Celsona 907 web

Celsona 907

Dimecres, 24-12-2014

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Premi Signum 2014

| Consell Comarcal. Fotografia: Miquel Manzano |

El Consell atorga el Premi Signum a la dona pagesa La XVIII edició es va dur a terme al Teatre Comarcal el passat dissabte 20 El passat dissabte 20 de desembre es va fer entrega del Premi Signum a la dona pagesa, el qual es va aprovar en una sessió de ple extraordinari el dia abans.

Aquest premi, que enguany arriba a la 18a edició, s’entregà al Teatre Comarcal de Solsona a un col·lectiu que, en paraules del president del Consell Cultural Francesc Ribalta, Josep Maria Casafont, “ha contribuït amb el seu model de vida a conformar l’actual realitat sociològica de la nostra comarca, amb una especial incidència en el món rural”.

Després de la benvinguda del president del Consell, Casafont llegí el veredicte: “Per la seva tasca en la pervivència d’un model de vida, uns valors i unes tradicions que han donat caràcter propi a la nostra comarca però que dins la societat actual no hi tenen cabuda i, per tant, estan desapareixent; mostrant sempre una actitud d’esforç, treball i sacrifici, s’acorda proposar per rebre el divuitè premi Signum a LA DONA PAGESA DEL SOLSONÈS”.

Seguidament, Rosa M. Vila pronuncià la glossa del 18è Premi Signum, on transcrivia alguna conversa mantinguda amb les protagonistes del documental titulat “Dona pagesa – Solsonès, terra de masies”, en el qual diferents dones pageses de la comarca presentaven la vida rural del Solsonès que elles mateixes havien viscut 70 anys enrere. Aquest documental, produït per E2S, ha estat editat pel Consell Comarcal i l’Arxiu

El president del Consell, Joan Solà, i el president del Consell Cultural Francesc Ribalta, Josep M. Casafont

Per acabar es va fer entrega d’un diploma i una còpia del documental a les dones pageses que van contribuir a la gravació del documental Direcció: Josep M. Borés Administració: Manoli Ortigosa Redacció: Miquel Manzano Maquetació: Francesc Xavier Montilla - Marta Cases Textos: Eva Jané Oficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

Formen part de l'equip de suport de Celsona: Marcel Ribera - Montse Riu Montserrat Riu - J. Clavé - Ramon Gualdo Francesc Torres - Pere Borés - Enric Serra Candi Pujol - Foto Resol - Foto Llàtzer Lluís Closa

info@celsona.com - 973 48 17 19

Celsona és una publicació independent i socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament.

www.celsona.com

Dip. Legal: L-267-1997 - 1.200 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona 907

Pots accedir, llegir i descarregar molts exemplars de Celsona via electrònica anant directament a issuu.com/celsona/docs

Publicació impresa en paper 100% certificat PEFC

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Comarcal del Solsonès, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Departament de Cultura de la Generalitat i La Caixa.

Abans d’acabar, el president del Consell, Joan Solà, i el president del Consell Cultural Francesc Ribalta, Josep Maria Casafont, van fer entrega d’un diploma i una còpia del documental a les dones pageses que van contribuir a la gravació del documental i havien assistit a l’acte.

Premi Signum 2014

| Rosa M. Vila. Fotografia: Miquel Manzano |

DONA PAGESA. Solsonès, terra de masies - Ep, mestressa, que hi ha algú?

la casa. A totes els va marcar profundament la guerra i encara més la postguerra, i totes tenien molt assumit el seu paper dins la família: des d’un segon terme, sempre darrere l’home, o la sogra o el sogre, tirar endavant la casa i els fills, fer progressar aquella família. Aquesta era la seva funció i, malgrat les dificultats i els entrebancs, la majoria la van complir al peu de la lletra.

Les històries que ens explicaven realment eren d’una altra època, d’un altre temps. I ens les explicaven en primera persona. Ens sentíem transportats, ubicats en un espai molt diferent al nostre, al que hem viscut nosaltres, i ens feien adonar que, en no molts anys, la societat i la manera de viure havia canviat d’una forma brutal. Havia canviat tant pel que fa a l’estat del benestar com pel que fa als ideals, a les aspiracions i als objectius que s’havien marcat aquelles dones en la seva infància i joventut i els que ens havíem marcat nosaltres, per no dir ja els de les joves generacions d’ara. No tenien llum ni aigua; el menjar era just, i els seus vincles de relació eren els que podien fer a peu o amb un ruc o una mula; treballaven de sol a sol, sense horaris però sense treva; comprar joguines?, anar al cine?, fer vacances? Quines bestieses! Això per a la majoria d’elles no existia. Però tampoc no ho necessitaven. Per a elles era habitual i normal quedar-se a casa un dia sí l’altre també, i procurar fer passar la feina, que diuen que no s’acabava mai. Si alguna cosa les caracteritza és la seva capacitat d’estalvi, d’aprofitar-ho tot, de no malgastar, de passar amb el més imprescindible... i, malgrat tot, de saber-s’ho passar bé quan calia, en les festes majors dels pobles, en sortir de missa, anant a les fires, i veient com la canalla, els seus fills, podien anar a l’escola i es preparaven per ser unes persones de profit el dia de demà.

Només fa un moment que hem arribat a la casa i hem deixat el cotxe a l’era. Els gossos, sempre els primers a rebre’ns, ens acompanyen, desconfiats, fins a la porta de la casa. Abans no tinguem temps de tocar el timbre o trucar a la porta, ja ens saluda una veu que ens dóna la benvinguda (la jove, el fill, la filla...).

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

- Venim a veure la iaia. Vam trucar la setmana passada per si ens deixava que li féssim una entrevista sobre la seva vida.

- Oi tant, ja podeu passar. Ja fa estona que està a punt i us espera. Aquests dies no ha fet altra cosa que parlar de l’entrevista: a veure què voldran saber, a veure si no sabré contestar, a veure si no me’n recordaré...

Aquesta és més o menys la situació i les paraules que en la gran majoria dels casos són comunes a les entrevistes que vam dur a terme.

Abans d’anar a la casa, havíem trucat als ajuntaments de la comarca perquè ens facilitessin les dades de les dones de més de vuitanta-cinc anys que havien viscut, la major part de la seva vida, a pagès.

Després ens posàvem en contacte amb la interessada o amb la família i quedàvem per anar a fer l’entrevista. Hem de dir que la rebuda sempre va ser molt bona. També hem de dir que, en moltes ocasions, la filla, o el fill o la jove, no ens treien l’ull de sobre en tota l’entrevista, pendents del que deia la mare o la iaia, que no s’equivoqués, refrescant-li la memòria puntualment, corregint alguna data o algun detall. Gairebé totes començaven amb por, nervis, amb timidesa, però el fet de parlar de les seves vivències de la infància i joventut, d’aquells records que tenen tan ben guardats en el fons del seu cor i tan plens de sentiments, ben aviat els donava confiança i, a poc a poc, s’anaven sincerant i es relaxaven, amb la qual cosa s’aconseguia un clima de confiança que ens facilitava enormement la feina.

Ens anaven desgranant la seva vida, amb detalls, amb anècdotes, sentiments i inquietuds que havien anat vivint al llarg de la seva llarga vida. Segurament van deixar d’explicarnos moltes coses, és normal, la majoria no ens coneixien, era la primera vegada que hi parlàvem i ens havien d’explicar vivències molt personals i íntimes, records que eren molt seus; però, en altres ocasions, no els feia res parlar-te obertament dels problemes que havien tingut, dels disgustos, de les alegries que havien passat al llarg dels anys que feia que vivien en aquella casa. Hi ha pubilles, joves, criades, solteres, casades.

Cada una amb la seva particularitat i, en general, totes amb moltes coses en comú: una infància dura, una joventut austera, i, després, una vida sacrificada, pendent de l’home, els fills i Celsona 907

- Em podeu dir el vostre nom?

- Carme Giralt Bajona (és inventat).

- On vau néixer?

- A cal Xirimoia, una casa que ja fa anys que es va ensorrar (per exemple).

- I què en recordeu, d’aquella casa?

- Doncs que era molt petita i molt atrotinada. A l’hivern entrava l’aire per tot arreu i hi feia molt fred. Quan plovia havies de posar cubells per tot arreu si no volies que et quedés tot ben moll.

A partir d’aquí, la majoria ens fan cinc cèntims de la seva infància. Recorden que no tenien joguines; se les feien amb quatre fustes, amb llaunes, amb quatre parracs. Algunes recorden haver tingut alguna nina. Jugaven amb els gossos, amb els arbres, a córrer i a enfilar-se o amagar-se. Recorden que van anar poc a l’escola (algunes no hi van anar mai), que van aprendre a llegir i escriure i poca cosa més; els van ense

Dimecres, 24-12-2014

Premi Signum 2014

| Rosa M. Vila. Fotografia: Resol |

Les dones pageses que assistiren a l'acte en el qual se les homenatjava

nyar, això sí, a cosir, i totes van anar a catequesi, amb el mossèn. A casa, ja de ben petites, ajudaven els pares, fent el menjar, cuidant els conills, regant l’hort, triant pèsols, desgranant blat de moro, portant el menjar als homes quan eren al tros, guardant el ramat. I els diumenges anaven a missa. La guerra va ser un trencament, i la postguerra va ser dura. Elles eren petites, però els queden records de por, de pèrdues familiars, de represàlies, de desconfiança entre veïns; però la majoria es van saber sobreposar i van continuar endavant.

menys, de sexe. Tot el que havien de saber ja ho aprendrien els primers dies de casades.

- I, això de festejar, com ho fèieu?

- Doncs mira, de tant en tant el Pepito venia a casa i xerràvem una estona, no gaire. Ell solia parlar més amb el pare, de coses d’homes.

- I us deixaven estar sols?

- Mai! Sempre estàvem amb algú de casa. Fins que no ens vam casar no vam estar mai sols.

Eren poques les estones de descans que tenien. Solien llevar-se d’hora, per encendre el foc i preparar l’esmorzar per als homes. Després, arreglar les bèsties, la canalla per anar a escola i, durant el dia, fer passar tota la feina, tenir el dinar i el sopar a punt i a l’hora, rentar, cosir, cuidar l’hort. Quan els parles d’aficions, s’estranyen; no tenien temps per a les aficions, tenien feina des que es llevaven fins que se n’anaven a dormir. Algunes potser lamenten no haver tingut més temps per a elles; altres no s’ho han ni plantejat. Es preocupaven de tirar endavant amb la família i complir, això sí, amb tots els deures i preceptes religiosos. La seva vida social girava entorn de les misses, les processons, els rosaris... Les esglésies eren el lloc de trobada amb els veïns i amb la família. No és estrany, doncs, que s’aferressin a les tradicions, religioses o no, atès que eren l’única escapada a la seva rutina diària.

No els parlis de política, diuen que no hi entenen ni els interessa; però, en un moment o altre de l’entrevista, totes es posicionen més cap a les dretes o més cap a les esquerres, depenent, en la majoria dels casos, de la tendència de l’home o de la casa. Parlar de política els porta els records de la guerra a la qual van haver de sobreviure i totes et diuen que ja en van tenir prou amb una. De la guerra, si els preguntes, te’n parlen amb veu encongida, notes que encara els fa mal, i totes acaben sentenciant que tant de bo no se n’hagi de veure mai més cap.

Es palpen les diferències entre pubilles i joves, entre casades i solteres, entre mestresses i criades, però unes i altres tenen en comú que eren, gairebé sempre, el pal de paller que aguantava les sotragades de la casa i la família i, també

La joventut tampoc no va ser fàcil. Sempre amb el control, sobretot, del pare i dels germans. Eren molt estrictes i valia més fer cas. A la joventut van aprendre, per descomptat, a portar la casa: havien de cuinar, cosir, rentar, i estar preparades per al dia que es casessin. Moltes es van casar joves, abans dels vint anys. No cal dir que el casament era com una fita, un objectiu. Era molt important per a elles, però hi arribaven, la majoria, espantades, sense saber quin futur els esperava al costat d’un home que coneixien poc i, moltes vegades, els havia estat imposat o suggerit pels pares o la família. Si es coneixien era perquè eren veïns i es trobaven a missa o a les fires, però la majoria no s’havien arribat a conèixer bé quan es donaven el “sí, vull”. Tot i això, hem de dir que també hem trobat algun cas que no s’ajusta a aquest esquema i algunes ens confessen que es van casar, segons les seves mateixes paraules, perquè “ja ens agradàvem”. El festeig gairebé no existia. El casament, a les sis o les set del matí per poder marxar amb el cotxe de línia de primera hora. La festa, un esmorzar amb xocolata desfeta. El viatge de nuvis, fins a Barcelona i a visitar la família; algunes, les més afortunades, fins a Mallorca o València. Poca cosa més. I cap a casa, que hi feien falta els braços per treballar. La nova vida com a esposa els era del tot desconeguda; a casa dels pares no es parlava d’amor ni, encara Celsona 907

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

- Quants fills vau tenir?

- Dos xicots i una mossa. I quan van arribar, hi havia molta feina a casa. Encara hi havia els padrins, que ja eren grans, i s’havia de rentar un munt de roba. Cuidava la canalla, els conills, els porcs, la casa i l’hort.

- I l’home, us ajudava?

- Ca! Els homes anaven a la seva, al tros, a caçar i a jugar cartes. I quan hi havia feina al tros, encara l’anava a ajudar a llaurar, a segar o a fer vencills...

Premi Signum 2014

Són molt pocs els casos de matrimonis nous que s’estableixin a viure sols; això comportava una relació molt directa amb els sogres i cunyats. Realment, la situació no era fàcil per a ningú. Aquí sí que podem dir que, gairebé, cada casa era un món. I, en la majoria de casos, un món molt tancat; no els quedava altre remei que saber conformar-se i esperar que arribés el seu torn, que, per a moltes, ja no va arribar mai perquè les noves generacions ja van ser molt diferents i la vida a pagès també es va transformar i evolucionar.

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

gairebé sempre, ho feien des de l’ombra, des d’un segon terme. En algunes d’elles ens ha sobtat la fortalesa que encara transmeten amb la seva mirada, amb la seva veu i amb els seus gestos, malgrat els anys que, per descomptat, els ha fet decaure el físic.

La seva arribada a la nova llar és viscuda de forma molt diversa. D’un dia per l’altre canviaven de família i s’havien d’adaptar a uns nous costums i maneres de fer. També hi ha el cas contrari, el de la noia que es queda a casa i veu com entra una jove que ho vol canviar tot.

| Rosa M. Vila. Fotografia: Miquel Manzano |

Celsona 907

Dimecres, 24-12-2014

Premi Signum 2014

- Si es posava algú malalt, quin metge venia?

- Ui! El metge només venia per a les coses molt greus, i llavors ja no hi havia res a fer. Si no era greu ens curàvem amb herbes, pegats, remeis casolans. La canalla van néixer tots a casa i només va venir una veïna que feia de “comadrona”. T’havies d’espavilar!

homenatge a aquesta manera de ser, submisa, callada, conformista, però també, quan ha calgut, decidida, amb caràcter, treballadora, que ha ajudat a mantenir l’entrellat de la nostra societat rural, tan característica del nostre territori.

Definitivament, creiem que aquesta manera de ser sembla que té els dies comptats: La societat ha canviat, ha evolucionat, els treballs no són com els d’abans, la tecnologia avança a passos gegants, les comunicacions cada dia són millors... Tot canvia, i aquestes dones que avui homenatgem són les últimes de generacions i generacions de dones que han nascut i viscut a pagès. Són les últimes d’un model de vida.

Hem tingut sort de poder recollir les seves històries, les seves il·lusions i les seves decepcions, i és a través del seu valuós testimoni que hem pogut donar veu i forma a una manera de viure que està desapareixent però que no podem oblidar, perquè ha estat la base de la societat rural que avui conforma la nostra comarca i la nostra societat. No podem menystenir l’herència que ens deixen, i hem d’intentar, si no mantenir-la, entendre-la, per poder conèixer no només el nostre passat, sinó també el nostre futur.

Hem de dir també que, malgrat totes les mancances, privacions i duresa del seu treball, són unes dones que han sabut afrontar la vida amb conformisme i valentia, i gairebé totes elles consideren que han tingut una vida dura però feliç; aquesta és la sensació que ens han transmès a través de les entrevistes que vam dur a terme i aquesta és la sensació amb la qual ens agradaria recordar-les. Dissortadament algunes d’elles ja no hi són, fet que lamentem profundament; per tant, voldríem que aquest reconeixement que avui estem portant a terme serveixi, tant per a elles com per als seus familiars, com a homenatge i com a recordança. Igualment, també volem que es faci extensiu a totes aquelles dones que, per raó de malaltia o altres circumstàncies, no va ser possible entrevistar-les i, en general, a totes les dones pageses que avui dia són una mostra viva d’aquest patrimoni etnogràfic tan particular.

Finalment, volem agrair a totes i cadascuna d’elles, i als seus familiars, el generós acolliment que ens van oferir, no només per la possibilitat d’entrar a les seves llars, sinó per permetre’ns d’anar molt més enllà i entrar, també, a les seves vides. A totes elles, moltes gràcies.

La saviesa d’aquestes dones, malgrat no haver anat pràcticament a l’escola, ens va sorprendre. Han heretat la saviesa dels seus avantpassats. Els remeis i receptes han anat passant de generació en generació i elles, ja de ben joves, se’n van saber amarar, potser perquè ho vivien molt a prop, com a cosa quotidiana, però també perquè van saber entendre la importància que tenien per al seu futur els coneixements que els seus pares i padrins els poguessin deixar. I no ho van desaprofitar. Les generacions d’ara, malauradament, no hem sabut copsar la seva importància a temps i, segurament, bona part d’aquests costums han acabat o acabaran desapareixent.

Solen ser previsores i tenen una clara intuïció dels imprevistos que els poden arribar, i solien estar preparades, atès que, sense recursos o amb els justos, qualsevol novetat o maldecap els podia portar al desastre. Elles eren les que mantenien l’equilibri familiar, malgrat que, de cara a fora, de cara a l’aparador, qui manava, qui feia i desfeia, era l’home.

Segurament no sempre era així, però sí que és veritat que les dones tenien una mena de sentit de la prudència que es contraposava a l’home, potser més propens a la improvisació, i això ajudava a donar l’estabilitat que la família i la casa necessitaven. Bona part d’aquestes dones van haver de viure també, en certa manera, de cara a l’aparador: a la seva època, s’havien de callar i amagar certes coses si no volies que es malparlés o que la família en sortís perjudicada; i encara ara podem endevinar, en gairebé totes, les reminiscències d’aquest caràcter tan protector vers els seus.

Tots sabem que aquesta comarca és una comarca bàsicament agrària, dispersa. El paper que han tingut les dones pageses en el seu manteniment ha estat molt important. Per descomptat que els homes també hi han contribuït de forma destacada i també es mereixerien tot un capítol a part, però això per a tothom és molt evident i ningú no gosa posar-ho en dubte. Aquesta, justament, és la diferència: La dona sempre ha quedat en un segon terme, amagada, com si no hi fos, com si no comptés, quan en realitat tenia un pes molt important dins la família i la casa. Aquest recull vol ser, precisament, un Celsona 907

Equip de treball: Marcel·lí Corominas, Jordi Torner, Felip Vendrell, Rosa M. Vila.

Autora del text: Rosa M. Vila

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

| Rosa M. Vila. Fotografia: Miquel Manzano |

Premi Signum 2014

| Fotografia: Resol |

Han participat en aquest recull que es va dur a terme des del dia 31 d’octubre de 2011 fins al dia 19 de febrer de 2013: 1. Pietat Altarriba Ollé. Casa Ventoldra (Navès), 2. Josefa Angrill Cantó. Cal Jalmar (Castellar de la Ribera), 3. Florentina Badia Casabella. Cal Maiet (Navès), 4. Àngela Badrenas Brau. Casa Puigpelat (la Molsosa), 5. Montserrat Barcons Vilaseca. Cal Matinyó (Riner), 6. Llúcia Bella Casafont. Cal masover (la Coma i la Pedra), 7. Àngela Boix Espuga. La Móra Comdal (Odèn), 8. Maria Bonsfills Gangolells. Casa Sunyer (Riner), 9. Palmira Bonsfills Oliva. Casa Puigferrés (Pinós), 10. Mercè Caball Serra.

Casa Cavall (Navès), 11. Maria Campmajor Miró. Molí de Ca l’Ambròs (Navès), 12. Lluïsa Cantons Vilà. Cal Sastre (Pinell de Solsonès), 13. Maria Capdevila Cabó. Casa Castellana (Pinell de Solsonès), 14. Josefa Cardó Cunill. Casa Rial de Busa (Navès), 15. Maria Cardó Cunill. Casa Rial de Busa (Navès), 16. Roser Cinca Canal. Casacremada (Pinós), 17. Assumpció Clotet Bajona. Cal Teixidó (Solsona), 18. Montserrat Codina Cinca. Can Joval (Clariana de Cardener), 19. Lurdes Codina Molins. Cal Palet (Llobera), 20. Rosa Colillas Travé. Casa Casó (Lladurs), 21.

Ramona Espuga Castelló. Molí de Cambrils (Odèn), 22. Àngela Esteve Parramon. Cabana del Roure (Solsona), 23. Emília Farràs Canal. Casa els Plans (Sant Llorenç de Morunys), 24. Maria Freixes Estany. Casa Secanella (Llobera), 25. Rosa Gangolells Vilà. Casa Rotxés (Lladurs), 26. Montserrat Isanta Riu. Casa Les

El Teatre s'omplí de gom a gom durant l'entrega del Premi Signum

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Comes (Olius), 27. Montserrat Llena Llena. Casa Om (Lladurs), 28. Teresa Llohis Balagué. Cal Vilà (Sant Llorenç de Morunys), 29. Maria Montraveta Ribalta. Casa Serra (la Molsosa), 30.

Filomena Penina Tristany. Casa Catí (Olius), 31. Rosa Reig Puig.

Ca l’Àliga (Solsona), 32. Núria Sabata Mosoll. Cal Nin (La Coma i La Pedra), 33. Concepció Sampons Rafart. Cal Teixidó (Clariana de Cardener), 34. Remei Sunyer Codina. Meix Vell (Lladurs), 35.

Maria Torrabla Guitart. Casa Viladot (Olius), 36. Ramona Torrent Alsina. Casa Sorribas (Pinós), 37. Maria Vendrell Sunyer. Casa Mirabalda (Pinós), 38. Lurdes Vilà Balagué. Casa Bernat (la Coma i la Pedra), 39. Montserrat Vila Coma. Cal Fuster Cabot (Riner), 40. Roser Vila Miralles. Casa Soledemunt (Llobera), 41. Elvira Vilajosana Divins. Ca l’Hermenter (Clariana de Cardener), 42.

Delfina Vilana Alet. Casa Prades (Llobera), 43. Anna Vilaseca Estany. Casa Senen (Olius), 44. Maria Vilaseca Villaró. Casa Comajuncosa (Olius).

Celsona 907

Dimecres, 24-12-2014

Solsona

| Miquel Manzano |

Joana Ayala s'emporta els 600 euros en vals de compra del passaport de la UBIC També s'han repartit vint-i-quatre premis més de 100 euros en vals Joana Ayala Abad ha estat la guanyadora dels 600 euros en vals de compra del passaport de la Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona (UBIC).

Diumenge passat a migdia, dia d'obertura comercial permesa, es va fer el sorteig als baixos de l'Ajuntament, entre els 323 passaports complets (264 dones i 59 homes) que els clients dels establiments de la UBIC van dipositar a l'urna que estava instal·lada a l'Ofici- L'alcalde va extreure el pasaport guanyador dels 600 euros en na d'Atenció Ciutadana de vals de compra l'Ajuntament de Solsona.

Com a curiositat cal remarcar la participació de gent de fora de Solsona, com per exemple de Navès, Miravé o Pinell.

A l'acte hi va assistir l'alcalde de Solsona, David Rodríguez; el president de la UBIC, Josep Pelegrina i alguns col·laboradors de la mateixa entitat. A banda dels 600 euros es van repartir vint-i-quatre premis més de 100 euros en vals de compra (en total 3.000 euros). Aquests vals s'han de gastar durant la campanya de Nadal i Reis. Per aquest motiu caduquen el 6 de gener de 2015.

El sorteig es va allargar durant gairebé 30 minuts, atès que calia revisar que els 18 segells dels diferents establiments de la UBIC fossin correctes. Alguns dels que van sortir escollits van haver de ser descartats perquè no complien les regles de participació. Aquesta campanya de tardor de la UBIC, on s'han repartit 2.800 passaports, es va crear amb l'objectiu de premiar els clients dels associats. Ahir dimarts al vespre era previst fer el lliurament dels vals, ho podreu veure al Celsona de la setmana vinent.

Moment del sorteig

Premiats Isabel Ayala Abad ............................................. 100 euros Marta Estany Montanyà ................................. 100 euros Florentina Canal Torregrosa ......................... 100 euros Eva Malé Bullich ................................................ 100 euros Anna M. Sardans Bajona ................................ 100 euros Sílvia Casals Vila ................................................ 100 euros Conxita Gaspà Malé . ....................................... 100 euros Montse Ramonet Tarrés ................................. 100 euros Sergi Rodríguez Torres . .................................. 100 euros Lluís Vilaseca Montanyà ................................. 100 euros Maria Vilana Serra . ........................................... 100 euros Carme Traveset Freixes ................................... 100 euros Aníbal Alfonso Arguello Díaz ....................... 100 euros Lurdes Guilanyà Guilanyà . ............................ 100 euros Miquel Terricabras Colomés ......................... 100 euros Ramona Vives Jounou .................................... 100 euros Teresa Serra Vila ................................................ 100 euros Anna Molina García ......................................... 100 euros M. Rosa Isanta Martín . .................................... 100 euros Mercè Serra Torramorell . ............................... 100 euros Antoni Cots Vila . ............................................... 100 euros Annabel Rodríguez Arisa ............................... 100 euros Laura Rafart Pelegrina .................................... 100 euros Eva Jané Pujol .................................................... 100 euros

Calia comprovar que els passaports estiguessin correctes

Celsona 907

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Joana Ayala Abad ......................................600 euros

Celsona 907

Dimecres, 24-12-2014

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Solsona

| Redacció |

Municipis i sindicats pacten un model de conveni per als treballadors d'ens locals

Aquesta mitjanit el Canal 33 retransmetrà la Missa del Gall des de la Catedral

Es vol homogeneïtzar les condicions laborals d’ajuntaments de menys de 20.000 habitants

Televisió de Catalunya, a través del canal 33, retransmet cada any la Missa del Gall del dia 24 de desembre des d’alguna catedral o temple de Catalunya. Enguany, la retransmissió de la tradicional Missa del Gall serà des de la catedral de Santa Maria de Solsona, a les 12h. de la nit.

El Bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, presidirà la celebració, acompanyat per alguns canonges del Capítol catedral de Solsona.

La part musical anirà a càrrec de l’Orfeó Nova Solsona i l’organista Jordi Xandri, acompanyats també pels cants d’un bon grup de feligresos de Solsona.

Des de la diòcesi es convida molt especialment tots els fidels de Solsona, pobles de la comarca i altres persones interessades a que acompanyin amb la seva presència i pregària aquesta solemne celebració que serà vista per milers de persones a través de la televisió.

Les entitats municipalistes FMC i ACM i els sindicats CCOO i UGT van signar divendres passat un acord comú de les condicions laborals dels empleats públics dels ens de menys de 20.000 habitants. El document, al qual s’hi podran adherir voluntàriament 885 ajuntaments (un 93%) i també els Consells Comarcals, regula les condicions i la relació dels treballadors públics amb els ens locals dins del marc legal.

Després d’un treball consensuat durant més d’un any, van signar a Solsona l’acord el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, el d’UGT, Josep Maria Álvarez, el president de l’ACM, Miquel Buch, i el president de la FMC, Xavier Amor.

Es tracta del primer cop que Catalunya es dota d’un acord d’aquestes característiques, al qual s’hi podran subscriure el 93% dels ajuntaments catalans. El conveni ofereix un instrument per a tots aquells municipis de menys de 20.000 habitants que no disposen d’un conveni o acord propi per ordenar les condicions de treball del seu personal.

El nou acord s’aplicarà a funcionaris de carrera i personal laboral en tot allò compatible amb la naturalesa de la seva relació amb l’ens públic. Està previst que la durada de l’acord sigui de tres anys, des de l’1 de gener de 2015 fins al 31 de desembre del 2017, i prorrogable per a períodes successius d’un any. Els ajuntaments podran acollir-s’hi voluntàriament, així com també qualsevol consell comarcal o ens local. Es crearan dues comissions, una de local i una altra general de tot Catalunya, per a fer un seguiment de l’acord.

Celsona 907

| Redacció |

Comarca

| Redacció |

El govern espanyol denega les consultes populars de Biosca i Torà El consell de ministres addueix que no és una qüestió de competència municipal Segons ha publicat l'Agència Catalana de Notícies, el consell de ministres va aprovar divendres passat dos acords pels quals no autoritza les consultes populars que reclamen els municipis de Biosca i Torà, a Lleida. En tots dos casos es plantejava preguntar als seus habitants sobre la seva conformitat amb l’adscripció a la comarca del Solsonès. Segons l’executiu espanyol, les consultes no s’autoritzen perquè aquesta “no és una qüestió de competència municipal” d’acord a l’article 71 de la Llei de bases de règim local, perquè “l’objecte de la pregunta sol·licitada per tots dos municipis és una qüestió reservada al Parlament de Catalunya mitjançant l’aprovació d’una llei autonòmica”.

10

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Solsona

Celsona 907

11

Dimecres, 24-12-2014

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Solsona

| Miquel Manzano / Redacció |

Solsona tanca els actes del tricentenari amb la presentació de la miscel·lània sobre la commemoració local dels fets Es pot trobar a totes les llibreries i altres punts de venda de la ciutat Solsona va tancar els actes del tricentenari divendres passat amb la presentació de l’obra miscel·lània 1714. Commemoració del Tricentenari de la Guerra de Successió a Solsona i el Solsonès, editada per la comissió local que ha coordinat els actes realitzats durant tot l’any a la ciutat. La presentació es va dur a terme al vespre a la sala cultural de l’Ajuntament.

Van participar a l’acte l’alcalde, David Rodríguez; el director del Museu Diocesà i Comarcal, mossèn Lluís Prat, i el director de l’Arxiu Comarcal del Solsonès, Jordi Torner. La presentació de l'acte va anar a càrrec de la periodista solsonina Noemí Vilaseca. També es va projectar un fragment del DVD editat per l’Escola Arrels Primària amb motiu del projecte pedagògic del cicle superior del centre Érem, som, serem. Història d’una guerra. La cloenda va consistir en una breu actuació musical a càrrec d’alumnes de l’Escola Municipal de Música.

Aquest llibre, que culmina la programació a Solsona de la commemoració dels tres-cents anys de la Guerra de Successió, recull textos que resumeixen el contingut de l’activitat organitzada al municipi al voltant de l’efemèride durant aquest any. Així, s’hi inclou un text de l’historiador i director de l’Arxiu Diocesà, mossèn Enric Bartrina; dos més del projecte

Torné, Rodríguez, Prat i Vilaseca durant la presentació

educatiu de l’Escola Arrels Primària; un altre de l’exposició temporal que ha acollit enguany el Museu Diocesà i Comarcal titulada Els Morató i l’art del seu temps al bisbat de Solsona i el catàleg de l’obra; un escrit sobre la conferència pronunciada per Antoni Dalmau a l’Aula d’Extensió Universitària; un article sobre la capella barroca de la Mare de Déu del Claustre; un resum de la ruta temàtica pels indrets més emblemàtics de la ciutat de principi del segle XVIII que es va fer a l’octubre, i una aproximació al fons documental per a l’estudi de la Guerra de Successió al Solsonès.

El proemi de l’obra és de Miquel Calçada, comissari del Tricentenari del 1714 a Catalunya. Així mateix dins la miscel· lània, dissenyada i maquetada per Pere Cuadrench, s’encartarà un llibret amb la salutació de l’alcalde i una selecció del recull de premsa sobre els actes organitzats. Se n’han editat 700 exemplars i es pot adquirir a totes les llibreries i alguns altres punts de venda de la ciutat al preu de 20 euros.

La cloenda va consistir en una breu actuació musical a càrrec d’alumnes de l’Escola Municipal de Música

Celsona 907

12

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Molts dels presents a la sala Cultural del consitori van adquirir l'obra

Celsona 907

13

Dimecres, 24-12-2014

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Comarca

| Miquel Manzano. Fotografia: Resol |

El Consell Comarcal va fer un reconeixement als treballadors de la casa que porten un quart de segle de vida professional a l'ens comarcal. Va ser divendres passat durant l'acte de commemoració dels 25 anys del Consell Comarcal del Solsonès.

Aquest va ser un dels moments més emotius de la vetllada, que va coincidir amb la tradicional recepció amb motiu de les festes de Nadal. El president del Consell, Joan Solà, va entregar un record a cada homenatjat.

Abans Solà va oferir un discurs als assistents, entre els quals hi havia expresidents de l'ens comarcal, alcaldes i regidors comarcals i treballadors Treballadors de la casa que porten 25 anys al Consell Comarcal de la casa. Va començar la seva intervenció fent un breu repàs històric del Palau Llobera, emplaçament gòtic on està ubicat el Consell. Del Consell va destacar que "és una institució que ha treballat incansablement per vertebrar el territori i que ha vetllat perquè tots els habitants del Solsonès puguin viure en les millors condicions possibles". Pel que fa a les accions del màxim òrgan comarcal va remarcar el seu paper en els temps de crisi. També va posar en relleu la relació del Consell amb la resta dels ajuntaments, sobretot els petits, de la comarca "sent un ajuntament dels ajuntaments", va reblar. Seguidament, va desgranar les actuacions més importants que ha dut a terme el Consell des de 1989, destacant la gestió del Centre Sanitari del Solsonès, la creació del Patronat de Turisme, el paper del Consell Cultural Francesc Ribalta o la creació de Solsonès Fires. D'altra banda, va remarcar

Els homenatjats van ser: - M. Carme Colilles Roure - Candi Pujol Coromines - M. Teresa Canal Morera - Lourdes Ribera Balagué - Rosa M. Vila Gangolells - Neus Ollé Torrent - Jaume Cuadrench Bertran - M. Àngels Boix Carol - Jaume Soldevila Serratosa (1989 – 2005) Celsona 907

14

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

El Consell Comarcal homenatja als treballadors de la casa que porten 25 anys a l'ens

Comarca

| Miquel Manzano. Fotografia: Resol |

Treballadors del Consell Comarcal

La recepció va continuar amb un audiovisual sobre el quart de segle d'història del Consell en aquest emplaçament i les diferents tasques i iniciatives de la institució. L'acte va acabar amb una torronada amenitzada pel baríton Lluís Sintes i el pianista Damià Riera.

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

la feina feta en polítiques socials, ensenyament, joventut, esport, el tractament de residus a l'abocador de Clariana de Cardener i la cura pels camins comarcals. Va finalitzar la seva intervenció agraint el treball del personal que ha treballat al Consell Comarcal.

Celsona 907

15

Dimecres, 24-12-2014

Olius

| Miquel Manzano |

Lleida TV ofereix un extens reportatge sobre Olius Al programa Cafeïna Tour El programa Cafeïna Tour de Lleida TV va oferir a la seva audiència la setmana passada un extens reportatge sobre la riquesa cultural, històrica, social i gastronòmica del municipi d'Olius.

El programa es va fer des de la Cripta d'Olius, allà l'alcalde del municipi, Ramon Sala, acompanyat per la diputada, M. Antònia Pubill, explica les característiques més destacades d'Olius i els avantatges i inconvenients de la seva situació. Tot seguit, el batlle fa una visita amb el programa al cementiri modernista d'Olius. Mossèn Enric Bartrina és el següent d'intervenir, tot narrant la història de la Cripta d'Olius i del municipi d'Olius.

Les càmeres del programa també visiten l'Ecomuseu de la casa de turisme rural Marcús. També hi ha lloc pels productes del territori: Cal Monegal i Granja Godall els mostren.

Tot seguit, en l'apartat de cuina el restaurant El Pi de Sant Just elabora un plat per a l'ocasió. El reportatge continua amb el Ramon Erola, que parla del món associatiu, les festes i les tradicions. En la recta final es visita una indústria singular: un taller de taxidèrmia. El programa finalitza amb el grup musical “Els ninyos”.

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Podeu veure el video a:

Celsona 907

16

Dimecres, 24-12-2014

Celsona 907

17

Dimecres, 24-12-2014

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Navès

| Ajuntament de Navès. Fotografia: Resol |

Fira de Santa Llúcia a Navès Del 12 al 14 de desembre, Navès celebrà la Fira de Santa Llúcia. Els actes van començar el divendres al vespre, amb l’actuació de KARY-mag, i el seu espectacle “Senzillament màgia”, un espectacle de màgia visual amb tocs d’humor acompanyat de bona música.

El dissabte, dia de Santa Llúcia, missa al matí i al vespre a la capella, i cant dels goigs.

El dissabte a la tarda, els més joves van gaudir de l’espectacle infantil “Els contes de la tieta Tin i la tieta Mon”, contes musicats amb acompanyament de piano i dansa. Al vespre, els Randellaires del Ripollès oferien un concert de música tradicional.

El diumenge, s’encetà amb el tradicional esmorzar de fira. Vam comptar amb la presència del Club Motor Clàssic d’Avià, i els Artesans del Solsonès, entre d’altres paradistes i expositors. No hi va faltar la demostració en directe de diferents treballs artesans. A la Sala d’Esplai hi hagueren diverses exposicions com quadres de punt de creu, parament antic de la llar, manualitats de l’Escola Aiguadora, treballs de patchwork i manualitats, i l’exposició en motiu del 100 anys de l’escola de Navès, entre d’altres. El concurs de dibuix infantil

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

tingué un gran nombre de participants. Per animar la festa, els Bombollers de Cervera feren una cercavila musical. Les proves d’agilitat amb tractor i la tirada de bitlles catalanes, van animar als assistents a participar-hi.

Un any més agraïm a tothom que ha participat i ha fet possible l'organització dels actes de la fira.

Celsona 907

18

Dimecres, 24-12-2014

Celsona 907

19

Dimecres, 24-12-2014

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Navès

| Esther Miralles. Centre d’Estudis Lacetans |

El Centre d’Estudis Lacetans aprofundeix en el coneixement del patrimoni moliner i pagès de la comarca Aquest any 2014 el Centre d’Estudis Lacetans ha desenvolupat el projecte de recerca etnogràfica Molins i moliners a la Valldora amb un ajut atorgat per l’Institut Ramon Muntaner. Aquesta actuació s’emmarca dins d’una línia de treball més àmplia en la que intervenen diferents agents com ara els veïns de la Valldora, l’ajuntament de Navès i el Centre d’Estudis Lacetans, i que té com a objectiu la dinamització de la Valldora a partir de la posada en valor del seu patrimoni natural i cultural.

Vista de la serra-cinta de cal Guirra. Al fons, en Cel·lestí Comaposada.

El CEL i el patrimoni moliner de la comarca

El molí de ca l’Ambrós va ser restaurat als anys 90

Fent història Als anys 90 una primera intervenció de la Diputació de Barcelona va permetre la rehabilitació del molí fariner i la serradora de ca l’Ambrós, com a petit centre expositiu en el que es van començar a fer visitar guiades, i també va fer una primera organització del futur Ecomuseu de la Valldora, amb l’habilitació de la planta baixa de l’antiga escola de la Valldora.

A inicis del 2000, els veïns van reorganitzar l’ecomuseu, aportant-hi eines i objectes personals relacionats amb l’activitat de les dues ferreries, dues serradores, dos molins i el forn de pa de la Valldora.

La Núria Pujols conserva, malgrat la seva avançada edat, una extraordinària memòria detallista

L’any 2013 l’ajuntament de Navès va elaborar un projecte integral de rehabilitació del conjunt de cal Guirra, que en aquests moments està impulsant.

Mentrestant, el Centre d’Estudis Lacetans va creure oportú realitzar aquesta recerca per tal de recollir el testimoni de les darreres persones vinculades amb l’activitat molinera a la Valldora i per elaborar un inventari detallat de la maquinària i les eines de cal Guirra i ca l’Ambrós i del material exposat a l’Ecomuseu.

Celsona 907

20

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

L’any 2012 el Centre d’Estudis Lacetans va impulsar una primera intervenció a Cal Guirra a través d’un Pla d’Ocupació, que va permetre una important neteja i tria de materials de la serradora, la ferreria i el molí fariner. El Centre d’Estudis Lacetans ja s’havia interessat per la temàtica dels molins, i havia realitzat l’any anterior la recerca-documentació Molins de secà. Medi, producció i tecnologia al sud del Solsonès per a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC).

Navès

| Esther Miralles. Centre d’Estudis Lacetans |

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

El gruix del projecte ha consistit ensenyat i explicat el molí i la serraen la realització de treball de camp en dora de ca l’Ambrós, de Ramon Pujols, el que s’ha procedit a fotografiar els Joan Pujols i la infatigable Dolors Pujol béns mobles i immobles, identificantde cal Guirra, que han posat, com semlos, i registrar el seu funcionament i la pre, la seva millor disposició al servei realització d’entrevistes en profunditat a de la recerca.

Núria Pujols Vilà i Celestí Comaposada i Les imatges i les dades obtinPrat. Tots dos han estat informants de gudes s’han introduït en les bases de gran qualitat; la Núria com a filla de la dades facilitades per l’IPEC. Són més Valldora, pagesa i dona del moliner de de 300 registres de fotografies i descal Guirra, que al llarg de les moltes cripcions de bens mobles i immobles i hores de conversa ha anat desgranant moltes hores d’entrevistes enregistrala seva experiència vital, en la que des i transcrites que formen part del hi bategaven els canviants ritmes i patrimoni comú i del passat col·lectiu temps de pagès al llarg del segle XX i En Ramon Pujols, pacientment, treballa d’una comarca que troba les seves arrels la pedra per fer la mola cònica de l’antic en Celestí, que ha aportat un profund molí escariador. en aquest món pagès que és molt més coneixement tècnic de la maquinària que el paisatge que envolta Solsona; és, i els processos de la serradora, la ferreria i el molí. També molt probablement, el paisatge inscrit en la memòria més s’agraeix la col·laboració de la Maria Campmajor, que ha profunda de l’ADN solsonenc..

Celsona 907

21

Dimecres, 24-12-2014

Vall de Lord

| Montse Riu |

Decoració nadalenca diferent a Sant Llorenç

AGENDA DE LA VALL

El Patge Reial visitarà Sant Llorenç El proper dissabte dia 27 de desembre Sa Majestat el Patge Reial visitarà Sant Llorenç per recollir totes les cartes dels infants.

Això serà a les 7 de la tarda i durà a terme el següent recorregut: Començarà a la Creu Roja i baixarà per la carretera fins al Pavelló i allà recollirà les cartes de tots els nens i nenes.

L'arribada d’aquest personatge tan esperat l'organitzen la Comissió de Reis Piteus-Guixers.

Gràcies al grup que s’ha creat per part de la dinamitzadora rural de la Vall de Lord a Sant Llorenç, s’ha pogut veure una decoració de Nadal diferent de la que s’estava acostumat.

Durant aquestes últimes setmanes aquest grup de joves han treballat de valent per preparar aquests nous elements que es poden veure pel nucli antic de la població. Ja per les festes de Carnaval van incorporar algun element a la zona de la plaça Major, però de cara a aquestes festes nadalenques han extès aquests treballs a tot el nucli antic.

Sopar-concert de la comissió de reis Piteus-Guixers Per tal de col.laborar amb la comissió de Reis Piteus-Guixers, aquests organitzen el proper dissabte dia 27, coincidint amb la visita del Patge Reial, un sopar-concert al Bar-restaurant Jardí. Aquest sopar serà a les 21:30 hores i cal apuntar-s'hi prèviament, al mateix restaurant. El preu és de 12 euros els adults i 8 euros els nens. En acabar el sopar, concert amb els Poca-Solfes, L’Escorxador i els Tritons de la Vall. Les places són limitades.

La nova decoració consisteix en: - Ninots de neu fets amb gots de plàstic i amb il.luminació interior. - Reis Mags a la plaça Major fets amb troncs de fusta i més decoració a la mateixa plaça, amb boles de porex. - Un munt de tions, aquests els han entregat als diferents comerços per tal que els treguin al carrer quan estiguin oberts.

Tota aquesta decoració juntament amb la il.luminació que any rere any es col.loca, fa que la població lluexi molt, algun turista aprofita per fotografiar-se davant d’aquests nous elements decoratius.

Cap d’any al pavelló de Sant Llorenç Un altre any el Pavelló de Sant Llorenç de Morunys acollirà la festa de Cap d’Any. Actualment és l'única festa a la Vall.

Aquesta festa començarà a partir de la 1 de la matinada i si s’entra abans de les 3 el preu serà de 5 euros. En canvi, a partir d’aquesta hora, s’incrementarà a 10.

Actuacions que s’hi duran a terme (a les tardes, al Pavelló Poliesportiu): Divendres 26: L’Ós Madrós, conta contes Dissabte 27: Visita del patge reial: El Patge Reial assistirá al Parc de Nadal i allí agafarà les cartes dels infants. Ho organitza la Comissió de Reis Piteus-Guixers.

Diumenge 28: Xarxa de Farrers Brothers amb l’espectacle Tripula, fantàstic espectacle que transcorrerà dins d’un globus.

L’entrada serà limitada a 95 persones, tant al parc de Nadal com a l’espectacle.

Dilluns 29: Animació a càrrec de Lluís Pinyot.

Caga tió a Guixers L’Ajuntament de Guixers conjuntament amb la dinamitzadora rural de la Vall de Lord van fer un caga tió a Guxiers el passat diumenge a les 5 de la tarda. Els nens i nenes de van trobar-se a l’Ajuntament per celebrar el Nadal. Es va dur a terme un taller de postals de Nadal. Seguidament va arribar el berenar i ja per últim cagar el tió. Un total de 4 nenes i 5 nens van disfrutar d’aquesta activitat. Tots van estar molt contents amb el que el tió els va cagar.

Ja fa uns anys que es porta a terme aquesta activitat i des del consistori continuen preparant-la, enguany amb l’ajuda de la Meritxell, la dinamitzadora rural de la Vall de Lord.

Celsona 907

22

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Fum, fum, fum (parc de Nadal)

Vall de Lord

| Montse Riu |

Nadal a l’institut

Festa de Nadal a la llar d’Infants Els Piteuets

L’institut de Sant Llorenç de Morunys també va preparar un festival de Nadal. En aquesta ocasió va ser el passat dilluns dia 22 a les 6 de la tarda al Teatre Municipal de Sant Llorenç, i ho va fer obert a tothom.

Les actuacions que s’hi van dur a terme van ser dues, una obra de teatre preparada pels alumnes de 1r d’ESO anomenada Entre càmeres. D'aquesta obra de teatre, en van preparar els guions els mateixos alumnes i era una comèdia que tractava sobre el que passava entre càmeres en una companyia on els actors i les actrius anaven molt a la seva i ningú no feia cas de res. El públic assistent va riure d’allò més amb aquests divertits personatges.

El segon acte que s’hi va dur a terme va ser un playback amb ritme dels alumnes de 2n d’ESO. Aquests alumnes van preparar una sèrie de coreografies amb un popurri de cançons, algunes interpretant el video de la cançó i d’altres ballant-la.

L’acte va comptar amb una bona assistència de públic.

Des del centre també s’han preparat més actes de Nadal i l’últim dia de curs els alumnes han visitat la residència la Vall per interpretar unes nadales juntament amb els alumnes de l’escola Vall de Lord i, ja per acabar les classes, entrega dels amics invisibles.

Divendres passat l’AMPA de la Llar d’Infants els Piteuets juntament amb les professores del centre van organitzar una festa de Nadal

Els més menuts es van divertir en el taller de decoració de galetes. Amb les seves petites manetes enganxaven caramels i figuretes damunt de les diferents galetes amb formes que hi havien. Els pares i mares van col.laborar ajudant-los a fer-les, algun infant fins i tot aprofitava per tastar si eren bones i tot. Es van poder emportar un paquetet amb les galetes que havien fet.

Seguidament van dir el poema de Nadal que aquests últims dies s'havien après van interpretar algunes nadales, amb uns bonics cascavells inclosos, que ells mateixos havien fet. Ja per acabar la festa, berenar per a tothom.

Aquesta setmana també duran a terme altres activitats relacionades amb el Nadal, com fer cagar el tió, que ja fa dies el tenen instal.lat a l’entrada del centre i dia a dia li van donant menjar per tal que tingui força ganes de cagar.

Grup 2n eso

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Grup 1r eso

Celsona 907

23

Dimecres, 24-12-2014

Oliana

| Marcel Ribera – Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera |

Centre social de Tragó (Alt Urgell)

Felicitació nadalenca Ara és un moment pels bons desitjos, temps de proposar-nos fer coses que normalment no som capaços de fer... temps en què els grups excursionistes fan la clàssica sortida de portar un petit naixement (pessebre) en alguna petita capella perduda en un racó de la nostra geografia; en una paraula, és temps de bons desitjos, desitjos que malauradament en moltes ocasions veiem que abans de fer-se realitat, es converteixen en fum i s’evaporen davant nostre.

L’Arxiu Marcel Ribera us desitja a tots que la Pau i Joia del Nadal us perdurin per tot l’Any Nou.

En Josep Espunyes, la sra. Roser Guix i la sra. Dolors

El dia 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia, al Centre Social de Tragó, va haver-hi la presentació del llibre de narracions Agredolç de l’autora Roser Guix. La presentació del llibre esmentat va començar amb unes paraules de la sra.

Dolors a, continuació va parlar l’escriptor i lingüista de Peramola, Josep Espunyes, acabant amb uns exemples sobre el llibre per part de la seva autora. Un bon nombre de persones vam anar al Centre Social de Tragó per gaudir de l’esdeveniment.

Mississippi Mass Choir (Gospel)

Les terres de Lleida des de l’aire

El 13 de desembre l’Associació de Dones d’Oliana va programar una sortida a la Llotja de Lleida per veure al grup nord-americà Mississippi Mass Choir. Va ser una magnífica oportunitat per escoltar i gaudir aquestes meravelloses veus interpretant Gospel en estat pur, originari de Mississipí. La sonoritat de ritmes i músiques negres escoltades in situ de viva veu van fer que ens fessin vibrar d’emoció. En més d’una ocasió mentalment aquesta música ens va fer pensar en aquells temps de comerciants i esclaus, llavors en l’època de l’esclavitud algunes d’aquestes cançons tractaven el tema de la llibertat, i anaven en contra de l’esclavitud. Va ser un vertader plaer escoltar a Mississippi Mass Choir creat l’any 1988.

Acaba de sortir un magnífic llibre: Les terres de Lleida des de l’aire.

Les fotografies són del sr. Toni Prim de Lleida, fotògraf professional i llicenciat en filologia. Els textos són de diferents autors, entre ells cal esmentar Joan Bellmunt, escriptor i bon amic que en aquest volum també ens ha volgut deixar la seva important Imatge de la portada del llibre emprempta en l’apartat de "Les Garrigues". No vull deixar d’esmentar al company d’escrits Isidre Domenjó, que escriu sobre l’Alt Urgell; en un dels apartats parla d’Oliana, hi ha una espectacular imatge aèria del pantà. Jaume Adam escriu sobre el Solsonès, etc.

El pròleg és del President de la Diputació de Lleida, sr. Joan Reñé Huguet. És una publicació que surt l’any 2014, coincidint amb la commemoració del Tricentenari del 1714. És un bon regal per aquestes festes.

Un membre del Grup amb algunes de les persones de l’Alt Urgell

Celsona 907

24

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Representació dels Pastorets

Oliana

| Marcel Ribera – Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera |

Arranjament al cementiri

Eines per a la subsistència (taller de cuina)

S’ha portat a terme l’arranjament de la part exterior del cementiri, que prou falta feia; en concret, l’entarada que dóna a la plaça Mn. Francesc Tàpies i al carreró dels Capellans; les inclemències dels temps havien malmès la paret fent esquerdes i deformant-la. En aquests moments es veu una cosa polida i cuidada, tal com ha de ser.

Ha sortit un petit llibret amb el títol Eines per a la subsistència, fruit d’un curset que es va fer, el mes d’abril a l’Hostal Víctor explicat per la sra. Maria Àngels Tàpies. I la part pràctica va anar a càrrec de la sra. Montse Ramoneda (cuinera). És un llibret molt senzill però a la vegada molt pràctic i entenedor, tant les il.lustracions com el text són molt didàctiques. Aquest curset de l’economia des de la cuina anava adreçat a tothom qui estava interessat a fer àpats senzills i a la vegada aprofitar el menjar que ens havia sobrat del dinar o bé del sopar.

El petit llibret que ha sortit fruit de l’esmentat taller de cuina comença dient: “Aquest taller pretén unir el bon paladar amb la saviesa de les mestresses de casa que de sempre han fet mans i mànigues per portar a la taula el bo i millor a un preu raonable, ja sabem que les senzilles i bones pràctiques a la cuina passen per una compra responsable i a la taula per saber menjar”. Certament estem en una època en que cal vigilar, doncs segons dades “A Catalunya llencem 935 quilos de menjar per persona i any i d’aquesta quantitat un 60% es llença a les llars”.

Felicitats a totes les persones que amb la seva col. laboració han fet possible aquest taller d’eines per a la subsistència i als que han fet les receptes perquè tothom en pugui gaudir a la cuina de la seva llar. De l’esmentat llibret s’obsequiarà amb un exemplar a cada membre de l’Associació de Dones de la nostra Vila.

Part frontal del cementiri

Vine a caminar o córrer per gastar les últimes calories de l’any

Cursa dels Nassos 28_12_2014 - OLIANA 2 Recorreguts a escollir -de 5 i 10 kms- pels voltants d’Oliana. Regals per a tots els participants Preu inscripció: 5€ ruta 5 km. 10€ Ruta 10 km Sortida: 11.30h per la ruta 5 km. 11.00h per la ruta 10km Reserva el teu dorsal a la web iter5.com a l’Ajuntament o al pavelló fins al divendres 26 Informació cursadelsnassos.blogspot.com Sortida des del Palvelló F. Betriu.

Animació per als més petits dins del pavelló Servei de dutxes i guardarroba.

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Detall interior del llibret de receptes

Celsona 907

25

Dimecres, 24-12-2014

Comerç i empresa

| La Drecera - Consell Comarcal del Solsonès |

Butlletí de bones pràctiques en gestió de persones Amb la premissa que les persones són l’actiu més important de l’empresa, durant aquest any s’ha editat trimestralment el butlletí digital L’estructura del butlletí consta de diversos apartats com notícies, idees-força, reflexions, novetats editorials, bones pràctiques al Solsonès i novetats a La Drecera.

Volem agrair la participació de totes les empreses del Solsonès, que des de la humilitat, han compartit alguns exemples de bones pràctiques en gestió de les persones en el seu dia a dia. A continuació en reproduïm 3 entrevistes.

En el cas que no hagueu rebut els anteriors números i hi estigueu interessats, podeu enviar un correu electrònic a l’adreça ladrecerasolsones@ gmail.com.

La Drecera és un programa dirigit a persones temporalment desocupades promogut pel Consell Comarcal del Solsonès des de 2013 i està subvencionat pel SOC, pel Servicio Público de Empleo Estatal i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts a Projectes Innovadors i Experimentals, regulat per l’Ordre EMO/280/2013, de 6 de novembre

La Carral és una casa de colònies, localitzada a 2 km del Santuari del Miracle, oberta a escoles, infants, joves i altres persones que volen gaudir del món del lleure i la natura. Des dels seus inicis, l’any 1967, ha estat una empresa de caràcter familiar. Parlem amb la Sara, responsable de la casa.

Són alumnes que procedeixen tant de la mateixa comarca com de la resta de Catalunya, amb edats compreses entre els 18 i els 40 anys aproximadament. Des de la mateixa casa de colònies s’anima als propis treballadors a treure’s alguna de les dues titulacions, en el cas que no en disposin.

Les pràctiques finalitzen amb una memòria, basada en l’experiència adquirida durant l’estada. Fins a dia d’avui, gairebé un centenar d’alumnes han realitzat pràctiques a La Carral.

Quines bones pràctiques destacaríeu a la vostra empresa en la gestió de persones?

Des de fa molts anys, disposem d’alumnes en pràctiques, tant de la titulació de monitor com de director d’activitats d’educació en el lleure. Es tracta de pràctiques no remunerades, d’entre 120 i 160 hores. També hem acollit alguns alumnes de cicles formatius. Totes aquestes titulacions comporten la realització de pràctiques en empreses.

Cada alumne en pràctiques rep un acompanyament individualitzat per part de l’equip professional; constantment disposa d’una persona al seu costat que li explica i argumenta els motius de les decisions que es prenen i de les activitats que es fan.

L’alumne que està fent pràctiques acompanya i reforça les tasques dels diferents monitors i coordinadors que estan en diversos grups d’infants, de manera rotativa, per tal de conèixer com es treballa en els diferents àmbits de treball.

Així mateix, es procura que mantingui contacte amb diferents escoles, perquè conegui experiències i casos diversos.

Celsona 907

Des del vostre punt de vista, quin és el resultat de l’aplicació d’aquestes pràctiques? Quina valoració en feu?

El tracte amb persones, especialment nens i nenes, fa que es creï un ambient molt familiar entre l’equip professional.

Es procura, per altra part, adaptar-se en la mesura del possible a les seves circumstàncies personals, donant resposta a les seves necessitats. Els principals resultats d’aquest tracte familiar són la companyonia, la motivació i l’agraïment.

26

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

“Cada alumne en pràctiques rep un acompanyament individualitzat i coneix de primera mà els motius de les decisions que es prenen”

Comerç i empresa

| La Drecera - Consell Comarcal del Solsonès |

“La formació aplicada permet fer xarxa entre l’equip i aportar millores en el funcionament de l’empresa”

“L’aplicació de petites bones pràctiques afavoreix un bon ambient de treball, i això es trasllada als clients”

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

El Càmping El Solsonès, en funcionament des de l’any 1987, és una empresa de caràcter familiar. L’Ester, responsable de l’àrea de recursos humans, ens dóna el seu punt de vista sobre aquest tema.

Fruits Taribó és un comerç especialitzat en la venda de fruites i verdures i productes de la terra, amb més de quaranta anys d’història, Parlem amb l’Albert, el seu propietari.

Quines bones pràctiques destacaríeu a la vostra empresa en la gestió de persones?

Per nosaltres és important que tots els treballadors coneguem d’on vénen els productes que venem a Fruits Taribó. Per això, hem organitzat diverses visites, la més recent a una formatgeria d’Ossera (Alt Urgell). També hem visitat les plantacions de pomeres de Sant Llorenç de Morunys, Mercabarna i algunes bodegues de vi. Aquestes sortides permeten conèixer els productes de primera mà, quin és el seu origen i tastar-los prèviament.

Això fa que com a venedors disposem d’informació dels productes, molt important de cara als nostres clients, que sovint ens demanen la nostra opinió. També realitzem formació sobre diferents temàtiques, tant presencial com en línia. Formació relacionada amb el màrqueting, l'aparadorisme o sobre la venda de determinats productes.

Una altra pràctica a destacar és la flexibilitat horària, intentant combinar els horaris dels treballadors per atendre les seves necessitats familiars.

Per altra part, cada dos o tres mesos es pregunta als treballadors què creuen que funciona, no funciona i què es podria millorar.

El fet de ser una empresa de caràcter familiar i amb pocs treballadors permet ser molt àgil a l’hora d’introduir millores en el funcionament del dia a dia.

Des del vostre punt de vista, quin és el resultat de l’aplicació d’aquestes pràctiques? Quina valoració en feu?

Es tracta de petites pràctiques que fan que hi hagi un bon ambient de treball, així com augmenten el nostre coneixement sobre alguns productes o altres temes relacionats amb el sector comercial, i tot això es trasllada als nostres clients.

En el futur ens agradaria continuar amb aquestes bones pràctiques, i introduir-ne de noves, com per exemple sortides de caràcter lúdic-esportiu.

Quines bones pràctiques destacaríeu a la vostra empresa en la gestió de persones?

Des del 2001 comptem amb el distintiu internacional EMAS i enguany s’ha implantat la Responsabilitat Social Empresarial, gràcies a l’assessorament del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central. En el marc d’ambdós distintius, hem establert una relació de bones pràctiques mediambientals per als clients, que també ho són per als treballadors.

Per nosaltres, fer xarxa entre l’equip és un aspecte important. Per una banda, es procura realitzar cada setmana una reunió amb els responsables de cada àrea, per tal de fer una posada en comú de les necessitats i reptes de cadascuna.

També es procura fer formació adreçada a tota la plantilla, de caràcter pràctic, i que es planteja com un espai de trobada pels treballadors de les diferents àrees.

A banda de la formació interna, s’anima als treballadors a realitzar altra formació que pot ser del seu interès i respecte al lloc de treball que ocupen, com per exemple en idiomes.

Per altra part, disposem d’una bústia de suggeriments oberta tant a clients com a treballadors, per a recollir propostes de millora així com opinions d’aspectes a corregir.

Dins de l’equip, sovint comptem amb alumnes en pràctiques, en àmbits com la jardineria, el lleure o el turisme, els quals reben un acompanyament constant.

Col·laborem en actes i entitats locals, per exemple amb el Grup de Natura del Solsonès.

Des del vostre punt de vista, quin és el resultat de l’aplicació d’aquestes pràctiques? Quina valoració en feu?

La formació de caràcter aplicat és una de les bones pràctiques a destacar, que s’ha impulsat a partir de l’obtenció del distintiu EMAS. Especialment, permet estrènyer els vincles de col·laboració entre els treballadors i aportar millores sobre el funcionament de cadascuna de les àrees.

Celsona 907

27

Dimecres, 24-12-2014

Parròquia CLARÀ: Missa del Gall: Dimecres, 24, a les 8 del vespre.

CAMBRILS: Nadal: Missa a les 11 i cagada del tió per a tothom.

Sant Esteve: Missa a la capella del Castell a les 12.

CASTELLAR DE LA RIBERA Nadal: Missa a 2/4 d’1.

LA COMA Missa del Gall: A les 12 de la nit, i tot seguit cagada del tió.

LA LLENA: Nadal: Missa a les 12 del migdia.

MASSARRÚBIES Missa del Gall: Dia 24, 7 del vespre.

OLIUS: Missa del Gall a la Cripta: Dia 24, a les 10 de la nit.

PINELL: Nadal: Missa a les 10 del matí.

SALLENT: Missa nadalenca: Dissabte, 27, a les 4 de la tarda.

SANT CLIMENÇ: Dia de Nadal: Missa a 2/4 d’1.

SANT FELIU DE LLUELLES Nadal: Missa a les 12 del migdia.

SANT JUST-JOVAL Dia de Nadal: Missa a les 11 del matí.

SANT LLORENÇ DE MORUNYS

LLADURS Nit de Nadal: Missa del Gall. 11 nit.

Solemnitat de Nadal: Dimecres, 24: Missa del Gall a 2/4 d’11 de la nit.

MADRONA Missa del Gall: Dia 24, 8 del vespre.

Dijous, dia 25: Nadal, Eucaristia a les 12 del migdia. No hi haurà missa a les 9 del matí.

NAVÈS Missa del Gall: A les 9 de la nit.

Nadal: Missa a les 11 del matí.

OGERN Nadal: Missa a 2/4 d’1.

Pessebre Vivent i Pastorets: Dies 26, 27 i 28 de desembre a 2/4 de 7 del vespre.

Dia 26, Sant Esteve: Missa a St. Esteve de Sisquer a 2/4 d’1 del migdia. Aquest dia no hi haurà missa a St. Llorenç.

SISQUER Festa de Sant Esteve: Divendres 26, Missa a 2/4 d’1.

TIMONEDA: Nadal: Missa. 10 del matí.

Festa de la Sagrada Família: Diumenge, 28, a la missa de les 12 hi són convidats aquells pares que hagin batejat un fill/a, els joves que s’hagin confirmat i els matrimonis que hagin celebrat els 25 o 50 anys de casats dins d’aquest any 2014.

SOLSONA Missa del Gall: 12 de la nit, Catedral.

Dia de Nadal: A les 10 i a les 12 a la Catedral (No hi haurà la Missa al Cor de Maria). A les 11 a l’Hospital.

Confessions: Abans de les Misses. I el dia de la Missa del Gall, a partir de les 11 de la nit.

Confraria de la Mare de Déu del Claustre: Amb motiu de la retransmissió de la Missa del Gall des de la nostra Catedral per Televisió de Catalunya se suprimeix la Missa de les 8 del vespre al Santuari del Claustre.

Celebració de les Noces d’Or i d’Argent matrimonials: Diumenge 28 de desembre, coincidint amb el dia de la Sagrada Família.

Se celebrarà de manera conjunta amb la Missa de l’últim diumenge de mes, amb menció especial a aquestes parelles.

Bisbat

| Comissió de Patrimoni |

Restauren el retaule de la Mare de Déu del Roser de Prades Aquests mesos s’està treballant en la restauració del retaule de la Mare de Déu del Roser de l’església de Sant Ponç de Prades, municipi de Prades de la Molsosa. L’estat de conservació era molt deficient i alarmant i feia perillar la seva pervivència ja que estava afectat per un atac de tèrmits i xilòfags molt sever en la seva totalitat. Aquest retaule porta la data de l’any 1679 i en ell es combina el treball escultòric amb la representació dels misteris del rosari sobre tela. L’església de Prades conserva també dos retaules més, de gran interès, el retaule de Sant Abdó i Sant Senén i el retaule major dedicat a Sant Ponç.

Els treballs de restauració, fets al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental), consistiren en la introducció del retaule a la cambra d’anòxia durant un mes i un tractament de consolidació i reintegració volumètrica. L’actuació principal en la policromia ha estat l’eliminació de la repintada existent Celsona 907

Retaule de la Mare de Déu del Roser de Prades

en totes les parts que ha estat possible. El resultat d’aquesta intervenció ha estat la recuperació de la consistència estructural del suport i la recuperació de bona part de la policromia original. Aquesta intervenció s’ha realitzat gràcies a l’aportació econòmica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Bisbat de Solsona i la parròquia de Prades, amb la col·laboració dels fidels.

28

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

ALTÈS: Nadal: Missa a les 11 del matí.

Motos

| Josep Maria Borés - Lluís Barniol |

Dinar de Nadal dels Motorrucs Diumenge passat els Motorrucs van celebrar el ja tradicional dinar de Nadal al Santuari de Pinós.

Enguany érem poquets a la trobada i el temps va espantar els més "moteros" perquè cap dels qui hi vam assistir no vam tenir el coratge d'anar-hi en moto. El dinar va servir per veure i xerrar una estona amb companys que ens veiem poc o que s'han desplaçat a viure fora de Solsona. El dinar va transcórrer amb molt bona sintonia i amb l'atractiu de viure en directe la retransmissió de "El Temps" que un equip de TV3 feia en directe des de Pinós mateix, amb Eloi Cordomí conduint la previsió en un escenari de boira i fred.

Un excel·lent dinar, com ens tenen acostumats a Pinós, un brindis i l'habitual sessió de fotos ràpida va cloure la trobada. Els Motorrucs us desitgem Bones Festes a tothom.

Eloi Cordomí va oferir la previsió del temps en directe des de Pinós

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

A recer de la boira, feia molta gràcia veure-ho en directe a la tele

Els Motorrucs us desitgem bones Festes i Bon Any 2015 a tothom

Celsona 907

29

Dimecres, 24-12-2014

Educació

| Escola Arrels |

Aquesta és la invitació que vàrem rebre tots els pares i mares de l’escola per assistir als dos tallers que des de l’AMPA van organitzar en aquestes dates.

En aquesta ocasió es tractava d’un taller de manualitats impartit per la Núria Bastida. A partir de papers amb motius nadalencs, purpurines, papers lluents, llaços, troquels i afegint-hi una mica de la nostra traça... es va convertir en un bonic detallet per penjar al pany de les portes i poder decorar la casa, de cara aquestes dates. Satisfetes amb el resultat vàrem marxar amb un bon grapat d’idees i molt entusiasmades per continuar fent més coses per completar la decoració nadalenca.

Però no serien unes bones festes si a part de la decoració no ho acompanyéssim d’un bon àpat. Per això la Claustre i la Marta, les cuineres de l’escola, ens van sorprendre amb una exquisida crema de gambes. Seguint la recepta que ens van donar, ens van demostrar que era possible que, d’una forma molt fàcil, poguéssim sorprendre els nostres convidats, tot i no saber gaire de cuina.

Nosaltres ens en vam llepar els dits.

Però aquí no s’acabava tot. Ara ens tocava treballar: Ho tenien tot preparat per fer pizzes. Corró en mà per estirar la pasta i tot un munt d’ingredients per combinar com més ens agradés el resultat; van ser unes pizzes espectaculars. Exquisides és poc! No us ho podeu ni imaginar! No sabíem pas quina era la més bona!

Celsona 907

En aquestes dues tardes vam poder sentir que els pares i mares també formem part important de l’escola. Vam

30

poder gaudir aprenent coses noves i compartint-ho amb un bon ambient.

Escola ARRELS, CREIXENT AMB TU!

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Preparem-nos pel Nadal!

Educació

| Institut Francesc Ribalta |

L’Èric Bach obté una menció honorífica en els Premis Bonaplata 2014 L’Èric, alumne de l’Institut Francesc Ribalta, va estudiar i reproduir en miniatura una roda hidràulica El jurat dels Premis Bonaplata Joves 2014, en la seva setzena edició, va acordar atorgar una menció especial per al treball de recerca “Estudi i reproducció en miniatura d’una roda hidràulica”de l’Èric Bach i Marquès. L’Èric, alumne de l’Institut Francesc Ribalta del curs 2013-2014, a segon de batxillerat, va elaborar un treball de recerca sobre l’estudi de l’energia hidràulica de l’aigua i la seva utilització.

I ho va fer aplicat a la serradora antiga de Ca l’Ambròs del municipi de Navès, la qual va reproduir a escala amb molta exactitud. Va fer una descripció acuradíssima del procés de construcció de la maqueta, amb un lèxic tècnic molt correcte i precís. A més, va fer reviure un sistema de

transformació de l’energia del passat, a la vegada que es va endinsar en el seu context històric.

Els premis Bonaplata per a Joves, organitzats per l´Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, tenen com a objectiu premiar aquells estudiants que hagin dut a terme treballs enfocats a la recerca en el camp de la valoració del patrimoni industrial a través de l’estudi, la rehabilitació, la difusió o reivindicació d’un territori industrial.

L’acte de lliurament de premis, celebrat dimarts 16 de desembre al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Barcelona, va consistir en la projecció d’un vídeo amb un resum de cadascun dels treballs guanyadors i la lectura del veredicte.

Educació

| Escola Arrels II |

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Rosa Armengol, guanyadora de la panera per la Marató dels alumnes de l’escola Arrels II Els alumnes de 2n A de l’escola Arrels II van fer entrega de la panera per la Marató. La guanyadora ha estat la sra. Rosa Armengol, amb el número 45, en combinació amb les últimes xifres del número de la ONCE del dimarts passat. El premi li va fer molta il·lusió!

Voldríem agrair la col·laboració del comerç Cal Coll i la carnisseria Moixí per la seva col·laboració.

Enhorabona a la guanyadora i moltes gràcies a tots!

Celsona 907

31

Dimecres, 24-12-2014

Opinió

| Ramon Arnau Camps |

El difícil encaix de Catalunya I així van anar passant els anys i aquell substancial canvi d’actitud envers Catalunya, no només no es produïa sinó que s’anava agreujant de manera exponencial fins al punt que no tan sols no se’ns reconeixia l'esforç fiscal que aportàvem a l’estat sinó que érem injustament titllats d’insolidaris. Un greuge difícil de pair quan aquests arguments encara s’escolten en comunitats subvencionades i quan tots saben que n’hi ha d’altres de més riques que sense aportar pràcticament ni un euro a l’estat, ningú no qüestiona.

Són arguments com els exposats, el que explica que tants catalans haguem deixat de creure en aquest projecte de convivència pel que un dia vam apostar. Ja hem esgotat la poca confiança que ens quedava i no esperem de cap govern espanyol un canvi d’actitud envers Catalunya, que d’altra banda, l'experiència ens demostra que mai no es produirà.

Per això cada vegada som més els catalans que creiem que és millor fer el camí tots sols i així poder ser els únics responsables del nostre futur.

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Tenia 13 anys quan vam iniciar la transició. Una edat on encara no es disposa d’un criteri propi, però era plenament conscient de la transcendència del moment que vivia el país.

Tres anys més tard, la constitució del 1978 va néixer coixa però vist d’on veníem era una oportunitat d’or que els catalans no podíem desaprofitar i ens hi vam agafar com a un ferro roent.

Davant nostre s’estenia tot un horitzó de llibertat i es podia respirar al carrer aquell aire net i regenerador de la democràcia.

Els catalans ens vam creure allò del respecte a la diversitat i la realitat plurinacional i estàvem convençuts que finalment es produiria el definitiu encaix de Catalunya dins de l’estat espanyol. I així van anar passant els anys, però les coses no canviaven i havíem de seguir esforçar-nos en explicar que no parlàvem català per fer la guitza a ningú sinó perquè senzillament era la nostra llengua. Malgrat que l’embolcall social era molt més amable del que veníem i el futur s’albirava més esperançador, la desconfiança i els recels seguien enquistats en una significativa part de la societat espanyola.

Celsona 907

32

Dimecres, 24-12-2014

Opinió

Poesia

| Ramon Gualdo |

Les pistoles Taser armes de conducció elèctrica

| Josep M. Poblet |

Està clar?

No som cretins ni malalts, ni estem folls, hem cervells lúcids, perquè ens prenguin per estúpids alguns Vips amb càrrecs alts,

Vés per on, enmig de les festes nadalenques, en que se'ns predica pau i germanor, i en que els àngels diuen "Pau a la Terra", m'arriba informació sobre la possibilitat d'usar certs models de pistoles. Es tracta d'un sistema entaforat dins el grup "armes de conducció elèctrica". En tinc una primera referència per mitjà del periodista David Bou. Una de les seves notes sobre el tema diu això: "Les armes de conducció elèctrica, conegudes com pistoles Taser, són una realitat a algunes comissaries de Catalunya. Les armeries de bastants grups de policia local ja en tenen models. I arreu de l'Estat espanyol n'hi ha unes vuit-centes.

Aquestes pistoles emeten una descàrrega elèctrica sobre les persones contra qui es disparen. D'entrada provoquen una paràlisi muscular que immobilitza. Els càrrecs policials que les defensen diuen que és per casos de persones amb excitació extrema i armades i que no obeeixen les indicacions de la policia."

Sigui com sigui, no em fa pas gens de gràcia tot això. Algunes organitzacions en defensa dels drets humans alerten dels perills d'aquestes armes, i diuen que als Estats Units i al Canadà, en fer-les servir, han causat la mort de més de vuit-centes persones. Em sembla que haurem de tornar a fer un clam d'aquell bocí d'una cançó: "No creiem en les pistoles!."

Els angelets ja poden anar cantant "Pau a la Terra", que els ministres i els consellers d'Interior, si se'ls fica al caparró la dèria d'aquests trastos, aniran a la seva, i (mai millor dit), ells "tiraran" pel dret. I als àngels, els aconsello que no vagin massa amb la bona fe, que no s'acostin gaire als "polis", perquè si engeguen trets amb l'arma, poden rebre descàrregues. Llavors sí que podríem dir: "Aquell àngel, pobret, té un perdigó a l'ala."

que amb son criteri exclusiu ens prenen per jans mesells, quan són ells els Vips garrells qui maregen la perdiu.

En Torres Dulce ha plegat pels motius que sap tothom, menys el Govern. Un Prohom gens dolç, al contrari amarg.

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Penso sovint una cosa: A molts Vips no els ve d’un pam a Madrid, i ens van donant un bou sec per bèstia grossa.

Celsona 907

33

Dimecres, 24-12-2014

| Trini Esteve |

Ja torna a ser Nadal…

Recordo que fa un any tots vam demanar treball i pau per tothom amb l’esperança que el 2014 fos millor que el 2013.

Però per desgràcia no s'ha complert cap d’aquelles peticions, seguint igual o pitjor.

Deixem-nos d’efemèrides i d’il·lusions i posemnos a treballar tots, pel futur dels nostres fills i néts.

Senyors representants del poble, o sigui, polítics i senyors amb poder adquisitiu: no ens donin tantes felicitacions! El que necessitem és treball.

Cada any per Nadal es fa una campanya que diu: “Per Nadal cap nen sense una joguina." És una gran campanya, perquè no hi ha res més bonic que el somriure d’un infant.

Senyors polítics i senyors amb poder adquisitiu, vostès poden fer que aquest somriure mai no s’apagui.

Només hem de crear nous llocs de treball, per aquells pares que fa tres anys o més que van perdre el seu treball, per tancament de les empreses i que els treballadors no en tenien la culpa.

No creuen, que per aquests nens, fóra millor veure els seus pares contents perquè tenen treball, en lloc de veure'ls tristos i malhumorats, perquè no tenen diners per comprar unes sabates al seu fill, perquè les que porta se li han fet petites i li fan mal als peus.

No creuen que per aquests nens fóra millor que la seva mare pogués anar al supermercat a comprar els aliments que necessiten i aquella xocolata i aquelles galetes, que tant els agraden, en lloc d’anar al banc d’aliments, que els donen el que poden.

Esperem que el NADAL DEL 2015 puguem escriure moltes felicitacions a tots als pares.

L’esperança mai no es pot perdre.

BON TREBALL PER A TOTHOM!

El Racó del Gregori

| Gregori Solé |

Això sí, és un missatge de Nadal?

Benaurats Celsonaires i demés família, m'il·lusiona estar a casa vostra per Nadal, per això vaig molt de bòlit per aquests voltants, caient pels forats provocats pel gas, per fer aquestes quatre ratlles. Sí, per fer un missatge d'humor, molt poc seriós, no sóc polític, ni tan sols famós, però sí un xic popular.

Sou molt bona gent. Em pregunto com a turista solsoní, què representen els plafons tant del portal, com el del Pont, al costat de la farmàcia, perquè en premo els botons però no en surt la informació. Segur que vosaltres penseu el mateix.

Bona gent, estic orgullós de ser solsoní i matarruc, crec que m'ha pujat el gas al cap com si fos una droga.

Sí, he passat un temps buscant bolets però com que no he anat al bosc, no n'he trobat. Per això en vaig firar algun a la plaça. Com cada any, n'hi ha molts, però aquest any eren molt poblats, ja m'enteneu.

Seguirem fidels aquest escrit, ja que hem aconseguit fer la Missa del Gall per Tv3. Jo encara ara el busco, el gall, perquè faci l'homilia, ja seria divertit.

Sí, estic avariat, no tinc llum, ni gas, pot ser que em falti líquid, però tot tremolant estic un xic esbravat, ja que Solsona sembla la gran ciutat, forat rera forat per les obres del gas.

Aquest escrit, bona gent, no té mala bava, sinó un xic de caixa de trons, però al final, una paraula val mil o bé si estic silenciós atorgo.

Bona gent, un xic disgustat em pregunto si val la pena el Centre Cívic. Potser serà igual que la sala Polivalent?. Vosaltres mateixos.

Amb molta seguretat vaig arribant en aquest escrit al final, ja que l'important de llegir és per fer cultura. Així que aniré acabant el missatge i, perquè no em querellin, deixaré la consulta per més endavant.

Solsonins ciutadans, celsonaires i demés família, vull reivindicar en aquest escrit tan "niquit" que passeu un Bon Nadal menjant neules i torrons, sopa de galets i carn d'olla, per acabar-ho amb capó farcit amb prunes, panses i pinyons i un bon brindis amb cava del país. I, per gaudir d'un 2015 amb il·lusió, salut i pau i bona esperança com el 2014, fins aquí he arribat per estar amb tots vosaltres. * Escrit cedit i patrocinat per gentilesa d'un servidor que no en té N.P.I. + L'arbre de Nadal de la plaça Major ha patrocinat les vocals; i les llums dels carrers de Solsona, les consonants. + Tot l'escrit esmenat no serà nul, sinó no el podríeu llegir. El dibuix del Forges no era el de l'escrit, el meu era obra de l'home invisible per fer anar de corcoll al pare Noël i als patges. * Tot això i demés només és per dirvos Bon Nadal i Bon Any 2015!

Celsona 907

34

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Opinió

Opinió

| M. Nadal |

Dels sis reis Felips d'Espanya fins l'actualitat (Alguns, Borbons) ni el perseguir aristòcrates ben rosses,

Ara, i avui no fa pas gaire, ha pujat al tron el Felip VI, un noi jove (46 anys) de la dinastia borbònica; simpàtic, instruït, educat. Aquí, aquí i a l'estranger, i per les aparences i tracte amb tothom -diuen i sembla ser-ho- una gran persona. Esperemho, que sigui així! El que passa Felip VI és que és dificilíssim acontentar i ser bo per a tothom alhora. Què hi farem! Aquest món és així; ens van fotre d'aquesta manera i sembla que entre això i la política no tenim pas solució, en les nostres aspiracions i discòrdies!.

Això sols li portà trampejades i ensopegades.

En aquest lloc i en la seva posició, sembla que no són gens normals aquestes bajanades!

I aquí hi entra el sisè Felip; un noi jove, simpàtic, alt i eixerit, que en lloc de caçar rosses i elefants sembla més voler conquistar -o també caçarcastellans, gallecs, vascos i catalans!

Això és una idea lloable i sincera.

A veure si serà capaç aquest rei, d'aconseguir fer realitat la seva quimera!

Resumides aquí van unes notes històriques sobre reis, repúbliques, dictadures i altres:

I ara, en sèrio, i en broma: Una breu glossa d'aquests dos últims reis

Des dels Reis Catòlics, Ferran i Isabel, al voltant de l'any 1500, fins a l'actualitat d'ara (2014) han regnat Espanya una vintena de reis o més. Això, en aquests cinc-cents anys; encara que entre la primera i segona república passaren sis anys i entre les dues dictadures -Don Miguel Primo de Rivera, set; i Franco, trenta nou anys- que en total sumarien més de 50 anys. I els dels reialmes, això d'uns cent-cinquanta i que fan els dos-cents, del 1500 al 1700.

Quant a la Casa de Borbó, reis de l'actualitat des del 1700 fins ara (2014), més de tres-cents anys. I de noms Felip, ja en portem el número sis de moment. Però de la seva família (o de la Casa de Borbó) des de Felip V fins a Felip VI en van regnar deu, que no està pas malament, la cosa!

Ja el Juan Carlos primer ha deixat el tron a causa d'accidents, "líos" i esdeveniments de tenir un gendre i filla massa acaparadors per nedar en l'abundància, tots dos!

Tant la corda varen tensar, tibar i tibar, que a la fi se'ls havia de trencar!

Quant al Juan Carles primer, tampoc no li anà bé

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

l'aventura d'anar a caçar elefantes grosses

Celsona 907

35

Dimecres, 24-12-2014

Futbol

| Club Futbol Solsona |

Lliga de Botifarra

| Xavier Tristany i Sánchez |

Lliga de botifarra

Club Futbol Solsona. 2a Catalana Grup 5 Jornada 15 (Dg. 21 de desembre de 2014)

CF Tremp, 0 – CF Solsona, 3 Edu, Puig, Alarcón, Sánchez, Solvi, Múrcia, Nordin, Lorca, Climent, Arturo i Carrio. També: Vilà, Rodri, Freixes, Robert i Pep. Gols: Min. 57 (0 a 1) Robert. Min. 70 (0 a 2) Arturo. Min. 75 (0 a 3) pp.

Bona victòria per acabar l’any El Solsona s’ emporta els 3 punts de la capital del Pallars Jussà. En un partit marcat pel mal estat del terreny de joc (gespa natural) i per un arbitratge força pèssim, va ser un partit de molt migcampisme, poques ocasions de gol, molt de treball i lluita.

A la primera part, l’àrbitre va ésser el protagonista expulsant un jugador de cada equip sense que passés res de l’altre món.

Al segon temps, amb un Tremp més cansat i més obert, el Solsona va sentenciar el partit i va jugar a plaer. Així va aconseguir una victòria en l’ últim partit de l’ any.

Ara no juguem fins a any nou, que ens quedarà dos partits força interessants: rebrem a l’Alcoletge (5è classificat) i visitarem l’Alpicat (2n classificat). De moment, disfrutarem les festes nadalenques d’una orgullosa i meritòria 4a posició.

El Sènior A del CF Solsona us desitja que passeu unes bones festes i tingueu una bona entrada d’any 2015, en el que podem celebrar innombrables èxits.

En record d’en Ramon Santaeulària de l’equip de Castellar de la Ribera. Fotografia: Toni Márquez

Resultats (Jornada 10) Solsona Can Mascaró – Castellar de la Ribera...................................4-5 Sant Climenç– Freixinet...................................................................4-6 Cambrils – Llobera...........................................................................5-5 Olius Groc – Càmping El Solsonès....................................................2-7 Olius Negre– Navès..........................................................................5-5

Equips........................Pj....Pg.... Pe... Pp.... Psg.. Psp Pse........ Psf.... Punts Càmping El Solsonès...9......7......1......1......54....35.... 1..... 8301......... 15 Lladurs........................9......5......3......1......58....32.... 0..... 8095......... 14 Olius Negre................ 10......5......3......2......51....48.... 1..... 7742......... 13 Llobera........................9......4......3......2......53....37.... 0..... 8534......... 11 Cambrils......................9......4......3......2......48....42.... 0..... 7806......... 11 Sant Climenç...............9......4......2......3......50....40.... 0..... 7433......... 10 Olius Groc....................9......2......3......4......39....50.... 1..... 6266........... 7 Freixinet......................9......3......0......6......40....50.... 0..... 7204........... 6 C. de la Ribera.............9......3......0......6......32....56.... 2..... 6133........... 6 Navès..........................9......2......1......6......37....52.... 1..... 7151........... 5 Solsona Can Mascaró...9......1......1......7......34....54.... 2..... 6351........... 3 PSG= Partides guanyades PSP= Partides perdudes......

PSE= Partides empatades PSF= Punts a favor El Càmping no perdona, i guanyant clarament a l’Olius Groc, es posa primer. Freixinet i Castellar guanyen a fora, assolint tots dos la tercera victòria de l’any. El Navès aconsegueix esgarrapar un punt a l’Olius Negre, que és l’únic equip que queda per descansar. Empat entre Cambrils i Llobera, que tots dos intentaran tancar la primera volta com a tercers. El Càmping i el Lladurs són els dos equips que opten a campió d’hivern aquesta pròxima jornada. A veure a quin dels dos li passen els reis...

Jornada 11 (4 de gener) Freixinet – Castellar de la Ribera....................Local Social, 6 de la tarda Llobera – Solsona Can Mascaró......................Local Social, 6 de la tarda Càmping El Solsonès – Sant Climenç........ Càmping El Solsonès, 6 tarda Navès – Cambrils......................................... Sala d’Esplai, 6 de la tarda Lladurs – Olius Groc.......................................Local Social, 6 de la tarda Olius Negre..............................................................................Descansa Celsona 907

36

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Classificació general

Atletisme

| Club Fondistes del Solsonès-Prosetel |

La Sansi de Viladecans – Campionat de Catalunya de 5 kms.

Sancho Ayala, 3r als Campionats de Catalunya de 5 kms. ruta Diumenge dia 21 de desembre a Viladecans, s’ha disputat la 8a La Sansi de Viladecans de 5 kms. Aquest any ha estat també els campionats de Catalunya de 5 kms en ruta de totes les categories.

Durant tot el matí s’han disputat les diferents categories inferiors, i a les 11h ha estat la prova reina del matí, més de 1.350 atletes inscrits en aquesta prova, dels quals 1.307 atletes van creuar la línia d’arribada.

La sortida i arribada estaven davant l’estació de Renfe de Viladecans, un circuit força pla.

A les 11h es va donar la sortida i el gran grup de seguida va ser encapçalat pels homes forts de la cursa, els atletes del FCB, i entre ellshi havia Sancho Ayala.

La cursa ha estat guanyada per l’atleta Marc Alcalà de FCB, atleta promesa 4 vegades campió d’Espanya en diferents categories, i amb un temps de 14:27 minuts ha entrat primer i nou campió de Catalunya absolut de 5 kms en ruta. Segon va ser Ibrahim Ezzaidouni, amb un temps de 14:32 minuts, i en tercer lloc va entrar Mohamed Zarhouni amb 14:32 minuts.

Aquests tres atletes són del club FCB. Sancho Ayala, amb un temps de 15:56 minuts ha entrat al lloc 24 de la general absoluta i medalla de bronze a la categoria de veterans, darrera d’Antonio Bernadó amb 15:28 minuts i de Manuel Fernández Pita amb 15:44 minuts, tots dos atletes del CAVA. En dones, la guanyadora i nova campiona de Catalunya ha estat Montse Mas del CE Montornès, amb un temps de 17:06 minuts. Segona ha estat la seva companya de club Fatima El Aouja, amb un temps de 17:08 minuts. I tercera ha estat Hasna Bahom amb 17:15 minuts.

L’ultim atleta va fer un temps de 43 minuts.

Futbol Sala

Pròximes curses 26 de desembre cursa de l’Indiot Mollerussa, 8 km. (curses nens) 28 de desembre cursa dels Nassos Oliana, 10 i 5 km.

31 de desembre Sant Silvestre de Lleida 10 km.

31 de desembre cursa dels Nassos, Barcelona 10 km.

31 de desembre Sant Silvestre de Berga 5 km 31 de desembre Sant Silvestre de Lleida 10 km Més informació Ribera Esports ,www.atletisme.com i www.fondistesolsones.org

| Futbol Sala Solsona |

Jornada d’iniciació al futbol sala

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Dissabte 27 de desembre de 2014 Al Pavelló Municipal d’Esports de Solsona, de 10h a 14h Participants: Nois i noies nascuts entre els anys 1999 i 2007 Gaudeix d’una jornada d’esport amb els teus amics i amigues. Descobreix els secrets de l’esport més practicat a casa nostra. Millora la teva tècnica individual de la mà dels entrenadors del Futbol Sala Solsona i d’alguns dels seus millors jugadors.

Confirma’ns la teva assistència: fssolsona@gmail.com Totalment gratuït Celsona 907

37

Dimecres, 24-12-2014

Activitats

| Taekwondo Solsona |

Jornada de defensa personal per la dona

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

L’escola Taekwondo Solsona en col· laboració de l’Ajuntament de Solsona, sensibilitzats amb la violència de gènere, van organitzar de forma gratuïta una Jornada de Defensa Personal per la Dona.

Es va celebrar el passat dissabte 20 a l’escola Taekwondo Solsona de la mà d'Alfonso Rubio, Tècnic de la Federació Espanyola de Hapkido, Marta Calafell Mestra Nacional, i els ajudants Albert Álvarez, cinturó negre 4t Dan de taekwondo, Sara Vilafranca i Mar Marceñido de l'escola Chois Vilanova.

Hi han assistit 15 dones de Solsona i han après tècniques bàsiques per defendre's en cas d'amenaça. Ha estat una jornada molt interessant, plena d’esport i molt divertida.

Gràcies als mestres per compartir tots aquests coneixements i a les alumnes per haver treballat tan bé i amb tantes ganes.

Celsona 907

38

Dimecres, 24-12-2014

Lliga local d’ocells

| Societat Ocellaire El Passerell de Solsona |

4t concurs de temporada 2014-2015 Gràcies per la col·laboració de tots i felicitats als campions i als no campions!!! Avui els pinsans ens han afluixat, els passerells han tornat a pujar de remeses, els verdums s’han mantingut i les caderneres ens han baixat.

Mirarem d’augmentar-ho la setmana vinent!!!

Us esperem el divendres 26 amb premi directe amb lots de Nadal !!!

Hora d’inici: la mateixa, és a dir, a les 9:30h. Que tingueu molta sort!!!!

Concurs social 21 de desembre (Lliga 2014-2015) Marcatge: 130 ocells Pinsà: 1r- Lluís Guitart..........................................................93 Rossinyols 2n- Albert Borés..........................................................70 Rossinyols 3r- Julio Merino............................................................64 Rossinyols 4t- Albert Borés...........................................................40 Rossinyols 5è- Quirze Vilà.................................................................30 Rossinyols

Passerells: 3 Remeses

Verdums: 3 Remeses

1r - Ramon Sala 2n - Gerard Coromines 3r - Quirze Vilà 4t - Albert Borés

Caderneres: 4 Remeses

1r - Antonio Pelegrina 1r - Albert Borés 2n - Albert Borés 2n - Cristian Delgado 3r - Antonio Pelegrina 3r - Marc Segura 4t - Julio Merino 4t - Roger Vilaseca

Pinsà..........Posició....Nom...................Punts ....................1............. Albert Borés . ............. 16 ....................2............. Julio Merino............... 15 ....................3............. Lluís Guitart................ 12 ....................4............. Antonio Pelegrina....... 11 ....................5............. José Pineda................... 9 ....................6............. Carlos Cortizo................ 5 ....................7............. Daniel López................. 4 ....................8............. Quirze Vilà.................... 4 Passerell.....Posició....Nom...................Punts ....................1............. Quirze Vilà.................. 19 ....................2............. Gerard Coromines....... 19 ....................3............. Ramon Sala................ 10 ....................4............. Albert Borés................. 6 Verdum.......Posició....Nom...................Punts ..................1.............Antonio Pelegrina....17 ..................2.............José Ariza.................13 ..................3.............Albert Borés...............5 ..................4.............Julio Merino...............2 ..................5.............Marc Segura...............1 Cadernera...Posició....Nom...................Punts ..................1.............Albert Borés.............18 ..................2.............Marc Segura.............11 ..................3.............Cristian Delgado.......11 ..................4.............Daniel López............10 ..................5.............Julio Merino...............7 ..................6.............Quirze Vilà.................3 ..................7.............Xavier Alzina..............2 ..................8.............Roger Vilaseca............2 ..................9.............Josep Costa................1

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Classificació General 2014-2015 Posició........Nom.................................Punts 1...................Albert Borés............................... 52 2...................Quirze Vilà.................................. 40 3...................Antonio Pelegrina...................... 30 4...................Julio Merino............................... 22 5...................Gerard Coromines...................... 21 6...................Daniel López.............................. 14 7...................José Ariza................................... 13 8...................Marc Segura............................... 13 9...................Lluís Guitart............................... 12 10.................Cristian Delgado......................... 11 11.................Ramon Sala................................ 10 12.................José Pineda.................................. 9 13.................Carlos Cortizo............................... 4 14.................Xavier Alzina................................ 2 15.................Roger Vilaseca.............................. 2 16.................Josep Costa.................................. 1

Els guanyadors de la rifa

Celsona 907

Els guanyadors de Passerell 39

L'esmorzar Dimecres, 24-12-2014

Celsona

| Fotografia: Marta Cases - Kiko Montilla - Miquel Manzano |

Trobada de col.laboradors del Celsona

de conversa amb totes les autoritats comarcals, membres dels cossos de seguretat, autoritats religioses locals, opinadors, cronistes col.laboradors, membres de les escoles i responsables importants de moltes entitats solsonines.

L'acte s'inicià amb la breu entradeta del director de la revista, en Josep M. Borés, que va presentar l'estat actual de la publicació i va destacar el proper aniversari el 4 d'abril, quan

Moment de la presentació de l'estat actual de la revista

Celsona 907

El Miquel amb el seu merescut mèrit

40

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Dissabte passat vam celebrar la trobada de tots els col. laboradors i amics de la revista, com cada any, a la Cambra de Comerç de Solsona. A les 6 de la tarda vam gaudir d'una estona de conversa distesa pensada per felicitar i retrobar-nos una vegada a l'any. Els convocats són tots els col.laboradors de Celsona, tot i que vam trobar a faltar persones que habitualment assistien en aquesta trobada. Vam gaudir d'una estona

Celsona

la revista celebrarà 18 anys. Al parlament també es va comentar la impossiblitat d'optar a la gestió de la ràdio comarcal i l'objectiu per a l'any que ve, que és dotar la revista de més pàgines a tot color.

Tot seguit va ser el moment d'entregar els mèrits del Celsona. Enguany, i ben merescut,

| Fotografia: Marta Cases - Kiko Montilla - Miquel Manzano |

ha estat per al periodista de la casa i responsable de contingut, Miquel Manzano, que va ser molt aplaudit per tothom. Hi van haver també dos premiats més, però malauradament van excusar la seva participació. Quan els lliurem els mèrits ja ho farem públic.

La fotografia de família va ser el següent acte que vam viure dissabte passat. Tots vam fer lloc i ens vam situar per immortalitzar l'acte en la imatge que teniu posada encapçalant aquesta pàgina. I, tot seguit, el nostre estimat Ramon Gualdo ens va tornar a sorprendre a tots cuidant-se de recitar d'una manera sublim una part del Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra. Un moment excepcional per la seva naturalitat, davant d'un públic amic, davant de tots nosaltres. Gràcies Ramon per aquest regal.

Tot seguit, un tall de coca solsonina i cava. Era hora de berenar i tothom va aprofitar per xerrar una estona distesa sobre la revista i les festes nadalenques. Vam poder "posar cares" a gent que coneixíem només per telèfon i, com a editors, vam poder agrair un per un, els esforços i la col.laboració que rebem de tots vosaltres i que fan que Celsona sigui viva, es mantingui viva i que continuem any rera any celebrant aquesta senzilla trobada.

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

El Ramon interpretant un fragment del Poema de Nadal del Sagarra

Que tingueu tots Bon Nadal i Bones Festes!!

Coca solsonina i cava per iniciar la conversa distesa entre tots

Celsona 907

Amics, familiars i col.laboradors van ser amb nosaltres a la trobada 41

Dimecres, 24-12-2014

Tracta’m bé

| Consell Comarcal |

El Solsonès engega un projecte per promoure el bon tracte entre els joves i la gent gran La iniciativa porta per títol ‘Tracta’m de tu’ i s’emmarca dins la campanya ‘Tracta’m bé’ Al gener es posarà en marxa el projecte “Tracta’m de tu”, que té per objectiu promoure els bons tractes dels joves envers les persones grans. La iniciativa s’emmarca dins la campanya “Tracta’m bé”, impulsada pel Consell i l’Ajuntament de Solsona.

Els alumnes de secundària crearan el guió d’un espot publicitari, en grups de tres o quatre alumnes, que reflecteixi situacions de bon tracte entre els joves i la gent gran i que tingui un alt impacte en els receptors. Hi ha temps fins al 13 de març.

De tots els guions elaborats, un jurat format per professionals dels serveis socials i del món publicitari i de la comunicació seleccionarà un espot de cada curs, que es gravarà i es difondrà a través de les xarxes socials i les televisions locals. Els guanyadors participaran en la producció, gravació i edició de l’anunci.

“Tracta’m de tu” es presentarà el mes que ve als alumnes de 1r a 4t d’ESO de l’Institut Francesc Ribalta, Arrels Secundària, el CES Sant Llorenç i la UEC L’Afrau. En la primera fase, dues tècniques dels serveis socials i Arnau Abella, llicenciat en Comunicació Audiovisual, faran una sessió de presentació per explicar en què consisteix el projecte i els explicaran l’activitat que hauran de desenvolupar.

Els protagonistes de la fotografia amb què s’engega la campanya, realitzada per Marc Ramonet, són el Quim Sala i el seu nét Roger Sala, que exemplifiquen el tipus de relació que es vol promoure. La idea que es vol transmetre als joves i a la gent gran és la de trencar barreres intergeneracionals entre ambdues parts i propiciar una relació fluïda entre elles.

Societat

Enhorabona Jose Luis Correa, guanyador de la panera de Nadal "Bar Olius 2014".

Bones festes i feliç any nou!!!

Celsona 907

42

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Protagonistes reals

Cartellera Concert de Bluestime a La Fura

Agenda de Nadal de l'hospital Pere Màrtir Colomés

Aquest proper dissabte 27 de desembre al Casal Popular La Fura, en el marc dels concerts per l’autogestió, el grup de casa nostra Bluestime, format per Ramon Barrera a la guitarra, Jesús Guzmán al baix i veu i Pere Jordi Baraldés a la bateria, ens oferirà un concert amb la seva contundent fusió de blues i rock. Serà a dos quarts de 12 de la nit. No hi podeu faltar!!

Dimecres, 24/12/2014

Festa de Nadal al centre

amb la música d’en Josep Pensí. A les 4 de la tarda a la Sala d’actes.

Dissabte, 27/12/2014

Concert de Nadal a càrrec de l’Orfeó Nova Solsona

Concert de Nadal d’acordions diatònics

Hora: 3.30h. Sala d’actes

Diumenge 28 de desembre.

Església de Freixinet a les 19.30 h.

Dimarts, 30/12/2014

Xerrada a càrrec de Mn. Vila: “El nostre Nadal…”

L’organitza Diatònic Solsonès, que és on s’apleguen els alumnes d’acordió diatònic de la comarca, tant els que fan classes a l’Àtic, com a Sant Llorenç de Morunys, Riner i Solsona.

D’aquesta manera es pot organitzar aquest concert d’acordions diatònics en què participaran 17 alumnes d’aquest instrument que fan classes al Solsonès.

A les 4.30h. de la tarda.

Dimecres, 31/12/2014

Ball de Cap d’Any amb en Marc Anglarill 4.30h. Sala d’actes.

Els Pastorets de Folch i Torres a Solsona

L’AEiG Pare Claret recupera el Pessebre Vivent de Solsona

El Grup de Teatre Lacetània ha programat tres actuacions: el 26 i 28 de desembre i el 4 de gener a les 6 de la tarda al Teatre Comarcal de Solsona.

Preu: 8 euros els adults i 6 euros els infants.

Venda d’entrades anticipades a l’Oficina de Turisme de Solsona (Ctra. de Bassella, 1) i a taquilla el dia de la funció.

Els propers dies 25 i 26 de Nadal, a les 6.30h de la tarda, l’AEiG Pare Claret recupera de nou el Pessebre Vivent de Solsona. Enguany, s’ha volgut canviar el format i es durà a terme a la plaça de Sant Joan.

Es tracta d’un projecte en el qual participen totes les unitats de l’Agrupament, amb la col·laboració de les famílies, la UBIC, l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès.

Aquest esdeveniment dóna el tret de sortida a la celebració dels 50 anys de l’escoltisme a Solsona, on durant el curs es realitzaran diferents activitats per a tots els públics. Els actes centrals de la celebració es duran a terme el proper mes d’abril, coincidint amb Sant Jordi.

Els Pastorets de la Ribera Salada.

Al ras i a cobert Ogern. 26, 27 i 28 de desembre a 2/4 de 7 de la tarda.

Reserva d'entrades: 973 46 27 53. Més informació: Facebook de l'Agrupament Baixa Ribera Salada

Societat

Els Nadals d'Ardèvol. Pessebre Vivent, oficis i tradicions del s.XVIII Representacions els dies: 26, 27 i 28 de desembre i 1, 4, 6, 10 i 11 de gener. Sessions a 2/4 de 7 i 2/4 de 8 del vespre, excepte el 6 de gener, que es farà una única representació a 2/4 de 8 del vespre. Informació i reserves: Glòria 678 69 15 39 - Màrius 646 63 36 46

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Així de somrient el dia 29 ja en portaràs 40 dins el cistell!

Per molts anys!

"Un Nadal per tots" Concert de Nadal de l'Orfeó Nova Solsona.

Dijous 25 de desembre a la catedral de Solsona a 2/4 de 10 del vespre Amb la col·laboració de l'Amisol.

La venda d'entrades serà el mateix dia 25 de desembre a la taquilla.

De part de tota la teva família

Celsona 907

43

Dimecres, 24-12-2014

Educació

| Escola Arrels. Fotografia: Marta Cases |

Petit concert de Nadal Nens i nenes de P-3, P-4 i P-5 Com petits estels hem brillat tots junts i amb les nostres veus hem desitjat un Bon Nadal i molta sort en l’any que comencem a tothom

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

P-3

P-4

P-5

Celsona 907

44

Dimecres, 24-12-2014

Pastorets

| Agrupament Baixa Ribera Salada |

Els Pastorets al ras i a cobert, un gran esdeveniment als pobles de la Ribera Salada Aquests dies ja hi ha nervis pels carrers i al local d’Ogern, falta poc per tornar a donar vida als Pastorets i a la representació dels antics oficis del poble. Un centenar d’actors i un bon grup de gent estem preparant amb molta il·lusió tres representacions per als dies 26, 27 i 28 de desembre.

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

La novetat d’aquest any serà l’escenificació de l’estada a Ogern del rei Jaume I l’estiu de l’any 1259; ens ha costat aconseguir els vestits però esperem que quedi ben lluït. I els més atrevits podran passar per un túnel del castell. També tenim actors nous, tant al carrer com a l’escenari.

Els carrers s’estan transformant, cal deixar-ho tot a punt, llums, so, elements decoratius, vestuari, baranes de seguretat, els entrepans... i al local també s’han fet molts assajos. Hi ha feina per a tothom.

Encara que faci fred, el dia de Sant Esteve a 2/4 de 7 de la tarda farem la primera representació, segur que serà un èxit i sorprendrem al nombrós públic que vindrà a veure’ns.

Es recomana fer la reserva trucant al telèfon 973 46 27 53; les places són limitades.

Celsona 907

45

Dimecres, 24-12-2014

Felicitacions

| CFA del Solsonès |

El CFA del Solsonès us desitja unes bones festes

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Des del Centre de Formació de Persones Adultes del Solsonès us desitgem unes bones festes nadalenques i un millor 2015. L’alumnat, el professorat i tot l’equip us enviem els nostres millors desitjos: salut, pau, treball, amistat, formació... i us obsequiem amb les següents fotografies, que també podeu veure a la nostra web (www.xtec.cat/cfasolsones).

Celsona 907

46

Dimecres, 24-12-2014

| CFA del Solsonès |

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Felicitacions

Celsona 907

47

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Felicitacions

Celsona 907

| CFA del Solsonès |

48

Dimecres, 24-12-2014

Tradicions

| Fotografia: Hospital Pere Màrtir Colomés |

El Pessebre vivent de la Residència La Residència Hospital Pere Màrtir Colomés va muntar divendres passat un pessebre vivent.

Els avis van reproduir el naixement del nen Jesús i van mostrar diversos oficis tradicionals.

Aquest pessebre vivent es va poder visitar en dos torns, al matí i a la tarda.

Guia de serveis AUTOMOCIÓ

MODA

QUEVIURES - BEGUDES

Garatge Montaner Carretera de Manresa, 1............. 973 48 06 00

Torra Stil......................................... 973 48 39 46

Begudes Delfí Carrer de la Bòfia, 10................... 973 48 14 09

PAPERERIES - IMPREMTES

Cal Coll Carretera de Torà, 6...................... 973 48 02 16

Dièresi Autoreparació, SCCL Carretera de Torà, 20................... 973 48 03 21 BARS - RESTAURANTS

TAXI

Restaurant Càmping El Solsonès.... 973 48 28 61

PINTURES

Restaurant Trabucaire Carretera de Sant Llorenç, 1..... 973 48 00 27

Benigno Alcázar, S.L. Carrer de la Bòfia, 16................... 973 48 05 49

CARNISSERIES

PERRUQUERIES

Can Solvi Ctra. de Manresa Piscis bx......... 973 48 20 55 Carrer Castell, 35........................... 973 48 11 67 Carretera de Torà.......................... 973 48 12 90

Perruqueria Eva Avd. Cardenal Tarancón,1 bx.... 973 48 37 66

ESPORTS Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Apunts Gràfics............................. 973 48 17 19

Ribera Esports Passeig Pare Claret, número 10 Telèfon: 973 48 15 47 GESTORIES Gestoria Mas 75 anys al seu servei Avinguda del Pont, 4 Telèfon: 973 48 00 95

Perruqueria Nuri Carrer Sant Agustí, 12................. 973 48 29 05 PODOLOGIA Peusà, Centre Podològic Carrer Gaspar de Portolà, 4....... 973 48 16 09 PSICOLOGIA Dr. Sergi Ballespí......................... 627 821 825

Taxi Riu - Josep M. Riu - 5 places Servei 24 hores 660 40 47 95 - 973 48 25 65 Taxi Albert Mas Borés - 5 places Servei 24 hores 661 84 84 45 - 689 13 08 08 Taxi A l'hora Higueras - fins a 8 places Servei 24 hores.............................. 630 82 16 52 Eva Borés 24 h. - Fins a 9 places 973 48 39 17................................... 630 11 16 39 Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén 661 819 121.................................... 973 48 38 24 Taxi Joan Parcerisa Janer....... 620 72 81 05 VETERINARIS Clínica Veterinària Setelsis.... 629 39 12 46

Bombers: 973 48 10 80 · Creu Roja: 973 48 06 52 · Mossos: 973 48 14 94 · Policia Local: 973 48 30 40 · Urgències: 112

Celsona 907

49

Dimecres, 24-12-2014

Fem treballar la memòria

| UMS Unitat de memòria del Solsonès |

EL RACÓ RACÓ DE LA EL DE LA EL RACÓ DE EL RACÓ DE LALA

Xino-xano Xino-xano Xino-xano Xino-xano

EL RACÓ DE LA MEMÒRIA EL RACÓ DE LA MEMÒRIA MEMÒRIA MEMÒRIA MEMÒRIA MEMÒRIA

COMPTA LES VEGADES QUE ES REPETEIXEN Xino-xano COMPTA LES VEGADES QUE ES REPETEIXEN COMPTA LES VEGADES ES REPETEIXEN LES FIGURES 1Xino-xano I2 COMPTA LES VEGADES QUE ESQUE REPETEIXEN LES FIGURES 1 I 2 FIGURES 1I2 COMPTA QUE ES REPETEIXEN LES LES FIGURES 1LES I 2 VEGADES LESLES FIGURES 1 I 2QUE ES REPETEIXEN COMPTA VEGADES LES FIGURES 1 I 2

QUANTES HORES SUMEN ENTRE TOTS ELS RELLOTGES?

Les solucions als exercicis de l’edició anterior son: Xino-xano: hi ha el mateix nombre d’aranyes que van i que vénen Pedalant: hi ha 34 triangles A tot drap: Joana 16 anys - Marta 60 anys - Matilde 80 anys

CONCURS DEL RACÓ DE LA UMS: CONCURS RACÓ DE LA UMS: La resposta DEL a l’exercici Xino-xano és: CONCURS DEL RACÓ DE LA UMS: CONCURS DEL RACÓ DE LA UMS: La resposta a l’exercici Xino-xano és: ....... vegades es repeteix laLA figura 1 CONCURS DEL RACÓ DE UMS: La resposta a l’exercici Xino-xano és: La resposta a l’exercici Xino-xano és:

totdrap drap AA tot tot drap Adrap tot drap AAtot

A tot drap

Quan és la meitat de dos Quan és la meitat de dos Quan la meitat de Quan ésla laés meitat dos terços de tres quarts dedos quatre Quan és meitat dededos terços de tres quarts de quatre terços de tres dedequatre cinquens dequarts cincquarts sisens sis terços de dedequatre terços detres tres quarts quatre cinquens de cinc sisens de sis Quan és la meitat de dos cinquens de sisens cinc sisens de sis cinquens de dede sisnou setens de vuit novens cinquens decinc cinc sisens de sis setens de vuit novens de nou terços de tres quarts quatre setens de novens dede nou setens de100? vuit novens dedenou desens de setens devuit vuit novens nou desens de100?

100? desens de desens dede 100? cinquens cinc sisens de sis desens de 100?

setens de vuit novens de nou desens de 100?

La guanyadora de l'última edició ha estat: Mercè Llordella

Podeu passar pel Celsona a buscar el vostre regal

Porteu aquesta butlleta omplerta a l'oficina del Celsona o envieu la resposta a umsolsones@gmail.com i podreu guanyar un premi per estimular les neurones!

....... vegades esesrepeteix 12 ........vegades repeteixlalafigura figura La resposta l’exercici ....... aes vegades esXino-xano repeteix la1és: figura 1 ...... vegades repeteix la figura ........vegades es repeteix la figura 2 ....... vegades es repeteix la figurala1figura ........vegades es repeteix 2 .......vegades repeteix la figura 2 Nom deles participant........................................................................................................................................ ........vegades es repeteix la figura 2

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic

Pedalant Pedalant Pedalant Pedalant Pedalant QUANTES HORES SUMEN ENTRE TOTS QUANTES HORES SUMEN ENTRE TOTS ELS RELLOTGES? Pedalant QUANTES HORES SUMEN ENTRE TOTS QUANTES HORES SUMEN ENTRE QUANTES HORES SUMEN ENTRE TOTSTOTS ELS RELLOTGES? ELSELS RELLOTGES? ELS RELLOTGES? RELLOTGES?

Nom participant........................................................................................................................................

Porteudel la butlleta omplerta a l’oficina del Celsona o envieu la resposta a umsolsones@gmail.com i podreu guanyar un premi per estimular les neurones!

ONCURS DEL RACÓ DE del LACelsona UMS: Nom del participant........................................................................................................................................

Porteu la butlleta omplerta a l’oficina o envieu la resposta a umsolsones@gmail.com i podreu guanyar un premi per estimular les neurones!

Nom del participant........................................................................................................................................

Nom del participant........................................................................................................................................

Porteu la butlleta omplerta a l’oficina del Celsona o envieu la resposta a umsolsones@gmail.com guanyar un premi per estimular les neuron aPorteu resposta a l’exercici Xino-xano és: la butlleta omplerta a l’oficina del Celsona o envieu la resposta a umsolsones@gmail.com i podreui podreu guanyar un premi per estimular les neurones!

Celsona 907 a l’oficina del Celsona o envieu la resposta a umsolsones@gmail.com i podreu guanyar un premi per estimular les neurones!

Porteu la butlleta omplerta

.... vegades es repeteix la figura 1 .....vegades es repeteix la figura 2

50

Dimecres, 24-12-2014

Fes-me l'humor

| Josep Maria Borés |

Ordinadors en kit per muntar

Demaneu-nos-les a: info@celsona.com

Fa uns dies us parlava de les virtuts del Raspberri Pi, un petit ordinador de la mida d'un paquet de tabac. Avui us presento un projecte que es basa en aquest sistema, es tracta d'un ordinador que te'l venen en format de kit per muntar. Està basat en el Raspberri Pi B+ i el sistema conté el sistema operatiu, un Linux Debian en una SD de 8 GB, altaveu, teclat, cables HDMI i mini-USB, font d'alimentació i Wi-Fi. El pots connectar a un monitor o a la televisió moderna de casa. Un ordinador per a tasques senzilles i pràctiques, navegar per internet, jugar, aprendre a programar... amb l'avantatge de que el muntes tu mateix i, això sí, a 75 eurets, un preu més que excel·lent.

Passeu per la pàgina del projecte a www.kickstarter.com, que necessiten finançament.

La idea, però, no és pas nova.

Van ser diversos fabricants de microordinadors que els anys 70 i 80 oferien els seus sistemes desmuntats.

El febrer de 1980 Sinclair oferia l'ordinador més econòmic de Gran Bretanya, el ZX80 per 80 lliures.

L'any sobre era el ZX81 per 50 lliures, desmuntats, i es distribuïen només per correu. La placa mare, els components, el processador, memòria i un manual de muntatge. Van ser molts aficionats a l'electrònica que van iniciar-se a la informàtica d'aquesta manera. Una manera d'accedir de forma "econòmica" al nou món de possibilitats de la microinformàtica personal.

Col.leccionista, busca i guarda tota classe de material relacionat amb la informàtica: Ordinadors, impressores, manuals, disquets...

Poseu-vos en contacte amb josepmaria@celsona.com o busca'ns al Facebook: "M'agrada la informàtica clàssica"

Celsona 907

51

Dimecres, 24-12-2014

Celsona 907

52

Dimecres, 24-12-2014

Si desitgeu alguna fotografia de les que surten publicades, us les podem enviar per correu electrònic