150è aniversari de la Primera República

Chicago (EUA) fixa els preus de moltes matèries primeres. Sobretot dels aliments com el blat de moro, el blat o la soja. Però també la carn de porc, la llet, el formatge o la mantega.

A Catalunya, tres de cada quatre productes que consumim estan controlats per les cinc empreses de distribució més grans: Inditex, Mercadona, El Corte Inglés, Dia i Eroski. Aquestes dominen i condicionen tota la cadena alimentària.

Un dels esdeveniments més desconeguts de la història del nostre país és l'adveniment de la Primera República. L'abdicació del rei Amadeu de Savoia provocà la proclamació per les Corts, l'onze de febrer de 1873, del primer règim republicà. Un experiment que en menys d'un any tindria quatre presidents (Estanislau Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar) i que donaria pas a la restauració borbònica amb Alfons XII.

Al 1873, Sant Martí de Provençals era un poble independent de Barcelona i va celebrar l'arribada del nou règim. El consistori, reunit el mateix 11 de febrer, va decidir enviar un telegrama de recolzament que deia: "Esta Corporación verá con satisfacción inmensa que inspirándoos en el más alto patriotismo proclaméis la forma más expansiva y genuina de la libertad como la ha reclamado mil veces ya en mil distintas formas el pueblo, esto es: la República Democrática Federal".

Del Colch N

Ricard Llerins Bonet

Les plantes són els èssers vius més alts, de major volum i pes que hi ha al nostre planeta. Poso tot seguit alguns exemples.

Un sol ficus, Ficus benghalensis, al jardí botànic de Calcuta, Índia, te 250 anys, mesura 25 metres d'alt, ocupa 14.428 m2 amb 2.880 troncs sorgits com arrels aèries d'un únic tronc principal que s'enterren i tornen a sorgir del terra. Aquestes donen suport a una enorme capçada i extreuen del terra nutrients per alimentar-la.

L'arbre més gruixut del món, amb permís d'alguns baobabs africans poc estudiats, és un xiprer, Taxodium mucronatum, tocant una església a Santa María de Tule, Oaxaca, Mèxic. L'arbre te uns 2.000 anys i mesura 57 metres de perímetre a 1,30 m. del terra i uns 41 metres d'alt. La universitat de Mèxic va fer un estudi de l’ADN de l’arbre fa uns anys, agafant 256 mostres de diferents branques per veure si eren diversos troncs fusionats o havien sortit d'una sola llavor, com va ser el cas.

Els arbres més alts del món actuals són les sequoies vermelles, Sequoia sempervirens, al parc nacional Redwood, Califòrnia, EUA. N'hi ha cinquanta amb més de 110 metres i una d'elles anomenada Hyperion asoleix els 115,50 metres. El 1872 va ser mesurat un eucaliptus australià amb 132 metres. També l'abet de Douglas, Pseudotsuga menziesii , ha estat documentat amb arbres de 100 a 120 metres d'alt abatuts fa temps.

L'any 2019 va ser localizat a l'estat de Saba, en una selva de Borneo, Indonèsia, un merati groc, Shorea faguetiana, de 100,8 metres d'alt, el primer arbre tropical de més de 100 metres i l’Angiosperma més alta del planeta. Es calcula que pesa 81.500 quilograms sense comptar les arrels. L'arbre habita a la vall de Danum, on també viu l'orangutà de Borneo, els dos en perill d'extinció.

L'exemplar de sequoia gegant,

Sequoiadendron giganteum, anomenat General Sherman , al Sequoia National Park de Califòrnia, EUA, es calcula que és l'arbre de més volum de fusta del món amb 1.486 m3. Mesura 84 metres d'alt, 31 metres de perímetre al terra i té uns 2.500 anys. Està mig seca. Històricament se sap que un sequoia anomenada Lindsey Creek, pesava quasi el doble que el General Sherman, 3.600 tones i tenia 2.550 m3 de fusta. Va ser abatuda per una tempesta l'any 1905. També va existir una sequoia vermella un 20% major en volum de fusta que la nostra actual, anomenada Crannel Creek Giant, tallada el 1940 a Trinidad.

Els rècords en edat són més confusos perquè no són mesurables directament.

Es considera que un pi de les muntanyes blanques de Califòrnia, Pinus longaeva, té uns 4.850 anys a l'actualitat. No es coneix el lloc exacte on està perquè no hi vagi ningú donats els precedents de sota. A més ni que sigui involuntàriament, la gent que visita arbres vells pot portar espores de fongs alòctons a la zona que visitem a les sabates i que ataquin els arbres vells debilitats pel pas de temps.

Un estudiant dels EUA anomenat Donald R. Currey va passar a la immortalitat quan el 6 d'agost de 1964 va tallar un pi per estudiar-ne els anells amb el permís del Servei Forestal dels EUA. L'arbre anomenat Prometeu o WPN-114, a l'est de l'estat de Nevada, Califòrnia, era un pi bristlecone, Pinus longaeva. Després de comptar els anells per diversos

ESTHER PROS FILÒLOGA ANGLESA www.estheracademy.es

Ensenyament Anglès tots els nivells

Concili de Trento, 191, Ent. 1a. Tels. 93 314 9778 (10-12 h. matins) 628 76 43 33 (22-22:30 h. nit) stherpros@hotmail.com experts, es va donar per cert que l’arbre tenia almenys 5.000 anys. Els pins d’aquesta zona viuen a 3.000 metres d’altura amb unes condicions climàtiques difícils, molt fred i neu, per la qual cosa el creixement és molt limitat. A uns grans troncs retorçats corresponen unes petites branques verdes. Amb la polèmica suscitada per haver tallat l’arbre conegut més vell de tots els temps, el 1986 es va crear a la zona el Parc Nacional de la Gran Conca, per protegir molts altres arbres vells que hi ha en aquest lloc.

Un làrix de Xile, Fitzroya cupressoides , anomenat "El gran abuelo" s'havia datat fins fa poc en una edat de 3.500 anys, però estudis recents de l'any 2022 han conclòs que té uns 5.485 anys, essent l'arbre conegut més vell del planeta. Mesura 11 metres de volt de canó i 31 metres d'altura.

Un exemplar anomenat "Pando" o "el gegant que tremola" va ser descobert la dècada de 1970 prop del llac Fish a l'estat de Utah, EUA. L'arbre és una colònia clonal sorgida d'un únic exemplar de trèmol masculí, Populus tremuloides. L'arbre pesa unes 6.615 tones, té uns 80.000 anys, més aviat les arrels, ja que els 47.000 troncs que ocupen 43 ha. tenen una mitjana de 130 anys. Són molts troncs que van brotant continuament de les mateixes arrels, alhora que d’altres moren.

S’anomena “Old Tjikoo” a una pícea de Noruega, Picea abies , de 9.560 anys que viu al Parc Nacional Fulufjället, província de Dalarna, Suècia. La part superficial té 5 metres d’alt i uns 600 anys, però les arrels són mil·lenàries.

Però no solament els vegetals poden assolir rècords al·lucinants. Un fong de l’espècie Armillaria gallica, que viu al terra d'un bosc de Michigan, EUA, ocupa 70 ha, pesa 400.000 kg. i té uns 2.500 anys d'edat.

Quina cosa més minúscula som els homes respecte aquests gegants de la natura.

Llibre Pla De Barris

Foment de Ciutat acaba de publicar un llibre amb les actuacions que el Pla de Barris ha fet en el període 2015-2023. S'inclouen les que ha fet el Pla de Barris de La Verneda i La Pau. Es pot baixar a l'adreça electrònica https://xurl.es/9l8co.

Cuina Fantasma

Amb l'objectiu de "protegir el comerç de proximitat i la vida veïnal", l'ajuntament ha aprovat un pla especial que prohibeix les cuines i els supermercats fantasmes al teixit urbà de la ciutat. Cal recordar l'intent d'establir una cuina fantasma al costat del mercat Sant Martí de La Palmera.

Xerrades Sobre Hist Ria Del Barri

La Societat d'Estudis de La Verneda de Sant Martí continua amb les seves xerrades dels dilluns (19:30, sala 606 del Centre

Cívic Sant Martí). Durant el mes de febrer es dediquen a: "La Primera República al poble de Sant Martí de Provençals" (dia 6); "La Verneda de Sant Martí i els barris veïns: La Sagrera" (13); "Les llengües de La Verneda de Sant Martí" (20); i "Andalusia a La Verneda de Sant Martí" (27).

PREMI JOVE DE CÒMIC

Com cada any, el Districte de Sant Martí convoca el Premi Jove Sant Martí de Còmic per a la prevenció i eradicació de la violència masclista. El lliurament d'obres serà fins al 17 d'abril. Més informació a: https://xurl.es/ydcha

BCNEGRA 2023

Entre els sis i el dotze de febrer se celebra a Barcelona el festival literari BCNEGRA. El barri participa amb dues rutes sota el títol "La Verneda de Sant Martí Negra". Informació a: https://xurl.es/oc70f

CUINA A ESCOLA LA PAU

L'escola La Pau compta amb una nova cuina. Va ser un dels projectes aprovats en la campanya per uns pressupostos participatius. Es va inaugura amb una jornada festiva a la que va acudir l'alcaldessa Ada Colau.