Tag 09

Febrer 1996 TÉCNICS DE TARRAGON A BUTLLETÍ INFORMATIU DEL COL .LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES Av . President Maciá, 6 - la . - 43204 TARRAGONA Tel . 21 27 99 Fax . 22 41 52 Oficines de visat a Reus, Valls i Vendrell .

SERVEI S

TAG

De dilluns a divendres .De 9 :00 a 13 :OO h De 16 :30 al 9 :00 h

Horari:

OFICINA:

Tel . 21 27 99 Consultes :

De dilluns a divendre s De 9 :00 a 13 :00 h De 16 :00 a 19 :30 h Gabinet Técnic a

Vocal del Departament: Abdon AGUADÉ

De dilluns a divendre s De 9 :00 a 13 :00 h De 16 :30 a19 :00 h Curs de PRESSUPOSTOS I AMIDAMENT S Curs de WORDPERFECT per Window s Horaris a concreta r ASSESORAMENTJURÍDIC GRATUYT•

Xavier ESCUDÉ

PREMIS I SALONS:

PINTURAMA 96, IV Saló d e la Pintura, Revestiments i Materials auxiliars .

Del? al 10 del proper mes de

Visats :

De 9 :00 a 13 :00 h .

Borsa de treball :

De 9 :00 a 13 :00 h.

Consultes:

Lluís ROIG De 9 :00 a 13 :00 h .

CONSTRUTEC, Saló dedicat a diferents aspectes del mó n de la construcció : aillaments térmics i acústics, energies alternatives, tractaments d'aigües, pedra natural , paviments . . .

Del 13 al 16 de maro de 1996 al Pabellón de Cristal del recite feral de la Casa de Campo d e Madrid .

Primer PREMI WINTERTHUR D'INVESTIGACIÓ, per a treballs d'investigació inédit en el camp de le s assegurances, la seguretat, la salut laboral, la prevenció d'accidents o la protecció de l medi ambient .

Dotació : 500 .000 ptes .

Termini : 31 de maro de 1996 . .Pres ntaciódetrebalsal a Secretaria del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC . Tel . : (93) 401 65 83 .

CEET.•

José R . MARZO MARTÍNEZ LABORATORL•

TARRAGONA Tel . 54 79 0 9 Director..

Ignasi VALLV É Formigons:

Tel . despatx : 21 26 5 8 Hores concertade s

E. VALLS Químic:

J .C. FERNÁNDEZ De dilluns a divendre s De 9 :00 a 13 :00 h De 15 :00 a 18 :00 h

ASSESSORAMENT FISCAL:

Teófilo ALVAREZ Tel. despatx : 23 97 1 3 BIBLIOTECA / PAPERERIA :

AULA INFORMÁTICA :

MARCEL Ramírez

-'i

EDITA: Col•legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de Tarragona Av . Francesc Maciá, 6, 1r, 43204 Tarragona Tel . (977) 21 27 99 Fax (977) 22 41 52

Josep M . SANET Horari :

Oficina de visat de Reus :

El Vendrell : Jaime

Plaga Prim, 10, 4rta .

Tel . (977) 33 10 72

Martínez

Oficina de visat de halls :

Junta de Govern :

Plaga del Blat, 10 baixos Tel. (977) 60 50 65 Oficina de visats d'El Vendrell

Pau Casals, 17 VISADORS : .

Reus : Josep M. Buqueras Tarragona : Lluís Roig Valls : Josep M. Guasch

mar-1 a la Fira Internacional de Valencia . Tel . : (96) 3861100.

També a Valéncia: MARCA, saló de la Rdtulaci ó i la Senyalética ; el SALÓ INTERNACIONAL DE LA PEDRA NATURAL ; i CEVISAMA (5-9 de maro) , Saló Internacional de la cerámica.

PRESIDENT: Joan Prous Masdeu SECRETARIA : Carme Cárcamo López TRESORER : Joan Mercadé Porta COMPTADOR : Pilar Coca Torrell VOCALS : Josep M . Juncosa Aragonés

PRIMERES JORNADES SOBRECONSTRUCCIÓ I DESENVOLUPAMEN T SOSTENIBLE. Barcelona, primavera 1996 .

Dates a concretar en el Col . legi d'Aparelladors de Barcelona . Comissió de le s Jornades . Servei de Rehabilitació, 3a planta . Tel . : (93) 414 33 1 1

Av . Francesc Maciá, 6, 1 r 43204 TARRAGONA

Abdon Aguadé Bene t Joan Milá Rovira José R . Marz o Martíne z Agustí Valls Vallkan a

Col•legi d'A .A .T.T.

Dipósit legal: T-880 / 9 3

Consell de Redacció:

ISSN: 1134-086 X

Impressió:

Cronooffset, S .L .

Junta de Gover n Direcció :

Santi Suárez-Baldrís Fotografia :

Cori Pedrol a Secretaria:

Montse Amenós Administració i distribució :

EIs criteris exposats en els articles signats só n d'exclusiva responsabilitat dei s autors i no represente n necessáriament 1'opini ó de TAG.

SER VEI S

TAG Horari :

OFICINA :

Tel . 21 27 9 9 Consultes:

De dilluns a divendres De 9 :00 a 13 :00 h De 16 :00 a19 :30 h Gabinet Técnic :

Vocal del Departament : Abdon AGUAD É

De dilluns a divendres De 9 :00 a 13 :00 h De 16:30 a 19 :00 h Curs de PRESSUPOSTOS 1 AMIDAMENTS Curs de WORDPERFECT per Window s Horaris a concretar ASSESORAMENTJURÍDIC GRATUÍT.'

Xavier ESCUD É

De dilluns a divendre s :De 9 :00 a 13 :00 h De 16 :30 a 19 :00 h

PREMIS I SALONS :

PINTURAMA 96, IV Saló de la Pintura, Revestiments i Materials auxiliara .

Del? al 10 del proper mes de

Visats :

De 9 :00 a 13 :00 h .

Borsa de treball:

De 9 :00 a 13 :00 h .

Consultes :

Lluís ROIG De 9 :00 al 3 :00 h .

CEET

José R . MARZO MARTÍNEZ LABORATORI:

TARRAGONA Tel . 54 79 09 Director :

IgnasiVALLVÉ Formigons :

Tel . despatx : 21 26 5 8 Hores concertade s

E. VALLS Químic:

J .C . FERNÁNDEZ De dilluns a divendre s De 9 :00 a 13 :00 h De 15 :00 a18 :00 h

ASSESSORAMENT FISCAL:

Teófilo ALVAREZ Tel . despatx : 23 97 1 3 BIBLIOTECA /PAPERERIA :

AULA INFORMÁTICA :

MARCEL Ramírez

EDITA : Col•legi d'Aparelladors i Arquitectes Tecnics de Tarragona Av. Francesc Maciá, 6, ir, 43204 Tarragona Tel . (977) 21 27 99 Fax (977) 22 41 52

E

Josep M . SANE T Horari:

Oficina de visat de Reus: Plaga Prim, 10, 4rta .

Tel . (977) 33 10 72 Oficina de visat de Valls: Plaga del Blat, 10 baixo s Tel . (977) 60 50 65 Oficina de visats d'El Vendrell Pau Casals, 17 VISADORS : Reus : Josep M .

Buqueras Tarragona : Lluís Roig Valls : Josep M . Guasch

maro a la Fira Internacional de Valencia . Tel . : (96) 3861100.

També a Valéncia: MARCA, saló de la Rotulaci ó i la Senyalética ; el SAL Ó INTERNACIONAL DE LA PEDRA NATURAL ; i CEVISAMA (5-9 de maro) , Saló Internacional de l a cerámica.

El Vendrell : Jaime Martínez Junta de Govern : PRESIDENT: Joan Prous Masdeu SECRETARIA : Carme Cárcamo López TRESORER: Joan Mercadé Porta COMPTADOR : Pilar Coca Torrell VOCALS : Josep M . Juncosa Aragonés

Abdon Aguadé Benet Joan Milá Rovir a José R . Marz o Martíne z Agustí Valls Vallkan a Consell de Redacció: Junta de Govern Direcció : Santi Suárez-Baldrí s Fotografia : Cori Pedrol a Secretaria : Montse Amenó s Administració i distribució :

CONSTRUTEC, Saló dedicat a diferents aspectes del món de la construcció : aillaments térmics i acústics, energies alternatives, tractament s d'aigües, pedra natural , paviments . . .

Del 13 al 16 de maro de 1996 al Pabellón de Cristal del recitefiral de la Casa de Campo de Madrid.

Primer PREMI WINTERTHUR D'INVESTIGACIÓ, per a treballs d'investigació inédit en el camp de les assegurances, la seguretat, la salut laboral, la prevenci ó d'accidents o la protecció de l medi ambient.

Dotació : 500 .000 ptes .

Terinini : 31 de maro de 1996 .

Presentació de treballs a la Secretaria del Departament d'Organització d'Empreses d e la UPC . Tel. : (93) 401 65 83 .

PRIMERES JORNADES SOBRECONSTRUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. Barcelona, primavera 1996 .

Dates a concretar en e l Col•legi d'Aparelladors d e Barcelona. Comissió de le s Jornades. Servei de Rehabilitació, 3a planta . Tel . : (93)414331 1

Av . Francesc Maciá, 6, l r 43204 TARRAGONA

Col•legi d'A .A .T.T. Impressió : Cronooffset, S .L .

Dipósit legal: T-880 / 9 3 ISSN: 1134-086 X Els criteris exposats e n els articles signats són d'exclusiva • responsabilitat dei s autors i no represente n necessáriament I'opini ó de TAG .

TA G

OPINIÓ

El Coi .

legi i la cultura

S . SUAREZ-BALDRI S

El Col•legi d'aparelladors ha estat una de les institucions que han donat suport a la companyia de teatre TEBAC en els artes del seu 15é aniversari . Aquesta relaci ó m'ha permés fer una mirada enrera i recordar altres temps ; temps en els quals la relació entre el món deis técnics„i e l món de la cultura era gairebé de simbiosi . No hi havi a formm intel•lectual que no comptes amb el seu engi n seu aparellador o el seu físic .

Poc a por, la dinámica de 1'especialització-professt n i i ` imposada pel nnercat va anar separant, els interessu s d'aquells que ,s"h d i en format a 1'ámbit de lesciéncies ( a les quals es va álegir, simptomaticament, l'horrorós adjec = tiu de "pures") deis d'aquells que provenien de 1'árnbit d e les lletres (també, inexplicablement, "pures") . I, d'aquest a manera, les manifestacions públiques d'entremesclall disciplinar van anar deixant pas a les experiéncies priyades , individuals o familiars, de les propostes intel•lectuals realitzades desde l'altra banda, fossin novel•les • o disseny s de metrópolis futures . Molt pocs psicólegs gosen ja, e n públic, argumentar a favor o en contra d'un determihat ti pus d'edifici (cosa que, de fet, no hauria d'extranyar, per qué, sens dubte, 1'entorn físic immediat condiciona 1'esta t psíquic de les persones) : aquesta feina es deixa pér als ex perts, sigui n . arquitectes o arquitectes técnics . 1 : de la ma teixa manera, pocs arquitectes técnics gosen argumentar , en públic, a favor o en contra del teatre de, posem'per cas , Brecht .

Riques a Aquesta' reflexió, probablement causada .més per les condicions externes que imposen 1Fespecialització- (i la manca de temps) que no pas per voluntat propia deis professionals, no deixa d'implicar una certa renúncia a una part de riquesa professional . Per aix`ó, quan des de l Col . legi s'emprenen projectes culturals com el de dona r suport a un grup de teatre, es recúpera un xic aquell esperit de pública voluntat de coneixement pluridisciplinar que havia caracteritzat, fa vint o trentá anys, totes les professions relacionades amb 1'ambit universitari (pero no nomé s elles) . Aprofitem, dones ; aquestes iniciatives : enriquiran tant la persona com tota la professió .

MAJOR, DETALL 1 SERVEI POST VENDA

Carrer Modest Gené, 22

-

Teléfon 75 54 07

-

43204REUS 1

INFORMÁTICA

TAG

Autopistes de la informaci ó Fa temps que sentim parlar amb insisténci a d'un concepte del qual moltes persones encara n o en coneixen el significat exacte`pero que, degut al seu protagonisme, pensen que deu ser alguna cos a sobrenatural . M'estic referint a Internet . Fins ara , apareixia com una cosa llunyana, misteriosa, . . .

Dones bé, Internet ja s'ha establert plenament a l nostre país, i cada dia resulta més fácil i assequibl e connectar-se a aquesta xarxa mundial d'ordinadors .

A grans trets, Internet podría definir-se co m una xarxa planetaria integrada per milion s d'ordinadors connectats entre sí a través de mol t diversos sistemes de comunicació, des del satél•lit , passant per les ones de radio, fins a la fibra óptica .

Aquest sofisticadíssim sistema d'intercomunicacions permet que el nombre de connexions entr e ordinadors sigui considerablement alt, depenent , és clar, la poténcia de 1'equip disponible i, sobretot , del módem amb qué s'establira la comunicació .

Nodus Aquesta comunicació es realitza mitjanrant un s nodus (anomenats Routers) que configuren els enllanos basics a Internet . La majoria de ciutats de l nostre pais compten ja amb un o més nodus a través deis quals accedirem a la xarxa . Basicament, el procés de connexió amb el nodus es realitza telefó nicament, i des d'aques t nodus ja podem viatja r digitalment pel ciberespai d'Internet .

El preu d'Internet depén de la llunyania del nostre módem respect e del nodus d'entrada a l a xarxa al qual ens connectem ; i de si la companyi a propietaria del nodu s ens cobrara o no per utilitzar-lo . Val a dir que h i ha una série d'associacions integrades per diferents administracions públiques, universitats i empreses privades que posen gratuitament a disposició de qualsevol usuari els seus nodus ; l'únic qu e aquest haura de pagar és el preu de la trucada fin s a aquestos .

Dins d'Internet hi podem trobar tota mena d e serveis, tant públics com privats . Per exemple, podem comprar mitjangant catálegs qualsevol men a de producte, fer reserves de viatges, consultar museus, tenir un servei de missatgeria mitjancant e l correu electrónic, . . . En resum, podem dir que en s trobem davant d'una de les revolucions tecnológiques més importants d'aquest segle, la qual pot arribar a modificar la nostra vida quotidiana senzillament fent ús de 1'ordinador i del teléfon .

Marcel Ramírez

0

També els arquitecte s técnics tenen cabuda e n aquest univers de dades , informacions, noticies i entreteniment . No fa falta massa destresa per fer ca p a adreces (http, en ]'argo t de 1'internauta) interessants per al professiona l de la construcció : els di versos sistemes per rastrejar dades de qué disposa l a xarxa ens poden conduir a molt diversos indrets de l món, tots ells relacionat s d'alguna manera amb l arquitectura o ]'arquitectur a técnica .

El programa Netscape , per exemple, disposa d'u n rastrejador general, anome -

nat Infoseek Guide qu e funciona de manera semblant a una gegantina bas e de dades : a partir d'un concepte original, per exemple , "arquitectura técnica", re culi un gran llistat de referéncies relacionades am b el tema proposat . I 1'horitz ó s'amplia en la mesura e n que dominem l'anglés i e n qué disposem d'adreces interessants abans ja d'endinsar-nos a la xarxa .

En aquest sentit, he m fet una rápida ullada per u n parell de rastrejadors (Infoseek Guide i Lycos), i he m obtingut alguna adrec a amb informació prou atractiva, útil o, senzillament , curiosa per als membres de l ram . . . En citem algunes, to t i que el nombre d'adrece s és gairebé inacabable .

INFORMÁTICA

A 111fie

t

POLITECNICA DE MADRID:

ARCHIVO MULTIMEDIAL :

LLIBRERIA TÉCNICA :

Els apassionats de l'arquitectura colonial espanyola i des grans construccions ameríndies disposen en aquesta página duna important col• lecció virtual del patrimoni artístic i arquitectónic xilé i •llatino-americá . http ://www.puc . cl/faba/

La llibreria técnica CP67 compta am b un magnífic arxiu, ple d'informació , amb catálegs de llibres i revistes especialitzades, i amb noves possibilitats d'accés a altres adreces d'interés . http ://www. chasque . apc . org/fvelaz/ cp67. htm

BEQUES 1 CONCURSOS :

Tota la informació sobre cursos, semi naris, mestratges o postgraus relacionats amb les diferents carreres qu e s'estudien a la Universidad Politécnica de Madrid . http ://www.upm .es

Totes les convocatóries de cursos , beques i concursos de la Secretari a de Estado de Universidades e Investigación, del MEC . http ://www.cica .e s /convoca/convocatorias/htm l

GA/ATEC: Empresa del ram de la construcció de dicada al disseny de plánols en tre s dimensions : ells en diuen "cyberdissenys" . Forra interessant i atractiva . http ://www.gate .net/-gaiatec/

TREBALL A PIXELNET Está buscant feina? La seva empres a cerca algun arquitecte técnic? Aquesta página li ofereix un llistat de currículums de professionals del món de la construcció, i la possibilitat d'afegir-hi el seu . http ://www.pixel .com . ♦ mx/Curriculums/index. html

TA G

SOLIDARIS :

EDIFICIS TROPICALS:

"Ingeniería Sin Fronteras (ISF) - Asturias" és una organització no governamental de cooperació técnica en favor del desenvolupament . El se u lema : "El mundo : un espacio y un futuro común" . Té ganes de col . laborar? Apunti : http ://wwwl .uniovi .es/

Dins la página web de la School o f Architecture de la Universitat de Mia mi, hi trobem un apartat dedicat a 1'arquitectura tropical, amb fotos i co mentaris deis aspectes més destacat s d'aquesta mena de construccions ta n http ://rossi .arc .miami. particulars . edu/archtrop/atropic .ht m

isf/

ArqDetEctes téc,tic s MATERIALES PARA LA CONSTRUCCIÓ N

JOSE QUEROL RODA REPRESENTANTE Y DISTRIBUIDOR DE LA FÁBRICA DE AZULEJOS Y PAVIMIENTOS DE GRÉS

ALMACÉN, EXPOSICIÓN Y OFICINAS CON AMPLIO APARCAMIENTO

C/ San Vicente, n° 4 8 CONSTANT Í Tel . 523021 y 52 30 34 Fax 52 30 45

(1)

CULTURA

TAG

TEBAC : els bate s

Més mesures contr a la sinistralitat L'any 1994 va ser u n any sinistre per a la construcció . Segons dades oficials del Col . legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de Tarragona, van produir-se un total de 1 .97 6 accidents laborals, en el s quals hi varen morir set treballadors, sobre una població de treballadors e n aquest sector de 23 .40 0 persones .

Per tal d'incentivar tote s aquelles actuacions (estudis, plans, sistemes, equip s o publicacions) que pugui n aportar millores a les condicions de seguretat i salu t laborar a la construcció, e l Consejo General de la Arquitectura Técnica de España va instituir, l'an y 1990, el premi Caupolicán .

Durant Pacte d'adhesió de l Col . legi Oficial de Tarragona al premi, celebrat a Madrid el passat octubre, el president del Col . legi, Joan Prous, va manifestar qu e "tant .els empresaris de l sector com la própia Administració s'han de fe r cárrec que augmentar la

6

seguretat és rentable, n o tan sois humanament, sin ó també económicament" . L a seguretat Social va pagar, 1'any 1994 prop de mig bilió de pessetes en despese s sanitáries per accidents laborals ; mentre que el cos t aproximat de la sinistralita t laboral per a les emprese s del sector va ser, aproximadament, d'un bilió .

Inversion s "L'augment de les inversions deis empresari s en seguretat, juntamen t amb el compromís de l'Administració perqué s'acompleixi la normativa i l'adeqúada formació dei s treballadors, faran possible reduir les elevade s taxes de sinistralitat", v a afegir Joan Prou s El termini de presenta ció de treballs finalitza el proper dia 16 de febrer, i han de trametre's a la seu del Consejo General de l a Arquitectura Técnica, a Madrid . Les bases esta n disponibles al Col . legi .

L'any 1980 un gru p d'il . luminats amants de l teatre pertanyents a 1'escola de Teatre "Bonaventura Vallespinosa" decidei x emprendre l'aventura d e crear una companyia estable d'aficionats . D'engá d e la creació del grup, bateja t amb el nom de Teatre Esta ble del BAix Camp (TEBAC), s'han muntat 1 7 obres, s'han rebut premis , s'han fet diversos cursos i conferéncies relacionade s amb el món de 1'escenari, i han n'han format part mé s de 120 persones .

Tot un currículum per a una colla d'aficionats .

Amb tot, "és un error comú confondre teatre n o professional amb teatr e de fi de curs . Hi han actors y companyies d'aficionats que són tan bon s o millors que alguns

professionals . Senzillament, no volen o no pode n professionalitzar-se ; per ó aixó no desmereix el producte final", afirma Salvador Martí, sots-presiden t del TEBAC .

Teatre Fóru m Qualsevol pot comprovar que Martí no menteix : tots els muntatges que integren el Cicle de Teatr e Fórum amb el qual se celebra aquest 15é aniversar i són de companyies no professionals, peró d'una qualitat més que respectable .

Llástima que la respost a popular hagi estat mancada de reflexes ; per sort, cad a vegada anava més gent al s actes de celebració : "Pe l que fa a les conferéncies, i sabentel que costa d'atreure la gen t a aquesta mena d'actes, la res posta ha esta t prevista . . . la Sense que aix ó sigui un eufemisme. Val a dir que el s conferen ciants ere n de molta qualitat, i que he m decidzt d e publicar les en u n llibre a final s

TA G

CULTURA

s del teatre d'enguany o l'any vinent . Pel que fa al Cicle de Teatre Fórum, vam comenuar amb un públic no mass a nombrós, peró en cada obra ha ana t augmentant. I s'ho val, perqué el s muntatges són realment interessants", explica Santi Nogués, president de la companyia .

Varietat

de Josep Ma . Benet i Jornet ; i "Comédies de Corral", de Serra i Fontelles, interpretada pel propi TEBAC .

Al llarg del Cicle s'han pogu t veure obres d'estils ben diferents . Va l a dir que, a l'hora d'establir la programació d'aquest Cicle, va haver-hi problemes : molts muntatges .per escollir i massa poc programa per encabir-loshi . Al final, va optar-se per la varietat .

També és prou variat el tipus d e muntatges que els del TEBAC ha n realitza t du -

El Cicle de Teatre Fórum va comencar el passat 18 de desembr e amb robra "La Ceba", de Jord i Teixidor, interpretada per l a companyia Triangle de Cornellá sota la direcció de Joaquim Vilá ; i finalitzará e l proper 10 de febrer amb e l clássic "L'home, la béstia i la virtud", de Luigi Pirandello, interpretada per l a companyia Acte Quatr e de Granollers sota la direcció d'Esteve Banús . Entre aquests dos muntatges , els aficionats al teatre hauran pogut assaborir les següents obres : "Jacques i e l seu amo", de Milan Kundera ; "Boeing Boeing", de Marc Camelotti ; "Fragmenta", de William Shakespeare ; "Revolta de Bruixes",

rant aquests quinze anys .d'escena : drama, adaptacions de contes infantils, mim, . . . Malgrat tot, les preferéncies han apuntat a la comédi a d'interés, sobretot, per al públic jove : "Donat que la major part deis integrante de la companyia són gent jo ve, els muntatges acostumen a tractar temes centrats en i dirigits sobretot a la gent jove", afirma Nogués .

De fet, aixó suposa una certa garanti a de futur "perqué el fet que entri gent jove al grup implica que l'aventura del teatre sempre s'emprén am b il•lusió . Tot i amb aixó, aban s d'entrar, se'ls fan algunes proves pe r tal de saber si reuneixen unes mínimes aptituds ; la qual cosa garantei x una certa qualitat en els muntatge s que fem", sentencia el president de l TEBAC .

Ingressos

Les fotos corresponen a diferents representacion s d'obres de teatre fetes pel TEBA C durant aquests 15 anys.

Peró, estiguin formades per joves o per vells, les companyie s de teatre no professional sempr e ensopeguen amb el mateix obstacle : él del financament . Segons explica Salvador Martí, "sense le s subvencions municipals no podríem viure. Si haguéssim de mantenir-nos del que aconseguim amb les actuacions a Reus , ja hauríem desaparegut . Hem de cercar altres fonts d'ingressos , com per exemple els premis o e l recolzament económic d'algune s institucions com la Fundaci ó Reddis o el Col•legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de Tarragona . Precisament, i malgra t que encara no siguin moltes, ca l destacar l'important paper d'aquestes entitats privades, el suport de les quals ha resultat fonamental per tirar endavant e l programa d'actes de celebraci ó d'aquest quinzé aniversari" .

S .Suárez-Baldrís

1

TAG

LABORATOR I

Guia per a diagnosi s en formigó endurit La mayoria de les limitacions de durabilitat són degudes a cause s d'origen químic, segons ens mostre n les estadístiques'realitzades pels laboratoris d'Investigació per a l a Construcció . En aquest sentit, la de manda d'informes técnics elaborat s per aquests laboratoris és cada di a més manifesta .

Les determinacions normalitzade s en qué es basen les normes i les instruccions per a 1'execució, es refereixen a obra nova i, usualment, al projecte ; peró no es refereixen a l a comprovació de les prestacions del formigó que realment ha estat ust/en o robra .

Segons la gravetat de les lesions , lleus, greus o simptomátiques, se seleccionen els elements estructurals , als quals se'ls demana una determinada informació en base al seu micro clima .

-Determinació deis ro-clime s de 1'edifici mve gat : sec, humit , s sófá)cober , i sote banys i c' rrani .

Determi'i ació de/les seves carac te í ti ues\geomé.tÍiques, indicant l a situamó)~dé' les madures i la lev a profund t~t . eterrüInació deis parámetres fícs co plets .

a

D'altra banda, els procedimefit analítics a utilitzar en les iihestigg cions no estan normalitzats . Aikk \vol dir que són necessaris especialista s que dissenyin vies de investigació per obtenir resultats fiables a parti r d'unes técniques adequades . El Labodel Col•legi ratori d'Assaigs d'Aparelladors i Arquitectes Técnic s de Tarragona proposa una guia per a obtenir informació sobre 1'estat de l formigó .

/Deetterminació deis continguts d e mponents que produeixen patoloy gres : clorurs, sulfats, sulfurs (UNE 83 .120), álcalis, magnesi i pH .

D'entrada, no podem descartar en la fase inicial d'estudi les possible s deficiénciesque-el subsól provoqu i en 1'estructura, així com la possibilita t d'un cálcul estructural equivocat .

-Determinació de 1'aigua de cristalització i la relació aigua / ciment .

ó

La guía La seqüéncia de determinacions a realitzar desde les més simples fins a la informació completa de 1'estat de l formigó, incloent-hi les seves patologies d'origen intrínsec o extrínsec, é s la següent :

-Determinació de la preséncia o abséncia de microfisures en la matri u del formigó per microscopia (fallade s en el curat, patologia per expansió , retraccions, etc .) .

-Determinació del contingut de ciment portland en kg/m3 .

-Determinació del tipus d'aglomerant sense addició, portland normal, o amb addició ; identificació de k 1'addició (putzolana, cendres volants , escória o fums de silici) ; comprovaci ó del seu carácter putzolánic mitjancan t 1'assaig de Frattini ; determinació de l contingut aleatori tricálcic en el clinker .

- Determinació del contingut d e portlandeta residual en el formigó .

Avaluaci ó

- Determinació del contingut d e materia argilosa aportada;pels árids .

Els procediment s analítics no esta n normalitzats : e l Laboratori ha hagu t de confeccionar les seves própies linies d'avaluació fiables

O

Tan bon punt s han recollit tote s les dades apuntades fins aquí, un es -Determinació d ,/l'existe j/ ncia de pecialista en durabilitat pot avaluar quarsos amorfs sensibles aa 1'álcalis diversos aspectes del formigó analit~ zat: En primer lloc, pot identificar l a -Determinació del atiplrs d' rid~ de, preséncia o abséncia de patologia 1 la preséncia d'and magnesia . ~ íscrinyrnar-nelá causa ; pot contras -Determinació de 1 'estat de'passi-. t1'adequació-o`no del formigó a l medlgventtaimenr- ág-ressiu on es . vació o despassivació de les armadures : avaluació de ions despassivants; troba ubicat'1'edi,ffiei ; pot,piedir la resrsté cia del formvgó,°iot identificar contingut de portlandeta, pH . . . gs-per el reaccifd)íil`cali-agrega t o d'álcali-cá bonat . ~~ -Determinació de la velocitat de patol corrosió mitjanant les mesures de in / En segon lloc, `investigació per tensitat de la corrossió (Ico ) metrá evitar la preséncia d'addicion s ~

-\

_

TA G

,LABORATORI no desitjades : per exemple , 1'existéncia d'efectes putzolánics par cials o totals en elements estructural s aeris, els quals reduirien la durabilita t de les armadures .

En darrer terme, ]'examen rigorós deis formigons permet avaluar le s pérdues de secció deis armats en funció del grau d'humitat, deis despassivants i del contingut de portlandita del formigó ; o, el que encara resultará millor, en funció deis resultats de me surar la velocitat de corrossió (le s equivaléncies serien : entre 2 i 5 )Im/ any = lleu ; entre 10 i 20 tm/any = mitjana ; >40 tm/any = greu) .

Obra nova

neltat deis additius en el formigó, l a seva influéncia sobre els temp s d'adormiment i la relació entre plast i ficant i superplastificant .

Passada la cura Tan bon punt han passat el termini de 28 dies de cura, és recomanabl e comprovar que els parámetres del for migó que efectivament s'ha utilitzat a ]'obra són els que determina el projec te . Actualment, els parámetres mé s corrents en el formigó, referits a un a edat de 28 dies o superior, són els se güents : -El de la determinació del contingut de ciment en kg/m3 , i/o de le s addicions actives no desitjades .

En el cas duna obra ~Q n? a, i aban s -El de la determinació de la relaci ó ir de comentar la posada en oballes áigua / ciment . dades permetran 1 es eclista deter~ ivrtat del medite minar el grau d'agre Elide-la determinació de la quanti \ on s'ubicará el formigó, d'acor-d am b tafde ortlandeta . els graus d'agressivitat observatkEn -I~él del conti aquest cas, será important tenir éñ 5 de=la ~~ dee minació -,, compte : el tipus de ciment indicat, leste gut d'addiu~,tde la_swa classe i de l a seva-,,infliién la en els temp s addicions actives, la relació aigua/ci ment, el percentatge de porositat e n d'adormiment . volumen, i 1'efecte putzolánic del ciNo s mpeys necessari compro ment i del formigó . Alhora , bar tots aquests requeriments, dónat ]'especialista també podrá determina r que ja es cóneixen total o parcialla idoneitat deis parámetres físico- ment . Tot i amb aixó, aquest llistat químics intrínsecs : sobretot, la dura- ens facilita el repás instantani de bilitat de les condicions de passiva- quins són els parámetres que falte n ció de les armadures . per conéixer, la qual cosa ens permetrá estalviar temps i problemes .

Altres facilitats que aquella replega de dades oferirii són : facilitat pe r determinar l'ajustament entre el formi gó dissenyat en el projecte i .els requeriments de durabilitat, d'acord amb el grau d'agressivitat del medi o n Dr. Ferran Goma (UPC) / s'ubicará ; i facilitat per comprovar , Ignasi Vallvé (Laboratori d'Assaigs) abans de la seva utilització, la ido -

s

Les prestacions del formigó que s'h a utilitzat en robra n o s'inc/ouen en les normes i instruccions per I'execuci ó de ]'obra nova .

Foto superior :

L'análisi de l formigó permetrá identificar la presencia de patologie s en aquest material i, pe r extensió, determinar-ne l a durabilitat.

Foto dreta:

San ti Suárez

a

als ajuts, encara que sigui una segona residéncia ?

Precisament, aquest va ser un dei s punts que més es va valorar a 1'hora de redactar el Pla . Si volíem que e l casc vell de La Selva reviscolés, cali a no limitar els ajuts només als habitante permanents ; aixó faria que una part del mercat d'habitatges quedé s fora . Es per donar resposta al major nombre de situacions possibles qu e hem decidit d'incloure també en e l P.E .R .I . aquelles cases que, en principi, no estan destinades a ser primera residéncia .

Aixó ampliará molt el pressupost . . .

En principi, el pressupost per enguany és de cinc milions de pessete s per a la rehabilitació d'edificis, i d'u n

La Selva rejoveneix el seu casc vel l El regidor d'Urbanisme de 1'A juntament de La Selva del Camp, Josep Ma. Roigé, parla amb convicci ó deis beneficis que el Pla Especial de Reforma Interior (P.E .R .I .) del cas c vell de La Selva pot reportar a la vila .

El P.E .R.I ., redactat per 1'arquitecte Miquel Domingo, será molt probable- • ment aprovat aquest mateix mes d e febrer.

Quin nombre d'habitatges afectar á aquest P.E.R.L ?

Josep Ma . Roigé- Els 800 habitatges que queden encerclats pels ravals, i algun que queda fora del perímetre que formaven les muralles : aproximadament, un 50% deis habitat 41,

10

ges de La Selva . I en molt bona par t són típiques cases selvatanes, que , de fet, ja queden regulades per le s normes subsidiáries (planta baixa pe l carro i la mula, primera planta amb cuina i menjador, segona planta amb les habitacions, i golfa) . D'aqueste s 800, entre un 10 i un 15 % estan o b é tancades, o bé molt poc habitades ; i algunes d'elles es troben en un esta t de considerable degradació . A tot s aquests habitatges, l'Ajuntament h a previst destinar-hi els ajuts de l P.E .R .I ., basats majoritáriament en el s mateixos criteris que els ajuts a la re habilitació establerts per la Generalitat de Catalunya .

Qualsevol habitatge pot acollir-se

milió més per a la rehabilitació d e facanes . Peró, aquests pressuposto s són ampliables : fins a deu milions en el primer cas, i fins a dos en el segon .

Dependrá de la resposta de la ciutadania a la proposta del Ajuntament .

Quin termini s'ha fixat per a l'execució del Pla ?

Tal com está plantejat, té una vid a molt llarga . . . de desenis . Pensem qu e les rehabilitacions més urgents estaran enllestides en quatre o cinc anys .

Peró, malgrat s'esgoti aquesta legislatura, el P.E .R .I . tindrá continuttat : són uns diners que beneficien el poble i , com a tals, han estat aprovats i consensuats per totes les forces polítiques de La Selva .

Tal com está plantejat el Pla Especial, s'evaqüen gairebé tots els automóbils del casc vell. . .

Efectivament, hem substituft el s cotxes per arbres, bancs, fonts, cabines de teléfons ; ara pel centre del poble s'hi podrá passejar sense noses .

Excepte alguns carrers transversals al

TA G

ENTREVISTA Foto esquerra gran: El primer pas per a la definició del RE. R .I . es va donar amb les obres de transformació del carrer Major en carrer peatonal. Malgrat que en un principi van haver-hi algunas reticéncies per part deis botiguers, el temps está , demostrant que va adoptarse una decisió correcta . ' Foto esquerra patita: El regidor d'Urbanisme de . l'Ajuntament de La Selva de l Camp, Josep Ma. Roigé.

Entrevista a Ignasi Carnlcer, alcalde de La Selva

"Hem d'aprofitar l a nostra situació : al bell mig duna áre a metropolitana " La Selva ha experimentat un considerable creixement en els darrers anys . Quins pensa qu e són els factors que l'ha n determinat ?

Josep Ma . Roigé: "No hi ha terminis. Tal com está plantejat, aquest P .E .R .I . té una vid a molt llarga" . carrer Major, la major part del centr e del poble será peatonal . Per tal d e compensar aquesta pérdua d'espai s per als automóbils, s'ha previst l a creació d'uns aparcaments en el perímetre del nucli vell . I, per fer-ne mé s fácil l'accés, es construiran nous connexions peatonals amb porxos .

Dessota d'aquest projecte municipal, el que sembla haver-hi és una voluntat de rejovenir el poble .

Sí. Ocorre que els habitants de l nucli vell es van fent vells i cada vegada hi ha més edificis buits ; i si ningú les habita, les cases es deteriore n i, a la llarga, ningú no vol anar a viure a aquesta zona . Amb el P.E .R .I . vole m reactivar-la, fer que la gent més jov e s'arregli les cases i se n'hi vagi a viure . De fet, des que vam llencar la propostá del P.E .R .I . ja hi ha un bo n nombre d'APIs que m'han comentat que moltes persones s'interessen pe r instal•lar-s'hi .

Santi Suárez-Baldrís

Ignasi Carnicer- D'una banda, 1'economia de l poble estava molt especialitzada en l'agricultura .

El tipus de conreu imperant a la zona no féia preveure un futur massa optimista i vam optar per afavorir la diversificaci ó económica, intentan t atreure inversió industrial, generant sól industrial i estimulant el desenvolupament del secto r serveis . Paral•lelament, a la La Selva hi havia un a manca d'ofertes de vi venda, sobretot dirigide s a la gent jove ; per tant , hem tractat d'afavorir l a construcció de vivende s mitjancant 1'establimen t d'unes normes subsidiaries i d'uns plans parcial s molt ben planificats que , contráriament al que s e sol pensar, en compte s d'obstaculitzar el creixement del nucli urba, 1'han potenciat . Tot plegat, h a fet que s'invertís el creixement vegetatiu d e La Selva i se superés , l'any passat, el 3'5% . Ara , podem dir que hi ha mé s gent jove que vella, l a -qual cosa ens obre mol t bones perspectives d e cara al futur.

Existeix el risc que L a Selva esdevingui un a vila residencial, satél•lit

d'altres árees urbanes més grans ?

I .C .- De fet, tot el Camp de Tarragon a s'está convertint en una gran área metropolitana, i les distancies entre les seve s poblacions són prácticament irrisóries . Le s comunicacions i intercanvis entre tote s elles seran cada vegada més freqüents i , per tant, l'a mobilitat de les persones tamb é augmentará. Per tant, la importancia de l lloc de residéncia es relativitza en favor de l fet que dins aquesta área metropolitana e l trasllat de persones d'un nucli a un altre será constant . Aixó no vol dir, peró, qu e els nuclis perdin la seva identitat o la sev a vida própia, tant económica com cultural .

Una cosa crida l'atenció del visitant assidu en arribar a La Selva : l'augment de les possibilitats d'accés a la vila . . .

I .C .- Sí . La nostra intenció era que L a Selva disposés del máxim nombre d'entrades desde la Comarcal 240, i, per tant, e l máxim nombre de possibilitats de comunicació amb altres nuclis urbans i amb les zones industrials : hem d'aprofitar la ubicaci ó de La Selva al punt central d'aquella áre a metropolitana! L'entrada més recent és l a que s'ha construit aprofitant 1'antic Cam í de Tarragona (la més propera a Reus), qu e encara s'ha d'enllestir amb un doble nivell , per fer-la més segura i rápida . Precisament, aquesta entrada forma part d'un project e que pretén connectar La Selva amb Tarragona directament, aprofitant el camí fins a Constantí . Aixó permetria estalviar-se e l pas per Reus i accedir directament al Port i als serveis diversos de Tarragona . I aquesta carretera s'allargará fins a Vilaplana i Al forja, acabant de dibuixar un eix transversal en el Camp de Tarragona .

Aixó suposará multiplicar les possibilitats económiques de La Selva . . .

Sens dubte . La divisió comarcal actual n o ens afavoreix massa, ja que no ens perme t aprofitar al máxim la nostra posició centra l dins el Camp de Tarragona . D'altra banda, el gran nucli de Reus esdevé una mena d e tap territorial . Peró, estem en el bon camí. . .

ENTREVISTA

TAG

Altres aspectes del P.E .R .I .

-Els ajuts s'atorgaran nomé s a aquelles obres de modificaci ó que comptin amb un projecte .

-En l'aspecte urbanístic, e l P.E .R .I. pretén crear un segui t d'illes interiors limitant la fondiria edificable en el momen t d'efectuar-se les reformes estructurals . Aixó permetrá : millorar la . ventilació deis habitatges ; regular els volums edificables ; crear zones verdes, i redistribui r els aparcaments . Aquestes illes interiors tindran una amplad a mínima de sis metres .

-Es preveuen actuacions urbanístiques en l'entorn de 1'Església i el Castell amb 1'objectiu d'aconseguir, per a aquestos , una major impressió d'aillamen t del conjunt monumental respecte als habitatges del voltant .

-La máxima subvenció pe r actuació atorgada per 1'Ajuntamentserá de 500 .000 pessete s (equivalent a un 10% del cos t de robra justificada i subvencionable), a les quals pot afegirs'hi el 75% del cost de la llicéncia d'obra, que es retornará . E n cas que el sol•licitant sigui menor de 30 anys, la subvenci ó del 10% del cost de 1'obra ascendirá al 12% .

-La segona línia d'ajuts, des tinada a rehabilitació de facanes, ofereix diferents opcion s de subvenció : per a pintat, per a arrebossat, per a repicat i pe r a estucat plástic .

CONSTRUCCIONS PINTALUBA, S .L .

C . President Companys, 13

43470 LA SELVA DEL CAMP

TA G

Les atribucions dei s Arquitectes Técnic s D'engá de la Llei 12/1986, sobre les atribucion s professionals deis Arquitectes Técnics, s'han succeit una série d'inacabables contenciosos judicial s deguts a la seva manca de precisió . El motius principals han estat el rebuig deis treballs de projecci ó per part deis ajuntaments o altres organismes oficials, i les reclamacions fetes per part d'altre s col•lectius, sobretot els arquitectes, qüestionant le s competéncies deis Arquitectes Técnics, tant pe l que fa a projectes aquitecónics com a alteracion s en la configuració arquitectónica . I, al llarg dei s nou anys de vigéncia de la Llei hi han hagut nombrosos pronunciaments judicials, uns a favor i un s altres en contra deis Arquitectes Técnics .

Augments en els preus d e I'habitatge per al 1996 El preu de la vivend a nova va mantenir-se prácti cament estable durant l'an y 1995, amb un preu mig d e 168 .950 pessetes, segon s dades del Ministeri d'Obre s Públiques . No obstant aixó , s'observen algunes variacions entre els preus en e l primer i el segon semestre , amb diferéncies d'une s 2 .100 pessetes .

De cara al 1996, les previsions del MOPTM A apunten a un lleuger augment deis preus de l'habitatge de nova construcció , en funció de la inflació ; augment que pot portar e l preu mig fins a les 171 .00 0 pessetes . Aquesta puja, en

línia amb 1'evolució d e ]'Índex de Preus al Consum , es produirá gradualment .

Tot i amb aixó, algunes en titats financeres, com l a pública Argentaria, aposta per un boom immobiliari .

En un informe elaborat per aquesta entitat, s'afirm a que la inversió en el merca t immobiliari i de la construc ció "continua essent l a preferida pels experts" .

Sigui com sigui, el s preus de l'habitatge encar a són motiu de considerable s esforcos per part de les famílies espanyoles a l'hor a de plantejar-se accedir -hi .

>o 11w@1Clo Pre u habitatg e (milers de ptes .)

1987 (IV trimestre) 1988 (IV trimestre) 1989 (IV trimestre) 1990 (IV trimestre) 1991 (IV trimestre) 1992 (IV trimestre) 1993 (IV trimestre) 1994 (IV trimestre) 1995 (II trimestre*) (*) Darrera dada

5 .174,5 6 .336,2 7 .733,5 8 .693,6 9 .865,2 9 .382,5 9 .505,4 9 .512,0 9 .742,8

o C

e

o

Tipu s Rend a familia r d'interé s anual mig (TAE) (milers d e deis ptes .) préstec s 1 .492,6 1 .569,4 1 .688,0 1 .817,0 1 .957,7 2.104,0 2.227,6 2 .332,0 2 .357,3

14,9 8 13,83 15,29 15,05 15,3 7 15,27 12,15 10,1 9 11,12

á .a ó

2

m

al

x

Recentment, el Consell Catalá va recórrer la resolució del Departament d'Ensenyament de la Gene ralitat de 6 d'agost de 1991 .per , la qual es conce dien subvencions per a edificis destinats a ser centres docents en els quals s'hi haguessin de realitza r actuacions correctives de la seguretat . En aquell a resolució s'establia que els facultatius de l'Administració informarien les subvencions sol . licitades referents a les estructures "amb el suport de l Col•legi d'Arquitectes de Catalunya" .

Anul•lació En aquest sentit, el Tribunal Superior de Justici a de Catalunya, mitjancant la senténcia del 18 de febrer de 1994, estima el recurs que anul•l a 1'esmentada resolució pel que fa a la referéncia al Col . legi d'Arquitectes, ja que la qüestió estructura l no és aliena a la formació académica deis Arquitectes Técnics . Aquesta senténcia afirma : "El hech o de que un facultativo de la administración deb a realizar su informe con el soporte de un Colegi o Profesional concreto -siendo varios los competen tes en materia de ejecución de obras- supone un a limitación al ejercicio de la profesión de los profesionales que ostentan distinta titulación a la d e Arquitectos" (s .i .c .) .

I també reconeix que : "se monopolizó en favo r 'de uno de los Colegios Profesionales -el de Arquitectos- en detrimento de otras profesiones -no sól o de los Aparejadores-, privilegiando a una profesión frente a las demás" (s .i .c . ) Per acabar afirmant : "Asimismo, y a mayo r abundamiento, hay que tener en cuenta que l a competencia de los Aparejadores en materia de estructuras resulta también de la prueba practica da a instancia de la actora, pues el Arquitect o Técnico tiene preparación académica en materi a de estructuras, según los programas de Plan d e Estudios de 1989 de la Universidad Politécnic a de Barcelona, vigentes en la actualidad, pues s u vigencia y contenido no han sido impugnados de contrario, impartiéndose en dos de los tres curso s de la carrera" (s .i .c.) .

z

F. Xavier Escud é LL

ANÁLIS I

TAG

El Pla de l'Habitatge s'amplia quatre anys més salari de les quals no superi en 5'5 ve gades el salari mínim interprofessional . Amb tot, aquest Pla inclou un a novetat important : les comunitats au tónomes podran rebaixar aquest lími t superior fins a la quantitat que consi derin oportuna per tal de concentra r els ajuts en aquella franja salarial .

Les Administracions central i autonómiques van arribar a un acord e l passat mes de desembre per engega r un nou Pla de l'Habitatge, vistos el s bons resultats del Pla 1992-1995 . E l nou projecte contempla la construcció de 500 .000 habitatges en un termi ni de quatre anys .

La promoció de vivendes podr á incloure totes aquelles persones e l

Enderrocs Un altre canvi que aporta el no u Pla de I'Habitatge respecte a ]'anterio r és la possibilitat d'aconseguir ajut s per als enderrocs, a més deis ajut s per a rehabilitacions que ja es contemplaven abans . D'altra banda, s i l'ajuntament i el govern autonómi c arriben a un acord sobre la importáncia de potenciar una área determinad a d'un municipi, es permetrá subvencio nar o subsidiar actuacions que suposin 1'enderroc d'algun habitatge, edifici o bloc de pisos .

Habitatges de protecció oficial a Catalunya- Promoció privada Concessions de qualificació definitiva durant l'any 1995 : General

Especia l

Tota l

Exped .

148

5

15 3

Habitat.

907

79

98 6

Ajuts concedits pera 1'adquisició d'habitatges a preu taxat durant 1995 : CATALUNYA

TARRAGONA gener febrer m a rg abril maig juny julio) agost setembre octubre novembre desembre TOTAL

nou

usat

tota l

149 184 296 246 290 175 235 139 131 165 0

734 995 1 .078 698 776 957 1 .064 435 966 2.091 0

542 826 958 890 789 1 .025 1 .238 496 1 .309 2 .635 2

0

o

0

o

1 .276 1 .82 1 2.03 6 1 .588 1 .565 1 .982 2.302 93 1 2.275 4.726 2 0

968

2.Ó10

9.794

10.710

20 .504

usat

tota l

72 80 158 11 8 164 99 123 55 69 104 0 0

77 104 138 128 126 76 112 84 62 61 0

1 .042

no u

La cobertura per a costos de rehabilitació també s'amplia, passant d'u n máxim del 30% sobre el cost total d e 1'operació, a un máxim del 40% . I, res pecte a les condicions de financament, es mantindran les mateixes que fins ara s'havien vingut donant, am b un tipus d'interés del 4% i del 5%, e n funció deis casos . Ademés, es cre a una nova línia de financament a 1 2 an y s .

Ajuts especials Una altra línia d'actuació del Pl a s'estableix en els anomenats habitatges de promoció pública, destinats a famílies amb nivells d'ingressos situats per sota de les 2,5 vegades e l salari mínim interprofessional . Per a aquests casos, 1'Estat preveu un aju t complementara del 40% en el cas d e lloguers, i del 25% en el cas de le s vendes .

Pel que fa als habitatges de protecció oficial, també destinades a famílies amb ingressos situats per sota de les 2,5 vegades el salari mínim interprofessional, els terminis d'amortització s'amplien de 20 a 25 anys . Aix ó suposa, a més, una reducció en le s quotes de pagament .

Joves En el cas d'aquelles persones qu e adquireixin per primer cop un habitatge, les quotes deis préstecs durant e l primer any deis comptes d'estalvi habitatge seran del tipus zero . Aquest a mesura pretén beneficiar, sobretot , els joves . Precisament, aquest segment de la població ha estat, am b prop del 90% deis ajuts, el que mé s ha adquirit habitatges a través del Pl a 1992-1995 . El periode mig que han hagut d'esperar els sol•licitants d'u n d'aquests habitatges s'ha situat a l voltant deis dos anys .

El nostrQ s¢rvei garantQix la Qaalitat de I 'Obr a

laboratori d 'assaigs del Col-legi d'Arquitecte s Técnics de Tarragona

LABORATORI ACREDITA T Poi . Industrial Francolí, Parcel .la 15, núm . 5 - A Tel . (977) 54 79 09 • Fax (977) 54 78 4 7 43006 TARRAGON A

ANÁLISI

Primers problemes d e la Llei de Contracte s

TA G quatre mesos, donat que un expedient d'expropiació pot trigar aques t temps a resoldre's . Tant desd e 1'Administració com des del sector d e la construcció hi ha hagut veus qu e entenen que aquesta norma és raonable quan es tracta de contruir un edifici, peró que deixa de ser-ho qua n afecta la realització duna carretera o duna via de ferrocarril . En aquest s casos, hauria de ser possible la licita ció sense necessitat de que estessi n expropiats tots els terrenys que atravessa el vial a construir.

Per tal d'evitar aquest coll d'ampolla administratiu, el Govern havia previst una esmena, inclosa en la lle i d'acompanyament als Pressuposto s Generals, peró van ser rebutjats pe r 1'oposició . Per tal de corregir-ho, s'h a introduit, per la via d'urgéncia, un a disposició addicional .

Extracte d'article publicat al suple ment "Economía & Negocios " de Diari de Tarragona, 10/12/95

Part del 1'empresariat, sobretot de l sector de la construcció, está preocupada per les conseqüéncies que ja h a tingut la Llei de Contractes i per le s que encara podria tenir si s'apliqué s al peu de la lletra i amb tot el rigor e l seu article 20 . L'article no només castiga els delinqüents, sinó també le s persones sospitoses de ser-ho i, pe r aquest motiu, processades (cal assenyalar que aquest punt ha canvia t després de la modificació aprobad a pel Senat el passat 20 de desembre) .

En la práctica, l'aplicació d'aquesta Llei ha estat motiu de serioso s problemes per les paralitzacions qu e ha provocat en el sector de la construcció . No només aixó : també hi h a hagut problemes d'imatge per a algunes constructores ; és, per exemple, e l cas d'Huarte, que s'ha vist molt afectada per les seves relacions amb alt s cárrecs de 1'Administració estatal .

L'article 2 0 Recordem que aquest article prohibeix contractar amb 1'Administraci ó durant cinc anys a aquelles persone s que estan "condemnades mitjanfan t senténcia ferma" o "processades o acusades per delictes de falsedat, o contra la propietat, o per delictes d e suborn, malversació de diners públics, tráfic de influéncies, negociacions prohibides a funcionaria, revelació de secrets o ús de informació privilegiada, o per delictes contra l a Hisenda Pública" .

Val a dir que, desde l'entrada en

0

Desde I'aplicaci ó de la Llei, pode n haver quedat sense licita r obres valorades en 250 mi l milions vigor de la Llei de Contractes , a les primeries del mes de julio] passat, poden haver-s e quedat sense licitar un conjunt d'obres valorat e n 250 .000 milions de pessetes . I alguns empresaris temen qu e la paralització administrativ a s'allargui fins al proper estiu , a causa de les eleccions generals del proper mes d e maro ; aixó provocaria, alhora , que la xifra abans esmentad a es multipliqués per tres .

L'article 129 Un altre article polémic é s el 129, que obliga a 1'Administració a disposar de tot s els terrenys abans d'oferir l a construcció duna obra . Aix ó pot suposar que una licitaci ó es retardi entre divuit i vint-i -

Alguns empresaris de la construcci ó han mostrat temor davant la possibilitat que les seves expectative s de negoci per a la segona part de 199 7 i la primera de 1998 quedi n arruinades .

MEDI AMBIEN T

TAG

La revolució natural de l'aigu a

coles (40%) i per a 1'abastiment públic (10%) .

Bona part d'aquesta aigua s'obté de fonts superficials, com llacs o rius, i l a resta s'extreu deis aqüífers .

I, per tal de prevenir i evitar l'escassedat daigua , s'han construit grans complexes de magatzematge i de transport ; peró aquestes infrastructures redueixen la seva qualitat i han provocat més d'u n conflicte entre comunitat s humanes . L'aigua qu e s'extreu de l'aqüífer no h i és retornada en les mateixes condicions dona t que en el seu ús en malme t la qualitat .

Desequilibri

.Vista general de les obres de remodelació de la depurador a de Reus, a la partida Porpres .

Es pensa que l'aigua , compost omnipresent qu e cobreix gairebé tres quartes parts de la Terra, v a existir en el material cósmi c del qual es va forma r aquest planeta fa milers d e milions d'anys . Mitjancan t 1'erosió i l'acció glacial , I'aigua ha exercit un important paper en la configura ció de les actuals característiques físiques del ostre entorn . Encara més : totes les formes de vida de penen de l'aigua i, en majo r o menor grua, la seva cons -

p

titució es basa en aquest lí quid .

Qualsevol civilització al llarg de la história, igual le s antigues que les actuals , ha construit i segueix cons truint infrastructures am b nigua com a eix fonamental deis seus objectius .

L'aigua s'ha utilitzat com a font o com a medi de trans feréncia d'energia . En l a nostra societat post-industrial, la major part de l'aigu a es destina encara a processos industrials (50%), agrí-

Materials construcció 1í/~-'\\\ \

BAO< CAMP

MAGATZEM : Otra . Reus - Montblanc, Km . 15,5

L'observació atenta d e la natura ens ha mostra t que a I'aigua hi viuen nombroses espécies de plante s i animals que són capace s d'aprofitar els devessall s humans com a aliment, eliminant-ne així el seu carácter contaminant . Malgra t tot, 1'alt ritme de producci ó de residus de les societat s modernes ha conduit a u n trencament de l'equilibr i entre home i natura : la capacitat de depuració i regeneració natural de l'aigu a no es reprodueix a la mateixa velocitat que la capacitat de producció de residus .

Per intentar sol•luciona r aquest greu problema, un a de les alternatives ha estat depurar les aigües aban s d'abocar-les com a residu .

Aquest métode pretén copiar el funcionament es -

Proposte s d'aprofitament:

Ús municipal : -Regatge de pares .

-Recurs potencial pe r abastiment.

Ús industrial : -Torres de refrigeració .

-Alimentació de calderes .

Altres usos : -Control de nivells salins.

-Agent humectant per compactació de residus.

-Recárrega d'aqüífers.

sencial deis cicles naturals , peró introduint-hi nove s tecnologies que els acceleren . Malgrat tot, aixó implica també la necessitat d'u n manteniment acurat, de re cursos humans i, per tant , despeses elevades, le s quals provoquen disfuncions notables : per tal d'estalviar diners, s'eliminen algunes de les fases del procés de depuració i, al final , s'efectua una mala regeneració de l'aigua.

Sistema natural El sistema de depuraci ó botánica d'aigües residual s reprodueix el funcionament de la natura, alhora que e l potencia per tal d'aconseguir una correcta depuraci ó i un estalvi d'energia, tot protegint 1'entorn ecológi c amb garanties .

De la mateixa maner a

Grans ofertes e 5 I cuines i banys Tot per la construcció Tot tipus de gres, ragi~ les (rústiques) Aixetes, accessoris de bany .

Tel ./Fax . : 84 49 34 ® 43470 LA SELVA DEL CAMP

MEDI AMBIENT que els processos natural s de depuració, els sisteme s de tractament botánic tenen una base biológica ; i, a diferéncia deis modern s métodes químics, precise n una edificació, equipament i manteniment molt menors .

Per tant, les necessitat s d'energia també es redueixen i s'elimina totalment 1'exigéncia d'una síntesi química .

Els sistemes botánics e s dissenyen en un segui t d'operacion1 esglaonades : 1.- Construcció de pou s individuals o múltiples per assentar la matéria sólida .

2.- L'aigua amb reste s de matéria dissolta es condueix a través de filtres d e sorra amb plantes emergents o bé llacunes (e n funció del sistema utilitzat ) on els microorganismes que hi habiten s'encarreguen d'eliminar-ne el s agents contaminants .

3.- La darrera fase é s 1'oxigenació, procés qu e s'aconsegueix amb l'aportació de fauna i flora aquátiques ; aixó facilita, alhora , la formació de jardins aquá tics de gran atractiu esté tic .

El principal plantejament en qué es basa to t aquest sistema és el de potenciar la preséncia d'organismes depuradors, que aconsegueixin una netej a del medi aquátic mitjancan t els mateixos métodes que fa servir la natura, peró accelerant el procés .

ENTRADA D'AIGU A

LAMINA PENDENT 2-6% PROFUNDITA T IMPERMEABLE DEL LLIT 0,6 m

Esquema d'un sistema típic de depuració am b plantes emergents (secció longitudinal ) Qualita t

superiors aquátiques : flotants, emergents (filtres de sorra) o submergides .

A més, les depuradore s botániques acompleixen to talment les regulacions d e qualitat referents a 1'aigua .

Els diferents métode s que ofereix la depuraci ó botánica d'aigües són : -Depuració amb algue s (llacunes) .

-Depuració amb plantes

-Depuració amb arbre s (filtre verd) .

-Depuració amb animal s aquátics .

-Policultiu .

Tots aquests métode s suposen una alternativa

Avantatges de la depuració botánica davant els sistemes de depuració convencional :

Económics : -Baix cost de construcció i manteniment .

-Recuperació i reutilització de les aigües .

-Producció de collites .

Socials : -Creació de zones verdes.

-Adequació d'espais recreatius .

Ecológics : -Integració total en el paissatge .

-Protecció d'espais verds .

-Recuperació de sóls marginas.

-Aprofitament d'altres formes d'energia (matéria orgánica) .

SUBMINISTR E 02 VIA PLANTA

COMPOSTOS GASOSO S DE NITRÓGEN VOLATILITZACI Ó DE L'AMONIAC {

DESNITRIFICACI Ó SÓLIDS EN 3FILTRACI Ó SUSPENSIÓ

•

MATÉRIA

. cn Q

J

ORGÁNICA

4

TA G

ABSORCIÓ ABSORCI Ó

DEGRADACIÓ PER BACTERIES

NITRÓGEN

molt prometedora als sistemes utilitzats fins ara, sobretot de cara a les petite s comunitats i municipis o n el manteniment de depura dores convencionals, tan t des del punt de vist a económic com energétic , resultaria una cárrega excessiva .

De fet, la regeneraci ó botánica té una triple finali tat : a) L'aprofitament de diferents formes d'energia , com pot ser la derivada d e la matéria orgánica presen t a les aigües residuals . b) El desenvolupament de sistemes de tractament i depuració de les aigües residuals amb un cost baix i una aplicació senzilla. c) El reaprofitamen t d'una aigua que, d'altra manera, seria vessada directament a cursos daigua o tractada en estaciona depuradores convencionals , la qual cosa faria perdre una etapa de possible ú s en regatge de zones agrícoles, forestals o urbanes .

Sens dubte, els avantatges económica, ecológics , técnics i socials que presenta el sistema de depura ció botánica fan que esdevingui una resposta gairebé revolucionária al gre u problema de la massificaci ó d'aigües residuals que s'está produint a molts paisos , tant per la seva senzilles a com per la seva rendibilitat .

FÓSFOR PATÓGENS

PREDACIÓ, FILTRACIÓ, ABSORCIÓ, etc .

Esquema deis principals processos d e depuració en un sistema de plantes emergents

Carlos Daniel Blanc o Encarregat del Departamen t d'Aigües Residuals de CIMA Intervencions Mediambientals .

TAG

SEGURETAT 1 HIGIEN E

Plec de condicions mínime s de seguretat i higiene (V ) Estructura

-Execució de pilars : •Les plataformes que s'utilitzin pe r al formigonat de pilars tindran baranes i entornpeus als seus costat s oberts (OGSHT, Art . 20) .

•Les plataformes de formigonat d e pilars móbils tindran instal•lats un s dispositius de seguretat que eviti n desplacaments durant la seva utilització ; i no es podran desplacar si albora transporten també 1'operari .

-Execució de forjats : •Totes les plantes de 1'edifici en e l qual s'estiguin realitzant tasque s d'encofrat o formigonat de forjats dis -

~~~Aii

~o Íli

posaran d'algun tipus de protecci ó conectiva (xarxes, baranes, etc .) qu e impedeixi la caiguda deis treballador s o que garanteixi la seva recollid a (OLCVC, Art . 193) .

•En els treballs a zones on no e s pugui instal•lar cap mena de protecció col•lectiva, els operaris utilitzaran cinturons de seguretat del tipus adequat segons les tasques que hagin d e realitzar.

-Les plantes de 1'edifici a les qual s no sigui necessari 1'accés de les per sones seran tancades, de manera qu e en quedi garantida la inaccessibilitat .

•Quan calgui transitar per damun t deis forjats no formigonats, es fará

sobre passarel . les de 60 cm . d'amplada mínima (OLCVC, Art . 184) .

•Totes les obertures interiors i exteriors deis forjats estaran protegide s mitjancant baranes o cobertes d e prou resisténcia i fixació (OGSHT , Art . 21 i 22) .

•Les bases deis puntals descansaran damunt de taulons de fusta qu e reparteixin uniformement les cirregues, i estaran perfectament encunyats .

•Les escales fixes que s'utilitzi n com a lloc de tránsit tindran un graonat de 23 cm ., com a mínim, en el pl a de 1'escala ; i de 13 a 20 cm . en el fron tal . Als seus costats oberts s'h i instal•lará una barana (OGSHT, Art .

17) .

Comissió Seguretat i Higien e

RETALLS

TA G

Mor I'ex-presiden t del CoI•Iegi d e Valéncia

GABINET TÉCNI C

Nova normativa L'aprobació per part del, Congré s de dues noves deis referides a assegurances i riscos laborals aporten , respecte a 1'anterior normativa, alguns factors importants que els arquitectes técnics han de tenir presente . Vegem els més destacats :

El passat mes de novembre va morir en acciden t d'automóbil 1'ex-presiden t del Col•legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de Valéncia, Robert o Guerra Fontana . Guerra també era Catedrátic d'Estructures i ex-director d e 1'Escola d'Arquitectur a Técnica de Valéncia .

a) Llei de Prevenció de Riscos Laborals -Adapta la directiva marc de l a Unió Europea .

-Crea la Comisión Nacional d e Seguridad e Higiene en el Trabajo , constituida per les Administracion s central i autonómica, empresaris i sindicats .

CLASSIFICATS -Es ven taula de dibui x hidráulica de 150 x 100 x 4 . Tauler de Me lamina . Preu : 50 .00 0 pts, negociables .

Contacte : Sr. Antonio Germán Mateo, tel . 3 1 94 20 .

-Lloguer d'aparells topográfics i esclerómetres . Taquímetre : 50 0 pts ./dia ; nivell 30 0 pts ./dia ; esclerómetr e i mires s/c .

Contacte : Tel. 21 2 7 99 -Es ven Alfa Romeo 75 2 .0 amb 70 .000 km . , aire condicionat i ex tres . T-56---T . Preu : 400 .000 pts .

Contacte : Tels . 23 5 4 39 part. o 22 60 15 tardes .

-Obliga a les empreses amb mé s de sis treballadors a comptar amb serveis de prevenció .

-Es mantenen els comités de seguretat i salut, peró amb carácter paritari empresa-treballadors .

Els Reis a l Col•leg i Prop de 90 nen s van rebre, de mans d e Ses Majestats els .

Reis Mags d'Orient , els seus regals . Melcior, Gaspar i Baltasar van arribar, remun tant el riu Francolí, fins a la vora del Col . legi, i d'allí van anar en tractor fins a la nostra seu . Malgrat el cansament provocat per l a moguda nit anterior, van atendre totes le s peticions . El nostre president, en funcion s de representació deis arquitectes técnic s tarragonins, va compartir foto oficial am b els visitante reials .

-Ajuts informátics .

Contacte : Sra . Cristina Cantero, Bloque Mallorca, esc . B 8 9--2, tel.

22 42 89 . Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) .

-Delineant . 20 any s d'experiéncia en gabinets d'Arquitectura , Enginyeria i emprese s de construcció . Experiéncia en CAD 12 . Coneixements de Topografia . Curset d'encarregat d'obra .

Contacte : Tel. 22 4 1 62.

Compte amb el PVC! El mes de novembre passat, el Senat espanyol va reclamar al Govern que inicié s els trámits per una substitució paulatina de l PVC . Aquest plástic, resultat de combina r carboni, hidrógen i clor, és consumit pe l sector de la construcció per raó d'une s 380 .000 tones anuals . Per), la seva composició de clor el converteix en un materia l nociu per al medi ambient: el clor produei x és un gas tóxic que, en combinar-se am b substáncies orgániques fórma composto s organoclorats molt tóxics, dioxines i cloru r de vinil entre ells . I a aixó cal afegir-hi u n perillós menú d'aditiu s El País Semanal-

21/1/9 6

-S'eleven les sancions a les empreses que incompleixin la normativa fins a un máxim de 100 milions d e pessetes .

-Els delegats de salut poden paralitzar l'activitat de 1'empresa en cas de risc greu i inuninent.

b) Llei d'Ordenació i Supervisió de l'Asseguranca Privada -Adapta la normativa comunitária .

-S'estableix la integració en la Seguretat Social deis professionals, i es podrá optar entre 1'afiliació en régim d'Autónom o la Mutualitat .

-Durant cinc anys es mant é 1'obligació de pertinenga a les Mutualitats .

-Equipara el régim fiscal de le s aportacions a Mutualitats amb el d e Plans i Fons de Pensions .

-Fixa un barem detallat per determinar les indemnitzacions .

-El límit de 1'aportació financera a plans de pensions s'eleva a un mili ó de pessetes, tot i que 1'import deduble es manté en 750 .000 pessetes .

Extracte d'un article publicat a "CERCHA", n .32, desenabre '95

Servici o de Asesoramiento en Planes para la Jubilació n

E n ibercaja ponemos a su disposición nuestro personal especializad o en el Asesoramiento d e Planes para la Jubilación .

Cada cliente, según su situación personal, puede necesitar uno, dos, o incluso una combinació n de los tres planes ; segú n su edad, su capacidad d e ahorro anual y su situación fiscal, le indicaremos el que más le conviene .

Incluso le calcularemo s cuál será su capital y renta mensual el día, qu e usted se jubile .

Acérquese a nuestra oficina y se quedará mu y tranquilo . . .

iberCaj a

L os planes para la jubilació n

CARACTERISTICAS COMUNES

son, básicamenta, una forma de ahorro periódico destinado a complementar, en un futuro, las prestaciones de su .jubilación, y con l a ventaja adicional de obtener un a excelente rentabilidad financiero fiscal .

Puede elegir entre diferentes planes según sus circunstancias y situación .

Plan de Jubilació n Plan de Pensione s Plan Futuro Los tres planes tienen unas características comunes y otras especia les que los distinguen .

Flexibilidad En cualquiera de los tre s planes usted puede modificar el pro grama de aportaciones previsto : reducir cuotas, variar la forma de pago, incluso paralizar las aportaciones, si n ninguna penalización .

Comodidad Con una cuota mensual a partir de 2 .000 pesetas (Plan de Jubilación y Plan de Pensiones), o desd e 5 .000 pesetas (Plan Futuro), usted ya puede tener su plan .

Claridad ysencillez Periódicamente us ted recibe en su domicilio una información completa y detallada sobre la evolución de sus ahorros .

Ventajas fiscales Los rendimientos d e las aportaciones efectuadas no tribu tan hasta el momento de recibir la pres tación o efectuar su reembolso .

CUADRO DE CARACTERISTICA S PLAN DE JUBIIACION'

Cuota mínima Rentabilidad Garantizada Liquidez Flexibilidad Ventaja fiscal en aportaciones Ventaja fiscal en cobro prestac .

Seguros complementarios Límite aportaciones anuales

(') Asegurado en INTERCASER, S.A . de Seguros.

2 .000 ptas/mes SI SI SI SI SI -

PLAN DE PENSIONES

2 .000 ptas/mes SI SI SI 750 .000 ptas/año

PLAN FUTUR O

5 .000 ptas/mes SI SI SI SI -

CUADRO DE .

RECOMENDACIONES Menos de 35 años Como mejor operación , ahorre en Plan de Jubilación o en Plan Futuro.

Entre 36 y 45 años Siguen siendo más interesantes el Plan de Jubilació n o el plan Futuro ; en ambos casos debe contratarse un a cobertura de riesgos para proteger a la família .

Entre 46 y 55 años Recomendamos el Plan d e Pensiones, tanto más cuanto mayor sea s u preocupación por l a disminución de su pode r adquisitivo en el momento . de la jubilación .

El resto de ahorro puede aportarlo a Plan de Jubilación o Plan Futuro .

Más de 55 años Aconsejamos el Plan d e Pensiones . Si su capacida d de ahorro supera el límite deducible, puede destina r el exceso a Plan de .

Jubilación o Plan Futuro .

CARACTERISTICAS ESPECIALE S Sistema de capitalización Con el Pla n de Jubilación usted tiene una rentabilidad mínima garantizada y, en su caso , otra complementaria, según los intereses del mercado financiero . El plan d e Pensiones y el Plan Futuro son gestionados por la Entidad, buscando las me jores oportunidades de rentabilidad de l mercado .

Liquidez El Plan de Jubilación y el Pla n Futuro le permiten recuperar la totalidad o parte de sus ahorros en cualquie r momento, sin ninguna penalización .

Unicamente con el Plan de Pensiones, tal como señala la ley vigente, deberá esperar a su jubilación para su reembolso .

Ventajas fiscales, según legislación vi gente El Plan de Pensiones ofrece una excepcional ventaja fiscal ; sus aportaciones resultan deducibles en su declaración de renta, con un ahorro que pue de llegar al 56% según su base liquidable . El Plan de Jubilación y el Pla n Futuro tienen un tratamiento fiscal mu y favorable en el momento de percibir l a prestación, al poder aplicar un coeficiente reductor del 7,14% acumulativ o anual a partir del tercer año. Inclus o pueden llegar a estar exentos d e tributación .