Cetrencada 53

FOTO: ANDREA ISERN

ESTUDIS DE PERIODISME DE LA UPF N.53 - 15.03.2018

Empatxades de pastilles Les dones se sotmeten al llarg de la seva vida a una marató de tractaments i medicaments REPORTATGE ··· 4 i 5

CHAYMAE SUAAIDI, ESTUDIANT: «Les

religions no són masclistes, les seves interpretacions, sí» ENTREVISTA ··· 3

MICROMASCLISMES A L’AULA: Recorrem

els campus catalans a la recerca de conductes sexistes TREBALL DE CAMP ··· 7

2. Enllaços

cetrencada @cetrencadaUPF

We too !

DIJOUS 15 DE MARÇ DEL 2018

Apunts

De llengües neutres i dones fàcils ANTÒNIA CRESPÍ

Oprah Winfrey

Catherine Deneuve

Isabel Coixet

Júlia Barceló

PERIODISTA I EMPRENEDORA

ACTRIU FRANCESA

DIRECTORA

ACTRIU CATALANA DE TEATRE

··· Als Globus d’Or, va fer un discurs en què denunciava que “durant massa temps les dones han estat silenciades pel poder dels homes”. Les seves paraules van donar força al moviment #MeToo.

··· Amb cent personalitats franceses més, ha signat una carta com a reacció al #MeToo, en què es defensa la “llibertat a importunar” i es considera que el “feminisme genera un odi cap als homes”.

··· Després de guanyar el Goya a la Millor Direcció amb La Librería, va reivindicar la manca de presència femenina al món del cinema. Actualment, és l’única directora que ostenta fins a vuit premis Goya.

··· Es descriu com a “feminista radical” al seu perfil de Twitter. Molt activa a les xarxes socials en la denúncia de les conductes masclistes en el món del teatre, i reivindicativa del feminisme.

I al web...

Tueets

cetrencada.upf.edu

REPORTATGE: ANTÒNIA CRESPÍ I MARINA BALLESTER FOTO: SARA VEGA

Esquerra dones @ERC_dones Ainara Acevedo, la primera àrbitre catalana que obté la distinció internacional. Una dona trencant estereotips i exercint com a referent per les més petites. La primera de moltes! Enhorabona!

11:31 - 12 feb. 2018 12

255

595

Nacho @ipatolorente Té mèrit resumir el patriarcat en tan pocs segons.

Ser dona en una feina d’homes

16:03 - 12 feb. 2018 318

9.6K

8.5K

La divisió sexual continua sent una realitat en ple segle XXI. A l’estat espanyol, hi ha moltes professions com la de pilot d’avió, electricista, àrbitre i carretonera en què les dones continuen sent una minoria. Davant d’aquesta situació, les treballadores han de lidiar amb els estereotips i qüestionaments pel fet de ser dones. Fins i tot, s’han d’esforçar el doble per demostrar que valen el mateix que els homes. També, el disseny de les jornades d’aquestes feines no permet, sovint, conciliar vida laboral i vida privada. Així, un dels grans handicaps al qual es continuen enfrontant és el fet d’elegir ser mares o dedicar-se al treball.

Qui som?

T

u ets una puta, ell és un fill de puta. Estar tres hores fent cua és un conyàs, que et convidin a birres és la ‘polla’. Una dona ‘fàcil’? Aquella que va al llit amb qui vol. Un home ‘fàcil’? Algú ha sentit a parlar d’un home fàcil? En tot cas, els nois que tenen moltes relacions sexuals són uns ‘cracs’.

Això no és més que un petit recull d’expressions que sentim (i que també empram) en el nostre dia a dia. Paraules que van de boca en boca i que tampoc els prestam gaire atenció. Per què , al cap i a la fi, sols són paraules, no? És complicat parlar de la neutralitat del llenguatge quan el nostre vocabulari està ple d’expressions com aquestes. Passar-ho per alt és infravalorar el poder de les paraules a l’hora de definir la realitat.

La manera com ens relacionam amb els altres i entem el món ve marcada pels conceptes. Així, quan empram aquestes expressions, indirectament estam reforçant un missatge en què la dona és menystinguda i associada a allò negatiu.

Un exemple de molts és quan es critica els homes i dones amb càrrecs polítics. Segur que mai hem sentit que tal diputat és un ‘mal follat’ o un ‘guarro’; però sí en el cas de les diputades.

Així, ens trobam amb un llenguatge que continua facilitant que les dones siguin criticades pel que són (o deixen de ser) i no pel que fan. Valorant-se des d’una òptica completament patriarcal. Per tant, resulta irònic que vulguem construir una societat igualitària sense repensar la llengua.

Mentre es vulgui continuar creient que el llenguatge és neutre, haurem d’aguantar que, en ple segle XXI, encara hi hagi definicions així al DIEC: “Fàcil. Que no costa gaire que s’avingui al tracte sexual.

Una dona fàcil”. ···

El suplement Cetrencada forma part dels treballs realitzats pels estudiants de tercer curs de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Taller Integrat de Periodisme.

Aquesta assignatura té lloc en una redacció multimèdia on es realitzen, de forma paral·lela, productes destinats a premsa, ràdio (UPF.Ràdio), televisió (BTV) i Internet (vilaweb.cat/cetrencada). ··· COORDINACIÓ EDITORIAL Pol Martín ··· CORRECCIÓ Rita Roig i Laia Calaf ··· DIRECCIÓ D’ART Britt Elvira Ruitenberg ··· FOTOGRAFIA Andrea Isern i Sara Vega ··· PROJECTE EDITORIAL I DISSENY Salvador Alsius, Teresa Domingo i Olga Lamas ··· SUPORT DOCENT A PREMSA Olga Lamas i Xabi Barrena ··· COORDINACIÓ DE LA REDACCIÓ Josep Rovirosa i Roger Cassany ··· CORRECCIÓ Gabinet Lingüístic UPF ··· CETRENCADA RÀDIO Manel Borrell ··· CETRENCADA TV Antoni Esteve ··· CETRENCADA INTERNET Nereida Carrillo ··· FACEBOOK facebook.com/UPFcetrencada ··· TWITTER @cetrencadaUPF ··· E-MAIL cetrencada.upf@gmail.com

DIJOUS 15 DE MARÇ DEL 2018

Traient l’antifaç.3

cetrencada @cetrencadaUPF

CHAYMAE SUAAIDI ESTUDIANT DE BALL I MUSULMANA

«Considero feminista el fet de decidir si portar vel» MARIA BOMBARDÓ SORO LAIA CALAF NAVARRO

Sempre s’ha etiquetat l’Islam de masclista. La Chaymae, musulmana i feminista, està convençuda que tot depèn de com s’interpreti, i l’error és que la seva religió ha estat majoritàriament intepretada per homes.

··· Què diu l’Alcorà del vel?

L’Alcorà prohibeix tot el que et posi en perill. Explica que les dones haurien de portar hijab o mocador per protegir-se. Anant tapades és menys probable que els homes les vegin com una peça fàcil.

··· I sobre el burca?

Temes com el del burca* són més culturals, depenen del país i no se’n diu res a l’Alcorà.

··· Aleshores, al contrari del que pensa molta gent, l’Alcorà no obliga a portar el hijab?

Recomana portar-lo, però per decisió pròpia. La relació més important és amb Déu. Per tant, no té sentit que el teu pare o marit et faci dur el vel. Ningú t’hi ha d’obligar; són les teves creences.

···

Però hi ha homes musulmans que obliguen les seves parelles a portar el mocador.

Això sempre ha passat. L’islam és una religió que ha estat dominada per homes. Tots els intèrprets són homes i sempre s’ha malinterpretat i menyspreat les dones, mostrant-les com éssers inferiors.

Tot i així, jo no crec que les religions siguin masclistes, sinó les interpretacions que se’n faci.

··· Llavors, tot és interpretació?

Exacte. Abans només sabien llegir els homes, i les dones havien de deixar que ells els expliquessin la religió. Però no sempre eren objectius, ja que normalment donaven el seu punt de vista. Això, doncs, acaba repercutint en la interpretació que se’n fa.

··· Tu de quina manera segueixes l’islam?

Jo no segueixo al 100% la religió.

El més important per a mi no és tapar-me amb el mocador, sinó el meu interior. Sento que la meva religió és una cosa entre Déu i jo; no incumbeix a ningú més.

··· Per això no portes el hijab.

Exacte. Alguns pares inculquen a les seves filles que no portar el mocador està mal vist. Per això, moltes dones ho fan per por al ‘què diran’. A casa meva, però, ens han ensenyat que és més important el nostre interior. Per això vaig decidir no posar-me’l.

···

Aleshores, consideres que la base es troba en l’educació.

Els pares juguen un paper molt important. Molts no expliquen a les seves filles el significat del vel i es limiten a dir-los que l’han de dur. No els expliquen que tenen llibertat per decidir com seguir la religió i es crea un sentiment d’inferioritat; però és tot el contrari.

··· Creus, doncs, que portar el

vel és un acte feminista?

Considero feminista decidir si portar-lo o no. En un país musulmà, potser és més reivindicatiu no portar el vel per demostrar que les dones poden decidir. A Espanya, potser reivindicar és po-

La Chaymae és d’un poble a prop de Tànger, però viu a Espanya des dels quatre anys.

ANDREA ISERN

Discriminació laboral per portar el hijab Portar el mocador és una decisió personal, però encara hi ha dones que són dicriminades a la feina per portar-lo, com li ha passat a la Cristina Vilaplana, que és musulmana conversa. Aquesta educadora social explica com a vegades portar el hijab li ha costat la feina: “En una suplència me’l vaig posar un dia i no em van tornar a trucar”, assegura. El mateix li va passar en una escola on havia d’ensenyar català a nens àrabs: “Em van dir que no eren les condicions en què havíem quedat, però a l’entrevista no em van preguntar si portava hijab.

Sembla que no s’entengui que jo no treballaré de manera diferent per portar-lo o no”.

sar-se’l, ja que a molts llocs no es permet. Em sembla feminista que les dones decideixin què fer.

··· Has portat hijab algun cop?

Sí, per respecte. Me’l posava a les mesquites, però amb el temps vaig deixar de fer-ho. És un lloc on s’han de seguir més les normes; però portar-lo no canviarà res.

··· Quan ho has deixat de fer,

has estat acceptada?

Jo mai he sigut acceptada del tot a la comunitat musulmana perquè la meva manera de pensar és molt oberta. Però quan vaig deixar de posar-me mocador a les mesquites encara era pitjor.

··· Algú de la teva família porta el vel islàmic?

Sí, la meva mare el porta des que és jove; però a casa meva mai ha sigut una obligació. Tinc tietes i cosines que no porten mocador i d’altres que sí. A la meva família, les que el porten ho fan perquè elles volen.

··· Llavors depèn de la família.

Sí, però fins i tot a la meva hi ha una certa tensió per aquest costat.

El meu avi patern era un imam i jo xocava amb el meu pare quan era petita. He tingut sort, però, de tenir una mare que hagi estat valenta. Les nenes necessiten això: un model que els ensenyi com han de fer les coses, i moltes no troben més que pressions.

··· Penses que es podria fer alguna cosa que canviés això?

Estaria bé fer tallers amb dones.

Moltes vegades els pares tenen por. No és fàcil dir a la teva filla que reivindiqui, sabent que és perillós. Moltes dones se centren a buscar un marit i creuen que posar-se el hijab mantindrà el seu nom net. S’hauria de fer entendre que això no és tan important perquè ho transmetin als fills.

··· Però quina visió dóna l’Alcorà sobre les dones?

Sobretot intentant alleugerir els seus dolors de la vida: que no hagin de treballar tant, que no hagin de fer esforç físic, perquè ja serà prou patiment el fet de tenir fills i haver de parir, tant físicament com sentimentalment. ···

(*) Burca: Vestit que cobreix tot el cos, amb una reixeta a l’altura dels ulls. Al Marroc no se’n veuen; és propi de països com Afganistan, i s’allunya del hijab i les seves variants.

4. Plaça central

cetrencada @cetrencadaUPF

Quan ser dona és una malaltia L’influx del masclisme en l’àmbit de la salut sotmet les pacients a una excessiva medicalització ELIA APARICIO KELLY RITA ROIG PEREGRINA

Un estudi fet en farmàcies de l’àrea metropolitana de Barcelona va detectar que el 85% dels psicofàrmacs receptats es destinen a dones. Aquesta xifra planteja certes preguntes: les dones pateixen més malalties psicològiques? Qui i com les diagnostica? Totes aquestes qüestions formen part d’un fenomen més gran: la medicalització, un concepte que afecta i perjudica en major mesura el sexe femení.

Medicalitzar és, de manera general, fer intervencions mèdiques o farmacèutiques innecessàries o excessives.

Tal com afirma Margarita López, documentalista del Centre d’Anàlisi de Programes Sanitaris (CAPS), “és un concep-

LA VACUNA DEL PAPIL·LOMA HUMÀ ÉS OBLIGATÒRIA EN NENES DE 9 A10 ANYS INFANTESA

te clarament pejoratiu i no s’ha de confondre amb «medicar»”, terme que només fa referència a receptar medicaments.

Les dones, principals víctimes

Per què aquesta medicalització afecta principalment les dones?

Una simplificació del problema seria adjudicar-ho al fet que les dones van més al metge. Però aquesta dada n’amaga una altra de rellevant: en el Congrés de Salut i Qualitat de Vida celebrat a Barcelona l’any 1990 es va analitzar que “hi

ha una major utilització dels serveis hospitalaris per part dels homes i un major ús dels serveis assistencials ambulatoris per les dones”. Carme Valls, endocrinòloga i especialista en salut femenina, explica que les dones presenten més problemes crònics de salut, i, per tant, demanen més atenció primària. És el cas de la fibromiàlgia, una malaltia crònica que es manifesta en forma de dolor constant, la qual afecta un 32% de la població femenina sobre un 15% dels homes, tractada amb més de set psicofàrmacs diaris. A això cal afegir-hi que l’esperança de vida és més alta en les dones, i és a la vellesa quan més atenció assistencial es necessita.

Però per explicar-ho, també cal allunyar-se de la biologia. “Els homes acostumen a sentir-se més obligats a aguantar el dolor”, assenyala Valls, i per això no solen visitar el metge de capçalera abans no hagin de ser ingressats a l’hospital. A més, les reaccions al malestar físic són, generalment, diferents: “És més pro-

bable que un home afronti el dolor amb una addicció que amb un trastorn d’ansietat o depressió”.

Així doncs, les dones van més al metge de capçalera, on comença la recepta de fàrmacs. Carme Valls puntualitza que “a la primera visita és més probable que es receptin psicofàrmacs a dones que no pas a homes”, perquè “es considera, en un de cada quatre casos, que les demandes de les dones són psicosomàtiques”, que provenen d’un malestar emocional o psicològic.

La psicòloga Maria Jesús Soriano afegeix que “hi ha dones que quan arriben al psicòleg ja vénen medicades amb psicofàrmacs del metge de capçalera”, mentre que els homes acostumen a ser derivats a un especialista, en no associar el seu malestar a un dolor emocional.

També considera, però, que el pro-

blema no rau en els metges de capçalera, sinó que “la solució no és limitar les receptes de fàrmacs als generalistes, sinó que passa per la perspectiva de gènere que haurien de tenir els professionals”.

Un patriarcat mèdic

“La medicina té un biaix de gènere, perquè la neutralitat no existeix”.

Maria Jesús Soriano considera que “tant la medicina com la psicologia posen com a subjecte universal l’home”. Aquesta ideologia no s’expressa obertament però “impregna la mirada dels homes i de les mateixes dones fins al punt de ser difícil de detectar”.

Aquesta desigualtat té el seu origen en les primeres investigacions científiques, de les quals les dones van quedar excloses. Així, els patrons de normalitat en salut que establien no tenien en compte les diferències físiques i culturals entre homes i dones que tenen un impacte en la salut. Margarita López explica que la medicina “ha tendit a invisibilitzar les dones”, estudiant en major mesura els cossos dels homes i “considerant que els resultats obtinguts són extrapolables a elles”.

Recentment, es comencen a incorporar dones en els assajos clínics. Malgrat que això podria considerar-se una tímida innovació en el camí cap a la igualtat, només s’ha aplicat en el 25 o 30% dels treballs publicats en els darrers quinze anys. Estudiar el cos de la dona allunyat de la seva capacitat reproductiva continua sent una excep-

ció: diverses investigacions mèdiques han analitzat la regla i la menopausa, la fertilitat, el part...; però encara falta una medicina amb perspectiva de gènere que permeti entendre com una mateixa malaltia afecta ambdós sexes de manera diferent.

L’anèmia o la tiroiditis en són els exemples més clars. Aquestes malalties, per raons biològiques,

Malalties d’origen social ··· Malgrat que la prevalença de trastorns psicosomàtics femenins és d’un 50% respecte dels homes, l’expedició de fàrmacs a dones supera amb creus aquesta xifra. És tot això una simple qüestió biològica? No hi ha cap estudi que demostri que les dones són més propenses a patir depressió o angoixa. La demògrafa Lois Verbrugge explica: “El pitjor estat de salut per a les dones es deu a aspectes psicosocials”, en especial, “l’estrès físic i mental que produeix la doble o triple jornada laboral que han de realitzar, així com el treball emocional que constantment realitzen en el seu paper com a cuidadores de la família”. La doble presència, domèstica i laboral, obligatòria de la població femenina té fortes incidències sobre la seva salut.

60% 24% MÉS DE PROBABILITATS DE PATIR CÀNCER DE CÈRVIX PER LA PRESA D’ANTICONCEPTIUS HORMONALS

tenen una major incidència en dones, però no es diagnostiquen ni es tracten de la manera correcta.

En aquesta mateixa línia, Carme Valls creu important distingir entre allò “normal” i allò “freqüent”: “Si confonem aquests dos conceptes podem normalitzar un problema mèdic”. Per exemple, es considera normal que les dones tinguin de mitjana un milió menys d’hematies que els homes. En conseqüència, la majoria de dones amb deficiència de ferro no són tractades adequadament. Com indica Margarita López, no es diagnostica una mancança, sinó que s’accepta com a normal “la persistència durant tota la vida del cansament i el dolor muscular” que comporta l’anèmia.

També l’infart de miocardi evidencia el biaix de gènere en l’àmbit sanitari, el dolor del qual és descrit en base als estudis realitzats únicament en homes. Per aquest motiu, sovint es desconeix que els símptomes femenins són les nàusees freqüents i el dolor retroesternal, localitzat a la zona del pit. Aquests dolors es consideren atípics dins els símptomes de l’infart, malgrat ser una de les primeres causes de mort en dones. Carme Valls planteja una qüestió essencial: “Si són atípics, quin és el tipus?”

La manera més clara de medicalització és la prescripció cons-

tant de medicaments evitables i, en algunes ocasions, també innecessaris. Però medicalitzar també és “transformar els processos naturals en malaltia”, com és el cas de la menopausa, el part o la vellesa. Es tracta, per tant, d’una pràctica sanitària centrada en l’expedició de receptes farmacològiques, a través de la qual es busca reduir la multicausalitat de les malalties a una sola causa orgànica que es pugui pal·liar ràpidament amb pastilles.

Múltiples cares

Una de les manifestacions més evidents d’aquest abús de fàrmacs es presenta en el període menstrual. L’estratègia farmacèutica és clara: convertir en patologia la menstruació garanteix la compra de píndoles anticonceptives durant tota la vida fèrtil femenina.

No es té en compte que nombro-

ses evidències científiques proven la relació entre els anticonceptius hormonals i els problemes cardiovasculars o el càncer de mama.

Malgrat que la majoria d’estudis mèdics sobre la salut de la dona se centren en la reproducció, també la ginecologia és víctima del mal diagnòstic clínic culpable d’una excessiva medicalització. La majoria de patologies del sistema reproductiu femení, com són les alteracions del cicle o la síndrome d’ovaris poliquístics, es resolen amb anticonceptius hormonals.

Però també l’endometriosi, gran malaltia silenciada, té un únic tractament: la ingesta de píndoles farcides d’estrògens i progestàgens.

Es creu que, per mantenir la salut de la dona i prevenir possibles anèmies provocades per la pèrdua mensual de sang, és necessari medicalitzar el cos femení. “És interessant perquè, subliminalment,

60 DONES PATEIXEN ANÈMIA PER CADA HOME AMB DEFICIÈNCIES DE FERRO

MÉS RISC DE PATIR CÀNCER DE MAMA

ADOLESCÈNCIA

Plaça central.5

DIJOUS 15 DE MARÇ DEL 2018

EDAT ADULTA

VELLESA

PSICOFÀRMACS

20% DELS CÀNCERS DE CÈRVIX SÓN COBERTS PER LA VACUNA DEL VPH

«La medicina invisibilitza la menstruació a base de medicalitzar-la amb anticonceptius hormonals o abolir-la» CARME VALLS ENDOCRINÒLOGA

(*) Citologia cervical: prova mèdica que consisteix a introduir un raspall i una espàtula al cèrvix per detectar si hi ha cèl·lules cancerígenes al coll de l’úter.

s’està dient quelcom molt important: que les dones són imperfectes, que tenen coses, com la menstruació, que són un error de la natura”, conclou Margarita López.

D’altra banda, la medicalització també es fa palesa en la prevenció de la salut, a través d’intervencions mèdiques amb fàrmacs. És el cas de la vacuna del virus del papil·loma humà, que només cobreix un 20% de les soques que produeixen càncer de cèrvix a Espanya. Tanmateix, s’ha anunciat com una prevenció de qualsevol manifestació de dita malaltia. En comptes de sotmetre totes les dones a almenys una citologia cervical* a l’any, una pràctica innòcua i altament efectiva per detectar càncer de coll d’úter, s’ha optat per la vacunació de nenes a partir dels 9 anys d’edat.

En aquest sentit, també l’osteoporosi és un exemple de medicalització com a forma preventiva.

Malgrat que només un 30% de la població femenina acaba patint una osteopènia, s’angoixa la resta amb la prescripció de fàrmacs que prevenen la pèrdua òssia, com els bifosfanats. L’especialista en salut femenina Carme Valls apunta que “l’osteoporosi és una malaltia hereditària, i allò que es pugui fer per prevenir-la és bastant desagraït”. De fet, la majoria de casos estan relacionats amb la mancança de vitamina D i calç. Per tant, és tractable.

La medicalització del cos femení no és un fenomen mèdic aïllat. El fet que la dona sigui constantment bombardejada amb missatges sobre la importància d’un consum farmacològic és un reflex d’una societat patriarcal. Sembla que tampoc la medicina, lloada durant segles per la seva aparent objectivitat, pot deslliurar-se dels vicis masclistes. ···

EL 25% PREN TRANQUIL·LITZANTS

Segons l’informe Alegra, a les dones se’ls recepta cinc vegades més ansiolítics que als homes davant d’un mateix trastorn

Una de cada quatre dones de més de 60 anys pren aquests psicofàrmacs

PSICOFÀRMACS AL DIA

Aquest és l’únic tractament que rep la fibromiàlgia, una malaltia crònica de clara prevalença femenina (la pateix un 32% de les dones)

25%

6. Traços

cetrencada @cetrencadaUPF

DIJOUS 15 DE MARÇ DEL 2018

VAGA DEL 8-M

Res no tornarà a ser el mateix DANI DORADO DAVID EXPÓSITO ÀLEX GIRAL

Afectació parcial de la vaga en mercats i súpers

El 8 de març del 2018 ha suposat l’eclosió del feminisme com a moviment transversal.

La massiva jornada d’aquest any ha mobilitzat tant dones com homes, i això marcarà un abans i un després en la lluita.

8 de març de 1857. Centenars de treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York es manifesten per la desigualtat salarial: les dones cobren la meitat que els homes.

L’actuació policial se salda amb la mort de 120 d’elles.

El Dia Internacional de la Dona Treballadora, segons el raonament més versemblant, té els seus orígens en aquesta jornada reivindicativa. Passant per diverses fases al llarg del segle XX, Espanya comença a commemorar la data el 1936 i l’ONU l’oficialitza el 1975.

Des d’aleshores, el dia no és només un símbol d’homenatge, sinó també de lluita.

Un dia històric

8 març de 2018. Unes 200.000 persones omplen el Passeig de Gràcia de Barcelona. El reclam no és només, encara, per la igualtat salarial, sinó també contra la violència de gènere i la paritat de sexes, entre d’altres. Un discurs que comparteix rerefons amb allò promogut 161 anys enrere a Nova

··· “Si les dones de la Boqueria ha-

La marxa de Barcelona va transcórrer pel passeig de Gràcia, entre la Diagonal i la plaça de Catalunya. ÀLEX GIRAL

York: homes i dones són iguals.

El moviment feminista va fer d’aquesta jornada una demostració de força sense precedents. Uns sis milions de persones a tot l’Estat van participar en una vaga laboral, estudiantil, de consum i de cures. “Els homes també estan cridats a l’aturada, però avui prenen un rol secundari”, insistia la Loli, monitora de lleure, en la concentració de la Plaça Sant Jaume.

Sota consignes com “sense les dones no hi ha revolució” o

“si nosaltres ens aturem, el món s’atura”, el lila va tenyir el cor de Barcelona. Per primera vegada en un grapat de mesos, els carrers de Catalunya van deixar de banda les qüestions ideològiques per cedir pas a la causa feminista. Una manifestació heterogènia de dones i per a les dones.

Seguiment irregular

Tot i l’èxit rotund de la mobilització, la vaga general no va ser àmpliament seguida a nivell laboral.

UGT i CCOO van promoure aturades de dues hores, mentre que la CGT va defensar una aturada general a jornada completa.

Els sectors on va prendre més força van ser l’estudiantil, el de transport públic i l’industrial. Però algun col·lectius, com els autònoms i els assalariats, van veure reduïdes les seves aspiracions de vaga. “Només faré l’aturada de dues hores, no em puc permetre que em descomptin el sou de tot un matí”, comentava dijous passat

LA DEFENSA PERSONAL FEMENINA

Vés amb compte amb qui et baralles SARA VEGA MARINA BALLESTER

La Chantal Sumell rep classes de defensa personal femenina en un gimnàs del Poblenou.

Busca guanyar confiança i aprendre a defensar-se davant de situacions violentes.

“Amb tot el que està passant últimament, fa una mica de por anar sola pel carrer. Em vaig apuntar a defensa personal femenina per aprendre a protegir-me dels agressors”, assegura la Chantal.

Fa classe amb tres noies més.

Es reuneixen els dilluns i els dimecres al vespre en el gimnàs Do Yang Sal, un dels pocs centres que

imparteixen aquesta disciplina.

El professor, Jordi Mula, comença amb un breu escalfament que posa a les alumnes en marxa. Deu minuts després, comença l’acció.

“Estireu-vos i, quan digui ja, sortiu corrents. Treballarem la reacció i la rapidesa en cas que, en una agressió, us llancessin a terra. I recordeu que mai heu de girar l’esquena a l’agressor per tal de no perdre’l de vista” diu en Jordi.

Més que defensar-se

Després, les manyoples són les protagonistes. Com si fossin la cara d’una persona, les noies les colpegen amb el colze. La classe acaba amb 20 minuts de tècniques de defensa, que combinen

Alumnes de Defensa Personal Femenina executant una tècnica. SARA VEGA

(*) Juntes som més!: escrit signat per les principals plataformes feministes que denuncia les violències masclistes “quotidianes i invisibilitzades”.

guéssim fet vaga, avui el mercat no hagués obert”, explicaven les dependentes del negoci Morilla Vilà. La condició d’autònomes d’una gran part de les treballadores va comportar que poques parades participessin en l’aturada. Mentrestant, una gran quantitat de dones compraven sense seguir la vaga de consum. “Avui és un dia com qualsevol altre”, comentaven les dues dependentes de Morilla Vilà.

Encarregats de grans superfícies, d’altra banda, sí que van admetre haver patit una baixada de consum als seus supermercats.

la Victòria, dependenta del FNAC. “Però no faltaré a la manifestació de les 18:30 hores”, va sentenciar.

Una reivindicació històrica que va acabar amb la lectura del manifest Juntes som més! a Plaça Catalunya. La declaració evocava molts dels principis que les treballadores de la fàbrica de Nova York van sortir a defensar aquell 8 de març de 1857. La lluita per la igualtat d’oportunitats, salarial i laboral continua, i ja res no tornarà a ser el mateix. ···

puntades, punys i estrebades de roba i cabell.

Un espectador podria pensar que aquest tipus d’art marcial fomenta la violència i que només busca la defensa de possibles agressions; però això només és la punta de l’iceberg.

La Laia Barcons porta més de cinc anys fent defensa i afirma que l’ha ajudat a guanyar confiança.

“Des que en faig, m’he anat coneixent i obrint més”. I la Nerea Lasala ha vist reforçada el seu autocontrol. A més, afirma que “dins el gimnàs s’acaba fent molta pinya i això fomenta el bon rotllo”.

Així, la defensa personal femenina no només prepara a la dona davant d’un atac; també fomenta la germanor i fa comprendre les forces, masculines i femenines, que cohabiten en cada dona. Al cap i a la fi, potser no som tan diferents. ···

DIJOUS 15 DE MARÇ DEL 2018

Traços.7

cetrencada @cetrencadaUPF

Treball de camp

Micromasclismes ‘cum laude’ Les universitats són centres de gran efervescència intel·lectual, però encara no són un àmbit lliure de masclisme. Així ho demostra el testimoni de moltes estudiants. ··· MIREIA BARÓ MARTÍNEZ, LAURA LÓPEZ CASTELLET, LAURA TRIUS BÉJAR ···

T

othom ha sentit en algun moment la paraula ‘micromasclisme’. El teòric que la va proposar, Luis Bonino, es referia a totes aquelles pràctiques masclistes normalitzades i invisibles en la nostra societat. Però el terme ‘micro’ s’associa a quelcom irrellevant. Per això, recentment, el concepte ‘micromasclisme’ està sent rebutjat, explica el psicòleg i agent d’igualtat Rubén Sanchez.

Tot i que encara s’associa el masclisme amb el tòpic de la persona inculta, aquest està present en tots els àmbits de la societat, i la universitat no n’és una excepció.

L’experiència de les estudiants

Després de fer pràctiques en una empresa a l’estiu, l’Anna havia de fer una presentació a classe explicant la seva vivència. Al final de l’exposició va posar una fotografia d’ella amb el seu cap i una altra noia amb qui havia treballat. “Ja es nota com t’apropes a ell”, va comentar el professor en veure la imatge. “Vas cobrar per les pràctiques?”. “Sí, pe- Segons els psicòlegs, el masclisme danya l’autoestima, la llibertat i la sensació de seguretat. SARA VEGA rò molt poc”. “I continues allà?”, va insistir corda un dia que, mentre ballava a la discoteca, un noi ell. Sí, l’Anna continuava anant-hi. “No diré res més”, va acostar-se-li i va començar a tocar-la sense que ella va concloure el professor. se n’adonés. A part d’agredir-la, s’estava burlant d’ella El masclisme al qual s’enfronten les universitàries no amb els amics, que no paraven de riure. només evidencia la superioritat clàssica de l’home sobre “Agafa un taxi, és més segur” és el típic consell per la dona, sinó també la supremacia del professor sobre «Excel és per a secretàries» tornar de festa. El taxista que portava la Mar, però, quan l’alumna. La posició jeràrquica privilegiada dels docents Enginyeria Química la va deixar a la seva destinació i després que ella paels permet traspassar línies, de vegades, infranquejables.

En una altra universitat, diverses noies es queixen de «Ser metge no està fet per dones, millor gués, li va acaronar la cama i li va demanar el telèfon.

Les pràctiques són el punt híbrid entre la universitat l’actitud inapropiada d’un professor. La Marta explica fes infermeria» Medicina i el món laboral. La Maria feia pràctiques en una empreque quan va demanar-li les notes, ell va respondre: “Si vols, fem un cafè i te les dono”. Ella s’hi va negar. La Professor [a una alumna]: «Què? Has fet sa de producció. “Tu d’això no hi entens, no?”, li deien els operaris quan no la ignoraven i es dirigien només Sara diu que un dia que es va tallar el cabell, el profes- ‘favorcillos’ [sexuals] a les pràctiques?» als seus companys nois. sor va anar exprés a dir-li que estava “diferent” i “molt Periodisme guapa”, la qual cosa la va fer sentir molt incòmoda. AlA la recerca de la solució tres noies també asseguren que aquest mateix professor «Les dones professores netegen culs» Les universitats públiques han creat organismes de sus’esperava que sortissin de classe per marxar amb elles. Educació Infantil i Primària port per garantir la igualtat i atendre les queixes de les esPerò la vida d’una universitària no es redueix al retudiants que hagin hagut de fer front a comportaments cinte de la facultat. La Rosa passa diàriament per davant «Ningú no coneix dones pintores, d’un grup de nois per anar a la universitat. Els “guapa”, perquè no pinten res» Enginyeria Química masclistes. Tot i això, gestionen molts pocs casos: “Moltes noies vénen a queixar-se, però poques acaben for“tia bona” i els xiulets són constants. Un dia va decidir malitzant les denúncies”. Per això aposten per “conscicontestar-los i, de cop, els compliments indesitjats es «Imagineu que porto una planxa al bolso i, per tant, sóc una senyora» enciar” les estudiants i que denuncïin les agressions; si van convertir en insults. no, aquestes es mantindran sota la catifa. Els comentaLes activitats d’oci també són un entorn on les estu- Doble grau en Dret i Economia ris i les actituds ofensives són assetjament masclista. ··· diants són susceptibles de patir assetjament. La Paula re-

Sentit a la universitat...

(*) Tots els casos d’aquest treball de camp són reals, tot i que s’han canviat els noms de les protagonistes per protegir la seva identitat.

cetrencada

cetrencada @cetrencadaUPF

DIJOUS 15 DE MARÇ DEL 2018

En confiança

«Em sento una persona deslligada del gènere» CYAN POLO Estudiant trans no binari

te. Actualment, existeix la Unitat de Trànsit del CAP Manso, a Barcelona. Aquest departament és capdavanter a Europa i es basa en el principi que la transsexualitat no és una patologia.

Abans que existís Trànsit, a l’Hospital Clínic hi havia la Unitat de Trastorns d’Identitat de Gènere. “Aquesta unitat era totalment transfòbica. A través d’uns tests et deien si eres trans o no, de manera que ells decidien si podies accedir al tractament d’hormones”, assenyala el Cyan. Ara, gràcies a Trànsit, està fent la seva transició sense cap mena d’impediment. “T’atenen molt ràpid, et donen les hormones que vulguis i no qüestionen la teva identitat”.

«El feminisme ha de lluitar per l’alliberament de totes les persones oprimides»

El Cyan seu a la glorieta del parc de la Ciutadella, on el 1991 un grup de neonazis va assassinar la trans Sònia Rescalvo. SARA VEGA ÈLIA PONS BERTA OLIVIER

El Cyan és una persona trans no binària, és a dir, que no s’identifica ni amb el gènere masculí ni femení. “Em concebo com una persona deslligada del gènere. Quan m’intenten encasellar em sento limitat”. Reconeix que fa molts anys que sabia que era una persona trans, però no deixava que la seva identitat s’exterioritzés. “Rebutjava aquesta part de mi”, explica. El punt d’inflexió va ser quan va patir un atac transfòbic. Va ser aleshores quan se’n va adonar: “No podia ser ningú més que jo mateix”.

Només fa uns mesos que ha iniciat la transició per adquirir uns trets masculins. Com s’explica que, sent una persona no binària, vulgui fer el trànsit? No seria això acceptar implícita-

ment l’existència de dos gèneres? El Cyan, però, no concep tenir barba, per exemple, com a quelcom masculí, de la mateixa manera que no concep el fet de maquillar-se com un tret femení. “Si sóc una persona no binària però tinc un cos socialment llegit com una dona què he de fer? M’he de quedar en aquest cos i ser una dona? No. Faig el que sento que he de fer. Em sento més còmode amb un aspecte més masculí”.

Un canvi vital

Una de les principals adversitats amb les que es va trobar en el moment d’iniciar la transició és que el personal sanitari té poca o nul·la formació en l’àmbit de la identitat de gènere. Tanmateix, a Catalunya, amb la llei del 2014 contra la LGTBIfòbia, hi ha hagut certs canvis en aquest aspec-

Una proposta de progrés ··· El passat febrer Unidos Pode-

mos va presentar al Congrés una proposta de llei per les persones trans. Aquesta llei suposaria un pas històric a l’Estat espanyol, on des del 2017 s’està tramitant la llei contra la LGTBIfòbia*, també proposada pel mateix grup parlamentari. Tot i que aquesta mesura ja empara alguns drets de les persones trans, Unidos Podemos defensa que cal una llei més específica per aquest col·lectiu.

La proposta definitiva va arribar una setmana després del suïcidi del jove trans Ekai. Aquesta es basa, per una banda, en garantir la lliure determinació de la identitat i l’expressió del gènere i, per

l’altra, en erradicar la idea que la transsexualitat és una malaltia. A més a més, aquesta llei també reconeix les persones no binàries.

Unidos Podemos proposa que els documents d’identitat incloguin la categoria NB -no binari- i que hi hagi una formació més especialitzada en aquest aspecte dels professionals de la salut, la justícia i l’educació. En aquest darrer àmbit planteja eliminar els materials educatius que discrimin i invisibilitzin les persones trans.

En el sector públic, s’estableixen unes quotes mínimes, mentre que a les empreses privades s’ofereixen incentius fiscals per la contractació de persones trans.

Els canvis que ha experimentat en els últims mesos també han afectat les seves relacions personals. Fa poc que el Cyan ha verbalitzat la seva transsexualitat i la decisió d’hormonar-se ha sobtat els seus pares. “Crec que pensen que me’n penediré”. Tot i això, les persones del seu voltant ho han acceptat i, en general, la resposta ha estat molt positiva.

Els estereotips cap al col·lectiu trans, però, continuen sent molt presents. “S’assumeix, per exemple, que una dona trans no és dona si no va sempre molt femenina. Si un dia la veus amb xandall, sense maquillar i de qualsevol manera, és com si ja no fos vàlida, la seva identitat s’esborra”, sosté.

El Cyan sempre ha estat molt compromès amb el moviment feminista, però dins d’aquesta lluita també ha topat amb alguns estigmes. En aquest sentit, denuncia que “hi ha una part molt gran de feministes que exclouen les persones trans del moviment”. Per al Cyan, el feminisme és un moviment transversal i divers que “ha de lluitar per l’alliberament no només de les dones, sinó de totes les persones oprimides per raó de gènere, classe, raça o religió”. ···

Aquesta publicació és el resultat del taller integrat on els estudiants de tercer de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra posen en pràctica els seus coneixements per crear RÀDIO: www.upf.edu/upfradio.

TELEVISIÓ www.btv.cat/alacarta.

ON-LINE www.vilaweb.cat/cetrencada. productes propis: http://cetrencada.upf.edu.

(*) Llei contra la LGTBIfòbia: mesura legal implantada només en algunes comunitats autònomes, entre d’altres, Catalunya, Galícia i Madrid.