de persones, la diversitat d’activitats i la necessitat
tots ells conformen la sociabilitat de la ciutat. O,
quotidiana de relacionar-se amb estranys conformen
millor, caldria parlar de les sociabilitats de la ciutat.
un estil de vida distant i intel·lectualitzat. Aquest tipus
A les nostres urbs, el procés de socialització de
de sociabilitat es caracteritza per la indiferència emo-
l’individu es realitza en una sèrie de relacions i xar-
cional, les respostes calculades i mesurades i una
xes socials segmentades, arrelades a espais socials
reserva cortés. L’àmbit d’allò cosmopolita està consti-
especialitzats (l’escola, la fàbrica, la casa, el parc i el
tuït, per a Simmel, de situacions de copresència amb
centre comercial), i amb diferents tipus d’actitud i
estranys als espais públics, on «la proximitat física i
d’implicacions per part dels actors. Des d’aquest
l’estretor permeten percebre perfectament la distància
punt de vista, la sociabilitat en situacions urbanes
espiritual» (Simmel, 1999: 94). La gran ciutat dissocia
comporta cinc tipus bàsics de relacions.6 Una seria la
el sentit, espacial i social, dels conceptes de proximitat
interacció banal amb desconeguts que es dóna als
i distància. El transeünt és, per a Delgado (2003), la
espais públics urbans, regida per la dialèctica de pro-
matèria prima d’una societat feta de «relacions socials
ximitat física i la distància social. Una altra, la inter-
impersonals, superficials i segmentàries» (Delgado,
acció instrumental entre persones lligades per rela-
2003: 19). D’acord amb Giddens, el funcionament
cions específiques, com per exemple les relacions de
quotidià de les societats modernes es basa en «com-
treball i professionals que tenen lloc en espais deli-
promisos de presència» i «compromisos anònims». Els
mitats que si bé no són privats tampoc no es poden
primer comporten la fiabilitat en les situacions de
considerar públics, com la fabrica. Un tercer tipus de
copresència amb desconeguts que caracteritzen
sociabilitat el constitueixen les relacions de veïnatge,
l’urbs. «La desatenció cortés representa el tipus més
un conjunt d’interaccions derivades de la proximitat
bàsic dels compromisos de presència que es donen en
i de la coincidència quotidiana en àrees semipriva-
els encontres amb estranys» (Giddens, 1993: 83).
des, l’escala de la finca, o públiques, el carrer, així
5
Tanmateix, aquest tipus de relacions i de sociabi-
com d’altres aspectes comuns. Un quart tipus d’in-
litat no esgoten les que es donen i poden donar-se en
teracció comporta un major pes de l’afectivitat i/o
situacions urbanes. Al contrari del que sembla deduir-
major carrega significant. És quan «estem entre els
se de Simmel, allò nou, la sociabilitat pròpia de la
nostres», un grup definit en termes socioculturals i/o
multitud, es combina amb altres tipus de relacions
identitaris sobre bases diverses (pertinença nacional,
(familiars, amicals, veïnals, professionals i, també,
grup etnocultural sorgit de la immigració, comunitat
relacions comunitàries de divers tipus). Sembla com si,
religiosa, etc.). Aquest tipus de sociabilitat implica
en destacar la novetat del nou temps, s’oblida els ele-
un grau, divers, de carrega significant i són bàsiques
ments que romanen, encara que renovats. Tanmateix,
per produir i reproduir un marc identitari, alhora
5 D’altra banda, els compromisos anònims impliquen la confiança en els «senyals simbòlics», com els diners, i els «sistemes experts», estructures professionals i tècniques que organitzen grans àrees de l’entorn material i social en què vivim. 6 Hannerz estableix una classificació dels «papers socials» que es donen en la vida urbana, d’acord amb cinc dominis: «1) domèstic i de parentiu, 2) d’aprovisionament (econòmic, productiu i reproductiu), 3) de recreació, 4) de veïnatge i 5) de trànsit.» (Hannerz, 1993: 120).
78
revistavalencianad’etnologia