Galeria de personatges
Josep Maria Poblet
Galeria de personatges
Sofia Giovanna Cricchio Ran la vella carretera de Torà a Solsona en el Km. 9, s’aixeca, enmig d’una rica vegetació boscosa, l’ermita, edificada el segle XI, de Santa Maria de Vallferosa, coneguda també per Santa Maria de Sasserra. En aquest indret, situat quasi al bell mig de Catalunya, al límit de les comarques de la Segarra i el Solsonès, he conegut la Sofia Giovanna, una jove dama italiana que amb el seu company ocupen una casa edificada al costat de la citada ermita. La Sofia nasqué a la ciutat italiana de Bèrgamo, a la Lombardia, si bé el seu origen és sicilià. Cursà els estudis de psicologia en una universitat italiana. A l’edat de 27 anys, es traslladà des de Roma a Barcelona afavorida per una beca per cursar estudis teatrals a la capital catalana. Posteriorment treballà a la U.E.C (Unitat d’escolarització compartida) especialitzant-se en l’educació social per adolescents. Malgrat que només porta poc més de sis anys a Catalunya, parla correctament el català, si bé en la nostra extensa conversa hem apostat per el poliglotisme alternant els idiomes català, castellà i italià., encara que en fer ús del bell idioma transalpí, un servidor m’he limitat més a escoltar que a parlar per no malmetre tan valuosa parla. Però ha valgut la pena fer un repàs als meus minsos coneixements adquirits en les meves curtes visites a Itàlia. Hem visitat l’hort que hi ha davant de la casa on cultiven (tasca que està a càrrec del company) productes ecològics i plantes medicinals Estem asseguts en els bancs de pedra situats davant la porta de l’ermita. Malgrat que és quasi migdia d’un dia calorós, s’està molt bé en aquest recer de pedra i albirant davant nostre, mirant al sud la vall del Riubregós i en l’horitzó, a l’est enllà, les siluetes del poble d’Ardèvol i el Santuari de Pinós. La pau és absoluta i esdevé el millor marc on la Sofia em parla de la intensa labor que duu a terme a moltes poblacions lleidatanes (Mollerussa, Alfarràs, Solsona, Guissona, Artesa de Segre, Tàrrega, Cervera, Tarroja de Segarra, etc.) en centres especialitzats on mitjançant la dansa i la paraula té cura de grups de dones per obrint-los una nova manera d’accedir a la felicitat i joia de la vida per la integració del cos, de la ment, el cor, i l’esperit. Amb la dansa del Ventre, dansa ancestral present en tots els esdeveniments importants de la vida de la dona, es sacralitza espiritualment aquí en la terra una vida a fi que transcorri amb joia i amb honor i amb
Celsona 731 - Divendres, 22-07-2011
31
harmonia amb el nostre propi cos. La Sofia té com a prioritat compartir els seus coneixements sobre aquestes matèries, avui dia cabdals, per obtenir amb escreix els beneficis adés anotats. La conversa fa un gir molt interessant quan em parla de la influència de l’aigua en les nostres vides i d’una realitat que fins llavors jo no havia copsat, el fet que molts santuaris i ermites dedicats a la Mare de Déu (Maternitat, font de vida) estiguin ubicats prop de fonts abundoses i naturals d’aigua, ( aigua, element imprescindible en les nostres vides) p. e. El santuari de Lorda, a França. Em diu la Sofia que prop, també, de l’ermita de Vallferosa hi ha senyals evidents del pas d’aigües, avui potser soterrades, però ben visibles en temps pretèrits. He apuntat que la pau d’aquest indret és paradisíaca, sols, diu la Sofia, alterada algunes nits per les corredisses dels pocs senglars i les guineus, que no han causat cap problema als ocupants de la casa, no així a un pobre gatet que fou víctima de la fam o la violència d’una guineu... Em manifesta la Sofia que d’aquest indret emana una força especial, és un indret amb abundor de dólmens. Jo li dic mig bromejant que deu ser un indret idoni per fer una càrrega de piles per afrontar noves empreses, la meva interlocutora no m’ho nega pas, ben al contrari, ja que afirma que sols en un lloc amb aquestes característiques es pot trobar la pau, la força, l’empenta, i l’enginy creatiu per afrontar nous reptes. I el repte de la Sofia és d’alta volada, amics lectors. Fer saber que en el nostre propi cos i en el nostre esperit tenim la font intransferible per haver un gaudi ple i una vida plena. Davant d’aquesta dissortada realitat que estem vivint, és una joia i conforta saber que hi ha persones que ens aporten noves maneres, noves idees, noves solucions per afrontar els vells problemes que ens aclaparen i ens angoixen, potser des de fa anys i pels que saben trobar un remei idoni. La Sofia vol, amb el temps, fer en aquest indret un lloc de repòs on compartir els seus coneixements. Ho farà, segur, la vitalitat de la Sofia és engrescadora. Dono gràcies al destí per haver conegut la Sofia i si aquest destí m’ho permet vull reiniciar aquesta conversa, de la que sols us en puc transcriure un tastet, davant la impossibilitat de posar en l’espai d’un modest reportatge tota la bella i reconfortant filosofia dimanant dels llavis d’una dama sàvia, intel·ligent, engrescadora i fascinant.