Tag 12

L•LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÉCNICS DE TARRAGON A

Agost 1997 • any 111 • núm . 1 2

Suman • Palau de Congressos La Pedrera de Tarragon a • Entrevista al Sr. Salvador Martín, President del Col•Iegi Oficiát d14dministradors f n • Homenatge als col•legiats amb 25 i 50 anys de professió

TA C

SERVE

S

CUL . LEG 1 ►►►OFICIN A Telf . 21279 9

►►► AULA INFORMÁTICA Marcel Ramíre z

Consultes : De dilluns a divendre s De 9 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 2/4 de 8 de la tard a

Horar i De dilluns a divendre s De 9 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 7 de la tard a Ja soco a INTERNE T Pág Web : http :// www .seric .es/coaat

Gabinet Técnic : Vocal del Departament : Abdon Aguad é

Correu electrónic : colarqtectgna@mail .seric .e s

Visats : Horari : Dimecres i divendre s De 8 del coatí a 2/4 d'1 del migdi a

►►► ASSESSORAMENT JURÍDI C Xavier Escud é Telf . despatx : 21265 8 Horas concertada s

Borsa de Treball : Horari : De 9 del matí a 1 del migdi a

►►► BIBLIOTECAIPAPERERI A Josep M . Sanet

Consultes : Lluís Roi g De 9 del matí a 1 del migdi a

Horari : De dilluns a divendre s De 9 del matí a 1 del migid a De 2/4 de 5 de la tarda a 7 de la Tard a

Centre d'Estudis Tarragona : Agustí Valls

►►► LABORATOR I Tarragon a Telf . 54790 9 Director : Miquel Mascar ó

Formigons : E . Vall s

Químic : J .C . Fernánde z

13'tST1 A

Geóloga : Alba Port é De dilluns a divendre s De 9 del matí a 1 del migdi a De 3 de la tarda a 6 de la tada

Agost

Av. Francesc Maciá, 6-1 r 43204 Tarragon a

II

1997

TA G

SUVM I

EDITORIA L

■ EDITORIAL Pág. 3

Nova etapa

L a revista TAG ja torna a estar entre nosaltres .

■ ENTREVISTA Sr. Salvador Martín Pág. 4 n ÉS

NOTÍCIA Palau de Fires i Congressos de Tarragon a Pág. 6 ■ EL COL•LEGI Valls acull el Concurs Intercomarcal de Palete s Pág. 8 ■ HOMENATGE Homenatge al s col•legiats amb 25 i 5 0 anys de professió Pág. 11 ■ DIA A DI A Obres de restauració a 1'església Prioral de Reu s Pág. 12

Després d'uns mesos d'impás us presentem la nov a cara de la revista del nostre Col•legi que, com sempre , vol ser un mitj á de comunicació viu i plural i un espa i obert a tots els col•legiats . Amb l'arribada dé 1'estiu, el col . legi ha pogut reprendre el projecte de revista que, d'uns mesos encá i per diversos motius, restav a aturat. A partir d' ara i amb una periodicitat trimestral tornareu a rebre la nostra TAG on, no cál dir-ho , cadascun de nosaltres pot exposar-hi tot alió que pugui ser d'interés per a la resta de companys d e professió .

Les persones que ens ha tocat portar a terme el no u projecte de revista hi posarem tota la il•lusió, l'esfor c i les ganes per fer d'aquest un projecte sólid i perdurable, peró per aconseguir-ho necessitarem el suport i la col•laboració de tots .

El núm . 12 de TAG és només una mostra del que vo l ser la nova revista del Col•legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de Tarragona : una nova eina d e comunicació per al col•legi i per a Tarragona .

TAC S REVISTA DEL COL . LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TECNICS DE TARRAGON A EDITA :

Col legi d'Aparelladors i Arquitectes 'recules de Tarragona Av . Francese Macla, 6 1r 43005 Tarragona Tel . (977) 21 27 99 Fas (977) 22 41 52

TRl SORER :

Oficina de . visat .de . Reus : PIa4a Prim ; 10, 4ta Id L'(977) 33 ..10 72

Ioan Nlereadé Porta CONIPTADOR : PilarCoca Torren VOCALS : .loan Mita Rovira Josep .1uncos a Aragonés AbdonAguadé Ilcnet Agustí Valls valkana

Oficina de vistas de El i endi ell Pau Casals . 17

AgOSt

Dipñsit legal : T-880-93 ISSN 1134-086 X

SECRETARIA :

Direcció :

Els criteris exposats al s au tu les signats són d'esclusi, a responsabilita t deis autors i no represente n peeessáriament 1 opiniód e

Cristina Gómez López

TOC

TAG .

Junta de Gavera

Portada : Maqueta delPalaude Congresos de Tarragona

Lnpressió :• Arts Guanques l'Este l Balines 66, 43205 REU S

PRESIDENT: Joan Prous 1 sdeu

111

199 7

TA C

l' E TEV$T A S't. Sa1cid,i "Hem aconseguit treure el col•legi del calaix en el qual estava tancat i projectar-lo a la societat " Salvador Martín presideix fa quatre anys el Col .legi Oficial d'Administradors de Finque s de la Província, que amb uns 275 associats, té un objectiu primordial : aconseguir accedir a la professió després de cursar uns estudis universitaria oficials reconeguts pel Minister i d'Educació i Ciéncia . Martín, que és mestre i administrador de finques des de fa po c més d'una vintena d' anys, afirma que, en general, el ciutadá desconeix la verdader a feina de 1' administrador i considera que la morositat és un deis principals problemes al s quals topa el sector. que és un administrador de finques ? " Un administrador de finques és la persona que h a de portar la gestió d'un edifici perqué 1'immobl e compleixi la missió per a la qual es va fer, és a dir , perqué sigui l'adreca habitual i permanent de la gen t peró tenint en compte que aquesta gestió implica n o solament que hi hagi les instal .lacions de 1'edifici en condicions per utilitzar-les sinó també haver-se d e preocupar per la conservació de l'immoble i a la vegada procurar que les relacions entre els veins de la casa siguin normals, és a dir, evitar que en la mesura possible es barallin. Molta gent confon la feina d e 1'administrador. Jo defineixo la feina del' administrador de la manera següent . Quan es va al sastre, aquest pren les mides i després fa diverses proves fins qu e el vestit esta fet . Després de tot aixó ve la factura . L a feina del sastre no és fer la factura sinó el vestit . Jo comparo aixó amb l'administrador de finques perqu é hi ha gent que creu que la feina de l' administrador é s repartir les despeses . No, la feina de 1' administrado r és tot el que hi ha abans i la part última és el repartiment de les despeses, és a dir, els comptes que e s fan en acabar 1'any ."

neral, a les comunitats de propietaris no hi ha la ide a de donar suport al president perqué no es cremi . Aix ó fa que normalment se'n cansin amb poc temps . Un altre problema, és la morositat, que es produeix qua n un veí deu dos trimestres o tres, o bé la persona qu e deu 50.000 o 60 .000 pessetes."

Les comunitats de propietaris tendeixen a prescindir deis administradors amb la finalitat de reduir despeses ?

"No. Cree que s'han donat compte que tenir un administrador no és una despesa . Al final, resulten barats per a les comunitats perqué fent les coses d'un a manera enlloc d'una altra fa que els propietaris hagi n de gastar menys diners . Moltes vegades 1' administra dor ha de portar la contrária als veins, fet que es converteix en una arma de doble fulla ." És fonamental mantenir un contacte directe am b els propietaris? "És important tenir un contacte directe amb la junt a de la comunitat, sobretot ; amb-el president. També ho és que el president tingui prou qualitats perqué en e l moment que s'hagi de donar un cop de puny a la tau la, ho faci . Tothom no serveix per president . La teoria que qualsevol persona ho pot ser no serveix ."

Quins són els principals problemes amb els qual s es troben els administradors de finques ?

"Hi ha una falta important d'ajuda i col•laboració d e la gent . Volen que se'ls hi donin les coses resoltes i quan se'ls fa arribar la factura s'escandalitzen . En ge -

Agast

Hi ha molta competéncia deslleial a la seva professió ?

"Diría que no . N'hi ha, peró, no gaire perqué les ho -

IV

1997

TA C res de treball que cobrem no són altes (generalmen t no arriben a les 7 .000 pessetes a l'any per pis) aleshores la persona que faci intruisme per aquesta quan titat és un pobre diable . En canvi, sí que n'hi ha a l a feina d'agent de la propietat immobiliária ."

L'entrada plena ala Unió Europea, pot afectar los negativament ?

"No podem anar enrere sinó que ho hem de fer endavant encara que de vegades aixó ens porti a donar nos alguna trompada. " Noten vostés la situació bona o dolenta que pugu i travessar el sector de la construcció ?

"Ho noten els agents de la propietat immobiliária i els constructors peró nosaltres no perqué cobre m unes hores fixes . Si cobrem 7 .000 pessetes per pis i tens una comunitat de 50 significa que guanye s 350 .000 pessetes a l'any, cosa que aconsegueixe s amb una feina que es fa dia a dia . Per tant, les comunitats de veins és com una mena de matalás sobre e l qual descansa la feina . Normalment, si fas la fein a ben feta les comunitats de veins no marxen ."

La majoria de comunitats que trien utilitzar el s serveis d'un administrador de finques són nove s o bé antigues les quals han decidit finalment contractar-ne un perqué no hi havia ningú que es volia fer cárrec deis comptes ?

"La majoria són nous . Practicament, el 99% de tot s els immobles nous tenen administrador perqué hi h a ascensors, han de dur a terme un manteniment mé s rigorós, tenen antenes parabóliques, tenen probleme s amb les bombes de 1'aigua . Els mitjans técnics de fa trenta anys eren més senzills que ara."

Per tant, la feina de 1'administrador s'ha fet mé s complexa.

"Efectivament . Estem lluitant perqué l'accés a l a professió d'administrador de finques sigui possibl e després de cursar estudis universitaris reconeguts ofi cialment pel Ministeri . Ara, la carrera d'Económiques a la Universitat de Barcelona lliura el títol d'administrador de finques peró privat, i després la Universitat d'Alcalá de Henares, que és la pionera dón a des de fa anys les titulacions d'experts immobiliari s peró no els reconeixia el Ministeri . Volem que el Mi nisteri reconegui les titulacions que ara donen diverses universitats de 1'Estat ."

Els administradors de les últimes generacions es tan millor preparats que fa uns anys ?

"Sens dubte . Jo m'hi dedico fa uns 23 anys i la primera vegada que es van fer exámens per accedir a la Aqost

Sr. Salvador Martín

Estem lluitant perqu é l'accés a la professi ó d'administrador de finques sigui possibl e després de cursa r estudis universitaris reconeguts oficialmen t pel Ministeri " "

professió jo hi vaig participar. Fins aleshores, nomé s s'exigia que es demostrés que administraves una comunitat de veras i anaves a 1'organització sindical i rebies la titulació ."

Com vol vosté potenciar el col .legi d'administradors de finques ?

"Quan factual junta va accedir a la presidencia de l col .legi un deis objectius que es va marcar va ser in tentar treure'1 del calaix en el qual estava tancat i fe r que es projectés a través de les institucions de la societat. Crec que aixó ho hem aconseguit . Fer un congrés va ser molt important i també hem fet xerrade s i conferéncies . A més, comenrarem a partir de l'octubre una série de cursos perqué els administrador s de finques estiguin al dia ."

1997

TA C E S

Tarragona tindrá Palau Firal i de Congresso s

E1 Sr. Gabriel Mas, Regidor de Promoció Eco -r

perar diverses fases des que la comissió de gover n de l'Ajuntament de Tarragona del 15 de desembr e de 1992 va proposar com a guanyadors de l concurs convocat per a la redacció del projecte del palau de congressos als arquitectes Ignacio Mendaro Corsini i José Luis Izquierdo Payan, professionals que veura n feta realitat la seva proposta . Així,°una vegada 1'Ajuntament va obtenir la confirma ció de rebre 400 milions deis ajuts europeus Feder per al nou centre económic, e l consistori es va posar a treballar en la creació de la Fundació Palau Pedrera, actualment ja constituida . Aquesta institució está formada per : l'Ajuntament, el Consell Comarcal del Tarragonés, la Diputació d e Tarragona, 1' Autoritat Portuaria, la Cambr a de Comerc, Indústria i Navegació d e Tarragona ; la Universitat Rovira i Virgili, i l'Associació Empresarial Química d e Tarragona . Els membres fundadors s'han compromés a aportar 10 milions de pessetes cadascún per col•laborar en el financament del projecte i la seva funció será dissenyar l a gestió del centre congressual .

nómica de 1'Ajuntament de Tarragona va explica

Sr. Gabriel Ma s

a la Junta del Col•legi com sera el nou Palau d e Fires i Congressos de Tarragona . A continuació e n donem alguns detalls .

El palau firal i de congressos La Pedrera d e Tarragona es defineix com un projecte d'equipa mentpluridisciplinar que pretén donar resposta a les necessitats económiques, promocionals i cul turals de la capital del Tarragonés . A la vegada , els responsables municipals han destacat en mé s d'una ocasió que 1'objectiu també és cobrir u n buit existent a la demarcació .

L'obra, qualificada com la més important deis últims anys a Tarragona, significará una in versió económica de 2 .440 milions de pessetes i la construcció del palau anirá a cárrec de la uni ó temporal d'empreses Dragados y Construcciones Lubasa . La primera pedra del nou centre econó mic es va col.locar el juny passat i es preveu qu e 1'edifici estigui enllestit 1'octubre de 1'any vinent .

L'inici de 1'actuació, peró, ha hagut de su -

Agost

►Pero com será el nou equipament ?

La memória del projecte defineix el futu r palau de congressos com un equipament funcional amb sis nivells per adaptar-lo a diversos uso s i activitats . Tindrá un gran auditori, tres sales i aules polivalents, i hi haurá un espai firal exterior i terrassa per fer-hi actes a 1' aire lliure . Tot aix ó significara que s' ocupará una superfície de 14 .79 0 metres quadrats, amb capacitat de 1 .350 places .

Altres dades d'interés de robra són : durant els tre balls d'excavació s'extrauran 50 .000 m3 de roca ; s'utilitzaran 15 .000 m3 de formigó i 1 .270 .00 0 quilograms d'acer ; es col•locaran més d e 2 .650 .000 peces de maó vist ; s'instal.laran tres as censors amb capacitat per a 40, 30 i 15 persones , i un montacarregues ; la zona firal i d'exposicions

VI

1997

TA C Mentre el palau és encara una maqueta, qu e es pot veure a 1'edifici consistorial, ja hi ha le s primeres propostes per fer-hi congressos . En aquest sentit, des de la regidoria económica s'h a apuntat que l'Associació Apport ja és candidat a per celebrar-hi un congrés internacional del carb ó 1' any 1 .999 o el 2 .000, i altres empreses i entitats j a han mantingut converses en el mateix sentit .

A fi i efecte que e l nou palau de congresso s tingui un funcionamen t óptim, els responsable s municipals s' han informat sobre la gestió i e l sistema de treball d' al tres instal .lacion s d' aquestes característiques que hi ha arreu d e 1'Estat, com ara a Salamanca, Xixó, Granada i Santiago de Compostela . En aquest sentit , el consistori ha volgu t conéixer el funcionament deis congressos anome nats mitjans, que són els que s'organitzen per a u n públic de 500 persones, i els que atreuen més in teressats i que sovint s'hi organitzen activitats d' ámbit internacional . En aquest últim grup h i haurien els palaus de congressos de Barcelona i Madrid.

Els responsables de l'Ajuntament de Tarragona tenen ciar que el palau de congresso s de la ciutat tindrá una oferta ámplia i s'hi progra maran activitats de tota mena ; de formacions po lítiques, sindicals, empresarials, de co l. legis pro fessionals i també convencions . A més, estan con vencuts que la posada en marxa del palau perme trá la vertebració de la ciutat, equilibrará 1' activi tat comercial -que ara tendeix cap a la zona d e Ponent a causa de 1'obertura del Pare Central- i será un lligam per unir la Part Baixa i la Rambla .

El nou palau de congressos, peró, no ho tin drá fácil si tenim en compte que des de fa anys j a funciona el de Reus, actualment en vies d'ampli ació i amb una activitat que ratlla la quarenten a anual de convocatóries, i que hi ha diversos pro jectes en procés de creació, com és el cas d e Tortosa .

tindrá un portgrua amb un recorregut de 12 metre s i capas de transportar fins a 5 tonelades de pes, i es creará un nou espai públic de 3 .000 metres quadrats, grácies a la coberta del palau i de l'apar cament existent . A més, les obres del palau preve uen igualment modificar la facana de 1'aparca -

ment utilitzant el mateix sistema constructiu d e maó vist i formigó, i la direcció facultativa d e 1'obra anirá a cárrec d'un equip multidisciplinar , dirigit pels arquitectes redactors del projecte, i format per especialistes en els diferents capítol s de 1' actuació .

► L'activitat congressua l La regidoria de Promoció Económica h a redactat diversos estudis per preveure l' activitat congressual . Les primeres dades assenyalen qu e el número óptim de congressos que s'haurien de fer cada any ha de ser d'entre 20 i 25 d'ámbit es tatal i internacional, i el nombre de participant s d'uns 400 en cada congrés que portarien 20 0 acompanyants la qual cosa equival a uns ingres sos de 60 milions de pessetes per convocatória i un a facturació de 2 .000 milions de pessetes a la ciutat de Tarragona, ja que 1' activitat del palau de congresso s també es deixaria sentir en diversos sectors econó mics, principalment, 1'hosteleria i el comerc . En aquesta línia, des del consistori tarragoní s'ha recor dat que el turisme de negoci genera sis vegades mé s ingressos que el turisme d'oci i familiar .

Aqost

VII

1997

TA C

El COA EE G Valls acull el Concurs Intercomarca l de Paletes

El Col•legi d'Aparelladors i Arquitectes Téc nics de Tarragona i el Gremi de la Construcció d e l'Alt Camp -FEGCO- va n organitzar el Concur s Intercomarcal de Paletes qu e va acollir un total de 25 parelles ("paleta i manobre") celebrat el 15 de juny a Valls . .El tema d'enguany era l a construcció d'un element o treball d'art de mestre de cases . Així es va realitzar un a pilastra oberta amb dos ares , dissenyada per l' aparellado r Joan Batet .

Els guanyador s d'aquesta edició van ser l a parella formada per Vicenc Serra i Jesús González, de Banyoles . El primer prem i estava dotat amb 80 .000 pes setes per a la parella . El segon premi, dotat amb 50 .000 pessetes va ser per a la parella formada pe r Mario Ventosa i Jaume Solé, del Vendrell . En ter-

Agost

cera posició van quedar Rafael Francés i Jos é Antonio Jabalera, de Vinyols i els Ares . Per aques t

tercer premi els van correspondre 30 .000 pesse tes .

També es va atorgar un premi a la primer a parella classificada de menors , dotat amb 30 .000 pessetes pe r parella i una caixa d'eines pe r cadascú . Els guanyadors van se r Marc Sentís Vila i Jordi Cabr é García, que van representar a 1'Institut Politécnic Joan Martell , del Complex Educatiu d e Tarragona .

D' altra banda, l' organitza ció va premiar tots els participants amb 10 .000 pessetes per parella . L'entrega de trofeus va tenir lloc en un dinar de germa nor, que va reunir mig centena r de persones al restaurant Cas a Félix, de Valls .

1997

TA C

Triangular de futbol al Nou Cam p del Reus Deportiu

E

l Nou Camp del Reus Deportiu de futbol v a ser 1'escenari del triangular de futbol que, sota l a batuta del col•legi d'Aparelladors i Arquitecte s Técnics de Tarragona, van disputar els equips d e veterans del Gimnástic de Tarragona, Reu s Deportiu i de la nostra entitat. Des del col•legi volem agrair la participació i col•laboració del Reu s Deportiu i del Gimnástic de Tarragona . Grácies a tots i fins a 1' any vinent . A continuació podeu veure les fotografies de les plantilles deis diferente equips .

Col•legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de 7rrnon a

Giran astic de Tarragon a

Reus Deportiu

El colHlegi celebra les jornades esportives

C

om cada any els col•legiats amants de 1'esport es va reunir els dies 9, 10 i 11 de juny per celebra r tres jornades lúdic-esportives. La competitivitat va ser la nota destacada i els primers classificats e s relacionen a continuació . Els guanyadors es van emportar la copa que els acredita com a tal, mentre que la resta de primers classificats van tenir medalla . Per esports les primeres posicions van ser per : Esquaix 1. José Ramón Marzo 2. Santiago Boxó

Padde l Parella guanyadora Vicens López Josep Marsal

Tennis de taul a 1. Carlos Quero 2. Jeroni Ustrel l 3. Santi Boxó 4. Agustí Vall s

Segons classificats Santiago Boxó José Ramón Marz o Tenni s 1. Santiago Boxó 2. Buquera s 3. Suárez Reina Aqost

IX

1997

TA G

El Col•legi patrocina un mallot de l a XXXVIII Volta Ciclist a a Tarragona

E1 Col•legi va voler estar al costat deis participante a la XXXVIII Volta Ciclista a Tarragon a que organitza la secció ciclista del Club Nataci ó Reus Ploms i, per aixó, va ser un deis seus patro -

I es classificacions

cinadors . Concretament va patrocinar el mallot a la regularitat que va correspondre al corredor d e la selecció rusa, Vladislav Borisov (Sala Ferrer) .

L'edició d'enguany de la Volta a Tarragona es v a decidir en l'última etapa de la Mussara on el també corredor rus Edouard Gritsoum va aconseguir la victória final després que el líder . Emmanue l Guillaume es rendís al Coll del Belltall .

General Individual Final 1.Edouard Gritsoum (Haribo) 2. Martín Van Steen (Jonge Renner ) 3. Marc Prat (Vestisport )

18h .16'18" a 6' a 8'

la in atge.

General Final Metes Volant s 1. Nikolai Kuznetsov (Sala Ferrer) 2. David Alcaraz (Vestisport) 3. Marc Prat (Vestisport)

14 punts 7 pts.

3 pts .

General Final Sprint 1. Rafel Milá (Modas Ocaña) 2. Vladslav Borisov (Sala Ferrer) 3. Maxim Smirnov (Moscow City )

9 punt s 7 pts.

5 pts .

General Final de la Regularita t 1. Nikolai Kuznetsov (Sala Ferrer ) 90 punts 2. M. Van Steen (Jonge Renner ) 87 pts .

3. Alexei Markov (Sala Ferrer)

Pujada al Coll de la Teixet a n vintena d'entusiastes de la muntanya, entre ciclistes i acompanyants van participar a la j a tradicional pujada al Coll de la Teixeta . A primera hora del matí vam sortir del Santuari de Misericordia en direcció a Cambrils, Riudoms, Montbrió del Camp, Vilanova d'Escornalbou i el Pantá d e Riudecanyes on vam fer l'obligada aturada per recuperar forces amb un bon esmorzar. Un cop ben tips vam tornar a les bicicletes per culminar el nostre propósit de pujar al Coll de la Teixeta .

Agast

1997

MG

H OVE ATG E Sopar de germanor i homenatge al s col•legiats amb 25 i 50 anys de professió

E

1 restaurant El Fortí de la Reina va acollir, el 13 de juny passat, el tradicional sopar de germanor i homenatge als col•legiats amb 25 i 50 anys de professió, tota una festa per a tots nosaltres . Després de degustar un magnífic sopar, combinació de fruits de mar i carn de vedella, els col•legiats vam homenatjar els professionals amb més anys en la nostra feina . Els homenatjats, que aparéixen a la fotografia van ser els següents :

Commemoració deis 25 anys de professió:

Commemoració deis 50 anys de professió:

Antoni Armengol Tu a Joan Batet Guasc h Franco Geren uc Recasens Josep M . l>n~lucr~is Bach Juan Ig . (~~inc I~i Kiliesteros Jordi C .ii1el,i (loml-bau Jaumc L,pini) lliv é Josep M . Llurc,1 Bertome u Alberto Michavila Laho z Joan Prous Masdeu Manel Rosado Pallic é Ramon Rovira Roc a Josep-M . `'ilcllarSuazo

Agost

Jaume Jorba Espe l

XI

1997

TA C

DIA R DI A Obres a la Prioral de Sant Pere de Reu s na immensa bastida cobreix aquests dies l'exterior de l'absis de la Prioral de Sant Pere de Reus .

Aquesta imatge insólita es produeix perqué actualment ja s'han iniciat les obres de la tercera fase de millor a del temple gótic que es va comentar a executar fa un s sis anys. La realització del projecte global per restaurar la Prioral permetrá recuperar tot el seu esplendor a aquest edifici tan representatiu de la capital del Bai x Camp .

L' empresa de restauració Recop és 1'encarregada de dur a terme els treballs de recuperació de 1'absis . L'obra está pressupostada en uns 30 milions d e pessetes, inversió que es cobrirá mitjancant les aportacions que faran 1'Ajuntament de Reus, 1' Arquebisba t de Tarragona i la Diputació de Tarragona. L' actuació consistirá en la consolidació de les voltes i els mur s que s'han degradat a causa deis antics guixos els quals , encara que es van enderrocar després de la guerra, en van quedar restes que han ocasionat un deterioramen t de la pedra . Un altre deis factors que han contribuit va ser la utilització de morters de pórtland .

Pel que fa a 1'exterior, se sanejaran tots els apla cats de rajola i els antics morters, entre altres element s que hi ha a totes les cares de 1' absis, degradats a causa de les cases que hi havia adossades als murs . A més , peró, també es netejará la pedra deis fongs i liquen s que s'han detectat a la part superior d'aquest tros de l a fagana que sobresurt de la resta del conjunt arquitectónic, concretament, entre els contraforts .

Precisament, 1'estat degradat de la pedra és u n deis principals problemes amb els quals s'han d'afrontar els responsables de 1' actuació . Les cases que durant anys hi va haver adossades al temple religiós n'és l a causa . Així, es preveu canviar per altres de similars le s pedres més malméses mentre que es conservaran le s que es puguin mantenir . En el procés de prospecció de 1'estat de 1'absis, previ a l'actuació, també es va detec tar 1'existéncia de calo a la base de les pilastres de l a construcció . Les antigues edificacions adossades al s murs i les humitats que hi havia a les parets a causa d e les filtracions de les aigües pluvials es van assenyala r com un deis motius principals . A tot aixó, en 1'inventari de les deficiéncies de 1'absis també es va incloure el procés de degradació que pateix alguna column a interior d'aquesta part del temple a causa del pas d'aigua salada, fruit de les bacallaneries que antigament h i havia al carrer de la Mar.

Aqost

►Un projecte en cinc fase s El projecte global per restaurar la Prioral d e Sant Pere es divideix en cinc fases . La primera es v a inaugurar 1'any 1990 i va significar que la ciutat recuperés el campanar amb tot el seu esplendor. Aquest a actuació va incloure la consolidació deis elements ornamentals, la neteja general de tots els paraments d e pedra i la reintegració deis elements mutilats i erosionats .

La segona fase va consistir en arranjar la coberta de la nau, la facana sud i els finestrals gótics, la ca pella del Santíssim, i la renovació de la instal .lació eléctrica general de la Prioral .

La coberta estava molt malmesa, amb teulade s trencades i sortides d'aigua pels contraforts, sens e canalitzar i amb problemes greus d'humitat als murs .

L'objectiu de la millora es va centrar en la consolida ció i el sanejament deis carreus de facanes amb la reposició deis elements trencats i la recuperació dei s elements ornamentals . L' obra, peró, també va inclour e 1'arranjament de la capeila del Santíssim, situada al costat dret de la nau central . En aquest espai, es van arranjar les teulades amb la finalitat de fer desaparéixer les humitats que s'hi havien detectat . També es van rehabilitar les dependéncies annexes, l'antiga sagristia, l'arxiu i els espais molt deteriorats per les humitats. La millora de la instal .lació eléctrica va ser un a altra de les actuacions que es van dur a terme .

D'aquesta manera, després d'aquestes dues fases ja realitzades i la que s'ha iniciat actualment s'arriba a la quarta etapa . Aquesta preveu recuperar la fa gana principal, 1' interior de la nau, l'orgue i el carill ó de campanes . El projecte preveu realitzar una netej a general, la consolidació i protecció de tot el mur de l a facana principal de Sant Pere, a més d'una restauraci ó més acurada del seu element més destacat : la portalad a renaixentista, en totes les seves parts . Així, es protegirá consolidant tots els elements de la mateixa maner a que el rosetó, ja restaurat . A 1' interior de la nau es realit zará una neteja i restauració de tot el conjunt de voltes , murs i paviments, sobretot, a les parts afectades per hu mitats de cobertes, filtracions d'aigua pels finestrals i humitats ascendents per capil .laritat des del subsól . Un deis aspectes previstos és la restauració sonora i musica l del conjunt arquitectónic de la Prioral i del Campanar amb la incorporació a les campanes, recentment restau rades, d'un carilló, que precedirá el toc de les hores .

XII

1997

TAG

OLOG Á

TEC El món 3D al nostre abas t es que Walt Disney va presentar el 1982 l a película "Tron", la primera feta amb efectes cre ats per ordinador en 3D, la técnica de simular l a realitat dins la computadora ha avangat moltíssim .

Per aconseguir representar en un entorn totalmen t pla com la pantalla de la televisió una construcci ó tridimensional s'han d'utilitzar diferents algorit mes matemátics que fan que els equips hagin d e ser forra potents . Recentment, pecó, han aparegu t el que s'anomenen acceleradors 3D que porte n incorporats uns xips dedicats a realitzar tot s aquests cálculs i que permeten crear efectes real ment sorprenents . En un futur próxim els equip s PC que portin targetes acceleradores 3D s'assem blaran molt als fins ara equips professionals ex clusius 3D i els resultats obtinguts es podran po sar a 1'alcada deis equips professionals .

Pel que fa als programes més coneguts en e l món professional cal destacar : Alias Powe r Animator, Softimage, Lightwave i 3D Studi o MAX . La resta de programes 3D han estat recent ment incorporats a 1' ámbit del PC .

Quin ordinador ens cal per a treba(Par amb 3 A ••• Per a programes considerats professional s s'haurá de disposar de : • Pentium PRO ó MMX a 166Mhz .

• 64 mb de RAM .

• Targeta acceleradora 3D OpenGL ó el API qu e suporti el programa a utilitzar .

• Disc dur de 3 GB o més gran.

• Monitor de 21" .

••• Per a equips no dedicats exclusivament a 3D : • Pentium 120Mh z • 16 Mb de RA M • Targeta VGA rápida (S3 ó similar ) • Disc dur de 2 GB .

• Monitor de 15" .

Adreces que ensacosten a lainfografia `http ://www .3dc~ife .co m

ACTUAHTA T

hup ;//www .extrciüczonc .com/&7Estiks/modclsi modcls .hit o

Acord entre Motorola i Appl e

http ://ww~.v.graphics .rcnt .co m

Motorola acaba de presentar una nov a línia de sistemes compatibles amb Macintosh, basat en un dissen y desenvolupat conjuntament amb Apple .

Es tracta de la línia StarMax 5000 qu e utilitza el sistema Tanzania II, qu e incrementa la rapidesa del sistema fin s els 300 MHz . StarMax5000 treballa amb el sistema operatiu MacOS 7 .6 de Appl e i utilitza els procesadors 603e i 604e d e Motorola.

htp ://www mnct .lr/info1og ic ° http ://www .softdisk .com/come/haradigm/3daitm . htth ://www :rhino .3d .co m http::ww .3dmax .com http //unix .fractal .co m

Font'iniormacio : PC Media '

Agost

1997

TA G

PR

OAV A L'Euro : un deis grans reptes de 1'economia europe a

E

1 procés d'introducció de la moneda únic a marcará, sens dubte, el futur de l'economia euro pea i afectará totes les esferes de 1' activitat empresarial i per aixó hem cregut convenient dedicar un article al programa de convergéncia 1997-2000 .

Dublín va aprovar els principis d'un Nou Mecanisme de Canvi per a aquelles monedes que n o s'integrin a la zona Euro des del seu inici . Aix í mateix, també es va establir un procediment pe r garantir la disciplina pressupostária una vegada e s posi en marxa la Unió Monetária . Es el que es v a anomenar el pacte d'estabilitat .

El conegut "Informe Delors", va servir per qué el Consell Europeu Celebrat a Madrid e l 1989, decidís 1'inici, a partir de 1' 1 de juliol d e 1990, de la primera fase de la Unió Económica i Monetária (UEM) . Ara bé, va ser el tractat de la Unió Europea, signat a Maastricht el 7 de febre r de 1992 el que va encetar el camí cap a la Uni ó Europea i Monetária.

• 1 de gener de 199 9 A partir d'aquesta data es pensa posar e n marxa la Unió Económica i Monetária i 1'Eur o passará a ser la moneda única, tant económicament com jurídicament deis paisos participants .

En aquest mateix període també es preveu posa r en funcionament el Banc Central Europeu i el Sis tema Europeu de Bancs Centrals .

► Tres períodes : • De 1' 1 de juliol de 1990 al 31 de desembre d e 1993 En aquest període els estats membres acorden liberalitzar els moviments de capital i presen tar programes de convergéncia económica .

► Un llarg camí cap a la convergénci a Evidentment, els estats membres que vulguin accedir des de 1'inici a la Unió Económica i Monetária, entre ells 1'Estat espanyol, hauran de complir una série de condicions :

• De 1'1 de gener de 1994 al 31 de desembre d e 1998 Actualment ens trobem en aquesta fase .

El 1994 es crea 1'Institut Monetari Europeu que té com a funcions reforcar la cooperació en tre els bancs centrals nacionals i la coordinació de les polítiques monetáries deis estats membres , supervisant el funcionament del Sistema Monetari Europeu . En un futur, l'Institut Monetari Europe u ha de donar pas al Banc Central Europeu (BCE) .

Un altre pas molt important es va donar e l desembre de 1995 a Madrid quan el Consell Eu ropeu que s'hi va celebrar va acordar que la mo neda única s' anomenaria EURO i també es va fi xar el calendari escenari per a la seva introducció .

Un any més tard, el Consell Europeu de

• La inflació durant l'any anterior no podrá superar en més de 1' 1,5% la mitjana de les tasses dei s 3 estats membres que la tinguin més baixa . Es prendrá com a mesura 1'IPC harmonitzat, qu e permet realitzar comparacions internacionals mé s rigoroses i examinar amb el menor grau d'erro r possible el grau de Convergéncia de les economi es europees .

• El tipus d'interés a llarg termini no haurá de , durant l' any anterior, excedir en més del 2% de l a mitjana de tipus d'interés deis tres estats am b menys inflació .

ir

Agost

• El déficit públic no haurá de superar el 3% de l PIB.

XIV

1997

TA C El deute públic no pot superar el 60% de l PIB . El tractat de Maastricht contempla certa fle xibilitat sobre aquest aspecte i n'hi ha prou am b certificar que el deute ha entrat en una tendenci a descendent .

El tipus de canvi davant les monedes qu e formen part del mecanisme de canvis del Sistem a Monetari Europeu ha d'estar dins els marges nor mals de fluctuació i s'ha de mantenir dins de l a seva banda de referencia. A continuació els mos trem un quadre on es reflecteixen les prevision s de convergencia segons la comissió europea .

Entre les seves funcions hi haurá definir i executar la política monetária de la Unió Europea i re alitzar operacions de canvi de divises, promour e el bon funcionament del sistema de pagaments i posseir i gestionar les reserves oficials de divises .

Finalment, en aquest any també es fixará l a data d'introducció de bitllets i monedes en Euros .

A partir del gener de 1999 s'han de fixar el s tipus de conversió entre les monedes deis estat s participants amb respecte a 1'Euro . Com hem as senyalat anteriorment també es posaran en funci onament el Banc Central Europeu i el Sistem a Europeu de Bancs Centrals i, finalment, haur á d'entrar en vigor el Reglament del Consell qu e defineix el marc jurídic relatiu a la introducció d e 1'Euro .

Sota l'impuls del Banc Central Europeu i d e les autoritats nacionals, es continuará el procés d e canvi a l'Euro en els sistemes de pagaments al de tall (transferencies, xecs, targetes bancáries, etc .).

Retirar els bitllets en moneda nacional i posar en circulació els bitllets i monedes en Euro s s'haurá de fer com a molt tard durant el 2002 .

Es tracta, per tant, d'un procés llarg i laboriós, peró, que será un pas históric per a tot a Europa .

► El camí de 1'Euro fins el 200 2 L'any vinent (1998), concretament a la primavera, els Caps d'Estat i de Govern decidiran el s estats membres participants al que s'anomena l a Tercera Fase (o període) de la Unió Económica i Monetária .

En aquest mateix 1998 s'haurá de crear e l Banc Central Europeu per tal que pugui comenta r les seves activitats 1' 1 de gener de 1999 . Un cop fet aixó s'haurá de crear el Sistema Europeu d e Bancs Centrals, que es composará del Banc Cen tral Europeu i els bancs centrals nacionals, amb 1'objectiu de mantenir 1'estabilitat deis preus .

PREVISIONS DE CONVERGENCIA PER A 1997 SEGONS LA COMISSIÓ EUROPE A

Agost

Estats membres

Inflació

IPC arm .

Febrer

Déficit

Deut e Públic

Tipus d' interés a llarg termini

Participació al SM E

Alemanya

1 .8

1 .6

3

61 .8

5 .8

sí

Franca

1 .6

1 .7

3

57 .9

5 .7

sí

Holanda

2.4

1 .6

2 .3

76 .2

5 .7

sí

Bélgica

1 .9

2

2 .7

126 .7

5 .9

sí

Luxemburg

1 .7

1 .5

1 .1

6 .5

6 .1

sí

Itália

2.7

2 .3

3 .2

122 .4

7 .6

sí

Regne Unit

2.3

2

2 .9

54 .7

7 .5

no

Irlanda

2

1 .9

1

68 .8

6.3

sí

Dinamarca

2 .3

2

3

67 .2

6.5

sí

Finlándia

0.9

0 .6

1 .9

59 .2

6.1

sí

7 .1

no

Suecia

1 .6

1 .1

2 .6

76 .5

Austria

2 .1

1 .5

3

68 .8

5 .7

sí

Espanya

2.4

2 .5

3

68 .1

7.1

sí

Portugal

2 .5

2 .4

3

64 .1

6 .9

sí

Grecia

6

6 .5

4 .9

108 .3

10 .3

no

XV

199 7

TA C

R "Determinado" de les causes de la manc a d'adheréncia i del trencament de peces d e paviments exterior-interiors d'un complex e comercial de gran superfície " continuació oferim un resum de la conferéncia pronunciada pel Sr . Ferran Gomá Ginestá, Pro fessor de Patologia i Control de 1'Edificació ETSAB UPC .

Per analitzar les . causes de les falles en el paviment exterior-interior d'una gran superficie e s realitza la comprovació deis parámetres físic-químics fonamentals sobre unes mostres extretes als punt s convenients per aclarir les veritables causes i, en conseqüéncia, procedir a proposar una solució mé s segura, económica i avantatjosa .

Per fer-ho s'extreuen mostres de diferents punts on es manifesta falta d'adheréncia, en contras t amb les mostres pressumiblement acceptables .

En les determinacions físiques es procedeix a 1'obtenció de parámetres complets mitjancan t ASTM en lloc de la norma UNE 127 .002 .90, ja que aquesta no fa una absorció sencera per bullimen t o en buit, sinó que la fa per permeabilització lliure ascendent a temperatura ambiental .

En aquestes condicions, l'absorció d'aigua no és completa perqué no s'ha aconseguit l'equilibr i i perqué l' aire que queda atrapat al seu interior no es llibera . La norma ASTM aconsegueix resultat s més exactes i reproduibles i les seves dades són indicadors molt segurs de la qualitat del morter .

„L y

Densitat massa g/cm3

Densitat fracció inaccessible g/cm3

Capacitat d'absorció d'aigua

Porositat total en volumen %

Mostres B-I

*

1 .82

2.73

18 .2

33 .2

B-2

0

1 .81

2.72

18 .4

33 .3

D-I

*

1 .74

2 .64

19 .5

33 .9

D-2

0

1 .74

2 .69

20 .3

35 .3

0

1 .74

2 .65

19 .9

34 .6

R-2

*

1 .80

2 .66

17.9

32 .3

1-1

0

L65

2 .68

23 .3

38 .4

1-2

*

1 .79

2 .68

18 .5

33 . 1

Xi =

1 .76

2 .68

19.5

34. 3

o=

0 .052

0 .029

1 .65

1 .79

C .V. % =

2 .95

1 .08

8 .5

5.2

2 .24

2 .69

7:5

16 .8

2.21

2.68

7.9

12 .25

12.63

R-1

Mostres terrasso D-2 B-2

,

17 .5

Cara mostra mitjana de terrasso D2+B2

1

6.5

14 .6

De les determinacions químiques s'ha volgut conéixer la dosificació del morter, relació a/c ai gua de constitució, contingut de sulfat s

Aqost

XVI

199 7

TAC TAULA II

Referéncia de l a mostra

B-1

B-2

D-I

D-2

Sílice soluble tota l en ácid fort en %

182

2 .40

1 .96

1 .5 4

Sílice soluble dei s fins no hidráulics en ácid fort en %

Mostra promig 0 .2 2

Residu insoluble en fred %

81 .4

75 . 5

72 .3

81 . 1

Contingut de ciment Portand calculat com 1-35 A 'Yo sobre formigó sec

8 .9

12 .1

9 .6

7. 3

Kgs/m-3 formig ó sec

154

220

167

13 3

Absorció de blau d e metilé total dei s árids en mg/100g

310

330

410

52 0

Aigua de constituci ó %

1 .8

2 .2

1 .8

1 .6

Relaci ó aigua/ciment

2 .2

1 .6

2 .1

2 .7

Contingut de sulfat en SO4 en %

0 .15

0 .35

0 .10

0 .12

TAULA III Referéncia de l a mostra

R-1

Sílice soluble tota l en ácid fort en %

2 .59

Silici soluble deis fins no hidráulics en 8cid fort en %

Mostra promig 0 .22

Residu insoluble en fred %

69 .1

1

1

1-2

R-2

1-1

2 .42

1 .85

2 .04

70 .1

74 .9

70 . 4

Contingut de ciment Portand calculat com 1-35 A % sobre formigó sec

13 .2

13 4

9 .1

10. 1

Kgs/m-3 formigó sec

229

241

149

180

Absorció de blau d e metilé total dei s árids en mg/100g

360

280

460

380

Aigua de constituci ó %

2 .4

2 .6

1 .7

1.9

Relació aigua/ciment

1 .61

1 .44

2 .6

1 .9 1

Contingut de sulfat enSO4en°/

0.30

0 .40

0 .17

0.2 0

Es procedeix a la determinació del contingut de matéria orgánica, si bé els valors trobats esta ven dins deis usuals i convenients (0 .5 a 1 .5 kg/m3), si bé una de les mostres donava un valor próxi m al límit per la baixa quantitat de ciment del morter .

Discusiú de resu(tats Les densitats de massa deis morters de fixació posades a 1 ! obra són extremadament baixes am b Agost

XVII

199 7

TA G una mitjana d' 1 .76 g/cm3 i una desviació estadística de 0 .052 . La densitat mínimament acceptable e n un morter de fixació és de 2g/cm3 .

Les capacitats d'absorció d'aigua (ASTM) revelen que en totes les mostres, fins i tot a les pre sumiblement bones, són excesivament altes amb una mitjana de 19 .5% .

El valor mínim per a un morter de fixació per tal que ofereixi una resisténcia d' adheréncia ac ceptable no ha de superar el 9%, amb més raó en un paviment d'exterior amb pas de cárrega hauríe m d'exigir 7a 8% . Per tant, es demostra que la posada en obra ha estat afectada per un excés d'aigua a la massa .

En conjunt, la composició deis morters de fixació donen una dosificació de ciment Pórland (I 35A) de 184 kg/m3 . Les relacions a/c trobades són excesivament altes, superant 1 .5.

La dosificació de ciment ha estat insuficient per obtenir l'adheréncia necessária del morter per al paviment exterior, que tindrá que soportar cárregues puntuals tot i que la relació a/c hauria d'have r estat 0,7 en lloc de 1'obtinguda realment .

Així mateix hauria d'haver previst una profunditat més gran als 36 mm existents . (Mínim 4 0 mm) .

La resisténcia a la compressió deis morters analitzats és també, en conseqüéncia, molt baixa . En aquestes condicions els terrassos no tenen recolcament ferm per impedir el trencament a flexo-tracció .

Canctusian s L'adheréncia entre morter i terrasso es produeix per la penetració de la fase aquosa o "lechada " de morter dins de la porositat del terrasso .

Si el terrasso está massa sec, la fase aquosa del morter és absorvida per la porositat accessibl e de manera que a les fases d'unió no hi ha o queda, únicament, una reduida quantitat de la que no pre cipiten suficient compostos aglomerants, per la qual cosa no es produeix adheréncia .

Si el terrasso está completament saturat, no penetra i no es produeix adheréncia perqué no e s formen els compostos cristalins de les fases ACM, sulfoaluminats i silicats .

Per tant, la pessa de paviment ha d'estar semisaturada . Durant les primeres 48 hores es produ eix la formació de les solucions saturades de sulfoaluminats per la reacció entre fases ACM aluminat s cálcics hidrats i els sulfats de ciment (adheréncia primária) .

A partir del tercer dia i en preséncia d'aigua de curat, s'inicia la producció de les fases de sili cats hidratats SCM. Sovint, el morter de massa és retardat amb aditius per ampliar el temps de posa da en obra . Freqüentment, cap al final del temps retardat, en aquestes condicions no es produeix ni adheréncia ni resisténcia tot i amb relacions a/c correctes . Deixar juntes de dilatació i no fer pany s superiors a 20 x 20 . No humir ni per excés ni per defecte ; controlar la relació a/c i t/ciment m3 són altes conclusions a aportar.

Agost

1997

TAG

SOU V L' espai Gaudí a les golfes i terra t de la Pedrer a M itjancantaquesta secció volem presentar diferents indrets del nostre país que no poden passar pe r alt . Com a primera entrega ens arribaren fins a Barcelona, concretament a l'edifici de la Pedrera pe r presentar 1'Espai Gaudí, des d'on es pot conéixer i admirar 1'obra d'aquest arquitecte inigualable .

Quan el 1986 Caixa Catalunya adquireix l a Pedrera i inicia el projecte de reconstrucció es plan teja obrir un espai on explicar la vida i 1'obra del ge nial arquitecte Antoni Gaudí. Deu anys després i u n cop finalitzada la restauració aquest espai es va fe r realitat inaugurant el que avui es coneix com Espa i Gaudí .

Mitjancant maquetes, fotografies i audiovisuals l'Espai Gaudí presenta, segons els im pulsors del projecte "una visió ámplia i suggestiv a d'aquest arquitecte i de la seva obra . Sense renunciar al necessari rigor técnic, l'Espai Gaudí utilitz a un to divulgatiu comprensible tant per als expert s com per als profans, tant per als adults com per al s joves . L'Espai Gaudí está pensat perqué els visitante puguin arribar a unes conclusions própies i entenguin l'arquitectura de Gaudí per la via del coneixement históric i el raonament" . És admirable el lloc on s'ha obert aquest espai, concretament a les golfes i al terrat de la Pedre ra . Les golfes, formades per una succeció de 270 ares catenaris de totxana cobreixen una superfície de 1 .280 metres quadrats i acullen els elements expositius que integren els set ámbits que formen 1'Espai Gaudí, l'últim deis quals, dedicat a la Pedrera, es complementa amb la visita a un terrat certamen t sorprenent i espectacular.

►La informática aplicada a robra de Gaud í Un estudi realitzat pel Departament d'Estructure s en Arquitectura de 1'Escola Técnica Superior d'Arquitec tura de la Universitat Politécnica de Catalunya i l a Victoria University of Wellington de Nova Zelanda con firma que els métodes empírics utilitzats per Gaudí resp o= nien a uns cálculs i unes fórmules matemátiques realitza des per aquest genial artista .

Espai Gaudí . La .Pedrei-a Provenca 261 26 5 Telf . (93) : 4845995 . http ://www .caixacat :es/fund_eat :htm l Horari a de dimuu-ts a diumenge de 10 a 2 0 Dilluns íanca t

Font informació : Guía "La Pedrera"

Aqost

XIX

1997

TA C

OVS POH $ si.

70td ea

9

"L' aparellador ha sabut posa r les coses al seu lloc" El reusenc Andreu Fargas ha estat testimoni de diversos moments hist)rics de la capital del Baix Cam p mitjancant 1'exercici de la seva activitat professiona l d'aparellador, feina que va realitzar a 1'Ajuntamen t durant més de quaranta anys . Així, va ser un deis responsables de la construcció del mausoleu del genera l Prim, quan a principi de la década deis anys setanta e s va decidir trasiladar les seves despulles a Reu s procedents de Madrid ; va ser 1' artífex de l' obra que v a permetre la construcció d'una bona part del cinturó d e ronda i entre les diverses actuacions urbanístiques qu e hi ha a la capital del Baix Camp també s'inclo u 1' edificació de la torre que corona 1' edifici consisto rial . La seva experiéncia li permet confirmar amb contundéncia que abans el paleta er a un artista i opina que durant els últims anys s'han fet multes obres que difícilment e s poden incloure en l' art anomenat arquitectura . L' aparellador, per), també ha estat mol t vinculat amb diverses iniciatives ciutadanes . Així, va ser un deis reusencs que despré s de la Guerra Civil van reprendre 1'activitat del cos de bombers de Reus .

C

persones que han treballat més anys a 1'Ajuntament . Durant el temps que vaig treballarhi vaig viure moments molt doleos per) també situacions molt dramátiques a la ciutat, com ar a incendis espectaculars . La situació a Reus es v a restablir després de la Guerra Civil,peró, aleshore s el problema era que no hi havia céntims per fe r coses . Vaig preparar diversos projectes municipals com ara el pas per sota del tren dalt de la caset a del guardagulles . També vaig replantejar l'eix d e Reus a Tarragona, i el del ferrocarril per convertir-lo amb el que ara és 1' avinguda de Mari á Fortuny. "

om va comentar la seva relació amb e l Gremi de la Construcció del Baix Camp ?

"A través del meu pare que era contractista i formava parí de la junta del gremi . Aleshores 1'entitat tenia la seu a la plaga del Pintor Fortun y en el lloc en el qual hi havia el Foment Industria l i Mercantil ."

Com va iniciar la seva activitat a 1'Ajuntament ?

"Hi vaig entrar 1'any 1939 després de fer el s estudis d'aparellador . Aleshores, Reus només tenia 39 .000 habitants . Vaig ser aparellador municipal més de 44 anys . Crec que he estat una de les Aqost

XX

1997

TA C Quines diferéncies establiria entre la manera de treballar que hi havia anys enrere respecte a factual ?

"Ha variat molt. Una diferéncia molt important és la ma d' obra . Cal tenir en compte que avui e n dia la maquinaria que s'utilitza, les bastides i, e n general, tots els avencos han permés fer els gran s edificis sense dificultats técniques . Avui en dia si es vol fer una actuació molt alta no hi ha cap pro blema . Quan el meu pare va arreglar el campanar a principi de segle va tenir que utilitzar u n cabestany que pujava i baixava . Ara no hi hauri a aquest problema . En aquells temps, per), també hi havia ganes, entusiasme i coneixements per a fer coses ."

"Cal tenir en compte que avui en dia l a maquinaria qu e s 'utilitza, les bastides i, en general, tots els avencos han permés fe r els grans edificis sense dificultats técniques " més consideració . Ara bé, com tot, no tothom é s igual ."

Creu que en el camp de la construcció s'ha n fet molts disbarats ?

"Molts . Ara surten, com per exemple, l' aluminosi .

Abans no es tractava solament de posar totxan a damunt de totxana . Actualment no hi ha graci a construint, no hi ha artesania ni especialitats .

Abans era diferent . El meu pare, per exemple, v a ser el primer contractista que va fer una casa d e ciment armat, concretament, la casa Punyed . De tota manera, tampoc puc opinar gaire sobre el qu e es fa ara .Fa catorze anys que estic apartat de les obres . Actualment, pugen unes generacions molt enlairades . De tota manera, de vegades veus coses que no saps on és l' arquitectura . Abans cada paleta era un artista . Sabien treballar la pedra .

Neixien amb alguna cosa especial dins ."

Hi havia més qualitat en les obres abans qu e ara?

"En'aquells temps hi havia aprenents . Tant se'l s donava si cobraven o no . Era important aprendre .

Recordo que quan jo feia classes a 1'escola de l treball, els alumnes volien saber fer, per exemple , una escala de cargol . Jo aleshores els deia que primer havien de saber fer argamassa i despré s arrebossar."

L'aparellador és un artista de segona fila , darrere de 1'arquitecte ?

"Ha sabut posar les coses al seu lloc . Ha sabu t crear un laboratori de qualitat i ja ens tenen amb

7 -

' a<,- c~GvZ

ALBERT MARINAUSIN Ctra. d'El Morell, Km . 1,3 • Tel . i fax 977/34 52 05 • 43206 REUS Correspondencia: APARTAT DE CORREUS 134 7

Agost

XXI

1997

TA C

COP D'UL L El tipus d'interés per a 1'habitatge de protecci ó oficial es fixa en el 5,5 %

E

1 Consell de Ministres ha aprovat un nou tipus d'interés, fixat per la comissió delegada d'Asfers Económics en el 5,5%, per als préstecs concedits a habitatges de protecció oficial . El nou tipus oficial s'aplicará al s convenis amb entitats de crédit que concedeixin prestecs per a la promoció i adquisició de pisos del programa 1997 del Pla de l'Habitatge i Sól . D'aquesta manera es produeix una reducció del tipus d'interés deis préstec s que es van concedir durant el 1996 que eren del 9% en el primer semestre de l' any i del 7,5%, al segon semestre .

Els Ajuntaments deuen 750 .000 milions a les empreses, segons la CEOE

L

a CEOE ha calculat en 750 .000 milions el deute que les administracions locals tenen amb prove'idors i contratistes . Com a conseqüéncia d'aixó, des de la patronal es busquen solucions a una situació que ha arriba t a afectar seriosament algunes empreses . Representants del comité de contractistes de la CEOE s'han reunit am b el ministre d'Administracions Públiques, Mariano Rajoy, per demanar-li el compliment de la Ley de Contrato s del Estado per tal que les administracions locals posin els seus pagaments al dia .

Per sectors, els més afectats són els de la construcció, la neteja urbana, la senyalització del tránsit, l a jardineria i el sector eléctric .

~DEJORGE GIRON A

~

PUERTAS Y PERSIANAS ENROLLABLES • MOSQUITERAS METALICAS ENROLLABLE S (PATENTADAS)

MOTORES ELECTRICOS PARA PERSIANA S CONSTRUCCIONES GENERALES EN CARPINTERI A

Carpintería [Fina en Madera y Decoració n Próspero Bofarull, 7 - Tel . (977) 31 42 21

Agost

.43202 REU S

1997

MC

El QUIOS C 82 LA VANGUARDIA DOMINGO, 8 JUNIO 1997

E C O N O M Í A

Cambios en la evolución económica de las comunidades autónoma s

Cataluña ha recibido sólo un 9% de la inversión total del Estado en . infraestructuras desde 198 2 La adjudicación de obras públicas ha caído un 42% en el primer trimestr e cantado los 540.747 millones de pe setas, lo que supone el 9 % de la in versión realizada en el conjunto d e España (6,001 billones).

El presidente de la Cámara de Contratistas, Rafael Romero, subraya que "ese trato desigual debe corregirse, ya que el déficit de infraestructuras hipoteca el crecimient o económico futuro de Cataluña" .

Añade que incluso en 1992, just o después de acabar las obras olimpicas, el "stock " de capital público in vertido en infraestructuras y equipamientos en Cataluña era de 2 .6 billones, frente a 20.4 billones en el conjunto de España . En ese año d e máximos, Cataluña concentrab a sólo el 12,7 % de la inversión total .

Déficit de infraestructura s

La construcción de obras públicas en Cataluña ha retrocedido en el transcurso de los últimos año s ELISENDA VALLEJ O BARCELONA. - Cataluña ha recibido únicamente un 9 % de la inversión total del Estado en infraestructuras en los últimos quince años, entre 1982 y 1997 . de acuerd o con las cifras de los presupuestos geiserales de ese periodo recogidas po r la Cámara de Contratistas de Obras de Cataluña . Esta patronal, que reúne a las empresas constructora s de obra pública en Cataluña, defiende que esta comunidad padece un a dotación insuficiente de infraestructuras, además de un déficit de inversión en esta materia respect o al resto de España.

A esa menor inversión pública e n Cataluña durante los últimos 1 5 años se ha sumado el recorte presupuestario forzado por las exigencia s de Maastricht, que el año pasad o provocó una caída del 18 % en l a construcción de obras públicas e n esta comunidad autónoma . Los contratistas de obras esperan est e año una nueva calda de la activida d del 24 %, que arrastrará al conjunt o del sector de la construcción en Cataluña a un descenso del 2,5%.

Por el momento, de acuerdo co n los últimos datos de la Cámara d e Contratistas, la adjudicación de obras públicas por parte de los principales organismos presentes en Ca taluña (en volumen de negocio) se ha reducido un 42 % en el primer trimestre del año, hasta situarse e n 9 .300 millones de pesetas . Esas adjudicaciones se han realizado ade-

Agost

más con una reducción del 14 % so bre cl presupuesto inicial de licita ción, por la elevada competenci a entre empresas para hacerse con la s escasas obras que salen a concurso , y cuatro puntos superior a la reduc ción media aplicada en el primer tri mestre de 1996 . Los contratistas su brayan que la morosidad de las ad ministraciones públicas sigue si n solucionarse y permanece estanca da alrededor de los nueve meses d e retraso en los pagos .

En cuanto al déficit en infraestructuras acumulado en los último s años, la comparación cn términos

de volumen de inversión por habitante es aún más gravosa para Cata luña. Del análisis de los presupuestos generales del Estado entre 193 2 y 1997 se desprende que, mientras en el conjunto de España el Esta do ha gastado en infraestructuras 10 .364 pesetas por habitante, Cata luña ha recibido sólo 5 .976 por ha bitante . La comunidad autónom a catalana, por tanto, ha recibido e n pesetas por habitante un volume n de inversión en infraestructuras un 42% inferior a la del conjunto d e España. La inversión del Estado e n Cataluña en esos quince años ha al -

Recuperación de la viviend a ■ En contraste con la negativa evolución de la obra pública, el secto r de la edificación, especialmente de viviendas, atraviesa un buen mo mento, yespera crecer este año un 3,5 %. A pesar de que el número de viviendas iniciadas en Cataluña durante el primer trimestre se reduj o un 2 %, frente a un aumento del 7,3 % en 1996, la evolución es má s favorable en Barcelona y su área metropolitana . La región 1, que com prende las comarcas del Barcelonés, Valles Occidental y Oriental , Baix Llobregat y Maresme, registra en el primer trimestre un aumen to del 5,6 % en las viviendas iniciadas . Las zonas turísticas observa n también un aumento del 13,1 %, que arrastra ala provincia de Girona a un aumento del 5,3 % . Tarragona cae un 40 %, y Lleida un 13 %.

Rafael Romero considera que 1997 será un buen año de activida d constructora de viviendas, aunque ya no tanto de inicio de nuevo s proyectos, y apunta que elsectorpuede sufrir un cierto estancamient o en 1999 . Respecto a la encuesta de coyuntura de la Cámara de Co mercio, que señala un crecimiento del sector de la construcción de l 1 % en los cuatro primeros meses del año, Romero apunta que cl in forme sc ha basado en indicadores indirectos,como la ocupación, qu e probablemente precisan correcciones técnicas ."Desde la realidad de l sector está claro que seguimos en tasas negativas de crecimiento ."

En términos de PIB, en 1992 España disponía de 340 .000 pesetas decapita' fijo público para produci r un millón de pesetas, mientras qu e en Cataluña para producir ese mismo millón se disponía sólo d e 220 .000 pesetas, un 34 % menos .

Para Romero. "si volvemos a registrar tasas de crecimiento económico de entre 3 y 3,5 %, ese déficit de infraestructuras se hará aú n más evidente " , teniendo en cuent a que ya se pone de manifiesto en ca sos como las rondas de Barcelona o el aeropuerto de El Prat .

Los contratistas consideran qu e ese déficit de infraestructuras d e Cataluña debería solventarse en beneficio incluso del conjunto de España . Romero aduce que "la inversión en obras públicas debe respon der a criterios de eficienci a económica y está claro que el efect o retomo es mayor si se destina a la s zonas más desarrolladas". En este sentido se pronuncia un reciente in forme encargado por la Comisió n Europea (CE) a las universidades de Glasgow y Paris X11, que considera de escasa utilidad la inversión en in fraestructuras en regiones subdesarrolladas . Según el informe, la in versión en las zonas más desarrolladas -como Cataluña, Madrid o Valencia, en España- es más eficiente porque genera inversión privada y tiene un efecto de arrastre sobre la economía del país, incluida s las regiones menos desarrolladas.

El informe de la CE considera u n contrasentido que regiones con u n nivel de desarrollo similar, como e s el caso de Langucdoc-Roussillon y Cataluña, sean receptoras netas d e fondos de la Unión Europa en el primer caso y contribuidoras en el segundo . Para los contratistas, la Generalitat y el Gobierno español deberían utilizar las conclusiones d e ese estudio para corregir la distribución de fondos europeos y reclama r mayor dotación para Cataluña .

1997

Aquí el té . És fora de série .

Li presentem el Crédit Consum CajaMadrid .

A interés

Ajusti'l a la se v

.

variable .

1 sense comissi ó d'obertura .

miaaa

Digui'ns en quantes quotes l'any li agradaria pagar-lo : En 12? En 13? 0 prefereix fer-ho en 14 ?

I gaudeixi'n al seu

gus t

Crédit Consum CajaMadrid . Fins a 8 .000 .000 de pessetes i fins a 5 anys per a pagar-lo .

Per al que vosté vulgui . El cotxe que sempre ha somiat . Reformar la cuina . 0 renovar els mobles de casa .

Així és el Crédit Consum CajaMadrid . Fora de série . *TAE 8,89% . Calculada per a operacions a 3 anys . 12 quotes l'any . Interés nominal 1r . trimestre 4,95% . Resta del termini, Interé s Variable amb revisió semestral segons tipus actiu de referéncia de caixes d'estalvi més 1 punt, arrodonit per excés a 1/8 de punt . Últim tipus de referéncia publicat el 21 .5 .97 (8,25%) . Sense comissió d 'obertura .

0 tris un altre

nutres

creaits

A més, també disposem d'altres fórmules de crédit, perqué pugui escollir alguna d'aquestes opcions : * No pagar interessos durant el primer trimestre . * 0, fins i tot, no pagar quotes fins al quart mes .

Informi-se'n a la seva Oficina o al. 902 2 4 6 8 10 . http ://www .cajamadrid .es

A interé s

variable .

I sense comissi ó d'obertura .

F

e

Sf l