Celsona 551 by Josep Maria Borés

Celsona

Redacció

La llufa, o més ben dit... LES LLUFES Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Marta Cases Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oﬁcina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo Jordina Tarré Agraïments especials a:

Foto Llàtzer

Enguany ens hem permès diverses "llibertats" en la tradició d'oferir mentides disfressades de veritats. Per primera vegada l'edició del Celsona coincidia amb el 28 de desembre, dia dels Sant Innocents i com que cada any teníem el dilema d'haver de publicar la llufa uns dies abans, el fet de ser el mateix dia va fer que fóssim generosos en la tradició. Per això no n'hi havia una, no, n'hi havia TRES, alguna amb més "èxit que altres". A la primera, força evident, la que obria la revista i que sota el títol "Els Reis d'Espanya, Juan Carlos i Sofia, inauguraran la futura sala polivalent" intentàvem convèncer de que aquests il.lustres personatges farien cap a Solsona. Una notícia fruit de la premsa rosa, força clara i que la gent no se l'ha empassada gaire. La segona era més subtil, i aquesta sí que ha funcionat, és fruit de veritats que confonien i aprofitàvem la necessitat de comunicació i noves tecnologies tant necessàries avui dia. La notícia de la pàgina 9 sobre la xarxa Hi-Fi, resulta que també és broma. Tot i això hi vam col.locar pistes, que estic segur que per als més entesos en la matèria no deixaven de ser evidents. Primerament l'oferia l'Ajunta( )ment, amb un espai entre mig, paraula extreta de la barra del Mia que l'utilitza sovint en to crític. La segona pista era el titular, ja que no es tracta de cap xarxa Hi-Fi (Alta Fidelitat) sinó que és Wi-Fi (Wireless-Fidelity) i la tercera, però més fina, és que la col.locaven al campanar d'Isanta, més conegut pel campanar del Ruc. Ens consta que sí que hi ha hagut aldarull, més d'un i una han demanat més informació sobre com configurar l'ordinador i com tenir-hi accés. Però baja, no us enfadeu gaire... només una miqueta. Els membres del Club de Bitlles també corrien, el mateix divendres per veure si es podien apuntar a les proves que el representant de la Federació els feia per veure si anirien a la cerimònia inaugural de les olimpíades de Beiging 2008 en representació de la tradició catalana. Val a dir que no el van trobar, aquest representant, o sigui que no hi aniran. Totes tres notícies podrien ser veritat, evidentment, però la segona, la del Wi-Fi és, de fet, un dels eixos d'actuació de l'actual consistori o sigui que, amb el temps, esperem que serà part d'alguna nota de premsa "de veritat" de l'ajuntament. Bé, si aquestes notícies han estat fruit de controvèrsies i discussions, només cal atribuir-les al marge de crèdit de la tradició, heu caigut a la trampa i només ens queda dir-vos innocents, innocents amb una rialla a la cara. Fins l'any vinent!!.

La Barra del Mia La Barra del Mia

Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Telèfon

973 481719 Mòbil: 617 01 29 51

550 - Divendres, 4-1-2008

Solsona

Josep M. Montaner i Reig

Una avaria en una canonada deixa sense aigua mig miler de solsonins durant tot un dia El tram afectat ja va patir una fuita el passat 19 de novembre que va obligar a tallar el subministrament d'aigua Una nova avaria a la xarxa de distribució d'aigües va deixar sense subministrament d'aigua més de 500 veïns de Solsona durant tot el dia de dimecres d'aquesta setmana. L'avaria es va localitzar en un tram de canonada a la conﬂuència de la carretera de Bassella i l'avinguda del Vall Fred, en un punt que ja havia patit una fuita tot just fa dos mesos que va obligar a tallar el subministrament d'aigua als abonats afectats. L'incident es va detectar a les dues de la matinada del passat dimecres i els tècnics municipals van atribuir-ne la causa a l'antiguitat de la canonada que enllaça un dels ramals principals de la ciutat amb el ditribuidor general d'aigües de Solsona, situat a la zona de cal Sotaterra. Segons van explicar els tècnics municipals, la fuita es va produir a causa del mal estat de la canonada, que té més de 50 anys, és de ﬁbrociment i ha quedat obsoleta. A conseqüència de l'avaria es van quedar sense aigua els usuaris del sector de la xarxa que dóna servei a la zona del Camp, el carrer Sant Agustí, el passatge d'Antoni Guitart, la carretera de Bassella i una part del nucli antic.

Tècnics i operaris municipals van treballar tot el dia per reparar l'avaria

Els tècnics i operaris municipals van treballar durant tot el dia per tal de garantir el subminstrament, que es va tornar a restablir a partir de quarts de dotze de la nit. Els treballs van consistir a retirar i substituir el tram de canonada rebentada per un nou tub de polietilè que es va col.locar a través d'un dels passos que travessen la carretera de Bassella i que en el seu dia es van deixar com a previsió per si calia reformar la xarxa d'aigua. Seguidament es va procedir a connectar el nou tub a la xarxa, tot i que els treballs es van allargar, ja que va ser necessari encarregar a una empresa de Solsona una peça especial en forma de colze que permetés assegurar la connexió. Els tècnics van tapar el forat el dijous un cop comprovada la connexió i confien que la reparació sigui definitiva, tot i que aquest punt és susceptible de tenir avaries, ja que és un dels principals ramals de la xarxa i l'aigua hi passa a molta presssió. Durant tot el dia l'Oficina d'Atenció Ciutadana va rebre més d'una trentena de trucades de veïns que demanaven explicacions, per això el consistori solsoní va decidir emetre un comunicat a través de la ràdio municipal informant sobre l'abast de l'avaria. El tall en el subministrament va afectar a més dels usuaris particulars diferents establimnets comercials i sobretot a bars i restaurants de la zona.

La reparació va obligar a aixecar un tram de carrer

Solsona

Envieu-nos els vostres articles, opinions...

Josep M. Montaner i Reig

abans de DIMECRES al migdia

Fe d'errades

a l nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

La setmana passada vam publicar que en el darrer ple municipal celebrat a l'ajuntament de Solsona, el grup de CiU s'havia abstingut en el punt sobre l'aprovació dels pressupostos municipals per al proper any 2008 quan en realitat els regidors d'aquesta formació hi van votar en contra. CiU es va abstindre únicament en el punt sobre la sol.licitud del PUOSC, que també es va votar en el decurs d'aquell ple. 550 - Divendres, 4-1-2008

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 SOLSONA 3

Solsona

Ramon Estany

El Carnaval 2008 costarà 139.000 euros, 22.000 menys que el 2007 També es van presentar les novetats del programa d’enguany Dissabte passat, davant dels socis en assemblea a la Cambra de Comerç, l’Associació de festes del carnaval va presentar un pressupost més ajustat que l’edició passada, que acabarà amb 6.884 euros de pèrdues. Aquestes pèrdues vindran donades per la necessitat d’invertir en algunes millores per la festa, i en que no es rebran algunes subvencions que s’esperaven. Tot i aquest dèﬁcit, el carnaval preveu mantenir a caixa en acabar la festa 6.166’86 euros, atès que al juny del 2007 el saldo de caixa era de 13.051’36 euros.

Desglossament del resultat Resultat Carnaval de Nit Ingressos 47.000 i despeses: 46.551. Beneﬁci de 449 euros Resultat Carnaval de carrer Ingressos: 85.152’50 - Despeses: 92.486’21

Es destinaran 18.280 euros en inversions per al Carnaval Inversions que consistiran en la renovació de les carrosses, amb 7.000 euros, la compra de maquinària, 4.200 euros, l’arxiu, 480 euros i unes lones especials per als gegants de 6.600 euros.

Any 2005 Ingressos .................................................................116.939’45 Despeses................................................................. 109.588’59 Resultat ...................................................................... 7.350’00

Any 2006 Ingressos ................................................................ 157.597’79 Despeses................................................................. 139.839’71 Resultat .....................................................................17.758’08

Any 2007 Ingressos .................................................................150.180’48 Despeses................................................................. 161.387’93 Resultat .................................................................. .-11.207’45

Any 2008 Ingressos .................................................................132.152’50 Despeses................................................................. 139.037’21 Resultat .....................................................................-6.884’71 Preus entrades..................Socis ..................... No socis Entrega bojos .....................4 euros .....................5 euros Teatre “Pintor pintat” ........4 euros .....................5 euros DJ’s ....................................5 euros .....................7 euros Ball d’assaig .......................5 euros .....................6 euros Concert (Divendres) ..........8 euros ...................10 euros Dissabte Nit .......................8 euros ...................10 euros Disfresses infantil ..............5 euros .....................6 euros Ball de disfresses ...............8 euros ...................10 euros

Canvia d’ubicació l’oficina del Carnaval Estarà ubicada a la CISSA. S’obre del 14 al 19 de gener per a socis i del 21 al 30 de gener per a tothom, amb l’horari de dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre i els dissabtes de 5 a 8 de la tarda. El DVD i el programa es vendrà a partir del 8 de gener, a les llibreries de Solsona. 4

550 - Divendres, 4-1-2008

Solsona

Ramon Estany

34.500 euros en ajuts El Departament de Cultura i Caixa Manresa, aporten enguany 18.000 euros, corresponents a l’edició del 2007, l’ajuntament de Solsona aporta 9.000 euros, dins el conveni per al 2008, i el Consell Comarcal del Solsonès, 6.000 euros, també dins el conveni del 2008. La Diputació de Lleida, dins l’Institut d’Estudis Ilerdencs, ha baixat els ajuts ﬁns a 1.500 euros, corresponents al 2007. En aquest cas, Codina va subratllar que aquesta rebaixa imprevista els ha afectat atès que els diners que esperaven ja els han gastat. A més cal tenir en compte els ajuts per a inversions, que sumen 11.000 euros, (9.000 de l’Ajuntament de Solsona i 2.000 de la Diputació de Lleida IEI).

Finalment, les entrades del Carnaval de carrer, que són per l’entrega de Bojos i Teatre ascendiran a 1.550 euros

Despeses actes carrer La Junta del carnaval ha previst el que costarà cada un dels actes classiﬁcats com de carrer: Dijous Gras ( 311,58), Teatre (400), Entrega de Bojos (2.378,27), Lloguers (11.838), Orquestres (4.730), Dimecres-Castell de Focs (10.725’74), Dimarts (3.388’57), Dilluns Infantil (5.238’14), Diumenge (1.254,33), Dissabte (12.514’87) i Divendres (1.971’24) Com a despeses de publicitat, que sumen 5.105’44 euros, el premi del cartell, 400 euros i altres de publicitat, 1.555’44, Mitjans de Comunicació, 3.000 euros i manteniment de la pàgina web, 150. El cost dels programes i tríptics és nul atès que ja van inclosos en el programa de Carnaval. Les despeses del testament, que encara no està del tot perﬁlat, sumen 2.759’50 euros, i l’edició dels dvd’s, 6.252’40. A més hi ha les despeses tallers: 3.812’44, Reparacions i altres: 949’00, Despeses socis: 1.326’71

Ingressos actes carrer En l’apartat d’ingressos, el carnaval rebrà 7.722 euros (1.000 dels programa-tríptic i 6.722 de col.laboracions especials i altres). La venda dels números del testament suposarà 4.000 euros i les quotes de socis (que es mantenen en 20 euros per adult), reportaran 8.500 euros. La guia de serveis 2008 aportarà 11.000 euros, i la venda de productes de Carnaval (programes+dvd’s, llotges, buff, pins, etc, es preveu que sigui d’uns 6.880’50.

550 - Divendres, 4-1-2008

Solsona

UBIC Solsona

La UBIC promou la primera trobada de canvi de cromos de l’àlbum dels Pastorets aquest diumenge 6 al vespre L’intercanvi de cromos “repes” es farà al teatre comarcal de Solsona a les 8 del vespre, després de la representació dels tradicionals Pastorets, per part del grup de teatre Lacetània L’aﬁció que ha despertat entre la població del Solsonès l’àlbum de cromos dels Pastorets, realitzat per la UBIC de Solsona en col·laboració amb el grup Lacetània, i el suport del Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona, ha motivat els promotors a organitzar una primera trobada d’intercanvi de cromos aquest diumenge de Reis, a les 8 del vespre al teatre comarcal, just ﬁnalitzar la representació dels Pastorets. La col.lecció de cromos dels pastorets, que està tenint un èxit inesperat, coincideix amb els 25 anys del grup de teatre Lacetània. Pel que fa als cromos, la gent els pot trobar a diversos establiments de la UBIC, bona part dels quals els lliuren als seus clients en cada compra o també es poden adquirir pagant. Els diferents comerços que en disposen són l’Armeria Els Caçadors, Articles per la llar Pellicer, Begudes Delfí, Llibreria – papereria Boli Bola, BonÀrea, Ca la Carme, Ca la Carme Gras, Cal Jaumet del Forn, Calçats Algué, Calçats Ribalta, Can Solvi, Carnisseria Angelina, Centre d’estètica Antonia, Centre Visió – Òptica Solsona, Clínica veterinària El Solsonès, Davesas, Decser, Dyferent, El Ninot de Paper, Estació de Serveis Setelsis, Estanc Torres, Èxit, Expert Rafart, Ferreteria Vílbar, Forn de pa Camps, Forn de Sant

Solsona

Ramon Estany

Noves beques per projectes al Centre Tecnològic Forestal S’han atorgat les beques per la col.laboració en els següents projectes: - Cultiu de la Trufa, a Adrià Olivé Amill i Aniol Ferragut Cucala - Desenvolupament de noves prestacions i funcionalitats en el programa informàtic Conefor Sensinode, a Josep Torné Llavall - Truficultura, a Lorena Palacio Martin - Diseño de sistemas polifitos para la reducción del impacto ambiental por aplicación de residuos ganaderos (D-Spring), a Maria Díaz de Quijano Barbero i Helena Sarri Torras - Diseño de sistemas polifitos para la reducción del impacto ambiental por aplicación de residuos ganaderos (D-Spring) i Carboeurope, a Ana Marcela Cuadros Rojas - Tasques de suport en el tractament de cartografia, a Aitor Améztegui Gonzàlez - Caracterització d’una aclarida succesiva per bosquets a Montellà-Martinet (Cerdanya), a Beatriz Escorihuela Quintillà - Suport a les tasques d’identificació, negociació i presentació de projectes de cooperació, a Monika Sojo Plazaoela

Joan, Impremta Figueras, J. Ester, L C 7 Jeans – La Cotillaira, Artesania La Palmera, La Vinícola, La Xurre, Llibreria Dach, Llibreria Pellicer, Llibreria Verdaguer, Lo Rebost del Pingüí, Menta, Miquel Perruquers, Motos i Bicicletes Farràs, Ocelleria Caliu, Òptica Jané, Pastisseria El Passeig, Pastisseria La Lionesa, Perfumeria Torres, Per tu, Perruqueria Maria, Perruqueria Nuri, Pub l’Aixeta, Quitxalla, Resol, Riu Esports i Moda, Sabateria Estil, Tatiana, Torres Barbens Assessors i Viatges Montse. Pel que fa als àlbums, aquests encara es poden trobar en les llibreries associades.

Cobrament dels números de Loteria El número de Loteria de Nadal de la UBIC de Solsona que va ser premiat amb el reintegrament dels diners es podrà passar a cobrar a partir del dilluns dia 7 de gener pel Banc Santander Central Hispano.

Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L'Ajuntament i el SIAD organitzen un curs de teràpia del riure Ensenyar a millorar l’autoestima a través del riure sa i transmetre tècniques de relaxació per combatre l’estrès. Aquests són els principals objectius del curs de teràpia del riure que organitza la regidoria de Polítiques d’Igualtat del consistori solsoní amb la collaboració del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD). El període d’inscripcions s’ha obert aquesta setmana i es tancarà dimarts vinent, dia 8 de gener. El curs es repartirà en tres sessions, els dies 10, 17 i 24 d’aquest mes, que es duran a terme d’1/4 de 4 a 5 de la tarda a la sala Sant Jordi de Caixa Catalunya (travessia de Sant Pere, 2). És una activitat oberta a tota la població major d’edat. El preu del curs és de 30 euros i les inscripcions es formalitzen a l’Oﬁcina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament. Les classes de teràpia del riure o risoteràpia aniran a càrrec de Maria Navarrete, membre de l’associació cultural Ai, Carai! Entre altres aspectes, es treballarà la creativitat, com connectar amb les pròpies emocions, la resolució de conﬂictes, com donar resposta a les veritables necessitats personals, la comunicació no verbal i l’expressió corporal. Segons ha explicat la regidora de Polítiques d’Igualtat, Encarna Tarifa, aquest és el primer d’una sèrie de cursos i tallers que s’organitzaran al llarg d’aquest any sobre temes de salut, creixement personal i noves tecnologies. 6

550 - Divendres, 4-1-2008

Nadal

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Particulars i entitats de Solsona exposen prop d’una trentena de pessebres Enguany ha incrementat el nombre de naixements moderns que participen al concurs de l’Ajuntament El Concurs de Pessebres convocat per l’Ajuntament de Solsona ha registrat enguany un rècord de participació, amb un total de 26 naixements realitzats per entitats, escoles i particulars de la ciutat. Tots estan exposats per festes en diferents indrets del municipi. El consistori ha distribuït fulletons als establiments de la ciutat amb la localització dels diferents pessebres sobre un plànol –també es pot descarregar del web municipal. Enguany, a més, s’ha igualat força el nombre de pessebres moderns, que en totes les edicions anteriors del certamen havien estat una minoria, amb el dels clàssics. Així, es poden veure ﬁns a una dotzena de pessebres moderns, mentre que n’hi ha 14 dels altres. Els quatre centres escolars que hi han participat, per exemple, han optat per la modalitat més arriscada. En aquesta edició del Concurs de Pessebres s’hi han inscrit 13 particulars, vuit entitats i quatre escoles. El jurat avaluarà els diferents treballs ﬁns dilluns. Com cada any, es repartiran quinze premis de 60 euros cadascun, amb la proporció de tres a un a favor dels clàssics. El veredicte es farà públic el dia de Reis

io c p i r Insc

Un dels 12 pessebres moderns participants al concurs

a les 7 de la tarda a la sala de plens de l’Ajuntament, moment en el qual també es farà el lliurament dels guardons.

s e t r e b ns o

Curs de teràpia del riure

La regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Solsona i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Solsonès organitzen un curs de teràpia del riure, que té per objectiu millorar l’autoestima a través del riure i aprendre tècniques de relaxació per combatre l’estrès.

LLOC: sala Sant Jordi de Caixa Catalunya (trav. Sant Pere, 2) DIES: 10, 17 i 24 de gener de 2008 HORARI: de 15.15 a 17 h PREU: 30 euros INSCRIPCIONS A L’OFICINA D’ATENCIÓ CIUTADANA DE L’AJUNTAMENT FINS AL 8 DE GENER

REGIDORIA DE POLÍTIQUES D’IGUALTAT

550 - Divendres, 4-1-2008

Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Solsonès

Nadal

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

El Ninot de Paper, Box i Riu Esports guanyen el Concurs d’Aparadors Una trentena d’establiments han participat a la tercera edició del certamen El Ninot de paper recollint el premi i la placa amb el logotip turístic

El Ninot de paper, una petita botiga d’articles artesans de paper i fusta, ubicada al carrer del Castell de Solsona, ha estat la guanyadora del primer premi del III Concurs d’Aparadors de Nadal, convocat per l’Ajuntament amb la col·laboració de la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC). L’han seguit la botiga de moda infantil Box, amb el segon premi, i l’establiment Riu Esports i Moda, en el tercer lloc. Per Cap d’Any, ahir a la tarda, l’alcalde, Xavier Jounou, i el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Josep Caelles, van fer el lliurament de premis a la sala de plens del consistori. En total s’han repartit 600 euros, 300 per al primer guanyador –juntament amb una placa especialment confeccionada per a l’ocasió amb el logotip turístic de la ciutat–, 200 per al segon i 100 per al tercer. Enguany han participat al certamen 27 comerços, una xifra que ha fet difícil l’elecció del jurat. A més, tal com va aﬁrmar ahir Caelles, el concurs ha estat “molt disputat” pel “bon nivell de les composicions”. Així mateix, per primer cop han pogut prendre part en el veredicte els ciutadans, mitjançant butlletes disponibles als establiments participants. En l’acte de lliurament dels premis, el regidor de Promoció Econòmica i Turisme va agrair el “sobreesforç que han fet els establiments concursants en aquesta època de l’any”, amb la campanya de Nadal, per decorar els seus aparadors. Igualment, l’alcalde va assenyalar la voluntat de l’Ajuntament de fer un doble reconeixement, amb aquesta entrega de guardons, als comerciants participants per haver col·laborat al concurs i haver contribuït, així, a “fer la ciutat més bonica” en “engalanar els aparadors amb gràcia i fer-los llaminers”.

Nadal

Moda Infantil Box recull el premi

Riu Esports i Moda recull el tercer premi

Ramon Estany

Cantada de Nadales el dia de Cap d’Any Tot donant la benvinguda al nou any, un bon grup de solsonins es van reunir el dia 1 a les 7 de la tarda sota l’arbre de la Plaça Major per entonar algunes nadales, acompanyats d’uns quants torrons. 8

550 - Divendres, 4-1-2008

Nadal

Josep M. Montaner i Reig

Demà arriben a Solsona els Reis d'Orient

La cavalcada començarà a dos quarts de set del vespre a l'avinguda del Pont, allargarà el seu recorregut i no inclourà la tradiciconal recepció que els Reis feien als infants a la plaça Major Ses Majestats els Reis d'Orient entraran demà a Solsona per lliurar als infants de la ciutat els regals que es mereixen si s'han portat bé durant tot l'any. Els Reis Melcior, Gaspar i Baltasar arribaran a dos quarts de 7 del vespre a l'avinguda del Pont. Les tres carrossses reials aniran, acompanyades d'un gran nombre d'Arameus i Hebreus, a més d'un estel de Betlem humà. A continuació, el seguici Reial es dirigirà cap a la catedral, i a la plaça Major, on enguany els Reis substituiran l'entrega de regals a tots els infants per un parlament. Seguidament la comitiva allargarà el recorregut pel carrer de Llobera, l'avinguda de la Mare de Déu del Claustre, la plaça del Camp, el carrer del Castell, l'ajuntament i, un altre cop, la plaça Major i el portal del Pont. Enguany l'ajuntament de Solsona ha decidit introduir canvis en la cavalaca de Reis que ja no incorporarà la tradicional recepció que Ses Majestats feien als infants, que s'aplegaven a la plaça Major, i en la qual s'obsequiava amb un regal a cada nen i nena. Segons l'equip de govern els canvis introduïts volen fer més "lluïda" la cavalcada ja que tal com s'havia fet els últims deu anys, era curta i no permetia intoduir-hi cap element innovador o de sorpresa. A més, el nou format ha de permetre evitar les llargues cues que es formaven davant els trons reials. Tot i

Imatge de l'arribada dels reis a Solsona l'any passat

això l'any passat van assistir a la celebració cap a un miler de nens i nenes. La voluntat de la regidoria de cultura és fer una "gran cavalcada, més llarga, lluïda i intensa" que permeti preservar "la proximitat i el contacte" directe amb els Mags. Els canvis introduïts també incorporen l'arribada dels patges reials que es va fer el passat dia 1 de gener, quan reberen els infants a les seves trones a la plaça Major.

Llistes de naixença Puericultura C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

Pre-mamà Roba 0-2 anys

LIQUIDACIÓ TOTAL ROBA TALLES GRANS 10

550 - Divendres, 4-1-2008

Nadal

Redacció

Els patges dels Reis Mags atengueren els infants a la plaça Major El dia de Cap d’Any, a partir de les 6 de la tarda, els nens i nenes de Solsona pogueren adreçar els seus missatges per als Reis d’Orient als seus respectius patges a la plaça Major. Amb aquest nou emplaçament, que substitueix el vestíbul de la casa consistorial, l’Ajuntament té la voluntat de fer l’acte més festiu, ja que coincidí a les 7 amb la cantada de nadales i la torronada sota l’arbre de la plaça, i, al mateix temps, compensar el tracte personalitzat més proper que la quitxalla enguany no tindrà amb

Amb el Patge del Rei Baltasar

Ses Majestats el dia de la cavalcada. Els patges de Melcior, Gaspar i Baltasar se situaren sobre una tarima en un costat de la plaça i es formà una sola ﬁla dels petits que vulguessin acostar-s’hi. Els infants van ser atesos un per un, rebent caramels i podent dipositar la carta per als tres Mags a les bústies que duien els patges. Aquest acte va ser organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament i tenia la col. laboració dels fotògrafs de la ciutat.

Amb el Patge del rei Gaspar

Amb el Patge del rei Melcior

Campanya de recollida d’arbres de Nadal Passades les festes nadalenques, contribueix a fer una Solsona més sostenible. Evita que els arbres de Nadal vagin a parar a l’abocador i puguin utilitzar-se per fer compostatge. Entre els dies 7 i 15 de gener, pots dur el teu arbre als punts de recollida que s’habilitaran als següents indrets: Plaça del Camp Plaça de les Moreres Carrer de la Bòfia Barri Josep Torregassa Carrer del Pedraforca (Cissa)

Cabana d’en Geli Avinguda del Cardenal Tarancon Carrer de Sant Agustí Carrer dels Escolapis

EL RECICLATGE ÉS UNA TASCA DE TOTS. GRÀCIES PER COL·LABORAR-HI!

REGIDORIA DE MEDI AMBIENT 550 - Divendres, 4-1-2008

Nadal

Josep M. Montaner i Reig

Què demaneu als Reis? Hem demanat a un grup de solsonins i solsonines què desitgen que els portin els Reis d'Orient. Roba i regals d'oci són el més demanat Francesc Boix, president del Teatre Lacetània

Maria Díaz, Associació de Dones del Solsonès

Marià Chaure, president del Consell Comarcal del Solsonès

Francesc Ester, president de la UBIC de Solsona

Joan Codina, president Associació de Festes de Carnaval

Xavier Gangolells, del Casal Popular La Fura

Josep M. Codina "Cudi", del grup Pell de Serp

Ramon Gualdo, activista cultural

Pere Cuadrench, macip major Geganters

Jesús Huguet, rector del Pi de Sant Just

Espero que els Reis em passin un disc dur extern amb força memòria. Tinc moltísismes coses a l'ordinador -mitja vida pràcticament- i necessito fer còpies de seguretat de tot.

He demanat un ordinador portàtil. M'agrada molt escriure i el portàtil em permetrà fer-ho des de qualsevol lloc. A més, pots treballar des de tot arreu i portar la feina a sobre.

He demanat un anorac nou perquè aquest any sembla que ha tornat el fred i caldrà que ens abriguem de valent. A més, també he demanat un bolígraf per la feina.

He demanat als Reis un microones, però no per cuinar sinó més aviat és per fer-ho poc. És un electrodomèstic molt útil, està bé de preu i ara a casa ens en feia falta un de nou.

No demano mai res perquè m'agrada més que els regals siguin sorpresa. Ja de petit em costava molt demanar coses i per això espero que els Reis triïn algun regal que em faci il.lusió.

He apuntat un reproductor d'MP3 i el disc d'homenatge a l'Ovidi Montllor en motiu del concert que diversos músics dels països catalans van dedicarli al Palau de la Música.

Espero que el Reis em passin una caixa amb material dels AC/DC que es diu "Plug Me In". És un triple DVD per fànatics d'aquest grup amb cançons, concerts i clips de la banda.

He demanat el llibre de les Memòries de Jordi Pujol que ha publicat Edicions Proa i també he demanat algunes peces de roba que sempre fan bon servei.

Espero que els reis em facin un regal molt especial. He demanat una tenora, un instrumentt musical que elaboren a Gironella que és l'únic lloc de Catalunya on es fan artesanalment.

La veritat és que no tinc cap caprici especial i a més ja tinc de tot. Però bé, sempre s'agraeixen aquells petits detallets que els amics i la família et regalen durant aquestes festes. 12

550 - Divendres, 4-1-2008

Nadal

Josep M. Montaner i Reig

Xavier Jounou, alcalde de Solsona

Ramon Segués, conductor del "Si Vols"

Roger Mas, músic i cantant

Enric Serra, president del Sol

Neus Mujal, membre del CEL

Joan Serra, expresident del Consell

Pere Obiols, president de la Colla Gegantera del Carnaval

Simi, dibuixant

He demanat que em portin si pot ser una caixa d'eines. M'agrada molt el bricolatge però no tinc cap caixa on desar-les. Ara les tinc escampades i a vegades em costa trobar-les.

Aquest any he demanat als Reis una mica de roba i també alguns jocs de Play Station per als meus ﬁlls, tot i que espero que també també serviran perquè hi pugui jugar jo.

Jordi Riart, cap de l'oposició ajuntament de Solsona

Josep M. Borés, director de Celsona Informació

Sóc poc de demanar coses concretes i m'agrada que els regals siguin sorpresa. De totes maneres com que sóc amant de la lectura i de la músicca demanaré algun llibre i algun disc.

Els Reis han de ser pràctics i per això aquest any he posat a la llista una assecadora de roba. Tot i que malauradament no plou gaire ens anirà molt bé per tenir sempre la roba a punt.

He demanat diferents coses però el que sempre va bé per Reis és la roba. A més, amb el fred que fa, espero que em portin mitjons i pantalons gruixuts.

A mi no em fa falta res en especial però sempre va bé que els Reis em puguin portar alguna peça de roba i algunes coses de casa que s'han d'anar renovant.

Espero que em passin una maleta de rodes d'aquelles que pots portar a l'avió sense haver de facturar, una estació meteorològica per saber el temps que fa i una maleta per anar a l'escola.

Aquest any he demanat als Reis una estada de tres dies en un balneari. Espero que ens serveixi per descansar i per "carregar piles" de cara el proper any 2008.

Jo he demant una moto clàssica de la marca Triumph, però em sembla que aquest any els Reis no tindran temps de portar-la. Espero però que em passin un GPS perquè no em perdi.

Em faria molta il.lusió que em portessin un ploma estilogràﬁca. Des de jove m'ha agradat escriure amb ploma i em faria molta gràcia que enguany els Reis me la passessin. 550 - Divendres, 4-1-2008

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

Entitats ecologistes denuncien un vessament incontrolat d'aigües de l'escorxador de Navès L'aigua vessada provenia de l'estació depuradora de l'escorxador i l'ACA ha obert un expedient informatiu a l'empresa Les entitats ecologistes, IPCENA i la plataforma Salvem l'Aigua d'Ora van denunciar divendres passat un abocament descontrolat d'aigua depurada provinent de l'escorxador intercomarcal de Navès. L'alerta la va donar un veí del municipi en detectar el vessament a l'entorn del dipòsit on s'emmagatzemen les aigües residuals provinents de la depuradora de l'escorxador. Segons van explicar els denunciants, l'excés d'aigua acumulada al dipòsit hauria provocat que el líquid sobreeixís i s'escampés per la zona. La Generalitat ha confirmat que es tracta d'un abocament inadequat, del qual encara se n'investiga l'abast i les conseqüències, i ha obert un expedient a l'empresa que podria comportar algun tipus de sanció. El vessament va afectar els terrenys propers al dipòsit, que -amb capacitat per 5.000 metres cúbics- emmagatzema l'aigua de l'escorxador abans de ser transportada, amb camions cisterna, a l'estació de tractament de Berga. Membres d'IPCENA i de la plataforma Salvem l'Aigua d'Ora creuen que "ja feia dies" que l'aigua es vessava perquè ha arribat a filtar-se fins arribar a la carretera, a uns 30 metres del dipòsit. Igualment, denuncien que una part de les aigües va anar a parar al torrent Mal, on s'han acumulat fangs i altres residus sòlids de l'escorxador. Els denunciants han posat el cas en mans de la fiscalia, ja que consideren que es podria tractar d'un delicte mediambiental. La denúncia va provocar que divendres al matí tècnics de l'ACA i agents del Servei de Protecció a la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil es desplacessin als llocs dels fests per recollir mostres i informació dels fets. L'ACA atribueix l'origen de l'accident a una avaria de la bomba que canalitza l'aigua cap al dipòsit que s'hauria produït entre els dies 24 i 25 de desembre. Per la seva banda Narcís Torrentó, un dels propietaris de l'escorxador ha explicat que l'origen de l'avaria es deu a una avaria al sensor que fa aturar les bombes que canalitzen l'aigua cap al dipòsit. Torrentó ha explicat que un cop detectada van avisar l'ACA i ha apuntat que l'avaria s'hauria produït com a molt

enllà el passat diumenge dia 23. Els reponsables de l'empresa ha recalcat que en 5 anys de funcionament és el primer incident d'aquestes característiques que pateix l'empresa. De tota manera, l'ACA ha obert un expedient a l'empresa i tot i que és difícil conèixer l'abast de l'afectació, l'obertura de l'expedient podria comportar una sanció si es demostrés que hi ha hagut negligència.

Comarca

Ramon Estany

El Consell Comarcal aprova noves taxes per l’abocador comarcal El Ple del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de data 8 de novembre de 2007, va aprovar inicialment la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per a l’abocament de residus sòlids urbans i/o assimilables a l’abocador comarcal. L’acord fins aleshores provisional es considera definitivament aprovat, sense que calgui un acord plenari. Les tarifes d’aquesta taxa seran les següents: - Residus sòlids urbans: 29,00 euros/Tn. - Residus assimilables: 40,00 euros/Tn. La taxa vigent en cada moment per l’aplicació d’aquest paràgraf s’acomodarà, cada any, en més o en menys, sempre i quan no hi hagi una modificació expressa, al percentatge de variació que hagi experimentat durant l’any anterior l’índex general de preus al consum que fixi l’Institut General d’Estadística per al conjunt nacional total.

550 - Divendres, 4-1-2008

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

La neu artificial garanteix la temporada d'esquí al Port del Comte La producció de neu artificial permet garantir un domini esquiable de més de 18 quilòmetres de pistes La producció de neu artificial està permetent a l'estació d'esquí del Port del Comte superar la manca de nevades que, de moment, afecta gairebé la pràctica totalitat del Pirineu català. Tot i que la nit de dimecres a dijous van caure fins a 10 centímetres de neu nova a la zona i a l'hora de tancar aquesta edició s'anunciaven més nevades per dijous i divendres, el Port del Comte continua garantint la presència de neu a les pistes gràcies als canons de neu artificial. El fred registrat en el que portem d'hivern i l'absència de vents a la zona han contribuït a mantenir un bon ritme de producció de neu artificial. Actualment l'estació té obertes el 100% de les pistes innivades artificilament i amb gruixos d'entre 25 a 40 centímetres. Els responsables de l'estació confien a poder garantir aquestes condicions de neu fins el mes de febrer, si el temps hi acompanya i destaquen l'elevat nombre d'esquiadors que ha registrat l'estació aquest dies. Segons el director del Port del Comte, Alfons Ferrer, l'afluència de visitants està sent molt elevada, amb puntes de gairebé 2.000 esquiadors, els dies 29 i 30 de desembre. També els hotels i els apartaments s'han omplert aquest dies de turistes, amants de la neu i alguns equips de competició, apunta Ferrer.

L'estació té obertes totes les pistes innivades artificialment

L'estació va obrir les seves portes pel pont de la Puríssima amb la zona baixa de l'estació innivada artificilament, però un cop arribat el Nadal, el domini innivat artificialment va passar a cobrir totes les pistes que disposen de canons de neu. Així, l'estació té obertes 16 de les 25 pistes del sector de l'Hostal, la Bòfia i el Sucre, que disposen de canons i que sumen un total de 18 quilòmetres de domini esquiable, a més del parc d'snow-

board. Pel que fa als remuntadors, funcionen els telecadires del Querol, Sucre i Bòfia, els 2 telesquís de La Rata i el Donadó i les dues cintes per debutants. Alfons Ferrer, director de l'estació, ha destacat la qualitat de la neu que s'està produint, "ja que aguanta molt bé les condicions climàtiques i d'ús". Els tècnics de l'estació treballen a diari per innivar l'estació i cada nit les màquines s'engeguen per produir més neu i portar-la cap a les pistes. Segons Ferrer, l'estació "està al dia tecnològicament" i això permet produir "molta neu, de qualitat i amb la mínima despesa energètica" remarca Ferrer. El canvi de propietaris de l'estació, ara fa 7 anys, ha contribuït a modernitzar i millorar les instal.lacions del Port del Comte. S'ha invertit en canons de neu (l'estació en té ara 215), remuntadors, pistes i accessos. A més, s'han construït dues basses artificial amb capacitat per 80 milions de litres d'aigua per la producció de neu artificial. Segons els responsables de l’estació les instal.lacions han de garantir la capacitat del complex d’absorvir 5.000 esquiadors diaris, amb un temps màxim d’espera als remuntadors que no superi el minut.

Els canons de neu funcionen a ple rendiment

La zona de debutants presentava dimecres aquest bon aspecte

La neu artificial garanteix la pràctica de l'esquí

550 - Divendres, 4-1-2008

Comarca

Josep M. Montaner i Reig

Pressupostos per l'any 2008 del Consell Comarcal El pressupost del Consell Comarcal del Solsonès pel 2008 ascendeix a 14,1 milions d'euros (més de 2.300 milions de pessetes) i suposa una reducció de l'11% respecte l'any 2007 degut a la no inclusió de la partida econòmica destinada a l'ampliació de l’abocador comarcal que va fer créixer els comptes del 2007. Sí que augmenten, però, els pressupostos dels organismes autònoms del consell. Així, el Centre Sanitari del Solsonès creix un 12% amb un pressupost de 5,4 milions d'euros (gairebé 1.000 milions de pessetes), el Patronat Comarcal de Turisme ho fa un 12,5% amb un pressupost de 99.000 euros (16 milions de pessetes) i la Fundació Francesc Ribalta amb un total de 24.000 euros (2 milions de pesssetes) és l'organisme que més creix, un 94%. L'empresa pública Iniciatives i Foment del Solsonès

redueix un 15% el pressupost en relació al 2007 i es queda amb un total de 250.000 euros (41 milions de pessetes).

El capítol d'inversions ascendeix a 3 milions d'euros Les inversions que preveu el Consell Comarcal de cara el 2008 tenen una dotació pressupostària de 3 milions d’euros (500 milions de pessetes) que es destinaran a infrastructures i béns d'ús general. La posada en marxa de la primera fase del Pla de Camins s'emporta gran part d'aquesta partida que ha de servir per acondiciar una trentena de vies rurals d'interès comarcal. A més, el Consell ha inclòs un partida de 550.000 euros (91 milions de pessetes) per a la futura ampliació de les places sociosanitàries del Centre Sanitari del Solsonès.

PRESS. 2007...... PRESS. 2008... INCREMENT % CONSELL COMARCAL Despeses Personal ........................1.169.000 .............1.234.000 ....................... 5,56 Desp. en bens corrents .................1.142.400 ............ 1.418.300 ......................24,15 Despeses financeres............................8.000 ................. 14.500 ..................... 81,25 Transferències corrents ...................628.550 ............... 509.950 ....................-18,87 Inversions Reals ...........................5.709.000 ............3.036.000 ....................-46,82 Transferències capital ..................2.073.000 ............. 2.124.500 ....................... 2,48 Amortització préstecs ....................... 74.500 ..................88.000 ......................18,12 TOTAL ................................10.804.450.......... 8.425.250 ................ -22,02 CENTRE SANITARI DEL SOLSONÈS FPC Despeses Personal .......................3.261.000 ............3.623.000 ......................11,10 Desp. en bens corrents ................ 1.172.400 ............ 1.207.500 ....................... 2,99 Despeses financeres..........................10.000 ................... 5.000 ....................-50,00 Transferències corrents .....................44.500 .................65.500 ...................... 47,19 Inversions Reals .............................370.000 ...............550.000 .....................48,65 Amortització préstecs ....................... 19.000 ..................19.000 ....................... 0,00 TOTAL .................................. 4.876.900 ......... 5.470.000 .................. 12,16 PATRONAT DE TURISME Despeses Personal ............................75.700 ................. 69.400 ......................-8,32 Desp. en bens corrents ..................... 12.750 ..................30.110 ....................136,16 Despeses financeres.............................. 0,00 ..................... 0,00 ....................... 0,00 Transferències corrents ......................... 0,00 ..................... 0,00 ....................... 0,00 TOTAl ........................................88.450............... 99.510 ..................12,50

TOTALS PER ÀREES PRESS. 2007...... PRESS. 2008... INCREMENT % DESPESES CONSOLIDAT: Despeses Personal .......................4.601.700 .............5.017.400 ........................ 9,03 Desp. en bens corrents ................ 2.539.150 ............2.839.035 ......................11,81 Despeses financeres..........................18.000 ................. 19.500 ....................... 8,33 Transferències corrents ................... 539.050 ............... 430.450 .................... -20,15 Inversions Reals ...........................6.079.000 ............3.586.000 ....................-41,01 Transferències capital ..................2.073.000 ............ 2.124.500 ....................... 2,48 Amortització préstecs .......................93.500 ................107.000 ..................... 14,44 TOTAL ................................15.943.400 ....... 14.123.885 ................. -11,41

FUNDACIO F. RIBALTA Desp. en bens corrents ..................... 12.600 ...................24.125 ......................91,47 PRESS. 2007 .... PRESS. 2008 ......INC % CONSELL COMARCAL .....................10.804.450 ........... 8.425.250 .........-22,02 CENTRE SANITARI ............................4.876.900............ 5.470.000 ..........12,16 PATRONAT DE TURISME ........................88.450..................99.510 ......... 12,50 FUNDACIO P.C.F. RIBALTA......................12.600 .................24.125 ..........91,47 INICIATIVES I FOM.DEL SOLSONÈS ....295.000 ..............250.000 ........ -15,25 TOTAL.......................................16.077.400 ..... 14.268.885 .......-11,25 TRANSF. A I D’ORG.AUTONOMS ..........-134.000.............. -145.000 ............ 8,21 TOTALS CONSOLIDATS.............15.943.400 ......14.123.885 ......-11,41

INGRESSOS CONSOLIDAT: Taxes i altres ingressos ...................710.585 ................ 841.056 ...................... 18,36 Transferències corrents .................7.172.325 ..............7.627.370 ........................ 6,34 Ingressos patrimonials ....................... 8.490 ...................11.459 ...................... 34,97 Transferències de capital ............. 8.011.000 .............5.644.000 .....................-29,55 Préstecs ............................................. 41.000 ...................... 0,00 ...................-100,00 TOTAL ................................15.943.400........ 14.123.885..................-11,41 16

550 - Divendres, 4-1-2008

Comarca

Ramon Estany

Fotografies del patrimoni històric del Solsonès i de Llanera Pati gòtic del Palau Llobera Del 29 de desembre al 9 de gener

El president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, va assistir a la presentació

Montserrat Sallent i Joan Mondragón presenten una exposició de fotograﬁes sobre el patrimoni històric del Solsonès, formada per més de 500 imatges de totes les esglésies romàniques de la comarca. També s’hi pot veure un recull de fotograﬁes històriques del Solsonès d’entre els anys 1912 i 1914 dels fons Salvany de la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Comarca

Ramon Estany

Una constructora solsonina es farà càrrec de la nova seu de l’escola oficial d’idiomes de la Seu d’Urgell La nova seu de l’Escola Oficial d’Idiomes costarà 520.000 euros L’ajuntament de la Seu d’Urgell ha adjudicat la construcció de la nova seu de l’Escola Oficial d’Idiomes de la capital alturgellenca a l’empresa Constructora i Immobiliària de Solsona (CISSA). L’import total que el consistori destinarà ascendeix fins als 522.722,77 euros i la intenció és que en un termini de vuit mesos les obres, que s’han d’executar al centre cultural Les Monges, estiguin finalitzades. El cost de les obres, que consistiran bàsicament en l’adequació i reforma de la primera i segona planta de l’edifici serà finançat amb el suport de la Generalitat, gràcies al conveni que van signar l’octubre passat l’alcalde de la Seu, Jordi Ausàs, i el conseller d’Educació, Ernest Maragall.

13 ANYS

7 ANYS

d'u

BR Ú

co mp

r la

VA L

(Dia de l'espectador)

• Diumenge, 6 - 5.15 tarda • Dilluns, 7 - 10.15 nit

LA BRÚJULA DORADA • Divendres, 4 - 10.15 nit

JU na Eu en HIT LA DO tra ros MA RA da DA N

HITMAN • Dissabte, 5 - 11.00 nit • Diumenge, 6 - 7.30 tarda

550 - Divendres, 4-1-2008

Comarca

Ramon Estany

Josep M. Montaner i Reig

Olius aprova noves ordenances fiscals

Primer accident mortal de l'any al Solsonès

El Ple de l’Ajuntament en sessió duta a terme el dia 6 de setembre de 2007 i amb assistència dels set membres que el formen va adoptar per unanimitat l’acord d’aprovar: - Modificar l’article 8 de l’ordenança fiscal de l’impost sobre béns immobles pel que fa als de naturalesa urbana. - Modificar l’article 6 de l’ordenança fiscal de la taxa de recollida d’escombraries. Aquesta modificació s’aplicarà a partir del dia primer de gener de 2008.

Dues persones van morir dimarts passat al vespre en sortir de la via el vehicle en què viatjaven i xocar contra un mur al municipi de Castellar de la Ribera. Segons van informar els Mossos d'Esquadra, el sinistre va tenir lloc passades les 5 de la tarda quan el vehicle, de la marca Volvo i matrícula d'Andorra, va sortir de la via per motius que es desconeixen i va impactar bruscament contra un mur de la carretera C-26 a l'alçada de Catellar de la Ribera. Els dos morts, un home i una dona, van morir a l'acte com a consequència de la forta col.lisió. En l'accident no es va veure implicat cap altre vehicle. La província de Lleida va acomiadar l'any 2007 amb un balanç de 89 persones mortes en accidents de trànsit, 12 més que l’any 2006.

Ordenança reguladora de l’impost sobre béns immobles El tipus de gravamen serà el 0’45 per cent quan es tracti de béns de naturalesa urbana i el 0’46 per cent quan es tracti de béns de naturalesa rústica. La quota de l’impost és el resultat d’aplicar a la base liquidable el tipus de gravamen.

Ordenança reguladora de la taxa per recollida d’escombraries a Olius

Comarca

La quota tributària consistirà en una quantitat fixa, per unitat de local, que es determinarà en funció de la naturalesa i el destí dels immobles. Per cada habitatge: 81 euros. S’entén per habitatge el que es destina a domicili de caràcter familiar. Hotels, motels, hotels-apartaments, pensions i cases d’hostes, centres hospitalaris, col.legis i altres centres de naturalesa anàloga: 108 euros. S’entén per allotjaments aquells locals de convivència col·lectiva no familiar, entre els que s’inclouen hotels, pensions, residències, centres hospitalaris, col·legis i altres centres de naturalesa anàloga. Supermercats, economats, cooperatives, magatzems a l’engròs de fruites, verdures i hortalisses, peixateries, carnisseries i semblants, pastisseries, fleques: 108 euros Restaurants, cafeterias, whisqueries i pubs, bars i tavernes: 108 euros Cinemes i teatres,asles de festes i discoteques, sales de bingo: 108 euros Centres oficials, oficines bancàries, grans magatzems, farmàcies, altres locals no expressament tarifats: 108 euros Despatxos professionals. Per cada despatx: 108 euros

Ramon Estany

Nomenament de Jutges de Pau a Guixers En virtut del que ha disposat la Comissió de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la sessió de data 18 de desembre de 2007, s’anuncia el nomenament per al càrrec de jutges de pau titular de Guixers a Patricia Miralles Llonch i del Jutge de Pau substitut de Guixers, Joan Serra i Vila. Els Jutges de Pau prendran possessió del seu càrrec respectiu en el termini dels vint dies naturals següents a l’endemà de la publicació del seu nomenament en el Butlletí Oﬁcial de la Província; amb el jurament o la promesa previs davant el jutge de Primera Instància i Instrucció del Partit, o del Degà si n’hi ha varis. La durada del manament es computarà des de la publicació del nomenament en el Butlletí Oﬁcial de la Província per a un període de quatre anys.

Clariana de Cardener arranjarà diversos camins del municipi Per acord de Ple de l’Ajuntament de Clariana de Cardener, de data 18 de desembre de 2006, s’ha aprovat inicialment el Plec de Clàusules Administratives Particulars i de Prescripcions Tècniques que ha de regir al contracte d’obres per procediment obert mitjançant concurs. Així doncs, s’anuncia el concurs públic, per l’adjudicació del Contracte d’obres de l’obra de “Condicionament i formigonat de cunetes de desguàs de diversos camins rurals del terme de Clariana del Cardener”: El termini d’execució serà de tres mesos i el pressupost base de licitació d’un import total de 38.838,93 euros. 18

550 - Divendres, 4-1-2008

Bassella

Ramona Santaeulàlia

L’Agrupament va al Suplement de Catalunya Ràdio Dissabte passat el municipi de Bassella va ser el protagonista del programa de Catalunya Ràdio “el suplement”. Els oients van endevinar el municipi, el plat (ànec amb farcellets de col) i la ciutat de l’emigrant (Lima). La Pilar Ortega de 14 anys en fa 4 que viu a Ogern i va ser l’emigrant que va participar i va contestar molt bé les preguntes que li va fer el presentador Xavier Solà. L’alcalde de Bassella, Xavier Esteve, va parlar del municipi i en Josep Santaeulària va parlar dels Pastorets que la gent de l’Agrupament de la Baixa Ribera Salada farà aquestes festes de Nadal.

Un grup de 16 veïns dels municipis de l’Agrupament vam poder entrar a l’estudi i veure com es feia el programa en directe. El presentador i col·laboradors del programa es van mostrar molt amables amb tothom i ens van convidar a fruita i a “xuxets” de crema. Va ser una experiència interessant i encara que van parlar poc del municipi, ens ho vam passar molt bé. Podeu escoltar el programa a la web de Catalunya Ràdio.

Activitats per a la gent gran - Curs 2007/2008

ci p i r c Ins

te r e b o ons

‘Treballem el paper’ Amb El Ninot de Paper aprendrem a fer mil i un objectes amb paper.

LLOC: Casal de Cultura i Joventut HORARI: dissabte, de 10 a 12 h DURADA: febrer, març i abril de 2008 PREU: 8 euros/mes

INSCRIPCIONS ALS SERVEIS SOCIALS DE L’AJUNTAMENT DURANT EL MES DE GENER

REGIDORIA DE MEDI AMBIENT

550 - Divendres, 4-1-2008

Olius

Llobera

Associació de veïns El Pi-Olius

Actes nadalencs

Ajuntament de Llobera

Comiat a la secretària de l’Ajuntament Ma. Pilar Llorens

Dins de l’agenda d’activitats per aquest Nadal 2007, un any més, els nens i nenes del Pi de Sant Just i rodalies han representat “Els Pastorets del Pi”, a l’església de Sant Just Joval. Aquesta bonica tradició es pot portar a terme gràcies a l’ajuda i l’interès de moltes famílies que saben valorar el veritable sentit del Nadal. A totes elles, moltes gràcies!!!

Els membres de l’ajuntament de Llobera, han fet entrega d’una placa a Ma. Pilar Llorens, com a agraïment i reconeixement pel seu inestimable treball realitzat com a secretària, demostrant sempre la seva professionalitat i assessorament quan se l’ha necessitada. Li desitgem molta sort amb la seva nova ocupació.

"Els Pastorets del Pi", a l’església de Sant Just Joval

Demà dissabte, a les 8 del vespre arribaràn els Reis Mags d'Orient a la plaça de l'església de Llobera

Altres actes que l’Associació de veïns del Pi-Olius ha programat per aquestes festes han estat:

Concurs de pessebres al jardí Es poden visitar ﬁns els últims dies de festes. Trobareu les adreces dels pessebres concursants als plafons informatius de la urbanització. 1r premi: Marta Comitre Sala 2n premi: Família Moreno Coll

Recepció de Ses Magestats Els reis Mags d’Orient Dia 5 de gener de 18 a 20 h. Al local social de la piscina. Gràcies a tots per la vostra col.laboració i BON ANY NOU 2008!!!

550 - Divendres, 4-1-2008

Cap d'Any

Ramon Estany

1500 solsonins donen la benvinguda al 2008 Solsona ha tornat a celebrar el Cap d’Any amb una revetlla popular com feia molts anys que no tenia lloc. Organitzada per la Colla Gegantera del Carnaval, amb la col.laboració de l’Ajuntament de Solsona, UBIC i Consell Comarcal, la gresca va durar ﬁns ben tard a dalt el pavelló, amb la música i la ballaruca dels Trifasyc, Strombers i un Dj’s. El servei de bus gratuït facilitat pel Consell Comarcal va garantir el desplaçament dels solsonins i solsonines cap al pavelló municipal sense haver de necessitar el vehicle privat. Però l’ambient de celebració es va viure arreu de Solsona, amb una àmplia oferta dels locals d’oci privats.

Una colla de celebració a l’Sputnik

Celebrant l’any nou a l’Aixeta Guanyadors dels sorteigs d’un cap de setmana

Una colla de festa al pavelló

El Pavelló a tope

Empresa de la zona NECESSITA

Empresa de la construcció de la zona necessita:

d'ambdós sexes

1 Peó de fontaneria 1 Gruista amb carnet

Conserges

- Formació a càrrec de l'empresa - Contracte / Alta a la Seg. Soc.. - Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana) - Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Interessats telefoneu al núm .

637 524 134

Interessats truqueu al

649 09 40 99 550 - Divendres, 4-1-2008

550 - Divendres, 4-1-2008

Cap d'Any

Ramon Estany

Cap d'Any - Vall de Lord

550 - Divendres, 4-1-2008

Dolors Pujols

Vall de Lord

Dolors Pujols

Entrevista a Narcís Bessa i Ma. Àngels Sánchez d'El Piteu Informatiu

"Durant 26 anys hem disfrutat molt però tot té un final" El Piteu ha estat durant més de 26 anys el portaveu dels afers municipals de Sant Llorenç de Morunys i la Vall de Lord. Amb partidaris i detractors entre els lectors, la publicació ha estat cada mes a les llibreries i a les cases dels prop de 200 subscriptors que ara mateix tenia. El Narcís Bessa i la Ma. Àngels Sánchez van fundar la revista i han estat al peu del canó ﬁns avui quan, després de 315 números i molts anys de dedicació, han decidit que és hora de plegar. Com i quan va néixer El Piteu? El 23 d’abril del 1981, per Sant Jordi va sortir el primer número. La idea va sortir de les converses de política que teníem una colla d’amics. Els primers números van sortir sota les sigles de Convergència Democràtica de Catalunya, en aquell temps ens dedicàvem a la política. Després, per una sèrie de raons, que ara no vénen al cas, ja va ser independent. Com s’ha ﬁnançat? El subscriptor ha pagat El Piteu i a això cal afegir-hi una petita subvenció. Tenim prop de 200 subscriptors, entre ells molts forasters. El nostre treball i el dels molts col.laboradors ha sigut de manera desinteressada.

Narcís Bessa i Ma. Àngels Sánchez d'El Piteu Informatiu

A banda d'El Piteu: com a Associació Cultural, què heu fet? La Paella de l’11 de setembre la vam iniciar i fer durant força anys. L’últim acte ha estat el de dedicar un carrer al Dr. Curell i vam promoure la creació dels gegants de Sant Llorenç. De fet, en l’acta baptismal constem com a pares dels 3 savis. De la mateixa manera que com a padrins hi ﬁguren Joaquim Martí i Carme Rifé (que els van patrocinar) i com a avi Jacint Verdaguer (autor de la llegenda que els dóna nom). A qui li heu d’agrair l’aportació? Nosaltres som els pares d'El Piteu, però l’avi és el Lluís Cornet. També cal agrair els molts col.laboradors que ha tingut la revista. La majoria d’ells han plegat per defunció.

Darrer número d'El Piteu Informatiu (314, Novembre - Desembre)

Quants números han sortit? N’hi ha hagut algun d’especial? 315 números, cada mes sense excepció El Piteu ha sortit (excepte el juliol i agost que sortia un número per als dos mesos). Al número 100 vam celebrar-ho fent una ﬁdeuà i d’aquí va quedar la paella de l’11 de setembre que l’Associació El Piteu vam fer durant uns anys. Quines anècdotes han passat durant més de 26 anys de vida d’El Piteu? Amb tants anys en podríem explicar moltes. Hem anat un parell de vegades als jutjats i hem guanyat. Ja des del principi hi ha hagut qui ha volgut tancar El Piteu però com més ho volien nosaltres més ganes de fer-lo teníem. Durant 26 anys hem disfrutat molt, però tot té un ﬁnal. Per què plegueu? De fet podríem haver continuat igual, però és com tot:que si no t’en vas despenjant, et trobes que tots els dies de festa estàs per aquestes coses.

Plegueu de manera deﬁnitiva? De moment està aparcat. Potser si qualsevol dia surt alguna cosa que convé hi tornem.

Voleu afegir alguna cosa? Donar les gràcies a tothom qui ha col.laborat i als que l’han llegit.

Agenda Vall de Lord Cavalcada de Reis a la Vall de Lord Sant Llorenç de Morunys Dia 6 de gener a les 6 de la tarda Arribada de SSMM Els Reis Mags d’Orient La Coma Dia 6 de gener a les 6 de la tarda Arribada de SSMM Els Reis Mags d’Orient Port del Comte Dia 6 de gener a les 8 del vespre Arribada de SSMM Els Reis Mags d’Orient 550 - Divendres, 4-1-2008

Educació

Escola Arrels Primària

Resum d’activitats nadalenques QUE VIUS ELS DEL PESSEBRE! (Educació infantil) Quan arriba l’hora de fer el pessebre, cal preparar molt bé tot l’escenari: la palla, els atuells, el decorat, les llums, els estris, els vestits de les ﬁguretes... Sí, els vestits, perquè els personatges del nostre pessebre són vius, actius, inquiets, movedissos, riallers, ploraners... Amb la il·lusió de quan eren petits, alguns pares han guarnit les escenes per donar un caire màgic al pessebre. Els mestres han esculpit el peto dels romans amb l’escut de la ciutat, han maquillat amb cura els dimonis entremaliats, han coronat els reis i han vestit el seu seguici. Els pastors amb mil oﬁcis: la dona que renta, el pescador, els ceramistes, els forners, les teixidores i els pastors amb xai inclòs, han anat camí de Betlem amb un fred que pelava! Els del portal: els àngels, Josep i Maria no paraven de bellugar. Que vius els del pessebre!

EL CONTE DE NADAL! (Cicle Inicial) Ells anaven pels carrers vestits, representant els moments viscuts abans del naixement. Trucant a la porta, demanant posada, a sota el portal, un àngel que anuncia als pastors, l’arribada dels reis. Tot plegat era el conte de Nadal.

HISTÒRIES PER A NO DORMIR! (Cicle Mitjà) Aquestes han sigut les històries per a no dormir d’en Rovelló, en Lluquet, una colla de pastors, àngels i els dimonis que tot ho esgavellen. Des de primers de novembre no els ha tocat cap més remei que aprendre el paper de memòria, recitar-lo amb entonació adequada, alçar la veu, assajar els moviments i la música que s’hi escau, substituir els que estan malalts i improvisar en els últims moments les absències. Un grup de mares han maquillat aquests dimonis amb ﬂaire de sofre i aquests àngels que mai, mai no han trencat un plat... L’Òscar, el del teatre, ens ha ajudat i ha posat els efectes especials quan calien. Ara ja podem dormir tranquils, tot està al lloc que estava, tot ha funcionat i els dimonis al forat!

REPARTIR SOMRIURES (Cicle Superior) Diuen que hi ha oﬁcis que desapareixen. Diuen que en algunes feines es necessiten obrers especialitzats. Diuen que hi ha repartidors de pizzes, carters... Llàstima que no existeixi un repartidor de somriures permanent, com els retoladors! Però en aquest cas els de Cicle Superior han repartit cançons a l’Hospital. Han repartir trossos de Nadal en partitures entonades, han repartit una estona agradable de sons, moviments i alegria. 550 - Divendres, 4-1-2008

Educació

Escola Arrels Primària

SI CANTEN, NO PLOU, FA SOL (Tota l’escola) La tarda de l’últim dia del trimestre van baixant en filera des de l’escola una munió de nens i nenes cap a la catedral. Allà els esperen pares, tiets i avis asseguts als primers bancs amb la filmadora a punt. Una desfilada d’imatges d’aquestes dates els espera per engegar en el moment en que tots estiguin asseguts. Els de la llar d’infants ens han portat el seu mural amb la foto de cada nen i el desig d’unes bones festes. Comencen la cantada els mestres amb una cançó del mestre Lluís, que com cada any, ens regala amb el seu temps i dedicació. Després comencen ja tots els nens i no paren fins a acabar. Entremig algun poema, o alguna cançó, mentre els cantaires es posen a la seva posició. Us puc assegurar que si canten no plou, fa sol. Ei no canteu, a veure si plou!

550 - Divendres, 4-1-2008

Oliana

Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRAFIC:Marcel Ribera

Nadal a tres bandes El dilluns dia 24 i dimarts dia 25 de desembre vam poder veure al pilot d’Oliana Isidre Esteve com a convidat en el programa de TV3 “Nadal a Tres Bandes”. Programa de billar de fantasia. El tres invitats van ser Modou Touré, numero 1 del rànquing europeu de billar artístic; el mestre Valerià Perera que l’hem vist en diferents ocasions, i Dany Sánchez que és el numero 1 del billar a tres bandes. Aquest programa va ser dirigit com en altres ocasions per Josep M. Farràs. Un cop més vam poder gaudir de l’alegria que ens transmet l’Isidre amb el seu tarannà d’optimisme i de mirar sempre endavant.

L’Isidre, la seva filla i la mare en un homenatge (Oliana 2006)

Sant Serni de Gavarra El passat 23 de desembre els membres del Grup Excursionista d’Oliana vam fer la clàssica sortida de Nadal per portar el pessebre, “naixement”, en alguna ermita de les nostres contrades; en aquesta ocasió va ser Sant Serni de Gavarra. Després de caminar i de gaudir de la natura vam assistir a la missa i benedicció del pessebre en l’església abans esmentada. Posteriorment, dinar de germanor a l’aire lliure. Amanida, arròs, carn i botifarra a la brasa.

Feia fred i alguns van optar per escalfar-se.

Grup d’excursionistes amb el pessebre 550 - Divendres, 4-1-2008

Oliana

Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRAFIC: Marcel Ribera

Casal de Jubilats Ntra. Sra. dels Àngels El passat dia 16 de desembre es va portar a terme el dinar de Prenadal dels jubilats d’Oliana. Després del dinar es va jugar a un “quinto” per col.laborar amb la Marató de TV3. L’Import de la col.laboració dels assistents va ser de 469 euros. Posteriorment, i com a cloenda de la festa, un animat ball va posar punt i ﬁnal a aquesta diada. Quatre joves col.laboradors del bingo

Missa del Gall A mitja nit del dia 24 els que vam assistir a la Missa del Gall vam gaudir de la Coral Sant Andreu que amb les seves veus van solemnitzar més aquella important data.

Pintors Pintats El Grup de Teatre Coll d’Arques de Navès el dia 23 de desembre va fer una representació, a la sala polivalent de la nostra vila, de l’obra Pintors Pintats. El batlle en el moment de brindar amb els assistents.

550 - Divendres, 4-1-2008

Bisbat

Ramon Estany

Marc Majà, ordenat sacerdot en una solemne cerimònia a Solsona Mons. Jaume Traserra va conferir el sagrament de l’orde al jove de Miralcamp Mn. Marc Majà i Guiu va ser ordenat sacerdot el diumenge 30 de desembre, festivitat de la Sagrada Família, en una solemne cerimònia d’ordenació que va tenir lloc a l’església catedral de Solsona i que va ser presidida pel bisbe de la diòcesi, Mons. Jaume Traserra. A l’acte hi van assistir, concelebrant l’eucaristia, la cúria eclesiàstica de la diòcesi en ple, gairebé tots els sacerdots de la diòcesi, la comunitat mercedària de Sant Ramon, així com un bon grup de preveres i companys del Marc, del Seminari Interdiocesà. Nombrosos ﬁdels van seguir la celebració de prop de dues hores, la majoria vinguts de Miralcamp i parròquies properes. Entre ells hi havia els familiars més pròxims – que tenien lloc reservat a la catedral – i molts amics i coneguts que s’hi van voler fer presents. La part musical va anar a càrrec de l’Orfeó Nova Solsona, que va interpretar diverses peces preparades per l’ocasió així com algunes relacionades amb les dates nadalenques. La celebració es va desenvolupar amb tota la solemnitat, amb el ritus propi de l’ordenació sacerdotal: la promesa de l’escollit, el cant de les lletanies, la imposició de les mans i la pregària d’ordenació. Tot seguit va tenir lloc la vestició dels ornaments presbiterals, la unció de les mans i el lliurament del calze i la patena. Un dels moments més emotius de la cerimònia va ser quan el bisbe i, juntament amb ell, la setantena de preveres concelebrants, van acollir el nou ministre amb el bes de la pau. La cerimònia es va tancar amb la participació del nou prevere en la consagració eucarística, que més tard repartiria durant la comunió, en primer lloc, als seus pares, germans i familiars. Després de dirigir uns agraïments al bisbe, familiars i preveres, un fort i sentit aplaudiment va posar el punt i final al’ordenació, mentre el nou ministre travessava la nau central al costat del bisbe de Solsona. Però

Escoltant el cant de les Lletanies

les felicitacions van continuar després a la sala anexa de la catedral, on se serví un refrigeri als assistents, enmig de les constants mostres d’afecte i felicitació, destacant la cançó que van dedicar a Mn. Marc un grup de joves.

Mossèn Vilaseca, el Bisbe Traserra, Mossèn Lluís Prat i Mossèn Majà

L’apunt Mn. Majà, de 26 anys, continuarà els seus estudis de teologia a Romà, si bé, abans, el proper 6 de gener, celebrarà la primera eucaristia a la seva vila natal, a Miralcamp. Ha treballat pastoralment a les parròquies de Miracalmp i de Tàrrega. Ha estat membre de la delegació de Vocacions i gran col.laborador de la pastoral de joves del bisbat. Llicenciat en Matemàtiques i bon músic. Va estar al Seminari Interdiocesà, estudiant a la Facultat de Teologia de Catalunya. El 16 de setembre passat, fou ordenat diaca. Els germans del Marc van oferir el calze i la patena 550 - Divendres, 4-1-2008

Associacions i Entitats

Sol del Solsonès

Club Estel

Amic Invisible

Cagar el tió 2007

Dissabte, 5 de gener a les 5 tarda

El passat dia 24 de desembre a la plaça de l’Ajuntament de Solsona es va portar a terme la celebració tradicional de cagar el tió, amb una gran multitud d’assistència de pares, mares, nens i nenes. Els bastons de fer cagar el tió varen ser utilitzats per dos-cents nens i nenes. Sortosament als nens i nenes el tió els va donar els respectius regals, mostrant satisfacció i alegria d’aquest tradicional esdeveniment. Aquesta tradició d’enguany ha estat una col·laboració de l’Ajuntament, d’Unió de Botiguers i del Sol del Solsonès per la coca i la xocolata. Cal destacar la bona organització que es va portar a termei per part de totes les persones que hi varen participar. Gràcies a la Leila i a la Míriam, que varen mostrar la seva bona organització. Fins l’any que ve, amb prosperitat per tot el món !!!

Hi haurà neules i torrons.

Catellera Divendres 4 de gener

CANTADA DE NADALES PELS CARRERS DE SOLSONA A CÀRREC DE L’ORFEÓ NOVA SOLSONA Organització: Orfeó Nova Solsona Lloc: nucli antic de Solsona - Hora: 7 de la tarda

Dissabte 5 de gener

ARRIBADA DE SM ELS REIS D’ORIENT pel portal del Pont, ACOMPANYATS DE L’ORQUESTRA PATINFANJÀS Organització: Ajuntament de Solsona Col.laboració: Esplai Riallera, Agrupament Escolta Pare Claret, Orquestra Patinfanjàs i els Trabucaires Hora: 2/4 de 7 del vespre

Diumenge 6 de gener

“PASTORETS” Organització: Grup de Teatre Lacetània Lloc: Teatre Comarcal de Solsona Hora: 6 de la tarda LLIURAMENT DELS PREMIS DELS CONCURSOS DE PESSEBRES, POSTALS DE NADAL I LOGOTIP DEL PLA EDUCATIU D’ENTORN Organització: Ajuntament de Solsona Lloc: sala de plens del consistori - Hora: 7 del vespre

Divendres 4 de gener

ASSEMBLEA ORDINÀRIA DEL SOCI DE L'AGRUPACIÓ DE GEGANTERS DE SOLSONA Lloc: sala d’actes del casal de Cultura Hora: 2/4 de 10 del vespre

Exposició fotogràfica del Sol del Solsonès A la Sala Gòtica de l'Ajuntament de Cardona, la podeu visitar de 6 a 8 de la tarda. Us hi esperem Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cardona i la Creu Roja. Necesitem educador o educadora social. Feliç any nou i porsperitat per a tothom. 30

550 - Divendres, 4-1-2008

Societat

Us en recordeu? De la comptabilitat, la mecanograﬁa, la “milla”, el curset, les excursions a Barcelona, el viatge a Tenerife, la broma de 5è...

El passat dia 28/12/07 va nàixer l’Abril Majoral Viladrich. Va pesar 3.350 Kg. Els teus pares, Josep Majoral i Ma. Àngels Viladrich

Motorrucs

Si vols fer memòria, vine al sopar: Dia: dissabte, 12 de gener - Hora: 21:00 - Lloc: Crisami Conﬁrma la teva assistència per SMS abans del dia 5 de gener: 610676604 o 676508602.

Josep M. Borés

Primer dinar de Nadal de la colla motera

Dissabte passat tota la tropa de motards del Solsonès, els Motorrucs, van celebrar el que seria el primer dinar de Nadal en conjunt. La festa la vam anar a fer al Santuari de Pinós, en un dia força fred. Allí hi vam ser presents una quarentena de socis que començant a dinar a quarts de tres, a les sis de la tarda encara féiem sobretaula. Vam aprofitar la trobada per fer-nos les fotografies "oficials". El fred que feia i la boira va fer que 550 - Divendres, 4-1-2008

només fóssim dues les persones que ens hi vam presentar en moto, el Rosta i el Josep M. amb la Manoli. La tornada pels paratges de Pinós, Su i el Miracle amb una mica de boira feia de la carretera una grata experiència. Llàstima que el fred no ens deixés gaudir dels quilòmetres. De Pinós a Pinguinos, fred?, quin fred. Salut i moto!! 31

Contes de la vora el foc

De Ricard Bertran i Puigpinós - Il.lustració: Serafina Balasch

Els Reis En Josep estava molt il·lusionat, sentia un formigueig a la panxa que no el deixava parar quiet ni un segon. Ja tenia la sabata a punt, un plat amb tres neules i tres trossets de torrons per als Reis, i també un vas d’aigua per als camells. Quan es disposava a obrir el balcó per posar-ho tot ben ordenat a fora, va arribar la Conxita. La Conxita era la seva amiga, la pobra anava en cadira de rodes, en Josep no sabia ben bé si per culpa d’un accident o d’una malaltia. -Què fas, Josep? -Que no ho veus? Ho preparo tot per aquesta nit. I tu? Que no vas a buscar la sabata? -La sabata? -Sí dona! Per posar-la al balcó! Sembla que vinguis de l’hort, noia! Com vols que els reis sàpiguen que vius aquí si no? I si no ho saben no et podran deixar el que els has demanat. Què vas posar-hi tu a la carta, eh? La Conxita se’l quedà mirant una bona estona, no sabia ben bé què contestar-li. -Digues! Què et portaran els reis? Una nina, potser? Però, neguitós com estava, ni la deixà contestar: -Jo he demanat una bicicleta. Sí, ja sé que me’n varen portar una, però és que ja no sé on és, es deu haver fet malbé. Ja veuràs com d’aquí res podré treure les rodetes de darrere i ja hi aniré com els grans, amb dues rodes. La Conxita se’l mirà amb tendresa: -Quan fa que et varen portar la bicicleta, Josep? Te’n recordes de quan va ser? Ell es quedà pensant un moment: -Doncs no, ara no me’n recordo de quan va ser. Però segur que ja fa temps, perquè el que sí que recordo és que, quan em van portar l’altra, el pare encara em duia al coll. Ara ja camino sol! I obrí el balcó, i mentre treia tot el que havia preparat li digué: - Au, dona! Ves a buscar la sabata, vinga! La Conxita posà en moviment les rodes de la cadira i, mentre anava bellugant el cap d’un cantó a l’altre, anà a buscar una sabata. En Josep la posà vora la seva i tancà el balcó. La Conxita li digué: -Vols dir que els Reis es recordaran de nosaltres? Mira que hi ha molts nens al món... potser no podran passar per tot arreu. -Però, què dius? No siguis tonta! Que no saps que els reis són màgics? -Jo només ho deia perquè no sigui que demà t’emportis una decepció i... Però en Josep allò no ho volia sentir, i fent ganyotes cridà fent cantarella: -La Conxita és tonta, la Conxita és tonta! I mentre anava cridant s’encaminà cap al racó on hi havia muntat el pessebre, es girà i digué:

- Corre, vine, que cantarem una cançó! - Ara vols cantar? No veus que ja és molt tard? - Noia! Tot ho trobes malament! La mare diu que si no cantes una cançó davant del pessebre abans d’anar a dormir els Reis passaran de llarg. Ja canto jo sol, au! - Què li darem en el noi de... en el noi de....Conxita, com era? Ella sospirà profundament, anà a posar-se vora d’en Josep i cantaren tots dos junts El Noi de la Mare. Quan varen acabar de cantar, en Josep s’adonà que la Conxita plorava, era un plor contingut, silenciós. Però les llàgrimes regalimaven galtes avall. -Per què plores? –Digué molt sorprès La Conxita gairebé no podia parlar, el plor li oprimia la gola. Però finalment aconseguí dir: -És d’alegria Josepet, ploro de contenta perquè aquesta nit els reis et portaran la bicicleta. I entre sanglots li acaronà la galta mentre deia: - Anem a dormir que, si passen els Reis i ens veuen desperts, passaran de llarg. - Ui, tens raó, vaig a posar-me al llit, resaré un Parenostre i tancaré els ulls molt, molt fort per adormir-me de pressa. - I entrà a la seva habitació. La Conxita es quedà amb la mirada perduda i una tristesa infinita davant la porta de l’habitació d’en Josep. Al cap d’una estona una veu li trencà els pensaments: - Au, vinga, senyora Conxita! És hora d’anar a dormir. Vol que l’ajudi a despullar-se? Era la Pepita, la cuidadora de nit de la residència. -Ui, però què és aquesta cara? Que està plorant? És que estic preocupada pel Josep, cada dia el veig més malament. -Sí, filleta. És aquesta punyetera malaltia de l’Alzeimer, i amb tanta medicació...!Però no ha de patir, ell està content, no s’adona de res. La Conxita feu que sí amb el cap sense gaire convicció. Havia conegut al Josep quan va arribar a la residència, quan encara era capaç de raonar, i era una persona molt amable i considerada, i ara... -Escolta Pepita, et vull demanar un favor..... L’endemà, a primera hora del matí, La Pepita acompanyà a la Conxita fins a la botiga de joguines de l’altre costat de la plaça, comprà una bicicleta i col·locà el paquet al balcó. Llençà l’aigua al carrer i esmicolà les neules damunt del plat, com si algú hi hagués menjat. Mirà de cua d’ull que ningú no la veiés i es va treure un paquetet de sota la bata; era una nina que s’havia comprat per ella. Una nina semblant a la que va perdre durant la fugida a França després de la guerra. El col·locà amb molt de compte a la vora de la bicicleta. Després es posà davant la porta de l’habitació d’en Josep i esperà, esperà amb una il·lusió que no tenia des de feia molts i molts anys. 32

550 - Divendres, 4-1-2008

Poesia

Narrativa

Isabel Alguacil Palazón

El propio yo

Enamorar-me de tu

Me siguen las insistentes sombras negras, me dicen que es la hora de partir ¿hacia dónde he de ir? hacia vuestro lecho, hacia las tinieblas, o hacia el mismo infierno. Solo sé que me siguen, y presiento que están enfurecidas, porque no me resigno a la muerte. Un sudor desconocido recorre por mis venas Un viento surge helado, de mis labios, como si fuera a dar mis últimos suspiros. Y sólo oigo el murmullo y llantos de mis seres queridos, alrededor de la batalla, espadas y lanzas. Estoy en un campo de batalla. Una vez más quisiera gritar con todas mis fuerzas. Pero no tengo suficiente valor, para enfrentarme a las sombras. Durante toda mi vida he convivido Con el odio, la desesperación y el propio yo. Quizás es demasiado tarde para el arrepentimiento. Pues no me quedan fuerzas para disculparme, Perdonadme, por si algún día os fallé, familiares. Se inclinan ante mí padres, hermanos, con lágrimas, se inclinan para darme el último beso. Ésta es mi última batalla. Pues no tengo suficientes lanzas ni espadas, para luchar, al frente de las sombras.

No podria escriure vers la soledat si no sentís aquesta íntima i profonda sensació d’isolament, no podria emplenar fulls sens el buit d’afecte, sense la necessitat de compartir, escriure el que hom pensa i en nom de qui potser diria el mateix i no pot. Va per tothom, per qui sent enyorança, o es fa ressò del silenci i es reafirma en els mots, a qui exclama: “ja n’hi ha prou de crits” podem parlar sense cridar, a qui em somriu i amb prou feines pot, ... m’està bé, és d’agrair. Hi ha llibres que beso ensems que gaudeixo de tan preuat regal, tot sigui dit de pas, hi ha llibres i llibres, i és un gust tastar-ne els colors, veure-hi el nu de sensiblitat, la tendresa en el joc, fotografies que enceten paraules per seguir-ne el rastre i llegir-ne el rerafons; em deleixo de l’aire dels fulls, del tacte fi en passar-hi els dits, i l’olor... sempre tan singular. Un llibre de capçalera amb tanta aigua com la capçalera dels nostres rius, ja ho voldríem però... Benvinguda pluja, mai la mateixa que em fa esperonar i recuperar l’entusiasme, dutxa freda pel ferratge dels camps, que n’hi hagi per a tots!, que no haguem de bescanviar trumfos per cereals, que el joc dels cromos sigui pels infants. Quants papers per reciclar amb mots trencats, no volguts, poc encertats pel meu gust, quants girs d’expressió que no duen enlloc, car no diuen el que tant desitjo, la vida s’endu més vida cada dia. No vindràs a mi si no et cerco i altre cop la pressa, l’ordre de les coses, de nou el que toca i no el que es vol. Prioritzo embogir d’epicureisme on la moral pren el plaer com a criteri suprem, el riu no és mai el mateix.

Els Sants de la Setmana Divendres, 4. Sant Rigobert; sant Odiló; santa Isabel-Anna Seton; beata Àngela de Foligno. Dissabte, 5. Sant Telèsfor; sant Simeó Estilita; santa Emiliana; sant Joan-Nepomucè Newman; beat Dídac-Josep de Cadis; sant Carles de Sant Andreu. Diumenge, 6. Epifania del Senyor. Diada dels sants Reis o mags d’Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar, i també Adoració (dels Reis, o Dora); sant Melani; sant Nilamó; santa Macra. Dilluns, 7. Sant Ramon de Penyafort. Sant Julià de Toledo; santa Virgínia; sant Crispí; sant Tell. Dimarts, 8. Sant Apol.linar; sant Severí; santa Gúdula; sant Pere Tomàs. Dimecres, 9. Sant Eulogi de Còrdova. Sants Julià i Basilissa; sant Andreu Corsini; santa Marciana. Dijous, 10. Sant Agató; sant Pere Ursèol; beat Gregori X. 550 - Divendres, 4-1-2008

Joana Cervera

Prenc el te de la resignació en un espai-temps conegut per reviure i potser escriure. En silenci et silencio tot i aquest joc de mots, llenguatge de signes a l’esguard del món; m’apropo als orígens, els meus, corriols d’ombres i llums, on l’amor incondicional de calostre humà esdevé negat. Àdhuc vetllaré l’espelma dels llibres de pes i espero demanar-te’n dedicatòria i dir-te si no altero l’alter ego, en veu baixa: “t’estim”. Voldria per aquest any deixar de ser ingènua i enamorarme de tu, fer cim, projectar calma, aire fresc que m’engalta, em respira i... 33

Records

Pere Espinal

Allà on era l’hospital vell ara hi ha la bonica plaça de Sant Pere de Solsona Antigament governaven quatre mandataris. En deien els feudals. Cadascun tenia el seu casal, el seu Barri, el seu Portal i, als afores, un terreny. Allà hi varen construir un Casal per atendre la gent que venia i en deien l’Hostal i hi feien les seves reunions: era la Casa de la Vila. En recaure el feudalisme, s’hi va posar l’hospital per atendre els malalts pobres que no tenien ningú per cuidar-los. Les dones es repartien per fer l’obra de caritat i els anaven a cuidar. A la part més dificultosa de l’edifici hi van construir una bonica església. Allà s’hi va formar una comunitat de capellans fills de Solsona i els deien els Xoriguers. Aquest nom era perquè l’altar era una meravella feta de xoriguerisme. El nom tant podia venir de la modalitat d’art amb què era fet com de la persona que el va construir. Les famílies riques col.laboraven per l’ajuda de l’hospital i el culte de l’església era dedicat a la Mare de Déu amb la invocació de Perpètua Socors, la imatge de la qual presidia l’altar. Tot fa pensar que segurament el van destruir per aprofitar la pedra per fer l’hospital i la nova església, deixant allà una gran plaça. Pel carrer de dalt la van dedicar a sant Pere. Allà on ara hi ha la Caixa Catalunya hi havia l’ateneu i aquella plaça els anava molt bé per fer-hi revetlles i l’envelat de Festa Major. Ara em recordo del que em va dir un home molt vell al

Opinió

que li deien l’Estanyer i vivia al carrer sant Pau. Li explicaven els seus avis que en Pere Màrtir Colomés va fer l’hospital i en agraïment li van dedicar la plaça de sant Pere Apòstol. En fer la carretera al Vall Calent els va venir la idea de desenrunar-la. De la pedra, van fer-ne la part que va des del camí del Seminari ﬁns l’Hort del Bisbe, on hi tenien els horts el Torrata i l’Alama i la terra per omplir. De manera que van eixamplar el carrer pels quatre costats i una plaça a pla de carrer Llobera, però no hi van fer la barana. Acabada la guerra, l’alcalde Pere Mosella hi va fer la barana de ciment molt bonica. L’alcalde Josep Serra i Forn va fer-hi el jardí i la font. Hi ha donat molta animació el trasllat de la Caixa de Pensions allà. Porta gran respecte la imatge del gran compositor d’orquestra Joan Roure i Jané, que va fer la música de la sardana “Solsona”, tot mirant la casa on va néixer. I l’escala de la carretera al camp, la imatge de Ramon Valls i Pujol, que va fer-ne la lletra - era un gran poeta solsoní - tot mirant la residència on va morir. Finalment es va fer l’obra. Van treure la barana de formigó per posar-hi l’altra barana i la il.luminació. Ara podem dir amb satisfacció que la plaça de sant Pere és de gran admiració.

Josep Àngel Colomés i Serra

Els esquemes Quan estava a l’institut Francesc Ribalta, un excel.lent professor, el Ramon Rafart, ens proposava fer esquemes, ja que a la part ﬁnal de curs ho agrairíem a l’hora d’estudiar. La pregunta que us podeu fer és: i com s’han de fer? Heus aquí la meva experiència. Un exemple. Suposem que hem d’aprendre 10 noms: Jacint Verdaguer, Nietzsche, Climent Forner, Àngel Guimerà, Ramon Llull, Narcís Oller, Jordi de sant Jordi, Benet i Jornet, Ausiàs March i Baltasar Porcel. En primer lloc ens adonem d’una cosa, Nietzsche és diferent a la resta. Per tant, a dalt de l’esquema hi posarem Nietzsche i a baix, per exemple, “catalans”. No és fàcil recordar com s’escriu el cognom Nietzsche. Una manera és dividir-lo en tres parts: “Niet-” (s’assembla a net), “-zs-” i “-che” (ens recordem del Che Guevara). D’aquesta manera ja mai més no tindrem problemes per recordar com s’escriu aquest pensador. Bé, com agrupem els nou noms que ens resten? Un professor de la universitat ens deia que, a l’hora de dividir o d’agrupar un bon número és el 3. Recordar-nos de tres coses

és relativament fàcil. De més de tres ja costa. I de 2 també funciona. Per tant, en el cas en el qual estem, quines associacions fem? Mirem i ens adonem que en podríem fer diverses. Una, agrupant “poetes” per una banda (Verdaguer, Forner, March, sant Jordi). I per altra, “no poetes” (Llull, Guimerà, Oller, Porcel, Jornet). Però, com veieu, tenim el problema que els grups són un pèl massa grans. Per tant, millor un altre tipus de divisió: per èpoques. Edat mitjana (Llull, March, sant Jordi), segle XIX (Guimerà, Verdaguer i Oller) i segle XX (Forner, Porcel i Benet i Jornet). Així doncs, resumint: Primer tenim dos grups en l’esquema: Nietzsche i “catalans”. I a “catalans” tres grups: E. Mitjana, segle XIX i segle XX. Arribat a aquest punt, pràcticament ja ens sabem els 10 noms o tenim bona manera d’estudiar-los. Per tant, aquesta és la meva experiència. A l’hora de fer esquemes, associem i dividim en 2 o en 3. D’aquesta manera aconseguirem recordar millor allò que necessitem. Us desitjo un pròsper i feliç 2008.

550 - Divendres, 4-1-2008

Opinió

Montse Cortès i Montaner - Ester Pellicer i Barrera

30 anys de patinatge artístic a Solsona El diumenge 23 de desembre de 2007 es va celebrar al pavelló polisportiu de Solsona el festival de patinatge del Solsona Patí Club, una entitat que aquest any que acabem de deixar enrera ha celebrat el seu trentè aniversari. Com a persones que durant molts anys vam estar estretament vinculades al Club estem orgulloses d’aquest aniversari, sobretot, perquè sabem que darrera de la seva història hi ha hagut i hi ha la il.lusió, l’esforç i la dedicació de molts patinadors, entrenadors i pares. Però dit això, creiem que és de rebut matisar l’escrit que l’actual Junta del Solsona Patí Club va incloure al programa de mà que es va lliurar en el transcurs d’aquest festival. Entenem que resumir trenta anys d’història d’un club, d’una entitat o d’una associació no és una tasca gens fàcil i menys quan l’espai per fer-ho és limitat, però la manca d’espai no justiﬁca mai la manca d’objectivitat i de rigorositat. Efectivament, el club de patinatge en la seva modalitat artística es va crear l’any 1977, tal com s’explica en el programa de mà del festival, però val la pena recordar i remarcar que es va crear gràcies a l’impuls de moltes persones, sobretot del cardoní Ramon Codina. Tenim documents que demostren que, com a mínim, l’any 1979 el Solsona Patí Club ja constava oﬁcialment

Opinió

dins de la Federació Espanyola de Patinatge i que el 1989 es va inscriure al Registre d’Entitats Esportives del Consell Català de l’Esport. Contràriament al que diu el programa de mà, aquest últim pas no el va fer la presidència a qui s’atribueix i no va implicar convertir l’entitat en un club perquè ja ho era. No volem treure mèrits a ningú, però tampoc que se’ls emporti qui no pertoca. També creiem injust i poc objectiu enaltir la tasca de només dues presidentes quan són molts els presidents i juntes en general que en els darrers trenta anys han dedicat com a mínim el mateix esforç que elles a tirar endavant el Club. Des de la seva creació, l’entitat ha patit molts altibaixos i a cada crisi hi ha hagut una junta que s’ha fet càrrec de remuntarla, fent que avui el Solsona Patí Club pugui celebrar el seu trentè aniversari. Per tant, creiem just tenir un record per tots els pares que en algun moment o altre han format part de la direcció del Club. Per aquest 2008 tenim un desig per al patinatge solsoní: que els personalismes no malmetin un esport que durant trenta anys ha donat i encara està donant moltes alegries a les persones que estimem aquest esport.

F. Torres

El càstig de veure Amb la notícia de reduir la velocitat dels vehicles en l’àrea metropolitana de Barcelona i en algunes autovies, entre altres coses per evitar accidents, em ve a la memòria la publicada en la premsa dels Estats Units fa uns anys. Un jutge de Santa Mònica es va inventar una pena, que probablement no era molt jurídica, però va ser un exemple del que haurien de ser els càstigs humans. En el judici a una noia acusada de conduir de manera molt esbojarrada, no va ser castigada amb multa o amb algunes setmanes de presó, sinó que va ser obligada passar-se dos dies sencers en la secció d’urgències d’una clínica de la Creu Roja, perquè pogués veure en la realitat els resultats dels accidents de trànsit. Va sortir tan afectada que va prometre no tornar mai més a conduir d’aquella manera. Va ser un encert per part del jutge elegir “el càstig de veure”. Massa sovint vivim la vida amb una visió molt limitada. Tancats en els nostres propis interessos i emparats en la comoditat, ignorem els dolors que no passen per la nostra pell. D’aquesta manera anem tancant, un per un, tots els ponts que ens uneixen amb els demés, convertint-nos en autèntiques illes que no s’assabenten ni veuen el que passa a

550 - Divendres, 4-1-2008

una banda i a l’altra. Se sol dir que no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure. Jo diria que són pitjors els cecs que estan convençuts que hi veuen. Aquells que s’han posat unes ulleres d’egoisme tan gruixudes que ni se n'adonen que les porten posades i s’arriben a creure que la realitat és tal com la seva ceguesa ho presenta. La noia d’aquesta història sabia molt bé que els accidents existeixen, i que un excés de velocitat els pot provocar, però tancada en si mateixa deuria pensar que els accidents, en tot cas, només poden afectar els demés. La decisió del jutge en obligar-la a veure l’ha fet sortir de la seva illa egoista i veure la realitat dels dolors de les seves possibles víctimes. Ha vist la terrible conseqüència de la seva actitud i li costarà molt temps oblidar-lo, perquè, afortunadament, algú ha trencat la seva illa d’egoisme i la converteix en una península, amb l’obligació de veure. Hem de tenir molt present que el dolor també existeix fora de la nostra pell, i és bo que algú ens faci adonar que els altres també existeixen. Si aquesta nova llei serveix tan sol per salvar una vida, benvinguda sigui.

Opinió

Família Sala de Vilandeny

Abocaments d'escorxador, mai més!!! Han passat més de vuit anys des de l’inici del projecte d’escorxador de Navès. Vuit anys plens de crítiques, rèpliques, debats, estudis, recursos, sentències...Avui, malauradament n’hem de tornar a parlar, però primer recordem què en deien aquells qui, afortunadament, ja són ex-: "Sempre hi ha algú que, en nom del medi ambient pot boicotejar qualsevol cosa" (Josep Grau, ex conseller del DARP, octubre 2002). "Estem convençuts que s’ha fet bé" (Joan Serra, ex president del Consell Comarcal, abril 2004) "Pel que fa a l’emmagatzematge de les aigües residuals no hi ha cap perill de cap mena" (Ramon Clotet, ex alcalde de Navès, juny 2004). "Tan contaminant i perillós és abocar aigües residuals depurades en unes feixes de raigràs?" (CiU del Solsonès, novembre 2004). “Puc assegurar - perquè ho he controlat personalment- que l’activitat de l’escorxador no suposa cap risc mediambiental” (Joan Roma, ex diputat al Parlament pel PSC).

el riu Aigua d’Ora el seu doll de mort i destrucció. Però, sobretot no begueu aigua a la Font de can Sala, l’aigua que arriba a casa nostra, a Vilandeny, nucli sense aigua de xarxa pública en ple segle XXI. Hem d’agrair a la sequera – i també a la nostra desconfiança- que la nostra família i qualsevol que hagués calmat la seva set a la font no estiguem a l’hospital afectats de vés a saber quina infecció produïda per aquelles substàncies que dormen en els llots del Torrent Mal. Quan a la sèrie televisiva “Ventdelplà” es va plantejar el tema de l’abocament il·legal de purins, molts la van qualificar d’irreal i es van sentir ofesos. A la vista dels esdeveniments hem pogut comprovar que aquest fet és tan real com la vida mateixa. Afortunadament la majoria dels pagesos i industrials actua correctament, però tots tenim almenys un Monràs al nostre poble, tots coneixem aquell o aquells que actuen moguts només pel culte al déu dels nostres temps, el Diner (diners i més diners que no et serviran per res, diria l’esperit del Nadal) i que, a diferència de les sèries, ni al final no es tornen bons. Cal que aprenguem a dir NO a aquests Monràs que creuen que tot té un preu. Diguem NO a aquests politiquets que ho deixen fer tot malbé en nom del progrés i dels seus amics. El millor tresor que tenim és la nostra mare terra, que ens dóna la vida i l’aigua i l’aire. Respectem-la, estimem-la i lluitem per ella. Amb immensa tristor diem adéu a la font de can Sala i a l’esforç que va fer el pare per conduir-la fins a casa. Amb immensa tristor diem adéu a un torrent a qui ja no tornarem a veure lliscar ple d’aigua neta i cristal·lina. Amb ràbia i tristor mirem a tots aquells que ho han fet i a aquells que ho han permès. Voldríem confiar – però no podem- en que algun dia se’ls farà justícia. Ens quedem amb l’aigua enverinada, però amb la pau que dóna saber que, des del primer moment, hem lluitat –amb la veritat i sempre dins la més estricta legalitat- per evitar-ho i amb el ferm convenciment que hem de seguir lluitant perquè el que ha passat amb l’escorxador Intercomarcal Berguedà-Solsonès no torni a passar mai més, ni aquí, ni enlloc. MAI MÉS!!!

Després de veure que polítics de tots colors defensaven tan aferrissadament la meravella de totes les meravelles, aquells que sempre ens hi hem oposat vam seguir confiant en la nostra experiència diària de contacte amb la natura, avalada pels estudis de tècnics i geòlegs imparcials que ens profetitzaven fil per randa la vinguda del desgavell ecològic que ara estem vivint. Lectors del Celsona, visiteu els aiguamolls del Pla d’en Ros, de nova creació! Us recomanem portar “katiusques” i mascareta. Veniu a gaudir d’una nova varietat de “xapapote”, autòctona del Solsonès, elaborada a base d’excrements i restes animals, bacteris, productes de neteja, restes de medicaments,... La trobareu al Torrent Mal, tot i que podreu observar que, tant en sentit figurat com real, “hi han tirat terra a sobre”, no sabem si per encobrir proves o perquè els de l’escorxador són tan bona gent que lamenten profundament el mal que han fet i quan se n’han adonat han corregut a reparar-lo. Si algun dia torna a ploure podreu gaudir d’un torrent d’aigua negra i pudent que vessarà en

Llibres

Coneixes algú d’aquesta fotografia? Estem fent un llibre sobre la història de les germanes Carmelites que han passat per Solsona i de les coses que han fet a més de cuidar avis. Tens alguna fotograﬁa o saps d’algú que en tingui alguna referent a l’Hospital? Pots fer-la arribar al Celsona o a la Gasolinera, o bé per correu electrònic: famontaner@terra.es info@elsolsones.net 36

550 - Divendres, 4-1-2008

Opinió

Plataforma Salvem el riu Aigua d’Ora

En homenatge a l'exalcalde Clotet Arriba Cap d’Any i és hora de fer balanç. Aquest any Navès ha vist la ﬁ del mandat d’en Ramon Clotet i Vilalta que ha sortit de l’Ajuntament per la porta falsa, sense rebre l’homenatge popular que probablement esperava. L’exalcalde no troba qui el consoli del munt de maldecaps i incomprensions que ha hagut d’aguantar. No entén que un home com ell, capaç gairebé de multiplicar pans i peixos, no aconseguís eixugar l’Aigua d’Ora. Us pregunteu com estaríem avui si el seu projecte hagués reeixit? La resposta és senzilla: El paisatge destrossat, el riu sec i Navès amb restriccions d’aigua. Però en Ramon és així, si ell no ho pot tenir, que no ho tingui ningú. Si ell no té aigua rodada, cap veí tampoc. Cercarem la manera d’evitar-ho i...ai las! Van venir tres mags d’Orient (Orient a Navès cau cap a Gargallà, Gironella i Viver ) i li van portar la solució: Farem un escorxador! I en Ramon va estar tan content amb el regal que va exclamar: “- Aquest escorxador és el més modern i ecològic d’Europa i tant de bo tots complissin la normativa com aquest !” Però no ho era. I els mags no eren

Opinió

mags, eren dimonis disfressats. I el regal s’ha espatllat. L’escorxador ha fet mal. El veí ja no té aigua, té merda, això sí, rodada. (Perdó per la paraula, però no valen eufemismes per deﬁnir aquella cosa fastigosa). I Navès? Doncs Navès té aiguamolls

de residus i un torrent empastifat i contaminat que arrossegarà la seva càrrega tòxica cap a l’Aigua d’Ora i les comarques veïnes. I ara què, Ramon? Tu rai, ja s’ho faran, oi? Encara gosaràs criticar els qui ens oposàvem, amb tota la raó del món, als teus faraònics projectes? Ets capaç de sentir cap engruna de penediment? I els regidors de l’equip de govern? Què se n’ha fet d’aquells que deien amén a tot el que proposaves sense informar-se ni valorar les conseqüències dels seus actes? No trobeu que és hora d’aturar-se i reﬂexionar? A Navès hi ha un nou equip de govern i una porta oberta a l’esperança. Esperem que no siguin continuadors de la nefasta herència del seu antecessor. Des de la Plataforma Salvem l’Aigua d’Ora els encoratgem a defensar Navès i els seus veïns per sobre d’interessos foranis i els oferim la nostra col·laboració per treballar per un municipi més respectuós amb el medi ambient. Rentem-nos la cara a l’Aigua d’Ora (però aigües amunt, que avall...), arremanguem-nos i treballem plegats per recuperar, en la mesura que sigui possible, el que l’escorxador ha malmès.

Poesia

Ramon Gualdo

Els tres desigs No sé si encara s’acostuma a fer: En començar l’any es formulaven desigs, propòsits, bones intencions... (i després, aigua de Besalú). Però malgrat tot, no és per demés expressar desigs per al 2008. Coses que voldríem que es fessin reals. Som-hi. Per la meva part, els tres desigs foren els següents: Que durant l’any nou es fes un pas més per avançar en el caminar cap a la independència de Catalunya. Perquè això de voler encaixar amb Espanya, no rutlla pas. No encaixa ni amb oli, ni amb greix, la màquinària es rovella. Un altre: Que fessin callar la boca insultant d’algun locutor de la COPE, 550 - Divendres, 4-1-2008

Josep Maria Poblet

Tall rodó pel 2008

ja que és ben trist que aquesta emisora s’anomeni “la ràdio dels bisbes”, i d’aquells micros en surt mentides, befes i calúmnies. I l’altre desig: Que detinguin i jutgin aquell criminal que es diu Radovan Karatzic, que els anys 90 va fer una matança esgarrifosa, uns fets cruels. Era aquells dies en què a Solsona, també ens interessàvem pel que passava en aquells indrets, i davant de l’Ajuntament, setmanalment, fèiem una xerrada solidària i acabàvem amb l’expressió: “Solsona amb Bòsnia”. Aquí teniu els desigs i... que Déu hi faci més que nosaltres. 37

A qui mana, vetlla, ordena, decreta, disposa i fia, estableix, redreça i guia, deté i jutja i condemna, i a la fi imposa la pena, li prego aquest últim dia del dos mil set, que al cel “sia”, canvis de guió i escena. Vull representants valents que lluitin per mi a “Madrit” sens temença per l’escó, si cal que hi deixin les dents, no en tinc prou amb el confit que ens donen, vull tall rodó. Vull les balances fiscals, prou de secrets il·legals!

Opinió

Josep Badia i Torras

Conservem la lectura La frivolitat amb què hom escriu els grans titulars dels diaris em desorienta, a vegades, sobre la importància real de les notícies. Però amb serenor pots destriar el gra de la palla. Últimament, dues notícies negatives tenen l’aval de la certesa: la degradació del medi (el canvi climàtic) i la ignorància dels joves estudiants en les matèries educatives, pricipalment la poca afecció a llegir i la diﬁcultat en la comprensió lectora. Tanmateix, amb la suma de milers de petites accions podem ajudar a millorar el nostre entorn, però sobretot pares, educadors i mestres podem inculcar a la nostra joventut –i tenim el deure de fer-ho– l’amor a la lectura. Un íntim amic, que va arribar a molt vell, quan algú li deia: “Quina sort, que t’agradi llegir!”, responia prest: “M’agrada molt, però llegeixo per alimentar l’esperit i la ment, de la mateixa manera que menjo per sostenir el meu cos, per tenir qualitat de vida en la meva vellesa.”

Intentem amb totes les forces que els nostres ﬁlls i els nostres néts llegeixin molt. Inclinem-los a la lectura que els faci augmentar els coneixements, la rectitud i la plenitud humanes, i també la solidesa del seu esquema de valors morals, que els assegurin el suport per a tota la vida. Però compte: així com físicament el menjar pot fer minvar la salut del cos, de la mateixa manera les lectures i les opinions dels llibres no són pas totes saludables, sobretot a l’edat de la formació del criteri bàsic per afermar la nostra personalitat. Amb l’escassetat de bones lectures, la indigestió causada per llibres inadequats pot reduir a molts joves la capacitat d’ésser feliços. Val la pena l’esforç de pares, mestres, sacerdots, educadors i poders públics per a evitar-ho. Com la conservació i la millora de la natura. Hi som a temps. Posem-nos-hi!

L'acudit del Simi

550 - Divendres, 4-1-2008

Futbol

CF Solsona

Club Futbol Solsona (Juvenils) 1a Divisió Grup 2 - J. 13 Dissabte, 22 – 12 - 07

Club Futbol Solsona (1r Equip) 1a Territorial Grup 4 - J. 15 - Diumenge, 23-12-07

CF Solsona, 2 CE Manresa “B”, 3

CF P. San Pedro de Terrassa, 2 CF Solsona, 0

CF Solsona: Juanjo, Santi, Raul, Obiols, Alarcón, Candi, Miqui, Eliseu, Freixes, Codina i Javi. També: Novelles, Solé, Serra i Sabata. Gols: Primera part (1 – 0) Min. 30. Segona part (2 – 0). Minut 80

Sense idees

En l’últim partit de l’any, un Solsona amb moltes baixes i amb el debut de tres juvenils (Joan Solé, Àlex Novelles i Ernest Serra) va caure al camp d’un rival directe. Amb un gol a cada part, els egarenc en van tenir prou per a desfer-se d’un Solsona tocat que va presentar poca resistència a un equip molt similar al seu.

Diumenge, 30 de desembre de 2007

CF Solsona, 4 - CE Oliana, 2

CF Solsona: Juanjo, Candi, Ubi, Raul, Santi, Freixes, Vilaseca, Eliseu, Sala, Miqui i Javi. També: Serra, Sabata i Alarcón. En partit amistós i de preparació, el Solsona es va enfrontar a l’Oliana, diumenge passat, al camp municipal d’esports. Els blaus es van desfer de l’Oliana amb certa facilitat. Aquest divendres, dia 4, el Solsona s’enfronta al Club Atlètic Gironella (Preferent) al camp d’esports a partir de les 8 del vespre, en un nou amistós.

CF Solsona: Barbens, Llorens, Moreno, Rodri, Rodríguez, Cristian, Moncu, Oriol, Joan, Miquel i Josep M. També: Ramon, Ivan, Serra, Novelles, Bernat i Roger. Gols: Primera part (0 – 0). Segona part (2 – 3). Gols: Serra (2)

Insuficient Els juvenils del CF Solsona segueixen en la seva dinàmica de derrotes i, aquest cop, davant el Tona, van caure derrotats a casa, en l’últim partit de l’any. Amb una primera part molt fluixa, els osonencs es podrien haver avançat en tres ocasions que van enviar als pals de la porteria local. Al segon temps, un Solsona més ben col.locat al camp es va avançar amb un gran gol de Serra, però, poc després, el Tona havia remuntat. Als últims cinc minuts, amb un gol per banda, van acabar de posar emoció al ﬁnal.

Club Futbol Solsona (Juvenils)

Torneig de Calaf

Dissabte, 29 de desembre

CF Solsona: Marc, Llorens, Moreno, Rodri, Rodríguez, Moncu, Joan, Miquel, Josep M., Bernat, Ramon, Adrià, Ivan i Roger.

Semifinals: CF Igualada “A” (1a Divisió), 4 CF Balaguer “A” (Preferent), 1 CF Solsona “A” (1a Divisió), 3 UE Calaf “A” (2a Divisió), 1 3r i 4t lloc: CF Balaguer, 2 - UE Calaf, 3 Final: CF Igualada, 2 - CF Solsona, 1 Dissabte, els juvenils del Solsona (amb moltes baixes) es van desplaçar a la vila de Calaf per a disputar el segon torneig de futbol juvenil que organitza el club de futbol de Calaf. Enguany, a banda de l’equip local, els invitats eren tres clubs de tres capitals de comarca (Igualada, Balaguer 550 - Divendres, 4-1-2008

i Solsona). En un torneig on els partits tenien una durada de 30 minuts per part, el protagonista del torneig va ésser el fred (una mitjana de – 6º C, al llarg de tot el matí) i, amb una boira tan planera que dificultava molt la visibilitat del joc. El Solsona es va desfer de l’equip local en la primera semifinal, en un partit disputat que no es va resoldre fins al final del segon temps. Els golejadors blaus van ésser: Moncunill, Novelles i Solé. En l’altra semifinal, l’Igualada va sorprendre al Balaguer (equip de més categoria però que es va presentar amb els efectius justos per a jugar el torneig). L’Igualada, cal recalcar-ho, va líder al 39

grup 1 de 1a Divisió. El resultat va ésser contundent: 4 a 1. El tercer i quart lloc va ésser molt disputat: els locals es van imposar al Balaguer per 3 a 2. I, la gran ﬁnal, entre l’Igualada i el Solsona, va ésser el partit que va cloure el torneig. Un potent equip de la capital de l’Anoia es va desfer d’un Solsona molt ben plantat al terreny de joc per dos gols a un. Al minut cinc de joc, l’Igualada ja dominava per dos a zero (dos gols en fora de joc) i, al minut 15, Moncunill, reduïa distàncies. Fins al ﬁnal del partit, l’Igualada va demostrar la seva superioritat, però no va poder ampliar l’avantatge.

Atletisme

Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

2a CURSA POPULAR DEL PONT DE VILOMARA

Sancho Ayala 11è a Pont de Vilomara

XXIIV CURSA DE L’INDIOT A MOLLERUSSA

David Alconchel 5è a Mollerussa

Diumenge 23 de desembre es va disputar a Pont de Vilomara el 2n Cros Popular, amb la participació de Sancho Ayala i Josep Alconchel del Club Fondistes del SolsonèsProsetel. Un recorregut típic de cros però molt maco de recórrer, travessant ponts i boscos. Molts atletes d’elit de la nostra terra es van trobar en aquesta cursa. Dels més de 400 atletes que van prendre la sortida, un total de 400 van creuar la meta. Ja de seguida va marxar un grup de cinc corredors que es van disputar els llocs del podi. La cursa va ser guanyada per Benito Ojeda amb un temps de 32’34 minuts, segon va ser Mario Mazana amb 32’42 minuts que va superar a l’esprint al tercer classiﬁcat que va ser Andrés Acuña amb un temps de 32’44 minuts. Sancho Ayala va anar sempre al segon grup, en el qual va aconseguir entrar al lloc 11 de la general, amb un temps de 35’22 minuts. Josep Alconchel amb un temps de 46’50 minuts va entrar al lloc 199 de la general. En dones, la guanyadora va ser Meritxell Calduch amb un temps de 37’52 minuts, segona va entrar Nuria Padrisa amb 39’38 minuts i tercera va ser Eva Jiménez amb 40’03 minuts. L’últim atleta ho va fer amb un temps d'1 hora i 22 minuts. La cursa va ser un homenatge a Evarist de la Torre, Alcalde del Pont de Vilomara que va morir en accident de trànsit el mes passat

Dimecres dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve, es va disputar a Mollerussa la seva popular Cursa de l’Indiot, Un recorregut totalment urbà, amb dos circuits diferents segons les categories. El fred no va ser cap obstacle perquè uns 500 atletes s’aplegaren a la sortida de la popular cursa de l’Indiot en les diferents categories. Amb la participació de David i Josep Alconchel del Club Fondistes del Solsonès-Prosetel. En David va participar en la prova de 1.500 metres en la qual va quedar en 5a posició de la general. La cursa, de 7.000 m., va ser guanyada per Ivan Espilez amb un temps de 22’11 minuts. Josep Alconchel va fer un temps de 29’37 minuts arribant al lloc 61 de la general. En categoria de dones la guanyadora va ser Betsabé Cabrero.

C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78 40

550 - Divendres, 4-1-2008

Atletisme

Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

XV Sant Silvestre de Sant Julià de Loria

Sant Silvestre de Berga

Sancho Ayala 5è, Josep Miquel 2n i David Alconchel 2n

Divendres 28 de desembre, a les 10 de la nit i a -5 graus de temperatura, es va disputar la Sant Silvestre de Sant Julià, amb la participació de Sancho Ayala , Ma. Àngels Irla, Diego Barranco, David i Josep ALconchel del Club Fondistes del Solsonès-Prosetel. Una distància de 2.200 metres, gairebé tot de pujada, és el que van haver de recórrer els 557 participants. En aquesta cursa van participar molts atletes de l’elit nacional com: Fermin Cacho, Reyes Estevez, J.L. Blanco, Abel Anton, Isaac Viciosa, Martin Fiz... entre altres. Cal destacar les grans actuacions de Sancho Ayala que amb un temps de 7’02 minuts va arribar al lloc 14 de la general i del David, que amb un temps de 8’49 minuts va entrar al lloc 96 de la general. Josep Alconchel va fer un temps de 9’40 minuts i va entrar al lloc 162 de la general. En Diego i la Ma. Àngels van sortir a la cua de la cursa i van fer uns temps de 12 i 13 minuts respectivament. La cursa va ser guanyada per Reyes Estevez amb un temps de 6’18 minuts, segon va ser J.L. Blanco amb 6’27 minuts i el tercer en entrar va ser Martin Fiz amb un temps de 6’34 minuts. En dones la guanyadora va ser Eva Arias, amb un temps de 7’38 minuts, segona va entrar Merche Palacios amb 8’11 minuts i tercera va ser Natalia Gallego amb 8’15 minuts. L’últim atleta ho va fer amb un temps de 22 minuts.

Bon paper dels atletes del club Fondistes del Solsonès-Prosetel a la Sant Silvestre de Berga Diumenge dia 31 de desembre a les 6’30 de la tarda es va disputar la Sant Silvestre de Berga, sobre un circuit urbà de 5 km. amb sortida i arribada al passeig. Amb la participació de 4 atletes dels Fondistes del Solsonès-Prosetel; Sancho Ayala, Josep Miquel, David i Josep Alconchel. En David va participar en la distància de 1.500 metres en la qual va aconseguir entrar en segon lloc, després d’avançar en un llarg esprint ﬁnal al que va quedar en tercer lloc. En la cursa de 5.000 metres van participar-hi 251 corredors. Per segon any consecutiu la va guanyar Josep Lluií Marichica, amb un temps de 15’20 minuts. En segon lloc va entrar l’Albert Comellas amb 15’51 minuts i en el tercer Joan Freixa amb 15’58 minuts. Sancho Ayala amb un temps de 16’08 minuts va entrar al lloc 5è de la general. Josep Miquel amb un temps de 19’10 minuts va entrar al lloc 49 de la general i 2n de la seva categoria. Josep Alconchel amb un temps de 20’53 minuts va entrar al lloc 77 de la general. La classiﬁcació de dones va ser guanyada per segon any consecutiu per Alba Xandri amb un temps de 19’01 minuts, seguida d'Alba Martínez amb 19’18 minuts i tercera va ser Maria Campali amb 20’32 minuts. L’última atleta ho va fer amb un temps de 33 minuts.

Properes curses - gener Dia 13: Mitja Marató de Sitges. Dia 20: Mitja Marató de Terrassa Dia 20: Cursa de Muntanya “2 Turons” Dia 27: Cursa de l’Oli Més informació Ribera Esports i www.atletisme.com 550 - Divendres, 4-1-2008

Futbol

Enduro

Penya Barcelonista de Solsona i Comarca - La junta

Motor Club Solsonès

El Solsonès acollirà l'única cursa del principat valedora pel campionat d'Espanya de Cross Country

Sortida a Bilbao La Penya Barcelonista de Solsona i Comarca, juntament amb d´altres Penyes Barcelonistes de la zona Ponent Nord, organitza una sortida al País Basc, concretament a Bilbao, pel cap de setmana del 26 i 27 de gener per presenciar el partit de lliga:

ATH. DE BILBAO - F. C. BARCELONA

El MOTOR CLUB SOLSONÈS organitzarà, els dies 9 i 10 de febrer, la tercera cursa del Campionat Espanyol de CROSS COUNTRY. La prova, que tindrà el nucli central al Polígon Industrial dÓlius, estarà dividida en dues mànegues diferents, una per afeccionats i láltra per a professionals. Les motos admeses podran ser de cross o enduro i no caldrà que estiguin matriculades. Un altre al.licient serà el dissabte després de les verificacions, on els millors 20 pilots inscrits realitzaran una crono espectacle per decidir lórdre de sortida de la mànega PRO i obtindrà un premi de 1000 euros. Els pilots amateurs i veterans gaudiran dúna mànega en el mateix circuit que els PRO, de 14 km, tot un repte. Les inscripcions es poden realitzar a la RFME: www. rfme.com o al tel. 915 62 53 42. El president del MOTOR CLUB, Marià Chaure, ha manifestat la importància dácollir l´ única prova que es disputarà a Catalunya dáquest Campionat, ja que lésdeveniment omplirà altament l´hostalatge del Solsonès i tindrà una forta repercussió a la premsa. Cal dir també que els premis són en metàl.lic i pugen 7000 euros.

Per a més informació o inscripcions, els divendres dies 21 i 28 desembre, i també el 4 i 11 de gener; els quatre divendres de 7 a 9 del vespre al telèfon de la Penya Barcelonista 647 625 877 o al local de la Penya, al mateix horari. L´últim dia per apuntar-s'hi és el divendres dia 11 de gener.

Sortida al Camp Nou La Penya Barcelonista de Solsona i Comarca organitza una sortida a l´Estadi del Futbol Club Barcelona per presenciar el partit de lliga del cap de setmana del 19 i 20 de gener:

F.C.BARCELONA – RACING DE SANTANDER Els preus de les entrades són els següents: Tribuna 1a i 2a graderia: ..... 61 euros Tribuna 3a graderia: ............ 56 euros Lateral 1a i 2a graderia: ...... 46 euros Lateral 3a graderia: ............. 40 euros Gol 1a i 2a graderia:............ 33 euros Gol 3a graderia: .................. 26 euros General: ............................... 18 euros El preu del viatge és de 10 euros per als socis de la Penya Barcelonista, (majors de 8 anys), i de 20 euros pels no socis, (majors de 8 anys). El Futbol Club Barcelona fa un 20% de descompte als seus socis no abonats sobre el preu de les entrades. Per a més informació o inscripcions, els divendres dies 21 i 28 de desembre i 4 de gener, els tres divendres de 7 a 9 del vespre, al telèfon de la Penya Barcelonista 647625877, o al local de la Penya, al mateix horari. L´últim dia per apuntar-s'hi és el divendres 4 de gener.

550 - Divendres, 4-1-2008

Concerts

Ramon Estany

Concert de Nadal a Solsona El diumenge 23 de desembre, l’ajuntament de Solsona i l’obra social de Caixa de Terrassa van dur al Teatre Comarcal l’obra “O Magnum Mysterium” a càrrec del Cor Montserrat i el Cor de Cambra Diaula, sota la direcció de Llorenç Castelló i Lluís Vilamajó. Unes 100 persones van assistir a aquest concert singular

Director: Lluís Vilamajó Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat, i després els continuà al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona. Ha estudiat cant amb Margarida Sabartés i Carmen Martínez. Actualment és membre de la Capella Reial de Catalunya, Hespérion XXI, ( dir. Jordi Savall ), i de Al Aire Español ( dir. E.López Banzo ), i col.labora amb formacions com Le Saqueboutiers de Toulouse, Ensemble La Fenice, Ensemble Barroque de Limoges i Il Fondamento amb els quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments en diferents auditoris d’Europa, així com també als Estats Units, Mèxic i Israel. Ha estat director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona, en la qual havia cantat sota la direcció del mestre Enric Gispert.

Ambdós conjunts van interpretar: Gregorià- O Magnum Mysterium” C. Morales – “Pastores, dicite quidnam vidistis” T.L. de Victòria – “Iesu Dulcis Memoriam”, “O Magnum Mysterium” G.F. Haendel- “Simfonia del Messies” (Instrumental) D. Buxtehude – “Canite Jesu Nostro”, “Das Neugebor’ne Kindelein” J. Pachelbel – “Magniﬁcat” J. Cererols – “Salve Regina” M. Haydn – “Responsoris de les matines de Nadal” H. Purcell – “Danses de Dido & Enees”, Instrumental Josep Vila – “Sanctus - Benedictus” I. Stravinsky – “Ave Maria” Z. Kodaly- “Pange Lingua” F. Mompou – “Ave Maria” Javi Busto – “O Magnum Mysterium”

Cor Montserrat El Cor Montserrat fou fundat a Terrassa l’any 1966 dintre dels ambients universitaris de la ciutat i és membre de la “Federació Catalana d’Entitats Corals”. Des de 1973 forma part del moviment internacional de Joventuts Musicals en integrar-se a l’associació "Amics de les Arts i Joventuts Musicals" de Terrassa. Les seves prop de cinc-centes actuacions han tingut lloc principalment a Catalunya, amb sortides esporàdiques a Galícia, Madrid, País Valencià, Illes Balears, França i Suïssa. El seu repertori és molt variat i va des de la cançó tradicional i popular, a estrenes absolutes, passant pels grans oratoris (“Magniﬁcat”, “Passió segons sant Joan” i “Oratori de Nadal” de J.S.Bach; “El Messies” de Haendel) i per obres d’especial rellevància (“Cant del destí” de Brahms; “Te Deum” de Bruckner; “Missa de Glòria” i “Missa de Batalla” de Cererols; “Canto General” de Theodorakis; “Glòria” de Vivaldi). Des de la seva fundació, organitza i interpreta el tradicional “Concert de la Mare de Déu de Montserrat”.

Cor de Cambra Diaula Va néixer l’any 1991 com a formació juvenil del Centre d’Educació Musical Diaula. La direcció del grup ha estat a càrrec de David Malet, Jordi Boltes, Esteve Nabona, Jordi Vallespí i, en l’actualitat, de Lluís Vilamajó. També hi ha col.laborat la soprano Sandra Rosset com a assistent de tècnica vocal. Aquesta formació es caracteritza per la varietat del seu repertori, que engloba des de la música antiga (madrigals, ensaladades...) o música barroca (Magniﬁcat de Vivaldi) ﬁns a espirituals negres i el jazz. Ha cantat en sales de concert com el Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Barcelona, l’església de Santa Maria del Mar, la capella de l’Esperança, la Casa Elizalde o l’Espai Pere Pruna. Actualment aquest cor de cambra compta amb 14 membres, tots ells amb estudis musicals, alguns dels quals es dediquen a la música professionalment.

Llorenç Castelló i Garriga, director Nascut a Barcelona, començà els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i ﬁnalitzà els estudis superiors al Conservatori del Liceu. Ha estudiat piano amb Anna Ma. Cabrera i cant amb Xavier Torra. Ha realitzat diferents cursos de direcció coral i d’orquestra amb Pep Prats, Elisenda Carrasco, Manuel Valdivieso, entre d’altres. Ha dirigit la coral infantil Rosada de Barcelona, el grup vocal Dríade de Terrassa. Actualment, és professor de música a l’Escola Municipal de Música de Martorell. És component del grup “a cappella” The Minstrels (quartet de veus masculines) i de la Capella de Música del Monestir de Montserrat. Des del curs 2005-06 és director de l’Orfeó de Sabadell i, a partir del setembre de 2006, s’ha fet càrrec de la direcció del Cor Montserrat de Terrassa. 550 - Divendres, 4-1-2008

Concerts

Ramon Estany

Nit d’estrelles a la Catedral de Solsona Un repartiment de luxe va portar a la Catedral de Solsona, el passat divendres 28 de desembre, el concert espectacle musical del Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra Va ser una vetllada inoblidable i especial, en que el centenar de persones que van assistir-hi van poder gaudir amb aquesta peça cabdal de l’obra poètica de Sagarra, musicada amb les més belles nadales. Músics i recitadors es van ficar el públic a la butxaca, especialment el director, Carles Coll, que va bromejar amb el fet que fos el dia dels Sants Innocents. A més, al final de l’obra, l’actor solsoní Aleix Albareda va recitar amb música del Cant dels Ocells, de Pau Casals, la poesia solsonina de J.M. Sagarra, La Plaça de Sant Joan. El Poema de Nadal fou escrit el 1931 per encàrrec i en poques hores. El recità el mateix Sagarra al Palau de la Música; a la lectura s’hi afegiren il·lustracions corals i una escenografia de Xavier Nogués. Referint-se a aquest poema, Sagarra va dir: “He intentat destriar en mi l’emoció lírica de la palla decorativa, tan abundant en les meves obres”. Aquesta emoció segueix fresquíssima i cada any és compartida per una nova gent. El Poema de Nadal ha esdevingut una obra clàssica i ha revelat el seus valors plàstics en nombroses representacions escèniques. Avui, gairebé setanta-cinc anys després de la seva primera lectura, el Cor Harmonia i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà presenten, tal com es mereix, una peça emblemàtica de la literatura catalana. L’objecte de l’espectacle nadalenc es basa en un espectacle audiovisual, on la lectura dramàtica de fragments del Poema de Nadal, a càrrec dels actors Sílvia Sabaté i Martí Peraferrer, i un seguit de nadales populars i tradicionals, interpretades pel Cor Harmonia amb la intervenció dels cantants Mone i Albert Deprius amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà sota la direcció de Carles Coll, són acompanyats d’imatges projectades il·lustratives.

el suport de diverses institucions, tant públiques, Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, Consells Comarcals de l’Alt i el Baix Empordà i Ajuntament de Figueres, com privades, Fecsa Endesa, Fundació Caixa Penedès, Garatge Plana-Mercedes Benz i Inibsa. Amb motiu de la seva actuació a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg, va ésser nomenada membre d’Honor del Consell Internacional del Moviment Europeu. La Generalitat de Catalunya li va concedir el Premi Nacional de Música l’any 1992 en la categoria d’intèrpret de música clàssica.

Carles Coll - Director Director des de la seva formació de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Nascut a Figueres l’any 1952, va cursar els seus estudis de piano a Barcelona. És l’autor de diverses obres, entre les quals destaquen el guió i la música de l’espectacle audiovisual Diàleg Emporità en 3300, el conte musical L’Estel Passerell i la Balada del Sabater d’Ordis, estrenada en motiu de l’acte de cloenda del Centenari Fages de Climent. Ha actuat com a solista amb diverses orquestres i grups de cambra i com a director ha estat convidat a dirigir diverses formacions a França, Eslovàquia, Romania, Turquia, Cuba, Panamà, Estats Units i l’Índia.

Cor Harmonia Calellenc Ofereix el seu primer concert el maig de 1999. De tots els concerts realitzats cal destacar l’ofert el desembre del 1999 interpretant a Calella, Arenys i Breda el Rèquiem en Do m de L. Cherubini, acompanyats per components de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; el concert de Nadal del 2000 amb les Quatre estacions i el Glòria d’A. Vivaldi conjuntament amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (O.C.E.); el concert de Nadal del 2001 cantant peces de Bach, Mozart, com els 6 Nocturns, el Santa Maria i la Petita Serenata Nocturna, i de Vivaldi repetint el Glòria, acompanyats també per l’O.C.E. Des del novembre del 2002 interpreta la Missa Pontiﬁcalis de Lorenzo Perosi amb acompanyament d’orgue a l’església de Sta. Maria i Sant Nicolau de Calella en motiu de la Celebració de Santa Cecília.

Orquestra de Cambra de l’Empordà En els seus més de setze anys d’existència i més de 1.900 concerts efectuats, ha portat la música catalana i internacional als cinc continents amb gires per més de quaranta països des de la Xina a les Illes Marianes, de Jordània a Mèxic, del Japó a Alemanya, França, Itàlia, Àustria i darrerament Argentina, Uruguai i Brasil, sense oblidar Catalunya, participant als principals Festivals de Música. Ha enregistrat deu compactes amb obres de diversos autors –gairebé tots catalans– i compta amb

Martí Peraferrer - Actor Neix a Girona l’any 1965. Ha participat en molts muntatges teatrals i treballat en diferents companyies. En podem destacar: Companyia Sílvia Munt, Companyia Pep Munné, Companyia Flotats, Companyia Romea, etc... Tot això ho ha compaginat amb treballs televisius: presentador del programa Sputnik, actor a la sèrie Sitges, i últimament fent de “Sàhara” a la sèrie El cor de la ciutat. Actualment és el responsable del Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona, dirigeix la companyia El Teatre Blau, és articulista al Diari de Girona i està en gira representant l’espectacle-monòleg Van Gogh.

Saludant al final de la representació 44

550 - Divendres, 4-1-2008

Concerts

Ramon Estany

Sílvia Sabaté - Actriu Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. L’any 1992 va obtenir una beca del Departament de Cultura de la Generalitat per ampliar estudis al Stella Adler Conservatory of Acting de Nova York, on també va estudiar interpretació amb Gene Feist (Roundabout Theatre) i Michael Barbary, així com Tècnica Alexander amb Troup Mathews.

Albert Deprius - Cantant Ha realitzat recitals lírics, òperes i sarsueles a diversos auditoris i teatres de Catalunya, Espanya, França i Itàlia Ha interpretat els principals rols de les sarsueles Cançó d’amor i de guerra, Marina, La tabernera del Puerto, Katiuska, La viuda alegre, La del manojo de rosas, El cantar del Arriero, Los Gavilanes. I ha participat en diverses òperes cantant diferents rols en Madama Butterﬂy (Pinkerton), La Bohème (Rodolfo), Tosca (Mario Cavaradossi), La Favorita (Fernando), La Traviata (Alfredo), Lucia di Lammermoor (Arturo), El Giravolt de Maig (Marcó), Nabucco (Abdallo), Norma (Flavio), Macbeth (Malcom), La Flauta Màgica (sacerdot).

Els actors Martí Perafarrer i Sílvia Sabaté

Mone - Cantant i Actriu Aquesta magníﬁca cantant destaca també en la faceta d’actriu i presentadora de TV. En l’apartat musical ha cantat en diversos programes de TV: 100 anys de cançons, Temps era temps, La cosa nostra, Una altre cosa, (TV3), Canciones de nuestra vida (Antena 3). Ha participat en moltes produccions de teatre musical, destaquem: Gaudí, Full Monty, T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré... Remena nena, Company... Col·laboracions amb altres

Els cantants Mone i Albert Deprius

cantants i grups com Quimi Portet, Sopa de Cabra, Joan Isaac, Albert Pla, Gato Pérez... En el cinema ha posat la seva veu en El Príncep d’Egipte, La Bella i la Bèstia, Mulan... Com a actriu de TV destaquem: Empar Fortuny en El cor de la ciutat, i Arantxa en Porca Misèria. Ha estat presentadora en els programes Loto Show i Bona Sort de TV3.

La Catedral va ser l'escenari d'aquest espectacle musical 550 - Divendres, 4-1-2008

Aleix Albareda rebent les instruccions de Carles Coll 45

Mitjans de comunicació

Redacció

Riu Amunt

El Babau de Navès

Ja es pot trobar la segona edició de Riu Amunt

La revista de Navès entrevista a Josep M. Casafont, nou alcalde

Ja podeu llegir la segona edició de la revista independent de l'Alt Cardener Riu Amunt que es troba a la llibreria Dach, al Pellicer i als bars de Solsona. Aquesta edició centren la portada en l'impacte ambiental associat a la mineria. Les plantes de compostatge amenacen el Solsonès i un reportatge sobre la neteja del runam vell de Cardona. A contraportada ofereixen una entrevista amb Josep M. Rosas, un agricultor ecològic. La revista també us la podeu descarregar en format PDF, per això cal que accediu a la seva web: http://riuamunt. blogspot.com/

L'edició de novembre-desembre del Babau de Navès fa uns dies que també podeu trobar-la a les llibreries. El sumari d'aquest número inclou els topònims de les cases Altes de Posada amb un extens reportatge en record del metge Cots. La secció jove del Babau ens ofereix un reportatge de la Festa Major amb una extensa galeria fotogràﬁca. Altres reportatges interessants destil·len els habituals: la cuina, remeis naturals, el llibre del "compliment del precepte Pascual", des de l'escola i la gaseta municipal.

El Jou de Llobera

El Bocamoll de Castellar El Bocamoll inclou una gran mostra de les activitats de Castellar de la Ribera

Llobera · Desembre 2007 · número 57

El Jou

Pollancre de Falou

El Jou de Llobera, acabat de sortir de màquines, ja és al carrer

Hivern 2007

Llobera també ha editat el seu número de desembre de El Jou. En aquest número encapçala la portada la Pollancra de Falou, un arbre �� singular per les seves �� mides. Les notícies �� locals se centren en la inauguració de l'espai jove i els cursos de cuina i informàtica. Els reportatges habituals del Xima, arbres singulars, la preparació de remeis medicinals i el Carle, un bolet, avancen el munt d'escrits que ens ofereixen els més petits de l'escola. L'esplai ens ofereix un reportatge sobre els Pastorets i continua la revista amb les seccions de cultura amb les pinzellades d'història. L'humor també hi és, la cartellera i ﬁnalitza aquesta extensa revista amb les notícies breus.

Encapçala la revista de Castellar una visita a la Casa Pinyana, una entrevista a Mossèn Ferran i una exclusiva de l'activitat de l'Oriol Rosell, que juga amb els Cadets "A" del Barca. La revista la complementen els reportatges de les activitats i notícies del municipi, la Festa Major de Castellar, la de Clarà, la Fira de la Torregassa i la Festa Major de Pampa. Els bocins d'història ens explica la vida de Vicente Enrique Tarancón i, després del reportatge del viatge a Madrid, el Bocamoll ens ofereix un excel.lent reportatge sobre el tercer Premi Cultural Jordi Sunyer i Pla. El Bocamoll, consolida l'edició amb aquest número, el 9 que també podeu trobar a Solsona. 46

550 - Divendres, 4-1-2008

Passatemps

Marta C.

Les 7 diferències Després de recollir les cartes dels nens els Patges reials es van fer la foto de grup amb els Trabucaires de Solsona i la Regidora de Cultura. Sabríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues fotografies?

Horòscop - GENER

Núria Picola

ÀRIES

LLEÓ

SAGITARI

TAURE

VERGE

CAPRICORN

BESSONS

BALANÇA

AQUARI

CRANC

ESCORPÍ

PEIXOS

És possible que comencis l’any dubtant de quina direcció vols emprendre. Has de defensar la teva posició sense por. Se’t presenten bones oportunitats professionals, tant en la teva empresa actual com en d’altres. Aquest començament d’any sembla que t’interessarà molt més la metafísica i qualsevol tipus de religió. També pot ser que hagis de viatjar per motius d’estudi La comunicació t’afavoreix la vida familiar, has de comunicar-te amb els teus. Els diners poden venir d’assegurances o de propietats. En l’amor et veus molt idealista aquest mes. Encetes l’any amb bones perspectives en l’amor o en el matrimoni. És un bon moment per torbar parella. Les teves finances depenen més del teu cònjuge o de les teves connexions socials que no pas de tu mateix.

El factor dominant aquest mes és la feina, i això és molt positiu si no en tens, gaudiràs amb la feina. Has d’assistir als actes social sense necessitat de ser-hi convidat. La salut en general és bona. La teva missió se centra aquest mes en els teus fills o amb els nens, en projectes creatius i en viure amb alegria la vida. Hi podria haver canvi de feina, però no t’has de deixar manipular. Aquest és un període per restar importància a la teva professió i atendre més la llar i la teva vida emocional. L’important és com se troba el teu estat interior i els teus ànims. El principal interès radica en la comunicació i en les activitats intel.lectuals. Seria convenient que escrivissis els teus pensaments. Si ets professor o bé orador serà un mes molt productiu. Se’t veu feliç en l’amor.

Pg. Pare Claret 3, baixos Tel. 973 48 38 76 - SOLSONA 550 - Divendres, 4-1-2008

És probable que aquest mes alternis la vida familiar i la professió. La teva ambició de riquesa és increïble i no es pot aturar. Potser et toparàs amb alguns contratemps i endarreriments. No deixis que ningú t’aturi. ¡¡Enhorabona!! Et trobes al cim del plaer personal, és un mes per gaudir de tots els plaers i d els sentits. Et ve de gust un bon banquet, un bon vi. Frueix-los, però sense passar-te. És un moment per actuar a la vida segons les teves condicions, i crear-les tal com les desitges. És un període d’acció personal. També et trobes en un moment de revelacions espirituals que seran increïbles. Aquest mes hi ha molta activitat a casa teva, sembla que pots fer-hi renovacions o reparacions que potser et suposaran una bona despesa. Els amics estan molt afavorits.

Núria Picola Huguet Tarot psicològic - Cartes astrals - Previsions nuriapicola@terra.es - www.nuriapicola.com 47

550 - Divendres, 4-1-2008