Records
Pere Espinal
Allà on era l’hospital vell ara hi ha la bonica plaça de Sant Pere de Solsona Antigament governaven quatre mandataris. En deien els feudals. Cadascun tenia el seu casal, el seu Barri, el seu Portal i, als afores, un terreny. Allà hi varen construir un Casal per atendre la gent que venia i en deien l’Hostal i hi feien les seves reunions: era la Casa de la Vila. En recaure el feudalisme, s’hi va posar l’hospital per atendre els malalts pobres que no tenien ningú per cuidar-los. Les dones es repartien per fer l’obra de caritat i els anaven a cuidar. A la part més dificultosa de l’edifici hi van construir una bonica església. Allà s’hi va formar una comunitat de capellans fills de Solsona i els deien els Xoriguers. Aquest nom era perquè l’altar era una meravella feta de xoriguerisme. El nom tant podia venir de la modalitat d’art amb què era fet com de la persona que el va construir. Les famílies riques col.laboraven per l’ajuda de l’hospital i el culte de l’església era dedicat a la Mare de Déu amb la invocació de Perpètua Socors, la imatge de la qual presidia l’altar. Tot fa pensar que segurament el van destruir per aprofitar la pedra per fer l’hospital i la nova església, deixant allà una gran plaça. Pel carrer de dalt la van dedicar a sant Pere. Allà on ara hi ha la Caixa Catalunya hi havia l’ateneu i aquella plaça els anava molt bé per fer-hi revetlles i l’envelat de Festa Major. Ara em recordo del que em va dir un home molt vell al
Opinió
que li deien l’Estanyer i vivia al carrer sant Pau. Li explicaven els seus avis que en Pere Màrtir Colomés va fer l’hospital i en agraïment li van dedicar la plaça de sant Pere Apòstol. En fer la carretera al Vall Calent els va venir la idea de desenrunar-la. De la pedra, van fer-ne la part que va des del camí del Seminari fins l’Hort del Bisbe, on hi tenien els horts el Torrata i l’Alama i la terra per omplir. De manera que van eixamplar el carrer pels quatre costats i una plaça a pla de carrer Llobera, però no hi van fer la barana. Acabada la guerra, l’alcalde Pere Mosella hi va fer la barana de ciment molt bonica. L’alcalde Josep Serra i Forn va fer-hi el jardí i la font. Hi ha donat molta animació el trasllat de la Caixa de Pensions allà. Porta gran respecte la imatge del gran compositor d’orquestra Joan Roure i Jané, que va fer la música de la sardana “Solsona”, tot mirant la casa on va néixer. I l’escala de la carretera al camp, la imatge de Ramon Valls i Pujol, que va fer-ne la lletra - era un gran poeta solsoní - tot mirant la residència on va morir. Finalment es va fer l’obra. Van treure la barana de formigó per posar-hi l’altra barana i la il.luminació. Ara podem dir amb satisfacció que la plaça de sant Pere és de gran admiració.
Josep Àngel Colomés i Serra
Els esquemes Quan estava a l’institut Francesc Ribalta, un excel.lent professor, el Ramon Rafart, ens proposava fer esquemes, ja que a la part final de curs ho agrairíem a l’hora d’estudiar. La pregunta que us podeu fer és: i com s’han de fer? Heus aquí la meva experiència. Un exemple. Suposem que hem d’aprendre 10 noms: Jacint Verdaguer, Nietzsche, Climent Forner, Àngel Guimerà, Ramon Llull, Narcís Oller, Jordi de sant Jordi, Benet i Jornet, Ausiàs March i Baltasar Porcel. En primer lloc ens adonem d’una cosa, Nietzsche és diferent a la resta. Per tant, a dalt de l’esquema hi posarem Nietzsche i a baix, per exemple, “catalans”. No és fàcil recordar com s’escriu el cognom Nietzsche. Una manera és dividir-lo en tres parts: “Niet-” (s’assembla a net), “-zs-” i “-che” (ens recordem del Che Guevara). D’aquesta manera ja mai més no tindrem problemes per recordar com s’escriu aquest pensador. Bé, com agrupem els nou noms que ens resten? Un professor de la universitat ens deia que, a l’hora de dividir o d’agrupar un bon número és el 3. Recordar-nos de tres coses
és relativament fàcil. De més de tres ja costa. I de 2 també funciona. Per tant, en el cas en el qual estem, quines associacions fem? Mirem i ens adonem que en podríem fer diverses. Una, agrupant “poetes” per una banda (Verdaguer, Forner, March, sant Jordi). I per altra, “no poetes” (Llull, Guimerà, Oller, Porcel, Jornet). Però, com veieu, tenim el problema que els grups són un pèl massa grans. Per tant, millor un altre tipus de divisió: per èpoques. Edat mitjana (Llull, March, sant Jordi), segle XIX (Guimerà, Verdaguer i Oller) i segle XX (Forner, Porcel i Benet i Jornet). Així doncs, resumint: Primer tenim dos grups en l’esquema: Nietzsche i “catalans”. I a “catalans” tres grups: E. Mitjana, segle XIX i segle XX. Arribat a aquest punt, pràcticament ja ens sabem els 10 noms o tenim bona manera d’estudiar-los. Per tant, aquesta és la meva experiència. A l’hora de fer esquemes, associem i dividim en 2 o en 3. D’aquesta manera aconseguirem recordar millor allò que necessitem. Us desitjo un pròsper i feliç 2008.
34
550 - Divendres, 4-1-2008