CA VAR 1 LLAURAR (2): ALADRES 1 FORCA TS
En funció d'aquestes dues varietats, tipus de bestiar i situació geográfica, es donen variacions de la forma i nomenclatura. Segons el seu ús podem classificar-los en jous de llaurar, d'arrossegar troncs, róssecs i jous de transport (carros). La variació esta en el tamany. Hi ha també jous mixtes (Alt Paláncia). Dels jous de l/aurar hem arreplegat dues modalitats: el jou de tel/ols i el jou de tos o de cap. Cada grup presenta una varietat de detall s en les formes i terminologia, segons localitzacions regionals. A Alcoi, Maestrat, Horta de Valencia, Ribera del Xúquer, i Alacant, són de secció quadrangular. El jou de tel/ols (Alpuente i aldees): la forma més popular, almenys el tipus que es trobava en ús a les époques més recents, consta d'una barra de fusta, "polo del yugo" (cos), corbada als caps que formen dues gepes. A cada costat d'aquestes hi ha un forat vertical amb una inclinació cap a fora, dins els quals es pass en unes camelles, tasuelos (tellols, Maestrat, Morella, Alcoi, Benilloba, Biar), que en nombre de quatre i aparellats de dos en dos serveixen per a subjectar el jou al coll del parell de matxos, ja que és per a aquests animals que s'empra aquest jou. Tenen 0,50-0,70 de llarg. A la part superior tenen una cabota a fi d'evitar que caiguen cap abaix. Són corbats i els de la banda de fora eren més llargs i sortien uns dits més de dalt per a evitar que caigueren les tirandes. EIs tellols es mantenen estrenyits al coll de l'animal mitjancant unes cordes o corretges ("yuncideras", o corretja del tellols) que es troben lligades a la punta dels extrems inferiors i passant-les per baix del coll s'arrugaven. Per aixó a la part exterior i inferior té una ranura (tall en diagonal de dalt a baix) o un forat per on es passa el cordill. Per a protegir el coll de la bestia i evitar que es faca mal en llaurar pel fregament deIs tellols, es trenava al voltant de cada bastó una corda d'espart que a la part inferior subjectava les "yuncideras", Més comú i més moderna era l'ús de les "fundas de los tasuelos" que eren unes llates d'espart trenat, un poc més amples que les camelles, en forma de forcasset que es lligaven a elles mitjancant unes cordes. En temps recents aquestes fundes s'han fet amb gomes ... També es solía emprar la col/era, per a sostenir el pes del jou damunt el coll (coxí, Alcoi, Morella, Benassal, Llucena), semblant a la collera de llaurar. És un collar de tela forta o cuiro, farcit de palla o llana, subjecte al cap i als laterals deIs tellols i col-locat entre aquests, que serveix per a sostenir el pes
48
del jou damunt el coll en llaurant o estirant el carro, i així resguardaven millor la pell de l'animal. Al mig del jou hi ha clavades dues fustetes tclavilles, Alcoi; estaquetes, Morella), a les quals s'enganxa el "barzón" iaixanguer, aixinguer, eixenguer, Alcoi), que subjecta la "mediana" (traiga). Aixanguer i traiga (Benassal, Morella). En els jous estudiats a Alpuente, la majoria en lloc de portar els clavillons de fusta, ten en a la part superior o al costat davanter dos ganxos de ferro, "ganchos del barzón ", als quals es trava, horitzontalment, un clau de fusta, "palo del barzón ", que és una mena de passador o xaveta que serveix per a fixar el "barzón" al jou o corda. L' aixanguer, consisteix en una tira grossa de pell o de cánem, replegada en forma d'anella de tres a quatre dits d'amplada que es forma al voltant del jou, entre els clavillons o es monta sobre un bastonet de la part central que després es trava als ganxos. L'aixanguer sosté la traga, dins la qual passa l'espigó de l'aladre. La traiga ("mediana", Alpuente; "coyundo", Guardamar), és una anella amb el forat rodó, amb la forma del timó, de cuiro sense assaonar o fusta, que va penjada a la part central del jou, sostinguda per l'aixanguer, dins la qual passa i es subjecta el timó. La de cuiro és una tira doblada diverses vegades per dins l'aixanguer i després cosida amb corretgetes de la mateixa pell o lligada amb una corda. L'altre tipus consisteix en una fusta doblegada, en forma d'anella, els extrems es subjecten amb unes argolles a un tasconet de forma trapezial invertida. L'aixanguer es passa per dins l'anella de fusta (Al puente, Morella). El cap del timó passa per dins la traiga i es subjecta amb el tellol ("Iadija ", Alpuente). Antigament l'aixanguer i la traiga estaven constituits per una corda llarga que fixava directament l'espigó al jou (Alcoi). Una altra mena d'aixanguers, d'ús més modern, són uns ganxos de ferro (Benassal) clavats a la part central de la cara frontal del iou. En els jous de transport, el ganxo travessa verticalment el cos del jou i es subjecta mitjancant una xaveta de ferro. La traiga és una anella, també de ferro que va fixada prop del cap del timó. Hi ha altres formes, pero la que acabem de descriure és la més comuna, almenys entre els exernplars observats. L'estructura básica del jou, que hem utilitzat per a la descripció precedent, correspon als jous que hem observat i arreplegat a Alpuente i les seues aldees. En aquest sentit són
49