NEUROCIÈNCIA COGNITIVA APLICADA A L’APRENENTATGE
Logopèdia - Psicologia - Psicopedagogia - Neuropsicologia - Neuropediatria
VILAFRANCA
MATARÓ
BARCELONA
febrer 17 núm. 25 trivium.cat
núm. 25 febrer 2017
el butlletí de paper TRIVIUM Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38 www.trivium.cat Edició: Trivium Direcció: Mireia Sala i Carme Huguet Redactors: Anna Bayo i Edgar Gonzàlez Correcció: Llengua de foc Disseny: Edgar Gonzàlez Racó científic: Marta Reinoso
Il·lustracions: Edgar Gonzàlez Impressió: Gabinet Trivium S.L. Col·laboradors de redacció: Carme Huguet, Mireia Sala i Mateo Gonzàlez
Editorial
Per a aquest mes de carnestoltes encara no hem pensat cap disfressa. Estem dubtant si posar-nos un antifaç o fer-nos tota la disfressa sencera; mentrestant, sigui carnestoltes o l’últim mes d’aquest hivern, seguim treballant en els projectes d’aquest 2017 per intentar ser cada dia més rigorosos en les nostres intervencions i oferir-vos ben aviat notícies d’aquests projectes que s’estan cuinant a foc lent, amb el foc que cremarem i enterrarem la sardina. A la revista trobareu un estudi que conclou que l’activitat lúdica en l’activitat infantil afavoreix el desenvolupament socioafectiu. També us hem preparat una reflexió sobre la que va ser la paraula de l’any 2016, post-truth, i les seves implicacions en el món de l’educació. A La motxilla del pares, volem mirar les escoles Waldorf i Montessori i el boom de les pedagogies alternatives des d’una altra perspectiva. I com cada mes, l’entrevista a un dels nostres professionals, on hi trobareu esmentats alguns d’aquests projectes que citàvem en línies anteriors.
Seguiu-nos a: facebook.com/Institut-Trivium
Editorial
twitter.com/InstitutTrivium
3
març
Agenda CONFERÈNCIES
“Intervenció en la comunicació i el llenguatge en el TEA. Nivell 1 (2a edició)”. CLC, Barcelona, 11 de març.
FORMACIÓ
“La teoria del vincle; principals conceptes i aplicacions en teràpia”. COPC, Barcelona, 18 de març.
Sessió: “TIC i Aprenentatge (Streaming delegacions)”. COPC, Barcelona, 21 de març.
“Comprendre, detectar i intervenir en els Trastorns de l’Espectre de l’Autisme”. COPC, Tarragona, 24 de març.
Curs telemàtic: “Ensenyar a aprendre”. ACTISI, Barcelona, 21-30 de març.
Agenda
ACTIVITATS
IV Jornada de Formació Professional Setmana de la Informació i de Diputació de Barcelona, Sant Cugat l’Orientació Professional (SIOP) del Vallès, 15-17 de març. Diputació de Barcelona, Mataró, 2731 de març. Electric Baby Land. CCCB, Barcelona, 4, 5, 11 i 12 de març.
4
Racó científic
Marta Reinoso
de l’infant. En conjunt, s’efectuaren 304 observacions durant un total de 25 hores. L’estudi tenia com a objectiu principal comprovar l’existència de diferències en l’expressió d’afecte en cadascuna de les situacions. D’acord amb la hipòtesi plantejada, les dades obtingudes revelen que les comunicacions afectives són més freqüents i intenses durant el joc. Aquests resultats estan en la mateixa línia que altres treballs, els quals mostren que els/les nens/es que més freqüentment s’enfaden o experimenten emocions negatives mentre juguen són els que presenten més problemes de conducta i menys habilitats socials.
En la investigació es va portar a terme una observació sistemàtica de 38 nens i nenes d’entre 5 i 6 anys a fi i efecte d’analitzar l’expressió i la regulació de les emocions en quatre situacions diferents (assistència a l’assemblea de classe, realització d’una activitat amb fitxa, sortida de l’escola i espai de joc). Un cop acabada cada observació, es demanà al mestre/a que emplenés una escala per tal d’avaluar l’adaptació escolar
5
Racó científic
Un recent estudi desenvolupat a la Universitat de Còrdova i publicat a la revista Journal for the Study of Education and Development conclou que l’activitat lúdica en l’etapa infantil afavoreix el desenvolupament socioafectiu i l’ajust escolar.
La recerca també evidencia que l’expressió afectiva està relacionada amb l’èxit escolar. Això significa que aquells/es preescolars que normalment tenen reaccions emocionals positives i saben gestionar les seves emocions són els que tenen un millor rendiment acadèmic i ajust escolar. En canvi, aquells infants amb problemes de regulació emocional i amb repertoris d’expressió negativa/agressiva presenten pitjors resultats en aquestes variables. Aquestes troballes fan palesa la importància dels afectes en els preescolars, tant pel que fa a l’establiment i el manteniment de les relacions interpersonals com pel que fa al procés d’aprenentatge.
tives desajustades esdevenen sovint un fre. En canvi, tal com l’estudi presentat mostra, l’activitat lúdica té un paper molt important en el desenvolupament, especialment en etapes inicials. Mitjançant el joc l’infant s’expressa, es relaciona, treballa la resolució de conflictes, l’empatia i la creativitat; es diverteix i se sent feliç. Pares, mares i educadors/es hem de vetllar per aquells espais i oportunitats que possibiliten una interacció informal i distesa en el si de la qual és possible preparar-se per al futur, tot gaudint del moment actual.
Racó científic
L’estimulació en edats primerenques és molt important perquè existeix una gran plasticitat neuronal i les connexions establertes perduren al llarg dels anys. Ara bé, provar d’accelerar el rellotge biològic i anticipar l’adquisició de coneixements formals propis d’etapes posteriors no sembla una estratègia adequada. Ans al contrari, la sobreestimulació mal entesa o unes expecta-
Article de referència Zych, I., Ortega-Ruiz, R. i Sibaja, S. (2016). “Children’s play and afective development: affect school adjustment and learning in preescholers”. Journal for the Study of Education and Development, 39(2), 380-400.
6
Entrevista Edgar Gonzàlez Departament d’Estratègies i Comunicació de Trivium Formació i trajectòria professional: Ara mateix estic acabant les pràctiques del màster en Teràpia Familiar Socioeducativa que vaig començar ja fa tres anys. Però comencem des del principi. Vaig acabar la meva Llicenciatura de Química l’any 2008. Aquell mateix any vaig començar un Cicle Formatiu de Grau Superior d’Arts aplicades a l’Escultura. Posteriorment vaig anar a estudiar a Tenerife, a la Universitat de La Laguna, un Postgrau de Qualificació Pedagògica, mentre treballava en un centre de menors com a tècnic educatiu, fent seguiment acadèmic dels adolescents. El 2010 vaig anar a treballar a Santander a un centre d’escolaritat compartida. Digue’ns, en una frase, què t’aporta Trivium a nivell professional i a nivell personal. Trivium m’aporta la seguretat i satisfacció de la feina ben feta, així com un creixement personal i professional exponencial.
són el context socioeconòmic i cultural de cada un dels projectes; per tant, la perspectiva que es té davant les dificultats influeix a l’hora d’intervenir. A Tenerife va ser una experiència molt més intensa: treballar en un centre de menors et fa veure altres realitats, altres necessitats i tenir una mirada diferent a l’hora d’afrontar reptes actuals. En el projecte en què estava immers s’intentava donar una xarxa de seguretat als nens, intentar que no abandonessin el sistema educatiu i donar oportunitats per al seu futur. Aquest projecte va canviar la meva mirada per poder ser capaç d’observar coses positives allà on ningú les volia veure. En el pro-
En la teva experiència en projectes en el món de l’educació que ens has comentat en la presentació, a nivell psicopedagògic, quins diries que han estat els principals aprenentatges que has tingut en veure diferents metodologies de treball? Són experiències diferents, com també diferents
7
Entrevista
Aquesta experiència professional va fer que volgués ampliar la meva formació en l’àmbit educatiu i vaig fer un Postgrau en Trastorns d’Aprenentatge a la Universitat de Girona l’any 2013. L’octubre d’aquell mateix any vaig començar a col·laborar a Trivium, on ara, a les tardes, formo part Departament d’Estratègies d’Aprenentatge fent intervenció directa amb adolescents, i als matins participo en els diferents projectes que es fan des de Trivium i faig tant la comunicació com el disseny corporatiu de l’entitat. Sí, les il·lustracions i els vídeos passen per les meves mans.
Formes part de l’equip d’Estratègies d’Aprenentatge. Quins reptes et planteges amb els nens que portes? Un repte comú seria ser capaç de potenciar les seves habilitats i donar eines i estratègies per poder compensar les seves dishabilitats. Dur a terme un bon procés d’escolta activa, observar com treballa, com està emocionalment, crear un bon vincle. Intento desenvolupar un procediment de VEURE-ENTENDRE-ARRIBAR. Un altre repte que em plantejo és que siguin capaços d’observar l’aprenentatge més enllà de l’escola o institut, que l’aprenentatge l’han d’anar a buscar i no conformar-se amb un exercici de mates i dues oracions de sintaxi.
jecte de Santander s’intentava que els nens fessin una escolaritat compartida. Hi havia diferents casos: nens que anaven dos dies a l’escola i tres al nostre centre, d’altres que al matí anaven a l’escola i a la tarda amb nosaltres... Era un ambient de treball molt enriquidor, els nens se sentien recolzats i acompanyats per poder assolir les competències bàsiques i obtenir el títol de l’ESO. Ara estàs fent les pràctiques del màster sobre Teràpia Sistèmica. Per què és tan important involucrar les famílies en els processos d’intervenció? La família és qui més coneix el nen, ells són els “grans experts” en el seu fill. Han detectat els senyals i acudeixen a nosaltres per millorar el benestar del seu fill. Tenir un nen amb dificultats, siguin del tipus que siguin, implica fer un procés per conèixer quines són les seves habilitats i dishabilitats. Sense l’ajut i la comprensió de l’entorn és difícil tirar endavant aquestes habilitats i donar estratègies per compensar les dishabilitats. En moltes ocasions aquestes situacions mouen coses dins la família; sentiments, angoixes, posicionaments, plantejaments de model educatiu... El nostre objectiu com a professionals és reajustar les expectatives, apoderar les famílies, aconseguir que el model educatiu vagi a l’una i que la posició dels pares aporti seguretat i a la vegada el permeti créixer, diferenciar-se i madurar.Hi ha moltes maneres de treballar; per exemple, des de la narrativa es poden afrontar processos de fracàs escolar i podem fer canviar la concepció del propi nen i de la família.
Entrevista
A part dels aspectes més tècnics relacionats amb el contingut del currículum i els hàbits de gestió acadèmica, quin pes té l’empatia a l’hora de treballar amb adolescents? “Estic en una aula amb trenta companys més, no m’estic assabentant del que està passant, m’avorreixo quan han passat 20 minuts sense entendre res, em distrec, parlo amb el del costat... em cau l’escridassada... ara segur que no li puc preguntar els dubtes que tenia”. Aquestes experiències escolars són comuns amb els alumnes que hi ha a la meva aula. Intento escoltar i entendre cada situació i a partir d’aquí generar eines d’ajuda, ja siguin estratègies d’estudi, d’organització, dubtes sobre el contingut acadèmic, ajudar a com investigar sobre un tema concret, i escollir, destriar, contrastar la informació per arribar al coneixement. És molt important l’empatia a l’hora de treballar amb adolescents. Fer que el nen se senti escoltat i crear un pla de treball individual amb col·laboració amb ell, fer-lo partícip, moure la
8
seva curiositat i tenir interès pels seus interessos és bàsic per al clima, per connectar. Em permeto rescatar que també és molt important el vincle que es crea entre docent i alumne. Aquest és un gran motor per al desenvolupament. Fas itineraris d’orientació professional per a nois i noies. En què consisteix exactament i a qui va enfocat aquest servei? Aquest procés va dirigit a alumnes a partir de tercer d’ESO. Consisteix en un estudi a fons de les seves preferències acadèmiques i professionals, on se li exposen no només els tipus d’estudis que té al seu abast, sinó tota la diversitat de professions que ofereix cada àmbit. En aquest estudi es tenen en compte les habilitats i dishabilitats, així com aquelles àrees on es mostra o es pot mostrar talentós. Un cop fet aquesta anàlisi es proposa una trobada conjunta amb els joves i les seves famílies i es presenta un itinerari exclusiu que hem generat per a ell amb totes les opcions que ofereix el sistema i les possibles sortides de futur a nivell professional. Està tot plantejat de forma molt atractiva i visual; d’aquesta manera, l’alumne pot observar i pot estructurar àgilment com pot encaminar el seu futur i rebaixar angoixes que es poden presentar en aquesta edat.
També tens un paper molt important en el departament de comunicació de Trivium. Ens pots explicar en què consisteix exactament aquesta tasca i ens pots avançar alguns dels projectes que teniu entre mans? Ara mateix em falten mans per ocupar-me de tots els projectes que tenim a foc lent. Al que donarem sortida primer és a una unitat especialitzada en trastorns adquirits de la comunicació en adults, un projecte que ens il·lusiona molt. També estem acabant de tractar les dades d’un estudi sobre la dislèxia, fent una mirada més enllà de les dificultats de lectura i l’impacte en l’edat adulta, del qual tenim algunes dades que posaran de manifest 25 anys d’experiència. A part d’aquests grans projectes treballem cada mes en la revista, la redacció, la maquetació, el disseny... Últimament també estem generant vídeos basats en els continguts que presentem als articles. També estem treballant en la creació d’aplicacions mòbils, etc. Esperem que per a aquest 2017 puguem fer el primer llançament. No us preocupeu, que us mantindrem informats de cada passa que fem.
“Dur a terme un bon procés d’escolta activa, observar com treballa, com està emocionalment, crear un bon vincle. ” 9
Entrevista
“La família és qui més coneix el nen, ells són els ‘grans experts’ en el seu fill.”
També portes tota la part del disseny a Trivium. Relacionat amb aquest tema, últimament estem veient molta innovació educativa; quin paper hi té el disseny, en tot això? És important el disseny en la formació del futur? Començo contestant la segona pregunta, i m’agrada molt que me la facis. Un exemple: la gran majoria de nosaltres tenim alguna aplicació al telèfon que ens atrau per les formes, els colors, el funcionament... el disseny. També estem acostumats que els nostres fills i alumnes hagin de fer presentacions per a l’escola, que tenen cada cop un paper més important en el món laboral. Davant la presentació d’un projecte, el suport audiovisual que portem té molta importància, sense deixar de banda les nostres capacitats d’expressió, òbviament. Relacionat amb això, entendríem la innovació educativa sense un logotip? Sense una imatge
corporativa? En la mateixa renovació la imatge està guanyant un pes molt específic davant el discurs. Ser capaços de transmetre una idea a través d’unes lletres, un logotip, un concepte, és innovació. Davant d’una societat amb tants inputs visuals (Instagram, Snapchat, Pinterest...) tots hauríem de tenir un cert criteri o certes nocions sobre aquest llenguatge. Intentaré publicar un article al butlletí on desenvoluparé més aquest raonament. Si no et dediquessis a aquest àmbit, a què et dedicaries? Hauria estudiat medicina.
Preguntes breus Quina qualitat creus que la gent aprecia més de tu? Què t’agradaria aprendre a fer que encara no saps? Quin és el teu passatemps preferit?
La constància.
La cançó que més escoltes:
“Moanin’”, d’Art Blakey & the jazz messengers.
Recomana’ns un llibre:
Sangre a Borbotones, de Rafael Reig, per introduir-vos en el món de la metaficció.
On serien les teves vacances ideals?
A Honolulu, per fer surf.
Tocar la trompeta. Agafar la furgoneta, despertar-me en una platja d’Astúries i fer surf.
10
Reflexió
Edgar Gonzàlez El primer que va fer servir el terme post-truth va ser el dramaturg Steve Tesich amb referència a l’escàndol Iran-Contra i la Guerra del Golf.
socials. N. Hernando (2016) escriu que la condició principal d’aquestes persones és presentar la veritat com una cosa equivalent al que algú està sentint, sent aquesta coherent amb les creences i l’imaginari d’un col·lectiu social, i no amb el que està passant a la realitat. Retrocedim… Recupero Nietzsche citant-lo dins la seva proposta postmoderna que “no existeixen els fets, només interpretacions” i el plantejament que la veritat ha de ser democràtica. Però qui s’apropia del relat pot ser portador de la veritat. També Antoni Bassas cita George Orwell: “En una època d’engany universal, on dir la veritat és un acte
11
Reflexió
Definició Post-truth és un neologisme escollit per la Universitat d’Oxford com la paraula de l’any 2016, que significa que la interpretació i comprensió dels fets objectius queden subordinades a la manipulació i l’emmotllament de les emocions i creences personals de les persones encarregades d’orientar i formar opinions. Aquestes persones van des de dirigents polítics, passant per periodistes i docents fins a arribar a pares de família i tots els “amics” que tenen veu a les xarxes
Està passant el mateix en educació? Són innumerables les conferències, xerrades, congressos i cursos de formació que parlen d’innovació educativa. Nous gurus de l’educació que ens enumeren els beneficis d’aquesta innovació. Però no ens deixem portar per l’emoció o la il·lusió d’un canvi immediat. S’estan fent coses molt positives en innovació pedagògica i l’activació de les institucions, tant públiques com privades, i això ja és un gran canvi. En funció del grau de poder que es té com a institució, mitjà de comunicació, etc., es poden canviar les regles del joc i, en conseqüència, els criteris de veritat. Amplis sectors de la societat estan molt implicats en aquesta renovació pedagògica; tots vetllem per la seguretat i l’educació dels nostres fills, alhora que cada actor té els seus interessos, i amb això hem de conviure. Ens trobem immersos en un context de normes i lleis canviants on la prosperitat de les persones hi queda lligada. Llavors s’entén que la postveritat estigui encadenada a aquest pensament estratègic on la veritat depèn dels beneficis que es puguin obtenir. Des de l’àmbit educatiu s’ha de ser crític, hem d’emocionar-nos però no deixar-nos arrossegar per propostes de postveritat, per nous dissenys i grans campanyes de naming. Com a individus hem d’autoregular, autocriticar i situar el dilema de la veritat en un mateix com a nucli del desenvolupament moral i personal.
revolucionari”. Als anys setanta, a les facultats de periodisme, es deia que ”els fets són sagrats i les opinions són lliures”, i en canvi avui en dia “les opinions són sagrades i els fets són opinables”. Amb aquesta mirada enrere observem que no és res nou, això que apuntem. A dia d’avui els canals de comunicació han canviat, i qui filtrava el relat de la veritat i les opinions amb el gran públic ha perdut aquest monopoli. Les xarxes socials ens fan arribar més informació, veiem com hi ha una cridòria en un sentit o en un altre, ens deixem portar per les emocions. Tots hem vist rectificar, cessar polítics, caps de premsa, treballadors per deixar-se anar per les emocions i penjar alguna imatge o text a les xarxes socials. I com des de l’imaginari col·lectiu se n’ha fet un judici als mitjans i les mateixes xarxes, on cada actor, segons la seva perspectiva, pintava un fet o un altre. Aquesta variació en els canals de comunicació ha fet aparèixer el terme clickbait, que vol dir que el titular ha d’atraure el clic de l’usuari. La forma de presentar un contingut és més important que el fet o la veritat.
“Les emocions més fortes que els fets”
Reflexió
L’educació està dins la dimensió política, ètica, estètica i científica. Davant això, el més recomanable seria ser rigorosos i seguir amb el criteri de la pràctica basada en l’evidència.
12
La motxilla dels pares
Anna Bayo Des de fa uns anys sorgeix al nostre país una necessitat de renovació educativa i de canvi en les escoles. Ens qüestionem l’escola tradicional, la fragmentació dels continguts en assignatures, l’ús de llibres de text, els exàmens i els deures... Enmig d’aquest rebombori ressorgeixen amb força les anomenades “pedagogies alternatives” i els noms de Montessori i Waldorf es converteixen en “marques educatives” que porten implícit el segell de qualitat i innovació pedagògica. Però el cert és que no es tracta d’innovació. No inventem res de nou, sinó que rescatem mètodes que es porten utilitzant des de ja fa quasi 100 anys. Mètodes que desenfoquen els objectius tradicionals, les qualificacions i les avaluacions, i se centren en el desenvolupament de l’infant,
sense estar pendent de l’edat o de complir uns continguts curriculars concrets. Fer una mirada des d’una altra perspectiva no és una mala opció, però, com tot, no ens hem de deixar enlluernar per la tendència. És important conèixer en què es basen aquestes metodologies per poder discriminar, decidir i entendre cap a on volem que vagi enfocada l’educació dels nostres fills. La motxilla dels pares
13
En què es basen les anomenades “pedagogies alternatives”? Per donar quatre pinzellades podríem dir que els punts comuns de la filosofia de les pedagogies que es plantegen com a alternativa a l’escola tradicional busquen una educació integral. Es treballa per projectes de llarga durada en espais preparats. No s’utilitzen llibres de text ni qualificacions quantitatives. Les activitats artístiques tenen un pes important. El paper del mestre és el “d’acompanyant” o “guia”, més que de savi transmissor de continguts.
MÈTODE MONTESSORI. Es basa en el fet que la pròpia motivació de l’infant és la que generarà aprenentatge. Per aquest motiu, el professor actua com a guia i proporciona materials concrets en funció dels interessos de cada nen. En aquest cas, els materials tenen una gran importància, ja que cada un d’ells té una finalitat determinada i definida i és l’infant qui decideix el tipus d’activitat que vol fer. El nen experimenta i explora com utilitzar-lo i ell mateix s’autocorregeix i redirigeix el procés en cas d’error. MÈTODE WALDORF. Es concep l’ésser humà com una globalitat i el més important és la formació de l’esperit per a un bon desenvolupament personal. S’utilitza molt el joc lliure i el contacte amb la naturalesa. Durant la primera etapa de la infància l’educació se centra a recrear espais i situacions domèstiques i predomina l’acció, el moviment i la imaginació. A partir dels 7 anys es comença a introduir l’aprenentatge de la lectoescriptura.
Durant els primers anys es dóna molta importància a la vida pràctica i domèstica per tal que els nens desenvolupin la seva independència personal i la seva autosuficiència.
La motxilla dels pares
Es té especial cura dels espais, els materials, els colors i la presentació de les dinàmiques. Els infants tenen més llibertat de desenvolupament i treballen de forma individual o en petits grups, però són ells mateixos qui escullen les activitats que volen fer en cada moment (de les proposades a l’espai o l’aula de treball).
El mestre és un model i una inspiració, no només un guia. S’estableixen ritmes de treball amb l’objectiu de proporcionar seguretat.
Mètodes Montessori i Waldorf Maria Montessori i Rudolf Steiner, il·lustres pedagogs del segle xx, van dissenyar models reeixits sobre com educar i fer a les escoles. Els punts més importants en què es basen les seves filosofes són:
Premia la imaginació i la creativitat i, per tant, en aquest cas, els materials són rudimentaris i no tenen finalitats educatives concretes, el seu ús depèn de l’infant.
14
Així doncs, què és el millor? Hem de tenir en compte que el sistema perfecte no existeix. Totes les metodologies estan subjectes a crítiques. El més important és la manera com cada professor duu a terme les pràctiques, estiguin o no centrades en una metodologia concreta, i com aquest és capaç d’ajustar-les al grup classe. A la vegada, com a família, hem d’intentar adoptar també aquests models a la nostra criança. L’educació no s’ha de quedar entre les parets de l’aula de l’escola.
Recomanables Captain fantastic Electric City Entertainment / ShivHans Pictures Ben és un home que ha passat deu anys vivint en els remots boscos situats al nord-oest dels Estats Units criant els seus sis fills. No obstant això, les circumstàncies fan que tal peculiar família hagi d’abandonar la seva manera de vida en la natura i tornar a la civilització. Una pel·lícula entranyable i amb punts còmics que ens farà reflexionar sobre l’estil de vida, de criança, d’educació i de com poder entrellaçar els propis valors amb els de la societat i amb l’entorn.
Així doncs, podríem dir que seguir un mètode determinat no és tan important ni determinant com el fet de centrar-nos en l’objectiu comú, família-escola, de fomentar l’autonomia, la llibertat, l’esperit crític, la creativitat... Que els nens i joves puguin donar sentit a les coses, les comprenguin, ajudarà que les repeteixin o que les deixin de fer. Oferir oportunitats d’aprenentatge basades a proporcionar interès i curiositat, amb l’acompanyament i la guia de l’adult, fomentarà l’esforç, la perseverança, la constància i la capacitat intrínseca del nen, tingui la marca que tingui, segueixi el mètode que segueixi.
Otra educación ya es posible Almudena García. Ed. Litera
15
La motxilla dels pares
El món de l’educació està canviant. Aquest llibre ens introdueix en les alternatives més conegudes —escoles Montessori, Waldorf, lliures, actives, vives, Reggio Emilia...—, analitzant tant les seves aportacions més suggestives com els seus aspectes controvertits. Perquè, en aquestes escoles s’aprèn?, és una moda?, són elitistes?, són legals? Un llibre necessari per a qualsevol persona interessada en l’educació, perquè aquesta tendència cada vegada té més força.
La frase
El caos és un ordre per desxifrar José Saramago
TRIVIUM VILA OLÍMPICA Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a 08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30
TRIVIUM PENEDÈS Pl. Jaume I, 24, 1r 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel.: 93 817 56 53
TRIVIUM MARESME C/ Montserrat, 60, 1r B 08302 MATARÓ Tel.: 93 796 09 15
TRIVIUM SANT GERVASI Av. República Argentina, 248, 1r 3a 08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13
TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38
Un espai, 5 centres www.trivium.cat info@trivium.cat