Page 59

SEMBRAR 1 PLANTAR

VI.

LA

SEMBRAR 1 PLANTAR

producció de plantes es fa per mitjá de selecció de lIavors o fruits. Es selecciona ven els fruits de la collita anterior, s'escorren damunt una taula i es deixen secar. La sembra es realitza de diverses maneres, seguint diferents operacions: 1) a volei, a eixam, 2) a sole, i 3) amb una fase intermedia: plantar. A volei (barrejar, "a manta ", "a barreig"), consisteix en escampar la lIavor tirant grapats ("a grapades", Morella), procurant que aquesta s'escampe com més homogeniament possible. Aquest sistema s'empra per a sembrar plantes per a enriquir el sol -favó-, per I'alfals, i moltes vegades per al cereal. A les hortes, I'alfals es sembrava "a taules" de 2,5 m. a 3 m. d'ample, separades per regadores menudes. El mateix passava amb el blat a I'horta. Quan s'emprava aquesta técnica, el gra es porta dins d'una senalla, cabás o "talega", o en una cistella. El cabás mitjá que s'usa, porta lIigada a una ansa una cordeta que es passa pel coll: amb una má es subjecta I'altra ansa, i amb la má que queda lIiure s'agafen els grapats de gra que es tiren. La talega, és un sac de cánern amb una ansa ampla, d'extrem a extrem, i lIarga, que es passa pel coll. El brac va descrivint diversos angles. A Alpuente, a mesura que es barreja la lIavor (cereals), es marcava amb fites I'espai ja sembrat, es feia un clot amb I'aixada, o es ratllava damunt la terra per a que servira de guia. Una volta escampada la lIavor, aquesta es colgava passant la taula plana. Respecte a la técnica de sembrar "a solc" ("al solquet" Valencia), hi ha dues maneres: a) "a colpet" i b) "a xorret". 118

"A colpet" (lIegums, dacsa, xufa, cacauet, etc.). El procediment és el següent: amb el forcat o aladre, proveít d'una rella curta, i generalment de punta arrodonida, s'obre un ~ole: Darrere del lIaurador que guia I'arada, va un altre -d'ordinari la dona-, deixant caure a espais regulars grapats menuts de I1avor (3/6 grans) directament, o fent un clotet amb el palustre. La distancia entre colp i colp variava segons la categoria de plantes: per exemple, la dacsa, on cada sole esta~a ,sep~rat. de l'altre per tres pams, i cada colp estava a una distancia d un pam, "de peu a peu". Per a les lIegu~s, s'obria U? solc. cada 0,40 m., i després amb un palustre es feia un clotet I es deixava caure 3/4 grans en cadascun. També les patates es planten colgant els trossos amb el palustre. Algunes lIavors es deixaven el dia d'abans en remull, per tal de facilitar el grillat; aleshores s'empraven lIibrells, lIibrellets, o qualsevol altre recipient. El sembrador portava la lIavor en un cabás o un cistellot. Després d'haver fet la sembra, es passava la taula plana per a cobrir-Ia. De vegades, quan la sembra es feia en soles que tenien una separació ampla, per tal de facilitar la faena s'obria un altre sole entremig. "A xorret" (blat, cereals en general). Quan els cereals no es sembraven "a volei", la lIavor es deixava caure "a xorrets", al lIarg i endins del sole, "solc si, sole no"; després es tapava amb la taula plana. Hi ha un conjunt de plantes, hortalisses, arras, etc., que per a la seua producció necessiten dues fases ben diferenciades: planter, i sembra definitiva de les plantes reproduides. Molts lIauradors, feien els seus planters d'hortalisses en caixons, poals o lIibrellets. O seleccionaven un tros de terra protegit del vent dominant i "on pega el sol". Aixó es feia en la producció per l'autoconsum (hortes, hortetes de bancals petits). Quan calia produir "una bona quantitat", es preparaven unes "tauletes estretes" al lIarg del camp, de no més de' 1,5 m. Primer la terra es cava fonda, amb l'aixada ampla, amb molt de fern. Després s'esterrossa bé, i s'allisa amb la taula plana. Si la tauleta és molt petita, s'utilitza per a aquest menester el rastell (riscle, Morella), peca de ferro proveída de pues (30 Callosa d'En Sarriá, 6 Aleoi), que té al centre de la part superior una dolla perpendicular o lIeugerament inclinada, on encaixa un mánec de fusta. Hi ha rastells de pues espesses o c1ares. A més d'esterrossar la terra trisclar, Morella), els més 119

Utillatge agrícola i ramaderia (Temes d'etnografia valenciana ; 2)  

MARTÍNEZ, Frederic; PALANCA, Floreal. "Utillatge agrícola i ramaderia". És el número 2 de la sèrie dirigida per Joan Francesc Mira, "Temes d...

Utillatge agrícola i ramaderia (Temes d'etnografia valenciana ; 2)  

MARTÍNEZ, Frederic; PALANCA, Floreal. "Utillatge agrícola i ramaderia". És el número 2 de la sèrie dirigida per Joan Francesc Mira, "Temes d...

Advertisement