El Rebrot, Núm. 89 (Desembre '22)

ÀNGEL VALVERDE

Pili Calle Humanes (Badajoz, 1963) es coautora del libro "Revuelta de las mujeres en la IglesiaAlcemos la voz", vecina de La Pau y maestra en una escuela pública. Las nuevas dinámicas del movimiento feminista (#MeToo, No es No, Ocho de Marzo) han hallado eco en

la Iglesia católica. El libro, escrito por siete mujeres que participan activamente en la vida eclesial, es el reflejo de la teología feminista y de las experiencias vividas en los últimos dos años, cuando las reivindicaciones en favor de un papel diferente de las mujeres en la Iglesia han crecido exponencialmente.

Incertesa

S'apropa un any per estrenar en el què sabem que se celebraran eleccions municipals (el 28 de maig, coincidint amb l'aniversari de la inauguració de la nova biblioteca). No sabem, però, si també serem convocats a eleccions generals o al Parlament. De moment, tothom s'hi afanya a celebrar unes festes sense restriccions i amb els preus disparats.

Els actes de celebració de l'accidentat quarantè aniversari del Centre Cívic Sant Martí (amb obres de treure i posar pel mig) van acabar amb una taula rodona amb la participació de les persones i les entitats que el van veure néixer.

Una dona valenta és el centre de l'entrevista. Escriure un llibre en el què es critica obertament l'Església catòlica no és un fenomen habitual. A més, donant alternatives per canviar i millorar el paper de les dones en aquesta institució mil·lenària (qualsevol va poder contemplar com va ser l'única participació femenina en l'acte de consagració de la Sagrada Família: netejar l'altar!).

Els Premis Sant Martí d'enguany han guardonat novament persones i entitats vernedenques. Totes elles relacionades amb l'associació de veïns Sant Martí de Provençals, en el cinquantè aniversari de la seva fundació.

Cada cop podem gaudir de més obres d'art als nostres carrers. A més de l'enorme mural pintat davant l'única sortida del metro de La Pau, les dues estacions del tramvia que hi ha a La Verneda de Sant Martí s'il·luminen amb alegres pintures que homenatgen la ciutadania.

Amb el present número d'EL REBROT, com és tradició, s'inclou el calendari pel 2023, realitzat pels nostres veïns ninotaires Azagra&Revuelta, "amb tots els dies de l'any".

EL REB R OT R

REVISTA DE VERNEDA SOLIDÀRIA

Contacte: elrebrot.laverneda@gmail.com cartes.elrebrot@gmail.com

TRENET DE NADAL 22,23,24, 27,28,29,30,31 DESEMBRE / 2,3,4 GENER CANTÀBRIA/HUELVA

CARTER REIAL 3 I 4 GENER CANTÀBRIA/HUELVA

FINS 30 DESEMBRE EXPOSICIÓ: "DE LA GAUDÍ AL CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ" CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

FINS 5 GENER EXPOSICIONS: "DE REPETICIÓ EN REPETICIÓ", DE POL PINTÓ I COL·LECTIVA "2022_N3" CENTRE D'ART PIRAMIDÓN

2 DESEMBRE, 19:00 TAULA RODONA: "XL ANIVERSARI DEL CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ" AUDITORI SANT MARTÍ

12 DESEMBRE, 19:30

CICLE DE XERRADES SOBRE LA HISTÒRIA DEL BARRI: "L'EDIFICI GAUDÍ I EL CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ" CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

15 DESEMBRE, 17:15 TARDA FAMILIAR: "L'ANEGUET LLEIG" SALA LA PAU

16 DESEMBRE, 18:00 TARDA JOVE: "BOJA" SALA LA PAU

L'ESPURNA

16, 17 I 18 DESEMBRE 18:00

GRUP DE TEATRE ALISOS: "ELS PASTORETS" AUDITORI SANT MARTÍ

16 DESEMBRE, 18:30

PRESENTACIÓ POEMARI: "NAVIDAD ARRIBA, NAVIDAD ABAJO" BIBLIOTECA GARCÍA MÁRQUEZ

19 DESEMBRE, 19:30

XERRADES HISTÒRIA DEL BARRI: "LES ESCOLES D'ADULTS DE LA VERNEDA DE SANT MARTÍ" CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

22 DESEMBRE, 19:00

PANTALLA BARCELONA: "EL INCONVENIENTE" AUDITORI SANT MARTÍ

30 DESEMBRE, 17:30

TALLERS DE NADAL: REFEM ELS CONTES! BIBLIOTECA GARCÍA MÁRQUEZ

5 GENER, 17:00

CAVALCADA DE REIS PRIM / GUIPÚSCOA

16 GENER, 19:30

XERRADES HISTÒRIA DEL BARRI: "LA VERNEDA DE SANT MARTÍ A VOL D'OCELL" CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

23 GENER, 19:30

XERRADES HISTÒRIA: "HISTÒRIA DELS INSTITUTS INFANTA ISABEL D'ARAGÓ I JOAN D'ÀUSTRIA" CENTRE CÍVIC SANT MARTÍ

JEROGLÍFIC

Solució: Escassetat d'aigua, la més propera.

Quines conseqüències comportarà el canvi climàtic?

"Somos muchas, venimos de lejos y decimos basta"

Cuándo llega al barrio de La Pau?

En 1969. Entré a la parroquia de La Pau con catorce años y me apunté a la HOAC. ¿Qué hacía con 16 años en la parroquia? Leer la segunda lectura, alguna cartulina... Si voy ahora, con 59 años, después de haber criado tres hijos, de haber llevado una casa... seguiría haciendo lo mismo. ¿Cómo es posible esta perpetua minoría de edad de las mujeres en la Iglesia?

¿Cuál es actualmente el papel de las mujeres en la Iglesia?

Un ochenta por ciento de las parroquias están sostenidas por mujeres: catequesis, Càritas, ayuda a los ancianos, poner las velas, poner las flores, lavar el mantel del altar, barrer la iglesia... Todo eso lo hacen mujeres.

¿Cómo se organizan ante esta situación?

En marzo de 2020 surge una coordinadora de mujeres cristianas católicas que quieren realizar un gesto alrededor del Ocho de Marzo. De diferentes espacios eclesiales: movimientos de adultos, parroquias, mujeres religiosas, comunidades de base... Y organizamos la coordinadora Alcem la Veu.

Montamos un gesto delante de la catedral. Queríamos visibilizar el anacronismo y el hartazgo que tenemos las mujeres en la Iglesia.

También se hizo delante de la Almudena, en Madrid, en Valencia, en Zaragoza y en Sevilla. Se quedaron a las puertas otras ciudades porque una semana después estalló la pandemia.

Tal como es

En marzo de 2020 surge una coordinadora de mujeres cristianas católicas que quieren realizar un gesto alrededor del Ocho de Marzo

Ese gesto de Barcelona se dio también en Australia, en Inglaterra, se dio en un montón de países del mundo. No fuimos nosotras nada más. Solo que aquí estalló muy fuerte.

¿Les afectó el confinamiento?

Ocurrió todo lo contrario de lo que la gente se pensaba. Las redes sociales nos dan una oportunidad enorme de creatividad: hacemos celebraciones on-line, nos pasamos materiales y creamos una red. Las mujeres del resto del Estado español se llamaron “Revuelta de mujeres en la Iglesia, hasta que la igualdad se haga costumbre”.

¿Y de aquí nació el libro "Revuelta de las mujeres en la IglesiaAlcemos la Voz"?

El año pasado, las mujeres de México, que son poderosísimas, nos propuso un webinar, un seminario on-line. El objetivo era explicarles lo que estaba pasando. Eso fue en

(sigue en la pàgina 4)

Y el gesto se expandió... Muchas de nosotras conocíamos otros espacios de mujeres de otros sitios de España: Exeria en Galicia, Red Miriam, Mujeres y Teología, la Asociación de Teólogas españolas,… Les dijimos: "¿qué os parece,… compartimos?". Libro "Ungidas", de Mariola López Villanueva. Música Silvio Rodríguez. Película "Despedidas", de Yojiro Takita. Color Granate. Olor Ropa limpia. Comida Gazpacho. ¿Piano o guitarra? Piano.

Pili Calle Humanes, con su libro, en la sede de Verneda Solidària

(viene de la pàgina 3)

noviembre de 2021 y en enero de 2022 una editorial muy joven de Madrid, La Imprenta, nos dice: "yo fui a la catedral de la Almudena el Ocho de Marzo de aquel año, yo soy cristiano y no puedo dejar pasar esto. Esto tenéis que registrarlo". Y las siete mujeres que habíamos hecho el webinar hicimos el libro.

¿Cuál es el contenido del libro?

Tiene cuatro partes. El prólogo lo ha escrito Lucetta Scaraffia. Era la directora de la separata de L'Osservatore Romano "Donne Chiesa Mondo". Denunció los abusos a las mujeres en la Iglesia y se lo cerraron.

La última parte es "La Iglesia que soñamos". Mientras esto se estaba gestando, en paralelo hemos celebrado todas el Sínodo de las Mujeres. Las conclusiones las tienen todos los obispos y el papa Francisco. Nos hemos preocupado de ir a nuestro obispado y entregarlo.

¿Cuál ha sido la reacción de la Iglesia oficial?

Ninguneo.

Les acusan de querer ser obispos y curas...

La religión no te puede esclavizar. Es un medio para que tú seas feliz aquí y ahora. Y si eso no se logra, algo está fallando

La primera parte es " Genealogías de la Revuelta". Ofrece la información de todo lo que ha sido el proceso de estos dos años. Esto viene de la lucha de las mujeres desde el concilio Vaticano II. El manifiesto fundacional está basado en tres palabras: somos muchas, venimos de lejos y decimos basta.

La segunda es "Geografías de la Revuelta". Este es un movimiento internacional, en diálogo con el feminismo y otros movimientos sociales. Hay aportaciones de teólogas de todo el mundo.

No queremos que haya mujeres obispos, queremos que la Iglesia sea más circular, más democrática. La religión no te puede esclavizar. Es un medio para que tú seas feliz aquí y ahora. Y si eso no se logra, algo está fallando. Esta situación de las mujeres en la Iglesia es anacrónica. No se sostiene.

La teóloga Maria Pau Trayner nos decía un día: "Ai nenes, quants sagraments hi ha? Hem de dir sis. Perquè hi ha un que no és nostre."

Este es un movimiento internacional, en diálogo con el feminismo y otros movimientos sociales

La tercera se llama "Políticas y vivencias" y tiene propuestas concretas desde la teología feminista. Una gran teóloga gallega, Carmen Soto Varela, dice que "nosotras no queremos más trozo del pastel, nosotras queremos hacer un pastel diferente".

Una discriminación que viene de lejos...

En cierta ocasión un sacerdote joven me dijo: "Si habéis esperado tantos siglos, ¿por qué no esperáis un poco más?...

¿Quién compra un libro como este?

Ya vamos por la segunda edición. La editorial nos dice que el perfil del comprador es: mujer, joven y alejada de la Iglesia.

LA BIBLIOTECA RECOMANA

Cien años de soledad

S’ha parlat i escrit tant de l’obra més publicada i traduïda de Gabriel García Márquez que no caurem en la temptació de fer aquí una exegesi de les set generacions de la família Buendía. Només cal superar el petit obstacle inicial que és el plantejament de l’espai i del temps entrelligats en un cercle infinit, per quedar atrapat, hipnòticament, en la història fundacional de Macondo i dels seus habitants, aquell món tan nou que moltes coses no tenien nom “y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo”.

Des de la Biblioteca Gabriel García Márquez us convidem a llegir “Cien años de soledad”. És la millor manera que hem trobat de felicitar-vos el Nadal i també d’agrair-vos l’acollida que ens heu fet des del barri. Que aquest any que acaba sigui el primer de més de cent anys en la vostra companyia.

Gabriel García Márquez Cien años de soledad Random House, 2017

Més vernedencs guardonats als Premis Sant Martí 2022

Un any més diverses persones i entitats vernedenques han estat distingides amb les Premis Sant Martí. L'acte de lliurament es va celebrar a l'Auditori Sant Martí de Provençals el dia 11 de novembre, festivitat del patró.

En la Modalitat col·lectiva va guanyar el Premi Sant Martí el Centre d'Estudis de Sant Martí de Provençals. El jurat destaca "la seva perseverança i dedicació per protegir i difondre el patrimoni històric i artístic dels barris de la Verneda de Sant Martí". La proposta va ser presentada per l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Martí de Provençals.

La Medalla de Justícia Social va recaure en Sonia Rodríguez. El jurat li atorga la medalla "per la seva perseverança per l’accessibilitat dels espais públics, com a membre de la vocalia de diversitat funcional de l’Associació Veïnal de Sant Martí de Provençals. La proposta provenia de

l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Martí de Provençals.

La Medalla de Bronze pels cinquanta anys de la seva fundació va ser per l'Associació de Veïnat de Sant Martí de Provençals.

El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona va ser l'escenari del lliurament de les Medalles d'Honor de la ciutat d'aquest 2022. A proposta del Consell Municipal del Districte de Sant Martí de Provençals va ser guardonada la Coordinadora d'Entitats del Poblenou, en paraules del jurat "en reconeixement del lideratge en el foment i la defensa de la xarxa associativa del Poblenou i la coordinació de les festes populars i tradicionals". I també Francisco Narváez Pazos, entrevistat per la revista EL REBROT al passat número d'octubre, "per la seva trajectòria com a responsable municipal vinculat al districte".

DIA MUNDIAL

Persones amb discapacitat 3 desembre

Declarat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1992. Té com a objectiu "promoure els drets i el benestar de les persones amb discapacitats en tots els àmbits de la societat i el desenvolupament". A més, Nacions Unides va adoptar el 2006 una Estrategia per a la inclusió de la discapacitat.

A Catalunya, la Generalitat prefereix fer servir el terme diversitat funcional, per iniciativa de les pròpies persones afectades.

A La Verneda de Sant Martí hi ha un grup, la vocalia de Persones amb Diversitat Funcional de l'associació de veïns Sant Martí de Provençals, que porta molts anys de treball efectiu per conscienciar la població en general i reivindicar davant les administracions públiques la millora de la ciutat per incloure aquestes persones. Va rebre el Premi Sant Martí al 1996.

25 de Novembre al barri

La Verneda de Sant Martí va viure un 25-N, Dia Internacional de l'Erradicació de la Violència vers les Dones, ple d'actes. A l'Auditori Sant Martí de Provençals es va projectar el documental "Estimada Sara". A la Sala La Pau es va celebrar el concert de la cantautora Laura Aznar Grau. Al Centre Cívic Sant Martí hi va haver una xerrada amb el títol "Dones de La Verneda de Sant Martí", sobre la història del moviment feminista al barri.

També al Centre Cívic tingué lloc l'espectacle "Monòlegs a la plaça". I a la Sala La Pau es va representar l'espectacle d'humor "Monólogos Woooman".

El dia 23 va tenir lloc al Centre Cultural La Farinera del Clot l'acte de lliurament del XVII Premi 25 de Novembre, atorgat a l'associació de veïns de Sant Antoni pel seu projecte "Totes som punt lila".

Ca l'Armengol

Art al tramvia

Les parades del tramvia de la Gran Via de les Corts Catalanes han cobrat vida amb obres d'art urbà. "Art al TRAM" és un projecte d'intervencions artístiques de la productora Rebobinart amb l'objectiu de revitalitzar espais de pas.

Les pintures de l'estació Sant Martí-Provençals han estat pintades amb obres d'Elisa Capdevila (les quatre primeres fotos) i les de l'estació Besòs per Amaia Arrazola (les dues darreres).

La masia de Ca l'Armengol estava situada, segons testimoni d'Assumpta Magrans, que la va conèixer de petita, al darrere de la cafeteria Pic-nic (ara Blat&Sucre).

En la primera fotografia, de 1962, es veu l'edifici de la cafeteria i al darrere la masia i l'estable de la vaqueria que regentaven els pares de Magrans. Això queda reflectit en l'esquema dibuixat per ella.

L'any 1964 vaqueria i masia van desaparèixer per construir els blocs de la Caixa de Barcelona (a l'esquerra del Picnic en la tercera foto). En aquell moment, els Magrans tenien dotze vaques (tot i que vivien al carrer Espronceda amb Perú) i repartien llet entre el veïnat i les fàbriques del barri.

A la masia Ca l'Armengol hi havia una farmàcia en el primer pis i al segon hi vivia el rector de la parròquia de Sant Martí de Provençals, mossèn Lluís Bros.

Art urbà i salut

Al costat de l'única sortida de l'estació del metro La Pau, alumnes del taller sobre l'art del grafit del programa Barcelona Salut als Barris, organitzat per la Taula Comunitària de La Verneda i La Pau, han pintat un mural sobre l'emergència climàtica.

DICCIONARI D'ECOLOGIA Canvi climàtic

L'expressió canvi climàtic es refereix a la variació global del clima de la Terra. El nostre planeta ha sofert nombrosos canvis climàtics al llarg de la seva història. Tots deguts a fenòmens naturals: impacte de meteorits, canvis en la circulació de les corrents oceàniques... Actualment hi ha moltes evidències que assenyalen l’inici d’un canvi del clima. En aquesta ocasió, però, la causa és l’acció de l’home. Com afecta aquest canvi climàtic a Catalunya? Una de les expressions més evidents és el ritme d'escalfament. La gràfica de meteo.cat que il·lustra aquesta secció reflecteix l'anomalia de la temperatura mitjana anual a Catalunya entre 1950 i 2021.

Els noms dels carrers de La Verneda de Sant Martí

SOCIETAT D'ESTVDIS DE LA VERNEDA DE SANT MARTÍ (SELAV)

Els gairebé noranta carrers, places i jardins que s'estenen per tot La Verneda de Sant Martí porten noms molt variats: hi ha vint-i-quatre amb nom d'home; vint-i-una amb nom de dona; una vintena amb noms de poblacions o territoris; i, de la resta, només cinc fan referència a antigues masies del barri.

De la recerca d'espais susceptibles de tenir un nom van sortir una setantena de possibilitats

Altres efectes són: l'increment dels extrems climàtics (onades de calor); lleuger increment de la durada i extensió de les sequeres; temperatura i nivell de l'aigua del mar a l'alça; i canvis en la fenologia de les espècies vegetals i animals (avançament de la floració i la maduració dels fruits i avançament de l'arribada de certes aus migratòries).

Pel que fa a noms de veïnes i veïnes, només tres: Ana Figuera, cofundadora de La Tela de Penélope, i Xavier Llorenç i Josep Mula, membres de l'associació de veïns de La Pau.

Després de gairebé tres anys de treball, el Taller d'Història del Barri, que organitza la SELAV, ha presentat a la Ponència del Nomenclàtor de la ciutat una proposta per donar nom a nou indrets. De la recerca d'espais susceptibles de tenir un nom van sortir una setantena de possibilitats. L'informe presentat inclou set noms

de masies, un de fàbrica, un de personatges de còmic i dues reserves d'espai per al futur. Les masies, totes elles desaparegudes, són: Ca l'Armengol, Cal Masover, Can Pujades, Can Juliol, Can Mariné, Cal Berro i Cal Quer. La fàbrica tèxtil era "Hijos de Rafael Clarasó", coneguda com "La Fabriqueta". Pel que fa als personatges de còmic, es demana que un dels enjardinaments del lateral de la Gran Via de les Corts Catalanes porti el nom de "Mortadel·lo i Filemó", en homenatge al ninotaire Francisco Ibáñez, veí del barri. Les dues reserves fan referència precisament a Ibáñez i a la masia Can Nyau, desapareguda del final del carrer Prim el 1992, la nit que el FC Barcelona jugava la final de Wembley.

Així doncs, la idea central és que els nous noms dels carrers i indrets del barri tinguin a veure amb realitats pròpies vernedenques.

ESTHER PROS FILÒLOGA ANGLESA www.estheracademy.es

Ensenyament Anglès tots els nivells

Concili de Trento, 191, Ent. 1a. Tels. 93 314 9778 (10-12 h. matins) 628 76 43 33 (22-22:30 h. nit) stherpros@hotmail.com

FOTOS: ESTER RIERA

Cartes dels Lectors

A EL REBROT publicarem les cartes que ens arribin dels nostres lectors amb opinions, suggeriments, notícies, queixes, fotodenúncies... Es poden enviar a: cartes.elrebrot@gmail.com

Es publicaran les cartes que no superin les 120 paraules. Han d’anar signades amb nom, cognoms, número del DNI o passaport, adreça i telèfon. No es publicaran cartes signades amb inicials o pseudònims. EL REBROT es reserva la possibilitat d’extractar o resumir-ne el contingut.

QUEIXES SENSE SOLUCIÓ

La vorera del carrer Andrade, 224 (a la plaça de La Palmera) està plena de tapes de serveis mal endreçades. L'altre dia vaig ensopegar amb una d'elles i vaig caure. Vaig escriure a la pàgina web de queixes de l'Ajuntament i la resposta (automàtica) va ser: "le informamos que se priorizan las reparaciones de las incidencias que presentan una mayor peligrosidad. Las actuaciones en estos casos se realizan según la dotación económica disponible". I res no s'ha fet.

M. Teruel

A lo largo del año he presentado muchas quejas en la pàgina web municipal sobre la avería de la fuente que hay en la plaza del Ram de l'Aigua, al lado de la Residencia de La Verneda. Nunca me han respondido, ni se ha arreglado.

La fuente, identificada con el número 0194, lleva muchos meses sin funcionar. En el caluroso verano, los muchos niños que juegan en la plaza no pudieron refrescarse ni jugar con sus globos de agua.

A. González

Serralada és una llar d’infants privada autoritzada pel Departament d’Educació, amb una atmosfera càlida, alegre i tranquil·la on tant la distribució com l’organització del centre estan pensades per crear un entorn segur i acollidor per als nostres petits i petites

Disposem de cuina pròpia

Horari molt ampli: de 7:00 del matí a les 19:00 de la tarda. Estem obertes durant tot l’any (agost inclòs!).

LLAR D'INFANTS-PARVULARI

València, 706 - Telèfon 93 266 0078 E-mail: serralada@serralada.net Web: www.serralada.net

NEUS ESPINALT

José María Verdú Rotellar és metge de família en el Centre d'Atenció Primària del carrer Fluvià i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser Premi a l'Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona el 2014.

A més, és autor d'un grapat de novel·les de les que destaquen "Los héroes olvidados" (2007), una història ambientada en la perifèria d'una gran ciutat. Acaba de publicar "Los árboles transparentes".

Gran Via de les Corts Catalanes, 1069 Local 2 Tel. 93 694 0302 contacto@lexgranvia.com - www.lexgranvia.com

Abogados del barrio con trato profesional, cercano y calidad humana, especializados en:

CIVIL (Reclamación de cantidades, contratos, compraventas, alquileres, herencias, testamentos)

FAMILIA (Divorcios, disolución de pareja, custodias, modificación de medidas de divorcio)

LABORAL (Despidos, reclamaciones de cantidades, prestaciones)

EXTRANJERÍA (Nacionalidad, permisos de residencias, asilo, recursos)

PENAL (Alcoholemia, amenazas, delitos leves, lesiones)

BANCARIO (Cláusulas abusivas, refinanciaciones, gastos hipotecarios, asesoramiento)

LEX GRAN VIA DESPACHO ABOGADOS

Los héroes olvidados

RICARD LLERINS BONET

Un bosc és un tipus d'ecosistema natural on conviuen diferents éssers vius com plantes, arbres, lianes, herbes, molses, cucs de terra, fongs, líquens, bacteris, ocells i animals diversos. La seva característica principal és la diversitat d'organismes presents que són capaços de conviure creant unes relacions entre elles sorprenents, on uns individus depenen d'uns altres per sobreviure.

Aquestes relacions són el fruit de milions d'anys de convivència, on la interdependència d'unes espècies respecte unes altres és notable. Així els arbres depenen dels fongs que tenen a la punta de les arrels i els ajuden a captar aigua i nutrients, alhora que s'uneixen a través

d'ells amb d'altres arbres per intercanviar aliment i informació; dels cucs de terra que els estoven la terra perquè hi creixin les arrels i també aporten nutrients; dels insectes pol·linitzadors i dels ocells que els escampen les llavors, entre d’altres organismes. Tot

Els cultius fores

tar arbres i els perjudiquen greument, però la natura és una barreja de diferents estratègies per sobreviure, on sol trionfar més la cooperació que la competència.

amb el gran objectiu que la comunitat sobrevisqui a unes condicions mediambientals difícils.

Això no vol dir que no hi hagi fongs que intenten ma-

Els boscos fertilitzen la terra, retenen carboni evitant el canvi climàtic, més que els monocultius de coníferes, fomenten la pluja a partir de l'aigua que s'evapora dels estomes de les seves fulles i atemperen les temperatures extremes, augmenten la temperatura exterior si fa fred i la refreden si fa calor, donat que fan més ombra els arbres caducifolis que les coníferes, degut a que a més de fer ombra al terra, l'evaporació d’aigua fa disminuir la temperatura ambiental, com també ens passa a nosaltres al suar interiorment.

Les plantes no existeixen perquè nosaltres ens en aprofitem. El que passa és que n'hi ha tantes i tant diverses que bastantes d'elles tenen propietats de les que ens podem aprofitar, sigui per fusta, medicaments, resines o aliments.

La humanitat necessita grans quantitats de fusta per fer mobles, paper, cremar per calentar, en la construcció i en moltes altres activitats. Fa dècades es van començar a tallar les selves tropicals per

aconseguir fusta relativament barata en grans quantitats, però alhora es van importar arbres al·lòctons per plantar en les nostres mun-

Ferida que es tanca en un freix e de Bucarest, Romania)

tals no són bosc

es doni uns ingresos a pobles que si no fos per aquests cultius potser desapareixerien, no pot fer oblidar que aquests cultius d'espècies al·lòctones són artificials, o bé perquè necessiten molts adobs i tractaments químics o bé per que empobreixen la terra per ser espècies al·lòctones de creixement ràpid.

En el cas dels arbres fruiters, quan deixen d'estar en màxima producció els arrenquen i en posen un altre. Els arbres al·lòctons han estat plantats sovint tallant boscos d'espècies autòctones, on hi ha clarament menor diversitat biològica. A més tant en un cas com en l'altre no hi ha sotabosc que protegeixi la terra de la llum del sol perquè hi visquin d'altres organismes o la retingui en cas de ventades o forts aiguats si està en terreny pendent i els arbres encara són petits.

Un monocultiu per fer fusta té poques defenses davant plagues, molt menys que un bosc amb diversitat d'espècies, com s'està demostrant al País Basc on un fong està matant milions d'avets de Douglas, Pseudotsuga menziesii, que mai havien d'haver estat plantats allà. No està previst a la natura que hi hagi grans extensions d'una sola espècie vegetal.

Els herbívors no solen menjar fulles de coníferes

per un cultiu forestal és absurd. De vegades la seva rendibilitat només s'explica per les subvencions que reben per fer aquestes barbaritats.

de

estreta (Jardí Botànic tanyes, de creixement ràpid, per tallar-los i aconseguir fusta sense un cost tant alt de transport com si ve de lluny.

A mi les plantacions d'una sola espècie d'arbres, tant si són presseguers a la plana de Lleida com si són eucaliptus a Girona, em recorden més a una granja d'animals estabulats que a un bosc. El fet que

A més tant en el cas de les Coníferes i en els dels eucaliptus, són espècies de fulla perenne de creixement ràpid però piròfites, que necessiten els incendis per reproduir-se i per eliminar competidors. Això fa que els incendis en plantacions forestals es produeixin més sovint que si el bosc natural no ha estat excessivament alterat i siguin més difícils d'apagar. També les fulles d'eucaliptus quan cauen al terra es podreixen amb dificultat i tenen substàncies químiques inhibidores per evitar que germinin d'altres espècies.

Un monocultiu per fer fusta té poques defenses davant plagues, molt menys que un bosc amb diversitat d'espècies

plenes de resina indigerible ni d’eucaliptus, per la qual cosa han de marxar a d'altres llocs lluny dels cultius forestals on havien viscut fins que van fer malbé el seu bosc per plantar espècies llunyanes. Amb ells marxen també els carnívors. Igualment la diversitat de fruits que hi havia en un bosc autòcton desapareix i els animals que se'ls menjaven han de fugir per sobreviure.

Fer malbé un bosc madur ben adaptat al clima, amb una gran diversitat d'espècies, que té resistència al foc i on els grans exemplars són una gran reserva de carboni atmosfèric per lluitar contra el canvi climàtic i canviar-lo

Un altre factor important és la presència de màquines tant en la preparació del terreny per plantar, anivellació de terrenys o fer bancals en llocs pendents, com alhora de tallar els arbres. Les màquines actuals donen una gran rendibilitat alhora de tallar els arbres, però amb les diverses tones que pesen compacten terriblement la terra, de forma que per on elles pasen no hi creix res durant dècades, o almenys el procés de regeneració natural es complica força. Les màquines que tallen arbres fan malbé també molts arbres que no són útils per fusta per ser massa joves, per que cal fer camins per on passen.

El cas és que els cultius d'arbres al·lòctons empobreixen la terra en la que viuen i no tenen la riquesa d'espècies d'un bosc natural ni generen els serveis d'aquests com evitar els incendis, els moviments de terres o baixar la temperatura diversos graus sota dels arbres, generant núvols perquè plogui.

Si volem salvar el planeta del caos al que l'estem portant, els arbres autòctons adaptats al medi on fa segles que hi viuen, són la nostra esperança.

Anuncia't a

Contacte: publicitat.el.rebrot@gmail.com

e

fulla

Bunyols de iuca (Cuba)

INGREDIENTS

- 1 litre de llet.

- 1 lliura de midó de iuca.

- 1/2 lliura de sucre en pols.

- 1/2 cullaradeta d'anís.

- 12 ous.

- Llard.

- Sal.

ELABORACIÓ

Barrejar la llet i el midó i batre'ls bé. Colar amb un tovalló. Afegir el

sucre i l'anís. S'ha de cuinar a foc lent, remenant i, a mida que va quallant, afegir petites dosis de llard per evitar que s'enganxi.

Un cop cuinada la massa se separa del foc i s'embolica en un tovalló. Es deixa refredar. Quan està mig fred es va amassant i mica en mica si li van afegint els ous.

Es formen els bunyols (vegeu il·lustració) i es fregeixen en el llard.

NOTÍCIES

CAP LA PAU

Fa temps que el veïnat del barri de La Pau reclama millores en el seu Centre d'Atenció Primària (CAP). Els nous habitatges del final del carrer Guipúscoa afegeixen pressió sobre l'equipament.

Quan semblava que l'administració sanitària havia acceptat l'ampliació del CAP, un nou esdeveniment ha posat en alerta el veïnat: la adquisició d'uns baixos de l'edifici Piramidón per una cadena de supermercats.

Això ha posat en peu de guerra les veïnes i veïns del barri. L'associació de veïns de La Pau reclama una negociació que permeti dedicar més espai a l'ampliació de l'equipament sanitari i crear un nou centre de dia.

La PB Barcino, fent Club al barri des de 1947

PUBLICITAT

La Penya Barcelonista Barcino, la Barcino, està situada al carrer Menorca, enfront de les instal·lacions del camp Municipal Menorca. No obstant, actualment gestiona quatre espais esportius, tres al Districte de Sant Martí (Maresme, Sant Martí i Menorca) i una al Districte de Gràcia (L'Àliga). A aquesta activitat de gestió se li suma l'activitat del propi club, que compta en aquest moments amb més de 800 jugadors i jugadores repartits en 49 equips que disputen tant Lligues d'FCF com altres lligues de gestió privada.

Durant 75 anys, el barri ha vist créixer i prosperar a aquest Club, que continua promovent i desenvolupant la pràctica esportiva i els valors del treball en equip.

Esment especial mereix l'actual envergadura de la secció femenina de la Penya, que compta actualment amb 10 equips (des de categoria benjamí fins a amateur) i que està en ple apogeu i creixement.

PB Barcino, escola de futbol.

Equips femenins en la presentació del Club (12/10/2022), al Municipal de Sant Martí.