El Rebrot Núm. 90 (Febrer, 2023)

ÀNGEL VALVERDE

Joan Frías (El Carmel, Barcelona, 1958) és administrador de finques. Sempre ha estat lligat a les entitats del barri. Primer a l'esplai ASVEVER de l'associació de veïns La Verneda Alta. Després als Grallers de La Verneda i l'Estrambòtica Companyia Ca l'Arnó. Més endavant, a l'Associació Sant Martí Esport (ASME), de la que va ser president més d'una dècada. Després d'un breu pas per la presidència del Club Esportiu Júpiter ha

acabat com a cantaire a la coral Gospel FM del Foment Martinenc. Una formació d'alta qualitat vocal dedicada a les cançons espirituals dels esclaus nord-americans. Actuen periòdicament al barri: a l'Auditori Sant Martí, a l'església vella de Sant Martí de Provençals i a la parròquia de Sant Ambròs, a La Pau.

Per la seva feina, coneix bé la vida quotidiana del barri i ressalta els valors del canvi generacional i la millora de la convivència.

Entrevista amb Joan Frías, cantaire de la coral Gospel FM

(pàgina

5)

"Es nota el canvi generacional al barri"

Temps de mudança

Temps de posar-ho tot cap per avall, de posar-se les màscares, de mudança. Arriba el Carnaval.

Les darreres obres realitzades a la sala d'actes del Centre Cívic Sant Martí han posat en evidència la manca d'un projecte de futur, d'una idea definitiva, sobre què ha de ser l'equipament. Ni l'administració ni tampoc les entitats del barri han fet cap proposta viable.

Les darreres obres realitzades a la sala d'actes del Centre Cívic Sant Martí ha posat en evidència la manca d'un projecte de futur

Al barri hi ha mitja desena de corals. A l'entrevista parlem amb un membre de Gospel FM, que compta amb uns quants membres vernedencs tot i ser del Foment Martinenc del Camp de l'Arpa. Creu que el barri està vivint un ressorgiment, un canvi generacional i una millora en la seva percepció positiva.

A partir d'ara, EL REBROT incorpora la informació sobre les activitats de la biblioteca Gabriel García Márquez. En el present número, els cursets que es poden seguir en les seves instal·lacions.

Una de les seccions amb més seguidors, Natura, parla en aquest número dels rècords del món vegetal: ficus de vint-i-cinc metres d'alçada, xiprers amb un tronc de cinquanta-set metres de perímetre, arbres de prop de deu mil anys...

En les pàgines centrals, publiquem la primera part d'un interessant article sobre la transició energètica a les ciutats.

EL REB R OT R

REVISTA DE VERNEDA SOLIDÀRIA

Contacte: elrebrot.laverneda@gmail.com cartes.elrebrot@gmail.com

Montse Ayats

Impremta: Espai Gràfic

FINS 24 ABRIL

EXPOSICIÓ: "EXCAVATION TRAIL", D'ALSINO SKOWRONNEK

CENTRE D'ART PIRAMIDÓN

4 FEBRER, 11:00

RUTABARRI: "LA VERNEDA DE SANT MARTÍ NEGRA (1)"

CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

4 FEBRER, 19:00

DANSA: "SOY MADERA", CÍA. ELELEI

AUDITORI SANT MARTÍ

5 FEBRER, 18:00

DIUMENGES DE CLÀSSICA: "EL ROL DE LA D ONA EN LES ÒPERES DE PUCCINI"

AUDITORI SANT MARTÍ

6 FEBRER, 19:30

CICLE DE XERRADES SOBRE LA HISTÒRIA DEL BARRI: "LA PRIMERA REPÚBLICA AL POBLE DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS"

CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

9 FEBRER, 17:15

PETIT CINECLUB: PETITS HEROIS (5 CURTMETRATGES)

SALA LA PAU

9 FEBRER, 19:00

PANTALLA BARCELONA: "LA LEY DE LA FRONTERA"

AUDITORI SANT MARTÍ

11 FEBRER, 11:00

RUTA: "LA VERNEDA DE SANT MARTÍ NEGRA (2)"

CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

13 FEBRER, 19:30

XERRADA: "LA VERNEDA DE SANT MARTÍ I ELS BARRIS VEÏNS: LA SAGRERA"

CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

14 FEBRER, 18:30

XERRADA: "HISTÒRIA GENERAL DE LA VERNEDA DE SANT MARTÍ (I)" BIBLIOTECA GARCÍA MÁRQUEZ

18 FEBRER, 11:00

RUA DE CARNESTOLTES 2023

CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

20 FEBRER, 19:30

XERRADA: "LES LLENGÜES DE LA VERNEDA DE SANT MARTÍ" CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

22 FEBRER, 17:30

ENTERRAMENT DE LA SARDINA CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

23 FEBRER, 17:15

TARDA FAMILIAR: "LA BARCA DEL VENT, LA NOA I ALTRES CONTES" SALA LA PAU

23 FEBRER, 19:00

DOCUMENTAL DEL MES: "UN VIATGE DE MARBRE" AUDITORI SANT MARTÍ

24 FEBRER, 19:00

TEATRE: "WINNIPEG. EL VAIXELL DE NERUDA" AUDITORI SANT MARTÍ

27 FEBRER, 19:30

XERRADA: "ANDALUSIA A LA VERNEDA DE SANT MARTÍ" CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

"La coral assajàvem per internet durant la pandèmia"

Tal com és

Llibre "Groucho y yo", de Groucho Marx.

Música

Silvio Rodríguez. Pel·lícula

"Dersu Uzala", d'Akira Kurosawa.

Color Verd.

Olor

Terra mullada.

Menjar

De cullera. Piano o guitarra? Guitarra.

Com va començar a cantar a la coral Gospel FM del Foment Martinenc?

Per un amic que hi era. Alguns components de la coral som vernedencs. Assagem els dimecres a la nit. I tenim actuacions gairebé cada mes.

Quin ha estat el darrer concert que han fet?

La setmana passada, a Sant Just Desvern. El nostre director, Josep Beuter, dirigeix tres corals i una d'elles és d'allà. Tenim el mateix repertori i sovint actuem les tres corals juntes.

Com els hi va afectar la pandèmia?

Ens connectàvem per videoconferència. No podíem fer actuacions. Algunes corals que conec han plegat o s’han quedat en la meitat.

Molts dels seus concerts són de caràcter benèfic...

La major part. Quan vam actuar a la parròquia de La Pau es van recollir prop de mil quilos de menjar. També hem fet concerts a l'Auditori Sant Martí i a l'església vella de Sant Martí de Provençals.

No és l'única activitat cultural que ha fet al llarg dels anys...

Als anys vuitanta vaig formar part dels Grallers de La Verneda, que s'acabaria transformant en l'Estrambòtica Companyia Ca l'Arnó.

I també en el món esportiu del barri...

Sí. Vaig ser durant més d'una dècada president de l'Associació Sant Martí Esport (ASME). Una entitat dedicada a que la gent pugui fer esport al mínim cost possible.

I va passar fugaçment pel Club Esportiu Júpiter...

Cinc mesos de president. El món del futbol és molt complicat i jo estava acostumat a l’ASME que era una pinya i hi havia molt bona relació.

Per la seva activitat professional pren dia a dia el pols de la realitat vernedenca. Quin és l'estat actual?

Es nota el canvi generacional. La gent va venir a viure al barri amb vint o trenta anys, als anys seixanta, i ara són molt grans.

S’ha dignificat el barri i el nom de La Verneda. Els que portem molts anys vivint al barri hem vist els canvis tan importants que hi ha hagut. Ha millorat molt el transport públic. Qui vol llogar un pis no posa problemes per viure en aquesta zona.

Joan Frías, al seu despatx professional

Programació de la biblioteca Gabriel García Márquez

LA BIBLIOTECA RECOMANA

La uruguaya

XERRADES

Llibertat o obediència: repensar la democràcia. Acció, desobediència i protesta. A càrrec de Joan Vergès. Dijous, 9 de febrer, a les 18:30.

Història general de La Verneda de Sant Martí (I). A càrrec de Josep Maria Sarabia i José-Ángel Borlán. Dimarts, 14 de febrer, a les 18:30.

Llegir la ciència. Documental i xerrada. Relats del canvi global. El delta de l'Ebre. A càrrec de Jordi Camp, Esther Garcés i Roberto Torres. Dijous, 23 de febrer, a les 18:30.

CURS DE CREACIÓ LITERÀRIA

"Las que no hicieron el boom", tots els dimarts de febrer.

CLUB DE LECTURA

Literatura llatinoamericana del segle XXI (consultar dates)

INICIACIÓ A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

Inicia't en l 'ús del teu smartphone o tauleta

No et quedis sense memòria al mòbil

Instal·lar i desinstal·lar apps

Organitza el teu dia a dia amb el mòbil

Orienta't i planifica els desplaçaments amb Google Maps

Apps de missatgeria: WhatsApp i Telegram

Iniciació a la fotografia digital

Iniciació al vídeo digital amb el teu mòbil

Comença a navegar per la xarxa

Introducció al correu electrònic

Fes servir el núvol

Tràmits amb l'Administració i certificats digitals

Gestions bancàries i compres en línia

Gestiona la teva privacitat i seguretat a la xarxa

Twitter, segueix l'actualitat i digues la teva

Instagram: comparteix fotos i vídeos a la xarxa

INSCRIPCIONS: bit.ly/inscripcionsbibliotecaGGM

Un escriptor, a la meitat del camí de la seva vida, viatja a Montevideo a cobrar un xec. A partir d’aquí, com a la vida mateixa, tot es complica. Durant poc més d’un centenar de pàgines, Lucas Pereyra s’enfronta, amb humor i desconcert, a una de les aventures més singulars que recordem. Aquesta apassionant història d’amor i d’intriga, narrada amb una energia tan forta que sembla impossible que no sigui real, té ingredients coneguts (diners, amor i misteri) però una gràcia inèdita. Si teniu d’una tarda lliure per endavant no us deixeu passar aquesta novel·leta, breu i directa, com una ametlla.

[Don Hilario “La Bamba”]

Pedro Mairal

La uruguaya

Libros del asteroide, 2018

No hi ha Carnaval sense màscares

Portar una màscara durant el Carnaval té el seu origen a la ciutat italiana de Venècia. Al segle XIII ja es van utilitzar per esborrar les diferències de caire social i gènere. També era una forma d'escapar de la vida quotidiana, de llibertat i de transgressió.

Sota el govern del dux Pietro Gradenigo, el 1299, es va permetre que la població acomodada pogués barrejar-se amb el poble. La disfressa era la clau per ocultar identitats.

Al segle XV, les màscares ja eren una tradició. Els fabricants, anomenats "maschereri", van regular el seu ofici. Es produïen en diversos colors i s'adornaven amb gemmes i teles. Les més utilitzades foren la bauta , la moretta i la larva o volgo, fetes amb cuir. S'acompanyava amb una capa llarga negra, el tabarro

La bauta marcava els ulls i el nas. El més cridaner era l'absència de boca, substituïda per una mena de bec que permetia menjar i beure sense treure-se-la.

La moretta era la preferida de les dones venecianes al segle XVI. Ovalada, era generalment negra i folrada de vellut negre. La mantenien subjectada mitjançant una bola que es mossegava amb les dents i que impedia que parlessin, per això era coneguda com la servetta mutta (la servent muda).

També era molt popular la larva o

Història de la màscara

La màscara més antiga trobada és del 7000 aC. Tenia un ús ritual i ceremonial.

A l'Àfrica Occidental les màscares rituals es fan servir per comunicar-se amb esperits ancestrals. A Oceania, representen els avantpassats. Els asteques de Mesoamèrica les feien servir per cobrir els rostres dels difunts.

volto. La seva fabricació era molt simple. Completament blanca, amb el temps es va convertir en una mena de llenç que cadascú podia personalitzar.

Durant l'ocupació de la ciutat per les tropes napoleòniques, el 1797, es va prohibir l'ús de màscares per por a les conspiracions.

Les màscares de Venècia són avui motiu d'atracció turística. Però a tot el món, en l'actualitat, tenen més a veure amb personatges del món artístic o esportiu, amb protagonistes de còmics, sèries o videojocs.

Serralada és una llar d’infants privada autoritzada pel Departament d’Educació, amb una atmosfera càlida, alegre i tranquil·la on tant la distribució com l’organització del centre estan pensades per crear un entorn segur i acollidor per als nostres petits i petites

Disposem de cuina pròpia

Horari molt ampli: de 7:00 del matí a les 19:00 de la tarda. Estem obertes durant tot l’any (agost inclòs!).

València, 706 - Telèfon 93 266 0078

LLAR D'INFANTS-PARVULARI

E-mail: serralada@serralada.net Web: www.serralada.net

Gran Via de les Corts Catalanes, 1069 Local 2 Tel. 93 694 0302 contacto@lexgranvia.com - www.lexgranvia.com

Abogados del barrio con trato profesional, cercano y calidad humana, especializados en:

CIVIL (Reclamación de cantidades, contratos, compraventas, alquileres, herencias, testamentos)

FAMILIA (Divorcios, disolución de pareja, custodias, modificación de medidas de divorcio)

LABORAL (Despidos, reclamaciones de cantidades, prestaciones)

EXTRANJERÍA (Nacionalidad, permisos de residencias, asilo, recursos)

PENAL (Alcoholemia, amenazas, delitos leves, lesiones)

BANCARIO (Cláusulas abusivas, refinanciaciones, gastos hipotecarios, asesoramiento)

LEX GRAN VIA DESPACHO ABOGADOS

Els tres tipus de màscares venecianes clàssiques: bauta, moretta i larva

Un procés participatiu de l'escola de primària La Pau ha permès donar el nom de Rosalind Elsie Franklin a la plaça que dona accés al centre i a la Sala La Pau (entre el carrer de l'Empordà i la plaça de Fernando de los Ríos).

Franklin (Notting Hill, 1920Londres, 1958) fou una química i cristal·lògrafa britànica que realitzà investigacions que van permetre descriure l'ADN (àcid desoxiribonucleic), una molècula amb les instruccions genètiques a tots els organismes vius.

L’energia, el vector de canvi de l

JOAN HERRERA

Ciutat i energia. Aquest ha estat un binomi de dos factors que, des que el temps és temps, mai han anat de bracet. Les ciutats sempre han estat forats que devoraven l’energia produïda fora. Des dels cereals portats d’Egipte a l’antiga Roma, passant pel Londres industrial, que consumia el carbó extret de les mines de tot Anglaterra i generava greus problemes de qualitat de l’aire en ple segle XIX, fins a les ciutats contemporànies, que consumeixen energia portada d’arreu per fer funcionar les calefaccions o garantir la mobilitat. Les ciutats, sinònim de civilització i cultura, són també l’expressió de la distància entre la biosfera i la humanitat, amb la seva capacitat per engolir recursos naturals. La pregunta que cal que ens fem és si la ciutat podria passar a ser un espai físic de retrobament amb la natura. Més enllà de la necessitat de guanyar espais per al lleure i la introducció de la biodiversitat, podria ser capaç de generar la seva pròpia energia per funcionar?

Al segle XX, la transició energètica no formava part de l’agenda municipal, perquè no era un repte que es pogués encarar. Es disposava de recursos, pensament i propostes per a les polítiques educatives i culturals, i es pensava i repensava el model urbanístic. Però ara han de tenir

La ciutat, com a gran devoradora d’en està abocada a una transició energètic El primer puntal és el canvi de model d elèctric compartit. Però cal, a més, edificis i deixar el gas en un paper m solucions passen per un desplegam teulades i, sobretot, dels sistemes d’a propostes d’economia d’escala com (CCE), figura ja recollida en una direc

també una estratègia de transició energètica perquè l’escenari climàtic ho exigeix —les ciutats generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI)—, i, per primer cop, poden proveir-se a si mateixes d’una part important de l’energia que consumeixen. No tota ni en tot moment, però sí en una proporció rellevant.

Les ciutats generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle

El primer que cal tenir present és que la mobilitat consumeix una gran quantitat d’energia i genera la major part de les emissions que es produeixen a la ciutat. D’acord amb l’estudi Ciudades energéticamente sostenibles: la transición energética urbana a 2030, publicat per Deloitte el març del 2019, en una ciutat mediterrània com Bar-

les ciutats en el segle XXI (1)

nergia produïda fora del seu territori, ca que en permeti la descarbonització. de mobilitat cap a un sistema de vehicle modificar el consum energètic dels arginal com a proveïdor de calor. Les ent massiu de la fotovoltaica en les aerotèrmia, que serien possibles amb les comunitats ciutadanes d’energia ctiva europea.

celona, el 62% dels GEI provenen de la mobilitat, mentre que el consum energètic es distribueix en un 40% en mobilitat i un 60% en el sector residencial.

La conclusió és força evident: no és possible la descarbonització de la ciutat sense una estratègia valenta a favor de la pacificació del trànsit, estenent el verd en la trama urbana i,

No és possible la descarbonització de la ciutat sense una estratègia valenta a favor de la pacificació del trànsit

a la vegada, establint propostes d’accés a la ciutat que en permetin l’entrada i sortida de manera sostenible. A aquestes mesures cal sumar-hi una proposta que articuli un canvi cultural necessari respecte de l’ús del vehicle privat. Al llarg del segle XX, les

societats occidentals han associat una pretesa llibertat amb el fet de disposar d’un cotxe en propietat. Aquests vehicles, que només s’utilitzen un 2% del temps, ocupen el 70% de l’espai públic. Però la realitat és que els habitants de les grans ciutats no necessiten un cotxe per al seu dia a dia, sinó només per a moments puntuals.

És necessari, per tant, el desplegament massiu d’una proposta que permeti passar de la cultura de la propietat a la del servei, on el vehicle privat s’utilitzi com un mitjà que es retorna un cop s’ha acabat la necessitat. Sens dubte, aquest model suposaria un ús més intensiu del vehicle i una menor ocupació de l’espai públic, i hauria d’anar vinculat a un sistema de mobilitat elèctrica compartida. La lluita per les superilles i per un canvi de model de ciutat és, per damunt de tot, una batalla cultural; per fer-la possible és determinant la millora dels carrers i els barris que la protagonitzen. Ha d’anar acompanyada d’una proposta que permeti passar de la cultura de la propietat del vehicle a la proposta del servei del vehicle.

Joan Herrera va ser director de l' Instituto para la Diversificación de la Energia. Aquest article va ser publicat per la revista Barcelona Metròpolis .

SOCIETAT D'ESTVDIS DE LA VERNEDA DE SANT MARTÍ Per sobre dels portals dels pisos del Grup Parera hi ha un símbol que recorda a la promotora del polígon d'habitatges: l' Obra Sindical del Hogar (OSH). A la figura es poder endevinar les lletres O, d'obra, S, de sindical i H, d' hogar

L'OSH va néixer el 1936 al bàndol franquista per construir i administrar habitatges públics. Va arribar a fer més de 150.000. Al barri, a més del Grup Parera, va aixecar tot el polígon de La Pau i la residència Gaudí (actual Centre Cívic Sant Martí).

L'OSH estava adscrita a la Delegación Nacional de Sindicatos. En els portals de les "cases blanques" del Parera encara es pot veure el seu símbol: una espiga, un martell i una palma.

La ciutat oculta

RICARD LLERINS BONET

La ciutat de Barcelona té un casc històric bastant gran, que val la pena visitar. En ell podem trobar molts museus, però també llocs inesperats poc coneguts. Aquí sota en faig una petita llista.

Les impressionants quatre columnes romanes de Barcelona són un lloc imprescindible de visitar per a qualsevol persona que li agradi la cultura. Estan al carrer del Paradís, molt cèntriques, tocant la Plaça Sant Jaume, a l’edifici del Centre Excursionista de Catalunya.

Al Passeig Sant Joan número 26 hi ha la biblioteca Arús, inaugurada el 1895. Porta el nom del seu fundador, Rossend Arús i Arderiu (1844-1891), un maçó, periodista i dramaturg català. Tot i no ser pública, al contrari del que posa un cartell sobre la porta, es pot accedir de franc ensenyant el NIF o passaport. En ella podem gaudir, en la part de la primera planta que deixen veure, ja que tot l’edifici és d’ells, de multitud de llibres dels segles XIX i XX.

Els jardins de l’historiador Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), estan envoltats d’edificis amb molta història. Per això el carrer Hospital annex als jardins, porta el nom que ho recorda. També a la mateixa plaça hi ha la Biblioteca de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia de Farmàcia, que no es pot visitar i l’Acadèmia de Medicina, que es pot visitar. Curiosament, la Biblioteca de Catalunya amb tres milions de documents, va ser fundada per l’Institut d’Estudis Catalans el 1907 i ocupa l’edifici que durant quasi cinc segles va ser la seu de l’Hospital de Sant Pau, fins que Lluís Domènech i Montaner va construir a principis del segle XX els edificis modernistes on està actualment, on els amplis jardins que l’envolten formaven part del tractament de la recuperació dels pacients, en contraposició a la massificació d’edificis on estava antigament.

Parlant d’acadèmies no podem ignorar la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, actualment en una petita part de la segona planta de l’edifici de la Llotja de Mar de Barcelona. Creada el 1849 porta allà des de 1850. En les seves parets es poden veure multitud

de quadres de pintors catalans principalment i algunes escultures, dels segles XVIII, XIX i XX. Fan concerts de música clàssica quasi tots els dimarts de l’any i es pot aprofitar una estona abans per veure la magnífica sala d’actes que tenen, ambientada al segle XIX. El MNAC té diversos quadres de la seva propietat cedits fa molts anys, però no els fa propaganda. A pesar del poc espai de què disposen, per no tenir edifici propi, val la pena una visita a aquesta institució. Les acadèmies formaven pintors i escultors arreu de l’estat espanyol quan no hi havia estudis específics com els actuals.

Parlant de biblioteques, una de les millors de la ciutat és la de l’Ateneu Barcelonès del carrer Canuda

Tampoc es pot ignorar la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Milions de persones passen davant d’ella per la Rambla, sobre el teatre Poliorama i no s'hi fixen, a pesar que ho posa sobre la porta clarament. De fet el teatre és d’ells, igual que l’observatori Fabra i d’altres edificis. L’entitat va néixer el 1864, quan feia 50 anys que Barcelona s’havia quedat sense universitat,

traslladada a Cervera, com a un dels càstigs per la resistència a l’ocupació borbònica de la ciutat, feta realitat a partir del 1714. Llavors els científics que hi havia a la ciutat es van associar per investigar, compartir i difondre els seus coneixements. Per això l’edifici conté una biblioteca d’uns 2.500 llibres dels segles XVIII, XIX i XX. L’edifici és una meravella arquitectònica fet pels acadèmics de l’entitat i a la façana s’hi pot veure encara el primer rellotge que va donar l’hora oficial a la ciutat.

Parlant de biblioteques, una de les millors de la ciutat és la de l’Ateneu Barcelonès del carrer Canuda. Fundada el 1860 té la seu al Palau Savassona, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. L'edifici va ser construït a principis del segle XIX i un segle més tard, el 1904, comprat per l’entitat per tenir-hi la seva seu. La biblioteca amb uns 250.000 llibres, és una meravella de l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949), pels seus mobles modernistes i pels llibres antics que conté. El jardí té dos arbres declarats d’Interès Local per l’Ajuntament de Barcelona: una Livistona de Xina i una altra d’Austràlia. L’any 2020 van ser arrencades i tornades a plantar l’any següent després de fer-hi unes obres. Cal ser soci per accedir-hi.

Placa que recorda l'antiga seu de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona

DICCIONARI D'ECOLOGIA

Sobirania alimentària

El 1996, el moviment internacional de pagesos La Via Campesina, durant la Cimera Mundial de l’Alimentació de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), va definir aquest concepte per oposar-se al control de la producció i distribució de productes alimentaris al món per part de grans empreses i organismes internacionals.

Des del 1848, el mercat de futurs de

150è aniversari de la Primera República

Chicago (EUA) fixa els preus de moltes matèries primeres. Sobretot dels aliments com el blat de moro, el blat o la soja. Però també la carn de porc, la llet, el formatge o la mantega.

A Catalunya, tres de cada quatre productes que consumim estan controlats per les cinc empreses de distribució més grans: Inditex, Mercadona, El Corte Inglés, Dia i Eroski. Aquestes dominen i condicionen tota la cadena alimentària.

Un dels esdeveniments més desconeguts de la història del nostre país és l'adveniment de la Primera República. L'abdicació del rei Amadeu de Savoia provocà la proclamació per les Corts, l'onze de febrer de 1873, del primer règim republicà. Un experiment que en menys d'un any tindria quatre presidents (Estanislau Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar) i que donaria pas a la restauració borbònica amb Alfons XII.

Al 1873, Sant Martí de Provençals era un poble independent de Barcelona i va celebrar l'arribada del nou règim. El consistori, reunit el mateix 11 de febrer, va decidir enviar un telegrama de recolzament que deia: "Esta Corporación verá con satisfacción inmensa que inspirándoos en el más alto patriotismo proclaméis la forma más expansiva y genuina de la libertad como la ha reclamado mil veces ya en mil distintas formas el pueblo, esto es: la República Democrática Federal".

DEL COLCHÓN

Il·lustració de la revista satírica La Flaca.

RICARD LLERINS BONET

Les plantes són els èssers vius més alts, de major volum i pes que hi ha al nostre planeta. Poso tot seguit alguns exemples.

Un sol ficus, Ficus benghalensis, al jardí botànic de Calcuta, Índia, te 250 anys, mesura 25 metres d'alt, ocupa 14.428 m2 amb 2.880 troncs sorgits com arrels aèries d'un únic tronc principal que s'enterren i tornen a sorgir del terra. Aquestes donen suport a una enorme capçada i extreuen del terra nutrients per alimentar-la.

L'arbre més gruixut del món, amb permís d'alguns baobabs africans poc estudiats, és un xiprer, Taxodium mucronatum, tocant una església a Santa María de Tule, Oaxaca, Mèxic. L'arbre te uns 2.000 anys i mesura 57 metres de perímetre a 1,30 m. del terra i uns 41 metres d'alt. La universitat de Mèxic va fer un estudi de l’ADN de l’arbre fa uns anys, agafant 256 mostres de diferents branques per veure si eren diversos troncs fusionats o havien sortit d'una sola llavor, com va ser el cas.

Els arbres més alts del món actuals són les sequoies vermelles, Sequoia sempervirens, al parc nacional Redwood, Califòrnia, EUA. N'hi ha cinquanta amb més de 110 metres i una d'elles anomenada Hyperion asoleix els 115,50 metres. El 1872 va ser mesurat un eucaliptus australià amb 132 metres. També l'abet de Douglas, Pseudotsuga menziesii , ha estat documentat amb arbres de 100 a 120 metres d'alt abatuts fa temps.

L'any 2019 va ser localizat a l'estat de Saba, en una selva de Borneo, Indonèsia, un merati groc, Shorea faguetiana, de 100,8 metres d'alt, el primer arbre tropical de més de 100 metres i l’Angiosperma més alta del planeta. Es calcula que pesa 81.500 quilograms sense comptar les arrels. L'arbre habita a la vall de Danum, on també viu l'orangutà de Borneo, els dos en perill d'extinció.

L'exemplar de sequoia gegant,

Sequoiadendron giganteum, anomenat General Sherman , al Sequoia National Park de Califòrnia, EUA, es calcula que és l'arbre de més volum de fusta del món amb 1.486 m3. Mesura 84 metres d'alt, 31 metres de perímetre al terra i té uns 2.500 anys. Està mig seca. Històricament se sap que un sequoia anomenada Lindsey Creek, pesava quasi el doble que el General Sherman, 3.600 tones i tenia 2.550 m3 de fusta. Va ser abatuda per una tempesta l'any 1905. També va existir una sequoia vermella un 20% major en volum de fusta que la nostra actual, anomenada Crannel Creek Giant, tallada el 1940 a Trinidad.

Els rècords en edat són més confusos perquè no són mesurables directament.

Es considera que un pi de les muntanyes blanques de Califòrnia, Pinus longaeva, té uns 4.850 anys a l'actualitat. No es coneix el lloc exacte on està perquè no hi vagi ningú donats els precedents de sota. A més ni que sigui involuntàriament, la gent que visita arbres vells pot portar espores de fongs alòctons a la zona que visitem a les sabates i que ataquin els arbres vells debilitats pel pas de temps.

Un estudiant dels EUA anomenat Donald R. Currey va passar a la immortalitat quan el 6 d'agost de 1964 va tallar un pi per estudiar-ne els anells amb el permís del Servei Forestal dels EUA. L'arbre anomenat Prometeu o WPN-114, a l'est de l'estat de Nevada, Califòrnia, era un pi bristlecone, Pinus longaeva. Després de comptar els anells per diversos

ESTHER PROS FILÒLOGA ANGLESA www.estheracademy.es

Ensenyament Anglès tots els nivells

Concili de Trento, 191, Ent. 1a. Tels. 93 314 9778 (10-12 h. matins) 628 76 43 33 (22-22:30 h. nit)

stherpros@hotmail.com

Taxodi de Santa María de Tule, Mèxic (tronc)

experts, es va donar per cert que l’arbre tenia almenys 5.000 anys. Els pins d’aquesta zona viuen a 3.000 metres d’altura amb unes condicions climàtiques difícils, molt fred i neu, per la qual cosa el creixement és molt limitat. A uns grans troncs retorçats corresponen unes petites branques verdes. Amb la polèmica suscitada per haver tallat l’arbre conegut més vell de tots els temps, el 1986 es va crear a la zona el Parc Nacional de la Gran Conca, per protegir molts altres arbres vells que hi ha en aquest lloc.

Un làrix de Xile, Fitzroya cupressoides , anomenat "El gran abuelo" s'havia datat fins fa poc en una edat de 3.500 anys, però estudis recents de l'any 2022 han conclòs que té uns 5.485 anys, essent l'arbre conegut més vell del planeta. Mesura 11 metres de volt de canó i 31 metres d'altura.

Un exemplar anomenat "Pando" o "el gegant que tremola" va ser descobert la dècada de 1970 prop del llac Fish a l'estat de Utah, EUA. L'arbre és una colònia clonal sorgida d'un únic exemplar de trèmol masculí, Populus tremuloides. L'arbre pesa unes 6.615 tones, té uns 80.000 anys, més aviat les arrels, ja que els 47.000 troncs que ocupen 43 ha. tenen una mitjana de 130 anys. Són molts troncs que van brotant continuament de les mateixes arrels, alhora que d’altres moren.

S’anomena “Old Tjikoo” a una pícea de Noruega, Picea abies , de 9.560 anys que viu al Parc Nacional Fulufjället, província de Dalarna, Suècia. La part superficial té 5 metres d’alt i uns 600 anys, però les arrels són mil·lenàries.

Però no solament els vegetals poden assolir rècords al·lucinants. Un fong de l’espècie Armillaria gallica, que viu al terra d'un bosc de Michigan, EUA, ocupa 70 ha, pesa 400.000 kg. i té uns 2.500 anys d'edat.

Quina cosa més minúscula som els homes respecte aquests gegants de la natura.

LLIBRE PLA DE BARRIS

Foment de Ciutat acaba de publicar un llibre amb les actuacions que el Pla de Barris ha fet en el període 2015-2023. S'inclouen les que ha fet el Pla de Barris de La Verneda i La Pau. Es pot baixar a l'adreça electrònica https://xurl.es/9l8co.

CUINA FANTASMA

Amb l'objectiu de "protegir el comerç de proximitat i la vida veïnal", l'ajuntament ha aprovat un pla especial que prohibeix les cuines i els supermercats fantasmes al teixit urbà de la ciutat. Cal recordar l'intent d'establir una cuina fantasma al costat del mercat Sant Martí de La Palmera.

XERRADES SOBRE HISTÒRIA DEL BARRI

La Societat d'Estudis de La Verneda de Sant Martí continua amb les seves xerrades dels dilluns (19:30, sala 606 del Centre

Cívic Sant Martí). Durant el mes de febrer es dediquen a: "La Primera República al poble de Sant Martí de Provençals" (dia 6); "La Verneda de Sant Martí i els barris veïns: La Sagrera" (13); "Les llengües de La Verneda de Sant Martí" (20); i "Andalusia a La Verneda de Sant Martí" (27).

PREMI JOVE DE CÒMIC

Com cada any, el Districte de Sant Martí convoca el Premi Jove Sant Martí de Còmic per a la prevenció i eradicació de la violència masclista. El lliurament d'obres serà fins al 17 d'abril. Més informació a: https://xurl.es/ydcha

BCNEGRA 2023

Entre els sis i el dotze de febrer se celebra a Barcelona el festival literari BCNEGRA. El barri participa amb dues rutes sota el títol "La Verneda de Sant Martí Negra". Informació a: https://xurl.es/oc70f

CUINA A ESCOLA LA PAU

L'escola La Pau compta amb una nova cuina. Va ser un dels projectes aprovats en la campanya per uns pressupostos participatius. Es va inaugura amb una jornada festiva a la que va acudir l'alcaldessa Ada Colau.

Pho Ga (Vietnam)

- 4 branquetes de coriandre

- 1 bitxo verd i 1 vermell

- 2 llimes

- 3 cullerades de salsa 'hoisin'

- Oli de sèsam

- Sal

PREPARACIÓ

Coure les tallarines d'arròs en aigua i sal. Escórrer.

INGREDIENTS

- 1 litre de caldo de pollastre

- 2 cuixes de pollastre desossades

- 400 g de tallarines d'arròs

- 1 ceba

- 2 trossets de gingebre

- 1 branca de canyella

- 2 llavors de cardamom

- 1 clau d'espècia

- 1 anís estrellat

- 1 cullerada de sucre moreno

- 100 g de brots de soja

- 4 branquetes de menta fresca

Tallar les cuixes de pollastre en tires molt fines i saltejar-los amb dues cullerades d'oli de sèsam. Salar i reservar.

Escalfar el caldo, afegir el clau, la canyella, el cardamom, l'anís, el sucre moreno, el gingebre ratllat i la ceba tallada a la juliana. Deixar infusionar quinze minuts, tapat. Colar.

Repartir els fideus i el pollastre en bols i afegir el coriandre, els bitxos tallats en rodanxes, els brots de soja, les fulles de menta, el suc de les llimes i la salsa hoisin. Abocar sobre el caldo i servir immediatament.