En l’exemple de la candidatura de la cuina
limitar-se a acumular-los. La qüestió és fer un pas
mexicana a patrimoni de la humanitat, la qüestió
que associï aquells utensilis i les percepcions dels
simbòlica es troba fonamentalment en la represen-
seus usuaris.
tació de la identitat mexicana, mitjançant la cuina
Amb tot, l’activació patrimonial no s’esgota en
i també en el coneixement a demostrar del pro-
la generació de discurs museològic. Hi ha formes
ducte a patrimonialitzar, com una cosa en risc de
d’activació que no acaben ni pretenen acabar amb
desaparició i amb un espai ritual específic de
una proposta d’aquest tipus. Pensem, per exemple,
representació.
en les associacions aglutinades en el moviment dels
En definitiva, el procés de patrimonialització de
«salvem», que promouen al País Valencià la protec-
béns immaterials passa en bona mesura per donar
ció de béns patrimonials d’acord amb el seu valor
contingut referencial científic a coses que la gent
simbòlic, enfront de les amenaces d’usos que bàsi-
ha seleccionat perquè s’identifica amb elles i potser
cament se centren en un valor material.5 Defensar
també els atorga valor material. El valor identitari i
la salvaguarda del Jardí Botànic, de l’Horta de
el material, junts o per separat, es troben sovint
València o de l’antic poble pescador del Cabanyal
darrere dels motius d’administracions, societat civil
enfront d’operacions urbanístiques fonamentades
i mercat en l’activació patrimonial. Els petits
en una plusvàlua del sòl i en els suposats beneficis
museus, que poden ser des d’una persona que es
de la potenciació d’una València turística són exer-
munta ella mateixa una col·lecció, sense suport ins-
cicis d’activació patrimonial que combinen accions
titucional, o un ajuntament que decideix crear un
reivindicatives i activitats culturals diverses amb la
museu etnològic, sovint sense assessorament disci-
finalitat de ressaltar el valor simbòlic, en uns casos
plinar i amb poca cosa més que bona voluntat,
identitari i en altres també o bàsicament artístic,
segueixen totes dues o una de les dues formes de
arquitectònic, històric i cultural de determinats
valoració. Però el procés de patrimonialització no
conjunts patrimonials. Gómez Ferri (2004) explica,
pot ser complet si no entra en joc el valor referen-
en el seu treball sobre el cas concret de Salvem el
cial científic. És a dir, si no es treballa per a la con-
Cabanyal, com aquesta plataforma ha mirat de
textualització dels béns a patrimonialitzar per al seu
dignificar la identitat cabanyalera a través de la
millor coneixement en tant que creacions huma-
reactivació i reconeixement del valor patrimonial
nes. De manera que és imprescindible posar d’a-
del barri, en un nivell urbanístic, artístic i arquitec-
cord l’entorn científic (universitari i museològic) i el
tònic, però també del patrimoni immaterial que
social per crear un discurs museogràfic clar i ade-
conformen històries, anècdotes i esdeveniments
quat i donar un contingut museològic als béns. Cal
recordats per la gent major. Una part d’aquest barri
explorar els coneixements, les creences i els valors
que es veurà afectada pel projecte urbanístic de
que hi ha darrere dels utensilis materials, per a no
perllongament de l’avinguda Blasco Ibáñez cap al
5 Per a veure més en detall el paper d’aquest tipus de moviment i dels processos de patrimonialització que posen en marxa, vegeu Albert (2005).
82
revistavalencianad’etnologia