ha aconseguit consolidar e l tráfic de fruites i vehicles i, de 1' altra, les xifre s obtingudes en els nous productes en contenidors , fa pensar que, en breo, s'aconseguirá superar-les .

Vall de 1'Ebre i 1'arc de la Mediterránia, área o n es troben el complex petroquímic més importan t de tot 1'Estat i importants indústries de transformació. Actualment té una superfície de 612 ha , amb 12 km de línies d' atracada amb calats, qu e oscil•len des deis 6 als 20 metres . Está dotat d'ámplies superfícies logístiques, 10 rampes roll-o n roll-of, i importants equips de cárrega i descárre ga amb grues de fins a 40 t . Disposa d'una important xarxa interior ferroviária de doble via, am b accés a tots els molls, cosa que permet una ágil i rápida connexió amb les xarxes nacionals i inter nacionals, així com un accés propi i directe qu e comunica amb les autopistes i carreteres més importants . La disponibilitat de diferents terminal s portuáries amb ámplies superfícies i óptims equi paments, la diversitat de terrenys portuaris en segona línia, la creació de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), l' aplicació de plans de qualitat i la gran concentració empresarial de la seva área d'influéncia, el situen en una immillorabl e posició estratégica i competitiva perqué es perfi lo com la porta d'entrada, per via marítima, de l a Unió Europea .

El Port, amb un total de 31,3 milions de tones continua sent el segon port de 1'Estat i el pri mer de Catalunya en tráfic total de mercaderies .

35 .000:000 30 .001 000

31 .236.1

25 .000.000 24922000

3.839.(80

20 .000.000

1 .000.000

Anys

31 288 .01111

23.781 .((X)

.115 .000.000 10.000.000

)

705 .01

1

1

1

1

1

1 1

Cárrega

1

1 1

. .Descátrrega .

1 1

1 1 Total

199°_

6345 .000

1 .1 .577 .000

-23 . 92100 0

199 3

6,193,000

17 .647 .000

33 .6 39 .000:

1994

5 .936 .000

17 .645 .000

23 .761 .00(1 .

1905

9 .443 .000

19 . 25 7 .000

.28 .705 .00 0

199 6

12 .196 000

1 .1340 .00000

3 230 .0)3)

1992

11 .707 .000

19.581 .000

31 .288 .00 0

•

El total de la cárrega general ha estat d e 715 .000 tones, amb un lleuger creixement a cau sa d'una major diversificació en els tráfics de l Port, grácies a la minora de les infraestructure s existents i a la posada en funcionament de nove s terminals portuáries .

Es necessari destacar els 135 .000 vehicle s exportats pel Port en 1'exercici de 1997 . FinalEstiu

VII

199S

TA C

ment, es pot afirmar que el Port, després deis ajus taments de tarifes deis darrers anys, es troba e n una excel•lent disposició no només per consolida r els seus tráfics actuals, sinó per accedir a nou s serveis que permetin mantenir la posició de líde r en la Mediterránia. ► Inversion s Les contínues necessitats tecnológiques i d'espai que requereix el transport marítim exigei xen deis ports una adequació de les seves instal• lacions que donin resposta a aquestes necessitat s que es plantegen . Per aquest motiu, el Port d e Tarragona, conscient del seu paper dinamitzado r i catalitzador de 1'economia del seu entorn, est á realitzant un important esforc inversor que li per met estar situat en la primera línia deis ports de l a Mediterránia i ser-ne un deis més competitius .

Amb la finalitat d'adequar-se a totes le s exigéncies, el Port de Tarragona du a terme u n gran esforc inversor que permet oferir les seve s excel•lents terminals, diversificar i especialitzar l a cárrega, racionalitzar la seva oferta d'instal• lacions i optimitzar els seus serveis .

Entre les grans obres d'inversió que es due n a terme i que suposen dedicar a aquest aparta t 45 .000 milions de pessetes abans de 1' any 2000 , destaca la nova terminal de vehicles de 35 ha d e superfície, la primera fase de la qual entrará e n servei durant la primavera d'enguany . Aquest a plataforma logística té grans possibilitats per im portar i exportar vehicles de totes les classes i pro cedéncies . Els seus 400 metres de línia d'atracament i les seves 2 campes roll-on i ron-off així h o permeten .

Estiu

Les obres d'ampliació del molí d'Arag ó porten un important ritme i s'espera que, al 1999 , aquesta nova terminal portuára, amb 33 ha nove s d'esplanada, pugui ser operativa i permeti racionalitzar el tráfic de cereals i contenidors del Port .

Durant el 1998 es realitzará la unió dei s molls de Lleida i Reus, mitjancant un pont móbil , cosa que permetrá la rápida i fácil connexió viária de tots els molls de la zona de llevant del Port amb els accessos exteriors de 1'Eix Transversal, i evitará el tráfic de camions pels nuclis urbans , facilitant la incorporació immediata, rápida i se gura del tránsit porturari a les principals carrete res i autopistes .

Entre les properes realitzacions del Port, ca l destacar les d'urbanització i posada en funcionament de la Zona d'Activitats Logístiques destina da a les activitats complementáries, el transport i la distribució ; i les d'adequació del Moll de Cos ta com a espai urbá per a la realització d'activitat s lúdiques i culturals . Aquesta decidida aposta d e l'Autoritat Portuária ha animat a la iniciativa pri vada a realitzar inversions en el Port, tant en uti llatge com en instal•lacions . Així dones, en la ter minal de carbó del Moll de Catalunya, s'estan re alitzant importants inversions que pernetran treballar en millors condicions mediambientals i operatives com la construcció d'un pare de cintes transportadores per a la distribució de carbó . En tre altres terminals s'está realitzant la incorpora ció de noves tolves per a la descárrega de granels .

També s'han realitzat noves instal•lacions per a 1'emmagatzematge de productes químics i agroalimentaris. Totes aquestes inversions priva des totalitzen uns 5 .000 miliions de pessetes .

1995

TAC

EL COLLEG I Primera jornada sobre la responsabilita t professional de l'Aparellado r i l'Arquitecte Técni c jornada amb la intervenció de 1'I1•lustríssim Sr .

E l passat 29 d'abril es va celebrar aquesta primera . 2 de Tarragona, el qual va exposar la problemática d e Rafael Guiu, Magistrat-Jutge del Jutjat núm l'Aparellador i 1' Arquitecte Técnic en la seva condició d'assalariat o al servei de 1' empresa .

Seguidament va intervenir l'l1•lustríssim Sr . Javier Albar García, President de la Sala Tercera d e 1'Audiéncia Provincial de Tarragona, que va exposar 1'aplicació de 1'art . 1 .591 del Codi Civil per vici s constructius en 1'edificació i la seva incidéncia en la tasca de l'Arquitecte Técnic .

Finalment, l'I1•lustríssim Sr . Javier Hernández García, Magistrat de la Sala Segona de 1'Audién cia Provincial, va exposar les exigéncies d'ámbit penal i les intervencions professionals del técnic .

Malgrat la coincidencia de la celebració d'una competició d'índole esportiva, aquesta jornad a va ser molt concorreguda, amb una forta preséncia de col•legiats, que varen intervenir molt activamen t amb 1'animat debat amb els Magistrats .

Aquesta Junta de Govern, animada per 1'éxit d'aquesta jornada, está pensant en la celebració , per a l' any que ve, de la Segona Jornada més temática i amb una durada més amplia .

HOPA Zl O:°ATE VCI O AL PÜ!3L1C AL COL~LEC1 .

ESTIU uny a! 13 de setembre de de S a 151i

/f1VERN de! 14 de setenibre en endavan t niatí: de 9 a 13.30 h tarda: de 16 a 19.30 h

Estiu

IX

1998

VATGE$ Nadal 9 7

Per nadal, el Col•legi va rebre ses majestats, Melcior, Gaspar i Baltasar amb tots els honors i aquests va n correspondre amb regals per a totes les nenes i nens .

ACUD T L'humor de. ..

Esquiada 98 El nostre Col•legi tanca les pistes

Estiu

Com cada trimestre reproduim un acudit publicat a l a premsa nacional, que ens ha semblat especialmen t ocurrent.

X

199S

TAC

COP D'U[ [

Aprovada la "llei del sbl " mb l'acord de quatre partits -PP, CiU, PNV i Coalició Canária-, va quedar aprovada el mes d e maro passat, després de deu mesos de negociació, la "llei del sól", la més ambiciosa reforma estructu ral posada en marxa pel Govern Popular. Amb aquesta llei es preten, segons el Ministeri de Foment , augmentar 1'oferta del sol urbanitzable i, com a conseqüéncia, fer baixar el preu de 1'habitatge .

La nova llei posa en mans de les Comunitats Autónomes i els Ajuntaments el desenvolupamen t de la normativa básica aprovada . Així, Municipis i Comunitats Autónomes tindran 1'última paraula a 1'hora de decidir on es construeix i on no . El só1 queda classificat en urbá, urbanitzable i no urbanitzable i considera susceptible de ser urbanitzat tot el sól que no hagi de ser preservat per a determinarle s raons .

Una altra de les novetats de la llei, es referix a la cessió obligatória i gratuita de sól als Ajuntaments per part deis propietaris de terrenys, una cessió que queda fixada en un máxim del 10%, percen tatge que la legislació autonómica podrá reduir .

Pel que fa al sistema de valoració del preu del terreny o finques expropiades per raons d' interé s general, s'estableix el preu comparatiu amb finques análogues . Pels casos en els quals no sigui possi ble, el métode alternatiu és el de la capitalització de les rendes reals o potencials del terreny d'acor d amb el seu estat o naturalesa .

El valor del sól urbanitzable es determinará en funció de l'aprofitament que li correspongui e n aplicar el plantejament urbanístic i, en el cas de sól urbanitzat consolidat (construit), es tindrá e n compte el valor expressat per les ponéncies catastrals que no tenen perqué coincidir amb el del catastre , habitualment més baix.

La mitjana de creixement econ®mic a Catalunya se situa en el 3,9 % durant 199 7 alt creixement económic de les comarques de l'área metropolitana de Barcelona, que va arriba r al 4% el 1997, va repercutir de forma beneficiosa a la resta de Catalunya i així, 32 de les 41 comarque s catalanes estaven en fase de clara expansió al créixer per sobre del 2,5%, segons 1'Anuari económi c publicat el mes de juny per Caixa de Catalunya .

La mitjana de creixement económic a Catalunya va ser del 3,9% a preus de mercat, equivalent a l 3,7% en valor brut, després de 40 mesos d'expansió económica que constitueixen el millor cicl e económic de la década deis 90 .

Després de Barcelona, les demarcacions que van registrar creixements més importants van se r les de Tarragona (3,7%) i Girona (3,6%), mentre que Lleida va augmentar el seu PIB amb un modera t 2,2%.

El sector industrial, amb un creixement del 4,6% 1'any passat, va ser el motor de 1'economi a grácies a l'impuls de totes les activitats amb 1'excepció de 1'energia, que va viure un mal any pel qu e fa a 1'electricitat d'origen hidraulic . El sector serveis va créixer el 3,7%, malgrat la restricció de l a despesa de 1'Administració . La construcció, amb un increment de 1' 1,8% i l'agricultura, amb un des cens del valor del seu producte interior brut del 3,0%, van frenar el creixement global . L'auge de l a construcció d'habitatges de segona resid.éncia i próximes a les ciutats va permetre la recuperació de l sector el 1997, fins arribar a una mitjana de 1' 1,8% .

Finalment, cal destacar que la comarca del Priorat va experimentar un percentatge de creixement económic anual del 5,2%, el més alt de Catalunya .

Estiu

XI

1998

TA G

FOVÁUC Á Gestió de documents d'Arquitecte Técni c vers. 3.013 continuació els presentem el programa elabo rat per l'Aula d'Informática del col•legi que ja dis posa de nous equips per donar un millor servei al s col•legiats .

Aquest programa és el primer d'una seri e d'aplicacions inform ttiques que aquest Col•legi po sará a disposició del col•legiat per tal de facilitar l a tasca d'omplir tots els documents que fan referenci a al visat i control d'obra .

Aquest primer aplicatiu es presenta dividit e n diferents opcions que permeten tractar diversos do - Aula d'inforinática del Col•legi d'Aparelladors i Arquitéctes Técnics de Tarragon a cuments fonamentals per a la gestió del visat .

Apartats Gestió obra : Ens facilita el controls de les obres que tenim actives en aquest moment així co m poder generar les seves minutes i obtenir el corresponent llistat d'IVA .

Gestió de Contracte i Nota de Comunicaci ó Per cada obra creada podem introduir el nostre contracte personal amb el Client i la Nota d e comunicació que portarem al col•legi per tal de fer efectiu el Visat .

Dins el contracte de prestació de serveis s'inclou un document amb format Word amb tot u n seguit de clausules contractuals per a les diferents tipologies de tipus d'intervenció professional .

Tots els clients intorduits van quedar enmagatzemats dins d'una base de dades per tal de teni r un control sobre aquest arxiu .

Gestió de MUSAAT També hi ha dins del software un apartat que permet calcular per a qualsevol tipus de cobertur a i per a qualsevol tipologia d'obra la prima complementária de 1'asseguranga de responsabilitat civi l MUSAAT. Cálcul de Pressupost de referenci a En aquest apartat podem calcular el pressupost de referencia de qualsevol tipus d'obra així co m 1'import deis drets d'intervenció que aplicará el col•legi en él moment de fer efectiu el visat .

Junt amb el programa del col•legi se subministra paper especialment formateijat per tal d'impri mir els contractes amb paper del Col•legi .

Posteriorment i a causa deis canvis tant seguits de formes de cálcul de MUSAAT i del sistem a de visar, s'informará degudament per tal de poder anar .actualitzant tots els programes que el Col•leg i vagi oferint als seus col•legiats .

El nostre correu electrónic és : Estiu

colarqtecgna@mail .seric .e s

XII

199S

TAG

TRIBU \A OBERT A PREMAAT signa un conveni en matéria sanitári a amb la Seguretat Socia l ELS MUTUALISTES DE PREMAAT PODEN BENEFICIAR-SE DE L'ASSISTÉNCI A SANITARIA DE LA SEGURETAT SOCIA L PREMAAT ha signat un acord amb la Seguretat Social per incloure entre els seus serveis l a Sanitat Pública . Aquest concert beneficia tots els mutualistes, actius i pasius y a les persones al se u cárrec, que reuneixin les condicions necessáries per a ser beneficiáries d'acord amb les normes esta blertes per al Régim General de la Seguretat Social .

Aquest acord s'ha efectuat el passat mes de febrer i des d'aquella data nombrosos mutualiste s han decidit acollir-se a aquest servei, que cobreix tant 1' assisténcia sanitaria com la farmacia amb e l mateix contingut que 1'establert pel Régim General de la Seguretat Social, tant per malaltia comun a com per a qualsevol tipus d'accident (laboral o no) .

Per poder beneficiar-se d' aquest concert només cal estar donat d' alta a PREMAAT, ja que n o existeixen caréncies, no hi ha qüestionaris de salut, no esta fixat un límit d'edat i no és obligator i passar un reconeixement médic .

Donar-se d' alta té un cost mensual de 12 .780 pessetes per família, independentment del númer o de persones que la formin . Les altes tindran efectes económics el primer dia del mes següent a la sev a presentació . Per a dur-se a terme cal efectuar un dipósit de 38 .340 pessetes quan es realitzin els trámit s d'inscripció (formularis TAl i TA2 i fotocopia del DNI), que retindrá la Mutualitat en concepte d e garantia de pagament, i que será tornat o compensat en el moment de la baixa .

Des de la Mutualitat es realitzará la tramitació de les altes, baixes i altres variacions . Per tant , 1'oportuna documentació s'enviará, bé directament o a través del Col•legi a PREMAAT, encarregant se aquesta d'emetre rebuts amb cárrec a les comptes bancáries de domiciliació que hagin facilitat el s mutualistes inscrits en aquest régim d'Assisténcia Sanitaria .

El delegat: A . Sánchez Galleg o

II Convocatória Premi PREMAAT Guillén de Rohán 199 7 El món rural i la seva construcció tradiciona l Obert a alumnes de les Escoles Universitaries d' Arquitectura Técnica de l'Estat Espanyol . Podran presentar-se grups maximsde 3 alumnes, amb tutor, sempreprofessor del centre .

Els participants hauran d'estar matriculats durant 1997 o 1998 i haver superat el 50% deis crédit s de les asignaturesespecífiques de la carrera (aquelles que ápliquin directament a la técnica de l a

s'

Terminis: Admissió detreballs : fins el 31 d'octubre de 1998 .

Decisió del juratper escolia : fins el 20 de novembre de 1998 .

Decisió del jurar nacional : decembrede 1998 .

Lliurament de pres. Febrer de 1999 Realització del viatge : maro, abril de 1999 .

Estiu

199S

TA C

EMS

OSTES EDIfICI S Responsabilitats deis propietaris i e l manteniment de les facanes

isposar d'un habitatge digne es preveu a l a Construcció com un dret vital per a qualsevol ciu tadá . Peró dhabitatge comporta uns compromiso s legals, socials i económics implícits que obligue n a assumir certes responsabilitats que, en molt s casos, es desconeixen .

Comprar un habitatge, pagar el lloguer, el s impostos, el registre de la propietat, les escriptures, les despeses notarials, el contracte d'arrenda ment, la hipoteca o el credit, són els aspectes legals més coneguts i que més . preocupen al ciutadá, potser perqué comporten una responsabilita t legal molt clara . Peró hi ha altres responsabilitats socials, económiques i legals que no tenim e n compte . Per exemple, mantenir en bon estat de conservació el nostre edifici, conviure amb un a comunitat de propietaris, estalviar en el consu m energétic o tenir una asseguranca de responsabilitat civil contra danys a tercers .

La majoria de comunitats desconeixen com és el seu edifici, com está fet, els materials utilit zats, com conservar-lo correctament i quan han de fer revisions .

Tota aquesta informació la desconeixe n moltes comunitats, les quals no tenen cap document de 1'edifici on s'expliquin aquests punts i n i tan sois tenen la memória de qualitats ni els plánols de quan es va construir el seu edifici . A més, desconeixen el tracat de les instal•lacions i no dis posen d'un manual d'ús i manteniment amb u n calendari programat. El lliurament d'aquesta documentació al propietari de 1'edifici és obligatoria des de 1993 a Catalunya, a partir de la lle i d'habitatge 24/1991, de 29 de novembre, per ó 1'usuari de qualsevol província espanyola tamb é pot sol•licitar-la tot emprant-se en-el Reial Decret 515/89, de 21 d'abril, de protecció al consumido r pel que fa a la informació que s'ha de facilitar e n la compra venda i lloguer d'habitatges . Tenir aquesta informació ofereix grans avantatges . La

Estiu

comunitat de veins rep un conjunt de document s que són l'historial del seu edifici, com s i diguéssim el seu document d'identitat . Els permet conéixer els técnics que han intervingut a 1'obra , els promotors, constructors i industrials . A més , permet tenir recopilades totes les escriptures d e propietat, conéixer les difereñts transmissions qu e hi han hagut i tenir un historial de totes les opera cions de manteniment, reformes o canvis qu e s'hagin donat a 1'edifici al llarg de la seva vida .

Les comunitats de propietaris han de teni r una asseguranca del continent de l'edifici qu e cobreixi, a més, la responsabilitat civil per dany s a tercers.

Molts edificis de Tarragona no dispone n encara d'una asseguranca de 1'edifici que cobreixi el continent i la responsabilitat civil . Tota comu nitat cal que sápiga que és responsable deis dany s que el seu edifici pugui provocar a altres edifici s veins, o a persones, tant les que viuen a 1'immoble com als transeünts que passegen pel carrer .

Encara que un bon manteniment de 1'edifici evita el risc d' accidenta, redueix la possibilita t que es produeixin incendis o curt circuits, humitats accidentals o inundacions provocades per fu gues en instal•lacions d'aigua o goteres a la cober ta i elimina el risc de desprendiments d'element s de la facana, cal sempre que una asseguranca pugui cobrir la comunitat davant de qualsevo l eventualitat o causa fortuita no prevista, alien a moltes vegades al manteniment .

Molts edificis antics estan en mal estat, su posen un risc potencial d'accidents i els seas pro pietaris no són consciente de la gravetat que aix ó representa .

Amb una inspecció técnica de 1'edifici pe r part d'un arquitecte técnic, qualsevol comunita t de propietaris pot disposar d'un informe sobr e 1'.estat de edifici, en el que s'inclogui un estudi i pressupost de les obres que cal realitzar per ade -

XIV

1998

TA C quar-lo i un programa de manteniment per posa r en marxa un cop 1'edifici hagi estat "posat a punt" .

Les comunitats de propietaris han d'assumir 1'obligatorietat del manteniment fins i to t quan disposin d'una asseguranca del seu edific i sobre 1'estat de 1'edifici, en el que s'incloguin u n estudi i pressupost de les obres que cal realitza r per adequar-lo i un programa de manteniment i conservació de 1'edifici, tal i com es reflecteix a la Llei de la propietat horitzontal .

La fagana és la pell que embolcalla i prote geix la casa de les incleméncies del temps i permet que s'il•lumini i ventili . Té una funció vital a 1'edifici, i del seu manteniment depón que pugu i complir-la .

Tenir cura de la fagana no vol dir tan soi s pintar-la o treure la pols de les finestres . La faca na és quelcom més que el maquillatge de la casa .

La fagana es composa de diferents parts, amb un a funció concreta i específica. El gruix del tancament o paret aillada acústicament i tórmicament .

Els materials d'acabat defineixen l' aspecte de l a facana, li donen textura, color i forma . Els balcon s i tribunes donen volum a la fagana i permete n gaudir d'un mirador a 1'exterior o d'un lloc d e repós a 1' aire lliure, i les finestres permeten teñi r un color lumínic i de ventilació de l'habitatge .

La fagana pateix moltes agressions que l a deterioren . Els canvis de temperatura, la pluja i e l vent, la contaminació ambiental, les plantes i el s graffitis són els seus eterns enemics .

Un problema comú en moltes facanes é s 1'envelliment de les pintures a la cale . Es decoloren i s'esquerden amb la humitat i el sol, i cal tornar-les a pintar amb pintura del mateix ti pus . Si es pinta al damunt amb altres pinture s s'esvoranquen i aclivellen de seguida . Un ,altre problema comú és 1'esbombament deis estucat s antics fets amb morter de cale per efecte de la hu mitat, que es desprenen i poden ferir els transeünts . En aquests casos s'han de prendre mesure s urgents per evitar un accident i anar a veure un ar quitecte técnic per determinar les causes i 1'abas t del problema .

Si penséssim en el mal estat de moltes faca nes potser no caminaríem amb tanta tranqui l.litat pel carrer. El deteriorament de les comises, balcons i aplacats de pedra és alarmant .

Aquests elements estan sotmesos a un a major agressió i deteriorament que altres parts . L a caiguda de trossos de cornisa o baleó constituei xen un greu risc i la comunitat de propietaris é s responsable deis danys que puguin causar a tercers . Les esquerdes als balcons, els indicis d'oxidació o la preséncia de petites plantes a les corni ses són indicatius de risc . Davant d'aquests símptomes, la comunitat de propietaris ha d' actuar amb rapidesa . Ha d'encarregar d'immediat la pro tecció de la via pública amb xarxes o veis o crida r els bombers perqué tanquin la zona i eliminin le s parts que estiguin a punt de caure . Posteriorment , un arquitecte técnic ha de fer un diagnóstic d e 1'estat de la fagana i determinar les causes i les so lucions que calgui adoptar.

Un altre aspecte negatiu per a la fagana é s tenir-la plena de plantes i flors per guarnir-la . L a humitat constant del rec deteriora els acabats i 1'estructura amb molta rapidesa .

L'abundáncia de plantes pot ser un problema, ja que necessiten rec abundant i provoque n una humitat permanent en els balcons i les facanes . S'accelera el procés deteriorament del ferr o i provoca esquerdes expansives en els seus encoratges . D' altra banda, l'excés de torretes i jardine res dificulta 1'evacuació de 1'aigua de pluja, qu e s'entolla i no circula correctament, penetrant en l a liosa del balcó i fent-la malbé . A més, si es col• loquen moltes plantes, poden causar un excés d e pes i provocar situacins de perill .

Tancar el baleó i convertir-lo en una tribuna per guanyar metres a casa pot ser molt útil , peró fer-ho sense els permisos i 1'assessoramen t necessaris pot suposar una despesa inútil .

Els ajuntaments vetilen perqué es compleixin les ordenances municipals i les normes urbanístiques en cada municipi . Tancar un balcó po t deteriorar la imatge de 1'edifici i els seus criteri s estétics i compositius, sobretot si cada veí ho fa d e forma diferent . Per aixó, cal sol•licitar un permís municipial per realitzar 1' obra. d'acord amb els criteris de l' ajuntament . A més, com es tracta d'una obra que modifica la fauna i aquesta és u n element comunitari, caldrá demanar un permí s per escrit a tots els propietaris de 1'edifici perqu é autoritzin aquestes obres .

Gabinet Técnic Estiu

XV

1998

TA G

ACTUAHTA T Tarragona vol ser Patrimoni de la Humanitat

T

arragona ha comencat a calentar motors pe r aconseguir que el conjunt arquitectónic romá (qu e inclou les muralles, el circ, el pretori, l'amfiteatre , la necrópolis, la Torre deis Escipions, la villa dei s Munts, el mausoleu de Centcelles i l'Arc de Berá) de la ciutat sigui declarat per la Unesco Patrimo ni de la Humanitat . Fins ara, nombrosos municipis de la demarcació tarragonina ja han expressa t el seu suport . a la candidatura que present a Tarragona, un pronunciament que també han ma nifestat diferents entitats com el Col•legi d'Arqui tectes Técnics .

L'assemblea general de la Unesco que es re alitzará a final d'enguany a Kyoto (Japó) será la responsable de decidir si atorga la distinció de Pa trimoni de la Humanitat a Tarragona . Si s'aconsegueix aquesta declaració, Tarragona es converti rá en la primera ciutat de Parc mediterrani espanyol que°'obté aquesta distinció, ja que els municipis que actualment 1'ostenten, com és el cas d e Córdova i Mérida, estan situades a 1'interior . De Catalunya, són Patrimoni de la Humanitat elements concrets duna ciutat, com el Palau de l a Música i 1'Hospital de Sant Pau (obra de i'arqui tecte modernista Domenech i Montaner), el Parc Güell i la Casa Mili (tots dos de Gaudí) que estan a Barcelona . També és Patrimoni de la Humanitat el monestir de Poblet .

La candidatura tarragonina, pero, haurá d e competir amb altres . Així, a més de Tárraco, el s cinc conjunts que es proposen a 1'Estat Espanyo l són la Universitat i el conjunt históric d'Alcal á d'Henares, el nucli antic d'Oviedo, Mont e Perdido- Circos i Cañones d'Oviedo i 1'art rupes tre de Vare mediterrani a la península ibérica, qu e també inclou 39 jaciments de la demarcació d e Tarragona .

Pero mentre no arriba aquesta trobada, e l consistori tarragoní du a terme des de fa meso s una frenética activitat per aconseguir el seu objectiu . Una comissió, presidida per 1'alcalde Joan

Estiu .a , .

Miquel Nadal i que está formada per un ampl i ventall de representante deis sectors económica , socials i culturals de la ciutat, és l'encarregada d e dur a terme totes les actuacions per aconseguir e l títol. La comissió es divideix en tres árees de tre ball: una está formada pels caps de llista de le s darreres eleccions municipals, una altra és de carácter consultiu, i finalment, una tercera és direc tiva.

A tot aixó, els responsables de la candidatu ra són consciente que és altament important impli car els ciutadans en aquest projecte . Per aixó, l a corporació municipal ha creat un logotip que il lustra tot alió que s'organitza per promour e Tárraco Patrimoni de la Humanitat . El logotip h a estat dissenyat pel dissenyador cambrilenc Joa n Antoni Dorado . La campanya pubiicitária que h a dissenyat 1'Ajuntament está pressupostada entr e els 60 i 80 milions de pessetes, una xifra que e l consistori preveu sufragar amb 1'ajut de diferent s empreses . La campanya consta de 250 banderole s amb el logotip, la senyalització de tots els monuments histórics de la ciutat, esiógans a tots els au tobusos de 1'Empresa Municipal de Transport , 1'obertura d'üna oficina d'adhesions a la candidatura, la potenciació de les visites als monuments , el repartiment de 500 disquets informitics amb e l logotip a les associacions que ho demanin i 1'edi ció duna publicació especial, acompanyada d'adhesius amb el logotip .

Que comportará la designació ?

La consecució de la declaració comportarisegons totes les previsions- un increment molt important del turisme cultural a la ciutat i és e n aquest sentit que el consistori confia rebre mé s beneficis de la declaració . Ser Patrimoni de la Humanitat vol dir escalar molts punts en tots el s ránquings turístics . La promoció que es faria de l a ciutat seria molt superior a Factual . Cal tenir e n compte, que en el cas que Tárraco aconseguís la

XVI

1998

TA G declaració de Patrimoni de la Humanitat ;'la Unesco no concediri a subvencions directes a la ciutat pe r aquest concepte, sinó que els ajut s económics només es destinen al s paisos pobres . Amb tot, la majori a de ciutats de 1'Estat que són Patrimoni de la Humanitat estan reunides en una associació que ha dema nat en reiterades ocasions els ajuts de la Unesco . De totes maneres, e l nomenament sí que afavoriria la re cepció d'ajuts de la Comunitat Europea, de l'administració central i d e la Generalitat .

La inspectora de la Unesc o Peró, mentre 1'Ajuntament de Tarragon a continua els treballs per aconseguir la declaració , la inspectora de la Unesco, Teresa Marques, va se r a la ciutat el gener passat per conéixer els monu ments romans . Marques es va encarregar de fer u n informe sobre la riquesa patrimonial de la ciutat .

Aquest informe es va lliurar al comité d.'Iconos que será el responsable d'avaluar les informacions sobre totes les candidatures que aspiren a la declaració de Patrimoni de la Humanitat . La inspectora de la Unesco, a banda de visitar els monuments, també va aprofitar restada a la ciutat pe r mantenir reunions de treball i converses amb l a comissió territorial del Patrimoni Cultural d e Tarragona, la Reial Societat Arqueológica Tarraconense i 1'Institut d'Arqueologia de la Universi tat Rovira i Virgili .

Peró no tot ha de ser feina per als polítics .

El president de la comissió d'Entitats i Ciutadans

Estiu

Sr Antoni Micó, president de la Comissió d'Entitats i Ciutadans de Tarragona : "Tarragona ha de ser una pinya en favor del seu patrimoni" de Tarragona, Antoni Micó, va presentar un decáleg de propostes per despertar els veYns d e Tarragona de la letargia en qué es troba la ciutat , segons el seu parer . Segons va dir Micó : "Tarragona ha de ser una pinya en favor del se u patrimoni" . Entre les iniciatives que ha planteja t hi ha convocar concentracions populars, organit zar concerts, netejar els monuments i crear cossos de voluntaris entre els es tudiants universitaris .

Tot plegat demostra l'activitat qu e gira al voltant de la candidatura per a l a qual no es coneixerá el resultat fins a final d'any amb la reunió de la Unesco .

Aquesta trobada servirá per conéixer l a decisió final de la Unesco . Cal recordar que no necessáriament hi ha d'haver u n nomenament ; pot ser que no n'hi hagi cap, que una de les candidatures acon segueixi la distinció o que se'n nomeni Inés d'una .

XVII

1998

TA C

ECO

OV A

La Comissió Europea dona llum ver d perqué 1' estat espanyol participa en 1'euro a partir del gener del 199 9

L'

informe elaborat per la Comissió Europea e n qué es basaran els caps d'Estat i de Govern per decidir quins paYsos passen a la tercera fase de la Uni ó Europea inclou Espanya entre els onze candidats .

Només en queden fora quatre membres : Grécia i Suécia perqué no compleixen amb tots els criteris, en cara que per motius diferents, i la Gran Bretanya i Dinamarca perqué prefereixen no integrar-se en la fase inicial de 1'euro . L'Institut Monetari Europeu, que é s 1'embrió del futur Banc Central Europeu, ha assegurat que els tipus d'interés continuaran baixant, encara que a un ritme pausat, i ha recomanat a Espanya qu e intenti aconseguir 1'equilibri pressupostari o fins i tot el superávit en un termini de dos anys .

"La Comissió Europea recomana que 11 estat s membres participin en 1'euro a partir de 1'1 de gene r del 1999 : Bélgica, Alemanya, Espanya Franca , Irlanda, Italia, Luxemburg, Holanda, Portugal, Austri a i Finlándia" . Així, ho va anunciar amb tota solemnitat el president del executiu comunitari, Jacques San ter, el passat dia 25 de marr al Parlament Europeu .

Grécia i Suécia no compleixen la totalitat deis requisits del Tractat de Maastricht, mentre que la Gra n Bretanya i Dinamarca exerceixen el seu dret a no integrar-se en la fase inicial de 1'euro, per la qua] cos a 1'examen d'aquests dos paYsos ha quedat posposat . La recomanació es base en les análisis que han dut a terme la Comissió Europea i 1'Institut Monetari Europeu (embrió del Banc Central Europeu) sobre el com pliment deis criteris de convergéncia i la capacitat dei s estats de mantenir aquest esforc en el futur .

Espanya, assenyala la recomanació, "complei x tots els criteris de convergéncia", "ha aconseguit un alt grao de convergéncia sostenible" i "compleix le s condicions necessáries per a 1'adopció de la moned a única" .

IaLa decisió de la Comissió Europea ha coincidit amb el 4l é aniversari de la firma del Tractat d e Roma, i constitueix, un deis últims passos previs a l a creació de 1'euro, la primera pedra duna Europa mé s unida.

Estiu

/ Criteris La Comissió Europea ha aplicat rigorosamen t els criteris d'inflació, déficit públic, tipus d'interés i participació en el Sistema Monetari Europeu (SME) , peró ha utilitzat tota la flexibilitat que permetia el Trac tat de Maastricht en el requisit del deute públic, a l'ac ceptar tots els pasos amb endeutament decreixent o próxim al límit de referéncia del 60% del product e interior brut (PIB) .

Els éxits de convergéncia, va destacar Santer , superen les previsións més optimistes : la inflació mitjana de la Unió Europea (UE) ha baixat a 1'1,6%, e l déficit públic s'ha reduft al 2,4%, el deute públic h a disminuYt de manera significativa, les monedes s'ha n mantingut estables i els tipus d'interés a llarg termin i han baixat fins al 6,1% .

Santer va advertir que els onze paYsos de 1'euro hauran de continuar fent esforcos per aconseguir 1'ob jectiu d'eliminar el déficit públic a mig termini i tornar a disposar d'un marge de maniobra per aplicar les polítiques económiques . L'esforc de sanejament més important és el que s'exigeix a Bélgica i Itália, a caus a de l 'astronómic nivell del deute públic que tenen, qu e supera el doble del máxim permés pels criteris d e Maastricht. / Una poténcia mundial Els 11 passos que integraran la unió económica i monetária (UEM) a partir del 1999 constitueixen co m a conjunt una poténcia mundial pel pes i la influénci a que tenen en 1'ámbit de 1'economia internacional . Per volum de producció, els 11 representen el 19,4% de l producte interior brut (PIB) mundial, dues décime s per sota deis EUA i més del doble de l'economia japo nesa, que actualment passa dificultats .

A més a més, Europa está molt més oberta a l comerr internacional que els EUA, circumstáncia qu e reforca el valor de comptar amb una divisa comuna.

El punt flac deis 1 1 és la seva demografia, que presen ta una taxa de creixement baixa, especialment si e s compara amb la deis pasos asiátics .

XVIII

1998

TAC

[R POFE$$ Ó L'exercici professional de 1' Arquitecte Técnic a 1' estranger egons informa el Consejo General de l a Arquitectura Técnica d'España, les directive s europees (del Consejo de la UE), que regulen els sistemes de reconeixement deis títols académics i professionals entre els diferente Estats membres de la Unió Europea són la Directiva 89/48/CEE, de 21 de desembre d e 1988, "relativa a un sistema general de reconeixement deis títols d'ensenyament superio r que sancionen formacions professionals d'un a durada mínima de tres anys", i la Directiva 92 / 51/CEE, de 18 de juny de 1992 "relativa au n segon sistema general de reconeixement de formacions professionals, que contempla l a Directiva 89/48/DEE", que va ser a la sev a vegada desenvolupada per la Directiva 95/43 / es deduei x CEE, de 20 de juliol de 1995 .Com . del seu mateix enunciat, la Directiva que afect a els professionals espanyols a l'Arquitectur a Técnica és la que es resenya en el primer lloc , aixó és, la Directiva 89/48/CEE .

La indicada Norma Europea, que a mé s de ser aplicable als 12 paisos membres de la UE, també ho és a Austrália, Finlándia , Islándia, Noruega i Suécia, en la seva qualita t de membres de 1'Espai Económic Europeu- , bé a regular un sistema o procediment especí fic que té com a destinataris a les persones qu e estan qualificades per exercir una professió e n un Estat membre i que desitjarien en reconeixement de les seves qualificacions pofessional s en un altre Estat membre, per tal de poder-h i desenvolupar la seva professió . És important

Estiu

que es tingui present que la Directiva 89/48/CEE n o és de directa aplicació ; ja que el que regula el proce diment en cada país és la normativa nacional que des envolupa aquesta regulació supranacional . Així per exemple, si es desitja el reconeixement del títol espanyol d'Arquitecte Técnic a Portugal, hauríem de sotmetren's al procediment que regula la Lle i protuguesa que ha desenvolupat, a Portugal i per a Portugal, la tan repetida Directiva 89/48/CEE .

/ Els casos del Regne Unit, Finlandia i Dinamarca Sense perjudici de tot el que s'ha exposat ante riorment, cal assenyalar que el Consejo General de la Arquitectura Técnica d'España té subscrits conve nis amb institucions del Regne Unit, Finlándia i Dinamarca, que tenen com a objectiu 1'agilització i simplificació deis trámits per al reconeixement mút u deis títols establerts per la Directiva 89/48/CEE .

D'acord amb aquests convenis indicats, pel sol fe t de ser Arquitecte Técnic adscrit a algun deis Col• legis del CGATE, 1'interessat es pot inscriure al Chartered Institute of Building del Regne Unit, a l Konstruuktorforeningen de Dinamarca o a l Rakennusmestarien Keskusliitto de Finlándia, la qual cosa permetria exercir amb plenes garanties e n aquests paisos.

Pel que fa a les formalitats que cal realitzar pe r acollir-se a aquest sistema, els Arquitectes Técnic s interessats poden dirigir-se al Col•legi on seran pun tualment informats .

XIX

1998

TA G

LEGSLAC 0 Aplicació de la disposició transitória únic a del RD 1627/97

S

mínim, 1'Estudi de seguretat i salut (art . 5 .2 de RD 1627/97) només es poden redactar en bas e als que ha de contenir el Projecte d'execució (fas e de treball qe desenvolupa el Projecte básic, am b la determinació completa de detalls i especificacions de tots els materials, elements, sisteme s contructius i equips), que s'indiquen en el Decre t 2512/77, de 17 de juny, sobre tarifes d'honorari s d'arquitectes .

D'altra banda, en el Reial Decret 555/86 , de 21 de febrer, ja s'establia que havia de formar part del Projecte d'execució d'obra un Estudi d e seguretat i higiene en el treball, la qual cosa rea firma alió que s'ha indicat anteriorment .

Hem observat últimament un augment d'ac cidents greus i mortals per caiguda d'altura .

obre la possible aplicació de la disposici ó transitória única del RD 1627/97 a les obres que disposin únicament del projecte arquitectónic bá sic, visat pel col•legi professional corresponent , la Subdirecció General de Seguretat i Condicion s de Salut en el Treball entén que no els és d'aplicació atés que el projecte al qué fa referéncia l'es mentada disposició s'entén que és el d'execuci ó d'obra, en base, principalment, a qué l'article 1 7 del Reial Decret esmentat indica que la inclusi ó en el Projecte d'execució d'obra de 1'estudi d e seguretat i salut o, si és el cas, de 1'estudi bási c será requisit necessari per al visat d' aquell pel col•legi professional corresponent, és a dir, el vi sat referit a la disposició transitória única s'ha d e relacionar amb el projecte d'execusió .

A més, els documents que contindrá, com a

Comissió Mixta de Segureta t

E PORTADA El nostre Port

A

quest trimestre la portada del TAG reprodueix una imat ge presa al Port de Tarragona, el segon de 1'Estat i el prime r de Catalunya en tráfic de mercaderies . El nostre col•legi forma part de APPORT, Agrupació de Promoció Portuária de l port tarragoní .

Estiu

XX

1998

TAC

DOCE

C A

Cursos de l'Aula Informátic a per al Segon Semestre de 199 8 • AutoCad Vers .14 Nivell I Inici: 21 setembre 98 Durada : 40 hores aprox .

Dies a convenir

• Actualització AutoCad Ver. 12—14 : Inici : 16 de novembre 199 8 Durada: 10 hores Dies a convenir

• Actualització Windows 95— Windows 98 Inici: 9 de novembr e Durada: 4 hores Dies a convenir

• Windows 98 : Inici : 5 d'octubre de 199 8 Durada: 10 hores Dies a convenir

Per á qualsevol consulta o aclariment dirigiu-vos . a Mula d'lnformática del Col•legi d'Aparelladors i Arquitectes Tecnics de Tarragona

Estiu

XXI

1998

TA G

$OTV El Delta de 1'Ebre

Z

ona luvial formada per la desem bocadura del riu Ebre, una superfíci e triangular de 320 km, el Delta de i 1'Ebre és 1' hábitat aquátic més important de la mediterránia occidental, després de la Comarga (para regiona l francés) i el segon de I'estat espanyo l després del Parc Nacional de Doñana .

La seva longitud des de la ciuta t d'Amposta fins el seu vértex, que coincideix amb la desembocadura de l riu, és de 25 km .

Serveis i llocs d'interés : • El Centre d'Informació del Pare Natural es troba a Deltebr e (C/ Ulldecona, 22, tel . 977 .489679 .

C.P. 43580) . Orienta els visitante sobre les zones més interessants a visitar, segons 1'estació de 1'any i el temps disponible . Té una exposició d e material gráfic referit al delta i s'ocupa també de llogar cases d'estiueig i d'organitzar visites turístiques e n grup . Horari : de dilluns a divendres, de 10 a 14h i de 15 a 18h . Dissabtes: de 10 a 13h i de 15 .30 a 18 h .

Diumenges i festius : de l0 a 13h .

• L'Ecomuseu, en una masia adjunta al Centre d'Informació (i amb els mateixos teléfon, adreca i horari) , intenta reproduir tots els ambients del delta (llacuna, riu, illa fluvial, bosc de ribera, ullal) i humanitzats (arrollars , horta, fruiterars, pesca, barraques, llaüts, etc .) S'hi integra també un aquari-terrari, amb una completa col•lecci ó de peixos, amfibis i réptils vius del delta.

• El Centre d'Educació Ambiental, també dins la masia de 1'Ecomuseu, promou i coordina activitats didáctiques adrecades als escolars (estades de natura i tallers), al jovent (camps de treball) o als mateixos habitants de l delta (cursets, relacions amb entitats, etc .) Hi ha també un Servei d'Acompanyants, guies professionals qu e acompanyen els grups que ho sol liciten .

• El Centre de Documentació (Pl . 20 de maig 2, Deltebre 43580 ; tel . 977 .489511) recull sistemáticamen t notícies, articles i tota mena d'escrits referits al Delta de 1'Ebre . Obert al públic . Horari : de dilluns a divendre s de 8 a 14h .

• T'Estació Biológica : a la llacuna del Canal Vell, és una antiga vaqueria reconvertida en centre de recuperaci ó i reintegració d'espécies protegides .

• El refugi-museu de la Casa de Fusta, davant la llacuna de 1'Encanyissada, és un punt d'informació i alhor a ornitológic . Horari : de dimarts a divendres, de 10 a 14h i de 15 a 18h . Dissabtes de 10 a 13h i de 15 .30 a 18h i , diumenges i festius, de 10 a 13h . Dilluns tancat .

• Albergs de joventut : a Deltebre, Alberg Mossén Antoni Baffle. Av. De les Goles de 1'Ebre, s/n (tel . 977 .480136); al Poblenou del Delta, Alberg 1'Encanyissada (tel . 977.742203) .

Estiu

XXII

1998

T 1G

E LA VANGUARDIA

`

ti l informe sobre el sector elaborado por el Departament d'Arquitectura i Habitatge de la Generalita t

9'7 terminó en Catalu= ia0n 'una fuerte subida del . número 'de viviendas iii(cis4.ats, con un total d e s ~ representan un 24 respecto a 1996, aóble eh sector eiaelDepartáment de Arquibitatge de la Generalitat. i trimestre del año, se ini"el 'tR:i , 'viviendas, que supon e án-a cuartel del30% respecto al mismo puedo del año anterior.

Las Mejoras en las rentas salariales, las móderaeiones en los precios .!(entre los que se deben incluir los d e ls,viviendits) y las bajadas en los ti pos-de intet?ée hipotecarios marcaron rytoriamiento de la demanda. £ las hipotecas immobiliarias sovtVieádas habían subido, en el trtes'dle?octúbtede 1997, un 23,2%, al mismo período de 1996, üttarido así la recuperación d e la,dernanda que habían intuido los promotores que dieron un fuerte enlpttje . al sector mediante nuevas in ; ~ótles. . .

Junto a estos elementos dinamizadebe ~irse el Pla de 1'Had ódóibitalge, a través del cual, en el año pasado, se otorgaron más de 20.000 ayudas destinadas tanto a la compra cómo a lá rehabilitación de viviendas: -.

Distribución territorial La fuerte subida de la construcción se distribuyó por todo el territo rio . Todas las demarcaciones territo riales se beneficiaron de la nueva co yuntura, si bien se mantuvieron dife- En la provincia de Tarragona, la construcción creció u n sendas de intensidad importantes entre ellas . En la provincia de Tarea- 130%, seguida del Pla de 1'Urgel l Durante 1997 se empezó a rompe r EVOLUCIÓN DE LOS PRECIOS DE VENTA D E gona creció un 24,8%, por debajo de (85,2%). la discrepancia entre los tirmos d e LAS VIVIENDAS DE NUEVA CONSTRUCCIÓN Barcelona que to hizo en un 26,8% . oferta de nuevas viviendas y los ritOferta- demand a Eh cambio, Lleida y Girona "sólo " mos de demanda . La situación en el crecieron un 12,3% y un 15,7%, resEn el informe realizado por la Ge - campo de nueva construcción empe Valor en 1996 1997 Valoració n pectivamente . neralitat, además de evaluar la cons - zó a encontrar en Catalunya una co(precio medio) (precio medio) 96/97 PTA/m2 construido Desde 1993, la construcción se tracción bajo el criterio de dinamisrrespondencia lógica en este sentido . está concentrando, en el conjunto de mo temporal, también se hace un a En inicio de la recuperación de la de REOS 100 .364 118.397 18,0 ..•Catalunya, en las áreas urbanas, aun- nálisis bajo el punto de vista de l a manda se confirmó en los estudios TARRAGONA 119 .319 122.800 2,9 que en 1997 se detectó una reactiva- suficiencia o insuficiencia de la pro- de mercado, despues de analizar lo s ción en las zonas turísticas que, has- ducción respecto a las necesidade s ritmos de comercialización de las TORTOSA 85 .415 101 .244 18,5 ta 1994, habían registrado una turba internas .Según este criterio, la franj a nuevas promociones : las ventas paVALLS 99 .587 113.961 14,4 decreciente . En los últimos años se costera, desde I'Alt Empordii hast a saron del 3,67% de cada promoció n 'ha 'iniciada una tímida recuperación, el Baix Camp, muestra unos volú - al mes, al 3 .82% : y los meses que s e 'qué en el año pasamenos de construc- tardó en vender una promoción baj ó do empieza a ser ción muy elevados, de 27 a 26. .bastante significaentre 10 y 25 Pero esta mediana esconde com- 30 y 40 meses . Otros municipios que 160 .417 pta/m'- construido y, si de l En el último trimestre de tiva, con una variaviviendas por cas a portamientos muy distintos y contra - estan entrando en dinámicas muy vi - conjunto de municipios, se extrae l a 1997 se iniciaron 18 .000 1 .000 habitantes , dictorios entre los municipios. Así, vas son Reus o Tortosa, con menos ciudad de Barcelona; la media baja a ción del 36,3%, respecto al año an- viviendas, un 50% más que aunque sólo se ha- cabe distinguir un primer grupo d e de 20 meses para comercializar un a 137.466 pta/m'. tenor y la construcBajando al terreno municipal, s e en el mismo período dél - bla de sobreofert a municipios que se encuentran en un a promoción estandar. ción de 11 .255 vien el caso del Bai x situación de oferta relativa, que s e dibujan dos grupos claros: el de los año anterior viendas.

Penedes, con 42 vi- enfrentan a dificultades de comermunicipios que han mantenido u n Precio s En estas zonas viendas por cad a cialización . En la provincia de Tanivel de precio estable y los que ha n turísticas, el creen . habitantes . rragona cabe hablar de Valls, qu e Uno de los aspectos que contribu - experimentado aumentos significtimiento de la nieva construbélón . se En el polo opuesto se situarla el Bar- está empeorando su dinámica d e ye ha hacer más ágil o más lento el vos. está produciendo en aquellas comar- celonés, con 3,5 viviendas por cad a mercado . mercado, además de los volúmenes , En este último grupo se encuencas que mezclan los elementos turís- 1 .000 habitantes, en cuyo caso s e Por el contrario, existe un segundo absolutos de oferta es el nivel de pre - tran ciudades como Reus, Tortosa y ticos con una cierta proximidad a considera insuficiencia de oferta . grupo de municicios que en cad a Valls, aunque se encuentran por de ■ zonas de influencia urbana : así, los En cuanto a las comarcas de inte- pios que, contraria zona presentan las bajo de la media de Catalunya, co n crecimientos más fuertes se registran rior, los volúmenes son muy equili- mente, con un a viviendas. En los 127 .326 pta ./m'. Esto conforma l a En ciudades com o en el Baix Penedés, un 149% ; segui- brados, entre 5 y 10 viviendas por oferta más ajustada 32 municipios in - correlación entre los municipios qu e Tarragona, Reus o Tortos a cluidos en el infor - mejoran la comercialización y lo s do del Garraf, con un 42,5%; y de La cada 1 .000 habitantes, excepto en e l (tanto 'el lo que s e Selva, un 27,4%. Por su parte, las Priorat, y la Ribera d ' Ebre donde , referiere a volúme se tarda unos 20 mese s me de la Generali - que suben los precios significativacomarcas más estrictamente turísti- junto a Les garrigues, no se ha llega - nes como a pecios) , tat, existe una va - mente . en comercializar ;cas como, por ejemplo, l' Alt do al nivel de 5 viviendas por cad a estan , obteniend o riación muy mode Desde el punto de vista de ubicauna promoció n ' Empordá, la Val d ' Aran o el Pallars 1 .000 habitantes . unos ritmos de corada de precios res- ción geográfica, dentro de los entor1 Sobirá las variaciones fueron practiDesde una perspectiva local, el es - mercialización mupecto al ejercicio nos más estrictamente urbanos, co■ camente nulas o negativas . tudio señala Cunit como una pobla- cho más ágiles. Es anterior, lo qu e mo en el caso de ciudades como TaDe las comarcas de interior, la más ción con alto riesgo de sobreoferta , te es el caso, por ejemplo, de Tarra- confirma, un año más, la tendencia a rragona, los precios o bien mantiedinámica durante 1997 fue I'Alt junto a otras como Fontanals d e gona, donde se tardan 21 meses en la estabilización de precios. Así, e l nen o bajan, mientras que las subida s Camp, con la actividad generada por Cerdanya o Castellnou de Bages , vender una promoción, cuando en e l valor medio en el conjunto de muni- se registran en los municipios de insu capital, Valls, que superó el para citar algunos ejemplos . año anterior, sc encontraba entre los cipios es, a finales de 1997, de terior..

Estiu

XXIII

199 8

El ,postre servei garanteix la QUALITAT de Fobra

laborator i d'assaigs del Col•legi d'Arquitectes Técnic s de Tarragon a

LABORATORI ACREDITAT . . . . . .. .. . .. . .. . . . . ... . . . . . . .. . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . .. .

Poi . Industrial Francol í Parcel•la 15, núm . 5 - A Tel . (977) 54 79 09 • Fax (977) 54 78 4 7 43006 TARRAGONA