Tag 08

Octubre 199 5 BUTLLETÍ INFORMATIU DEL COL .LEGI D'APARELLADORS 1 ARGUITECTES TÉCNICS DE TARRAGON A Av . President Maciá, 6 - la . - 43204 TARRAGONA Tel . 21 27 99 Fax . 22 41 52 Oficines de visat a Reus, Valls i Vendrell .

SERVEI S

TAG

Horari :

De dilluns a divendre s De 9 :00 a 13 :00 h De 16 :30 a19 :00 h AUTOCAD NIVELL I Horari a concretar

OFICINA :

Tel . 21 27 9 9

PREMIS I SALONS:

Consultes :

De dilluns a divendres De 9 :00 a 13 :00 h De 16 :00 a19 :30 h

ASSESORAMENTJURÍDIC GRATUTf i

Xavier ESCUDÉ

BATIMAT, 20é Saló de la Construcció .

Del 6 a 1' 11 de novembre de 1995 a Paris - Nord Villepinte, Franca.

PREMIS BONAPLATA'95 V convocatória deis Premi s Bonaplata '95 pera l a recuperació, estudi i difussi ó del patrimoni industrial .

Organitzats per l'Associaci ó del Museu de la Ciéncia i l a Técnica i Arqueologi a Industrial . Data Iímit de presentació deis materials : 3 1 d'octubre de 1995 .

Teléfon : (93) 319 23 00

Gabinet Técnic :

Vocal del Departament : Abdon AIGUAD É Visats :

De 9 :00 a 12 :30 h .

Borsa de treball:

De 9 :00 a 13 :00 h .

Consultes:

Lluís ROIG De 9 :00 a 13 :00 h .

CONSTRUSUR, VII Fira de l a Construcció.

Del 6 a 1' 11 de novembre a Jerez de la Frontera. Órganitzada per 1FECA , teléfon : (956) 18 07 23 .

CEET:

José R . MARZ O MARTÍNEZ LABORATOR :

TARRAGONA Tel . 54 79 0 9

Tel. despatx : 21 26 5 8 Hores concertade s

Director:

Ignasi VALLVÉ Formigons:

E . VALLS

ASSESSORAMENT FISCAL:

J.C . FERNÁNDEZ De dilluns a divendres De 9 :00 a 13 :00 h De 15 :00 a 18 :00 h

BIBLIOTECA /PAPERERIA :

Químic:

AULA INFORMÁTICA :

MARCEL Ramírez

EDITA : Col•legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de Tarragona Av. Erancesc Maciá, 6, 1r, 43204 Tarragona Tel . (977) 21 27 99 Fax (977) 22 41 52

A

Departament d'Enginyeria de la Construcció, el Departament d e Construccion s Arquitectóniques I de la UP C i el Centre Internacional d e Métodes Numérics en Enginyeria . Informació i inscripcions al CEVIN .

Teléfon : (93) 401 60 37

Teófilo ALVAREZ Tel. despatx: 23 97 1 3

Josep M . SANET Horari:

De dilluns a divendres De 9 :00 a 13 :00 h De 16 :30 a 19 :00 h

Oficina de visa, de Reus:

El Vendrell : Jaime

Plaga Prim, 10, 4rta .

Tel . (977) 33 10 72

Martínez

Oficina de visat de Valls:

Junta de Govern :

Plaga del Blat, 10 baixos Tel . (977) 60 50 65 Oficina de visats d'El Vendrell

Pau Casals, 1 7 VISADORS : Reus : Josep M. Buqueras Tarragona : Lluís Roig Valls : Josep M. Guasch

INTERBUILD, Centenari d'aquest Saló de la Construcció .

Del 19 al 24 de novembre de 1995 aBirmingham, Anglaterra .

CONCRETA '95, XIII Fira Internacional de Materials d e Construcció . Del 25 al 2 9 d'octubre, al palau feral d'Oporto (Portugal) .

Organitzada per l'Associaci ó Industrial Portuguesa .

Seminari : ANALIS I ESTRUCTURAL DE CONSTRUCCIONS HISTÓRIQUES .

Del 8 al 10 de novembre a Barcelona . Organitzat pel

Av . Francesc Maciá, 6, I r 43204 TARRAGONA

PRESIDENT: Joan Prous Masdeu SECRETARI : Francina Escoda Roca TRESORER : Joan Oliver Saladrigas COMPTADOR : Pilar Coca Torrell VOCALS : Albert Clarasó Segarra

Joan Lluch Torre s Joan Milá Rovira José R. Marz o Martíne z

ILnpressió:

Consell de Redacció :

ISSN : 1134-086 X

Cronooffset, S .L .

Dipósitlegal: T-880 / 93

Junta de Govern Direcció:

Santi Suárez-Baldrís Fotografia :

Cori Pedrol a Secretaria:

Montse Amenós Administració i distribució :

Col•legi d'A .A.T.T.

Els criteris exposats e n els articles signats són d'exclusiv a responsabilitat dei s autors i no representen necessáriament l'opini ó de TAG.

EDITORIAL

TA G

Fi d'any dinámic JOAN PROU S

El Col .legi está vivint un final de temporada frenétic : sortides, jornades, viatges, . . . I ara un expositor a la Fira Catalana del Consumidor, Expro-Reus . L'objectiu és donar a conéixer al gran públic la tasca quotidiana que fe m des del Col .legi d'Arquitectes Técnics, una institució que s'ha caracteritzat sempre per la seva estreta vinculació a la societat civil i el seu dinamisme cultural .

Precisament, parlant de dinamisme cultural, voldri a recordar a tots els col .legiats la interessant iniciativa qu e estem intentant dur a terme : una visita als dos salons internacionals de la construcció més importante d'enguany :

el BATIMAT, de París, i 1'INTERBUILD, de Birmingham . Alhora que podrem conéixer els darrers avengos e n técniques constructives, el viatge ens permetrá gaudir d e la nouvelle cuisine francesa i deis meravellosos paisatge s deis Midlands anglesos . Tota una oportunitat . . .

I, ja que comentem novetats, no voldria que .passéssi u la página sense anunciar-vos, malgrat que ja us n'hague u adonat, que aquesta revista que teniu entre les mans , TAG, ha experimentat un sensible canvi . Bé, de fet, sempre hem intentat millorar-la introduint-hi nous elements : vam comenrar amb bona voluntat i, amb el temps, el producte s'ha anat convertint en una revista interessant . Ar a volem fer-la més atractiva i, sobretot, esperada pe r aquells a qui es dirigeix . Per aixó, caldrá la col .laboraci ó de tots . No ho dubteu, si teniu res a .dir-hi, feu-la servir .

Al cap i a la fi, és vostra .

ENTREVISTA

TAG

INFORMÁTIC A

Tot instal'lant el no u Windows 95 El passat dia 5 de setembre es va presentar a España 1'esperat programa Windows versió 95, tot i que les primeres versions de prova ja es van comenor a veure fa uns sis o set mesos . Envoltat pe r un gran ambient d'eufória, el multimillonari Bill y Cates va presentar la darrera creació de la sev a companyia, Microsoft, que, per cert, ha hagut d e retrassar la presentació del nou Windows, com a mínim, sis mesos per problemes técnics .

De fet, sobre aquest nou programa s'ha escrit j a de tot, peró la pregunta que sura en les ments de la majoria deis usuaria Mkmsof t és : podré instal . la r Windows 95 al meu ordinador? Doncs bé , si parem atenció a le s indicacions que incorporen els manuals, pe r instal•lar el Window s 95 només necessite m un ordinador compatible PC 80386 i 4 Mb . de memória RAM . I amb un equip ~izan d'aquestes característi ques . . ., la veritat, instal•lar, alió que se'n di u instal•lar. . . S'instal•la . Altra cosa es intentar qu e funcioni . La configuració mínima que ens permetrá aconseguir un rendiment óptim d'aquest pro grama, estaria formada per un ordinado r 80486DX2 a 66 Mhz . amb 8 Mb 'de memóri a RAM . Malgrat tot, aquest equip encara se'ns que dará curt si el que volem és aprofitar totes les funcions del Windows 95 .

Les principals característiques d'aquest no u sistema operatiu són realment novedoses y útils : •Creació de noms d'arxius de fins a 255 caracters (ara només en són 8) .

•Nou interface gráfic, més fácil d'usar i, sobre tot, més intuitiu .

•Programes de control de xarxes diversos i mol t potents .

•Inclussió d'un sistema de driver per a tot tipu s de targetes módem/fax .

•Tecnologia Plug & Play al sistem a d'instal•lació de nou hardware .

•Editor de textos nou i més potent .

•Potents utilitats de localització d'arxius al dis c dur.

'Supon integrat per a Internet .

Windows

Amb tot, s'hi troba a faltar un bon detector de virus i una agenda electrónica ; peró, en fi, supos o que aixó no representa cap problema greu . En conjunt, ens trobem davant d'un gran sistema operatiu , molt en la línia deis temps que corren y que no h a fet més que comentar a desenvólupar-se .

Marcel Ramírez

0

ADIGSA : deu anys de fein a ben feto Albert Valdepeñas és, des del 1992, el delegat provincial de ¡'empresa pública ADIGSA, i al seu cárrec s'h i troben un bon nombre de barris formats a partir de l a construcció de vivendes de protecció oficial. Enguany s'acompleix el desé aniversari del traspás de competéncie s de ¡'Instituto para la Promoción Pública de la Vivienda a ¡'empresa autonómica.

Al llarg d'aquests de u anys hi ha hagut moment s molt durs i éxits notables .

Faci'n un balanf .

A .V.- Fa deu anys, quan vam ocupar-nos deis habitatges traspassats, en s vam trobar amb molts problemes, sobretot derivat s de la situació irregular en qué es trobaven molts pisos i de 1'ocupació il . legal .

No sabíem qui hi hi havia a cadascun deis pisos . L a primera feina important era , doncs, el . laborar un cen s per conéixer els habitants .

El nombre d'habitatges revenuts, cedits i ocupat s era considerable, la qua l cosa va obligar a treure u n Decret de Regularitzaci ó que permetés normalitzar la

"ADIGS A

també ha tin gut un important paper e n la normalitzaci ó social d'alguns barris" situació jurídica de tote s aquelles famílies que e s trobaven al marge de la lle i pel que fa a la vivenda . E l següent pas va ser intervenir mitjancant diferent s obres en aquells barris que es trobaven en unes condiciono urbanístiques defi

cients : Sant Josep Obrer, Camp Clar, Constantí, . . .

Aquestes intervencion s han suposat una inversi ó molt elevada, especialmen t a partir deis anys 87/88, i que, de fet, enguany este m a punt d'enllestir. El resultat final haurá estat forra satisfactori .

Existeix el tópic segons el qual l'habitatge de protecció oficial o de promoció pública és de menor qualitat que la res ta d'habitatges nous qu e hi ha al mercat. Es cert ?

A .V.- En el cas deis habitatges de promoció pública que tenim a Tarragona , són duna qualitat constructiva similar a la rest a d'habitatges . Evidentment , els materials no són de primera, peró tampoc no só n dolents, i no tenen res a envejar als edificis de promoció privada .

Un deis problemes qu e han frenat la intervenció municipal en els espai s públics d'algun d'aquest s barris és que la propieta t d'aquests espais corresponia als inquilina. Có m s'ha sol•lucionat aques t problema ?

A.V.- Aquest ha esta t un problema que s'ha produit en el cas del barri d e Sant Josep Obrer, a Reus .

El millor per a aquest a mena de promocions seri a que aquests espais privat s peró d'ús públic, més gran s del que acostuma a ser normal i en qué els propietari a d'aquests pisos no poden fer front a la gran despes a

TA G

Albert Valdepeñas : "L a inversió més importan t d'aquest any 95 ha estat l'enllumenat a l barri de ConstantL 1, de cara a la tardor, tenim prevista un a intervenció a Reus, a l carrer de Saragossa , per arreglar una riera que ens está presentant alguns problemes cada cop que plou. A més, tenim pendents algunes petites inversions e n enllumenat i mobiliari urbá".

que impliquen, poguessi n ser traspassables . Es c1ar , 1'Ajuntament, amb tota la raó del món, no ha urbanitzat aquests espais pels entrebancs legals amb qué e s trobava . La sol•lució h a vingut de la signatura d'un

conveni amb ADIGSA i l'associació de veins pel manteniment deis espais , 1'enllumenat i, sobretot, del clavegueram.

A banda deis problemes legals, ADIGSA v a trobar-se amb uns barris en una situació social, s i més no, conflictiva . . .

En molts d'ells hi havi a problemes de tráfic de drogues i delinqüéncia . A l llarg de deu anys, en el s quals hi ha hagut moment s de molía tensió, hem mantingut reunions periódiques amb els veins, he m estimulat la formació de co munitats per cada bloc i, e n fi, hem dut a terme una tas ca educativa i d'assessorament que permetés al s propietaria deis pisos i a les organitzacions del barr i fer front a les condicion s adverses que els envoltaven .

Santi Suárez-Baldrís

Cori Pedrola

SUMINISTRO Y COLOCACIÓ N DE TABIQUES PREFABRICADOS DISTRIBUIDOR PROVINCIAL DE I''ERTABI C GARANTÍA EN TODOS NUESTROS TRABAJO S ESPECIALISTAS EN TABIQUE DE ESCAYOLA Y TABIQUE PREFABRICADO DE CERÁMIC A IBERTABI C Tabiques prefabricados en escayola , de gran tamaño, machinembrados , de fácil colocación y perfecta planimetría.

TABIQUE CERÁMICO Pieza de tierra cocida de gran dimensió n con ranura guía y piezas de anclaje .

Realización rápida y fácil de tabiques d e doblaje o distribución en todo tipo de obras .

EXCELENTE PLANICIDAD • ALTA RESISTENCIA AL FUEG O En una sola operación fabricado y enyesado amaestrado . Ahorro energético en calefacción y refrigeración . Mejora la Acústica del hábitat .

Camí Mossen_Batlle; Nave 3C - VILA SECA (Tarragona ) Tel . (977) 39 36 02 - Fax (977) 39 15 59 - Tel. Móvil : (908) 63 46 3 7

LABORATOR I

TAG

Planificaci ó d'un estud i geotécnic Tal com es planteja actualment, el problema geotécnic consisteix a projectar els fonaments d'un edifici de l a forma més funcional i económica, e n funció de la composició del subsól, a fi d'assolir una seguretat suficient i unes deformacions o assentament s compatibles amb les tolerancies d e 1'estructura .

Tot i que, en determinats casos, l a resolució de la fonamentació result i trivial, en molts altres dóna lloc a u n procés relativament complexe . E n aquest procés s'hi han d'integra r nombrosos factors per tal d'arribar a una solució correcta (vegeu l'esquema del procés a la página següent) .

Tenint present aquests factors i l a seva intervenció en el procés de fonamentació, descobrirem 1'existénci a d'unes fases que identificarem de l a següent manera : 1.

L'estudi geotécnic

A partir de la informació geológic a existent, així com deis antecedents d e la fonamentació en la zona propera , es realitza una campanya de prospecció i reconeixement del subsól . En aquesta fase, es prenen mostres pe l seu analisi en el laboratori i es defi -

Si s'observa un comportamen t anómal deis fonaments s'haurá d e corregir tot el sistem a de fonamentaci ó

neixen els parametres geotécnics característics de la zona .

H.

Condicions de fonamen-

tació La definició de les condicions d e fonamentació es dura a terme un co p coneguda la naturalesa i les propie -

6

tats del subsól . Aquest s antecedent s en permetra n triar la soluci ó de fonamentació més esca ient, d'acor d amb les teorie s de Mecánic a del Sól i l'experiéncia tecnológica acumulada . Es defineixen els ti pus de fonamentació i el s seus nivells d e recolzamen t dins el subsól , les capacitat s portants d e treball admissible, els assentament s associats am b les mateixes , eventuals problemes d'execució, etc .

III. Projecte de fonamentació Les dimensions, armadures i detalls deis fonaments es reflexaran en el s planols per construcció . Per fer-ho , s'utilitzaran les bases de calcul establertes a 1'Estudi Geotécnic i es consi deraran les "Instrucciones" i normatives vigents .

IV. Execució i contro l Es comprova si el subsól s'ajust a

a alió que s'ha previst en el projecte i es controla el comportament deis fonaments, especialment pel que fa al s seus moviments i assentaments . U n comportament anómal exigirá una cor recció del sistema de la fonamentació , alhora que permitirá adquirir experién cia de cara a properes obres .

La planificació d'un reconeixemen t geotécnic, a banda deis aspecte s económica, es basa en els següent s condicionants :

A) Densitat de reconeixements.

Basada en uns factors que resulte n fonamentals per a la planificació dei s estudis : . El tipus d'edifici (a efecte s práctics, la diferenciació en els edificis influeix sobre la profunditat de reconeixement, la intensitat del mostreig i el grau de detall de 1'anális i

LABORATORI

Geologia

Antecedents

1

TA G

Esquema de les fases usuals de la metodología geotécnica

ESTUDI GEOTÉCNI C

Hidrogeologia

Normativ a

Condicionants

Tecnologi a

Coeficient s de seguretat

Implantaci ó

Tipologia

Reconeixement s Correlacion s Assajos

1

Informe Geotécni c

L

J Parámetres geotécnics

Definici ó del fonament

Models de comportamen t A Problemes constructiu s

Sistema estructura/ fonament/terreny

Interacció amb l'entorn

Foto esquerra: máquina de perforació a rotació.

Acumulació d'experiéncia

v Control de comportamen t

Millora de l project e

Foto inferior:

mostres extretes d'un sondeig a rotació.

Resulta t

Llits i terrasses d e rieres, deltes, platges , sóls propers al nivel l freótic, i terraplenats , mereixen atenci ó especial als estudi s geotécnics

geotécnic, peró no necessáriamen t sobre el número de punts de prospecció) ; •I la variabilitat i naturales a previsible del subsól (en un plantejament racional, la densitat del reconeixement hauria d'adaptar-se a la variabilitat del subsól, previsible grácie s als antecedente ja coneguts de tipus

geológic) . Els terrenys que presenten una naturalesa d'algun deis tipus següents, mereixen una atenció molt especial, donada la seva reduida capacitat portant i, alhora, el marcat assentament que poden provocar : llits i terrasses, deltes, sóls fácilment solubles, platges, sóls propers al nivel l freótic, i terraplenats .

Tot reconeixement geotécnic e s basará en la realització de, com a mínim, tres sondeigs . La disposici ó d'aquestos s'acostará a esquemes regulars i concentrats especialment e n zones conflictives .

B) Profunditat de prospecció . Els

sondeigs hauran d'assolir un substracte ferm i de prou gruix, en el qual s'empotraran de l'ordre de : empotrament (mts .) > 2 + 0,3 p essent p el número de plantes de 1'edifici .

En el cas d'un substracte rocós o de gran compacitat, no caldrá assolir aquest empotrament, si bé caldrá fer una comprovació mínima d'uns 2 me tres .

C) Presa de mostres i assaigs i n situ . La presa de mostres del sondei g és un punt fonamental, igual que la realització d'assaigs in situ, que permetin dur a terme la caracteritzaci ó deis estrats litológics i 1'obtenció de les dades que serveixen de base per a cálculs posteriors . Aquest mostrei g cal que sigui exhaustiu a la cota o n possiblement descansin els fonaments de 1'estructura . Aixó facilitará 1'obtenció del major nombre de dades , a fi d'estalviar-se, després, haver d e recorrer a intuicions per una manc a de informació .

Ignasi Vallvé Alcón Director del Laboratori

4)

0

ANÁLIS I

TAG

Sensible abaratimen t deis pisos a Tarragon a El preu unitari mig del metre quadrat construit a la provincia de Tarra gona ha estat, en finalitzar el prime r semestre de 1995, de 107 .522 pessetes . Si les tendéncies de venda continuessin igual, aixó suposaria una reducció en el preu deis habitatges d e recent construcció de gairebé 7 .00 0 pessetes respecte al preu mig per me tre quadrat de 1'any 1994 .

Aquestes són dades que es desprenen d'un estudi elaborat per la so -

cietat Tasaciones Inmobiliarias, S .A . , al llarg deis sis primers mesos d'enguany . L'estudi está basat en un tota l de 4 .143 valoracions realitzades a l a província per aquesta empresa .

Les dades permeten seguir 1'evolució deis preus en comparació am b anys anteriors i extreure'n algune s conclusions generals, malgrat qu e puguin existir-hi alguns biaixos, com per exemple : la diferent proporci ó d'habitatges d'edats diverses en la

formació deis totals en diferent s anys, o la diferent proporció de dade s en cada població, depenent deis any s considerats .

Alguns resultats referits a caso s puntuals poden semblar contradictoria, com que els preus mitjans d'habitatges més antics siguin, de vega des, més alts que els de les promocions noves . La raó cal buscar-la en e l fet que, a determinades zones, 1'escássedat de sól obliga a situar le s promocions noves a la periféria de le s poblacions, mentre que a les zone s céntriques, més desitjades, no é s possible construir-hi .

Pisos usats Precisament, 1'estudi demostra que, en línies generals, els piso s

CONJUNT CATALUNYA - HABITATGES LLIURE S HABITATGES NOUS Any s

Nom .Hab .

Nmn .F~7if .

Sup .Mitj .

HABITATGES USAT S Preu mig (pts/m 2 )

Nom .Hab . Sup .Mitj .

Preu mi g

Composici ó mostr a hab .usat s

(pts/m 2 )

<2 0 any s

>2 0 any s

198 6

No dades

829

96

32 .86 4

92 %

8%

198 7

No dades

2 .080

92

37 .92 6

89 %

11 % 12 %

198 8

No dades

2 .733

93

50 .17 5

88 %

198 9

No dades

2 .793

92

66 .28 3

83 %

17 %

199 0

No dades

2 .980

103

79 .03 3

79 %

21 %

199 1

968

61

134

116 .258

3 .917

100

87 .15 4

75 %

25 %

199 2

2 .431

541

125

113 .859

5 .731

99

93 .72 2

68 %

32 %

199 3

5 .535

564

108

118 .621

8 .451

100

100 .25 0

64 %

36 %

61 %

39 %

54%

46 %

199 4

7 .131

973

106

121 .358

13 .008

98

102 .41 5

1995

8 .269

916

100 ,

121 .623

5 .558

94

105 .957

CONJUNT PROVINCIA TARRAGONA - HABITATGES LLIURES HABITATGES USAT S

HABITATGES NOUS Any s

Nom .Hab .

Nom .Edif .

Sup .Mitj .

Preu mig

N~n.I-~b.

Sup .Mitj .

(pts/m 2 )

Preu mi g (pts/m 2 )

<2 0 any s

>2 0 any s

198 6

No dades

228

104

33 .94 9

90 %

10 %

198 7

No dades

478

98

41 .72 5

93 %

7%

198 8

No dades

690

95

50 .76 6

91 %

9% 9%

198 9

No dades

477

97

62 .98 6

91 %

199 0

No dades

625

115

66 .33 9

88%

12 %

199 1

No dades

831

100

75 .12 3

85%

15 %

199 2

509

119

116

99 .719

969

103

74 .54 1

80%

20 %

199 3

1 .129

123

116

97 .497

1 .855

104

76 .66 6

77%

23 %

199 4

1 .664

191

101

114 .207

3 .030

102

79 .45 8

75%

25 %

81 .39 4

66%

34%

199 5

(4)

tin

Composici ó mostr a hab .usat s

2 .678

212

99

107 .522

1 .047

101

ANÁLISI

TA G

TARRAGONA CAPITAL - HABITATGES LLIURE S HABITATGES Anys

Nom .Hab .

Nom .Frlif .

NOUS

Sup .Mitj .

HABITATGES Preu

mi g (pts/m 2 )

N:n .Iáb.

SUp .Mitj .

USAT S

Composici ó mostr a hab .usat s

Preu mi g (pts/m 2 )

<2 0 any s

>2 0 any s

198 6

No

dades

47

102

33 .24 5

18 %

198 7

No

dades

127

96

39 .39 2

14 %

198 8

No

dades

166

96

48 .88 6

198 9

No

dades

147

97

58 .56 0

199 0

No

dades

202

86

65 .36 0

199 1

No

dades

242

94

79 .99 0

No

dades

199 2

253

94

79 .26 7

199 3

342

24

103

101 .754

516

93

83 .73 6

199 4

473

36

104

120 .851

710

93

84 .76 0

J .995

340

44

110

116 .231

249

91

84 .941

usats es cotitzen a 81 .394 pesseper metre quadrat com a mitjana . . preus deis habitatges de protecoficial usats se situen també al :ant de les 80 .000 ptes/m2 , i en le s X00 ptes/m2 en cas de ser nous . '.gual que en el conjunt de la pro ;ia, la mitjana deis preus a Tarra .1a ciutat també resulta lleugera nt inferior a la de 1'any passat . E n .quest sentit, el metre quadrat d e construcció nova es ven actualment a 116 .231 pessetes de mitjana ; més de 4 .000 pessetes menys que 1'any passat .

ptes/m 2 desde 1'any 1993 . Cal destacar que la zona més cara de la ciuta t de Tarragona durant els primers si s mesos d'enguany, correspon als carrers Via de 1'Imperi, Ramón y Cajal , Jaume I i els carrers que circumden la plaga Imperial Tarraco . El preu mig de l metre quadrat construit en aquesta zona arriba a les 122 .496 pessetes . E n contrast, la zona més barata va ser l a part alta de la ciutat, on el metre quadrat s'ha pagat a una mitjana d e 77 .413 pessetes .

En canvi, les vivendes usades e s mantenen estancades en les 84 .000

Pel que fa a Reus, els preu s s'ajusten forra a la tendéncia general .

Reus

A Tarragona capital , la mitjana de preus h a baixat prop d e 4 .000 ptes/m 2 , mentre que a la ciutat de Reus el descens s'h a situat al voltant d e les 11 .000 ptes/m 2

A la capital del Baix Camp, el metr e quadrat de construcció recent es cotitza a 90 .917 pessetes de mitjana , quan la mitjana de 1'any passat va superar les 102 .000 pessetes . Les zone s de Reus que s'han valorat millor, assolint una mitjana de 95 .000 ptes/m2 , corresponen a la del Passeig Prim, l a de l'avinguda Onze de Setembre i l a de la plaga de les Oques, entre altres .

En canvi, 1'área més barata de la ciutat, amb un preu de venda del metr e quadrat construYt de nou de 66 .66 7 pessetes, és la del centre históric .

Quant a les poblacions on hi predominen els pisos de segona residéncia, especialment els municipis costaners, la davallada deis preus és considerable . El metre de nova construcció ha baixat de les 123 .000 pessete s de 1994 a les 113 .000 que s'han paga t durant el primer semestre d'enguany .

En canvi, els habitatges usats han experimentat un augment de gaireb é 3 .000 pessetes .

9

TAG

ENTREVISTA Foto esquerra : Esteve Ferran: "Malgrat que el projecte de construcció duna zona lúdica ha quedat ajornat, Salo u tindrá zona lúdica. Encara no sabem s i a 1'autovia de Reus o a la de Vila-seca , peró el cert és que la farem" .

Foto dreta superior: Un deis elements que Salou ha hagut d'incorporar en e l seu pas de barri a municip i independent, és la biblioteca, que durant l'estiu acostuma a estar sempr e plena d'estudiants i amants de la lectura .

Foto dreta inferior: Aquesta és la imatge que oferirá el passeig de Jaume 1, amb molt més arbrat, zone s per aparcament, un estany, árees ajardinades, petites boscúries, un a estació per als autobusos i voreres més amples .

Cori Pedrola

Salou, qui t'ha vis t iquietveurá !

Desde fa un parell d'anys, Salo u es prepara per experimentar una pro funda transformació urbanística .

Aquest proper mes d'octubre comencaran les obres amb 1'objectiu que , de cara al proper estiu, Salou llueix i un nou aspecte . L'alcalde de la vila , Esteve Ferran, afronta la seva segon a legisltatura amb la il•lusió de convertir la capital de la Costa Daurada e n una auténtica perla del Mediterrani .

Entre les actuacions que es pretenen dur a terme, potser la més espectacular será la que . s'efectuará sobre l a fagana marítima de la vila .

Aquesta actuació es pot comptar entre els treballs de remodelació urbanístistica més importante qu e s'hauran efectuat mai a la provincia . . .

Esteve Ferran- Sens dubte ; amb 1'ál•licient , de que tres de les cinc eta pes de que consta el pla de reordena -

10

ció es faran simultániament . Per un a banda, s'estará treballant en la reforma del passeig de Miramar, per 1'altra en la reurbanització del passeig de Jaume I, i per 1'altra en 1'urbanització de la platja de Llevant .

En qué consistirá cadascuna d'aquestes fases ?

E .F.- Cal tenir present que el passeig de Jaume I no és un passei g qualsevol : té un quilómetre d'allargada, i aixó vol dir molta feina . S'h i canviará tot el paviment, respectan t les palmeres que ja existeixen i qu e ens ajudaran a donar la sensació d e que no es tracta d'una obra improvisada ; s'hi canviaran la il . luminació i la jardineria, s'afegirá mobiliari i s'ampliaran les voreres de la banda de l nucli urbá . A més d'aquestes obres , hi ha també una altra fase d'actuaci ó sobre el mateix espai que consistir á en un ajardinament amb diferents ti-

pus de plantes autóctones, la construcció d'un estany, d'un restaurant , d'un parell de zones d'aparcament , d'un bosquet amb una área de jocs , una placa amb el baixador per als autobusos, i la instal . lació d'una passera de cinc metres de fusta des de l port als penya-segats .

Pel que fa al passeig de Miramar, s'ampliará considerablement a cost a de perdre-hi una filera d'aparcaments , cosa que ens permetrá donar una mica més de vida a aquella zona de Salou . A més, també s'hi canviará e l paviment, el mobiliari, la i l . luminació , es reformará la vorera deis edificis i s'hi afegiran tot un seguit de servei s que en aquests moments hi falten , com dutxes, rampes d'accés a la platja, vous xiringuitos de disseny am b carácter temporal, . . .

Entre els dos passejos s'hi construirá, probablement a 1'octubre d e

ENTREVISTA

1'any vinent, una plaga que el s uneixi just al punt on ara é s l'Hotel La Terrassa que, amb tots els respectes, allí ara mé s aviat hi fa nosa que servei .

Amb aixó aconseguirem un passeig llarguíssim que permetr á anar desde la zona d, penyasegats fins a Cambrils en bicicleta o, qui ho vulgui, tot caminant .

Un deis punts més conflictius de Salou, sobretot qua n plou, és la placa d'Europa, que acostuma a inundar-se.

S'ha previst alguna solució en aquest nou pla ?

E.F.- Sí, precisament aquesta és la cinquena fase del projecte, i és una de les més importante . Hem previst la construcció d'un col•lector just a sota d e la plaga d'Europa que rebr á l'aigua de les tres autovies, i d'un canal de desguás subterrani que, des d'allí, seguirá el ca rrer de Colom fins arribar a la zon a deis penya-segats i donará directament a dins del mar.

A banda de satisfaccions, la independéncia de Salou també deu ha ver tingut la seva part dificultosa e n l'área d'urbanisme. . .

E .F.- No oblidem que Salou era un barri ; li faltaven un bon nombre de ser-veis, no tots, peró n'hi faltaven .

Hem hagut de construir un cementir i nou, hem fet una piscina municipa l que aviat cobrirem, hem fet una biblioteca i un polisportiu que estan tenint molt d'éxit, hem construit un jutjat, un centre médic nou, i al setembr e inaugurem un institut per a sis-cent s

"Salou encara té molt s pisos per vendre; construir-ne ara fór a poc afortunat " alumnes . . . I tot aixó s'ha hagut de fe r amb quatre anys !

Fa poc es va publicar que entr e juny del '94 i juny del '95 s'ha n comencat a construir a Salou 573 vivendes, la qual cosa equival a 79 per cada 1 .000 habitants . No li sembla que, junt amb la quantitat de vi venda pendent de ser venuda que h i ha actualment, es corre . el risc de provocar un greu exceden t d'habitatge?

E.F.- Em sembla que qui va publicar aixó anava molt equivocat .

Afortunadament, ara a Salou s'estan fent pisos, peró se n'hi fan molt pocs , perqué encara n'hi ha un bon nombr e per a vendre, com de fet n'hi ha a to t arreu . Construir pisos a Salou actualment fóra poc afortunat.

Algunes facanes de voramar es tan forca envellides i afectades per la corrosió. L'Ajuntament ha pres mesures per la seva rehabilitació ?

E .F.- Sí, ja fa temps que 1'Ajuntament dóna facilitats per tal que e s puguin rehabilitar les facanes dei s edificis ; concretament, a la part d e Ponent se n'han arreglat uns 25 o 30 .

Normalment, la rehabilitació és inicia tiva municipal peró, per tal de facilita r les obres, no cobrem els permisos n i la resta de trámits burocrátics .

Un deis elements urbanística qu e sens dubte pot hipotecar el futur d e la vila és la via del tren . . .

E .F.- Altres vegades ja he aventurat dates respecte a quan aconseguirem que treguin la via, i sempre he fa llat . Peró jo estic segur que en un mínim de tres i en un máxim de quatr e anys, hauran tret la via i en el seu llo c hi circularan cotxes i hi haurá un a gran avinguda amb la que connectaran tots els carrers de la facana maríti ma. Es ciar que, durant un parel l d'anys, aquest projecte haurá de que dar aparcat . Amb tot, aixó no impedeix que comencem i acabem tot el pl a de reordenació de la part de mar .

Santi Suárez-Baldrís

TAG

TAG

REPORTATGE FOTOGRﾃ：I C

Restauren e l pinacle de l a Casa Navﾃ｡s

Fotografies de la Casa Navas de Reus realitzade s per Cori Pedrola i Josep M. Riva s Prous .

JOAQUIM TORRENS

iFILLS,S.L.

PINTURA DECORATIVA E INDUSTRIA L ESPECIALIDAD E N ROTULACION Y TODO TIPO DE ESTUCADOS

E

C . TARRAGONA, 25, 3 2 , 41 Tels . 75 38 67 - 75 58 4 0 43204 REUS

GABINET TÉCNIC

La nova cultura del reciclatge * L'activitat de l a construcció genera gran s quantitats de materials residuals, ja sigui en la fas e d'extracció i transformaci ó com en la d'enderroc dei s edificis . La necessitat de reciclar els residus és evident . La Conselleria d e Medi Ambient, basant-s e en raons de protecció d e 1'entorn i de carácter económic, va elaborar una disposició legal per regula r aquesta situació . El , resultat va ser-ne el Decret 201 / 1994, que ordena els enderrocs i els residus de l a construcció, i que va se r aprovat el 26 de juliol de 1994 . En aquest Decret , s'especifica quines són le s obligacions del productor, del posseidor i les del gestor deis residus .

els técnis hauran de fer u n reconeixement acurat de robra, adaptar el projecte i la seva execució a les previsions relacionades am b aquella desconstrucció, i coordinar la seva feina am b la de les empreses recuperadores de residus .

dur a terme la feina i, especialment, en el moment qu e les responsabilitats pugui n ser exigides .

Malhauradament, l a informació disponible fin s ara per dur a terme to t aquest procés era gaireb é inexistent . Es per aixó qu e la Junta de Residus de Catalunya fará públic aquest a tardor el Programa de Resi dus de la Construcció .

Aquest programa marcar á les pautes sobre com s'h a d'efectuar el reciclatge ,

TA G

quins són els llocs de deposició controlada i quine s empreses treballen el tractament deis residus . Tre s dades básiques sense le s quals resultava impossibl e aplicar el Decret 201/1994 .

La distribució de le s tasques quedará repartida entre els municipis, que controlaran la gestió dei s residus ; els prescriptors , que otientaran sobre la utilització de materials reciclats i oferiran solucions constructives que faciliti n

En el projecte técnic que s'adjunta a la sol . licitud de llicéncies d'enderrocament, d'excavació o de construcció, el Decret obliga a : -Avaluar el volum i les característiques deis residus que s'originaran , -Preveure les operacions de destriament o recollida selectiva, i -Especificar les instal . lacions de reciclatge o deposició de les deixalle s on es gestionaran (en ca s que no s'utilitzin o es reciclin en la mateixa obra) .

L'aplicació del Decret atorga, doncs, als técnics un paper destacat e n la introducció de nous hábits en la construcció .

Els técnics haura n de disposar de informaci ó prévia sobre la gestió dei s residus, les instal•lacion s més próximes dedicades a l reciclatge o a la deposici ó deis rebutjos, i que planifiquin tant les operacions d e destriament com les de recollida selectiva . Abans d e dur a terme un enderroc,

S . Suárez-Baldrís

Respecta als projectes de construcció hauran d'incloure elements constructius desmuntables i reutilitzables, materials reciclats, . i hauran de preveure 1'ús de material sobrant d'una obra en altres .

Els residus derivats dei s embalatges es tornaran al s fabricants deis producte s embalats . A més, caldrá conéixer quins són els materials de construcció reutilitzables, els reciclables i els parcialment perillosos .

Responsabilitat s Les diferents responsabilitats de tots el s agents implicats en l a construcció fan que sigui més que recomanable l a previsió, ja en el projecte , de quines obligacions as sumirá cadascun d'aquest s agents . Aixó permetrá un a major claredat a l'hora de

Segons dades de la UE , els paisos membres va n produir durant I'any 1992 gairebé 200 milions de tones de residus provinents de la demolició i de la construcció.

el desmuntatge ; els fabricants, que controlaran el s processos de producció a fi d'obtenir distintius d e qualitat ambiental ; el s constructors, que haura n de minimitzar els residus, i els projectistes, que, to t adaptant-se a aquests canvis, hauran de controlar e l procés constructiu dun a manera més eficac .

Tot plegat vol di r que, en molt poc temps, el s técnics de la construcci ó hauran d'adaptar-se, igual que ho va fent la resta d e la societat, a una nova cultura . I encara més quan, segons totes les previsions , la nova normativa europe a sobre tractament de residus quedará enllestid a l'any vinent . *Article elaborat amb da des de la revista "L7nformatiu " i del suplement "Construir" .

ASSESSORIA JURÍDICA

TAG

Acció negatória, immission s i relacions de veinatge

blema de forma amistosa i evitar e l plet . Si aquesta via no resultés factible, s'haurá d'interposar la corresponent acció de negació dins deis cin c anys, demanant alhora una indemnització pels danys i perjudicis que e s puguin haver causat .

Article 40 Un deis punts que acostuma a comportar diverses interpretacions e n aquesta Llei és el seu Article 40 . Segons aquest article, ningú no pot tenir vistes ni llums sobre el predi veí .

Tampoc no pot obrir cap finestra o construir cap voladís en la paret propia que confronti amb la del veí si n o té constituida una servitud a favo r seu, sense deixar en el terreny prop i una distáncia corresponent a 1'amplada fixada per les ordenance s municipals En cas que aquestes ordenances no facin referencia a 1'assumpte en qüestió, la distáncia mí nima será d'un metre en quadre comptat des de la paret o línia mé s sortida (si hi hagués voladís) .

La Llei 13/1990 del Parlament de Catalunya sobr e l'acció negatória, les immis sions i les relacions de veinatge, té una incidencia di recta sobre el món de l a construcció . En primer lloc , suprimeix totes les disposicions que estaven regula des en la Compilació de l Dret Civil Catalá i, concretament, deroga aquelles relacionades amb la construcció .

A diferencia dalló qu e era objecte de regulaci ó anteriorment, la impossibilitat d'adquirir servitud s per ús de I'ocupació desapareix . Curiosament, e n aquest cas la legislació catalana s'apropa a les disposicions de dret comú del Codi Civil . Es per aixó qu e possibilita 1'adquisició d e servitud durant el transcurs de trenta anys .

Aquest període compt a des de la promulgació de l a Llei de 1990 . A més, possibilita l'exercici de 1'acció d e negació enfront el solar o finca veina dins del termini de cinc anys, a partir del

ro'

moment en qué el propietari afectat té noticia de l a possible pertorbació causada pels veins . A band a de 1'exercici d'aquesta acció, la Llei permet demanar 1'atorgament deis possible s danys i perjudicis causats .

Cori Pedrola

Cinc anys Val a dir que el termin i de cinc anys compta tamb é a partir de la promulgació de la nova Llei . Si aques t període de temps ja h a transcorregut, necessáriament s'haurá de recórrer a la reclamació ordinária mitjancant el judici de cair e declaratiu que correspongui, tot i que en aquest ca s haurem de poder provar l a immissió o pertorbació feta .

En cas que una person a fos objecte d'una pertorbació nova, aconsellaríe m que fes un requeriment notarial o que s'instés un act e previ de conciliació al Jutjat de Pau de 1'indret on e s troben les finques implica des . Aixó donará l'oportunitat de sol•lucionar el pro -

Aixó vol dir que la Llei dóna una prelació de normes a favor de les ordenances municipals i, en defecte d'aquestes i de forma supletoria, a favor dalló que disposa la propia Llei . I tot aixó al marge de les possibles adquisicions i concessions entre el s propietaris veins ; ja que és possible adquirir la servitud mitjancant el corresponent títol jurídic, sigui privat o en escriptura pública . En aquest Barrer cas, haurá de ser amb accés a l Registre de la Propietat, on constara n els drets del predi dominant enfron t de les limitacions imposades pel prev i servent .

Maons de vidr e

En cas d'una pertorbació nova, el millor consell és que s'intenti resoldre el problema mitjancant un acte de conciliació en el Jutjat de Pa u local.

Les parets de maons de vidre qu e només deixen passar la llum que ram o del predi veí "deixa escapar", n o constitueixen cap servitud . En qualsevol cas, el seu propietari pot construir una paret per tal d'evitar-ho, s i bé llavors caldrá valorar una tal acci ó com un abús de dret que resulta in compatible amb la bona fe que pregona l'Article 7 del Codi Civil .

No es pot perjudicar per perjudicar. Malgrat tot, sí que podríem fer, per exemple, una construcció auxilia r just a la zona on el veí hi té una paret de maons de vidre (que com a conseqüéncia d'aquesta acció quedar á sense llum), sense que se 1'hagi d'indemnitzar per cap concepte .

F.Xavier Escudé

SEGURETAT 1 HIGIENE

Plec de condicions mínime s de seguretat i higiene (IV ) PROTECCIONS I MESURES DE SEGURE TAT SEGONS LA FASE D'OBRA :

Estructura -Xarxes : •Els treballadors que realitzin tasque s de muntatge d'estructura metál•lica o de formigó armat, amb risc de caiguda d'altura, estaran protegits mitjancant xarxes .

•S'utilitzaran xarxes que compleixin l a norma UNE 81 .650-80, i s'exigirá el certifica t expedit pel Centre Nacional de Mitjans de Protecció de Sevilla, que acrediti que la xarx a compleix 1'esmentada norma. .La vida máxima duna xarxa en obra será d'un any, sempre que estigui en bones condicions . .Quan pateixi un impacte, ruptura d e les malles, refregades per abrasions o crema des per soldadures, la xarxa es substituirá immediatament .

•Els ganxos per lligar les xarxes es dis- ' posaran linealment, separants 1'un de 1'altr e per un máxim d'un metre .

•Els pescants que suportarán les xarxe s es disposaran linealment, separats com a máxim quatre metres 1'un de 1'altre . .La part superior de les xarxes estará situada sempre, i com a mínim, un metre pe r sobre del nivell de treball deis operaris ; i l a part més baixa s'haurá d'ancorar al forjat interior més proper, salvant una aleada máxima d e tres metres .

-Baranes : •S'utilitzaran baranes de 90 cm . d'altura mínima, amb entornpeu de 15 cm ., i barra horitzontal intermédia . Tot el conjunt oferirá un a resisténcia mínima de 150 kg per metre lineal

(OGSHT Art . 23) .

•No s'utilitzaran cordes, cintes de palet, etc . , com a baranes . Cal que aquestes siguin de fusta o metál•liques .

•Els suports es col . locarant com a máxim a una distáncia de 2'65 me tres entre sí .

Si s'utilitzen baranes a base de xarxes, e s disposará d'un passamá a la part superior per tal d e donar rigidesa al conjunt, i es fixará la part inferior a l forjat .

-Sitges de ciment : •Es realitzará una cimentació adequada, en l a qual, s'ancoraran perfectament els peus de recolzament de la sitja . .Es riostrará la sitj a mitjancant la disposició de tres vents espaiats 120° entre sí .

•L'escala d'accés a l a sitja tindrá graons des d e terra i cércols metál•lics a partir de dos metres del nivell del terra i en tot el se u recorregut, i amb una separació o equidistant d'un máxim d'un metre.

•S'instal•lará una barana merimetral a la part superior de la sitja .

TAG

RETALLS

TAG

Mantenir el mantenimen t Fins fa relativament poc temps, la programaci ó del mateniment deis edificis i espais públics era en cara una assignatura pendent, tant per als seu s projectistes com per als seus usuaris . La implanta ció del Llibre de 1'edifici i les campanyes divulgati ves com "La casa en forma" han anat ajudant a desenvolupar una progressiva consciéncia socia l que contempli la necessitat de tenir present el manteniment com a veritable forma d'estalvi . Avui j a podem veure com, cada vegada més, els projecte s tenen present una visió molt més ámplia de la vid a deis espais o de les construccions projectades, to t considerant el seu ús i manteniment .

Peró, aquesta programació del manteniment n o ha d'esdevenir Només un coñjunt de consideracions preceptives amb vocació estática . Ans al contrari, hem d'anar més enllái comentar a parlar d'u n manteniment as built que tingui en compte les diferents dinámiques i inércies que la utilització i l'ú s públic i social realment existents imposen .

Aquest comportament i usos deis destinatari s finals són cada vegada més difícils de preveni r d'una manera relativament exacta en el program a funcional de la majoria de projectes . Els edificis o els espais col•lectius es projecten i s'utilitzen dun a manera sovint imprevista : la correspondéncia mé s o menys nítida entre forma i funció cada vegada resulta més imprevisible . Els edificis residencials passen, rápidament, a ser terciaris, i aquests passen a ser utilitzats per la indústria lleugera, fent impossible el manteniment deis programes de manteniment .

Cal, doncs, anar avaluant els vous usos, els hábits, en definitiva, tots aquells comportaments d'utilització d'un edifici o d'un espai obert, sobretot e n el cas d'arquitectures i ordenacions de certa dimensió . Aquests Estudis Periódics d'Avaluació han d'anar lligats a una nova visió del manteniment i d e la seva gestió, en tant que disciplina integral i dinámica, capas d'assegurar 1'éxit d'un projecte .

Només assumint les variacions en les forme s d'utilitzar les construccions, podrem plantejar-no s la projecció d'edificis i d'espais amb aspiracions d e perdurar al llarg del temps .

Francesc Medina

El tub de coure é s el més utilitza t Segons el Centro Español de Información de l Cobre (CEDIC), el tub de coure és el més utilitzat a 1'Estat espanyol en les„ conduccions d'aigua, gas i calefacció de les vivendes promogudes per les direccions generals o regionals de les diferents comunitats autónomes .

En onze comunitats, el coure és el material mé s recomanat, utilitzat o, fins i tot, exigit ; i s'empra en prop del 90% de les instal•lacions sanitáries efectuades .

RCT - num. 46 agost / setembre 9 5

DIES DE TARDO R Dies grisos de tardor plens de tristor i enyoranca , dies de serenor i recanca , dies curts i ennuvolats .

Temps de vegetació adormida , de pau i melanconia , de trobades familiar s i d'estades prop la llar.

Tardor daurada i madur a de sementera i saor , de fruitada abundosa , de collites, la millor.

Llargues vesprades i nits , jornades curtes i fresques , remolins de fulles seque s i nevades dalt deis pics .

16

R .P. M

R ETA LLS

TA G

La Generalita t alerta sobre I'excés de vivend a

Els ajuntaments pagaran en u n termini de do s mesos

El director general d'Arquitectura i Habitatge de l a Generalitat, Francesc Ventura, va advertir del peril l que corre el sector de l a construcció si 1'espectacular creixement experimenta t durant el primer semestre d'enguany es manté duran t el segon . Aixó podria provocar un excés d'oferta en un context en el que el s consumidors encara n o s'han decidit a gastar el s seus estalvis .

Les obres realitzade s sota contracte amb les Administracions Públique s haurán de ser pagades e n un termini de dos mesos , segons estableix la nov a Llei 13/1995, publicada e n el . B .O .E . Desde 1'éntrada en vigor de la Llei (el passat dia 8 de juny), l'Administració contractant está obligada a pagar les certificacions d'obra en un termini máxim de dos mesos .

Passat aquest període , 1'empresa contractista carregará automáticament un s interessos en base al tipu s legal de la moneda més 1' 5 punts .

A més, , . si transcorren quatre mesos i no s'ha fet efectiu el cobrament, el contractista podrá suspendre 1'acompliment del contracte ; i si el retrás fos superior a vuit mesos, el contractista tindrá dret a resoldre el contracte .

Perill de saturació en el merca t de pisos de Reu s Cada vegada es fa més difícil col•locar les vi vendes acabades de construir. Hi ha oferta, peró poca demanda, i aquesta situació comenta a crear preocupació davant la possibilitat d'arribar a u n estancament del mercat .

L'any 1994 es van superar les previsions d e construcció, i enguany el ritme de concessions d e llicéncies d'obra per part de 1'Ajuntament anunci a que se seguiran els mateixos passos . Actualment , els preus no creixen, situant-se entre els 10 i el s 12 milions per vivendes mitjanes (entre 110 .000 i 120 .000 ptes . el metre quadrat) .

Segons dades del Departament, durant els primers sis mesos de 1995 van comentar a construir-se a Catalunya 26 .000 vivendes , la qual cosa situa el creixement interanual en un 24% , set punts més que 1'any passat . Ventura va mostrar-se especialment preocupat per 1'increment de l a construcció de segones residéncies en árees turístiques, i va posar com exemple el cas de Salou . A la capital de la Costa Daurad a s'ha iniciat, entre juny d e 1994 i juny de 1995, l a construcció de 573 viven des, la qual cosa equival a 79 vivendes per cada 1 .00 0 habitants (un any abans , durant el mateix període , només s'havia arribat a le s 20 per 1 .000) .

La firma Deutsche Forschunganstalt für Fulft-und Raumfahrt (DLR) ha aconseguit, després d'un acurat procés d'investigació, uns materials de construcció biodegradables . Aquests materials responen al nom de "composites" i estan fabricats a partir de fibres naturals com el lli , cánem, siscall, etc ., associats a una matriu biodegradable que utilitza, sobretot, poliésters, cel•lulosa modificada i midons . Els assajos han demostrat que la rigidesa d'aquests materials amb lli i siscall equival al 50% de la qu e ofereixen els plástics reforcats amb fibra de vidre, mentre que la del cánem equival al 100% .

El País-5/8/95

QEJ (Arquitectura del paisaje) - n .17 - julio/ 95

Diari de Tarragona - 9 / 8 / 95

Nous materials biodegradables

Una altra novetat important és que s'estableixen la recepció i liquidaci ó úniques, sense distingi r entre provisional i definitiva . La liquidació haurá d'efectuar-se en un termini d e sis mesos a partir de Pact a de recepció .

Correo de la Construcción - juliol 9 5

El p ostra sQrv¢i garanteix la Qualitat de I "Obra laboratori d'assaigs del Col .legi d'Arquitecte s Técnics de Tarragona

LABORATORI ACREDITA T Poi . Industrial Francolí, Parcel .la 15, núm . 5 - A Tel . (977) 54 79 09 • Fax (977) 54 78 4 7 43006 TARRAGON A

RETALL S

TAG

Interbuil d

E FKHILFI

ACRE

WOOD

OOJ

OF WOOO BLOCKS FOR FLOO IN .I & PA CA :L.LE Y

v

ara '

Y!E

u»x" rl»Rnti

Dues fires i un viatg e El Col . legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de Tarragona organitza, de cara al proper més de novembre, un viatge a París i a Birmingham .

El motiu n'és la celebració de dues fi res dedicades al món de la construcció : el Saló Internacional de la Construcció de París BATIMAT, que tindrá Iloc entre els dies 7 i 12 de novembre ; i el Saló Internacional de l a Construcció de Birmingham INTERBUILD, entre els dies 19 i 24 del mateix mes . Aquests salons poden se r una bona excusa per visitar la capita l de Franca i la campanya anglesa .

c~'g

8'Lte4' teO '

Vista del Raya / Agricultura/ Hall, a Islington , Anglaterra, en e l dia de la inauguració de la primera edició de la tira de la construcció anglesa, l'an y 1895 .

Malgrat que ja hi ha col•legiats que , han manifestat el seu interés ver s aquesta iniciativa, el viatge no es far á si no aconseguim formar un gru p prou nombrós . Es per aixó que volem animar tothom a aprofitar aquest a bona oportunitat de viatjar, alhora ' que es coneixen els darrers avenco s en técniques constructives i material s d'edificació . Interessats truqueu e l més aviat possible a Gabinet Técni c del Col•legi . (Lluís Roig) .

MATERIALES PARA LA CONSTRUCCIÓN

JOSÉ QUEROL RODA REPRESENTANTE Y DISTRIBUIDOR DE LA FÁBRICA DE AZULEJOS Y PAVIMIENTOS DE GRE S

ALMACÉN, EXPOSICIÓN Y OFICINAS CON AMPLIO APARCAMIENTO

C/ San Vicente, n° 4 8 CONSTANT Í Tel . 52 30 21 y 52 30 34 Fax 52 30 45

RETALLS

TA G

CLASSIFICAT S -Es ven taula de dibuix hidráulica de 150 x 100 x 4 . Tauler de Me lamina . 50 .000 pts ., negociables .

Contacte: Antonio German Mateo , tel. 31 94 20 -Lloguer d'aparells topográfics i esclerómetres . Taquímetre : 50 0 pts ./dia ; nivell 300 pts ./dia ; esclerómetre i mires s/c . Contacte: Tel. 2 1

2799 -Es ven Alfa Romeo 75 2 .0 am b 70 .000 km ., aire condicionat i ex tres . T-56---T. 400 .000 pts . Contacte : Tels . 23 54 39 part. ó 22 6 0

15 tardes .

Marxa ciclista

-Delineant de construcció . Obra civil . Projectes i plánols d'execuci ó de naus industrials, instal•lacions i serveis . Experiéncia amb el programa informátic AUTOCAD . Contacte :

Dins del programa d'actes de le s festes en honor del patró, el passa t dia 17 de juny, un nodrit grup d e membres del Col•legi aficionats al ciclisme van sortir de Reus en direcci ó a Riudecanyes .

L'organització va preveure dos itineraris, un per a amateurs i 1'altre pe r a professionals . Els primers, van sortir de Reus en direcció a Riudoms , van passar per Montbrió i, d'allí, a Riudecanyes, on els esperava un merescut esmorzar. Després de recuperar forces, van emprendre 1'escalada de l Coll de la Teixeta, passant per Duesaigües, i van tornar a Reus . Els professionals també van fer cap al pant á de Riudecanyes, peró seguint un altr e itinerari : carretera de Cambrils, tomb cap a Riudoms, tomb cap al Par c Samá i a Vinyols, Montbrió i Riudecanyes .

Tel. 84 49 26

Estalviar pe r comprar un pi s Segons un estudi de 1'entitat financera Abbey National Bank, el s espanyols comencen a estalviar pe r comprar un habitatge dos anys aban s de casar-se . L'edat a partir de la qua l comencen a estalviar és als 24 anys, i dos després es casen .

L'estudi, elaborat a partir dun a mostra de 800 famílies, evidenci a que 1'adquisició d'un pis condicion a aspectes tan significatius com ho é s la data de les noces .

Arte y Cemento - 30 agost 1995

El bon moment de les obre s públiques reactiva el secto r La licitació d'obra pública ha registrat un espectacular augment durant el primer quatrimestre d'enguany i ha arribat al 43,7% . Segons es desprén de les darrere s estadístiques elaborades per Seopán, s'han produit con cursos d'obra per valor de 526 .576 milions de pessetes .

El Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA) es manté com a primer contractist a de 1'Estat, amb 250 .810 milions licitats, seguit pels organismes oficials de les comunitats autónome s (155 .760' milions) i pels ajuntaments (92 .518 milions) .

L'habitatge és el subsector que més ha crescut duran t els quatre primers mesos d'enguany (un 118,3%), mentre que les licitacions en equipament social s'han incrementat en un 29% . En conjunt, el total de licitacions e n edificació han experimentat un creixement del 41% .

Arte y Cemento - 30 agost 1995

-Ajudes informátiques . Contacte : Sra . Cristina Cantero, Bloqu e Mallorca, esc . B 82-2 2, tel. 22 42 89. Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) .

-Zona Peatonal . Pis en VENDA , 110 m2 . Ideal : despatx, consulta , bufet . 13 .500 .000 . Contacte : Tel.

908 03 44 94.

-Delineant . 20 anys d'experiéncia en gabinets d'Arquitectura , Enginyeria i empreses de construcció . Experiéncia en CAD 12 . Coneixements de Topografia . Curse t d'encarregat d'obra . Contacte : Tel. ' 22 41 62

iberCaj a Ahora Ibercaja ha diseñado un Pla n de Financiación de la Vivienda par a que todo el mundo pueda obtener u n crédito hipotecario de la manera má s fácil, cómoda y, sobre todo, rápida .

En tan sólo 24 horas podemos confirmarle su crédito vivienda .

En cuanto a condiciones, inmejorables, fíjese : • Uno de los intereses más bajos de l mercado.

• Un plazo de amortización de hast a 30 años .

• Posibilidad de 12 meses de carencia de amortización .

• Financiación hasta el 100% de l precio de la vivienda .

• Interés fijo o variable : a elegir .

• Seguro de amortización con cuota gratuita de los tres millones inicia les .

¿Qué documentación necesita ?

En Ibercaja pretendemos solucionarl e en lo posible la tramitación de su hipoteca . Cuando venga a nuestras oficinas traiga consigo la siguiente documentación y así agilizaremos al máximo el proceso: • DNI/CIF de los compradores .

• Declaración de la Renta del últim o año y Hoja de Salarios del me s anterior .

• El contrato privado de compra venta .

• Fotocopia de la Escritura del vendedor (vivienda usada) .

• Fotocopia de la Escritura de Declaración de Obra Nueva (viviend a nueva .

• Nota simple del Registro de la Propiedad .

• Ultimo recibo del Impuesto sobr e Bienes Inmuebles (Contribución Urbana) .

Aproveche todas las ventajas financiero-fiscales con nuestro asesoramiento La Caja ha dicho sí a mucha gente