Editorial valenciana
als més diversos aspectes de la plural realitat actual
Juan Salazar Bonet ens aporta una entrevista amb
sobre el funcionament dels mecanismes narratius
d’Etnologia tanca una etapa. Amb il·lusió i esforç
i passada d’Àfrica s’ha pogut veure a les
l’antropòleg britànic David Turton que serveix de
vigents en una societat rural. Per últim Daniel
tot l’equip que integra el Museu Valencià
instal·lacions del Museu Valencià d’Etnologia que,
perfecta introducció a l’estudi de la cultura mursi
Carmona, fa una exhaustiva etnografia d’un ofici
d’Etnologia ha ficat de la seua part per a fer reali-
darrerament, ha vist incrementats els seus fons
del sud d’Etiòpia, per l’altra banda, Susana García-
tradicional (al temps que posa en qüestió aquest
tat les prop d’un miler de planes que conformen els
amb una important col·lecció que prové de la
López i Manuel Julivert, des d’una perpectiva etno-
mateix concepte) a una zona veïna, Albacete.
sis primers números de la nostra publicació. A l’i-
República Democràtica del Congo. És per eixe
arqueològica fan una repàs al paper que la domes-
Finalment dos articles fan referència a dues
gual que la resta de les activitats de la institució que
motiu que obrim la revista amb un conjunt de qua-
ticació dels animals de càrrega ha tingut a les socie-
qüestions que sempre han tingut un lloc a les nos-
li dóna vida, la Revista Valenciana d’Etnologia, ha
tre articles que van des de la reflexió sobre la reali-
tats saharianes antigues del presents. En resum,
tres planes; la difusió dels treballs científics, cosa
vingut ficant especial atenció a tres grans àmbits
tat actual africana (amb especial atenció al país
Àfrica hui amb totes les contradiccions que signifi-
central en l’actualitat al món acadèmic, però també
d’interés: la producció d’estudis etnogràfics refe-
més proper a nosaltres, Guinea Equatorial) ara que
ca, modernitat,
pervivències colonials, vivències
de vital valor per a que el saber puga arribar a
rents a la cultura tradicional dels valencians i les
les independències africanes han passat el mig
tradicionals en un territori que, poc a poc, va eixint
tothom. Julia Osca ens fa una anàlisi de les xarxes
valencianes, l’atenció a les cultures tradicionals del
segle llarg, obra de l’intel·lectual equatoguineà més
de l’involuntari allunyament dels afers del món que
de col·laboració d’autors espanyols de l’àmbit de
món i una preocupació creixent cap als problemes
important, Donato Ndongo-Bidyogo, fins a una
havia patit a les darreres dècades.
l’antropologia i com els seus treballs són recollits a
de la nostra societat. En aquest número, tampoc
reflexió historiogràfica sobre la figura de l’indígena
L’etnografia del món tradicional nostrat està
les bases de dades de citacions internacionals. Per
deixa de ser així.
Amb
aquest
número
la
revista
en la literatura colonial obra d’un dels valencians
representat pels treballs de José Luís Alcalde que
últim tanca aquest número un article sobre qües-
El dossier del número actual està dedicat al
que més temps ha dedicat a l’estudi de la història
ens parla d’un fenomen tan intemporal com són les
tions museogràfiques, en aquest cas Alexandra
continent veí, Àfrica. Les societats africanes han
africana al seu període colonial, J.D. Simeón Riera.
migracions a través del cas singular de les orxateres
Bobbià ens dóna el fruit de la seua estada al Museu
estat objecte de l’interés del Museu Valencià
Aquesta ullada a l’actualitat i a l’imaginari històric
d’Alcublas. Teodoro Crespo escriu sobre l’origen
Valencià d’Etnografia amb una reflexió sobre una
d’Etnologia en diverses ocasions, seminaris, exposi-
d’Àfrica es completen amb dos articles de caire
d’un cicle llegendari a la comarca de la Marina, on,
de les instal·lacions que formen part de la nostra
cions i cicles de cinema i música tots ells dedicats
molt més antropològic i etnogràfic. Per una banda
més enllà de l’aportació empírica es fa una reflexió
exposició permanent.
2
revistavalencianad’etnologia
revistavalencianad’etnologia
3