Cetrencada N°74

FOTO: EMMA ZURITA / CLARA TÓRTOLA

ESTUDIS DE PERIODISME DE LA UPF N.74 - 25.3.2021

ADDICCIONS

JOVES D’ALTA GRADUACIÓ

El consum d’alcohol s’estén entre els joves a través dels jocs en grup ···

Carlos Carrizosa: «En política, els sentiments no entren en joc» ··· P. 3 Els misteris de Tik Tok al descobert ··· P. 6

P. 4 i 5

2.

cetrencada @cetrencadaUPF

Es pot dir tot?

A favor

Marc Cases

L’inexistent dret a no ser ofès

L’

empresonament del cantant lleidatà Pablo Hasél ha reobert un debat latent sobre els límits de la llibertat d’expressió. Les democràcies avançades han de garantir aquest dret per tal que la ciutadania pugui gaudir-ne plenament, sense peròs, matisos ni boques petites. Es té o no es té: l’escala de grisos és il·lusòria quan hi ha drets fonamentals en joc.

I és aquí on els qui creguin en la democràcia s’han de rebel·lar en favor del concepte més ampli de lliber-

tat. Això vol dir que, per molt que el que digui un raper o tuitaire et sembli grotesc i aberrant segons la teva moralitat, ho ha de poder dir, sense pal·liatius. I permetre-ho vol dir acceptar la pluralitat i no pas subscriure el missatge que cada individu pugui emetre.

Mai hi havia hagut un espectre tan ampli de llibertats com ara. Aconseguir aquests drets ha costat massa sang i suor com perquè el maniqueisme més irascible se n’apoderi i, amb la pandèmia i l’extrema dreta bufant a favor, retalli a la seva mesura què es pot dir i què no.

Dret absolut, no relatiu

En cap constitució del món existeix un dret a no ser ofès. Dia a dia estem acostumats a sentir afirmacions desagradables i blasfèmies que atempten contra els nostres marcs mentals. Però seria egoista pensar que el millor antídot contra aquests ultratges personals és la censura. Res més lluny de la realitat: sacralitzar i blindar de la crítica les figures públiques, les religions i els partits polítics contribueix a l’efecte Barabara Streisand o, dit d’una altra manera, fa que allò que es volia salvaguardar sigui objecte d’una crítica encara més ferotge i punyent.

Per això, la llibertat d’expressió no pot ser una moneda de canvi de res, i menys al 2021. Es tracta d’un dret absolut, i no pas relatiu, que hauria de condemnar a l’ostracisme a tots aquells que hi mercadegen. ···

En contra

Nuria Coderch

Intolerància als intolerants

I

ntolerància als intolerants: una paradoxa que el filòsof Karl Popper va pronunciar fa més de 25 anys, i que sembla feta pels moments que estem vivint actualment. El de la tolerància és un debat que cada cop sembla agafar més força, amb els límits de la llibertat d’expressió cada vegada més borrosos i confusos.

Què es pot dir i què no? Hem de tolerar les persones que escupeixen paraules d’odi?

El discurs de l’odi sempre és difícil d’escoltar, tot i que, un cop estès, cos-

ta poc interioritzar-lo i idolatrar-lo: el racionalisme brilla per la seva absència. El discurs de l’odi és, per extensió, també el discurs de la ignorància, el de la desinformació, i un dels discursos que més mal pot fer en la societat mundial. Genera conflictes molt sovint innecessaris, que de vegades duen a problemàtiques socials dificilíssimes de revertir. Fins i tot, poden dur a violència i, en els casos més extrems, a morts.

Les polèmiques més sonades

La polèmica de la llibertat d’expressió més sonada últimament és la de Pablo Hasél, el raper que, arran de la publicació de cançons arremetent contra la corona espanyola, fins i tot fent al·lusió a la mort del rei, li han caigut mesos de presó. Això és democràcia o barbàrie? El debat continua obert. Últimament, també sentim moltes boques contra Isabel Medina, la jove falangista que va dir que “el jueu sempre serà l’enemic”, en un acte de memòria pels caiguts de la Divisió Blava.

Aquí entra la pregunta de Popper: hem de tolerar els intolerants? Una opinió d’odi es pot considerar una opinió? La meva resposta és que no.

Que Pablo Hasél vulgui matar el rei i Isabel Medina pensi que la culpa de tot la té la comunitat jueva no són opinions vàlides ni acceptables. Penso que la pena de presó per a Hasél és excessiva i repressiva, però em mantinc: no són opinions vàlides ni acceptables, perquè no són opinions. ···

El suplement cetrencada forma part dels treballs realitzats pels estudiants de tercer curs de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Taller Integrat de Periodisme.

Aquesta assignatura té lloc en una redacció multimèdia on es realitzen, de forma paral·lela, productes destinats a premsa (el present suplement), ràdio (UPF. Ràdio), televisió (BTV) i Internet (cetrencada.upf. edu). ··· DISSENY

Abril Ballesteros Marc Cases ··· FOTOGRAFIA

Clara Tórtola Emma Zurita ··· REDACCIÓ

Júlia Albacar Eduard Boada Joana Cabratosa Núria Coderch Aida Cuenca Santi Dommel Mariona Estudillo Ana Gilabert Pol López Mar López-Tomàs ··· PROJECTE EDITORIAL I DISSENY

Xabier Barrena Olga Lamas ··· SUPORT DOCENT i COORDINACIÓ EDITORIAL

Roger Cassany Marcel Mauri Josep Rovirosa ··· CORRECCIÓ

#bellsoficis

CLARA TÓRTOLA EMMA ZURITA

Marta Herrero (Gabinet Lingüístic UPF) ··· RÀDIO

Manel Borrell

RAFAEL MAESTRINI @afiladorxbcn

AFILADOR AMBULANT

A

moltes persones el so de l’afilador les remet als records d’infantesa. El característic xiulet estrident que recorria els pobles i barris forma part de l’imaginari col·lectiu.

Malgrat que és un dels oficis més antics, actualment escoltar-lo i veure’l treballar és una cosa quasi extraordinària. “El xiulet és una estratègia de màrqueting”, explica Rafael Maestrini, un argentí amb arrels italianes i franco-vasques que porta exercint l’ofici des del 2004. Llicenciat en Tecnologia dels Aliments i especialitzat en el procés del maltatge, va treballar de lampista i a la fàbrica de cerveses Damm abans de descobrir la professió d’afilador. Un argentí que afilava ganivets en bicicleta va ensenyar-li la tècnica i, després d’estalviar durant un temps, va comprar-se una moto i les eines per afilar. Reconeix que arran de la pandèmia, les formes de treball han canviat: “Abans, jo treballava amb clients fixos i el 95% eren restaurants. Ara, com que l’hosteleria està restringida no tinc una ruta establerta i he d’anar més a mercats, on solen pagar menys i es treballa més”. ···

··· TV

Aitor Álvarez Arantza Diez ··· INTERNET

Andrés G. Nandín ··· FACEBOOK

facebook.com/ diaridebcn ··· TWITTER

@diaridebcn ··· E-MAIL

diaridebarcelona@ upf.edu http:// diaridebarcelona. cat

DIJOUS 25 DE MARÇ DEL 2021

.3

cetrencada @cetrencadaUPF

CARLOS CARRIZOSA PRESIDENCIABLE DE CIUTADANS A CATALUNYA EL 14-F

«El ‘tirón’ d’Arrimadas és molt superior al que tinc jo» No hem sabut mobilitzar part dels nostres electors que es van quedar a casa, perquè són més difícils de mobilitzar que els de les opcions més radicals. Nosaltres no tenim la disposició dels mitjans públics i, per tant, ens quedem amb una opció ciutadana, lliure, però sense suport mediàtic ni financer de cap mena. És lluitar David contra Goliat i no sempre pots sortir victoriós en batalles desiguals com aquesta.

··· Què farà ara? S’ha plantejat dimitir?

He rebut el suport unànime dels comitès, de tots els òrgans del partit i la majoria de la militància. Ara no es tracta d’una qüestió de persones, sinó de la marca. Hem de revitalitzar-la.

··· Creu que ser vostè el cap de llista en lloc d’Arrimadas ha fet perdre vots a la formació?

Carrizosa davant del Parlament de Catalunya, poc després de les eleccions del 14 de febrer. ANA GILABERT MARIONA ESTUDILLO ANA GILABERT

··· Què va sentir en el moment

que Lorena Roldán abandona el partit i vostè passa a encapçalar la llista?

Tot i que queda malament dir-ho, en política els sentiments no entren en joc. Jo penso que el PP estava muntant una espècie de candidatura ‘fake’ perquè van incloure-hi Lorena Roldán i més tard a Eva Parera, que ve del món nacionalista. S’estava intentant articular una candidatura que suposadament fos tractora de vots, però sabia que al final no funcionaria, com va passar.

··· Com ha estat ser cap de cartell i la imatge pública de la formació?

Porto en política des del 2006, però amb salari públic des del 2012.

La primera vegada que vaig encapçalar una llista va ser diferent.

Quan ets candidat a unes eleccions, la pressió mediàtica i la imatge pública recau molt més sobre

tu i la teva figura queda molt exposada. Em va semblar lícit i comprensible obrir-me més, fins i tot en els aspectes més personals, cosa que no havia fet abans, però creia necessària perquè l’elector conegués qui estava votant.

ten; però és la part més fotuda de les xarxes socials. Assumeixo les capçaleres desfavorables, perquè són les regles del joc.

··· Fins a quin punt ha hagut

A les generals de la tardor del 19 vam patir una patacada que va costar la presidència a Albert Rivera. Pel 14-F, les enquestes ens donaven 20 diputats abans que Salvador Illa fos candidat. La conjunció dels mitjans de comunicació d’esquerres favorables al PSC, propugnant l’’efecte Illa’ i el vot útil, van aconseguir que baixéssim molt. També, els mitjans de dretes afirmant que Ciutadans fracassaria i que el PP absorbiria els vots, sumat al nacionalisme, que sempre ha estat el nostre adversari, hi han influït. A més, la participació va acabar de fer la feina.

d’exposar-se?

Vaig reflexionar i ho vaig parlar amb l’equip de comunicació. Jo no soc una persona que hagi fet gaire ús de les xarxes socials perquè tinc un sentit molt privat de la meva intimitat. Com a candidat em vaig adonar que a la gent li agrada saber on menjo, si tinc fills o si tinc un gos. Tot això es vol saber. Encara hi ha coses que de vegades em costen. Per exemple, si estic llegint un llibre que em sembla una mica ‘friqui’, encara dubto si publicar-ho.

··· I com gestiona les crítiques?

No em considero un polític maltractat pels mitjans o excessivament criticat. És veritat que em critiquen, m’amenacen i m’insul-

··· Quin creu que va ser el moment en què Ciutadans va començar a decaure?

··· Llavors, creu que tot ha depès de factors externs?

No ho crec. Lògicament, nosaltres devem haver comès errors.

De primers a setens en 4 anys ··· L’any 2017 Ciutadans va gua-

nyar les eleccions i es va situar com a primera força del Parlament, amb 36 escons. “Les circumstàncies d’aquell moment eren molt excepcionals. Acabàvem de patir un cop a la democràcia [en referència a la DUI] i hi havia mig Govern a la presó i l’altre mig fugat”, assegura Carrizosa. El líder del partit ha reconegut que sabia que en les eleccions catalanes no tornarien a repetir aquest triomf.

La formació taronja, però, no va perdre les esperances fins a l’últim moment, atès que les enquestes els situaven per sobre dels ‘comuns’, de Vox, del PP i de la CUP. Carrizosa ha atribuït part de la culpa de la decaiguda a la baixa participació i a la pluja.

Això és un ‘i si...?’. Què hagués passat de no haver estat el que va ser. Sense cap mena de dubte, Inés Arrimadas és una líder absolutament reconeguda en l’àmbit nacional i molt ben valorada per les enquestes. No vull dir què hagués passat, però és fàcil pensar que el ‘tirón’ d’Inés Arrimadas és superior al que puc tenir jo, que fa quatre mesos que soc el cap de llista.

··· Va afirmar que la CUP era una força residual. Era una forma de defensar-se?

La CUP ha tret uns bons resultats, però és l’oferta electoral d’un partit antisistema que no condemna la violència dels aldarulls. A mi em preocupa que la CUP tingui responsabilitats i poder, perquè ells no creuen en l’actual sistema juridicopolític i el volen destruir. No són una opció majoritària a Catalunya, però poden influir molt.

··· Com afecta la seva família

que sigui una figura pública?

Ho han afrontat amb molta valentia i orgull. Els meus fills saben allò a què em dedico, saben que ho fem per absoluta convicció i que som gent honrada, que lluitem per la llibertat i la democràcia. Saben que creiem que el nacionalisme és tòxic i perniciós per a la societat catalana, que ens divideix i ens enfronta, i saben que estic treballant per ideals en contra d’això. ···

4.

cetrencada @cetrencadaUPF

L'addicció més vella

Un grup de joves consumeixen alcohol en un espai públic.

EMMA ZURITA CLARA TÓRTOLA

El fàcil accés a les begudes alcohòliques i la poca percepció de risc han facilitat que el seu consum s'estengui entre els més joves

SANTI DOMMEL AIDA CUENCA

Només cal una mica de punteria per fer que la pilota entri en el got.

Si ho fa, el rival s’ha d’acabar tota la beguda; fins que no en quedi ni una gota. Qui s’acaba tots els gots de la seva part de la taula és qui perd, embriagant-se com a ‘càstig’. L’altra persona, triomfant, també s’haurà emborratxat en el procès. Així és com funciona el beer-pong, aquesta modalitat d’un esport com el tennis de taula, que ara s’ha convertit en una competició entre els joves en què cap dels dos equips veritablement guanya. L’escena, mil cops vista en les pel·lícules i sèries americanes, s’ha adaptat com a un joc més en les festes del jovent.

Aquesta és una de les maneres per la qual molta gent és introduïda al consum de begudes fermentades i destil·lades. A Espanya, el 76,9% dels adolescents entre 14 i 18 anys han tastat l’alcohol i sis de cada 10 afirmen haver-se emborratxat alguna vegada, segons dades del Ministeri de Sanitat. Sense adonar-nos-en, convivim amb una droga que la societat sempre ha normalitzat i ens podria portar a caure en una espiral d’addicció.

Però, com pot ser que una substància com l’alcohol estigui tan present en la nostra societat? Per poder entendre bé la història de l’alcohol al nostre país, ens hem de remetre a una galàxia no tan llunyana.

Un passat recent

No fa gaire, els metges de família recomanaven mullar el xumet dels nadons en anís per calmar-ne els plors. I funcionava perquè els nadons quedaven estabornits pels efectes de l’embriaguesa. Plats (i berenars) com el pa amb vi i su-

cre i l’ou amb moscatell han estat característics de la cuina en la nostra societat. L’ús de l’alcohol, per tant, l’hem pogut trobar en la quotidianitat.

La normalització de l’alcohol, segons Miquel Monràs, psicòleg adjunt de l’Hospital Clínic de Barcelona, “sempre ha format part d’una certa cultura social i familiar de la nostra societat”. Explica també que sovint en la nostra societat “es parla amb humor de ‘borratxeres’ quan, de fet, són sobredosis”.

Una cultura que enalteix l’ús i el consum d’aquestes a través de programes televisius, dels quals el jovent n’és seguidor.

Segons Xavier Fàbregas, director mèdic del centre de desintoxi-

«Es parla amb humor de ‘borratxeres’ quan, de fet, són sobredosis» cació Mas Ferriol, programes com La Isla de las Tentaciones i Callejeros “fomenten el consum d’alcohol”. També incideix en la idea que “molts referents socials són personatges que apareixen borratxos i van de festa, mostrant una percepció positiva del consum d’alcohol”.

“S’està estenent una ingerència no típica en els bevedors del nostre país que consisteix a consumir begudes d’alta graduació en poc temps, un fenomen conegut com a binge drinking, més característic de països del nord d’Europa”, apunta Fàbregas. “Aquesta nova forma de consumir begudes alcohòliques es basa en el

El far en la tempesta Fàbregas ha tractat moltes persones addictes a l’alcohol, tot i que tractar-les és l’última cosa que intenta. La rehabilitació és llarga i, abans d’arribar a l’última part, la de l’ingrés i tractament, s’intenta fer una intervenció per evitar que la situació vagi a més. ··· Trencant el gel En els joves, apunta, el tractament se centra més a fer un acompanyament per trobar el moment en què la intervenció sigui totalment eficaç. El seguiment ambulatori revela fins a quin punt l’addicció ha afectat el pacient. En cas de no patir conseqüència física, l’ingrés no és necessari. ··· Diferència entre ús i abús Sovint, Fàbregas ha de recordar a mares i pares les diferències entre l’addicció i el consum ocasional, a més a més d’indicar-los que els seus fills es troben en una edat d’experimentació i que és un procés pel qual tothom passa, fins i tot ells mateixos. ··· Els requisits de l'ingrés El primer és que la persona reconegui que té un problema i no sigui capaç de refrenar la seva necessitat de consumir; el segon és la protecció de les relacions personals i laborals del pacient, prenent distància abans d’haver-les deteriorat de manera definitiva; i, per últim, la intensitat de la teràpia.

consum amb la idea d’emborratxar-se, ja no amb begudes fermentades, sinó amb alcohol destil·lat d’alta graduació”. Un model de consum que difereix del tradicional que complementava el consum d’alcohol amb àpats com tapes o aperitius.

Sota el pretext de vendre més, els lobbies de les begudes alcohòliques han dut a terme campanyes publicitàries per promocionar la ingesta de substàncies destil·lades i fermentades. El Govern, en quatre ocasions diferents en els darrers vint anys, ha intentat regular-ne l’afluència i el contingut d’aquestes promocions per frenar l’expansió del consum d’alcohol entre els més joves. Propostes que han topat de ple amb un blindatge jurídic que protegeix aquest sector per la seva importància en el PIB a Espanya (2% del total).

Aquest cúmul d’aspectes ha suposat que la societat espanyola, tot i haver passat per una fase de conscienciació respecte a la perillositat de les begudes alcohòliques, encara no assumeixi del tot que l’alcohol és una droga. Arantxa Pérez Ruiz, llicenciada en farmàcia i naturopatia, assegura que “la gent no veu que l’alcohol crea addicció perquè és molt accessible”. A més, planteja que costa molt d’assimilar “com una cosa que es troba a l’abast de tothom pugui crear una addicció o matar”.

Quin alcohòlic ets?

“Buscant Mr. Hyde” és com un grup de recerca de la Universitat de Missouri va titular l’estudi que analitzava el ‘tipus d’alcohòlic que ets’. En aquest s'accentua el tipus de consumidores d’alcohol que són les persones tenint en compte els canvis que pateixen quan

El binge drinking busca la borratxera en poc temps via consum ràpid i ingent d'alcohol «Com és possible que una substància addictiva i que pot matar es trobi a l'abast de tothom?» s’ingereix alcohol dràsticament.

Al grup amb més agressivitat el van anomenar “Mr. Hyde” pel canvi de temperament que caracteritza aquest personatge fictici. Un patró que es veu molt reflectit en el jovent quan consumeix alcohol en gran manera.

I és que el consum de begudes fermentades i ara el foment del

.5

DIJOUS 25 DE MARÇ DEL 2021

binge drinking en edats primerenques pot suposar un punt d’inflexió tant en aspectes físics com psicològics. “La ingesta d’alcohol continuada durant la fase adolescent pot comportar alteracions en l’evolució del creixement per desnutrició o mala absorció de nutrients, i a escala cognitiva per intoxicació a l’aparell cerebral”, continua la farmacèutica. A més, el consum exhaustiu es complementa amb altres drogues com el cànnabis, una tendència a l'alça, segons que indica Fàbregas.

Monràs fa més èmfasi en els canvis de comportament que no pas en els riscos físics. El mal humor i la irritabilitat poden derivar progressivament cap a l'aïllament, la depressió, l'insomni i l'ansietat, i perdre amics, família i feina, fins a arribar a la marginació i el suïcidi. Fàbregas, però es mostra positiu i afirma que, “afortunadament, en gent jove acostumen a ser situacions bastant reversibles”.

Però, certes vegades, una persona

Motius per consumir alcohol Els joves vinculen la ingesta alcohòlica a l'oci i a la recerca d'un ajut per sentir-se millor i, fins i tot, créixer en autoestima PER DIVERSIÓ

86,4% T'AGRADA COM ET SENTS

54,9% PER EMBORRATXAR-TE

32,1% PER LLIGAR MÉS

27,7% T'AJUDA QUAN ESTÀS DEPRIMIT

17,4% PER ENCAIXAR EN UN GRUP

6,1% FONT: MINISTERI DE SANITAT

utilitza la beguda com a anestèsia per als seus problemes.

Les característiques que distingeixen una persona addicta d'una que simplement està experimentant solen obeir a aspectes emocionals. Un perfil addictiu, diu Fàbregas, és “més sensible i emocional i, per això, troba en l’alcohol una via fàcil per desinhibir-se”. Els problemes a casa, una ruptura de parella i el fracàs escolar són factors que poden portar a aquella persona a dependre de l’alcohol.

Els "hikikomori" nostrats

“Aïllament social” és la traducció literal per a aquesta paraula japonesa. Una expressió que, fins fa aproximadament un any, ens hauria resultat curiosa, però que la nostra societat ha adoptat. La pandèmia ha portat molts canvis i un d'aquests ha sigut la manera com ens relacionem. Però també la manera com no.

La depressió, l’ansietat social i l’agorafòbia (la por als espais públics) s’han agreujat en aquests úl-

tims temps entre els joves. Un 5% dels adolescents espanyols pateixen algun símptoma depressiu i el 20% pateix algun tipus de patologia de l’ansietat, segons el VI Curs de Salut Integral en l’Adolescència, organitzat per la Societat Espanyola de Medicina de l'Adolescència. I és que la precarietat laboral i el poc temps de lleure, entre d’altres, conformen una atmosfera pessimista en la qual és difícil mantenir esperances de futur.

“Realment ha d’haver-hi un canvi de xip en la societat i formació i informació real a tots els nivells sobre quines són les conseqüències de buscar en l’alcohol, el tabac, altres drogues i els sucres la satisfacció que hauríem de trobar en altres aspectes vitals”, assegura Pérez Ruiz.

Els tres experts consultats coincideixen en la cerca de mecanismes que ajudin els joves a allunyar-se d’una possible addicció. Altres alternatives com l’esport, tot i que menys transgressores, poden aportar beneficis que l’alcohol mai tindrà per a les noves generacions. ···

6.

cetrencada @cetrencadaUPF

Tik Tok Èxit enmig de la boira La xarxa social afavoreix el misteri sobre com es distribueixen els vídeos, i com es poden guanyar diners, amb l’aplicació de moda als mòbils de la ‘Generació Z’ JÚLIA ALBACAR MAR LÓPEZ - TOMÀS

Tik Tok és una gran desconeguda.

Fa gairebé cinc anys des de la creació d’aquesta app, i encara avui molts creadors de contingut de la plataforma desconeixen el seu funcionament. Un dels enigmes de Tik Tok és el seu algoritme, l’anomenat ‘For you’. Segons la mateixa xarxa, els vídeos que es recomanen a un usuari ho fan en funció de les seves pròpies interaccions, la informació del vídeo i la configuració del dispositiu.

L’Òscar Font (@oscaarfont) té 20 anys i estudia Periodisme a la UAB. Té 60.000 seguidors a Tik Tok i penja continguts d’humor setmanalment. Per a ell, el ‘For you’ també és difícil d’entendre.

“Com que no té precedents perquè és una cosa molt nova, la gent no sap ben bé com funciona”, detalla. A cap ‘tiktoker’ se li explica quina és la fórmula perquè els seus vídeos siguin els recomanats per l’algoritme.

Escollits per l’algoritme Però què significa que un vídeo aparegui al ‘For you’? Quan el contingut d’un ‘tiktoker’ es promociona a través de l’algoritme, té més possibilitats de fer-se viral. El Gerard Querol Berlanga (@ gerryquerryberry), de 21 anys, compta amb més de 50.000 seguidors i assegura que, perquè un vídeo es viralitzi “la gent se l’ha de quedar mirant, ha de cridar-li l’atenció”.

Però la Sandra Flor i l’Ilya Vybornov consideren que això també depèn d’altres factors. La Sandra és dissenyadora i directora d’art en un estudi de Barcelona i l’Ilya té la seva pròpia escola de ball. Des de fa ja uns mesos pengen vídeos de dansa a través de l’usuari de la Sandra (@saandraflor), on tenen més de 165.000 seguidors. “Com a mínim, perquè un vídeo teu es faci viral, n’has de penjar tres. Has de ser constant a Tik Tok, perquè, sinó, vas malament”, assegura ella.

Aconseguir seguidors fidels que vegin i interactuïn amb tots i cadascun dels teus vídeos és un

@gerryquerryberry 632

Seguint

50,5K

Seguidors

@saandraflor

1,8M

45

Seguidors

Seguint

168,5K Seguidors

2,4M

Seguidors

de contingut, ja que els diners que reben per les visualitzacions dels seus vídeos és mínima. Darrere de les tendències hi ha persones corrents amb vides normals. “Abans que res som ballarins, no ho fem per diners; això és el que ens diferencia”, diuen la Sandra i l’Ilya.

Cada visualització fa incrementar els diners que guanya cada ‘tiktoker’, i aquests s’acumulen a l’aplicació. “Tinc els diners allà, van pujant; però no els puc treu-

«Per poder retirar els diners de la plataforma, cal ser un treballador autònom»

Gerard Querol (@gerryquerryberry) Fa vídeos d’humor amb els quals els joves es veuen personalment reflectits.

Sandra Flor i Ilya Vybornov (@saandraflor) La parella fa vídeos de coreografies des de la seva perspectiva de ballarins.

MARC CASES I ABRIL BALLESTEROS

MARC CASES I ABRIL BALLESTEROS

Tik Tok

YouTube

EDAT MAJOR DE 18 ANYS SEGUIDORS MÍNIM DE 10.000 VISUALITZACIONS MÍNIM 10.000 EN L’ÚLTIM MES

MONETITZAR COMPTE DE GOOGLE ADSENSE SUBSCRIPTORS MÉS DE 1.000 VISUALITZACIONS MÉS DE 4.000 HORES ÚLTIM ANY

FONS DE CREADORS:

PARTNERS:

CADA 1.000 VISITES 1-2 CÈNTIMS

CADA 1.000 VISITES 1 EURO

Visualitzacions sense anuncis

dels reptes més complexos que afronten els ‘tiktokers’. “No és com a Instagram, que són més fidels i sempre els tens allà. A Tik Tok pots tenir molts seguidors, però no et segueixen directament a

Visualitzacions amb anuncis

tu”, sentencia l’Òscar. Explica que penjar contingut periòdicament és molt important per mantenir la popularitat, i considera que molts usuaris es veuen forçats a fer-ho per conservar un nivell.“Si no es-

tàs penjant contingut constantment, les marques no volen col· laborar amb tu”, exposa.

L’amor per l’entreteniment i la passió per ser descoberts són els motors que mouen els creadors

re, en realitat ho estic fent gratis”, diu la Sandra. Si l’usuari no és un treballador autònom, no pot retirar la quantitat monetària que ha aconseguit mitjançant els seus vídeos virals. A la xarxa, no es poden publicar vídeos parlant sobre com generar diners a Tik Tok, perquè “si ho expliques et poden treure els diners”, segons Òscar Font.

Els usuaris no volen fer-se autònoms i retirar les quantitats que han estat guanyant perquè aconsegueixen molt pocs diners, i no els val la pena. “Està molt mal pagat”, diu la Sandra.

Una realitat difícil Els estudis i la feina són el que prioritzen els creadors de contingut, que graven quan poden.

Això, però, suposa una càrrega mental difícil de gestionar. Ensenyar part de la vida significa exposar-se als anomenats ‘haters’, i no tothom està disposat a aguantar-ho. “Mentalment i físicament és cansat”, diu la Sandra, perquè els ‘tiktokers‘ han de dedicar molt temps a la plataforma per continuar estant de moda. Molts usuaris abandonen la xarxa social per descarregar tot l’estrès que els suposa ser criticats, però també estimats a Tik Tok. De moment, l’explotaran fins que no puguin més. ···

DIJOUS 25 DE MARÇ DEL 2021

.7

Treball de camp

Una generació nòmada Les successives crisis, i a vegades la manca d’oferta ajustada a la pròpia vocació, empenyen un gruix creixent d’estudiants a marxar a estudiar a l’estranger ··· MAR LÓPEZ-TOMÀS I EDUARD BOADA COLL ···

L

’any 1987 va començar el progra- LA PROBLEMÀTICA DE QUEDAR-SE AQUÍ ma Erasmus, el projecte que permet als estudiants de la Unió Europea poder cursar durant 27,3 % 27,9 % 26,7 % un temps les seves carreres universitàries fora del pa27,3% ís. Des d’aleshores la moTAXA D’ATUR TAXA D’ATUR bilitat internacional enPER JUVENIL tre els joves ha estat en GÈNERES a Catalunya constant augment. Segons l’Idescat, entre 2017 i 2020 hi va haver un increment de Dones 22% en persones d’entre 15 i 29 anys que resideixen a l’estranger.

Homes Tanmateix, cada cop més joves es plantegen marxar per dur a terme els seus graus universitaris. Ai- CONTRACTES TEMPORALS xò presenta una problemàtica, ja que hi ha una gene- Joves d’entre 16 i 29 anys ració d’estudiants que, podent estudiar aquí, prefereix 49,6% emprendre el seu projecte universitari lluny del terri52,5% 2012 tori. Tres testimonis han explicat en aquest mitjà quins 2016 van ser els motius per marxar a estudiar fora.

46%

2020

Música a la Royal Academy

La Maria Reinon és una de les persones que ha preferit provar sort a l’estranger. Estudia Bachelor in Music a la Royal Academy of Music de Londres, des del 2019.

Malgrat que va tenir l’oportunitat de cursar estudis similars a l’Escola Superior de Música (ESMUC) o al Liceu de Barcelona, la Maria volia ampliar les seves possibilitats. “La cultura està molt poc valorada al nostre país, per desgràcia”, sentencia.

Segons Reinon, hi ha molts músics que han sortit de Londres i la cultura allà és molt rica. “Hi ha concerts cada dia: si no és un concert és una òpera; si no és una obra de teatre o un ballet.” Les diferències entre la dimensió cultural d’un país i de l’altre poden ser clau a l’hora d’escollir una carrera d’aquest àmbit. La Maria assegura que molts dels seus companys músics decideixen

37,4% 2010

39,5% 2014

FONT: IDESCAT

marxar a Alemanya, Anglaterra o Suïssa, perquè allà hi ha professors destacats. “Marxar m’ha obert a conèixer gent del món de la música que si m’hagués quedat aquí, no hauria pogut conèixer”, explica.

Moda a Londres

Les mancances en graus i carreres universitàries també impulsen molts joves a buscar oportunitats més ambicioses lluny de casa. És el cas de la Jana Salicrú, que estudia Fashion Business a Londres, al Marangoni

Maria Reinon. Estudia música a la Royal Academy of Music de Londres. MAR LÓPEZ-TOMÀS

Fashion Institute. Explica que, en adonar-se del tipus de carrera que volia cursar, va saber que li seria molt complicat trobar una opció a Barcelona. “No hi havia punt de comparació per poder fer un tipus de carrera com la meva en una ciutat com Londres i Milà”, explica.

Per a la Jana, estudiar fora li ha donat un valor afegit al seu currículum. “El sistema educatiu a Anglaterra és molt diferent del d’Espanya. Ens donen molta més flexibilitat amb els horaris per poder fer pràctiques mentre estudies”, detalla. A més, la Jana exposa que això li ha permès “conèixer el món laboral de veritat”. Encara que aquest no és un requisit obligatori del sistema anglès, aquestes facilitats incentiven les experiències internacionals.

ADE als Estats Units

L’Iris Porras ha cursat els quatre anys de la carrera d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) i el màster en Administració d’Empreses (MBA), a la Universitat Bellarmin de Kentucky, als Estats Units. L’Iris va decidir fer les amèriques per poder obtenir un factor diferencial a la resta de companys nacionals. “Com que ADE era quelcom bastant global vaig pensar que podria fer una cosa més específica. Al final, el que buscava era una diferenciació”, assegura.

El fet de formar part del sistema acadèmic nord-americà li va permetre accedir a unes pràctiques que no hagués imaginat. “Allà vaig poder fer pràctiques a UPS com a analista financera i això em va donar molt currículum a l’hora de tornar. A més, eren pràctiques remunerades i m’estaven pagant com si fos una analista financera de veritat”. Porras, que va tornar el juliol dels Estats Units, està convençuda que el fet d’haver marxat va ser determinant perquè trobés feina tot just després del seu retorn. “Ara treballo com a analista de logística a Amazon. Estic convençuda que no tindria aquesta feina si no hagués marxat a estudiar fora.” ···

Jana Salicrú. Estudia Fashion Business al Marangoni Fashion Institute de Londres.

DIJOUS 25 DE MARÇ DEL 2021

cions en les quals s’ha vist forçada a semblar friqui per ser respectada entre els col·legues de professió. Aquest fet, explica que “cansa molt” i que fins i tot ha arribat a sentir-se altiva i superba. No obstant això, l’Andrea assegura que des del club sempre l’han tractat com una més. La cercatalents catalana destaca, sobretot, el poder de la paraula en aquestes situacions, “el prejudici s’acaba quan et poses a xerrar; a partir d’aquí diuen: doncs, ella també en sap”.

Andrea C. Orts ‘Scout’ del RCD Espanyol

Caçatalents des del sofà

«He hagut de ser friqui per ser respectada» FOTO: CLARA TÓRTOLA

EDUARD BOADA COLL MARC CASES BALCELLS

A Europa només hi ha tres dones que siguin ‘scouts’ de primer nivell, és a dir, que cerquin talents futbolístics arreu del planeta. Una d’elles és l’Andrea C. Orts, una maresmenca de 26 anys que treballa per al RCD Espanyol, el club de la seva vida. La manca de presència de dones en un món totalment dominat per homes ha dut a l’Andrea a haver “d’estar demostrant tota l’estona fins al punt de sonar pedant”.

Apassionada pel futbol des de ben jove, Orts va estudiar periodisme esportiu a la Universitat Blanquerna de Barcelona. A partir d’allà va començar un periple de pràctiques a televisions catalanes com Betevé i TV-3. La seva passió pel futbol europeu i sudamericà la va dur a fer-se un lloc, amb tan sols 23 anys, als platós de les tertúlies esportives. Arran

Passaport futbolístic Abans que arribés la pandèmia la seva feina consistia a “viatjar molt”. En poc més de quatre setmanes podia visitar diferents països i múltiples estadis.

Un cap de setmana podia estar viatjant per Europa i visitar els campionats dels Països Baixos, Bèlgica i Itàlia a la recerca de futures estrelles. I al següent, fixar-se en el talent local i fer una ruta pel nord d’Espanya, passant per localitats com Eibar i Vitòria. Com a experta de futbol sud-americà això també li permetia poder endinsar-se tot un mes al continent americà. “En l’últim viatge vaig estar una setmana a l’Argentina i 10 dies més entre l’Uruguai i el Brasil”.

El futur menys prometedor JOANA CABRATOSA

F

d’aquell èxit comunicatiu va rebre una trucada que no hagués imaginat mai, la de l’Espanyol.

“Un dia surto de plató i em truquen dient-me que Òscar Perarnau –qui va ser director esportiu del club blanc-i-blau– em vol conèixer. Sempre ho dic, pensava que prendríem una cervesa, xerraríem una miqueta de futbol i prou.” Aquell contacte es va traduir en el seu fixatge pel club ‘perico’, pel seu domini del futbol continental i sud-americà.

a una setmana vaig tenir la primera entrevista de la meva vida per treballar com a periodista. En un pis perdut de la mà de déu a la Vall d’Hebron, un senyor d’uns 70 anys m’oferia feina com a reportera a la seva revista gastronòmica. En acabar l’entrevista, contractada però amb un

Una puntada als prejudicis La passió esdevé professió Se li fa difícil desempallegar-se d’una visió analítica quan mira futbol. “Només desconnecto als partits grans”. Tot i que assegura que si es vol relaxar no en mira; se sent afortunada de viure del que més li agrada.

mal pressentiment, vaig decidir buscar l’home per internet i (sorpresa!) l’oferta era una estafa i el suposat periodista, un assetjador sexual que només volia portar noies joves a casa. Comencem bé. El que vaig viure, però, és només una petitíssima mostra de la l’agressiu i precari mercat laboral en el qual, amb grans dificultats, ens hem d’introduir els joves. Amb 20 anys, la majoria dels nostres pares ja estava a un pas d’independitzar-se i tenia una feina més o menys estable. Avui en dia, amb 20 anys i enmig d’una pandèmia mundial, el paradigma ha canviat per complet. Les expectatives de futur del jovent són més precàries que mai i les xifres ho demos-

El fet de ser una de les úniques dones vistaire que està a primer nivell europeu la fa sentir “privilegiada i satisfeta”, ja que haver-li “dedicat tantes hores ha valgut la pena”, afirma. També manifesta que “al final n’he hagut de saber molt perquè em donessin una oportunitat”. Tanmateix, això l’ha portat a haver d’experimentar situa-

tren: d’una banda, el descarat preu dels lloguers impossibilita l’empancipació i fa que prevalgui l’haver de continuar depenent econòmicament de la família.

Segons dades d’un estudi d’Eurostat, el percentatge de joves de 20 a 29 anys que encara viu amb els pares és del 77%, una xifra que no para d’augmentar.

Aquesta dificultat per independitzar-se, d’altra banda, va molt lligada a l’atur juvenil, una dada que es troba també en números vermells, amb 4 de cada 10 joves desocupats segons que informa Eurostat. A més, aquests treballs solen ser amb contractes precaris, a temps parcial o són feines mal remunerades que s’aprofiten de les situacions de ne-

Arran de la pandèmia la seva feina ha tornat als orígens. Ara veu des de casa la mateixa quantitat de partits que mirava abans com a aficionada. La seva jornada laboral és de 24 hores els set dies de la setmana. En un dia pot arribar a veure sis partits; això sí, sempre a velocitat augmentada. “Jo no m’he de fixar tant en el futbol col·lectiu de l’equip sinó que m’he de fixar en el jugador”. Aquest any està analitzant les primeres i segones divisions d’Espanya, França, Itàlia, així com les competicions d’Alemanya i Sud-amèrica. Però als futbolistes també se’ls coneix pel que passa fora del terreny de joc.

«Al final n’he hagut de saber molt perquè em donessin una oportunitat» L’Andrea explica que per proposar un jugador es fixa en “l’entorn, la mentalitat i l’ambició”.

Això en cap cas assegura l’èxit.

De fet, les operacions que més recorda són les que han sortit malament. Entre altres coses, perque l’afició no perdona. Però és un element que ve amb la feina, reivindica. “Un dia l’encertaràs i un altre fallaràs; el truc és encertar més que fallar”. ···

cessitat del jovent. Altrament, aquesta generació que ha hagut de créixer i madurar entre dues crisis econòmiques també s’ha vist afectada pels ERTO, molts en risc de perdre la feina o que directament encara no han cobrat la prestació que els tocava.

La incertesa de la covid-19 només ha fet que empitjorar una situació que ja de per si era prou dolenta. La crisi climàtica, que ha quedat relativament eclipsada a causa de la crisi sanitària, marca un horitzó que és, si més no, poc esperançador. A més, la borsa de treball en una crisi postpandèmia tampoc promet i, amb tot, les expectatives de futur per a aquesta generació deixen molt a desitjar. ···