consumista que no posseeixen les de caràcter religiós, o almenys no el posseïen fins fa poc.
Època romana, època medieval, època renaixentista, són, doncs, el marc de referència de les tres
D’altra banda, també hem d’esmentar les festes
macroactivacions relacionades amb les festes temàti-
majors i altres festes que componen el cicle festiu
ques de la província de Tarragona. La Tarraco Viva es
anual dels diferents pobles i ciutats del nostre país.
presenta abans de tot com una festa de reconstrucció
En aquest sentit pensem que les festes majors, com
històrica, i la participació de la població queda bas-
en el cas de les festes de contingut religiós més
tant reduïda al paper clàssic d’usuària/espectadora de
estricte, es poden emmarcar dins d’una altra dimen-
la festa, és abans que res una festa de contemplació
sió diferent al de les festes temàtiques. Com ens
i no de participació, el protagonisme el tenen els dife-
comentava una persona relacionada amb la Festa del
rents grups de recreació històrica que representen les
Renaixement de Tortosa, aquesta festa temàtica no
seves escenificacions en el marc de la festa temàtica;
només té uns orígens i un contingut diferent de la
en canvi, en les altres dues festes, la població local
festa major, sinó que la seva funció també és molt
assumeix el paper d’actora/protagonista. Respecte a
diferent. La festa major és una festa per als habitants
la Festa Medieval de Montblanc, una de les persones
de Tortosa, mentre que la Festa del Renaixement és
implicades en l’associació que la promou comentava
una festa per a la gent de fora, en què els habitants
que durant una setmana a l’any cada racó de la vila,
d’aquesta ciutat treballen per als forasters, és a dir,
cada edifici, cada persona es torna història. ?Els orí-
estan pensades com a recurs turístic. Sense cap mena
gens d’aquestes dues festes són totalment diferents.
de dubte, les festes religioses, les festes majors i els
La Festa del Renaixement de Tortosa (1996) va sorgir
altres tipus de festes del calendari són un clar refe-
a partir d’una investigació del Consell Comarcal del
rent de les festes temàtiques, però aquestes tenen en
Baix Ebre per dissenyar l’escut que representaria la
el seu haver un component d’innovació més gran,
comarca. La investigació històrica duta a terme va
fruit de la trobada entre la tradició i la modernitat i
posar en relleu la gran vitalitat d’aquesta ciutat en
són conseqüència de l’aparició de nous estils de
temps de Carles V i es va començar a gestar, per part
diversió i lleure. Són un tipus de festes que, ja que no
de l’Ajuntament de Tortosa, la possibilitat de seguir
impliquen un procés de recuperació de cap tradició,
els passos d’altres ciutats que havien recuperat un
com per exemple ha ocorregut amb les festes de car-
determinat moment històric per a crear una activitat
naval, impliquen una (re)creació cultural que aporta
lúdica i cultural (basada en la idea de recreació histò-
una nova configuració del temps festiu, convertint
rica i en una oferta d’espectacles) amb «la finalitat de
un determinat moment històric o la cultura tradicio-
promocionar turísticament i culturalment la ciutat,
nal en espectacle i objecte de consum. A més, pel
reactivar l’economia i fomentar l’associacionisme»
seu caràcter de festa per a la gent de fora, se solen
(www.festadelrenaixement.org).
inserir en el calendari festiu en l’època estival o en
Medieval de Montblanc (1987) té altres orígens. En
cap de setmana, procés aquest que també s’observa
aquest cas, el punt de partida el trobem en un grup
darrerament a les altres festes (Velasco, 1998).
de joves que, cansats d’unes festes majors poc parti-
38
revistavalencianad’etnologia
La
Setmana