Tag 07

Juliol 199 5 BUTLLETI INFORMATIU DEL COL .LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TECNICS DE TARRAGON A Av . President Macid, 6 - la . - 43204 TARRAGONA Tel . 21 27 99 Fax . 22 41 52 Oficines de visat a Reus, Valls i Vendrell .

SUMAR I Sinistralitat ?

Noticies Construmat .

Retra t

5

Importáncia sobre el s certificats

6

Problemes de recolzament

8

Canvis en la política d'habitatges . .

9

Entrevista

10

Competéncies dei s arquitectes

12

Disposicions oficials

13

Nova versió : Autocad 13 1 4 El sistema monetari europeu (SME) . .

15

Nova junta de govern

16

Plec de condicions mínimes de seguretat . . . .

17 La coya de la Font Major 1 9

Reus

Foto : Cori Pedrol a

PROJECTE DE MONEDA ÚNICA (ECU) A LA LLISYA D'ESPER A

El projecte de moneda única aixó, només vull dir aixó) qui es fitament, del Pladel'Habitatg e (ECLI) está trobant tants o més vulgui consolar, peró, pot llegir per part deis promotors, com l a problemes per tirar endavant el petit augment de visats lenta sortida del fose forat o n que 1'econornia del país ( i amb experimentat arran de 1'apro- ens trobem

■ . . . .■ .■■■■■■■ . .■■■■■■■■■■ . . .■■ TAG' .■■■■■■■■■■■■■ . . .■■ . . . .■■ .■■ .■ .

COL.LEGI

ASSESSORAMENT JURÍDIC GRATUT

OFICIN A

Sr . Xavier ESCUDÉ Tel . despatx : 21 26 58 .

Tel . 21 27 99

COL .LECCIONABLE CARTELLS D'OBR A

Hores concertarle s

Visador:

Sr. José Antonio GOME Z De dilluns a divendres De 9'00 a 12'30 h

ASSESSORAMENT FISCAL

Secretara :

De dilluns a divendres De 9'00 a 13'00 h Visats:

De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h Consultes :

De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h De 16'00 a 19'30 h LABORATORI TARRAGON A Tel . 54 79 09

Sr. Teófilo ALVAREZ Tel . despatx : 23 97 1 3 BORSA DE TREBALL

MEltfR LEISMING Schaffhausen (Suisa)

BIBLIOTECA/ PAPERERI A

NOVA JUNTA DE GOVERN

Sr. Josep M . SANE T

Director:

Sr . Ignasi VALLV E Formigons :

Sr. E . VALLS

Horari :

Dilluns a divendres De 9'00 a 13'00 h De 16'30 a 19'00 h

Químic:

Sr. J .C . FERNÁNDEZ De dilluns a divendres De 9'00 a 13'00 h De 15'00 a 18'00 h

ALTRE S

AULA INFORMÁTIC A

Base de preus del Col .legi Ofi cial d' Aparelladors i Arquitectes Técnics de Guadalajar a

Sr. MARCEL Ramírez Horari :

De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h De 16'30 a 19'00 h Cursets Informátics :

PRESSUPOSTOS I AMIDAMENTS A partir de 4 d'abri l AUTOCAD NIVELL I Hores a concretar

Llibre :13 .225,- pta .

Base de dades + llibre 26 .450,- pta.

La informació i comandes p oden sol .licitar-se al Col .leg i d'Aparelladors de Guadalajara .

Tel . 949/21 27 9 4 Fax . 949/ 25 31 00

Inscripció/hores concertades :

Sr. Marcel RAMÍREZ

FI

GARANTIER T

Sra . Carme VIDAL Tel . 21 27 9 9

La nova Junta de Gover n agraeix a tot el col .lectiu la ' confianca i el suport a la futur a gestió rebudes, que seguirá e n la mateixa línia de servei al col .legiat i als interesaos de l a professió portats a terme els darrers quatre anys .

Les tasques deis nou s vocalses distribuiran de l a següent forma : Assegurances i inspecció : Joan Mili Rovira .

CEET : José R . Marzo Martínez .

Foto : Joan Mercadé Port a

RECEPCIÓ DE CONVOCATÓRIE S Atés que la darrera convocatória d'assemblea general de col .legiats, degut a un a anomalia en el funcionament d e Correus, no es va rebre a temps , tots aquells companys que d'ar a endavant vulguin rebre le s convocatóries per fax, ho pode n comunicar en aquesta secretaria .

HORARI D'ESTIU A partir del dia 1 de juny i fin s al 30 de setembre, el persona l d'aquesta seu col .legia l treballari en régim de jornad a intensiva, de 8 a 15 hores .

L' horari d' atenció al públic ser á de 9 a 13 hores .

BÚSTIA

Gabinet Técnic i Visadors : Abdon Aguadé Benet .

Laboratori d'assaigs : Josep M . Juncosa Aragonés .

Adreceu-vos a : C .A .A .T .T .

Av . Francesc Maciá, 6 43204 TARRAGONA .

TA G EDITA : Col.legi d'Aparelladors i Arquitectas Técnics d e Tarragona Av. Francesc Maciá, 6 43204 Tarragona .

Tel (977) 21 27 99 Fax . (977) 22 41 52

Junta de Govern del Col.legi d'Aparellador s i Arquitectas Técnics de Tarragon a PRESIDENT : Joan Prous Masdeu SECRETARIA : Carme Carcamo Lópe z TRESORER : Joan Mercadé Porta Oficina de visat de Valls : COMPTADOR : Pilar Coca Torrell Plaga del BIat,10 baixos VOCAL S : Joan Mila Rovira Tel. (977) 60 50 65 J .R. Marzo Martínez VISADORS: J .M . Juncosa Aragonés Reus: Josep M . Buquera s Abdon Aguadé Benet Tarragona : José Antonio Gómez Agustí Valls Vallkana Valls : Josep M. Guasch El Vendrell: Jaime Martínez

Oficina de visat de Reus : Plaga Prim, 10 - 4 rta.

Tel . (977) 33 10 72

TAG

CONSELL DE REDACCIÓ: Junta de Govern EQUIP DE REDACCIÓ: Aleix Cort, Josep Marsal, Miguel Ibáñez COORDINACIÓ: Aleix Cor t SECRETARIA: Montse Amenós MAQUETACIÓ : Francesca Casal s Aleix Cort CORRECTOR : Pilar Febas ADMINISTRACIÓ 1 DISTRIBUCIÓ : Col.legi d'A.A .T .T.

IMPRESSIÓ : Cronooffset, S . L .

DIPÓSIT LEGAL : T-880 / 93 ISSN : 1134-086 X Els criteris exposats en el s anides signats són d'exclusiv a responsabilitat deis autors i n o representes necessariament , l'opinió de TAG. S'autotitza la reproducció dei s treballs publicats a TAG, citan t clarament la leva procedénci a

■■■■■■■■■■■ .■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■

TAG

,■■■■■■■■■■■■■■■■■■ .■■■■■■■■■■ ■

LA PREGUNTA

SINISTRALITAT ?

Sembla ésser que ja al S . XVIII existia una " cena inquietud per les conseqüéncies socioeconómiques generades arrel deis accidents a les obres . César Mínguez ens conta («Alzada») que Carlos III va promulgar dos edicte s amb el mateix text entre 1778 i 1782 : «Modo de formar los andamios en las obras públicas y privadas de la Corte para evitar las desgracias y muertes de operarios ; y orden de proceder de lo s jueces en estos casos» i ens recorda que Coy a

deixá constancia d'aquestes inquietuds e n algunes obres : El albañil herido, La Conducción de una piedra o El albañil borrach o (variació del primer) . No era per a menys . El risc que comporten algunes feines de la nostr a professió, potenciades sovint per un pobr e control de robra pero sobre tot per una mal a educació o per poca professionalitat d'algun s operaris (que tendeixen a desobeir les ordre s deis técnics quant a mides de seguretat) com a demostració d'una masculinitat mal entesa , d'un estalvi mal aplicat o per simple comodita t (sobretot, al'estiu), sol provocar l'encarimen t de les obres (assegurances, reducció de plantilla i d'hores laborables, accidents, . . .) i masses disgustos . Normativament, legalment, es pot seguir engruixint, doncs, el plec d e condicions de seguretat amb modificacions , annexos i correccions, pero queda ciar que, sinistralitat laboral experimentre els operaris (mestres d'obra, paletes i mentat a Catalunya» de comanobres, ferrallers . . .) no estiguin prou mencaments d'any (relacionat mentalitzats o entenguin que totaaquestaingent amb el 92) no deixaran d'ésse r feina de recopilació está feta per a bé seu, una anécdota . Preocupats e n notícies com les del «lleuger descens de ésser un país normal en temes

que ens afecten més o meny s directament, no puc estar -me de preguntar si mai no arribare m a ser un país normal en el tema de sinistralitat ■

Ilum

Carrer Modest Gené, 22

Teléfon 75 54 07

43204REU S

NOTICIES CONSTRUMAT'95 La novena edició del Sal ó Internacional de la Construcció, CONSTRUMAT'95, que es dugu é a terme a la Fira de Barcelona entr e els dies 3 i 8 d'abrilpassat, va assoli r la major assisténcia de públic de tot a la seva história en rebre 222 .58 2 visitants . Aquesta xifra suposa un

increment del 6 % sobre el volum de visitants de l'anterior convocatória del Saló, Construmat'93 .

Dintre del Saló de Construmat, i organitzat pel Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques , es va dur a terme un concurs de

paletes, el primer premi del qual , dotat amb 300 .000,- ptes, va ésser guanyart perla parella de manobra i peó formada per Mario Ventos a Lluch i Jaime Soler Ventosa, d e 1'empresa El Romaní, SL, del Vendrell ■

CONTROL DE QUALITA T L'Informatiu en s recordava, no f a pas gaire, que «Si s anys de vigénci a del decret 375/8 n o han aconseguit mi llorar la quálitat d e construcció» . E l decret, cal recordar-ho, especifi cava que 1'apare llador que intervé en la direcció de les obres havi a d'elaborar un pro grama de Contro l de Qualitat i supervisar el se u correcte desenvolupament .

També establia la necessita t de presentar el certificat de

4

/

1'acompliment d'aquest pro grama per poder obtenir l a cédula d'habitabilitat o d e qualificació definitiva en els

DE

edificis d'habi tatges . Caries Cartañá apunta com a possibles cause s de fracs el fet qu e «les possibilitat s d'aplicació de le s disposicions establertes amb aques t tipus de control a posteriori eren re dudes i poc eficaces per assoli r els objectius perseguits . El decret -assenyala- no tenia en compte cap altra mesura per dotar el sector dei s mitjans mínims que garantissin la seva efectivitat» ■

JORGE GIRON A

PUERTAS Y PERSIANAS ENROLLABLES • MOSQUITERAS METALICAS ENROLLABLE S (PATENTADAS )

MOTORES ELECTRICOS PARA PERSIANAS • CONSTRUCCIONES GENERALES EN CARPINTERI A

Carpintería Fina en Madera y Decoración Próspero Bofarull, 7 - Tel . (977) 31 42 21

43202 REU S

nnnn . Y nnnnn . .

l .

nnn . . ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

I

RETRAT Joan Milá i Rovira porta més de vin t anys col.legiat i des de l'any 1982 . pertany als técnics del Servei Territorial d'Arquitectura i Habitatge de l a Generalitat de Catalunya. Actualmen t és el vocal de la Junta de Govern del nostre Col .legi responsable d e 1'asseguranca de responsabilitat civil.

- Des de la Generalitat, els trets més importants quins han estat?

- Hi ha tres aspectes legislatius que ha n marcat la nostra tasca de funcionaria .

Primer, el Decret 346/83 sobre el nivel l d'habitabilitat objectiva exigits al s habitatges, amb el qual s ' han marcat le s condicions mínimes que han de tenir el s habitatges, tant els de nova construcció , com els antics . Més endavant el Decre t 375/88 sobre el control de qualitat d e 1'edificació, on es pretén un major rigo r en el control deis materials emprats e n la construcció, i vetllar sobretot per un a major qualitat en 1'edificació i pel s interessos deis futurs usuaris . Per últim , la recent Llei de l'habitatge, que té co m objectiu el protegir encara més els dret s deis ususaris/consumidors deis edifici s.

- Durant aquests darrers vint anys , quins canvis substancials s'ha n produit ala construcció ?

- En línies generals, actualment hi h a unamajorexigéncia, tantenels projecte s com en la direcció d 'obres . Els disseny s tenen una major qualitat i són molt mé s complets que temps enrere . A la vegada , es dóna més importáncia, i és mé s necessária,la preséncia assessora dei s técnics «in situ» .

- L'exercici liberal, t é futur ?

- La tendéncia és que en le s obres importants els técnic s actuen, cada vegada més, bé com assalariats o com a prestació de serveis . E l técnic, com a tal, exercirá d e «consulting», és a dir, co m assessor i en teme s específics . Indubtablemen t aixó repercutirá en el fet qu e el producte sigui millor .

- Sobre la liberalització dei s honoraris, qué en penses ?

- La qüestió és que el s promotors professional s volen un bon servei, co m passa amb tots els aspecte s de la vida . Tothom busca que. la relació preu/qualitat sigu i la més óptima possihle .

Foro : J . M. Buquera s

Juan \1ilá i Rovira

- I els col .legis professionals, cap a o n van ?

- En un inici els col .legis professional s es van crear per a la defensa dei s interessos deis seus professionals i le s funcions administratives adients .

Darrerament el ventall d ' accions s'cstá ampliant i aquest és el futur . El Col .leg i ha de ser molt més professional i, pe r tant, ha de tenir unes tasque s d'assessorament en les vessants jurídi ca, técnica, fiscal, etc . La formaci ó permanent, el reciclatge deis col .lcgiat s s ' ha d'incrementar, a ('igual que e l Col .legi ha de potenciar més el gabine t técnic com una Bina d'assessoramen t professional .

Respecte a la responsabilitat civi l que tenim, quin comentara ens pots fer ?

- Actualment la societat exigeix mé s garanties i els usuaris reivindique n cada vegada més els seus drets, és a dir, una millor qualitat del producte .

Per tant, és important augmenta r també cada vegada més el nostr e nivel] professional, que le s cobertures siguin sólides i segures i assumir d'una manera més justa le s responsabilitats que a cadascú l i pertoca .

-

Josep M . Buqueras i Bac h

ESPECIALITATS : PINTURA DECORATIVA EN GENERA L RETOLACIÓ PINTAD A RETOLACIÓ DE TANQUES EXTERIOR S RETOLACIÓ AL VIDRE AMB PA D' OR DE LLE I RETOLACIÓ DE COTXES 1 FURGONATE S RETOLACIÓ AMB VINILIC PER ORDINADOR .

35 ANYS D'EMPRES A Modest Gené, 33 • Tel i Fax 75 47 12

GRAVATS AL VIDRE DE TOTA MEN A •

43204

REUS

.

■ ■ ■ . . . ■ ■ ■ . . ■ ■ ■ ■

■■■■■■■■■■

TA G

■

LABORATOR I

IMPORTÁNCIA SOBRE ELS CERTIFICAT S DOCUMENTE DE QUALITA T ANTECEDENTS : La professió d'Aparellador o Arquitecte Técnic, al llarg del temp s ha sofert grans canvis adaptant-se a

les necessitats que la societat en cad a moment ens demana .

6

Donat el canvi tecnologic deis últims vint-anys, amb una evoluci ó constant, tant en els materials a emprar com en les noves técniques constructives, fa que 1'Aparellador o l'Arquitecte Técnic, estigui en u n constant bombardeig d'informaci ó peró ala vegada no pugui comprovar i estudiar tots el avancos que e n aquests moments la indústria en s proporciona .

El Técnic a l'hora d'escollir po t optar per dos conceptes : - Tecnologia classica o ja experi mentada amb bons resultats .

- Noves tecnologies sense ca p experiéncia personal.

En el primer es té una gran

seguretat en obtenirresultats favorables peró són molt pocs els casos en que es pot aplicar, donat que la técnic a per aplicar, així com els sistemes i els materials, requereixen d'un a important m a d'obra i una durada superior incre men tant el cost ini cial deis mate rials com també el cost final de 1'edifici, el que fa ni ser rendible n i competitiu en la societat actuál .

La segon a Foto : Arxiu en noves tec nologies de producció deis materials , d'execució de robra amb maquina ria adient a les necessitats, així com una correcta execució i control d e qualitat fa que l'edificació a construir, gaudeixi d 'uns materials a preu s competitius, una disminució de per sonal i una reducció del temps d e construció, resultant una disminuci ó important en el cost final i una millora de qualitat final .

L'inconvenient és que en 1'actualitat surten al mercat molt s productes o materials similars en aspecte superficial en els quals n o s'ha realitzat uns controls d'assegurament de la qualitat, a més baix preu, no exigint-se per part dei s organismes competents uns mínim s d'aquests controls, agreujant-se e n la manca de formació del persona l d' obraper aplicar aquestes técniques , una vegada sorgida la patologia, es

fan reparacions d'urgéncia, am b materials de cost molt elevat , resultant un altre vegada un cos t important al producte final, sens e grans garanties que aqueste s reparacions siguin les idónies .

AVANTATGES DE LA IMPLANTACIÓ DEL SISTEM A D'ASSEGURAMENT DE LA QUALITA T Si es realitza la implantació d'u n sistema d' assegurament de la qualitat integral, tant en la fabricació dei s materials com en l'execució en s trobarem amb les avantatges següents : -El control estadístic de la qualitat (autocontrol) i el compliment d e criteris de conformitat de la producció conjuntament amb la sis temática de control implantat en tot s els processos que intervenen e n 1'execució d'una obra suposaria un s mínims de desviació .

- La millora en la qualitat, po t suposar el detectar molts poc s productes o partides d'obra no con formes a la qualitat exigida.

- La definició d'uns objetiu s de qualitat en les fabriques d e materials, maquinaria i persona l d'obra podent donar lloc aun millor servei al client .

- La planificació i sistematitzaci ó del control de qualitat, obligin a de finir nous punts de presa de mostres .

Implantació de técnique s estadístiques pel control de qualitat : plans de mostreig, canes de control , criteris d'acceptació i rebug, etc .

-El replanteig de totes les tasque s que es realitzen en les fabriques i obres que tenen relació amb el control de qualitat, suposa per aqueste s 1'estudi deis assaigs necessaris pe r verificar el procés de fabricació , execució de ]'obra i la realització d'inversions per millorar els mitjan s de producció.

s'ha de rebutjar i en conseqüénci a 1'execució de robra es fa en el temp s previst .

-Millores tecnológiques tant en equips com en formació del personal, augmentant la conscienciaci ó que la qualitat és responsabilitat d e tot el personal de 1' empresa .

Per un altra part, al tenir aquest s documents, fa que en cas de sorgi r alguna patologia en els transcurs d e ]'obra o finalitzada, el técnic pugu i exigir la , qualitat certificada , realitzant els assaigs de contrast pe r la comprovació que aquest material s'adapta o no a les exigéncie s demanades, i en cas de anar a judic i tingui uns documents per la sev a defensió ■

Per poder realitzar un assegurament integral de qualitat, és mol t important la conscienciació de que QUALITAT es sinónim de SEGURETAT, COMPETITIVAT I REDUCCIÓ DE COSTOS .

Per aixó es molt important pe l técnic que a l'hora de dirigir una obra tingui tota la documentació dei s materials, maquinaria i personal qu e la realitzara .

Quant als materials, el fabrican t facilitará un certificat on es garantitz i les caracterstiques del material , assaigs previs realitzats, així com l a seva idoneitat técnica, mitjancan t documents que l'acreditin, sigu i MARCA AENOR, segell INCE , CIETSID, etc . amb aquesta documentació el técnic al menys po t realitzar la recepció deis material s comprovant si reuneixen les con -

Si els técnics, exigim els certificat s o documents, a poc a poc, el s materials sense aquests, seran mínin s ja que fer els controls de qualitat previs o deixeran de fabricar-se .

dicions del certificat o document , pot exigir si ho creu necessari el s assaigs de contrast adients, resultan t el cost en la majoria de les vegade s mínim ja que al fer-se el contrast i obtenir resultats adients en l a majoria deis productes que estan t en possessió de marques o segells no

Els nous materials a la CONSTRUCCI Ó És una obra escrita per Antoni o Miravete, Director del Grupo d e Materiales Avanzados de la Universidad de Zaragoza iPresidente de l a Asociación Española de Materiale s Compuestos . Investigador durant el s últims catorze anys en l'área de nou s materials ha dirigit nombroso s projectes en el sector de l a construcció, el catáleg conté 16 0 fotografies iesquemes d'aplicacion s constructives tant del nostre paí s com de 1'estranger .

El treball es complemta amb les fitxes técniques de 117 nous materials qu e s'apliquen a la construcció ■

El nostre servel garanteix la Qualitat dQ I 'Obr a

laborator i d'assaigs del Col-legi d'Arquitecte s Técnics de Tarragon a

El

LABORATORI ACREDITA T Poi . Industrial Francolí, Parcel .la 15, núm . 5 - A Tel (977) 54 79 09 • Fax (977) 54 78 4 7 43006 TARRAGONA

GABINET TÉCNI C

PROBLEMES DE RECOLZAMENT A LE S PARETS PROBLEMES DE RECOLZAMENT A LES PARETS DE 30 cm PER EVITAR L'ENCOFRAT .

-En algunes construccions, s'observ a en els recolzaments del forjat a l a pared de 30 cm de fagana que a 1'últim a filada de paret de cárrega de pes e s fixa un maó per rebre el forjat i evita r 1'encofrat lateral . En el transcurs d e dos o tres anys sorgeixen unes fissure s perqué el conjunt no és rígid .

FORJAT S DISPOSICIONS CONSTRUCTIVES ENLLACAMENT DELS NERVIS AL RECOLZAMEN T ART . 7 .1. EF 88 Els nervis d'un forjat poden des cansar directament sobre un elemen t de recolzament, com en el cas d'u n mur o ,una biga de canten netament superior al del forjat, o indirectamen t prolongant-se en una biga plana (cap de biga mixta, jou, etc .) del matei x cantell que el-del forjat . (Vegeu croquis deis recolzaments directes i indirectes).

Si 1'ancoratge d'una biguet a pretensada es realitza pe l seu carregament, s'h a d'adoptar la longitud «1 » almenys de 10 cm .

En el cas de recolzament exterior o indirecte , és a dir, que la biga n o arriba a la cara del

8

recolzament, cal garantir l'enlla4ament de la bigueta a 1'extrem, j a sigui per estre «ad hoc», ja sigui per eliminació de peces d'entrebigat s (revoltons) i consegüent matisat en una longitud no menor de 10 cm . És important assenyalar que aquestes barres, armadures, estrep s «ad hoc», armadures de suspensió i altres noms sinónims, tener-1 una gra n importáncia per eliminarunes fissure s que apareixen de vegades per la car a inferior deis recolzaments de le s bigues en cércols perimetrals, paret s o facanes . S 'observa molt sovint a le s obres la mancanla d'aqueste s armadures de connexió amb le s biguetes .

L'ancoratge per prolongació d e l'armadura no es por fer si aquesta é s filferro trefilar llis, o si quan és grafila t o torcal aquest no complci x la condici ó d'alta adheréncia de l'articic 9é de l a instrucció EH vigent .

Si el nervi o bigueta té una armadu ra transversal (estreps o gelosia ) aquesta haurá d 'arribar, almenys, fin s la cara del recolzament si descans a directament sobre ell, o fins I'estre p de la biga plana o mixta si e l recolzament és indirecte (figures 7 .1 .a i 7.1 .b).

SUPENSIÓ DE VIGUETES PER SOLAPAMENT

A la práctica, al cap d'un cert temp s apareixen fissures a una altura de l a paret que correspon al recolzament del gero que es col .locá girat per a rebre el forjat . Com sigui que el forja t generalmentes recolza, tot el nus sofrei x una entrada en cárrega, cosa que ocasiona l'assentament del gero ■ ROTAEION GERO POR APOYO INETTABLE

¡¡¡---

BGVEDII . LA 1 v :G A

APOYO EORJAEC IÍNEGATIVO

LADRILLO GEPO GIRA_ CERO A!SLANTC TARI WE

Anclatge per solapa t

ANCLATGE DE LES VIGUETES

ALUMINI S

`ORTIZ

ALUMINI i SERRALLERI A

Carrer Sabadell, 4 • Teléfon 75 53 76 • 43206 REUS

TAG

CANVIS EN LA POLÍTICA D'HABITATGE S BORRELL DIU QUE Hl HAUR Á CANVIS EN LA POLÍTIC A D'HABITATGE S -Dintre de factual maremagnum de noticies relacionades últimamen t amb el govem una de les últimes qu e ens pot arribar a interessa r professionalment, ja sigui de forma

directa o indirecta, són les últime s declaracions del ministre Borrell (Obres Públiques, Transports i Med i Ambient) relacionades amb l a possibilitat d'una "desgravació gradual per a 1'adquisició d'habitatge" que s'inclouria en el segon Pla d'Habitatge . La possibilitat de

desgravació sembla ésser que existirá "per tot tipus d'habitatges, independentment del preu ó els ingresaos del comprador ( . . .) La nova polític a de desgravació fiscal en matéri a d'habitatge no tindrá efectes retroactius . El nou Pla es preveu qu e entri en vigor a partir de 1986 ■

AJUNTAMENT DE TARRAGON A Conselleria de Medi Ambien t El conse.il Plenari de 1' Ajuntament ,, en sessió del dia 26 de Juliol d e 1994, i basant-se en les competéncie s que li han estat conferides per 1' art.

22 de la Llei 7/85, de 2 d'abril , reguladora de les bases del régi m local, va aprovar definitivament 1'Or denanca general de medi ambient .

L'Ordenanca s'estructura en 5 llibres, precedits d'un títol preliminar en el qual es perfila 1'ambit normatiu i s' inclouen les referéncie s més generals de l'Ordenanca . Els 4 primers llibres regulen els diferents ámbits objecte de protecció i e l cinqué contempla el procediment i el régim sancionador, segons e l següent esquema : Títol preliminar : que establei x 1'ámbit normatiu i d'altres disposicions generals .

Llibre I : que tracta les qüestion s mediambientals relacinades amb el sól:residus urbans, industrials , especials, sanitaris, etc . Abocadors

controlats i incontrolats . Espai s públics (via pública, platges, zone s verdes, etc .), espais privats (edificacions, terrenys), patrimon i forestal i espais naturals .

Llibre II : que regula les condicions que han de reunir les instal .lacions i les activitats susceptibles de produi r fums, gasos, vapors, pols, sorolls i vibracions en aquest terme municipal per tal d ' assolir que sigui mínim a la contaminació atmosférica i le s molésties a terceres persones .

Llibre III : que regula l'ús de la xarxa de clavegueram i deis sistemes d e depuració, fixant les prescripcions a les quals hauran de sotmetre's e n matéria d'abocaments els usuaris actuals i futurs de les infraestructures de sanejament .

Llibre IV : que regula 1' ús recreatiu i d'esbarjo de les platges i de le s piscines .

Llib re V : que estableix la normativ a per prevenir i controlar la

contaminació produYda per gasos , pols i sorollsprovinents deis vehicle s a motor, alarmes i d' altres possible s focus móbils contaminants .

Llibre VI : que estableix le s normes generals sobre el régim sancionador (inspeccions, procediment, tipificació i qualificaci ó de les faltes, multes i/o d'altre s sancions, mesures correctores i referéncia al delicte ecológic) .

Finalment es dicten les corresponents disposicions finals , transitóries . i derogatóries que con templen determinats aspectes per a 1'entrada en vigor i l'aplicació dei s preceptes de l'Ordenanga.

Ambit normativ a La present Ordenanga té pe r objecte regular, en 1'ámbit de competéncies municipals, tote s aquelles activitats, situacions i instal.lacions que siguin susceptibles d'influir en les condicion s ambientals del terme ■

ACOTACION S A la plaga del Re i del municipi de Tarragona h i ha el pretori romá, i al seu damunt s'observa una forma paral .lelepipédica que j a sabem que no és de 1'época romana : és la caixa de 1'ascensor . I que és de vidre.

Que originals!

? Si continuem així, amb les actuacions que fins a l moment s'han fet a 1'edific i modernista del mercat municipal de Tarragona (1915) , passará a ser futurista. S'inclo u el dictamen d'algun técnic quan s'efectua alguna reforma interior o exterior?

y El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya demana, entre altre s coses, per a proveir una plag a vacant de mestre de taller d'estampats de teixits, la titulació de Ilicenciat o arquitecte .

Posats a demanar, quedaría mé s original ser astronauta o nobel de física, oi?

Mirant el nucli anti c de Tarragóna observem que, quan s'hi efectua algun a reforma, les lloses dei s balcons o voladissos en comptes de netejar-les, es pinten . Aixó no té cap sentit .

Francesc Cafka

9

II El II

•

TAG , Aleix Cor t

ENTREVISTA JOSEP ABELLÓ 1 PADR Ó

Josep Abelló i Padró, és alcalde de Reus des l'any 1 .985 .

Comenta treballant al departament d'Estudis Comarcals i sectorials d'ETEA i acaba espécialitzant-se en el camp d e l'economia agraria . President d e diferents organismes autónoms i empreses públiques municipals i membre del Parlament de . Catalunya ( PSC ) des de 1992 és, també, President del Consorc i Hospitalari de Catalunya, de l Consorci Associació Patrona l Sanitaria i de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya .

Reus capital ?

A: Reus busca el seu .paper com a cititat en un entorn geográfic que s'ha modificat en el temps . Aferrarse a 1'estructura de Catalunya d e comarques i regions sembla una pos tura .una mica desfassada, no ?

La majoria de polítics surten de l camp de la medicina o de I'advocacia. Vosté, peró, no és n i advocat ni metge, és economista , especial itzat en el camp de la gestió , si mal no recordo . Com i quan es produeix el pas a l'alcaldia ?

A: Vaig comentar els meus estudis a Barcelona i els vaig continuar a Córdova, on vaig especialitzar-m e en treballs de tipus socio-económic en comarques especialment deprimides d'Andalusia . Cree que aix ó em va donar una dimensió polític a especial, i va impulsar-me, en u n 10 moment determinat, a passar d'u n prócés teóric a la política activa .

Així, quan l'Anton Borrell e m convidó ala seva llista vaig acceptar .

A partir d'aquí, és la casualitat de l a seva mort que ha fet que arribi a se r alcalde .

El casc antic de Reus está patint

Josep Abelló i Padró

una mena de regeneració . És tan t important potenciar el casc anti c d'una ciutat ?

A : Quan et planteges el desenvolupament d'una ciutat ho has de ferdes d'unadoble vesant : els espais nous i els espais que han anat quedan t endarrera . El case antic era un dei s sectors de la ciutat més estimats peró també més degradats, que precisav a d'una actuació més urgent.

Quina és la causa de les demores en la remodelació d'un deis seu s espais emblemátics : el Teatr e Bartrina ?

Foto : Cori Pedrola

A : Bé . . . -sospira - podríem dir que ha estat un problema de model : l'Administració Autonómica ens v a dir que no volia participaren aquestes obres i 1'Administració Central en s va dir que sí, amb el 50%, sempr e que l'altra 50% el posé s l'Administració Municipal . A parti r d'aquest moment, per), sorgeix un problema de model : al Minister i 1'interessavaque fos 1'Administració Municipal qui portés robra i al s interventors del 'Administració Cen tral ésser ells els actuants . . . Un problema purament administratiu,

que ha produit un cert endarreriment .

La intervenció, peró, ja ha comenca t i té un termini d'uns 18 mesos .

L'últimá intervenció important, l a deis ravals, sembla haver origina t una• certa polémica, no ?

A : La gent s'engresca quan se'ls fa una proposta, i la remodelació dei s ravals 1'ha engrescat peró en positiu .

L'anarquia de funcionament, e l desordre, té uns certs avantatges.

Perdre aquests avantatges, costa .

Malgrat tot, es va aconseguir que robra no nasqués amb tensió . Una obra que afecta un eix important d e la ciutat si neix amb tensió és un mal assumpte . Si confies en un equi p -afegeix- ho has de fer fins al final i assumir-ne les conseqüéncies .

També ha estat polémica l a intervenció del passeig . Potser -reflexiona-1'error va ser, allí, escolli r aquells arquitectes .

Com ha reaccionat el ciutadá am b els ajunts proporcionats per le s administracions quant a rehabilitació i restauració d e vivendes ?

A : La resposta no ha estat tot el ric a que hauria estat de desitjar. El que sí és cert, peró, és que és creixent. L a gent s 'adona que val la pena aquella mica d'ajuda, que a pan de millorar la seva casa és una forma de revalorar-la.

Després de la intervenció dei s ravals hi ha alguna altra intervenció interessant en marxa ?

A : Hi ha una intervenció espectacular a comencaments d'estiu : l'apertura de 1'antic carrer ó Misericórdia, una actuació qu e permetra pascar deis 2 o 3 m. d'amplada als 17 m . També ens pre ocupa molt el tram que va del c/ de l Vent al de Sant Joan, ravals enfora (zona universitaria, la Patacada . . .).

En aquesta zona estan previstes moltes intervencions que en modifi caran factual entramat .

Hi ha molta gent que está tirant

cap a la part alta de Reus. Es con templa aixó com una fugida ?

A: Més aviat com un procés lógic .

De totes maneres, no s'esta produin t un trencament i a Reus se seguei x construint_ edificis d'un cer t estanding .

La comunicació Reus-Castellvel l acaba semblant més que una carretera un passeig. Sembla com s i es contemplés que en un futur nó molt llunyá les dues poblacion s hagin d'acabar formant un a unitat.

- Ens preocupa factual entramat de comunicacions de la ciutat . L'actual és insuficient . Així és que s'est á intentant millorar-lo tenint molt a cura en les barreres arquitectónique s que puguin generar . Pensem en l a via del tren, en la previsió de gran s vials que ha de connectar el Nord amb el Sud de Catalunya . . .

Quan deixará de ser la via del tre n un obstable entre el centre de Reu s i el Barri Gaudí ?

- En aquest moment estem elaboran t projectes molt interessants . RENFE vol rendibilitzar els seus actius, e l seu patrimoni immobiliari, i estem col .laborant en dos projectes : un, per la part de mar, que permeti la

Remodelació del Teatro Rartrina

construcció, darrera de Correus , d'habitatges i la generació d ' espais de servei (hostaleria) ; 1'altra, la possibilitat de fer un a zona lúdica, d'esbarjo, per a gent jove, damunt de 1' Avinguda de l Comerc . A més, n' hi ha un tercer, que és el que més m ' entusiasma : la construcció d' u n pas per damunt de 1' estació qu e connecti el passeig Mata amb la Boca de la Mina i el Barri Gaud í perqué la gent pugui anar-h i caminat .

Per acabar, qué opina referent a l a qüestió de bicapitalitat de 1' eix Reus-Tarragona? Uns i altre s semblen condemnats a entendre's , no Ii sembla ?

A : No sé si la idea de bicapitalitat pot arribar a tenir éxit peró esti c convencut que fórmules com aquest a o com la que en aquests moments estem comencant a posar sobre l a taula: la consideració d' una áre a metropolitana amb aquest com a eix principal, han de permetre suma r esforcos en lloc de restar-los . M ' agradaria -confessa a tall de comiattrobar fórmules de superació d ' aquest problema ■ Grácies .

.■ .■■■■■ .■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■ . .

TAG

.■ .■■■ .■■■■■■■■■■■■■ .■■■■■■■■ .

ASSESSORIAJURÍDICA

COMPETÉNCIES DELS ARQUITECTE S Tenim notícies que en alguns indrets s'ha qüestionat la competenci a professional deis arquitectes técnic s per a desenvolupar treballs d'acor d amb el RD 1942/93 sobre e l Reglament d'instal .lacions de protecció contra incendis, i sobr e aquest particular el Consejo Gral . a Madrid ens ha comunicat que, co m a conseqüéncia de les reivin -

dicacions fetes en aquest sentir pel nostre col.lectiu, la Secretaria General del Ministeri d'Indústria i Energia va adrecar-se a totes le s conselleries del ram d'indústria i energía de les comunitats autónomes, per indicar que dins dei s técnics autoritzats per dur a terme aquests treballs hi figuren el s arquitectes técnics.

Per aquest motiu, si existeixe n dificultats en aquest sentit, agraire m que ho feu constar al Col.legi, a fi de dur a terme les gestions necessárie s per al pie reconeixement de le s facultats i atribucions professionals ■

F. Xavier Escudé Nolla

ART DE LA CAL A Instituto de Conservación y Restauración de Bienes Culturales del Ministerio d e Cultura . Autor : Ignacio Gárate Rojas

Algunes de les nostres ciutats han transformat llur imatge profundament en el curs de la história, a causa de les recomanacions higienistes sobre 1'emblanquinamen t iniciades a la Il .lustració i a l desconeixement d'aquestes técniques per pan deis responsables d e les actuacions . El llibre estudia l a importancia del color en les arquitectures grega i romana ; en l a islámica recorda les interessant s policromies medievals, molte s d'elles amagades sota capes de cale .

Comenta i destaca 1'interés del color

en les arquitectures populars mediterránies, per acabar am b referéncies al moviment modern i 1'arquitectura actual .

Després anal itza 1'evolucióde lacal c comú o aria que sol anomenar-s e grassa, des del neolític fins 1'aparició deis conglomerants modems, i de le s diverses técniques que se'n derive n com a materia activa que intervé en 1'aparició deis morters, estucs i pintura a 1'aigua, i de la resta dei s elements que intervenen en la sev a formació i la influencia que tenen en llurs qualitats, com són l'aigua, le s sorres, el guix, els aditius, el s pigments, les coles, les reines, le s laques i els vernissos. Tot aixó avalat

per nombroses cites de tractadistes , vells artesans i textos actuals en un a mena de col .loqui impossible, qu e s'anomena en la introducci ó «Simposio imaginario», o n intervenen Vitruvi, Plini, Palladio , Philibert de 1'Horme, Cenini , Villanueva i tants d'altres .

Acaba el manual amb quatre apéndix s dedicats, un a les eines necessáries pe r realitzar les pastes, posada en obra , aplicació i acabat . Un altre es refereix a l vocabulari i als termes que esmergaren el s artesans en distintes apoques . Un terce r transcriu les especificacions que sobre l a cale contenen distintes normes, plecs d e condicions, técniques i algunes ordenance s municipals, pera fnalitzar amb una extensa

i completa biliografia ■

ACTUALITZACIÓ DE NORMATIVA DE LES CONDICIONS TÉCNIQUES ITEC . Normes aprovade s FUENTE

TÍTULO

AUTOR

FECHA P

PUB .

AFECTA

UNE 48-073-94 (1)

Pinturas y barnices, Colorimetria. Parte 1 : Principios

AENOR

18/08/94

BOE

B89Z, E89 *

UNE 127-001-941M

Baldosas de cemento . Definiciones, clasificación, características y recepción en obra .

AENOR

18/08/94

BOE

B9E1, E9E1 , F9E1, G9E1 .

UNE - EN 88

Reguladores depresión para aparatos que utilizan gas como combustible para presiones no superiores a 200 Mbar.

(Versión oficial EN 257 :1992)

AENOR

18/08/94

BOE

BK21, BJA 1 , BN92, FK21 , GK21 .

UNE - EN 257

Termostatos mecánicos para aparatosque utilizan gas como combustible. (Versión oficial EN 257 :1992)

AENOR

18/08/94

BOE

BE22, BE2A, BEV2, BJA1 , EEV2 .

DISPOSICIONS OFICIAL S Departament de Política Territorial i Obres Públiques Decret 71/1995, de 7 de febrer, pe l qual s'estableix 1'autorització admi nistrativa per als fabricante d e sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes . i

Departament d'Indústria Energia Resolució de 22 de marc de 1995, d e designació del Laboratori Genera l d'Assaig i Investigacions com a organisme de control per a l a certificació de productes, d'acor d amb el RD 1992/1993, de 5 d e novembre, pel qual s'aprova e l Reglament d'instal .lacions d e protecció contra incendis .

DOGC núm . 2050, de 15.5 .199 5 Decret 146/1995, de 7 de febrer, de concessió d'ajudes a les famílie s residente en habitatges afectats pe r patologies estructurals, objecte d e remodelació promoguts per l a Generalitat de Catalunya .

DOGC núm . 2051, de 17 .5.1995, pág. 376 9 Quatre resolucions del Departament de Política Territorial i Obre s Públiques, per les quals s'acredite n dos laboratoris d'assaigs, es modifi quen unes dades d'un altre laborator i i es cancel .la l' acreditació en l' ámbi t del formigó en massa i deis seu s elements constituents del laboratori ECA, de Sabadell .

BOE núm . 103, d'1.5 .1995 Vuit resolucions del Ministerio d e Obras Públicas, Transpórtes y Me dio Ambiente, per les quals s'inscriuen tres laboratoris en el Registro General de Laboratorios de Ensayo s Acreditados i se'n cancel .len cin c més.

Ministeri d'Indústria i Energia Calderes.- Real Decreto 275/1995,

de 24 de febrer, pel qual es dicte n les disposicions d'aplicació de l a Directiva del Consell de le s Comunitats Europees 92/42/CEE,. relativa als requisits de rendiment per a les calderes noves d'aigu a calenta alimentades amb combustibles líquids o gasosos, modificad a per la Directiva 93/68/CEE de l Consell .

Ministeri d'Obres Públiques , transports i Mediambien t Qualitat de 1'edificació .- Resuloci ó de 14 de maro de 1995, de la Direcció Generalper la Vivenda,l'Urbanism e i 1' Arquitectura, perlaqual s'acord a la inscripció del laboratori "Euro estudios, Sociedad Anónima" , situats a Rivas Vaciamadrid (Madrid) en el Registre General d e Laboratoris d'Assaig Acreditats pe r al control de Qualitat de l'Edificació , i la publicació d'aquesta inscripció .

Ordre 16 de mal-1 de 1995. per, la qual es concedeix el segell INC E per a peces cerámiques utilitzade s en 1'edificació al producte, totx o cerámic cara vista, fabricat am b cerámica de "Cabezón, Socieda d Anónima", a la seva factoria de carretera de Oviedo, sense número , Cabezón de la Sal (Cantabria) .

Ordre 16 de maro de 1995 per la qual es concedeix el segell INC E per a formigó preparat a "Hormigo nes Cántabros", Sociedad Anónima, a la seva central de formigonatges a Escobedo, Peñas Negras (Cantabria) .

Ordre 16 de maro de 1995 per la qual es concedeix el segell INC E per a formigó preparat a "Cantera s de Santander, Sociedad Anónima" , (Candesa) a la seva central d e formigonatges a Santiago de Cane s (Cantabria) .

Ordre 16 de maro de 1995 per la qual es concedeix el segell INCE pe r a formigó preparat a "Hormigone s Martínez, Sociedad Anónima", a l a seva central de formigonatges a Mo s del Bou, número 1 Albatera (Alican te).

Ordre 16 de mal-1 de . 1995 per l a qual es concedeix el segell INCE pe r a formigó preparat a "Cantera y Hor migones Quintana, Socieda d Anónima" (QUINSA) a la seva cen tral de forni'gonatges a la carreter a de Santander a Bilbao, quilómetr e 182, Gama (Cantabria) .

Ordre 16 de maro de 1995 per la qua] es concedeix el segelllNCEpe r a formigó preparat a "Hormigone s Galdames", en su central d e hormigonado en carretera LuchanaAsúa, sense número, Erandi o (Vizcaya) .

A,JUNTAMENT DE TARRAGON A

Conselleria de Madi Ambien t El Consell Plenari de 1'Ajuntament , en sessió del dia 26 de juliol de 1994 , i basant-se en les competéncies que l i han estat conferides per l'art . 22 de la Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les bases del rzgim local, va aprova r definitivament 1'Ordenanca genera l de medi ambient .

Article 1 .- La present ordenarlo t é per objecte regular, en 1'ámbit d e competéncies municipals, tote s aquelles activitats, situacions i instal .lacions que siguin susceptibles d'influir en les condicion a ambientals del terme .

Aquesta Ordenarlo s'ha de tenir e n comete per la redacció de projecte s d'activitats, en especial per les qu e com indica : Títol IV, originen galos, vapors , fums, olors, pols i bafs .

Títol V, Sorolls i vibracions ■

n

nnnnnnnnnnnnnnnn Y ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ,

TA G

t

nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn n

AULA INFORMÁTIC A

NOVA VERSIÓ : AutoCad 1 3 Autodesk és una de les nombrose s empreses que s'ha vencut a l'atractiu que exerceix la modalita t Windows per als fabricants de soft ware, ja que en la nova versió de l programa de disseny més famós s'inclouen les tres versions en e l mateix paquet : DOS, WINDOWS , WINDOWS NT. Una altra de le s novetats que ofereix el program a és poder-lo disposar en CD-ROM , cosa que alleugereix en bona par t els problemes d'instal .lació . A l a versió en CD-ROM també s'inclo u la versió 2 d'Auto Visió .

Igualment es disposa del pro grama en versió de disquets .

Aquesta modalitat implica utilitzar al voltant de 27 disquets d'alt a densitat i no disposar deis manual s electrónics que se subministren e n la versió CD-RO M No hi ha cap dubte que la millo r elecció a 1'hora de comprar un a unitat lectora Cd-Rom és adquirir el CD, no tan sois per la comoditat , sinó perqué el paquet val une s 25 .000 pessetes menys i perqué la majoria deis grans programes de l mercat ja disposen de les seve s respectives versions CD .

Al meu parer, un deis gran s problemes que presenta aquest a 14 nova versió són les necessitats de hardware que requereix la sev a aplicació .

- La versió de MS-DOS necessit a un ordinador 486 (rápid) o Pentiu m amb 16 Mb . de memória RAM, 4 0 Mb . de disc dur i un bon sistema de vídeo .

forma, cosa que permet elegir e l sistema que millor s'adapta a le s nostres necessitats .

2. Nova capacitat d'emmotllat de sólids (ACIS), amb el qual s e substitueix l'antic (AME) .

3. Noves entitats geométrique s (múltiples paral .leles, etc).

4. Noves funcions d'acotació .

- Per a la versió Windows e s recomanen 20 Mb . de memóri a RAM, 486 (rápid) o Pentium, 10 0 Mb . lliures de disc dur i un bo n sistema de vídeo .

- Si s'executa amb la versió de Windows NT, la memória s 'elev a als 32 Mb. A totes les configuracions ante riors s' ha d' afegir un lector de CD's .

Pel que fa a les millores inclose s en aquesta nova versió, s'ha . de destacar : 1 . La possibilitat de multiplata -

5. Editor de textos de múltiple s línies amb possibilitat de diccionaris .

6. Més velocitat en els rendering i poder editar la llibreria de material s tipus 3D Studio .

Resumint : podem dir que tot s els usuaris que actualment utilitze n la versió= .12, podrien passar a l a novaversió sense massaproblemes ; només cal assegurar-se qu e 1'ordinador no freni aquest pro grama per manca de potenci a hardware ■ Marcel Ramírez

.■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■ .

TA G

■

ASSESSORIA FINANCER A

EL SISTEMA MONETARI EUROPEO (SME ) L'existéncia d'una moneda única e n tot el territori de la Comunitat Euro pea és un requisit necessari per a l mercat únic . La moneda única vol dir que els governs de cada país membr e renuncien a tenir polítique s económiques independents i s e sotmeten a una autoritat económica i monetaria central . Aixó és una cos a que de forma pacífica no ha succei t mai a la história .

Perla seva dificultat el camí cap a la moneda única s'ha dissenyat de forma gradual. El SME és una etap a intermitja entre 1'autonomia anterio r i el mercat únic . Consisteix en el fet que els paisos s'obliguen a mantenir uns tipus de canvi entre les seve s monedes més o menys fixes . Com que el tipus de canvi ve determina t perla inflació, els tipus d'interés i e l déficit públic, els paisos han d e comprometre's aigualarentre ells el s esmentats factors : Així, poc apoc, els paisos aniran perdent autonomia fin s el moment que es doni el pas final i desapareguin els bancs centrals i le s monedes actuals, pera ser substitun s per un únic banc europeu i la moned a única.

Fins aquí la teoria. En la realitat ens trobem amb tres aspectes que

accionan

dificulten la seva aplicació : 1r. No tots els paisos esta n disposats a sacrificar la sev a política económica autónom a pel somni de la unitat europea.

El Regne Unit i Italia, per raon s distintes, han optat per sorti r del SME .

2n. La Comunitat Europe a només és una part del món i n o la més important en matéri a económica. La prepotent actitud deis EE UU en deixar caur e el dólar per frenar le s exportacions del Japó, quan e l dólar és la moneda d'ús corren t en mig món i la moneda de reserva en tot ell, ha provoca t un terratrémol en el que cada país aguanta la seva moneda

Cal apuntalar el projecte de moneda única ?

com pot .

3r. L'estabilitat política interna de cada país inflúeix de manera mol t important en les decisions dei s inversionistes estrangers, inversion s que, de produir-se o no, afecten, pe r larelació oferta-demanda, el tipus d e canvi de cada moneda .

Tot aixó fa que Europa es trobi e n aquest moment en un dilema : el cam í

monetaria sembla practicamen t impossible d'assolir ; peyó si Europa vol competir amb els EE UU i el Jap ó en els mercats mundials, ha d'actuar amb una sola veu, tant políticament com económicament, sota el risc d e quedar desplacada, de ser un a poténcia de segona categoria ■

iniciat cap a la unitat económica i

DICCIONARI TNTERSECTAR-S E DE Tenir punts comuns una líni a BUTXACA amb una altra línia o un a DE LA superficie, o bé dues superficies CONSTRUCCIÓ POLZADA Unitat de longitud equivalent a (DBc) 25,4 mm.

PERN D'ANCORATGE Cargol especial emprat pera la fixació de maquines o estructures metal .liques, etc ., sobre els fonaments .

EL.LIPSÓGRAF lnstrument que serveix per a tragar el.lipses .

Joan Caries Tomás Badenes II)

ENNEAGON Polígon de nou costats .

REFERÉNCIA Element geométric que es pre n com a origen per situar un punt, una recta, un pla o 1 espai.

TAG ,

PUBLICACION S Revista ASTRAGALO. Cultura de la Arquitectura y la Ciudad .

Revista cuatrimestral iberoamericana.

Número 1 .

LOS LUGARES DEL SABER. Precio ejemplar P .V.P . 1 .100 Suscripción anual P.V.P. 4.000 Dirección : Antonio Fernández Alba, Roberto Fernández, Eduardo Subirats .

TRATAMIENTO Y CONSERVA CION DE LA PIEDRA EN LOS MONUMENTOS P.V.P. 3 .400 Edita: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Madrid .

Autores : José M a García de Miguel, Rosa Ma Esvert, Carlos Clemente San Román, Jeronimo García, Fernand o Laborda, Pilar de Luxán, etc .

LA CIUDAD DEL SABER P.V.P. 5 .400

Coedición con el MOPTMA, la Comu nidad de Madrid, la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, la Universisdad de Valladolid, el Ayun tamiento de Alcalá de Henares, e l Colegio Oficial de Arquitectos de Ma drid, el Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Madrid y la Casa de América .

Ponencias de la V Conferencia Interna cional sobre Conservación de Centros Históricos y Patrimonio Edificado Iberoamericano, Julio 1,993 NOUS CATÁLEGS CAD DE LA BIBLIOTECA ITEC DE SOLUCIONS CONSTRUCTIVES ANAPE : Tancaments exteriors C. TERMOARCILLA :

Tancaments exteriors i estructure s de murs resistents .

HOECHST : Tancaments pera facanes ventilades .

ANAPE : Sostres .

ARLITA : Terrats, teulades i soleres.

ARLITA : tancaments exteriors i estructures d e murs resistents .

ANAPE : Terrats i paviments interiors .

Catálegs en curs : HYDRO ALUMINIO : Tancaments i murs cortina .

ANAPE : Teulades .

NOVA JUNTA DE GOVERN

JOAN PROUS MASDEU President

CARME CARCAMO LOPE Z Secretaria

JOAN MERCADE PORTA PILAR COCA TORRELL Tresorer Comptado r

Els col.legiat s membres del collegi d'Aparelladors i Arquitecte s Técnics de Tarragona sotasignants , avalen la candidatura formada pel s companys relacionats en aques t escrit, que es presenten de junta de govern del nostre col .legi.

16

JOAN MILA ROVIRA 1r . Voca l

J .R . MARZO MARTINEZ J .M . JUNCOSA ARAGONES ABDON AGUADE BENE T 2n . Vocal 3r .Vocal 4t. Vocal

Vocal suplen t AGUSTI VALL S VALLKANA

TAG SEGURETAT 1 HIGIEN E

PLEC DE CONDICIONS MÍNIMES D E SEGURETAT 1 HIGIENE EN LA CONSTRUCCIÓ (III) INSTAL .LACIÓ ELÉCTRIC A PROVISIONAL D'OBR A Quadre electri c - Seran metál.lics, del tipus per a l a intemperie, amb porta i tanca de seguretat; o quadres normalitzats d e PVC. Ambdós tipus compliran l a norma UNE-20324IP549 .

- Els quadres eléctrics metál .lic s tindran la carcassa connectada a terra, i tindran damunt la porta un senya l normalitzat de «perfil, electricitat».

- Estaran penjats, suspesos pe r taulons de fusta, sobre parament s verticals o sobre peus drets .

-Els quadres eléctrics tindran prese s de corrent per connexions normalitzades, blindades, per a intemperie .

- S'instal.laran interruptors automatics magnetotérmics en totes le s línies de preses de corrent dei s quadres de distribució i alimentació de maquines o aparells .

- Totes les línies i maquines estaran protegides per un interruptor automatic diferencial d'acord amb le s següents sensibilitats : 300 MA (segons REBT) Alimentació a la maquinaria 30 MA (segons REBT) Alimentació a la maquinaria , com a millora del nivell de seguretat.

30 MA - Per a les instal.lacions eléctriques d'enllumenat no portátil.

15 MA - Per a les instal.lacions eléctriques d'en -

llumenat no portátil, com a millor a del nivell de seguretat .

- En els quadres de PVC hi haur á unes tapes hermétiques per tal de poder accionar els interruptors, les quals només estaran en posició obert a en el moment d' accedir-hi, per tal d e garantir 1'estanqueYtat del quadre .

Preses de terr a -S'instal.lará un sistema de protecció contra els contactes eléctrics indirectes de classe B, deis especificat s a la instrucció MIBT 021, punt 2 de l vigent Reglament electrotécnic d e baixa tensió . En general s'escollir a el sistema de protecció presa de terr a de les masses, associada a dispositiu s diferencials, i de tal manera qu e s'acompleixi alió establert a l a instrucció MIBT 039 del vigent

Reglament electrotécnic de baixal tensió.

- La presa de terra s'efectuara a través de la pica o placa de cada quadre general.

- El neutre de la instal .lació estará posat a terra.

- Les parts metál .liques de tots , els equips eléctrics disposaran de pres a de terra .

- Les maquines o eines eléctriques que no tinguin doble aiilament e s connectaran a la presa de tersa gene ral, per la qual cosa tindran incorporat el conductor de protecció . La clavill a o endoll disposara d'un contacte d e presa de terra i es connectará a bases que estaran en contacte amb la presa de terra general .

- El fil de presa de terra, de color s groc i verd, degudament protegit ,

Reconstrucció del pont sobre cl riu Llobrcgat. Castellvell i el Vi lar, 1940

Foto. Calendari CSIICC

■ ■ ■ ■

■

TA G . .■ ■ ■ o

només tindra aquest ús .

- S'instal .laran preses de terra independents en els carrils pe r estancia o desplacament de maquine s (grues, muntacarregues, ascensors , etc.), formigoneres, grups electrógens, etc .

Preses de corren t - Els cables eléctrics tindran le s clavilles o endolls en bon estat, pe r tal de connectar adequadament a le s preses de corrent . Aquestes connexions no es faran mitjancant el s extrems pelats del conductor, o pe r métodes similars .

- Latensió sempre estará en la clavilla femella, mai en la clavilla mascle .

- A cada presa de corrent s'h i connectara una . sola máquina o aparell .

Conductors - Els fils tindran una funda protecto ra, que aillará cense defecte s apreciables .

- La distribució general des de l quadre general d'obra als quadres

18

Lloger d'aparells topográfics i esclerómetres .

Taquímetre 500 ptes/di a Nivell 300 pts/di a Esclerómetre i Mires s/c .

Tel . : 21 27 9 9

Es venen baixos al barri anti c deTarragona . Tener dues portes d' accés en forma d' are . La superfície és d'uns 60-m2 .

Preu : 4 .000 .000 .- pts .

Teléfon 23 73 10 .

n n

. ■ ■ ■ ■

secundaris s'efectuara mitjancan t mánegues eléctriques antihumitat .

- L'estesa de cables i mánegue s s'efectuará a una aleada mínima d e 2 m en zones peatonals, i a 5 m on h i circulin vehicles .

- En els passos de vehicles, si é s possible, s 'entubará i se senyalitzará el pas del cable cobrint-lo permanentment de taulons . El cabl e s'enterrara a 40 cm de profundita t com a mínim, i anirá protegit a 1'interior d'un tub rígid.

- Els empalmaments entre mánegues estaran sempre elevats i es realitzara n mitjancant connexions normalitzades estanques antihumitat, i quedará prohibir 1'ús únic com a remat i aillament de la cinta conven cional .

- El tracat de les mánegues de subministrament eléctric no coincidirá amb el subministramen t provisional d'aigua a les plantes .

Alta tensió : Les distancies de seguretat a línie s eléctriques aéries d'alta tensió , compliran tot alió que s'especifica a l'article 35 del Decret 3151/1968, de 28 de novembre (BOE 27-12-68), i la Resolució del 4 de novembre d e 1988 (DOGC 31-11-88, núm. 1075) .

Aquestes distancies seran, com a mínim, de 5 m quan les línies sigui n accessibles a les persones, de 8 m pe r línies de fins a 30 Kv, i de 25 m pe r línies de més de 30 Kv ■

Distancies de seguretat a línie s eléctriques aérie s Baixa tensió :

Comissió de Seguretat i Higiene

ANUNCI S Es ven taula de dibui x hidráulica de 150 x 100 x 4 .

Tauler de Melamina . Preu : 50.000 .- pts ., negociables .

Sr. Antonio Germán Mateo, telf . 31 94 20 .

n n .

Les distancies de seguretat a línie s eléctriques aéries de baixa tensi ó compliran tot alió especificat en la Resolució del 4 de novembre de 198 8 i en les instruccions MIBT 003 i MIBT 021 del REBT, Ordre de 31 10-73 (BOE 27-12-73) . Aqueste s distancies, en funció de com estigu i situada la persona, oscil .laran entre 1 i 2,5 m .

LA FOTO Es ven Alfa Romeo 75 2 .0 amb 70 .000 Km . air e condicionat i extres . T-56-- T Preu 500 .000 pts .

Tels . 23 54 3-9 par[. o tardes a l 226015 .

Es venen due s vivende s comunicade s entre si al Barr í Gaudí.

Bloc Carbassa .

Sra . Magda.

Tel . 38 53 3 6

BORRAS DECOMA T

precis a ENGINYER o ARQUITECTE TÉCNI C per funcions técnic o comercials .

No cal experiéncia .

Formació a arree d e 1'empresa.

A . de correos 332 .

43850 CAMBRILS

Ajude s Inforrnátiques .

Sra . Cristina Canter o Bloque Mallorc a csc . B . 8`-' 21 Tel . 22 42 8 9 San Pedro y Sa n Pablo .

(Tarragona) .

"Pit i amunt"

Foto :

Joan Mercadé

TAG RACON S

LA COVA DE LA FONT MAJO R

COM ANAR-HI ?

Passat Montblanc, uns 5 km . a la dreta, hi ha el trencall que en 1 k m porta fins a L'Espluga de Fran-colí .

Arribats a la població tirem rect a fins arribar a la placa (on hi ha el Casal) i tombem cap a la dreta .La carretera comenta una baixada i poc abans del final, trobem una indicaci ó que ens assenyala el lloc de la Coy a qué comenta sota mateix de la carretera . En entrar pel camí, trobe m la caseta on venen els tiquets pe r entrar-hi .

LA VISIT A

La visita es fará en petits grup s acompanyats per una persona que f a de guía . La trobarem en entrar a l a coya i al llarg de la visita dón a explicacions del que está a la vista i del que, sense estar a la vista, h a pogut comprovar-se, així com dades relaciones amb el passat de la coya i d'altres curiositats .

En principi són explicacions forr a senzilles, peró, si el visitant «burx a una mica», són ampliadas am b escreix .

Els primers 275 metres són d e recorregut sec i prácticament pla . A la part esquerra hi trobem diferente expositora amb objectes de l paleolític i també del neolític : la

majoria són reproduccions de pece s trobades dins la coya, ja que le s originals es troben repartides entre els Museus de l'Espluga, Montblan c i Reus .

A ressaltar que la llargada explorada dóna 3590 m lineals de galeries, formades perconglomerats , el que la fa una de les més llargue s del món en el seu tipus, concretament la setena (segona a Catalunya) . A peu es poden recorrer uns 700 metres , fins a trobar el riu subterráni i am b ell, la part més bonica de la coya . El riu el podem seguir quasi 500 metres : a banda i banda l'aiguahafet la sev a feina i presenta un resultat meritori , realcat pels efectes lluminosos, e l que dóna una passejada mol t interessant fins arribar a una petit a llacuna i amb ella al primer sifó .

Fins aquí arriba la visita normal .

Després per continuar fins el final , caldria utilitzar mitjans técnics més propis de 1'espeleologia . (a les rodalies ) En sortir de la coya, tombem a 1'esquerra i a pocs metres trobem l a Font Major. És un racó urbanitzat i amb una placa qu e recorda una gra n crescuda del riu i assenyala el pun t fins on arrib ó l'aigua. Tradicionalment es pre n aquesta font com el naixement de l riu Francolí . E l nom de Font Major 1'hi és donat pergé es la de mé s cabal que es pot trobar per les ro-

dalies i en molts kilómetres a l voltant .

Tirem enrera i en arribar a l a carretera agafem cap a 1'esquerra .

Al final de la baixada (50 m .), hi h a una placa rústica de forma triangu lar «Les Disset Fonts», disset canon s que en teoria han de rajar tots, peró , actualment, la cosa va molt magra .

Des d'aquí veiem el Celle r Cooperatiu "La Catedral del Vi" , obra modernista de Pere Doménec h i Roure, on poden comprar-s e productes de la terca .

Podem tornar, des del Celle r Cooperatiu, cap a 1'estació (é s senyalitzat) i agafar la carretera d e Lleida-Montblanc . eh

DINAR ?

L'oferta gastronómica d e l'Espluga és considerable, peró, pe r raons de proximitat, podem fer-h o al restaurant Les Disset Fonts, a tocar de la placa del mateix nom . La relació calitat preu, es interessant .

COMPLEMENTS

Vest bul de la coya

Antonio Cor t

Esto e s todo lo qu e necesita para tener u n Crédito Vivienda iberCaja Ahora Ibercaja ha diseñado un Pla n de Financiación de la Vivienda par a que todo el mundo pueda obtener u n crédito hipotecario de la manera má s fácil, cómoda y, sobre todo, rápida .

En tan sólo 24 horas podemos confirmarle su crédito vivienda .

20

En cuanto a condiciones, inmejorables, fíjese : • Uno de los intereses más bajos del mercado .

• Un plazo de amortización de hast a 30 años .

• Posibilidad de 12 meses de carencia de amortización .

• Financiación hasta el 100% de l precio de la vivienda .

• Interés fijo o variable : a elegir .

• Seguro de amortización con cuot a gratuita de los tres millones inicia les .

¿Qué documentación necesita ?

En Ibercaja pretendemos solucionarl e en lo posible la tramitación de su hipoteca . Cuando venga a nuestras oficinas traiga consigo la siguiente documentación y así agilizaremos a l máximo el proceso : DNI/CIF de los compradores .

• Declaración de la Renta del últim o año y Hoja de Salarios del me s anterior .

El contrato privado de compra venta .

• Fotocopia de la Escritura del vendedor (vivienda usada) .

• Fotocopia de la Escritura de Declaración de Obra Nueva (viviend a nueva .

• Nota simple del Registro de la Pro piedad .

• Ultimo recibo del Impuesto sobr e Bienes Inmuebles (Contribución Urbana) .

Aproveche todas las ventajas financiero-fiscales con nuestro asesoramient o La Caja ha dicho sí a mucha gente