Opinió
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC
Arriben una mica tard És interessant veure l’interès del President de la Diputació de Lleida perquè en una nova ordenació territorial, el Solsonès no se’n vagi cap a la Catalunya Central. Promet millors atencions si es queden que si se’n van. Home, en un país petit com el nostre tothom es coneix i no serà ara amb unes quantes festetes que quedes content amb uns o altres. La reordenació del país no serà d’avui per demà perquè hi ha coses més urgents per fer, però el dia que es dugui a terme, és evident que cada territori haurà de valorar on pot trobar-se millor. Pels qui estem a la província veïna, d’entrada cal dir que ens han cuidat molt millor que als solsonins. La Diputació de Barcelona ha dedicat als ajuntaments molts més recursos que no pas la de Lleida. I espero que ningú no em surti ara que com que és més gran en pot donar més, perquè també li contestaré que no és igual distribuir recursos en una província amb més de 4 milions de persones que en una altra que no arriba a 1. La realitat és que els municipis de la província de Barcelona han avançat més en infraestructures, equipaments i serveis, en bona part, gràcies a les aportacions d’una Diputació que ha estat capdavantera en tots els nivells. I és que al davant hi ha hagut persones d’àmplia experiència municipal, bregats en un ajuntament i sabent el que els municipis necessiten. Aquí a Lleida s’hi ha posat un regidor de l'oposició que no té experiència de govern i que simplement vol fer servir el càrrec
Opinió
de President de la Diputació per veure si algun dia pot guanyar l'Alcaldia de Lleida. I és evident que actuar sota aquests principis ja no produeix els efectes positius indispensables. Es pensa més en clau municipal que no pas provincial. Però és que venir a Solsona i fer un elogi descarat i sobreactuat dels consells comarcals, és una manera d'agrair els serveis prestats, en una província, bàsicament dominada per CiU. Però el Sr. Gavin ha de saber que una de les primeres coses que vol fer el nou tripartit és convertir els consells comarcals en mancomunitats. I, per tant, convindrien menys elogis i anar per feina. Accelerar que els consells representin a tots els ajuntaments de la comarca i no als partits. I que vagin per feina, d’una manera conjunta i consensuada. I el Solsonès pot estar perfectament encaixat i protegit en una nova distribució territorial si va a la Catalunya Central perquè el seu pes polític i econòmic pot ser superior al que ara té a la província de Lleida, i al cap i a la fi tens el que representes. I en aquest cas la comarca pot representar un nombre de municipis i habitants prou importants en el conjunt on tocaria intervenir. De totes maneres queda encara lluny aquesta decisió, i ara el que pertoca és exigir a la Diputació de Lleida el màxim de recursos per la comarca i que demostra amb fets aquesta gran estimació que diu tenir.
El Comú del Solsonès
Telecomunicacions vol emergència. A més, la població rural fa de vigilant gratuït de la natura, sobretot a l’estiu, pel tema dels focs, accidents, robatoris, .... Per aquest motiu no es pot plantejar la teoria de donar cobertura de mòbil tenint en compte la població, (com es fa actualment), sinó el territori. Ens trobem en un moment de posada en marxa de la Banda Ampla Rural: ja es troba instal·lada i en marxa. La major part del territori ja té cobertura, ¿i els que es queden sense perquè viuen en un lloc que no ha quedat cobert?. Ens toca cercar i aplicar solucions per evitar aquests greuges. Per últim cal repassar el tema de televisió. Quan encara no s’ha acabat de resoldre l’accés pel sistema analògic, ja ens toca el canvi al sistema digital. El Comú aposta per un pacte de totes les forces polítiques de la comarca per decidir quin tipus de televisió volem que arribi a tots/es els/les veïns/es. Decidir si volem la de proximitat, l’autonòmica, l’espanyola, privades, ...., i a partir d’aquí començar a fer el projecte tècnic. Podem ser molt exigents amb l’autonòmica o si es vol amb l’espanyola, però amb la resta és qüestió de negociació.
Al Solsonès, quan pensem en el tema de Telecomunicacions no solament hem de tenir en compte els nuclis de població, ja que la nostra comarca té molta població disseminada en masies. Així, doncs, les telecomunicacions han d’arribar a on hi hagi una sol·licitud, i això suposa una cobertura i planificació molt acurada. Donar servei a les poblacions grans no porta problemes, ja que les companyies del sector ja se'n preocupen, i entren en competència per captar clients, perquè és negoci. Ara ens queda el sector en que les companyies no veuen negoci, és a dir, el món rural, població poc densa que viu en masies. Creiem que des de l’administració s’ha d’actuar sense estalviar esforços ni diners. Creiem que tenir accés al servei de dades i al servei de telefonia, sigui fix o mòbil, és un dret, i conseqüentment un cost social, ja que si es tenen els deures s’han de tenir els drets, exportable també als altres serveis. Avui dia, la telefonia mòbil i l’accés a la banda ampla s’ha fet imprescindible per una gran part de població rural que treballa en moltes ocasions de manera individual, i és totalment necessari que es tingui un mitjà de comunicació per a qualse506 - Divendres, 23-2-2007
51