LA RABERA
3.
3.1.
LA RABERA
COMPOSICIÓ DE LES RABERES
LA gran adaptabilitat a mitjans climátics molt dispars és probablement una de les característiques més sobresotins del ramat cabrum i oví. Ja siga en les zones humides d'horta, o en les seques i agrests de muntanya, sempre hi ha hagut alguna varietat que sense massa dificultats s'ha acomodat a un sistema d'explotació específico Llevat un o dos tipus que els atlas de zoologia qualifiquen com "autóctons", la majoria de races procedeixen d'altres regions i s'han adaptat sense problemes especials al diferents ecosistemes del País. Segons l'edat, els caps de ramat reben noms diferents. Abans d'analitzar els termes de d'ús més freqüent convé fer una precisió sobre la seua aplicació. El nom, no és aplicat segons un estricte criteri cronológic (un any, dos anys ...), sinó atenent a l'aparició de determinades etapes evolutives. Els punts més freqüents de referencia són: el naixement; el deslletament; l'aparició del zel; la primera parida; i, sobretot, l'evolució de la dentició. De del naixement fins el deslletament, el nadó de cabra rep el nom de cabrit, i el d'ovella cordero En aquest moment el nom se sol aplicar indistintament als dos sexes. Després del deslletament i fins l'aparició del zel s'anomena amb el de xot, xoto, o cabrit, al mascle de les cabres, i amb el de xota o cabrida a la femella. En el mateix cas l'ovella mascle s'anomena corder, i la femella cordera. Aproximadament a l'any, la res canvia les dues dents frontals ("muda les pales") i cornenca a anomenar-se primal 198
FIG. 2.
Boc amb planeta y banyes serrades (Guardamar). (Foto de l'autor)
(mascle) i primala (femeÍla), tant la cabra com l'ovella. Al voltant d'aquesta edat l'animal sol fer la primera cria; les denominacions genériques cabra i ovella o borrega solen emprar-se a partir d'aquest moment. Quan ha mudat les segones dents al mascle se l'anomena andosc al mascle, i andosca a la femella, indistintament a cabres i ovelles. Al quart any, quan ja canvien les penúltimes dents, les denominacions corresponents són: tercerenc i tercerenca, o sobrandosco i sobrandosca en les comarques castellano-parlants. Aproximadament el cinqué any de vida l'animal ja té tota la dentició completa, llavors es diu que "ja ha tancat". A partir d'aquest moment resulta molt més dificil establir l'edat d'una ovella o cabra, al no haver signes clars d'evolució com en els casos anteriors. Els animals "entren en vells". El mascle del ramat cabrum destinat a les tasques reproductores rep el nom de boc; el de ramat oví mardá (cojudo i mardano respectivament en les comarques castellano-parlants),
199