TECNIQUES DE CONDUCCIÓ
el pasturatge resultava extremadament dificultós i fins i tot impossible. Per aquesta eventualitat els pastors enmagatzemaven herba seca, fulles, palla o d'altres aliments en alguna part del corral acondicionada a l'efecte. Només arriben al corral (alguns corrals aillats estaven arnés d'una hora de camí del poble), el pastor obre la porta, i penja el sarró d'alguna de les estaques situades en les parets. De seguida s'adona si algú ha estat abans que ell. Una petita pedra, o una branqueta, situades el dia anterior prop del pany o en el recorregut de la porta, evidenciaven la visita si havien canviat de posició. Aquesta eventualitat no es donava massa sovint. La primera tasca a realitzat una vegada dins és "donar la volta" per a comprovar l'estat dels animals: si hi ha alguna malalta o morta; algún nou naixement; o si s'han produit accidents. Resolts els problemes que aquestes situacions provoquen s'obre la porta principal i els animals comencen a eixir. Aixó no sempre funciona, i de vegades el pastor es veu forcat a traure-les a colp de garrot. No importa quina siga la barreja d'animals dins del corral, els pastors asseguren que els millors caps són sempre els primers en eixir. Segons eixen van agrupant-se en l'espai lliure enfront de la porta tot i esperant que el pastor tanque la porta, agafe el sarró, i mamprenga el camí. Comenca així la jornada de guarda. El pastor es situa al cap de la Rabera i inicia la marxa fins l'área de pasturatge eix dia escollida. Una vegada arriba a la zona amolla els animals i es dedica a controlar que no se n'isquen del tros, i sobretot, que no toquen per a res el conreus circumdants. Periódicament es canvia de zona, i es procura sempre de no empobrir les pastures amb un aprofitament excessiu de la vegetació existent. Es roman d'aquesta manera el camp fins el moment de la tomada al corral. Només arribar es situa en la porta i va comtant els cap s a mesura que entren. No obstant, és un comentari freqüent entre els pastors assenyalar que ells no necessitaven comtar: amb un cop de vista podien immediatament adonar-se'n de la manca de qualsevol animal. Durant el temps que hi havia corders de llet en la rabera (recordem que aquests romanien al corral fins que podien menjar), es treien a l'espai lliure enfront de la porta perqué puguessen mamar abans de tancar. En aquest moment el pastor es dedica a ahijar, es a dir, a controlar que cadascú mame de la seua mare; i a colp de garrot separa els corders que s'equivo210
1 GUARDA
quen. Una veegada acaben, tots junts entren al corral, finalitzant la jornada de treball. Cada especie de bestiar respon d'una manera específica al pasturatge (recordem que les característiques comportamentals deis animals són una de les variables que determinen el tamany de la rabera de base). Les cabres són més difícils de conduir que les ovelles; són més "goludes" i fácilment es llancen als vegetals llenyosos, gemmes i brots, fulles d'arbres i qualsevol altra materia vegetal que tinguen al seu abast. A més, la seua habilitat per a alear-se de peu sobre les potes de darrere els facilita l'accés al fullam deis arbres. Aquest tret comportamental ha v~dat I'accés de les cabres a moltes terres d'arbrat, que, en canvi, si que poden aprofitar per al pasturatge d'ovelles. Ara bé, era prou que algun animal haguera menjat poc de ternps abans d'aquests ar~res, per a que la cabra, encara que estiguera morta de gana, ni el tocara. Tots els pastors comenten com són de "delicades" les cabres per a menjar. Per illustrarho asseguren que és prou que algú tire una escopinada en una planta per a que la cabra encara que estiga morta de fam "ni la toque". Aprofitant aquesta característica de les cabres (que en menor mesura posseixen també les ovelles i les cavalleries), els pastors que circul-laven per terrenys d'horta o arbreda agafaven un poal pie d'aigua barrejada amb una miqueta de fem del corral, de les gallines, o millor encara, excrements de gos, i amb una granereta, o amb la má, arruixaven els llocs que volien protegir deis animals: empelts, brots, hortalisses, plancons, etc. En tot cas, als dos o tres dies -o abans si plovia- calia tomar a repetir l'operació. Aquesta técnica en les comarques castellano-parlants s'anomenava boñigar, i era molt utilitzada pels pastors que practicaven la transtermitáncia. Una característica a destacar de les ovelles és la propensió que tenen a acaparrar-se (l' Alacantí) iamudorrar-se, La Plana; azorrarse, Los Serranos) tan prompte com el dia es toma una mica calorós. Un grup de animals esta acaparrat quan formen una mena de gran pinya, ficant els caps sota les panxes de les ovelles vemes, Per a protegir els animals dels efectes perniciosos del sol (perden l'apetit i deixen de desplacar-se) els pastors tracten de cercar l'ombra tan prompte com els primers símptomes d'amudorrament es fan evidents. Per a proveir aquesta funció hi havia en molts llocs arbres anomenats assestadors 211